la fascinació per una gran història
ELS IDUS DE MARÇ EN LA CULTURA OCCIDENTAL
Independentment de la seva importància en el pla històric, els idus de març han provocat la creació d’innumerables llibres dedicats al pensament, sobretot en ciències polítiques, jurídiques i també filosòfiques. Ara bé, el seu impacte en la cultura occidental ha abastat molts altres camps, a més de la història i la política. S’han escrit multitud d’obres literàries, teatrals, cinematogràfiques i artístiques. D’on ve l’enorme fascinació per aquest fet històric de l’antiga Roma? Per què aquest fet en concret ha atret tantes mirades? Probablement, el principal factor de fascinació és el pròpiament històric. Es tracta d’un fet que marca el final de tota una època, el de la República romana, i dona pas a la de l’Imperi. És indubtable que la mort de Cèsar va accelerar la mort del règim republicà, encara que els seus executors pretenguessin el contrari. Només això ja ajuda a explicar l’enorme repercussió que ha tingut a través del temps aquest fet històric puntual. I en l’àmbit de la creativitat, què és el que ha fet tan atractiu aquest episodi històric per a escriptors, pintors, cineastes i altres artistes? El que converteix la mort de Juli Cèsar en un fet únic és la complexitat. Concentra tots els elements que calen per a una gran història: la traïció, l’amistat, la lluita contra la tiraPrimera edició de l’obra Juli Cèsar de W. Shakespeare
nia, la noblesa, els ideals, la rancúnia, l’amor, l’odi, la mentida, la lleialtat, el poder… En termes cinematogràfics, l’argument dels idus de març podria haver estat el guió per a la sèrie El padrí de Ford Coppola. Assumint la impossibilitat de ser exhaustius, a continuació donarem una ullada a alguna de les obres més significatives. La primera a destacar, sens dubte, és Juli Cèsar, de William Shakespeare, una obra que continua representant-se encara ara. La manera de mostrar els personatges, la seva profunditat psicològica i també la recreació històrica de fons que construeix l’autor anglès ha marcat generacions d’autors posteriors i ha creat una autèntica manera de veure la història de l’antiga Roma. L’obra de teatre conté reflexions basades en fonts històriques, com ara obres de Ciceró, Suetoni i Plutarc, que Shakespeare va consultar per escriure-la. L’enorme potència d’aquesta obra queda reflectida en el fet que, a partir d’ella, la majoria de la gent ha cregut que Cèsar va ser apunyalat pel seu propi fill —Marc Brut—, nascut d’una de les seves amants, Servília. La cronologia, però, assegura el contrari: quan Brut va néixer, Cèsar tenia només quinze anys. En l’àmbit del teatre, també destaca l’obra de Bernard Shaw Cèsar i Cleòpatra, en la qual l’autor s’allunya de la visió de Shakespeare pel que fa al paL E S L E C T U R E S 119
