Estiu 2016

Page 1

noves IdeES Revista de l’Institut d’Alcarràs, núm. Catorze/1II (estiu 2016) DÍA DEL DEPORTE: El día 20 de abril del 2016, en el Instituto de Alcarrás, celebramos el Día del Deporte, como todos los años. Todo el instituto participó de alguna manera. Había talleres donde poder practicar muchos deportes: baloncesto, paddel, bádminton, fútbol, zumba, y, al final, voleibol. Muchos profesores, muchos alumnos y muchos deportes por hacer. Al fútbol, los chicos jugaban muy bien; al final, no sabemos quién ganó, pero lo que sabemos es que todos se divirtieron todo el día. Para terminar, se celebró un torneo de voleibol; los alumnos (de 1º de bachillerato) contra los profesores. Todos lo hicieron genial. Nosotros no sabíamos que los profesores jugaban a voleibol. Ya sabréis quién habrá ganado, pero para quien no lo sepa lo decimos otra vez. ¡Los alumnos ganaron a los profesores!¡Felicidades! Carla Pulido y Andreea Sorociano, 1º de ESO

Conferencia sobre Cervantes para el día de Sant Jordi El pasado viernes 22 de abril, los alumnos de Bachillerato y 3º de ESO del Instituto de Alcarràs tuvimos la oportunidad de recibir una exposición de manos del profesor Ramón Rubinat, escritor y gran admirador de Miguel de Cervantes. Esta conferencia, titulada “Los trucos literarios de Cervantes”, fue debida a la conmemoración de los cuatrocientos años de la muerte del escritor, motivo por el cual el Ministerio de Cultura ha subvencionado esta conferencia, que básicamente trataba la idea de cómo el gran escritor español se las ingenió para enfrentarse al poder de su época sin ser castigado, ya que en su época los escritores eran muy vigilados por el rey y por la Santa Inquisición. El Dr. Rubinat nos explicó que el escritor español tenía dos opciones: escribir sus obras yendo de cara y enfrentarse al poder, o bien esconder lo que quería expresar realmente mediante técnicas y recursos. Obviamente la primera opción era muy arriesgada y podía costarle la vida, pero, como Cervantes era muy ingenioso y astuto, optó por la segunda. Los escritores que criticaban el poder en esos tiempos tenían que ser muy buenos para saber esconder lo que realmente querían transmitir, y Cervantes fue un buen ejemplo. En una de sus Novelas ejemplares, “El Licenciado Vidriera”, el protagonista se enferma y de la noche a la mañana se convierte en un sabio sabelotodo al cual personas de altas jerarquías le piden consejos o simplemente escuchan sus sabias palabras. En este caso, mirándolo desde otro punto de vista, Cervantes podría estar expresando que los altos cargos atienden las palabras de un loco que ni siquiera es sabio y, por tanto, los que lo escuchan son igual de estúpidos que él. Como conclusión, considero que Cervantes, considerado el mayor escritor de la lengua castellana, utilizó estos “trucos” para engañar al poder en muchas de sus obras, incluso en su obra más famosa, El Quijote. Pero no todo el mundo sabe reconocer lo que el autor quiere transmitir, sino que cometemos el error de ceñirnos a creernos todo lo que leemos literalmente en la obra./ Joaquín Martínez (1º Bachillerato)


EL DÍA DE LA CIENCIA El día 19 de abril en el Instituto de Alcarràs se celebró durante toda la mañana el Día de la Ciencia. Se distribuyó en diferentes mesas, donde encontramos diferentes propuestas en forma de taller. En la mesa de Lengua inglesa se hizo "Squeleton", que consistía en poner huesos donde correspondía del dibujo. Había varios alumnos con la función de correctores. En la mesa de Ciencias naturales de primero de ESO, se hicieron diferentes experimentos. Uno de ellos era un papel que se apretaba contra un vaso de agua y más tarde se volcaba, y el papel no se separaba del vaso con la consecuencia de que el agua no se caía. En el Aula de Tecnología se hacía papel reciclado. En este taller iban pasando diferentes alumnos a diferentes horas; cada alumno preparaba un trozo de papel y, al día siguiente, como ya estaba seco, se lo dieron para quedárselo. Papiroflexia es un taller donde la gente hace figuras de papel doblándolas y cortándolas. Es un buen taller para hacer manualidades. La Copa Kangur es una competición donde los alumnos de 3º y 4º tienen que resolver diferentes problemas; cada equipo tiene su nombre. En nuestra opinión, es una muy buena forma de hacer matemáticas en equipo. Pol Dolcet y Pablo Vélez, 1º ESO

MÉS TALLERS DE CIÈNCIA La primera parada per a l’equip de reporters format per alumnes de primer de batxillerat va ser el taller d’arqueologia, en el que es permetia als participants realitzar aquesta entretinguda activitat. Es feia una recerca de fragments d’argila els quals més endavant unirien per formar un gerro. Aquesta activitat apropa als alumnes al món de l’arqueologia, així com als seus meravellosos descobriments, despertant un interès per les cultures antigues. La següent parada va ser organitzada pel departament de música, el qual rep el nom de “La música i la física”. Allí es permetia a l’alumnat interpretar diferents cançons amb els instruments atorgats pel departament. L’instrument estrella d’aquest taller va ser el xilofon creat amb ampolles, on cadascuna d’elles s’introduïa una certa pressió d’aire, fet que permetia la producció de sons representant així cada ampolla com una nota musical. Tot seguit varen ser entrevistats els alumnes més joves, encarregats del taller on es presentava el nombre auri i, a més a més, ens van demostrar que les matemàtiques formen part de la vida diària de les persones. En aquest taller es mesurava l’alçada d’un seguit de participants i, amb aquesta, es feien un seguit de càlculs per poder observar qui s’apropava més a la mesura exacta. En penúltim lloc varem visitar el mosaic format per petits fragments de colors fet per la professora Txus Mayos. En aquest mosaic es representa el símbol de l’institut amb els colors simbòlics d’aquest (blau, verd i salmó). Per a finalitzar vàrem entrevistar el taller realitzat per la professora de física Carme Bielsa i l’alumnat de primer de batxillerat. En aquesta activitat es mostrava un seguit d’experiments entretinguts. El primer de tots era comprovar si una llimona podria produir electricitat i, per a verificar aquest fet, s’introdueix un tros de coure i un de magnesi que estan units a un mesurador que ho demostrarà. El segon fou l’ús d’una galeta tuc com a lupa, la qual augmenta la mida gràcies als forats que la formen. En tercer lloc es presenta “l’explosió” d’un CD degut a la pressió realitzada pel participant, juntament amb l’aplicació d’acetona que trenca els enllaços d’aquest. I per a finalitzar, l’esclat d’una llaminadura, la qual serà introduïda en una proveta amb clorat de potassi escalfat, fet que provocarà que la llaminadura exploti./ Jordi López i Xènia Soto, 1r de Batxillerat

ALTRES TALLERS Altres tallers que no hem pogut desenvolupar van ser les experiències científiques de 2n, 3r i 4t d’ESO, la visita a l’Observatori Astronòmic de l’institut, el taller de Cub de Rubik, el de Llenguatge de la Ciència, l’Scrabble “retro”, la Construcció d’avionetes amb fusta, el de Tangram, l’Scalextric mental (a la foto), la Leap Motion, el Taller d’Arduino, l’Exposició e maquetes d’edificis emblemàtics i el VideoMat, a banda de la Taula d’Experiències i Jocs Científics que ens va presentar un professor visitant de l’Insitut d’Andorra, el Carlos Moreno, que va portar els seus alumnes per tal de visitar el nostre Observatori Astronòmic.


EXCURSIÓN A TARRAGONA El pasado jueves 20 de marzo, los alumnos de 1º de la ESO fuimos a Tarragona para ver algunos de los restos del Imperio Romano. Fuimos hasta allí en autobús, y sobre las 10:30 llegamos a Tarragona. Paramos para comer en un pequeño parque. Entonces nos fuimos directos al museo, donde nos explicaron algunas cuestiones sobre el tema. Vimos una maqueta de cómo sería más o menos la ciudad de Tarraco en tiempos romanos, mientras una señora iba explicando. Terminada la explicación, nos dirigimos a hacer una caminata justo por el lado de la muralla tarraconense. Vimos distintas estatuas y restos arqueológicos. Luego, fuimos a ver el anfiteatro, restos del circo, del acueducto y muchas cosas más. Para finalizar el día, nos dirigimos hacia el centro comercial “Parc Central” de Tarragona, donde comimos y compramos alguna que otra cosa, ya que había muchas tiendas. Jesica Ghicajanu y Miruna Huluta, 1º ESO-B

DON JOAN DE MOLIÈRE AL TEATRE NACIONAL DE CATALUNYA El 20 d’abril els alumnes de Batxillerat vam anar al Teatre Nacional de Catalunya (Barcelona) per veure el Don Joan de Molière. Dirigida per David Selvas i protagonitzada per Julio Manrique, la van fer a la sala petita en un passi pels instituts. Jo ja havia llegit El misantrop, del mateix autor, a l’assignatura optativa de Literatura Universal, i fins i tot n’hem representat una escena a classe. A l’obra teatral de Don Joan de Molière van fer una actualització dels espais, del llenguatge i del vestuari. Penso que el fet que hagin fet això, pot tenir avantatges, perquè permet que entenguem millor l’obra i ens ho imaginem com si passés actualment. Tot i així, també pot tenir inconvenients, com per exemple, que no et pots fer una idea de la forma en la qual anaven vestits en aquella època, de com parlaven i de l’ambient en el que van passar els fets. Les llums van ser una de les coses que més em va agradar, perquè van començar amb molta il·luminació i, a mesura que anaven passant els actes, aquesta anava disminuint. Això va anar fins al punt que no n’hi havia en certs moments, per tal de crear incògnita i misteri. L’actuació dels actors i actrius va ser excel·lent, ja que van interpretar-ho de forma intensa i agradable. Encara que tots ho van fer espectacular, un dels actors que va destacar més fou Julio Manrique, perquè penso que va representar el seu personatge amb molt entusiasme, èmfasi i realisme. A l’acabar l’obra, el públic va començar a aplaudir i es va posar dempeus, per tant, la seva rebuda va ser molt bona. Crec que la gent va reaccionar així perquè es va quedar totalment impressionada per aquella gran interpretació. Jo recomanaria que tothom anés a veure aquesta obra de teatre, ja que em va agradar moltíssim i em vaig quedar sorpresa de la forma en la qual van actuar. A més a més, era la meva primera vegada en un teatre i, el fet q u e d em an es si n la col·laboració del públic, em va semblar molt interessant. / Xènia Soto, 1r Batxillerat.


INTERCAMBIO MAGALAS-ALCARRÀS: El 8, 9, 10 y 11 de mayo algunos alumnos de tercero y cuarto de la ESO viajamos a Magalas para finalizar el intercambio de francés y español. Después de un largo viaje hasta Francia nos recibieron en el ayuntamiento de Magalas para darnos la bienvenida. Durante los otros días vistamos las “eclusses” de Beziers y la universidad de Montpellier. El último día tuvimos una jornada donde pudimos entrar en diferentes clases y observar el funcionamiento en ellas. Fueron unos días muy enriquecedores ―aunque pasados por agua― en los cuales pudimos confraternizar con nuestros correspondientes y disfrutar del último encuentro. Durante esos días pudimos aprender el francés y usarlo de forma más fluida./Paula Sarroche y Eire Casany, 4º ESO

AJEDREZ (poema compuesto a partir de una actividad de Visual y Plástica) por Noel Giné (4º ESO) Antes de empezar a jugar las piezas nos hicieron interpretar. De este modo aprendemos a dibujar y al mismo tiempo nuestra técnica intentamos mejorar. El rey me tocó pero la reina me dijo “Yo también existo”. El caballo se enfadó y me atacó pero la torre se puso en medio y lo paró. En ese momento nos pusimos a jugar y al mismo tiempo con las piezas nos empezábamos a familiarizar. Fueron días de aprendizaje con una gran tortura que no podía terminarse. Pero al final lo logramos, el trabajo entregamos y el duro combate terminamos. (Dibujos facilitados por Ariadna Morreres, 4º ESO)

FINAL DE CURS AL TEATRE El passat 20 de juny, penúltim dia del curs (l’endemà els alumnes d’ESO tenien sortides: els de 1r a Cosa Caribe, els de 2n a Alquézar i els de 3r i 4t a Port-Aventura), tot l’institut vam anar a Lo Casino a veure l’espectacle que havien preparat el grup de teatre de l’Institut d’Alcarràs. Duia per títol Els diners no ho són tot, i era una comèdia que han preparat ells mateixos sota la direcció de la seva professora de teatre, la Isabel Alins. Vam riure una estona veient com les tres xafarderes (interpretades per Susana Mercè, Xavier Vilà i Dagmar Zavodny) secretejaven sobre on anirien a parar els diners de la família Rossinyol (representada per la vídua i el seu fill, encarnats per l’Ariadna Hinchado i l’Héctor Pulido), que anaven a ser enganyats per l’alcaldessa (la Mireia Marsal), però són ajudats per la secretària de l’ajuntament (l’Ariadna Larroca). Altres personatges que desfilaren per la peça foren la llibretera (Míriam Espinosa), la seva filla (Esther Subias, que també interpreta la doctora), la notària i la pregonera (encarnades totes dues per la Maria Jiménez). Va ser gairebé una hora de diversió constant que van poder gaudir també els pares i familiars dels actors durant el passi que es va fer al vespre. L’experiència de fer teatre ha estat molt enriquidora pels nostres alumnes i esperem que el curs vinent us apunteu per poder continuar gaudint d’aquesta activitat extraescolar tan pedagògica com divertida./ Carlos Rizos, coordinador de l’activitat de Teatre


Issuu converts static files into: digital portfolios, online yearbooks, online catalogs, digital photo albums and more. Sign up and create your flipbook.