Educar en Democràcia

IES Massanassa EDUCAR EN DEMOCRÀCIA

Des que la nostra societat inicià el procés democratitzador, totes les lleis educatives que han anat legislant-se -excessives, tot s’ha de dir- han posat èmfasi en la necessitat que l’educació institucional aporte les ferramentes necessàries perquè l’alumnat aprenga a viure en una societat democràtica.

I què significa este aprenentatge? Doncs, en primer lloc, tenint en compte el món cada vegada més pluricultural en el qual vivim i la degradació tan fulminant que està patint el nostre planeta, es fa cada vegada més necessari el foment d’actituds de tolerància i de respecte cap als altres i cap l’entorn.

Per altra banda, sabent que la nostra societat evoluciona, adaptant-se i creant noves necessitats, també caldrà tindre en compte el vessant transformador de l’educació. En aquest sentit, aquesta hauria d’aportar instruments perquè els futurs ciutadans participen de manera activa en eixa transformació. I aquest procés no es pot aprendre des de la teoria, sinó des de la mateixa pràctica. A participar s’aprèn participant. Si pretenem que el nostre alumnat forme part dels canvis socials i es responsabilitze d’ells de manera activa, ho haurà de començar a fer des de l’entorn social més pròxim, com és el seu centre educatiu, on té l’oportunitat de contrastar, dialogar, proposar, discutir... amb els seus iguals.

I per últim, en una institució com la nostra on hi ha estaments diversos (professorat, famílies, alumnat) i un context plural i canviant, les aportacions dels diferents sectors poden ajudar a millorar la vida del centre. En eixe sentit, la mirada de l’alumnat pot arribar a ser molt important.

Està clar que la formació en la participació naix al si de la família, des del moment en què pares mares i/o tutors parlen, raonen, discuteixen i comparteixen decisions amb els seus fills/es.

Ara bé, l’educació institucional compta amb un substrat grupal que la converteix en un context privilegiat per posar en pràctica situacions on l’alumnat ha de prendre decisions, després d’haver-se informat, d’haver contrastat i debatut de manera col ·lectiva. En aquest sentit, les diferents lleis educatives han contemplat aquesta necessitat fomentant la participació de l’alumnat a través de diferent canals. Per una banda, a través dels representants de cada grup-classe -els delegats i delegades- i, per altra, a través de la representació en el Consell Escolar.

Aquesta regulació, formulada des de la primera llei en l’any 1990 (LOGSE) fins a l’actual (LOMQE) amb totes les bones intencions, no garanteix que la participació de l’alumnat siga efectiva. Ben al contrari, tots coneixem experiències de centres on aquests càrrecs han quedat en el paper.

El nostre centre no s’escapava de la norma general. Han passat els anys i hem anat veent com el paper del delegat/da ha anat desvirtuant-se per falta de contingut i d’objectius. És en esta reflexió contínua per canviar i millorar les nostres pràctiques educatives, com naix la necessitat de construir un mitjà que canalitze de manera real la participació de l’alumnat. Aquest instrument ha estat la creació de la Junta de delegats i delegades.

En total són quaranta alumnes que representen 20 grups, des de primer de l’ESO fins a 2n de Batxillerat. Ens reunim dimarts, cada quinze dies en el temps del pati.

Els temes que s’hi tracten estan relacionats amb la vida del centre. Poden provindre de l’alumnat (les aules proposen i els delegats/des ho porten a la Junta); de la Direcció del centre, a través de la professora responsable de la Junta o d’algun professor o grup de professors. Sempre es tracten temes que afecten tot l’alumnat. De la mateixa manera, les decisions són informades a les aules, a través dels seus representants i a la Direcció, a través d’una delegada de la Junta que també és membre del Consell Escolar.

Els temes es discuteixen el mateix dia de la proposta o s’estudien amb més aprofundiment, quan la temàtica ho requereix, per a prendre alguna decisió a la junta següent.

Depenent del tema tractat, s’informa totes les classes; o es demana parer a cada classe; o, es comunica la proposta, a través d’un representant del consell escolar, a la direcció del centre.

Després de dos trimestres funcionant, podem dir que ja s’han produït alguns canvis a partir de la demanda de l’alumnat; també, que un dels representants en el Consell Escolar està exercint el seu paper posant-se en contacte amb la direcció del centre i, per últim, que cada delegat i delegada està exercint de representant real del seu grup, recollint una demanda o informant d’una proposta.

Seran les avaluacions del propi alumnat, així com la dels tutors i tutores dels diferents grups, les que ens aportaran informació sobre com s’ha viscut l’experiència i sobre les propostes de millora que posarem en marxa el curs vinent, en el qual, si les circumstàncies ho permeten, donarem continuïtat a l’experiència.

Xelo Calvo

IES Massanassa L’IES MASSANASSA PARTICIPA A ERASMUS PLUS DE NOU!

2018 és l’any final del projecte Erasmus plus que vam començar en 2015, amb el títol de «L’Europe, moteur de progrès: innovation et création».

Els nostres socis són centres de França, Itàlia, Alemanya i Regne Unit. Amb ells estem portant a terme les activitats que vam dissenyar conjuntament.

El nostre centre, cada any fa un intercanvi d’alumnes amb un d’ells. Enguany, hem acollit els alumnes francesos el febrer i estem preparant ja la nostra visita al Lycée «Georges Brassens» de Rive-de-Gier per a l’abril per completar les activitats del projecte.

A França coincidirem amb els alumnes italians del Liceo Statale «Guarino Veronese» que també formen part del projecte i amb els quals farem activitats conjuntes al voltant del tema dels invents que ens facilitaran la vida en el futur.

El temps que ha durat l’intercanvi ha servit per a compartir activitats sobre la vida en el futur. Els hem acompanyat a visitar València, l’Estació del Nord, la Llotja i el Mercat Central com a espais tradicionals de la ciutat, front a La Ciutat de les Arts com a espai més futurista, el MUVIM com a lloc de reflexió sobre l’evolució del pensament europeu.

A la Ciutat de les Ciències han participat en un taller de cuina «molecular» que ens ha fet imaginar com serà el que menjarem en el futur.

Durant la setmana han assistit a classes a l’institut amb els nostres estudiants, hem jugat a pilota valenciana al centre, han fet un esmorzar saludable amb l’AMPA, un taller de reciclatge i l’economia 7R, una coreografia conjunta sobre una cançó francesa que parla de l’addicció al mòbil... També han gaudit d’un passeig en barca des del port de Catarroja, el Tancat de la Pipa, l’Albufera, caminant des de la Gola de Pujol al Saler. Han viscut una setmana al poble, en família, compartint la nostra vida i creant lligams amb altres estudiants i professors europeus, obrint camins i descobrint coneixements i cultura, països i persones que ens han enriquit tant a nivell personal com acadèmic o professional. Gràcies a tots els que heu col ·laborat d’una manera o altra per tot el que heu aportat, per compartir l’experiència Erasmus Plus, una oportunitat que recomanem, sens dubte!!