ENTREVISTA
Cardelús MONTSE
P E R S O N A L I TAT
S E N S E
F I S S U R E S
El seu aspecte delicat amaga una gran personalitat i una fermesa que l’ha portat a presidir una de les empreses familiars més importants del país, Molines Patrimonis. La Montse Cardelús és una persona molt sensibilitzada per la cultura i està portant a terme grans projectes, tant a Andorra com a Barcelona.
T
Per Mari Carmen Grau
é les idees molt clares. Sap què vol i li agraden els reptes. Les seves realitzacions l’avalen i li donen l’empenta necessària per tirar endavant grans projectes. Amb tot, la seva passió no té res a veure amb el món dels negocis, sinó que el seu somni havia estat sempre convertir-se en psicòloga especialitzada en criminologia. “Des de ben petita m’agradava la psicologia i la criminologia” revela; els llibres sempre l’havien atreta, “el meu pare tenia una bona biblioteca i jo llegia tot el que em queia a les mans, fins i tot revistes i llibres de medicina! Sobretot llegia sobre la conducta i la ment humana”.
Va muntar un gabinet a Andorra, l’ITAP, que va mantenir obert 14 anys. Però tot i que va estar exercint la seva professió, les obligacions familiars van fer que la seva vida fes un gir de 360º. “Estava contenta i molt feliç amb el que feia, però el pacte amb la família era que podíem estudiar el que volguéssim, però quan arribés el moment havíem de tornar per ocupar-nos del patrimoni familiar. Fer aquest canvi d’orientació professional, el canvi de xip, és el que més m’ha costat ”. Com va viure aquest canvi? Al principi em va costar molt, però me’n vaig sortir! Era l’any 2000 quan la mare va decidir que havíem d’agafar el relleu. Jo era de lletres I vaig haver de tornar-me a posar a estudiar. Amb el meu cunyat, que és advocat, vam organitzar l’estructura de la societat, vam fer un pla estratègic, que hem pogut complir gràcies al gran equip que vam muntar. fotos: Jordi Pujol
Quin és el vostre projecte estrella? El més important és la feina feta. La nostra família
4
::: Dona Secret ::: núm. 13 ::: Abril 2016 :::
tenia molts terrenys sense desenvolupar, hem treballat amb els plans parcials, amb projectes per a cada cas, i em sento orgullosa de poder deixar a la propera generació molta feina que no llueix però que facilitarà molt les coses. L’any passat van inaugurar la residència Salita, un projecte que vam necessitar 12 anys per tirar-lo endavant, el mateix temps que ens ha costat fer el pla parcial de la Margineda, que no ha estat fàcil... Va ser una sorpresa trobar el jaciment? I tant! Sabíem que hi havia restes arqueològiques, però crèiem que es tractava de construccions per al bestiar de l’època medieval. Però quan vam fer la prospecció arqueològica , tothom es va quedar bocabadat! Es va fer una reunió de savis, amb el Pere Canturri, el Xavier Llovera, el Martí Salvans i el Jordi Guillamet entre d’altres, i la primera impressió –que de seguida es va descartar- va ser que era el mític castell de Bragafolls, que ningú ha trobat mai i on va començar de veritat la independència d’Andorra; els andorrans no estaven d’acord amb els impostos que els cobraven des de la Seu, es van revoltar i van derruir el castell de Bragafolls, que està en alguna la zona entre Sant Julià i Andorra la Vella. Al jaciment treballem en dues hipòtesis: hi ha un grup d’arqueòlegs que defensa la teoria que es tracti del castell de Sant Vicenç i altres asseguren que és un poblat medieval. Esteu satisfets de la feina que s’hi ha fet? Molt, és una joia... perquè aquí hi ha moltes edificacions religioses però poques restes d’obra civil. Això és realment el pinyol de la nostra història. De moment hem acabat les excavacions però encara hi ha molta feina a fer. Hi seguirem treballant.