Entitats
Colla de Córrer El Parotet
“Quan em pose la roba per anar a córrer, ja comencé a sentir-me bé” tat prematura. En les persones majors, si la inactivitat física es combina amb un estil de vida sedentari, la massa muscular i la funció física es redueixen. Com a conseqüència disminueix la capacitat de realitzar activitats quotidianes, augmenta el risc de caigudes i es perd independència i qualitat de vida.
Estimats veïns:
A
mb la que està caient en aquests mesos de pandèmia, és natural que la covid-19 i les seues greus conseqüències a tot el món, estiguen en boca de tots. No obstant això, hui més que mai, ens ve bé recordar que la inactivitat física i el sedentarisme també porten molt temps fent de les seues. La pròpia Organització Mundial de la Salut ha reconegut que la falta d’activitat física és un factor de risc important per a aumentar el nombre de persones que emmalalteixen i fins i tot tenen mortali-
48
No és per a prendre-s’ho de broma. Estar immobilitzat períodes tan curts com 5 dies, fins i tot en persones joves, redueix fins a un 4% la massa muscular, un 9% la força i fins a un 10% la nostra capacitat cardiovascular. En cas d’estar enllitats a l’hospital, com estem veient en la covid 19, un període llarg, 30 o 40 dies en l’UCI, la deterioració de la capacitat funcional equival a 30 anys d’envelliment. Malgrat els avanços de la ciència, de moment no existeixen fàrmacs que puguen millorar la capacitat física de les persones majors. L’única “vacuna” amb la qual comptem és l’exercici físic. Amb l’avantatge que és barata, eficaç i segura i no hi ha problema de subministrament ni cues ni torns; tots podríem començar a prendre-la des d’aquest mateix instant. En el temps que ens ha tocat viure, hem de mantindre els nivells d’activitat física
el més alts possibles. Entre altres coses perquè, en cas de malaltia o fins i tot d’hospitalització, la capacitat funcional que tinguem actuarà com una autèntica assegurança de vida per a afrontar amb major èxit la pròpia malaltia o els efectes col·laterals. En altres paraules, quant millor estiguem en el moment d’emmalaltir, més probabilitats tindrem de superar la malaltia. Hui dia, molts metges són ja els primers “prescriptores d’exercici físic” i els educadors físics van tenint un paper actiu en la direcció, supervisió i avaluació de la pràctica d’exercici en persones de qualsevol edat. És certa la idea global que “l’exercici és medicina”. Siga com siga, l’activitat física hauria de ser considerada, amb i sense pandèmia, com una activitat amb impacte en la sanitat pública. Aquest hauria de ser un dels grans reptes de les polítiques de salut pública en els pròxims anys. En estos llargs mesos passats, molts confinats a casa, sense més oferta d’oci que la tele, el món es va posar a fer esport. La pandèmia va disparar la pràctica
Massanassa SANT JOAN 2021
