Exposició Consum responsable. Unitats didàctiques.

Guia d’activitats de l’exposició Consum Responsable

2

CONSUM RESPONSABLE

1. Característiques de l’exposició Aquesta exposició neix en el marc de la campanya sobre el consum responsable que es porta a terme des de la Coordinadora d'ONG Solidàries i la Càtedra UNESCO de Desenvolupament Humà Sostenible. Els béns que consumim tenen conseqüències per a nosaltres mateixos, per a les persones que els produeixen, per al sistema socioeconòmic i per al medi ambient. El consum responsable comporta una responsabilitat ètica, social i ecològica. Amb aquesta exposició es vol disposar d'un material per poder treballar durant tot l'any i a tot el territori el consum responsable.

• • • • • • •

Títol: Consum Responsable Format: 7 plafons en sistema Roll-up Temàtica: consum responsable Preu: gratuït amb fiança de 50€ Idioma: català Edat: a partir de 12 anys Autoria: Coordinadora d'ONG Solidàries de les comarques gironines i l'Alt Maresme i Càtedra UNESCO de Desenvolupament Humà Sostenible de la UdG.

Visualització des del web de la Coordinadora d’ONG Solidàries: http://www.solidaries.org/index.php?page=consum-responsable

Detall dels plafons:

PLAFÓ TEMÀTICA

CAMPANYA I /O ENTITAT

1

Consum Responsable

Campanya Comerç Just

Futbol

Roba Neta

Petroli

Repsol Mata

Desforestació

Desós Opció Solidària

Accés a l’aigua

Enginyeria Sense Fronteres

Emissions CO2

Centre per a la Sostenibilitat Territorial

Soja

No et mengis el món

2

3

4

Consum Responsable

5

6

7

Energia

Coordinadora d’ONG Solidàries

Turisme

Acció per un turisme responsable.

Abús dels recursos

Comissió de l’Agenda Llatinoamericana

Consum

Catedra Unesco de Desenvolupament Humà Sostenible

Comerç internacional

Coordinadora d’ONG Solidàries

Salmó

Veterinaris Sense Fronteres

2. Guia per a l’alumnat i professorat Aquesta guia pretén completar el treball i la visita que es fa de cada un dels plafons de l’exposició Consum Responsable. A partir de la teoria donada, hi ha també un treball de reflexió i anàlisi del nostre consum que pot ajudar a comprendre millor els missatges i campanyes que s’hi presenten.

Aquest treball us l’oferim en format de petites activitats per fer dins l’aula. Cada una de les activitats està pensada per a alumnat a partir dels 12 anys. Al costat del títol de l’activitat hi ha relacionada la matèria escolar que creiem que hi està més relacionada -s’ha posat a títol indicatiuper facilitar la posada en pràctica de la mateixa, però no exclou altres matèries o moments en què es pugi realitzar l’activitat.

Qualsevol proposta de millora o proposta de treball que vulgueu fer-nos arribar, les podeu enviar per correu electrònic a: recursos@solidaritat.org Adreces de les entitats i campanyes de l’exposició per ordre de publicació als plafons: www.robaneta.org

www.solidaries.org

repsolmata.ourproject.org

www.turismo-responsable.org

www.desos.santboi.net

www.llatinoamericana.org

http://catalunya.isf.es

http://www.udg.edu/tabid/9407/language/c a-ES/Default.aspx

www.centresostenibilitat.cat

www.veterinariossinfronteras.org

http://noetmengiselmon.org/

A part de les activitats que us ofereix aquesta guia, podeu trobar-ne de dinamitzades, carpetes pedagògiques i altres recursos per aprofundir-hi a: www.solidaries.org/recursos

4

Objectius de treball: • • •

Donar a conèixer el Consum Responsable Sensibilitzar vers un consum més crític i ètic Donar eines pel treball individual i de grup sobre el Consum Responsable

3. Activitats Activitat 1: Lengua. Nada más.

Con esa moneda me voy a comprar un ramo de cielo y un metro de mar, un pico de estrella, un sol de verdad un hilo de viento y nada más.

Poema “Nada más” de María Elena Walsh (Argentina) Lee atentamente este poema, fíjate que pretende comprar cosas que no tienen precio. Haz tú un poema o una lista como el de Maria Elena donde escribas cosas que te gustaría mucho tener o hacer y que no valgan dinero.

Activitat 2: Matemàtiques. Sopar per 4 Has de preparar un sopar per a quatre persones. A la cuina hi tens oli, sal i aigua però cap més ingredient. Caldrà que vagis a comprar tot el que necessitis i que elaboris un menú de dos plats i postres. Per això et donem 10 euros.

Surt a comprar pel barri (botigues, supermercats, adrogueries…), elabora el menú i calcula’n el preu per persona.

1.-Anota el preu de cada cosa que has comprat 2- Escriu el menú detallant els ingredients que has utilitzat per cada plat 3.-Calcula el preu del sopar per persona 4: Respon: Ha estat fàcil trobar un menú per a quatre persones amb 10 euros? T’han sobrat molts diners? Has hagut de canviar el menú inicial per falta de diners? Què has canviat i quina diferencia de preu hi havia? Has fet una compra responsable?

Consum Responsable

Activitat 3: Medi. Humanitats i ciències socials. Ciències socials. ON_OFF Visionat del curtmetratge “ON” de la campanya No et mengis el Món. Durada: 9 minuts.

Enllaç directe: http://www.youtube.com/watch?v=aeiOAtkq2m8 Preguntes posteriors al visionat: • • • • •

Quins materials s’han utilitzat?

Quin cost econòmic deu haver tingut l’edició del curtmetratge?

Quina historia ens explica?

Quin és el model econòmic que es representa?

Cap a quin model econòmic ens condueix?

Decreixement i teoria del decreixement, n’heu sentit a parlar mai? Busqueu informació sobre la teoria del decreixement i els seus principis bàsics.

Activitat 4: Medi. Història del món contemporani. Ciències Socials. Història d’uns texans.

Llegeix atentament l’article publicat a la premsa la tardor del 2001. A partir de tot el que explica, segueix el camí que han recorregut els texans abans d’arribar a la botiga on han estat comprats.

1. Lectura del text “La volta al món d’uns texans”, fer un llistat de totes les matèries necessàries per a l’elaboració d’uns pantalons: cotó, tint, pedra tosca... I els diferents procediments de fabricació: del fil, de la cremallera, del tint...

2. Localització en grups del lloc on s’obtenen aquests productes i quines són les condicions laborals i mediambientals en què s’elaboren. Realització d’una fitxa per cada procés i materia.

3. Posada en comú de la informació obtinguda. Cada fitxa s’enganxarà a un mapa mundi amb una mostra del producte o procés corresponent (fil, cotó...). Senyalització mitjançant fletxes i fils en el mapa del recorregut de les matèries de producció (al final quedarà una teranyina).

4. Debat obert sobre els resultats obtinguts.

5. Introducció teòrica: la deslocalització de les empreses.

Material necessari: • Mapa mundi de pissarra.

• Cola, tisores, fils, agulles, blu-tack o cel·lo (per seguir el camí que fan els texans damunt el mapa) • Papers, llapis i/o retoladors, bolígrafs.

• Materials de roba texana duts de casa: butxaca, botons, cremalleres, etc. (o sinó fotografies o dibuixos de les diferents parts/materials dels texans) (activitat extreta d’Intermón-Oxfam)

6

La volta al món d’uns texans: «A la fàbrica de Jebel (Tunísia) treballen uns 500 empleats, sobretot cosint, sense cap tipus de protecció a les màquines, amb un soroll ensordidor i una calor aclaparadora. Les cosidores cobren 220 dinars cada mes, és a dir, uns 448€, que poden incrementar-se en 24€ si compleixen els objectius. La mitjana de producció de cada empleada és d’unes 2.000 peces per dia.

Cada treballadora fa més de tres tasques per minut com a mitjana. La jornada laboral comença a les 7,15 i acaba a les 17,45 amb un descans d’una hora per esmorzar i un màxim de dues aturades de quinze minuts per anar al lavabo. A la fàbrica també treballen homes, la majoria a la zona de tall i rentat o bé a les oficines. De tota manera, la proporció de dones és tan elevada que fins i tot s’ha posat una botiga de llençols i tovalloles per a l’aixovar a l’entrada de la fàbrica. Els empleats estan afiliats en gran part al sindicat Federació de Treballadors del Tèxtil, segons el qual les condicions laborals no estan del tot malament. Tot i així, hi ha treballadores que denuncien haver de treballar fins a les 23.00 hores quan les 22.00 és el límit legal, o que la distància al lavabo és tan gran que és impossible anar i tornar en menys de quinze minuts.

Abans de la confecció dels texans, hi ha l’elaboració i tintatge de la roba, que es fa a Milà, gràcies al tint anyil portat des de Frankfurt i a la pedra tosca extreta d’un volcà inactiu a Turquia. El procés de rentat i tintatge és un dels més bruts en la producció d’uns texans i, encara que a Milà el procés es fa seguint totes les directrius de protecció del medi ambient, la major part del rentat i tintatge es porta a terme a les fàbriques de Tunísia, on les lleis mediambientals i laborals són més permissives, amb la corresponent contaminació dels rius.

Una de les primeres matèries més importants per a l’elaboració de la roba és el cotó, que arriba a Itàlia sobretot des de Benín i altres països de l’Àfrica oriental. Les condicions de treball del cultiu del cotó són molt dures, i els avanços tecnològics, quan arriben en forma de plaguicides o fertilitzants, poden donar lloc a intoxicacions letals per als agricultors si no es fan servir amb l’atenció necessària. Treballar com a jornaler a Benín en el cultiu del cotó suposa uns ingressos d’uns 0,96 euros per dia. Els petits productors, segons la temporada, poden cobrar 24 euros per una tona i mitja de cotó, equivalent a un camal del producte final. Per això molts tenen tots els membres de la família treballant al cultiu, cosa que fa que molts nens deixin d’anar a escola.

Als camps de cotó de Benín, quan els agricultors no poden pagar els fertilitzants, les institucions oficials d’agricultura es queden amb la terra o, si no n’hi ha, amb qualsevol bé de què disposin els productors.

A més del cotó de Benín, també es fa servir cotó procedent del Pakistan o de Corea per a l’elaboració de la roba de les butxaques, que es fa al Pakistan.

Els fils que es fan servir a la confecció, que tenen diferents tipus de resistència segons el color, són un altre component important dels texans. Els fils es fabriquen a Irlanda del Nord, a Hongria i a Turquia, es tenyeixen a Espanya i es cargolen en rodets a Tunísia, abans de portar-los fins a la fàbrica de producció de Lee Cooper a la mateixa Tunísia.

Per donar resistència als fils, aquests porten a la seva composició diferents percentatges de fibra de polièster que es compra al Japó, on es produeix a partir de derivats del petroli. La cinta de polièster de la cremallera també està fabricada mitjançant derivats del petroli a França en una empresa japonesa. El llautó, aliatge de coure i zinc, es fa servir a Alemanya per produir els reblons i part dels botons. El fil de llautó fabricat al Japó servirà per fer les dents de les cremalleres. El coure i el zinc utilitzats per fabricar el llautó procedeixen sobretot de Namíbia i Austràlia.

Consum Responsable

En el procés d’extracció del coure de les mines de Tsumeb (Namíbia), els miners s’exposen a l’arsènic, un element molt tòxic sobre el qual sembla que no hi ha cap tipus de control, amb els corresponents problemes mediambientals i sanitaris que pot generar. Alguns miners que treballaven a la mina pensen demandar els propietaris per greus lesions pulmonars.

A la ciutat namíbia de Tsumeb la mina i la foneria de coure s’han reobert després d’estar dos anys tancades degut a una vaga. La població ha recuperat la seva principal activitat industrial, però des que es va reobrir la mina no s’ha comprovat en quin estat està i hi ha molta preocupació pels efectes de la contaminació en la població humana. Però quan cents de persones no tenen una feina que els proporcioni uns ingressos per menjar, pensar en el medi ambient és un luxe.»

El preu d’uns texans Lee Cooper: BARCELONA:

47.7 €

LONDRES:

31.85£

PARÍS:

48.08€

COST FABRICACIÓ:

7.96€

TRANSPORT DE TUNÍSIA A FRANÇA:

0.16€

SALARI D’UN DIA DE LES COSTURERES:

0.93€ 9.05€

Existeix una diferència de 38.65€/texà, que es queda la marca Lee Cooper.

Activitat 5: Plàstica. Educació visual i plàstica. La nevera.

Dibuixa o construeix una nevera gegant amb cartons en la que quedin ben diferenciades les diferents parts i la porta.

Crea amb paper maché aliments bàsics de la compra: carn, peix, una dotzena d’ous, un plat d’arròs cuinat, pa per descongelar, melmelada, sucs, llet, mantega, plàtans, taronges, pastanagues, peres, porros, tomata, enciam, cigrons cuinats...

Com es col·loquen els aliments dins la nevera per tal de millorar-ne la conservació i evitar malmetre’ls abans d’hora? On és millor guardar els ous? On col·locarem els aliments crus? I els aliments cuinats o per descongelar?

Busqueu informació al respecte i col·loqueu de manera correcte els aliments a la nevera. Observeu si a les neveres de casa ho feu de la mateixa manera.

Algunes pistes: http://www.portaldelcomerciante.com/MiAfic/Userfiles/25/Web%5C/%20FICHAS%205%C3%82%C 2%BA%20Sesi%C3%83%C2%B3n.pdf

8

Activitat 6: Música. Educació Musical. Cinefòrum No compreu Pecadors! / Actuació Musical Activitat 1: Visionat de What would Jesus Buy? De Morgan Spurlock i Rob VanAlkemade. El documental, segueix un grup de militants que lluiten pel consum responsable durant l’època nadalenca tot muntant expectacles de cant gospel. Durada: 86 minuts (més informació sobre la pel·lícula a Wikipedia: http://en.wikipedia.org/wiki/What_Would_Jesus_Buy%3F) Existeix una còpia en préstec gratuït al CeDRe. Elaboreu una cançó que expliqui què és el Consum Responsable i feu-ne un lipdub amb la classe.

Penjeu-la al web/blog del centre educatiu i feu-ne difusió. Ha funcionat? La gent ha escoltat la cançó i ha entès què és el Consum Responsable? Creieu que la música és un bon mitjà per transmetre coneixement? És una bona eina per fer “la revolució” que pregonen al documental?

Busqueu cançons de cantants i grups musicals de totes les èpoques que hagin servit per enviar idees al món, per convèncer la gent de participar o no en diferents campanyes o moviments en favor o en contra de determinades idees. Analitzeu-les, i classifiqueu-ne el contingut, segurament, les cançons ens fan un retrat polític i cultural de la dècada en què van ser composades. Trieu les que més us agradin i apreneu-les, organitzeu un concert històrico-reivindicatiu a través de les músiques que han volgut canviar el món.

Activitat 2:

El grup Muyayo Rif va presentar el 2010 la cançó "Decreixement" dins el seu disc "Construmón", la pots escoltar aquí: http://www.youtube.com/watch?v=teO8L0NqyYw

Lletra: Què està passant en el món?

El reggae no sona al carrer.

Els astres no saben què fer, i els diners marquen el son.

Els polítics marquen els gols.

Al ring està la religió.

El sud continua existint, la llibertat està patint.

Salta, balla, crida pel decreixement.

Salta, balla, crida pel decreixement.

Per què sempre tothom vol més?

Aixafar l'altre ens dóna l'aire.

La propietat és un estament!

Els altres no ens importen gens!

Ens banya la hipocresia.

On és la diversitat?

Consum Responsable

Produïm com uns animals!

Aquest món ens esclafarà!

Salta, balla, crida pel decreixement.

Salta, balla, crida pel decreixement.

Organitzeu‐vos per grups i composeu una cançó que parli sobre el decreixement, poseu‐hi música amb els instruments que normalment utilitzeu a l’aula.

Penseu en fer una estrofa que presenti els principis del decreixement i una tonada que repeteixi el que creieu que cal que tothom recordi del decreixement.

Activitat 7: Medi. Ciències de la terra i el mediambient. Ciències i tecnologia.La Llei de les 3R: Reduir, Reutilitzar, Reciclar Raona per què l’ordre de la Llei de les 3R és Reduir, Reutilitzar i Reciclar i no, per exemple, Reciclar, Reutilitzar, Reduir.

Pensa en un producte/aliment que utilitzes habitualment. Té embolcall aquest producte? En cas afirmatiu:

• • •

Com se’n podria reduir l’ús?

Com es podria reutilitzar?

En quin contenidor de reciclatge aniria? Creus que és un residu fàcil de reciclar?

El centre educatiu en el que estudies, redueix, reutilitza i recicla? Quins materials? Com ho fa? Es podria millorar la gestió de les 3R al centre? Què proposes? Com i qui ho faria? (pensa en accions concretes, realistes i realitzables que puguin posar-se en funcionament al centre)

Activitat 8: Llengua. Tipus de productes Busca la diferència dels diferents tipus de productes i posa un exemple de cadascun:

-

Producte ecològic Producte sostenible Producte de comerç just Producte biodegradable Producte reciclat

De tots aquests productes, quin creus que és millor? O no n’hi ha de millors que els altres? Quins tenim més a mà, perquè? Debat obert a classe.

Redacteu per parelles un conte infantil on s’expliqui què és i com funciona el mercat d’un dels cinc tipus de producte.

10

Activitat 9: Coneixement del medi social i cultural. Ciencies Socials. Les joguines Reflexiona sobre la quantitat de joguines que tens. Creus que en tens moltes?

Ara pensa en la teva joguina preferida o en la que més utilitzes: D’on prové? Creus que és necessària? La pots substituir per una altra? Quant de temps dura? On va a parar un cop ja no funciona o ja no la vols?

Webs per consultar: Revista Opcions núm 5: http://opcions.org/sites/default/files/revistas/op5.pdf fabricants i marques) Museu del joguet de Catalunya: www.mjc.cat

(joguines,

Activitat 10: Coneixement del medi natural, social i cultural. Ciències socials.

L’aniversari És el dia del teu aniversari i decideixes celebrar-ho amb els teus amics i amigues fent una festa.

Explica què faries per celebrar-lo: lloc, quin tipus de menjar hi hauria... Un cop redactada la llista, repassa-la punt per punt i contesta: creus que el consum que has previst per fer la festa, ha estat responsable? Per què sí i per què no? Com podries aconseguir una festa més responsable sense perdre’n l’essència?

Activitat 11: Llengua. Anuncis Tria un anunci d’una revista o diari, tapa’n la marca (enganxant-hi un paper...) i posa’l en un piló on hi haurà tots els anuncis que heu triat els nois i noies de classe. Per odre, aneu agafant un anunci cadascú (no t’hauria de tocar el que has escollit, si és així, canvia’l) Un cop el tens, observa’l (sense mirar la marca) i respon: A primera vista, què creus que anuncia? Per què? Quin missatge o imatge et dóna la pista?

Ara mira’n la marca i respon: Anuncia el que et pensaves?

Penses que les imatges tenen relació amb el producte que s’anuncia?

Quin missatge interpretes?

Decideix si la compra d’aquest tipus de producte és necessari o no, és a dir, crea consumisme compulsiu? En el cas de ser necessari, investiga si tens la possibilitat de comprar-lo de manera responsable.

Debat obert sobre l’impacte de les marques en el nostre dia a dia i sobre la sostenibilitat ambiental i cultural.

Consum Responsable

Activitat 12: Anglès. Fair Trade Around the world over 20 million farmers make all or part of their income from growing coffee.

Many of them are located in the countries with the lowest GNP’s per capita – they are poor.

To quote from the Canadian Geographic - CIDA map - “Canadians making a difference in the world 1 ... With the support from the Canadian International Development Agency thousands of individual Canadians, hundreds of organizations, businesses and institutions are working with partners in developing countries to reduce poverty...”

As fledgling members of a CIDA action committee, you have been assigned to investigate the “Fair Trade” movement and how it might help to increase the wages for coffee growing farmers.

Use this CIDA technique to examine the issues surrounding “Fair Trade Coffee”: C (Consideration) - Ponder the issue and make a brief statement about the problem.

I (investigation) - Investigate the issue using a variety of sources - Internet, reference books, texts, photos, newspapers, magazines, and interviews.

D (Decision) - Weigh the evidence and make decisions about how to solve, or at least help to solve the problem.

A (Action) - Plan a course of action that might help to solve the problem or at least make people more aware of it.

After you have researched what Fair Trade coffee is, answer the following questions: 1. What is Fair Trade?

2. What are some of the conditions that must be met for a product to be Fair Trade certified?

3. Who benefits from Fair Trade?

4. How can you identify Fair Trade products?

5. What Fair Trade products are available?

6. Why should we consider buying Fair Trade coffee (and other Fair Trade products)?

7. What else can you do to promote the purchase of Fair Trade products?

12

Activitat 13: Tutoria. L’Excusa: Ecologia.

Mireu el vídeo (20 minuts) de la col·lecció l’Excusa de l’Agenda Llatinoamericana sobre l’ECOLOGIA i a partir de les problemàtiques i solucions plantejades obriu un debat sobre el paper que juguem les persones en el planeta i l’emergència de reacció que aquest ens demana per sobreviure. http://www.youtube.com/watch?v=B-cCPyjcdoc&list=UULCDGexuYVcSDzJ-MJcf7Q&index=5&feature=plcp

Activitat 14: Tutoria. L’aigua: un dret o un luxe?

A partir del curt “La historia del agua embotellada” i amb les dades econòmiques del tríptic “Tan clar com l’aigua”, realitzeu un debat sobre si creieu o no que la societat ha convertit el recurs de l’aigua en un estereotip de riquesa.

- “La historia del agua embotellada”: http://www.youtube.com/watch?v=9ICFp-7RgS4 - Dades econòmiques extretes del tríptic de la campanya “Tan clar com l’aigua” elaborat per l’Ajuntament de Girona l’any 2011

Consum Responsable

4. Índex de glossari 4.1 Criteris per a un consum responsable 4.2 Criteris ambientals •

Criteri d’estalvi: La petjada ecològica

•

L’estalvi dels recursos naturals: aigua i energia

•

Criteris ambientals generals que pots tenir en compte en l’elecció d’un producte: -

Matèries primeres

-

Procés de fabricació i distribució

-

Ús del producte

-

Fi de vida útil

4.3 Criteris socials •

El comerç Just: El cacau

•

Empreses i Iniciatives d’Economia Social

•

Entitats Socials per a la Inclusió

•

Finançament Solidari

•

Estalvi Responsable -

Fons d’inversió ètics

-

Inversions verdes

-

Banca ètica

-

Fons d’Inversió Social Responsable

4.1 Criteris per a un consum responsable Una de les activitats quotidianes més compartides per les famílies catalanes és anar a comprar.

Però el nostre consum la majoria de vegades es fa sense tenir en compte les repercussions sobre el medi ambient i les persones que habitem el planeta.

D’acord amb la Declaració oficial de les Nacions Unides amb motiu de la Cimera de la Terra de 2002 una de les “principals causes que continuï deteriorant-se el medi ambient mundial són les modalitats insostenibles de consum i producció particularment en els països industrialitzats”. En

14

aquest sentit les Nacions Unides fa una crida a revisar aquests models insostenibles, recorrent a models de consum responsable.

Per un consum responsable entenem l’elecció dels productes i serveis no només en base a la seva qualitat i preu, sinó també pel seu impacte ambiental i social i per la conducta de les empreses que els elaboren.

També es parla de Consum Responsable o consum crític (com a definició complementària a la definició anterior), que és aquell que implica consumir menys, escollint consumir només allò necessari i estant atentes a com ens influeix la publicitat en la creació de necessitats supèrflues. És un imperatiu del nostre temps la realització d’un canvi social entorn als nostres hàbits de consum. El principi fonamental és que tots som corresponsables amb la nostra compra dels impactes socials i ambientals de la producció.

Quan afegim el qualificatiu de responsable al nostre consum estem recalcant la importància que té la persona consumidora per escollir entre les diverses opcions que li ofereix el mercat de béns i serveis, tenint en compte els productes que valoren la justícia social, l’ètica i la solidaritat, i la protecció del medi ambient.

La ciutadania pot convertir la seva capacitat de compra en un important instrument de pressió com diu una organització pionera en aquests temes: Pot “votar pels seus valors a través del seu acte de comprar”. La persona que consumeix té al seu abast la possibilitat de premiar els millors i refusar els pitjors, exigint el compliment de determinades garanties socials, laborals i mediambientals.

A totes les informacions sobre Consum Responsable ens parlen de seleccionar una sèrie de criteris davant el consum a partir de fer-nos un seguit de preguntes: Necessito el que vaig a comprar? Vull satisfer un desig? Estic escollint lliurement o és una compra compulsiva? Quina quantitat en tinc ja? Quant de temps ho utilitzaré? Quant em durarà? Podria demanar-ho a algú conegut? Puc passar sense ell? Podré mantenir-ho/netejar-ho/reparar-ho jo mateixa? ...

He buscat informació per aconseguir una millor qualitat i menor preu? Com me’n desfaré un cop hagi acabat d’utilitzar-ho? Està fet de materials reciclables? Les matèries primeres que s’han utilitzat són renovables? Hi ha alguna cosa que ja tinc i que pugui reemplaçar-ho? M’he informat de qui i com s’ha realitzat el producte?

Cal saber que realitzar un consum responsable només implica realitzar un canvi en els nostres hàbits de consum que no porten comportaments molt diferents als que ja tenim, no produeixen inconvenients considerables i no requereixen esforços específics addicionals.

En el moment de comprar cal recordar que: 1.

2.

3.

4.

Has de fer-te les preguntes assenyalades anteriorment i sobretot si el que vas a comprar satisfarà realment una necessitat o desig, o bé si ho compres compulsivament.

Pensa a quin tipus de comerç vols afavorir. No oblidis que consumir productes locals, productes ecològics o de comerç just, productes naturals i productes reutilitzats i reciclats, són, sens dubte, les millors opcions mediambientals i socials.

Informa’t sobre les repercussions socials i mediambientals dels béns i serveis. Demana informació. És el teu dret.

Assegura’t la qualitat del que compres, de cara a adquirir béns més saludables i duradors.

Consum Responsable

5.

6.

Busca alternatives que minimitzin l’explotació dels recursos naturals: segona mà, reutilitzar, intercanvis, reparació.

Fes un bon manteniment de les coses i, quan acabi la vida útil d’un producte, tingues en compte les possibilitats de reciclar els materials de què està fet.

4.2 Criteris ambientals Conegut també com a “Consum Ecològic” és la part, segurament, més coneguda del Consum responsable.

Es pot plantejar des de diversos punts de vista: • •

• • • •

•

Reduint el volum de les compres.

Escollint en la nostra compra productes que en la seva fabricació hagin complert una sèrie de requisits per no generar una degradació del medi ambient.

Discriminant productes que en la seva fabricació generin un major consum de recursos naturals.

Tenint en compte la possibilitat de substituir productes contaminants per altres de naturals o biodegradables.

Avaluant les característiques dels productes, l’envasat i l’embalatge per evitar la generació de residus amb el nostre consum.

Valorant que les empreses fabricants i distribuïdores del producte disposin, quan anem a comprar, d’un Sistema de Gestió Ambiental (EMAS o ISO_14001) certificat per una entitat acreditada.

Valorant que les empreses fabricants i distribuïdores del producte procedeixin de l’economia social i alternativa.

Criteris d’estalvi: Reduir el volum de les nostres compres.

Consum responsable és consumir menys. El/la ciutadà/na pot convertir, d’aquesta manera, la seva capacitat de compra en un important instrument de pressió a l’exercir la llibertat de no consumir un producte, de prescindir de determinats béns i d’acabar amb alguns dels comportaments compulsius del consumidor, implantant noves pautes de conducta que influiran en el ciutadà i en les empreses productores dels béns i serveis.

El criteri d’estalvi és el més important a tenir en compte en tots els nostres actes de consum.

Preguntant-nos si realment estem comprant per satisfer una necessitat o desig i no compulsivament.

La petjada ecològica Estimacions actuals de les Nacions Unides mostren que el planeta, com a resultat de la sobreexplotació del sòl i la desforestació, perd cada any una superfície de terra fèrtil similar a la del territori d’Irlanda. Les dades del Fons Mundial per la Vida Silvestre mostren que la petjada ecològica d’un ciutadà en el món és de 2,5 hectàrees. Això suposa un 40% més del que és sostenible.

La petjada ecològica és un indicador que calcula l’àrea de sòl ecològicament productiu (cultius, boscos, pastura...) que cada persona, ciutat, regió o país necessita per obtenir tots els recursos

16

que consumim (aigua, energia, materials, aliments...) i l’espai que es necessita per assimilar els residus que es generen (escombraries, emissions de CO2 ...)

A Espanya, la petjada ecològica suposa 4,65ha. Al Perú és de 1,2ha. Això ens indica clarament que la distribució del consum està seriosament desequilibrada.

L’estalvi dels recursos naturals: aigua i energia.

Des de que ens aixequem del llit cada matí, les nostres activitats estan consumint recursos naturals i generant determinades conseqüències socials i ambientals en el planeta.

Consumir no és només comprar. Consumir també es refereix a gastar/utilitzar en tots els sentits, per tant, durant la nostra activitat diària i a casa nostra, realitzem consum energètic, consum d’aigua i consum en la modalitat de transport.

La Llei de les 3 R: Reduir, Reutilitzar i Reciclar La nostra capacitat com a persones consumidores es converteix una vegada més en l’eina principal per introduir pràctiques i alternatives que minimitzin l’explotació dels recursos naturals i suposin una reducció en la generació dels residus. Si tenim en compte les nostres compres habituals comprovarem com molts dels productes que adquirim es converteixen en un residu al cap d’un sol ús. N’hi ha d’altres que generen residus de diverses menes els quals, en ocasions, suposen un volum superior al del producte que utilitzarem.

Com reconèixer un producte ecològic a l’hora de comprar?

Els criteris ambientals en la compra de determinats productes han de tenir en compte l’enfocament del cicle de vida, que analitza els impactes ambientals d’un producte des de la utilització de les matèries primeres de les que està compost fins a la gestió dels residus, amb l’objectiu de minimitzar els seus impactes negatius per al medi ambient.

Un producte ecològic és aquell que té un menor impacte en el medi ambient durant tot el seu cicle de vida, que compleix amb la mateixa funció -o millor- que un producte no ecològic i que assoleix les mateixes quotes de qualitat i satisfacció -o millors- per a la persona usuària.

Les etiquetes i certificats ecològics serveixen perquè la persona que consumeix distingeixi els productes que compleixen les majors exigències ambientals.

Criteris ambientals generals que pots tenir en compte en l’elecció d’un producte: En quant a les matèries primeres del producte (conservació de recursos i baix impacte dels materials). Que les matèries primeres dels productes provinguin de processos de reciclatge (paper 100% reciclat, bolígrafs o mobiliari d’oficina fabricats en plàstic pp reciclat). Que les matèries primeres provinguin de recursos renovables gestionats de manera sostenible (mobiliari de fusta i de paper certificat pel FSC o similar). Que les matèries primeres no hagin estat testades o experimentades en animals (productes de neteja).

En quant al procés de fabricació i distribució del producte (producció neta, reaprofitament de components de productes en desús). Que en el procés de fabricació s’hagi tingut en compte la disminució dels impactes ambientals (consum d’aigua i energia, vessaments i emissions incloent requeriments per les emissions de CO2). Que no s’hagin afegit substàncies tòxiques per la salut o el

Consum Responsable

medi ambient (per exemple, determinats colorants al·lergògens en els uniformes de treball). Que en la distribució del producte s’hagi tingut en compte un model de transport eficient (consum de biocombustibles, mitjans de transport eficients evitant l’emissió de gasos d’efecte hivernacle, ús del cicle de missatgeria, etc. ) En quant a l’ús del producte (eficiència, minimització del consum de productes auxiliars, prevenció de la contaminació i durabilitat dels productes). Que el producte sigui reutilitzable. Que el producte sigui fàcilment recarregable (tòner, piles, etc.). Que el producte sigui de baix consum energètic (bombetes, ordinadors) o aigua (sistemes d’estalvi d’aigua). Que el producte permeti l’ús d’energies renovables (calderes de biomassa). Que el producte tingui una vida útil llarga. Que sigui de fàcil reparació.

En quant a la fi de la vida útil del producte (utilització de monomaterials i materials compatibles per facilitar el reciclat, fabricació modular fàcil de desmuntar, identificació de materials difícils de reconèixer mitjançant codis). Que el producte sigui reciclable. Que el producte estigui compost per monomaterials que faciliten el reciclatge. Que les peces estiguin marcades clarament per a la seva identificació i reciclatge. Que s’hagi reduït tot el possible l’embalatge i que aquest sigui reciclable.

4.3 Criteris socials Com a consumidors i consumidores també hem de tenir en compte abans d’adquirir un producte o servei, aspectes ètics relatius al compliment de convencions internacionals i estàndards sobre condicions laborals dignes, salaris mínims, drets de treballadors i treballadores, i lluita contra el treball infantil, com són per exemple els estàndards del Comerç Just pel que fa a les relacions NordSud per a determinats productes.

Podem assegurar-nos que les empreses fabricants i proveïdores garantitzen que en l’elaboració dels seus productes o desenvolupament dels seus serveis s’hagin complert unes condicions laborals dignes. En aquest sentit, podem buscar informació sobre les seves polítiques i sistemes de gestió relacionats amb matèria laboral interna i subcontractació de proveïdors, i un cop informats, premiar a les millors o castigar a les pitjors.

També podem considerar criteris socials relacionats amb el mercat laboral prioritzant la compra de productes i/o serveis elaborats per empreses d’economia social, en particular aquelles que donen oportunitats de feina a col·lectius desafavorits (discapacitats, persones excloses o en risc d’exclusió, etc. ) • • • • •

Comerç Just Empreses i iniciatives d’Economia Social Entitats Socials per a la Inclusió Finançament solidari Estalvi responsable

Comerç Just El comerç just és una alternativa comercial per als petits productors del Sud que han vist un desenvolupament econòmic i social restringit per les condicions del mercat. És una alternativa econòmica que contribueix a un desenvolupament sostenible oferint als productors millors condicions comercials i millor qualitat de vida. Està basat en el diàleg, la transparència i el

18

respecte. I busca una major equitat que el comerç internacional, assegurant els drets de productors/es i treballador/es.

Circuit més habitual del comerç just: 1. Els/les productors/es: Organitzats en cooperatives o associacions, ofereixen garanties de respecte al medi ambient, de funcionament democràtic, igualtat de gènere i no explotació infantil.

Per evitar relacions de dependència intenten destinar una part de la seva producció al comerç just i una altre al convencional, una part al mercat local i nacional i l’altra a l’internacional.

Reinverteixen beneficis en projectes socials de desenvolupament comunitari.

2. La importadora: Que es comunica directament amb el productor/a visitant les cooperatives productores, coneixent els productors i establint un clima de confiança. Els garanteix un preu mínim independent de les fluctuacions del mercat (borses de Nova York, Londres o París) i els ofereix un pre-finançament per afrontar despeses inicials que evitin l’endeutament.

3. Les botigues de comerç just: Que desenvolupen una tasca comercial (venda), però també de sensibilització (informant sobre l’origen del producte) i de pressió política i empresarial (participant en campanyes).

4. El consumidor/a: Que obté la garantia que el seu producte és de comerç just tant per l’aval de les importadores com pel control de les organitzacions que agrupen importadores i botigues i els segells de garantia.

Estem fent un intercanvi digne?

L’anomenada “globalització” porta unes conseqüències al mercat, el qual té molt de poder i està poc regulat, que són l’origen de molts dels problemes socials, econòmics i ambientals que arrosseguem i que, en particular, pateixen els països empobrits. Aquests països estan condemnats a produir uns pocs productes per a l’exportació, sense poder diversificar la seva economia i sense poder regular el seu comerç. Per tant, acaben sent països productors sense força per negociar davant les empreses multinacionals i els intermediaris.

Els intercanvis comercials sud-nord continuen essent de colonització: • •

El Nord importa productes bàsics fets amb mà d’obra barata i matèries primeres del Sud. I es reserva el valor afegit de l’elaboració i, cada cop més, la distribució.

Les polítiques aranzelàries del Nord perpetuen aquest estat de coses: faciliten l’entrada d’allò que convé al capital occidental (sovint matèries primeres i productes poc transformats) i dificulten l’entrada del que no li convé (a vegades dels mateixos productes un cop elaborats i envasats). Això, entre d’altres efectes, perjudica els països empobrits amb la progressiva devaluació de les matèries primeres.

Els beneficiats, en tot això, són les grans empreses de transformació i comercialització que controlen el mercat i donen suport a aquestes pràctiques duaneres.

Els grans perjudicats són els petits productors del Sud, obligats a vendre a unes poques empreses compradores, en les condicions que aquestes els imposen. I sinó, a ser exclosos del mercat.

Des dels anys 70 el preu de les matèries primeres, en general, ha caigut mentre que els preus dels productes manufacturats (ja fabricats, producte final) no han fet més que augmentar. Per exemple:

Consum Responsable

“el cacau ha caigut un 7% anual... durant 24 anys, el cafè ha caigut un 77% entre els anys 1997 i 2001, el cotó ha caigut a la meitat des de mitjans dels 90 i l’arròs s’ha reduït en un 61% des de 1980”.

Exemple: El cacau i el cafè són dos productes que es cultiven al tròpic, però les principals empreses fabricants de xocolata i torradores i comercialitzadores de cafè estan a Europa i als EUA, i els seus preus es fixen a les borses de Londres i de Nova York.

Cal un comerç regit per criteris ètics i de justícia, que doni a cadascú el que mereix. Per això cal un comerç just i solidari.

Característiques: 1.

2.

3.

4.

5.

6.

7.

8.

9.

10.

11.

12.

13.

Salaris i condicions de treball dignes. Respectar els drets laborals (article 23 dels DDHH).

Transparència de preus i pagament per endavant dels productes.

Compromisos comercials a llarg termini.

Reduir al màxim els intermediaris i especuladors.

Absència d’explotació infantil (article 4) i igualtat entre homes i dones (article 1).

Respecte pel medi ambient i aposta per la producció ecològica.

Productes d’alta qualitat.

Informació al consumidor sobre l’origen i condicions de producció. I si l’empresa vol, pot anar més lluny, adquirint una Responsabilitat Social Corporativa (RSC).

Organitzacions productives democràtiques i participatives.

Beneficis destinats a les millores socials i a la comunitat.

Preus justos Dret a la infància i l’educació Accés a recursos.

Quatre raons de PERQUÈ cal un comerç just: • • • •

Les 3 persones més riques del món tenen una fortuna superior al PIB dels 48 països més pobres.

Els ingressos de les 50 empreses més grans són superiors a la renda conjunta dels 160 països més pobres.

El volum d’operacions de General Motors és superior al PIB de Dinamarca.

El ritme actual de desaparició d’espècies d’éssers vius és 1.000 vegades superior al que s’ha donat al llarg de la història.

Desenvolupament i exportacions: Amics o enemics?

Els països del Sud han vist les seves economies abocades a l’exportació des del temps de la colonització. Fa temps que produeixen les postres d’Occident (te, cafè, xocolata, plàtans,..) i ara, a més, produeixen també la roba que la nostra moda estableix, provocant la disminució dels terrenys per al conreu d’aliments quotidians, fent-los escassos i per tant, més cars.

Per tant, orientar l’economia cap a l’exportació no els ha dut desenvolupament. Per això, les organitzacions socials del Sud reclamen un model d’economies autocentrades (on es produeixi principalment per al mercat intern), defensant la sobirania alimentària.

20

Què és la sobirania alimentària?

La sobirania alimentària reivindica el dret dels seus pobles i estats a establir les polítiques agràries i alimentàries que més els convinguin per assegurar-se una alimentació sana, suficient i adient a les tradicions culturals.

Un principi que serveix al Nord per defensar polítiques agràries en favor d’una agricultura pagesa i no de l’agroindústria exportadora, que amenaça les agricultures familiars arreu del món.

Què és el consumisme? És l’actitud de consumir desmesuradament sense tenir en compte les necessitats reals ni les conseqüències negatives -socials o mediambientals- que genera el consum excessiu.

La societat de consum es caracteritza per l’abundància, la massificació i l’homogeneïtat. Els productors col·loquen al mercat el que ells prèviament determinen i amb la publicitat tendeixen a crear la necessitat de compra.

Consumim massa els que formem part de l’anomenat “primer món”. Essent només la 1/5 part de la població mundial, els europeus, nord-americans, japonesos i australians consumim 4/5 parts dels recursos disponibles. Per tant, el benestar del planeta no s’està distribuint de forma equitativa, i això ens indica que estem davant d’una injustícia social molt gran.

El nostre consumisme té efectes negatius no només al Nord sinó també al Sud: • • • • •

El malbaratament dels recursos naturals dels països del Sud contribueix a la desforestació de les selves equatorials i a la marginació de pobles indígenes.

La set de petroli és causa d’ocupacions militars i dictadures a l’Orient Mitjà.

L’augment del consum de telefonia té relació amb les guerres a l’Àfrica dels Grans Llacs pel control de les mines d’on surten els minerals de què s’abasteix la indústria que la fabrica.

La fal·lera de comprar roba més barata fa possible el fenomen de les maquiles, on es produeix explotació laboral.

La compra de determinats aliments d’agroexportació provoca la crisi de les pagesies i l’èxode rural cap a les ciutats.

El cacau El consum mundial de cacau supera els 3 milions de tones anuals. El 90% de la producció es concentra a 8 països: • • •

Costa d’Ivori Ghana Indonèsia

• • •

Nigèria Brasil Camerun

• •

Equador Malàisia

I també el 90% de la producció prové de petites propietats.

Aquests productors s’enfronten a un mercat molt concentrat en pocs compradors (comercialitzadors), que després venen el cacau en gra a una indústria de transformació també molt concentrada. Només 6 corporacions europees i nord americanes acaparen el 80%, aproximadament, de la venda per al consum final:

Consum Responsable

Mars, Kraft, Nestlé, Ferrero, Hershey, Cardbury Schweppes.

Durant els anys 70 i 80 es van signar diversos acords internacionals que regulaven els estocs mitjançant l’Organització Internacional del Cacau, que absorbia excedents quan n’hi havia massa i els venia quan en faltava. Això, suavitzava les fluctuacions de preu i afavoria les decisions dels productors i també als consumidors. Però a partir del 1993 ja no es van signar més acords a causa dels interessos de les indústries comercialitzadores i els desacords polítics dels països productors. A partir d’aquell any els preus han baixat en picat, i el cultiu del cacau és un treball gairebé no remunerat. Als productors només els arriba el 5% dels ingressos i, en canvi, el 40% va a parar a mans de les multinacionals de manufactura i distribució.

Empreses i Iniciatives d’Economia Social L’economia solidària vol promoure un desenvolupament durador integrant les necessitats de les generacions actuals i futures. Participa concretament en la lluita contra les causes de l’exclusió i la pobresa i no únicament sobre les seves conseqüències. Té com a objectiu afavorir l’expansió de cada ésser humà i permetre que cadascú equilibri el millor possible al llarg de la seva vida, el temps dedicat a la formació, a una activitat remunerada, al voluntariat i a la vida familiar o personal.

Està basada en la tolerància, la llibertat, la democràcia, la transparència, l’equitat i l’obertura cap al món.

Les empreses d’economia social compleixen una sèrie de principis com: 1.

2.

3.

4.

5.

6.

7.

El respecte de la legislació nacional i europea en matèria de drets humans, drets laborals, dret social i el respecte de les regles promulgades per l’Organització Internacional del Treball (OIT).

Satisfer de manera equilibrada els interessos respectius de tots els protagonistes (treballadors/es, empresaris/es, socis/es de l’associació o accionistes de l’empresa, clientela, proveïdors/es, comunitat local, nacional i internacional) interessats per les activitats de l’empresa o de l’organització.

La creació de llocs de treball estables i l’accés de persones desafavorides o poc qualificades.

La generació d’accions, productes i mètodes de producció no perjudicials pel medi ambient a curt i llarg termini.

La promoció de la cooperació enlloc de la competència dins i fora de l’organització.

El caràcter no lucratiu de les iniciatives solidàries, la promoció humana i social, cosa que no impedeix que sigui imprescindible equilibrar els ingressos i despeses, incloent, sempre que sigui possible, l’obtenció de beneficis. Els possibles beneficis no es reparteixen com a benefici particular sinó que reverteixen a la societat mitjançant el recolzament a projectes socials, a noves iniciatives solidàries o a programes de cooperació al desenvolupament entre altres.

Compromís amb l’entorn, ja que les iniciatives solidàries estan plenament integrades en l’entorn social en què es desenvolupen. Això exigeix la cooperació amb altres organitzacions que afronten diversos problemes del territori i la implicació en xarxes, com a únic camí perquè les experiències solidàries concretes puguin generar un model socioeconòmic alternatiu.

Amb la finalitat de fomentar l’Economia Solidària i contribuir a una millor coordinació entre les entitats que s’hi dediquen, el 1995 es va construir la Xarxa Estatal d’Economia Alternativa i Solidària, la REAS.

Consum Responsable

Entitats Socials per la Inclusió L’accés al mercat laboral no és un camí fàcil per a la majoria de la població, però si a més pertanys a algun col·lectiu vulnerable (immigrant, discapacitat, aturat de llarga durada, exreclús...) aquest camí encara es torna més complicat.

El treball, a més de ser una font d’ingressos econòmics, també és una eina d’integració social i de realització personal i excloure aquestes persones del mercat laboral té conseqüències que van molt més enllà de les merament econòmiques.

L’objectiu d’aquestes entitats és establir diferents mecanismes per lluitar contra la discriminació i en favor de la igualtat d’oportunitats en l’accés a un lloc de treball amb la finalitat que les persones pertanyents a col·lectius vulnerables s’incorporin al mercat laboral.

Finançament Solidari Existeixen nombroses persones que, conscients de l´ús que els bancs fan dels seus diners volen dirigir els seus estalvis cap a projectes de caràcter social, ajudar a crear empreses solidàries o participar en xarxes de consum alternatiu.

El finançament solidari pretén servir d’eina financera, de mediador, entre les persones o les entitats que tinguin projectes econòmics socialment útils, i les persones i inversores que estan en disposició de posar a treballar els seus diners, prioritzant l’interès social. El mecanisme bàsic utilitzat són els préstecs solidaris que afavoreixen que els projectes no hagin de dependre exclusivament dels criteris ni del sistema financer tradicional i que les persones utilitzin el poder dels seus diners per afavorir un model social diferent, més solidari, participatiu i ètic.

A més, les entitats que treballen en aquest sector intenten difondre i sensibilitzar la societat que són possibles altres maneres d’enfocar i viure l’economia, fora del model econòmic consolidat, potenciant l’intercanvi i la difusió d’experiències.

Algunes experiències i iniciatives ja funcionen a l’estat espanyol, moltes d’elles a través de la xarxa REAS: Fundación Gaztelan a Navarra, Associación de Financiación Solidaria a Aragó, Tercer Sector i GAP a Madrid, IUNA a València, Deixalles a les Illes Balears, Anagos a Canàries... A Catalunya hi ha la XES: Xarxa d’Economia Solidària de Catalunya (que forma part de REAS).

Què pots fer tu?

• •

Si tens una idea empresarial pots sol·licitar el recolzament d’entitats dedicades al finançament solidari.

Pots convertir-te en una persona inversora solidària aportant una quantitat econòmica a la xarxa d’inversió solidària, finançant projectes empresarials amb criteris ètics, socials i mediambientals.

23

Estalvi Responsable Si tenim estalvis, hem de preguntar-nos: què es fa amb els nostres diners? quin és l’origen dels interessos que ens dóna l’entitat bancària o la caixa? quines accions es financien en altres països? i quina transparència tenen les entitats en la seva gestió?

La major part dels productes d’estalvi o d’inversió dels bancs tradicionals o les caixes d’estalvi busquen la màxima rendibilitat prestant o invertint sense tenir en compte l’impacte social o ambiental de la inversió. Pel que és probable que els nostres diners s’estiguin utilitzant per finançar activitats altament contaminants que no garanteixen uns drets laborals bàsics o d’indústries específiques contràries als nostres principis.

Què pots fer tu?

• •

Actua en conseqüència amb els teus principis. Informa’t sobre les diverses experiències d’estalvi, finançament social, inversions verdes i banca ètica.

Pregunta al teu banc o caixa sobre els fons d’inversió ètics, ecològics i solidaris i els criteris d’inversió.

Existeixen diferents iniciatives que permeten a les persones responsables dels seus estalvis i les seves inversions, la possibilitat de decidir sobre el millor ús dels seus diners: Fons d’inversió ètics: COOP57 va iniciar la seva activitat a Catalunya arran de la lluita dels treballadors de l’Editorial Bruguera per mantenir els seus llocs de treball. Quan l’editorial va tancar definitivament, un grup d’antics treballadors va crear un fons amb part de les indemnitzacions que van rebre pel seu acomiadament per promoure projectes econòmics que perseguissin la creació de llocs de treball de qualitat, especialment aplicant models cooperatius.

El 1996 es va crear amb aquest fons COOP57, sota la forma jurídica de cooperativa de serveis financers. En un inici, el seu desenvolupament va anar molt vinculat amb el cooperativisme de treball associat, però progressivament va ampliar la seva base social a altres tipus d’entitats de l’economia social i solidària. Paral·lelament, va anar creixent també la seva base de socis i sòcies col·laboradors.

A partir del 2005 COOP57 va posar en pràctica un creixement en xarxa arran de l’interès que havia despertat aquest experiment en altres territoris. Aquell any, una xarxa d’entitats d’economia social i solidària vinculades a REAS-Aragón i COOP57, conjuntament, van decidir compartir el projecte. La idea fou aprofitar el model, l’estructura jurídica i l’estructura tècnica de COOP57, però aplicant un model que permetés que cada territori s’autogestionés. Això va donar lloc a la creació de COOP57 Aragó d’acord amb un model de desenvolupament en xarxa.

A partir d’aquests principis, posteriorment es van constituir COOP57 Madrid (2006), COOP57 Andalusia (2008) i COOP57 Galícia (2009). En tots aquests casos, la clau de l’èxit en la constitució d’una secció territorial de COOP57 ha estat l’existència d’una xarxa d’economia social i solidària al mateix territori capaç de gestionar-la.

Inversions verdes: empreses que es dediquen a la gestió sostenible dels boscos i que promouen la inversió en lots d’arbres de fustes nobles: Maderas Nobles de la Sierra del Segura i Nogales de Aragón en són dos exemples.

Banca Ètica: finança activitats econòmiques que tinguin un impacte social positiu, descartant negocis que poden ser molt rendibles financerament però destructius socialment. Aquest tipus de

24

Consum Responsable

banca evita els negocis especulatius renunciant a la possibilitat d’obtenir grans beneficis en poc temps. Exemples d’aquesta iniciativa són: Fiare, La Fundació Inversión Ahorro Responsable (FIARE) amb seu a Bilbao, és una organització sense ànim de lucre orientada cap a la banca ètica. La fundació fou creada per diverses entitats socials l’any 2003 al País Basc. La fundació desenvolupa les seves activitats financeres a través de l’empresa FIARE S.L. de la que controla el 100% del seu capital i actua com a agència a l’estat espanyol de la Banca Popolare Etica, tot i que té previst convertir-se en un futur en una cooperativa de crèdit. En la seva activitat pretén respondre a un doble objectiu: •

Finançar activitats econòmiques que tinguin un impacte social positiu. Això significa recolzar projectes i empreses socials, mediambientals, culturals i humanitaris.

•

Oferir a la persona estalviadora i inversora responsable la possibilitat de recolzar aquest tipus d’activitat canalitzant els seus desitjos de decidir responsablement sobre l’ús que en fa l’entitat financera.

Triodos Bank, finança empreses, entitats i projectes que aporten un valor afegit en el camp social, mediambiental i cultural, gràcies al recolzament de persones estalviadores i inversores que opten per l’impuls d’empreses socialment responsables i per la construcció d’una societat més humana i sostenible. La seva missió és contribuir a una societat que fomenti la qualitat de vida i es centri en la dignitat humana. Facilitar a persones, empreses i organitzacions un ús responsable dels diners i fomentar amb això un desenvolupament sostenible. Proporcionar a la seva clientela uns productes financers sostenibles i un servei de qualitat. Un banc amb 32 anys d’experiència en banca ètica i sostenible.

Fons ISR (Inversió Socialment Responsable): La banca tradicional ha creat també uns productes que atenen aquesta demanda, són els fons d’inversió socialment responsable (ISR). Aquest fons composen la seva cartera d’inversió (és a dir, el conjunt d’empreses en les que inverteixen) tenint en compte criteris ambientals, socials i ètics com també criteris excloents (no invertir en empreses relacionades amb armament, nuclears, tabac, alcohol, etc).

No s’ha de confondre aquests fons amb els “fons solidaris”. En els fons solidaris, els valors que componen el fons no han estat seleccionats a partir de criteris socials i medi ambientals sinó que l’única diferència amb un producte financer normal rau en la donació d’un percentatge de la comissió de gestió a una entitat social.

Informació extreta de: •

Consumoresponsable.org

•

Coordinadora d’ONG Solidàries

•

FETS

•

Wikipèdia

•

Coop 57

•

Triodos Bank

•

REAS

25