13 | METGES DE CATALUNYA
Reportatge 100 anys i vuit hores
Enguany es compleix el centenari d’una fita històrica per al moviment obrer. La vaga de ‘La Canadenca’, que va durar 44 dies i va paralitzar completament la ciutat de Barcelona i gran part del teixit industrial català, va marcar un punt d’inflexió en les reivindicacions laborals amb la conquesta de la jornada de treball de vuit hores, entre altres drets. Espanya es convertia així en el primer país d’Europa en promulgar per llei aquesta demanda obrera.
Josep Maria Puig, secretari general de Metges de Catalunya
E
l 3 d’abril de 1919, sent president del govern espanyol Álvaro de Figueroa y Torres Mendieta, més conegut com a Comte de Romanones, es va aprovar el decret que rebaixava a vuit hores la jornada laboral ordinària. L’origen de la nova normativa va ser el conflicte iniciat a finals de gener del mateix any a l’empresa Riegos y Fuerza del Ebro, filial de la Barcelona Traction Light and Power –coneguda com La Canadenca, en haver-se constituït a Toronto (Canadà)– que va decidir
rebaixar el sou del personal de la secció de facturació. Els afectats van acudir al Sindicat Únic d’Aigua, Gas i Electricitat de la CNT, organització sindical majoritària que s’estava reorganitzant en aquell moment. L’empresa va respondre aquest moviment acomiadant vuit dels treballadors implicats en la consulta al sindicat i el govern central va tancar la CNT. El 5 de febrer, en solidaritat amb els companys acomiadats, tot el personal de facturació es va declarar en vaga. Com a càstig, l’empresa va acomiadar 140 treballadors
més de la secció, als quals va substituir amb empleats de la casa. Aquest fet va provocar la reacció en cadena de la resta de treballadors, de manera que tres dies més tard, el 8 de febrer, la vaga era total a l’empresa. L’assassinat d’un cobrador de la companyia va provocar que el 21 de febrer la CNT declarés la vaga a tot el sector i a les empreses participades per La Canadenca com ara Catalana de Gas, Ferrocarril de Sarrià a Barcelona i la Societat General
