Reportatge

La salut amb ulls d’infant

El “Primer diccionari de medicina il·lustrat” (Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2018) és un llibre pioner a Europa que pretén explicar el significat i l’ús de les paraules més comunes que els nens i les nenes senten i fan servir quan parlen de la seva salut i les seves malalties. Dirigida per la lingüista i professora del Departament de Traducció i Ciències del Llenguatge de la Universitat Pompeu i Fabra (UPF), Rosa Estopà, l’obra conté 200 termes definits i il·lustrats per infants d’entre vuit i 10 anys.

Què és un virus? I un bisturí o una radiografia? Què és una otitis? Aquests són alguns dels gairebé 200 termes de medicina que recull el

“Primer diccionari de medicina il·lustrat”, un llibre elaborat a partir de les definicions i els dibuixos que han fet 1.200 nens i nenes de segon, tercer i quart curs de primària de vuit escoles catalanes.

L’obra, adreçada a infants de sis a 12 anys, és pionera a Europa i ha comportat una feina en equip durant tres anys que ha dirigit la lingüista i professora del

Departament de Traducció i Ciències del

Llenguatge de la Universitat Pompeu i

Fabra (UPF), Rosa Estopà.

El mètode de treball que s’ha fet servir per a l’elaboració del diccionari no ha estat l’habitual en aquest tipus de publicacions. Primer es va demanar als nens i a les nenes que van participar en el projecte que definissin i dibuixessin paraules relacionades amb la salut, “com si les haguessin d’explicar a un nen que acaba d’arribar d’un altre país o d’un altre planeta”, explica Estopà. Després, un grup d’experts en llengua, didàctica i medicina es van encarregar de desconstruir les explicacions dels infants i destriar les informacions correctes –des d’una òptica científica– de les errònies, negatives o perjudicials com a conseqüència de falses creences.

Una vegada enllestit aquest procés, els especialistes van construir de nou les definicions a partir del coneixement acumulatiu que havien aportat els petitsgrans lexicògrafs, de manera que cap d’ells ha escrit una definició concreta del diccionari, però entre totes les informacions que van aportar s’ha construït l’explicació de les paraules. “Nosaltres, els adults, no hem imaginat ni simulat res. No hem intentat pensar com els nens voldrien que els expliquéssim les coses. Hem fet una aposta més arriscada i hem col·laborat amb ells”, assenyala la directora del diccionari, que puntualitza que, en algunes ocasions, han hagut d’afegir alguna informació que no havia aportat cap escolar per ajudar a acabar d’entendre millor la realitat o desmentir idees enganyoses, com que la síndrome de Down és una malaltia o que el càncer es contagia.

“El que volíem era apropar la salut als nens i explicar-la a través dels seus ulls per humanitzar-la”, afirma. “Moltes vegades ens oblidem dels més petits, però ells també necessiten entendre el que els està passant”. En aquest sentit, l’equip multidisciplinari que ha fet el diccionari ja treballa en l’adaptació de l’obra al suport vídeo, per poder-la projectar en les sales d’espera dels centres de salut.

Des d’un punt de vista pedagògic, la recopilació i elaboració dels continguts del llibre han sorprès Estopà, en descobrir que els termes de medicina proposats es podrien classificar en tres tipus, en funció de la coneixença que en tenen els infants: “Ens ha xocat el desconeixement i les creences imaginatives que tenen molts nens i nenes en paraules freqüents del món de la salut com vacuna, grip o mocs o el catastrofisme amb què veuen alguns trastorns com la síndrome de

Down o la dislèxia. En canvi, crida molt l’atenció el coneixement profund que tenen de les que jo anomeno malalties del segle XXI com la depressió, l’obesitat o l’assetjament”.

Per a la lingüista, aquest diccionari és una eina que pot ajudar a casa, a l’escola, però també a les consultes: “Els professionals sanitaris no han rebut formació per comunicar-se amb els nens i un material com aquest els pot ajudar. N’estic convençuda”. De fet, subratlla que la transmissió de la informació és una part transcendental en la medicina. “Els professionals de la salut s’han de conscienciar que la comunicació és molt important i forma part del tractament.

Està comprovat que un pacient informat i amb una bona relació comunicativa amb el seu metge s’adhereix més fàcilment al tractament, no s’angoixa, col·labora i, fins i tot, si està hospitalitzat, redueix la seva estada al centre”.

Per això, defensa un model de comunicació metge-pacient més simètric que afavoreixi l’apoderament de la persona malalta, apropant-li la informació medicosanitària. “Habitualment, els professionals de la salut fan servir moltes paraules [a través de les quals vehiculen el coneixement mèdic] que són molt transparents per a ells, però molt críptiques per als pacients i d’això en tenim un bon exemple en els informes mèdics, sovint massa inintel·ligibles”, explica. “Aleshores, el pacient, que veu el seu metge amb un rol de poder, a vegades no s’atreveix ni a preguntar-li i busca pel seu compte la resposta a internet que encara és molt pitjor”.

“El que volíem era apropar la salut als nens i explicar-la a través dels seus ulls per humanitzar-la”

A BOtitis C D E nom femení F G HUna otitis és una inflamació de l’orella que pot ser deguda a moltes causes, com ara una acumulació de mocs o bé perquè t’ha entrat aigua dins de l’orella. Una otitis sol fer mal i pot I J tenir conseqüències grues; per això, K L M N és important visitar el metge quan et fa mal l’orella. Aquesta paraula ve del grec antic ot-, que vol dir ‘orella’, i -itis, que vol dir ‘inflamació’. Popularment fem servir mal d’orella. O P Q RIncubadora nom femení S T Una incubadora és una màquina en U V W forma de bressol que hi ha als hospitals i que serveix perquè els nadons que han nascut abans d’hora i són massa petits puguin tenir la mateixa temperatura que si encara estiguessin X Y a la panxa de la mare. Alguns nadons s’hi estan unes hores i d’altres alguns Z A dies. B C D

Varicel·la

E F Gnom femení La varicel·la és una malaltia contagiosa que fa que et surtin granets vermells i butllofetes per tot el cos que et piquen H I Jmolt i que tinguis febre. La varicel·la s’encomana molt ràpidament, per K L M N això, si la tens, no pots anar a l’escola. Per curar-la és millor no gratar-se i prendre el medicament adequat. Normalment només es passa un cop a la vida i si t’han posat una vacuna O pot ser que no la passis mai o que, si la P Q R passes, ni tan sols ho notis. No es pot confondre amb el xarampió en què et surten granets vermells, però no butllofetes. S T U V W X Y

Voluntaris de tot el planeta posen al mapa el rastre del cicló Idai

Les noves tecnologies juguen un paper clau en les respostes d’emergència

Jan Bohm, responsable de l’àrea Digital de MSF

Poc després que el cicló Idai toqués terra al sud d’Àfrica, Metges Sense Fronteres (MSF) va enviar quatre experts en Sistemes d’Informació Geogràfica (SIG) a la regió i va mobilitzar a voluntaris a tot el món per produir mapes d’alta qualitat de les àrees més afectades. És la major resposta en aquesta matèria llançada per MSF des de l’epidèmia d’Ebola a l’Àfrica Occidental de 2014. L’objectiu: ajudar els equips d’emergència a organitzar una resposta eficaç. El 14 de març, el cicló Idai va colpejar Moçambic i Zimbabwe inundant vastes extensions de terra, deixant a centenars de milers de persones sense llar i destruint edificis, cultius i infraestructures.

MSF va respondre a aquest desastre amb l’enviament d’equips d’emergència i subministraments mèdics. Alhora, va desplegar un equip d’experts en SIG, un dels quals es trobava ja a Zimbabwe, per donar suport als equips sobre el terreny proporcionant mapes detallats de la regió i dissenyats en diverses capes. Els mapes produïts pel SIG poden combinar múltiples capes d’informació en un sol pla, ajudant així els responsables de la resposta a tenir una imatge de la magnitud de l’emergència, planejar la logística, millorar la vigilància epidemiològica i coordinar-se amb altres organitzacions. “En una catàstrofe natural a gran escala com aquesta, les necessitats són més greus en l’inici de la crisi”, explica Audrey Lessard-Fontaine, responsable de la Unitat de Sistemes d’Informació Geogràfica de MSF. “En els primers dies o setmanes, la situació canvia contínuament, ja siguin els accessos per carreteres, els nivells de les inundacions o l’avaluació de danys; i necessitem aquesta informació per planejar com arribarem fins a la població afectada”. “Que els equips sol·liciten el suport dels SIG per a l’elaboració de mapes per veure d’on provenen els pacients en una epidèmia és ara una cosa gairebé tan natural com un reflex”, diu Lessard-Fontaine. “També necessiten el suport dels SIG per a les avaluacions d’aigua i sanejament o per traçar cartes que marquin on són els punts d’aigua i les latrines”. Un element clau per als SIG són els mapes de base. Es tracten de cartografies que mostren edificis, vies fluvials i xarxes de carreteres en una determinada àrea. Els experts en aquesta matèria necessiten aquests plans per generar una anàlisi d’alta qualitat de les àrees afectades que puguin ser usats pels encarregats de la logística i epidemiòlegs de MSF. No obstant això, en moltes de les regions on MSF treballa, aquesta informació bàsica no existeix. Es tracta de zones remotes, propenses a catàstrofes on habiten algunes de les persones més vulnerables del món. La manca de mapes presentava un gran desafiament fins que es va trobar una solució senzilla coneguda com el projecte Missing Maps, que va néixer el 2014 de la mà de Metges Sense Fronteres, la Creu Roja britànica i nord-americana i l’equip humanitari d’OpenStreetMap. Aquesta tecnologia fa possible que milers de voluntaris de tot el món digitalitzin imatges de satèl·lits i cartografiïn algunes de les àrees més vulnerables del món perquè puguin ser usades per les organitzacions d’ajuda humanitària. Després de l’arribada del cicló Idai, els voluntaris de Missing Maps van entrar en acció i van identificar més de 200.000 edificis i gairebé 17.000 km de carreteres a les àrees afectades. Els mapes de base de Moçambic, Zimbabwe i Malawi -que també va patir greus inundacions relacionades amb el cicló- produïts pels voluntaris de Missing Maps s’han distribuït a les organitzacions involucrades en l’emergència per ajudar-los a obtenir una imatge clara de la situació sobre el terreny i planejar una resposta ràpida i eficaç.

15 ‘mapatons’ simultanis en 14 ciutats

L’11 d’abril de 2019, MSF i el Departament de Geografia de Universitat de Saragossa van organitzar 15 ‘mapatons’ simultanis en 14 ciutats. Els ‘mapatons’ són esdeveniments col·laboratius de persones que s’uneixen per cartografiar de forma intensiva una àrea. Aquest va ser l’objectiu d’aquests ‘mapatons’ en què voluntaris van cartografiar zones invisibles de la República Democràtica del Congo, Mali i la pròpia Moçambic.