Historia local
En el record i l estima a:
Vicent Salvador Pastor Codoñer El meu germà
Vicent destacava en els estudis, era un excel·lent esportista, practicava l’atletisme i va arribar a ser campió provincial de 300 metres llisos. Acabat el batxillerat elemental, va passar al col·legi dels Escolapis de Sant Joaquim del carrer Carnissers de València, on va fer el batxillerat superior i el COU. En aquest temps, donades les seues qualitats, va jugar en l’equip de bàsquet de “Esports Arnau”, destacant com a pivot i a més compaginava els estudis acadèmics amb els de cant i música, en el Conservatori de València. Més tard va vindre la Universitat i la seua llicenciatura en Dret. Prompte va entrar a treballar en el banc de la Cooperativa Agrícola Sant Pere de Massanassa, i als pocs anys ja es va introduir en la política municipal, primer com a regidor, 44 anys, dels quals els últims 17 anys d’alcalde. Era un apassionat de la política, estimava la seua professió i creia fermament en el que feia. Indubtablement tenia una sèrie de qualitats i aptituds que li van fer guanyar-se la confiança dels conciutadans. Tenia un perfil d’honestedat, competència i integritat. Comunicar eixes qualitats significa demostrar caràcter i credibilitat, basada en l’honradesa i l’experiència.
E
l record que tinc sobre Vicent és el d’un bon fill, cuidant dels nostres pares i un bon germà. Encara que era el menut dels tres germans, el seu talant i la seua predisposició feia que tots: familia, amics i coneguts, acodírem a ell per a tractar de resoldre qualsevol problema. Va nàixer en 1955, el 17 de maig, dia de Sant Pasqual, al carrer Hernán Cortés de Massanassa. Érem, com us podeu imaginar, l’alegria de la casa, i des de
102
ben xicotets compartíem les coses i volíem anar amb el nostre pare al camp, a ajudar-lo en les tasques agrícoles. Els seus primers anys d´escolarització el va passar al Col.legi públic Lluís Vives, amb Dª Manolita i D. Eduardo. Després, als 9 anys, continuá els seus estudis en l´internat del Col.legi de S. José del pares jesuïtes a València. Encara recorde com tots els dimecres acodia la nostra mare a visitar-nos i passar una rato amb nosaltres.
Connectava amb la gent, era pròxim i humil, però amb sentit de l’humor i fácil oratòria capaç d’emocionar, empatitzar, il·lusionar i motivar. Sempre tenia el seu despatx obert per a tots, no obstant això, la gent l´abordava amb naturalitat quan anava caminant pels carrers, cosa que no li molestava. No sé d´on treia temps per arribar a tot. De bon matí ja estava al seu despatx atenent I preocupant-se per les qüestions pròpies de l´alcaldia I dels veïns. A pesar d´acodir a totes les obligacions que el seu càrrec d´alcalde li comportava,
Massanassa SANT JOAN 2021
