Maria de Bell-lloc 2n. Mostra

SELL O R P E JOS OMS H S Í U L L

N L U LE G A A A CATAL N DOSSIER

2 ESO Programa

Maria de Bell-lloc

» PRESENTACIÓ I ESTRUCTURA Indicació dels sabers que es tracten en la unitat (comunicació, educació literària, les llengües i els seus parlants, reflexió sobre la llengua).

Introducció a la lectura, de gèneres literaris diversos, amb un seguit d’activitats per avaluar els coneixements previs i fomentar el gust per la lectura.

Activitats d’exploració i activació de coneixements previs de la situació d’aprenentatge que hi ha al final de cada unitat.

Activitats de comprensió lectora precedides de breus explicacions.

Activitats de lèxic, a partir de la lectura, precedides d’explicacions per enriquir el vocabulari i aprendre el mecanisme de formació de paraules. S’identifiquen amb el color blau.

PER ESCRIT Apartat específic per treballar l’expressió escrita d’una manera competencial.

Indica les activitats en què l’alumne ha de consultar internet.

Indica les activitats que tracten alguns dels objectius de desenvolupament sostenible de l’Agenda 2030 de l’ONU.

EN VEU ALTA Apartat plantejat per practicar la comunicació oral d’una manera competencial.

L’explicació dels continguts es desenvolupa en les pàgines parell i les activitats corresponents es plantegen en les pàgines imparell.

Els continguts i les activitats d’ortografia s’identifiquen amb el color lila.

Els continguts i les activitats de gramàtica s’identifiquen amb el color verd.

EM POSO A PROVA A partir d’un text no literari i les activitats corresponents, aquesta avaluació final serveix per valorar el grau de coneixement dels continguts treballats.

Al final de cada unitat es proposa una situació d’aprenentatge, a partir d’un escenari real, que implica un repte en forma de preguntes o problemes al qual cal donar resposta o sobre el qual s’ha d’intervenir.

Els models de conjugació d’uns quants verbs irregulars es poden descarregar des de l’espai personal del web www.barcanova.cat.

LLENGUA EN JOC La ludificació és present per mitjà d’activitats que fan servir la mecànica del joc.

LA MEVA REFLEXIÓ Apartat d’autoavaluació perquè el mateix alumnat valori el seu aprenentatge i sigui conscient d’allò que ha de millorar.

» PROJECTE DIGITAL Una resposta global per a un entorn educatiu divers La proposta digital de Barcanova és EDUDYNAMIC, un projecte digital complet que dona una resposta global a un entorn educatiu divers i dinàmic. A partir d’una proposta senzilla i intuïtiva, EDUDYNAMIC és un projecte digital multidispositiu i multisuport que s’adapta i es visualitza en totes les plataformes i en tots els entorns virtuals d’aprenentatge (BlinkLearning, Moodle, Alexia, Google Classroom, Clickedu, Office 365…).

La diversitat i riquesa de recursos, des d’activitats interactives traçables a vídeos, presentacions i jocs, fan d’EDUDYNAMIC un projecte digital actualitzat i complet pensat per canviar amb tu.

Integració a totes les plataformes i entorns EVA. Compatibilitat i sincronització amb qualsevol dispositiu.

Gestió en línia de les activitats i tasques assignades als alumnes.

Amb suport paper o sense.

Continguts i eines per treballar on-line i off-line.

Les claus del projecte digital VERSÀTIL

INTEGRACIÓ I SINCRONITZACIÓ

ON-LINE I OFF-LINE

El projecte,

Els canvis que fa

Els materials

adaptat a diferents

l’usuari se sincronitzen

són descarregables

enfocaments i necessitats,

automàticament en

per poder treballar també

es pot utilitzar com a

connectar qualsevol

sense connexió a la xarxa.

complement del llibre

dels dispositius amb

imprès o bé com a model

què es treballa.

autònom per a les aules més digitalitzades.

NAVEGACIÓ FÀCIL

MULTISUPORT I UNIVERSAL

DIVERSITAT I RIQUESA DE RECURSOS

L’entorn

Els projectes digitals de

La varietat de propostes

és senzill i intuïtiu.

Barcanova s’adapten

permet millorar

i es visualitzen a totes

la comprensió dels

les plataformes i a tots

continguts: activitats

els entorns virtuals

interactives traçables,

d’aprenentatge (EVA).

vídeos, presentacions, imatges interactives,

Són responsius

suggeriments didàctics,

i ajusten el seu contingut

enllaços, jocs i...

a qualsevol dispositiu:

molt més!

mòbil, tauleta, ordinador...

» ÍNDEX E S O 2

U1

LECTURA

9 El gos de casa Camps semàntics; camps lèxics; termes generals i termes específics

36

U3 66

Els textos funcionals

Les cançons d’amor: els trobadors; Ausiàs March; Joan Salvat-Papasseit

Wolfgang (extraordinari) Diminutius lexicalitzats i afectius; sufixos augmentatius

8

U2

TEXTOS FUNCIONALS / LES LLENGÜES I ELS SEUS PARLANTS

EDUCACIÓ LITERÀRIA

18

Aprendre a descriure: descriure per reconèixer o identificar; descriure per saber-ne més

Les faules i els exemples: Isop; Ramon Llull; Jean de La Fontaine

37

22

46

La comèdia: orígens; Somni d’una nit d’estiu personatges arquetípics; Situació comunicativa; Molière; Serafí Pitarra formes col·loquials i formes estàndards 67

50 Les llengües romàniques: el primer imperi a Europa; la romanització; la Romània

76

80

96

97

Aprendre a descriure la personalitat: tarannà de les persones; tipologia dels quatre temperaments; model dels cinc factors de la personalitat; 106 tipologia dels horòscops 108

U5

Robinson Crusoe Epònims; maneres diferents de compartimentar la realitat; el diccionari bilingüe 125

Aprendre a donar instruccions: Les auques: origen i funció textos instructius; exemple de de les auques; les auques text instructiu modernes; Santiago Rusiñol, un artista modernista 134 138

Un enemic del poble Sinònims totals i parcials; sinònims de registres diferents; sinònims dialectals; falsos sinònims

El drama modern. La representació dels conflictes socials: teatre de finals del segle xix; Henrik Ibsen; Joan Puig i Ferreter

U4

124

U6

156

U7 186

U8 214

Viatges al més-enllà: el mésenllà; Dante Alighieri; Bernat Metge

Duna, diari d’un estiu Paraules polisèmiques; mots parònims

Unitat i diversitat de les llengües: facultat del llenguatge; diversitat de llengües; llengua catalana; diversitat interna de les llengües; varietats 164 geogràfiques del català 168

157

Aprendre a explicar una matèria: textos explicatius; textos explicatius de divulgació

Les llegendes. Les llegendes urbanes: llegenda del comte Arnau; llegendes urbanes

La poesia, emoció sonora Mots homònims; mots homòfons i mots homògrafs 187

194

198

Aprendre a argumentar: què és La narrativa basada en fets argumentar?; debat; cartes dels històrics i vivències personals: lectors cròniques medievals; Memòries de Josep M. de Sagarra; Diari 215 d’Anne Frank 222 226

Wonder Insults i renecs; paraules tabú i eufemismes

GRAMÀTICA

EM POSO A PROVA

ORTOGRAFIA

Vocals en contacte: el hiat; L’oració: paraules, sintagmes la sinalefa; l’elisió; l’apòstrof; i oracions; el subjecte i el les contraccions predicat; l’oració simple i l’oració composta 24 28

SITUACIÓ D’APRENENTATGE

«La música és una eina social de primer ordre» 32

Les lletres b/p, d/t, g/c: ensordiment; normes ortogràfiques; emmudiment; formes tan/tant i quan/quant

Les preposicions: el sintagma preposicional; a, en i amb; de; per i per a; tòniques; compostes; locucions prepositives 82

Les lletres b i v: normes ortogràfiques; comparació amb altres llengües; paraules de la mateixa família 90

Esperits que parlen

Les conjuncions: coordinants, subordinants; locucions conjuntives

Les lletres s, c, ç, z i el dígraf ss: els sons de la essa sonora i la essa sorda; normes ortogràfiques

Consciència emocional

58

34 Animals que curen

Carta oberta als animals (i a qui se’ls estimen)

Els pronoms: personals; demostratius; quantificadors indefinits; pronoms i adverbis interrogatius; pronoms i adverbis relatius 52

112

Agenda d’activitats

62

64 Un mapa romà

92

94 Un catàleg de literatura juvenil

116

120

Les lletres j/g, x/ix i tx/ig: Els connectors parentètics: amb valor additiu; amb valor disjuntiu; consonants fricatives palatals; consonants africades palatals amb valor contrastiu; amb valor consecutiu o conclusiu 142 148

Tot el que necessites saber sobre les picades de mosquit 152

Una auca i una oca

Microalgues contra la contaminació de les aigües subterrànies

Fem un bibliotràiler

El complement del nom: sintagmes nominal, adjectival, preposicional; oració de relatiu

Les lletres m i n i el dígraf ny: consonants nasals; fenòmens fonètics; normes ortogràfiques; lletres mudes; lletres m i n geminades

172

178 Comprovat: els adolescents no escolten la seva mare

Els pronoms febles: funcions

Benvinguda sigui la intel·ligència artificial

228

232

154

182

La lletra l i el dígraf ll: Els complements del verb: consonants laterals; geminació; complements seleccionats ela geminada pel verb; complements directe, indirecte, de règim, adjunts o circumstancials 200 206 La lletra r, el dígraf rr i la lletra h: consonant bategant i consonant vibrant; lletra r i dígraf rr; erra muda; lletra h

122

184 Dissenyem una fotonotícia

210

236

212 Recomanem cultura

238

UNITAT

1

LECTURA » Wolfgang (extraordinari) EDUCACIÓ LITERÀRIA » Les cançons d’amor COMUNICACIÓ » Els textos funcionals REFLEXIÓ SOBRE LA LLENGUA » L’oració » Vocals en contacte SITUACIÓ D’APRENENTATGE » Agenda d’activitats

Preparem la lectura 1. Els psicòlegs diferencien entre la intel·ligència emocional i la intel·ligència cognitiva. Quina intel·ligència fa referència a la nostra capacitat intel·lectual? I quina es refereix a la capacitat de gestionar la nostra vida i les relacions amb els altres?

2. Expliqueu entre tots: Quins avantatges tenen les persones amb un coeficient intel·lectual molt alt?

En quins àmbits de la vida es veuran afavorides? I en quins àmbits poden resultar perjudicades?

3. Què considereu que és millor per resoldre el conflicte amb una altra persona: a) Discutir-nos per fer valdre les nostres raons o bé intentar comprendre les raons de l’altra persona? b) Dir sense embuts el que pensem de l’altra persona o bé reservar-nos l’opinió per evitar d’ofendre-la?

4. Raoneu entre tots: Per què la sinceritat pot ser un primer pas per recuperar la concòrdia amb una altra persona?

5. Per parelles, interpreteu el significat d’aquest proverbi àrab: «Qui no comprèn una mirada tampoc no comprendrà una llarga explicació». Després, exposeu les vostres conclusions.

SITUACIÓ D’APRENENTATGE ACTIVITAT INICIAL L’inici del curs escolar és un bon moment per programar activitats que es poden fer durant els mesos següents.

Quins tipus d’activitats us agradaria fer amb els companys i les companyes de classe? I amb la família?

8

UNITAT 1

» LECTURA DE QUÈ TRACTA?

Wolfgang és un noi que té un coeficient intel·lectual molt per sobre de la mitjana. Per això se sent superior i li costa adaptar-se. Wolfgang no sap gestionar les seves emocions i subestima els sentiments dels altres. El piano i la seva música es convertiran en un refugi per a ell.

Quan la seva mare mor de cop, Wolfang ha d’anar a viure amb el seu desconegut pare, el senyor Carles, tal com l’anomena. Tot i que al principi el noi no l’accepta com a pare, al llarg de la novel·la es va adonant que el pare l’estima malgrat tot, i acaba descobrint que la vàlua de les persones no es pot mesurar només pels tests d’intel·ligència.

banqueta f. Seient per a una sola persona, semblant a un tamboret. sublim adj. Que desperta una gran emoció per la seva altíssima bellesa o per la seva immensa grandesa.

Wolfgang (extraordinari) Entrem a l’auditori i veig un munt de flaixos que m’envolten. Es tracta d’una imaginació meva, ho sé. Però sempre he anhelat que arribi un dia en què sigui jo el protagonista i la gent m’aplaudeixi i em fotografiï a l’instant.

«Un autògraf, Wolfgang?»

«Puc fer-me una fotografia amb tu, si us plau? Tota la vida he desitjat aquest moment… tota.»

Ens asseiem a les butaques —força ben situats, a sisena fila— i el veig sortir entre aplaudiments a l’escenari. Saluda el públic, s’asseu a la banqueta, posa les mans en forma de núvol i desprèn lleugerament un so… meravellós, sublim, virtuós…

De cop, no sé per què però començo a plorar. A llàgrima viva. Sorprenentment, el senyor Carles em passa la mà per l’espatlla i deixo que se m’acosti sense dir-me res. El miro i li retorno un somriure. «Gràcies», li dic.

No sé per què ho he dit.

El que he viscut a la sala de concerts ha estat més o menys un somni.

Per uns moments, he viatjat amb la disfressa d’astronauta a l’univers, i he sentit que tocava una estrella. En aquesta estrella sento que hi havia la mare. I em deia que aviat estaríem junts i que, per descomptat, no m’oblidava. De cop, la mà del senyor Carles tocant-me l’espatlla m’ha reconfortat.

I m’he deixat endur per les notes de la Sonata número 32 de Beethoven mentre sentia que el món era un bon lloc per viure…

9

UNITAT 1 » LECTURA

Per primera vegada en molt de temps he estat feliç. Realment feliç. Fins que, de cop, la música ha anat minvant, han començat a sentir-se els aplaudiments, el so del piano ha desaparegut i la veu del senyor Carles…

—Et ve de gust menjar una hamburguesa? —m’ha preguntat tot frívol (o fútil, segons el sinònim que es vulgui utilitzar).

Hem seguit caminant pels carrers mentre bufava un vent rúfol (m’entusiasma aquest mot: rúfol). Al cap d’una estona hem entrat en un local rònec. Ens hem assegut en una taula, he demanat una aigua amb gas i m’he quedat una estona callat, com si per uns moments hagués abaixat volgudament la guàrdia.

Amb la mare no anàvem mai a aquest tipus de locals lúgubres, penso. En primer lloc, perquè a casa sempre menjàvem ecològic: mongeta tendra, bròquil, enciams de l’hort, patates… I en segon lloc, perquè a la mare li agradava més cuinar a casa que no pas sortir a gastar diners i alimentar-nos de greixos saturats i tartrazines.

10

minvar v. intr. Disminuir, decréixer. frívol -a adj. Que es pren amb lleugeresa les qüestions importants de la vida. rúfol -a adj. Desagradable, fred i humit. rònec -ega adj. Abandonat i en mal estat. lúgubre adj. Que provoca una profunda tristesa. greixos saturats. Greixos sòlids a temperatura ambient, considerats perjudicials per a la salut. tartrazina f. Colorant artificial.

LECTURA « UNITAT 1 coeficient (intel·lectual) m. Xifra que representa una valoració de la intel·ligència d’una persona. gen m. Cadascun dels petits elements d’un cromosoma que fan que algunes característiques dels pares passin als fills. afalagar v. tr. Afectar d’una manera agradable.

Continuo pensant, i encara no ho entenc, què li va veure, la mare, al senyor Carles. Té alguna maleïda virtut, aquest home?

Penso una mica i arribo a la conclusió que potser no és mala persona.

Tot i que és poc interessant (o gens), i de ben segur que té un coeficient per sota de cent. Només cal veure quines són les seves aficions absurdes: mirar partits de futbol, treballar fent manteniment de calefaccions, beure cerveses, llegir novel·les de ciència-ficció, anar a la platja amb els seus amics incultes… No, potser no és mala persona del tot, però per descomptat hi tinc molt poc a veure. Segur que la majoria dels meus gens venen directament per herència materna. De fet, sempre he pensat que la mare era intel·ligent, i que alhora aquesta intel·ligència li venia de l’àvia. És clar que cap de les dues no arriba, per descomptat, a les quotes de la meva intel·ligència… Encara recordo… recordo un dia que la mare va tornar de xerrar amb el tutor de l’escola i em va dir: «Fill, saps aquest test d’intel·ligència que t’han fet? Ha demostrat que tens una intel·ligència fora del normal, Wolfgang. Una intel·ligència que, si sabem conduir bé, et portarà coses molt bones… extraordinàries, magnífiques». Jo, en aquells moments, em preguntava per què deia que la intel·ligència s’havia de conduir bé. En tot cas, allò que em va dir la mare em va afalagar i vam celebrar-ho inventant-nos junts una cançó.

Una veu m’extreu dels meus pensaments.

—Ei, Wolfgang? Que ets aquí?

La pregunta, absurda, m’obliga a viatjar en el temps.

—Psí… —li responc jo.

Em quedo observant el senyor Carles, que ara fa un glop de cervesa.

O birra, com en diu ell.

—Aquest estiu el podem aprofitar per fer coses plegats, si vols. Coses que et vinguin de gust…

—No ho sé…

11

UNITAT 1 » LECTURA —Com avui. Oi que t’ho has passat bé?

He estat incapaç d’obrir la boca. No sé per què.

—Què més t’agradaria fer, Wolfgang? Ja em vas deixar clar que el mar no t’agradava. A part de la música, quines altres aficions tens?

—No ho sé.

—Va, home, segur que se te n’acudeix alguna.

—Voldria viatjar a Júpiter.

—Home… Una mica lluny, no?

—No —li responc contundent.

Em mira amb cara de rap, amb els ulls inflats com dues boles.

—Ja… —diu acostant-se un tros d’hamburguesa a la boca—. Vols que anem un dia al planetari?

—El planetari és per a nens petits.

Les pulsacions del cor se’m comencen a disparar.

—I doncs… què me’n dius? Què acostumaves a fer, amb la teva mare?

La paraula mare en boca del senyor Carles m’irrita i em treu de polleguera (expressió absurda que ara no em ve de gust analitzar).

El normal i corrent torna a insistir-hi.

—Digue’m, Wolfgang. Què t’agradaria fer?

Em falta l’aire i l’interrompo bruscament.

—Per molt que t’hi esforcis no aconseguiràs mai que m’il·lusioni —li responc contundent.

—Com dius? —desconcertat.

—Que no seràs mai el meu pare, per molt que ho intentis.

—Però…

—On eres quan jo era petit i vivia sol amb la meva mare, eh?

L’home no diu res.

—On eres quan va ser el meu primer aniversari, eh?

Tampoc no diu res.

—On eres quan em va caure la primera dent o quan vaig tocar la meva primera peça al piano? O quan vaig trobar la mare morta a casa?

El senyor Carles em mira amb la cara esquerdada en mil bocins.

—Et penses que, per ocupar-te quatre dies de mi, a partir d’ara et diré papa? O pare?

El senyor Carles, sense saber com encaixar el que li dic, s’aixeca de la cadira i demana el compte ràpidament al cambrer.

Llavors, em mira i em diu: —Tens raó, Wolfgang. No hi era.

Laia Aguilar: Wolfgang (extraordinari).

Columna.

12

treure de polleguera.

Exasperar, fer perdre la calma. bocí m. Tros petit.

LECTURA « UNITAT 1

» ACTIVITATS

4.

Comprensió lectora

Digues com expressa l’autora que el protagonista és un personatge complex i dinàmic.

Cerca en el text frases textuals que confirmin les idees següents:

Dues escenes oposades

a) Que Wolfgang és un personatge prepotent.

En una narració, l’escena és l’espai o l’escenari on figura que actuen els personatges.

L’ambient que es crea en cada escenari pot influir en el pensament dels personatges i afectar el seu estat d’ànim.

1. Quins espais apareixen en la lectura?

b) Que és un noi desemparat.

c) Que deixa pas a l’afecte i la tendresa.

5. Completa el retrat psicològic del perso-

L’interior d’un planetari.

Una hamburgueseria.

La sala d’un restaurant L’interior d’un auditori.

natge amb les paraules següents:

sensibilitat • fantasiós • estrella • plorar imaginació • arrogant • superior rancorós • rotundament • coeficient

2. Com percep Wolfgang cadascun dels es-

pais, negativament o positivament? Completa la resposta amb aquests adjectius: meravellosa, rònec, sublim, lluminosa, lúgubre, malsà.

L’auditori és una sala de concerts

per la música, fins al punt d’emocionar-se i en un concert. És creatiu

,

i l’hamburgueseria és un local i

Wolfgang té una gran

. En canvi,

i

,

la

.

3. ¿Creus que el canvi d’escenari té una afec-

tació en l’ànim del protagonista? Justifica breu­ ment la resposta.

, capaç de viatjar amb fins a una

per retrobar-hi la seva mare.

Com que té un intel·lectual molt alt, es creu als altres i es mostra

. És i retreu al seu pare que

mai abans no hagués estat al seu costat. Per això

Un personatge complex i dinàmic

es nega

a dir-li papa o pare.

Segons Laia Aguilar, l’autora de la novel·la, «Wolfgang es mostra d’entrada com un personatge prepotent. És com una cuirassa; però té diferents capes. En realitat, és un noi desemparat que evoluciona i deixa pas a la tendresa i la fragilitat».

13

UNITAT 1 » LECTURA » ACTIVITATS

6. Indica quin és l’objectiu ocult de Wolfgang i quin és el seu objectiu manifest:

a) Esdevenir un pianista excepcional.

9.

Digues el nom dels objectes de les imatges. Són diminutius lexicalitzats que deriven dels noms indicats.

b) Gestionar amb èxit les seves emocions.

7. Quina de les dues afirmacions és correcta?

Marca-la:

E l senyor Carles és un obstacle, un personatge antagonista per a l’objectiu de Wolf­ gang.

E l senyor Carles és un facilitador, un personatge aliat per a l’objectiu de Wolfgang.

La sinopsi i l’argument La sinopsi és un resum breu i concís dels fets principals d’una història (brief outline). En canvi, l’argument és el resum complet de la trama d’una narració, és a dir, de la disposició i l’ordre dels fets narrats (plot).

8. L’apartat «De què tracta?» de la lectura és més aviat…

l a sinopsi de la novel·la. l ’argument de la novel·la.

Paraules i expressions Banqueta, un diminutiu lexicalitzat Els diminutius són paraules derivades que s’han format amb un sufix lèxic que indica petitesa. Per exemple, camí + et ➝ caminet.

Però n’hi ha que han esdevingut paraules noves que trobem definides en el diccionari.

Són els diminutius lexicalitzats. Així, per exemple, la paraula banqueta ja no designa ‘una banca petita’, sinó un altre objecte: un ‘seient per a una persona, semblant al tamboret’.

14

a) pit: b) forca: c) bomba: d) farmàcia: e) falda: f) llenç: g) barret:

ACTIVITATS « LECTURA « UNITAT 1

Els diminutius afectius

a) És una màquina que té un rendiment molt bo.

Els diminutius també poden tenir un sentit afectiu. Per exemple: fill ➝ fillet; petit ➝ petitó.

10. Indica quins dels diminutius següents te-

nen un matís afectiu: colomí

marona

muntanyola

animaló

carona

polsim

boirina

estanyol

Els sufixos augmentatius Els sufixos augmentatius afegeixen la idea de grandària a una base nominal. Per exemple: casa + -assa ➝ casassa.

b) Les condicions de vida durant la guerra eren extremament dolentes.

c) Les peces de roba són a preu de saldo. Els preus són molt baixos.

d) La fruita és d’una qualitat molt alta.

11. Forma els noms o els adjectius derivats amb els següents sufixos augmentatius:

13. Escriu aquestes oracions substituint els

a) -às / -assa 1. Hi ha un home molt gran a la porta; és un homen

.

2. De la gran barca que travessa el riu en diuen barc

.

sintagmes destacats pels superlatius cultes equivalents (òptim -a, pèssim -a, ínfim -a, suprem -a):

a) La màquina té un rendiment millor que cap altra.

b) -ot / -ota 1. El botxí actuà com una bèstia molt brutal; era una besti

.

b) Les peces de roba són a preu de saldo. Els preus són extremament baixos.

2. L’estruç és l’ocell més gros de tots els ocell

que existeixen.

c) -arro / -arra 1. Treu els dit

del pastís.

2.

Té una veu

que se sent d’una

c) Les condicions de vida durant la guerra eren extremament dolentes.

hora lluny.

12. Escriu les oracions substituint els sintag-

d) La fruita és d’una qualitat superior en el grau màxim.

mes destacats per la forma de l’adjectiu en grau superlatiu amb el sufix augmentatiu -íssim / -íssima:

15

UNITAT 1 » COMUNICACIÓ

» PER ESCRIT Què és el que t’espera? ¿És veritat que podem llegir el nostre futur en la posició dels astres? Igual que abans, avui dia moltes persones creuen que els signes del zodíac serveixen per predir el seu futur.

Segons els astròlegs, l’esfera celeste es divideix en dotze zones iguals que corresponen als dotze mesos de l’any i a les quatre estacions. Aquestes zones es diuen signes del zodíac i cadascun té un nom (Àries, Taure, Bessons…). Cada persona neix en una època de l’any que correspon a un dels signes del zodíac.

L’horòscop és el conjunt de prediccions o conjectures referides al futur d’una persona que es fan tenint en compte la posició dels astres del seu signe del zodíac.

Què hem de fer?

Et proposem que interpretis el paper d’un astròleg i facis una predicció de futur. a) D’acord amb les informacions del text de la lectura, tria el signe del zodíac que més escaigui a Wolfgang i especula com serà el seu futur immediat i escriu-ne l’horòscop. b) Per parelles, escriviu-vos l’horòscop de l’any vinent d’acord amb el signe del zodíac de cadascun. En acabat, intercanvieu-vos els horòscops i comenteu-los.

Com ho hem de fer?

Compon el teu horòscop de forma que presenti aquestes parts: a) La predicció general de l’any vinent. b) Les prediccions relacionades amb els sentiments, la trajectòria escolar i la salut. c) La influència dels planetes. d) Els consells finals de l’astròleg o l’astròloga.

Trobareu un model d’horòscop en l’espai personal del web www.barcanova.cat.

16

Mart t’inundarà d’energia i empenta, mentre que Urà i Plutó t’enco manaran incertesa i dubtes. Júpiter i Saturn et premiaran la feina ben fe ta.

» EN VEU ALTA Els dotze personatges arquetípics

L’innocent

L’individu corrent

Objectiu: ser feliç Defecte: excés de confiança Qualitat: mentalitat oberta

Objectiu: pertànyer al món Defecte: manca de personalitat Qualitat: realista pragmàtic

L’heroi

El curador

Objectiu: millorar el món Defecte: necessitat de conflicte Qualitat: coratge

Objectiu: ajudar els altres Defecte: sacrifici de la vida Qualitat: compassió

Què hem de fer?

L’explorador

El rebel

Per parelles, feu les tasques següents:

Objectiu: viure plenament Defecte: vagabunderia Qualitat: autonomia

Objectiu: canviar el món Defecte: revenja violenta Qualitat: llibertat radical

L’amant

El creador

Objectiu: ser afectuós Defecte: voler agradar Qualitat: passió generosa

Objectiu: realitzar una visió Defecte: perfeccionisme Qualitat: imaginació creativa

El plaga

El savi

Objectiu: gaudir divertint-se Defecte: frivolitat Qualitat: alegria i humor

Objectiu: trobar la veritat Defecte: manca d’acció Qualitat: saviesa

El màgic

El governant

Objectiu: transformar la realitat Defecte: egoisme i vanitat Qualitat: cerca de solucions

Objectiu: procurar prosperitat Defecte: autoritarisme Qualitat: lideratge

Els dotze personatges arquetípics són dotze patrons de conducta humans amb motivacions recurrents. Aquests arquetips han esdevingut models universals: es van repetint amb variacions en la majoria de les històries de ficció de totes les cultures i totes les èpoques.

a) Seleccioneu una narració, un còmic, una sèrie o una pel·lícula que us hagi agradat. b) Analitzeu els personatges principals de la història i observeu quins personatges arquetípics s’hi des­envolupen. c) Compareu els personatges de ficció amb els patrons de conducta i les motivacions dels models arquetípics i identifiqueu-hi les similituds i les diferències. d) Feu una exposició oral a partir dels resultats de la vostra anàlisi.

Com ho hem de fer? a) Identifiqueu les fitxes dels personatges arquetípics corresponents, que teniu en la infografia. b) Compareu els personatges de la història amb els dotze arquetips i identifiqueu les coincidèn­cies i les variacions. c) Elaboreu un guió per a l’exposició oral i, si escau, busqueu imatges per acompanyar-lo.

Trobareu més informació per fer aquesta activitat en l’espai personal del web www.barcanova.cat.

17

UNITAT 1

» EDUCACIÓ LITERÀRIA 1. Les cançons d’amor Els escriptors de tots els temps, i de manera especial els poetes, han tractat el tema de l’amor en les seves obres. No és estrany: la necessitat d’estimar i ser estimats és tan forta que impregna els nostres pensaments i també la nostra creativitat literària i musical.

En aquest apartat veurem tres maneres diferents de tractar l’amor en l’àmbit poètic: l’amor cortès dels trobadors medievals, l’amor incert d’Ausiàs March i l’amor sensual de Joan Salvat-Papasseit.

RE CO RDA Les cançons dels trobadors anaven dirigides a una dama ideal, bella i noble, que sovint designaven amb un simple senyal (un nom fals).

El trobador es considerava el seu vassall i, com a tal, li confessava la seva admiració, el seu amor i la seva fidelitat.

1.1. Els trobadors: l’amor cortès Castells i palaus Als segles xii i xiii, els nobles vivien en castells i palaus. La família i tots els hostes del rei o del comte formaven la seva cort.

En el si de les corts medievals es va formar una cultura singular que es caracteritzava per la valoració de la cortesia (demostració d’educació, amabilitat i respecte) i la gentilesa (tracte delicat i afectuós). Aquesta cultura es va manifestar sobretot a través de la poesia i la música.

Trobadors i joglars Els trobadors eren els compositors de la lletra i la música de les cançons i els joglars n’eren els intèrprets.

Els joglars cantaven les cançons a les festes que els nobles feien als seus palaus i als certàmens literaris i musicals (Jocs Florals o de la Gaia Ciència).

Els trobadors i els joglars utilitzaven normalment la llen­gua occitana.

18

El llaüt és un dels instruments musicals característics dels joglars.

EDUCACIÓ LITERÀRIA « UNITAT 1

» ACTIVITATS Els trobadors: l’amor cortès 14. Relaciona les explicacions següents amb els trobadors (T) i els joglars (J):

I ntèrprets de composicions poeticomusicals líriques o èpiques durant l’època medie­val. Solien acompanyar el seu cant amb un instrument. La seva funció era distreure l’audiència.

C readors de composicions poètiques i musicals en llengua occitana durant l’època medieval. Els seus poemes no es destinaven a la lectura, sinó que es recitaven a les corts i als castells. Eren molt valorats en la societat feudal.

Com aquell que baixa la branca Com aquell que baixa la branca i pren la més gentil de les flors, jo he escollit en alt boscatge, entre totes, la dama més bella.

Amb la dolça mirada, els seus ulls m’han fet amant feliç i fidel.

Ella és tan gentil que el seu amor fa que no en pugui desitjar cap altra.

Un gran favor em farà si, per pietat, malgrat la seva excel·lència, m’acull; així podré mostrar-li el dolor que ha infós en el meu cor.

Ella m’ha donat Amor i Tristesa perquè ha fet que m’enamori de la millor.

Guillem de Cabestany (text adaptat).

15. La cançó d’amor cortès canta un amor, sovint no correspost. Quina és la relació social entre l’enamorat (el trobador) i l’estimada (la dona a qui va dirigit el poema)? Corregeix les afirmacions que siguin errònies i justifica la teva correcció.

a) L’enamorat és un vassall, és a dir, una persona amb un rang superior o igual al de la dama estimada. b) La dama a qui l’enamorat dirigeix els seus poemes és la promesa d’algun noble de la cort o del rei. c) L’enamorat canta l’excel·lència de la dama en bellesa, tracte i poder.

En aquesta cançó d’amor bador atribueix a la

, el trotres qualitats: la

(vers 4), la (vers 7) i l’

(vers 10).

Per una altra part, expressa el seu estat d’enamorament amb dos contradictoris: el de 6) i el de

(vers (vers 11). En els dos úl-

tims versos, justifica aquesta paradoxa pel fet d’haver-se

de la millor, és a

dir, de la

més perfecta. I és que val

a dir que el

no parla

d’una relació entre iguals perquè espera que

16. Guillem de Cabestany (1188-1212) és un

dels trobadors catalans més reconeguts. En els versos següents explica el gran dolor que li produeix haver-se enamorat de la dama més bella. Llegeix-los i completa el comentari amb les paraules adequades.

la

li faci «un gran

per

pietat», és a dir, que el compadeixi; en definitiva, que li faci cas, malgrat que ella sigui una i ell el seu

Trobareu la Llegenda del cor menjat en l’espai personal del web www.barcanova.cat.

.

19

UNITAT 1 » EDUCACIÓ LITERÀRIA 1.2. Ausiàs March: l’amor incert Ausiàs March (1400-1459) és el poeta més important de la literatura catalana de l’època medieval.

Els seus poemes representen un gran canvi i evolució respecte a la creació trobadoresca, ja que, per una banda, ja no estan escrits en llengua occitana i escriu tota la seva obra en català, i, per una altra, no manifesten el desig per una dama excel·lent a la qual el poeta ha de suplicar un gest favorable, sinó que expressen reflexions profundes sobre la manera com creu que han de viure l’amor dues persones de trets semblants.

El poeta, doncs, ja no es considera el vassall d’una dama.

L’amor sensual i l’amor honest Per a Ausiàs March, l’amor és un problema moral, és a dir, una qüestió que, segons com es visqui, pot dignificar la persona o, al contrari, la pot pervertir. Per al poeta, doncs, l’amor és un motiu de preocupació i d’incertesa.

Ausiàs March viu intensament la pugna entre un amor sensual i un amor espiritual (que ell sovint anomena amor honest). Ell aspira a compartir un amor honest amb la persona estimada, però sovint se sent culpable de rendir-se al seu instint i abraçar un amor sensual.

Per expressar el seu conflicte interior i els seus sentiments contradictoris, Ausiàs March utilitza símils i imatges originals i mostra una imatge de la dona no idealitzada, sinó terrenal, ben allunyada del model trobadoresc.

1.3. Joan Salvat-Papasseit: l’amor sensual Joan Salvat-Papasseit (1894-1924) va ser un poeta de principis del segle xx nascut a Barcelona. Pel seu estil innovador, la seva voluntat d’exploració i l’atracció que sentia pels invents, se’l sol incloure dins el moviment d’avantguarda, encara que també va estar marcat per la influència de la poesia popular o d’autors més tradicionals com ara Joan Maragall.

La poesia de Salvat-Papasseit se centra sobretot en l’expressió de les seves experiències personals, entre les quals destaca la vivència de l’amor. La temàtica amorosa és predominant en una obra en què els sentiments, la sensualitat i el plaer hi són representats d’una manera intensa i sincera.

Llibres de Salvat-Papasseit com L’irradiador del port i les gavines, La gesta del estels i, sobretot, El poema de la rosa als llavis contenen alguns dels poemes amorosos més apassionats i punyents de la nostra literatura.

20

EDUCACIÓ LITERÀRIA « UNITAT 1

» ACTIVITATS

Dona’m la mà

Ausiàs March: l’amor incert 17. Quin dels tres títols proposats consideres que és l’adequat per al text següent?

Els poemes d’Ausiàs March no manifesten el desig per una dama excel·lent de rang superior, sinó que expressen reflexions profundes sobre la manera com ell creu que han de viure l’amor dues persones que tenen una relació entre iguals.

Dona’m la mà i arrecera la galta sobre el meu pit, i no temis ningú.

I les palmeres ens donaran ombra.

I les gavines sota el sol que lluu ens portaran la salabror que amara, a l’amor, tota cosa prop del mar: i jo, aleshores, besaré ta galta; i la besada ens durà el joc d’amar.

Dona’m la mà que anirem per la riba ben a la vora del mar

bategant; tindrem la mida de totes les coses només en dir-nos que ens seguim amant.

Joan Salvat-Papasseit (fragment)

«Dona’m la mà» és una M estre d’amor P oeta innovador i filòsof L ’amor sensual i l’amor honest

18. Com entén l’amor Ausiàs March? Completa la resposta amb aquestes paraules:

ta demana a l’

que se li acosti cada

cop més fins a arribar al «

d’amar». La relació

dels

es produeix mentre passegen a

la vora del

. Els elements del

—les palmeres, les

dignificar • pervertir • sensual moral • persona • honest

d’amor. El poe­

ren un

i el sol— configu­ idíl·lic que estimula els senti-

ments dels protagonistes; el poeta, doncs, recorre Per a Ausiàs March, l’amor constitueix un problema

perquè pot

la

(si viu un amor

o la pot s’interessa per l’amor

al

literari del locus amoenus, que con-

sisteix a descriure un indret )

que

afavoreix la relació amorosa.

(si únicament ).

Joan Salvat-Papasseit: l’amor sensual 19. Llegeix «Dona’m la mà», de Salvat-Papas-

seit, i completa el comentari amb aquests mots: joc • requesta • estimada • mar • gavines amants • paisatge • espai • tòpic • deliciós

20.

Accedeix al web La paret de les auques (en tens un enllaç en l’espai personal del web www.barcanova.cat) i cerca-hi les auques dedicades als trobadors, a Ausiàs March i a Joan Salvat-Papasseit. Després selecciona un parell de rodolins de cada auca que tinguin relació amb el que has estudiat d’aquests autors, copia’ls i il·lustra’ls amb un dibuix o una fotografia.

21

UNITAT 1 » COMUNICACIÓ

» TEXTOS FUNCIONALS 1. Els textos funcionals Els textos funcionals són aquells que construïm, oralment o per escrit, perquè tinguin una funció pràctica més o menys immediata, com ara descriure una persona, informar d’un accident, explicar una malaltia o opinar d’una qüestió controvertida.

Segons el propòsit comunicatiu, fem servir un tipus de text funcional o un altre. En la taula següent trobaràs enumerats els principals tipus de textos funcionals.

TIPUS DE TEXTOS FUNCIONALS 1. TEXT DESCRIPTIU El text descriptiu expressa les característiques que ens permeten identificar i conèixer persones, animals, llocs o objectes.

3. TEXT EXPLICATIU O EXPOSITIU El text explicatiu exposa una matèria científica, social, cultural o artística perquè la gent l’entengui i la conegui.

El text informatiu dona a conèixer les notícies a través dels mitjans audiovisuals (ràdio, televisió) i escrits (premsa en paper o digital).

4. TEXT ARGUMENTATIU El text argumentatiu formula raonaments basats en arguments per afermar o refutar una idea o una opinió.

5. TEXT INSTRUCTIU

6. TEXT PREDICTIU

El text instructiu ensenya els passos que cal seguir per elaborar un producte o bé dona uns consells per realitzar correctament una acció.

El text predictiu anuncia uns esdeveniments que se suposa que passaran en el futur a partir d’uns indicis o senyals que s’han observat.

7. TEXT ADMINISTRATIU

8. TEXT PUBLICITARI

El text administratiu facilita la comunicació amb els organismes polítics, socials o econòmics.

9. TEXT LITERARI O RETÒRIC El text literari o retòric juga amb el llenguatge i els recursos narratius per crear una emoció estètica.

22

2. TEXT INFORMATIU

El text publicitari o propagandístic promociona determinats productes per induir la població a consumir-los.

10. TEXT CONVERSACIONAL El text conversacional estableix i manté la comunicació amb les persones del nostre entorn.

TEXTOS FUNCIONALS « COMUNICACIÓ « UNITAT 1

» ACTIVITATS

h)

Els textos funcionals 21. Llegeix aquests textos i digues de quin ti-

➝

22. Digues quin tipus de text funcional (des-

pus és cadascun: a)

criptiu, informatiu, explicatiu, argumentatiu, instructiu, predictiu, administratiu, publicitari, retòric o conversacional) correspon a cadascuna d’aquestes situacions:

Es fa un petit sot a terra i s’hi posa la llavor. ➝

b)

a) Noia que detalla com és la dessuadora que li han pres.

El PUNT AVUI, 25 de juliol de 2022

Creix l’incendi forestal a Califòrnia, que ja ha causat la destrucció d’habitatges

➝ b) Noi que justifica per què ha decidit fer dansa clàssica.

➝

➝

c) LA PREVISIÓ

c) Professora que explica en què consistia el vassallatge.

Avui els núvols seran força espessos a la costa central, però gairebé no plourà.

➝ d) Cuinera que enumera els passos que cal seguir per fer la sopa d’all.

➝ d)

La sintaxi estudia les relacions o funcions dels mots en l’oració.

➝ e) Periodista que transmet l’erupció d’un volcà a Islàndia.

➝ e)

—Has vist com plou, avui?

—Sí, hem fet bé d’agafar el paraigua.

➝

És un animal d’aspecte àgil i robust, amb el coll llarg i musculat.

f) Meteoròloga que pronostica el temps del cap de setmana. ➝

➝ f)

g) Dues persones que parlen a la parada de l’autobús.

M’agrada viatjar perquè coneixes gent i cultures diferents.

➝ h) Actor que declama uns versos d’una tragèdia de Shakespeare.

➝ g)

➝ i) Agent de publicitat que promou un cotxe elèctric. ©3Cat

➝

➝

j) Alumna que omple els impresos de sol·licitud d’una beca. ➝

23

UNITAT 1 » REFLEXIÓ SOBRE LA LLENGUA

» GRAMÀTICA 1. L’oració 1.1. Paraules, sintagmes i oracions

Exemples:

Una paraula és la unitat significativa que ens permet formar estructures més àmplies i complexes com són els sintagmes i les oracions.

Un sintagma és un conjunt de paraules que s’organitzen al voltant d’una categoria lèxica que fa de nucli. Aquesta categoria nuclear és la que dona nom al sintagma: un

carrer

empedrat

ja

N sintagma nominal

molt

fosc Adj

sintagma adjectival

obren

la finestra

V sintagma verbal

força

sovint

sense

Adv

Prep

sintagma adverbial

energia

Sintagma: els tigres de Bengala.

Oració: Els tigres de Bengala habiten especialment l’Índia i Bangladesh.

RE CO RDA Una paraula tota sola pot formar un sintagma: Girona creix.

SN

Cauen pedres.

SV

SV

SN

sintagma preposicional

Una oració és una unitat de sentit i d’entonació que consta d’un sintagma nominal que fa de subjecte i un sintagma verbal que fa de predicat. Aquests sintagmes estan units per la relació de concordança de persona (primera, segona o tercera) i nombre (singular o plural) entre el nucli del subjecte i el verb: Els tigres de Bengala habiten especialment l’Índia i Bangladesh.

SN subjecte

Paraula: tigre.

SV predicat

concordança: 3a persona plural

RE CO RDA Quan un sintagma té més d’una paraula, sol constar d’especificador (esp), nucli i complement (CN o CV): Les plantes primerenques esp

nucli

CN

ja

tenen

flors.

esp nucli

CV

SN

SV

1.2. El subjecte i el predicat En general, una oració consta de subjecte i predicat. El subjecte és un sintagma nominal que designa l’element del qual s’afirma o es nega una acció, un procés o un estat. I el predicat és un sintagma verbal que afirma o nega una acció (Un gat ha esgarrapat un gos), un procés (L’aire del mar rovella les baranes) o un estat (Aquesta aigua no és potable) del subjecte: Hi ha oracions que no tenen subjecte o bé tenen un subjecte indefinit. Són les oracions impersonals. Poden fer referència a fenòmens meteorològics (Plou) o es poden construir amb el verb haver-hi (Hi ha tres faltes) o amb el pronom es + verb no transitiu (Per aquesta carretera es corre massa).

24

RE CO RDA Quan la forma verbal o el context ho permeten, el subjecte pot quedar sobreentès, i aleshores s’anomena subjecte el·líptic: Aquest estiu anirem a París.

SV predicat

La terminació verbal -em (anirem) ens indica que el subjecte és nosaltres.

GRAMÀTICA « REFLEXIÓ SOBRE LA LLENGUA « UNITAT 1

» ACTIVITATS Paraules, sintagmes i oracions 23. Subratlla el nucli d’aquests sintagmes i

digues de quina classe és cada un: nominal, verbal, adjectival, adverbial o preposicional:

El subjecte i el predicat 25. Analitza les oracions següents seguint aquest model:

Aquesta placa solar només escalfarà l’aigua. esp

nucli

CN

esp

SN subjecte

nucli

CV

SV predicat

a) El japonès del barri sempre obre a la una.

a) força content dels resultats obtinguts ➝ b) una campanya contra la crisi climàtica

b) L’escala mecànica només arriba al primer pis.

➝ c) dins una cova molt profunda ➝ d) embolicaven l’entrepà amb paper de diari

c) Aquesta figuera tan petita fa unes figues boníssimes.

➝ e) molt lentament ➝

d) Tanta pedanteria també ofèn la gent senzilla.

24.

Subratlla els constituents de les oracions següents que facin de complement del nom [CN] i indica si estan formats per un SAdj, un SPrep o una oració subordinada de relatiu (OSRel): Per exemple: els dits dels peus N ➝SPrep [CN]

26. Escriu una oració que segueixi l’estructu-

ra següent: esp

nucli

SN subjecte

CN

esp

nucli

CV

SV predicat

a) un riu molt cabalós ➝ b) una bicicleta que és elèctrica ➝ c) un moment de repòs ➝ d) un vestit sense mànigues ➝ e) el dia més llarg de l’any ➝

27. Digues quines d’aquestes oracions tenen el subjecte el·líptic (E) i quines són impersonals (I): S ovint travessen el riu amb barca.

A l vespre fa molta xafogor.

A la bassa hi havia peixos i granotes.

A quí no hi pinta res!

A l’hivern es dorm més que a l’estiu.

A aquestes hores encara dorm?

25

UNITAT 1 » REFLEXIÓ SOBRE LA LLENGUA » GRAMÀTICA 1.3. L’oració simple i l’oració composta Una oració simple és una unitat de comunicació autònoma que no depèn de cap altra i que conté un sol verb.

Una oració composta és una unitat de comunicació que consta de dues o més oracions i, per tant, conté dos o més verbs.

L’oració composta pot ser-ho per coordinació de dues o més oracions o bé per subordinació, en què una oració depèn de l’altra.

L’oració composta per coordinació Diem que una oració és composta per coordinació quan està formada per dues oracions coordinades, és a dir, dues oracions unides per una conjunció que estableix una relació d’equivalència (cap de les dues no està per sobre de l’altra): Els préssecs eren dolços, però les taronges eren un pèl àcides.

Oració 1

Oració 2

Oració composta per coordinació

L’oració composta per subordinació Diem que una oració és composta per subordinació quan una de les oracions que en forma part (anomenada subordinada) depèn de l’altra (anomenada principal) o d’un dels seus constituents. Les oracions subordinades es classifiquen en:

P E R SAB E R- NE M É S Les oracions subordinades poden fer la funció de subjecte de l’oració principal o bé de complement del verb o de complement d’un nom.

•O racions substantives. Fan la funció d’un sintagma nominal: l’ascens a primera.

L’objectiu és

Sintagma nominal

que l’equip pugi a primera.

Oració substantiva

•O racions de relatiu. Van encapçalades per un pronom relatiu o un adverbi relatiu: granívors Els ocells

Sintagma adjectival

que es nodreixen de grans

tenen el bec cònic.

Oració de relatiu

•C onstruccions adverbials. Són construccions adjuntes a l’oració principal que hi aporten una informació addicional.

26

Com que teníem gana,

vam menjar-nos l’entrepà.

Construcció adverbial (valor causal)

Oració principal

GRAMÀTICA « REFLEXIÓ SOBRE LA LLENGUA « UNITAT 1

» ACTIVITATS

30. Identifica les oracions subordinades i di­

L’oració simple i l’oració composta 28. Subratlla els verbs de les oracions següents

gues si són subordinades substantives (fan una funció pròpia d’un sintagma nominal: subjecte, CD, CR…) o subordinades de relatiu (modifiquen el nom que fa d’antecedent com ho faria un adjectiu i fan la funció de CN).

a) El restaurant obre a les sis del matí. ➝

a) La companyia ofereix un contracte de dos anys a les actrius que han superat el càsting.

i indica si són simples (S) o compostes (C):

b) Quan no les pot haver, diu que són verdes. ➝ c) El gos portava una placa al collar amb el número de telèfon del seu propietari. ➝ d) La tonyina és un peix que pot arribar als 300 kg. ➝ e) Aquell dia la Neus estava especialment alegre. ➝ f) Tothom l’havia vist, però ningú no sabia qui era. ➝ g) Aquesta música ens acompanyarà tota la vida. ➝

29. Identifica els verbs d’aquestes oracions compostes i divideix-les en els fragments oracionals que les integren. Per exemple: Entrem a l’auditori i veig un munt de flaixos que m’envolten.

Entrem a l’auditori 2 i veig un munt de flaixos 3 que m’envolten.

1

a) Sempre he anhelat que arribi un dia en què sigui jo el protagonista i la gent m’aplaudeixi.

b) Em preocupa que la societat actual no ofereixi més oportunitats als joves.

c) Les olives que hem arreplegat enguany són de molt bona qualitat.

d) Els bombers recomanen que cada any es revisin les calderes i les xemeneies.

31. Substitueix els sintagmes subratllats per oracions subordinades. Després digues quines són substantives (OSSubs), quines són de relatiu (OSRel) i quines són construccions adverbials (CAdv). Per exemple: El personal de la fàbrica demanava un augment de sou del tres per cent.

El personal de la fàbrica demanava que els apugessin el sou un tres per cent. ➝ OSSubs a) La tripulació els desitja una bona travessia. .➝

b) Penso una mica i arribo a la conclusió que potser no és mala persona.

b) L’aire provinent del mar és molt humit.

c) Sempre he pensat que la mare era intel·ligent, i que alhora aquesta intel·ligència li venia de l’àvia.

c) La criatura nounada es dirà Abril.

d) Jo em preguntava per què deia que la intel·ligència s’havia de conduir bé. e) Per molt que t’hi esforcis no aconseguiràs mai que m’il·lusioni.

.➝ .➝ d) Mentre la Lisa es dutxa, tu pots preparar la motxilla.

.➝

27

UNITAT 1 » REFLEXIÓ SOBRE LA LLENGUA

» ORTOGRAFIA 1. Vocals en contacte Quan una paraula acabada en vocal entra en contacte amb una altra paraula que comença també per vocal, es poden produir tres fenòmens: HIAT

SINALEFA

ELISIÓ

camí ample

no hi aneu

quina hora

RE CO RDA

1.1. El hiat Fem un hiat quan pronunciem cadascuna de les vocals en contacte en síl·labes diferents. El hiat es dona en els casos següents: Quan les dues vocals pertanyen a síl·labes tòniques

TT demà obren ➝ de - mà - o - bren hiat

TT cançó ètnica ➝ can - çó - èt - ni - ca hiat

Quan la i o la u van precedides de consonant

n’hi ha dos ➝ n’hi - ha - dos hiat

com ho has fet? ➝ co - mho - has - fet? hiat

1.2. La sinalefa Fem una sinalefa quan pronunciem les dues vocals en contacte agrupades i el resultat és un diftong creixent (DC) o un diftong decreixent (DD): hi ha pols ➝ hiha - pols

no hi veu ➝ nohi - veu

DC

DD

En les sinalefes, la o es comporta (en català oriental) com si fos una u: no ho entenc ➝ no - huen - tenc DC

no ho facis ➝ nohu - fa - cis DD

1.3. L’elisió Fem una elisió quan suprimim, en la pronunciació o en l’escriptura, una de les dues vocals en contacte: mà esquerra ➝ mà esquerra

me ha fet mal ➝ m’ha fet mal

Generalment, l’elisió consisteix a suprimir (elidir) la vocal neutra [ə] (la a i la e àtones) en contacte amb una altra vocal: una illa ➝ una illa [ə]

28

Els grups ia, ie, io i ua, ue, uo formen un hiat quan apareixen darrere d’una consonant. Per exemple: pi-a-no sè-ri-e op-ci-ó a-nu-al du-es va-lu-ós

quina hora és ➝ quina hora és [ə] [ə]

ORTOGRAFIA « REFLEXIÓ SOBRE LA LLENGUA « UNITAT 1

» ACTIVITATS

c) Fem una

El hiat, la sinalefa i l’elisió 32. Llegeix les seqüències següents i digues si el resultat del contacte vocàlic és un hiat (H), una sinalefa (S) o una elisió (E): a) racó íntim ➝

No ho sé.

b) el bo i millor ➝

en la parla o en l’

, una de

les dues vocals en

.

35. Indica les sinalefes que es produeixen en les seqüències següents i, després, digues quantes síl·labes en resulten. Per exemple: no hi ha temps = 3 síl·labes a) qui ho diu? ➝

c) ve amb mi ➝

b) que hi és? ➝

d) no el veig ➝

c) aneu entrant ➝

e) no ho sé ➝ f) demà hi serà ➝

d) ja ho hem fet ➝

g) camí ample ➝

e) cosir un botó ➝

h) fer el bé ➝

f) no ho entenc ➝

i) qui és ell? ➝

g) mira-ho! ➝

33. Indica ara si els contactes entre les vocals

subratllades en aquestes oracions són un hiat (H), una sinalefa (S) o una elisió (E):

/

d) Vaig fer el que em vas dir. ➝ e) No en volen ni una mica. ➝

36. Si només escrivíssim les lletres que pro-

/

c) És un jardí ample i ben arranjat. ➝

/

b) que·ls veus? ➝

les paraules correctes:

en contacte en síl·

labes diferents.

en una sola

c) mata·l cuc! ➝ d) que·n tens cap? ➝

a) Fem un hiat quan pronunciem cadascuna

b) Fem una

nunciem, faríem seqüències com les següents. Llegeix-les en veu alta i, en acabat, escriu-les correctament. Per exemple: quatr·anys ➝ quatre anys a) què·m dèieu? ➝

/

34. Completa les informacions següents amb

de les

i) ho intentaré ➝

k) un so hispà ➝

/

b) Seu aquí! I estigues quiet! ➝

h) demà hi serà ➝

j) no ho vol ➝

a) Ja han passat més de cinquanta anys. ➝

quan suprimim,

e) sempre·ns ho diu ➝ f) sabó·special ➝ g) jardí·ntic ➝

quan pronunciem les dues vocals

en contacte i el resultat és un

.

h) a mi·m sembla ➝ i) fa·sport ➝ j) no·rriba ➝

29

UNITAT 1 » REFLEXIÓ SOBRE LA LLENGUA » ORTOGRAFIA 1.4. L’apòstrof

RE CO RDA L’article femení singular (la) i el pronom femení singular (la) no s’apostrofen davant i o u àtones, precedides o no per hac: la idea, la història, la unió, la hi dona, la utilitza.

L’apòstrof és un signe ortogràfic que consisteix en una coma volada (’) que s’escriu per assenyalar que s’ha elidit una vocal (una a o una e àtones). Tot i que en la parla fem moltes elisions, només es marquen amb l’apòstrof els casos següents: CATEGORIA LÈXICA

DAVANT VOCAL O HAC

EXEMPLE

l’

l’any, l’hora, l’hivern, l’ull, l’ungla, l’IVA, l’ONU

n’

n’Enric, n’Hilari, n’Aina

d’

fet d’ara, quart d’hora, tot d’una, títol d’API

l’

l’abraça, l’estima, l’obre, l’hi diu, dona-l’hi, l’usa

’l

se’l sent, busca’l, tregui’l, dona-me’l

m’

m’agrada, m’estima, m’hi porta, fes-m’ho

’m

mira’m, se’m veu, endur-se’m, posi’m

n’

n’agafa, n’envia, n’hi ha, posa-n’hi, n’omple, n’usa

’n

agafa’n, veure’n, vagi-se’n, dona-me’n

s’

s’amaga, s’està, s’irrita, s’hi fa, s’ofega, mirar-s’ho

’s

prendre’s, asseure’s, estendre’s, riure’s

t’

t’abraça, t’estima, t’hi fas, t’omple, fixa-t’hi, pren-t’ho

’t

aixeca’t, treure’t, se’t sent, acostar-se’t

’ls

porta’ls, mirar-te’ls, se’ls endú

’ns

deixa’ns, digui’ns, se’ns veu

ARTICLE

PREPOSICIÓ

PRONOM

DARRERE VOCAL

EXEMPLE

1.5. Les contraccions La contracció té lloc quan escrivim unides determinades preposicions (a, de, per), a més del mot ca (reducció de casa), i els articles masculins (el, els, en). en

EXEMPLE

el

els

a

al

als

surt al pati, ves als vestidors

de

del

dels

surt del mig, baixa dels núvols

per

pel

pels

fuig pel forat, pateix pels altres

RE CO RDA

ca

cal

cals

és a cal veí, a cals avis o a can Joan?

No hi ha contracció entre la preposició de i l’article personal en, sinó apostrofació: un missatge d’en Pau, d’en Tomeu i d’en Carles.

can

No hi ha contracció quan l’article es pot apostrofar amb la paraula següent: ves a l’hort, surt de l’estany, corre per l’estadi, són de ca n’Amat.

30

ORTOGRAFIA « REFLEXIÓ SOBRE LA LLENGUA « UNITAT 1

» ACTIVITATS L’apòstrof 37. Escriu en singular les paraules següents: a) els hereus ➝ b) els informes ➝

38. Escriu en singular les paraules següents:

c) les indústries ➝ d) les hienes ➝ e) les hormones ➝ f) les ungles ➝ g) les humitats ➝

39. Apostrofa els pronoms d’aquesta taula:

es et els ens

b) Val més que juguin (a / el)

parc que

obrador (de / el)

Davant vocal o hac

Darrere vocal

omple,

te

infla

emporti-se utilitza

dona,

lliga

hi ha prou me

, se

dona, ves-te

hi amaga,

ajeure

pensar- ho

veure

entenc,

llança

hi perds

fondrà

,

, se

menja

oblida , dona-me obre se

, escapa

5 d’agost.

LLENGUA EN JOC una de les lletres, un concepte o contingut clau dels que heu treballat en la unitat. Intenta omplir-les totes. Podràs?

Fixa’t en l’exemple:

b) les illes ➝

és ple,

advocat.

41. Busca, per a cada

a) les espècies ➝

en

allà hi ha el despatx (de / el)

1 de juliol fins (a / el)

f) els horitzons ➝

honora,

mecànic i

c) Aquesta promoció és vàlida des (de / el)

e) els orígens ➝

em

a) Aquí hi ha el taller (de / el)

taller.

d) els hiats ➝

el

ha entre parèntesis quan calgui:

no pas (a / el)

c) els iogurts ➝

Pronom

Les contraccions 40. Escriu les contraccions dels mots que hi

S I N AUSIÀS MARCH L E F A

DICTAT Llegeix aquest text en veu alta i indica quines sinalefes i elisions hi ha. Després, copia’l en un full a part mentre te’l dicten.

L’Agenda dos mil trenta aborda cinc grans àrees clau, conegudes com les cinc P: persones, planeta, prosperitat, pau i partenariat. Els objectius de desenvolupament sostenible cobreixen àmbits com la pobresa, la desigualtat, la seguretat alimentària, la salut, el consum i la producció sostenibles, el creixement, l’ocupació, les infraestructures, la gestió sostenible dels recursos naturals, els oceans, el canvi climàtic, i també la igualtat de gènere, la pau, la inclusió social, l’accés a la justícia i les institucions responsables.

31

UNITAT 1

EM POSO A PROVA «La música és una eina social de primer ordre» Amb motiu del curs «Les músiques urbanes i la seva repercussió social i cultural», hem entrevistat el crític musical Nando Cruz. Aquestes són les seves reflexions:

32

cinquanta anys enrere. Les músiques urbanes són una mena de pega social que poden fer servir de moltes maneres des dels ajuntaments.

Creus que, des dels ajuntaments, s’ha valorat prou la importància de les músiques urbanes? O no s’hi han fixat fins que determinats artistes han saltat a la fama mundial?

Suposo que el que passa als ajuntaments és el mateix que passa als mitjans de comunicació, que sempre anem a remolc. No anem a l’avançada, sinó a la rereguarda. Fins que no ho tenim sobre la taula, amb artistes que estan omplint recintes amb tres mil, quatre mil o vint mil persones, no ens adonem de la magnitud de la situació. Però no hauria de ser tan difícil adonar-se’n; és, simplement, estar atent a la gent que escolta música pel carrer.

Què recomanaries a un tècnic o a una tècnica de cultura que vulgui incloure les músiques urbanes en la seva programació?

Són els xavals del veïnat els qui estan al dia de tot el que sona i hi hem d’establir un diàleg productiu.

Hem de veure com tot aquest potencial que tenen, com a coneixedors de totes aquestes músiques, es pot canalitzar a través de programacions. No pas sense filtres, sinó amb converses i negociacions.

Aquestes músiques ens permeten parlar de racisme, de sexisme, de classisme, d’història, d’on venim cadascun dels veïns que formem part d’aquestes comunitats. Hi ha una infinitat de temes de conversa a partir de les músiques urbanes. El potencial és realment infinit.

Creus que les músiques urbanes afavoreixen la cohesió social i la creació de comunitat dels nostres municipis?

La música és una eina social de primer ordre.

Però no tan sols ara, perquè siguin músiques urbanes, sinó sempre. Els humans fem servir la música com a eina de socialització. La música és imprescindible, és un element crucial, i sovint és l’excusa per sortir de casa i trobar-nos amb gent. Les músiques urbanes són tan importants com a element de cohesió i socialització, com qualsevol altra. I potser més, perquè ara les músiques urbanes són a tot arreu. I joves arribats de tots els indrets comparteixen aquests estils musicals. Les músiques urbanes que escolten joves emigrats del Panjab, a l’Índia, no són tan diferents de la música que escolten els joves emigrats de països llatinoamericans. Avui dia és més fàcil que joves emigrats de diferents indrets es connectin a través de la música que no pas

Entrevista a Nando Cruz, dins del blog Interacció, 27/05/2022 (text adaptat).

1. Quin és el context en què es fa l’entrevista

6. Per programar activitats de música urbana,

a celebració d’un festival musical.

L La participació del crític en un debat sobre músiques urbanes.

La realització d’un curs sobre les músiques urbanes.

Amb crítics musicals especialistes en

aquests estils musicals.

Amb el veïnat per saber quines músiques agraden a totes les persones.

Amb els consumidors d’aquestes músi ques.

al crític Nando Cruz?

2. Quin esdeveniment ha fet que els mitjans

de comunicació s’hagin adonat de l’expansió de les músiques urbanes?

amb qui haurien de parlar els organitzadors?

7. Subratlla el SN subjecte de cada oració:

es programacions dels festivals musicals.

L Els concerts multitudinaris.

La música dels joves al carrer.

a) Ara les músiques urbanes són a tot arreu.

b) Als parcs de les ciutats els programadors musicals poden escoltar les músiques més actuals.

3. D’acord amb el context en què apareix, quin

8. Completa aquesta oració amb els articles

és el significat de la paraula socialització?

rocés pel qual una persona aconsegueix P relacionar-se amb els altres.

Procés pel qual una persona interioritza

els elements de la seva cultura.

Procés pel qual uns coneixements arriben

a tota la societat.

4. Tria l’opció que completa l’afirmació se-

güent: «La música urbana que escolten els joves de països diferents…». s pròpia del país del qual provenen. é evoluciona de forma diferent segons el

país d’on és originària. és molt semblant, independentment del país d’origen dels joves.

que hi falten. Fes les contraccions que siguin necessàries. «

’actualitat musical es troba abans a

plataformes musicals que

mitjans de co-

municació.»

9. Nando Cruz és un crític musical. Així doncs, quan valora críticament les peces musicals, quin tipus de text fa servir?

Expositiu.

Argumentatiu.

Descriptiu.

Informatiu.

10. Copia en un full a part una oració simple

i una oració composta per subordinació del text.

5. Què vol dir que els ajuntaments poden fer servir les músiques urbanes com a pega social?

ue poden aprofitar-les per organitzar Q activitats que interessin els joves de diferents orígens i fer que es relacionin.

Que les poden utilitzar per fer concerts

gratuïts.

Que fan difusió social perquè les músiques socials arribin a totes les edats.

La meva reflexió

• Escriure una crítica mu sical argumentada sobre la música que esco lteu els joves en l’actualitat, et seria fàcil o difícil? Per què?

Raona la teva resposta.

33

SITUACIÓ D’APRENENTATGE

UNITAT 1

» AGENDA D’ACTIVITATS Imagina que heu d’elaborar l’agenda d’activitats a l’inici d’un curs escolar.

Organitzeu-vos en grups de tres. Cada grup elaborarà l’agenda d’activitats d’un mes, el que li correspongui.

L’objectiu és fer, entre tots, un programa detallat de cadascuna de les activitats proposades, explicar els tràmits necessaris per dur-les a terme, fer-ne la presentació al grup i, si escau, actuar de guies.

DESCRIPCIÓ

T I D’ESTRUCTURACIÓ EN AM UP OL NV SE DE DE TS ITA TIV AC

1. R epartiu-vos per grups els mesos del curs escolar i proposeu per al mes escollit possibles

activitats destinades a un d’aquests entorns: a) El grup classe; b) El centre escolar; c) La ciutat, el poble o el barri; d) Les famílies.

2. Valoreu les propostes del grup i seleccioneu la que compleixi les condicions següents: que sigui interessant i original, que hi pugui participar tot el grup classe i que sigui adequada per als destinataris.

3. Un cop tingueu clara l’activitat que ha de preparar el vostre grup, desenvolupeu-la. Completeu una fitxa com la següent: Lloc de realització

Horari

Persona o institució amb la qual cal contactar per organitzar-la Organització dels alumnes Materials necessaris Altres aspectes que cal tenir en compte (per exemple, si cal autocar)

Expliqueu, de manera clara i precisa, en què consistirà l’activitat: Inici de l’activitat Desenvolupament Finalització

34

4. Caldrà que enregistreu l’activitat o que en feu fotografies per compartir-les a les xarxes del vostre centre escolar.

• Exposeu, davant del grup classe, la vostra proposta detallada i proposeu els canvis que resultin interessants per millorar-la o enriquir-la.

• Elaboreu les propostes finals i recolliu les de tots els grups.

ACTIVITATS D’APLICA CIÓ

1. P enseu altres situacions en què caldria fer el següent: • Posar-vos en contacte amb alguna persona que ocupi un càrrec en una institució, per fer-li una sol·licitud.

• Organitzar activitats per a un grup de persones.

A CTIVITATS D’AUT OREFLEXIÓ

1. Finalment, reflexioneu, individualment, sobre la vostra par-

ticipació en la preparació de l’activitat: • Les teves propostes, han estat originals i creatives?

• Per a quin dels quatre entorns t’ha resultat més fàcil pensar activitats?

• De les tasques que has fet, de quina estàs més satisfet?

Quina milloraries?

• En quin dels quatre entorns creus que et sentiràs més còmode fent activitats? I en quin més incòmode? Per què?

35

UNITAT

2

LECTURA » El gos de casa EDUCACIÓ LITERÀRIA » Les faules i els exemples COMUNICACIÓ » Aprendre a descriure REFLEXIÓ SOBRE LA LLENGUA » Els pronoms » Les lletres b / p, d / t, g / c SITUACIÓ D’APRENENTATGE » Animals que curen

Preparem la lectura 1. Opineu en veu alta: A què és degut que cada cop hi hagi més animals de companyia? ¿Esteu a favor dels animals de companyia o hi esteu en contra? Per què?

2. Responeu de manera raonada: ¿Creieu que el fet de conviure amb un animal de companyia ens fa canviar el caràcter? En què ens pot ajudar un animal: en el fet de ser més estables, més afectuosos, més sociables, més tolerants, més responsables...?

3. Què ens aporta un gos de companyia, que fins i tot l’arribem a estimar tant com una persona?

4. Abans era habitual sacrificar els animals greument ferits o malalts amb un tret d’escopeta. ¿Actualment, és acceptable aquesta manera d’actuar? Què creieu que s’hauria de fer?

5. Per parelles, comenteu aquesta frase de Siddhārta Gautama, fundador del budisme: «Hi ha una part de la nostra ànima que es manté adormida fins que no som capaços d’estimar un animal».

SITUACIÓ D’APRENENTATGE ACTIVITAT INICIAL

36

Algú ha dit que no hi ha més bon psiquiatre a la Terra que un cadell llepant-te la cara. I deu ser veritat, perquè cada cop és més freqüent utilitzar els animals com a mitjà terapèutic. Sabíeu que hi ha teràpies en què els animals tenen un paper clau?

UNITAT 2

» LECTURA DE QUÈ TRACTA?

Els animals sempre han estat molt presents en la vida dels humans. Els gossos, per exemple, els vam començar a domesticar perquè els necessitàvem per guardar el bestiar, per protegir la llar o per arrossegar material pesant.

I amb el pas del temps, també s’han convertit en els reis dels animals de companyia.

Ells ens accepten sempre i sense condicions. No els importa ni el sexe, ni la raça, ni el nostre aspecte físic. No és estrany, doncs, que hi hagi gent que digui que els estima tant o més que les persones.

sant Roc i el gos. La imatge tradicional de sant Roc és la d’un pelegrí acompanyat d’un gos.

Diu la llegenda que el sant va contreure la pesta i que el gos li va curar les úlceres llepant-leshi cada dia. També explica que, quan passava gana, el gos li duia un crostó de pa per sustentar-lo.

El gos de casa Pobre company! Me’n recordo com si en fes quatre dies, i això que en aquell temps els meus cabells rossejaven, i ara són tot cendra.

No sé pas si va ser ell o jo qui primer va vindre al món: sols puc dir que vivíem l’un per l’altre, com dos enamorats, i millor encara, com sant Roc i el gos, que així ens deien pel poble.

Tot just clarejava i ja el sentia remoure’s a la porta de la meva habitació. A poc a poquet ficava la pota bellugadissa per l’escletxa que feien els dos batents de la porta i de cop me’l veia dalt del llit. Mai no vaig poder esbrinar si era ell o si era la claror del sol ixent qui primer hi arribava.

A casa gairebé tothom se l’estimava; no tant com jo. Però déu-n’hi-do per al pobre Galan, que no sabia cap on girar-se de tanta feina com tenia a l’hora de fer festes.

Qui tanmateix no se l’estimava gens ni gota era la Munda, la criada vella i mal amorosa que ja havia fet d’acompanyant al casament de l’avi i havia vist néixer el pare i tots nosaltres. Si el gos grinyolava, ja es podia ben dir que la Munda l’havia trepitjat. L’àvia deia que la criada vella estava gelosa del gos perquè jo l’estimava més que no pas a ella.

*** Va ser una tarda de les més enceses de l’estiu. El poble feia la migdiada.

Jo m’estava a la porta del carrer, oberta com a boca d’infern, que donava pas a una enlluernadora i xardorosa llengua de sol.

bellugadís -issa adj. Que es belluga contínuament, que no està mai quiet. fer festes (a algú) loc. v. Fer demostracions d’afecte a través del contacte físic. grinyolar v. intr. Fer crits de dolor un gos i altres animals. xardorós -osa adj. Ardorós, xafogós.

37

UNITAT 2 » LECTURA Tot d’una vaig sentir tancadissa de portes, crits d’aquí d’allà que no entenia, i al moment van passar pel carrer xicots i dones corrent esparverats, tot girant-se a mirar enrere com si els empaitessin. D’una revolada algú em va treure de la porta: era el pare, que en quatre salts havia baixat l’escala i es llançava carrer avall, armat amb l’escopeta, cridant a tothom: —Tanqueu, que hi ha un gos rabiós!

Un gos rabiós! El meu únic pensament va ser per al pobre Galan, que no veia enlloc. Vaig inspeccionar-ho tot, i el gos no responia als meus crits. No devia ser a casa. Quina angúnia la meva! Esvalotava i picava de peus perquè em tornessin el meu Galan, que ell no havia fet mal a ningú.

Quan un altre cop vaig veure’m a l’entrada, ja la porta tornava a estar oberta, i… ja hi havia el Galan. Però en quin estat es trobava! Sempre tindré davant aquell quadre, el més trist de la meva vida fins llavors. Allà hi havia el meu pobre company, les orelles caigudes, el pèl eriçat, tremolant com fulla a l’arbre, escorrent-se-li la sang per dues ferides on es veien marcades les dents d’aquell gos maligne, que havia rebolcat el Galan i li havia esqueixat la carn.

Tots els de casa el voltaven sense dir paraula. Per la cara de la mare i la de l’àvia també corrien les llàgrimes. El pare es mossegava els llavis i picava amb un peu sobre les rajoles. Per damunt les espatlles de tots, aixecant-se de puntetes, s’ho mirava la Munda, mentre deia entre dents no sé quines paraulades.

Vaig voler llançar-me damunt del gos, i totes les seves mirades eren per a mi. Aquest moviment va fer decidir el pare i, apartant-nos a tots, va marxar al carrer amb el Galan, que el seguia tot arrossegant-se entre la pols.

La tarda s’havia tornat molt trista: bufava el vent, i uns núvols negrosos com glopades d’incendi van començar a avançar pel cel com si perseguissin el pare. Jo seguia de lluny el Galan, ara aturant-me perquè no em veiessin, adés corrent altre cop per no perdre’ls de vista.

Llavors es van aturar: el pare va agafar una pedra, va ensenyar-la al gos, la va llançar al mig de la riera i el va atiar perquè anés a collir-la. Però en girar-se, el Galan m’havia descobert i vacil·lava a creure el pare, mentre em mirava amb uns ulls que haurien fet estovar les pedres.

38

tancadissa f. Acció múltiple de tancar. esparverat -ada adj. Esverat de por. empaitar v. tr. Perseguir, encalçar. angúnia f. Malestar provocat per la por que passi alguna cosa dolenta. esqueixar v. tr. Fer trossos amb una estirada forta. paraulada f. Paraula desagradable, ofensiva. glopada f. Quantitat que circula de manera intermitent, ràfega. creure v. tr. Obeir. estovar v. tr. Perdre la duresa, entendrir.

LECTURA « UNITAT 2

renec m. Interjecció considerada grollera, basta, injuriosa. engaltar v. tr. Acostar un fusell o una escopeta a la galta per apuntar i disparar. a tomballons loc. adv. Fent tombs per terra. rondinar v. intr. Queixar-se murmurant amb mal humor. eixir v. intr. Sortir. esgratinyar v. tr. Gratar amb les urpes, esgarrapar. falagueria f. Demostració d’amor o de simpatia per mitjà de paraules o d’accions afectuoses.

—Aquí, Galan, aquí! —vaig cridar desesperat. Però el pare, en sentir-me, va caragolar un renec, potser l’únic que havia dit en sa vida, i més ràpid que no pas el gos, va fer un bot enrere, va engaltar l’arma i va engegar un tret contra la pobra bestiola, que a tomballons va rodolar morta al fons de la riera.

—A casa! —em va cridar el pare amb una veu que em va semblar l’udol d’una fera salvatge, tot girant el cap perquè no li veiés una llàgrima que es va eixugar amb la màniga d’una revolada.

A la porta de casa, igual que cada tarda, hi havia la Munda rondinant. Vaig passar per davant d’ella dient-li amb tota l’amargor de la meva ànima de criatura: —El pare ha mort el pobre Galan: ja estareu contenta!

***

Que llarga em va ser aquella nit! El vent no es va amansir ni un instant; els seus udols em semblaven que el gos no era pas mort, que havia eixit de la riera i que em cridava des del carrer. Fins i tot vaig creure un instant sentir-lo esgratinyar la porta i veure’l per una escletxa com posava el cap de costat i com em mirava amb un ull.

De cop, em vaig despertar i, en entrar la llum del dia per les escletxes dels finestrons com cada matinada, em vaig creure que el passat havia estat un somni, que el gos era viu i que, com cada trenc d’alba, vindria a obrir la porta de l’habitació per omplir-me a la seva manera de petons i falagueries. I el cor em va saltar de goig en sentir-lo que s’acostava, que com sempre esgarrapava la porta abans d’obrir-la, i sí, aquesta es va obrir finalment, però va donar pas a la Munda. Em va recomanar silenci, em va fer vestir a tota pressa i se’m va emportar carrer avall sense saber jo on em duia.

39

UNITAT 2 » LECTURA El dia s’anava fent clar, les cases encara es veien tancades i els carrers solitaris. Jo la mirava de cua d’ull; la Munda estava més groga que els altres dies, però la seva cara, com de costum, no em deia res. Llavors vaig observar que anàvem de dret a la riera i que ella portava un cabàs i una aixada. Una reguera de sang ens va guiar on es trobava el gos. Vaig apartar la vista d’aquell lloc, de llàstima que em feia. Quan de cop una estrebada de la Munda em va fer girar, ja havia ficat al cabàs el pobre Galan i empreníem la pujada de l’altra banda de la riera. El camí era estret; jo anava quasi al darrere de la Munda donant-li la mà dreta, i amb l’esquerra portava arrossegant l’aixada. Ella s’havia posat a coll el cabàs, d’on sortia penjant el cap del gos que es balancejava al damunt meu al compàs dels passos feixucs de la Munda i dels seus esbufecs de fatiga.

A l’altra banda del torrent hi havia el cementiri del poble. En arribar a una de les parets per on guaitaven garlandes d’heura, la Munda va deixar a terra l’estimada càrrega, i es va posar a cavar a sota mateix de la paret amb tant delit que semblava que li haguessin revingut les forces de la jovenesa. Quan el clot va ser fondo, hi va dipositar el Galan, es va eixugar l’abundosa suor que li regalimava per les mans i la cara i, aclofant-se fins a la meva alçada, em va dir baixet, baixet que tot just vaig sentir-la: —A l’altra banda d’aquesta paret hi ha el nínxol de casa teva. Allà hi ha ton avi i tos germanets, i allà demà… Oi que t’agrada que el posem aquí dintre?

I abans de respondre-li, em va agafar la cara entre les seves mans seques i terroses, i me la masegava amb els seus petons llarga estona. Tot d’una, va engrapar un altre cop l’aixada i va estendre la terra sobre el cos del company de ma vida.

*** La Munda va viure encara molts anys, severa com sempre, haventse-les amb tothom del matí al vespre. Quan anava a morir i ja no parlava, em vaig acostar a l’espona del seu llit i, posant els llavis a frec de la seva orella, li vaig parlar: —Munda, us recordeu del pobre Galan, Munda?

Ella va fer que sí amb el cap i va obrir els ulls per últim cop per mirar-me. Al ser morta li vaig dir al pare: —Us vull demanar una cosa: que enterrem la Munda al nínxol de casa.

I allà reposa esperant-nos a tots. Àngel Guimerà: El gos de casa (versió abreujada i adaptada).

40

aixada f. Eina per cavar la terra. reguera f. Senyal allargat d’una substància que queda sobre una superfície. estrebada f. Estirada brusca. feixuc -uga adj. Que es mou amb dificultat. esbufec m. Respiració forta i sorollosa. guaitar o aguaitar v. intr.

Mostrar-se només en part, deixar-se veure. heura f. Planta enfiladissa que s’arrapa a les parets de les cases, a les roques o als arbres. regalimar v. intr. Caure un líquid en forma de filets o de regalims. aclofar-se v. intr. pron. Abaixar-se. nínxol m. Cavitat feta en una paret d’un cementiri per col·locar-hi un cadàver o les cendres d’una persona. masegar v. intr. Pressionar fortament. haver-se-les Tenir-se-les loc. v. Tenir paraules amb algú, sia discutint, sia barallant-se. espona f. Costat del llit. a frec de loc. adv. Gairebé tocant, arran.

LECTURA « UNITAT 2

» ACTIVITATS Comprensió lectora El fil argumental El fil argumental és la connexió essencial que uneix els diversos esdeveniments de la narració i els dona continuïtat i sentit. Normalment podem expressar-lo en un parell de frases.

d) Quin fet trenca la rutina familiar? e) Quina és la conseqüència? f) Quin problema afronta el protagonista? g) Què fa la Munda inesperadament? h) Al final, com supera el problema el personatge protagonista?

El narrador explica una història de quan ell era un nen i tenia un gos a casa que…

1. Indica quin és el fil argumental del conte

de la lectura:

U n nen estima molt el gos de casa i, per culpa d’una criada gelosa, el perd. Però al final el noi es reconcilia amb ella.

U n nen pateix un xoc emocional perquè el pare ha mort el seu gos. La criada, que no s’estimava el gos, manifesta els seus sentiments amagats i li dona consol.

U n nen estima molt el gos de casa, però mor a causa d’una malaltia. Demana al seu pare de soterrar-lo al cementiri, prop del nínxol familiar, i aquest li ho concedeix.

2.

L’expressió del fil argumental insinua el tema de la narració. Digues quin és el tema del conte El gos de casa.

E l maltractament animal.

E l poder guaridor de l’afecte i el consol.

E l ressentiment malaltís.

L’argument i la trama L’argument d’una narració és el resum de la trama. La trama és el conjunt de fets que hi passen i la manera com estan lligats o rela­ cionats.

3. Redacta l’argument del conte de la lectura responent a les preguntes següents:

a) De qui parla el narrador? b) De quan i de què parla? c) Quina relació té l’animal amb el protagonista? I amb els altres membres de la família?

La intriga La intriga és un recurs narratiu que consisteix a crear una situació crítica i retardar-ne la resolució per mitjà d’accions secundàries.

L’objectiu de la intriga és crear tensió per man­tenir i augmentar l’interès dels lectors o espectadors.

4. En el conte hi ha un seguit de fets que do-

ten d’intriga la narració. Ordena’ls segons l’ordre d’aparició:

L ’endemà de la mort del gos, la Munda va entrar de matinada a l’habitació del nen i li digué que es vestís i l’acompanyés.

E l pare, veient que el fill es volia llançar damunt el gos ferit, va sortir al carrer amb el Galan sense dir on anava.

E l Galan va descobrir que el nen l’havia seguit i vacil·lava si creure les ordres del pare o fer cas als requeriments del nen.

D ’una revolada, el pare del nen va sortir al carrer armat amb una escopeta cridant a tothom que hi havia un gos rabiós.

41

UNITAT 2 » LECTURA » ACTIVITATS

Tipus de conflicte En el transcurs d’una narració sempre apareix un obstacle que impedeix o dificulta al personatge principal aconseguir el seu objectiu. Aquest obstacle és el conflicte que dona tensió dramàtica a la història.

5. Indica quin tipus de conflicte trobem en El gos de casa:

U n conflicte personal: ve de l’interior mateix del personatge.

U n conflicte exterior: s’origina en la relació del personatge amb una altra persona o un grup de persones.

U n conflicte social: sorgeix de l’enfrontament del personatge amb un grup organitzat (el govern, una organització, la família, una classe social).

U n conflicte de situació: prové d’un fenomen natural (una catàstrofe, una malaltia, un accident) o d’un fenomen no natural (un monstre, un alienígena, una força sobrenatural).

7. Assenyala per què mor el Galan: E l Galan mor perquè la Munda, que li té gelosia, s’ho fa venir bé perquè un altre gos li encomani la ràbia.

E l pare mata el Galan perquè ha estat molt malferit per un gos rabiós que, a més a més, li pot haver encomanat la ràbia.

E l pare decideix matar el Galan per evitar que el gos rabiós li encomani la ràbia i esdevingui un perill a casa.

La incògnita Una incògnita és una cosa desconeguda que desperta misteri i dubte. Per exemple, si examinem el comportament de la Munda i no acabem d’entendre per què es comporta d’aquella manera, llavors diem que els motius del seu comportament són una incògnita.

8. Rellegeix el text si cal i respon: a) Què ho fa que la Munda esdevingui un personatge misteriós?

6. Resol les qüestions següents: a) Defineix breument el conflicte que es dona entre el protagonista i la Munda.

b) Quin paper té la Munda al principi de la narració: el de personatge aliat o el paper d’antagonista? I al final de la història?

b) Quines podrien ser les raons ocultes que expliquin el comportament de la Munda?

9. Indica quina funció narrativa té la figura de

la Munda en el desenllaç del conte:

É s el personatge antagonista que actua per impedir que el protagonista aconsegueixi mantenir l’objecte estimat. É s el personatge aliat que ajuda el protagonista a superar el conflicte creat per la pèrdua de l’objecte estimat.

42

ACTIVITATS « LECTURA « UNITAT 2

Paraules i expressions

4

5

6

7

8

9

10

11

12

Camps semàntics Un camp semàntic és un conjunt de paraules diferents que tenen en comú que pertanyen a un mateix camp de la nostra experiència.

Per exemple, funeral, nínxol, cementiri, soterrar o enterrament formen part del mateix camp semàntic de la mort.

10. Completa la taula amb aquestes paraules:

falagueria, angúnia, festa, esparverar. Afegeix almenys dues paraules més en cada columna.

Camp semàntic dels sentiments Mostra d’afecte

Efecte de la por

Termes generals i termes específics

Camps lèxics Un camp lèxic és un conjunt de paraules de la mateixa categoria lèxica que es troben rela­ cionades pel significat. Per exemple, tots els noms que designen animals formen un camp lèxic i tots els verbs que es refereixen als crits dels animals formen un altre camp lèxic.

11. Relaciona els noms dels animals amb els

En grups de mots sinònims, com ara lladrar, bordar, grinyolar, clapir o udolar, sol haver-hi un terme de significat més general (lladrar) i els altres termes solen tenir un significat més específic, com bordar, grinyolar, clapir i udolar.

12. Un gos, a més de lladrar, pot bordar, gri-

nyolar, clapir o udolar. Relaciona els verbs anteriors amb la definició corresponent:

a) Fer crits curts i forts sense voler atacar.

verbs dels crits que fan. Escriu, per exemple: El llop udola; fa udols.

b) Fer crits amenaçadors amb intenció d’atacar.

belar • renillar • miolar • bramar • rugir escatainar (escataineigs) • bramular refilar (refilets) • piular (piulets) • grunyir parrupar (parrupeigs) • raucar

c) Fer crits prolongats i planyívols semblants als que fan els llops.

1

2

3

d) Fer crits aguts, com trencats, en perseguir caça o encorralar ovelles.

e) Fer crits de dolor un gos i altres animals.

43

UNITAT 2 » COMUNICACIÓ

» PER ESCRIT Professions canines Els gossos són molt més que animals de companyia, ja que també poden arribar a desenvolupar tasques molt especials.

Podríem dir que hi ha diverses professions canines. Per exemple, els gossos d’atura es dediquen a vigilar els ramats, els gossos policia ajuden els agents a fer detencions de delinqüents i els gossos d’assistència ajuden persones amb discapacitats.

No és fàcil aconseguir que els gossos siguin «professionals»: cal seleccionar la raça més adient, cal triar els gossos més capacitats i cal ensinistrar-los bé durant molt de temps.

Gossos d’assistència

Què hem de fer?

Et proposem que ens donis a conèixer una d’aquestes professions canines. Tant pot ser la professió d’un gos d’assistència com la d’un gos de treball.

Volem saber-ne molt més.

Fes una fitxa detallant els aspectes més importants que cal saber d’aquests gossos «professionals».

• Gos pigall • Gos d’escolta

• Gos de mobilitat • Gos de teràpia

Com ho hem de fer?

Cerca la informació necessària per poder fer la fitxa informativa d’un gos d’assistència o de treball.

La fitxa haurà d’incloure els apartats següents: a) Generalitats (informació bàsica del gos i tasca). b) Procés de formació (ensinistrament i treball d’adap­tació). c) Selecció (característiques requerides i races adients).

Un cop revisada i corregida, exposa-la en un mural de classe amb les altres fitxes dels teus companys i companyes.

Gossos de treball • Gos de rescat • Gos d’atura • Gos de caça • Gos policia

• Gos de cerca • Gos de trineu • Gos guardià • Gos d’aigua

Trobaràs un model de fitxa informativa de gossos «professionals» en l’espai personal del web www.barcanova.cat.

44

» EN VEU ALTA Hi esteu a favor o en contra? ¿No us heu parat mai a pensar que als animals dels zoos, tot i estar ben cuidats, els falta la llibertat del seu medi natural? Hi ha persones que pensen que cal mantenir els zoos per enfortir les relacions d’amistat entre les persones i els animals. D’altres, en canvi, diuen que cal tancar aquesta mena d’instal·lacions perquè la qualitat de vida dels animals és molt deficient.

Us proposem qu e debateu a clas se l’existència dels zo ològics. ¿Hi esteu a favor o en cont ra? Busqueu argu ments per defens ar la vostra opinió i participeu en el debat.

Què hem de fer?

Organitzeu un debat entre tota la classe sobre l’existència dels zoològics. Recordeu que un debat és un diàleg plural en què els participants debaten sobre una qüestió controvertida i donen opinions contraposades, a favor i en contra.

Agents del debat:

senta el de• Moderador o moderadora: pre bat i guia els participants. es opinions • Participants: exposen les sev argumentades. ts i valora la • Públic: escolta els participan . seva capacitat de convenciment

Com ho hem de fer? a) Repartiu-vos els papers dels agents del debat: l’alumne o l’alumna que farà de moderador o moderadora, els que faran de participants en el debat i els que formaran part del públic. b) Prepareu-vos les intervencions orals segons el paper que hàgiu assumit. Els participants, per exemple, opinaran sobre el tema del debat; els uns a favor i els altres en contra. c) Participeu en el debat seguint les indicacions de la persona moderadora i respecteu sempre els torns de paraula.

Trobareu més informació sobre els debats en l’espai personal del web www.barcanova.cat.

45

UNITAT 2

» EDUCACIÓ LITERÀRIA 1. Les faules i els exemples 1.1. Les faules Les faules són narracions de fets meravellosos protagonitzades sovint per animals que actuen com si fossin persones. La seva finalitat és transmetre un ensenyament moral servint-se d’una al·legoria (una història de sentit figurat o simbòlic). Si les faules són llargues, s’anomenen apòlegs.

1.2. Les faules a l’edat antiga: Isop

Antiga il·lustració de la faula d’Isop Les granotes del pantà sec.

El gènere de les faules va néixer a l’edat antiga. Els dos fabulistes més importants d’aquella època van ser Isop (segle vi aC) en grec i Fedre (segle i) en llatí.

Isop fou probablement un esclau grec poc agraciat, tartamut i deforme, però dotat d’una gran imaginació. Els seus personatges solen ser animals, cadascun dels quals encarna un ar­ quetip de conducta i adquireix un significat simbòlic: la guineu representa l’astúcia; l’ase, l’estupidesa; la formiga, la previsió…

Isop va escriure les faules amb una intenció moralitzant, i els mestres grecs les usaven per formar els seus alumnes.

1.3. Els exemples de l’edat mitjana: Ramon Llull Els escriptors d’obres doctrinals de l’edat mitjana, com Ramon Llull, utilitzaven molt sovint exemples com a arguments narra­ tius de les regles de conducta que volien inculcar als seus lectors. Aquests exemples eren relats breus que tant podien ser protagonitzats per éssers humans com per animals, plantes, fenòmens de la natura o fins i tot idees abstractes.

Ramon Llull, creador de la prosa catalana Ramon Llull (1235-1315) és l’escriptor més important de la literatura catalana dels segles xiii i xiv. Se’l considera el creador de la prosa literària en català, ja que fou el primer de construir una obra narrativa extensa i de qualitat en llengua catalana. És l’autor de les novel·les Romanç d’Evast e Blanquerna i Llibre de meravelles, que inclou el Llibre de les bèsties.

46

L’art de convèncer amb exemples Ramon Llull utilitzava els exemples per demostrar la bondat dels principis morals que predicava amb l’objectiu de convèncer els seus lectors.

Aquests principis eren els que defensava el cristianisme de la seva època.

Els exemples de Llull s’inspiren en textos bíblics, en vides de sants i, també, en faules i contes antics. L’agró i el cranc és un exemple inspirat precisament en una faula d’Isop.

EDUCACIÓ LITERÀRIA « UNITAT 2

» ACTIVITATS

El llop i l’anyell

Les faules 13. Completa l’explicació següent amb les paraules adequades:

Les faules són

de fets protagonitzades

sovint per

, que actuen com

si fossin

.

La

seva

finalitat

és

transmetre

un

moral servint-se d’una sentit

(una història de

Un llop va veure un anyell que bevia en un riu i volgué cercar un bon pretext per devorar-lo.

Així, malgrat trobar-se més amunt del corrent, va culpar l’anyell d’enterbolir l’aigua, i de privar-lo, a ell, de beure. L’anyell li respongué que bevia amb la punta dels llavis i que, d’altra banda, estant més avall, no podia remoure l’aigua de més amunt. Aleshores el llop, no havent reeixit amb aquest pretext, afegí: —Però l’any passat vas insultar el meu pare.

I havent replicat l’anyell que un any enrere ell encara no era nat, el llop li va respondre: —Ah!, perquè tu trobes explicacions, jo m’he d’estar de menjar-te?

Aquesta faula vol dir que cap raó justa no és vàlida per als qui estan determinats a fer mal.

Isop: Faules.

o simbòlic).

a) Què s’empesca el llop per devorar l’anyell?

14. Les faules i els exemples medievals han dotat determinats animals d’un significat simbòlic. Relaciona cadascun d’aquests animals amb el que representa. lleó • guineu • llop • formiga • tortuga anyell • cranc • cigala

b) Què li respon l’anyell?

c) Què acaba fent el llop?

a) La previsió i el treball. ➝ b) La maldat i la traïció. ➝ c) El poder i la reialesa. ➝ d) L’astúcia i l’enginy. ➝ e) La invulnerabilitat i la protecció. ➝ f) La lentitud i la constància. ➝ g) La festa i la música. ➝ h) La tendresa i l’afabilitat. ➝

Els exemples de l’edat mitjana: Ramon Llull 16. Ordena els elements per obtenir una defi-

nició de exemple com a gènere literari: Un exemple és

una narració breu

un ensenyament moral. la literatura

doctrinal

es desprèn

de l’edat mitjana, pròpia de

de la qual

Les faules a l’edat antiga: Isop 15. Llegeix la faula El llop i l’anyell i respon a

les preguntes.

47

UNITAT 2 » EDUCACIÓ LITERÀRIA 1.4. Les faules a l’edat moderna: Jean de La Fontaine Les faules es renoven L’autor francès Jean de La Fontaine (1621-1695) va ser el gran renovador del gènere de la faula de l’edat moderna. Va escriure 243 faules, editades en dotze llibres, algunes de les quals són versions modernes i en vers de les faules antigues d’Isop i Fedre.

Jean de La Fontaine Jean de La Fontaine, com Isop, Fedre o Llull, se serveix dels animals per instruir les persones. Els atribueix virtuts i, sobretot, defectes propis dels humans per tal que els lectors ens hi vegem reflectits i ens adonem del ridícul que fem quan ens mostrem egoistes, despietats, ganduls, covards, presumits o conformistes.

La cigala i la formiga La cigala, que es desviu per cantar al llarg de l’estiu, es trobà desprevinguda quan el fred va ser més rude.

No tenia a l’aixopluc cap tros de mosca, cap cuc.

La fam que passa l’obliga a trucar a ca la formiga, i li pidola uns quants grans per no caure morta abans d’arribar al temps de la sega.

«En venir l’agost, agrega, us pagaré, puntual, interès i capital.»

La formiga mai no fia; aquest defecte, no el té.

«Pel bon temps, diu, ¿què vau fer d’un cap a l’altre del dia?

–No us desplagui, a tota veu, m’estava canta que canta.

–Cantàveu? Oh, com m’encanta; molt bé, doncs, ara, balleu!»

Jean de La Fontaine: Faules.

El cant i la previsió La cigala i la formiga és una de les faules més conegudes.

La cigala simbolitza els valors de la música i la festa, i la formiga, en canvi, representa els valors de la feina i la previsió.

La versió més antiga d’aquesta faula pertany a Isop. I la versió moderna, en vers, que hi ha a continuació, és de Jean de La Fontaine.

cigala f. Insecte gros, de color verd fosc, amb quatre ales llargues i transparents, que fa un cant molt característic. desviure’s v. intr. pron. Sentir molta afecció o passió per una cosa. rude adj. Cru, rigorós, dur de suportar. aixopluc m. Lloc on algú pot posar-se a cobert. pidolar v. tr. Demanar per favor, per caritat. agregar v. tr. Afegir. interès m. Guany que donen uns béns o uns diners prestats. capital m. Béns, riqueses o diners. fiar v. tr. Deixar prestada alguna cosa. desplaure v. intr. Desagradar.

48

EDUCACIÓ LITERÀRIA « UNITAT 2

» ACTIVITATS Les faules a l’edat moderna: Jean de La Fontaine 17. Llegeix atentament la faula La cigala i la

formiga de la pàgina anterior i, després, escriu-ne una versió lliure en prosa. Pots començar així: La cigala s’havia passat tots els mesos d’estiu cantant alegrement, sense pensar ni un sol instant que, quan arribés el fred, no tindria res per menjar, ni un sol tros de mosca ni cap cuc. En canvi, la formiga no havia parat de…

Recerca i creació 19. Accediu als webs sobre les faules d’Isop i Jean de La Fontaine (trobareu els enllaços en l’espai personal del web www.barcanova.cat).

Per parelles, trieu una faula i analitzeu-la aplicant l’organitzador gràfic següent: Protagonistes

Seleccioneu un dels protagonistes

Anoteu les característiques que representa el personatge que heu triat i el paper que té en l’argument de la faula

Canvieu el personatge per un de nou: quines característiques tindrà el nou personatge?

Penseu com canviarà la faula amb el nou personatge. Quins fets es mantindran i quins s’hauran de modificar?

Ara escriviu, individualment, la nova faula.

Per acabar, compareu les dues faules i identifiqueu-hi les semblances i les diferències.

18. Relaciona els autors del primer grup amb

l’època en què van viure i la llengua que van fer servir per escriure les seves faules o els seus exemples: Isop

segle i

català

Fedre

segle vi aC

francès

Llull

segle xvii

grec

La Fontaine

segles xiii i xiv

llatí

49

UNITAT 2 » COMUNICACIÓ

» TEXTOS FUNCIONALS 1. Aprendre a descriure 1.1. Descriure per reconèixer o identificar Descriure és expressar de manera detallada i ordenada les ca­ racterístiques d’una persona, un animal, un lloc o un objecte.

Una descripció és un text que construïm quan volem donar a conèixer o identificar algú o alguna cosa.

ELEMENTS DE LA DESCRIPCIÓ

TIPUS DE DESCRIPCIÓ

• El tema: és l’element que es descriu.

• La caracterització: és la relació de característiques

• Objectiva: es detallen les característiques tangibles

generals i de cadascuna de les parts que constitueixen l’element descrit.

• L’entorn: és tot allò que envolta l’element descrit i que ajuda a caracteritzar-lo (què porta, on es troba, què fa, d’on prové, etc.).

de l’element descrit de manera neutra i imparcial.

Utilitza un llenguatge denotatiu per referir-se només a l’element descrit.

• Subjectiva: l’autor expressa la seva manera particular de veure l’element descrit. Utilitza un llenguatge connotatiu per suggerir altres significats de l’element descrit.

Quan hàgim de descriure algú o algun objecte farem una des­ cripció simple, només amb les característiques més rellevants.

Com és?

1

És baixeta, rossa, amb ulleres i acostuma a portar una brusa, pantalons texans i vambes. És molt sociable i riallera.

2

Què li poso?

Vull… Ai, ara no me’n recordo, del nom! És una fruita marró per fora i verda per dins, amb la pell coberta de borrissol i la carn sucosa, amb llavors molt petites i negres.

En què puc ajudar-lo?

3

Bon dia! He perdut el paraigua… És automàtic, de color vermell fosc, amb el mànec semicircular d’aspecte metal·litzat.

1.2. Descriure per saber-ne més Si volem descriure un animal o un objecte per tal de millorar el coneixement que en tenim, farem una descripció molt precisa i exhaustiva, com les que trobem en les enciclopèdies o en els llibres especialitzats.

CONSELLS PRÀCTICS PER DESCRIURE

50

CONSELLS

RECURSOS LINGÜÍSTICS

• Observa l’animal o l’objecte amb atenció, determina’n les parts i atribueix-li les característiques corresponents.

• Estableix l’ordre de la descripció: normalment convé anar dels trets més generals als més particulars.

• Cerca elements de l’entorn que puguin ajudar a entendre l’animal o l’objecte descrit.

• Verbs per atribuir trets físics o de caràcter: ser, estar, semblar, tenir…

• Adjectius: valent, robust, agradable…

• Sintagmes preposicionals: de marbre, de cabell d’àngel…

• Comparacions: com una magrana, com un ciri…

• Metàfores: és una joia, és una fura, és un roure…

TEXTOS FUNCIONALS « COMUNICACIÓ « UNITAT 2

» ACTIVITATS Aprendre a descriure 20. Llegeix el text descriptiu se-

22. Tria una de les descripcions objectives de la pàgina anterior (la de la fruiteria o la d’objectes perduts) i converteix-la en una descripció subjectiva.

güent i respon:

EI! He perdut una gosseta, encara cadell, de la raça westie. És totalment blanca, amb el nas gros ben negre i els ulls foscos i ametllats. Té les orelles petites però ben dretes i una mirada penetrant.

Respon al nom de Perla i, quan el sent, ve de seguida fent saltirons. Porta un collar de cuir de color vermell i també porta xip.

Sisplau, si la veieu, telefoneu de seguida.

Soc l’Anna Puig i el meu telèfon us el donaran al punt d’informació.

• Quina és la funció pràctica de l’anunci de l’Anna? Tria la resposta adequada.

Q ue el lector interessat, quan llegeixi el text, pugui adquirir més coneixements sobre les característiques d’aquesta raça de gossos.

Q ue la gent que llegeixi el text pugui reconèixer el gos que s’hi descriu i trucar a la seva propietària. L’objectiu final és re­ cu­perar el gos perdut.

21. Digues en quin text es fa una descripció objectiva i en quin una descripció subjectiva: a) El gos és l’animal més amic de l’ésser humà. Té uns ulls que són guspires de tendresa i una cua que es belluga sempre que et veu. Té un musell flonjo com una maduixa madura i les seves orelles són un radar molt eficaç: s’alcen dretes en cas d’alerta.

b) El gos és un mamífer que s’alimenta principalment de carn. Té l’oïda i l’olfacte molt fins i acostuma a viure amb les persones.

23.

Feu un treball col·lectiu seguint aquestes indicacions: Activitat oral. Porteu fotografies d’animals, barregeu-les i repartiu-vos-les a l’atzar. Cada un de vosaltres haurà de descriure l’animal que li hagi tocat amb la màxima precisió i sense dirne el nom. La resta de la classe haureu de descobrir de quin animal es tracta.

Activitat escrita. Prepareu, per parelles, una fitxa d’un animal seguint el model de la fitxa tècnica que hi ha en l’espai personal del web www.barcanova.cat. Després, entre tota la classe, feu un mural amb totes les fitxes o exposeu-les en un blog.

Activitat oral i escrita. Feu una enquesta als companys de classe amb preguntes com aquestes: a) Tens animals de companyia? b) Si en tens, quins són? c) Quines qualitats i quins defectes hi has observat? d) Quins avantatges i inconvenients hi veus? e) Quines anècdotes curioses has tingut amb ells?, etc.

Després observeu les dades i traieu-ne conclusions. Finalment, feu-ne una exposició oral col·lectiva.

51

UNITAT 2 » REFLEXIÓ SOBRE LA LLENGUA

» GRAMÀTICA 1. Els pronoms Un pronom és una paraula que ens permet referir-nos a una persona, un animal o un objecte sense dir-ne el nom: —I vostè, d’on és?

—Jo soc del Canadà.

Perquè la Perla faci exercici, l’Anna agafa un bastó i l’hi llança lluny.

Els pronoms jo i vostè assenyalen les persones que intervenen en l’acte de parla.

Els pronoms el i hi prenen el significat d’elements que han aparegut abans: bastó i Perla, respectivament.

1.1. Els pronoms personals Els pronoms personals són aquells que presenten la propietat gramatical de persona: primera persona (jo, mi, nosaltres, em, ens), segona persona (tu, vosaltres, et, us) i tercera persona (ell, ella, ells, elles, si, es, el, la, li, els, les).

Els pronoms personals es classifiquen en forts i febles:

• Els pronoms forts tenen una síl·laba tònica i, dins l’oració, ocupen la posició de subjecte o de complement.

PERSONA GRAMATICAL

SINGULAR

PLURAL

Primera

jo / mi

nosaltres

Segona

tu / vostè / vós

vosaltres / vostès

ell / ella

ells / elles

Tercera

si

• Els pronoms febles són monosíl·labs àtons que van immediatament davant o darrere del verb.

PERSONA GRAMATICAL

SINGULAR

PLURAL

Primera

em (-me)

ens (-nos)

Segona

et (-te)

us (-vos)

el (-lo) / la (-la) Tercera

els (-los) / les (-les)

li (-li)

els (-los) es (-se)

No personals

52

ho (-ho), en (-ne), hi (-hi)

RE CO RDA Quan les formes de cortesia vostè i vostès fan de subjecte, tot i que es refereixen al receptor del missatge (segona persona), el verb hi concorda en tercera persona: Tu no obris la porta a ningú.

Vostè no obri la porta a ningú.

I quan la forma vós fa de subjecte, tot i que es refereix a una sola persona (singular), el verb hi concorda en plural: Tu ja pots passar al despatx.

Vós ja podeu passar al despatx.

GRAMÀTICA « REFLEXIÓ SOBRE LA LLENGUA « UNITAT 2

» ACTIVITATS

25. Digues quin és l’antecedent dels pronoms febles destacats. Per exemple:

Els pronoms personals 24. Els pronoms personals presenten diverses

formes en cada persona gramatical. Completa aquestes oracions amb la forma adequada del pronom personal:

Vaig portar el gat a casa de l’àvia i li vaig demanar si se’l podia quedar uns quants dies. ➝ L’antecedent del pronom li és l’àvia. L’antecedent del pronom el és… a) La Marta i la Neus tenen tres entrades. Els en sobra una.

a) Primera persona del singular: jo, -me, mi, m’, em 1.

vull ser waterpolista.

2. A

agrada molt jugar a water-

b) No sé si en Carles voldrà venir amb nosaltres. Després li ho preguntaré.

polo.

3. L’entrenadora

fa jugar de davan-

tera.

4. Dilluns vaig lesionar5. Espero recuperar-

el canell. aviat.

b) Tercera persona del masculí singular: ell, si, es, -se, el, -lo, li 1.

A aquest noi

c) La Jasmina va deixar l’ordinador al seu cosí i encara no l’hi ha tornat.

d) Els pares de l’Albert són ben rossos, però ell no ho és pas.

agrada llevar-

ben d’hora i sortir a córrer.

2.

diu Marc i cada dia

veig

e) Aquesta casa és molt solitària. No m’agradaria gens viure-hi.

sortir de casa escoltant música.

3. La seva germana sempre va amb 4. Sembla un noi molt segur de

.

mateix.

5. Un dia m’agradarà saludar-

.

c) Tercera persona del femení plural: elles, les, s’, -se, -les, els, -los 1. Aquestes noies sempre 2. Entre 3.

veig juntes.

avenen molt.

agrada xerrar i sortir a divertir-

4. M’agradaria goso dir-

conèixerres.

,

però

. no

26. Completa aquestes oracions amb la for-

ma adequada dels pronoms febles que s’indiquen en cada cas: a) Si

busquen, amagueu-

aquí. (us)

b) Si

heu embrutat, renteu-

. (el )

c) Si (ens + ho) d) Si

’

vols dir, fes-

-

saber.

vas, oblida-

’

. (et + en)

e) Si us agrada, emproveu-

-

. (us + el)

53

UNITAT 2 » REFLEXIÓ SOBRE LA LLENGUA » GRAMÀTICA 1.2. Els pronoms demostratius Els pronoms demostratius assenyalen objectes, esdeveniments o accions tenint en compte si es troben a prop (això) o lluny (allò) de les persones que parlen (emissor i receptor). Sovint van acompanyats dels adverbis demostratius (aquí o allà) per assenyalar l’objecte: Això d’aquí què deu ser?

PROXIMITAT

això

LLUNYANIA

allò

Allò que veus allà és un voltor.

en l’espai

Això d’aquí és una impressora 3D.

en el temps

Això que ens acaba de dir no pot ser veritat.

en l’espai

Allò d’allà obstrueix el pas de l’aigua.

en el temps

Allò que va passar ens va doldre molt.

P E R SAB E R- NE M É S Un pronom demostratiu pot tenir d’antecedent tota l’oració que el precedeix. En aquest cas, el demostratiu designa el fet o l’esdeveniment que expressa l’oració que li fa d’antecedent: L’equip havia perdut els últims cinc partits. Allò va causar una gran decepció.

1.3. Els pronoms quantificadors indefinits Els pronoms quantificadors indefinits designen una determinada quantitat de persones (tothom, algú, ningú) o de coses (tot, quelcom, res). Equivalen a sintagmes nominals quantificats: tothom = tota la gent

algú = alguna persona

ningú = cap persona

tot = totes les coses

quelcom = alguna cosa

res = cap cosa

En preguntes i en oracions condicionals, els pronoms ningú i res equivalen, respectivament, a algú i alguna cosa:

P E R SAB E R- NE M É S Tot i que tothom té un valor genèric (tota la gent), també s’usa amb un sentit més limitat per designar tota la gent d’un grup o d’un lloc determinat: En aquest poble tothom treballa.

Va trucar ningú (= algú) ahir?

Si necessites res (= alguna cosa), avisa’ns.

1.4. Els pronoms i els adverbis interrogatius Els pronoms interrogatius (qui, què) i els adverbis interroga­ tius (on, quan, com, quant) ens permeten preguntar per un element de l’oració del qual desconeixem la identitat.

PRONOMS INTERROGATIUS

ADVERBIS INTERROGATIUS

54

qui (persones)

Qui ha obert la porta aquest matí?

què (coses)

Què us ha dit el veterinari?

on (lloc)

On has deixat les claus?

quan (temps)

Quan vindrà l’arquitecte?

com (manera)

Com et trobes avui?

quant (quantitat)

Quant deu costar un monopatí?

P E R SAB E R- NE M É S Quan els interrogatius apareixen darrere d’una preposició, ens permeten preguntar sobre circumstàncies com ara la causa (per què?), la destinació (per a qui?), la direcció (cap a on?) o l’origen (d’on?).

GRAMÀTICA « REFLEXIÓ SOBRE LA LLENGUA « UNITAT 2

» ACTIVITATS

2. En aquest país, vilar com pot.

Els pronoms demostratius 27. Completa aquestes oracions amb els pro-

noms demostratius això, allò. a) No pesa el mateix

d’aquí que

d) res / gens / cap 1. A l’amanida no hi he posat de sal.

2. A la nevera no hi ha

que hi ha en aquesta parada

són saldos de la botiga. c) Diuen que suprimiran els exàmens, però no pot ser veritat.

que han dit. que va anar arreplegant pel

carrer ara ho hem de dur a la deixalleria. f) Cada nit prenc una infusió de camamilla. m’ajuda a dormir.

Els pronoms quantificadors indefinits 28. Tria el quantificador adequat en cada cas: a) tothom / tots 1. Aquí 2.

ha d’ensenyar el passaport. els viatgers han de passar pel

control de seguretat.

terrogatiu per què en les oracions següents: a) Han

prohibit

1.

la

circulació

d’autocars

els carrers són molt estrets. b) Ningú no entén

han prohibit la

circulació de bicicletes pels carrers del poble. c) Contractarem un servei de neteja desinfecti el local. d) Obrirem

una

investigació

per

saber

ningú no es va atrevir a denunciar el cas. e) Haureu d’explicar al jurat

no

vau assistir aquell motorista accidentat. f) A aquests pollastres els has de donar força menjar

b) ningú / cap

.

Els pronoms i els adverbis interrogatius 29. Tria la conjunció perquè o bé el grup in-

d) No puc estar més en desacord amb

e) Tot

refresc.

3. Avui encara no he menjat

d’allà. b) Tot

s’ha d’espa-

creixin ben de pressa.

dels assistents no es va ado-

nar de l’error.

2.

no es va assabentar d’aquell

incident. c) cadascú / cadascun 1. A l’entrada donaven un tríptic informatiu a

dels assistents.

55

UNITAT 2 » REFLEXIÓ SOBRE LA LLENGUA » GRAMÀTICA 1.5. Els pronoms i els adverbis relatius Els pronoms relatius (que, qui, què, el qual) i els adverbis rela­ tius (quan, on, com) són paraules que introdueixen una oració subordinada, anomenada oració de relatiu, que modifica un nom o un sintagma nominal de l’oració principal com ho faria un adjectiu, per tant fa la funció de complement del nom (CN): ORACIÓ SIMPLE 1

Les cigonyes tornen a Europa el mes de febrer.

ORACIÓ SIMPLE 2 RELATIU

Les cigonyes migren cap a l’Àfrica.

que ORACIÓ COMPOSTA

Les cigonyes que migren cap a l’Àfrica tornen a Europa el mes de febrer.

Oració de relatiu N

CN

El relatiu que és l’enllaç que uneix l’oració subordinada amb l’antecedent (les cigonyes) i, alhora, és el pronom que reprèn en l’oració subordinada el significat de l’antecedent (que = les cigonyes).

Els pronoms relatius canvien de forma segons si van precedits o no de preposició i segons que el referent sigui persona, cosa o lloc: FORMES

VALORS

EXEMPLES

que

Pot tenir antecedent humà i no humà.

L’home que conduïa el cotxe tenia el carnet caducat.

Vam visitar tots els jardins que envolten el palau.

qui

Amb antecedent humà.

Aquests són els companys amb qui l’altre dia vaig anar al concert.

què

Amb antecedent no humà.

L’advocat ens va exposar la hipòtesi en què treballa la investigació.

el qual / la qual / els quals / les quals

Poden tenir antecedent humà i no humà.

L’equip contra el qual juguem a la final és de segona divisió.

Van trobar dues àmfores dins les quals hi havia unes quantes monedes d’or.

Observacions: 1. Q uan el relatiu no va precedit de preposició s’utilitza la forma que.

2. Darrere de les preposicions àtones a, de, en o amb se sol utilitzar qui (amb antecedent humà) o què (amb antecedent no humà). També es pot utilitzar la forma composta (el qual / la qual).

Darrere d’una preposició tònica (dins, contra) o d’una 3. locució (a favor de, al capdamunt de) s’ha d’utilitzar la forma composta (el qual / la qual).

56

P E R SAB E R- NE M É S Els adverbis relatius quan, on i com introdueixen oracions de relatiu que expressen temps, lloc i manera: Fica l’ou quan l’aigua bulli.

Eren on els havia deixat.

Aquí fan el pa com es feia abans.

GRAMÀTICA « REFLEXIÓ SOBRE LA LLENGUA « UNITAT 2

» ACTIVITATS

b) què / el que / el qual Vine, que t’ensenyaré el patinet amb

Els pronoms i els adverbis relatius 30. Completa aquestes oracions amb la for-

ma de relatiu adequada en cada oració: a) que / qui

vaig a l’institut.

c) que / on / en el qual Per la manera de parlar podràs endevinar el lloc

/

ha nascut.

d) el / lo / això

M’agradaria que em visités el mateix cirurgià

/

em va operar.

Tot

/

que veus és de seda.

32. Converteix les dues oracions simples en

b) que / qui

una oració composta i reemplaça l’element subratllat per un pronom relatiu. Per exemple:

El doctor Bartomeu és el metge en més confio.

Un vaixell ha rescatat trenta persones. Entre aquestes persones hi havia dos infants.

c) que / què L’ordinador amb

s’ha enviat aquest

missatge no és pas aquest.

Un vaixell ha rescatat trenta persones entre les quals hi havia dos infants. a) Els veïns tenen un gos. El gos lladra de dia i de nit.

d) la que / la qual Aquesta és una sentència ferma contra cap de les parts en litigi no podrà recórrer.

b) Ara t’ensenyaré el forat. Per aquest forat entren els ratolins.

e) on / que L’hospital

fan aquest tractament

ens queda a 45 quilòmetres. f) qui / que porti elements metàl·lics que els

c) Aquest és el cotxe. Amb aquest cotxe vaig tenir l’accident.

posi en aquesta safata. g) que / què L’aiguat s’ha endut tot el

havíem

deixat a la porta del garatge.

d) Vam dormir en un refugi. A prop del refugi hi havia un llac.

31. Completa les oracions amb les dues for-

mes correctes en cada cas:

e) Aquesta és la inspectora. A aquesta inspectora vaig denunciar les irregularitats.

a) qui / la que / la qual Et presentaré la noia a

/

t’hauràs de dirigir a partir d’ara.

57

UNITAT 2 » REFLEXIÓ SOBRE LA LLENGUA

» ORTOGRAFIA

A FI DE PARAULA EXEMPLE

SO

cub / llop

[p]

fred / set

[t]

mag / drac

[k]

1. Les lletres b/p, d/t, g/c 1.1. L’ensordiment Les consonants oclusives sonores b, d, g sonen com les sordes corresponents p, t, c a final de paraula i a final de síl·laba seguides de consonant sorda.

1.2. Les normes ortogràfiques

A FI DE SÍL·LABA EXEMPLE

SO

dubte / repte

[p]

adquirir / potser

[t]

digne / tracte

[k]

El fenomen de l’ensordiment pot generar dubtes a l’hora d’escriure correctament les consonants oclusives a fi de paraula o de síl· laba. Per això cal conèixer les normes ortogràfiques següents:

ORTOGRAFIA DE B / P, D / T, G / C A FI DE PARAULA NORMA 1 Darrere de vocal tònica

Excepcions

S’escriuen les lletres p, t i c:

No segueixen la norma 1:

• llop (tot i que el femení sigui lloba) • humit (tot i que el femení sigui humida) • amic (tot i que el femení sigui amiga)

• els mots adob, club, cub i tub • els mots fluid, fred, sud i els acabats en -itud i -etud (solitud, lentitud, quietud…)

• els mots mag, reg, gag, demagog i pedagog NORMA 2

Darrere de vocal àtona

Excepcions

S’escriu b o p, d o t, g o c segons el femení o el derivat:

No segueixen la norma 2:

• àrab (amb b com Aràbia, arabisme) • príncep (amb p com principat, principesc)

• ànec (malgrat ànega, aneguet) • càrrec (malgrat càrrega, carregar, carregós)

• pàl·lid (amb d com pàl·lida, pal·lidesa) • dipòsit (amb t com dipositar, dipositari)

• fàstic (malgrat fastigós, fastiguejar) • mànec (malgrat manegar, desmanegament)

• càstig (amb g com castigar, castigament) • músic (amb c com música, musical)

• préssec (malgrat presseguer, presseguerar) • tràfec (malgrat trafegar, atrafegat) NORMA 3

Darrere de consonant

Excepcions

S’escriu b o p, d o t, g o c segons el femení o el derivat:

No segueixen la norma 3:

• verb (amb b com verbal, verbalitzar) • serp (amb p com serpent, serpentejar)

• estenc (malgrat estengui, estengués o estengué) • prenc (malgrat prengui, prengués o prengué…)

• ofenc (malgrat ofengui, ofengués o ofengué…)

• tinc (malgrat tingui, tingués o tingué…)

• venc (malgrat vengui, vengués o vengué…)

• vinc (malgrat vingui, vingués, vingué…)

• covard (amb d com covarda, covardia) • desert (amb t com deserta, desèrtic) • alberg (amb g com albergar, alberguista) • remolc (amb c com remolcar, remolcador)

58

ORTOGRAFIA « REFLEXIÓ SOBRE LA LLENGUA « UNITAT 2

» ACTIVITATS

c) S’ha rebentat un

ció. Sort que avui bufa vent del

L’ensordiment 33. Llegeix les expressions següents i classifi-

ca les paraules destacades en cursiva segons el so de les consonants oclusives a final de síl·laba o de mot: a) humor a base de gags b) adquirir experiències c) quedar-se calb d) fer una sol·licitud e) banyar-se en un gorg f) un estratagema subtil Sonen [p]

Sonen [t]

de la calefac-

i no fa gaire

.

d) Per art de màgia, un

ha fet apa-

rèixer cinc colomins de dins d’una capsa en forma de

. Després, una hu-

morista ha escenificat un

molt

divertit. e) La fluïdesa és la característica d’allò que flueix. Així diem: una substància fluida, un llenguatge Sonen [k]

34. D’acord amb la norma 1, forma el masculí

.

36. Forma els noms derivats dels adjectius

següents i classifica’ls d’acord amb la taula de sota: ample, escàs, apte, exacte, dens, segur, alt, oportú, quiet, nou, lent, breu.

Noms amb els sufixos -etud i -itud

Les normes ortogràfiques

o un estil

Noms amb els sufixos -etat i -itat

amplitud

dels adjectius següents.

a) estar-ne ben tipa / estar-ne ben b) nena eixerida / nen c) tovallola humida / tovalló d) noia poruga / noi

37. D’acord amb les normes 2 i 3, escriu la pa-

e) tasca feixuga / treball

35. Tenint en compte les excepcions de la norma 1 completa les frases següents amb les paraules adequades (n’hi ha dues que es repeteixen):

a) Per adobar els rosers, cal comprar un adequat i de qualitat. b) Ha estudiat pedagogia i es dedica a educar i ensenyar. És un

.

raula primitiva dels mots derivats següents.

Fixa’t en l’exemple: Aràbia. Terra dels àrabs. a) principat. Territori d’un

.

b) xenofòbia. Propi d’un

.

c) talpera. Cau d’un

.

d) aridesa. Qualitat d’

.

e) dipositar. Posar en un

.

f) dialogar. Mantenir un

.

59

UNITAT 2 » REFLEXIÓ SOBRE LA LLENGUA » ORTOGRAFIA Quan hem d’escriure les consonants oclusives a final de síl·la­ ba, ens hem de guiar per la grafia d’aquests aplecs consonàntics: ORTOGRAFIA DE B / P, D / T, G / C A FI DE SÍL·LABA APLEC

EXEMPLE

APLEC

EXEMPLE

-bd-

abdicar, abdomen, cabdal, cabdill

-dv-

adversari, advertir, advers, advocada

-bj-

abjurar, objecte, objectar, subjecte

-tm-

atmosfera, ritme, setmana, sotmetre

-bs-

obscur, absent, absoldre, absolut

-tll-

espatlla, butlletí, butllofa, ratlla

-bt-

dissabte, dubte, subtil, de sobte

-gg-

suggerir, suggestió, suggeriment

-pc-

adopció, egipci, erupció, decepció

-gm-

augment, enigma, estigma, fragment

-pt-

captivar, optar, òptim, recepta

-gn-

cognom, sagnar, signar, regnar

-dd-

addicte, addicció, additiu, adduir

-cc-

accent, accelerar, succeir, acceptar

-dj-

adjacent, adjectiu, adjuntar, adjunt

-ct-

delicte, districte, tractar, subjectiu

1.3. L’emmudiment Excepte en alguns parlars del valencià i del balear, les consonants oclusives no es pronuncien en posició final de paraula quan van precedides d’una m, una n o una l.

EMMUDIMENT DE B / P, D / T, G / C APLEC

EXEMPLE

APLEC

EXEMPLE

-mb -mp

am(b), rum(b) cam(p), tem(p)s

-nd -nt

dividen(d), fecun(d) cantan(t), conten(t)

-ld -lt

Eudal(d), heral(d) malal(t), mol(t)

-ng1 -nc

san(g), càmpin(g)s ban(c), estiuen(c)s

Tanmateix, les consonants oclusives d’aquests aplecs consonàntics s’acostumen a pronunciar quan entren en contacte amb paraules començades per vocal.

Fixa’t en els exemples: pa amb oli

cent anys

sang espessa

vint-i-dos

cinc hores

fent-ho

1 En els aplecs finals -ng i -nc es pronuncia una ena velar [ŋ]: fang [faŋ], banc [baŋ].

RE CO RDA

1.4. Les formes tan / tant i quan / quant A causa de l’emmudiment de la -t final, de vegades escrivim incorrectament les formes dels adverbis tan i tant o quan i quant. tan

tant

Indica el grau d’un adjectiu o d’un adverbi.

Indica el grau d’un nom o d’un verb.

Ell és tan simpàtic…

No posis tant d’oli a la paella.

Adj.

N

No caminis tan lentament.

Adv.

60

Ella treballa tant com tu.

V

L’adverbi tant també s’utilitza en expressions com aquestes: tant A com B, tant se val, tant sí com no, de tant en tant, per tant, Oh i tant!, tant de bo!

quan Introdueix una expressió de temps.

—Quan vindràs?

quant Pregunta quina quantitat o quin nombre.

—Quant (de) temps fa que és fora?

—Quant li ha costat el rellotge?

ORTOGRAFIA « REFLEXIÓ SOBRE LA LLENGUA « UNITAT 2

» ACTIVITATS

LLENGUA EN JOC

L’emmudiment 38. Llegeix aquestes frases, identifica-hi les

consonants b / p, d / t i g / c que s’emmudeixen i encercla-les: a) A la cambra hi ha un malalt moribund. b) Compte, el revolt és molt perillós! c) Va fer dos giravolts i un tomb de campana. d) L’oli bullent de la paella està fumejant. e) Freqüentment té fongs blancs al peu. f) El llamp ha fet un esvoranc al tronc de l’arbre. g) Fa molts dies que van carretejant ciment. h) El subtrahend es resta del minuend.

Les formes tan / tant i quan / quant 39. Completa aquestes frases amb les formes tan o tant:

a) Sortirem

si plou com si neva.

b) No posis nida.

(de) vinagre a l’ama-

c) La ferida no és bla. d) Parla nen.

greu com semde pressa que no l’ente-

41. Completa les paraules amb vocals ( )

i consonants ( ), tenint en compte que una consonant és donada entre parèntesis. Amb les lletres subratllades formaràs el nom d’un insecte protagonista d’una faula de La Fontaine.

M SF R de Venus (d La densa A o t) SCUR TAT (b o p) Por a l’O M a l’oest (b o p) R N EN de la resta (d o t) El M V RSARI despietat (d o t) Un A R per als pelegrins (g o c) Un ALB LU (d o t) L’app de La Meva S

DICTAT Completa els buits amb p / b, t / d o c / g segons correspongui. Després, torna a escriure’l en un full a part mentre te’l dicten.

Us heu pregunta

mai quin va ser el primer

gos? Bé, quin va ser el primer no ho podem saber exa

ta­men

, però és eviden

avan

passa

s eren llo

que els seus s! Els llo

s

s’assemblaven als nostres rererebesavis prehis-

e)

de bo sigui

fàcil com

dius. f) No havia vist mai un animal rotge! g) L’Oriol de

en

fefa el ronso.

tòri

s en força coses. Primer, eren animals

mol

sociables, que formaven bandades ben

organi

zades. Segon, eren grans via

gers i

s’ada

ta­ven a tota mena de climes i paisa

ges.

40. Completa aquestes frases amb les formes

I tercer, eren caçadors de primera divisió, que organi

zaven els ata

a) No sabem

ses am

molta eficàcia. I quan tenien molta

quan o quant:

b) c) Fins d)

arribarem a casa.

(de) temps necessites per fer-ho? us quedareu al poble? val això? A

puja?

s sobre les seves pre-

gana també s’alimentaven de carronya, igual que feien els humans!

«La domesticació del gos», dins Petit Sàpiens.

61

UNITAT 2

EM POSO A PROVA Carta oberta als animals (i als qui se’ls estimen)

Benvolguts animals (no humans), Que estrany deu ser per a vosaltres, l’ésser humà! Potser el considereu un animal més com qualsevol altre, però de ben segur que us sorprèn que ens comportem amb vosaltres d’una manera tan contradictòria. Per exemple, per què en alguns països tractem els gossos i els gats amb un respecte infinit i, en canvi, en d’altres els maltractem? I, si estimem el nostre animal domèstic i estem disposats a sacrificar-nos per ell, per què alhora som capaços de menjar-nos amb gran plaer animals joves —xais, vedells, garrins— que han estat arrabassats de la seva mare per portar-los a l’escorxador sense cap mirament? Aquests animals són igual de sensibles —i de vegades, fins i tot, igual d’intel·ligents— que els nostres estimats animals de companyia… Vet aquí un dels símptomes de la nostra dualitat moral envers vosaltres. No és estrany, doncs, si ens trobeu del tot irracionals!

62

El vostre patiment sempre m’ha colpit, evidentment com el dels meus semblants. Matar em fa sentir tan malament com veure sacrificar animals terrestres. Quan a penes tenia deu anys, vaig anar a la meva primera (i última) corrida de toros.

En tinc un record molt desagradable. Tan bon punt el picador, muntat a dalt del cavall —aquest, protegit amb l’arnès i amb els ulls tapats—, va començar a torturar el toro amb la pica, vaig entendre que allà hi havia trampa: que, en aquella pretesa «lluita noble i equitable entre l’home i l’animal», era segur que l’animal tenia les de perdre i que el seu final era gairebé inevitable.

Però, abans de continuar, serà millor que us ho digui: jo també visc en aquesta contradicció. Amb relació a vosaltres, jo no soc pas exemplar ni el meu comportament és impecable, ni de bon tros.

Quan era petit, m’agradava anar a pescar. Sovint em fabricava canyes rudimentàries i anava a desenterrar cucs de terra (aquests no em feien gens de llàstima!) per enfilar-los a l’agulla torçada que havia lligat a manera d’ham al cap del cordill. Així vaig pescar molts peixos petits, que matava de seguida perquè no passessin gaire estona ofegant-se.

Després, els fèiem a la brasa i ens els menjàvem.

Mai no vaig sentir cap remordiment quan ho feia.

Però, tanmateix, m’era del tot impossible matar un animal terrestre per menjar-me’l. En realitat, no sabria explicar aquesta «doble moral». Per tant, represento perfectament molts dels meus semblants: el vostre patiment m’afligeix i milito des de fa temps perquè es redueixi.

Ah, i no dubto a aixafar un mosquit que no em deixa dormir o a eliminar les arnes que em foraden els jerseis… de llana d’ovella!

Frédéric Lenoir: Carta oberta als animals (i als qui se’ls estimen). Edicions Sidillà (text adaptat).

1. Què és una carta oberta?

7.

na carta de caràcter propagandístic.

U Una carta familiar en què es donen a

conèixer assumptes privats.

Una carta que es publica en un mitjà de comunicació perquè la pugui llegir tothom.

2. L’objectiu d’aquesta carta és… xplicar l’evolució de les espècies animals. e reflexionar sobre el comportament dels humans envers els animals. narrar una història d’animals.

3. Quan l’autor parla de dualitat moral dels humans, es refereix al fet que…

ctuem de manera oposada o contradica tòria en situacions que són equiparables. apliquem sempre un criteri racional en funció de cada circumstància.

4. Com definiries el pensament de l’autor? ontrari al consum de qualsevol producC te d’origen animal.

Defensor dels drets dels animals, en especial el dret a la vida i al benestar.

Favorable a equiparar els drets dels animals als de les persones.

5. A quin gènere literari pertany aquest text?

Faula.

Assaig.

Discurs.

6. A quin gènere literari pertany cadascuna

de les definicions: faula (F), assaig (A) o discurs (D)?

Text sobre un tema determinat que un orador pronuncia davant d’un públic amb una finalitat persuasiva.

Text narratiu en què intervenen animals com si fossin persones i que té com a objectiu transmetre un ensenyament moral.

Text no narratiu que exposa una qüestió

social, filosòfica, etc. de manera literària.

A quina paraula del text correspon cadascuna de les definicions? a) Lloc destinat a matar el bestiar. ➝ b) Guarniment que protegeix el cavall. ➝ c) Pena que ens fa sentir culpables. ➝

8. Escriu cada paraula d’acord amb el camp lèxic al qual pertany: faig, garrí, turó. a) Accident geogràfic: b) Animal domèstic: c) Arbre:

9. Subratlla els cinc pronoms: Si estimem el nostre animal domèstic i estem disposats a sacrificar-nos per ell, per què alhora som capaços de menjar-nos animals joves que han estat arrabassats de la seva mare?

10. Completa cada paraula amb la conso-

nant oclusiva adequada: du

recor tem

s

tar

sím

toma

per tan

ca

bussar

La meva reflexió

1.

Pensa quines altres qües tions controvertides afecten l’interès de l jovent que suscitin opinions contràries i, de vegades, molt enfrontades. ¿Escriuries un a carta a un dia­ri donant la teva opinió so bre alguna d’aquestes qüestions? De quina ? Per què?

Al llarg de la unitat hem treballat diferents continguts. Pensa quins podries incloure en cadascuna de les va loracions següents: • M’ha resultat fàcil d’ente ndre.

• El sabria explicar a un company.

• Penso que encara no el domino prou.

2.

63

SITUACIÓ D’APRENENTATGE

UNITAT 2

» ANIMALS QUE CUREN Els animals no tenen poders màgics, però són capaços de facilitar la comunicació, despertar emocions i promoure conductes i aprenentatges.

En aquesta activitat us proposem que actueu com si fóssiu un equip de terapeutes i elaboreu un programa d’intervenció assistida amb animals de companyia per a un centre educatiu o assistencial.

DESCRIPCIÓ

ACTIVITATS DE DESENVOLUPAMEN T I D’ESTRUCTURACIÓ Per elaborar el vostre programa, el primer que necessitareu és informació.

Seguiu aquests passos:

1. Organitzeu-vos en grups de tres o quatre i cerqueu informació. Informeu-vos sobre què

és la teràpia assistida amb animals, en quins tractaments és més efectiva i quins beneficis pot aportar a les persones que la duen a terme.

2. Investigueu. Feu una recerca sobre quines qualitats han de tenir els animals perquè siguin eficients en un procés terapèutic, quines espècies i races són més adequades, com es preparen i s’eduquen, quins serveis poden arribar a fer…

3. Sintetitzeu i organitzeu la informació. Recopileu la informació obtinguda i organitzeu-la mitjançant gràfics, esquemes, resums, infografies, etc.

4. Planifiqueu el programa d’intervenció assistida. Decidiu els aspectes següents: • A qui anirà adreçat?

• Quin animal triareu i quin rol tindrà?

• Quins apartats tindrà el programa?

• Quin format escrit tindrà el programa (tríptic o mural en paper, pòster digital interactiu, presentació digital, infografia…)?

• Quines imatges o elements audio­ visuals hi incorporareu?

Guió de l’exposició oral

• Introducció del tema.

• Beneficis dels animals de compan yia.

• E spècies d’animals que s’utilitze n.

• Diferents funcions dels animals d’a

ssistència.

• Presentació del programa de ter àpia amb animals.

• Testimonis.

Trobareu més informació per fer aquesta activitat en l’espai personal del web www.barcanova.cat.

64

5. Un cop elaborat el programa, presenteu-lo oralment. Per fer-ho, repartiu-vos les parts del document escrit entre tots els components del grup.

Procureu que la pr esentació sigui conv incent, àgil i amena i que no superi els quinze min uts.

Acompanyeu les inte rvencions orals amb elements gràfics i audiov isuals.

ACTIVITATS D’APLICA CIÓ En la vida real es produeixen moltes situacions en què una persona o un equip ha de presentar el seu projecte davant d’algú per aconseguir la seva aprovació o el seu suport. Per exemple, quan una productora presenta un nou programa de televisió a la direcció de la cadena.

1. Penseu altres situacions d’aquest tipus i feune una llista. Trieu-ne una i comenteu quin deu ser el plantejament inicial, quins aspectes hauria de tenir en compte, qui presenta el projecte, quina informació penseu que ha d’exposar…

ACTIVITATS D’AUTOREFLEXIÓ

1. P untua de l’1 al 5 els aspectes següents. Tingues en compte que 5 és la puntuació més positiva.

El teu interès en el tema proposat.

…

Els coneixements previs que tenies sobre el tema.

…

La dificultat que t’ha comportat la cerca d’informació.

…

La teva satisfacció respecte del producte final escrit.

…

El grau de satisfacció de la teva presentació oral.

…

65