Tradicions orals i escrites

Tots, en algun moment de la nostra vida, hem escoltats als nostres pares, iaios..., aquelles històries antigues no escrites, aquells consells fruit de les seues experiències, que és sens dubte una cultura popular molt arrelada en altres temps.

La tradició oral és la forma de transmetre des de temps anteriors a l’escriptura, la cultura, l’experiència i les tradicions d’una societat a través de relats, cants, oracions, llegendes, faules, conjurs, contes, etc. Es transmet de generació en generació, arribant fins als nostres dies, i té com a funció principal la de conservar els coneixements ancestrals a través del temps.

És un fenomen ric i complex, que es va convertir en el mitjà més utilitzat, al llarg dels segles, per transferir sabers i experiències. Les seues múltiples definicions coincideixen a assenyalar que representa la suma deL saber codificat baix la forma oral que una societat jutja essencial i que, per tant, reté i reprodueix a fi de facilitar la memorització, i a través d’ella la difusió a les generacions presents i futures.

La tradició oral es transmet, en forma de plática, amb la paraula, sense deixar registre. Es fa servir per narrar llegendes, relats, correguts, etc. Però aquestes mateixes llegendes, relats o correguts poden ser convertits després a tradicions escrites, sobretot després de l’aparició de la impremta que va ajudar a difondre més el coneixement.

La salut / malaltia, la cuina, els remeis casolans en totes les seues vessants ..., ha permès que hui puguem tenir una tradició escrita rica i variada, exposant els remeis casolans que durant molts anys els nostres pares i les herbolaries dels pobles han mantingut vigents , les receptes antigues de les nostres iaies, donant-li de nou vida a aquells sabors de la nostra infància, mantenint viu l’amor que les nostres mares i iaies van anar dipositant en nosaltres per mitjà dels seus guisats, dolços ...

Però és cert, que elles es sorprendrien de tot el que ha canviat la cuina en els últims anys. Noves tècniques com les escumes o el nitrogen; nous i exòtics productes com el kimchi o el gingebre; nous menjars per a nosaltres com el Kebab o el Sushi; amb grans xefs tan famosos com les estrelles de cinema... Sens dubte tradició i modernitat poden conviure a la cuina.

Això sí, per a endinsar-se en les tècniques de cuina moderna cal conèixer la tradició i les receptes de cuina espanyola, abanderada per la cuina mediterrània. A més, dels meravellosos ingredients que podem trobar a la nostra terra, com verdures d’inconfusible sabor i color.

Tots recordem aquell plat típic que feia la nostra mare o iaia, sobretot de dolç. Ara em ve a la memòria la “punta de diamant” de la meua mare o el “braç de gitano” de moca. Jo i els meus germans també col ·laboràvem aixecant les clares o barrejant la mantega amb el sucre i el cafè per fer la moca

Però el meu pare no es quedava enrere, les seus paelles, all i pebres, espardenyaes, etc. eren molt reconeguts i apreciades i el cridaven amb qualsevol pretext com arreglar un motor de la marjal de l´Albufera o un esdeveniment familiar, perquè mostrara les seues habilitats culinàries; a banda de les reunions habituals amb la quadrilla d’amics. Moltes vegades anàvem també nosaltres, observant, jugant, peixcant i degustant les seues creacions.

En totes les celebracions espanyoles, la gastronomia té un paper fonamental, convertint-se en la protagonista de tota celebració: festes patronals, casaments, reunions familiars, etc. Aquestes celebracions solen anar acompanyades d’especialitats culinàries d’aquesta època, collita, canvi d’estació, etc., i donada la seua importància, ha estat reconeguda internacionalment. L’any 2010 va ser declarada per la UNESCO com a Patrimoni Cultural i Immaterial de la Humanitat per ser molt més que una

alimentació saludable i consolidar-se com una cultura que propicia la interacció social, el respecte cap a la terra i la biodiversitat, i la conservació d’activitats tradicionals i artesanals vinculades a l’agricultura així com la pesca.

Preparant aquest escrit, per alguna raó vaig haver de pujar a la cambra de ma casa; va ser una casualitat que trobara una caixa de fusta que contenia unes llibretes groguenques, manuscrites amb ploma i molt bona cal ·ligrafia; enseguida vaig recordar la lletra de ma mare en alguna i en altres la de la meua abuela.

Les més detallades eren receptes de cuina casolanes o de confecció d’algun embotit; també d’elaboració de licors així com de dolços típics, i fins i tot, retalls de diaris antics amb algun succés relacionat amb Massanassa; sens dubte un veritable tresor.

Però el que més va despertar la meua curiositat eren aquelles de formules i consells de coses inversemblants ara, però que en aquells temps eren qüestions prou normals.

A les fotografies podeu veure algunes, però a manera d’índex us pose les més destacades o que més m’han cridat l’atenció: - Neteja de tonells. - Neteja de botellas. - Per blanquejar les mans. - “Meravella”. Pomada medicament. - Sabó casolà en fred. - Neteja de pintes. - Medicina “Cavacases”. - Per curar conills. - Contra els mosquits. - Desinfectant agradable per a les habitacions. - Formula per destruir les males herbes. - Formula per curar talls ...

Sens dubte la gastronomia i aquestes formules i consells formen part d’una manera de vida a la nostra terra, una forma de relacionar-nos amb la família, amics o fins i tot una forma de fer negoci.

Una salutació.

Pascual Pastor Codoñer