Coop 2016 web cat by Cooperatives Treball

Revista anual d’anàlisi i reflexió sobre el món cooperatiu

2016 www.cooperativestreball.coop

Exportant valors

Els principis cooperatius impacten més enllà

Les cinc competències de l’emprenedoria cooperativa —— Telecos cooperatives, mòbils ètics i sostenibles

Amaya Apesteguía, especialista en consum responsable a l’OCU

Col·laboracions de Nicola Huckerby Elba Salas Mansilla Antoni Oró Badia

coop

interns coop

SUMARI

EDITORIAL

Per una llei d’economia social catalana

ACTIVITAT

Les principals notícies de la Federació

FINANCOOP

Les cooperatives creixen amb Financoop Olga Ruiz

ECONOMIA

Usuaris àvids de valors Paula Mateu

COOPERACIÓ

L’impacte social de les cooperatives Joan Segarra

GESTIÓ

Les competències de l’emprenedoria cooperativa

ESTADÍSTICA

Més accions al territori. El programa Municipi Cooperatiu

VALORS

Més enllà de la igualtat Elba Salas Mansilla

La importància de promoure la identitat cooperativa

Pediatria dels Pirineus. Establerts per quedar-s'hi Nusos. Naturalment cooperativa Spora. Millorant la vida de les persones

El Timbal. Cooperar per créixer

CRÒNICA

I Fira de Consum Responsable. Trencant el gel Paula Mateu

HISTÒRIA

Petita història del crèdit cooperatiu a Catalunya Xavi Teis

EN PROFUNDITAT

Exportant principis. Valors que depassen el cooperativisme

ENTREVISTA

Amaya Apesteguía, experta en consum responsable i col·laboratiu Anna Argemí

MARC LEGAL

La nova Llei de cooperatives Antoni Oró Badia

SOCIETAT

El valor de la transparència corporativa. Com esdevenir organitzacions socialment transparents Jordi Garriga

INTERNACIONAL

El cercle de les telecomunicacions sostenibles

Directori de cooperatives federades

Guillem Perdrix

Nicola Huckerby

CASOS D’ÈXIT

Anna Pinter

L’EQUIP DE L’ANY

Anna Pinter

móncooperatiu coop

Paula Mateu

Josep M. Berengueras

directori coop

•coop

Número 5 2016 Revista anual

DIRECTORI

Consell Editorial Perfecto Alonso Guillem Perdrix Olga Ruiz Contacte i publicitat Olga Ruiz olga@cooperativestreball.coop

Conceptualització i realització editorial Àrea de Desenvolupament i Nous Projectes SÀPIENS PUBLICACIONS (Sàpiens, s.c.c.l.) www.sapienspublicacions.cat Impressió Gramagraf, s.c.c.l.

Director Àrea Gerard Birbe gbirbe@sapienspublicacions.cat Tel. 936 347 612 Coordinació David Heredia Disseny gràfic Xavier Alamany Dipòsit legal B. 31.107-2012

L’edició d’aquest número s’ha tancat l’11 de març del 2016

Llicència Creative Commons Reconeixement — Heu de reconèixer els crèdits de l’obra de la manera especificada per l’autor o el llicenciador Compartir Igual —

Si altereu o transformeu aquesta obra, o en genereu obres derivades, només podeu distribuir l’obra generada amb una llicència idèntica a aquesta. http://creativecommons.org/licenses/ by-sa/3.0/deed.ca

coop 2016

EDitorial

Per una llei d’economia social catalana Perfecto Alonso President de la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya.

En el moment en què estem hem d’obtenir un reconeixement legal i això no pot ser d’una altra manera que impulsant una llei que ens representi i ens defineixi.

coop 2016

om cada any, tens a les teves mans la revista .COOP, que reflecteix, en text i imatges, l’activitat que les cooperatives han portat a terme durant el darrer any. Al llarg del seu contingut s’explica el que fan les cooperatives i com ho han fet, posant en relleu el seu model i comportament, així com els valors que defineixen el model cooperatiu. A més, un dels objectius de la revista és donar valor al que singularitza el cooperativisme. A cada número hem parlat de valors com la participació, la igualtat o la solidaritat, entre d’altres. Avui, l’objecte de la revista és parlar dels valors de les cooperatives i de com aquests valors ofereixen significació, diferenciació i definició al model. Des de l’editorial de la revista volem fer una reflexió respecte on es troba en aquests moments el cooperativisme, així com els reptes que s’han d’assumir en la definició del marc transformador en el qual ens trobem. El cooperativisme ha participat en el moviment social al llarg de la seva història. Així mateix, ha batallat per consolidar un model econòmic i empresarial alternatiu davant del model econòmic i empresarial basat en l’especulació del capital. Com a conseqüència, moltes persones han tingut dificultats per classificar-nos. Això ens ha portat molts problemes de visibilitat i consolidació. La demostració d’això és que els diferents governs no han sabut què fer amb nosaltres. Ens han enviat d’una conselleria a una altra sense saber per què, han classificat el cooperativisme en funció de criteris que desconeixem, no se’ns demana opinió sobre el que pensem i el que creiem...Tot això ha posat de manifest que ningú sabia ben bé què havia

de fer amb les cooperatives o, el que és pitjor, que el projecte cooperatiu no forma part del seu ideari polític. Però la força transformadora que ens defineix ha ajudat, juntament amb altres trets, a desenvolupar una cultura social que ens ha situat en un graó on la cultura que representem és la força configuradora del nou model empresarial que definirà el nou marc social. Ara és el moment de fer un salt en el procés de consolidació d’aquest model econòmic i reconèixer-lo, atès que ja no només és un model de les cooperatives sinó que hi ha altres organitzacions i empreses socials que també participen d’aquest model. Tots plegats representem una forma de fer empresa i economia que té valors i finalitats diferents a les empreses de capital. Juntes hem de fer la nostra aportació a la definició del nou marc. En aquests moments, les cooperatives tenim un compromís i una responsabilitat que va més enllà de l’interès del cooperativisme. Això ens aboca a treballar en la transformació social, on desenvolupem la nostra activitat amb la finalitat de poder afavorir les condicions que facilitin un millor benestar social. El nostre repte a curt termini ha de passar, necessàriament, per dos objectius que són indispensables pel moment social i per la transcendència cultural en què ens trobem. En primer lloc, s’ha de configurar una plataforma representativa de totes les empreses que comparteixen model i objectiu, i que formen part de l’economia social. Aquesta plataforma ha de tenir com a fonaments del seu desenvolupament: 1 Ser representativa del sector als efectes de la seva participació en totes i cadascuna de les plataformes i organismes representatius. 2 Potenciar els valors com a objectius empresarials. 3 Establir els criteris que han de complir les empreses d’economia social per gaudir del reconeixement i els beneficis com a empresa social. En segon lloc, s’ha de demanar, des d’aquesta plataforma, l’elaboració d’una llei d’economia social

pròpia. En el moment en què estem és imprescindible obtenir un reconeixement legal i això no pot ser d’una altra manera que impulsant una llei que ens representi i ens defineixi. Avui en dia estem en un debat sobre el model d’empreses de l’economia social i no ens en podem quedar al marge. Hem d’aportar elements a aquest debat que permetin configurar el model d’empresa d’economia social. Hem de poder fer un debat entre tota l’economia social i definir el nostre model: què és l’economia social, quines han de ser les seves obligacions i quins reconeixements ha de tenir. Aquests dos objectius¬ ―d’una banda la creació, juntament amb les altres empreses d’economia social, d’una plataforma representativa de l’economia social i, de l’altra, l’elaboració per part d’aquesta plataforma de la llei d’economia social―, hem de fer-los nostres en el proper període, amb la finalitat de començar a construir el nou paradigma social des dels valors de la participació i la igualtat. Hem de saber assumir el repte que tenim al davant i empatitzar amb altres entitats que comparteixen els nostres valors, i hem de projectar a la societat el model d’empresa social donant valor a una manera de gestió democràtica i participativa.

David Martínez

coop 2016

6 interns coop

ACTIVITAT

06/15

Coneixem les nostres cooperatives La gran participació al Baròmetre de les cooperatives va permetre conèixer dades fonamentals: a l’entorn d’un 80 % de cooperatives ha mantingut o augmentat l’ocupació i la facturació respecte a l’any anterior.

05/15

Presidim la patronal del tercer sector La Federació ha assumit la presidència de La Confederació, patronal del tercer sector social de Catalunya. L’Assemblea de La Confederació va escollir per als propers quatre anys Joan Segarra, director de la Sectorial de Cooperatives d’Iniciativa Social.

07/15

Segon Baròmetre Cooperatiu ANÀLISI DE L’ENQUESTA A LES COOPERATIVES DE TREBALL FEDERADES

Baròmetre COOPERATIU

07/15

Març de 2015 1

Planificació economicofinancera FemPla és una nova eina al servei de les cooperatives federades, la qual permet conèixer les necessitats reals de finançament tant pel que fa a inversions com a circulant. Desenvolupada per la Fundació Seira, valida la capacitat de l’empresa per generar beneficis en el futur i optimitzar els recursos existents.

Ens visita La Vanguardia Digital El redactor en cap de La Vanguardia Digital, Joel Albarran, va participar a la trobada Premsa i Cooperatives, on va explicar davant els responsables de premsa de les cooperatives federades de quina manera funciona una redacció en línia pionera i referent a Catalunya.

07/15

deu propostes per a un país de cooperatives Els partits polítics que concorrien a les eleccions al Parlament van rebre 10 propostes per tal de promoure el cooperativisme. El document exposava la capacitat de les cooperatives per generar activitat econòmica i ocupació des dels valors i les persones. També es demanava al nou govern “polítiques que afavoreixin el creixement empresarial i la generació d’ocupació a partir d’un model transformador”.

2015 MAIG

JUNY

JULIOL

AGOST

SETEMBRE

07/15

06/15

Assemblea de la Federació Les cooperatives federades van donar suport a la Memòria social i econòmica 2014 en una assemblea que va coincidir en el temps amb l’aprovació de la nova Llei de cooperatives al Parlament de Catalunya.

05/15

CrÉixer amb Financoop Financoop va reunir unes 200 persones, membres de cooperatives i entitats financeres, en una jornada que va posar en contacte projectes amb necessitat de finançament a gran escala i entitats amb capacitat de resposta financera adaptada a les cooperatives. La jornada Financoop 2016 ja s’està preparant!

coop 2016

07/15

LA NOSTRA Diada Vam participar als actes del Dia Internacional de les Cooperatives: portes obertes a les empreses, rutes cooperatives, sopar festiu...

07/15

SOM agents d’internacionalització Acció acredita la Federació com a entitat de suport a la internacionalització. D’aquesta manera, podrem realitzar un acompanyament personalitzat de les cooperatives en el seu procés de venda a l’exterior. El suport a la internacionalització forma part del Pla de Treball de la FCTC, que busca fer créixer el 20 % d’empreses federades que durant el 2014 van realitzar vendes internacionals, segons el Baròmetre cooperatiu.

Capitalcoop a punt! La signatura del conveni Capitalcoop (en la imatge, el logotip) permetrà subvencionar els préstecs destinats a augmentar els fons propis de les cooperatives federades. L’acord ha estat impulsat per la Fundació Seira i el Departament d’Empresa i Ocupació, així com per les entitats membres de la xarxa Financoop Cajamar, Laboral Kutxa, Fiare Banca Ètica, Coop 57 i les societats de garantia recíproca Avalis i Oinarri.

07/15

FEm el Pla Estratègic Enquesta en línia i grups de treball específics sobre el Pla estratègic, juntament amb sessions monogràfiques del Consell Rector, han estat els espais on s’han treballat els eixos de futur de la FCTC amb vistes als propers anys.

coop 2016

interns coop

ACTIVITAT

10/15

12/15

Més participació al programa Aracoop Més de 6.600 persones i de 500 entitats van participar a l’edició 2015 del programa Aracoop, que va tancar la seva segona convocatòria amb un acte on van assistir desenes de cooperatives federades beneficiàries del programa i la FCTC com a entitat sòcia. Aracoop té per objectiu impulsar l’economia social i cooperativa com un model empresarial estratègic i transformador de realitats socials.

09/15

Expliquem la nova Llei Un seguit de sessions informatives per conèixer la nova Llei de cooperatives i resoldre dubtes sobre com ens afecta es van realitzar a 31 poblacions catalanes el darrer trimestre de 2015. A més, hi ha material específic al web.

SETEMBRE

Ja som 500! La Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya agrupa ja 500 empreses. L’entrada de més de 50 noves cooperatives al 2015 ha contribuït a fer més gran l’economia cooperativa, com també a multiplicar les oportunitats per connectar-se i compartir.

Les escoles fan cooperatives El 2014 es van crear 146 cooperatives impulsades per l’alumnat dels 86 centres educatius participants al programa Cultura emprenedora a l’escola. La iniciativa, de la Diputació de Barcelona, compta amb el suport de la Federació i el finançament de la Xarxa Financoop, liderada per la Fundació Seira.

OCTUBRE

NOVEMBRE

10/15

Un any més, som a la Fira! La Federació va estar present a la Fira d’Economia Solidària (FESC), que tingué lloc els dies 23, 24 i 25 d’octubre del 2015, amb l’objectiu de compartir projectes i donar a conèixer el model empresarial cooperatiu. La cita, organitzada per la Xarxa d’Economia Solidària, va reunir 19.000 persones. Consolidada com un espai anual de trobada i relació, la FESC de l’any passat va ser una oportunitat per connectar i compartir amb desenes de cooperatives membres de la FCTC, així com amb gran quantitat d’entitats d’economia social i solidària.

coop 2016

Seu de la Federació, al carrer Premià, 15, de Barcelona.

DESEMBRE

11/15

10/15

Pla de màrqueting per al sector Vam presentar les Propostes per a l’elaboració d’un pla de màrqueting, un llibret pràctic basat en les conclusions de l’estudi Perfil de les persones consumidores de cooperatives, que analitza qui són i com són els que trien cooperativa. Els resultats d’aquest estudi ofereixen informació essencial per planificar la incidència al mercat i el posicionament de productes i serveis elaborats per les cooperatives de treball.

Jordi Play

11/15

El periodisme és cooperatiu Una taula rodona organitzada amb el Sindicat de Periodistes va permetre conèixer Crític, Alternativas Económicas i Contrapunt, tres models diferents d’empresa periodística que comparteixen, entre altres, la seva pertinença a la Federació.

11/15

TErrassa aposta de valent L’Ajuntament de Terrassa va dedicar dues setmanes a promoure el cooperativisme a la ciutat, dins les activitats del programa Municipi Cooperatiu. Del 2 al 13 de novembre hi va haver visites a cooperatives i entrevistes diàries a la Ràdio Municipal de Terrassa.

11/15

Raons per transformar-se Sala plena per a la sessió organitzada per la Federació amb l’objectiu d’explicar com el pas d’una associació a una empresa cooperativa ha de permetre obtenir el reconeixement social i fiscal de les organitzacions amb activitat econòmica i, alhora, traduir de forma concreta la participació de les persones que en formen part amb el seu vot corresponent.

12/15

vint i + anys caminant junts Les cooperatives d’iniciativa social van celebrar els seus 20 i + anys caminant junts en un acte que va servir per repassar les fites assolides, presentar els projectes de futur i tractar el seu valor com a espai de trobada. Aquest acte va comptar amb la participació de la vicepresidenta del Govern de la Generalitat, Neus Munté, qui va reconèixer en elles “una tasca que enforteix la democràcia i fa una contribució decisiva a la construcció de país”.

coop 2016

interns coop

ACTIVITAT

01/16

Teniu competències cooperatives? Hem desenvolupat un test en línia i autoavaluat que permet detectar les competències i les capacitats necessàries que haurien de tenir les persones que impulsen una cooperativa. Qualsevol que hi accedeixi a aquesta aplicació, allotjada al nostre web, podrà verificar les seves aptituds per a l’emprenedoria cooperativa i obtenir les claus per millorarles amb vistes a la creació d’una empresa cooperativa.

Prevenció

de Riscos Laborals

Salut i benestar des de la integració de la prevenció a la producció Eficàcia, adaptabilitat i implicació al servei del desenvolupament de les empreses En benefici del Know How de l'Organització, gestió democràtica, equitat i baixa rotació de personal Un model de treball flexible en base a normes internacionals de qualitat

01/16

Quin impacte tenim? Vam arrencar les trobades del grup de treball que definirà enguany el model de càlcul de l’impacte social i econòmic de les cooperatives, un projecte estratègic que contribuirà al fet que les cooperatives es posicionin de manera diferenciada i destaquin els seus avantatges competitius, com ara la qualitat dels serveis, la implicació de les persones treballadores en el projecte empresarial, la innovació social, etc.

2016 GENER

Única cooperativa catalana acreditada com a Servei de Prevenció Aliè

FEBRER

MARÇ

Donem servei a 10.000 persones d'entitats de l'Economia Social Hem après de més de 50.000 persones d'empreses de qualsevol sector i dimensió Compromís d'acompliment de les planificacions pactades entre SePrA i el client

98%

8,9

de renovacions anuals

valoració dels nostres clients

anys fent prevenció

Trinxant, 100. Local (08026) Barcelona 93 457 41 45 client@sepra.cat www.sepra.cat

03/16

Premis Roca i Galès Les cooperatives federades La Ciutat Invisible, Som Energia i L’Olivera guanyen els Premis de la Fundació Roca i Galès. Enguany, han reconegut persones, empreses i/o entitats dels àmbits del cooperativisme, el medi ambient i el benestar social. La celebració s’emmarca en els actes del 40è aniversari de la Fundació, que tindrà moments destacats al llarg del 2016.

02/16

Eines per a la negociació bancària En la línia d’oferir eines a les cooperatives, vam acollir una jornada de tot un dia amb referents financers d’empreses federades, amb l’objectiu de conèixer recursos útils de cara a la negociació bancària i instruments financers cooperatius. Les persones assistents van valorar molt positivament la iniciativa.

02/16

rebem els municipis cooperatius Una trobada de representants dels disset ajuntaments que participen al programa Municipi Cooperatiu va permetre compartir experiències d’èxit i posar a disposició de tothom nous recursos per promoure el cooperativisme. La sessió va ajudar a identificar iniciatives singulars i a enfocar la coordinació entre les diferents entitats.

coop 2016

12 interns coop

financoop

Amb la voluntat d’obrir les portes al finançament de les cooperatives, la tercera jornada Financoop va reunir representants d’empreses federades, administracions públiques i entitats financeres i inversores. Va tenir lloc el 8 de maig del 2015 a l’edifici MediaTIC del 22@ de Barcelona. Unes 200 persones van assistir-hi.

Les cooperatives creixen amb Financoop Text Olga Ruiz Fotos Financoop

n innovador format en forma de ronda de finançament va permetre posar en contacte les cooperatives amb necessitat de finançament a gran escala i les entitats amb capacitat de resposta. Alhora, un espai específic d’intercanvi permetia trobades programades –però també espontànies– amb les catorze entitats especialitzades en finançament i sensibles a l’economia social i cooperativa que componen la Xarxa. “L’objectiu de Financoop 2015 era que les cooperatives poguessin expressar en públic les seves necessitats financeres i que les entitats i l’Administració pública les escoltessin per treballar en les solucions”, assegura Joana Gómez, directora de Seira. Durant la jornada, la Fundació Seira, la Direcció General d’Economia Cooperativa i Fiare Banca Ètica van presentar el programa Capitalcoop, de capitalització de cooperatives. Financoop va ser l’oportunitat de conèixer els projectes d’expansió de vuit empreses membres de la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya, seleccionades per la seva trajectòria, la seva capacitat de resoldre dificultats, la seva solvència tant en la gestió com en les finances i pels projectes socials que hi ha darrere. Cadascuna va presentar les seves propostes avalades, com a mínim, per una entitat de la Xarxa. D’aquesta forma es pretenia generar confiança i captar les inversions d’altres entitats membres. En conjunt, els projectes d’expansió tenien un valor de més de tres milions d’euros en la seva primera fase. Biciclot va venir a Financoop a buscar finançament per a la rehabilitació d’un nou local. Aquesta cooperativa consolidada va exposar el projecte de creixement que implica més persones sòcies i treballadores. A la ronda, hi van participar també les cooperatives Drecera, Eduvic,Compacto, El Timbal, Teixidors, L’Estoc i el Grup cooperatiu TEB. La propera jornada Financoop ja s’està preparant. Joana Gómez, directora de Seira, té clar com enfocar-la: “La paraula clau és apropar. El nostre objectiu és apropar les cooperatives i les entitats financeres i administracions públiques, fins i tot creant un instrument de cofinançament. Aquesta és una de les respostes a les necessitats expressades durant Financoop 2015.”

coop 2016

Cooperativa coneix entitat financera Paral·lelament, es va mantenir un espai d’intercanvi amb entitats financeres de la Xarxa Financoop. En una mateixa fila, una cooperativa aspirant a aconseguir un crèdit o un aval per a un préstec podia parlar amb moltes entitats: Coop57, Gicoop, Seira, Laboral Kutxa, Fundació Caixa d’Enginyers, Cajamar, Acció Solidària Contra l’Atur, Avalis, Societat de Garantia Recíproca, Institut Català de Finances, Fiare-Banca Ètica, Oinarri SGR, Finançament Ètic i Solidari (FETS) i la cooperativa Iesmed.

La propera Financoop ja s’està preparant i la paraula clau serà apropar.

Representants d’Eduvic reunides amb entitats financeres.

El president de la FCTC, Perfecto Alonso, participa en la inauguració de Financoop.

Joana Gómez, directora de Seira, presenta el programa de capitalització de cooperatives.

Gicoop i Compacto presenten la seva proposta de finançament.

Reunions a l’espai Cara a Cara de Financoop.

Mireia Font, cas d’èxit de la cooperativa El Timbal.

«Volem canviar el món a cop de pedal». Xavi Prat, de Biciclot.

coop 2016

14 interns coop

ECONOMIA

El consum responsable va guanyant adeptes. El que fins ara era una intuïció per a molts, ho ha constatat un estudi de la Federació que analitza qui són i com són les persones que trien cooperativa, un treball de camp que ha donat com a resultat una guia de màrqueting adreçada a les cooperatives federades.

FORTALESES I DEBILITATS DE LES COOPERATIVES

a guia Propostes per a l’elaboració d’un pla de màrqueting reconeix fortaleses i debilitats a les cooperatives, com ara:

1 2 3

Usuaris àvids de valors

Propostes per a l’elaboració d’un pla de màrqueting Text PAULA MATEU Fotos L’Olivera

a uns anys que a L’Olivera van començar a comunicar els valors que hi havia darrere dels seus productes (olives arbequines, vins i oli). En un principi, feien incidència sobretot en la qualitat, convençuts com estaven que això atrauria el públic i que, si algú els provava i li agradaven, en tornaria a comprar. Un temps més tard, però, el projecte social d’aquesta cooperativa de Vallbona de les Monges, a l’Urgell, va prendre més rellevància en les comunicacions. Segons Carles de Ahumada, president del Consell Rector, hi ha dues raons fonamentals. Per una banda, L’Olivera ha anat sent cada cop més coneguda i, per tant, hi ha més gent que sap quina és la història que hi ha al darrere. De l’altra, De Ahumada afirma que hi ha hagut una evolució en la societat, ja que més consumidors han incorporat als seus hàbits de compra valors com els que encarna aquesta cooperativa. On primer ho van veure, diu, va ser als països del Nord d’Europa. “Però finalment la gent d’aquí també els ha adoptat”, sentencia. Davant de la nova realitat, aquesta cooperativa d’iniciativa social ha inclòs els valors socials i mediambientals en les seves comunicacions. Els transmet, segons De Ahumada, a través dels tríptics, web, xarxes socials i també en el tracte personal —per part

L’objectiu final de la guia és que les cooperatives creixin perquè, del consum que ja hi ha, una part més important sigui d’economia social. coop 2016

dels comercials, els venedors i la gent que rep aquells que visiten les seves vinyes i el celler. Com L’Olivera, altres cooperatives havien intuït que cada cop hi ha més persones sensibilitzades envers un consum més responsable, consumidors que tenen en compte els valors que hi ha al darrere de l’empresa on compren. Es tractava només d’intuïcions que tenien a partir de la seva experiència. Per tal de confirmar-les, la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya va elaborar, al 2015, un estudi sobre el perfil de les persones consumidores i usuàries de cooperatives del país. Aquesta anàlisi, feta a partir d’entrevistes, enquestes i grups de discussió, recull les opinions respecte a les cooperatives tant de gent propera al sector com d’altra que ho és menys, posa xifres als canvis en les preferències de consum i retrata el consumidor mitjà de productes i serveis cooperatius. [l’edició del 2015 d’aquesta revista ja n’avançava les dades a la secció Estadística, pàgina 60] Màrqueting responsable La feina de la Federació no es va quedar aquí i, amb la voluntat d’aportar una eina útil i que tingués una aplicació pràctica en el dia a dia de les cooperatives, ha llançat un seguit de Propostes per a l’elaboració d’un pla de màrqueting que tenen com a base l’estudi sobre els consumidors. L’objectiu final és, segons el coordinador d’aquesta guia, Víctor Galmés, que les cooperatives puguin créixer “no perquè s’incrementi el consum, sinó perquè, del que ja hi ha, una part més important sigui d’economia social”. És a dir, el document proposa fer servir el màrqueting d’una manera responsable. Es tracta de trencar la idea que traspua el màrqueting que cal crear necessitats. “Ho fem sota la filosofia de no crear necessitats noves, perquè volem que hi hagi un consum responsable, però sí de captar les necessitats dels usuaris i intentar resoldre-les”, diu Galmés. “Si contribuïm a incrementar el nombre d’usuaris de cooperatives, estem contribuint a fer créixer l’economia social i millorant les dinàmiques de producció i consum que tenim a la nostra societat”, afegeix.

Descàrrega de la guia Propostes per a l’elaboració d’un pla de màrqueting en PDF a: http://www. cooperativestreball.coop/ sites/default/files/materials/ pla_de_marqueting.pdf

4 5 6 7 8 9

Fortaleses

Debilitats

L’alt grau de coneixement de l’economia cooperativa.

El desconeixement del fet que moltes empreses conegudes són jurídicament cooperatives.

La vinculació del model cooperatiu amb valors positius ―sobretot confiança i compromís. L’interès de la població en la gestió democràtica de les cooperatives i el seu interès pel desenvolupament de la comunitat. El fet de tenir un volum important de consumidors fidels. La disposició a pagar un preu més elevat pel producte o servei cooperatiu davant un altre de similar en qualitat. La percepció de major qualitat, proximitat, transparència i responsabilitat social ―també de preus més barats, però només entre la població en general i no entre els consumidors habituals.

La percepció que el model és menys eficaç, que està dotat d’una estructura interna que allarga els processos de presa de decisions i que es basa en el voluntariat.

La percepció de poca diversitat de productes i serveis, la dificultat en l’accés i la distribució i el preu elevat ―és la principal barrera d’accés en l’adquisició de productes i serveis cooperatius segons els consumidors habituals. El poc seguiment dels perfils empresarials a les xarxes socials i l’escassa compartició d’informació. La percepció que cal millorar la informació sobre les característiques del producte o servei i dels valors de l’empresa cooperativa.

La identificació clara del perfil de la persona consumidora de productes i serveis de cooperativa. La distribució territorial homogènia dels consumidors de cooperatives.

La disponibilitat dels usuaris a compartir informació de les empreses cooperatives a través dels perfils de les xarxes socials. Vinyes de la cooperativa L’Olivera a Vallbona de les Monges, l’Urgell.

L’Olivera ha inclòs els valors socials i mediambientals en les seves comunicacions. Els transmet, per exemple, a través del tracte personal. coop 2016

interns coop

ECONOMIA

Política de producte, serveis i preus

1 2 3

Fer difusió de la qualitat dels serveis i els productes, així com de característiques com l’origen, la proximitat, l’arrelament o la producció respectuosa amb l’entorn mitjançant segells visibles en l’etiquetatge. Estudiar la competència no cooperativa per ajustar-se al més possible a la realitat del mercat.

Explicar clarament la diferència amb la competència i el valor afegit en l’increment del preu.

Política de distribució i relació amb el client

4 5 6

Millorar l’accés als productes i serveis de les cooperatives. Desenvolupar un pla de fidelització. Reforçar l’argumentari de vendes dels agents comercials.

La rebuda a les cooperatives “

é el valor que posa dades, ens parla de públics i pot donar informacions addicionals que no teníem presents”, declara el president de L’Olivera en relació amb la guia. En general, la seva rebuda per part de les cooperatives ha estat positiva, segons Víctor Galmés, el seu coordinador. “La sensació que tenim és que els és útil”, afirma. De fet, algunes van mostrar interès en la mateixa presentació pública, l’octubre del 2015. És el cas de Suara, per exemple,

Quan qualitat i preu s’igualen, les cooperatives tenen millor posició per diferenciar-se amb proximitat, compromís social o producció respectuosa.

que va demanar a la Federació que es desplacés fins a la cooperativa per explicar les Propostes per a l’elaboració d’un pla de màrqueting a treballadors que fan tasques comercials o que estan en contacte directe amb les persones que atenen. Segons Marc Carbonell, director de l’Àrea Privada de Suara, han començat a transmetre els seus valors de proximitat, compromís o confiança als usuaris i les seves famílies per fidelitzar els que ja tenen i també per captar-ne de

Sepra

PROPOSTES DE MILLORA

Amb tot, per a Víctor Galmés, el més destacat és que el document constata que els valors tenen un espai al mercat. En els darrers anys, coincidint amb l’etapa de més cruesa de la crisi, ha crescut la tendència al consum responsable. I les cooperatives s’identifiquen precisament amb aquest tipus de consum. A l’hora d’adquirir un producte o servei, el que més es valora és la seva qualitat i preu. Per tant, el fet de ser una cooperativa no és un incentiu de compra per si mateix. Però, si es garanteix una qualitat, servei i preu similars als d’altres empreses, les cooperatives estan en millor posició d’oferir també altres elements diferenciadors relacionats amb la proximitat, el compromís social, l’origen o la producció més respectuosa amb l’entorn. I bona part de la població està disposada, fins i tot, a pagar un preu més elevat per productes i serveis que tinguin darrere aquestes característiques. Les cooperatives, per tant, tenen una oportunitat al seu davant per consolidar-se i consolidar el sector. Per tal de poder aprofitar-la, té sentit, segons Galmés, invertir en màrqueting. El coordinador de la guia reconeix que fer servir aquest tipus d’eines sovint té una imatge pejorativa, però creu que s’ha de vèncer perquè, fet de manera responsable i ordenada, el màrqueting pot ser útil per a l’economia social. A partir d’aquesta idea, el document fa propostes de millora (vegeu el requadre de l’esquerra) en matèria de política de producte, serveis i preus; política de distribució i relació amb el client, i política de comunicació.

nous. “Volem dues coses: difondre el model cooperatiu i que la gent ens triï també per aquests valors”, exposa Carbonell, que diu que, fins ara, la cooperativa s’havia intentat diferenciar bàsicament pel fet d’oferir un servei de qualitat. “Però veiem que és important que la gent també conegui aquest valor diferencial, que sàpiga que, quan accedeix als nostres serveis, són els serveis d’una cooperativa”. Els socis de Sepra, cooperativa que presta serveis de prevenció de risc laboral, van assistir a la presentació quan estaven immersos en l’elaboració del seu pla estratègic. Aquest, marca com a objectiu fins al 2018 potenciar-se més enllà de l’economia social, d’on provenen actualment el 62 % dels seus clients. Segons Guillem Llorens, president i soci fundador, conèixer l’estudi els va ratificar

en allò que pensaven, que hi ha gent a fora d’aquest sector que també busca valors en els serveis que contracta. Tenint en compte que la població en general percep les cooperatives com a menys àgils i atès que aquesta cooperativa presta serveis a altres empreses, Sepra ha entès que, a més de difondre el seu model cooperatiu i els valors que s’hi associen, ha d’esforçar-se especialment a deixar clar que és àgil, pròxima, de confiança i que ofereix un servei de molta qualitat. Llorens diu que en fan difusió a través de les xarxes socials, però sobretot fan molta pedagogia “a curta distància”. Més concretament, a Sepra li ha servit el retrat robot que fa l’estudi del públic objectiu de les cooperatives per dirigir-hi, de forma més directa, unes accions publicitàries a programes de televisió en línia.

Política de comunicació

Facilitar el coneixement de la forma jurídica amb elements que hi facin referència.

Reforçar i visualitzar els elements de la gestió de la cooperativa que puguin associar-se amb valors com la confiança o el compromís.

Aprofitar els seguidors a les xarxes socials per difondre i compartir informació de la cooperativa.

Sepra

7 8 9 10

Ser més transparents en la difusió del model i els valors associats fent servir documents, elements audiovisuals, jornades de portes obertes o altres activitats.

Valors i preus cooperatius

Sepra, que presta serveis a altres empreses, ha entès que ha d’esforçar-se a deixar clar que és àgil, pròxima i de confiança.

Les assegurances també poden ser ètiques. Més de 1.850 cooperatives assegurades

www.arccoop.coop

Publicitat de L’Olivera. El valor social s’incorpora al producte enoturístic. anunci-coop.indd 1

coop 2016

Corredoria especialitzada en economia solidària /projectearc

@arc_coop

1/3/16 18:07

coop 2016

18 interns coop

Cooperació

L’impacte social de les cooperatives

El model s’ha treballat de forma col·laborativa: tretze cooperatives han participat en un procés que ha dirigit Vector 5, consultora especialitzada en responsabilitat social de les organitzacions.

Com podem avaluar i mostrar a la societat l’impacte i el retorn econòmic i social que generem les cooperatives de treball a Catalunya? Per respondre a aquesta qüestió, la Federació ha impulsat una proposta, oberta a totes les cooperatives, amb l’objectiu de crear un model d’avaluació, el qual estarà disponible abans d’aquest estiu. Text Albert Huerta i Nekane Navarro, de Vector 5

Joan Segarra Director de la Sectorial de Cooperatives d’Iniciativa Social de la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya.

vui en dia ningú posa en dubte el valor diferencial de les cooperatives: un model empresarial que posa la persona per sobre del capital i que ens permet avançar en la construcció d’una economia més justa i solidària. Però a l’hora d’argumentar i posar xifres a aquesta aportació de valor, moltes vegades ens trobem que no disposem de dades concretes: sabem explicar el que fem i com ho fem, però ens costa explicar el que aconseguim. És per això que la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya, a proposta de la Sectorial d’Iniciativa Social, ha impulsat un procés participatiu destinat a crear un model que ens ajudi a mesurar el valor social que generen les cooperatives: el seu impacte social, econòmic i ambiental. És la manera de demostrar a la societat que les cooperatives estem multiplicant els recursos que rebem, generant valor a tots els nostres grups d’interès: treballadors i treballadores, persones sòcies, clients, administracions públiques, comunitat local i societat, etc. El procés impulsat per la Federació consisteix en el disseny i la implantació d’un sistema de càlcul de l’impacte de les cooperatives de treball associat, que a totes les empreses associades ens permetrà: • Conèixer (identificar i mesurar) les activitats que estem realitzant i els seus resultats: canvis que produeixen sobre els diferents grups d’interès. • Comunicar internament: cada persona dins l’organització contribueix a generar aquests canvis, aportant-hi valor. • Demostrar i argumentar davant les administracions i els inversors que els diners que aporten no són una despesa, sinó una inversió (gestió responsable). • Explicar-ho a la societat.

coop 2016

Una eina construïda de forma participativa

Disposar d’aquest model per mesurar el nostre impacte social i retorn econòmic és, en l’actualitat, una necessitat: • Per calcular i millorar l’eficiència de cada cooperativa: mitjançant indicadors adaptats i consensuats que siguin fàcilment mesurables. • Per tenir dades agregades de sector: l’avaluació és una eina clau que permet incrementar la transparència, la confiança i l’eficiència de les entitats. • Per generar confiança: de cara a la societat i els principals contractants. • Per identificar estalvis i sinergies que les cooperatives aporten a la societat i que siguin reconegudes per les administracions contractants. • Per diferenciar-se respecte a altres models mercantils: en els quals pot prevaler l’eficiència econòmica. • Com a estratègia davant el present: ens trobem en un context amb ingressos decreixents i necessitats socials creixents. El model s’ha treballat de forma col· laborativa, des de la participació de les mateixes cooperatives: es va crear un grup de treball en el qual han participat de forma activa tretze organitzacions. El treball s’ha basat en els principis següents: • La teoria del canvi: que reflexiona sobre quins són els canvis que estan generant les cooperatives en els diferents grups d’interès. • No inventar res nou: aprofitar allò que ja existeix al mercat.

• Aprofitar allò que ja estan fent les cooperatives: per evitar que els suposi una feina afegida. • Donar valor als trets identitaris de les cooperatives: a partir del codi elaborat de forma consensuada. Abans de l’estiu de 2016, disposarem del nostre model, així com d’una plataforma en línia que permetrà que les cooperatives puguin fer el seguiment dels diferents indicadors, comparar-se al llarg del temps i amb entitats similars. A més, ens permetrà obtenir una informació agregada del valor global que aporten les cooperatives de treball a Catalunya. D’aquesta manera, podrem donar resposta a les qüestions clau que fonamentaran i donaran valor a la nostra aportació social: • Quin tipus de canvi estem generant des de les cooperatives de treball associat? • Quins són els grups d’interès als quals estem aportant valor? Quin impacte estem generant en aquests grups? • Quin retorn econòmic genera la nostra activitat i com reverteix en la societat? • Com contribuïm a la millora social? • Quin impacte tenim en el nostre entorn? Per necessitat i per oportunitat estratègica, demostrem el valor social i econòmic que generem!

Una plataforma en línia permetrà a les cooperatives fer el seguiment dels indicadors i comparar-se.

uan parlem d’establir un model de càlcul de l’impacte és molt important tenir en compte tres principis bàsics: 1 Ha de servir per donar valor a allò que ens dife rencia de la resta. 2 Ha de ser fàcil d’utilitzar. 3 Ha de ser útil. Pensem que el procés que hem seguit amb les coope ratives de treball ha estat modèlic. Per què?

Perquè hem construït un model propi que destaca els impactes que tenim les cooperatives, i ho hem fet de forma col·laborativa. El model ha estat elaborat per les mateixes cooperatives. La proposta es va presentar el desembre de 2015 a l’Assemblea de la Sectorial d’Iniciativa Social, on se’n va aprovar la posada en marxa. Hem construït el model a partir de la metodologia de la teoria del canvi, que reflexiona sobre quins són els canvis que estan generant les cooperatives en els diferents grups d’interès.

El procés s’ha estructurat en tres fases: identificar en quins grups d’inte rès estem generant canvis, determinar quins canvis els estem provocant i establir indicadors per mesurar aquests canvis. Tretze cooperatives s’han implicat intensament en l’elaboració del model, participant en tres reunions de quatre hores de durada, durant els mesos de gener i febrer.

Perquè ens permetrà explicar a la societat allò que estem aportant les cooperatives mitjançant una presentació clara, directa i visual de la informació. La proposta inicial d’elaborar el model va partir de la Sectorial d’Iniciativa Social, interessada a explicar la seva aportació

a la societat i els avantatges de contrac tar cooperatives als seus clients. Poste riorment, i atès l’interès despertat per la proposta, es va acordar que el procés s’obrís a la totalitat de les cooperatives de treball de la Federació.

Perquè hem creat un model simple, basat en una eina informàtica senzilla d’utilitzar i amigable. La participació de les cooperatives ens ha permès crear un model que doni valor als nostres trets identitaris. A més, ho fa d’una manera clara, directa i centrada en aquella informació que considerem important i que ajuda a crear un relat per donar valor a la nostra aportació econòmica i social. Amb la voluntat que la seva implantació sigui fàcil per a les cooperatives i que no els suposi una feina excessiva, hem creat un model que conté un nombre reduït

L’eina és un nou compromís de la Federació de Coopera tives de Treball de Catalunya amb la creació de valor per a les cooperatives federades, ja que aquesta nova eina els permet:

d’indicadors i que coincideixen amb al tres metodologies que ja estan utilitzant algunes cooperatives, com el Balanç So cial, el GRI o l’Economia del Bé Comú... Gràcies a la col·laboració de la coope rativa MAD Systems, disposarem d’una plataforma en línia que permetrà que les cooperatives puguin fer el seguiment dels diferents indicadors, comparar-se al llarg del temps i amb entitats simi lars. A més, ens permetrà poder obtenir una informació agregada del valor que aporten les cooperatives de treball a Catalunya.

a Crear informes visuals per presentar als seus clients i altres grups d’interès com a estratègia de comunicació i màr queting. b Gestionar els seus indica dors de forma continuada en el temps, per tal de

prendre decisions i esta blir processos de millora. c Comparar-se amb la totalitat de les coopera tives i les del seu sector d’activitat. d Defensar i donar valor al paper del cooperativisme de treball a la societat. coop 2016

20 interns coop

GESTIÓ

El que fa especial una cooperativa és el perfil emprenedor de les persones que en formen part. Per tal d’avaluar la viabilitat d’un projecte empresarial és tan important l’anàlisi de la idea de negoci com les competències i capacitats emprenedores de les persones promotores de la iniciativa.

Les competències de l’emprenedoria cooperativa Guillem Perdrix

l suport a la creació de noves cooperatives és un dels eixos de treball de la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya. Entre altres accions, s’organitzen sessions d’orientació i formació per tal d’acompanyar les persones emprenedores en el procés de creació dels seus projectes cooperatius. Mitjançant aquestes actuacions, al llarg del 2015 s’han atès gairebé 300 persones emprenedores, la qual cosa ha permès la creació de més de 30 noves cooperatives de treball. A l’hora de testar la viabilitat d’un projecte de nova creació,ens trobem amb el fet que la gran majoria de metodologies d’anàlisi a disposició de les persones emprenedores estan centrades únicament i exclusiva en la seva idea empresarial, sense tenir en consideració el perfil emprenedor de l’equip promotor del projecte. Una “bona” idea empresarial és condició suficient per garantir la viabilitat d’un projecte? Té incidència el perfil emprenedor en l’èxit d’un projecte empresarial? Un dels sistemes més utilitzats per analitzar projectes empresarials és el Pla d’empresa, un document que permet identificar, descriure i analitzar idees, examinant-ne la viabilitat tècnica, econòmica

coop 2016

Jordi Play

Director de la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya.

L’anàlisi del perfil emprenedor esdevé imprescindible en els casos d’emprenedoria col·lectiva, tals com la cooperativa.

i financera, desenvolupant tots els procediments i estratègies necessaris per crear el projecte. El pla d’empresa condueix les persones emprenedores per totes les àrees de la seva futura empresa (jurídica, comercial, recursos humans, producció, qualitat, innovació, financera, entre altres). Un mecanisme molt complet però que ignora totalment les habilitats necessàries de l’equip promotor del projecte. Un altre dels mecanismes més utilitzats per valorar la coherència d’un projecte empresarial és la Prova del 3. Entre altres, permet que les persones emprenedores treballin el concepte de la seva idea; és a dir, entendre en quin negoci estan, la necessitat que volen satisfer i per què els potencials clients consumiran els seus productes o serveis. La Prova del 3 també permet avaluar la política comercial a establir; és a dir, com es fa arribar el producte o servei al client i el cost que això pot arribar a generar. Finalment, també permet calcular el punt mort del projecte per tal d’establir els volums mínims (facturació o unitats de venta) per determinar una mínima viabilitat econòmica. Novament no es té en compte cap variable vinculada amb les característiques de les persones emprenedores del projecte. Actualment, l’instrument d’anàlisi de projectes per excel·lència és el Business Model Canvas, una eina que permet definir la proposta de valor del projecte respecte dels nostres segments de clients, decidir com generar aquest valor i com el fem arribar als nostres clients. Un instrument d’avaluació quasi perfecte, si no fos pel fet que també obvia completament la importància de les destreses de les persones emprenedores que integren el projecte. En resum, qualsevol dels tres models d’anàlisi de projectes descrits anteriorment permeten avaluar perfectament la viabilitat de la idea, però cap no fa pràcticament referència ni té en consideració la descripció del perfil emprenedor de la persona o persones promotores. No deixa de sorprendre, doncs, que molt poques són les eines que també treballen per avaluar les habilitats de les persones promotores de la iniciativa, tot i que, en la majoria de casos, les seves compe-

tències i capacitats esdevindran variables clau per determinar la viabilitat futura del projecte. En conseqüència, l’anàlisi del perfil emprenedor es fa necessari per a l’avaluació de qualsevol projecte empresarial i esdevé imprescindible en els casos d’emprenedoria col·lectiva, tals com la cooperativa. Aquesta total mancança en l’anàlisi del perfil emprenedor, en el cas d’un projecte cooperatiu encara resulta molt més crítica, ja que les persones són el motor de les cooperatives i les seves competències i capacitats tindran una incidència màxima a l’hora de determinar-ne la futura viabilitat. Les cinc competències que podeu autoavaluar És per tot això que des de la Federació hem considerat necessari elaborar un model fonamentat en el perfil de les competències i les capacitats que serien desitjables per a les persones integrants d’un projecte col·lectiu que vulguin emprendre en format de cooperativa, complementant així qualsevol de les metodologies d’anàlisi d’idees empresarials existents. Tot i que som conscients que algunes de les habilitats recollides poden ser compartides per altres models d’emprenedoria, considerem que per al correcte anàlisi de perfil d’una persona emprenedora cooperativa s’han d’avaluar les següents competències i capacitats:

de pensament crític a través de la curiositat i la creativitat, que dóna com a resultat un procés d’innovació. 4 Ser competent en la gestió compartida, imprescindible en una empresa cooperativa, implica la capacitat de planificar i organitzar els diferents recursos per aconseguir els objectius plantejats i saber desenvolupar aquesta estratègia en equip, establint bones relacions interpersonals. 5 I l’orientació al mercat, fruit de la identificació d’oportunitats que condueixin a la cooperativa, de forma empàtica, a adaptar-se a les necessitats del client, establint-hi vincles de relació a través d’una comunicació bidireccional. Amb l’objectiu de complementar l’anàlisi del vostre projecte emprenedor, des de la Federació us proposem que entreu al nostre web perquè, a través del test autoavaluat, descobriu si teniu les competències i capacitats necessàries per impulsar el vostre projecte cooperatiu: http://cooperativestreball.coop/emprenedoriacooptest/web

Taller sobre la competència lideratge col·lectiu que va tenir lloc a la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya.

Amb el test autoavaluat descobrireu si teniu les competències i capacitats per impulsar el vostre projecte cooperatiu.

1 La primera de les competències per emprendre cooperativament és l’actitud emprenedora, entesa com la iniciativa, proactivitat i motivació per engegar un projecte d’acord amb unes circumstàncies externes i conduir-lo cap a la creació d’una cooperativa. 2 La competència clau en l’emprenedoria cooperativa és el lideratge col·lectiu, que incorpora les capacitats d’assumir compromisos prèviament consensuats per tal d’acomplir-los amb responsabilitat i de forma empàtica i generosa. 3 La generació de valor que tot projecte emprenedor ha de garantir passar per una capacitat

coop 2016

interns coop

ESTADÍSTICA

PROGRAMA PROGRAMA MUNICIPI MUNICIPI COOPERATIU COOPERATIU

Més accions al territori

El programa Municipi Cooperatiu fa créixer la taxa de creació de cooperatives per damunt de la mitjana catalana als municipis que hi participen Infografia juliana eslava

l programa Municipi Cooperatiu, que impulsem des de la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya (FCTC), té l’objectiu de promocionar el cooperativisme a partir de tres eixos de treball:

1 Difusió del model cooperatiu entre la població 2 Enfortiment del teixit cooperatiu existent 3 Foment per a la creació de noves cooperatives El programa es va iniciar al 2013 i, des d’aleshores, ha mantingut una progressió ascendent, s’han multiplicat les accions realitzades a cada població i s’ha facilitat la incorporació de nous ajuntaments compromesos amb el cooperativisme. Un element distintiu de Municipi Cooperatiu és l’augment de la xifra de cooperatives federades a les poblacions on es desenvolupa el programa. Des del seu inici, s’han aconseguit 33 noves cooperatives federades als ajuntaments participants. La taxa de creació de cooperatives al 2015 als Municipis Cooperatius és del 5 %, quan a Catalunya és del 3,8 %. Durant el 2015, el programa ha registrat disset municipis membres i més de cinquanta activitats, realitzades entre els tres eixos de treball esmentats. Cal destacar la incorporació de noves propostes en l’àmbit de la difusió i la sensibilització, com ara les campanyes de promoció del cooperativisme a les emissores de ràdio locals, que han permès donar a conèixer una vintena de cooperatives federades dels municipis de Sabadell, Terrassa i Sant Cugat del Vallès. També cal ressaltar les sessions sobre el perfil de les persones usuàries i consumidores de cooperatives dutes a terme a partir de la presentació de l’estudi del mateix nom editat per la FCTC, així com els tallers sobre competències i capacitats en emprenedoria cooperativa, que es complementen amb el test en línia allotjat al nostre web.

El 20 %El 20 % de les cooperatives de les cooperatives de treball des’ubiquen treball s’ubiquen a a poblacions poblacions que participen que participen en el programa en el programa MunicipiMunicipi Cooperatiu Cooperatiu

Àrees Àrees d'expansió d'expansió del programadel programa Municipi Municipi Cooperatiu Cooperatiu

17 municipis 17 municipis i 1 territori i 1 territori 1 2 3

coop 2016

6 7 8

Taxa deTaxa cooperatives de cooperatives federades federades

2015 2015 2014 2014

12 13

14 12 5 14 12 5 48 8 11 11 10 10 7 7 16 16 4

14,44 % 14,44 17,2 %% 17,2 % MUNICIPISMUNICIPIS 16,02 % 16,02 22%% 22 % COOPERATIUS COOPERATIUS +4,8 +1,58

15 17 6 2

CATALUNYACATALUNYA

+1,58

15 6

15 16 17 1

L'any 2015 L'any es2015 van realitzar es van realitzar 53 activitats 53 activitats

+4,8

1 1

BERGUEDÀBERGUEDÀ Girona

Taxa deTaxa creació de creació de cooperatives de cooperatives

2015 2015 2014 2014

3,06 %3,06 3,8 %% 3,8 % MUNICIPISMUNICIPIS 7,14 % 7,14 5%% 5 % COOPERATIUS COOPERATIUS CATALUNYACATALUNYA

+4,08

+4,08 +1,2

+1,2

Manresa

3 tipus d'activitats 3 tipus d'activitats

6 6

6 2

6 4

Difusió i foment Difusió i foment del cooperativisme del cooperativisme

Girona

2 4 Granollers Granollers

Sabadell Terrassa

Terrassa

Sabadell

Mataró

Sant Cugat del Sant Vallès Cugat del Vallès

22 22

1 2

Enfortiment Enfortiment de de cooperativescooperatives

19 La taxa de creació al 2015 va ser del 5 %; a Catalunya, del 3,8 %. En tres anys s’han aconseguit 33 noves cooperatives federades.

Granollers1 Granollers 2 Sant Sant Cugat del Vallès Cugat del Vallès Girona 3 Girona Vilafranca4 del Vilafranca Penedèsdel Penedès 5 Sant Sant Boi de Llobregat Boi de Llobregat Sabadell 6 Sabadell Sitges 7 Sitges 8 L’Hospitalet L’Hospitalet de Llobregatde Llobregat Sant Joan9 Despí Sant Joan Despí El Prat de10Llobregat El Prat de Llobregat 11 Viladecans Viladecans Vallirana 12 Vallirana Manresa 13 Manresa Sant Pere14de Sant Ribes Pere de Ribes Terrassa 15 Terrassa Vilanova 16 i la Vilanova Geltrú i la Geltrú Mataró 17 Mataró Berguedà1 Berguedà

Sant Pere de Ribes

Creació de Creació de cooperativescooperatives

Vallirana Sant Pere de Ribes

1 Sitges 1

El Prat de Ll.El Prat de Ll. Viladecans Viladecans 1 1 2 Sitges

1 2 Sant Joan Despí Sant Joan Despí

Vallirana

1 1

coop 2016

24 interns coop

VALORS

Més enllà de la igualtat

egons dades del Baròmetre social cooperatiu publicat per la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya (FCTC) al març de 2015, el 52,1 % dels treballadors i treballadores a les cooperatives catalanes són dones. Aquesta és una dada que celebrem, no només perquè aquest col·lectiu pot trobar en el cooperativisme un mitjà per sortir de l’atur, sinó també perquè en l’ocupació que es genera des del món cooperatiu es reverteixen algunes de les tendències que caracteritzen les relacions laborals de les dones, com són la precarietat, la temporalitat i la parcialitat de les jornades. A les cooperatives de treball es practica de forma sistemàtica la igualtat salarial i es genera ocupació de més qualitat que al mercat de treball convencional. Però, malgrat que s’identifiquen algunes pràctiques positives, encara hi ha molta feina a fer perquè la presència femenina a tots els sectors d’activitat i categories professionals sigui igualitària. Per analitzar aquesta realitat i relacionar els diferents factors que intervenen i dificulten la pràctica igualitària, la FCTC ha encarregat un estudi sobre igualtat de gènere, conciliació laboral, gestió democràtica i transparència a les cooperatives de treball. Un estudi que inclourà informació quantitativa i qualitativa, i que vol ser el punt de partida per elaborar un seguit de propostes i recomanacions per traslladar-les a les cooperatives, perquè les incorporin a la seva pràctica quotidiana. La consultora Hobest ha estat la guanyadora de la convocatòria per realitzar aquest estudi. Esperarem els resultats del treball amb ànsia, especialment perquè sabem que comparteixen la visió (i la convicció) que només mitjançant la transformació profunda de les formes organitzatives, les estructures de poder i els sistemes de treball, el paradigma cooperatiu desplegarà efectivament la seva potència en la lluita per la igualtat real i efectiva de les dones; tot i que creiem que és hora d’anar una mica més enllà. Pensem que cal fer un pas més per incidir en el conjunt de factors que condicionen la participació laboral de les dones en igualtat d’oportunitats.

coop 2016

Francesca Bonnemaison per l’estudi Femení i plural: les dones a l’economia cooperativa. Membre de la Comissió d’Economies Feministes de la XES.

Haurem d’aprendre a llegir entre línies i saber interpretar per què, tal com queda recollit a l’Informe sobre l’estat del mercat social català publicat a l’octubre de 2015, les mesures més ben valorades per les persones vinculades a projectes de l’Economia Social i Solidària (ESS) són, precisament, les orientades a adaptar els usos dels temps de treball per fer-los compatibles amb la resta de dimensions de la vida i, en particular, per conciliar la vida privada amb la professional. Els treballadors i les treballadores aprecien els avantatges d’aquesta altra forma d’organització de la jornada laboral, perquè reconeix i facilita que puguin fer front a les seves responsabilitats familiars. Aquest és el veritable repte que ha d’afrontar el cooperativisme si vol contagiar-se i hibridar-se amb les propostes veritablement transformadores i coresponsables amb les tasques de reproducció social. Cal superar, desplegant una cultura i metodologia de treball pròpia, les rigideses característiques de l’economia i l’organització del treball ortodoxa, perquè està centrada en l’experiència d’un subjecte masculí que no té responsabilitat de cura sobre ningú. Què vol dir, sinó, posar les persones al centre si no reconeixem la vulnerabilitat de la vida i les relacions d’interdependència? En aquesta concepció androcèntrica de l’economia, trobarem també alguna resposta al perquè encara que més de la meitat dels treballadors i treballadores de les cooperatives són dones, la seva

Cal superar les rigideses de l’organització del treball ortodoxa, centrada en l’experiència d’un subjecte masculí que no té responsabilitat de cura sobre ningú.

X. Alamany

Elba Salas Mansilla Llicenciada en Periodisme i sòcia de La Ciutat Invisible. Especialitzada en recerca amb perspectiva de gènere i beca

coop 2016

interns coop

VALORS

de conflictes. Cal abordar i treballar els aspectes relatius a la dimensió col·lectiva dels projectes, des de la fase de creació fins a l’etapa de creixement i consolidació de les cooperatives, per enfortir-ne la democràcia interna, la qualitat i la profunditat. Perquè el factor humà i el component relacional són trets fonamentals i distintius del fet cooperatiu. Si volem que l’economia cooperativa sigui una alternativa veritablement transformadora per a les dones, és imprescindible que desenvolupem instruments que reconeguin la diversitat de les seves protagonistes i facilitin de manera coresponsable les tasques de reproducció social. Per construir projectes que siguin, en definitiva, més vivibles i equitatius.

Cal que desenvolupem, des del cooperativisme, eines que reconeguin la diversitat de les dones i facilitin de manera coresponsable les tasques de reproducció social.

La importància de promoure la identitat cooperativa Nicola Huckerby Ambaixadora de la identitat cooperativa. Com a directora de comunicació de l’Aliança Cooperativa Internacional, va dirigir el desenvolupament de la marca cooperativa global. Des del 2014 promou el domini .coop.

om a conseqüència de la crisi financera global, hi ha persones productores, treballadores i consumidores que dediquen més atenció a les seves decisions econòmiques, a la recerca de l’ètica en els llocs de treball i en la compra i venda de productes i serveis. El model d’empresa cooperativa dóna resposta a les necessitats i aspiracions de persones i comunitats, una resposta única a problemes contemporanis. Però de quina manera les persones consumidores, treballadores i productores poden establir la diferència entre una cooperativa i una empresa privada o liderada per inversors? El naixement d’una identitat cooperativa global L’Aliança Cooperativa Internacional va posar en marxa el seu pla d’acció a finals del 2012, l’Any Internacional de les Cooperatives. Amb el nom

coop 2016

La nova identitat visual cooperativa consisteix en dues eines clau: el domini .coop i la marca cooperativa global.

de Visió 2020 es busca que la forma cooperativa d’empresa es converteixi en: • Líder reconegut en sostenibilitat econòmica, social i mediambiental • El model preferit de les persones • El model d’empresa de creixement més ràpid Per aconseguir aquesta Visió 2020, el pla d’acció es divideix en cinc àrees prioritàries en les quals la identitat és central. La nova identitat visual cooperativa consisteix en dues eines clau: el domini .coop i la marca cooperativa global. Aquestes eines són símbols ètics del moviment cooperatiu que diferencien les cooperatives d’altres formes empresarials. Suport al model cooperatiu El pla d’acció busca crear un nou identificador per al sector que sigui “contemporani, orientat a l’empresa

X. Alamany

participació als càrrecs de responsabilitat i representació està encara molt lluny de la paritat (39 %). Pensem que només desenvolupant formes d’organització orientades a analitzar les causes, posant els mitjans per superar les especialitzacions de gènere i abordant la diversitat de necessitats dels treballadors i les treballadores es podrà contribuir de forma determinant a equilibrar aquesta asimetria. Perquè tothom pugui participar en igualtat de condicions, s’ha d’intervenir primer en aquelles qüestions que generen desequilibri. Per començar a treballar en aquest àmbit, un primer pas és donar valor i visibilitat a les estratègies de sostenibilitat col·lectiva i innovacions en els usos del temps i espais de treball que ja s’estan produint en el món cooperatiu. A partir d’aquí, es pot facilitar l’intercanvi cooperatiu i el traspàs d’experteses entre projectes. Per fer-ho, però, serà necessari que aquestes línies s’incorporin als itineraris formatius que s’ofereixen des del mateix sector, així com a l’oferta de les agències de promoció econòmica locals que ja han incorporat la formació cooperativa al seu catàleg. És fonamental redreçar un disseny curricular excessivament centrat en la gestió i les finances, que ha deixat de banda, en molts casos, aspectes tan centrals com el treball en equip, els lideratges compartits o la prevenció i resolució

i capaç de ser utilitzat a través de les fronteres”. Avui, la marca i el domini .coop són eines que representen un sector cooperatiu amb 2,6 milions d’empreses, 250 milions de treballadors i treballadores i mil milions de persones que en són membres. A mesura que més i més cooperatives utilitzen aquesta eina en llocs web, correus electrònics, publicacions, productes, embalatges, promocions, etc., més persones són conscients del que trien quan es troben davant d’una cooperativa o d’una empresa privada o liderada per inversors. Un domini .coop és una inversió de màrqueting. A diferència d’altres, el .coop és un domini restringit que només les cooperatives poden utilitzar i que ens ofereix un espai únic a Internet. El gran avantatge de comptar amb un .coop és que diu a les persones que en són membres, els clients i la comunitat que som cooperativa 24 hores al dia, 7 dies a la setmana, 52 setmanes l’any. Encara hi ha nombrosos dominis .coop disponibles. És fàcil triar un nom que sigui memorable, únic, rellevant i curt. El distintiu ètic La marca cooperativa és el distintiu ètic dissenyat només per a cooperatives amb la voluntat que s’utilitzi de forma conjunta amb la marca de l’empresa. No és una substitució del logotip de l’empresa. La marca, l’eslògan i els missatges clau estan disponibles en set colors. La marca assenyala que una cooperativa és part d’un moviment global i que dóna suport a la cooperació al món. Voluntat i avantatges d’utilitzar una identitat comuna La voluntat de la identitat cooperativa és esdevenir abans de l’any 2020 una de les marques ètiques més conegudes al món. Els avantatges de fer servir una identitat cooperativa comuna són nombrosos:

• Un domini .coop és un domini de confiança: ICANN commissioned study June 2015. • Els usuaris estan interessats a visitar dominis com .coop perquè són “fàcils d’interpretar i transmeten una aura de legitimitat”: ICANN commissioned study June 2015. • El 78 % de les persones consumidores són més favorables a comprar productes i serveis d’empreses que saben que són cooperatives: www.BuildingaBetterWorld.coop (dades de CCA Global d’abril del 2015). • Atrauen potencials treballadors qualificats. • Incentiven la incorporació de persones sòcies. • Creen més relació amb empreses similars. 107 països donen suport A finals de gener del 2016, cooperatives de 107 països utilitzaven un domini .coop i/o la marca cooperativa. En aquests moments, hi ha 2,6 milions de cooperatives i encara queda molta feina per fer!

Un domini .coop diu a les persones que en són membres, els clients i tothom que som cooperativa 24 hores al dia.

Preguntes per impulsar la marca La vostra cooperativa està orgullosa de la identitat cooperativa? Ser cooperativa és una part clau dels vostres missatges de màrqueting? Si no és així, es tracta d’una política deliberada o d’una omissió? Mentre les vostres cooperatives consideren aquestes preguntes, desitgem que moltes altres aprofitin l’oportunitat de mostrar el seu orgull de ser part del sector cooperatiu registrant un domini .coop i la marca cooperativa. Recursos per a la promoció Vídeo: http://s.coop/1wkqx. Inspiració: http://www.domains.coop/identity-showcase/

Caixa d’eines:

http://www.domains.coop/co-operative-identity/cooperativa-toolkit/

coop 2016

28 interns coop

CASOS D’ÈXIT

Pediatria dels Pirineus. La cooperativa de pediatres que dóna assistència a l’Alt Urgell ha estat capaç de posar solució a un problema de cobertura en aquella comarca. El seu model basat en l’autogestió ha permès crear un equip estable de professionals, molt motivats per la seva feina i implicats en el territori.

Text Anna Pinter Fotos Jordi Play

Establerts per quedar-s’hi

tal i amb companys que canviaven sovint, retenir pediatres s’havia convertit en un greu problema. De manera reincident tenien dificultats per cobrir guàrdies i donar la cobertura adequada als nens d’aquesta demarcació. Massa sovint, els pacients es queixaven que a cada visita pediàtrica es trobaven amb una cara nova a la consulta i amb la seguretat que, a la propera revisió, el metge seria diferent. Així que, l’any 2009, el Departament de Salut va posar el problema sobre la taula i va fer una crida a diferents centres hospitalaris per tal de buscar una solució. L’Hospital Sant Joan de Déu, d’Esplugues de Llobregat, va assumir el repte i va demanar que ho liderés el pediatra Jordi Fàbrega, que tenia vinculacions familiars amb la comarca. Fàbrega, que aleshores treballava a l’Hospital Trias i Pujol de Badalona, es va engrescar amb la proposta i va fer les maletes per viure a prop de la serralada del Cadí. Des del minut zero, va tenir clar que la sortida havia de passar per un model basat en l’autogestió dels professionals. “La fórmula havia de permetre que els facultatius ens sentíssim part de l’empresa i la millor manera era que fos una cooperativa”, recorda Jordi Fàbrega, ara en qualitat de director assistencial de Pediatria dels Pirineus, amb la satisfacció d’haver pres una bona decisió. L’1 d’octubre del 2009 s’engegava la cooperativa i es convertia en la primera d’aquestes característiques. Aleshores, van oferir als pediatres del moment qui es volia sumar al projecte cooperatiu; alguns ho van fer, d’altres van preferir mantenir-se’n al marge. Ara com ara, cinc dels set pediatres que donen assistència al servei de pediatria del Centre d’Atenció Primària (CAP) i a la Fundació Sant Hospital de la Seu d’Urgell en són socis, i compten, a més, amb dos contractats. La clau de l’èxit de Pediatria dels Pirineus ha estat la gestió del temps, un dels principals motius de conflicte i de desgast en el món sanitari. “Som nosaltres mateixos qui ens organitzem les guàrdies i

les vacances. Ningú ve des de dalt imposant una organització de la feina, nosaltres sabem les necessitats d’assistència i com repartir-nos-la d’una manera equitativa”, explica Fàbrega. A més dels sis pediatres, l’Hospital Sant Joan de Déu també és soci de Pediatria dels Pirineus i és qui els dóna suport instrumental i formatiu. El fet d’estar vinculats a un centre com aquest els permet accedir a una formació, de manera regular, que seria inassolible estant sols a l’Alt Urgell. Actualment, entre un 10 % i un 20 % del temps el dediquen a la capacitació. I és aquí on es recolza l’altra pota de l’èxit de la cooperativa, atès que ha donat al·licients als professionals sanitaris per viure a quasi 200 quilòmetres de Barcelona, però tenint accés al coneixement que es genera al voltant dels grans hospitals. Aquesta vinculació amb Sant Joan de Déu és, a més, assistencial, ja que en casos de patologies greus els pacients són traslladats a Esplugues de Llobregat. Per si no fos suficient, com que el contingent pediàtric és reduït, les guàrdies són localitzades, la qual cosa permet una discreta millora de salari respecte als facultatius de l’ICS.

La clau de l’èxit ha estat la gestió del temps: “Som nosaltres qui ens organitzem les guàrdies i les vacances.”

la fita

Nom

Pediatria dels Pirineus, SCCLP treballadors

7 + Hospital Sant Joan de Déu

socis

5 + Hospital Sant Joan de Déu

Facturació 2015

563.000 euros web

www.pediatriadels pirineus.org

coop 2016

ls serveis assistencials de salut maternoinfantil de la Seu d’Urgell han passat de no trobar professionals i tenir serioses dificultats per mantenir-los més enllà d’uns mesos, a rebre quasi a diari un currículum d’un pediatra interessat a treballar-hi. Entre una realitat i l’altra han passat poc més de sis anys. La responsabilitat d’aquesta transformació recau al cent per cent en Pediatria dels Pirineus, una cooperativa de pediatres que fa l’atenció primària i hospitalària a la capital de l’Alt Urgell. Des de la posada en marxa d’aquesta empresa, s’ha assolit una estabilitat dels professionals que ara miren amb enveja sana altres àrees sanitàries de la comarca i valls veïnes que comparteixen una problemàtica similar. En una comarca situada als peus dels Pirineus, a quasi dues hores de distància d’un gran hospi-

Pediatria dels Pirineus s’ha posat com a objectius que el servei de maternitat de la Fundació Sant Hospital de la Seu d’Urgell acabi integrant-se a la cooperativa i que els professionals de la ginecologia entrin com a socis i participin de ple en l’autogestió.

coop 2016

interns coop

El model implantat a l’Alt Urgell podria funcionar a les valls veïnes amb la mateixa eficència i estabilitat.

casos d’èxit

Per tot plegat, Pediatria dels Pirineus ha aconseguit donar estabilitat a un equip de professionals sanitaris, amb unes condicions de treball favorables per crear un grup “molt ben avingut que s’ha establert a l’Alt Urgell per quedar-s’hi”, etziba el director assistencial. I no només això, aquesta autogestió els dóna una agilitat a l’hora d’engegar projectes que molts altres facultatius ja voldrien. D’aquesta manera, han estat els primers a posar en marxa un consultori virtual, també es van organitzar per donar assistència al CAP durant dues hores els dissabtes per tal d’evitar l’ús indegut a les urgències hospitalàries i, des de 2010, cobreixen guàrdies a l’Hospital de Puigcerdà, que s’enfronta a les mateixes dificultats que tenia l’Alt Urgell fa sis anys. Al juny de 2012, la cooperativa va començar a treballar de manera coordinada amb la unitat de maternitat de la Fundació Sant Hospital de la Seu d’Urgell,

salut 2.0: Consultori pediàtric virtual

Pediatria dels Pirineus ha estat la primera organització que ha posat en marxa un consultori pediàtric virtual. A penes dos anys després d’engegar la cooperativa, al 2011 van tirar endavant una iniciativa basada en la salut 2.0, que al 2015 ha merescut el reconeixement del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya: en la darrera jornada del Pla de Salut ha estat escollida com una de les cinc millors iniciatives sobre un total de 1.200 presentades. coop 2016

La dispersió de la població a la comarca pirinenca de l’Alt Urgell és una realitat amb la qual han conviscut des de sempre, però el cert és que amb les noves tecnologies s’han obert un munt d’oportunitats per apropar-se al territori. Els pediatres de la cooperativa es van engrescar per salvar aquesta barrera amb un consultori virtual a través del qual les famílies poden fer preguntes directament al seu pediatra, que es compromet a contestar-les en un màxim de 48 hores. Aquells pares angoixats

i els van encomanar d’aquest model de treball en el qual el professional té les regnes de l’organització. Tant ha estat així que Pediatria dels Pirineus s’ha posat com a objectiu que el servei de maternitat acabi integrant-se a la cooperativa i que els professionals de la ginecologia en siguin, també, socis. Model replicable I per què no replicar aquest model a les valls veïnes, amb les mateixes limitacions territorials que l’Alt d’Urgell? Jordi Fàbrega contesta ràpid: “podria funcionar en molts altres àmbits i guanyaríem en eficiència i estabilitat”. Pediatria dels Pirineus ho ha demostrat.

Nusos, fundada fa tretze anys i centrada en l’educació científica, ha estat capaç de posicionar-se en el sector de la formació no formal i contribuir a professionalitzar-lo. Una tasca gens fàcil en una àrea que arrossega encara molta precarietat.

Naturalment cooperativa

Text Anna Pinter Fotos Jordi Play

Pediatria dels Pirineus, un grup de professionals sanitaris molt ben avingut.

davant d’un dubte sobre la salut del seu fill o filla, però que no troben motiu suficient per desplaçar-se a urgències, tenen una solució en el consultori virtual de Pediatria dels Pirineus, que a més els dóna consells de salut. “Ens apropem a la població i alhora afavorim que es faci un ús racional dels serveis d’assistència”, explica Jordi Fàbrega, director assistencial de Pediatria dels Pirineus. I no només això, ja que el mateix web serveix per millorar la capacitació: mitjançant una xarxa interna, tots els pro-

fessionals que atenen nens i nenes (facultatius i infermeria) tenen accés als protocols d’actuació homogeneïtzats davant diferents malalties i compten, a més, amb un enllaç destinat a la formació. Fàbrega recorda que posar en marxa aquest consultori virtual ha estat un projecte il·lusionant per als facultatius, del qual se’n beneficia tothom, i que suposa un valor afegit per a l’assistència pediàtrica del territori.

www.pediatriadelspirineus. org/virtual

Nom

la fita

Nusos, Activitats Científiques i Culturals, SCCL

Nusos vol contribuir a l’educació i la difusió de la cultura científica des d’una visió crítica, i ha posat la directa per ser partícip en l’emergent ciència ciutadana.

treballadors

9 (socis inclosos) socis

5 de treballadors i 2 de col·laboradors Facturació 2015

418.175 euros web

www.nusos.net

er a Nusos, Activitats Científiques i Culturals, SCCL, ser una cooperativa ha estat l’opció més “natural”. La companyia, dedicada a l’educació científica i la formació per a la sostenibilitat, té unes exigències que encaixen de ple en el model cooperatiu: ser flexibles metodològicament, tenir una actitud creativa, generar vincles de dintre cap a fora, treballar en equip i intercooperar, són principis que no són gens estranys per als qui treballen en el món cooperatiu i que són bàsics en l’educació científica. “És la fórmula que ens ha permès guanyar-nos la vida, però a més amb un model en el qual les persones i el treball estan per davant del capital”, considera Carles Crespo, un dels cinc socis de la cooperativa. Nusos dissenya i porta a la pràctica programes educatius per a organitzacions com museus,

coop 2016

interns coop

Dissenya programes educatius per a museus, centres de ciència, escoles o equipaments que gestionen patrimoni.

casos d’èxit

centres de ciència, escoles o equipaments publicoprivats que gestionen patrimoni o que generen coneixement. El seu públic és ben heterogeni, des de l’infantil passant pel familiar, fins a l’expert i, fins i tot, el científic; per tant, desenvolupar programes per a cadascun dels col·lectius els exigeix altes dosis de flexibilitat. Justament aquesta versatilitat és la que els ha servit de coixí davant una crisi cruenta, en la qual moltes organitzacions han retallat els pressupostos en l’educació i la divulgació científica. Entre les moltes accions que han dut a terme en tots aquests anys, n’hi ha una que, segons Carles Crespo, ha estat determinant: “ens ha suposat un salt qualitatiu i quantitatiu, ja que ens va permetre ampliar l’equip de Nusos”. Quan fa cinc anys el Museu de Ciències Naturals de Barcelona es va fusionar amb el Jardí Botànic i es va traslladar a la zona del Fòrum, va replantejar el seu programa educatiu tant per a les escoles com per a tots els públics. Nusos es va ocupar de desenvolupar un model didàctic propi, conjuntament amb la Universitat Autònoma de Barcelona i els mateixos tècnics del Museu. Ara com ara, ha començat a concretar-se amb activitats específiques per als professionals i els usuaris. Una altra activitat de la qual estan molt satisfets és el projecte, fet conjuntament amb l’entitat SEO/ Birdlife, que estudia, amb la col·laboració dels ciutadans, l’emigració dels ocells produïda a partir del canvi climàtic. D’aquest projecte, Nusos ha elaborat

un material físic que està distribuït per centres de recursos didàctics de tot Catalunya i que ha tingut una acceptació molt elevada. I en la línia de la divulgació i l’especialització, la cooperativa ha organitzat també el «racó del naturalista» al Jardí Botànic de Barcelona, en el qual es donen eines bàsiques perquè els infants puguin desenvolupar la seva afició a partir d’activitats que preparen els nois i noies per fer sortides d’observació de la natura. Projectes puntuals a banda, en la dècada i escaig de vida de Nusos, aquesta cooperativa ha aconseguit no només fer-se un lloc en el dispers sector de l’educació no formal, sinó també contribuir a professionalitzar-lo. Carles Crespo assegura que han hagut de fer molta pedagogia entre gestors i altres càrrecs per reinvindicar-se. La seva presentació no és simple, ja que estan situats en terra de ningú. “Som híbrids. Fem docència, però no fem formació reglada; fem comunicació científica, però no som periodistes científics; generem recursos per al museu, però no som museòlegs. Fem diferents disciplines, però d’una manera natural”, insisteix Crespo, i denuncia que quan es parla d’educació i ciència tothom s’omple la boca de la seva conveniència, però en el moment que s’ha de dotar de pressupost les promeses es dilueixen i això, encara ara, es trasllada en la precarització dels professionals. Per tal de trencar aquesta precarietat, tres emprenedors —Ferran Canals, Olga Torné i Olga Boet, dos d’ells ara socis col·laboradors— van crear, l’any 2003, la cooperativa. En aquests tretze anys i de

manera progressiva s’han anat incorporant a Nusos els cinc socis de treball actuals: Teresa López, Elisabet Miralles, Carme Garcia, Núria Borrell i Carles Crespo. A més, compten amb quatre persones contractades que, tot i que no en són sòcies, participen de ple en assemblees i altres temes de gestió empresarial. Amb la mirada posada en els propers dos anys, Nusos va elaborar un Pla estratègic entre els socis, col·laboradors i persones externes, en el qual va definir el seu full de ruta amb dos objectius. Un,

La intercooperació a les venes

«Som híbrids. Fem docència, però no formació reglada; fem comunicació científica, però no som periodistes; generem recursos per al museu, però no som museòlegs.» coop 2016

Per a Nusos, la intercooperació va molt més enllà d’una declaració d’intencions a la carta de presentació de la cooperativa: ha posat a la pràctica el valor d’aquest principi. L’empresa és membre de la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya, “ens hem recolzat molt en la Federació per temes de gestió i organització empresarial, fins al punt de fer-nos pesats. A més, som usuaris habituals del Cafè de la Federació, que ens ha ajudat a desenvolupar temes tan diversos com plans de gestió o eines de màrqueting”, assegura Carles Crespo. També són socis de la cooperativa de serveis financers Coop57 i estan vinculats al grup cooperatiu de segon grau Ecos, que forma part de

amb un tarannà més de gestió, que té la voluntat de guanyar en eficiència, i l’altre, emmarcat a ser un actor clau en la denominada ciència ciutadana. Una disciplina que compta amb la participació dels ciutadans, recollint dades i aportant-les, gràcies a les noves tecnologies. Es tracta d’una línia de treball que suposa un dos en un per a l’empresa, atès que convergeixen els principis cooperatius i transformadors de Nusos amb l’objectiu de contribuir a l’educació i la difusió de la cultura científica des d’una visió crítica.

la Xarxa d’Economia Solidària i amb els qui fan el Balanç d’Economia Social. Com ocorre a la majoria de cooperatives i a les empreses petites, les urgències del dia a dia fan difícil la reflexió estratègica, de tal manera que Nusos busca amb la intercooperació els recursos per millorar en gestió i creixement estratègic. “Hem treballat molt la cohesió interna, i per aquesta raó hem acudit a experts d’Ecos, tant des del punt de vista organitzatiu i logístic, com des de l’emocional”, explica Crespo, qui reconeix que sovint copien d’altres cooperatives eines de gestió i de planificació, que és el que els ha permès arribar on són avui; com desvela ell mateix, en temes de gestió Nusos encara n’ha d’aprendre molt. Una de les darreres ini-

ciatives en les quals s’han embarcat és en la constitució d’una cooperativa mixta de serveis de consum: Opcions de Consum Responsable, una mena de plataforma creada per fomentar un altre model de consum en àmbits com

Ser cooperativa és la fórmula que, d’una manera natural, ha permès als socis de Nusos guanyar-se la vida, amb un model en el qual les persones i el treball estan per davant del capital.

l’energia i el transport, i en la qual col·laboren per tal d’aportar eines educatives. “Respirem intercooperació per totes bandes, perquè és la nostra manera de funcionar, i sí, també d’una manera natural”, conclou Crespo.

mésOPCIONS és la marca d’Opcions de Consum Responsable, SCCL: https://www.mesopcions.coop

coop 2016

34 interns coop

CASOS D’ÈXIT

casos d’èxit

Spora, consultora dedicada a avaluar i realitzar projectes d’integració social des de fa onze anys, es va convertir el 2015 en cooperativa. Enmig d’una dura crisi que quasi els fa tancar, la seva sortida a l’exterior i el compromís de l’equip els va permetre superar el mal moment, i ara es troben en l’etapa més expansiva de la seva història.

Text Anna Pinter Fotos Jordi Play

Millorant la vida de les persones

Nom

la fita

Spora Sinergies, SCCL

El rigor, la recerca i la professionalitat són la marca de la casa, però a més es distingeixen per donar veu als col·lectius beneficiaris dels projectes d’integració que desenvolupen.

treballadors

5 (jornada completa) socis

4 (3 socis treballadors i 1 soci col·laborador)

Facturació 2015

274.214 € (provisional) web

www.spora.ws

coop 2016

«Som molt forts en avaluació i disseny en política pública», afirma Ricard Faura, president de Spora.

pora és una consultora dedicada a la recerca social dirigida a millorar la vida de les persones, així de simple i de difícil a la vegada. Dissenya i avalua projectes i programes d’integració social, és a dir, desenvolupa productes que tenen un objectiu tan ambiciós i lloable com la transformació de la societat. Tot i que pot semblar una empresa carregada d’utopia, la consultora té al darrere una trajectòria d’onze anys d’existència i centenars de projectes que confirmen que hi ha eines aplicables que fan més fàcil la vida a la gent i, especialment, la dels col·lectius en situació d’exclusió. “Som molt forts en avaluació i disseny en política pública”; qui així es presenta és Ricard Faura, president de Spora i un dels socis creadors de la firma. Aquesta cooperativa aporta, a més, una manera de treballar que els fa únics, i és que tenen en compte la població beneficiària implicada en cada projecte. Els donen veu en els seus diagnòstics i després contrasten amb altres iniciatives què és el que poden replicar en aquest col·lectiu en concret, amb l’objectiu de fer realitat les seves aspiracions. “Molts dels projectes d’integració social no funcionen perquè no responen a les necessitats o desitjos de la gent, sovint es fan basant-se en qüestions tècniques o polítiques”, explica Faura. Ricard Faura i Aleix Caussa, dos investigadors en psicologia social de la Universitat Autònoma de Barcelona, van decidir al 2005 engegar una empresa derivada (spin off) per poder desenvolupar fora el que al món acadèmic no se’ls permetia: donar solucions a partir de la recerca. I així es van convertir en emprenedors. Una dècada després ―en la qual s’ha sumat Noel Garcia― no han volgut, però, perdre els seus orígens universitaris, i continuen fent recerca en psicologia social; a més, cadascun dels projectes està impregnat del rigor acadèmic amb el qual van néixer. I no només això, tenen la voluntat d’assolir aquestes aspiracions, des de la professionalitat. “Tenim uns valors molt clars, que són el compromís amb les persones i amb la qualitat del que fem”, es referma Faura. Ara com ara, la cooperativa treballa en cinc àrees: la salut, el gènere, l’urbanisme, el treball i la sostenibilitat, i no descarten seguir ampliant noves línies, tal com han fet fins ara. De fet, van començar amb temes de drogodependència i la seva capacitat de diversificació ha estat exponencial. Entre els centenars de projectes que han portat a terme, hi ha nombrosos plans d’igualtat a poblacions catalanes, un projecte de desenvolupament urbà participatiu a Haití, un programa de les Nacions Unides contra la pobresa a Bangladesh o un diagnòstic sobre el consum de drogues entre els joves de 14 a 17 anys a Sant Cugat del Vallès, entre molts d’altres. Actualment tenen entre mans el diagnòstic del circuit contra la violència de gènere de la ciutat de Barcelona, d’on sortirà el que serà el nou model contra aquesta xacra a la capital catalana. Spora es dedica a analitzar el model, en funció d’altres d’existents, per tal de detectar on són les errades i què és el que sí que funciona. Tot i que el pes més important de clients són les administracions públiques catalanes, també treballen per a grans ONG, organismes multilaterals com les Nacions Unides o governs nacionals com els d’Haití, el Perú i Bangladesh.

coop 2016

interns coop

casos d’èxit

De SL a cooperativa Internament, Spora acaba de viure un exercici de transformació: al novembre del 2015 va canviar la seva forma jurídica en passar de societat limitada a cooperativa. Com explica el seu president, aquesta conversió ha estat sobretot una qüestió de nom, ja que a la pràctica la seva cultura organitzacional sempre havia funcionat d’una manera molt propera a la del model cooperativista. “Des dels inicis ens hem preocupat de la comunicació directa entre les persones, hem compartit les decisions i hem incorporat totes les veus en la definició i la solució de les problemàtiques”, recorda Faura. Fins i tot, quan encara no eren cooperativa, els beneficis els dedicaven a dignificar els sous de tothom i a reinvertir per millorar l’empresa. “La forma jurídica en cooperativa és com

l’equip de l’any

interns coop

una culminació d’un sistema de treball recurrent”, afegeix. Després de la paperassa que han hagut de tramitar per tal de transformar-se en cooperativa, ara estan definint com fan possible que s’hi incorporin com a socis la resta del personal. La voluntat de la novíssima cooperativa per als propers anys és seguir desenvolupant coneixement que contribueixi a millorar la qualitat de vida de les persones, i fer-ne la manera de guanyar-se la vida. En el full de ruta de la consultora s’han marcat en vermell assolir aquest objectiu, sempre tenint cura de l’equip que ho fa possible. “Cuidar les persones que integrem Spora és el nostre valor com a empresa, i el nostre repte és com seguim creixent afavorint un sistema de treball que posa les persones al davant”, conclou Faura.

La conversió culmina una cultura organitzacional que ja funcionava d’una manera molt propera a la del cooperativisme.

A dalt, Mònica Cordomí, Montse Bernad i Ricard Boluda; a baix, Marc Brualla i Mireia Font.

EL TIMBAL La internacionalització com a sortida

La crisi va portar a Spora una de freda i una de calenta. Entre el 2010 i el 2013, l’empresa va haver de fer front a una situació molt complexa

que la va obligar a aprimar-se al màxim, i els pocs que van quedar es van haver de reduir el sou més d’un 40 %. “Vam estar a punt de tancar, com ho van fer la gran majoria de consultores del nostre estil”,

diu Ricard Faura, l’actual president de la cooperativa, qui encara empassa saliva al recordar-ho. Van ser anys en què les administracions públiques van aplicar retallades en totes les àrees d’acció, i la de consultoria externa va ser de les primeres i més mal parades. Davant d’aquest escanyament, Spora va jugar la carta de la internacionalització i va decidir sortir a l’exterior per tal de compensar la baixada dels ingressos, sobretot per poder sobreviure. I ho van aconseguir. Durant un parell d’exercicis, la facturació de fora de l’Estat espanyol va

Projecte participatiu de renovació del centre urbà de Port-au-Prince, Haití.

coop 2016

suposar més del 50 % del negoci, la qual cosa els va permetre mantenir l’activitat. Aquella mesura de salvaguarda els va servir per treballar més seriosament i, ara, quan el mercat local ja rutlla, s’ha consolidat la seva presència internacional. “L’aposta per l’exterior ens ha enfortit molt com a companyia i ens ha permès aprendre noves formes de treballar”, descriu Faura. A més, va ser aleshores quan van fer una mena de promesa i es van posar el compromís que si aconseguien sobreviure es convertirien en cooperativa. El 2015 van fer la transformació i ara com ara la consultora està assolint un creixement com no havia fet mai.

Cooperar per créixer Text ANNA Pinter Foto EL TIMBAL

“Nosaltres no ens vam convertir en cooperativa per subsistir sinó per créixer.” Així de contundent es mostra Mireia Font, gerent del centre de formació i creació escènica El Timbal, de Barcelona, tallant de soca-rel un dels grans estigmes que ha carregat el món cooperatiu. Després de més de 45 anys de funcionament, i quan es va fer efectiva la retirada del fundador i alma mater de l’escola, Anton Font, van decidir convertir-se en cooperativa. Els que abans eren professors contractats ara són socis d’una de les primeres escoles de teatre del país. La transició cap al cooperativisme, la va promoure el mateix Anton junt amb la seva filla Mireia, que ho van interpretar com la millor via per tal de fer front a la nova etapa. Mireia Font té el convenciment d’haver pres “la millor de les decisions possibles”. L’escola es va adaptar al canvi de model enmig d’una crisi molt dura, i avui s’evidencia que aquesta transformació és justament el que els ha enfortit. “En aquest moment anem a tota marxa. Fem les coses millor i amb més satisfacció”, assegura. De fet, aquest curs 2015-2016 han inaugurat unes noves instal·lacions, homologades pel Departament d’Ensenyament, amb

espais ben comunicats i accessibles, i a més les han equipat amb els millors sistemes tèrmics i acústics. “Han sigut anys molt difícils, però ens hem implicat tots en aquesta aposta. El model cooperatiu ens ha donat capacitat per multiplicar les nostres tasques”, explica Mireia Font. Tots aquests esforços han tingut premi: enguany l’escola està registrant més entrades de públic que mai i han ampliat l’oferta de cursos. El centre, pel qual han passat més de 15.000 alumnes, té un model pedagògic propi que cerca la formació integral de l’actor. Ara com ara, té tres linies diferenciades: la formació per a professionals, per a persones i per a organitzacions. A més, és el segon any que imparteixen el cicle formatiu de grau superior en Tècniques d’Actuació Teatral, un títol oficial i homologat per la Generalitat, que els ha fet guanyar encara més visibilitat. Tot aquest creixement, l’han fet de la mà del món cooperatiu: per al finançament de les noves instal·lacions van acudir a Gicoop, i en l’àmbit sociolaboral han estat assessorats per la també cooperativa Fil a l’Agulla, que els ha ajudat a cohesionar més l’equip. www.escolateatre.com

coop 2016

38 móncooperatiu coop

Crònica

Fins a 65 entitats de l’economia social del país —entre les quals 18 cooperatives federades— es van trobar durant el Nadal cara a cara amb un consumidor poc avesat al sector. Va ser a la primera Fira de Consum Responsable, que va convertir un escenari tan simbòlic com la plaça de Catalunya de Barcelona, rodejada de grans emblemes del consum de masses, en un oasi d’empreses i persones solidàries.

I Fira de Consum Responsable

Trencant el gel Text Paula Mateu Fotos Jordi Play

eia quatre anys que el Nadal a la plaça de Catalunya de Barcelona estava marcat per la pista de gel que s’hi instal·lava. Les darreres festes, però, una Fira de Consum Responsable, Economia Social i Solidària, juntament amb activitats lúdiques i artístiques per a tota la família, prenia aquest significatiu emplaçament de la ciutat. Hi va haver desgel. I no només per l’absència de la pista, sinó també en les relacions entre les 65 entitats de l’economia social i solidària participants i el públic que s’hi va acostar, poc coneixedor del sector. L’esdeveniment va servir perquè molta gent aliena al món cooperatiu hi tingués un primer contacte i conegués l’alternativa que proposa i representa. Precisament aquest era l’objectiu que s’havia plantejat l’Ajuntament de Barcelona quan va pensar en la idea d’organitzar aquesta fira. Segons Xavi Rubio, tècnic del Comissionat d’Economia Cooperativa, Social i Solidària, pretenien sobretot visibilitzar aquesta realitat existent a la ciutat i més enllà. No era un objectiu exclusiu dels organitzadors, sinó també dels participants. Molts d’ells reconeixen que van veure clar que havien d’implicar-se en la iniciativa quan van pensar en l’oportunitat que representava pel que feia a difusió per al sector en general i per al seu projecte en particular, fos a través de la seva presència a les paradetes o bé per la seva participació a les activitats que s’hi van organitzar al voltant —tallers de reciclatge, de generació d’energia o de reparació de bicicletes, degustacions, presentacions de llibres i publicacions, debats sobre mitjans de comunicació crítics... Des d’Impulsem, cooperativa dedicada als serveis socioeducatius, la integració sociolaboral, la formació permanent i l’assessorament per a l’autoocupació, Vanessa Cayuela assegura que van decidir participar-hi perquè representava una ocasió “per donar a conèixer les iniciatives que provoquen una transformació social i econòmica i que generen ocupació”. Per la seva banda, Pepa Muñoz, del grup cooperatiu TEB, afegeix una altra motivació: la

coop 2016

Nom

I Fira de Consum Reponsable es va celebrar

Del 19 de desembre de 2015 al 4 de gener de 2016 Lloc

Plaça de Catalunya de Barcelona

difusió del projecte i, per tant, de “la tasca que fan les persones amb discapacitat”. TEB ja participava en un antecedent de l’esdeveniment, la fira que tenia lloc cada Nadal als jardinets de Gràcia, més reduïda i centrada en les fundacions i empreses d’inserció que treballen amb persones amb discapacitat mental diversa. Segons Muñoz, van estar encantats amb el trasllat perquè es tractava d’un lloc “més visible, més cèntric i proper a edificis comercials”. Més enllà de la visibilització, alguns van afegir-s’hi moguts pel “compromís amb l’organització”. Així ho explica Mercè Botella, de Som Connexió. En la mateixa línia, Andreu Camprubí, de mésOpcions, diu que, en assabentar-se de la celebració de la fira, van tenir clar que calia i volien donar-hi suport. “Representa un canvi de paradigma important respecte al que es feia anteriorment a la plaça de Catalunya per Nadal i, en la mesura del possible, volíem aportar el nostre granet de sorra perquè fos un èxit.” Els participants, satisfets Abans de començar, la fira es plantejava com una oportunitat per fer marca conjunta i fer marca pròpia alhora. Un cop tancat l’esdeveniment, Xavi Rubio constata que s’ha “visibilitzat que existeixen altres formes de consumir i que hi ha economia social i solidària a tota la ciutat i en tots els sectors”. Per la seva banda, entre els participants predominen els que valoren positivament els resultats pel que fa a la difusió dels seus projectes. “Estem satisfets perquè va passar per l’estand molta gent que s’aturava i fullejava els nostres paquets d’activitats i encara que no gaires en compraren, perquè potser ja tenien els regals de Nadal coberts, ens han conegut per a una altra vegada”, comenta Nil Camprubí, de Fent País, cooperativa d’oci i turisme responsable especialitzada en experiències en format caixa regal. Sense sortir d’aquest àmbit, Ferran Martínez, soci de la cooperativa Els Caus, un alberg a Mura (Bages), també es mostra satisfet: “Ens hem donat a conèixer i hem venut alguns dels productes que portàvem.”

Fins i tot, a alguns paradistes els va sorprendre positivament el resultat en vendes. “Per a nosaltres, la fira també ha tingut un interès comercial molt gran”, comenta Jordi Panyella, de Pol·len Edicions, que hi va participar amb l’Espai Contrabandos, gestionat per aquesta cooperativa editorial. “Al Nadal es ven molt, i tenir una parada a la plaça de Catalunya ha estat una oportunitat. Ens han comprat molts llibres”, declara. Segons Panyella, les vendes han oscil·lat entre els 30 i els 60 llibres diaris, una xifra molt significativa, diu, per a una llibreria petita com la seva. I aquestes vendes tenen una traducció directa en ingressos. Des de l’editorial Tigre de Paper, Simón Vázquez destaca que, gràcies a les vendes que hi van fer, la fira ha suposat “una aportació de líquid econòmic important” per a una cooperativa de les seves dimensions. “També hem pogut enfortir molt les relacions amb altres cooperatives del sector editorial”, afegeix Panyella. I encara una última veu

en aquesta direcció, si bé amb un matís: “L’experiència ha estat molt positiva pel que fa a contactes i vendes, però no tant de visibilitat del projecte. El públic de la fira era més un públic de consum de producte i, tot i haver organitzat tastos i degustacions, no vam obtenir el ressò necessari.” Qui parla així és Alberto Ferrero, de Kviures, una cooperativa que distribueix aliments ecològics i de proximitat a botigues i restaurats. En resum, tothom afirma haver viscut l’experiència de manera positiva i té clar que repetirà al 2016 si la fira es consolida com a espai de referència de l’economia social i solidària a Barcelona durant les festes de Nadal. La majoria no només està disposat a tenir paradeta, sinó també a arremangar-se les mànigues en l’organització. I és que, tal com expressa Rubio, l’Ajuntament vol que la fira sigui un esdeveniment cooperatiu ja en la seva concepció. I, per això, convida les entitats a participar-hi “des de l’inici”.

Tothom té clar que repetirà al 2016 si la fira es consolida com a espai de referència de l’economia social.

Un notable alt

’Ajuntament de Barcelona va elaborar una enquesta en les setmanes posteriors a la fira que constatava que el grau de satisfacció dels participants era elevat (un 8,12) i que, malgrat que s’havien fixat com a prioritat la visibilització per damunt de les vendes, en feien una valoració bastant equilibrada sobre el resultat en ambdós indicadors. De l’enquesta també es desprèn que tenen intenció de repetir al 2016 i que la majoria vol participar en l’organització, uns dos terços des del principi.

Així mateix, els participants consideren adequada la durada (del 19 de desembre al 4 de gener en la primera edició), tot i que es preferiria avançar-ne l’inici per tal d’estar oberts més dies previs al Nadal. Altres suggeriments fan referència a la ubicació de les parades, ja que es demana que estiguin orientades cap a l’interior de la plaça i no a l’exterior com enguany. També s’ha proposat donar més visibilitat a les activitats que es fan al voltant de la fira i establir-hi una connexió més clara. coop 2016

móncooperatiu coop

CRÒNICA

I Fira de Consum Reponsable

La Caníbal | Valoren que molta gent, més enllà dels ja convençuts, hagi tingut un primer contacte amb projectes de l’economia social.

Ha estat un canvi de paradigma important respecte al que es feia anteriorment a la plaça de Catalunya per Nadal.

Som Energia/Som Connexió | Van decidir participar a la Fira de Consum Responsable fonamentalment per una raó: per “compromís amb l’organització”. Segons Mercè Botella, de Som Connexió, aquesta primera edició de l’esdeveniment ha servit per anar visibilitzant i normalitzant “una altra manera de fer economia”.

Alternativas Económicas | Van participar amb altres mitjans de comunicació en un debat sobre consum d’informació responsable.

L’Olivera | Els seus vins i olis van ocupar una altra de les paradetes de la Fira de Consum Responsable celebrada el passat Nadal.

Els participants consideren adequada la durada, tot i que es preferiria avançar-ne l’inici per tal d’estar oberts més dies previs a les festes.

La Ciutat Invisible | Van aprofitar la fira per portar la seva marca de dessuadores de confecció pròpia fins al centre de Barcelona.

Tigre de Paper | La fira ha suposat una aportació de líquid important per a cooperatives petites com aquesta, a més d’ajudar-les en la difusió.

Ca la Rosa | Cooperatives com aquesta van poder vendre directament els seus productes al públic que s’hi acostava.

Kviures | Els socis d’aquesta cooperativa tenen la intenció de repetir i demanen més difusió dels actes i esdeveniments que s’hi fan.

coop 2016

Biciclot i Impulsem | Van compartir paradeta. La primera cooperativa, a més, va participar en activitats relacionades amb el món de la bici.

TEB | Aquest grup cooperatiu creu que la primera edició de la fira ha estat una oportunitat per “fer marca conjunta d’economia social i cooperativa”.

coop 2016

42 móncooperatiu coop

HISTòRIa

Editorial de la revista Cooperación de 1946. Imatge cedida pel Centre de Documentació Cooperativa de la Fundació Roca i Galès.

Sindicat agrícola i caixa rural de Falset als anys 1920. Fons: Arxiu Comarcal del Priorat.

Imatges del llibre Les cooperatives obreres de Sants, de Marc Dalmau i Ivan Miró. Editorial: La Ciutat Invisible Edicions.

Petita història del crèdit cooperatiu a Catalunya El cooperativisme a Catalunya ve de lluny. La cultura i els valors cooperatius han format part de la personalitat de les classes populars catalanes des de fa més de 150 anys. El cooperativisme de crèdit, en canvi, ha jugat un paper oscil·lant i desigual en l’entorn rural i urbà. Xavi Teis Economista, vinculat al foment de les finances ètiques i de l’economia social i solidària des del 2009. Soci de treball de la cooperativa de serveis financers ètics i solidaris Coop57. Autor del llibre Cómo cambiar el mundo con tu dinero (2011, Icària).

coop 2016

Al camp, orfe de serveis financers, foren les cooperatives agràries les que ho cobriren, a través de les caixes rurals.

mitjans del segle xix, tot i les prohibicions d’associació obrera, comencen a sorgir experiències de caràcter mutualista i sindicats obrers com a arma de resistència de la classe obrera. A finals del mateix segle ja existien cooperatives de consum, d’habitatge, d’ensenyament, de pescadors, de serveis, de transports o sanitàries. També destacaven les cooperatives agrícoles, promocionades per la Unió de Rabassaires i que s’acabarien trobant en quasi totes les comarques de Catalunya. El seu desenvolupament anà lligat a la crisi agrària originada per l’èxode rural i pels estralls produïts per la fil·loxera. Són precisament les cooperatives agràries les que originen, a Catalunya, la vessant financera de les cooperatives, amb l’aparició de les primeres caixes rurals o sindicats agrícoles. Àmbit rural A principis del segle xx, els bancs i les caixes d’estalvi actuaven principalment en l’entorn urbà. Per tant, la població d’àmbit rural quedava orfe de serveis financers i foren les cooperatives agràries les que ho cobriren, a través de les caixes rurals. La llei de sindicats agrícoles promulgada l’any 1906 va afavorir el desenvolupament dels sindicats agraris. Aquesta

llei, en l’article setè, preveia la “creació o foment d’Instituts o combinacions de Crèdit Agrícola”. En el marc de la crisi agrària finisecular, a partir del 1910 els sindicats agraris i les seves seccions de crèdit van anar incrementant-se gràcies a l’expansió dels cellers cooperatius i l’enfortiment sectorial de la seva activitat, primerament lligada a la producció d’oli i vi i després penetrant als sectors cerealistes, arrossers, lleters i hortícoles. Els anys següents, l’actuació dels poders públics a Catalunya fou molt fructífera. Una de les primeres accions de la Mancomunitat fou la creació, al 1914, de la Caixa de Crèdit Comunal. Al 1934, la Generalitat creà la Caixa de Crèdit Agrícola i Cooperatiu, destinada a facilitar operacions de crèdit a sindicats agrícoles, caixes rurals i mutualitats. En paral·lel, l’any 1931 es publicà un decret llei de cooperatives gràcies al qual començaren a sorgir cooperatives de crèdit, ja que com declarava el mateix Govern republicà: “l’Estat es defineix com a social i el cooperativisme està en la mateixa línia”. Durant la Guerra Civil, el govern de la Segona República donava per inscrites, a la zona republicana, un total de 21 cooperatives de crèdit. Tot i així, les caixes rurals no s’acolliren a aquesta llei i seguiren inscrites a la Llei de sindicats agrícoles de 1906.

coop 2016

móncooperatiu coop

història Imatges del llibre Història de Caixa d’Enginyers, 1967–2004.

Secció de crèdit i cooperativa de crèdit En l’àmbit rural es va optar, principalment, pel manteniment de les caixes rurals lligades a les cooperatives agràries. No és fins al 1978 que es diferencia definitivament entre caixa rural i secció de crèdit, tot i que en lleis com la de 1962 de Bases de la ordenación del crédito y la banca ja es constatava que les caixes rurals serien sotmeses a inspecció i control per part del Ministeri d’Hisenda. La majoria de cooperatives agràries van optar per seguir amb la fórmula de secció de crèdit, però en dos casos principals es van constituir caixes rurals independents: la Caixa de Guissona i la Caixa Rural Sant Fortunat de Castelldans, ambdues creades l’any 1963. Per tot plegat, s’ha tendit a una certa confusió entre una secció de crèdit i una cooperativa de crèdit. Per una banda, les seccions de crèdit de les cooperatives agràries no tenen personalitat jurídica diferenciada de la cooperativa que les promou i els seus ingressos no poden superar el 50 % dels ingressos totals de la cooperativa, els quals provenen principalment de les mateixes cooperatives i dels seus socis. En canvi, les cooperatives de crèdit són entitats financeres independents que ofereixen serveis financers exercint totes les activitats pròpies i habituals d’una entitat de crèdit. Això, sempre que prioritzin les necessitats dels socis i les sòcies cooperativistes i, per tant, el total de les operacions amb tercers es veuen limitades i no poden superar el 50 % dels recursos totals de l’entitat. Actualment, a Catalunya hi ha un centenar de cooperatives amb secció de crèdit. D’aquestes, 64 són a les comarques de Tarragona; 35, a Lleida i 2, a Barcelona. Aquestes entitats mouen un volum agregat de dipòsits d’uns 650 milions d’euros. Pel que fa a les cooperatives de crèdit amb seu social a

Catalunya, en són tres: Caixa d’Enginyers, Arquia i Caixa de Guissona. Els actius combinats d’aquestes tres entitats l’any 2015 sumaven uns 4.200 milions d’euros, aproximadament un 10 % de la dimensió de la principal entitat financera catalana. Una oportunitat A Catalunya, el cooperativisme ha tingut un paper molt important en alguns moments de la història, menys significatiu en la seva vessant estrictament financera. El crèdit cooperatiu, si bé va jugar un paper cabdal en cobrir les necessitats financeres en l’àmbit rural, en l’àmbit urbà sempre ha tingut un paper menor, ja que el model amb “vessant social” preponderant ha estat el de la caixa d’estalvis. Amb la seva desaparició recent, s’obre una oportunitat perquè, tot i les grans dificultats que comporta actuar en el marc del sistema financer, el cooperativisme de crèdit català es desenvolupi i guanyi protagonisme.

Catalunya té tres cooperatives de crèdit. Amb la desaparició de les caixes d’estalvi, s’obre una oportunitat perquè el cooperativisme es desenvolupi.

Instruments transformadors de crèdit cooperatiu

L Aquestes mesures, però, van tenir poc recorregut a causa de la promulgació de la Ley de cooperación de 1942, per la qual els sindicats agraris foren obligats a canviar el seu nom pel de Cooperativas del Campo i van desaparèixer molts dels principis cooperatius; tant, que fins i tot l’Aliança Cooperativa Internacional va donar de baixa les federacions de cooperatives catalana i espanyola. Àmbit urbà Tot i que la Llei d’associacions del 1887 reconeixia les cooperatives de crèdit i que el 1915 es publicava un decret pel qual es regulaven els sindicats industrials i mercantils, en el món urbà les cooperatives de crèdit no tingueren cap efecte pràctic significatiu degut, com ja s’ha dit, al fet que bancs i caixes d’estalvi ja en cobrien les necessitats financeres. Alhora, la Ley de cooperación posava el fre en la constitució de cooperatives de crèdit no

coop 2016

agrícoles, ja que en el seu article 44 es deia que “són cooperatives de crèdit les que es constitueixin exclusivament per servir a les finalitats de les cooperatives de les altres branques”. En aquell context, la densitat de cooperatives de “les altres branques” (consum, habitatge, indústria, etc.) era molt reduïda i no les feia viables econòmicament. Els canvis legislatius de la dècada de 1960 van permetre un entorn més favorable per a la creació de cooperatives de crèdit d’àmbit urbà a Catalunya, promogudes, principalment, per col·legis professionals. Al 1967, neix Caixa d’Enginyers de la mà de l’Associació i el Col·legi d’Enginyers Industrials, inspirada per una caixa cooperativa vinculada al Col·legi de Metges que fou creada al 1962 però absorbida pocs anys després. Al 1978, neix Caixa d’Advocats (actualment integrada a la caixa cooperativa Bantierra), i al 1983 ho fa Caixa d’Arquitectes (actualment Arquia).

Als anys 1960 es va afavorir la creació de cooperatives de crèdit promogudes, principalment, per col·legis professionals.

a història del cooperativisme de crèdit a Catalunya de 20 anys ençà també està protagonitzada per entitats de les finances ètiques cooperatives. Aquestes entitats, que han gaudit d’una evolució espectacular, aporten un valor social afegit al finançament cooperatiu històric. Les cooperatives de finances ètiques, més enllà d’organitzar-se en estructures jurídiques democràtiques, apliquen criteris ètics, socials i mediambientals a l’hora de decidir el destí de la seva activitat creditícia. Contenen, com a eix vertebrador de la seva activitat, la transformació social i econòmica, amb el desig de ser eines al servei de les

entitats de l’economia social i solidària. Les més significatives que actuen a Catalunya són Coop57 (1995), Oikocredit (2000) i Fiare Banca Ètica (2014).

Xarxa Financoop

En un sentit més ampli, el cooperativisme català s’ha dotat d’una altra eina: la Xarxa Financoop, una plataforma d’entitats públiques, entitats financeres cooperatives, mutualistes i altres formes societàries, promoguda per la Fundació Seira. La xarxa treballa per impulsar les finances cooperatives a Catalunya i en formen part actors com Caixa d’Enginyers, Cajamar, Laboral Kutxa, Fiare o Coop57, entre d’altres.

coop 2016

46 móncooperatiu coop

en profunditat

Exportant principis

Valors que depassen el cooperativisme Fomentar la participació dels treballadors, cooperar amb altres companyies o fer accions envers la comunitat. En els darrers anys, algunes empreses han incorporat maneres de fer similars a les del cooperativisme. A la vegada, les cooperatives adopten eines de gestió del món mercantil. Transvasaments que fan aparèixer contradiccions en ambdós sectors. Periodista especialitzada en informació econòmica. Ha treballat en diversos mitjans (Dossier Econòmic, Agència Catalana de Notícies, L’Econòmic –El Punt

om un riu petit que neix entre dues muntanyes altes. Així dibuixa els inicis de l’economia social i cooperativa el sociòleg Jordi Estivill. Les dues muntanyes són, segons ell, l’Estat i el mercat. “El riu, quan arriba a la plana, es fa més gros i desborda per ambdós costats”. Estivill sosté que, actualment, estem just en aquest punt. És a dir, que el cooperativisme s’ha fet gran i traspassa els límits del seu llit. A la vegada, afegeix, això pot generar alguna influència de tornada, del mercat o l’Estat, en l’economia social i cooperativa. I, amb tanta interrelació, és lògic que apareguin les contradiccions, es replantegin límits, d’una banda i de l’altra. Des del punt de vista de l’empresa mercantil, fa uns anys que es van començar a introduir canvis en els models de gestió. Si més no, en els d’algunes companyies. L’expert en responsabilitat social corporativa Josep Maria Canyelles situa els inicis d’aquesta tendència als anys noranta. Llavors, diu, empreses capdavanteres es van començar a plantejar com gestionar els valors intangibles, que, amb el pas de la societat industrial a la del coneixement, tenen un pes més gran. Aspectes com la reputació prenen més importància, cosa que les porta a preocupar-se, per exemple, per marcar com a propis de l’empresa uns valors. També a invertir esforços a desenvolupar el talent de les persones que en formen part. Tot i que encara no arriben a totes les empreses, aquests canvis s’han accelerat en els darrers anys. La crisi, l’auge de l’economia financera i el declivi de la industrial o la globalització han sotmès les empreses a convulsions. I, per a moltes, incorporar en les seves estratègies noves maneres de fer s’ha convertit en un intent de donar resposta a l’agitació. Per exemple, moltes companyies mercantils han adoptat mecanismes per fomentar la participació

coop 2016

Avui–) i col·labora a digitals com ara El Salmón Contracorriente o Cateconómica, on parla, entre altres coses, sobre economia social i cooperativa.

dels seus treballadors. L’objectiu últim és que estiguin més motivats, fet que, de retruc, tindria un retorn sobre l’empresa. Ester Vidal, que treballa en la gestió d’equips humans des de la consultora cooperativa Hobest, recorda que fa molts anys que el management tradicional es preocupa per la motivació. El raonament és, segons diu, que si no hi ha motivació, no s’activa el potencial de les persones. “La implicació és una font molt gran de motivació, és la palanca d’activació del potencial de les persones al servei del projecte.” L’escull dels beneficis La participació dels treballadors en l’empresa mercantil es troba amb una limitació, segons Ester Vidal. Implicar-se en la gestió de la companyia comporta una major responsabilitat per als empleats, que sovint veuen com aboquen més esforços perquè el projecte funcioni. En el cas d’una empresa mercantil, això no vol dir, però, que reverteixi en els treballadors. Sí que reverteix, en canvi, en el capital. Per això, diu, moltes companyies que han fet apostes grans en aquest sentit estan començant a buscar fórmules per repartir els beneficis per tal que els treballadors hi participin més. La màxima expressió del fenomen de buscar una major implicació dels treballadors es troba en les empreses horitzontals. Seguint el camí iniciat pel cooperativisme amb principis com la participació econòmica dels socis i la gestió democràtica, aquestes van un pas més enllà i trenquen la jerarquia vertical. El consultor en organització i desenvolupament de negoci Daniel Arricivita, que està estudiant-ne el model, afirma que és demostrable que les empreses autogestionades són “més eficients segons el paradigma mercantil”, a més de generar altres beneficis, com ara treballadors més feliços.

Moltes companyies mercantils han adoptat mecanismes per fomentar la participació. Tenir treballadors més motivats té un retorn sobre l’empresa.

X.Alamany

Paula Mateu

Una altra manera de fer que moltes empreses mercantils han incorporat en els darrers anys i que, fins fa poc, semblava exclusiva del cooperativisme és la intercooperació. Canyelles creu que potser les cooperatives van ser unes avançades en aquest terreny i que, durant anys, han intercooperat “per protegir-se entre elles”, per defensar-se davant el mercat. Ara, les empreses mercantils es troben que competeixen en un món més global. “O competeixes de manera agregada o saps que difícilment podràs excel·lir”, diu. Per tant, cooperar acaba sent “una necessitat imperiosa”. Per això, han proliferat organitzacions com ara clústers i associacions sectorials o territorials, en les quals les companyies col·laboren per assolir objectius comuns. “Les empreses estan aprenent que no viuen soles, que el que fan té una repercussió social”, assegura el sociòleg Estivill. Segurament és això el que les ha portat a intentar ser més responsables socialment i a preocupar-se pel medi ambient o per la comunitat on estan presents. Tot i que hi ha exemples de companyies que han fet servir les accions envers la societat com una eina de màrqueting, també és cert que d’altres ni tan sols publiciten el que fan; és a dir, que no actuen obsessionades per un augment immediat en les vendes. Estratègia o ideologia Ara bé, de tots aquests canvis, les empreses mercantils sí que n’esperen un retorn, encara que no

Som en un món més global. “O competeixes de manera agregada o no podràs excel·lir”. Cooperar avui és “una necessitat imperiosa”.

sigui econòmic i que sigui diferit. “Les companyies que fan responsabilitat social corporativa en el sentit més profund no tenen una expectativa de retorn a curt termini, però sí a llarg”, aclareix Canyelles. “És una contribució per fer l’empresa més sòlida”, afegeix. I és aquí precisament on radica la diferència entre empreses mercantils i cooperatives. Les primeres han avançat en aquests àmbits amb una visió estratègica, mentre que les segones apliquen els principis per ideologia. Del món mercantil, les cooperatives es fixen en “la seva expertesa en la utilització d’instruments que ajuden a gestionar l’empresa”. Ho diu Roser Hernández, subdirectora general d’Economia Social i Cooperatives. Segons Hernández, per professionalitzar-se, les cooperatives han adoptat eines de gestió o d’optimització de processos que provenien d’altres models empresarials. “Ho han fet, però, mantenint els valors.” Ester Vidal, d’Hobest, admet que aquestes eines poden ser molt interessants per a les cooperatives. Sobretot, diu, perquè la gestió col·lectiva “demana temps” i ser molt eficients en els processos. No obstant això, deixa clar que s’han d’adoptar adaptant-les a les necessitats pròpies, de manera que estiguin “al servei del projecte”. En aquest sentit, assegura que les eines poden tenir un punt de neutralitat, “però no és evident”. Per tant, conclou, les cooperatives han de procurar que aplicar-les no signifiqui anar en contra del model.

coop 2016

móncooperatiu coop

EN PROFUNDITAT

Exportant principis: participació

Quan els treballadors tenen la paraula Germans Boada | Deixar enrere la verticalitat

Suara

a societat reclama més transparència, democràcia i participació en tots els àmbits, també en l’empresarial. Aquesta idea és darrere del canvi que s’està produint en moltes companyies, segons Montserrat Palet, experta en estratègia i competitivitat empresarial. Té clar que, actualment, les empreses s’han de gestionar de manera diferent i que la col·laboració, la participació i la cooperació han de ser aspectes fonamentals d’aquesta nova forma de fer. Per això, diu, cada cop hi ha més empreses que fomenten una participació activa dels seus treballadors. A més, aquest tema ja està a l’agenda política d’algunes administracions. Per exemple, el govern basc incentiva econòmicament que les empreses incorporin nous models de gestió basats en la participació de les persones. I és que aquests nous models no només repercuteixen sobre les companyies (generen més competitivitat i milloren el clima laboral), sinó que també presenten avantatges socials, segons Palet, perquè les empreses estan més arrelades al territori i es produeixen menys deslocalitzacions.

Suara | Aprofundint en la participació

a participació dels treballadors en una cooperativa de treball ve determinada, en primer lloc, per la seva forma jurídica: participen en el capital i tenen capacitat de decisió a través de les assemblees. Però algunes empreses van un pas més enllà. “Jo parlo de democratització del lloc de treball. No és la participació en l’assemblea, en la presa de decisions entesa com a moments puntuals, sinó treballar participant constantment”. Qui fa aquesta afirmació és Ester Vidal, de la consultora estratègica Hobest, que considera que sense tota aquesta feina, sense uns treballadors ben informats, ben formats i apoderats, “la participació en la presa de decisions és una mica fal·laç”. Algunes cooperatives ja han avançat en aquesta direcció, com és el cas de Suara, que ha fixat la participació com un dels seus valors estratègics, segons afirma la seva directora general, Àngels Cobo. A banda de la participació de segell cooperatiu, que es fa a través d’almenys dues assemblees anuals, Suara facilita que els treballadors s’involucrin en accions de coneixement mutu, formacions

coop 2016

a Mondragón (el grup de cooperatives i empreses del País Basc) o cafès amb el Consell Rector, entre d’altres. Per exemple, alguns dissabtes al matí s’organitzen sortides en què un grup d’uns 50 socis visiten dos o tres serveis que ofereix la cooperativa a una zona determinada. Cobo explica que als treballadors, que hi participen de forma voluntària, els aporta una visió més global de l’empresa. La directora general de Suara assegura que la participació també s’exerceix des del mateix lloc de treball. La cooperativa treballa contínuament l’apoderament dels seus treballadors perquè puguin participar activament en el dia a dia de la societat. En aquest sentit, cada equip –en els quals s’organitza la cooperativa segons els equipaments que gestiona o les àrees temàtiques de l’estructura–―pot debatre el seu pla de gestió i el seu pressupost. Segons diu Cobo, s’ha treballat una eina per establir quin és el grau de decisió al qual pot arribar cada equip. Suara, la cooperativa més gran de Catalunya en el sector d’atenció a les persones, també preveu una esfera de participació més creativa, que respon a

Tot i que la tendència està en un estadi molt incipient, a Catalunya ja n’hi ha algun exemple. L’empresa Germans Boada, de Rubí, dedicada a la fabricació de maquinària i eines per a la construcció, va patir molt quan aquest sector es va enfonsar. Llavors, la família propietària va decidir fer un tomb per intentar reconduir el negoci. Va apostar per una direcció col·legiada formada per cinc persones al capdavant de diferents àrees de l’empresa: finances, operacions, màrqueting, I+D i comercial. Jaume Caballé, un dels directius que en forma part, comenta que de seguida van veure que havien de posar el focus de l’empresa en les persones. Fins llavors, havia funcionat d’una manera molt vertical, però els nous directors generals volien comptar amb les idees, la creativitat, el talent, les opinions i els comentaris de tots els treballadors, “que tots col·laboressin per a un mateix objectiu”. Per exemple, Germans Boada ha creat comitès de treball multidisciplinaris que tracten punts estratègics per a la companyia en els quals participen persones de tota l’organització independentment de la seva posició. I in-

centiven que els treballadors aportin idees per millorar el seu lloc de treball, sigui en l’aspecte físic o de procediments. Conscients que això implicava una responsabilitat extra per part dels empleats, van treballar una política retributiva que preveu no només el salari, sinó també una part variable lligada als objectius personals i corporatius, la participació en els beneficis que té la companyia, beneficis socials i intangibles com ara fórmules de conciliació laboral o plans de carrera. Segons Caballé, el fet d’haver inclòs un sistema de profit share ha estat clau, perquè els treballadors s’han sentit gratificats i més implicats en tots els processos de la companyia.

La família propietària va apostar per una direcció col·legiada formada per cinc caps de diferents àrees de l’empresa.

Formació en una aula de Mondragón, el grup cooperatiu d’empreses més important de l’Estat espanyol.

inquietuds personals dels socis. Impulsa des de fa anys la creació de grups d’innovació, que es constitueixen a partir d’alguna idea que llança un soci, que n’engresca altres per debatre-la i intentar aportar solucions a la cooperativa. “Forma part de l’essència de les cooperatives”, diu Cobo a propòsit de la participació. “Nosaltres ens ho creiem, i els socis tenen molt interioritzat que són cooperativa i que ho volen ser”, afegeix. Més enllà de ser una qüestió ideològica, la directora general de Suara sosté que també és estratègica, en el sentit que treballar d’aquesta manera, “amb capacitat de construir conjuntament”, dóna molta potència a l’organització.

Facilita que els treballadors s’involucrin en accions de coneixement mutu, formacions o cafès amb el Consell Rector.

34 34 34anys anys anyscooperant cooperant cooperantamb amb ambla la laciutat ciutat ciutat

Oficina Oficina Oficina dede la de la Mobilitat la Mobilitat MobilitatOficines Oficines Oficines i cotxeres i cotxeres i cotxeres dede TUS, de TUS, TUS, SCCL SCCL SCCL c.c. de c. de la de la Borriana, la Borriana, Borriana, 33-35 33-35 33-35pg. pg. pg. del del del Comerç, Comerç, Comerç, 64 64 64 08201 08201 08201 Sabadell Sabadell Sabadell 08203 08203 08203 Sabadell Sabadell Sabadell Tel. Tel. Tel. 9393 727 93 727 727 00 00 90 00 9090 Tel. Tel. Tel. 9393 710 93 710 710 7979 51 79 5151

coop 2016

móncooperatiu coop

EN PROFUNDITAT

Exportant principis: intercooperació

Generar sinergies amb la col·laboració Sectorial d’Iniciativa Social | Intercooperació a l’ADN

Modacc, Clúster Català de la Moda

a cooperació entre cooperatives és un dels principis del sector. Treballar conjuntament serveix per enfortir l’economia social i cooperativa, així com per fer més sòlides i sostenibles les mateixes societats. Les cooperatives catalanes d’iniciativa social ho van veure clar quan van decidir constituir una sectorial dins de la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya. La Sectorial de Cooperatives d’Iniciativa Social es va crear fa més de vint anys i avui dia hi estan integrades 120 societats que, de forma agregada, donen feina a 7.000 persones i facturen 150 milions d’euros. “Vam veure que seria interessant compartir interessos, necessitats o experiències”, recorda el seu director, Joan Segarra. Mitjançant trobades, jornades o actes les cooperatives que hi formaven part van començar a tractar de manera conjunta temes d’interès global del tercer sector. A la vegada, la Sectorial es va convertir en portaveu i en defensor del sector davant altres instàncies. O sigui, feia de lobby de les cooperatives d’Iniciativa Social.

Gràcies a aquesta activitat conjunta, les cooperatives s’han anat coneixent i compartint experiències. I això ha creat un clima molt procliu per anar més enllà i col·laborar entre empreses; és a dir, s’han generat mecanismes de cooperació entre cooperatives. D’aquesta manera, hi ha casos de grups d’empreses aliades puntualment per projectes concrets; per exemple, en una unió temporal d’empreses per presentar-se a un concurs per gestionar un servei o equipament. Altres han creat alguna cosa nova de manera conjunta, com una fundació. I fins i tot s’han produït fusions entre cooperatives del mateix àmbit. Això darrer va passar amb Suara, nascuda al 2008 a partir de l’aliança entre tres cooperatives que formaven part de la Sectorial: CTF, EAS i Escaler. Joan Segarra assegura que aquestes sinergies han ajudat a superar els efectes adversos de la crisi econòmica. Han aportat dimensió i diversificació, dos elements que s’havien demostrat necessaris en els darrers anys. Respecte a la dimensió, comenta que el sector estava molt atomitzat, cosa que feia més difícil bellugar-se en un

context de retallades per part de les administracions públiques, el client principal. Pel que fa a la diversificació, apunta que les aliances entre cooperatives d’iniciativa social que estaven focalitzades en àmbits diferents els han permès optar a projectes més grans. “Portem la intercooperació al nostre ADN”, sosté el director de la Sectorial. “Surt de la nostra mateixa manera de ser”, afegeix el mateix Joan Segarra, que té clar que això aporta un valor afegit al cooperativisme i creu que, com han fet les cooperatives que formen part d’aquesta organització, s’ha d’aprofitar.

De portaveu i defensor del tercer sector a creador d’un clima procliu per a la col·laboració entre empreses.

Showroom al 080 Barcelona Fashion, on una vintena de marques van exposar una mostra dels seus productes de moda, creats i fabricats a Catalunya.

Els clústers | Interaccionar per impulsar la competitivitat

a cooperació és bàsica. Posar en comú aspectes que afecten empreses diferents permet fer aflorar projectes i estratègies competitives amb vistes al futur”. Ho diu el secretari executiu d’ACCIÓ, Joan Romero. Aquesta agència pública per a la competitivitat de l’empresa és l’encarregada d’executar a Catalunya la política de clústers, els quals constitueixen una de les mostres més evidents de cooperació entre societats mercantils. Els clústers són grups d’empreses especialitzades i concentrades en un territori, que competeixen en un mateix àmbit de negoci i tenen competències complementàries. Segons Romero, aquestes organitzacions generen “intel·ligència de mercat”. A través de la posada en comú de reptes i objectius, les empreses milloren la seva definició estratègica. A més, creen networking, una xarxa de contactes d’altres companyies que treballen en tota l’àrea de valor del seu producte o servei. I, per últim, són una plataforma de projectes. En aquest sentit, el secretari executiu d’ACCIÓ explica que algunes empreses han pogut afrontar la internacionalització gràcies a l’aixopluc del clúster.

coop 2016

També s’han donat projectes entre diferents clústers. Per exemple, el de productes infantils, el digital i el ferroviari van treballar conjuntament per analitzar quines solucions es poden aportar a un tren per millorar l’experiència de les famílies. “Són iniciatives que una empresa no podria abordar per ella mateixa, i que sí que ho poden fer si van agrupades”, argumenta Romero. Un dels clústers creats en els darrers anys és el Modacc, Clúster Català de la Moda. Des d’aquesta associació, en la qual s’integren més de cent empreses catalanes situades en la cadena de valor i en el sector de la moda, es treballa per un millor coneixement del sector, dels seus reptes i de les possibles sortides, per tal que sigui més competitiu. I això es fa gràcies a la col·laboració entre empreses, que aporten recursos i participen activament en les iniciatives. En el seu pla estratègic hi ha marcats reptes com ara la reindustrialització, després d’anys de deslocalitzacions, desmantellaments i tancaments de fàbriques. Des del Modacc s’assegura que un dels objectius fonamentals del clúster és organitzar

els recursos amb el propòsit de restablir la indústria local. També han treballat la formació dels professionals del sector, amb el disseny de programes ―seminaris, cursos i conferències― per a professionals del món de la moda. A les empreses que en formen part, se’ls ofereix la possibilitat de fer formació a les seves instal·lacions o a centres especialitzats. I una altra de les preocupacions del Modacc és la internacionalització del sector. Per això, promou la participació dels seus membres en fires internacionals, missions internacionals o grups d’exportacions. A més, s’han creat plataformes comercials als Estats Units, Mèxic i la Xina.

Els clústers generen “intel·ligència de mercat”. Amb reptes i objectius en comú, les empreses milloren estratègicament. coop 2016

móncooperatiu coop

EN PROFUNDITAT

Exportant principis: interès per la comunitat

En sintonia amb l’entorn

KH Lloreda | RSC lluny dels focus

Concep-t

n els darrers anys, des de l’àmbit mercantil també hi ha hagut empreses que han dut a terme accions responsables amb l’entorn i d’impacte social. Davant algunes crítiques que acusen les organitzacions de voler-se rentar la cara fent-se valer de l’RSC, des del món empresarial es defensen dient que no es tracta només d’una eina de la seva estratègia de màrqueting. És cert que s’han donat casos que mostraven, si més no, una certa incoherència, ja que l’acció puntual i concreta entrava en contradicció amb l’activitat de la companyia. Volkswagen, per exemple, ha portat a terme diverses accions de plantació d’arbres amb l’objectiu de tenir cura del medi ambient. Preocupació que no es desprèn de la seva actuació en l’escàndol dels motors trucats. També és cert, però, que hi ha empreses que, tot i emprendre accions de responsabilitat social corporativa, ni tan sols les publiciten. Prova, doncs, que no les fan servir com una eina per aconseguir més clients. Un dels casos més paradigmàtics a Catalunya és el de KH Lloreda, una pime familiar de Canovelles, al Vallès Oriental.

Concep-t | Incentius amb valor afegit

ensa globalment, actua localment. Aquesta frase es pot aplicar a moltes cooperatives que, amb l’objectiu últim de canviar les coses a gran escala, comencen actuant elles mateixes de manera diferent. I un dels àmbits en els quals ho fan és en la seva relació amb l’entorn, amb la comunitat. “Volen que el que fan tingui un impacte i el primer que fan és endreçar allò que els és més proper”, comenta Guillem Perdrix, director de la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya (FCTC). Perdrix sosté que són moltes les cooperatives que es preocupen per integrar el principi d’interès per la comunitat a la seva activitat diària. I d’això en surten algunes actuacions remarcables. “De vegades no realcem prou el fet de treballar així, i val la pena que s’expliqui per tal que la gent ho conegui i ho repliqui”. Parla, per exemple, de Pediatria dels Pirineus, “un projecte amb molt d’impacte sobre el territori”. Els seus fundadors van pensar que si oferien un servei potent d’atenció sanitària als nens dels Pirineus, els seus pares no els portarien a néixer a Barcelona. L’objectiu final no és altre que

coop 2016

evitar que el territori es despobli (vegeu article sobre la cooperativa Pediatria dels Pirineus a la secció Casos d’èxit). Al director de la FCTC li vénen al cap altres iniciatives com ara Sambucus, que, en el seu projecte de gestionar el producte alimentari en tots els punts de la cadena de valor –des del cultiu ecològic fins a la cuina de qualitat–, ofereix oportunitats professionals a persones amb dificultats de la zona de Manlleu, a la comarca d’Osona. O Concep-t, que treballa en l’àmbit de les activitats d’incentius per a empreses, però busquen aquelles que tenen un impacte social i al territori. Una de les seves sòcies, Míriam Cabezas, explica que, quan organitzen activitats per a les empreses, intenten defugir “la diversió per diversió” i incorporen algun valor. Sovint preparen activitats en les quals els participants –treballadors del client– fan accions directes en centres o projectes socials o mediambientals. Per exemple, amb un client van anar fins al CRAE La Serra –un CRAE és un centre residencial d’acció educativa per a nens i nenes de 3 a 18 anys normalment–; en aquesta acció van pintar, restaurar

El seu director de Recursos Humans, Xavier Carruesco, explica que l’empresa no comunica les seves accions en aquest àmbit precisament perquè no vol alimentar la idea que forma part d’una estratègia per incrementar les vendes. “En el fons, creiem que comunicar-ho pot arribar a ser contraproduent”, diu. “Nosaltres ho fem per convenciment”, afegeix. Entre altres coses, KH Lloreda s’implica amb activitats esportives a la comarca. Col·labora, per exemple, amb l’equip base del club d’handbol de Granollers i patrocina la mitja marató de la ciutat vallesana. També col·labora amb la Fundació Privada Vallès Oriental, que treballa amb persones amb discapacitat intel·lectual. Des de fa sis anys integra treballadors d’aquest col·lectiu. I una de les accions que ha posat en marxa recentment és l’acolliment d’esportistes d’elit que, un cop retirats de l’esport professional, es troben amb dificultats per inserir-se en l’àmbit laboral perquè sovint presenten un decalatge d’experiència i formació respecte a gent de la seva edat. Una altra de les iniciatives que més impacte ha tingut va dirigida exclusivament

als seus treballadors. I, segons el director de Recursos Humans, el benefici és important. Es tracta d’una llar d’infants al mateix centre de treball on els empleats poden portar els seus fills mentre ells compleixen amb la seva jornada laboral. Segons Carruesco, es fa difícil quantificar el retorn d’aquestes accions per a l’empresa. Però tenen clar que funcionen. Internament, contribueixen a millorar el clima laboral, a motivar els seus treballadors i al fet que se sentin més involucrats amb l’empresa. També la reputació de la companyia en l’entorn més immediat, on reverteixen les seves accions, és mes bona. “Tot plegat ens fa una empresa més sòlida”, conclou.

No comunica la RSC perquè no forma part d’una estratègia de vendes. “La fem per convenciment”.

Activitat amb l’empresa Cargill en un centre residencial d’acció educativa per a nens i nenes.

exteriors, muntar mobles i acondicionar la zona de jocs dels joves de la casa. I si l’empresa vol limitar-se a fer una activitat lúdica, proposen dirigir-la a la consecució d’un objectiu: fer alguna donació a una iniciativa social o mediambiental. Segons Cabezas, a Concep-t incorporen el principi d’interès per la comunitat des de dos punts de vista. D’una banda, intenten integrar un actor de la societat com és l’empresa privada en actuacions que tenen una repercussió social o sobre el medi ambient. De l’altra, procuren treballar amb proveïdors de proximitat, ecològics i de la terra.

Preparen activitats en les quals els participants (el client) fan accions directes en projectes socials o mediambientals. coop 2016

54 móncooperatiu coop

ENTREVISTA

PERFIL Amaya Apesteguía va entrar a l’OCU (Organització de Consumidors i Usuaris) fa 15 anys per fer només estudis de mercat però amb el temps va anar ampliant el seu camp d’acció, enduta per la passió de veure com la societat civil es mou i pot aconseguir canviar l’statu quo. De fet, passió és una paraula que apareix sovint quan parla de la feina. I amb el seu treball busca fer avançar sobretot 3 àmbits: l’apoderament de la ciutadania, els negocis ètics o l’ètica dels negocis i l’economia social. Darrerament, ha incorporat un altre objecte d’apassionament: el consum col·laboratiu, segons ella una veritable revolució que tot just acaba d’arribar i que amb el temps ho canviarà tot.

Amaya Apesteguía, experta en consum responsable i col·laboratiu. El perfil del consumidor de cooperatives de Catalunya va ser el punt de partida. El diàleg ens va portar a parlar, també, de consum, d’Europa, de política i de la (ir)responsabilitat dels consumidors i de les empreses. Molt camí encara per fer.

«En el futur seran els mateixos ciutadans els qui garantiran els valors d’una empresa» Anna ArgemÍ Pablo Tosco

Periodista especialitzada en consum responsable i alternatiu. Els anys passats a Intermón Oxfam li van permetre conèixer de primera mà el comerç just.

Fotos Jordi Play

Des de fa 3 anys dirigeix a elpais.com un blog coral (Alterconsumismo) sobre temes “alter-consumistes”.

om veus el futur del consum? Sóc força optimista. Cada vegada hi ha més eines per a una ciutadania activa. A mesura que el ciutadà va sent més madur, més responsable, el consum va tornant-se, també, més responsable. Hi ha opcions en aquest sentit com les cooperatives, la compra de proximitat o el consum col·laboratiu.

gocis, en drets dels consumidors, en transparència i, tot això, tant a la seu com a la cadena de subministrament. Per tant, és molt difícil trobar empreses que ho facin i empreses que demostrin que ho fan. Probablement tu, com a consumidor, consideres que és un consum responsable comprar a una empresa que en una d’aquestes àrees és molt bona, però en realitat no saps com està operant a la resta.

Les empreses també s’estan tornant més responsables? Bé… No, no. Hi ha algunes multinacionals que ho estan fent bé, que són les que tiraran de la seva cadena de subministrament. Però hi ha reptes molt gruixuts i, al final, quan es presenti el dilema d’aconseguir una rendibilitat més gran o de ser més responsable, què escolliran? Això dependrà moltíssim de la direcció de l’empresa, de si realment es creu o no la responsabilitat.

Una altra conclusió de l’informe és que molta gent ha modificat hàbits de consum per d’altres més responsables gràcies a la crisi econòmica. La crisi és, aleshores, una bona notícia per al consum responsable? La crisi ens ha fet replantejar l’hiperconsum i, en aquest sentit, sí que és una bona notícia. Un cop arribat al punt en què ja no bases el teu nivell de vida a acumular i acumular, comences a tenir un altre tipus de comportament. I, per una altra banda, la crisi ens ha fet ser molt més conscients en el nostre dia a dia de la corrupció generalitzada que hi ha en el món empresarial. Avui dia, hi ha comportaments que ens semblen inacceptables i això ens porta a escollir altres empreses més petitones, més modestes, però que creiem que ho faran millor.

L’anàlisi del perfil de consumidors de cooperatives a Catalunya revela que un 65 % dels enquestats ha canviat el seu consum en aquests últims 5 anys cap a formes més responsables. Es veu aquesta tendència també a l’Estat espanyol? Sí, hi ha una evolució cap a un consum percebut com a més responsable, que no és el mateix que un consum més responsable. No és gens fàcil fer un consum responsable. Ser coherent no és gens fàcil. Per a mi, un consum responsable és un consum que és responsable en totes les àrees: en medi ambient, en drets humans, en drets laborals, en ètica dels ne-

coop 2016

El cooperativisme pot sonar, per a algunes persones, com una història del passat. Des de la perspectiva del consum es veu com una realitat amb futur? Per a mi les cooperatives parteixen de valors socials i culturals que són tradicionals, però que s’estan tornant a posar de moda. Aquests mateixos valors,

El consum col·laboratiu, segons l'experta entrevistada, és una veritable revolució que tot just acaba d’arribar i que amb el temps ho canviarà tot. coop 2016

móncooperatiu coop

ENTREVISTA

dència ara mateix a preferir empreses més petites, sempre que t’ofereixin un bon preu. El preu segueix sent el primer criteri, però és igualment cert que el consumidor prefereix cada cop més prestadors de serveis que siguin ètics, que no l’estiguin marejant, que no li diguin una cosa i al final sigui l’altra. Pot ser que les cooperatives no hagin crescut, en part també, perquè el ciutadà no s’ha apoderat prou i no pot veure’s a si mateix com a membre d’una cooperativa? Sí, sí, evidentment. Surt també a l’informe a través del testimoni d’algú que diu: “Jo em vaig apuntar aquí perquè volia serveis elèctrics i, al principi, em va sorprendre que m’enviessin els balanços, que m’invitessin a assemblees.” És una exigència. És més compromís. I deia el testimoni que al principi el va sorprendre, no sé si gratament o no, però és evident la sorpresa inicial perquè no hi estàs acostumat. Estàs acostumat a firmar un contracte, a rebre un servei a canvi i després te n’oblides. Però aquí exigeixen probablement una ciutadania més madura, més responsable, que participi més a la vida de l’empresa. L’informe destaca que els consumidors de productes/serveis de cooperatives donen importància, per exemple, a l’origen dels articles. Optar per allò local ens permet contaminar menys, però no ens fa una mica provincians? Les organitzacions de consumidors fa molts anys que reclamem que etiquetin realment l’origen, on

s’ha produït el producte, no el made in Spain o made in CE que no aporta res. I la Unió Europea ha tombat sempre sistemàticament aquesta petició. Així que, avui dia, un made in Spain no et garanteix que les matèries primeres siguin espanyoles ni molt menys. Realment, el que és important en alguns productes és d’on vénen les matèries primeres. Per exemple, en la roba, quin és el producte que té l’impacte mediambiental més gran de tots? El cotó. I d’on ve? Gairebé tot d’Uzbekistan. I a Uzbekistan tots sabem com són les condicions. Alguna empresa de roba t’escriu a l’etiqueta “cotó fet a Uzbekistan” o “procedent d’Uzbekistan”? Mai, cap. Si aquesta informació ja no la tens, difícilment podràs fer una opció de compra responsable. També llegim a l’informe que el consumidor responsable, davant la possibilitat d’escollir entre dos productes amb característiques similars, estaria disposat a pagar més si darrere hi ha una empresa amb

"El preu és el primer criteri, però el consumidor prefereix cada cop més prestadors de serveis ètics, que no li diguin una cosa i al final sigui l’altra."

que sempre han existit, ara estan agafant una nova pàtina, com la col·laboració o les comunitats o el procomú, per exemple. Abans ningú no en parlava, d’això. I ara, en canvi, són tendència. I què fa que un consumidor estigui interessat en una cooperativa? Bàsicament, la confiança. Confiança, confiança i confiança. El gran problema per al consum responsable és la desconfiança. Si tu saps que els amos de l’empresa són els mateixos treballadors i que probablement l’empresa té una dimensió més modesta i que tenen l’objectiu de fer les coses d’una altra manera, tot això t’aporta moltíssima confiança. Confiança que no és sinònim de garantia. Una cosa és la confiança i l’altra és la garantia, perquè pot haver-hi cooperatives que ho facin malament, com pot passar arreu del món empresarial. La confiança és un dels valors que surt a l’estudi. Si el cooperativisme es basa en valors tan positius i que estan en alça, per què el consumidor no reclama més aquest model? El major valor afegit que donen les multinacionals són les economies d’escala. Quan tu tens economies d’escala a aquests nivells pots reduir el preu unitari del teu producte moltíssim més del que qualsevol cooperativa podrà mai fer. Cal saber que el primer argument de compra dels consumidors és el preu i, amb un context així, té mala competència. Ara bé, deixant això de banda, sí que hi ha una ten-

coop 2016

"Si tu saps que els amos de l’empresa són els mateixos treballadors, això t’aporta moltíssima confiança." coop 2016

móncooperatiu coop

ENTREVISTA

Cooperativisme i consum col·laboratiu

Com definiries consum o economia col·laborativa? Consum col·laboratiu és la part de l’economia compartida que es refereix al consum entre particulars. Són opcions diverses que trobem dins de tres grans categories: accés en comptes de propietat, mercats de

redistribució i estils de vida col·laboratius. L’economia col·laborativa serà al segle xxi com el cooperativisme va ser al segle xix? L’economia col·laborativa és una revolució, sens dubte. Ho canviarà tot, i tot just està començant ara.

valors socials. Aquest també és un àmbit en expansió, no? Sí, sí. I valors socials és un calaix de sastre perquè, a què anomenes tu una empresa amb valors socials? Les cooperatives poden entrar en aquesta categoria, el mercat social òbviament, però cadascú en tindrà la seva percepció. No hi ha una definició estàndard. Les empreses utilitzen els valors que hi ha a la societat per vendre’s a si mateixes i això és el que genera tanta desconfiança. A mi m’agrada el model cooperativista perquè és més des de dins, des del canvi social, i això és el que canvia realment tot el paradigma. Perquè dir d’un mateix que és molt bo, això ja ho estant dient des de fa molts anys moltes multinacionals i no és veritat. Qui podria garantir que una empresa que es diu social ho sigui de veritat? Hi ha diverses opcions. Actualment, els que ho estan fent són les ONG i les organitzacions de consumidors. Sempre s’ha demanat que aquest rol l’assumeixin les institucions. Però és molt complicat. El màxim que han aconseguit algunes institucions d’alguns països és crear un segell sobre el CO2, per exemple, segells parcials. En el futur seran els mateixos ciutadans els qui garantiran els valors d’una empresa. En el futur hi haurà més transparència. Per poc que puguem aconseguir crear una

coop 2016

Què pot aprendre el consum col·laboratiu del cooperativisme? Les comunitats i plataformes col·laboratives, que reuneixen usuaris i on la plataforma és un intermediari i el que és important és la comunitat, haurien de fer que aquesta comunitat es converteixi en la propietària del negoci. És a dir, haurien de convertir-se en una cooperativa. Seria com un model més evolucionat, encara més responsable del consum col·laboratiu. També poden aprendre de la presa de decisions democràtica. Perquè avui dia les plataformes, gairebé totes, són empreses digitals, multinacionals, que paguen els seus impostos a qualsevol lloc del món tret del propi país. Les plataformes per se no són el que més distingeix el consum col·laboratiu pel que fa a la responsabilitat social. Són els usuaris. Si la plataforma tingués un model cooperativista, democràtic,

"Hi haurà més transparència si sabem crear una xarxa ciutadana, creïble, capaç d’avaluar el comportament de les empreses."

amb presa de decisions consensuada amb la comunitat, si la plataforma fos propietat realment de la seva comunitat, jo crec que amb això guanyaria en transformació social. I què pot aprendre el cooperativisme de l’economia col·laborativa? L’eficiència. L’economia col·laborativa és molt eficient, perquè al final aconsegueix dissenyar mètodes a través de la tecnologia, aconsegueix posar en contacte els diferents usuaris d’una forma distribuïda sense haver de fer de mitjancer en la relació. Els usuaris consumidors saben el que estan buscant. Els usuaris proveïdors de serveis saben a qui donar-los. Es guanya temps, s’estalvien diners i es millora la presa de decisions informades.

xarxa ciutadana capaç d’avaluar el comportament de les empreses en diferents aspectes i que aquesta xarxa sigui creïble… Perquè aquest és el veritable problema: la credibilitat. Imagina’t que jo m’enfado molt amb el meu cap i deixo la meva empresa com un drap brut sense que sigui cert. Cal solucionar la qüestió de la credibilitat, però crec que els trets aniran per aquí i quan s’aconsegueixi serà molt potent, com un TripAdvisor però del comportament de les empreses. Crec que estem assistint a una fase primitiva del consum responsable distribuït, per anomenar-lo d’alguna manera. Segons l’estudi elaborat per la Federació, una raó que esgrimeix el consumidor responsable per no comprar a una cooperativa és que ho troba car. És el preu una excusa o una raó? Es pot fer una producció responsable econòmica, però ha de ser amb economies d’escala. El que influeix més en el preu no és la procedència ètica dels productes sinó les economies d’escala. I per això les multinacionals estan en una situació avantatjosa per vendre productes ètics i barats. Deixant això al marge, en general, sí, les coses tenen un preu i la carrera cap el low cost està influint en la qualitat, en les condicions de producció i en les retallades de responsabilitat social.

Un dels enquestats afirma que totes les empreses ens bombardegen amb publicitat i les cooperatives no ho fan i potser haurien de fer-ho. Per què no han comunicat més? Bombardejar-nos, espero que no ho facin, però sí que haurien de ser més transparents. O, més ben dit, haurien de fer una comunicació més emocional perquè la transparència existeix. Tu pots entrar al web de l’empresa i veure com fan les coses perquè normalment solen tenir els comptes publicats allà, però és un tipus d’informació molt pesada. Crec que hauria de ser més emocional, que transmeti quin és el seu fet diferencial, quins són els seus valors. I què més recomanaries al món cooperativista perquè es vengui millor al consumidor responsable? Sobretot moltíssima sinceritat, moltíssima honestedat. No s’ha de sobrevalorar el que es fa sinó ser molt honest i dir “això és el que fem amb aquestes limitacions”. I aquesta honestedat, el ciutadà l’aprecia. La veritat sense exageracions, perquè estem tan farts que ens venguin la moto… La veritat i, si és possible, amb una pinzellada humana. Que expliquin per què són una mica més cars. Són una mica més cars potser perquè produeixen íntegrament aquí i perquè les seves matèries primeres vénen del senyor Pep, que és el cap d’una família de quatre fills… Que et donin arguments perquè puguis pagar aquest plus content i que sigui una experiència satisfactòria.

Treballar amb els consumidors

’Organització de Consumidors i Usuaris (OCU) té com a core business elaborar informació comparativa sobre el preu i la qualitat dels productes perquè l’usuari pugui fer una compra amb coneixement de causa. L’Amaya Apesteguía, investigadora de l’OCU, explica que, sense oblidar aquest primer objectiu, l’entitat està evolucionant per adaptar-se als nous temps. En aquest sentit, han iniciat una nova línia de treball basada en la col·laboració amb una ciutadania cada cop més activa i apoderada. “Hem batejat aquesta nova metodologia com a work with consumers (treballar amb els consumidors) i consisteix

a desenvolupar eines útils per als usuaris, i fer aquest desenvolupament amb ells a través del crowdsourcing o bé del test-with-us”. Gràcies a aquesta novíssima manera de treballar, l’Organització de Consumidors i Usuaris ha creat una aplicació que permetrà analitzar la cobertura de mòbil a tot Espanya de forma col·laborativa. Per a Apesteguía, el futur passa justament per aquí: “És una estratègia molt potent el fet de posar a treballar junts la metodologia que proporciona l’OCU, per una banda, amb les noves tecnologies i, a més a més, les persones, que són qui aporten la informació i qui a la fi treuen profit de tot plegat.”

coop 2016

60 móncooperatiu coop

marc legal

El juliol de 2015 va entrar en vigor la nova Llei 12/2015, de 9 de juliol, de cooperatives. Aquest nou marc normatiu introdueix un nombre significatiu de novetats que es resumeixen a continuació1.

La nova Llei de cooperatives Antoni Oró Badia Economista, llicenciat en ADE i músic. Exerceix com a assessor d’empreses especialitzat en cooperatives i entitats de l’economia social. Ha estat director de l’Escola Cooperativa APOSTA, soci del Col·lectiu Ronda, professor associat de la UPC, empresari cultural i músic en diverses formacions.

mb els canvis introduïts a la nova Llei de cooperatives, el legislador ha volgut: fomentar la creació de cooperatives, reforçar-ne el finançament intern, millorar-ne la gestió, donar més dimensió al sector cooperatiu i simplificar els tràmits en la creació i transformació de les cooperatives. El temps jutjarà el grau d’assoliment d’aquests objectius, però entretant tant les cooperatives existents com les de nova creació tenen a l’abast noves possibilitats per tirar endavant els seus projectes en forma de cooperativa. És important recalcar que les cooperatives existents que vulguin aplicar els canvis previstos en la nova Llei han de tenir cura que els seus estatuts actuals no entrin en conflicte amb aquests canvis. Per tant, abans d’incorporar-los és del tot recomanable revisar els estatus i, si és el cas, iniciar el procés de modificació. Per incentivar la creació de cooperatives, la mesura més cridanera que incorpora la nova Llei és la reducció del nombre necessari de persones per poder constituir una cooperativa. Abans, el mínim de persones era de tres, ara amb dues és suficient. L’excepció a la nova norma es refereix a les de consumidors i usuaris: passa de tres-centes a deu. La situació de les cooperatives amb dues persones sòcies és, però, transitòria, ja que en un màxim de cinc anys caldrà ampliar-ne el nombre fins a tres. En aquest àmbit també cal destacar la nova figura del soci temporal. Les cooperatives podran tenir, sempre que els seus estatuts ho prevegin, un nombre limitat de persones amb una vinculació social d’una durada determinada que no podrà superar els cinc anys. Aquesta figura pot ser útil a les cooperatives per afrontar les variades situacions que es presenten avui en dia en el món de l’empresa i en sectors flexibles i dinàmics com el dels serveis. En la nova Llei, la persona sòcia que porta a terme l’activitat cooperativitzada s’anomena soci comú i el que abans es coneixia com a cooperativa mixta

Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya

coop 2016

El ple del Parlament de Catalunya va aprovar el 18 de juny de 2015 la Llei de cooperatives amb els vots a favor de CiU, ERC, PSC, C’s i la diputada no adscrita Marina Geli, els vots en contra de la CUP i les abstencions de PPC i ICV-EUiA.

passa a anomenar-se cooperativa integral, i si té producció agrària i la resta d’activitats es desenvolupen en el medi rural s’anomenarà cooperativa rural. Per tal de facilitar la incorporació de capital a la societat cooperativa, una necessitat sempre recurrent, la nova Llei actua en tres elements: el capital social, els fons socials i les aportacions de les persones sòcies. Quant al capital social, les aportacions no dineràries no requeriran la valoració d’un expert extern, les aportacions dels nous socis es podran adaptar a les circumstàncies econòmiques i socials existents en el moment de subscriure-les, i no es podran aplicar deduccions per baixa no justificada o improcedent a les aportacions voluntàries. Els canvis més significatius, però, són en els fons socials. Així, es redueix l’aportació obligatòria mínima al Fons de Reserva Obligatòria (FRO), que passa del 30 % al 20 % i, sempre que consti en els estatuts de la cooperativa, el FRO pot ser parcialment repartible. Aquestes mesures tendeixen clarament a millorar la posició de les persones sòcies pel que fa a la disponibilitat dels recursos generats amb l’activitat econòmica del projecte cooperatiu. També s’amplien els destins possibles del Fons d’Educació i Promoció Cooperatives (FEPC). Finalment, en aquest àmbit, la nova Llei possibilita l’existència de socis col·laboradors sense dret a vot, és a dir, que només aportin capital. La millora de la gestió empresarial, a banda de la regulació del web corporatiu que permet un ampli marge per realitzar actes socials per mitjans telemàtics, s’ha basat en la modificació de les competències exclusives de l’assemblea general i en la introducció de canvis en l’òrgan d’administració. Així, l’admissió d’aportacions voluntàries, els acords d’intercooperació i el nomenament i destitució de la direcció general o gerència passen de ser competència de l’assemblea general a ser-ho del consell rector. I, pel que fa a aquest òrgan, el canvi més significatiu és la possibilitat que hi pertanyin persones no sòcies, sense superar en cap cas una quarta part de la seva composició i amb la limitació de no poder ocupar la presidència. Altres canvis en aquest terreny són la possibilitat del consell rector de delegar la facultat sancionadora, amb el límit de l’expulsió, i la desaparició del caràcter obligatori de la intervenció de comptes, que passa a ser facultatiu. I, ja per finalitzar aquest breu resum, els objectius de dimensionar el sector i eliminar càrregues burocràtiques es concreten, per una banda, en la possibilitat que empresaris individuals puguin ser socis de cooperatives de segon grau i en la possibilitat de reactivar societats dissoltes. I, per l’altra, en la inclusió, en l’article vintè de la Llei, del procediment exprés per constituir cooperatives, que permetrà, si no hi ha cap impediment per part del Registre, fer-ho en dos dies hàbils. Podran utilitzar aquest procediment les cooperatives agràries, les de consumidors i usuaris, les de serveis i les de treball associat, sempre que no superin les deu persones. Altres mesures són l’establiment del silenci positiu per a tots els actes inscriptibles al Registre, la no obligatorietat d’elevar a públics els acords d’intercooperació i la simplificació en la comunicació dels acords de fusió, escissió i transformació societària.

1 Podeu aprofundir en aquestes novetats consultant la Llei o altres resums que han elaborat diverses institucions. Us en recomanem un que trobareu al web de la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya a través d’aquest enllaç: http:// www.cooperativestreball. coop/coneix/ recursos/guiapractica-lleicooperatives

coop 2016

62 móncooperatiu coop

SOCIETAT

Les organitzacions empresarials catalanes tenen regulada per llei la implementació de polítiques de transparència des del 2014. “Més enllà de la normativa, del valor afegit o fins i tot de l’avantatge competitiu, la transparència a les cooperatives no és una opció, és una actitud necessària”, afirmen des d’Arç, cooperativa de serveis integrals d’assegurances, i exemple de transparència. Vegem com.

El valor de la transparència corporativa Com esdevenir organitzacions socialment transparents

sencialment Internet i el web 2.0— que les empreses poden disposar d’un canal adequat i immediat per relacionar-se amb el seu entorn (vegeu els exemples del canal de transparència de la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya www.cooperativestreball.coop/qui-som/transparencia o del Govern de la Generalitat de Catalunya http://transparencia. gencat.cat/ca/inici/). Però no es tracta només que les organitzacions disposin d’una pàgina web com a canal on mostrar la seva informació. L’exemple d’Arç Tornant a Arç Cooperativa, i prenent-la com a exemple, Alfonso Bolado ens explica que, a l’interior de l’organització, la transparència es materialitza en la disposició de mecanismes tranversals i permanents de participació de les persones que integren el projecte. “Entenem que la necessària construcció de consensos cooperatius passa per una implicació efectiva de les persones sòcies i la millor estratègia és la consolidació d’una estructura organitzativa transparent on les dinàmiques de treball autogestionat s’integrin horitzontalment entre elles.” En la generació, distribució i accés a la informació, les estratègies de comunicació corporativa són el gran recurs d’aquesta integració, afirma Bolado. De cara a l’exterior i en relació amb el sector d’activitat d’aquesta cooperativa, el coordinador del

comitè de direcció d’Arç assegura que la transparència és especialment rellevant i, més enllà de les obligacions legals, la concreta en un conjunt d’accions orientades a fer visibles les seves pràctiques: • La publicació anual de la memòria de sostenibilitat, on es recull la informació pública més significativa: http://memoria.arccomunicacio. com/2014/ • La publicació anual del balanç social. L’eina d’autodiagnòstic de la Xarxa d’Economia Solidària (www.bsxes.org) descriu indicadors relatius a la democràcia i l’equitat internes, al compromís social i ambiental i a la qualitat laboral i professional, i ens compromet a l’activació de mesures de millora en l’organització. • La certificació ETHSI d’assegurança ètica i solidària (www.ethsi.net), que avalua indicadors relatius al compromís amb l’ètica financera, la sostenibilitat social i ambiental, i la transparència professional. Com podem implantar un pla de transparència El document Recomanacions per a la millora de la transparència a les institucions i a les empreses, publicat pel Consell Assessor per la Reactivació Econòmica i el Creixement (CAREC), de la Generalitat de Catalunya, és de particular interès per tal d’establir les actuacions principals per a la implantació d’un pla de transparència:

JORDI GARRIGA Periodista especialitzat en comunicació corporativa. És soci fundador de l’empresa Freixes-Garriga, on desenvolupa tasques d’edició i creació de continguts.

"En les cooperatives, tot allò que té a veure amb horitzontalitat, col·laboració o democràcia ha de passar per la transparència".

coop 2016

ontra l'opacitat que ha encobert les males pràctiques que han generat la crisi actual, el valor de la transparència s’està imposant avui com la manera més eficaç per assolir la màxima competitivitat en qualsevol organització, també de l'economia social. En opinió de David Murillo, investigador de l’Institut d’Innovació Social d’ESADE, “en les cooperatives, tot allò que té a veure amb l’horitzontalitat, la col·laboració o la democràcia ha de passar per la transparència, tant des del punt de vista intern com extern”. Actualment, a Catalunya les organitzacions empresarials, així com la mateixa Administració, partits polítics i sindicats, veuen regulada la implementació de polítiques de transparència per la Llei de transparència (Llei 19/2014, de 29 de desembre). Tanmateix, per a Alfonso Bolado, coordinador del comitè de direcció d’Arç, cooperativa de serveis integrals d’assegurances, “més enllà de la normativa, del valor afegit o fins i tot de l’avantatge competitiu, la transparència a les cooperatives no és una opció, és una actitud necessària”.

• El propòsit, la naturalesa i la localització de les seves activitats. • La identitat de qualsevol interès que controli l’activitat de l’organització. • La manera com es prenen, es realitzen i es revisen les seves decisions, incloent la definició de rols, responsabilitats, formes de rendir comptes i autoritats en les diferents funcions de l’organització. • Les normes i els criteris a partir dels quals l’organització avalua la seva tasca en relació amb la responsabilitat social. • La seva tasca en els assumptes pertinents i significatius de responsabilitat social. • Els orígens, les quantitats i l’aplicació dels seus recursos financers. • Els impactes coneguts i probables de les seves decisions i activitats per a les parts interessades, la societat en general, l’economia i el medi ambient. • La identitat de les parts interessades i els criteris i procediments utilitzats per identificar-les, seleccionar-les i involucrar-s’hi.

En què s’ha de ser transparent? Segons Transparency International España, ONG a escala universal dedicada a combatre la corrupció, una organització ha de ser transparent quant a:

Com podem ser transparents? El concepte de transparència a les organitzacions empresarials és possible i s’entén gràcies a les noves tecnologies, ja que és a través d’elles —es-

coop 2016

móncooperatiu coop

Societat

La transparència en 10 preguntes i respostes

1 2 3 4 5 Aquesta guia es pot consultar, ampliada i amplament documentada a: http://governacio. gencat.cat/web/.content/ autogovern/documents/ TRANSPARENCIA/Guia_ transparencia_partits_politics_organitzacions.pdf

coop 2016

6 7 8 9 10

Què és la transparència?

Com es pot ser transparent?

Quines organitzacions empresarials estan obligades a ser transparents?

Quines obligacions de transparència tenen les organitzacions empresarials?

Qui és el responsable a les organitzacions sindicals i a les organitzacions empresarials?

Què és el Portal de la Transparència?

Quina informació han de difondre les organitzacions empresarials?

La transparència té límits?

Des de quan s’ha de ser transparent?

Quin suport dóna la Generalitat a les organitzacions empresarials?

La transparència és un principi de referència en l’actuació de les institucions i les entitats que facilita, a les persones amb les quals es relacionen, el coneixement relatiu a tots els seus àmbits d’actuació.

En termes generals, es pot ser transparent a través de dos mecanismes: la publicitat activa i l’accés a la informació pública.

Totes les organitzacions empresarials inscrites en els registres corresponents estan obligades a ser transparents. Tenen l’obligació de facilitar a les persones el coneixement de la seva informació. A més, també tenen diferents obligacions per garantir la qualitat de la informació i l’accessibilitat a la informació.

Cada organització empresarial és responsable de la informació que difon o facilita a les administracions públiques perquè es difongui a través del Portal de la Transparència. És una plataforma electrònica de publicitat a Internet que ha de permetre l’accés a tota la informació disponible per a la ciutadania.

Han de difondre informació sobre la seva organització, sobre la gestió econòmica, pressupostària i patrimonial, i sobre la gestió administrativa, els contractes, els convenis i les subvencions.

Les organitzacions empresarials no estan obligades a publicar cap informació que es trobi inclosa en algun dels límits previstos a la Llei de transparència. L’1 de juliol de 2015 va entrar en vigor la Llei de transparència.

La Generalitat ha de prestar assessorament jurídic i tecnològic a les institucions que es veuen afectades per la Llei de transparència.

Els quatre principis rectors 1 Voluntat organitzativa de foment de la transparència i prevenció de la corrupció. 2 Voluntat de definir polítiques detallades de transparència i d’implementar programes concrets. 3 Ser capaç d’autoavaluar-se i, si cal, de sotmetre’s a avaluacions externes per donar a conèixer actuacions, resultats, èxits i reptes. 4 Explicitar les polítiques de socialització de l’autoavaluació: — Internament: amb els empleats (en el cas de les cooperatives, els socis i els treballadors) a tots els nivells. — Externament: amb vistes a aconseguir la credibilitat dels diferents grups d’interès (stakeholders). Propostes d’actuació a Codis i aplicació • Implantar un codi ètic i informar en la memòria de sostenibilitat sobre els progressos assolits i els dèficits a resoldre. • Assegurar el compliment dels principis de bon govern. b Anàlisi de riscos • Identificar i categoritzar els riscos de corrupció als quals s’enfronta l’organització en els seus diferents àmbits d’actuació, tant des del punt de vista intern com extern, local i global, amb un èmfasi especial en les implicacions jurídiques a partir de la reforma del Codi penal del 2010. c Comunicació • Aportar informació rellevant, concisa, en un llenguatge comprensible per als usuaris i en un termini raonable per tal d’entendre l’evolució, la situació i les perspectives de l’empresa. • Les informacions han de poder ser auditades i, per tant, contrastables. • Explicitar, a més de les definides en la normativa mercantil, les polítiques de transparència concretes en les àrees específiques. Les polítiques hauran de respectar i preservar aquella informació rellevant des del punt de vista de la seva posició competitiva (per exemple, secrets industrials).

La publicació anual de la memòria de sostenibilitat és una de les bones pràctiques en transparència. En la imatge, l’exemple d’Arç Cooperativa.

Comp promís Arrc Iris

d Actuacions en l’àmbit de la responsabilitat social (RS) relacionades amb la transparència — Fomentar la RS vinculada al creixement i la competitivitat, on la transparència sigui un dels seus signes distintius. — Fomentar la transparència en els casos relacionats amb aspectes no financers (ambientals, socials i de bon govern) de les organitzacions d’acord amb estàndards reconeguts en l’àmbit nacional i internacional. — En el foment de les inversions socialment responsables, desenvolupar criteris de transparència en aspectes socials, ambientals i de bon govern en els vehicles d’estalvi i inversió. El document es pot consultar de forma íntegra a http://presidencia.gencat.cat/web/ca/ambits_d_actuacio/consells-assessors/consell_assessor_per_a_ la_reactivacio_economica_i_el_creixement_carec/. content/ambits_actuacio/carec/informes/19_foment_de_la_transparencia_16092013.pdf

Avv. Diagonal 442 bis,, 2n i 4t planta 08037 Barrcelona Tel 93 208 8 07 32 Fax 93 59 08 8 41

coop 2016

66 móncooperatiu coop

internacional

La telefonia mòbil ha canviat les nostres vides. No sabem viure sense telèfon –mirem el mòbil 150 cops al dia– i el negoci de la fabricació de terminals i les telecomunicacions és un dels més lucratius. Però també en aquest sector hi ha qui intenta fer les coses de manera més justa.

El cercle de les telecomunicacions sostenibles

egons un dels últims informes de la consultora CCS Insight, aquest any hi haurà a tot el món 7.300 milions de connexions a Internet mòbil, més que el conjunt de la població mundial (uns 600 milions corresponen a Europa). Les companyies més potents del planeta, tant en valoració borsà· ria com en poder de marca, són tecnològiques (Apple, Google) i el negoci de les telecomunicacions s’està recuperant després d’anys de baixades de preus, gràcies a l’estabilització dels costos i al negoci dels continguts. El mercat creix sense parar, però està poc fiscalitzat, i organitzacions com Greenpeace han denunciat en nombrosos informes la poca transparència i sostenibilitat dels productes dels gegants del sector (tot i els seus plans de respon· sabilitat social corporativa). En un món que mou bilions (només Apple va facturar a l’exerci· ci 2015 més de 234.000 milions de dòlars, uns 215.000 milions d’euros), també hi ha altres maneres de fer les coses. Empreses que han posat per davant dels guanys una manera de fer respon· sable i compromesa amb el medi ambient, i cooperatives que a poc a poc intenten canviar les regles del joc. No ho tindran fàcil, però si una cosa bona té Internet és la facilitat per arribar a qualse· vol consumidor responsable allà on sigui.

Josep M. Berengueras

Llicenciat en Periodisme per la UAB. Amant de les noves tecnologies, des del 2006 treballa a El Periódico de Catalunya, on s’ha especialitzat en tecnologia i consum. Fotos Fairphone

coop 2016

Amèrica, el gran mercat El fenomen de les cooperatives de serveis de telecomunicacions (telèfon fix primer; després mòbil, Internet i televisió) és extens a Amèrica del Nord, tant als Estats Units com al Canadà, a causa de la geografia de la zona: gran extensió, comunitats allunyades les unes de les altres, dificultats geogràfiques i, en molts casos, espais rurals. Les grans corporacions de l’època, a l’hora d’instal· lar les seves infraestructures energètiques (llum) i de telecomuni· cacions (fil, telèfon), consideraven que no era rendible portar-les a totes les zones del continent, per la qual cosa a moltes comunitats rurals no els va quedar més remei que organitzar-se per pagar-se aquestes infraestructures. Així van néixer més de 6.000 coope· ratives de telecomunicacions als Estats Units i el Canadà des de principis del segle passat fins més enllà dels anys 1960, aprofitant precisament que a aquelles mateixes zones molts pagesos ja treballaven en forma de cooperativa agrícola. Amb els pas dels anys, moltes han deixat d’operar, però encara avui en dia es conserven una dotzena de cooperatives de teleco· municacions al Canadà (la majoria a les províncies d’Ontario i el Quebec) i unes 260 als Estats Units, segons dades del Centre de Cooperatives de la Universitat de Wisconsin (EUA). L’any 2014, un estudi d’aquest departament va determinar que aquestes 260 cooperatives donaven servei a 1,2 milions de nord-americans de 31 estats. “Les cooperatives telefòniques es troben habitualment

a les zones rurals on hi ha una tradició cooperativa sòlida. La seva mida varia de forma significativa, però de mitjana tenen més de 5.000 socis, 31 empleats i uns ingressos anuals d’entre 1 i 5 milions d’euros”, conclou l’estudi. Als Estats Units, les cooperatives de telecomunicacions són considerades corporacions sense ànim de lucre, raó per la qual no han de pagar impostos. Tots els clients en són propietaris (en subscriure’s han d’abonar una petita taxa, habitualment d’1 dòlar), i es governen pel principi d’un membre-un vot (tenen una junta de direcció escollida democràticament que marca les línies a seguir). Com a tota companyia, cada any elabora un informe dels ingres· sos i els costos, i decideixen si s’han de reinvertir els guanys o repartir-los entre els propietaris (molts cops en forma de crèdits –rebaixa en la factura). Com sigui que avui en dia les grans corpo· racions arriben a quasi tots els racons, moltes de les cooperatives mantenen el seu modus operandi però amb acords amb els grans operadors, donant la possibilitat als seus clients d’escollir amb quin proveïdor de servei volen treballar. A Amèrica del Sud també hi ha tradició cooperativista en el sector de les telecomunicacions. Argentina és dels més actius: actualment hi operen unes 300 cooperatives que, segons la patronal Fecotel, tenen al voltant del 10 % de les línies de telèfon fix del país. El seu origen es remunta a finals dels anys 1950, per la mateixa raó que al nord del continent: dur serveis de telefo· nia a petites localitats del centre del país. Igual que al Brasil, on desenes de cooperatives de serveis de telecomunicacions operen principalment a les zones agrícoles de difícil accés. Poca tradició a Europa Europa té, en general, una forta tradició cooperativista, però no en matèria de telecomunicacions. Amb unes empreses públiques que van assumir el desplegament de les infraestructures (i els monopo· lis que vingueren després), les telecomunicacions al vell continent

Les primeres cooperatives de telecos dels EUA i el Canadà van néixer a principis del segle xx, aprofitant que molts pagesos ja treballaven en forma de cooperativa. coop 2016

móncooperatiu coop

internacional

DES DELS ORÍGENS Es pot fabricar un mòbil ètic obtenint els minerals necessaris a comunitats i institucions de comerç just dels països productors de les matèries primeres, com la República Democràtica del Congo. es van quedar fora, majoritàriament, dels moviments de producció i comercialització cooperativistes, als quals sí que van sumar-s’hi sectors com l’agricultura o l’alimentació. L’excepció europea va ser Finlàndia. Al 1882 va néixer la Helsinki Telephone Association (HPY, en finès), la més gran de les cooperatives que es va encarregar de desplegar la xarxa de telecomunicacions a la regió metropolitana de Hèlsinki. Altres zones del país van seguir els passos de HPY en el desplegament d’infraestructures, però la firma de la capital va anar absorbint les cooperatives regionals fins a esdevenir un gran operador estatal. La cooperativa, però, es va desmutualitzar al 2000, any en què va canviar el seu nom pel d’Elisa.

El Regne Unit, bressol del cooperativisme industrial al segle xix, va haver d’esperar-se al 1998 per veure el naixement de The Pho· ne Co-op (https://www.thephone.coop/home), un dels referents del moviment cooperativista en el sector de les telecomunicaci· ons a tot el món. Originària del comtat d’Oxfordshire, l’objectiu d’aquesta cooperativa de telecos és “oferir el millor servei possible als clients i operar amb honestedat, transparència i un sentit de responsabilitat social”, sempre tenint cura dels “treballadors, clients, comunitats i el planeta”, expliquen fonts de la companyia a aquesta revista. “Creiem que els principis de la cooperació poden impulsar l’èxit del negoci, al mateix temps que oferim un benefici mutu que contribueix a un món més sostenible i més just. El nostre

l cicle de vida dels productes preocupa. Cada cop tendim a consumir més i més ràpid, i els objectes tenen una esperança d’ús molt més minsa que en dècades passades. L’exemple més clar és en la telefonia mòbil, un sector on els usuaris cada cop canvien de terminal més aviat (la mitjana està al voltant dels dos anys), el que fa que el model sigui poc sostenible. Companyies com Fairphone busquen precisament acabar amb aquest cicle de vida tan curt afavorint-ne la substitució de peces (i el reciclatge). Hi ha altres projectes de fabricació de telèfons que van en una direcció similar: els mòbils modulars. Es trac-

coop 2016

ta d’aparells que els usuaris poden crear-se segons les seves necessitats, canviant (com si fos un Lego) les peces fàcilment quan vulguin renovar-lo, s’hagi espatllat o simplement necessitin més potència. Google, amb Project Ara (http://www.projectara. com), també ha anunciat que treballa en aquest sentit. Però és una empresa emergent finesa, on diversos dels treballadors són catalans, la que busca revolucionar la indústria: Puzzlephone (http://www.puzzlephone. com). Tot i que ha estat fundada a Finlàndia, és un alacantí, Alejandro Santacreu, qui lidera un projecte que agrupa talent de tot el món

en el disseny del que serà el primer Puzzlephone del mercat. La idea de Puzzlephone no passa per fer massa mòduls que compliquin la vida a l’usuari a l’hora de muntar-lo, sinó que es tracta d’un telèfon basat en tres parts: el cervell (amb l’electrònica bàsica, com el processador, la memòria, la RAM i les càmeres), l’espina (la pantalla) i el cor (bateria i electrònica diversa). D’aquesta manera, amb tan sols tres peces, l’usuari podrà configurar-se un telèfon a mida de les seves necessitats, i quan vulgui podrà actualit-

Puzzlephone

Puzzlephone, el mòbil modular

zar-lo amb més potència o canviar-ne només la bateria, per exemple. Com defensa l’empresa, no pot ser que els telèfons quedin obsolets en només dos anys (la pantalla del Puzzlephone estarà dissenyada perquè duri com a mínim deu anys). El projecte també promet fabricació sostenible, i el primer model en funcionament es preveu que ja estigui llest al març del 2015, amb el llançament comercial fixat per al setembre d’aquest any. coop 2016

móncooperatiu coop èxit de disset anys des que vam iniciar la nostra activitat ens de· mostra que aquesta visió pot ser una realitat”, afegeixen. Després d’un creixement relativament lent als seus inicis, The Phone Co-op va integrar altres cooperatives menors i va fer, fins i tot, alguna adquisició. Actualment, té més de 30.000 clients. Al 2015 va facturar 12 milions de lliures (15,6 milions d’euros), amb un benefici de 280.000 lliures (365.000 euros), que va redistri· buir entre els seus socis i va dedicar a finançar altres projectes. La firma va guanyar, al desembre passat, el premi a la millor aten· ció al client dels UK Social Enterprise Awards. El cas català “Coneixem The Phone Co-op. Es van prestar a donar-nos suport i els hem visitat. És un model similar i són els referents”. Qui així parla és Mercè Botella, d’Eticom - Som Connexió, cooperativa catalana que busca convertir-se en el referent social de les teleco· municacions. El seu origen és doble: “Per una banda, un grup de consumidors que sota el nom d’Eticom estaven molt cansats del tracte que rebien per part de les empreses de telefonia. Per l’altra, un altre grup amb objectius similars en el qual jo era la impulsora, Som Connexió. Al final ens vam trobar [en reunions a la coope· rativa Som Energia] i vam decidir crear aquesta firma”, recorda Botella. I continua: “Volíem trobar una alternativa de major sobi· rania en el mercat de les telecomunicacions, que és un oligopoli amb poques empreses amb tot el poder i cap preocupació pel bé comú, que deixen el capital en poques mans.” Els socis d’Eticom - Som Connexió han de fer una aportació al capital social de la cooperativa de 100 euros. Cada soci té un vot i tots en són copropietaris: entre tots decideixen la política a seguir, els preus, els serveis... “No tenim afany de lucre, si hi ha dividends, els reinvertirem en infraestructura o serveis”, explica Botella. Des de juny de 2015 comercialitzen telefonia mòbil a través de Másmóvil, mentre que estan enllestint el llançament d’Internet més fix. En total, són ja 1.200 socis.

Fairphone, fabricació sostenible Els operadors juguen un paper essencial en el món de la mobi· litat (comunicacions mòbils) sostenible, però de res serveix un proveïdor de servei ‘verd’ si els ginys que els usuaris utilitzen (mòbils, ordinadors, tauletes, wearables) han estat dissenyats i fabricats sense tenir en compte aquests principis. L’any 2013 va néixer a Holanda un fabricant –que abans havia estat ONG– que prometia ser responsable amb tots els recursos i les persones implicades en el procés: Fairphone. Es tracta d’un projecte que des d’un principi va comptar amb la col·laboració de diferents organismes internacionals com Solutions of Hope, Closing the Loop o Labor Voices, que van ajudar la companyia a definir la manera com podien produir un telèfon realment ètic. La manera va ser amb la implicació directa de Fairphone en tot el procés de disseny (obert) i fabricació. En el disseny, amb la introducció de peces al telèfon que l’usuari pot substituir fàcilment, fins i tot imprimint-se-les en 3D. En la fabricació, amb l’obtenció dels minerals necessaris a comunitats i institucions de la Repú· blica Democràtica del Congo, per tal de garantir que aquestes matèries primeres provenen del comerç just. A més, la companyia s’assegura que a les empreses que fabriquen i acoblen el telèfon, el treball es fa en condicions dignes, oferint salaris justos i creant un fons social per al futur dels empleats. El resultat del projecte va ser el primer model de mòbil Fairpho· ne, que va finançar-se a través d’una campanya de micromece· natge i que va vendre més de 60.000 dispositius arreu del món. Ara, la companyia holandesa ja ha dissenyat la segona versió, el Fairphone 2, un telèfon Android amb pantalla de 5 polsades, doble SIM, 4G i processador Qualcomm de quatre nuclis. Està previst que surti a la venda al març d’aquest any, naturalment sense estar bloquejat per cap operador (qualsevol el pot comprar a través de www.fairphone.com). I companyies com The Phone Co-op ja l’ofereixen en prevenda perquè els seus clients puguin completar el cercle de les telecomunicacions sostenibles.

Operadors mòbils virtuals per a clients de cooperatives

Europa no hi ha pràcticament cooperatives de telecomunicacions, però sí grans cooperatives que operen al sector dels supermercats que han decidit convertir-se en operadors mòbils virtuals. El cas de més èxit és el de suïssa Coop (http:// www.coopmobile.ch/fr/), un grup estructurat en forma de cooperativa que té més de 2,5 milions de famílies sòcies i que dóna feina a 77.000 persones. Va crear l’operador virtual CoopMo-

bile de la mà d’Orange al 2005, i basa la seva oferta tant en Internet com als mateixos supermercats. Casos similars es registren en d’altres països. A Itàlia, el grup Coop (no té res a veure amb l’homònim suís) també va posar en marxa al 2007 l’operador virtual CoopVoce (més de 400.000 clients); a Dinamarca, la cooperativa FDB va estrenar Coop Mobil al 2011, i a la República Txeca, Coop Skupina ofereix els serveis de CoopMobile.

El 1998 es funda l’operadora britànica de telecomunicacions The Phone Co-op, referent cooperativista al món.

EL FINANÇAMENT DE GICOOP IMPULSA LES COOPERATIVES Préstecs i títols participatius

info@gicoop.coop www.gicoop.coop

coop 2016

DIRECTORI DE COOPERATIVES FEDERADES

Punt de trobada de cooperatives de tots els sectors d’activitat que formem part de la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya (FCTC) amb l’objectiu de comprar i vendre productes o serveis entre empreses que compartim una mateixa forma d’entendre el treball, l’economia i la societat. Si vols comprar, accedeix a més proveïdors, productes i serveis disminuint els temps de recerca d’informació.

Si vols vendre, incrementa els clients potencials i les oportunitats de negoci disminuint els costos de gestió comercial.

El Directori de cooperatives federades es renova contínuament. Podeu consultar-ne la versió actualitzada a la versió digital: http://www.cooperativestreball.coop/cooperatives ÍNDEX DE SectorS

Agricultura-ramaderia 73 Comerç-venda Alimentació 73 Altres 73 Just-ecològic 74 Llibreries-papereries-música 74 Petites reparacions 74 Regals-llar 74 Comunicació-disseny Audiovisuals 74 Comunicació 74 Disseny gràfic 74 Edició 74 Multimèdia 74 Construcció Altres serveis relacionats 75 Alumini-vidre 75 Electricitat-calefacció-aire-gas-aigua 75 Fusteria 75 Promotores de construcció 75 Reformes-construcció 75 Revestiments-acabats 75

Cooperatives d’iniciativa social

Agricultura-ramaderia

Agritècnia www.agritecnia.cat Explotació de finques rústiques per produir cereals i farratges. Térmens Cal Nanot www.calnanotcooperativa.com A l’obrador elaborem productes carnis ecològics: porc, vedella, xai i pollastre, que ens ajuden a donar sortida a la nostra producció i a les produccions ramaderes de la comarca, que són 100 % ecològiques i de proximitat. Sant Joan de les Abadesses Central Parc del Baix Llobregat http://centralparc.cat Producció i comercialització de verdures i hortalisses ecològiques, recuperació d’espais en desús i inserció sociolaboral de persones en risc d’exclusió social a través de la formació i la creació de llocs de treball. Sant Boi de Llobregat

Distribució-transport Missatgeria 75 Transport mercaderies 75 Transport sanitari 75 Transport viatgers 75 Educació Autoescoles 75 Centres formació 75 Escoles-llar d’infants 76 Energies renovables 76 Espectacles Companyies 76 Serveis tècnics 76 Hosteleria Bars-restaurants 76 Cases colònies-altres 77 Menjar per a col·lectivitats 77 Indústria Alimentària 77 Arts gràfiques 77 Elèctrica-electrònica 77 Manipulats 77 Metall 77 Mobles-fusta 78 Tèxtil 78 Tèxtil: confecció 78

Conreu Sereny www.conreusereny.cat Producció i venda de fruites i verdures ecològiques. Formació, cursos i tallers amb agroecologia. Badalona

La Garbiana www.lagarbiana.cat Agricultura ecològica. Elaboració de farines ecològiques amb molí de pedra. Producció de cereals, llegums i horta. Tarroja de Segarra

Fem Ecologia de Muntanya al Polell www.polellmontseny.com Alberg de joventut, producció i venda de productes agrícoles i forestals, treballs amb tracció animal (equins), serveis forestals. Sant Pere de Vilamajor

Mas Graner Explotació comunitària de la terra. Aprofitament de bestiar, modernització de les explotacions agràries, criança i elaboració de producte porcí. Ramaders. Santpedor

Granja Rosinach Avicultura. Granja d’ous. Juneda L’Olivera www.olivera.org Promoció social: activitats agrícoles. Activitats agroalimentàries. Activitats artesanals i de qualitat: olives arbequines, vins i oli. Vallbona de les Monges La Central Biològica Agricultura ecològica. Mataró

Pecuarius Cria de bestiar porcí. Sant Miquel de Campmajor Tarpuna www.tarpunacoop.org Acció social. Promou projectes amb finalitats socials i ambientals. Barcelona

Informàtica 78 Mecànica-automoció Reparació-venda de maquinària 78 Tallers mecànics 78 Serveis a empreses i particulars Altres 78 Assegurances 78 Assessories-gestories 78 Consultories tècniques 79 Estètica-bellesa 79 Serveis de jardineria 80 Serveis de neteja 80 Serveis de neteja: cuina-catering 80 Serveis de seguretat 80 Serveis d’atenció a les persones Ajut a domicili 80 Atenció psicopedagògica 80 Inserció social-laboral 80 Salut 81 Serveis immobiliaris Administradors de finques 81 Serveis socioculturals Activitats culturals 81 Activitats educatives-lleure 81 Educació ambiental 82

Comerç-venda: alimentació

Abundantia Forn de pa amb degustació 100 % ecològica anomenada tabló vivant. Barcelona Agrícola Lesgines Viticultors DO Montsant. Ginestar Cervesa Artesana de Badalona www.dimonibadalona.cat Producció i distribució de cervesa artesana. Badalona Comandant Elaboració i venda de cervesa artesana. El Cafè del Forner Venda de productes de fleca i pastisseria per a l’hostaleria, per a serveis d’àpats i esdeveniments. Torredembarra

Frescoop http://frescoop.coop Distribució alimentària i gestió de cuines. Barcelona Sabor Afegit www.bvegetables.com Sant Cugat del Vallès Ya Distribuciones http://sites.amarillasinternet. com/yadistribuciones Venda i distribució de productes alimentaris llatins frescos i congelats. L’Hospitalet de Llobregat

Comerç-venda: altres

Ad + Medical www.admasmedical.es Comerç al detall d’articles dentals. Barcelona Anima Quarz www.animaquarz.com Distribució d’instruments musicals. Porqueres

coop 2016

directori coop

Biciclot www.biciclot.net Fomentar i educar en l’ús de la bicicleta. Comerç de recanvis, accessoris i bicicletes. Reparació i lloguer de bicicletes. monitors de temps lliure i per a escoles. Barcelona Centro Canino Top Dog (centre Caní La Masia) www.rclamasia.com Ensinistrament i altres serveis d’atenció a animals domèstics. Residència canina i felina. Mataró Ceresnatural www.ceresnatural.cat Alimentació biològica i conscient, amb productes exclusius de proximitat. Solucions terapèutiques complementàries. Barcelona Copisteria El Punt www.el-punt.com Comunicadors gràfics, impressió, disseny, retolació. Mollet del Vallès Corval http://juguettos.com Venda al detall de joguines. Olesa de Montserrat Equimar, Equipaments Oficina Maresme www.equimar.com Venda i servei tècnic de màquines i mobiliari d’oficina. Mataró Fentpaís www.fentpais.cat Comercialització d’experiències turístiques a Catalunya. Caixes regal d’experiències en petit format per conèixer el país d’una manera autèntica i respectuosa. Manresa Fish On Fabricació i comerç a l’engròs i detall: articles d’esport, vehicles fluvials i marítims de vela, motor i esportius. Per correu. Catàleg de productes diversos. Especialitat en pesca esportiva. Olesa de Montserrat Manresana de Serveis amb Bicicleta www.mbici.cat Serveis amb bicicleta. Rutes turístiques guiades, activitats educatives, lloguer, venda de bicicletes elèctriques, missatgeria i transport, aules-taller. Manresa Mercafer www.mercafer.com Venda al detall fora d’un establiment fix (mercats i fires). Sabadell Musicom Acadèmia musical i comerç d’instruments. Gravació i edició musical, servei tècnic. Girona Novacer www.novacer.cat Comercialització i venda de ferros i acer. L’Hospitalet de Llobregat Patchcat Botiga patchwork, manualitats, classes i tallers. Barcelona Servicades http://servicades.com Comerç al major de ferralla. Barcelona

coop 2016

DIRECTORI DE COOPERATIVES FEDERADES

Sis Farma www.sis-farma.com Distribució de productes farmacèutics. Sant Andreu de la Barca

Comerç-venda: just-ecològic

Alternativa 3 www.alternativa3.com Comercialització de productes de comerç just i alternatius. Terrassa Femmefleur www.femmefleur.net Comerç en línia de productes d’ús quotidià i llarga durada destinats a les dones. Barcelona

La Caníbal www.lacanibal.net Llibreria-centre sociocultural, especialitzada en humanitats i pensament crític. Barcelona La Ciutat Invisible www.laciutatinvisible.coop Creació i difusió de continguts imaginaris crítics vinculats a la transformació social, l’economia cooperativa i els moviments populars urbans. Barcelona La Gralla www.llibrerialagralla.cat Venda de llibres al detall, música, vídeo i papereria. Granollers Comerç-venda: petites reparacions

Kviures Aliments www.kviures.com Servei de venda i distribució de productes ecològics i de proximitat per a hotels, restaurants i col·lectivitats. Barcelona

Barsat Reparació i venda d’electrodomèstics. L’Hospitalet de Llobregat

Mengem Osona www.mengemosona.com Xarxa de venda de productors locals i ecològics. Vic

Copelectro www.copelectro.com Reparació d’electrodomèstics i venda de recanvis. Manresa

Món Verd www.monverd.net Distribució de productes ecològics. Membre de la Coordinadora Antitransgènics. Suport i assessorament a la Coordinadora Estatal i Catalana d’Associacions i Cooperatives Consumidores de Productes Ecològics. Polinyà

Indelsit www.indelsit.com Servei tècnic oficial del fabricant d’electrodomèstics de línia blanca Indelsit i Ariston. Barcelona

N’klôwô www.nklowo.com Comercialització de roba de llit i de la llar i serveis associats. Barcelona Comerç-venda: llibreries-papereriesmúsica

Acció Cultural de Barcelona www.acciocultural.org Llibreria. Venda i edició de llibres i música. Barcelona Alfa...omega Papereria i llibreria: enquadernació de tot tipus (s’arreglen llibres), revelat fotogràfic, fotocòpies i plastificació, carpetes a mida; impremta. Sant Joan Despí Buc de Llibres www.bucdellibres.cat Venda de llibres i serveis culturals. Mataró El Llibre Venda de llibres, revistes, premsa i objectes d’escriptori Montcada i Reixac Els Nou Rals www.elsnourals.cat Venda de llibres, joguina pedagògica i organització de tallers culturals. Viladecans

Comerç-venda: regals-llar

Moltacte www.moltacte.com Botigues outlet de primeres marques de moda de dona i infantil. Inserció laboral de persones amb un trastorn mental sever. Manresa Comunicació-disseny: audiovisuals

Batabat www.batabat.cat Producció audiovisual de programes, documentals… Barcelona Looky Produccions www.lookyproduccions.com Productora d’audiovisuals. Barcelona Oop! www.oop-coop.cc Agència de comunicació integral. Oferim serveis de comunicació en i fora de línia per a empreses i entitats. Barcelona Primitive Films www.primitivefilms.es Producció cinematogràfica, audiovisual i multimèdia. Produïm documentals a través del segell Primitive Films, i ficció a través de Niu d’Indi; oferim serveis audiovisuals a través de Com-

pacto, i hem començat a fer jocs mòbils amb Apptivisme. Barcelona Comunicació-disseny: comunicació

Ample-24 www.ample24.com Mitjans de comunicació (premsa, ràdio, TV). Publicitat. Arenys de Mar Bonobo www.bcommunity.es Diferents disciplines del sector de les arts gràfiques i multimèdia: dissenyadors gràfics, programadors, informàtics, editors, fotògrafs... Barcelona Crític www.sentitcritic.cat Edició i publicació de continguts periodístics, així com la comunicació en qualsevol mitjà o format. Barcelona Cultura 03 www.cultura03.com Grup cooperatiu que ofereix serveis integrals a la indústria cultural i de la comunicació. Barcelona Esplugues Televisió www.llobregat.tv Emissions de televisió local. Esplugues de Llobregat L’Avenir www.elcugatenc.cat Mitjà de comunicació digital local. Té com a objectiu defensar el dret a la informació a través de 3 eixos: la difusió, la informació i la formació. Xerrades al voltant de la informació alternativa i tallers/cursos per apoderar la ciutadania respecte a la informació. Sant Cugat del Vallès Rel www.rel.cat Productora audiovisual que també ofereix serveis comunicatius als seus clients: des de la gestió íntegra de la comunicació empresarial fins a la gestió de xarxes socials. Creació de vídeos per a les empreses. Figueres Serveis Associats de Comunicació Serveis de comunicació impresa i digital. www.comcom.cat Barcelona Comunicació-disseny: disseny gràfic

L’apòstrof www.apostrof.coop Serveis de comunicació social i d’ecodisseny. Cooperativa formada per professionals del periodisme, les noves tecnologies, el disseny gràfic, l’edició i els idiomes. Barcelona

Comunicació-disseny: edició

Alternativas Económicas www.alternativaseconomicas. coop Editorial. Revista que explica l’economia de forma senzilla, amb rigor i independència del poder polític i econòmic. Barcelona Ara Llibres www.arallibres.cat Producció editorial; gestió integral de projectes editorials. Barcelona Blank www.blank.coop Disseny gràfic global i comunicació visual. Sant Cugat del Vallès Contrapunt www.contrapunt.cat Edició de premsa en paper i digital de proximitat (àmbit del Vallès Oriental) i serveis integrals de comunicació. Mollet del Vallès Cultura 21 www.tigredepaper.cat Edició de llibres en català de temàtica social. Manresa La Factoría Náutica www.nauticayyates.com Edició de publicacions, serveis editorials i màrqueting. Creació de continguts web i serveis. Barcelona Lettera Ediciones www.athanor.es Producció, edició, difusió, venda i distribució de publicacions (revistes, llibres, catàlegs), ja sigui imprès o digital, i d’audiovisuals. Porqueres Magna Magazine Publicació de la revista Vital Sènior, dirigida a persones de més de 60 anys. Sant Cugat del Vallès Pol·len Edicions http://pol-len.cat Editorial. Empresa editorial dedicada a la publicació de llibres de pensament crític. Barcelona Sàpiens www.sapienspublicacions.cat Comercialització de revistes corporatives i continguts per encàrrec relacionats amb les marques de Sàpiens Publicacions: història, gastronomia i viatges. Barcelona Comunicació-disseny: multimèdia

Barnaciber www.barnaciber.com Registre i hostalatge de dominis, creació de llocs web i webs dinàmiques amb comerç electrònic. Barcelona Claraboia Audiovisual www.claraboia.coop Producció i realització audiovisual i multimèdia per a la difusió multiplataforma: televisió, web,

xarxes socials 2.0, web TV, DVD, Blu-ray, etc. Mataró Lamosca www.lamosca.com Concebre, crear i dissenyar solucions a les necessitats de comunicació d’empreses i d’institucions. Barcelona Construcció: altres serveis relacionats

Abastecedora de la Construcción www.abastecedora-sccl.com Majorista de materials per a la construcció. Barcelona Montajes y Mantenimiento del Penedès Estructures metàl·liques. Serralleria. Santa Margarida i els Monjos Construcció: alumini-vidre

Cristalería Aguiló Venda i instal·lació de vidres plans, vidres de claraboia, instal· lacions Securit, instal·lacions de tancaments d’alumini. Vidres artístics i tot tipus de miralls. Barcelona Construcció: electricitatcalefacció-aire-gas-aigua

Aro Forjats Serralleria, electricitat, fontaneria i calefacció. Castell d’Aro Cemid http://newcemit.com/index.php Instal·lacions i manteniment d’aigua, gas i electricitat industrial i domèstica. Terrassa Handytec www.handytec.es Instal·lacions elèctriques, fontaneria, climatització. Energia solar. La Pobla de Montornès Instalaciones Sant Feliu Reparació i instal·lació de línies telefòniques. Instal·lació de xarxes i configuració d’equips. Sant Feliu de Llobregat Sant Gervasi Instal·lació i reparació d’aigua, llum, gas i electricitat. Barcelona

Construcció: fusteria

Envasos de Fusta La Font Construcció de caixes de fusta per a cava, vi, pernil. Taller de fusteria. Granollers Jal Fusters Fusteria i ebenisteria. Portes, parquet, cuines, finestres, estands, decoració... Ripollet Construcció: promotores de construcció

Urbanitzacions Girona https://sites.google.com/site/ urbanitzacionsgirona Obres en urbanització. Girona Construcció: reformes-construcció

Cardonina de la Construcció Construcció d’edificis i rehabilitació. Cardona Construccions del Baix Llobregat www.coopebaix.com Construcció d’obra pública. Cornellà de Llobregat Construccions Ribagorça Construcció en general: obra pública, edificis, restauració, etc. Balaguer Cosafel Construcció. Sant Feliu Sasserra Integral de Construcción www.integraldeconstruccion. com Rehabilitació d’edificis. Façanes, cobertes, impermeabilitzacions, treballs verticals... Barcelona Labol Construcció completa (obra nova, reformes i manteniment). Terrassa Macla Construcció i rehabilitacions. Tortosa Montivent www.montivent.com Fabricació i muntatge de conductes metàl·lics d’aire. L’Hospitalet de Llobregat Construcció: revestiments-acabats

Decor System Instal·lacions d’aïllament tèrmic i acústics. Envans de guix laminats, falsos sostres. Barcelona

Galindo Pintura. Barcelona Instal·lacions i Serveis Cooperatius www.instalcoop.com Instal·lació de plaques de guix laminat i altres. Cerdanyola del Vallès Reusense de Yeseros Enguixadors. Decoració amb escaiola. Reus Slupin Pintures i estucats en general. L’Hospitalet de Llobregat Distribució-transport: missatgeria

Transporte Vertrans Transport per carretera de tot tipus de mercaderies. Santa Coloma de Gramenet Transportes Generales del Baix Llobregat www.cotransba.es Transports. Viladecans Transportes La Franca www.la-franca.com Transport de mercaderies per carretera. L’Hospitalet de Llobregat Transportes Sabadell www.transportesabadell.com Transport, emmagatzematge i distribució. Sabadell Transports Congost Transports de mercaderies, en especial de plàstics. Lliçà d’Amunt

Missatgers Trèvol www.trevol.com Missatgeria, neteja i distribució de productes de mercat social. Barcelona

Transports El Prat www.transportesprat.com Transport, emmagatzematge i distribució. Viladecans

Distribució-transport: transport mercaderies

Trucktrans Transport de vehicles. Llers Distribució-transport: transport sanitari

Asociación de Transportes Sol y Padrís www.tsp.es Transport de mercaderies. Barberà del Vallès Cofor Transport de formigó. Lloguer de camions formigoneres. Girona Furgo-trayler www.furgotrayler.com Transport de mercaderies per carretera d’àmbit nacional i internacional. Bellvei Melyser Trans Transport. Sant Boi de Llobregat Montsianell Transports www.montsianell.cat Transport de mercaderies per carretera. Amposta Quattrologist Transport públic de mercaderies per carretera. Mataró Sbs Serveis Transports, servei de neteja, pastisseria creativa i reformes en general. Sabadell Trans Augusta www.transaugusta.com Transport nacional i internacional de mercaderies per carretera. Reus Transcavi www.transcavi.es Transport de mercaderies per carretera. Vilanova i la Geltrú Transpa Transport de mercaderies per carretera. Sarrià de Ter

Ambulàncies Baix Ebre www.ambulebre.com Transport sanitari. Roquetes Ambulàncies Catalunya www.ambulanciescatalunya.com Transport sanitari i assistència sanitària. Barcelona La Pau www.lapau.cat Transport sanitari urgent i no urgent (ambulàncies) i transport adaptat amb vehicles de grans dimensions (autocars) a la província de Barcelona. Badalona Distribució-transport: transport viatgers

Transportes Trans - Radio www.taxivalles.com Transports públics amb taxi i microbús. Mollet del Vallès Transports Urbans de Sabadell www.tus.es Concessionària del servei de transport urbà de Sabadell i Sant Quirze del Vallès. Sabadell Educació: autoescoles

Educació: centres formació

Academia de Formación Los Sauces www.academialossauces.com Cursos en l’àrea de la sanitat, informàtica, gestió empresarial i comercial. Pineda de Mar Aposta www.aposta.coop Contribuir al desenvolupament de persones i empreses amb l’adquisició i retenció de les capacitats i habilitats necessàries per tal de millorar la seva carrera professional i la seva posició al mercat, impulsant i garantint els principis del cooperativisme. Barcelona Barabara Educació http://barabaraeducacio.org Serveis de desenvolupament competencial per a empreses i entitats. Programes socioeducatius en el marc del desenvolupament competencial. Elaboració de materials didàctics i propostes pedagògiques. Barcelona Classe A www.classea.cat Escola de reforç. Girona Didactic Serveis de Formació www.didacticformacion.com Serveis de formació de tot tipus i també la formació del contracte formatiu. Sabadell El Timbal, Centre de Formació i Creació Escènica www.escolateatre.com Formació professional i artística d’arts escèniques (dansa i teatre). Barcelona Elastic Formació professional d’habilitats en anglès. Barcelona Escola de Música del Palau www.escolademusicadelpalau. com Escola de música. Barcelona Formatec www.formatec.es Formació i consultoria. Barcelona Informa’t http://academiainformat.cat Reforç escolar i preparació de proves d’accés. Lliçà d’Amunt L’Ortigacoop, Agricultura Ecològica www.lortiga.cat Formació en agricultura ecològica. Activitats educatives dirigides a escoles, formació per a adults i per a col·lectius en risc d’exclusió social sobre temes relacionats amb l’agricultura i l’alimentació saludable. Sant Cugat del Vallès

Autoescoles Freta Ensenyament de conducció de vehicles. Mataró

coop 2016

directori coop

DIRECTORI DE COOPERATIVES FEDERADES

Labcoop www.labcoop.coop Projectes d’emprenedoria social cooperativa. Barcelona

Col·legi Verns www.escolaverns.cat Escola d’educació infantil i primària. Barcelona

Musicar Gestió i dinamització de projectes d’educació musical, gestió musical, organització esdeveniments i comerç. Sant Cugat del Vallès

Edcrea www.edcrea.cat Centre de suport familiar de 0 a 3 anys. Vallirana

Natturístic www.natturistic.cat Gestió de projectes de dinamització i desenvolupament turístic, d’oci i lleure, orientada principalment al medi natural i a petites poblacions. Vallirana Musicop www.musicop.cat Disseny, desenvolupament i gestió de projectes d’educació musical, tant des de la gestió pública com privada. Creiem en la música com a bé comú i com a eina de transformació i millora de la nostra societat. Mataró New Executive Language Centre http://newexecutivelanguage. com Centre d’idiomes creat per professors de l’antic Executive Language Center d’Esade i especialitzat en l’ensenyament de l’anglès per a professionals, empreses i la comunitat universitària. Barcelona Nous Gravats Ensenyament i difusió de la música. Sant Quirze del Vallès Slp Serveis Serveis lingüístics integrats: formació, traducció i proves de nivell d’idiomes i altres. Centre d’ensenyament d’idiomes per a adults i infants. Reus Xarxa de Música Escola de música municipal. Barberà del Vallès Educació: escoles-llar d’infants

Àgora Llar d’Infants www.agorallarinfants.org Escola bressol. Barcelona Agrupació d’Educadores Escola bressol. Sabadell Agrupació Pedagògica Tecnos www.tecnos.cat Educació infantil, primària, secundària i batxillerat. Terrassa Centre d’Educació Espill de Manresa www.escola-espill.cat Ensenyament infantil i primari (0-12 anys). Manresa Centre Infantil Quitxalla www.quitxalla.cat Llar d’infants de 0 a 3 anys. Sant Cugat del Vallès Valldoreix

coop 2016

El Cargol de Molins Educació infantil. Molins de Rei El Cargol Llar d’infants. Sant Pere de Ribes El Gegant del Pi Llar d’infants. Argentona Ensenyament del Garraf Escola La Pau www.escolalapau.cat Ensenyament obligatori (infantil i primària). Educació infantil i primària, una línia. Vilanova i la Geltrú Escola Augusta www.escola-augusta.com Educació infantil, primària, secundària i batxillerat (3-18 anys). Barcelona Escola Azorín www.escolaazorin.com 0-3, infantil i primària. L’Hospitalet de Llobregat Escola Bressol del Bosc www.ebmlesorenetes.cat Escola bressol. La Roca del Vallès Escola d’Infants Quitxalla Mollet del Vallès www.escolaquitxallamollet.com Educació infantil. Escola bressol. Mollet del Vallès Escola el Cim www.escolaelcim.cat Educació infantil, primària i ESO. Terrassa Escola Ginebró www.ginebro.cat Infantil, primària, secundària, batxillerat, cicles formatius i accés al grau superior. Llinars del Vallès Escola Gravi www.gravi.cat 0-3, infantil, primària, ESO i batxillerat. Barcelona Escola Grèvol www.gravi.cat Educació infantil, primària i secundària. Barcelona Escola Guinardó www.escolaguinardo.cat Educació infantil, primària i secundària. Barcelona Escola Magòria www.magoria.org Educació infantil i primària. Barcelona Escola Sant Gervasi www.santgervasi.org Un projecte educatiu fonamentat en les persones, amb un marcat caràcter cooperatiu, innovador, internacional i científic. L’escola manté i construeix estrets vincles entre el món de la peda-

gogia, el del coneixement i el de l’empresa per a la millora. Mollet del Vallès Escola Solc www.escolasolc.cat Educació infantil, primària i ESO. Barcelona Escoles Griselda escoles-griselda.blogspot.com Educació infantil i primària. Barcelona Espai Obert La Serra, Eos www.espaiobertlaserra.org Escola d’infantil, primària, secundària i batxillerat. Escola d’innovació pedagògica basada en l’autodidactisme. Sant Pere de Ribes Institució Montserrat www.institucio-montserrat.cat Educació infantil, primària i ESO. Barcelona L’Escoleta de Riells Educació. Escola de bressol. Riells i Viabrea La Casa dels Nins www.lacasadelsnins.com Escola bressol. Castelló d’Empúries Llar d’Infants El Petit Avet www.elpetitavet.com Llar d’infants (0-3 anys). Ripoll Paidos www.escolapaidos.cat 0-3, infantil, primària i secundària. Sant Fruitós de Bages Petit Món www.petitmon.cat Educació infantil, primària i secundària. Castelldefels Piaget www.xtec.es/escola-piaget Ensenyament: cicles d’educació infantil, primària i secundària. Barcelona Rasos de Peguera www.ginestamontcada.cat Educació infantil, primària i ESO. Montcada i Reixac Submarí Lila per a l’Atenció i el Respecte als Processos de Vida www.submarilila.cat Activitats escolars, formatives, pedagògiques, docents i educació en el lleure. El Milà Energies renovables

Arkenova www.arkenova.net Enginyeria de projectes relacionats amb l’energia solar (tèrmica i fotovoltaica), cogeneració i fred solar. Distribució d’equips per a la captació d’energia solar tèrmica i energia solar fotovoltaica. Barcelona Azimut 360 www.azimut360.coop Enginyeria especialitzada en l’execució de projectes d’energies renovables d’autoconsum,

connectats a xarxa o sistemes autònoms, d’àmbit nacional i de cooperació internacional. Barcelona Control Intel·ligent de l’Energia www.cinergia.coop Producció d’equips d’electrònica de potència a mida per a aplicacions industrials i centres de recerca. Serveis d’enginyeria i d’industrialització d’equips d’electrònica de potència. R+d+i en enginyeria elèctrica, l’electrònica de potència i les TIC industrials. Barcelona Cresol, Solucions Energètiques Locals www.cresol.coop Enginyeria i consultoria ecoenergètica amb la visió de contribuir al canvi de model energètic amb estalvi, eficiència energètica i energies renovables. Ulldecona Emelcat Electricitat per a energies eòliques. Barcelona Oikosvia Arquitectura www.oikosvia.com Projectes d’arquitectura, enginyeria, disseny, urbanisme i eficiència energètica. Especial atenció als treballs per a entitats de serveis socials, habitatge assequible i edificació sostenible. Barcelona Pinergia www.pinergia.com Energies renovables. Lles de Cerdanya Sistemes Avançats d’Energia Solar i Tèrmica www.aiguasol.coop Serveis d’enginyeria, consultoria i recerca. Promoció de solucions innovadores que permetin reduir l’impacte associat al consum d’energia. Barcelona Som Energia www.somenergia.coop Comercialització d’electricitat certificada verda i producció d’energia a partir de fonts renovables. Girona Suno www.suno.cat Enginyeria de serveis energètics. Vilopriu Tefosol www.tefosol.com Energies renovables. Empresa dedicada a l’estudi, l’elaboració i execució d’instal·lacions solars fotovoltaiques amb modalitat de claus en mà. Sant Andreu de Llavaneres Uni.co www.unico.coop Eficiència energètica, instal· lacions elèctriques, calefacció, gas, informàtica i energies renovables. TIC, col·laboració traçabilitat, bpm, facility service. Barcelona

Espectacles: companyies

L’Estaquirot www.estaquirot.com Creació i representació d’espectacles, principalment destinats a públic familiar i de titelles. Vilanova i la Geltrú Los Corderos www.loscorderos.wordpress. com Creació i representacions d’espectacles, formació específica per a professionals. Riells i Viabrea Totart www.solistesdelacosta.com/ solistes/cat.php Espectacle fora d’establiment. Grup de música. Barcelona Espectacles: serveis tècnics

De Res http://de-res.com Construcció, realització, muntatge d’esdeveniments, pel·lícules, etc. Barcelona Músics de Girona www.musicat.cat Tramitació facturació artistes. Girona Hosteleria: bars-restaurants

Flama Roja http://cancapablanca.wordpress.com Esmorzars, menús, sopars, actes i activitats culturals. Sabadell Illot 2010 Explotació d’un hotel restaurant a la capital del Priorat. Elaboració de cervesa artesanal. Cubelles L’Ariet www.cafedemar.coop/espaiculinari Cooperativa que gestiona l’espai culinari del Cafè de Mar, un cafè cultural a l’històric edifici del Cafè de Mar, antic cafè dels pescadors i seu de la Unió de Cooperadors de Mataró. Mataró La Cereria Venda de pa amb degustació. Barcelona La Cuina del Comú Cooperativa de serveis d’elaboració, promoció gastronòmica, hostaleria i dinamització sociocultural. Vilafranca del Penedès La Matrioska Bar-restaurant el Velòdrom: espai de trobada, oci i cultura per a persones de totes les edats. Sabadell La Sargantana Dalt de la Vila www.lasargantana.org Cuina de qualitat amb productes de temporada que es conreen i s’elaboren amb valors de sostenibilitat i compromís social. Activitats culturals. Promoció de projectes de desenvolupament social i cultural. Badalona Pica-tapa Bar-cafeteria. Mataró

Cafè del Centre http://ateneuelcentre.blogspot. com.es Servei de restauració, generalment en projectes d’entitats on calgui dinamitzar l’espai social. Actualment gestionem el Cafè de l’Ateneu Centre Democràtic i Progressista i estem negociant la gestió de l’espai social de la Cooperativa70 de Caldes de Montbui. Caldes de Montbui Dosotres www.lamolleta.cat Teteria-restaurant. Servei d’esmorzars, dinars, berenars i sopars en un entorn relaxat on es fusionen cultura i gastronomia a base d’exposicions, teatre, llibres, etc. Mollet del Vallès E. I. Sambucus www.sambucus.cat Empresa d’inserció, a través de les activitats següents: gestió de restaurants, gestió de cuines per a col·lectivitats, producció d’horta ecològica, producció d’infusions i herbes ecològiques per cuinar. Manlleu

Hosteleria: cases colònies-altres

Can Pere www.canpere.cat Granja-escola. Tallers de granja, horta, apicultura, formatgeria i itineraris pel Garraf. Sant Pere de Ribes Els Caus, Turisme Sostenible i Cooperatiu www.elscausdemura.coop Turisme amb valors, responsabilitat social i ambiental, cuina saludable, pedagogia activa, proximitat. Allotjament. Mura Granja Escola L’Auró www.auronatura.org Colònies inclusives i turisme familiar. Torà Hosteleria: menjar per a col·lectivitats

Indústria: alimentària

Cervesa Cornèlia Fabricació i distribució de cervesa. Cornellà de Llobregat Condialiment Indústria càrnia. Sacrifici de bestiar. Barcelona Cooperativa Cervesera la Puça Elaboració, venda i distribució de cervesa artesana. Sabadell L’Obrador Fabricació i distribució de pastisseria per a hostaleria. Pastisseria. Arenys de Munt Indústria: arts gràfiques

Eivissa Associats www.eivissa.coop Servei integral de disseny i arts gràfiques. Santa Coloma de Cervelló El Foli Verd Preimpressió, impressió i postimpressió de tot tipus de documents. Barcelona Futurgràfic http://futurgrafic.com Arts gràfiques. Molins de Rei Gramagraf www.gramagraf.cat Impremta, enquadernació, fotomecànica. Badalona Idetec Estudio www.idetecestudio.com Subministradors d’elements i solucions gràfiques. La nostra activitat va dirigida a clients particulars, empreses, institucions i organismes públics. El Vendrell Indústria Gràfica i de la Retolació Artfic www.artfic.cat Disseny, producció i detalls dels acabats d’impresos, tant corporatius com comercials. Manresa Inoxgrup www.inoxcrom.es Fabricació i distribució de plomes estilogràfiques, bolígrafs, llapis i complements Barcelona La Comercial Arts gràfiques. Molins de Rei

El Mirallet Restaurant. Granollers Espai Brotes www.espaibrotes.org Cafeteria/teteria de menjar ecològic i de proximitat. L’Hospitalet de Llobregat

Riembau www.labarricona.cat Menú diari. Cuina de temporada amb canvi de carta cada tres mesos. Cuina casolana, cervesa artesana de producció pròpia. Ripoll

Cuina Argentona Gestió de menjador escolar. Argentona

Indústria: elèctrica-electrònica

Copelec Muntatge d’equips electrònics. L’Hospitalet de Llobregat Elektro 3 www.elektro3.com Importació i distribució de productes de ferreteria. Vila-seca Inydel www.inydel.es Disseny de circuits impresos per a la confecció de plànols, documents, etc. Cerdanyola del Vallès Lesco, Laboratorio Electrotécnico www.lescop.com Fabricació de transformadors de mesura i protecció de servei interior i exterior fins a 5252 kW. Aparellatge de mitjana i alta tensió. Armaris metàl·lics. Cornellà de Llobregat Sat - Service www.satservicesccl.com Reparació i instal·lacions electròniques. Barcelona Sec www.secst.net Manteniment preventiu i correctiu d’equips electromèdics i laboratori, certificació d’equips mèdics, cursos d’electromedicina, subministrament d’equipaments per a certificacions, subministres informàtics. Barcelona Suministros Aumer http://suministrosaumer.com Venda al major de material elèctric. Barcelona Tres Sat Instal·lacions Electròniques www.tressat.com Xarxes informàtiques. Centrals telefòniques. Sistemes de seguretat i control d’accessos. Megafonia. Vilanova i la Geltrú

Matagalls Manipulació, envasat i venda d’herbes per cuinar. Barcelona Pretalleres San José Centre ocupacional. Taller de disminuïts psíquics: manipulats. Barcelona Taller Àuria www.taccat.cat Empresa especialitzada en serveis integrals a tercers, flexible i innovadora, de 400 treballadors. Jardineria, mobiliari urbà, entarimats, manteniment i instal·lacions hidràuliques. Igualada Taller Jeroni de Moragas www.jmoragas.org Atenció a les persones en risc d’exclusió social per trastorn del desenvolupament intel·lectual i/o malaltia mental. Sant Cugat del Vallès Teb Barcelona www.teb.org Atenció a persones amb disminució psíquica. Envasats i manipulats per a tercers (clients de diferents sectors i mercats: editorials, alimentació, electrònica, recanvis d’automòbil, cosmètica, petits béns de consum…). Barcelona Teb Vallès www.teb.org Gestiona diferents centres i serveis al Vallès Occidental (Cet Teb Castellar). Les persones amb disminució psíquica fan tasques d’envasat i manipulat per a tercers (editorials, alimentació, electrònica, recanvis automòbil, cosmètica…). Castellar del Vallès Teb Verd www.boletbenfet.com Gestiona serveis a Barcelona, a través del Cet Verd (manteniment i conservació, construcció, decoració de jardins, activitats de neteja, neteja industrial, pintura, manteniment d’espais públics, de mobiliari urbà, cultiu de bolets…). Barcelona Indústria: metall

Indústria: manipulats

El Taller Del Priorat Serveis de teràpia ocupacional. Centre especial de treball. Serveis ocupacionals d’inserció. Manipulats diversos. El Masroig Flexiprod Serveis d’externalització de producció en els sectors de l’automoció, ferreteria/maquinària, plàstics, material educatiu/ escolar. Santa Perpètua de Mogoda Grupdem www.grupdem.com Atenció, promoció i inclusió social de les persones amb discapacitat intel·lectual i en risc d’exclusió social. Montmeló

C.i.r. Fabricació de carrosseries per al transport de productes alimentaris. Servei postvenda de reparació de tot tipus de carrosseries. Reus

Inenpre, Industria del Engranaje de Precisión www.inenpre.com Engranatges de precisió i rectificat de flancs. Sant Andreu de la Barca Lazvi Mecanitzats www.lazvi.com Manteniment industrial. Mecanitzats. Fresadora i torn. Recanvis per a maquinària. Rubí Llorigràfic www.llorigrafic.com Fabricació de maquinària per a arts gràfiques. Molins de Rei Mec-2010 www.mec2010.es Mecanització especialitzada. Sabadell Melven www.melven.es Fabricació de manòmetres de contacte elèctric, etc. Sant Boi de Llobregat Metall Tecnològic www.metalltecnologic.cat Transformació del metall. Cercs Metal·lúrgica de Camallera www.metal-lurgicadecamallera. com Fabricació de moble metàl·lic. Accessoris de motocicleta. Camallera Mol-matric www.molmatric.coop Fabricació de motlles i matrius per automoció. Barberà del Vallès Rectificadora Js www.rectificadorajs.com Reparació de maquinària industrial, rectificats. Rectificats industrials, rectificats de motors d’explosió, reparació general de maquinària industrial. Igualada Rectificats Alt Penedès www.rectificatsaltpenedes.com Mecànica general. Rectificadors. Soldadura d’alumini. Vilafranca del Penedès Repulsados, Estirados y Mecanizados www.repulsadosrem.com Repulsat industrial. Conformació de peces metàl·liques, amb desenvolupament cilíndric. Rubí Riudacarr Construcció de carrosseries per a vehicles i remolcs. Maçanet de la Selva

Construcción de Maquinaria de Tratamiento de Superfícies www.cmts.es Fabricació d’estructures metàl·liques. Barcelona

Seriman Instruments www.serimaninstruments.es Manteniment i reparació de separadors de diafragma per a instruments de pressió i temperatura. Esplugues de Llobregat

Frestorn www.frestorn.com Construcció i reparació de maquinària. Vic

Tot Metall Planxisteria industrial. Santa Perpètua de Mogoda

Galar Mecanització de peces. Disseny i fabricació d’utillatge, prototipus i petita maquinària. Sant Andreu de la Barca

coop 2016

directori coop

Indústria: mobles-fusta

Cuin Factory Group www.cuinfactory.com Cuines. Assemblatge de mobles de cuina. Venda de mobles de bany, electrodomèstics i reformes. Vilanova i la Geltrú Cusó Tapiceros Asociados www.cusotapiceros.com Fabricació i restauració de mobles entapissats artesans a mida i complements per a la decoració d’interiors molt personalitzats. Fabricació i serveis d’alta qualitat. L’Hospitalet de Llobregat Els Nois www.elsnois.com Mobiliari per a la llar, comerç i indústria, instal·lacions de parquet, tancaments mixtos interiors-exteriors, cuines i tot tipus de moble a mida. Tona L’Estoc www.lestoc.com Venda de mobles. Producció de mobles de disseny propi a partir de materials i mobles en desús. Barcelona Lienzos de Moia www.lienzosmoia.com Fabricació de cavallets. Moià Mobles Pirineus http://moblespirineus.com Mobles a mida i fusteria en general. Tona Nou Indret www.nouindret.com Fabriquen mobles de fusta a mida. Venda al detall. 2 botigues. Santa Coloma de Farners Santiago Apòstol Fabricació de teles per pintar. Bastidors. Cavallets. Moià Indústria: tèxtil

Teixidors www.teixidors.com Teixits amb telers manuals (centre especial de treball). Complements de vestir (xals, bufandes, mantes de viatge...). Terrassa Indústria: tèxtil: confecció

Copertex Mollet del Vallès Industrial Gèneres de Punt John Fil www.john-fil.com Fabricació i disseny de tot tipus de gèneres de punt, especialment de peces de vestir. Amb disseny i marca pròpia o seguint els models i dissenys dels

coop 2016

DIRECTORI DE COOPERATIVES FEDERADES

nostres clients. Venda al major i minorista. L’Espluga Calba Indústries Waldes www.waldes.es Fabricació de fornitures i peces metàl·liques. Fabricació de botons, fornitures, traus, etc. Per al tèxtil i peces de metall per a automoció. Barcelona Parselona www.parselona.com Disseny i producció de calçat i complements exclusius, amb materials originals i sostenibles. Producció de proximitat i 100 % europeus. Barcelona

Informàtica

Ac Ulldecona www.aculldecona.com Venda i instal·lació, manteniment i reparació d’equips informàtics. Venda de consumibles informàtics. Ulldecona Alter Sport www.altersport.cat Disseny de programari especialitzat en l’àmbit esportiu així com serveis esportius en general per a empreses i particulars. Berga Ateneu Informàtic www.ateneu.com Consultoria professional de privacitat de dades personals. TIC. Tortosa Btactic www.btactic.com Integració i desenvolupament d’eines informàtiques basades en programari lliure i codi obert per a empreses. Gestió de sistemes al núvol. Consultoria de sistemes empresarials. Lleida Datum www.datum.cat Suport informàtic empresarial. Manteniment. Xarxes estructurades. Instal·lació i equipaments. Consultoria i projectes. Mataró Ecoom Consulting Explotació electrònica per a comptes de tercers. Gestió i manteniment de continguts per a pàgines web. Cerdanyola del Vallès Grup de Serveis Informàtics - Gimm Programació i venda d’equipament informàtic. Reparació i venda d’aparells, lloguer... Bellpuig Incod Enginyeria Industrial www.incod.es Solucions d’identificació i traçabilitat. Etiquetatge i marcatge de productes. Assessorament a empreses i formació específica d’identificació. Mataró Jamgo Productes i Serveis Informàtics Innovadors www.jamgo.es Projectes i productes tecnològics i d’innovació. Desenvolupa-

ment de plataformes i execució de projectes informàtics amb enfocament de solucions de valor per donar resposta a la demanda empresarial, per assolir-ne els reptes de negoci. Barcelona

Serveis del Vehicle Industrial www.viserveis.cat Reparació de vehicles industrials (autobusos, camions, furgonetes, vehicles urbans). Barcelona

Serveis a empreses i particulars: assessories-gestories

La Cooperactiva www.lacooperactiva.es Comunicació digital per a pimes, comerços i autònoms. Barcelona

Tecnoutil www.farrier.es Taller mecànic. Utillatges i calibres industrials per a l’automòbil. Montornès del Vallès

Àgil Assessorament www.agilasesores.net Assessorament fiscal i laboral. Barcelona

Mad Systems www.madsystems.cat Proveïdor de serveis TIC: tecnologia, experiència i coneixement per assessorar, subministrar, implantar i mantenir la infraestructura tecnològica necessària a la mida de cada client. Barcelona Quatre Arroba www.quatrearroba.cat Serveis informàtics per a particulars i empreses, desenvolupament, disseny web i imatge corporativa. Arbúcies Regla de 3 www.reglade3.com Servei tècnic oficial Apple. Assessorament informàtic. Barcelona Santcusat Reparació i manteniment d’equips informàtics. Sant Cugat del Vallès Mecànica-automoció: reparació-venda de maquinària

Electro Asecor Bobinatges de motors i electricitat industrial. Vilanova i la Geltrú Omega www.guillotinasomega.com Reparació de guillotines. Compra i venda de guillotines. L’Hospitalet de Llobregat Mecànica-automoció: tallers mecànics

Auto Talleres Nou Car Taller mecànic. Badalona Coperauto St. Vicenç Taller mecànic. Sant Vicenç dels Horts Industrial Auto-mecánica Reparació general de vehicles industrials. Servei oficial Bosch, Kienzle. Servei autoritzat IvecoPegaso. Tarragona Reparación General del Camión www.renault-trucks.net/reparacion-general-del-camion Reparació de vehicles industrials (mecànica i electrònica). Tarragona Sant Cristòfol 82 Reparació de planxa i pintura d’automòbils. Retolació, venda de vehicles. La Bisbal d’Empordà

Serveis a empreses i particulars: altres

Bitaria www.bitaria.es Desenvolupament de solucions telemàtiques per a la millora de l’eficiència de les organitzacions, sobretot en l’àmbit del transport (eficiència energètica). Puigdàlber

Assessoria i Gestió Varon Associats Assessorament i gestió fiscal, laboral, comptable per a empreses i persones físiques. Sabadell Assessoria Integral del Vallès www.aivpolinya.com Assessorament empresarial i particular. Polinyà Assessors Coordinats www.assessorscoordinats.com Serveis financers i comptables. Manresa

Calandra www.cooperativacalandra.com Bugaderia (inserció social de persones amb disminució psíquica). Vic

Buch - Padrós Consultors www.bpcons.net Assessoria fiscal, laboral i jurídica. Especialitzats en cooperatives. Formació. Auditories. Barcelona

Control d’Assistència i Telegestió Serveis de teleoperació i telegestió de missió crítica. Barcelona

Cegecop - Centre de Gestió Cooperatiu www.cegecop.com Gestió i assessorament empresarial, fiscal, laboral, comptable, societari i en l’administració de finques. Gestió i assessorament immobiliari: operacions de compravenda, lloguer, permuta, etc. Vilanova i la Geltrú

Ecos Grup Cooperatiu www.grupecos.coop Completar, promoure, coordinar, reforçar i integrar l’activitat econòmica de les entitats que en són membres, a través de la realització en comú d’operacions encaminades al seu millorament econòmic i tècnic. Barcelona Folgado Piscines www.folgadopiscines.com Manteniment de piscines. Calella G.s.i.s., Grup Serveis d’Iniciativa Social www.gsiscat.org Escola d’equitació: el món del cavall per a tothom que ho desitgi sense que importi l’edat ni la condició. Barcelona Nou Set www.nouset.com Serveis de neteja, consergeria, botiga de segona mà i altres serveis per a empreses i administracions. Vilafranca del Penedès Serveis a empreses i particulars: assegurances

Arç Corredoria d’Assegurances www.arccoop.coop Corredoria d’assegurances especialitzada en l’economia social i solidària i en l’assegurança d’energies renovables. Barcelona

Ceprocoop http://ceprocoop.net Serveis integrals de consultoria, assessorament i gestió per a cooperatives i els seus socis. Barcelona Col·lectiu Ronda, Assessoria Jurídica www.cronda.coop Cooperativa de serveis jurídics i assessorament a entitats d’economia social. Barcelona Consultoria Coop de Mà www.coopdema.cat Consultoria d’economia social. Assessorament en l’àmbit jurídic, laboral i econòmic per a empreses i organitzacions de l’economia social. L’Hospitalet de Llobregat Dpg Consultors www.dpgconsultors.com Serveis d’assessorament fiscal, comptable i laboral. Santa Coloma de Gramenet Ebbe’s Assessors www.ebbes.es Assessoria jurídica, laboral, fiscal i comptable. Barcelona Embat Legal www.embatlegal.com Activitats jurídiques. Assessorament jurídic a treballadors i empreses en l’àmbit del dret laboral i la seguretat social. Barcelona Escribà Assessors www.escriba1971.com Assessoria d’empreses fiscal, laboral, comptable. Assessorament a particulars i empreses, a persones físiques i jurídiques

en els àmbits fiscal, comptable, laboral, jurídic; assegurances en general, plans de prevenció de riscos laborals. Sabadell Espai Assessor Assessorament fiscal, laboral i comptable per a pimes, cooperatives i entitats sense afany de lucre. Santa Maria de Palautordera Facto Assessors www.facto.cat Assessorament laboral, fiscal, comptable, gestió econòmica, de subvencions i suport administratiu, especialitzada en l’economia social i 3r sector. Formada per un equip multidisciplinari, dinàmic i proactiu. Barcelona Fgc Advocats Serveis d’assessorament i defensa jurídica a terceres persones. Serveis de consultoria empresarial i d’entitats. Barcelona GPA www.gpa-assessors.com Bufet professional especialitzat en l’assessorament de persones físiques i jurídiques. Tenim un equip humà especialitzat en laboral, fiscal, comptable, jurídic, assegurances, estrangeria i administració de finques. Manresa

assessoria empresarial, tecnològica i mediambiental. Porqueres Nova 2003 www.nova2003.cat Empresa de serveis de gestió especialitzada en el món cooperatiu. Barcelona Pallarols i Associats www.pallarols.net Assessorament comptable, fiscal i laboral. Girona Pelayo Consultors www.pelayoconsultors.com Assessoria a empreses en matèria laboral, comptable, fiscal, mercantil. Especialistes en cooperatives. Barcelona Premià Assessors www.premiavng.com Assessoria. Vilanova i la Geltrú Servigest http://servigestsccl.es Serveis de gestió administrativa. Castelldefels Set-c www.set-c.com Assessoria jurídica, fiscal i comptable especialitzada en empreses cooperatives. Barcelona

Gabinet d’Assessorament i Gestió Assessoria fiscal, laboral i comptable. Barcelona

Sip Consultors http://sip.cat Assessorament i gestió comptable, fiscal, laboral i financer. Vic

Gabinete Díaz www.gabinetediaz.es Assessorament a particulars i empreses en els àmbits fiscal, comptable, laboral, mercantil i financer. Consultoria administrativa i organitzativa. Barcelona

Vidal Piqué i Associats www.vidalassociats.cat Assessorament i gestió integral per a empreses en diversos camps: fiscal, laboral, comptable i mercantil. Vilanova i la Geltrú

Garrido H. Assessors Assessors de comerç exterior. La Jonquera

Serveis a empreses i particulars: consultories tècniques

Gestcoop www.gestcoop.cat Centre de formació i gestió de cooperatives i societats laborals. Terrassa Gestión Integral www.affectio.es Assessoria i consultoria empresarial integral experta en cooperatives. Barcelona Grup de Gestió Configest Serveis financers i comptables. Activitat d’assessoria fiscal, laboral, comptable, serveis administratius, assegurances i serveis jurídics. Mollerussa Iacta Sociojurídica www.iacta.coop Assessorament sociojurídic a entitats, associacions i particulars. Barcelona La Gestió Responsable Assessorament personal i empresarial. Badia del Vallès Labora Sinapsis www.sinapsis.cat Serveis empresarials. Assessoria fiscal, laboral, comptable,

1000001 Labs www.1000001labs.org Ciències ambientals i intel·ligència artificial. PIME especialitzada en sistemes avançats d’ajuda a la decisió i recomanació. Barcelona Addere Consulting Group www.addere.net Assessorament a empreses i formació no reglada. Mataró Alc Assessors http://alc-assessors.com Assessorament en creació d’empreses i consultoria empresarial. Tortosa Aloja E+3 Consultoria energètica i assessoria ambiental. Barcelona Alvent www.alventsccl.com Realització de projectes i serveis d’enginyeria dins l’àmbit de la construcció i la gestió del territori. Sant Cugat del Vallès

Barcelonya Creatividad & Comunicación http://barcelonya.com/index_es.html Consultoria i gestió de projectes de comunicació, educació i sostenibilitat. Barcelona Calidoscoop www.calidoscoop.coop Consultoria social. Agència per a la dinamització territorial de l’economia, l’emprenedoria social i el cooperativisme. Barcelona Cataliza www.cataliza.org Serveis de coaching, assessorament i formació empresarial. Barcelona Celobert, Arquitectura, Enginyeria i Urbanisme www.celobert.coop Serveis tècnics en arquitectura, enginyeria, habitatge i urbanisme. Barcelona Clade - Grup Empresarial Cooperatiu www.grupclade.com Acompanyar les empreses del grup Clade cap a un model de gestió excel·lent basat en tres factors centrals i diferenciadors de l’activitat: les persones, la innovació i la sostenibilitat. Barcelona Colectivo Ius Dignum www.colectivoidi.org Intermediació en serveis d’assessoria jurídica i formacions a empreses, institucions públiques i privades i a particulars. Barcelona Coop 57 www.coop57.coop Permetre l’estalvi ètic per part de persones i entitats i oferir serveis financers a entitats de l’economia social i solidària. Barcelona E-spira Mirabilis Health www.eshealth.eu Consultoria tècnica i formació per a empreses del sector de la salut, nutrició i cosmètica. Avalats per l’evidència científica, elaborem documentació, assessorem, fem recerca i desenvolupament en l’àmbit farmacològic, dietètic i cosmètic. Mataró Efficens Way www.efficensway.es Consultoria i desenvolupament de programari. Ajudem les empreses a millorar la seva administració i el seu control de gestió. Barcelona El Risell www.elrisell.cat Consultoria multidisciplinària: arquitectura, rehabilitació, comunicació, sociologia, medi ambient, paisatge. Lleida Etcs, Estratègies de Transformació Comunitària Sostenible www.etcs.coop Facilitem i promovem dinàmiques col·laboratives per atendre necessitats compartides. Promovem l’autonomia i coresponsabilitat de persones i organitzacions amb eines i me-

canismes creatius i innovadors mitjançant el treball col·laboratiu. Barcelona

desenvolupament, competitivitat i benestar de les empreses. Barcelona

Gabinet d’Estudis Socials www.gabinet.com Recerca i avaluació en temes com la pobresa i l’exclusió, la discriminació, el racisme, la immigració i les minories ètniques, els drets humans, el mercat de treball, la gent gran i les persones amb discapacitat. Barcelona

Samba Health www.sambaaccel.com Serveis especialitzats de gestió i consultoris per empreses de salut. Tasques de comercialització, comunicació, màrqueting, formació... Barcelona

Hobest www.hobest.es Innovació. Contribuïm a millorar les dinàmiques organitzatives apostant per una gestió que promou l’aprenentatge i l’autonomia de persones i equips. Barcelona I-labso, Sccl http://ilabso.net Investigació i desenvolupament experimental en ciències socials i humanes. Barcelona Innovació i Economia Social en La Mediterrània - Iesmed www.iesmed.eu Prestació de serveis de suport a entitats de l’economia social i solidària, així com a tercers no socis, sempre que estiguin ubicats en qualsevol país de la conca la mediterrània occidental. Barcelona La Copa www.lacopa.cc Dues línies de treball: una tècnica de consultoria ambiental, i l’altra de campanyes de comunicació, formació, educació i activitats de coneixement del medi natural. Salt Logística Pimecat www.logistica.coop Fomentem la cooperació i el coneixement entre les empreses carregadores de mercaderies (exportadores i importadores), amb la finalitat de reduir els costos logístics i aconseguir una major seguretat en la cadena del transport internacional. Barcelona M5 Idees & Mercats www.m5idees.com Fabricació i distribució d’articles de vidre bufat, semiautomàtic i automàtic. Especialitzats en projectes a mida. Badalona Ops Factoria de Serveis www.opsneo.com Prestació de serveis: investigacions, assessorament i aplicacions en gestió organitzacional, formació a mida i gestió de projectes. Barcelona Ortogan Serveis www.ortoganserveis.es Assessorament a empreses d’atenció a les persones. Barcelona Qmp Integral www.qmpintegral.coop Fomentar la millora i la innovació de la gestió mitjançant la promoció de la cultura de la qualitat total dintre de si mateixes i en tots els àmbits de la societat, amb la finalitat última de contribuir al

Sepra, Servei de Prevenció Integral www.sepra.cat Serveis de prevenció de riscos laborals amb especialitats tècniques i medicina del treball, acreditat per la Generalitat de Catalunya amb el núm. de registre sp-063-b. Barcelona Social Talent Work Center www.socialtalentworkcenter.org Allotjament empresarial de freelance i microempreses, formació, consultoria, conferències i esdeveniments de caràcter professional i lúdic. Molins de Rei Spora Sinergies www.spora.ws Investigació i desenvolupament experimental en ciències socials i humanitats. Barcelona Tallers de Formació Taller de control de qualitat de taps i d’altres productes de perfumeria. Organització de cursos de formació ocupacional de la branca de manyà (ajustadors mecànics). Muntatges diversos. Sant Vicenç de Torelló Tandem Social www.tandemsocial.com Consultoria en projectes i empreses socials en l’àmbit nacional i internacional que vol contribuir a fer realitat projectes amb un alt impacte social. Barcelona Teb Gestió Empresarial www.teb.org Presta els seus serveis de gestió empresarial i formació al conjunt d’entitats que conformen el grup cooperatiu TEB, i també per a la resta d’entitats de l’entorn TEB. Barcelona Terregada.net www.terregada.net Permacultura; jardineria i agricultura ecològica; formació especialitzada en medi ambient; compostatge casolà. L’Armentera Serveis a empreses i particulars: estètica-bellesa

Blau Marí Centre de perruqueria i estètica. Barcelona

coop 2016

directori coop

Serveis a empreses i particulars: serveis de jardineria

Cipo www.cipo.cat Construcció i manteniment de jardins i zones verdes privades i públiques. Desbrossada de parcel·les. Sabadell E. I. Foresterra Creació, seguiment i execució de projectes dins del medi natural. Vilajuïga Entra! www.entra.cat Jardineria i treballs forestals. Tarragona Jardinet www.jardinetsccl.es Inserció sociolaboral de col· lectius en situació d’especial dificultat tenint com a activitat econòmica principal la creació i el manteniment d’espais verds. Realització de projectes formatius per a col·lectius de joves en situació de risc social. Ripollet La Mata Jardiners www.lamatajardiners.cat Disseny, construcció i manteniment d’espais enjardinats. Servei de floristeria. Mataró Nou Verd www.nouverd.com Inserció laboral de persones amb discapacitat, principalment salut mental, mitjançant la gestió d’activitats de negoci sostenibles. Vilafranca del Penedès Rebrot Jardiners www.rebrotjardiners.cat Serveis integrals de jardineria. Barcelona Xarxa Ambiental Manteniment de mobiliari urbà i serveis. Barcelona Serveis a empreses i particulars: serveis de neteja

Coperhabitat Treball assistencial a favor de les persones dependents. Girona Cor Cooperatiu Terrassenc La finalitat de Cor Cooperatiu és proporcionar un lloc de treball digne a dones en situació de risc d’exclusió social. Va ser creada a iniciativa de l’associació Activa Dona. Terrassa Garbet, Neteja i Manteniment Integral, Empresa d’Inserció www.garbet.coop Neteja i manteniment. Serveis a domicili. Jardineria. Bugaderia. Higiene ambiental, prevenció de legionel·la. Tractament d’aigües.

coop 2016

DIRECTORI DE COOPERATIVES FEDERADES

Control de plagues. Contenidors higiènics. Figueres Idària www.idaria.cat Neteja d’edificis. Atenció domiciliària per a nens i gent gran, higiene ambiental, manteniment d’edificis i instal·lacions, rehabilitacions i reformes, jardineria, treballs forestals, serveis de planxa i arranjament de roba. Llagostera Net Neteja i Altres Serveis de Manteniment Prestació de serveis de neteja i manteniment. Elaboració de menjars. Serveis d’atenció a la tercera edat. Barcelona Teb Solucions www.teb.org Neteja, serveis de proximitat i altres, sempre com a centres especials de treball per a persones amb discapacitat. Barcelona Serveis a empreses i particulars: serveis de neteja: cuina-catering

Gustàuria www.gustauria.com Solucions integrals de gestió de menjadors per a col·lectivitats: residències, centres de dia, menjadors socials, centres especials de treball, etc. Igualada Serveis a empreses i particulars: serveis de seguretat

Giropuc Evasion www.giropuc.com Rellotgeria industrial i sistemes de control. Distribució i venda de terminals de control i accessos per a empreses. Mataró Serdeset Serveis de seguretat, instal·lació i manteniment de sistemes de seguretat i detecció d’incendis. Barcelona Serveis d’atenció a les persones: ajut a domicili

Baix Empordà Assistència a Domicili www.assdom.com Assistència a domicili. Atenció a la gent gran i discapacitada de les diferents àrees socials del Baix Empordà. Palafrugell Edat-3 www.edat3.com Ajut a domicili en tota la seva amplitud (gent gran, discapacitats, famílies, etc.). Olot

Serproas, Servei Professional Assistencial Prestació de serveis assistencials a favor de la gent gran discapacitada i persones amb risc d’exclusió social. Girona Sersa www.sersaonline.com Atenció domiciliària, formació sociosanitària. Certificat de professionalitat. Girona Trafad www.cooperativatrafad.es Serveis d’ajut a domicili. Blanes Serveis d’atenció a les persones: atenció psicopedagògica

Aema www.aema.cat Neix de l’Associació Educativa Meritxell Adán. Infància, adolescència i família. Concretament en àrees residencials (CRAE el petit pont), atenció als infants/ adolescents amb discapacitat intel·lectual (menjadors i casals estiu) i d’atenció comunitària. L’Hospitalet de Llobregat Agalma www.agalma.cat Atenció precoç per a infància. Barcelona Baula, Centre per al Desenvolupament Infantil i Atenció Precoç de l’Hospitalet Atenció als infants menors de 6 anys, i a les seves famílies, que presenten una discapacitat i/o un trastorn en el desenvolupament psicomotriu per causes orgàniques, mentals, psicològiques i/o ambientals o es troben en situació de risc de patir-lo. L’Hospitalet de Llobregat Cdiap de Sant Boi www.cdiapsboi.cat Serveis d’atenció precoç per a la petita infància. Sant Boi de Llobregat Cedre www.cedre.es Treballem en l’àmbit de la psicopedagogia, psicologia i logopèdia amb nens, adolescents i joves. Barcelona Centre d’Atenció a la Primera Infància del Vallès Oriental Prevenció, diagnòstic i tractament d’infants amb dificultats, fins a 6 anys. La cooperativa gestiona el CDIAP (Centre de Desenvolupament Infantil i Atenció Precoç). Granollers Centre de Dia i Serveis Nous Avis www.nousavis.com Serveis socials gent gran. Barcelona Centre Desenvolupament Infantil i Atenció Precoç Baix Montseny www.cdiapbaixmontseny.cat Atenció a les famílies. Treball amb les famílies de nens menors

de 6 anys amb dificultats en el desenvolupament. Sant Celoni Centre Desenvolupament Infantil i Atenció Precoç Sant Andreu de la Barca Atenció precoç. Sant Andreu de la Barca Centre Especial Carrilet http://ca.carrilet.org Educació i tractament d’infants amb trastorn de l’espectre autista i atenció a les famílies. Barcelona Centre Solc Centre d’educació especial. Tarragona Coopintegradors www.coopintegradorssccl. blogspot.com.es Atenció a les persones amb discapacitat física a la comarca del Maresme. Mataró Dapsi Cerdanyola www.dapsicerdanyola.cat Atenció precoç. Cerdanyola del Vallès Dapsi Montcada www.dapsimontcada.cat Atenció precoç. Montcada i Reixac Dapsi Rubí www.dapsirubi.cat Atenció precoç a infants de 0-6 anys. Rubí Dapsi Sant Cugat www.dapsisantcugat.cat Atenció precoç. Sant Cugat del Vallès Delta, Col·lectiu de Professionals del Desenvolupament Infantil www.delta.coop Gestió de CDIAP (Centre de Desenvolupament Infantil i Atenció Precoç), formació i docència. Projectes tècnics de suport a escoles bressol. Viladecans Eines, Serveis Sòcio-educatius www.eines.coop Gestió de projectes d’atenció socioeducativa, adreçats principalment a infants, adolescents i famílies, inserció sociolaboral a diferents col·lectius. Vallirana Equip-40 Centre d’atenció precoç. Activitat dirigida a infants menors de 4 anys amb dificultats en el seu desenvolupament. Sant Feliu de Llobregat Escola d’Educació Especial Crespinell www.escolacrespinell.cat Educació especial. Terrassa Escola Guimbarda www.guimbarda.com Educació especial per a disminuïts psíquics. Centre de dia. Barcelona Escola Jeroni de Moragas www.escolamoragas.com Educació especial. Barcelona Escola Rel www.escolarel.com Escola d’educació especial per alumnat amb edats des

dels 5 als 21 anys. Alumnat amb discapacitat intel·lectual, trastorns de la personalitat i/o de la conducta. Barcelona Institució Balmes www.ibalmes.org Centre d’educació especialitzada en atenció i salut mental. Sant Boi de Llobregat Magroc www.magroc.cat Assistència social i ajuda a la infància amb dificultats o risc en el desenvolupament, tant en detecció com en prevenció i atenció, així com suport i formació de l’entorn amb tasques d’investigació i docència. Terrassa Nadis http://fundacionadis.org Donar una alternativa integral al tractament de l’alumne amb discapacitat amb greus afectacions neuromotores i de comunicació. Tasques d’assessorament i tractament a infants de 0 a 20 anys i a adults. Barcelona Som Espai de Psicologia Cooperativa www.sompsicologia.coop Activitat psicològica i psicoteràpia. Atenció a persones que volen iniciar un procés psicoterapèutic i/o orientació per millorar el seu benestar personal. Atenció a la salut mental. Barcelona Taller Escola Barcelona www.teb.org Gestió immobiliària i patrimonial. Atenció a les persones amb disminució. Barcelona Teb Habitatge www.teb.org Gestió d’establiments residencials i pisos assistits per a persones amb discapacitat intel·lectual. Barcelona Serveis d’atenció a les persones: inserció social-laboral

Actua http://actuasccl.coop Servei d’atenció a les persones: intercooperació, promoció social i projectes per al desenvolupament comunitari; promoció social de les persones mitjançant l’acció educativa; creació d’ocupació. Vilafranca del Penedès Argos Gestió de projectes d’atenció a la infància i a la joventut. Girona Avancem Santa Clara http://qualitatdeserveis.jimdo. com Serveis assistencials, culturals i de lleure; mitjançant la realització d’activitats d’atenció domiciliària, educativa , culturals i d’altres de caràcter social (manteniment i neteja a organismes oficials, institucionals, empreses i particulars). Girona

Centre Ocupacional Grans Disminuïts Ciutat Vella www.cosinia.cat Servei de teràpia ocupacional per a persones amb discapacitat física. Barcelona Cerc@ www.cercasccl.com Atenció de persones dependents a través del servei d’atenció domiciliària i la formació de professionals d’atenció sociosanitària en domicilis. Tarragona Drecera www.drecera.org Prestació de serveis d’atenció a la persona per a clients de titularitat pública i privada des de les vessants educatives, formatives, socials, sanitàries i laboral amb la finalitat de facilitar la promoció social de persones en risc d’exclusió social. Pallejà Eduvic www.eduvic.coop Teràpia familiar socioeducativa, escoles, tallers i grups de pares i mares, prevenció socioeducativa, centres residencials i d’acolliment, diagnòstic i suport a les famílies. L’Hospitalet de Llobregat El Caminet Inserció en el món laboral de persones i col·lectius en risc d’exclusió social. El Catllar Gedi www.gedi.org Gestió socioeducativa a nens i joves amb marcada dificultat d’integració social i cultural, mitjançant centres de tallers, ludoteques, esplais, colònies i activitats extra-escolars. Atenció social. Barcelona Impulsem http://impulsem.blogspot. com.es Organització i posada en marxa d’activitats de formació, anàlisi constant del mercat de treball per revisar les necessitats dels sectors, treball en xarxa per potenciar la inserció. Barcelona Insercoop www.insercoop.com Suport i assessorament educatiu per a la recerca de feina i l’orientació professional. Barcelona Integració Social de Menors - Isom www.isom.cat Creació, desenvolupament i gestió de projectes d’acció social que garanteixin una millora de les capacitats de les persones i l’entorn. Barcelona Medya Serveis Gestio privada de serveis públics (agents cívics, casals d’estiu, serveis de neteja). Tordera Més i Més Serveis www.mesimesserveis.com Envasament i empaquetat. Sant Llorenç d’Hortons Rauxa www.rauxa.org Tractament integral de l’alcoholisme per a indigents crònics alcohòlics. Furgoneta al carrer

(6 lliteres). Comunitat terapèutica (18 llits). Pisos de reinserció social. Barcelona Suara Cooperativa www.suara.coop Atenció a les persones: des de les llars d’infants fins a la dependència, passant per la inclusió laboral i social, l’ocupació, l’atenció a la infància i a l’adolescència en risc i les persones amb discapacitat. Barcelona Taller El Xop www.elxop.com Discapacitats intel·lectuals. Integració social dels discapacitats intel·lectuals. Barcelona Tallers Blancs www.tallersblancs.blogspot. com.es Atenció a persones adultes amb discapacitat intel·lectual. Barcelona Serveis d’atenció a les persones: salut

Adartia, Teràpies Naturals www.adartia.coop Proporcionar serveis per al benestar de les persones i donar formació a les persones interessades en el seu manteniment òptim de salut. Barcelona

logia, infermeria, fisioteràpia, odontologia. Badalona Tasco www.titania-tasco.com Cursos i preparació del part natural i assistència al part a casa, salut infants, salut dona, teràpies naturals. Barcelona Tecnofar http://tecnofar.es Subministrament, instal·lació, serveis i equips per a la indústria hospitalària i farmacèutica. Barcelona Thau Ecosalut www.thauecosalut.com Naturopatia, homeopatia i altres activitats. Vic Vademames www.vademames.org Acompanyament, orientació i suport a les famílies. Promoció d’estils de vida saludables, partint de l’alletament matern i difusió d’estils parentals respectuosos. Creació i enfortiment de xarxes comunitàries de suport entre famílies, agents socials. Hostalets de Balanyà Serveis immobiliaris: administradors de finques

Centre Equinoteràpia Cadí Moixeró Elaboració i execució de projectes d’equitació terapèutica adreçats a persones que tinguin dificultats d’aprenentatge i d’inserció social. així com dificultats físiques, intel·lectuals, mentals i emocionals. Gurb

Comunitària www.comunitaria.cat Administrador de finques que basa el seu projecte en quatre eixos: dret a la participació, a la informació, a l’habitatge i a la ciutat. Té cura dels edificis i investiga en dades obertes i en internet de les coses per a la millora social/ambiental i de la qualitat dels edificis. Barcelona

Com a Casa Enlloc Oferta de serveis d’atenció integral i directa de persones amb pèrdua de capacitats cognitives i de mobilitat i amb necessitat de terceres persones. Sant Feliu de Llobregat

Ètic Hàbitat www.etichabitat.cat Projectes socials i comunitaris per al compliment de la carta agenda mundial dels RH a la ciutat. Barcelona

Comunitat Terapèutica de Malgrat www.ctm-salutmental.com Assistència psiquiàtrica a la comarca del Maresme amb serveis concertats amb el Servei Català de la Salut. Malgrat de Mar

Femescala www.femescala.coop Administració de comunitats veïnals i lloguers, gestió de proveïdors, assessorament legal i acompanyament dels usuaris. Barcelona

Cos Cooperació i Salut www.cos.coop Treball, des d’una visió integrativa i cooperativa, de les diferents medicines per millorar la salut de les persones, des del respecte i l’acompanyament en les diferents etapes de la vida. Barcelona

Serveis socioculturals: activitats culturals

Pediatria dels Pirineus www.pediatriadelspirineus.org Atenció pediàtrica a l’Alt Urgell (especialitzada a la Fundació Sant Hospital de la Seu d’Urgell i primària a l’Institut Català de la Salut). La Seu d’Urgell Sersalud Assistència sanitària. Serveis de ginecologia, metge de família, podologia, psicologia infantil i adults, logopèdia, dermato-

Alambar www.alambarsinapsis.es Comunicació i organització d’esdeveniments. Barcelona Cisec www.cisec.org La nostra activitat principal és la gestió de serveis vinculats a les polítiques de joventut. Barcelona

Concep-t www.concep-t.com Serveis lúdics, de serveis i educatius i edició de materials didàctics. Tona Desenvolupament Comunitari www.desenvolupamentcomunitari.cat Serveis culturals. Barcelona European Music Cooperative www.eumusic.coop Xarxa europea de professionals de la música i organitzacions dedicades a la creació i producció d’activitats de música en viu. Sant Cugat del Vallès Koitton Club http://koittonclub.blogspot. com.es/ Bar on s’hi fan actuacions en directe, conferències i d’altres formes de difusió cultural. Barcelona Nemesis www.nemesisarch.com Visites i rutes guiades a les comarques de Tarragona, intervencions arqueològiques, activitats de reconstrucció històrica, didàctica per a escolars. Tarragona Promoció i Difusió Cultural al Barri Gòtic Bar on es duen a terme activitats culturals: cinema, contes, presentacions de llibres, monòlegs, exposicions, titelles, documentals... Barcelona Promotora de la Cultura i la Solidaritat Artgent www.artgentcultura.com Promoció i gestió de projectes culturals. Assessorament sobre projectes culturals. Tenen l’Associació Lapsus. Barcelona Promotora de Mitjans Audiovisuals - Drac Màgic www.dracmagic.cat Generació de programes de sensibilització i dinamització, creació de recursos pedagògics a l’entorn dels audiovisuals. Barcelona Propaganda Pel Fet www.ppf.cat Edició fonogràfica i management de grups musicals. Des de 1996 han editat 70 referències discogràfiques. La línia editorial ha estat treballar bandes catalanes compromeses socialment. Manresa Serveis a les Persones Encís www.encis.coop Cooperativa mixta de treball i consum que té com a objectiu generar espais vitals on les persones trobin els elements necessaris per créixer, des de la llibertat que suposa gaudir de totes les possibilitats d’elecció. Barcelona Tat www.tatlab.coop Generació i desenvolupament de projectes expositius i disseny integral d’entorns de comunicació. Barcelona

Tinta Invisible www.gravat.com Edició d’obra gràfica original d’artistes. Art contemporani, edicions bibliogràfiques, carpetes de gravat. Comercialització i distribució. Barcelona Tres Branques www.tresbranques.cat Manteniment i control tècnic del Teatre Municipal de Berga. Gestió de la General, la sala de festa i concerts de referència a la capital berguedana. Berga Serveis socioculturals: activitats educatives-lleure

Artijoc www.artijoc.com Gestió de béns i serveis per a la cultura, el lleure i l’ensenyament. Ens especialitzem en el joc, l’art i la interculturalitat. Botiga de joguines didàctiques i productes de comerç just. Mataró Doble Via, Serveis Socioeducatius www.doblevia.coop Gestió de serveis d’atenció a les persones en els àmbits de l’educació, els serveis socials, la participació, el lleure i la cultura, i també serveis integrals de gestió de menjadors escolars ecològics. La Floresta Donavol www.donavol.cat Activitats de temps lliure (casals d’estiu, activitats extraescolars, colònies). Serveis de menjadors escolars i per a la tercera edat. Sant Joan Despí Drala Gestió integral de conflictes, processos de diàleg i mediació. Sabadell Eduxarxa http://eduxarxa.cat Formació i edició de materials didàctics. Barcelona El Tamboret www.eltamboret.org Gestió de serveis i projectes socioeducatius per a escoles (menjadors, extraescolars, casals...), per a l’administració. Barberà del Vallès Fil-a-l’agulla www.filalagulla.org Tallers, formacions, grups terapèutics i assessorament que tenen com a objectiu generar i acompanyar processos de presa de consciència individuals i grupals, i construir espais on puguem assajar relacions assertives i formes d’organitzar-nos amb valors cooperativistes. Barcelona L’eina http://einacooperativa.coop Gestió de projectes a diferents àmbits econòmics (serveis socials, educació en el lleure, obres i reformes, serveis domiciliaris) per a la inserció socioeconòmica de les persones en risc d’exclusió social. Terrassa

coop 2016

82 directori coop Cada Cada persona persona i cada i cada família família ésés única és única Cada persona i cada família única Menjador Ca la Rosa http://menjadorcalarosa.blogspot.com.es Menjador per a col·lectius no obert al públic. Menjar bio per a infants i acompanyament respectuós. Barcelona

L’Esberla www.esberla.cat Creació, gestió i dinamització d’activitats de lleure i oci alternatiu per a infants i joves del Maresme. Vilassar de Mar La Cupp www.lacupp.net Educació ambiental. Formació i assessorament social i ambiental. Olot

Més, Més Eficiència Social www.mesmes.cat Servei d’alimentació i monitoratge a les escoles. Terrassa

La Fera Ferotge www.laferaferotge.cat Cooperativa sense ànim de lucre dedicada a prestar serveis educatius d’atenció a les persones des d’un plantejament de proximitat i de treball en xarxa. Espinelves

Naifar www.naifar.com Serveis educatius en l’esport, la cultura i el lleure. Barcelona Reflexes, Reforç Local per l’Èxit Escolar www.reflexes.cat Reforç escolar i suport a l’estudi amb especial atenció a l’alumnat de primària i secundària. Enfocat al sector públic i privat. Treballem conjuntament amb l’administració educativa local

Mas Franch www.masfranch.org Casa de colònies. Turisme rural. Cursos i tallers. Sant Feliu de Pallerols

dels municipis, amb les escoles i AMPA dels municipis. Barcelona Sombici www.sombici.cat Activitats relacionades amb la bicicleta pel riu, el delta del Llobregat i pel Baix Llobregat. Actualment rutes guiades amb bicicleta i biciescola. Sant Boi de Llobregat Zona de Joc www.zonadejoc.com Casals d’estiu, extraescolars, tardes de juny, ludoteques i festes d’aniversari. Sitges Serveis socioculturals: educació ambiental

Arcadia Sinapsis www.arcadia.cat Centre mediambiental de difusió i formació sobre sostenibilitat,

energies renovables, respecte pel medi ambient, consum responsable, i valors humans i socials. Porqueres Cimae www.cimae.coop Serveis d’educació ambiental: gestió centre educació ambiental de Can Déu (Caixa de Sabadell); tallers per a escolars; tallers per a gent gran; elaboració de material didàctic. Barcelona Espai Ambiental http://espaiambiental.com Disseny i execució de projectes de comunicació i educació per a la sostenibilitat. Enfoquem els nostres projectes cap a la participació ciutadana i la innovació. Barcelona L’Arada, Creativitat Social www.larada.coop Promoció comunitària: desenvolupament local (barris i rural) a través de projectes conjunts

(culturals, socials, ocupacionals, territorials). Prades (la Molsosa) Iniciativa Social L’Escola del Parc Educació ambiental. Interpretació ambiental. Treball amb escoles i altres col·lectius. Deltebre

Residència Residència per per a agent a gent gran gran Residència per gent gran Estades Estades temporals temporals Estades temporals

La Laplataforma plataformaonline online La plataforma online de deles lesfamílies famílies de les famílies

Centre Centre dededia dediadia Centre

www.parentalis.cat www.parentalis.cat www.parentalis.cat

Nusos Activitats Científiques i Culturals www.nusos.net Acció educativa en el camp de la didàctica de les ciències i l’educació per a la sostenibilitat. Barcelona

Compromesos Compromesosamb amblalalainserció inserciósociolaboral sociolaboral Compromesos amb inserció sociolaboral

10% 10%de dedescompte descompte 10% de descompte

en en lalala contractació contractació dels dels serveis serveis de de en contractació dels serveis de neteja neteja i imanteniment i manteniment per per aales ales les neteja manteniment per cooperatives cooperatives federades federades cooperatives federades i iels i els seus seus associats associats els seus associats www.garbet.coop www.garbet.coop | |garbet@garbet.coop | garbet@garbet.coop | |93.707.00.60 | 93.707.00.60 | | .| . . www.garbet.coop garbet@garbet.coop 93.707.00.60 

CIPO SCCL

Centre Especial de Treball

SERVEI DE JARDINERIA PRESSUPOSTOS: Llorenç Ibañez (tècnic)

        



www.cipo.cat

cipomedinatural@cipo.cat 93 713 61 87

Per Peruna unasocietat societatinclusiva inclusiva Per una societat inclusiva iiipromotora promotorade del’autonomia l’autonomia promotora de l’autonomia

Desbrossades de solars, terrenys i parcel·les. Disseny, construcció i reformes de jardins. Instal·lació de pans de gespa, sembra directa i gespa artificial. Instal·lació de cobertes vegetals extensives i intensives. Instal·lació de sistemes de reg. Poda i tala d’arbres amb trepa. Tractament i solucions contra el morrut de les palmeres. Tractaments fitosanitaris en general. Recuperació i manteniment de gestes.

LLOCS DE TREBALL AMB VALOR SOCIAL

SERVEIS SERVEIS SOCIALS SOCIALS · ·EDUCACIÓ · EDUCACIÓ I IFORMACIÓ I FORMACIÓ · ·BENESTAR · BENESTAR PERSONAL PERSONAL · ·OCUPACIÓ · OCUPACIÓ I ITREBALL I TREBALL SERVEIS SOCIALS EDUCACIÓ FORMACIÓ BENESTAR PERSONAL OCUPACIÓ TREBALL coop 2016

www.suara.coop www.suara.coop | |suara@suara.coop | suara@suara.coop | |93.254.76.90 | 93.254.76.90 || | www.suara.coop suara@suara.coop 93.254.76.90

.. .

0303 ——

Dinamització Dinamització i enfortiment i enfortiment

0202 ——

Visibilitat Visibilitat

0404 ——

Creació Creació

0101 ——

Representativitat Representativitat

0505 ——

Relació Relaciói i Participació Participació

La LaFederació, Federació, un unespai espaiper percréixer créixer C/C/ Premià Premià 15,15, primer primer pis. pis. 08014 08014 Barcelona Barcelona - Telf. - Telf. 9393 318 318 8181 6262 www.cooperativestreball.coop www.cooperativestreball.coop Seguiu-nos Seguiu-nos també també a Facebook a Facebook i Twitter. i Twitter.