Jordi H. Fernández Gómez

CENTENARI DEL NAIXEMENT DE MIQUEL TARRADELL MATEU

Miquel Tarradell-i-Mateu-Miquel

Va néixer a Barcelona el 1920, on també va morir el 1995. Es llicencià en Filosofia y Lletres, secció d’història, amb premi extraordinari el 1944. Va ser deixeble de Lluís Pericot García i de Martín Almagro Basch. Es va doctorar el 1949 a la Universitat de Madrid, amb la tesi La cultura de El Argar, també amb premi extraordinari. Va fer diverses intervencions arqueològiques, primer a Catalunya, als dòlmens de l’Alt Empordà, així com al sector romà d’Empúries, i posteriorment va treballar als jaciments de l’edat del bronze a Monachil i Montefrío (Granada). El 1948 va ser nomenat director del Servei d’Excavacions del Protectorat Espanyol del Marroc i responsable del Museu de Tetuan, zona on treballà en diversos jaciments prehistòrics i punicoromans, com els de les ciutats de Lixus i Tamuda. El 1950 li va ser concedida una beca d’ampliació d’estudis a l’Institute of Fine Arts de la Universitat de Nova York i a l’Institut de Paleontologie Humaine de París i coincidí en aquesta ciutat amb Pere Bosch i Gimpera, que tenia un alt càrrec a la Unesco. Durant la seua estada al Marroc, el 1952, es va casar amb Matilde Font Sariols, antiga companya d’universitat, que es va convertir fins a la seua mort, el 1975, en una estreta col·laboradora dels seus treballs d’investigació.

El 1953 va organitzar el I Congreso Arqueológico del Marruecos Español amb una destacada participació que quedà reflectida a les actes publicades l’any següent. També a Tetuan va ser un dels fundadors de la revista Tamuda, que tenia com a propòsit ser una publicació d’investigació periòdica al Marroc espanyol. El 1956 guanyà per oposició la càtedra d’arqueologia, epigrafia i numismàtica de la Universitat de València, on va realitzar una intensa activitat en els quinze anys que va residir al País Valencià i formà un important equip d’investigació compost, entre altres, per Gabriela Martín, Enric Llobregat, Carmen Aranegui, Gerardo Pereira o Milagos Gil Mascarell, que posteriorment es convertiren en professors universitaris i directors de museus. Va fer abundants excavacions a tot el territori valencià com a la cova del Montgó, la cova d’en Pardo, el poblat del Mas de Miró, el tossal de la Cala de Benidorm, el tossal de Manises d’Alacant o el puig i la serreta d’Alcoi. Fundà la revista Papeles del Laboratorio de Arqueología de Valencia, publicació que continua el 2014 amb el sobrenom de Saguntum, i en la qual es reproduïren molts dels resultats de les investigacions realitzades. Va publicar diversos treballs relacionats amb els seus estudis al nord d’Àfrica, com Lixus (1959), Marruecos púnico (1960), Manual de prehistoria africana (1960); en col·laboració amb Lluís Pericot i amb Michel Ponsich, Garum et industries antiques de salaison (1965). D’aquella època són també diverses obres de síntesi sobre prehistòria i arqueologia dels Països Catalans, com Les arrels de Catalunya (1962), La fundació de la ciutat de València (1962), El País Valenciano del neolítico a la iberización (1963), o la part de prehistò-