Salutacio Regidor Santa Llucia
Quan la Fira de Santa Llúcia torna a omplir el Pla de la Catedral, la ciutat recupera un dels moments més esperats de l’any. L’arribada del Nadal es fa palpable entre els llums, les figures i l’olor de pi que ens anuncien, un any més, que la tradició segueix ben viva al cor de Barcelona.
A Ciutat Vella ens honra acollir aquesta fira històrica, un referent de la nostra identitat col·lectiva i un espai que ha crescut amb nosaltres generació rere generació. La Fira de Santa Llúcia és, per a molts barcelonins i barcelonines, un record entranyable d’infantesa: tardes fredes passejant amb la família, descobrir el pessebre peça a peça, triar el primer arbre de Nadal o omplir-nos els dits de serradures mentre remenàvem figures.
Enguany, la Fira arriba al seus 239 anys consolidant-se com a punt de trobada imprescindible del pessebrisme popular i de l’artesania nadalenca. I ho fa, com sempre, amb la mirada posada en la tradició però sense oblidar l’evolució constant que ha permès que segueixi sent un espai viu, proper i estimat.
Un any més, celebrarem també la Diada de les Tradicions i Costums Nadalencs, que enguany arriba a la seva 32a edició. Una jornada que ens recorda la riquesa simbòlica del nostre Nadal i el reconeixement al Firaire d’Honor, que posa en valor la dedicació i l’ofici dels qui fan possible aquesta festa.
Des del Districte de Ciutat Vella reiterem el nostre compromís de continuar treballant braç a braç amb l’Associació de Firaires perquè la ciutadania i els visitants gaudeixin d’una fira acollidora, segura i plena d’encant.
Vull felicitar, de tot cor, l’Associació de Firaires per la feina constant i per mantenir viva una tradició tan arrelada a la nostra ciutat. I convido tothom — petits, joves i grans— a endinsar-se en la Fira i a deixar-se portar, un any més, per la seva màgia.
Albert Batlle i Bastardas Regidor del Districte de Ciutat Vella
Saluda President Fira Santa Llucia
Benvolguts amics, benvinguts un any més a la Fira de Santa Llúcia.
Després de tot un any, ve molt de gust tornar-nos a trobar i gaudir de l’ambient del Nadal amb vosaltres.
Aquest any la Fira comença el proper 28 de novembre, gairebé un mes abans del Nadal, amb el que tindreu temps de mirar i triar entre totes les parades que trobareu a l’Avinguda de la Catedral, en uns passadissos molt amples per a la vostra comoditat.
Com sabeu, és la fira més antiga pel que fa al món del pessebre i les tradicions nadalenques. Enguany, celebrem el 239è aniversari des de la primera data confirmada de la seva celebració, l’any 1786.
Tots els artesans de la fira, hem estat preparant un munt de novetats per poder-vos-les oferir. A més a més, la Fira i la seva associació, ha estat treballant en les activitats pels més menuts de la casa que s’ampliaran respecte l’any passat, tant pel que fa a la quantitat d’actes com als dies i horaris.
El dissabte 13 de desembre celebrarem la 32ena Diada de les Tradicions i Costums Nadalencs a Catalunya, amb diverses activitats i actuacions entre les que es
farà entrega del títol acreditatiu del “Firaire d’Honor” d’enguany que serà per l’escola de ball “Som-hi Dansa”.
Totes les activitats les trobareu detallades a la web de la fira, un espai on podreu trobar tot el necessari per facilitar-vos la vostra visita. I també un lloc per saber quelcom més sobre la història de la fira, els seus artesans, activitats que si fan, exposicions de pessebres, fotografies i moltes altres coses.
L’emplaçament de la Fira de Santa Llúcia el trobareu a l’Avinguda de la Catedral de Barcelona com cada any; amb un total de 215 parades, es l’única fira del món on trobareu 180 espais de venda de productes estrictament nadalencs, com pessebres, figuretes, molsa, arbres de nadal, complements per a la vostra llar i molt més. També podreu gaudir de 35 espais dedicats a l’artesania i als articles de regal, com complements tèxtils, ceràmica, joieria i bijuteria, cuir, etc.
I recordeu, el 25 de desembre arriba el Nadal, però si voleu començar a viure l’ambient nadalenc, el 28 de novembre arriba la fira de Santa Llúcia que restarà oberta fins al 23 de desembre.
Albert Deulofeu “Associació Fira de Santa Llúcia”
historia del Passat i del Present La diada de Tradicions:
Al voltant dels titelles, els balls populars, la música dels grallers, els textos de Joan Amades, les cançons, la Carassa, la degustació de cava i torró, i sobretot, el Tió, és va crear la Diada de les Tradicions i Costums Nadalencs a Catalunya.
Aquesta Diada s’inicia l’any 1993, amb la voluntat de donar a conèixer les tradicions populars del Nadal dins del marc d’una fira
BICENTENARIA que vol arribar més enllà de la senzilla creació del pessebre o del guarniment de la cada pel Nadal i que pretén lligar la cultura i el comerç d’una manera creativa i molt innovadora per aquelles dates, ara fa 32 anys.
En aquelles dates va representar un veritable canvi en la forma de participar i fer entendre les fires i les activitats nadalenques.
Aquesta Diada fa pedagogia amb tots els seus visitants mostrant, a peu de carrer, les nostres tradicions que es desenvolupen al voltant del cicle nadalenc, tot unint, com és va fer en l’origen, la cultura i el comerç de forma positiva i innovadora.
El tió, el pessebre, la carassa, les titelles, les corals, el cava, el torró, els contes, tot és subjecte de narració, cercavila o representació, per conèixer a fons el nostre patrimoni tradicional de Nadal.
Per la seva situació i durada, la nostra fira és un deis esdeveniments de més participació de barcelonins, barcelonines, catalans i catalanes de l’hivern.
Més de 445.000 nens i nenes han fet cagar el Tió des de l’inici de les activitats i més de 10.000 espectadors hi han participat en les 32 darreres representacions de la Diada de Tradicions Populars.
Infants de totes les races i condicions, infants que, amb diferents lletres i coneixements, unien les seves veus, tot cantant més de 40 versions diferents de la cançó del Tió.
Cada nena i cada nen ha colpejat el tió més de 15 vegades mentre en cantava la cançó. No volem calcular el nombre de bastonades que ha rebut el nostre Tió, però les ha rebudes amb un gran somriure i amb la mirada posada en el futur, perquè sap que l’esperit dels nens i nenes quan el fan “cagar”, unit a les paraules de pau, esperança i diàleg són els fils que han de teixir el nostre món futur.
La nostra Diada de les Tradicions i Costums Nadalencs a Catalunya, junt amb la cultura populars, les seves entitats: esbarts, corals i cercaviles, les compres dels diversos elements del Nadal: el pessebre, la cova, el naixement, la molsa, els arbres i el vesc entre altres, són la màxima expressió d’un model de societat mediterrània, compromesa amb el seu món i la seva gent, incomparable arreu del món.
L’any que la nostra fira compleix 239 anys, vull acabar aquest article donant les gràcies a tots els i les firaires, l’ajut i col·laboració dels quals ha estat indispensable perquè la Diada arribi a aquests nivells d’excel·lència.
Andreu Bernadàs Taller de Cultura
Fira de Santa Llucia de Barcelona activitats 2025
Tió Gegant de la Fira de Santa Llúcia
Els dies 6, 7, 8, 14 i 20 de desembre, d’11 a 13,30 h i de 16.30 a 19.30 h, i els dies 5, 12, 13, 15, 16, 18 i 19 de 16.30 a 19.30 h, hi haurà un tió gegant per a nenes i nens menors de 12 anys, per tal de complir amb la tradició de fer-lo cagar. Cada nen i nena s’endurà una llaminadura i un fulletó amb dades culturals del Nadal.
Aquest tió fa 32 anys d’activitat ininterrompuda des de la seva primera activitat a la ciutat de Barcelona, davant de l’antic Can Jorba, a l’avinguda del Portal de l‘Àngel i a la nostra Fira de Santa Llúcia.
Diada de les Tradicions i Costums Nadalencs a Catalunya
13 de desembre del 2025
En el marc de la Fira de Santa Llúcia de Barcelona, l’Associació de Firaires de Santa Llúcia, desenvolupa, des de fa 32 anys, una Diada de les Tradicions i Costums Nadalencs a Catalunya, per recollir totes les mostres d’hivern relacionades amb les festes i tradicions i donar-les a conèixer a tothom que ho desitgi en una gran festa popular de Nadal, que se celebrarà en el Pla de la Catedral el dia 13 de desembre del 2025, durant tot el dia.
Les activitats es portaran a terme en els següents horaris:
11.10 h Presentació de les activitats de la Diada.
11.15 h Inici de la Diada amb el Ball d’Homenatge
11.15 h Actuació de l’Esbart Català de Dansaires (secció infantil i juvenil) amb danses i balls d’hivern i de cicle nadalenc.
12.00 h Sortida de la Carassa.
12.05 h Titelles de Nadal, a càrrec de la companyia Titelles Sebastià Vergés.
12.50 h Cor de Gòspel Bon Pastor: Nadales amb bona veu.
13.15 h Lliurament del guardó del Firaire d’Honor 2025: Enguany, com ja hem comentat, serà per l’escola de ball “Som-hi Dansa”, una escola que ofereix dansa, formació professional per a ballarins i un projecte que ens està acompanyant en els darrers anys a la nostra diada.
13.30 h Nadal, swing i ball: Balls de Nadal, amb Som-hi Dansa, amb animació per a tothom.
De 16.30 a 19.30 h Tió Gegant: Activitat per a nens menors de 12 anys, per tal de ter cagar el tió gegant. Cada nen i nena s’endurà un caramel i un document (tríptic-fulletó) amb una explicació de les tradicions de Nadal.
Altres- Celebracions cristianes de Barcelona
17 de desembre del 2025
“Nadal(s). Celebracions cristianes de Barcelona”, un programa d’activitats de l’Ajuntament de Barcelona en motiu del nadal que vol posar en valor la diversitat d’expressions i pràctiques que envolta la festivitat i les diferents maneres de celebrar dins els cristianismes i les comunitats religioses i espirituals de la ciutat.
En aquest marc, el 17 de desembre tindrà lloc a la Fira de Santa Llúcia, al voltant de les 17 h, una narració escènica i participativa que convida el públic a descobrir, a través de contes i símbols, com diferents cultures del món celebren la família, la comunitat i l’esperança al final de l’any.
Un viatge per diverses festes plenes de significat i color que ens recorda que, més enllà de les diferències culturals, la celebració compartida és un llenguatge comú.
Producció activitats: Taller de Cultura
Direcció projecte: Andreu Bernadàs
Fotografies: Pep Herrero i Taller de Cultura
Firaires d’honor de la fira de santa Llucia 1995-2024
1995 El President de la Generalitat de Catalunya, Il·lm. Sr. Pasqual Maragall i Mira
1996 L’entitat lúdica humorística barcelonina L’Arca de Noè
1997 El presentador de televisió Andreu Buenafuente i tot l’equip del Terrat
1998 La presentadora de TV3 Mari Pau Huguet
1999 L’humorista i dibuixant Miguel Gila
2000 L’artista i vedet del Molino Merche Mar
2001 La model Judit Mascó
2002 Els actors Paco Morán i Joan Pera
2003 La cantant i presentadora de televisió Nina Agustí
2004 L’escriptora Asha Miró
2005 El grup de teatre La Cubana
2006 El periodista i locutor de RAC 1 Toni Clapes
2007 La cantant Lucrècia
2008 El cantant Raimón
2009 L’actor Jordi Martínez
2010 El dibuixant i ninotaire Óscar Nebreda
2011 L’esportista i directiu esportiu Enric Massip
2012 L’Associació de Pessebristes de Barcelona en els seus 150 anys
2013 L’Esbart Català de Dansaires
2014 El periodista Jordi Basté
2015 La companyia teatral Dagoll Dagom, en el seu 40 è aniversari
2016 La periodista Patricia Gabancho
2017 Els Gegants centenaris de la Colla de la Plaça Nova
2018 Grup musical Els Amics de les Arts
2019 L’activista ciutadà Manel Pousa – El Pare Manel
2020 L’Alcalde de Barcelona, Excm. Sr. Xavier Trias Vidal de Llobatera
2021 El president del Col·legi de Metges de Barcelona, Jaume Padrós
2022 El grup teatral Els Comediants , en el seu cinquantè aniversari.
2023 Família Terribas, Mónica, Sergi i Marc Cutillas
2024 L’Àliga de la ciutat de Barcelona
Som-hi Dansa
Som-hi dansad’honorfiraire 2025
Els firaires de Santa Llúcia volen honorar a un dels grups de dansa més actius i participatius de la Barcelona, que col·labora amb la fira ja fa uns anys i que demostra que les tradicions i la cultura conviuen, molt especialment en aquestes dates.
Després de dues dècades dedicades plenament a la dansa i a la docència, Laura Olivella fa un pas endavant i crea Som-hi Dansa: un espai on transmetre la dansa des d’un lloc proper, saludable i apassionat.
Des del primer dia, tot l’equip va treballar perquè Som-hi Dansa fos una escola de dansa oberta a tothom. Avui, cada classe és una oportunitat per compartir la passió per la dansa i acompanyar cada alumne en el seu propi camí, ja sigui un ballarí professional, amateur, infant o adult.
Amb dotze anys de trajectòria, Som-hi Dansa ha crescut fins a convertir-se no només en una escola, sinó també en una productora d’espectacles pròpia, amb la qual s’han creat muntatges com: Sugar
Con faldas y a lo loco, Els tres mosqueters, El Regne Màgic d’Oz, L’Ombra d’en Peter Pan i molts més. Aquesta productora neix també amb la voluntat d’oferir oportunitats professionals als alumnes de l’escola, facilitant-los l’accés a experiències escèniques reals i projectes de qualitat.
Som-hi Dansa, també ofereix una Formació Professional per a ballarins que volen convertir la seva passió en professió, així com el Programa Jove, adreçat als alumnes més joves que desitgen formar-se de manera més intensiva i completa en el món de la dansa.
Som-hi Dansa és un espai on cadascú pot trobar el seu lloc, sentir-se part d’un grup i viure la dansa amb la intensitat i l’amor que es mereix. Perquè la dansa és molt més que passos i tècnica: dona seguretat, satisfacció, motivació i ens ajuda a créixer personalment.
A Som-hi Dansa, la dansa es viu com una experiència que transforma i que forma part de qui som, en definitiva, Som-hi Dansa, ets tu!
Fem el pessebre
Un dels rituals nadalencs més arrelats en el nostre costumari és el del moment de fer el pessebre. És un element tan potent que transformem el nostre espai quotidià per tal que aquesta creació d’art popular efímer pugui ocupar un lloc principal a les nostres llars. Al voltant del seu muntatge es generen tot un seguit de rols i relacions entre els membres de la família, que es van repetint de generació en generació i que són propis i singulars de cada llar. Per exemple, hi ha qui compra la molsa o la va a buscar, hi ha qui posa els celatges, hi ha qui col·loca els llums o qui desembolica les figures.
Acudit del gran dibuixant i caricaturista Gaietà Cornet (1878 – 1945) publicat a la revista infantil En Patufet.
Cal dir que un pessebre no és qualsevol cosa: com a representació escènica del naixement de Jesucrist, com a mínim hi ha d’haver les figures de la Mare de Déu, Sant Josep i el nen Jesús. En el cas del pessebre típic català, aquest és molt senzill, es fa amb molsa i suro, amb rius de paper d’alumini i amb les figures que es guarden d’un any per l’altre i que acostumen a passar de pares a fills.
La tradició de fer el pessebre ve d’antic, encara que la versió casolana com avui la coneixem no arribarà fins al segle xviii amb la comercialització
de les figures populars de fabricació seriada. Per tant, és evident que el pessebre ha tingut una llarga trajectòria fins arribar a establir-se a les cases particulars.
Els seus orígens els trobem a les antigues cultures de l’arc mediterrani, on era comú representar altarets amb escenes quotidianes, avantpassats o déus de la llar com, per exemple, els lararis romans. Però es dóna com a data fundacional del pessebre la Nit de Nadal de l’any 1223 on, a la italiana població de Greccio i de la mà de Sant Francesc d’Assís, es va fer una primera representació del naixement de Jesús1. Si bé hi ha qui discrepa de la precisió d’aquesta dada, el que sí és indubtable és el paper que posteriorment van tenir els franciscans el quals, imitant el seu fundador, feien pessebres a les esglésies dels seus convents, i així van propagar aquesta tradició arreu d’Europa al llarg dels segles xiv i xv. És llavors quan els pessebres també s’introdueixen als palaus reials i de la noblesa. Més tard, al segle xviii, Nàpols es va convertir en un centre pessebrístic de primer ordre des d’on, i per influència de la cort de Carles III, es difondrà a l’Estat espanyol. A Catalunya, el pessebre tindrà una bona acollida i ràpidament es popularitzarà. Arribats al segle xix, el pessebre casolà i popular és ja un costum totalment arrelat i, actualment, és una tradició estesa a més de noranta països d’arreu del món.
L’interès que desperta el pessebrisme també ha fet que esdevingui un fenomen associatiu. L’any 1863 es va fundar, a Barcelona, la Unión de Pesebristas, entitat precursora de les nombroses associacions que existeixen actualment i que conreen l’art pessebrístic, organitzen exposicions, concursos i altres activitats socials.
El pessebre és un fet cultural de primer ordre. Ho és tant, que fins i tot ens identifica com a poble. Un pessebre català es diferencia clarament de pessebres tan significatius com poden ser el napolità o el murcià. I és que tot i provenir d’una mateixa tradició i una mateixa arrel, té la qualitat de mostrar realitats culturals ben diferents. D’altra banda, si bé el pessebre està estretament lligat a la paraula tradició en el sentit més estricte del terme, entès com a transmissió cultural, alhora també és una manifestació viva que ha sabut evolucionar per no quedar fossilitzada. La incorporació de nous materials o l’experimentació amb llenguatges artístics actuals han donat com a resultat sorprenents composicions o reinterpretacions agosarades. És així com avui en dia, al costat dels pessebres més tradicionals i populars podem trobar representacions basades en el videoart i altres llenguatges novedosos.
Amadeu Carbó, folklorista
Autor del llibre Celebrem el Nadal de la Col·lecció Ermità d’Edicions Morera
1 Va ser un pesebre amb una imatge de pedra del Nen Jesús i un bou i un ase vius. Per fer aquesta escena, Francesc d’Assís va demanar permís al Papa Honori III.
Nadal a la Casa dels Entremesos
activitats
LA CARASSA DE NADAL
29 i 30 de novembre i 13, 24, 20 i 21 de desembre, a les 12 h
Cercaviles de la tradicional Carassa de Nadal de Barcelona pels carrers del Barri Gòtic i la Fira de Santa Llúcia, acompanyada per musica tradicional, llençant caramels per a les nenes i els nens. Inici a l’avinguda de la Catedral. La Carassa de Nadal serà portada cada dia per una entitat de Federació d’Entitats de Cultura Popular i Tradicional de la Barcelona Vella (FECPiTBV), respectivament: Esbart Català de Dansaires, Colla Sardanista Mare Nostrum, Associació d’Amics dels Gegants Ramon i Lola del Raval, Colla Gegantera del Casc Antic, Trabucaires d’en Perot Rocaguinarda i Colla de Gegants de Sant Pere de les Puel·les.
BENVINGUT NADAL!
29 de novembre a les 19 h.
Arriba l’Esperit del Nadal amb el seu Seguici! L’Esperit farà el Pregó de Nadal, el Seguici ens obsequiarà amb el «Ball de l’Esperit del Nadal» i entre tots i totes
donarem la benvinguda al Nadal a La Casa dels Entremesos tot encenent els llums de la façana i encetant les activitats, inaugurant el pessebre I, per segon any, cada dia obrirem la casella del dia del Calendari d’Advent de La Casa dels Entremesos. Organitza: Associació de Pessebristes de Ciutat Vella i FECPiTBV.
UNS REIS MÀGICS AMB LA LAIA
Del 29 de novembre al 2 de gener
La Gegantona Laia t’espera a La Casa dels Entremesos per viure un Nadal ple de solidaritat!
Ajuda’ns a omplir el seu sac amb jocs, joguines i contes nous perquè tots els infants puguin gaudir de la màgia dels Reis Mags. El sac recollit serà entregat a la Parròquia de Sant Pere de les Puel·les i altres entitats que treballen amb infants del Districte de Ciutat Vella.
VINE A DEIXAR EL TEU DESIG A L’ARBRE DE L’ESPERIT DEL NADAL!
Del 29 de novembre al 7 de gener
Per primer cop, podrem visitar el Despatx de l’Esperit del Nadal, que enguany estarà ubicat a La Casa dels Entremesos, a la primera planta. Aquí podreu deixar els vostres desitjos i descobrir de ben a prop on treballa intensament l’Esperit del Nadal i tot el seu Seguici durant aquestes festes. Veniu a viure la màgia del Nadal i feu arribar el vostre desig a l’Esperit del Nadal!
Presència de l’Esperit del Nadal els dies 14 i 21 d’11 a 13 h i 23 d’11 a 13 i de 17 a 19 h.
Organitza: Associació de Pessebristes de Ciutat Vella
OBRIM EL CALENDARI D’ADVENT!
De l’1 al 24 de desembre, de dimarts a dissabte a les 18h, diumenges i festius a les 11.30h.
Us convidem a acompanyar-nos a destapar qui s’amaga darrera de cada finestra de La Casa dels Entremesos! Ajuda’ns i t’emportaràs una sorpresa!
VISITES TEATRALITZADES
7 de desembre, a les 11 i a les 12 h. Preu: 5 euros, majors de 2 anys.
Dues sessions especials de Nadal amb la visita tradicional a la imatgeria festiva (gegants, nans i bestiari), al pessebre i a les exposicions nadalenques.
XERRADA DE SANTA LLÚCIA
“Dones”. La figura femenina en el pessebre popular
11 de desembre, a les 19.30 h.
Activitat amb interpretació en Llengua de Signes Catalana
La que renta, la que fila, la que torra castanyes, la que porta el pa, la de les gallines... Cóm es manifesta el gènere en el pessebre popular? Quines són les
figures femenines que s’hi representen? Què és pessebre popular? Hi ha figures de dona tradicionals?
Conferència a càrrec de Jordi Montlló i Bolart, Doctor en Antropologia i expert en pessebrisme.
Organitza: Associació de Festes de la Plaça Nova.
ESCUDELLA DE CONTES
13 de desembre, a les 11 h. Preu: 6 euros. En aquesta sessió de contes nadalencs sabrem perquè el Rei Blanc té la barba tan blanca, d’on ve la tradició de guarnir les cases amb detalls bonics i sovint lluents, seguirem les peripècies d’un pastor que es va convertir en el primer caganer i a més a més farem junts una escudella.
XXXII DIADA DE LES TRADICIONS I COSTUMS NADALENCS DE CATALUNYA A LA FIRA DE SANTA LLÚCIA
13 de desembre al Pla de la Seu.
11 h: Actuació de l’Esbart Català de Dansaires, seccions infantil i juvenil, amb danses d’hivern i del cicle nadalenc.
12 h: Cercavila de la tradicional Carassa de Nadal de Barcelona per tot el recinte de la Fira, acompanyada per músics, amb caramels per a les nenes i els nens.
PINTEM CAGANERS
23 de desembre a la tarda.
Preu del taller amb material: 10 euros.
On podem tenir el caganer a part de veure’l al pessebre? Us proposem venir a pintar un imant i un penjoll per l’arbre amb el caganer com a protagonista perquè ocupi més espai a casa... i no només al pessebre!
APARICIÓ DE L’HOME DELS NASSOS
Dimecres 31 de desembre, a les 11 h
Aparició màgica i salutació de l’Home dels Nassos, que es retroba amb les barcelonines i els barcelonins tot apareixent a La Casa dels Entremesos, amb la música dels grallers de La Pessigolla de la Plaça Nova. Tot seguit, iniciarà una rua màgica per la ciutat per acomiadar l’any 2025 i donar la benvinguda al 2026.
Organitzà: Associació de Festes de la Plaça Nova i Associació Arca de Noè.
EL CARTER ARRIBA AL PATI DE LA CASA!
Del 2 al 4 de gener, en horari d’obertura
Al pati de La Casa trobareu els carters dels Reis Mags, al costat de l’arbre. Tot esperant-vos perquè els saludeu. Acosteu-vos-hi per explicar-los quins són els vostres desitjos per la nit més màgica de l’any!
Pessebres i exposicions
EL PESSEBRE DE LA CASA
Del 29 de novembre al 2 de febrer
Aquest Nadal, a La Casa dels Entremesos, t’esperem amb un pessebre molt especial: figures originals i humorístiques amb els nostres gegants, bèsties i nans. Vine a descobrir noves escenes, sorpreses i somriures que fan del tradicional escenari nadalenc una experiència única i divertida.
Disseny i producció: Associació de Pessebristes de Ciutat Vella.
MIRA QUI CAGA!
Exposició de caganers de la col·lecció de don Xabier Añoveros i Trías de Bes
Del 29 de novembre i fins el 15 de gener
El caganer, un clàssic que no passa de moda! Mostra de la col·lecció de 1.500 caganers de don Xabier Añoveros i Trias de Bes en la que podreu veure figures tradicionals, curioses, minúscules i úniques.
PESSEBRISME AVUI
Del 10 desembre fins al 7 gener
La visió del pessebrisme i el nostre patrimoni cultural des de la cultura popular i l’etnografia, l’antropologia, la comunicació social, l’art i altres disciplines.
El relat de dotze veus autoritzades des dels seus respectius camps d’estudi o treball.
Producció: Federació Catalana de Pessebristes. Organitza: Pessebristes de Ciutat Vella.
El Nadal a la Casa dels Entremesos l’organitza:
El museu d’historia de catalunya celebra el nadal amb pessebres i un nou quiz sobre tradicions nadalenques als paisos catalans
El Museu d’Història de Catalunya també vol celebrar el Nadal i ho fa, com cada any, amb múltiples propostes per a tots els públics.
El dijous 18 de desembre, a les sis de la tarda, s’ofereix una conferència que tractarà l’encaix del pessebrisme a la societat actual. Anirà a càrrec de Jordi Montlló, antropòleg i pessebrista.
El mateix Jordi Montlló ens ha pre parat un nou joc en línia per a tots els públics: un Quiz sobre diferents tradicions nadalenques des de la Catalunya Nord, fins al País Valen cià, passant per Palma de Mallorca. L’any passat ja vam presentar el quiz sobre la Fira de Santa Llúcia i l’anterior sobre pessebrisme. Si en cara no els heu fet, afanyeu-vos! Tant se val si n’encerteu moltes o poques. Volem fer-vos passar una bona estona aprenent aspectes sobre la cultura de Catalunya.
Enguany i per tercer any consecutiu, en el vestíbul del museu, podreu gaudir d’un magnífic pessebre. El seu autor és el mateix Jordi Montlló. I tot i que la idea i execució és del 2005, malauradament encara és actualitat, ja que tracta sobre la qüestió Palestina.
Josepfiguresvives,amb vida propia
Si teniu aquest article a les mans és perquè heu vingut a la Fira de Santa Llúcia i si la visiteu és perquè us agrada el Nadal i, fins i tot, potser us agraden els pessebres. Tant si en feu com si no us oferim la possibilitat de visitar una exposició difícil de tornar a veure. Es tracta d’un mostra recopilatòria de l’obra de Josep Vives i Vila.
Josep Vives: figures amb vida pròpia, és el títol de l’exposició que podeu visitar al Museu Arxiu de Llavaneres (Maresme). Té un estil amb personalitat, en la línia continuista de Josep Maria Brull. Són peces fetes a palillo, de fang, i pintades a l’oli. Pinta directament, un cop cuites, damunt el fang, sense aplicar-hi cap capa adherent im-
permeabilitzadora. Això fa que el fang absorbeixi part de la pintura i li doni aquest acabat peculiar i característic.
Modela pagesos, traginers i gent del poble que et podries trobar sortint de casa, a la plaça o a l’anar a buscar el pa. Són de tall realista, vestits a la moda de mitjans de segle XX, que podrien formar part del paisatge del Moianès. Tot i que també trobem persones actuals amb el mòbil a la mà, amb anorac o esquis. Tant és així que alguns dels personatges creats són veïns de Castellterçol i membres de la mateixa associació. Busca l’espontaneïtat en les figures. La ductilitat del fang li permet dotar-les d’expressió, els hi aporta el gest, les fa vives. Mai més ben dit.
Jordi Montlló Bolart Antropòleg i pessebrista
