Page 1

7 experiments en psicologia social


Què Ês la psicologia social?

La psicologia social ĂŠs la branca de la psicologia que s'encarrega d'estudiar els aspectes socials de la vida mental. Es a dir, la PS estudia el funcionament de la ment individual en societat.

C = f (P, M)


De què s'ocupa la psicologia social? LA COGNICIÓ SOCIAL: La manera com les persones percep, pensa i recorda informació sobre els demés. Formació d'estereotips. Teoria de l'atribució. LA INFLUCÈNCIA SOCIAL: La manera com la gent afecta als pensaments, emocions i conductes d'altre persones. Persuasió i conformitat. DINÀMICA DE GRUP: normes, rols i relacions d'un conjunt d'individus que interactuen Lideratge. Habilitats socials. Treball en equip. RELACIONS AMB ALTRES: conducta prosocial (altruisme, empatia) i antisocial (agressivitat). ATRACCIÓ INTERPERSONAL: factors que influeixen en què als individus els agradin altres individus. Enamorament, filiació. CONDUCTES COL·LECTIVES: la conducta del grup o de la massa. Circulació de rumors. Catàstrofes.


L'OBEDIÈNCIA A L'AUTORITAT MILGRAM (1963)


L'obediència a l'autoritat. Milgram (1963)

Stanley Milgram, Universitat de Yale

Fins a quin punt una persona obeirĂ les ordres d'una altra? Seguirem els manaments d'una autoritat encara que les seves ordres impliquin posar en perill la vida d'una tercera persona? Segueix ordres?


Els límits de l'obediència. Milgram (1963) Es van seleccionar una sèrie de voluntaris de diferents edats i formació per participar en un experiment relacionat amb la memòria. No van ser informats que es tractava d'un experiment sobre obediència a l'autoritat . V: investigador. Dirigeix l'experiment i dóna ordres a L. L: el subjecte experimental voluntari. El “mestre” S: un actor complice en la investigació. “Alumne”. L i S estan separats per una mampara de vidre, de manera que L només pot escoltar a S. L controla els comandaments d'una “màquina de descàrregues elèctriques” a la qual està connectat la “cadira elèctrica” en la qual està assegut S.


Els límits de l'obediència. Milgram (1963) Funcionament de l'experiment: L'alumne memoritza una llista de parelles de paraules. El mestre li llegeix després la primera d'aquestes paraules i li demana quina paraula tenia associada. L'alumne s'equivoca a propòsit. Llavors rep una descàrrega elèctrica de 15 volts. Hi ha 30 nivells de descàrrega (fins a 450 volts). Quan rep la descàrrega l'alumne fingeix el seu efecte, progressivament més dolorós. A 300 volts deixa de donar senyals de vida


Els límits de l'obediència. Milgram (1963)

Quan s'arribava a 75 volts els “mestres” es posaven nerviosos i demanaven suspendre l'experiment. Però l'investigar l'ordenava continuar. Si es negava a continuar després de 4 ordres seguides, s'aturava l'experiment. En arribar a 135 volts, molts “mestres” s'aturaven i preguntaven per la finalitat de l'experiment. Molt deien que no es feien responsables de les conseqüències. Quan s'arribava a 450 volts i s'aplicava aquesta descàrrega 3 cops seguits, s'turava l'experiment.


Els límits de l'obediència. Milgram (1963) Resultats de l'experiment

Tothom es va aturar en algun moment i va qüestionar l'experiment. ●

Cap participant es va negar rotundament a aplicar més descàrregues abans dels 300 v ●

14

Obediència No obediència

26

Milgram va elaborar dues repostes per explicar els resultats: 1. Teoria del conformisme: Un subjecte que no té la capacitat per a prendre decisions, particularment en una situació extrema, seguirà les ordres del grup o bé del superior jeràrquic. 2. Teoria de la cosificació: L'obediència consisteix en considerar-se un mateix un objecte o un instrument que realitza els desitjos d'una altra persona i que, per tant, no és responsable directa de les accions.


Els límits de l'obediència. Milgram (1963) Però pot passar això en la vida real?

Un grup de 22 infermeres van rebre l'ordre per part d'un metge que no coneixien, d'administrar a un pacient un medicament no prescrit en el doble de la màxima dosi. El 95, 5 va seguir les ordres.

Una dona demana canvi per al parquímetre. Una altra dona li diu als transeunts que li donin una moneda a la primera dona. La major part de les persones li donen diners quan la dona qui els hi demana va uniformada.


EL PODER CORROMP L'EXPERIMENT DE LA PRESÓ D'STANFORD


El poder corromp. Zimbardo (1971)

Philip Zimbardo, Universitat d'Stanford

Pot un ambient extrem (per exemple l'interior d'una presó) influir en la conducta de les persones en funció del rol que desenvolupen? Pot el càrrec que tenim convetir-nos en unes persones agressives i autoritaries?


El poder corromp. Zimbardo (1971) Es van reclutar voluntaris per participar en la simulació d'una presó. Es vn triar 24 joves amb estudis universitaris. Es van dividir a l'atzar en dos grups: els “presoners” i els “guardians”. Es va simular una presó en el sotan del departament de psicologia. Zimbardo i un col·lega eren els directors de la presó. Els guardians van rebre uniformes i porres de tipus militar. També ulleres fosques per evitar el contacte visual. Els guardians treballaven en torns i tornaven a casa en les hores lliures. Els presoners vestien bates de cotó sense roba interior i sabates molt incòmodes. No tenien nom sinó un número cosit a la roba. Als guardians se'ls va dir que era la seva responsabilitat dirigir la presó com volguessin, però sense utilitzar la violència física. Els presoners van ser “detinguts” per la policia i portats a la presó fictícia.


El poder corromp. Zimbardo (1971)

El segon dia es va produir un amotinament. Els guardians van reprimir-lo i van separar als presoners en “bons” i “dolents” (per produir una divisió interna). L'estratègia va ser positiva. Aviat es van començar a produir abusos d'autoritat: tractes degradants, ordres indiscriminades.


El poder corromp. Zimbardo (1971)

Els guardians van començar a mostrar tendències sàdiques. Els presoners van començar a mostrar desordres emocionals aguts. 2 presoners van ser retirats de l'experiment per greus desordres mentals. Un dels presoners va començar una vaga de fam i va ser aïllat. Als 6 dies l'experiment va ser cancel·lat

Presoners a Abu Ghraib


FABRICANT HOSTILITATS L'EXPERIMENT DE LA COVA DELS LLADRES


Fabricant hostilitats. Sherif (1954)

Muzafer Sherif

Com s'organitza un conjunt de persones a l'hora de formar un grup? De quina manera es generen les hostilitats entre grups? Com es poden fomentar aquestes hostilitats? I com es poden eliminar

Novel de Golding escrita el mateix any de l'experiment de Sherif


Fabricant hostilitats. Sherif (1954) Sherif va triar 22 nois de 11 anys que prèviament no es coneixien entre ells. Els nois van ser dividits en dos grups i conduïts per separat a un parc natural d'Oklahoma conegut com la Cova dels lladres. Els dos grups van ser ubicats separats. Cadascú ignorava l'existència de l'altre 1ª fase: formació del grup. Al poc temps es va comprovar que el grup s'anava cohesionant. Es van repartir rols i van aparéixer els primer líders. Senyals d'identitat (noms i banderes) 2ª fase: generació d'hostilitats Quan els dos grups van contactar Sherif va decidir fer-los entrar en competició per generar hostilitats. Ho va fer mitjançant activitats esportives. Es va constatar l'aparició en cada grup d'una percepció diferent intragrup (positiva) i extragrup (negativa). Igualment, l'aparició d'un enemic va augmentar la cohesió interna del grup 3ª fase: reducció d'hostilitats La manara de reduir les hostilitats entre els grups va ser crear problemes que només es podien resoldre amb la participació de tots (objectius supraordinats)


PERCEPCIÓ CONDICIONADA PEL GRUP SHERIFF I ASCH


Percepció condicionada pel grup (Sherif, 1935; Asch, 1951) Experiment de Sherif

Una mentida repetida mil cops es converteix en una veritat

Situació inicial: un subjecte experimental ha de determinar la distància i posició d’un estimul luminós projectat per l’experimentador´. Introducció de la VI “influència del grup”: el subjecte experimental ha de fer el mateix que abans però en aquesta ocasió es troba acompanyat d’altres “subjectes experimentals” (actors) que donen respostes molt diferents entre si i també en relació al subjecte experimental real. Aquesta situació es repeteix diferents cops de manera que els “actors” cada cop donen respostes més semblants. El subjecte va aproximant la seva resposta a la dels “actors”. Situació final: quan el subjecte experimental torna a ser avaluat sol, dóna respostes semblants a les que donava quan estava acompanyat del grup Joseph Goebbels


Percepci贸 condicionada pel grup (Sherif, 1935; Asch, 1951) Experiment de Asch

Situaci贸 inicial: un subjecte experimental i diferents actors complices participen en un experiment de percepci贸. Els c貌mplices sempre donen respostes incorrectes. Al final el subjecte experimental ha de donar la seva resposta.


Percepció condicionada pel grup (Sherif, 1935; Asch, 1951)

Resultats: Un 33% de subjectes es va conformar amb l’opinió errònia del grup (promig) Un 50% va donar la resposta incorrecta en la meitat dels assajos. Un 5% va coincidir sempre amb la resposta incorrecta. Com s'expliquen aquests resultats? Component de personalitat: ansietat i por a la desaprovació. Conformitat: necessitat d'encaixar en el grup, de complir amb les seves expectatives.


PER QUÈ NO AJUDEM ALS DEMÉS?


Per què no ajudem als demés? (Darley y Latanne, 1968) L'assassinat de Kitty Genovese

La jove de Kitty Genovese va ser apunyalada i violada pel seu assassí una nit de 1964. Unes 12 persones, veíns de la víctima, van poder veure o sentir part de l'atac, encara que no van poder veure l'incident complet. Alguns veíns van declarar que no van trucar la policia per tal de no veure's implicats; algú va pujar el volum de la ràdio per no sentir els crits de dolor.


Per què no ajudem als demés? (Darley y Latanne, 1968) Els psicòlegs anomenen efecte espectador a la conducta segons la qual és més probable que intervinguem en una situació d'emergència quan estem sols que quan hi ha més persones. Al subjecte experimental se li diu que participarà en un debat sobre “problemes personals”. La conversa té lloc a través d'un intercomunicador i, per tant, no veu a les altres persones directament. . Es dissenyen diferents situacions segons el número de persones amb les quals parla (2, 3, 4, etc.)

Temps de reacció en funció del tamany del grup 12 10 8 6 4 2 0 1

2

3

4

“No faig res perquè ja ho farà un altre”

Durant les converses, una de les persones fingeix tenir un atac epilèptic.

“Es inútil que intervingui, perquè potser no estic capacitat”

Com es comportarà el subjecte experimental? Demanarà ajut? Quan?

“I si no vol la meva ajuda?”


L'EFECTE HALO NISBET


L’efecte halo (Nisbet, 1977) La manera de percebre a una persona es veu influenciada per la informació positiva/negativa anterior que tenim d’aquesta persona.

Si és maco…

Serà simpàtic!

http://www.rtve.es/alacarta/videos/tres14/tres14-efecto-halo/457275/


L’efecte halo (Nisbet, 1977) Richard Nisbet, un dels grans psicòlegs que han estudiat el pensament inconscient

2 grups d’alumnes van veure un video d’un professor contestant preguntes. El primer grup va veure com el professor contestava les preguntes de manera amable i càlida. En el cas del segon grup, el professor donava les mateixes respostes amb els mateixos gestos però amb un to fred i distant. En la segona fase es va demanar que els alumnes avaluessin el professor: gestos, aparença física. Els subjectes del grup primera van avaluar al seu professor com més atractiu i amb una gestualitat més simpàtica. Els de segon grup van jutjar al seu professor de manera més negativa.


L’efecte halo (Nisbet, 1977) Atenció! Aques home no és Nisbet! Qui és doncs? Una estrella de cine? Un científic? Un assasí en sèrie?

A lo millor us he deixat portar per l'efecte halo...

7 experiments de psicologia social  

Psicologia social, experiments

Advertisement