Primavera2017 pub

Page 1

noves IdeES Revista de l’Institut d’Alcarràs, núm. 15/1I (primavera 2017) El día de la paz

Care Santos, Premio Nadal de Novela 2017

El pasado 30 de enero fue el Día Internacional de la Paz. Los alumnos mediadores organizamos unas pequeñas actividades para que todos los alumnos que quisiesen colaborar con este día pudieran hacerlo. Las actividades que se organizaron fueron dos. Una consistió en pintar diferentes dibujos relacionados con la paz y escribir una oración relacionada también con este día. Luego estos dibujos los enganchamos en el símbolo de la paz que había colgado en la pared. La otra actividad consistía en dibujar la parte de tu brazo en una hoja y escribir una frase relacionada con el día de la paz. Estas actividades estaban abiertas para todo el instituto y durante los dos patios./ Ricard Latorre i Èric Charles, 3º A

El día 13 de enero una de las mejores escritoras catalanas y españolas actuales vino a nuestro instituto a ofrecernos pasar una divertida e interesante hora haciéndole preguntas e informándonos de su impresionante y, aunque no lo parezca, a veces complicado trabajo de escritora. Inició su conferencia con un resumen sobre su camino hacia la gloria. Nos explicó que ella lleva escribiendo desde los ocho años un diario. A los 10 años su pasión por la escritura la llevó a escribir su "primera novela". A los quince o dieciséis años hizo otra; esta dio un vuelco a su vida ya que pasó de tener un solo lector (su mejor amiga) a dársela a su profesor de literatura catalana, quien le dijo que era muy buena. Más tarde estudió, en contra de su voluntad, derecho. Y años después trabajó de periodista y de ahí se inspiró para escribir más. Al poco tiempo sacó su primer libro (del cual no se siente orgullosa), Cuentos cítricos, y se lo publicó una editora amiga suya. Nos contó cosas muy interesantes, como que el día que le dieron su primer premio estaba nerviosísima y que ella no se pensaba ganar tantos premios; que ser madre de

Gemma Casals Sisó, de 4t d’ESO, seleccionada al II Certamen d’Oratòria, organitzat per la Universitat de Barcelona, Grup Promotor Santillana, Richmond i OraToga. Havent estat seleccionat el seu text entre més de 800, està assistint a un taller d’oratòria de 8 sessions que acabarà amb una final que se celebrarà el 25 d’abril al Paranimf de la UB. Ens explica la seva experiència: Tengo la suerte de poder asistir a unos talleres donde aprendo a hablar en público, saber qué comunicación no verbal tengo que emplear en todo momento y qué gestos debo hacer cuando quiero que presten atención a una cosa en concreto. Sin darnos cuenta nuestro cerebro presta atención a los diferentes gestos que hace la persona que nos está hablando y, dependiendo de lo que nos esté diciendo, nos transmiten diferentes emociones. Por ejemplo, si la persona que te está hablando no para de andar, te pones nervioso; sin embargo, si se mueve de vez en cuando, firme y moviendio los brazos, nos transmite que tiene seguridad y que sabe y cree en lo que está diciendo. Y eso es precisamente lo que nos enseñan en este taller, pequeños detalles y trucos para ser mejores oradores. Los talleres son, aparte de multitudinarios y divertidos, útiles para cualquier tipo de exposición que hagamos en nuestro futuro, abriéndonos un gran mundo en el que no puede entrar cualquiera, y es que para saber hablar en público y captar a la gente, haciéndoles creerse lo que les explicas y dando buenos argumentos, hay que tener una larga preparación detrás de esa exposición.

adolescentes le había cambiado su forma de pensar sobre ciertas cosas y que ella se trabaja mucho el tema del libro y se informa e interesa mucho sobre ello antes de escribirlo. ¡Llegó a estar tres días visitando un centro de menores y conviviendo con ellos! También que una de sus novelas, Habitaciones cerradas, ha sido adaptada como serie televisiva. Nos contó datos curiosos sobre ella que nos hizo acercarnos más como lectores, como que su libro favorito es Las mil y una noches y que ahora se siente mejor escritora que nunca. Su charla fue espectacular, divertida y muy interesante. Creo que hablo por mí y por muchos alumnos del instituto. Care Santos nos robó el corazón y nos dio a cambio miles de ganas de leer sus libros y saber más sobre ella. /A lba Corral A mor 3ºB

Guanyadores provincials del Young Business Talent Des del mes d'Octubre, els alumnes de 1r de Batxillerat que fem Economia d'Empresa (amb el professor Francesc Barrachina) hem participat en el concurs Young Business Talent, un concurs organitzat per Nivea per buscar joves talents. L'equip XiquetesTeam, format per Raquel González, Paula Sarroche, Gemma Bercero i Clàudia Giménez hem estat les guanyadores de la província de Lleida. Aquest divendres, dia 31 de març, participen a la final que té lloc a Madrid./ X iquetesTeam, 1r Batx.


L’Art de la Terra Aquest 2n trimestre els alumnes de 3r han treballat el moviment artístic anomenat Land Art. A classe han visionat el documental Ríos y mareas sobre l'obra de l’artista britànic Andy Golsworthy, conegut mundialment per les seves creacions al mig de la Natura. El Land Art, Ear th ar t o Ar t de la ter r a és una cor r ent de l’art contemporani en la que el paisatge i l'obra d'art estan estretament lligats. Utilitza la naturalesa com a material (fusta, terra, pedres, sorra, vent, roques, foc, aigua, etc.) per intervenir en si mateixa.. Aquest moviment artístic sorgí a finals dels anys 60 i principis dels 70. El principi fonamental del Land Art és alterar, amb un sentit artístic, el paisatge, per produir el màxim d'efectes i sensacions a l'observador. Aquestes són les fotografies d'alguns dels treballs que han realitzat els alumnes.

CONCURSO JÓVENES TALENTOS DE RELATO CORTO El viernes 25 de Marzo, unos alumnos de 2º ESO participaron en el concurso Coca-Cola "Jóvenes Talentos de Relato Corto" en Lleida. Los participantes del INS Alcarràs fueron: 2ºA: Roberta Alina Mititelu y Berta Tomàs Gasset; 2ºB: Núria Camarasa Martínez y Noel Pujol Serra; 2ºC: Andreea Sorocianu y Zaira Navarro Aparicio; 2ºD: Ionut Bratu. De cada clase se eligieron estos alumnos. Para ser elegidos, todos los alumnos de la clase tuvieron que hacer un relato donde había de salir la frase "Desde que ocurrió aquello no podía estarme quieto", y la profesora elegía los dos mejores relatos. La siguiente etapa fue en Lleida. Allí todos tuvieron como “fuente de inspiración” una cajita en cuyo interior había césped y en cuya tapa tenían la frase "Era su última oportunidad para descubrirlo". Esa frase había de salir en el relato; esta era la única condición, además de tener mucha imaginación. Los participantes empezaron a las 11:00 y dispusieron de un máximo de dos horas. De los cientos de participantes, solo los mejores ganarán. Habrá un ganador nacional y un primer y segundo finalista nacional. También habrá finalistas de comunidades autónomas y ganadores provinciales. ¡Que gane el mejor!

Maria Valero, 3r B

"SI PUEDES IMAGINARLO, PUEDES CONTARLO".

Flavius Vancea, 3r C

Creem noves tècniques amb plastilina Durant les classes de Visual i Plàstica vam fer un treball creatiu, interessant i original. La professora ens va proposar una activitat diferent a la resta. Aquesta consistia a crear un dibuix fet amb plastilina sobre una fullola. Al principi la majoria pensava que era impossible fer que la plastilina es pogués adherir al suport. Cadascun de nosaltres ens vam posar mans a l’obra i la veritat és que els resultats van ser fascinants i sorprenents. Després d’escollir una imatge, seguidament vam dibuixar la idea sobre el suport.

Gairebé tots els treballs coincidien temàticament ja que partien d’imatges extretes del món de l’animació: Homer Simpson, Pare de Família, Tom i Jerry, Micky i Minie, animals de la sabana Africana... Tots nosaltres vam evocar la nostra infància utilitzant colors vius, divertits i aconseguint textures diverses: planes i suaus, rugoses i amb volum. El pas final era donar-li una pinzellada de vernís perquè el dibuix ressalti més. Per concloure, aquest treball ha estat forçar exitós; tots nosaltres hem quedat satisfets dels resultat i hem après a utilitzar noves tècniques de dibuix. Alumnes de Visual i Plàstica, 4t ESO


VISITA AL MUSEU DE LA VIDA RURAL El dia 23 de març, els alumnes de 1r d’ESO vam anar a l'Espluga de Francolí a visitar un museu dedicat a la vida rural. Quan vam arribar al museu, ens vam dividir en dos grups: un va fer una visita al Museu de la Vida Rural i la resta van anar a fer una petita visita pel poble. A l’hora de fer la visita al museu, vam passar a una sala on hi havia cadires per seure i vam mirar un vídeo, on s'entenia molt bé com funcionava la vida rural. Seguidament, vam anar a fer un taller que consistia a dibuixar, en una tela de sac, qualsevol paisatge rural amb plastilina, pintura, fils, flors, herbes... Ja que el taller el vam realitzar nosaltres, en unes capses de cartró ens vam emportar els dibuixos per guardar-los de record. Quan tot 1r ja va visitar el museu i el poble, ens vam dirigir cap a Montblanc a dinar en una plaça i visitar el poble emmurallat. Una vegada dins del poble emmurallat, vam parar en una plaça i vam anar a comprar llaminadures. Uns minuts més tars, vam pujar al castell des d’ on vam gaudir d'unes vistes meravelloses !!! Finalment ens vam dirigir cap a Alcarràs per anar cap a casa. Va ser un dia inoblidable que esperem repetir ben aviat./ Carla Verdejo, 1r ESO D

CARQUINYOLIS El passat 23 de març, els alumnes de 1r vam anar a l'Espluga de Francolí. Vam visitar el Museu de la Vida Rural i també una fàbrica on feien pastes i carquinyolis. La guia primer ens va explicar com es feien les pastes i per què els van posar el nom de Marylins. Es posava la pasta en un paper i havien de triangular-lo molt ràpid perquè els donés temps per fer totes les pastes, i també fan uns canuts com unes neules. Les pastes tenen el nom de Marylins perquè la dona del propietari es deia Maria, i primer, li volia posar Maria a les pastes però com que ja existeixen les galetes rodones amb aquest nom, no podien. I com que era molt fan de la Marylin Monroe, les va anomenar Marylins perquè era molt semblant a Maria. Llavors vam entrar on es feien les galetes, aquella senyora ens ho va explicar tot, i també vam veure les treballadores, i ens van deixar tastar les galetes i els carquinyolis. Vam veure una dona que estava fent carquinyolis: són com unes barres de pa que es posen a una temperatura molt alta al forn i quan es treuen del forn hi ha una màquina que les talla i els posa en uns pots per vendre. Al sortir es podia comprar carquinyolis i galetes. Va ser molt “xulo”! /Alícia Molins, 1r ESO D

PICALLETRES El proppassat dimarts 28 de març els alumnes de 3r d’ESO he manat al Picalletres, un concurs televisiu de català que consisteix a lletrejar paraules. Hem tingut un repte que suposava bastanta pressió, perquè l’institut ha guanyat dos anys i un altre ha estat a la semifinal; per tant sempre hem estat en bon lloc. De l’institut hem participat dos grups, A i B. Els del grup B hem concursat contra el Col·legi Sant a Anna de Lleida i hem aconseguit guanyar-los; tot i això, els punts no han estat els suficients per aconseguir classificar-nos al picarànquing. D’altra banda, el grup A ha participat contra un col·legi de Balaguer; ells han perdut, per tant tampoc han tingut els punts que necessitaven per posicionar-se entre els quatre primers grups. Ha estat una experiència que mai havíem viscut i que tornaríem a repetir, encara que no haguem guanyat, ho hem gaudit molt./Roxana Spulber, 3r B

Els alumnes de 4t d’ESO van a veure Scaramouche Els nois i noies 4t d'ESO van assistir a una representació d'Scaramouche, l'obra que Dagoll-Dagom ha estrenat enguany a Barcelona. El soroll dels florets i la trama de l'obra ens van tenir ben entretinguts. La fotografia que ens vam fer al vestíbul del teatre podia tenir com a premi un curs d'esgrima. No ens han avisat, però no perdem les esperances.


Books and roses for all the children of the world (per Bianca Tudor, 8è premi St. Jordi 15-16: Narrativa en anglès) Hello everyone! Yes, to you, and you, and you, to all of those who were lucky enough to be born in a peaceful place, to all of those who can celebrate the day of books and roses. The story says that today, probably thousands of years ago, a monster was killed and a beautiful princess was saved from the most horrible life a human being can have. But, unfortunately, many monsters still going around on our beautiful Earth nowadays, and it seems that our heroes are not brave enough to save any human life who had to run from the war, the hunger and the death. I am a fourteen years old girl, a second year student in High School, a daughter, a friend and the happy owner of three dogs. I live in a clean house and I wake up from Monday to Friday at half past seven in the morning. I spend the weekends relaxing at home or going around with my best friends and my pets. My life, as the lives of many of us is quiet and nice, and most importantly, my life, as the lives of many of us is extremely peaceful. Peace is a word that everybody uses but I would say we’ve never thought enough about what peace means. I feel terribly afraid when I think that people start to learn about what peace is when there is no peace anymore. For me, a fourteen years old girl, a second year student, a daughter, a friend and the happy owner of three dogs, the word peace started to mean something when I realized there were many people of my age who have to live in a place where peace doesn’t exist. Peace is fragile, much more than we think, much more than we were forced to think. It seems to me that our rulers were cheating on us when they told us that there is no possibility of a war in our times, it seems to me everything was a lie, and the thought scares me, because while we strongly believe in the absence of war, in another place of our Earth, at this very moment, an innocent life stops to exist, in the name of war, forever. And forever means literally, that this life is took and it will never have the chance to be here again. Have you ever thought about becoming nothing? I’ve never thought about it because this is, again, one of those thoughts that makes me feel terribly afraid. But if you did, please can you tell me how nothingness feels? I always remember some words my grandma said. She was not afraid of death, but she feared the death of the young people. And today, at this moment, while we are celebrating the day of books and roses with the joy and happiness of a spring that’s warming our bodies and our hearts, there are many young souls living in a cold tent in a refugee camp placed in an unknown space. It is probably raining, because spring is not just sunny and warm, but also rainy and cold for bodies and hearts. I really wanted to write a story that would make us all laugh in a special day like Saint George is. The thing is that I believe I’m already fourteen and luckily or not, I can realize how much pain is there for many people my age who were born in another place. I saw their eyes in the refugee camps and they followed me when I wanted to write a happy story about a princess who’s saved from the arms of a terrible monster. So I couldn’t write beautiful stories about salvations. I didn’t want it because salvation has not arrived for those people. We can’t pretend that life goes on and that it makes sense to exchange books and roses and enjoy spring, while in another place, there are human beings, fourteen years old, second year students, daughters and sons, friends and maybe happy owners of dogs who lost everything and who were left only with their lives, in misery, in the names of a few people who for a reason that we don’t know, sent them into war. But life goes on, as it always did, and spring arrived and it doesn’t seem to care about them. But we are human beings and our most important ability is to think. For this reason, I believe that today, the day of books and roses, of spring and happiness and joy, we should dedicate our thoughts, and books and roses to all the children who are probably staying right now under the rain, waiting for a hero to save them. We are not heroes, but we are old enough to know that heroes do not exist, that they are just characters of stories less realistic than life. And we are old enough to know that the best heroes are the ones who really want to change something. The wish to change something is the way to start being a hero. So, let’s wish to change something and dedicate every single book and every single rose to those in whose soul spring couldn’t arrive because the war left too much cold behind.

Las mujeres, personajes apartados de la literatura El pasado 4 de febrero los alumnos de bachillerato tuvimos el placer de recibir a Ana Rodríguez Fischer, doctora en Filología, catedrática de Literatura Española en la Universidad de Barcelona y escritora de varias novelas, como Objetos extraviados, gracias al cual fue premiada en 1995. El motivo de su visita al instituto de Alcarràs fue un tema del que ya hemos oído hablar últimamente y que seguramente tendrá un fuerte eco en los años siguientes, “las sinsombreristas”. Estas se distinguían de las otras mujeres normales por el hecho de llevar el sombrero atado con un globo a la muñeca, y no en la cabeza, así esta quedaba libre, es decir, simbolizaba el fin de las mujeres estereotipadas. Convivieron en la época de la Generación del 27, con la diferencia de que estas no compartían una relación muy amplia, tan solo disponían de una residencia. Seguidamente, nos nombró ejemplos de algunas de esas autoras: Maruja Mallo y María Zambrano. Pero en especial destaca la figura de Rosa Chacel, no solo por ser un referente en este movimiento “sinsombrerista” sino también en la lucha feminista que perdura hasta hoy en día. Publicó diversos artículos feministas pocos años más tarde de terminar sus estudios de Bellas Artes. Además, nos explicó el modo en que fue insultada y menospreciada por algunos autores de la época como Francisco Umbral. Para terminar la conferencia, dado que estos personajes habían marcado una importante etapa en la literatura y en el feminismo, le pregunté a la autora por qué no se las incluía en los libros de texto si compartieron un papel similar al de la Generación del 27, a lo que ella respondió que de momento nadie se había interesado por cambiarlo dado que aún vivimos en una sociedad machista. En conclusión, resulta difícil imaginar que hay poetas que se pasan su vida escribiendo sobre mujeres, pero cuando estas lo hacen, no se las valora./ Susana Mercè Ballart, 1º Bachillerato


Issuu converts static files into: digital portfolios, online yearbooks, online catalogs, digital photo albums and more. Sign up and create your flipbook.