In articulo mortis: Religiositat popular a l’Eivissa tardomedieval i renaixentista a través de les indulgències i altres documents trobats a la cripta de Sant Salvador Josep Huguet Torres josephuguettorres@gmail.com
RESUMEN: Este artículo pretende divulgar la información recopilada de los materiales documentales hallados en la cripta de la antigua capilla de Sant Salvador de Ibiza. Estos documentos, varias indulgencias, un salterio y varias cartas, de una cronología comprendida entre 1450 y 1782, a pesar de que la mayoría se establecen entre la segunda mitad del siglo XV y la primera del siglo XVI, nos dan noticias de la espiritualidad y la vivencia del hecho religioso en esta isla en época tardomedieval y renacentista, inseriéndola en el contexto general de un Occidente preso por la crisis del catolicismo y la implosión de la Reforma. ABSTRACT: The purpose of this article is the divulgation of the information collected from the study of the textual materials, found in the crypt of the ancient chappel of Sant Salvador -Holy Savior- in Ibiza. This documents, some indulgences, letters and a psalter, dated between 1450 and 1782, although the most of theme are from the 15th and 16th centuries, offers us the chance to know about the spirituality and the personal experience about religion in this island in the Late Middle Ages and the Renaissance, linking this information with the general context of the Crisis of the Catholic Church and the appearence of the Reformation.
Aquest article parteix de l’estudi, anàlisi i transcripció del lot documental trobat a la cripta de l’antiga capella de Sant Salvador, actual seu del Museu Arqueològic d’Eivissa i Formentera, a la plaça de la Catedral, consistent en trenta-dos documents i un saltiri, datats majoritàriament entre la segona meitat del segle XV i la primera del segle XVI. L’antiga capella de Sant Salvador, a la cripta de la qual s’hi va fer la troballa a principis del segle XX, està documentada amb seguretat des del 1367, que apareix en un benefici, i quedava al costat de la parròquia de Santa Maria
i el fossar homònim -actuals catedral i la seua respectiva plaça. La capella va romandre com a seu de la confraria dels mariners fins el 1707, quan la confraria s’ajunta amb la dels barquers i treballadors de la drassana i emplacen el seu lloc d’oració a la parròquia de Sant Elm, al barri de la Marina. L’edifici perd els seus usos religiosos per a convertir-se en part de la Universitat d’Eivissa, atès que n’era l’edifici annex. Així perdura quan la Universitat es reconverteix en l’Ajuntament, arran els Decrets de Nova Planta que imposa Felip V. La desamortització de Mendizábal, al 1835,
37
