__MAIN_TEXT__
feature-image

Page 1

çó c o nt can ad

a

a n u

: de

joan m oliv iquel er M

il · l u

ar

stra da per

ia P alet


b


Aquest conte... vol obrir una porta a pensar sobre les nostres prioritats. pretÊn fer-nos reflexionar sobre la vivència del temps a les societats desenvolupades i, de vegades, estressades. defensa la idea que el millor regal que podem fer als infants Ês temps, tant el seu com el nostre.

c


A la Núria, la meva mare, i el Josep, el meu pare, per haver-me regalat el seu temps. Maria Palet

El món és temps, la vida és temps, vosaltres sou temps. Què fareu perquè sempre estigui ple de coses boniques? Joan Miquel Oliver

Quan i on vaig néixer? Primera edició: novembre del 2020 Editorial Nanit C. Ballester, 67, local 08023 Barcelona editorial@nanit.cat www.nanit.cat

Qui m’ha fet?

© de la lletra de la cançó: Joan Miquel Oliver © de la idea original i els textos del conte: Núria Puyuelo i Laia Figueras © de les il·lustracions: Maria Palet © d’aquesta edició: Editorial Nanit SL Disseny i maquetació: Joana Casals Impressió: Anman Gràfiques del Vallès SL

Les meves dades

ISBN: 978-84-122667-0-2 Dipòsit legal: B 18838-2020

Ho sabies?

Llibre local = Lector compromès Aquest és un llibre publicat amb el segell Llibre local, que garanteix que el 100% de l’elaboració –des del disseny fins a la impressió– s’ha dut a terme per professionals i empreses catalanes. Visita llibrelocal.cat per conèixer millor aquesta iniciativa.

Fem els nostres contes amb paper que respecta els arbres i els boscos, perquè són els pulmons del nostre planeta i volem cuidar-lo. Si voleu reproduir, distribuir o transformar aquesta obra, poseu-vos en contacte amb Nanit (editorial@nanit.cat).


una cançó contada de joan miquel oliver

un àlbum il · lustrat per

Maria Palet escrit per

Laia Figueras i Núria Puyuelo


Això era un senyor que era rellotger, arreglava rellotges i també arreglava juguetes. Li agradava tant la seva feina que sense adonar-se’n havia substituït les persones pels rellotges: cada matí els netejava, en collava tots els petits visos i els posava a l’hora.

2


3


4


També arreglava juguetes, però no perquè li agradés jugar, sinó per repassar-ne els mecanismes. Per a ell el temps era molt important i creia que s’havia d’invertir en coses que considerava importants: els diners, la feina i la rellotgeria.

5


6


Però a poc a poc, i sense adonar-se’n, el rellotger havia convertit la seva petita botiga del temps en un lloc preciós. Les parets estaven plenes de rellotges diferents, no n’hi havia cap d’igual. A més, malgrat que ell ja no els sentia, a cada hora hi havia cucuts i petits personatges que treien el cap per saludar-lo.

text

7


8


text Hi havia una nena petita que sí que s’havia adonat de com n’era d’especial la rellotgeria. Cada tarda passava per davant de l’aparador i l’observava embadalida. El rellotger, enfeinat en els seus mecanismes, no devia ni veure-la. Però segurament tampoc l’hagués convidat a entrar, preocupat com estava que ningú li espatllés cap rellotge.

9


10

Un bon dia el rellotger va llegir:

text

«Relatiu de què? Relatiu per què?», va preguntar-se. Relatiu vol dir que varia; que depenent de com es miri, el temps pot durar molt o poc.

text


11


12


El rellotger no entenia res. S’havia passat la vida mesurant el temps i ara semblava que es podia calcular de diferents maneres! Cada dia feia el mateix i sabia quant trigava a fer-ho, o sigui que per a ell el temps no variava. Tenia moltes preguntes i necessitava respondre-les.

13


Va buscar molta informació i va aprendre coses molt impressionants. Com, per exemple, que a part de la Terra hi ha més planetes al nostre voltant, on els dies són diferents dels nostres. A la Terra, el dia dura 24 hores; a Mercuri, dos mesos; a Venus, un any, i a Júpiter, el dia només dura deu hores! Quin embolic!

14


15


16


El rellotger també va entendre que som els humans els que vam dividir el temps. Podríem haver decidit que una hora, en comptes de durar 60 minuts, en durés 1.000! O que no existissin ni els minuts ni els segons. Llavors ningú podria dir-nos «d’aquí a cinc minuts marxem» o «encara falten deu minuts».

17


text

També va comprendre que quan ens diuen «un moment», si tenim moltes ganes que arribi el que estem esperant, el moment pot ser molt llarg.

18


En canvi, si quan arriba l’hora ens ho estem passant bé, el temps ens passa molt ràpid.

text

19


20


El rellotger estava tan emocionat amb tot el que estava aprenent que cada vegada tenia mĂŠs preguntes i cada cop llegia mĂŠs, fins que va deixar de fer cas a la seva botiga i als seus rellotges.

21


Un dia, la nena que tant l’observava va decidir entrar a la botiga. Volia dir al rellotger que hi havia un cucut que ja no treia el cap. El rellotger la va rebre feliç de poder compartir tot el que havia après. La nena no va entendre res del que el rellotger li explicava: ella no acostumava a pensar en el temps, però estava contenta de veure somriure el rellotger.

text

22


23


24


Amb l’ajuda de la nena, el rellotger va decidir destrossar els rellotges amb un martell. En farien de nous, però serien rellotges de temps relatiu. Rellotges que marcarien temps diferents: lents per a quan ens divertim, ràpids per a quan ens avorrim o que s’aturessin quan ens n’anem a dormir.

25


I des d’aquell dia, el rellotger va tenir temps de provocar somriures, jugar a arreglar joguines, parlar amb la gent i fins i tot de fer invents.

26

text


27


28


JOAN MIQUEL OLIVER En Joan Miquel Oliver és de Mallorca, una illa que per a ell és la millor del món, perquè hi té tot el que necessita per ser feliç. És músic i es dedica a observar, escriure i cantar. Li agrada observar perquè precisament les seves cançons es basen en tot allò que veu, sent i pensa. Després ve la part d’escriure, que li encanta. De fet, li agrada tant que, a part de cançons, també ha escrit poesia i novel·les. Diu que per a ell és una manera de treure tot el que té al cap. Hi ha qui, per fer això, necessita pintar, o hi ha qui dibuixa, qui xerra… Ell necessita escriure i, per això, com si es tractés de qualsevol altra feina, cada dia va al seu estudi a treballar, que per a ell vol dir escriure, compondre i tocar. La part de cantar és la que més li ha costat d’aprendre. Ell mateix diu que li agradaria tenir una veu més potent i que al principi cantava molt fluixet, perquè tenia por, però que ara està molt content perquè malgrat li va ser difícil, se n’ha sortit. Una de les coses que no li agrada gens a en Joan Miquel és avorrir-se. No és divertit avorrir-se, oi? Ell creu que és una pèrdua de temps i per això intenta que tots els seus concerts siguin diferents. Juntament amb els músics que l’acompanyen, improvisa i intenta passar-s’ho d’allò més bé amb la gent que l’anem a escoltar i a cantar amb ell. Sentir la seva música és una oportunitat per aixecar el vol i intentar imaginar-se tot allò que ens vol explicar a través de les seves cançons.

29


30


Això era un senyor que era rellotger, arreglava rellotges i també arreglava juguetes, i aquest senyor tenia rellotges en observació.

Això era un senyor que era rellotger, destrossava rellotges amb un martell, arreglava juguetes, i aquest senyor tenia taronges en observació.

I un bon dia va llegir que es temps és relatiu, «Relatiu de què, relatiu amb a què».

I un bon dia va llegir que es temps és relatiu, «Relatiu de què, relatiu amb a què».

I un bon dia va llegir que es temps és relatiu, «Relatiu de què, relatiu per què».

I un bon dia va llegir que es temps és relatiu, «Relatiu de què, relatiu per què».

«Perquè sa velocitat de sa llum no canvia dins s’espai en moviment, i a s’equació sa variable que varia és sa des temps».

«Perquè sa velocitat de sa llum no canvia dins s’espai en moviment, i a s’equació sa variable que varia és sa des temps».

Joan Miquel Oliver (2017)

31


A Nanit creiem que els nens s’han de poder emocionar amb la música i volem oferir-vos moments per gaudir en família a través de la lectura, per això creem contes que tenen vida més enllà de les seves pàgines. La Maria Palet ha amagat un seguit de secrets i detalls a les il·lustracions que us convidem a descobrir. Us hi animeu?

Tots els personatges del carrusel de les guardes surten a altres pàgines del conte.

Sabreu trobar el conill, l’esquirol, l’elefant, el cérvol i el gall dindi?

A la pàgina 23 hi ha un rellotge que marca les dotze en punt, però el cucut ha marxat volant i ja no surt a avisar de l’hora.

Que sabríeu trobar el mateix rellotge en una altra pàgina i dir de quin color és l’ocell?

Trobareu les solucions a aquestes propostes i descàrregues gratuïtes a nanit.cat.


El gat fa molta companyia al rellotger, que no va enlloc sense ell, però hi ha una pàgina on el gat no apareix.

Sabeu quina és?

A la pàgina 15 hi ha dibuixats la Terra, Mercuri, Venus i Júpiter. Fixeu-vos en què diu el text i en què diuen els extraterrestres.

Quin planeta és quin?

Amagada en el conte, hi ha una marieta que passeja pel carrer.

A veure si la trobeu!

33


34


Us agraïm la confiança de deixar-nos entrar a casa vostra a través d’aquest conte. Voleu compartir les vostres sensacions i l’opinió dels petits lectors de la família? #rumbadeltemps i #contesdeNanit

@editorial_nanit

@editorialnanit

@Editorial Nanit

Benvinguts a Nanit, benvinguts al nostre món!

35


Arreglava rellotges, en collava tots els petits visos i cada matí els posava i que val la pena gaudir-lo i deixar de calcular-lo. Rumba del temps és un conte basat en la cançó homònima de Joan Miquel Oliver que parla del temps i de la seva importància relativa.

16,90 €

a l’hora, meticulosament. Fins que un dia va descobrir que el temps és relatiu

nanit.cat

Aquesta és la història d’un senyor que era rellotger.

A Nanit ens sentim compromeses amb la societat i per això, gràcies a vosaltres, col·laborem amb diferents projectes solidaris.

nanit.cat

Profile for Editorial Nanit

Rumba del temps. Una cançó contada de Joan Miquel Oliver  

Rumba del temps és un conte basat en la cançó homònima de Joan Miquel Oliver. És un conte infantil que aprofita una cançó que presenta un p...

Rumba del temps. Una cançó contada de Joan Miquel Oliver  

Rumba del temps és un conte basat en la cançó homònima de Joan Miquel Oliver. És un conte infantil que aprofita una cançó que presenta un p...

Advertisement