VERITAT I MENTIDA EN SENTIT EXTRAMORAL
Els objectius de la investigació
TEORIA CRÍTICA DEL CONEIXEMENT
Quin abast té aquesta crítica?
A quin coneixement es refereix?
IDEES
TRADICIÓ METAFÍSICA OCCIDENTAL Plató Aristòtil Descartes Ciència moderna
LLENGUATGE
VERITAT
CIÈNCIA
1. La crítica de les idees
QUÈ ÉS?
QUÈ SÓN LES IDEES? UN GREU ERROR DEL PENSAMENT!
NOSALTRES HEM INVENTAT LES IDEES. LES IDEES SÓN EL CAMÍ CAP A LA VERITAT QUI LES CONEIX I LES SAP ESPRESSAR ÉS UN SAVI
LES IDEES INVENTEN L'ORDRE QUAN LA REALITAT ÉS CAOS LA LÒGICA DESTRUEIX LA VIDA I ES UN PRODUCTE DELS DÈBILS
1. La crítica de les idees
QUÈ ÉS = DEFINICIÓ = CONCEPTE IDEA: les característiques pròpies d’una cosa = l’essència d’una cosa = el conjunt de caractérístiques comuns a una sèrie d’individus
La IDEA representa el coneixement, la veritat, que va més enllà de les aparences
1. La crítica de les idees CÒPIA = IMITACIÓ = IMATGE= PARTICIPACIÓ
Idea = model Coses = còpia
Món de les coses (sensible) Mòn de les idees (intel·ligible)
1. La crítica de les idees Quina és la causa d’aquest canvi tan gran en la forma d’entendre el món que representa la teoria de les idees de Plató?
No és possible que tot estigui en canvi constant!
La veritat és aquella classe d'error sense la qual els homes no podrien viure
1. La crítica de les idees 1.1. NO ÉS POSSIBLE QUE TOT ESTIGUI EN CANVI CONSTANT
Si tot està canviant Si contínuament...
Els grans conceptes han de tenir una resposta objectiva = la definició correcta només pot ser una = el què és només pot tenir una resposta
El coneixement mai no seria DEFINITIU
Però ha d’haver un coneixement que valgui per sempre, que sigui etern
1. La crítica de les idees 1.1. NO ÉS POSSIBLE QUE TOT ESTIGUI EN CANVI CONSTANT
Si tot està canviant Si contínuament...
La nostra existència està mancada de sentit perquè té el seu origen i final en el món natural
Però l’èsser humà té un destí propi FORA DEL MÓN NATURAL
1. La crítica de les idees
El meu llegat filosòfic...
Aristòtil SUBSTÀNCIA ABSTRACCIÓ SIL·LOGISME
Descartes RES COGITANS/EXTENSA Història d'un error...
Ciència moderna MATEMÀTICA
1. La crĂtica de les idees
1. La crítica de les idees
Les idees neixen de la tendència humana a sotmetre tot allò que és singular a patrons de tipus universal La realitat és sempre canviant, mutable, innacessible per a l'enteniment
Però l'ésser humà la immobilitza, la sotmet a normes, lleis, fòrmules...
1. La crítica de les idees
Les idees neixen de la tendència humana a substituir el caos per l'ordre La realitat és caòtica, desordenada, atzarosa
Però l'ésser humà inventa l'ordre, l'harmonia
1. La crítica de les idees
Les idees neixen de la tendència humana a malfiar-se dels sentits i buscar fonts d'informació fiables Els sentits ens mostren la realitat tal i com és
Però l'ésser humà ho considera una aparença i assenyala la Raó conceptual com la font de la veritat
1. La crítica de les idees
Les idees no tenen realitat objectiva. Responen a la necessitat de sentir-nos segurs La POR i no la raó ha fet que ens inventèssim un món de ficció (una fàbula, un error, un món paral·lel) al qual hem anomenat MÓN DE LES IDEES, VERITAT, CONEIXEMENT. ●
L'abstracció (la capacitat de crear conceptes) representa DESTRUCCIÓ de la vida. Ens fa l'existència més CÒMODA (gregarisme, domesticació de la realitat). ●
Els conceptes, la lògica, són el fruit d'una valoració malalta de la vida (moral dels esclaus). ●
2. La crítica de la veritat La veritat és un INVENT del pensament occidental. Com a invent ha adoptat MOLTES FORMES al llarg de la història. Totes aquestes formes tenen en comú: Existeix una realitat en si mateixa (permanent i eterna) que no està present davant dels nostres sentits Aquesta realitat és accessible per a l'ésser humà si s'hi adreça de forma adequada Quan l'ésser humà troba la veritat pot expressarla a través del llenguatge La veritat esdevé una guia per a la vida (moral)
2. La crítica de la veritat
La veritat és allò que un grup de persones pacta que és la veritat (convencionalisme) La veritat és el resultat de la imposició de les creences del ramat sobre l'individu (gregarisme de la veritat). Qui s'oposa a aquest pacte esdevé un anormal: mentider, perillòs, subversiu. Coneixement de les idees. Matemàtica i dialèctica
Matematització de la realitat
Presoner ignorant
Empirista ingenu
Fe en la veritat revelada per Déu
Pecador
Societat sense classes Burgès capitalista
2. La crítica de la veritat
No hi ha una sola veritat sinó una multiplicitat de veritats (perspectivisme) La veritat és sempre interpretació entre d'altres.
una
Subjecitivisme: interpretar és aplicar el punt de vista de l'individu irrepetible Relativisme : hi ha una pluralitat d'interpretacions i totes són vàlides Hi ha diverses veritats i, per consegüent, cap veritat
3. La crítica del llenguatge El llenguatge és una eina multifuncional Però la filosofia i la ciència han reduït les funcions del llenguatge a UNA SOLA
REPRODUIR LA REALITAT (FUNCIÓ DESCRIPTIVA) CLAU
DE LA FORMA MÉS PRECISA POSSIBLE Peça de metall que, introduint-la en el forat d’un pany i fent-la girar, posa en moviment el mecanisme del pany i serveix així per a obrir i tancar.
3. La crítica del llenguatge El llenguatge no pot reflectir la realitat. Tota expressió lingüística és figurada. No hi ha un significat autèntic de les paraules.
arbre
L'autèntica realitat no pot ser expressada a través del llenguatge. El llenguatge és METAFÒRIC perquè veiem la realitat en PERSPECTIVA
3. La crítica del llenguatge
L'autència funció del llenguatge no és descriure la realitat, sinó expressar experiències vitals singulars (funció estètica)
3. La crítica del llenguatge L'art està més pròxim a la realitat que la filosofia i la ciència, perquè és l'expressió d'allò individual, no d'allò universal.
3. La crítica del llenguatge En l'art, el pensament actua com a senyor, mentres que en la ciència actua com a esclau.
L'home racional(científic). El llenguatge al servei de la realitat, limitat per les convencions. Il·lusió de veracitat, precisió (prudència) i repetició.
L'home intuïtiu (l'artista). La realitat al servei del llenguatge, sense límit nio barreres. El gust de deixar-se enganyar, ambigüitat i creació.