La festa de sant vicent ferrer, un antecedent de la festa de les falles

La festa de sant Vicent Ferrer, un antecedent de la festa de les Falles?

Juan Corbalán de Celis y Durán Acadèmic corresponent de la RACV

Resum: Al llarg de la història de la festivitat de sant Vicent Ferrer es troben alguns paral· lelismes amb la posterior festa de les Falles, com ara la crema de fogueres, l’erecció de cadafals i l’ús de focs d’artifici, amb una seqüència ritual que recorda la de la festa fallera i que fa pensar en una possible relació entre les dos celebracions.

Paraules lars.

clau:

sant Vicent Ferrer, festes popu-

Abstract: There are elements to be found in the history of the festival of Saint Vincent Ferrer which resemble others of the subsequent Falles festival, namely the lighting of bonfires, the building of platforms and the use of fireworks, with a ritual sequence clearly reminiscent of the Falles festival and suggests a possible relation between both celebrations.

Key words: Saint Vincent Ferrer, popular festivals.

Data de recepció: 15-12-2014. Data d’admissió: 20-01-2015.

T

ots els anys, el primer dilluns després del segon diumenge de Pasqua de Resurrecció, generalment durant el mes d’abril i de vegades en els primers dies del següent mes de maig, celebra la ciutat de València, en determinats punts assenyalats

56

dels seus carrers i d’una manera peculiar, la festivitat del seu insigne fill sant Vicent Ferrer.1 Durant la vespra i el dia del sant, les distintes associacions vicentines actualment existents organitzen diversos festejos en honor de la figura del valencià més popular, nascut a la mateixa ciutat, i que major interés ha despertat en els seus conciutadans des que a mitjan segle xv fóra elevat als altars.

Els distints actes que organitzen estes associacions tractaran d’exalçar la figura de sant Vicent, representada en la imatge que cadascuna d’estes guarda zelosament durant tot l’any, traient-la la vespra del seu dia en solemne processó per a depositar-la en un altar, que prèviament els devots del sant han muntat amb tota l’alegria i il·lusió.

La celebració d’esta festa es remunta a 1456, any següent a la canonització del sant, temps en què el Consell de la Ciutat de València decidix commemorar este esdeveniment celebrant una solemne processó general que recorrerà part de la ciutat des de la catedral al convent de Sant Domingo. A partir de llavors el Consell va declarar la festa secular i va disposar que se celebrara sumptuosament, de cent en cent anys, cada 29 de juny, data de la seua canonització (Teixidor, 1999).

A més d’esta celebració secular en commemoració de la canonització del sant que la ciutat decidix organitzar cada centenari i que d’una manera més senzilla repetirà cada any, València festejarà també el dia designat per l’Església al seu protector i advocat amb una

La festa de sant Vicent Ferrer, un antecedent de la festa de les Falles?

REF

processó que, eixint de la Seu, passarà per davant de la casa en què va viure sant Vicent i anirà al monestir dels Predicadors, on se celebrarà un solemne ofici. El costum d’organitzar esta processó continuarà fins als nostres dies.

D’estes Fiestas seculares, con que la coronada ciudad de Valencia celebró el feliz cumplimiento del tercer siglo de la canonizacion de su esclarecido hijo, y angel protector S. Vicente Ferrer, Apostol de Europa, es tenen notícies i documentació acudint a les publicacions que es van editar en cadascun dels centenaris, en què es donen notícies de les ja celebrades i es detallen les corresponents a l’any en qüestió.2 De la celebració d’eixa altra processó que cada any organitzarà la ciutat, en una època determinada —pensem que en l’últim terç del segle xvi—,3 es passarà també a celebrar, conduïdes oficialment, diverses festes populars que, passats els anys, la ciutat, i sobretot l’interés dels veïns que disfrutaven de l’honor de tindre al seu carrer la casa on va nàixer sant Vicent Ferrer, s’encarregarà de continuar-les.

Estos veïns iniciaran el costum de commemorar d’una manera plàstica el dia de la seua festa alçant, a les despeses d’ells, un altar amb l’efígie del sant.

En el primer terç del següent segle xvii, el costum d’alçar altars en diversos llocs per on passava el recorregut de la processó ja s’ha generalitzat, seguint la tradició arrelada a València d’alçar este tipus d’arquitectures efímeres per a la celebració de les seues festes populars.4 És explicatiu d’este fet el document en què es ressenya l’entrega per part de la ciutat de diversos premis als qui han posat cura a col· locar uns altars per al pas de la processó celebrada en 1626.

Estos altars o entaulats que de manera espontània s’alcen en distints punts del recorregut de la processó, en què inicialment és probable que no estiguera representada la figura del sant, eren més aïna, com després veurem, unes representacions escèniques de diverses «invencions» en què es representaven de bult distintes escenes senzilles, tant de la vida quotidiana com de sants i personatges mitològics,

NÚM.20 - 2015 pp. 56-66

per a la qual cosa s’emprava el major artifici possible.

En algun temps, coincidint amb els últims anys del segle xvii, l’ànim de la ciutat per a organitzar estes festes degué decaure, en part per l’elevat cost que cada any suposava l’organització d’esta, i en part pel decaïment dels gremis, organitzacions essencials en l’organització, el sosteniment i el lluïment de la processó.5 Encara que la ciutat va continuar celebrant i organitzant anualment esta processó, és potser el moment en què els veïns del carrer de la Mar prenen al seu càrrec la celebració d’una festa, circumscrita a l’àmbit del seu carrer, que continuara celebrant amb la mateixa devoció i alegria el dia del sant. És llavors quan, a l’empara del costum ja arrelat d’alçar al pas de la processó un altar al carrer, entés este com una mera representació plàstica no necessàriament de motiu religiós, és possible que nasca l’associació o confraria del carrer de la Mar amb el nomenament dels seus clavaris, a fi d’organitzar, celebrar i commemorar el dia de sant Vicent Ferrer, de manera que eixe altar passa a convertir-se en un verdader altar tal com el coneixem hui en dia, en què el motiu principal és la figura del sant.

Segons Orellana, l’establiment de la celebració d’una processó anual en honor del dia del sant es produïx el dissabte 6 d’abril de 1472, dia en què la ciutat, volent honrar la figura del gloriós sant Vicent Ferrer, per la seua comprovada santedat i en consideració al fet que és fill i natural de la dita ciutat de València, pren l’acord de celebrar una solemne processó el matí de l’endemà, dia en què en eixe any tocava celebrar la festa. La processó eixiria de la Seu pel portal de la plaça de la Fruita, baixaria pel carrer del Bisbe, faria la volta pel carrer de Sant Joan de l’Hospital, a continuació giraria a l’esquerra i agafaria el carrer que anava al monestir dels Predicadors, on se celebraria el corresponent ofici diví. Una vegada acabat este, tornaria la processó a la Seu: passaria pel Temple, pujaria pel carrer de Sant Esteve, passaria per la plaça de l’Herba i entraria en la Seu per la porta dels Apòstols.

57

Juan Corbalán de Celis y Durán

El ban sol·licitava als veïns que acudiren al toc de missa a la Seu per acompanyar la processó, amb ciris a les mans i de la manera més devota que pogueren, pregant especialment als veïns dels carrers pels quals discorreria la processó que les adornaren de la millor manera que pogueren per a així celebrar la festa de tan «gloriós sant» (Orellana, 1924: 12).

La processó, que en un principi se celebra al matí, passa prompte a celebrar-se a la vesprada, potser buscant el suport escènic de les ombres del capvespre, en què els ciris dels assistents i les lluminàries col·locades als balcons parpellejaren al seu pas, intentant aconseguir eixa atmosfera especial que es produïx amb l’olor dels ciris, els càntics i el moviment compassat de multitud de xicotetes llums.

El 4 d’abril de 1502 novament la ciutat, «per seguir la loable y antiga costum», publicava un ban perquè l’endemà, en acabant de dinar, se celebrara una devota i solemne processó per a venerar el sant, que eixiria de la Seu i, passant pel carrer de la Mar, aniria al convent dels Predicadors, demanant-los igualment que acudiren tots els qui pogueren a la Seu amb ciris per a acompanyar a la processó, i que els veïns dels carrers per on havia de passar, «arruxen e empalien aquells» com millor puguen (Orellana, 1924: 31). Com es veu, el ban és quasi semblant a l’inicial de 1472, canviant tan sols part del recorregut de la processó.

Esta celebració anual consistent en principi en una vistosa i devota processó que tenia lloc, com hem vist, el dia del sant, i si és possible el 5 d’abril, passarà amb el temps, i pensem que coincidint amb la compra per la ciutat de la casa natalícia, a prendre una major rellevància i a celebrar-se també la vespra. Adquirix així un major caràcter civicoreligiós, perquè no cal oblidar, com diu Jiménez Soler (1944), que, en este temps en què la religió ho ompli tot i ho inspira tot, una festa religiosa era sempre una festa popular «porque la religión era entonces mucho más sentida». Estes festes eren així mateix concorregudíssimes i vistosíssimes.

Una vegada la celebració ha passat a ser una festa popular, comencen a manifestar-s’hi els festejos tradicionals que acompanyaven, i

58

acompanyen, qualsevol acte lúdic: la música, la celebració gastronòmica i, sobretot i tractant-se de València, el foc. En 1566 la festa que la ciutat fa en celebració del seu sant està ja tan arrelada que quan en eixe any l’arquebisbe Martín Ayala reforma el calendari de les festes de precepte de la diòcesi i suprimix la de sant Vicent Ferrer, poc tarda el Consell de la Ciutat a escriure a Lluís de Requesens i de Zúñiga, ambaixador del Rei Catòlic a Roma perquè sol· licite al papa un breu que repose la festa i establisca que no puga ser mai suprimida, la qual cosa s’aconseguix l’any següent (Fages, 1903).

Un fet important i que pensem determinant per al desenrotllament posterior que prendrà la celebració de la festa amb l’aparició de l’associació de veïns del carrer de la Mar, contribuents a la festa de sant Vicent Ferrer serà, com s’ha indicat, la compra en 1573 pel Consell de la Ciutat de la casa natalícia de sant Vicent Ferrer. A partir de llavors la ciutat serà l’encarregada de conservar-la, ampliar-la i mantindre-la, i anomenarà per a això un clavari, qui durant tres anys estarà a càrrec de la «domus et festivitatis beati Sancti Vincentii Ferrer». La presència d’esta casa al carrer de la Mar, recordatori perenne als seus veïns de la figura del sant, sumada a una sèrie de fets que d’alguna manera donaran protagonisme a este carrer de la ciutat respecte a altres, com podrien ser els adorns que per a la processó anual es confeccionaven, que seran majors i més vistosos en este punt del recorregut, la parada que segurament realitzaria la comitiva en arribar a la casa i el culte diari que s’hi celebrava, entre altres, els portarà a prendre com a pròpia esta celebració i a formar una associació per mitjà de la qual poder obtindre els mitjans necessaris per a poder portar-la a cap tots els anys, organitzant una festa i alçant un altar propi.

La celebració de la festa (la vespra i el dia del sant), de la qual, en principi, només apareix ressenyada en les ordenances anteriors la seua celebració litúrgica, es pot suposar que comportaria l’organització d’una festa popular que se celebraria als carrers de la ciutat per on passava la processó, com segons pareix s’havia fet fins llavors. Iniciara el Consell la celebració de

La festa de sant Vicent Ferrer, un antecedent de la festa de les Falles?

REF

la festa popular o simplement la continuara, el cas és que en 1590 està ja institucionalitzada i és l’administrador d’esta el qui fa front als gastos que es generen.

La nit de la vespra del sant, els veïns dels carrers pels quals passava la processó des de la catedral a Predicadors i tornada, instats per l’ajuntament i també estimulats pel premi que s’oferia al millor i més vistós dels adorns, tractaven d’arreglar i il·luminar amb cura les fronteres de les seues cases, penjant-hi flors, teles i diverses lluminàries.

Estos adorns, que duien a terme embellint les portes o els balcons de les cases, a semblança del que encara hui en dia succeïx en alguns pobles que adornen o enramen les cases dels clavaris i festers de les seues festes o dels combregants, es feien a partir de branques, flors, garlandes i algun fanalet, a més de vistoses teles penjades des de les teulades o els balcons sobre les quals es col·locava algun llenç pintat. A vegades arribava a muntar-se sobre un xicotet escenari (el cadafal) alguna escena plàstica molt senzilla feta a base d’una o unes quantes figures en bult, sobre fons entelats i pintats (la invenció), no necessàriament de motiu religiós o, com a mínim, no dedicada ex professo al sant.6 En 1596 havia sigut el veí Francesc Solorzano, cirurgià, el que millor havia il·luminat sa casa, i va rebre de la ciutat 2 lliures 17 sous i 6 diners «per la joya de la iluminaria» que havia alçat a la plaça dels Hams la nit de la vespra de la festa.

L’any següent es concedix el premi, 30 reals castellans, a Lluís Castelló, notari. En 1598 és el veí Joaquim Gayan, calceter, el qui ha obtingut idèntic premi per haver fet la millor lluminària, i és Aloi Tous, brodador, el qui alça el millor altar i a qui premien amb 50 reals (Orellana, 1926: 32). Per a la processó extraordinària de 1599 s’oferixen dos premis de 50 i 30 reals als dos millors altars, 20 reals a la millor empal·liada i 30 a la millor lluminària que s’encenguera en el recorregut de la processó.

En 1626, segurament davant de la bona acollida que continua tenint la iniciativa, ja es donaven tres premis per estos adorns. En eixe

NÚM.20 - 2015 pp. 56-66

any el primer és l’obtingut per l’altar que el fuster Vicent del Camp ha alçat a la paret de l’església de la Companyia, el segon és el que obté Baptista Torres pel que ha alçat a la placeta dels Hams i el tercer és per l’altar alçat per Cristòfol Sarinyena, velluter, a la placeta de Santa Tecla. Eixe any també apareixen premiats els millors domassos, que s’han fet a la paret de la Companyia.

La placeta dels Hams, hui en dia desapareguda com a tal, estava situada al carrer de la Mar, abans d’arribar a la casa de sant Vicent.

Pel fet de ser segurament el tram més espaiós del recorregut de la processó per eixe carrer, abans de desembocar a la plaça dels Predicadors, va ser des del principi el lloc més adequat per a instal·lar un d’eixos altars que s’alçaven. Amb el temps, en esta plaça s’alçarà tots els anys, durant segles, un altar, esta vegada dedicat ex professo a sant Vicent.

A més d’estos adorns i altars que alçaven els veïns, el Consell, per la seua banda, guarnia el carrer de la Mar il·luminant-lo per mitjà d’unes torxes fetes a partir de bótes farcides de quitrà que es col·locaven sobre unes bigues de fusta (alimares) i que mantenien enceses fins a la mitjanit. També tenien enceses unes fogueres que il·luminaven, i segurament calfaven, els veïns que participaven en la festa («per la llenya, botes y alquitrá que compri y lleuri per a la dita festivitat del present any, y per fer estellar la dita llenya y fer assentar dites botes sobre bigues en lo carrer de la Mar).7 Un grup d’hòmens a compte de la ciutat eren els encarregats, el dia de la vespra, de mantindre vius eixe foc i les lluminàries («per la asistencia de huyt homens que asistiren en la vigilia de dita festivitat en lo dit carrer de la Mar guardant dites botes, y asfigint llenya en aquelles quant era menester per a conservarles ab foch fins a mija nit»).8 I com que no hi ha festa sense celebració gastronòmica, no hi podia faltar la degustació d’alguna pasta o dolç típic, com les coquetes que havia confeccionat la viuda del forner Tomàs Olet, que es van repartir als jurats i oficials el dia de la festa de sant Vicent de l’any 1600,9 o aquells bollets, fogassetes i pa de rei el càr-

59

Juan Corbalán de Celis y Durán

rec dels quals passava en 1598 el forner Vicent Pastor.10 No hi faltaven tampoc els ramells i ramelletes de peu de seda i junc comuns que s’empraven en estes celebracions, i que l’any següent preparava Rafaela Mulet, dona de Pere Berlanga («tintorerii de olleta»), que es dedicava a tintar peces de roba menudes.11 L’endemà, la celebració ja era de caràcter merament religiós. Se celebrava la solemne processó, que partia de la catedral, passava pel carrer de la Mar i arribava al convent dels Predicadors, des d’on, després de celebrar-se un ofici solemne, retornava a la Seu. A esta processó assistien els representants de la ciutat amb els seus jurats i oficials, acompanyada pels canonges de la Seu i representants dels tres estaments, junt amb tots els gremis que hi participaven, amb les seues banderes i estendards. A semblança del que succeïa en la llavors festa major de la ciutat, el Corpus, diversos figurants coberts de màscares dansaven i ballaven durant el recorregut.

Esta participació de màscares i danses pareix que té lloc a partir de la processó que es fa en 1595, any en què la festa se celebra amb un nou orde, amb major solemnitat i alegria, «en lo qual dia se feu y celebra la dita festivitat y processó general del dit glorios Sant Vicent Ferrer ab intervenció de tots los officis de dita ciutat y banderes y standarts de aquells y ab diversos disfreços de masqueres y dançes y musica que fons lo primer any que dita festivitat se ha celebrat ab nou orde ab semblants solemnitats y regosijos».12 Com veiem, el trasllat de la festa al dilluns següent al segon diumenge de Pasqua, deixant-la fora de les dates de celebració d’altres solemnitats, que havia aconseguit l’any anterior el patriarca Ribera, serà determinant per a la importància que prendrà la festa a partir d’eixa data.

Quatre anys després, en 1599, quan la festa de sant Vicent Ferrer coincidix amb el dilluns 19 d’abril, l’endemà de la celebració a València de la boda de Felip III i Margarida d’Àustria, la ciutat, volent continuar els actes d’agraïment i compliment als reis, havia decidit celebrar-les eixe any amb major colorit i participació que de costum «con mucho mas horden y concier-

60

to, ansi de musica e invenciones de banderas y estandartes que trayan delante della los Officios» (Gauna, 1926).

Van participar en la processó més de 56 companyies dels distints oficis, amb les seues banderes i estendards, que anaven al so de distintes bandes de música formades per pifres i tambors, tabals, violes d’arc i rabells, guitarres i panderos, dolçaines, tambors, ministrers i trompetes, que precedien cadascun d’estos oficis. Algunes d’estes bandes estaven acompanyades per ballarins disfressats de màscares que dansaven al so de les distintes músiques o entonaven diverses cobles. Eixe any van eixir també els gegants i nanos de la ciutat, que ballaven i giraven al so de la música dels tabals i les dolçaines, igual que ho feien cada any en la processó del Corpus.

Anava a continuació tota la representació del clero i distints ordes, amb el patriarca i arquebisbe Ribera tancant el seguici, dirigint-se tots ells cap al carrer de la Mar, «con su cantoria y luminaria», fent estació a la casa del sant.

Després del pal·li del patriarca venien els regidors i jurats acompanyant el governador de la ciutat i regne de València, i la resta d’oficials i síndics i la resta de cavallers i ciutadans que acompanyaven la processó. I havent fosquejat mentrestant, es va repartir entre els principals atxes enceses, i ciris blancs a tots els clergues «que cierto fue muy cossa de ver tantas luzes como se proveyeron de repente, que bolvian la noche clara siendo oscura».

El dia anterior a la processó, quan la reina Margarida va fer la seua entrada a València, es van traure les sis roques de la casa on estaven, que per a eixe dia havien sigut pintades i guarnides, i es van posar «aquelles per la volta hon passa la magestat de la senyora reyna in die sui felicissimi ingressus». Col·locades sobre estes anaven diverses nimfes ricament vestides, acompanyades d’altres persones a qui també s’havia guarnit vistosament. Acompanyant les roques van eixir els momos, que van ballar les seues danses al so de l’alegre dolçaina que tocava el músic Jeroni Musortis. En la roca que es va col·locar a la plaça dels Serrans es van cantar uns villancets que havia compost el mes-

La festa de sant Vicent Ferrer, un antecedent de la festa de les Falles?

REF

NÚM.20 - 2015 pp. 56-66

tre de cant Francesc Monto. Per tot això, eixe any, la ciutat havia pagat la suma de 173 lliures.

entregat prèviament i portaven en una «capsa foradada per a posar los tronadors».

L’any 1600 i com a regal del senyor Juan del Águila, qui havia sigut mariscal de camp de la gent espanyola que estava a la , arriba a València una relíquia de sant Vicent, que li havien regalat per un favor concedit llavors a la vila de Vannes. Van arribar a la ciutat el 7 d’abril, unes setmanes abans de celebrar-se la seua corresponent festa, que eixe any coincidia amb el 17 del dit mes. Este dia es van portar les relíquies, des de la Casa de la Ciutat, on estaven depositades, a la casa natalícia, d’on van eixir en solemne processó cap a la Seu. No apareix ressenyat en els documents trobats que eixe any participara el patriarca Ribera en la processó de sant Vicent. En canvi, sí que s’assenyala la seua assistència, junt amb la del virrei i el bisbe, en la processó de l’any següent de 1601 («tres ramellets grans per al senyors patriarcha, virrey y bisbe, que omnia servierunt ad diem festi santi Vicentii Ferrer»),13 any en què el patriarca havia aconseguit portar per al Col·legi una altra relíquia del sant.

Esta espècie de cercavila suposem que es feia el dia de la vespra de la festa, perquè el dia de la processó és probable que acudiren directament a la Seu, lloc des d’on eixia solemnement. El que sí que podem confirmar és que en ambdós dies («mecha ques crema en desparar la vespra y lo dia de Sent Vicent») es llançaven petards («piules tronadors»), s’encenien coets («coets botadors e boladors»), focs d’artifici («carabaçes d’artificis»), es disparaven salves («tronadors grossos ab pergamins y tapons de boix») i s’encenien els botafocs col·locats sobre el cadafal en què estava disposat l’altar o invenció.

En estes celebracions en honor del seu patró, el caràcter festiu del poble valencià s’expressarà a través del foc, element present en la cultura i tradició dels pobles mediterranis. El foc serà un instrument al servici del festeig col· lectiu i al seu voltant girarà la celebració de la festa, amb l’encesa de torxes, disparada de coets i traques, fins a arribar a l’apoteosi final amb l’encesa d’eixa torxa gegant que representa la «invenció» i que anunciarà el preludi de la festa.

La vespra del sant, la persona a la qual l’administrador de la festa havia encarregat per a eixe any l’organització del festeig pirotècnic, portava a la casa natalícia el material (piules i carabasses), després d’haver-ne deixat part (piules i femelles, metxes per a pegar foc) en casa d’alguns dels personatges que en representació de la ciutat participaven en el festeig (els sis jurats, racional, síndic i escrivà).

Entenem amb això que estes persones eren arreplegades a sa casa i a manera de cercavila s’encaminaven cap a la casa natalícia, llançant pel camí els diversos petards que se’ls havien

L’acabament de la festa culminava amb l’encesa d’este bult o invenció que s’havia col·locat sobre el cadafal, què prèviament s’havia encebat amb pólvora («huyt lliures de polvora per a sevar les ensenses y la invenciò»), i altres artificis que es col·locaven entre les figures de la invenció («cuatre canyes foradades per a posar les carabaçes en la invenciò»), potser per a il· luminar-lo i creiem que també per a prendre-li foc («fulla de apsa per a lligar los tronadors en la invenciò»).

Este ús dels focs i màquines de pólvora en la celebració de la festa de Sant Vicent ja està arrelat en 1755, com es diu en el ban que el corregidor de València publica per a la celebració de les festes del tercer centenari, en què prohibia que «se disparen cohetes en calles, plazas, ni tejados, ni arma alguna de fuego, conque suelen algunos celebrarlas, incomodando y asustando a las gentes con los truenos e invenciones que fasan, pues las que se disponen en castillos y máquinas de pólvora estará muy divertido el pueblo sin susto ni contingencia alguna» (Serrano, 1762: 86). La il· luminació i l’ús del color junt amb la disparada de la pólvora («dos árboles de fuego compuestos a la italiana, una fuente de fuego azul») també ens les descriu Serrano en el castell que es dispara a la plaça de Sant Domingo la nit de la vespra, quan parla d’una de les invencions que es van alçar per a eixa celebració, sobre la qual estaven col·locats tots estos artificis.

61

Juan Corbalán de Celis y Durán

En cap moment es parla que es calara foc a eixa invenció, i tal com ens indica es tracta d’una fàbrica preparada ex professo per a muntar-hi tot l’espectacle de llum i color que ens descriu. De la lectura dels documents que presentem creiem que en estos anys de finals del segle xvi la destinació final d’eixa invenció que s’alçava per encàrrec de la ciutat per a celebrar la festa de sant Vicent era cremar-la, perquè no podia succeir d’una altra manera perquè estava envoltada de petards i encebada amb pólvora, i més quan llegim que per a construir-la s’emprava fusta, paper, cordes, llenços, pastes i pintures, tots materials fàcilment inflamables. És possible que en el transcurs dels anys eixe entaulat costejat pel municipi sobre el qual es muntava una sèrie de figures i al·legories que es cremaven tots els anys en la festa de sant Vicent, que representava així un exponent més de l’ús tradicional del foc en la celebració dels festejos populars, passara a muntar-se i cremar-se amb motiu d’una altra festivitat, o coexistira, de manera semblant com a manifestació de goig, junt amb la celebració d’altres festivitats. Fins i tot podria ser un dels possibles orígens de la festa de les falles,14 que no són altra cosa que «invencions» o «monuments» que es cremen per a la celebració de la festa de sant Josep a partir de mitjan segle xviii,15 crema que fins a final segle xix es feia igualment la nit de la vespra d’este sant (Ariño, 1990).

La invenció que patrocinava la ciutat s’alçava a la plaça dels Predicadors («cadafal que feu en dit e present any per a la dita festivitat en la plaça dels Predicadors, sobre lo qual se feren dites invencions»), a l’eixida del carrer de la Mar a la plaça dels Predicadors («prope domum dicti Santi Vicentii Ferrer»), que es feia a través d’un arc alçat per a això, il·luminat amb diversos artificis («huyt lliures de polvora per a sevar la vespra de Sent Vicent y lo dia, lo arch de la invenció»).

Esta invenció o altar que alça la ciutat representarà generalment un motiu profà, sense descartar la representació en la mateixa escena d’alguna figura religiosa. El repertori temàtic girarà al voltant d’escenes («una ciutat y

62

una caça», «una ciutat y el Micalet de la Seu») i personatges («Sent Jordi», «les azanyes de Ercules»), fàcilment recognoscibles per la gent senzilla que acudix a contemplar-les. És curiós destacar que l’artesà preferit durant almenys una dècada per a dur a terme el disseny i realització de l’obra, Pere Joan d’Àvila, siga un oficial del gremi de calceters. Tan sols apareix una vegada un pintor, Martí de Liduenya, com a executor de la invenció. L’encarregat de la pirotècnia durant estos anys finals del segle xvi és el passamaner Francesc Sant Joan.

Veiem intervindre també, aportant la fusta necessària per a fer este monument artístic de vida efímera i construint el cadafal, el reconegut Esteve Ravanals, fuster, oficial de la ciutat de València, i el seu germà Gaspar,16 els qui també s’encarregarien de col·locar i encendre les alimares, així com d’aportar la gent necessària per a cuidar-les i mantindre-les enceses fins a la mitjanit.

Almenys durant les tres primeres centúries de celebració de la festa de sant Vicent i els seus altars, el seu paral·lelisme amb la més tardana de les Falles és evident, ambdós compartixen una ortodòxia festiva semblant, empren la mateixa litúrgia del foc, els actors principals de la festa són els veïns del carrer on se celebra i hi ha una alta implicació institucional,17 sense oblidar-nos, com veurem, de la designació d’una persona per al disseny del monument, de l’ús del mateix mètode, segurament perquè no hi ha un altre lògic, d’encesa del monument, que s’enceba i cala foc per mitjà de l’ús de la coeteria, sense deixar de mencionar l’aspecte gastronòmic, imprescindible en tota celebració, com indicàvem.

L’ús del foc en la festa està present en la cultura dels pobles del Mediterrani des dels seus primers temps, però que sapiem no hi ha cap referència al fet que este ús derivara en algun moment, ni en cap cultura, a la crema d’un monument alçat ex professo. Fins ara l’única coneguda són estos documents que presentem. La crema d’esta invenció que anualment es feia durant la festa de sant Vicent Ferrer, tal vegada des de 1573, any en què la ciutat comprava la casa natalícia i donava noves for-

La festa de sant Vicent Ferrer, un antecedent de la festa de les Falles?

REF

mes a la celebració de la festa del seu patró, pensem que es manté, o coexistix durant un temps, fins que en els veïns del carrer de la Mar arrela el costum d’alçar un altar al sant d’una manera fixa a la placeta dels Hams, que naturalment no està previst per a ser cremat.

Quan a final segle xvii es produïx el decaïment de la festa per falta de pressupost municipal, seran els veïns amb la seua associació els que es faran càrrec almenys de part d’esta, continuant alçant l’altar i celebrant la festa, que han limitat al seu carrer, una altra part de la festa, la crema del monument, serà el gremi de fusters el que l’arreplega i la transmet fins als nostres dies?

Notes 1. La festivitat de sant Vicent va quedar fixada per l’Església per al 5 d’abril, però, com que en este dia solien caure altres dates assenyalades (Quaresma, Setmana Santa o Pasqua), a instàncies del patriarca Ribera, el papa Climent VIII va concedir en 1594 que a València se celebrara la festivitat el dilluns següent al segon diumenge de Pasqua de Resurrecció.

2. Vegeu Ortí (1656), Serrano (1762) i Boix (1855).

3. Pot ser que la data fóra la de 1595, any en què la festa es trasllada al segon diumenge de Pasqua, una vegada han passat les celebracions de la Quaresma, la Setmana Santa o la Pasqua, i ja pot festejar-se aquella amb major alegria.

4. Al novembre de 1622, «con motivo de la licencia dada por el santo Padre para poder rezar a la Purísima e Inmaculada Concepción de la madre de Dios, por lo cual en todas las tierras de España se han hecho y se hacen grandes fiestas en señal de regocijo y alegría y contento, habiendo determinado los justicia y jurados de la presente ciudad de Valencia que se lleve a cabo una solemne fiesta y que se realice una procesión general, se ha convocado a todos los oficios de la ciudad y se ha rogado que se haga todo lo posible para alegrar dicha fiesta y se hagan fuegos, luminarias, invenciones y altares...». Arxiu Diputació Provincial València (ADPV). Fons Duquessa d’Almodóvar e.5.1. 209, notari Pau Perereda.

Per al dia 12 de maig de 1667, la ciutat té previst celebrar una solemne processó per al trasllat de

NÚM.20 - 2015 pp. 56-66

la imatge de la Mare de Déu dels Desemparats i sol·licita a cadascun dels gremis que facen un carro triomfal. El gremi de teixidors de seda i vels decidix no fer-lo, però acorden que eixiran amb les seues banderes i ciris. El de fusters acorda que faran una demostració major que les que fan ordinàriament, per a això trauran en processó quatre òrfens a qui pagaran 25 lliures. ADPV. e.5.1. 255, notari Florenci Palàcios.

5. El 17 d’abril de 1667, el clavari dels fadrins i no mestres de l’ofici de fusters, reunit amb els clavaris i mestres de l’ofici, delibera si han de vendre l’estendard per a pagar 150 lliures que deuen —un cas clar de la penúria dels gremis— perquè l’endemà es fa la processó del gloriós sant Vicent Ferrer i no podran eixir els aprenents amb el seu estendard, com sempre s’havia acostumat. S’acorda imposar una tatxa d’1 real castellà pagadora per cada aprenent, de manera que el mestre amb qui treballaren, des del primer dia i jornal que guanyaren, els retindrien la dita quantitat. ADPV. e.5.1. 255, notari Florenci Palàcios.

6. En les festes del tercer segle, veiem que les «invencions» o altars que s’alcen per la ciutat al pas de la processó unes vegades tenen la figura d’algun sant (el de la plaça de Sant Bartomeu) i en altres es tracta d’un «primoroso altar o ya sea camarín» en què està representat Calixt III. 7. Arxiu Protocols Patriarca València (APPV) Protocol 10488, not. Macià Abella.

8. APPV, Protocol 10488, not. Macià Abella i Protocol 5755, not. Gaspar Ballester.

9. APPV, Protocol 5755, not. Gaspar Ballester.

10. APPV, Protocol 5753, not. Gaspar Ballester.

11. APPV, Protocol 5754, not. Gaspar Ballester.

12. APPV, Protocol 5750, not. Gaspar Ballester.

13. APPV. Protocol 5756 not. Gaspar Graelles 14. En una breu nota d’Antonio Doménech Corral publicada en Las Provincias titulada «Dos santos en el origen de las Fallas» apuntava que també es van denominar falles les fogueres que s’encenien per a alguna celebració festiva, com «les falles en honor del gloriós Sant Vicent Ferrer», sense donar-nos explicació del context d’on procedia la citació que ell mateix posava entre cometes.

15. En 1562, Maties Noguera, fuster, reclamava als administradors del difunt Jeroni de Cabanyelles, governador de la Ciutat i Regne de València, senyor de Benissanó i Alginet, el pagament de 80 sous per la manufactura i claus per al monument que es va fer per a la festa del Dijous Sant de l’any 1558, i 23 sous a costa de la cera

63

Juan Corbalán de Celis y Durán

que es va cremar en el monument, el qual es va fer en el monestir de Jerusalem per orde d’estes administradores. APPV, Protocol 19555, not.

Francesc Vives.

16. Esteve Ravanals, fill també de fuster, documentat almenys des de 1577, està treballant en 1581 en el monestir de Sant Francesc, a la capella del notari Climent, al costat de la capella major de la Mare de Déu de les Neus. En 1591 i com a fuster de les obres de la ciutat, fa diversos treballs en el mercat per orde del mostassaf.

Casat amb Jerònima Roca, amb qui no va tindre descendència, va fer testament el 3 de maig de 1591. APPV. Protocol 27377, not. Maties Abellà.

17. En la primera de les festes, esta implicació, en este cas municipal, que al principi serà total, anirà deixant pas en el transcurs del temps, una vegada ha arrelat aquella part de la festa que se celebra en un lloc determinat del carrer i ha anat transformant-se en allò que hui coneixem com a altars, a una participació cada vegada major dels veïns, primer d’una manera personal per mitjà de la figura del clavari, que es farà càrrec del pagament de tota la festa, per a passar posteriorment a mitjan segle xvii, i atesa «la penúria dels temps», a la creació d’una associació de contribuents en què els veïns es faran càrrec del pagament de la festa per mitjà d’una quota, una altra similitud més amb la festa de les Falles (Corbalán).

Apèndix documental APPV. Protocol 5745, notari Gaspar Ballester 26/4/1590. Francesc Sant Joan, passamaner, reconeix a l’administrador de la Casa de Sant Vicent Ferrer el pagament de més de 37 lliures pel material que ha comprat per a la celebració de la festa del sant: grosses, piules, tronadors, coets botadors, coets boladors, carabaçes ab artificis de foch.

APPV. Protocol 5746, notari Gaspar Ballester 14/4/1591. Francesc Sant Joan, passamaner, reconeix a l’administrador de la Casa de Sant Vicent Ferrer el pagament de més de 45 lliures pel material que ha comprat per a la celebració de la festa del sant: grosses, de piules, tronadors, coets botadors y boladors, carabaçes ab artifici, polvora per a sevar la invenciò.

APPV. Protocol 5747, notari Gaspar Ballester 9/4/1592. Francesc Sant Joan, passamaner, reconeix a l’administrador de la Casa i Festa de Sant

64

Vicent Ferrer el pagament de més de 43 lliures pel material que ha comprat per a la celebració de la festa del sant: grosses de piules, tronadors, coets botadors y boladors, carabaçes simples, carabaçes botadors ab artifici, polvora per a sevar dicta inventió, mecha per a pegar foch, canyes foradades per a posar les carabaçes en la invenció.

APPV. Protocol 5748, notari Gaspar Ballester 13/4/1593. Francesc Sant Joan, passamaner, reconeix a l’administrador de la Casa i Festa de Sant Vicent Ferrer el pagament de més de 47 lliures pel material que ha comprat per a la celebració de la festa del sant: grosses de piules, tronadors, coets boladors y botadors, carabaçes botadores, carabaçes simples, polvora per a sevar la inventiò, mecha per a pegar foch, canyes per a posar les carabaçes en la invenciò, lo fil volanti per a tirar los coets bolador, per un cercol de les piules.

APPV Protocol 5749, notari Gaspar Ballester 21/4/1594. Francesc Sant Joan, passamaner, reconeix a l’administrador de la Casa i Festa de Sant Vicent Ferrer el pagament de més de 34 lliures pel material que ha comprat per a la celebració de la festa del sant: grosses de piules, tronadors, coets boladors y botadors, femelles botadore, tronadors grossos ab tapons de boix, polvora per a sevar la invenció, mecha per a pegar foch, canyes foradades per a lligar los tronadors en la invenció,

APPV Protocol 10487, notari Macià Abellà 23/4/1594. Esteve Ravanals, fuster, reconeix a l’administrador de la casa on va nàixer sant Vicent Ferrer el pagament de 18 lliures per la fusta que ha donat a Pere Dàvila per a fer una invenció que represente una ciutat, una casa i altres coses, i pel menyscapte de la fusta per construir el cadafal, llenya, bótes de quitrà, i preparar la dita llenya, i tindre il·luminat el carrer de la Mar durant la festa, i per huit hòmens que el guardaren i el mantingueren encés fins a la mitjanit.

APPV. Protocol 5750, notari Gaspar Ballester 27/4/1595. Francesc Sant Joan, passamaner, reconeix a l’administrador de la Casa i Festa de Sant Vicent Ferrer el pagament de més de 46 lliures pel material que ha comprat per a la celebració de la festa del sant: grosses de piules y tronadors, carabaçes botadores, tronadors grossos ab tapons de boix, polvora, fulla de apsa per a lligar los tronadors en la invenció, corda demaçot per a lligar la invención de Sent Jordi, claus, roses per a llanties y reixa, lo botafogo de Sent Jordi.

La festa de sant Vicent Ferrer, un antecedent de la festa de les Falles?

REF

APPV. Protocol 5750, notari Gaspar Ballester 27/4/1595. Pere Joan Àvila, calceter, reconeix a l’administrador de la Casa i Festa de Sant Vicent Ferrer el pagament de 22 lliures, per la invenció que ha fet per a la festa, en què ha emprat paper, claus, cordes, llenços, pastes, pintures, y per lo modello y minol de Sent Jordi.

APPV. Protocol 10488, notari Macià Abellà 6/5/1595. Esteve Ravanals, fuster, reconeix a l’administrador de la casa on va nàixer sant Vicent Ferrer el pagament de 24 lliures per la fusta que ha donat a Pere Dàvila per a fer una invenció d’una ciutat, i del Micalet de la Seu, i altres invencions. I per fusta per a fer el cadafal sobre el qual es col· locaren estes invencions, i pel menyscapte de fusta, i per llenya, bótes i quitrà, i preparar la dita llenya, i tindre il·luminat el carrer de la Mar durant la festa, i per sis hòmens que el guardaren i el mantingueren encés fins a la mitjanit.

APPV. Protocol 5751, notari Gaspar Ballester 29/4/1596. Francesc Sant Joan, passamaner, reconeix a l’administrador de la Casa i Festa de Sant Vicent Ferrer el pagament de més de 34 lliures pel material que ha comprat per a la celebració de la festa del sant: grosses de piules tronadors, cotes botadors y boladors, carabaçes botadores, tronadors grossos ab pergamins y tapons de boix, polvora per a sevar les ensenses y la invenció, mecha ques crema per a pegar foch a la enseñas, fulla de capsa foradada per a posar los tronadors.

APPV. Protocol 5751, notari Gaspar Ballester 4/5/1596. Pere Joan Àvila, calceter, reconeix a l’administrador de la Casa i Festa de Sant Vicent Ferrer el pagament de 22 lliures, per la invenció que ha fet per a la festa in platea de Predicadors, prope domum dicti Santi Vicentii Ferrer, en què ha emprat paper, claus, cordes, llenços, pastes, pintures.

NÚM.20 - 2015 pp. 56-66

neix a l’administrador de la Casa i Festa de Sant Vicent Ferrer el pagament de més de 37 lliures pel material que ha comprat per a la celebració de la festa del sant: grosses, piules tronadors, coets botadors y boladors, carabasses, mecha y polvora per a sevar.

APPV. Protocol 5754, notari Gaspar Ballester 22/4/1599. Francesc Sant Joan, passamaner, reconeix a l’administrador de la Casa i Festa de Sant Vicent Ferrer el pagament de més de 42 lliures pel material que ha comprat per a la celebració de la festa del sant: grosses, piules tronadors, coets boladors y botadors, femelles botadores, tronadors grossos ab tapons de boix, polvora ques gasta en assevar, mecha per a pegar foch.

APPV. Protocol 5755, notari Gaspar Ballester 20/4/1600. Francesc Sant Joan, passamaner, reconeix a l’administrador de la Casa i Festa de Sant Vicent Ferrer el pagament de més de 42 lliures pel material que ha comprat per a la celebració de la festa del sant: grosses, piules tronadors, cohets boladors y botadors, femelles botadores, tronadors grossos ab tapons de boix, mecha ques crema, polvora per a ssevar.

APPV. Protocol 5755, notari Gaspar Ballester 21/4/1600. Pere Joan Àvila, calceter, reconeix a l’administrador de la Casa i Festa de Sant Vicent Ferrer el pagament de 26 lliures, per la invenció que ha fet per a la festa in platea de Predicadors, prope domum dicti Santi Vicentii Ferrer, en què ha emprat paper, claus, cordes, llenços, pastes, pintures.

APPV, Protocol 5755, notari Gaspar Ballester 24/4/1600. Anna Casanova, viuda de Tomàs Olet, forner, reconeix a l’administrador de la Casa i Festa de Sant Vicent Ferrer el pagament de 9 lliures, 12 sous i 6 diners per totes les fogacetes, sisenes y coquetes que va fer el dia de la festa.

APPV. Protocol 5752, notari Gaspar Ballester 27/4/1597. Francesc Sant Joan, passamaner, reconeix a l’administrador de la Casa i Festa de Sant Vicent Ferrer el pagament de més de 30 lliures pel material que ha comprat per a la celebració de la festa del sant: grosses, piules, coets boladors y botadors, carabasses en artificis, polvora per a sevar, la vespra de Sent Vicent y lo dia, lo arch de la invenció, botafogos de polvora per al dit arch, mecha ques crema en desparar.

APPV. Protocol 5755, notari Gaspar Ballester

APPV. Protocol 5753, notari Gaspar Ballester

APPV. Protocol 5756, notari Gaspar Ballester

7/4/1598. Francesc Sant Joan, passamaner, reco-

5/5/1601. Pere Àvila, calceter, reconeix a l’admi-

8/5/1600. Gaspar Ravanals, fuster, reconeix a l’administrador de la Casa i Festa de Sant Vicent Ferrer el pagament de 27 libras, pel cadafalc que va fer per a la invenció i altres gastos en el que ha donat a Pere d’Àvila per a la dita invenció, i per l’encesa i llenya de les graelles que se ensengueren, y adobar los salomons de la casa del glorios Sent Vicent, i altres gastos que es feren la nit i el dia de la festa.

65

Juan Corbalán de Celis y Durán

nistrador de la Casa i Festa de Sant Vicent Ferrer el pagament de 30 lliures, per la invenció de les azanyes de Ercules, que ha fet a la plaça dels Predicadors el dia de la festa APPV. Protocol 5756, notari Gaspar Ballester 5/5/1601. Jaume Olet, forner, reconeix a l’administrador de la Casa i Festa de Sant Vicent Ferrer el pagament de 9 lliures, 12 sous i 6 diners, per 6 dotzenes de sisenes, 13 dotzenes de bollets i 30 fogasetes APPV. Protocol 5756, notari Gaspar Ballester 6/5/1601. Francesc Sant Joan, passamaner, reconeix a l’administrador de la Casa i Festa de Sant Vicent Ferrer el pagament de més de 45 lliures pel material que ha comprat per a la celebració de la festa del sant: grosses de piules, cohets boladors y botadors, femelles en coets botadores, tronadors grossos ab tapons de boix, polvora per a ssevar.

APPV. Protocol 5757, notari Gaspar Ballester 29/4/1602. Francesc Sant Joan, escrivent, reconeix a l’administrador de la Casa i Festa de Sant Vicent Ferrer el pagament de més de 45 lliures pel material que ha comprat per a la celebració de la festa del sant: grosses de piules tronadors, coets boladors y botadors, femelles en coets botadors, tronadors grossos ab tapons de boix, polvora per a ssevar.

Ariño, Antonio (1990): «El origen de las Fallas», dins Antonio Ariño (dir.), Historia de las Fallas, València, Levante, pp. 71-79.

Boix, Vicent (1855): Fiestas que en el siglo iv de la canonización de San Vicente Ferrer se celebraron en Valencia, València, Sociedad Económica de Amigos del País.

Corbalán de Celis Durán, Juan. La fiesta de San Vicente Ferrer y las Asociaciones Vicentinas en la ciudad de Valencia. Documentos para su historia [en premsa].

Fages, Pierre-Henri (1903): Historia de San Vicente Ferrer, València, A. García.

Gauna, Felipe de (1926): Relación de las fiestas celebradas en Valencia con motivo del casamiento de Felipe III, València, Acció Bibliogràfica Valenciana.

Jiménez Soler, Andrés (1944): La Edad Media en la Corona de Aragón, Barcelona, Editorial Labor.

APPV. Protocol 5758, notari Gaspar Ballester

Orellana, Marc Antoni (1924): Valencia antigua y moderna., vol. III, València, Acció Bibliogràfica Valenciana.

11/4/1603. Pere Àvila, calceter, reconeix a l’administrador de la Casa i Festa de Sant Vicent Ferrer el pagament de 28 lliures, per la invenció que ha fet a la plaça dels Predicadores el dia de la festa.

Ortí, Marc Antoni (1656): Segundo centenario de los años de la canonizacion del valenciano apostol San Vicente Ferrer Ferrer, València.

APPV. Protocol 5759, notari Gaspar Ballester 29/4/1604. Francesc Sant Joan, notari reial, reconeix a l’administrador de la Casa i Festa de Sant Vicent Ferrer el pagament de més de 44 lliures pel material que ha comprat per a la celebració de la festa del sant: grosses de piules tronadors, coets botadors y boladors, femelles en coets botadors, tronadors grossos ab tapons de boix, polvora y mecha per a sevar la invenció.

APPV. Protocol 5759, notari Gaspar Ballester 10/5/1604. Pere Àvila, calceter, reconeix a l’administrador de la Casa i Festa de Sant Vicent Ferrer el pagament de 36 lliures, per la invenció que ha fet a la plaça dels Predicadores el dia de la festa, per la mà d’obra i el material emprat, i pel cadafal.

66

Bibliografia

Serrano Pérez, Tomás (1762): Fiestas seculares, con que la coronada ciudad de Valencia celebró el feliz cumplimiento del tercer siglo de la canonizacion de su esclarecido hijo, y angel protector S. Vicente Ferrer, Apostol de Europa, València.

Teixidor y Trilles, José (1999): Vida de San Vicente Ferrer, apóstol de Europa, València, Ajuntament de València.