Crítiques literàries

QUAN S’APAGUE LA LLUM

Enguany a 3r d’ESO aquest primer trimestre i a l’assignatura Llengua catalana i literatura hem llegit la novel·la juvenil Quan s’apague la llum de l’escriptor valencià Joanjo Garcia.

La història té com a protagonista l’Anna, una xica valenciana, i la seua única família, en Ricard, el seu germà gran que treballa en una fundació anomenada Orió. En un dels viatges organitzats per la fundació, Ricard desapareix misteriosament en un «suposat accident» aeri sense dixar cap rastre. A mesura que va avançant la trama, a la nostra protagonista li succeïxen una sèrie de fets curiosos, misteriosos, inexplicables... que fan que ella sospite i investigue la, a priori, desaparició del seu germà, fins arribar a una sinistra conclusió que no et dixa indiferent, que et dixarà atònit/a. L’esmentada fundació Orió té planejat provocar una pandèmia per així acabar amb la major part de població mundial i d’aquesta manera poder protegir el nostre planeta!

Aquesta novel·la vol expressar que no tot és el que pareix i que hi ha gent que està disposada a trencar fins i tot les seues fronteres ètiques per tal d’evitar que «s’apague la llum». També se’ns mostra una realitat catastròfica del nostre medi ambient, d’altra banda prou realista, i del que passarà si no cuidem el nostre planeta com es mereix, perquè, com diu a la novel·la, «No ens mereixem el que tenim. El llibre és b a s t a n t recomanable, ja que des del meu punt de vista és una novel·la prou entretinguda; en tot moment dixa el lector amb la intriga de saber què passarà en el capítol següent; la trama mostra diverses situacions inesperades que fan que el lector no patisca l’avorriment o desgana, encara que de vegades el text potser dona més detalls dels necessaris, però sobretot ens vol conscienciar per enèsima vegada que s’ha de fer alguna cosa davant la situació del planeta, per salvar-lo de la destrucció total i que no és una ficció, el problema és real i urgent, tot i que, potser, no cal ser tan dràstics, no? Llegiu la història i ho entendreu tot.

La Guerra de los botones

Enguany a 3r de l’ESO aquest primer trimestre en Llengua Castellana i literatura hem llegit la entretinguda novel·la juvenil La Guerra de los botones de l’escriptora Charlotte Doyle. La història té com a protagonista el Patryk, un jove de 12 anys, i també els seus amics Drugi, Jurek, Makari, Raclaw , Ulryk i Wojtex, uns nens que viuen a un petit poble a Polònia que estava ocupat pels russos. L’agost de 1914, quan Patryk estava passejant pel bosc, va sentir el soroll del motor d’un avió de guerra i llavors una bomba va caure i així va esclatar la guerra entre Alemanya i Rússia, la Primera Guerra Mundial, però no només aquesta guerra, sinó també l’arriscada i mortal «Guerra de los botones», una competició, un joc, que consistia a robar el millor botó que tingués un general ja sigués rus, alemany, austríac... A mesura que va avançant la història, la guerra dels botons també va avançant, i així ja quasi tots els amics tenen un botó. Al principi només tenien 2 dies per acabar la competició, però una sèrie d’imprevistos van produir que s’allargués massa i aquesta guerra de botons va acabar esdevenint un malson. Aquesta novel·la ens tracta d’esplicar com es viu una guerra des del punt de vista d’un nen; a part d’això ens mostra la malícia que pot arribar a tenir algú per satisfer el seu desig, per absurd, petit o insignificant que siga o semble: arriba un moment en què no importa la gent, només un mateix. Jo us puc recomanar la lectura d’aquest llibre, ja que segurament et farà viure el que estàs llegint, com si fosses un més dels amics de Patryk,perquè el llibre està ple de detalls minúsculs que fan que l’experiència siga molt real. En conclusió, espero que, si el llegiu, us encante i us agrade tant com ha estat en el meu cas.

LLAMBRICH, Ariadna

RAHMOUNI, Nawal