Els teus somnis. Una cançó contada de Sopa de cabra

b

Aquest conte... vol ser una cançó contada per acompanyar-nos a l’hora d’anar a dormir. creu en la màgia, aquella que converteix la vida en una aventura indescriptible. parla dels somnis, dels conscients i dels inconscients, perquè tots són abraçables.

c

Als pares, per regalar-me la llavor dels somnis, i als meus dos amors, per fer-me sempre costat.

Per als qui també somien desperts.

Maria Antònia Roig

Gerard Quintana

Quan i on vaig néixer?

Primera edició: març del 2021 Editorial Nanit C. Ballester, 67, local 08023 Barcelona editorial@nanit.cat www.nanit.cat

Qui m’ha fet?

© de la lletra de la cançó: S ​ opa de Cabra © de la idea original i els textos del conte: Núria Puyuelo i Laia Figueras © de les il·lustracions: Maria Antònia Roig © d’aquesta edició: Editorial Nanit SL Disseny i maquetació: Joana Casals Impressió: Anman Gràfiques del Vallès SL Imprès a Catalunya

Les meves dades

ISBN: 978-84-122667-2-6 Dipòsit legal: B 2801-2021

Saps què és l’ecoedició?

A Nanit creiem que els contes s’han de fer amb tot l’amor possible.

Per això, fem els nostres llibres amb el màxim respecte mediambiental i social i intentem que la petjada ecològica de cada un d’ells sigui el més petita possible.

Aquest conte ha estat imprès amb paper procedent de boscos gestionats de manera sostenible i amb un 40% de fibres reciclades.

Llibre local = Lector compromès Aquest és un llibre publicat amb el segell Llibre local, que garanteix que el 100% de l’elaboració –des del disseny fins a la impressió– s’ha dut a terme per professionals i empreses catalanes.

Visita llibrelocal.cat per conèixer millor aquesta iniciativa.

Si voleu reproduir, distribuir o transformar aquesta obra, poseu-vos en contacte amb Nanit (editorial@nanit.cat).

una cançó contada de sopa de cabra

un àlbum il · lustrat per

Maria Antònia Roig escrit per

Laia Figueras i Núria Puyuelo

Vet aquí una vegada una nena que es deia Agnès.

Vivia en una caseta molt bonica que era molt a prop d’un bosc.

El bosc era molt frondós i els arbres eren tan alts que semblava que haguessin pintat el cel de color verd.

Al costat, hi havia un prat, també de color verd, ple de flors, de papallones i d’ocells amb qui l’Agnès jugava hores i hores.

2

3

4

A l’Agnès de vegades no li agradava anar a dormir.

Quan arribava l’hora d’anar al llit, volia dir que el sol desapareixia i s’enduia el color verd que tant li agradava.

Es feia fosc i no es veia res més enllà de les finestres.

5

Una nit d’aquelles llargues en què la son no arribava, va veure una llumeta groga que sortia d’una de les parets de la seva habitació. Era una llum preciosa que no feia gens de por.

6

7

La llum, lentament, va anar creixent i es va convertir en una porta.

L’Agnès, encuriosida, s’hi va acostar i, quan la va tocar, va sentir una veu que li deia: «​Allà on tot és més senzill d’entendre, la porta espera oberta. Fes​un salt i el teu cor desperta​».

8

9

10

L’Agnès no sabia què fer, però a poc a poc la porta es va anar obrint i, de dins, en va sortir un follet màgic de color blau.

—Tu qui ets? — ​ l​ i va preguntar l’Agnès, sorpresa.

—​Soc el Nan Blau, el guardià de la porta dels somnis.

11

—​He vingut perquè m’ha semblat que et costava ​abraçar​els teus somnis —va seguir el Nan Blau.

12

I dit això, va fer un salt i, de cop, va començar a sonar una melodia encantadora.

13

L’Agnès, embadalida, no sabia què dir, però el follet li va llegir els pensaments.

—​De vegades ens fa por somiar. Ens fa por allò desconegut, no saber què vindrà... però​els somnis sempre ens estan esperant allà, més lluny de les estrelles​​—v​a dir assenyalant el cel.

14

Llavors va fer un altre salt i l’habitació es va emplenar de colors.

15

—​Només has de comptar fins a tres i fer un salt ​—​va explicar el Nan Blau​—.​Tanca els ulls.

Confia en la foscor. Només vol acaronar-te i acompanyar-te a buscar els teus somnis.

Estima-la. L ​ ’amor té totes les respostes​. ​

16

17

18

—​Tanca els ulls i concentra’t en la bellesa que t’envolta, Agnès —va seguir el Nan Blau—. Escolta com el vent escampa les fulles​. Sent com c ​ au la pluja​o com e ​ l sol la pot assecar​. Mira la lluna amb els ulls tancats. Observa com brilla i c ​ om canvia. Pren el que et vulgui donar.

19

20

L’Agnès, emocionada, li va voler fer cas i va tancar els ulls intentant imaginar-se tot allò que li passava pel cap i que tenia guardat al cor.

21

—​No els veus,​Agnès, els teus somnis?

A poc a poc s’acosten — ​ ​li xiuxiuejava el follet​—​. N ​ o els sents? Els tens al teu costat. Fes que siguin teus. Abraça’ls.

I, sense ni adonar-se’n, l’Agnès va caure en un son profund i, a través de la porta dels somnis, es va poder convertir en tot allò que somiava ser.

22

23

Abans de marxar, el Nan Blau li va regalar la clau de la porta dels somnis. Així, cada vegada que l’Agnès ho necessitava, agafava la clau, comptava fins a tres i feia un salt. Llavors el petit follet apareixia per acompanyar-la a a ​ braçar​els seus somnis.

24

25

26

Perquè cadascun de nosaltres té una porta dels somnis, només cal trobar-la i obrir-la per fer-los realitat.

27

28

SOPA DE CABRA Sopa de cabra és un grup de música que va néixer a Girona fa més de trenta-cinc anys. Imagineu quantes cançons i concerts han fet junts!

La banda va començar amb cinc integrants. En Gerard Quintana, que és qui canta i ha escrit la majoria de les lletres. En Josep Thió, que toca la guitarra i és qui s’encarrega de posar-hi la música. En Francesc Lisicic, en Cuco, que és el baixista. En Josep Bosch, que és el bateria. I en Joan Cardona, que va morir d’una malaltia, però que era el cor i la rauxa del grup. Més tard s’hi van afegir en Jaume Soler, Peck, que també toca la guitarra; en Valen Nieto, a la guitarra i altres instruments, i en Ricard Sohn, al piano i als teclats.

Van començar fent concerts petits, però desprenien tanta energia i la gent gaudia tant ballant amb ells, que a poc a poc van anar-se fent més i més coneguts. Fins al punt que, juntament amb altres grups, van ser els creadors d’un moviment de música que es va dir rock català.

Després de quinze anys junts, es van adonar que necessitaven plegar i cadascú d’ells va seguir el seu camí i els seus somnis. Fins que deu anys més tard, van decidir tornar a tocar junts. I sabeu què? Que la gent tenia tantes ganes de tornar-los a escoltar que van omplir el Palau Sant Jordi de Barcelona durant tres dies i van fer quatre concerts més arreu de Catalunya. Més de 80.000 persones van voler cantar i ballar amb ells.

Imagineu-vos quanta gent! Si tothom s’hagués posat l’un al costat de l’altre, fent una cadena humana, haurien pogut cobrir quaranta quilòmetres.

Agafats de la mà, la filera de gent hauria arribat, per exemple, del centre de Girona a la platja de Pals. I l’última persona podria tocar el mar mentre la primera feia un petó al Cul de la Lleona.

29

30

Enllà, més lluny de les estrelles, a l’altra cara del mirall, on tot és més senzill d’entendre, la porta espera oberta.

Un pas i ja el teu cor desperta, un salt i ja no tornaràs; comptant, la màgia és la primera, seguint...

Els teus somnis t’estan esperant.

Ves, no dubtis més, abraça’ls.

La vida cau, i la pluja, el sol ens pot eixugar, Sempre canvia la lluna, pren el que et vulgui donar.

Pren els teus somnis, t’estan esperant.

Ves no dubtis més, s’escapen.

Fes que no s’ensorrin, ves-los a buscar.

Fes que siguin teus, abraça’ls.

No el veus? A poc a poc s’acosta.

No el sents? El tens al teu costat.

L’amor té totes les respostes.

Lluita pels teus somnis, t’estan esperant.

Fes que siguin certs, abraça’ls.

Fes que no s’ensorrin, t’estan esperant.

Fes que siguin certs, abraça’ls.

És el teu somni, t’estava esperant.

Ves no dubtis més, s’escapa.

Lluita pels teus somnis, t’estan esperant.

Fes que siguin certs, abraça’ls.

Mirant de tant en tant enrere, els peus a terra, el cor volant, endins el sentiment és tendre, volem seguir somiant.

El vent escampa les fulles, el temps arriba i se’n va.

Mai no em demanis la lluna, ningú la pot agafar.

Sopa de Cabra (2001)

31

A Nanit creiem que els nens s’han de poder emocionar amb la música i volem oferir-vos moments per gaudir en família a través de la lectura, per això creem contes que tenen vida més enllà de les seves pàgines.

La Maria Antònia Roig​ha amagat un seguit de secrets i detalls a les il·lustracions que us convidem a descobrir.

Us hi animeu?

A la tauleta de nit de l’Agnès hi ha un petit llum en forma de lluna. Cada vegada que surt dibuixat és diferent.

Us hi heu f i xat?

A la Maria Antònia li agraden molt les papallones i n’ha dibuixat moltes volant per tot el conte.

Ens ajudeu a comptar-les?

Trobareu les solucions a aquestes propostes i descàrregues gratuïtes a nanit.cat.

En una de les il·lustracions, l’Agnès té dues marietes trapelles que li pugen pel pijama.

Sabríeu trobar-les?

A la darrera pàgina del conte hi ha dibuixades tot de possibles portes dels somnis.

Quina d’elles us agradaria que fos la vostra?

O si voleu us la podeu inventar.

Que heu trobat la clau dels somnis?

On està amagada?

33

Us agraïm la confiança de deixar-nos entrar a casa vostra a través d’aquest conte.

Voleu compartir les vostres sensacions i l’opinió dels petits lectors de la família? #elsteussomnis i #contesdeNanit

@editorial_nanit

@editorialnanit

@Editorial Nanit

Benvinguts a Nanit, benvinguts al nostre món!

34

35

Però una nit descobreix la porta dels somnis i, gràcies a ella i al seu guardià, aprendrà a abraçar-los i a fer-los seus.

Els teus somnis é ​ s un conte basat en la cançó homònima de S ​ opa de Cabra ​que parla de somnis, dels que es poden arribar a tocar i dels que ens acompanyen cada nit, embolcallats per les estrelles.

nanit.cat

quan es fa fosc, no es veu res més enllà de les finestres.

16,90 €

A l’Agnès de vegades no li agrada anar a dormir perquè,

A Nanit pensem que cada decisió contribueix a construir un món millor, per això creiem en l’ecoedició i en el compromís social del nostre projecte.

nanit.cat