Capítol 2 El senyor Manel, l’alcalde: poca broma!
Un any abans, el senyor Manel, l’alcalde de Santa Margarida, havia reunit tot el seu equip per decidir què s’havia de fer per evitar que l’oposició els fes fora de l’Ajuntament. Havien engegat una mena d’enquesta mig dissimulada i els resultats havien estat força decebedors per a ell i el seu grup. El senyor Manel donava cops de puny damunt la taula del despatx i hi feia saltironejar ara un bolígraf, ara les ulleres de sol, ara les claus del cotxe. Jurava i perjurava als seus regidors, que també eren treballadors de la seva fàbrica, que si a ell el feien fora del consistori es quedarien sense feina. —No ho vull! Ho enteneu? No vull perdre l’alcaldia! Feu tot el possible per convèncer els electors del poble. Prometeu-los el que vulgueu! Enganyeu-los! A Santa Margarida no vull cap més alcalde que el senyor Manel, que sóc jo.
17