Page 1

Revista anual d’anàlisi i reflexió sobre el món cooperatiu

2018 www.cooperativestreball.coop

Les noves economies que transformen la societat El paper del cooperativisme en aquest procés de canvi

Cooperatives d’atenció a les persones: una història d’èxit —— Més cooperativisme, més municipis cooperatius

Entrevista a Álvaro Porro, comissionat d’Economia Social, Desenvolupament Local i Consum de l’Ajuntament de Barcelona

Col·laboracions de Pepa Muñoz Jordi Goula Anna Mercadé


3

coop

interns coop

SUMARI

   

EDITORIAL

El cooperativisme, motor de transformació empresarial

4

ACTIVITAT

Les principals notícies de la Federació

6

HOMENATGE

Recordant Francesc Martínez de Foix

12

MEMÒRIA

Quatre anys liderant la Federació

14

ECONOMIA

Més cooperativisme, més municipis cooperatius

18

ESTADÍSTICA

Una dècada sumant cooperatives a la Federació

22

VALORS

Què tenen a veure les economies feministes amb les reunions roDONES? Comissió d'Economies Feministes de la XES

24

El ritme d'ocupació de les cooperatives creix un 25% en els últims quatre anys Jordi Goula

26

Cooperativisme i gènere Anna Mercadé

27

Terra d'Escudella El restaurant amb condiment propi La Gralla Una llibreria gran amb l'atenció d'una petita Concep-t Reforçar l'equip a l'empresa i alhora remoure consciències

28

BENVINGUDES!

La Federació dona la benvinguda a les noves cooperatives federades

34

ACTUALITAT

Les cooperatives d'atenció a les persones: una història d'èxit Arantza Díez

38

HISTÒRIA

La revista 'Nexe' celebra els seus vint anys Sílvia Díez

42

EN PROFUNDITAT

El cooperativisme se la juga amb les economies transformadores Anna Pinter

46

GESTIÓ

Un pla de treball per consolidar el model cooperatiu

54 56

MARC LEGAL

Álvaro Porro, comissionat d'Economia Social, Desenvolupament Local i Consum de l'Ajuntament de Barcelona Jordi Garriga La modificació de la Llei de cooperatives Joseba Polanco

SOCIETAT

Mestres que eduquen i cooperen

64

Bruno Roelants, nou director de l'Aliança Cooperativa Internacional, ens parla dels reptes del cooperativisme mundial Sílvia Díez Directori de cooperatives federades

68

Pepa Muñoz i Perfecto Alonso

Arantza Díez

CASOS D’ÈXIT

Anna Pinter

móncooperatiu coop

Guillem Perdrix ENTREVISTA

62

Carme Escales INTERNACIONAL

directori coop

•coop

Número 7 2018 Revista anual

DIRECTORI

Consell Editorial Perfecto Alonso Guillem Perdrix Olga Ruiz Contacte i publicitat Olga Ruiz olga@ cooperativestreball. coop

Conceptualització i realització editorial Àrea de Desenvolupament i Nous Projectes SÀPIENS PUBLICACIONS (Sàpiens, s.c.c.l.) www.som.cat Impressió Gramagraf, s.c.c.l.

Director Àrea Pere Romanillos promanillos@ sapienspublicacions.cat Tel. 936 347 612 Coordinació Sílvia Günther Maquetació Lluc Julià Dipòsit legal B. 31.107-2012

L’edició d’aquest número s’ha tancat el 24 d'abril del 2018

Llicència Creative Commons Reconeixement — Heu de reconèixer els crèdits de l’obra de la manera especificada per l’autor o el llicenciador Compartir Igual —

72

Si altereu o transformeu aquesta obra, o en genereu obres derivades, només podeu distribuir l’obra generada amb una llicència idèntica a aquesta. http://creativecommons.org/licenses/ by-sa/3.0/deed.ca

coop 2018


4

EDITORIAL

   

El cooperativisme, motor de transformació empresarial PERFECTO ALONSO President de la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya.

Un fet destacat del 2017 és la creació de l’Associació Economia Social de Catalunya, on totes les plataformes s’han de sentir reflectides i incloses.

coop 2018

E

l cooperativisme ha fet passos importants aquest 2017 en el capítol dels reconeixements, contribuint no només a la consolidació del nostre projecte sinó també a la generació d’una cultura transformadora dels valors empresarials que representem. Un dels fets més destacables de l’any és la creació de l’AESCAT, l’Associació Economia Social de Catalunya, presentada el mes de març amb la integració de la majoria de famílies de l’economia social, gràcies a un procés d’apropament i generació de confiança que ens va portar a la signatura dels estatuts de constitució. L’objectiu de l’AESCAT és representar les diverses famílies de l’economia social, establir els requisits que defineixen el model d’empresa, més enllà de la seva forma jurídica, i treballar en la incidència dels valors que representem com un element decisiu a l’hora d’adquirir productes i serveis. Com a representant de l’economia social, en aquest moment l’AESCAT té sobre la taula dos projectes importants: la proposta de llei de l’economia social de Catalunya i la definició d’empresa social. A la nova legislatura un dels nous projectes serà l’aprovació d’una llei d’economia social, a la qual l’AESCAT farà aportacions i incidirà en la seva regulació, per tal d’aportar elements definidors i que la llei sigui un reflex de les nostres organitzacions i valors. Igualment, haurà d’assumir el debat del model d’empresa social i els seus requisits, on totes les plataformes s’han de poder sentir reflectides i incloses. Per aconseguir-ho, ens cal que totes les famílies de l’economia social hi participin i siguin una sola veu, amb potència, projecció i participació en tots els òrgans de definició de polítiques econòmiques que porti a terme el nostre govern, cosa que significa que hem de treballar per aconseguir formar part de la Conselleria d’Economia i Hisenda de la Generalitat.


5

i fer seva la cooperativa, mitjançant la participació i la presa de decisions de manera democràtica i igualitària. Si no és així, cal dissoldre-les per evitar que aquestes empreses utilitzin les cooperatives per reduir els drets socials i laborals dels seus treballadors i com un sistema per enriquir-se a costa de la pèrdua de drets socials. No podem permetre que el model cooperatiu esdevingui una via fraudulenta per amagar intencions delictives. Per això cal treballar perquè surtin a la llum aquestes situacions. Només podem denunciar-les i exigir a l’administració que posi en marxa els mecanismes necessaris per donar resposta a aquesta situació que tan mal ens fa, així com donar tot el nostre suport i posar-nos a disposició de tots els agents per trobar una solució a aquesta situació. Per acabar, només dir que aquest any hi haurà un nou Consell Rector que continuarà portant a terme el Pla Estratègic de la Federació. Sé que l’equip que surti de les eleccions ho farà bé i posarà totes les il·lusions per tirar-lo endavant, per això els hem de donar tot el nostre suport i la confiança que jo he tingut des del primer dia fins avui.

Martí Sáiz / Cèl·lula

És tota una tasca en tots els àmbits representatius i requereix un esforç per culminar-la que ara tot just estem començant i que desitgem que sigui transformadora del model econòmic que representem. El cooperativisme ha de ser-ne un dels símbols i, des de la responsabilitat i la col·laboració amb les altres plataformes, portar-ho endavant. Un altre element significatiu que ha tingut lloc aquest any ha estat la incorporació de la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya al Consell Econòmic i Social de Barcelona (CESB), un òrgan consultiu i de participació de caràcter general que parteix de la representació d’interessos i en el qual participen els agents socials i econòmics més representatius de la ciutat de Barcelona. El CESB és un òrgan de diàleg i de consens en els àmbits econòmics, socials i pressupostaris. Ser-ne part ha estat un llarg camí que ha culminat amb el nostre reconeixement com a agents socials de la ciutat. Participar en un consell on participen els sindicats, representants d’entitats empresarials, del món acadèmic social i civil, etc., ens posiciona en un lloc que ens ha de permetre crear opinió i relacions que vagin més enllà dels nostres àmbits relacionals tradicionals i pot significar que se’ns conegui i sigui més fàcil assumir el nostre model, de manera que amb la nostra participació es pot formalitzar el relat que configuri un model i una ocupació més adient a les cooperatives. Aquests dos esdeveniments crec que ajudaran a projectar el nostre model, els nostres valors i els de l’economia social en general cap a l’objectiu de complir els reptes marcats en el Pla Estratègic aprovat per la nostra assemblea. A pesar d’això, no tot han estat repercussions positives per a les cooperatives. Aquest any han tingut lloc actuacions que les han situat en un lloc que no els pertoca. Específicament, en relació amb les actuacions fraudulentes que algunes empreses càrnies han fet del model cooperatiu per amagar uns actes delictius sota l’aparença del model cooperatiu. Des de la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya hem expressat el nostre suport a tots els socis a través de Càrnies en Lluita i els sindicats. Hem manifestat clarament que no reconeixem aquest tipus d’empresa com a cooperatives i que creiem que s’ha de treballar per enfortir els socis a entendre

coop 2018


6 interns coop

ACTIVITAT    

07/17

CONSTITUÏDA L’ASSOCIACIÓ ECONOMIA SOCIAL CATALUNYA L’Associació Economia Social Catalunya es va constituir amb la finalitat d’agrupar i estructurar les diferents famílies de l’economia social catalana en una única entitat representativa. En el procés de constitució, hi ha participat la Confederació de Cooperatives de Catalunya, així com la Confederació, Patronal del Tercer Sector Social, la Xarxa d’Economia Solidària, la Taula del Tercer Sector Social i la Federació de Mutualitats de Catalunya.

07/17

GRÀCIES FRANCESC! La notícia de la mort de Francesc Martínez de Foix, amic, company i referent de tantes persones en l’àmbit del cooperativisme i la discapacitat intel·lectual, va ser un cop per a totes aquelles persones que van tenir l’oportunitat de compartir temps amb ell. Des de la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya (FCTC), vam acomiadar en Francesc conscients del privilegi d’haver comptat amb el seu compromís i la seva inspiració permanent com a cooperativista i, des del 2010, com a representant del Grup Cooperatiu TEB al Consell Rector. Seguim al costat de la seva família i amics en aquests moments tan tristos.

2017 MAIG

JULIOL

SETEMBRE

09/17

05/17

FINANCOOP, LA TROBADA ENTRE COOPERATIVES I ENTITATS FINANCERES La IV Jornada de Finances Cooperatives va permetre a sis cooperatives federades accedir a 14 milions d’euros (durant els pròxims tres anys) per finançar els seus projectes de creixement mitjançant el suport de les entitats membres de la Xarxa Financoop. Les cooperatives SomEnergia, Sostre Cívic, Teb, COS, escola Nou Patufet i Emelcat demanaven finançament per ampliar activitats, esdevenir més autònoms, innovar o ampliar el seu abast. Les sis propostes van ser seleccionades per la Xarxa Financoop entre més de vuitanta sol·licituds d’entitats de l’economia social.

coop 2018

CLOENDA SAVING JOBS! Durant divuit mesos, i en el marc del projecte Saving Jobs!, representants d’entitats que agrupen cooperatives de treball de l’Estat espanyol, entre ells la FCTC, han compilat experiències i recursos per a la transformació d’empreses en cooperativa. El resultat s’ha traslladat a tres països europeus: Dinamarca, el Regne Unit i Polònia, països participants en el projecte. A més, s’han elaborat manuals, guies i vídeos sobre la transformació d’empreses en cooperativa que es poden trobar a savingjobs.coceta.coop.

09/17

ACOMPANYAMENT SECTORIAL Durant el 2017 vam identificar sis sectors professionals per rebre acompanyament en la creació de cooperatives. L’acció s’inscriu en un programa de suport que preveu, a més, la publicació de guies per a l’elaboració del pla d’empresa d’una cooperativa en sectors concrets com ara el comerç electrònic, l’audiovisual, el periodisme, la restauració, l’enginyeria i les TIC.


7

10/17

ENS ADHERIM A LA VAGA I L’ATURADA DE PAÍS La Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya es va adherir a l’aturada de país del 3 d’octubre per condemnar els atacs i l’ús indiscriminat de la força contra la ciutadania durant la celebració del referèndum del dia 1 d’octubre. A més, vam fer vaga el dia 8 de novembre per demanar l’alliberament de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, així com dels consellers empresonats.

10/17

TROBADA D’AGENTS SOCIALS I ECONÒMICS DE BARCELONA El mes d’octubre, la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya va ser convidada a la trobada amb agents econòmics i socials de la ciutat convocada per l’Ajuntament de Barcelona amb l’objectiu de parlar sobre la situació política de Catalunya i de Barcelona. L’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, va demanar suport per combatre l’alarmisme: “Barcelona té capacitats pròpies, un gran potencial i una àmplia reputació internacionals”.

OCTUBRE

09/17

BEQUES PER A COOPERATIVISTES Les beques de Seira per a persones sòcies i treballadores de cooperatives de treball cofinancen una part del cost de cursos, postgraus o màsters a universitats, escoles o centres formatius, de manera presencial o a distància, en els àmbits de la gestió empresarial, amb l’objectiu de contribuir a la millora de les competències professionals de les cooperatives de treball. Les beques s’adrecen a les persones sòcies o treballadores de cooperatives federades.

10/17

10/17

EL BARÒMETRE DE LES COOPERATIVES Gairebé el 70% de les cooperatives de treball enquestades té menys de deu persones sòcies, i una de cada tres cooperatives està formada únicament per dues o tres persones sòcies, segons el baròmetre de les cooperatives 2017, una iniciativa anual de la FCTC que ofereix un retrat de les cooperatives en àmbits com la formació, el finançament, la intercooperació i la gestió, entre d’altres. Aquest any s’ha editat una versió del baròmetre de Barcelona. Les cooperatives participants han rebut un informe personalitzat on es compara la seva cooperativa amb el conjunt de respostes rebudes.

NOU DIRECTOR A SEIRA Rafael Vidal s’incorpora com a nou director de la Fundació Seira, l’entitat que ofereix suport financer a les cooperatives de treball federades. El nou director de Seira substitueix la Joana Gómez, i acredita formació com a economista especialitzat en economia social i mercats financers i una trajectòria professional de vint anys en la gestió financera d’empreses de l’economia social.

coop 2018


8 interns coop

11/17

PREMI PIÑOL A UNA COOPERATIVA FEDERADA La cooperativa federada Taller para la Materialización y Desarrollo de Conceptos ha rebut el Premi a la Innovació 2017 que entrega anualment Acció Solidària Contra l’Atur (ASCA) en el marc dels Premis Josep M. Piñol i que està dotat amb 10.000 euros. El Taller de Materialización y Desarrollo de Conceptos és una cooperativa que va néixer el 2016 al Poblenou (Barcelona) i federada des de la seva creació. La seva finalitat és facilitar l’accés a un espai taller i oferir eines a tots els creadors que necessitin quelcom més que un ordinador per desenvolupar el seu treball.

OCTUBRE

NOVEMBRE

10/17

TROBADA DE NOVES COOPERATIVES Per segon any consecutiu, hem organitzat a la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya una trobada per donar la benvinguda a les noves cooperatives federades. Es tracta d’una sessió molt especial organitzada a l’entorn d’un eix lúdic que facilita la interacció entre els assistents. Gairebé unes quinze cooperatives de sectors d’activitat ben diversos s’han posat mans a l’obra per tirar endavant una creació conjunta en el marc de la trobada “Coneix noves cooperatives, coneix la Federació”.

10/17

10/17

ACOMPANYEM ELS CONFLICTES Posem en marxa un projecte d’acompanyament a la gestió de conflictes per a cooperatives de treball que s’inicia amb un taller obert i la publicació d’una guia que es pot descarregar al web. Es tracta de la segona edició d’aquest programa, que ja es va dur a terme el 2016 i que promou estratègies per millorar les relacions i entendre els conflictes existents a qualsevol organització. A més, tres cooperatives federades han rebut acompanyament específic.

ENS VISITA L’AJUNTAMENT El comissionat d’Economia Social, Desenvolupament Local i Consum de l’Ajuntament de Barcelona, Álvaro Porro, va ser el convidat del Consell Rector de la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya, en una trobada en la qual va explicar la voluntat de l’Ajuntament d’enfortir el vessant més empresarial de l’economia social com un dels eixos de la seva actuació, recollida al pla d’impuls de l’economia social i solidària. Porro va insistir en el paper fonamental de la Federació com a actor econòmic i social de la ciutat.

coop 2018


9 ACTIVITAT

12/17

SUPORT A LA COOPERACIÓ INTERNACIONAL Els vuit projectes de cooperació internacional presentats per part de cooperatives federades es van repartir la dotació econòmica que dona la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya per a projectes de cooperació internacional. Les cooperatives Alvent, Azimut360, Gedi, Gabinet d’Estudis Socials, La Fàbrica, L’Olivera, Suara i Tàndem Social han sol·licitat l’ajut i han estat seleccionades per rebre’l. Aquest any Argentina, Costa d’Ivori, el Marroc, el Senegal, Colòmbia, Guatemala i Xile són els països on es desenvolupen els projectes de cooperació de les cooperatives de treball.

11/17

CONSTRUÏM EL PLA DE COMUNICACIÓ Dues sessions de treball obertes a les cooperatives federades permeten analitzar les eines i els públics de la Federació, i establir les principals línies de treball del nou pla de comunicació, en el marc del Pla Estratègic. Entre les conclusions, destaquem la voluntat de mantenir un grup de comunicació a la FCTC.

DESEMBRE

12/17

UN ESPAI PER A LA INTERCOOPERACIÓ Les cooperatives federades van participar en una sessió molt creativa per facilitar l’intercanvi i el coneixement entre elles en un espai distès i favorable a la col·laboració. Per segon any, la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya va organitzar una trobada oberta a totes les cooperatives amb l’objectiu de facilitar l’intercanvi entre elles a partir d’una proposta lúdica. A més, es va repetir la trobada anual de noves cooperatives.

12/17

ASSEMBLEA DE LA SECTORIAL L’assemblea de la sectorial de cooperatives d’iniciativa social dona la benvinguda a les noves incorporacions, que fan pujar a cent trenta-vuit les empreses que la integren. Durant la trobada, es van debatre els eixos de treball per a l’any vinent. La sectorial de cooperatives d’iniciativa social de la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya va celebrar el 30 de novembre l’assemblea on es van presentar els resultats del 2017 i es van debatre els dos eixos de treball per a l’any vinent: l’enfortiment de la sectorial i l’enfortiment de les cooperatives d’iniciativa social que en formen part.

coop 2018


10 interns coop

01/18

CAP A LA TRANSFORMACIÓ DIGITAL L’espai Cafè de la Federació comença l’any amb un convidat excepcional: l’expert en transformació digital Genís Roca, president i soci fundador de Roca Salvatella, el qual va transmetre la seva visió dels canvis socials i tecnològics actuals per establir espais d’oportunitat per a les empreses. L’expert va donar claus per interpretar els canvis que hem viscut i els que vindran per entendre els nous models de negoci i futurs competidors. Les cooperatives federades tenen accés a visionar la xerrada completa.

02/18

CELEBREM ELS VINT ANYS DE ‘NEXE’ La Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya va commemorar els vint anys de Nexe, la revista de reflexió i debat sobre economia social i cooperativa, amb un debat obert sobre “Què vol dir ser cooperativista, avui”. El president de la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya, Perfecto Alonso, va inaugurar l’acte recordant la voluntat de les persones que van impulsar la revista el 1997 des de la FCTC. Un dels seus impulsors com a expresident de la FCTC, Jordi Via, va fer la presentació de la revista i la va vincular a la voluntat que hi havia a finals de la dècada dels noranta d’unir teòricament les cooperatives amb la transformació social.

2018 GENER

02/18

FEBRER

TROBADA DE MUNICIPIS COOPERATIUS La quarta trobada de Municipis Cooperatius, organitzada per la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya, va reunir representants dels ajuntaments que formen part del programa de promoció cooperativa per presentar els resultats del programa, que avui compta amb vint-i-tres ajuntaments i un territori participant. En aquests municipis, es concentren més de mil cinc-centes cooperatives de treball, aproximadament un 52% del total de cooperatives de treball de Catalunya. Durant el 2017, el programa Municipi Cooperatiu va impulsar quaranta-cinc activitats per promoure el cooperativisme al territori.

coop 2018

MARÇ

03/18

CONTRA LES MALES PRÀCTIQUES A LES CÀRNIES El Consell Rector va denunciar l’explotació laboral i la inseguretat jurídica que viuen les persones treballadores de les mal anomenades “cooperatives” càrnies. En un comunicat, la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya va expressar el seu suport i solidaritat amb les persones treballadores d’aquestes estructures empresarials i lamenta l’ús equivocat que, en el cas de les càrnies, es fa del concepte de cooperativa, associant-lo a males pràctiques i a vulneracions dels drets laborals.


11 ACTIVITAT

03/18

NEIX EL BARÒMETRE AMB VALOR SOCIAL La Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya unifica les seves dues enquestes anuals, el baròmetre cooperatiu i l’eina ValorSocial.coop, amb l’objectiu de facilitar la participació, millorar el coneixement de la realitat cooperativa i mostrar l’impacte i el retorn econòmic i social generat per les cooperatives de treball a Catalunya. El Baròmetre amb Valor Social és una eina que suma les particularitats de les dues enquestes per a cooperatives federades i les unifica per millorar la recollida i el tractament de les dades. El nou qüestionari s’estructura en dues fases per conèixer la realitat de les cooperatives i, alhora, mostrar a la societat l’impacte social i econòmic generat.

03/18

#ENSATUREM PER LA VAGA FEMINISTA La Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya va donar suport a la vaga feminista del 8 de març, fent seva la reivindicació del moviment feminista en l’àmbit internacional. L’oficina de la Federació va tancar per transmetre el rebuig al pes invisible que pateixen majoritàriament les dones, pel sol fet de ser-ho, en forma de desigualtat, discriminació, precarietat i violència contra elles. Malgrat que encara hi ha camí per recórrer, constatem que les cooperatives són empreses compromeses amb la igualtat de gènere, on es potencia la participació de totes les persones membres sense discriminació i es fomenta la conciliació i l’ocupació de qualitat.

coop 2018


12 interns coop

HOMENATGE

   

Recordant Francesc Martínez de Foix

La importància de la ciutadania activa i l’afany de superació PEPA MUÑOZ

Directora de Comunicació del Grup Cooperatiu TEB.

E

PERFECTO ALONSO

President de la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya.

n Francesc Martínez de Foix, cooperativista, fundador del Grup Cooperatiu TEB i membre del Consell Rector de la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya, ens va deixar de manera sobtada i prematura el juliol passat. Recordar la seva trajectòria, més enllà de retre-li homenatge, vol deixar palesa la necessitat de lluitar per una societat que tingui com a pilars els valors del cooperativisme i on les persones amb discapacitat intel· lectual puguin exercir la seva ciutadania activa. “Un país és millor si vosaltres sou ciutadans actius, reconeguts i feliços”. En Francesc Martínez de Foix s’adreçava així a les persones amb discapacitat intel·lectual en la inauguració d’uns Special Olympics. Sabia molt bé el valor que té per a una persona amb discapacitat ser reconeguda; havia crescut al costat del seu germà gran, el Joan, amb el qual havia après el significat de superar-se en un entorn que, no fa tants anys enrere, ni creia en les seves capacitats ni tampoc havia pensat en les seves necessitats. I sabia molt bé també, perquè ho havia viscut de prop, les dificultats amb què es troben les famílies, la solitud i la vergonya que havien patit en una època grisa de la nostra història, i també les incerteses que havien d’afrontar per construir un futur per als seus fills i filles que als anys seixanta ni tan sols s’albirava. El grup cooperatiu TEB és el resultat d’una cuina de proximitat amb bons ingredients: ciutadania activa, reconeixement, afany de superació, capacitats, necessitats i moviment familiar. Van ser un grup de famílies les que van posar la llavor del TEB l’any 1965, i la d’en Francesc en va ser una, amb tots els germans Martínez de Foix fent-li costat des de ben petits. Va començar com una associació, que somiava que si els seus fills i filles aprenien a treballar, les empreses els podrien contractar. Per això li van posar el nom de Taller Escola Barceloneta, el barri que els va veure néixer i que més endavant canviaria per Barcelona quan es va començar a estendre a altres zones de la ciutat. Ben aviat els promotors d’aquesta associació van treballar per convertir-la en una cooperativa. La seva voluntat era vincular drets de les

coop 2018

persones amb discapacitat a drets democràtics, a igualtat, a solidaritat, a ajuda mútua, valors intrínsecs també al projecte. Als anys setanta, per posar en marxa una cooperativa calia un permís especial del ministeri, que no va arribar fins a l’any 1974. Llavors les famílies ja havien descobert que ni la societat ni les empreses no estaven preparades per donar feina a les persones amb discapacitat intel·lectual, i que calia inventar un sistema que fes viable que aquestes poguessin tenir un lloc de treball. A treballar s’aprèn treballant i el que necessitaven eren activitats que ells poguessin dur a terme i clients que confiessin en les seves capacitats. Malgrat que aquelles famílies avui serien considerades emprenedores socials, en aquell moment només van trobar un recurs: la seva pròpia empenta. Quan en Francesc Martínez de Foix entoma el repte de fer créixer el TEB, a començament dels anys vuitanta, ho fa des del convenciment que aquest sistema de treball havia de descansar en moltes potes i comptar amb moltes complicitats. I, sobretot, calia defensar-lo des de la lluita col·lectiva d’un sector fort i unit, el de la discapacitat intel·lectual. I aquests reptes, els afronta amb un concepte que, darrerament, s’ha posat molt de moda: la perseverança, i amb una gran capacitat de seducció, capaç de convèncer i embolcallar-nos en projectes als quals era impossible negar-se. El treball va ser el pal de paller de la defensa de la discapacitat: aporta recursos per sobreviure i esdevé un espai on posar-se a prova i superar-se. I, encara més important per a les

Amb la fundació de la cooperativa TEB, va vincular els drets de les persones amb discapacitat intel·lectual als drets democràtics, a la igualtat, a la solidaritat i a l’ajuda mútua. Per a en Francesc, el cooperativisme era part de l’essència per construir una societat més justa.


13

“Un país és millor si vosaltres sou ciutadans actius, reconeguts i feliços”

persones amb discapacitat, el treball és una porta d’entrada al reconeixement del dret de ciutadania, i això en Francesc i totes les persones que impulsaren tallers arreu de Catalunya ho sabien i ho van defensar amb totes les seves forces. Un cop garantit el dret al treball, es podien plantejar altres reptes, com l’habitatge, el lleure i l’esport, entre d’altres. Any rere any va lluitar perquè més persones amb discapacitat poguessin treballar, perquè es posessin en marxa serveis de suport a la vida autònoma. Per això sempre deia orgullós, en els pitjors anys de la crisi, que al TEB s’havia passat de set famílies a set-centes i, amb tot l’esforç posterior al 2017, superaven el miler. En aquest camí, se sumaven persones, se sumaven il·lusions, se sumaven aliances, se sumaven complicitats amb el sector empresarial i polític. El cooperativisme, per a en Francesc, era part de l’essència per construir una societat més justa. No hi ha justícia social sense una millor redistribució de la riquesa, i això el model cooperatiu ho facilita, alhora que esdevé una eina contra la desigualtat. Els darrers anys, en Francesc posava en valor, amb orgull, com havíem superat els pitjors anys de la crisi: actuant a la una, repartint el treball quan no n’hi havia per a tots, generant aliances amb altres entitats, empreses i cooperatives. La responsabilitat amb les persones, amb l’entorn i amb el medi, i el compromís amb la comunitat és a l’ADN de la cooperativa. La concepció del cooperativisme no va ser immòbil al TEB. En Francesc va lluitar perquè

s’exploressin totes les seves possibilitats: el grup cooperatiu com a model de creixement horitzontal, la cooperativa de consumidors i usuàries per explorar un model d’habitatge en què les famílies i les persones usuàries tinguessin veu, la cooperativa de servei com a model per teixir aliances amb altres cooperatives i altres empreses. Millorar el model de participació de la cooperativa, especialment de les persones amb discapacitat intel·lectual, era un dels darrers projectes que havia iniciat amb il·lusió. En tots tres àmbits, en Francesc va treballar des de la generació de complicitats: amb el món empresarial, on va fer grans aliances, amb les administracions públiques, amb les quals va treballar braç a braç, als barris i a la ciutat, amb la societat civil organitzada, amb els mitjans de comunicació... Des d’aquesta voluntat de teixir aliances, participava en entitats representatives. Ho va fer al sector de la discapacitat, a través de DINCAT i AEDIS; ho va fer a l’esport, a través de Special Olympics i ACELL, i també amb la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya, de la qual era membre del Consell Rector des del 2010. Els companys de les entitats de les quals va formar part li vam retre un homenatge el passat 16 de setembre al qual van assistir un miler de persones amb un missatge clar: “Company, seguirem”. Seguirem aquelles lluites en les quals va participar, seguirem buscant complicitats, teixint aliances, donant a conèixer els valors de la cooperació i fent passes perquè la societat esdevingui inclusiva.

Francesc Martínez de Foix va lluitar per garantir el dret al treball de les persones amb discapacitat. Després vindrien altres reptes com el dret a l’habitatge, el lleure o l’esport.

coop 2018


14 interns coop

MEMÒRIA

   

Quatre anys liderant la Federació

E

ls darrers quatre anys, entre 2014 i 2018, la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya ha estat governada per un equip, sorgit de la voluntat de l’assemblea, que representa diferents visions del món cooperatiu i que, durant tot el mandat, ha estat capaç de treballar conjuntament per liderar la nostra entitat, representativa del cooperativisme de treball. Formada per vint cooperatives, la candidatura única al Consell Rector el 2014 es va presentar amb un format integrador que mantenia dotze representants del període anterior (20122014) i incorporava vuit nous membres. El Consell Rector, que acaba la seva tasca a l’Assemblea 2018, ha estat format per les persones que acompanyen aquestes línies i d’altres, com el Francesc Martínez de Foix, que tristament ens han deixat, o bé que han seguit altres camins, com ara en Marià Moreno, la Neus Andreu, l’Adela Camí, el Siscu Yáñez i l’Alberto Sierra. Des d’aquí reconeixem l’aportació de totes elles i el seu compromís amb el cooperativisme, juntament amb aquelles persones que, acabant el mandat, expliquen en les entrevistes següents la seva visió d’aquest període. Aquests quatre anys el Consell Rector ha liderat temes tan diversos com el projecte de Llei de cooperatives, en el qual la Federació va treballar activament fent esmenes al text i recollint aportacions de cooperatives federades mitjançant sessions de treball específiques i presentant-les en una compareixença al Parlament de Catalunya. Liderant projectes

De manera quasi paral·lela, el procés de fusió entre federacions va representar un esforç important d’harmonització entre entitats representatives que no va culminar com s’esperava. Malgrat això, el procés va permetre que les cooperatives federades debatessin entre si i es coneguessin millor, apropant la realitat de les altres branques cooperatives, aprofundint en el coneixement mutu i generant espais de confiança del cooperativisme en conjunt. Aquest fet ha facilitat el treball conjunt posterior en espais com l’AESCAT o la Confederació de Cooperatives. El darrer procés participatiu iniciat pel Consell Rector que ha permès generar espais de treball conjunt entre cooperatives i que, justament, destaquen gran part de les persones

coop 2018

entrevistades, és la construcció conjunta del Pla Estratègic 2016-2019. Elaborat a partir de grups de treball per eixos i àmbits oberts a la participació, i gràcies a una sessió de treball final a l’Assemblea 2016 que va culminar amb la seva aprovació, va permetre també compartir els seus continguts. A més, els darrers dos anys, el Consell Rector ha treballat intensament la modificació de la Llei de cooperatives pel tema de les càrnies, la creació d’un model formatiu per a les cooperatives federades fruit del tancament d’Aposta, la consolidació de la jornada i la xarxa Financoop, coordinada per la Fundació Seira, i la representació en espais com el Consell Econòmic i Social de Barcelona, les trobades amb representants polítics, així com posicionaments públics diversos. Assolint fites

En aquest context, destaquem algunes de les fites assolides des de la sectorial, com un espai que afavoreix la col·laboració i les aliances, al capdavant d’una estratègia conjunta per garantir la presència i el lideratge del cooperativisme a les principals plataformes i federacions del tercer sector. A més, des del 2015, assumim la presidència de la confederació, l’associació empresarial referent del sector serveis d’atenció a les persones. S’ha treballat en el càlcul del nostre impacte i retorn social mitjançant l’eina ValorSocial.coop.

L’EXPERIÈNCIA DE FORMAR PART DEL CONSELL RECTOR Els membres del darrer Consell Rector exposen les seves impressions sobre el seu pas per l’equip de govern mitjançant aquest qüestionari: 1. Què et va motivar a formar-ne part? 2. Què t’emportes de la teva participació? 3. Destaca alguna acció o projecte que t’hagi impressionat especialment. 4. Quines característiques calen per formar-ne part? 5. Algun desig o recomanació per al proper equip?

PERFECTO ALONSO SET-C

1

La legislatura anterior va posar en marxa projectes que encara calia consolidar i eren estratègics per al Consell Rector, com ara Aracoop, Financoop i el desenvolupament de Seira. La meva motivació va ser treballar per consolidar-los.

2

L’oportunitat d’haver participat en el debat de projectes i decisions que superaven les limitacions de les organitzacions participants, adoptant decisions que anaven més enllà de la necessitat i dels límits de la meva cooperativa.

3

El desenvolupament i la participació del model dels ateneus. L’elaboració d’un pla estratègic seguint un model participatiu, la consolidació del projecte Municipi Cooperatiu i el model de relació amb el govern, la visualització del model cooperatiu com un model d’empresa social, així com la participació en la constitució de l’AESCAT.

4

El fet de ser cooperativista ja implica exercir la responsabilitat de gestionar la confiança de l’assemblea. Jo exigiria tenir molta il·lusió en totes les actuacions.

5

Que puguin crear un espai de confiança que els permeti debatre i prendre decisions pensant en la millora del moviment cooperatiu, que mantinguin un esperit de generositat en la dedicació a la Federació i pensant en el bé comú del cooperativisme, per tal de fer un projecte conjunt de tot el col·lectiu de les cooperatives.


15

ANTONIO ORTIZ

GEMMA GARCIA

CARLES CRESPO

GUILLEM LLORENS

DAVID VARGAS

COOPERATIVA GESTIÓ INTEGRAL

DELTA

NUSOS

SEPRA

MADSYSTEMS

1

1

1

1T

2

2

1

La voluntat d’aportar el nostre petit gra a la promoció i defensa del cooperativisme.

2

Conèixer persones amb punts de vista diversos, però amb un objectiu comú: defensar el cooperativisme, que sempre ha estat per sobre de qualsevol diferència. I com a aprenentatge polític, que la incidència política s’ha de fer tot i que de vegades el resultat no sigui l’esperat.

3

De vegades la lentitud en la presa de decisions. També em va impressionar la forma en la qual es va fer la modificació de Llei de cooperatives, en la qual vam ser escoltats, però no amb tota la incidència desitjada.

4

Estimar el cooperativisme i tenir capacitat de consensuar decisions de manera ràpida.

5

Que hi ha d’haver delegació de facultats basades en la confiança i que l’objectiu del Consell Rector ha de ser representar i vetllar per la defensa i la promoció del cooperativisme.

Quan vam començar, DELTA tot just sortia d’una crisi interna important i d’un complex procés de reflexió. La nostra assemblea va decidir fer un pas endavant per implicar-nos activament en la FCTC, participar i construir plegats des de la nostra visió d’entitat amb vocació social vers l’atenció a la infància a Catalunya i com a empresa femenina.

2

​ e crescut professionalH ment com a cooperativista, compaginant la meva activitat diària a DELTA i ​ ampliant coneixements i mirades dins del Consell Rector de la Federació. Col·lectivament, pertànyer a l’òrgan de govern de la Federació ha aportat a DELTA una visió més global i transversal del cooperativisme de treball.

3

​ estacaria el posicioD nament i la visualització de les cooperatives a les plataformes de representació del tercer sector. En els darrers anys s’ha participat activament en entitats com ara UCCAP, DINCAT i FEDAIA, s’ha assumit la presidència de la conFederació i hem estat membres de la junta directiva de la Taula del Sector.

4

Responsabilitat amb el càrrec que s’ocupa, capacitat de construcció de pensament cooperatiu, visió estratègica i habilitats comunicatives, generositat, i implicació i capacitat d’escolta vers formes diferents de fer i pensar.

5

​ reballar en equip, T construint cooperativament. I un desig: viure l’experiència com una oportunitat de creixement.

La necessitat de participar en el debat i influir en dos projectes que afecten substancialment el model de cooperativisme a Catalunya: la nova Llei de cooperatives i la proposta de model d’organització unitari de les cooperatives de Catalunya.

2

L’oportunitat d’incorporar nous coneixements. El tracte humà i l’aprenentatge personal que emergeixen de la diversitat, la interdependència i la complementarietat amb les altres cooperativistes del Consell Rector. I la sort d’haver viscut l’entusiasme encomanadís d’en Francesc Martínez de Foix.

3

El procés de treball conjunt amb les cooperatives per dur a terme l’actual Pla Estratègic. També, la investigació detallada sobre igualtat de gènere i conciliació a les cooperatives.

4

Ser audaç, tenir entusiasme pel cooperativisme i disposar de capacitat per assumir crítiques i les pròpies frustracions.

5

Escolteu molt i trepitgeu territori. Sigueu generosos i tingueu molta empatia per tal que el lideratge col·lectiu sigui més fàcil. Molts èxits!

El neguit per conèixer més el món cooperatiu i investigar què hi podíem aportar des de SePrA. Una visió general d’una part important del cooperativisme. Més capacitat i seguretat per poder participar d’una manera més activa en un moment important per a l’economia solidària i enmig d’un auge de valors a la societat catalana, on s’intueixen ganes de canviar coses. Bones companyes i companys i respecte per aquelles persones que es dediquen a aquestes tasques de manera professional però sovint posant moltes hores de dedicació personal per principis.

3

He gaudit amb l’elaboració del Pla Estratègic perquè des del Consell Rector s’ha treballat perquè no fos un document preparat per professionals externs, sinó el resultat d’un procés participatiu i liderat des del mateix consell.

4

Cal fer un pas endavant per a la participació activa dels membres del consell. L’avenç i l’enfortiment del cooperativisme són un benefici comú i cal dedicar-hi esforços a tots els nivells. Cal gent de tot tipus, ganes, disponibilitat, valors cooperatius i compromís.

reballar pel moviment cooperatiu al costat de persones amb les quals, d’una altra manera, no hauria pogut coincidir. La convivència. També la constatació que, malgrat la gran quantitat de punts de vista diferents que existeixen en el món cooperatiu, hi ha un gran marge de diàleg i consens.

3

La feina que s’ha fet per aconseguir més espais i més reconeixements en el món cooperatiu per part de les administracions i estaments públics.

4

Han de tenir capacitat de diàleg i ser constructius, ser ambiciosos per aconseguir fites importants pel moviment i generosos per aportar temps i idees, més enllà del propi dia a dia de cadascú.

5

Que es pugui continuar construint i pensant més enllà dels límits del cooperativisme actual i es marquin fites que ajudin a donar a conèixer i fer més gran el moviment entre aquells que encara no ens coneixen.

5

El desig que aconsegueixi aprofitar el moment social que vivim per a l’enfortiment i el posicionament del cooperativisme.

coop 2018


16 interns coop

CARLES DE AHUMADA

MARIA JOSEP LÁZARO

FREDERIC TORRENT

L’OLIVERA

CELOBERT

LA PAU

Conèixer amb més profunditat la Federació i aportar la sensibilitat i la visió del cooperativisme des de l’experiència de la meva cooperativa.  

1

La voluntat d’aprendre de la manera d’actuar del Consell Rector de la Federació i fer aportacions i millores, des de l’experiència de la nostra cooperativa.

2

2

1

Donar resposta a una proposta de Perfecto Alonso, malgrat que era conscient de les meves dificultats de disponibilitat de temps, així com la dificultat afegida de la distància. També tenia plena confiança que el Consell Rector podia fer una feina útil pel moviment cooperatiu, ja que és un bon equip.

2

El treball d’equip, l’escolta i el coneixement de les sensibilitats i enfocaments de les diferents perspectives de la mirada cooperativa a Catalunya.

3

Tot l’esforç dels processos d’unificació del moviment cooperatiu i, al mateix temps, l’encaix de la diversitat en les estructures federatives: iniciativa social, etc.

4

Disponibilitat de temps i experiència cooperativa, mirada de futur. També estaria bé que la representació del moviment cooperatiu de fora de l’àrea metropolitana de Barcelona hi tingués més cabuda, però caldrà trobar eines que facilitin la participació. La reunió presencial representa per a un membre de Lleida unes quatre hores més de temps de desplaçament.

5

Cal trobar noves eines (tecnològiques?) que afavoreixin la participació i la reflexió sobre la creació de grups de treball dels membres del Consell Rector. A més, les reunions tan nombroses dificulten la participació de totes les persones que hi assisteixen.

coop 2018

Conviure amb diferents visions del cooperativisme de treball i poder-hi trobar una entesa en moltes qüestions. I que la Federació necessita més participació i corresponsabilitat de totes les cooperatives federades perquè sigui més compartida i més de totes.

4

Persones que vulguin buscar consens i lligams més enllà de les diferents sensibilitats, persones que hi puguin dedicar temps i esforços i, sobretot, moltes més dones.

5

Que mirin com desenvolupar un procés de governança que ajudi a prendre decisions de consens. I que la governança incorpori tots els agents de la Federació: Consell Rector, equip tècnic i cooperatives federades.

1

Destaco la gran quantitat de persones dins del sector cooperatiu que he pogut conèixer. Col·lectivament, he après la grandesa del cooperativisme.

JAUME OLLER TÀNDEM SOCIAL

1

Vam voler fer un pas més enllà en la nostra implicació dins la Federació i ajudar en la construcció d’aquest projecte col·lectiu aportant una mirada des de la iniciativa social, que representa aproximadament el 25% de les cooperatives federades.

2

2

Saber escoltar, assumir i dur a terme allò que demanen les cooperatives federades.

5

3

La gran tasca feta de cara a unir cada vegada més municipis al moviment cooperatiu i així difondre que el món cooperatiu és una altra forma de treballar i de fer.

4

Ganes de treballar i ser creatius i emprenedors; característiques que pràcticament ja tenim totes les persones que pertanyem al món cooperatiu.

QÜESTIONARI 1. Què et va motivar a formar part del Consell Rector? 2. Què t’emportes de la teva participació? 3. Destaca alguna acció o projecte que t’hagi impressionat especialment. 4. Quines característiques calen per formar part del Consell Rector? 5. Algun desig o recomanació per al proper equip?

DOBLE VIA

Des de Tàndem Social vam valorar la possibilitat de poder aportar el nostre granet de sorra al món del cooperativisme des d’una mirada fresca i buscant contribuir des de la nostra experiència i coneixement en el suport a la creació i creixement de les cooperatives. Ens emportem molts aprenentatges i coneixements de tots els que formem part del món cooperatiu. Amb les seves diferents visions, realitats diverses, opinions confrontades, crec que hem crescut col·lectivament i personalment. Ens emportem sobretot, com deia el Francesc Martínez de Foix (el Consell Rector ni el món cooperatiu no seran mai el que eren sense ell), companys!!!

3

NINO RAMÍREZ

Crec que cal destacar dues grans fites: primer, la diversitat de sensibilitats, territoris, mides, etc., de cooperatives que hem format part del Consell Rector i que hem aconseguit treballar plegats pel bé del moviment; i segon, el consens en l’elaboració participativa d’un pla estratègic que vol ser una base per a la nova etapa de la FCTC.

4

Ganes, entusiasme, participació activa, una mirada àmplia fugint una mica del dia a dia de la nostra cooperativa i voluntat de construir col·lectivament des del cooperativisme pel cooperativisme.

5

Diversitat, implicació i seguir treballant per construir des del cooperativisme un model econòmic basat en les persones.

1

La satisfacció d’haver contribuït a fer de la Federació un projecte obert, participatiu i orientat a donar resposta a les necessitats i interessos del cooperativisme de treball a Catalunya. Un retrat més plural del cooperativisme i haver conegut persones de les quals he après molt.

3

Destaco dos projectes significatius: l’elaboració participativa d’una nova planificació estratègica que enforteix el cooperativisme; i l’embranzida i la feina feta al programa Municipi Cooperatiu, que ens ha permès apropar-nos al territori i afavorir la nostra visibilitat, obrint portes a un futur més territorialitzat i en xarxa, i més proper a moltes de les cooperatives federades.

4

En part, les mateixes que valoro en les persones amb qui faig camí a Doble Via: compromís, generositat i una bona combinació de competència, assertivitat i capacitat d’escolta.

5

Que sigui capaç de portar aquest projecte una mica més enllà d’on l’ha trobat, incorporant una mica més d’organitzacions i que les persones que el conformin puguin gaudir i aprendre de l’experiència i dels companys i companyes de camí.


17 MEMÒRIA

VALENTÍ VALÈNCIA

CARME GIMÉNEZ

MANEL CENDÓN

MIQUEL CANET I SABATÉ

COL·LECTIU RONDA

GRUP ECOS

TRANSPORTS URBANS DE SABADELL, TUS

TALLER ÀURIA

GEDI

1

1

1

Quan la meva cooperativa em va proposar com a candidat, vaig acceptar amb la motivació que treballar a la Federació és treballar per a les cooperatives, per tal de consolidar un teixit cooperatiu sòlid i fort.

2

El contacte amb altres cooperatives i, per tant, amb altres realitats. Ho trobo molt enriquidor, perquè ajuda a veure moltes semblances entre nosaltres, a comprendre la complexitat i valorar la lluita constant per trobar solucions als problemes.

3

La tramitació, el 2015, de la nova Llei de cooperatives, amb uns canvis que, al meu parer, introduïen elements més propis de societats mercantils que no de cooperatives. I un altre moment va ser la modificació de la llei el 2017 per donar cabuda a les anomenades “cooperatives” càrnies, que són falses cooperatives.

1

La idea de contribuir a fer un Consell Rector més transversal, amb diversitat de tipologia cooperativa.

2

Per sobre de tot, l’aprenentatge: conèixer els mecanismes interns de la federació, tots els àmbits en què treballa... I la sort d’haver pogut treballar col· lectivament en l’elaboració del Pla Estratègic, amb una participació important de cooperatives diverses.

1

Aportar tota l’experiència que m’ha donat formar part de la cooperativa TUS i, al mateix temps, aprendre de la Federació la relació del cooperativisme amb el món polític i social, laboral, etc.

3

L’acció més destacada: l’elaboració del Pla Estratègic 2016-2019.

5

Hi ha una cosa que cal tenir: capacitat de treball i de dedicació a aquesta tasca, que no és gens fàcil perquè ho has de compaginar amb la feina de la teva cooperativa.

5

El nou Consell Rector ha de ser representatiu de les diferents sensibilitats del cooperativisme, ha d’estar obert als nous escenaris que estan sorgint, com ara els projectes dels ateneus cooperatius i la lluita contra les falses cooperatives.

2

Capacitat d’aprenentatge, de diàleg, de participació i de defensa del cooperativisme.

Aprenentatges i experiències enriquidores en l’àmbit personal, però, sobretot, i crec que tots els membres hi estaran d’acord, el deure de continuar treballant per un projecte col·lectiu que fomenti el cooperativisme en el terreny social, polític i econòmic. El cooperativisme està en expansió i creixement.

5

3

3

M’ha agradat el procés d’elaboració del Pla Estratègic. I m’ha semblat interessant, per tot el que s’aprèn, com es va aprovar la llei i, posteriorment, la reforma de la llei.

4

La unió fa la força.

4

Que vinguin amb ganes de treballar, per impulsar les noves dinàmiques necessàries per situar el cooperativisme on toca. I com que el Consell Rector és un òrgan col·legiat, que treballin molt en equip.

Primer de tot, el fet de formar part d’un consell que representa les cooperatives, una fórmula que Àuria Cooperativa, a la qual he representat, té en el seu ADN des de l’any 1981. Segon, perquè és un honor representar les cooperatives de treball i les entitats d’economia social, i lluitar per projectes que persegueixen el bé comú, claus en el futur d’aquest país.

QÜESTIONARI 1. Què et va motivar a formar part del Consell Rector? 2. Què t’emportes de la teva participació? 3. Destaca alguna acció o projecte que t’hagi impressionat especialment. 4. Quines característiques calen per formar part del Consell Rector? 5. Algun desig o recomanació per al proper equip?

Trobo que una gran iniciativa que s’ha portat a terme i que continua amb un gran impuls és el programa Municipi Cooperatiu, amb la participació de vint-i-tres ajuntaments. Un programa que impulsa moltes activitats des de la municipalitat per promoure el cooperativisme als territoris.

4

Sobretot i per sobre de tot, les persones que formen part del Consell Rector han d’estar compromeses i creure en les persones. Des d’aquest prisma, tot és possible.

5

Desitjo que des de l’economia social es treballi perquè les cooperatives siguin un model situat al mapa del creixement social i econòmic del nostre país.

ROBERT FORNÈS La difusió, la promoció i l’enfortiment de les cooperatives com una alternativa per a la gestió de béns i serveis de manera sostenible, respectuosa i eficient, de forma col·lectiva, acompanyat d’altres experiències i de les persones amb qui comparteixo valors.

2

Em vaig incorporar al Consell Rector el 2016 i he estat els dos darrers anys. Destaco l’aprenentatge i les amistats que hi hem creat fruit del treball conjunt.

3

Tot el procés participat i obert de planificació estratègica per als anys vinents de la Federació ha estat l’expressió del desig de molts cooperativistes i és un desig que mira molt amunt. Espero que el proper mandat tinguem la capacitat de desplegar tot el Pla Estratègic.

4

Han de ser persones generoses, disposades a treballar pel cooperativisme amb una perspectiva àmplia i deixant de banda interessos i necessitats particulars. És important tenir projectes i il·lusions i defensar-los evitant les inèrcies o protegir-se en el desconeixement dels temes.

5

Desitjo que ho gaudeixin molt i que treballin encara més. Desitjo que facin gran la Federació. I, de passada, que s’enforteixi el cooperativisme. I el que més m’agradaria és que en el proper mandat totes les cooperatives i totes les persones que en són sòcies se sentin i siguin part de la Federació.

coop 2018


18 interns coop

ECONOMIA    

La quarta trobada de Municipis Cooperatius aplega una trentena de tècnics municipals compromesos amb el cooperativisme per compartir bones pràctiques impulsades des dels ajuntaments en la seva promoció i, també, per intercanviar experiències. Des que va néixer el programa Municipi Cooperatiu, el 2013, el nombre de municipis adherits ha passat de deu a vint-i-tres. I durant el 2017, es van crear vuitanta-nou noves cooperatives en els municipis adherits al programa, una prova més del bon estat de salut del cooperativisme a Catalunya.

Més cooperativisme, més municipis cooperatius ARANTZA DÍEZ

Periodista i professora associada al Departament de Comunicació de la Universitat Pompeu Fabra.

L

es regidories d’Ocupació i Promoció Econòmica dels diversos municipis que formen part del programa Municipi Cooperatiu són les millors ambaixadores de la Federació: saben que un dels punts més forts del cooperativisme és la seva capacitat de generar una “ocupació estable, de qualitat, amb una alta escala salarial i paritària”, segons apuntava, en el discurs de benvinguda de la quarta trobada del programa, el director de la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya (FCTC), Guillem Perdrix. De fet, el 66% del total de noves cooperatives creades a Catalunya durant l’any passat han nascut en el marc del programa Municipi Cooperatiu i això ha suposat la creació de dos-cents nous llocs de treball. Malgrat el desigual grau de participació de cadascun dels municipis que formen part del programa —en són vint-i-tres més els trenta-set que aplega l’Agència de Desenvolupament del Berguedà—, durant el 2017 s’han fet una cinquantena d’activitats de difusió, promoció i enfortiment del cooperativisme, com ara formacions i orientacions financeres. La trobada va servir també per presentar tres bones pràctiques impulsades per municipis que formen part del programa i per fer un taller

coop 2018

per dissenyar les activitats del programa durant l’any 2018. La incubadora LABESOC i el coworking Uikú

El Prat de Llobregat, que s’hi va adherir l’any 2014, és un municipi amb una llarga trajectòria en l’economia social i cooperativa, amb la Fundació Esperanzah i la Cooperativa Obrera de Vivendes com els seus projectes insígnia, que ha tirat endavant importants iniciatives de dinamització als barris on treballen. El 2016, i en el marc del Pla de Dinamització de l’Economia Social i Cooperativa del Prat, es va crear el LABESOC, ideat per l’associació GATS, Grups Associats pel Treball Sociocultural, que inicialment va néixer com un pla d’ocupació.

Logotip del programa Municipi Cooperatiu que promou la FCTC.

El 66% del total de noves cooperatives creades a Catalunya durant el 2017 han nascut en el marc del programa Municipi Cooperatiu. Aquest fet ha suposat la creació de dos-cents nous llocs de treball.


19

Es tracta d’un laboratori incubador de projectes comarcals que funciona dins l’Ateneu del Baix Llobregat, que cofinança el projecte amb una aportació d’11.000 euros —l’Ajuntament del Prat hi aporta 177.000 euros—. En el seu primer any de vida, s’han incubat al LABESOC deu projectes emmarcats en diversos sectors d’activitat, com ara la producció audiovisual, la confecció i l’agricultura. A diferència d’altres models que busquen donar impuls a l’emprenedoria social, LABESOC funciona com una empresa que acompanya i valora in situ la viabilitat de cadascun dels projectes. En acabar el procés d’incubació, alguns dels projectes validats es constituiran com a cooperatives o associacions d’impuls. Pel que fa a l’Uikú Coworking el Prat ha acollit sis projectes durant l’any 2017: es tracta d’un programa de mentoria de projectes professionals adreçat a persones del Prat que no disposen de recursos físics ni econòmics i que no tenen coneixement empresarial perquè puguin tirar endavant la seva idea de negoci a través de la metodologia lean startup. Alguns dels projectes desenvolupats durant el 2017 es quedaran com a socis del coworking.

El Pla de Dinamització de l’Economia Social al Berguedà

El 2010 va entrar en funcionament el Pla de Desenvolupament de l’Economia Cooperativa del Berguedà, coordinat per l’Agència de Desenvolupament del Berguedà. Vuit anys després, ja s’han executat el 87% de les iniciatives que incloïa, orientades a fomentar el treball conjunt entre les empreses socials i altres agents econòmics com ara les administracions, les universitats i els centres tecnològics per enfortir la competitivitat empresarial del territori a través de l’economia social i solidària. Un dels projectes de més èxit ha estat la creació de cooperatives forestals a la comarca, Forestal COOP, que neix amb la idea d’aprofitar l’augment de la demanda de material forestal per a les calderes de biomassa. Per superar

Participants de la quarta trobada del programa Municipi Cooperatiu, celebrada el passat mes de febrer.

Un laboratori incubador de projectes comarcals del Baix Llobregat o les cooperatives forestals del Berguedà són exemples de les bones pràctiques impulsades per municipis adherits al programa. coop 2018


20 interns coop

l’obstacle que suposa la inversió inicial necessària per a aquest tipus d’activitat, l’agència inverteix 60.000 euros durant el primer any, una quantitat que es destina a la formació de personal i, sobretot, al lloguer de maquinària forestal. Es preveu que durant el segon any de vida, l’empresa passi a mans dels socis cooperativistes. El projecte, pioner a Catalunya, permet millorar la gestió dels boscos que són propietat dels ajuntaments i consolidar una activitat econòmica estratègica al Berguedà que, a més, és exportable a altres comarques amb alta massa forestal. El Consell Econòmic i Social de Badalona

Es tracta d’un òrgan consultiu creat per l’Ajuntament que treballa amb l’objectiu de desenvolupar el 2028 un model econòmic solidari i sostenible a la ciutat de Badalona. Aplega els agents econòmics més representatius del municipi: a més del mateix Ajuntament, compta amb la participació de sindicats, patronals i diverses entitats socials, com la Xarxa d’Economia Social a banda de la mateixa Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya. Entre els seus objectius principals, destaca el foment de l’ocupació i la lluita contra la precarietat laboral i la promoció d’empreses en el marc de l’economia cooperativa, social i solidària.

coop 2018

Eines i recursos a disposició dels municipis

Per a aquest 2018, la Federació està preparant noves publicacions, destinades a difondre el know how adquirit durant tants anys al voltant del cooperativisme, com l’estudi “Noves economies i cooperativisme”. Entre els recursos pel foment de l’emprenedoria cooperativa, destaca una guia per a l’elaboració del pla d’empresa d’una cooperativa de treball. També es publicaran guies per a sectors específics, on la Federació hi ha vist un gran potencial per a l’economia cooperativa, com el de l’audiovisual, l’e-commerce, l’enginyeria, les noves tecnologies de la informació i la comunicació, el periodisme i la restauració. A més d’aquestes eines, els municipis cooperatius també tenen al seu abast altres recursos que ja han demostrat el seu bon funcionament i

La Federació posa al servei dels municipis cooperatius recursos per potenciar el seu creixement i consolidació.

La FCTC difon el coneixement adquirit durant anys al voltant del cooperativisme amb publicacions com l’estudi sobre noves economies o la guia per a l’elaboració del pla d’empresa d’una cooperativa de treball o d’altres per a sectors específics i creixents com l’audiovisual o l’e-commerce.


21 ECONOMIA

que recullen l’expertesa de diverses iniciatives posades en marxa per fomentar i acompanyar el procés de creació de cooperatives. El manual de formadors en reciclatge d’empreses, publicat dins el projecte europeu Saving Jobs!, n’és un exemple. Aquest projecte, coordinat per COCETA, la Confederació Espanyola de Cooperatives de Treball, recull la llarga experiència de les empreses espanyoles que han estat transferides als seus treballadors després de fer fallida o per jubilació dels propietaris. A més, des de la Fundació Seira, els municipis cooperatius també tenen accés a programes d’orientació financera i a la creació d’un fons d’aval per a cooperatives, un projecte que coordina la fundació en col·laboració amb entitats financeres de la Xarxa Financoop. Més enllà del procés de creació de cooperatives, la Federació també posa al servei dels municipis cooperatius recursos per potenciar el seu creixement i consolidació: estudis de màrqueting amb valors, la guia de gestió de conflictes o l’eina Valorsocial.coop, per visualitzar l’impacte social de les cooperatives, en són una bona mostra. A més, la Federació organitza jornades i activitats per enfortir les relacions entre els municipis adherits al programa i per formar tècnics dels ajuntaments implicats i emprenedors.

Mapa dels municipis adherits al programa Municipi Cooperatiu.

coop 2018


22 interns coop

ESTADÍSTICA

   

COOPE RATIVES 2017 i fins a 28/02/2018

Una dècada sumant cooperatives a la Federació

568 COOPERATIVES

La radiografia de les cooperatives federades detecta un creixement del 15% els darrers deu anys.

425

COOPERATIVES

143

COOPERATIVES D’INICIATIVA SOCIAL

D

es del 2007 fins al 2017 la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya ha crescut un 15% pel que fa a les cooperatives que en formen part. Si fa deu anys ens trobàvem amb un total de 483 cooperatives federades, el 31 de desembre del 2017 aquesta xifra havia pujat fins a les 554. La quantitat de 71 cooperatives noves en deu anys té en compte totes les altes, a les quals hem restat les baixes d’empreses que han deixat d’estar federades per raons diverses. En el moment del tancament de la revista, però, la xifra de cooperatives federades era de 568, com es veu a la infografia que il·lustra aquestes pàgines. Es tracta d’una xifra que va creixent dia a dia i que dona una perspectiva del creixement de la Federació.

377

143 26

ci so

so

de és M

D

e

25

a

50

50

so 25 a 6 e D

Sense sorpreses, la radiografia de les cooperatives federades ens diu que aquestes estan ubicades essencialment i de manera majoritària, a la província de Barcelona; molt per darrere, pel que fa a la quantitat, trobem cooperatives federades a Girona, Tarragona i Lleida.

s

s ci

s ci

s ci so 5 a 2 e D

Ubicació de les cooperatives

22

Sectors d’activitat

Si analitzem els sectors d’activitat destaquem el creixement de cooperatives als sectors del comerç, l’hostaleria, els serveis a les persones, els serveis socioculturals, la formació, la comunicació i les renovables. Dimensió de les cooperatives

Pel que fa a la dimensió de les cooperatives, exactament dues terceres parts de les cooperatives federades són de dimensió petita pel que fa a la quantitat de persones sòcies. Exactament, un 66% tenen entre 2 i 5 persones sòcies mentre que, a l’extrem, el 4% tenen més de 50 persones sòcies. La diversitat de la composició, sectors d’activitat, ubicacions geogràfiques i formes d’enfocar l’activitat cooperativa són el punt fort de la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya i la raó per la qual avui som moltes més que fa deu anys.

coop 2018

43

17 Lleida

476 Barcelona

32 Tarragona

Girona


23

10

25 10

26

59

CONSTRUCCIÓ DISTRIBUCIÓ

56

14

INDÚSTRIA COMERÇVENDA

ENERGIES RENOVABLES

11 MECÀNICA

HOSTELERIA

3

23

4

12

36

AGRICULTURA RAMADERIA

2

COMUNICACIÓ

SERVEIS D’ATENCIÓ A LES PERSONES

67

INFORMÀTICA

19

EDUCACIÓ SERVEIS A EMPRESES I PARTICULARS

59

59

SERVEIS IMMOBILIARIS: ADMINISTRADORS DE FINQUES

111

SERVEIS SOCIO CULTURALS

48 25

19

10

2 1 Cooperatives d’iniciativa social

coop 2018


24 interns coop

VALORS    

Després del manspreading, arriba el manterrupting!

Què tenen a veure les economies feministes amb les reunions roDONES? Text COMISSIÓ D'ECONOMIES FEMINISTES DE LA XES

L

a Comissió d’Economies Feministes de la Xarxa d'Economies Solidàries (XES), més enllà de voler transformar la gestió del poder per revaloritzar les cures i posar les vides en el centre de les organitzacions, també pretén visibilitzar les males pràctiques que s’estableixen a dins del sector i que impedeixen que la transformació social sigui completa. Sense canvis profunds en les relacions de gènere, no podem parlar d’un nou paradigma econòmic emancipador i alternatiu. L’economia no serà solidària si no és feminista. Amb la campanya Reunions roDONES, coproduïda amb la Comissió de Comunicació de la XES, hem volgut treballar per visibilitzar aquesta necessitat de canvi dins les mateixes organitzacions. I direu, què hi pinten les reunions?

L'eina d'Observació de Gènere permet fer un recompte quantitatiu i un recull qualitatiu de les situacions sexistes que es donen a les reunions, per poder corregirles després.

Quan i com vam començar a adonar-nos d’aquestes pràctiques?

Potser preguntant-nos per què hi ha poques

Ana Penyas

Doncs les reunions, assemblees, tallers, espais de decisió ens han semblat, èticament i estèticament, llocs idonis per mostrar què és el que no funciona dins les organitzacions, en termes de gènere. Allà es concentren en poc temps aquelles dinàmiques que les dones sen-

tim com a agressions, no físiques, sinó de llenguatge, verbal o no. No són dinàmiques escandaloses, tampoc són molt explícites ni directes, sinó subtils. I constants, molt constants, com una pluja fina que mai para i que va minant l’autoestima de les dones que hi participem per acabar expulsant-nos d’aquests espais. També intentem visibilitzar el vessant reproductiu que qualsevol treball productiu implica, que es duu a terme en les organitzacions, tant de l’economia solidària com en qualsevol entitat o empresa però que no està reconeguda (com no ho està en cap activitat), que no es veu, que no té valor. Perquè: qui reserva les sales? Qui s’encarrega de fer les convocatòries, que hi hagi cartells dels i les ponents? D’assegurar que se’ls va a buscar a l’aeroport quan cal? I així, centenars de tasques sense les quals no es podrien fer les ponències, els debats, les tasques productives en definitiva. I qui és, qui normalment du a terme aquestes feines reproductives? Ho sabem, no?

coop 2018


PaulaPé

25

dones en els òrgans decisius? Potser preguntant-nos per què a la base les dones sempre hi som presents però no quan es fan els fulls de ruta polítics? Potser quan observem des de fora les actituds envers companyes que hi volen participar? No és automàtic, però un cop has copsat una situació així, ja les veus totes. I precisament la campanya tracta d’això: d’adonar-nos i fer adonar. Vol ser una manera de posar llum a les dinàmiques heteropatriacals que, malgrat totes les bones intencions, se segueixen donant a les nostres organitzacions.

d’una banda, no era la nostra intenció atacar —però sí incomodar—, i d’altra banda, necessitàvem sortir dels cercles feministes o de dones, on ja portem les “ulleres violetes” des de fa temps. I què millor que l’humor… I com que tenim la sort de comptar amb molt bones il·lustradores feministes al nostre país, no ens va ser gens complicat articular una campanya amb sis extraordinàries companyes que han fet les il·lustracions que heu vist a les xarxes (i de les quals publiquem dues en aquest article): la Feminista Ilustrada, PaulaPé, Núria Fragó, Flavita Banana, Ana Penyas i Emma Gascó. Anem més enllà!

Eina d’Observació de Gènere

El primer pas per visibilitzar aquestes situacions va ser la creació de l'eina d’Observació de Gènere, que vam desenvolupar per demostrar que el que les dones sentíem estava basat en realitats. Primer es va utilitzar dins la mateixa XES, i fa uns mesos que està disponible al web perquè la pugui fer servir qualsevol organització de la XES o no. Es tracta d’una eina que permet fer un recompte quantitatiu i un recull qualitatiu de les situacions sexistes en les reunions per poder fer una anàlisi posterior compartida i prendre mesures de correcció si s’escau. Fem-ho amb humor!

Un cop clars els objectius de la campanya de difusió ens quedava decidir com ho fèiem:

La campanya es va llançar dues setmanes abans del 8 de març d'enguany amb la intenció de contribuir a la visibilització de les desigualtats, i després de veure la quantitat de missatges i campanyes associades a la gran mobilització d’aquell dia, al carrer i a les xarxes, pensem que la nostra campanya és una de les més avançades, de les que reclamen canvis més profunds i toquen més els fonaments. A la darrera assemblea de la XES, es va decidir fer públic l’informe de les observacions realitzades a la mateixa Comissió Permanent de la xarxa. Per transparència i per ser l’exemple que segur que anima la resta d’entitats a utilitzar l’eina i a socialitzar-ne els resultats, per poder entre totes visibilitzar aquestes pràctiques heteropatriacals.

La campanya Reunions roDONES, vol visibilitzar la necessitat de canvi que hi ha dins les mateixes organitzacions del sector. coop 2018


26 interns coop

El ritme d’ocupació de les cooperatives creix un 25% en els últims quatre anys, el doble de la mitjana catalana general JORDI GOULA és economista i periodista. Ha coordinat el suplement d’economia de La Vanguar-

L

es xifres no enganyen. I el que ens diuen és que les cooperatives catalanes han superat amb nota la llarga crisi que hem patit. Quan es va tancar el passat exercici, donaven feina a 47.582 persones, un 15% més que en el moment àlgid abans de la crisi, l’any 2008. Perquè us en feu una idea: l’ocupació total de Catalunya, segons l’Enquesta de Població Activa (EPA), continua estant un 9% per sota. És cert que cal destacar un fet important en aquesta diferència: la gran caiguda de l’ocupació i la seva posterior dificultat en la recuperació s’ha produït en el sector de la construcció, en què les cooperatives no tenen un pes específic gran. Al marge d’aquest fet —la superació del nivell d’ocupació precrisi— hi ha dos aspectes que, des del meu punt de vista, cal destacar. El primer és que durant els pitjors anys —del 2008 al 2013— la caiguda de l’ocupació en les cooperatives va ser de només el 9%, enfront del 19% del total registrat a Catalunya. Les cooperatives van parar millor el cop. Per què? Recordo que en plena crisi, el màxim dirigent d’una cooperativa em comentava: “En les cooperatives de treball, l’ocupació és l’objectiu i l’obtenció de beneficis és el mitjà per aconseguir-ho. Necessitem tenir beneficis, ser eficients, estar ben organitzats, però l’objectiu final sempre, i més en moments com els actuals, és l’ocupació”. I el temps li ha donat la raó. L’altre aspecte que m’ha cridat l’atenció és com en els anys de la recuperació —des del 2013— les cooperatives han creat molta més feina que la resta d’empreses. Així, des del 2013 fins avui han augmentat la seva ocupació en un 25%, mentre l’ocupació general ha crescut un 13%. El perquè cal buscar-lo en tres punts diferents. En primer lloc, perquè hi ha hagut un parell o tres de grans cooperatives que han guanyat concursos importants i han augmentat notablement la seva base laboral. El segon és que en deu anys s’han creat més de mil noves cooperatives —i en els dos últims

coop 2018

dia durant vint-i-set anys. Actualment escriu al diari digital Vilaweb.

s’ha accelerat el ritme amb tres-centes seixanta més—, fet que suposa un augment important de treball si pensem que cada cooperativa integra una mitjana de tres socis i, finalment, que les més de quatre mil cooperatives que ja existien han generat també ocupació. La suma d’aquests tres factors explica els vuit mil llocs de treball creats des de l’any 2013. En definitiva, crec que la superació neix de la seva pròpia idiosincràsia. Com em deia en aquells anys difícils un altre directiu del sector: “No totes les cooperatives són iguals. Ni totes sobreviuran a la crisi actual. Però el nexe que les uneix és el seu esperit de resistència. La implicació en el projecte és el seu secret. Molts dels seus valors es preconitzen també per a les empreses mercantils, però els són difícils d’aplicar. Perquè els treballadors aquí són els amos”. Crec que en aquesta última frase, rau el secret de l’èxit.

Durant els pitjors anys de la crisi econòmica, la caiguda d'ocupació en les cooperatives va ser de només el 9%, enfront del 19% del total registrat a Catalunya. I des del 2013 han creat molta més feina que la resta d'empreses.


27 VALORS

Cooperativisme i gènere ANNA MERCADÉ Directora de l’Observatori Dona, Empresa i Economia

É

s evident que el cooperativisme, com a model, afavoreix la igualtat d’oportunitats, l’equitat i, per tant, la igualtat de gènere. Les cooperatives són un instrument molt valuós per fomentar la participació de les dones i el seu apoderament. Els valors en què se sustenten les cooperatives —igualtat, cooperació i participació plena i directa en la gestió democràtica de l’organització— són les bases en què es pot desenvolupar una igualtat i equitat real. Per tant, són organitzacions molt vàlides per caminar cap a la igualtat de drets laborals de les dones i la superació de les discriminacions que troben en els espais laborals. A la pràctica, actualment tots els models econòmics estan sustentats majoritàriament per homes, que han organitzat l’economia segons els sistemes de creences masculins. Avui encara trobem cooperatives on les dones són minoria i no decideixen, o bé deleguen aquestes funcions en els homes. Cal una veritable transformació i educació inclusiva, una veritable transformació cultural (personal i col·lectiva de tot el personal) per superar la mentalitat i els sistemes culturals i de creences que arrosseguem i que persisteixen en les ments dels homes i les dones. Des del cooperativisme, també s’ha de ser més combatiu per tal d’eliminar la discriminació que afecta les dones i que s’expressa en divisions del treball per gènere, accés desigual als recursos productius i els seus conseqüents beneficis, i les limitacions subtils en la participació real en els processos de presa de decisions. Igualtat d’oportunitats laborals i professionals

Cal impulsar tipus de models econòmics alternatius al capitalisme. El cooperativisme n’és un i l’economia circular un altre. Tanmateix, des del punt de vista macroeconòmic, que ja dona resultats en alguns indrets, l’economia del bé comú, que és inclusiva en diferents formes de gestió i d’organització, és una manera d’avançar cap a la igualtat i l’equitat del sistema en general. La bretxa salarial de gènere a Catalunya

El que hem aconseguit és que hi hagi una consciència més nítida i clara que existeix una bretxa salarial en gairebé totes les organitzacions, d’una manera més o menys encoberta segons

els sectors econòmics i segons la segregació horitzontal o vertical. El passat 8 de març es va posar de manifest. Mentre el president del govern es va negar a opinar i les grans patronals també, milers de dones van sortir al carrer per demanar la igualtat salarial i la corresponsabilitat en el treball domèstic i de cures. Més enllà de la injustícia que representa, i de la vulneració dels drets humans més elementals i dels drets constitucionals, la discriminació salarial —que a Catalunya es xifra entre un 19% menys preu/hora i fins a un 28% si es calcula el salari anual— és un greu problema econòmic i social que perjudica les dones i la societat en general. No es compleix la Llei d’igualtat 7/15 aprovada unànimement per tots els grups parlamentaris del Parlament de Catalunya, en què s’exigeix el compliment del “mateix salari pel mateix treball”. Gairebé tots els països europeus, encapçalats per Islàndia, on s’ha promulgat una llei que prohibeix la bretxa salarial, estan penalitzant les empreses que tenen discriminacions salarials. Només la lluita coordinada, unida i solidària de totes les dones podrà aconseguir veritables millores. Per un nou contracte social on estiguin representades les dones i els seus interessos

Des de fa dos-cents anys no s’ha canviat el contracte social, signat per treballadors i patronals, i això fa que no representi la meitat de la població que som les dones. Però en dos-cents anys han canviat moltes coses: les dones votem, hem entrat al món de la cultura, de la universitat, en tots els oficis... La nostra contribució a l’economia és més gran si es quantifica econòmicament el treball de cures. Som les sostenidores de la societat, però encara estem marginades en l’economia, el poder, les cúpules de decisió i la societat civil. Cal canviar-ho mitjançant un nou contracte social on estiguin representades les dones i els seus interessos, la seva saviesa i la seva visió del món. Una nova manera de repartir-nos els usos dels temps, els espais i el poder. En aquest sentit, els sistemes cooperativistes poden afavorir en gran manera un avenç per aconseguir-ho. Poden fer les coses diferents i demostrar bones pràctiques de com gestionar el món del treball de manera sostenible, equitativa, inclusiva i solidària.

Els valors en què se sustenten les cooperatives —igualtat, cooperació i participació plena i directa en la gestió— són les bases en què es pot desenvolupar una igualtat i equitat real dins el món laboral i professional.

coop 2018


28 interns coop

CASOS D’ÈXIT

   

Terra d’Escudella és un bar restaurant popular del barri de Sants de Barcelona, on es troba cervesa artesana, menús de gastronomia popular catalana a preus assequibles i productes d’arreu del domini dels Països Catalans. A la carta hi ha missatges amb compromís polític i social que van més enllà d’un lema. A Terra d’Escudella bull un negoci amb un model de gestió democràtic, transparent i que ofereix estabilitat als seus empleats; uns ingredients que costen trobar en un sector com l’hostaleria.

Terra d’Escudella, restaurant amb condiment propi ANNA PINTER

Periodista econòmica, és una de les sòcies fundadores de L’Econòmic, l’única publicació d’economia

NOM

Terra d’Escudella TREBALLADORS

6 SOCIS

6 FACTURACIÓ 2017

749.832,80 euros WEB

www.tdk.cat

coop 2018

U

catalana i en català. Ha col· laborat en diferents publicacions especialitzades en recursos humans, economia social i fiscalitat.

n dels principals maldecaps del sector de la restauració és l’elevada rotació de personal. Es tracta d’un col·lectiu ampli que està de pas i que treballa en la restauració mentre estudia, o té feines esporàdiques. Molts d’altres que s’hi dediquen, encara que hi treballin tota la vida, no senten la professió de cambrer com a seva i entren i surten del sector. Al restaurant Terra d’Escudella atribueixen a la crisi una bondat: haver permès una estabilitat en el seu equip de treball, la qual cosa els va donar l’empenta definitiva per fer un tomb substancial en el negoci i convertir-se en cooperativa. “Vam

LA FITA

Des que són cooperativa, a Terra d’Escudella treballen per sumar més socis i per participar més activament en la Xarxa de Restauració i Cultura Cooperativa.


29

voler que tothom hi participés més activament en la gestió. Els tres socis inicials cedírem el nostre espai i vam voler tancar així una etapa amb una estructura jeràrquica”, explica Pau Canela, un dels sis socis que té avui la cooperativa i que hi és des dels inicis. D’aquest canvi, ja en fa quatre anys i, tot i que el procés no va ser tan plàcid i previsible com pensaven, els beneficis des de tots els punts de vista s’han multiplicat. “No sé si ha estat pel fet de convertir-nos en cooperativa o perquè s’està superant la crisi, però el negoci està creixent de manera vigorosa, el nombre de clients s’ha multiplicat”, avança Pau Canela. El negoci, però, ja funcionava a bon ritme abans de la conversió a cooperativa, els comptes sortien, tot i les inclemències de la crisi. Ara bé, volien una manera de treballar diferent, i es veien molt més còmodes amb un estil de gestió en el qual cadascú tingués les responsabilitats molt clares i alhora una implicació que sobrepassés la feina rutinària. “Esperàvem que la majoria dels treballadors se sumessin a la nova estructura, però només s’hi van implicar la meitat; l’altra es va quedar al marge i es van acabar desvinculant”, recorda Canela, amb una certa melangia. Els socis fundadors de Terra d’Escudella —que s’han anat especialitzant en el món de la restauració d’una manera autodidacta— van acudir a la consultoria Coop de Mà perquè els fes l’acompanyament per adaptar-se a la nova estructura. Pau Canela creu que encara es troben en el seu particular procés d’aprenentatge. “Tot està més compartit i es decideix de manera més democràtica, però encara ens costa a tots deslligar-nos de certs rols”, explica. Les assemblees periòdiques s’han convertit en un espai que va més enllà dels temes organitzatius, tenen un to terapèutic, molt reconfortant per a les persones que es dediquen cada dia a un sector tan exigent com el de la restauració. “Ser soci ha comportat, a més, una garantia de continuïtat en la feina, i molta estabilitat en l’equip”, reconeix. No tot ha estat bufar i fer ampolles. Per definir el model gastronòmic del bar restaurant Terra d’Escudella, ha calgut fer un procés de cocció lent i a consciència. Quasi vint anys després de la seva creació, en aquest acollidor espai, on cada dia se serveixen prop de trescents menús, entre el migdia i la nit, l’oferta gastronòmica té dos condiments centrals: popular i català. Ara bé, en aquesta fórmula pròpia hi cap des de l’escudella i el pa amb tomàquet fins al gaspatxo andalús i el cuscús, regat amb un vi català, cervesa artesana i nodrit de productes de proximitat amb un valor afegit. “Nosaltres oferim mercaderia o receptes que pots trobar a qualsevol indret dels Països

Catalans, com pot ser la ratafia o el cafè licor de l’Alcoià. Es genera un vincle emocional amb el client molt especial”, descriu Canela, el qual desvela que ha vist clients plorar en tastar un plat o producte propi de la seva població d’origen que no havien trobat enlloc més de Barcelona. “No és una qüestió només política, sinó que és el nostre dia a dia, i és el nostre model, i això que som al costat d’un lloc de pas com és l’estació de tren, per on passa gent de perfils molt diversos”, explica. Terra d’Escudella té en la seva carta de presentació un compromís pel barri i el país que els ha vist néixer i fer-se grans. No és un bar qualsevol, és un espai amb una forta vinculació al moviment associatiu del barri, provinent del món de l’ocupació i de l’esquerra independentista. És un lloc que, a més de servir menús, és un punt de trobada de certs col·lectius, sense renunciar a una estructura empresarial professional. “No ens podem desvincular de certs moviments socials i polítics però no com a empresa sinó per fidelitat als principis dels seus socis. Nosaltres som un negoci, tot i que en la contraportada dels menús s’hi pot llegir una declaració d’intencions com ‘llibertat als presos polítics’”, sentencia Canela. Amb la mirada posada en el futur, Terra d’Escudella es marca dos objectius: el primer és que més treballadors se sumin al projecte i passin a ser socis; el segon surt de les atapeïdes parets del seu local i és participar de manera més activa en la Xarxa de Restauració i Cultura Cooperativa (XAREC) i ajudar així a crear una estructura que entengui la restauració d’una altra manera.

El restaurant és també un espai amb una forta vinculació al moviment associatiu del barri.

coop 2018


30 interns coop

La llibreria La Gralla, una cooperativa de treball associat de Granollers (Vallès Oriental), pot presumir no només d’haver esquivat la censura franquista i la cruenta crisi econòmica, sinó també, de moment, de continuar plantant cara a les plataformes digitals. El secret que ells reciten en veu alta ha estat la proximitat i el tracte humà que es respiren a La Gralla. Justament allò amb què fallen els gegants dedicats a la venda on-line.

Text ANNA PINTER Fotos LA GRALLA

NOM

La Gralla TREBALLADORS

4 SOCIS

12 FACTURACIÓ 2017

1,9 milions d’euros WEB

llibrerialagralla.cat

coop 2018

La Gralla, una llibreria gran amb l’atenció d’una petita

L

a Gralla va començar l’any 1967 com a llibreria i botiga de joguines amb l’empenta de tres socis. Aviat, Tuni Jordana, que s’ocupava de la part de llibreria, va proposar de formalitzar-se en cooperativa per donar continuïtat a la iniciativa. La Gralla era aleshores un espai molt vinculat als moviments antifranquistes d’esquerres i a la defensa del català. “La llibreria feia fàcil que persones amb una militància política concreta es poguessin trobar i se saltessin la prohibició franquista de la llibertat de reunió”, relata Jordi Riu, un dels socis actuals de la cooperativa i membre del Consell Rector, que en aquells moments

LA FITA

Han superat diversos obstacles durant més de quatre dècades i avui el seu repte és encaixar el model d’una llibreria de proximitat sense renunciar al canal d’Internet. Genuïns i mirant al futur.


31 CASOS D’ÈXIT

només tenia cinc anys. La Gralla era aleshores un punt de llibertat per a Granollers. La llibreria va anar desprenent-se d’aquest perfil de militància a mesura que la democràcia anava complint anys. El moment d’inflexió coincideix amb el trasllat a la plaça dels Cabrits, l’any 1991. Aleshores, bona part de les activitats paral·leles ja la feien organismes municipals i altres entitats de manera totalment lliure i La Gralla va començar, doncs, un procés de professionalització. “Es va obrir a un ventall més generalista i va apostar per convertir-se en una llibreria de referència de comarques, que tingués capacitat per tractar tots els temes”, recorda Riu. Ara bé, La Gralla no ha perdut mai la seva vinculació al moviment associatiu de la ciutat i ha mantingut el seu tarannà assembleari amb el qual va néixer. Durant els pitjors anys de la crisi, entre el 2008 i el 2015, algunes llibreries històriques situades a localitzacions cèntriques d’una gran ciutat com Barcelona van haver d’abaixar la persiana perquè no van poder fer front a l’estrepitosa caiguda del consum i, en particular, a la del sector editorial. La Gralla, en canvi, hi ha pogut resistir. Jordi Riu atribueix aquesta proesa a la seva manera de treballar: “Som una llibreria gran que ha treballat com una llibreria petita i de proximitat”. A més a més, en temps de bonança van voler mantenir la botiga amb el mateix nivell d’exigència i alhora van mantenir la massa salarial estable, tot i el bon ritme en el compte de resultats. És a dir, van seguir les àrees més complicades i feixugues com podria ser el llibre de text, o la música, per diversificar el negoci. “Ens va ajudar el fet que la gran majoria de treballadors sempre hem estat socis de la cooperativa”, recorda Riu. Tot i així van haver de fer una reestructuració de plantilla, que encara avui els dol. L’altre pilar sobre el qual s’ha recolzat amb fermesa la llibreria és l’autonomia amb què funcionen cadascuna de les cinc seccions de la llibreria. Els seus equips, amb un coordinador per àrea, s’ocupen de les compres, de la relació amb els proveïdors i de l’organització de la secció de manera lliure. “Aquesta flexibilitat permet ajustar-nos i adaptar-nos molt fàcilment al que necessita el client”, explica Jordi Riu. Aquestes maneres de fer, algunes ja venien de lluny i d’altres sobrevingudes, són el que els va ajudar a mantenir-los en peu quan el sector de les llibreries començava a disminuir el seu ritme. Tot i això, no es mostren eufòrics. I és que des del 2007 fins a l’actualitat la caiguda de vendes ha estat d’un 30%, i el pitjor és que no veuen la possibilitat de recuperar-les. La Gralla ha de competir amb multinacionals de la talla d’Amazon, i ho fa a la seva manera. “Dediquem molt de temps a cada client per ajudar-lo a trobar allò que busca i que no sap

El bon ritme que es reflecteix en el compte de resultats es deu en part al fet que la majoria de treballadors sempre han estat socis de la cooperativa.

localitzar. Per exemple, ajudem els clients que busquen un llibre que fa un mes van sentir a la ràdio, o fins i tot l’horari d’un servei públic”, explica. Aquest comerç s’ha guanyat a pols la confiança dels veïns que l’identifiquen com una referència propera i capaç d’oferir una novetat editorial o un bon consell . “L’atenció és l’element amb el qual podem competir, amb tota la resta d’elements empresarials no podem”, sentencia Riu. El repte és com encaixar el model d’una llibreria de proximitat sense renunciar al canal d’internet. “En la mesura que podem, anem traslladant el que fem físicament a la xarxa”. Ho il·lustra bé la venda de llibre de text per internet: en lloc del sistema totalment mecanitzat han dissenyat una mena de bústia on l’usuari fa la comanda i rep una atenció similar a la que hauria tingut si hagués acudit a La Gralla. Però a través d’una pantalla, això sí.

Un dels pilars de la llibreria és l’autonomia amb què funcionen cadascuna de les seccions a través dels coordinadors d’àrea.

coop 2018


32 interns coop

CASOS D’ÈXIT

   

Concep-t és una cooperativa del sector serveis que organitza activitats corporatives per cohesionar i apoderar equips. Fan accions per desenvolupar habilitats com ara la comunicació, l’escolta activa, el lideratge positiu i el treball en equip, però Concep-t va més enllà. Dota les seves activitats de valor social o ambiental i els equips que hi participen guanyen en solidesa de grup però també ho fan de manera individual. Concep-t els fa remoure la consciència social.

Text ANNA PINTER Fotos CONCEP-T

NOM

Concep-t TREBALLADORS

2 SOCIS

3 FACTURACIÓ 2017

350.000 euros WEB

www.concep-t.com

coop 2018

Reforçar l’equip a l’empresa i alhora remoure consciències

LA FITA

Van néixer per fer un pas endavant en la pràctica del team building. Preparen accions lúdiques per ajudar a desenvolupar uns valors empresarials, però també, i més important, per provocar un canvi dins de les persones.

S

e senten cops de martell, l’olor de pintura impregna l’activitat en què aquest matí treballa un grup d’empleats d’una gran companyia que habitualment desenvolupa la seva tasca a unes oficines al centre de Barcelona. Fan una feina ben diferent: han de canviar mobiliari i pintar les habitacions d’un centre de menors tutelats. Tenen poc temps, han d’aconseguir-ho plegats, però el resultat no tindrà un valor econòmic sinó, ni més ni menys, que fer més agradable i confortable el dia a dia d’uns nens


33 CASOS D’ÈXIT

que no tenen una vida gens fàcil. Un repte que acaba omplint-los més del que mai haguessin imaginat i alhora enfortint el sentiment d’equip. La cooperativa Concep-t, amb seu a Tona, ha estat la responsable de fer realitat aquesta acció en la qual tothom ha sortit guanyant. I com aquesta, n’han preparat centenars des que la van crear Salvador Parareda, Albert Serra i Míriam Cabezas. Concep-t va néixer perquè volien fer un pas més en el món del team building. Aquesta pràctica de motivació d’equips, més coneguda pel seu terme en anglès, consisteix a preparar accions lúdiques per ajudar a desenvolupar valors empresarials —la cohesió d’equips, la planificació, el lideratge, la comunicació i l’estratègia, entre d’altres—. El team building fa molts anys que funciona i hi ha moltes empreses que s’hi dediquen, però Concep-t va incorporar nous elements a aquest procés d’aprenentatge. “Quan fem una activitat lúdica sempre intentem fer un canvi a dins de les persones. Nosaltres no veiem l’empresa com un client sinó com un grup d’individus que tenen capacitats per crear vincles i són el motor del canvi”, explica Míriam Cabezas, una dels tres socis de la cooperativa. Aquest ambiciós objectiu es vehicula perquè hi ha una part de les activitats que organitza Concep-t que estan destinades al tercer sector (com és un CRAE o una fundació d’inserció laboral, per exemple), o que estan promogudes pel tercer sector. “No creem una necessitat del no-res sinó a partir d’una necessitat real; hi treballem per superar-la amb activitats corporatives. En definitiva, nosaltres fem de pont entre l’empresa que té els recursos i un centre que té unes mancances”, descriu Míriam Cabezas. Per convertir-se en pont, Concep-t té vinculació amb fundacions i organitzacions socials del tercer sector que gestionen centres com ara la Fundació Germina, REIR i la cooperativa Actua. A més, disposa d’una borsa de clients, la majoria dels quals repeteixen de manera periòdica en la contractació dels seus serveis. Concep-t treballa per a grans multinacionals però també per a altres companyies de dimensió més reduïda, algunes de les quals arriben a Concep-t perquè tenen ben clar que volen fer una acció social però moltes d’altres ho fan per casualitat. “És un canvi que incideix en el dia a dia, després de col·laborar amb nosaltres no només fan aportacions econòmiques a centres socials, també cerquen altres maneres de fer o posen més atenció en l’impacte a l’hora de triar un proveïdor o un altre”, explica Míriam Cabezas. Concep-t es va constituir com a cooperativa l’any 2013 perquè volien que tothom tingués una corresponsabilitat en el projecte i hi hagués més transparència. En els seus inicis,

a les dificultats que té qualsevol societat quan neix, se li van sumar les d’un context econòmic complicat. “Vam lluitar molt pel projecte, i des del primer dia teníem molt clar quina era la nostra direcció. Aquesta fermesa ens ha anat molt bé”, reconeix Cabezas. Per posar-se en marxa van rebre un impuls definitiu a través de la subvenció d’assessorament d’Aracoop per a cooperatives de nova formació, que els va donar eines per professionalitzar el projecte i tenir unes pautes clares. Coop de Mà també els va ajudar a definir un model de negoci propi. “Nosaltres no venim del món de l’empresa, havíem d’aprendre conceptes bàsics de la gestió empresarial, però a poc a poc hem anat interioritzant-ho”, diu Cabezas. Per fer enlairar la seva ambiciosa iniciativa, Concep-t ha fet xarxa en el món del cooperativisme. “La nostra empresa no només aspira a ser rendible sinó a provocar canvis en la societat i per assolir-ho creiem en la cooperació”, conclou Cabezas, la qual reconeix que per assolir els seus plans hauran de redimensionar-se.

“Com a empresa, aspirem a ser rendibles, però també a provocar canvis en la societat. Per assolir-ho, creiem en la cooperació.”

coop 2018


34 interns coop

BENVINGUDES!    

L’any 2017 hem donat la benvinguda a quaranta-tres noves cooperatives. Es tracta d’empreses de sectors diversos que han decidit unir-se a la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya. Us les presentem a continuació. Benvingudes, noves cooperatives!

A

lgunes de les cooperatives recentment federades s’han incorporat a la Federació després de passar pel programa de creació de cooperatives, d'altres s’han federat tot just constituïdes, mentre que algunes d’elles han arribat a la federació quan ja feia anys que funcionaven. Totes elles destaquen l’acollida, la voluntat de servei i de resoldre necessitats que han trobat entre nosaltres i, molt especialment, el potencial de relació i negoci que constitueix una xarxa de cooperatives de sectors, dimensions i horitzons tan diversos com les que agrupa la federació.

A Granel Formació i perfeccionament professional. Tallers per a la transformació social.

Activa Dual Portal de cerca de feina especialitzat en joves.

Alencop Recollida a domicili d’electrodomèstics i ferralla.

Almena Cooperativa Feminista Projectes estratègics de comunicació i gènere.

Ambici Missatgeria ecològica. Repartiment en bicicleta.

Biocolibri Importació, exportació i distribució de productes bio i tecnologia de l’aigua.

Bosquerols Treballs forestals i venda de fustes i llenya.

Cevagraf Impressió òfset i digital.

Cimarron Composicions i actuacions musicals. Orquestra de músics.

coop 2018


35

Colverne Educació infantil, primària i secundària.

Concepte 111 Disseny Disseny gràfic i comunicació.

Coodin Dinamitzadors de comerç.

Cooperativa internacional de productos dominicanos, Cooprodom Cooperativa internacional de productes dominicans a Europa.

Diari Jornada Diari generalista en català i multiplataforma.

Diomcoop Venda ambulant i no sedentària.

El Raconet Artesà de la Torre Venda i fabricació de rebosteria artesanal.

Enclau d'Espais Integrals Construcció i rehabilitació d’espais.

Entramat Arquitectura i construcció.

Expectativa Producciones y Comunicación Producció d'audiovisuals. Gestió de xarxes socials. Màrqueting on-line.

Flix, colegio rural internacional de español y catalán Classes d’espanyol i català com a segona llengua.

La Revolta Bar restaurant amb activitats culturals.

coop 2018


36 interns coop

La Terrassenca Bicimissatgeria i repartiment sostenible.

Lexcoop, cooperativa d'assessorament jurídic i iniciativa social Despatx d’advocats i acompanyament a persones en risc d'exclusió social.

Momo Escola Viva Escola d’educació viva d'infantil i primària.

coop 2018

La Vorágine Edició, publicació i comercialització de continguts en paper i digital.

Laboqueria taller d'arquitectura Serveis d’arquitectura.

Llibreria Sendak Llibres, jocs i joguines per a infants, joves i les seves famílies.

Luika Lleure i monitoratge per a persones amb diversitat funcional.

Nou Patufet Educació infantil, primària i secundària.

Nualgrup, Sccl Solucions per a la gestió d'empreses transportistes.

Nus. Processos socials i creatius Espectacles, tallers, formacions, projectes en educació, gènere, violències i sostenibilitat.

Onlimitec: conexión sin límites Assessoria informàtica formada per persones amb mobilitat reduïda.


37 BENVINGUDES!

Orgànic Venda de productes d’alimentació, salut i higiene natural i ecològica.

Raons Públiques Arquitectura i processos col·laboratius per a la transformació de l’hàbitat comú.

Sistemes de Gestió de Patrimoni Estudi, documentació, gestió i difusió de patrimoni cultural i natural.

Str Glass Taller especialitzat en substitució, reparació i tintat de llunes per a vehicles particulars i industrials.

Riuverd, empresa d'inserció Producte agroecòlogic. Sistemes de gestió de patrimoni.

Som Gestió Assessorament comptable, laboral i fiscal.

Tallers Cámara Taller mecànic i reparació integral de l'automòbil (pintura, carrosseria, electricitat, mecànica, etc.).

Teb Bellvitge Manipulats industrials i repartiment a domicili.

Sprintcoop Consultoria en gestió d'empreses. Indicadors de productivitat i de solvència.

Tanit Service Equity Gestió de serveis de personal (jardineria, esdeveniments, reparacions...).

Tres65 Serveis informàtics i desenvolupament de software.

coop 2018


38 móncooperatiu coop

ACTUALITAT

Si haguéssim de buscar el sector de la societat on el cooperativisme té un pes específic, aniríem a parar als serveis d’atenció a les persones. Actualment la sectorial de cooperatives d’iniciativa social de la Federació aplega cent quaranta-tres empreses que donen feina a deu mil persones entre sòcies i treballadores. En conjunt, facturen uns 174 milions d’euros anuals. La seva història és una història d’èxit.

Les cooperatives d’atenció a les persones: una història d’èxit Text ARANTZA DÍEZ

E

l sector de les cooperatives d’iniciativa social té diversos trets definitoris, però hi ha una dada que crida especialment l’atenció quan s’analitza la seva evolució: durant els últims tretze anys no ha parat de créixer i ha sabut evitar la crisi. El 2005 la sectorial tenia amb quaranta-nou cooperatives, avui, aplega cent quaranta-tres. De fet, la creació de noves cooperatives d’iniciativa social només va baixar el 2008, en plena crisi financera, però, des d’aleshores, la davallada no s’ha tornat a repetir, segurament perquè, com apunta la directora general de la cooperativa Suara, Àngels Cobo, “les cooperatives són més resilients a la crisi”. Efectivament, el model cooperatiu s’ha sabut obrir pas en el tercer sector social, tradicionalment copat per les associacions i les fundacions. Tot i així, encara hi ha feina per fer: malgrat que les cooperatives sense ànim de lucre són la tercera forma jurídica més comuna en el sector, actualment suposen l’11% de les entitats que hi treballen, lluny del 44% que representen les associacions i del 35% de fundacions. Una tendència, però, que es podria revertir a través de la proposta legislativa impulsada per la Confederació Empresarial del Tercer Sector Social de Catalunya, que pretén construir un model de col·laboració pública i social que, a banda de garantir l’eficiència en la gestió dels recursos públics, asseguri el màxim retorn social. Bàsicament, es tracta d’evitar els interessos lucratius, és a dir, la cerca del benefici econòmic, quan es tracta d’atendre les persones. Com explica el president de la confederació, Joan Segarra, s’ha aprofitat la inèrcia que ofereixen les directives europees que, en la

coop 2018

regulació del tercer sector social, defensen un model de concertació amb les administracions que prevalgui la protecció dels drets socials, l’interès general i l’atenció a les persones per sobre de qualsevol altra consideració. Es tracta de sostreure el servei d’atenció a les persones de la lògica mercantilista. En aquest sentit, Segarra puntualitzava: “No pot ser que avui dia encara hi hagi serveis públics que es financen amb un sistema absolutament discrecional com és la subvenció”. Un punt de vista que comparteix la directora general de la cooperativa Delta, Gemma García, que apunta: “Que les cooperatives no tinguin ànim de lucre i que, a més, estiguin obligades a reinvertir els beneficis que genera l’activitat garanteix un retorn social més gran que el que produeixen les entitats mercantilistes. El tercer sector col·loca les persones al centre de la seva activitat i aporta un valor afegit respecte de les entitats privades amb ànim de lucre”. De fet, en el sector en què treballa Delta, l’atenció precoç a la infància, la presència de les cooperatives té un pes important: representen el 31% de les entitats del sector.

Les cooperatives sense ànim de lucre són la tercera forma jurídica més comuna en el sector. Tot i així, actualment suposen només l’11% de les entitats que hi treballen.


Cooperativa Delta

39

Les cooperatives d’iniciativa social són tercer sector social i per això sempre han apostat per totes aquelles iniciatives que contribuïssin a enfortir el sector. Un bon exemple és la proposta legislativa impulsada per l’Empresarial del Tercer Sector Social de Catalunya, que pretén propiciar un canvi fonamental en l’adjudicació d’aquests serveis, que són especialment sensibles: que el preu deixi de ser el factor clau. “No serà fàcil”, diu, Àngels Cobo, “perquè hi ha molts interessos i forces en contra i nosaltres som petits, però precisament per això cal aprofitar aquest moment i aconseguir el màxim”. Cobo compara el moment actual del sector amb la creació de la cooperativa que dirigeix, Suara, ara fa deu anys. L’empresa va néixer de la fusió de tres cooperatives i va ser capaç de posar el bé comú per davant dels interessos i les maneres de fer de cadascuna de les empreses. “Semblava impossible, però ho vam aconseguir i ara cal que, com vam fer nosaltres aleshores, l’administració posi el bé comú per davant de tot”, afegeix. En resum, es tracta de potenciar la filosofia que mou les cooperatives en un àmbit tan sensible com és el servei a les persones. “Volem col·laborar, no competir”, rebla Cobo. Tant Suara com Delta exemplifiquen les potencialitats de les cooperatives d’iniciativa social. En els seus deu anys d’existència, Suara ha passat de 244 socis als 1.147, un creixement que ha garantit

La cooperativa Delta treballa en el sector de l’atenció precoç a la infància, on les cooperatives representen el 31% de les entitats del sector.

Es tracta de potenciar la filosofia que mou les cooperatives en un àmbit tan sensible com és el servei a les persones. Col·laborar, no competir.

les economies d’escala optimitzant al màxim els recursos: si el 2008 tenia uns ingressos de 28,89 milions d’euros, el 2018 superen els 80 milions. Amb més de tres mil professionals, Suara treballa en l’atenció, el suport i l’educació d’infants i joves, famílies, persones que necessiten suport per ser autònomes, que volen entrar en el mercat laboral o que tenen necessitats imperants en situacions de crisi. En total, atenen més de quaranta mil persones a tot Catalunya. Delta, per la seva banda, complirà vint anys l’any que ve amb un projecte centrat exclusivament en l’atenció precoç a la infància que ha estat pioner i referent a Catalunya. Projectes transformadors

El model cooperatiu és, per se, transformador, i es pot dir que aquesta voluntat de canviar les coses pren més rellevància en les empreses que treballen en l’atenció a les persones. Ho explica bé la presidenta de la cooperativa L’Esguard, Anna Puig, que fa un paral·lelisme entre els principis del model empresarial cooperatiu i la feina que fan amb els infants i els joves: “Nosaltres treballem perquè ells guanyin autonomia, adquireixin capacitats que no els ofereix el sistema, puguin prendre decisions responsables, s’apoderin, i això mateix és el que fem nosaltres amb el nostre projecte, nosaltres també vivim el nostre procés d’autonomia i prenem les decisions

coop 2018


40 móncooperatiu coop

L’Esguard

L’Esguard va nèixer el 2016 de la mà de vuit monitores de lleure de l’escola Lavínia. Com a sòcies de la cooperativa treballen perquè els infants i joves guanyin autonomia i adquireixin capacitats que el sistema no els ofereix.

“La cooperativa pensa molt més en la persona, tant si és usuària com si és sòcia o treballadora”.

que afecten directament el conjunt del projecte”. La presa de decisions compartides, els mecanismes de participació, com l’assemblea de socis, i el compromís amb l’entorn més pròxim —amb una atenció especial a les iniciatives d’economia solidària— són alguns dels punts forts que assenyala Puig, que el 2016 va impulsar la creació de L’Esguard amb un equip de monitores de lleure de l’escola Lavínia. En aquests dos anys, explica, l’equip de vuit sòcies ha fet un autèntic procés d’aprenentatge que els ha permès reafirmar el seu model empresarial. “Tenim molts debats interns, i això ajuda a modelar el projecte i consolidar-lo”. I afegeix: “Els valors no competitius que estan en la base de les cooperatives d’iniciativa social ens permeten fomentar la intercooperació, i això és impensable si la gestió d’aquests serveis

està en mans privades o directament depenen de l’administració”. Puig creu que la cooperativa “pensa molt més en la persona, tant si és usuària com si és sòcia o treballadora”, però reconeix que, tot i ser “el millor sistema, no és garantia de res, també es pot pervertir, per això és important defensar aquest model enfront del de les falses cooperatives”. Sigui com sigui, sembla clar que la vocació de cooperació va més enllà de la forma jurídica que adopta l’empresa: el fet de compartir aquests valors de transformació social amb altres empreses que no són necessàriament del mateix sector potencia la creativitat i és un motor per a nous projectes. Des de L’Esguard, per exemple, treballen amb la cooperativa de cinema Zumzeig per tirar endavant un projecte conjunt que combini cinema i educació.

EN DEFENSA D’UN MODEL

D

es de la Federació, es duen a terme una sèrie d’iniciatives que estan específicament centrades en les cooperatives d’iniciativa social: potenciar un marc legislatiu i polític que faciliti el desenvolupament d’aquest model empresarial; incidir en els processos de negociació de les relacions laborals per assegurar condicions de treball de qualitat per als professionals i que siguin alhora compatibles amb la viabilitat empresarial; fomentar la

coop 2018

formació i generar eines i recursos sobre finançament, intercooperació i innovació empresarial; tenir presència en els espais de representació d’interès per al sector, com ara la Confederació Empresarial del Tercer Sector Social, la Taula del Tercer Sector Social, la COCETA i la CEPES. Actualment som 143 cooperatives d’iniciativa social

FORMA JURÍDICA DE LES ENTITATS

Associació 44 %

Cooperació no lucrativa 11 % Organització religiosa 3 %

Fundació 35 %

Altres 7 %

Font: Anuari de l’Ocupació del Tercer Sector Social de Catalunya 2017

COOPERATIVES D’INICIATIVA SOCIAL

Ocupem gairebé 10.000 persones entre sòcies i treballadores

Facturem conjuntament 174 milions d’euros anuals Font: FCTC


41 ACTUALITAT

Cooperativa Suara

Més de tres mil professionals treballen a Suara en l’atenció i l’educació d’infants i joves, i famílies que necessiten suport per ser autònomes. Atenen més de quaranta mil persones a tot Catalunya.

Pel que fa a la sectorial de cooperatives d’iniciativa social, el fet de formar-ne part permet a les empreses conèixer altres experiències de prop, compartir recursos i coneixements i tenir accés a espais de participació en els quals seria molt difícil accedir sense la sectorial, que funciona com una espècie de lobby en els dos sentits. És a dir,

d’una banda, defensa els interessos del sector i la promoció de la cooperativa d’iniciativa social com el sistema més adient per gestionar els serveis d’atenció a les persones i, de l’altra, recull les inquietuds de les cooperatives. La feina que fan per promoure un canvi legislatiu en el model de concertació públic n’és un exemple eloqüent.

La sectorial de cooperatives d’iniciativa social funciona com un lobby. Formar-ne part permet a les empreses pressionar i defensar interessos.

coop 2018


42 móncooperatiu coop

HISTÒRIA

Des que el juny del 1997 es va publicar el número 0 de Nexe fins ara, s’han publicat quaranta-dues edicions que recullen tres-cents cinquanta articles i s’han convertit en una base documental que ha contribuït a impulsar i configurar l’avenç del moviment cooperativista de Catalunya d’aquests darrers vint anys. La intenció dels seus impulsors era que aquest ric material de reflexió sobre l’economia social i solidària en llengua catalana contribuís a transformar el model socioeconòmic imperant i, en bona part, ho ha aconseguit.

La revista ‘Nexe’ celebra els seus vint anys

Els quaderns d’autogestió i economia cooperativa, una gran eina de transformació social, impulsada per la FCTC. SÍLVIA DÍEZ Filòsofa, periodista i escriptora. Treballa per a diversos mitjans de comunicació.

E

l 15 de febrer a l’edifici de La Lleialtat Santsenca de Barcelona es va celebrar l’acte d’aniversari dels vint anys de la revista Nexe. La festa, organitzada per la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya (FCTC), va ser inaugurada pel seu president, Perfecto Alonso, que va donar la benvinguda als més de cinquanta assistents i va destacar la tasca dels impulsors d’aquesta publicació, que va veure la llum el juny del 1997 amb l’aparició del número 0. Jordi Via, expresident de la FCTC, soci d’Arç Cooperativa i excomissionat d’Economia Social i Solidària de l’Ajuntament de Barcelona, hi era present com un dels responsables del naixement d’aquests “Quaderns d’autogestió i economia cooperativa” semestrals que han acabat fent història en el món cooperatiu. Via va explicar que Nexe va néixer com el resultat d’una confluència de diverses dinàmiques en diferents àmbits. D’una banda, va ser clau la coincidència de Jordi Via amb l’altre soci d’Arç Cooperativa, Hèctor Galvany, que va convertir-se en coordinador de la publicació fins que es va retirar. La seva estreta relació va permetre crear un projecte conjunt amb la Federació, dirigida per Via, per impulsar una revista catalana de pensament crític i foment

coop 2018

de l’economia social i cooperativa, una iniciativa que comptava amb el suport de les dues federacions catalanes de treball que hi havia en aquell moment: la Federació de Cooperatives de Treball Associat de Catalunya (FCTAC) i la Federació Autònoma de Cooperatives de Treball Associat (FACTA), aleshores a punt de fusionar-se per donar lloc a la FCTC. El naixement de la nova revista tenia lloc en un context en el qual estava present l’esperit dels moviments socials de finals dels anys setanta i principis dels vuitanta, convençuts de la necessitat de construir la societat i l’economia des d’altres referents als establerts. Tenien clar que per transformar la societat i mantenir projectes des de l’autogestió, des de la democràcia econòmica i des d’un altre funcionament i valors als del model conegut calia una base teòrica que en facilités l’aplicació pràctica. De fet, en el número 0 de Nexe els objectius de la publicació ja es posaven per escrit: “Iniciar una base documental en llengua catalana sobre el cooperativisme i fer una publicació que tractés de temes d’intercooperació, gestió empresarial, anàlisi política, social econòmica i mediambiental”. La nova revista s’inspirava en referents de l’esquerra alternativa francesa i llatinoameri-

La revista va néixer en un context on imperava l’esperit dels moviments socials de principis dels anys vuitanta.


43

cana, i en revistes com la de reflexió filosòfica Archipiélago, i convivia amb una periodicitat i continguts diferents amb l’altra revista impulsada per la FCTC, coneguda com a Treball Cooperatiu, i que avui és justament .COOP. Es va establir que la revista sortís cada sis mesos. La majoria d’articles no eren de producció pròpia, sinó que es traduïen de revistes estrangeres. Una gran font de contingut enriquidor es trobava en autors de diverses universitats llatinoamericanes que es van anar convertint en referents del sector, com és el cas d’Enrique de Río, que el gener del 2000 va introduir per primera vegada a la revista el concepte d’economia social i solidària. “Als inicis de Nexe els autors llatinoamericans participaven força perquè allà s’estava teoritzant més sobre l’autogestió i s’hi podien trobar més autors sobre aquests temes”, assenyala Ester Vidal, membre del consell editorial de Nexe des dels seus inicis i actual directora dels Serveis d’Economia Cooperativa, Social i Solidària de l’Ajuntament de Barcelona. Vidal recorda especialment la primera participació a Nexe com a autor del consultor basc Alfonso Vázquez. A més, l’any 2000 es va constituir el Fòrum Global d’Economia Solidària de Porto Alegre, que es va convertir també en un important fons documental per a Nexe. Cal tenir present que la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya col·laborava estretament amb el cooperativisme del Brasil, Argentina, el Perú i Quebec. I és que sobretot en els primers anys de vida de Nexe hi havia un gran buit de reflexions respecte del cooperativisme.

La construcció d’un relat

Així, al llarg d’aquests vint anys, pas a pas i amb molta persistència —tal com recalquen els seus impulsors—, Nexe ha contribuït a la construcció d’un relat que ha facilitat la reafirmació del cooperativisme com una alternativa diferent de l’empresa i de l’economia convencional. Jordi Via explicita que la publicació ha influït en l’assoliment de fites com el Balanç Social, que ha suposat el desenvolupament d’una metodologia consolidada de la valoració de les empreses i organitzacions d’economia social i solidària; i d’una realitat com el Pam a Pam, que verifica, observa i detecta tot allò que respira economia social i solidària territori. Nexe també ha creat nexes i sinergies, com el fet de servir de punt de trobada de les primeres jornades d’autogestió que va posar en marxa la cooperativa Trèvol i que ha desembocat en la creació de la Xarxa d’Economia Solidària (XES). La revista, com que es repartia entre les cooperatives federades, es va anar convertint en un material que s’utilitzava habitualment en les diverses accions formatives d’economia social i solidària, així com en postgraus universitaris. El món acadèmic valorava molt positivament les seves aportacions. “Nexe ha constituït un fons documental que ha estat referència per a molta gent per trobar-hi articles de reflexió. Jo mateixa quan feia docència des de la consultoria Hobest a Catalunya i havia de donar una formació, sempre anava a veure què hi havia publicat a Nexe”, precisa Ester Vidal. Es pot dir que els diversos articles publicats a Nexe sobre l’autogestió han influït a desmuntar la visió, encara molt vigent dels anys vuitan-

Després d’uns anys en què es va publicar només en versió digital, el 2016 es torna a imprimir en paper, en el marc d’un conveni signat amb l’Ajuntament de Barcelona.

Nexe ha contribuït en aquests vint anys a reafirmar el cooperativisme i diferenciar-lo de l’economia convencional.

Disseny de la revista abans del 2009.

coop 2018


44 móncooperatiu coop

ta, que les cooperatives eren una empresa com les tradicionals on l’única diferència era que el repartiment de beneficis es feia entre els treballadors i segons es decidia en assemblea. Les seves aportacions han servit per instaurar les bases d’un nou model de funcionament de les cooperatives promovent uns models de producció responsables on l’economia està al servei de les persones i no a l’inrevés. En aquest sentit, Nexe va recollir en el seu moment tota una sèrie d’articles molt crítics amb la visió macroeconòmica que imposava el Tractat de Maastricht, que va entrar en vigor l’any 1993. Els efectes de la crisi i de l’era digital

Aquests vint anys de vida de la publicació es poden dividir en dues etapes, abans i després del 2009, quan s’opta per redissenyar la maqueta, reduir l’extensió dels articles de reflexió per facilitar-ne la lectura i s’incorporen més temes relacionats amb el cooperativisme de treball. Uns anys després, en un context de reducció de despeses, la Federació opta per elaborar una única versió en format digital i deixa de publicar la revista en paper. L’any 2016 es torna a imprimir la revista Nexe, en el marc d’un conveni signat amb l’Ajuntament de Barcelona. “Nexe és un referent de l’evolució del cooperativisme i alhora un instrument per avançar i trobar més implicació social en el moviment del cooperativisme. Nexe ha de sortir en format paper, perquè si no la seva existència es perd, i també en digital, ja que sempre resulta més fàcil de llegir-la en una pantalla”, assenyala Jordi Garcia, soci de la cooperativa L’Apòstrof, que assumeix les tasques de redacció de la revista. Efectivament, al llarg dels tres-cents cinquanta articles publicats durant aquests vint

coop 2018

anys, ha aconseguit crear un fons documental que s’ha convertit en un referent a Catalunya, però també a tot el món. Des d’Austràlia Jordi Via va rebre fa poc un correu electrònic d’una economista que està fent una tesi doctoral sobre el desenvolupament del cooperativisme i la xarxa d’economia solidària a Catalunya i ha après català llegint Nexe, una publicació que elogiava perquè li havia aportat molt. “Crec que Nexe té molt valor com a repositori sobretot des del moment en què al web de la revista es poden consultar tots els articles en línia. Em sembla molt interessant que s’hagi convertit en una biblioteca especialitzada. Nexe ha contribuït a posar consciència de pertinença al cooperativisme i a l’economia social i solidària alhora que, en aprofundir i sistematitzar qüestions d’estratègia del moviment cooperativista i de sociopolítica ens ha ajudat a reflexionar, millorar-les i, per tant, a enfortir-les”, conclou Ester Vidal. Com es destacava a l’acte de celebració del passat 15 de febrer, moltes de les inquietuds que van desencadenar el naixement de Nexe encara són vigents. A la taula rodona que es va organitzar en aquest acte titulada “Què vol dir ser cooperativista, avui?”, en la qual van participar Adela Camí, presidenta i directora general de la cooperativa d’EDUVIC; Cesc Granada, de l’escola cooperativa Nou Patufet, i Jordi Mayals, responsable de la cooperativa L’Estoc, es va fer palès a través de tres exemples actuals com es continua construint el cooperativisme pas a pas. Així, Adela Camí assegurava que «l’objectiu de cooperativitzar la societat està més a prop ara que fa 25 anys».

Debat celebrat per commemorar el 20è aniversari de la revista. D’esquerra a dreta: Jordi Via, expresident de la FCTC; Jordi Mayals, responsable de la cooperativa L’Estoc; Adela Camí, presidenta i directora d’EDUVIC, i Cesc Granada, de l’escola cooperativa Nou Patufet.

L’any 2009 Nexe estrena disseny. Es redueix l’extensió dels articles i s’incorporen temes sobre cooperativisme de treball.


45 HISTÒRIA

ENTREVISTA A JORDI VIA, SOCI D’ARÇ COOPERATIVA I EXPRESIDENT DE LA FEDERACIÓ DE COOPERATIVES DE TREBALL DE CATALUNYA (FCTC)

“L’avenç social de la xarxa d’economia solidària va néixer a partir de reflexions i articles a ‘Nexe’”

J

ordi Via va iniciar el seu camí en el món del cooperativisme fa trenta-cinc anys, quan es va formar ARÇ Cooperativa. Al cap de quinze anys, l’any 1997 va decidir posar en marxa Nexe. “Crec que des d’aquell moment fins ara hi ha hagut un avenç important en el moviment cooperativista. Entre d’altres, el fet que un Ajuntament com Barcelona decidís incorporar un àmbit d’intervenció política d’economia social i solidària a través del comissionat només s’explica per la mateixa evolució que ha tingut el sector, la seva capacitat de construir un relat i de donar visibilitat a allò que s’estava fent amb unes metodologies que servien per ensenyar-ho”, diu l’excomissionat d’Economia Social i Solidària de l’Ajuntament de Barcelona. Quin moment vivia el cooperativisme l’any 1997 i com va propiciar el naixement de Nexe? En aquell moment jo era el president de la FCTC, que impulsava la formació de cooperatives, i dins d’aquest procés, hi havia la inquietud de fer entendre que l’empresa cooperativa responia i respon a una singularitat que havia de fer-se evident tant en els àmbits de gestió de l’empresa com en els àmbits de la concepció econòmica i empresarial. A mitjan anys noranta, dins dels moviments socials que denunciaven les conseqüències del model socioeconòmic imperant, ja es començava a apuntar la necessitat de construir pràctiques econòmiques alternatives. També les jornades d’autogestió cooperativa organitzades per la Coopera-

tiva Trèvol als anys noranta creaven les condicions per fer visibles aquelles experiències cooperatives com la de la mateixa Trèvol i d’altres que platejàvem aquesta activitat econòmica amb una voluntat de transformació social. L’any 1995 es van organitzar a Barcelona les jornades “Per una Mediterrània alternativa” on ja hi va haver un espai específic orientat per promoure la construcció d’una economia alternativa. Per tant, s’anava cristal·litzant un món d’inquietuds que van acabar comportant el naixement de la revista Nexe. I quines han estat les persones clau en el desenvolupament de Nexe? El naixement no hauria estat possible sense la confluència de diferents persones com l’Hèctor Galvany, una peça imprescindible; jo mateix, l’equip de la cooperativa L’Apòstrof, i més en concret el paper de Jordi Garcia en el desenvolupament de Nexe. També cal referir-se al director de la FCTAC, que en aquells moments era en Xavier López; el director de la Fundació Ventosa i Roig, Ramon Llenas; la gent vinculada a la cooperativa FACTA, que va participar en tot el procés de fusió, com ara l’Ester Vidal i la Mireia Franc. S’han acomplert els objectius que es tenien a l’inici de creació de la publicació? La base documental hi és. L’avenç social de la xarxa d’economia solidària va néixer a partir de reflexions i articles a Nexe. De fet, determinades formulacions que acaben fent possible que dins la FCTC arranqui la Xarxa d’Economia Solidària

Jordi Via va decidir crear Nexe quan era president de la FCTC per explicar el model de les empreses cooperatives.

neixen de Nexe, així com conceptes com el d’objectiu estratègic de construcció de mercat social. M’agrada la metàfora d’entendre el cooperativisme com una confluència de rius i rieres que van provocant que el riu de l’economia social i solidària cada vegada sigui més gran, més visible i valorat. I en aquest sentit, Nexe és un dels elements que ha contribuït a aquest procés.

Què significa ser cooperativista en el món actual? És ràpid de respondre i difícil de concretar: ser cooperativista està circumscrit a la pertinença d’un projecte cooperatiu i significa encarar d’una manera responsable i conscient el fet que participar en un projecte cooperatiu vol dir desenvolupar una activitat econòmica de persones cap a persones. I això que es diu tan de pressa, tenint en compte que socialment allò que més s’impulsa és l’individualisme i la insolidaritat, és molt difícil de concretar perquè una cooperativa s’ex-

plica en termes d’exercici de democràcia econòmica, d’un exercici d’autogestió i de responsabilitat social i ecològica, i cal convertir aquests valors declarats en valors practicats. Ser cooperativista té a veure amb la capacitat d’esforçar-se per concretar aquests valors declarats, i això només s’aconsegueix des de la generositat i la solidaritat. El món del cooperativisme està ple de contradiccions i reptes, però quan algú viu una experiència cooperativa, en forma part d’una i hi participa, queda captivat per l’enriquiment i l’evolució personal que comporta malgrat les dificultats. I veus Nexe fent vint anys més? I tant! Té tot el sentit del món que continuï. Continua sent imprescindible construir referents que permetin disposar d’una base conceptual utilitzable per seguir donant sentit a allò que fem. Hi ha un aspecte del qual es parla poc: moltes cooperatives primer desenvolupen una pràctica i després necessiten teoritzar aquesta pràctica. Nexe ha tingut un paper important perquè ha demostrat que hi havia altres persones que ja havien fet el mateix abans, cosa que possibilitava el fet de posar-se en contacte amb ells per saber com els havia anat i aprendre de la seva experiència. Nexe ha estat un repositori de reflexió, però també de persones de referència, que ha facilitat el desplegament pràctic de la concreció dels valors declarats. Això també ha propiciat una interacció continuada que ha facilitat la transformació social.

coop 2018


46 móncooperatiu coop

EN PROFUNDITAT

Ens trobem en un moment d’ebullició del que es coneix com les “economies transformadores”, que aspiren no només a fer empreses diferents, sinó també a transformar la societat. Hi ha dos elements que han fet possible aquesta eclosió: d’una banda, les devastadores conseqüències de la gran crisi econòmica i la voluntat de no tornar a caure-hi, i de l’altra, la irrupció de noves generacions que posen en primer lloc els interessos de les persones per sobre dels del capital i dels beneficis. El cooperativisme, amb uns valors en aquesta línia, es troba davant l’oportunitat de formar part activament d’aquest procés de canvi i d’impulsar-lo.

El cooperativisme se la juga amb les economies transformadores Text ANNA PINTER

“E

conomia solidària”, “del bé comú”, “feminista”, “circular” “col· laborativa” són vocables que els darrers anys han impregnat les seccions d’economia dels mitjans de comuni· cació i les xarxes socials. Es tracta d’un seguit de moviments econòmics amb un altre prisma. Alguns són nous, d’altres no tant, però tots han vist a partir de la crisi un creixement exponen· cial, impulsats a més per la revolució tecno· lògica i per uns canvis de model de consum. Ruben Suriñach, economista vinculat a la Xarxa d’Economia Solidària i autor de l’estudi Les altres economies de la ciutat, els ha posat nom i els ha encunyat com a economies transfor· madores. “No totes són noves i, en dir-los les altres, automàticament quedaven en posició subalterna”, explicava Suriñach a un estudi que ha encomanat la Federació de Cooperatives de Treball a la cooperativa Alternativas Económi· cas sobre els models econòmics emergents i el seu impacte en el cooperativisme. Què s’entén per economies transformado· res? Com precisa Suriñach, són totes aquelles propostes de reorganització socioeconòmica que introdueixen punts de crítica sobre el que havia estat el marc econòmic dominant. I no

coop 2018

Són propostes de reorganització socioeconòmica que qüestionen el que havia estat el marc econòmic dominant.

es queden en aquest estat, sinó que aspiren a canviar-lo. Totes comparteixen, a més, elements en comú amb els valors del cooperativisme. Empenyen, doncs, cap a una economia que situa les persones per sobre dels beneficis, amb unes organitzacions democràtiques i participatives. Busquen així un impacte en la societat. Com relata l’estudi que ha elaborat Al· ternativas Económicas, dirigit per Pere Rusiñol, quan semblava que només el negoci orientat al benefici i al capital vivia en una fase permanent d’excel·lència va esclatar. “La crisi global que va començar l’any 2007 als Estats Unit, i va ar· ribar arreu del món ha suposat una sacsejada als fonaments del capitalisme que ha obert la porta a l’aparició o la projecció de les economi· es transformadores”, explica l’informe. Amb l’esclat de la bombolla especulativa, l’empobriment de les condicions de vida s’ha estès també com una taca d’oli, de la mateixa manera que ho ha fet el descontentament de molts ciutadans amb maneres de funcionar tant econòmiques com polítiques que van portar a la que s’ha conegut com la dècada negra. A l’obra La sociedad que seremos, de Belén Barreiro, directora de l’empresa demoscòpica MyWorld, explica que des de l’any 2015 ha aparegut amb força la figura del consumidor


47

rebel, que abans de la crisi era un col·lectiu diminut i molt militant. Al llibre assegura que després de la crisi la societat no es resigna, ni es torna passiva, sinó que opta per fer-se responsable de la seva sort. “En l’àmbit del mercat, sorgeixen formes de consum alternatiu i col·laboratiu”, diu. Amb aquesta actitud ha arribat amb força la generació coneguda com a millenials, amb una sensibilitat superior a les generacions precedents per una econo· mia centrada en el respecte a les persones, el medi ambient i els valors. Els estudis per analitzar els nascuts entre els anys 1980 i 1990 confirmen importants girs culturals en la manera de veure l’economia i l’empresa. De fet, una enquesta mundial amb una mostra feta a trenta mil persones desvelava que el 70% dels millenials estan a favor d’un model d’economia amb valors i que aspiren de manera majoritària a “treballar en un lloc que sentin que poden millorar el món”. Josep Vidal, director general d’Economia So· cial, Tercer Sector, les Cooperatives i l’Autoem· presa explicava en una entrevista que, després dels anys tan durs de capitalisme salvatge, el cooperativisme i el tercer sector interessen. “Al principi aquest àmbit estava circumscrit a gent més conscienciada, però ara és més transver·

Han sorgit plantejaments econòmics alternatius i col·laboratius que transformen la societat.

sal”. Si mirem l’evolució de la natalitat del coo· perativisme, es confirma l’afirmació. El 2017 es van crear 166 cooperatives a Catalunya. Tot i que el nombre ha baixat una mica respecte al 2016 segueix una tendència creixent. Un bon moment per al cooperativisme

Les economies transformadores situen les persones per sobre dels beneficis. Comparteixen, per tant, elements en comú amb el cooperativisme.

Amb aquest nou paradigma que es dibuixa, l’Informe sobre Economies Transformadores mostra que el món cooperatiu té davant seu la possibilitat de fer un salt d’hegemonia i ajudar a dibuixar un terreny de joc molt més afí als seus plantejaments. El brou de cultiu està ara més preparat per donar impuls a les economies transformadores i, per tant, és un bon moment per al cooperativisme, perquè aquests corrents van en la mateixa direcció. Segons els experts, és l’oportunitat per augmentar mercats, atreure més talent i tenir accés a més contractes públics si es consoliden les clàusules socials, de gènere o ecològiques. Es dona el cas que alguns dels nous corrents d’economia basen part del seu creixement a accedir a concursos públics que vagin més enllà d’una oferta ba· sada en preus. A finals del 2016, l’Ajuntament de Barcelona va elaborar per primera vegada a l’Estat espanyol la guia per impulsar la contra· ctació pública socialment responsable.

coop 2018


48 móncooperatiu coop

Per primer cop, incorporava objectius de millora de les condicions laborals, de justícia social, de foment de la petita i mitjana empre· sa i de l’economia social i cooperativa, entre altres clàusules. La iniciativa és un símptoma dels nous vents, gens menyspreable. Només l’Ajuntament de Barcelona adjudica anualment 590 milions d’euros en béns i serveis, gairebé la quarta part del pressupost. L’altra gran oportunitat que se li obre al cooperativisme és, tal com reclama i propulsa l’economia feminista, quan les cures deixen de ser una qüestió privada i entren en el terreny de l’economia que es quantifica. Ara com ara, un gruix important del sector del cooperati· visme se centra en les cures i l’atenció a les persones en els diferents moments de la vida. Per entendre molt millor les oportunitats que s’obren al cooperativisme a través de les noves economies, convé endinsar-se en els principis que els mouen i els canvis que estan generant en el model econòmic predominant. Tal com resu· meix l’estudi de les Economies Transformadores, la proposta de l’economia feminista, per exemple, tracta no només de promocionar les dones a l’esfera pública sinó de repensar el sistema eco· nòmic en el seu conjunt. A més d’ocupar espais de poder o posar fi a l’enrocada bretxa salarial de gènere, propugna que el sistema econòmic en el seu conjunt sigui compatible amb la vida.

coop 2018

Es tracta de moviments econòmics en creixement i impulsats per la revolució tecnològica i per uns canvis de model de consum.

L’economia feminista reclama que la cura a les persones es reconegui com una activitat econòmica. S’obren oportunitats per al cooperativisme.

Els valors del cooperativisme encaixen perfectament amb aquesta tendència, perquè posen en primer pla les persones per sobre del capital, i en la participació que hauria de facilitar principis com ara la conciliació i l’equitat salarial. Però no n’hi ha prou amb proclamar-ho, s’han d’aplicar dinàmiques que promoguin el canvi. Un dels eixos centrals de l’economia feminis· ta és precisament reconèixer com a activitats econòmiques feines fins ara reduïdes a l’àmbit privat i sense remuneració, com ara la cura a les persones. La iniciativa no és marciana. Alícia Adserà, barcelonina, professora a la Universitat de Princeton (Estats Units) i experta en temes d’economia i gènere, explicava en una confe· rència a la Universitat de Barcelona com els països nòrdics fa temps que han tret de l’àmbit privat la família. Als anys noranta es van crear, sobretot en l’àmbit local, molts serveis públics de suport a les famílies, que estan ocupats majoritàriament per dones. Ara com ara, la taxa d’activitat femenina és de les més altes dels països de l’OCDE, i també estan en les primeres posicions en índex de natalitat. Aquí, però, amb les finances públiques escanyades, és difícil que l’administració assumeixi com han fet els nòrdics la socialització de la família i, justament per això, com es pot llegir a l’Informe sobre Economies Transformadores, el coope· rativisme té la capacitat i l’experiència per ser


49 EN PROFUNDITAT

el soci que necessita l’administració pública. Una cooperativa té la particularitat que ofereix un servei prestat sense afany de lucre i amb la preponderància de l’interès general. “Amb coo· peratives i entitats socials es garanteix superar l’interès particular d’accionistes i inversors”, diu a l’estudi sobre Economies Transformadores Joan Segarra, president de la Confederació Empresarial del Tercer Sector.

que han superat el balanç. Un cop més el cooperativisme té un avantatge de partida molt important respecte a totes les altres empreses, perquè té la mateixa sintonia que els principis de l’EBC. Els dos pols de l’economia col·laborativa

Els “camps d’energia” del bé comú

L’economia del bé comú (EBC) es tracta d’un moviment sorgit l’any 2012 arran de l’apari· ció del llibre homònim de Christian Felber, un sociòleg austríac que propugna posar el mercat al servei de les persones, des del realisme de la lògica econòmica existent, sense necessitat ni d’una revolució ni d’un fort intervencionisme dels poders públics. Es tracta d’un moviment sense estructures jeràrquiques que s’organitza per nuclis locals, que en diuen “camps d’energia”. Un dels seus elements clau és la implantació del balanç del bé comú, una mena d’auditoria que busca quantificar l’impacte de l’entitat a la societat i als ciutadans, més enllà del compte de resultats. Propugna incentius en positiu, per tal que les empreses s’hi vagin sumant lliurement. Per exemple, un tipus d’IVA del 0% a productes de les empreses d’excel·lència

A l’economia col·laborativa se l’assenyala com el gran motor de transformació econòmica i social, comparable a la revolució industrial.

Una anàlisi especial es mereix l’economia col·laborativa, que és assenyalada com el gran motor de transformació econòmica i social, amb una capacitat comparable ni més ni menys que a la revolució industrial. El fenomen té dos pols que coexisteixen: en un hi ha plataformes com ara Uber, l’aplicació de taxi, i Airbnb, la de lloguer d’habitatge, que se’ls engloba en el que es coneix com a capitalisme de plataforma, és a dir, la que utilitza l’economia digital per generar nous tipus de transaccions. “En comptes de compra hi ha una part d’intercanvi, però quant a capitalització i rendiment del coneixement ho capitalitzen les grans plataformes que no tenen res de col·laboratives”, explica Ruben Suriñach. L’altre pol és l’economia col·laborativa del procomú, una branca més de l’economia dels comuns —que no s’ha de confondre amb el moviment polític que governa a l’Ajuntament de Barcelona—, que té com a objectiu la gestió col·lectiva d’equipaments, terrenys o infra· estructures. La plataforma de crowdfunding

coop 2018


50 móncooperatiu coop

Goteo, líder en projectes d’innovació social, en seria un exemple clar. El que diferencia un extrem de l’altre és la gestió de la plataforma, si està enfocada a l’acumulació de capital o a la construcció d’un bé comú. Però també marca la diferència si està organitzada de manera democràtica, amb participació dels socis, etc. Tot i agrupar experiències tan antagòniques, hi ha elements en comú: tenen com a eix una plataforma que posa en contacte oferta i demanda i, a més, en tots els casos l’oferta depèn de la participació de les persones. Fins i tot Uber, Airbnb o Deliveroo, amb un potent múscul financer, no serien res sense les dese· nes de milers de persones que hi participen formalment com externs a l’empresa, des de la part de l’oferta: aportant-hi cotxes, habitacions o bicicletes. El juny del 2017, els missatgers que van en bicicleta de Deliveroo, que es dediquen al repartiment de menjar a domicili, van protago· nitzar la primera vaga de l’Estat en una empresa de l’economia col·laborativa. La mobilització denunciava les males condicions laborals que imposa la firma britànica, entre altres coses, per· què contracta com a autònoms els repartidors. I és que, tot i estar embrancades en l’economia col·laborativa, aquest pol del capitalisme pres· cindeix del treball, que el veuen com una qüestió aliena. Tot el contrari al cooperativisme.

coop 2018

Les economies transformadores empenyen cap a una economia amb unes organitzacions democràtiques i participatives.

Les bases de l’economia circular impliquen repensar globalment l’insostenible model econòmic i introdueixen el component ecològic.

Justament per fer més evident la diferència entre els models dintre d’un mateix corrent, l’equip Dimmons (Digital Commons) d’IN3, l’institut de recerca de la UOC, ha desenvolu· pat un model d’identificació amb cinc criteris d’anàlisi bàsics en el corrent que persegueix tenir un impacte social positiu. Inclouen elements com la governança democràtica, la responsabilitat social i també l’ús de la tecno· logia, entre d’altres, que encaixen bé amb els valors cooperatius. Mayo Fuster, la directora de Dimmons, explica a l’Informe sobre Econo· mies Transformadores que el cooperativisme té una gran oportunitat per fer un salt aquí, però abans ha de perdre la por al mestissatge i els models híbrids. “L’entorn digital afavoreix una lògica que connecta bé amb la democràtica i, per tant, amb el cooperativisme, sempre que no hi hagi voluntat de conquesta”, creu. L’economia circular, més sostenible i verda

Una altra de les economies transformadores que ha agafat volada en els darrers anys és la coneguda com l’economia circular, com descriu l’informe, les seves bases impliquen repensar globalment l’insostenible model econòmic sorgit amb la revolució industrial de bases lineal —extreure, produir, distribuir, con· sumir i llançar— i canviar-lo per un de circular, “en què tot està interrelacionat pensant, a més,


52 móncooperatiu coop

amb l’interès general i la sostenibilitat i amb l’objectiu de reduir externalitat i, sobretot, residus”, es pot llegir a l’estudi. La incorpora· ció del component ecològic a l’anàlisi econò· mica ha estat una constant al llarg del segle xx dels corrents d’economia crítica, però ha anat sumant adeptes des de diferents angles del pensament econòmic. Des de l’any 2015 la Comissió Europea té un pla d’acció que han de seguir tots els països, amb l’objectiu a tres i tretze anys d’aconseguir taxes de reciclatge del 65% en residus municipals i el 75% en envasos. Per a la UE, és una aposta de sostenibilitat i també de desenvolupament econòmic i de negoci. S’estima que els canvis cap a una economia circular poden generar dos milions de nous llocs de treball i fer alhora les empreses menys contaminants i més efici· ents, amb estalvis de més de 600.000 milions d’euros. Espanya i també Catalunya van molt endarrerides en aquesta onada general. I, per acabar, la cinquena de les economies transformadores analitzades en l’informe és la solidària, “és el segment de l’economia social específicament organitzat per impulsar el canvi social que porti a un model postcapita· lista”, descriu l’informe. A Catalunya hi ha una plataforma que aplega les entitats d’aquest corrent (Xarxa d’Economia Solidària (XES), amb 227 associades, el doble que fa només

coop 2018

sis anys, que dona feina a quatre mil cent llocs de treball i té un volum de negoci de 150 milions d’euros. L’informe mostra com la realitat dels darrers anys ha provocat un creixement del sector, i, en aquest sentit, com més avancin aquest tipus d’empreses, més s’estarà transformant el model econò· mic global. “Les cooperatives i les empreses d’economia social són portadores, per defi· nició d’una forma diferent de fer empresa”, es pot llegir a l’informe.

El món cooperatiu ha de trobar camins conjunts i buscar el contacte amb les iniciatives transformadores amb les quals té molts punts d’intersecció.

Un doble repte per al cooperativisme

El cooperativisme s’enfronta, doncs, a un repte doble, segons conclou l’Informe sobre Economies Transformadores. D’una banda, la forta capacitat del neoliberalisme per ab· sorbir les demandes ciutadanes. L’altre rep· te és que amb la multiplicació de moviments que suposen una competència de l’oferta amb valors es deixi al marge el cooperativis· me. El món cooperatiu ha de ser capaç de trobar camins conjunts i buscar el contacte amb les iniciatives transformadores. Només cal entrar al joc. “Les possibilitats són molt àmplies perquè entre totes aquestes eco· nomies hi ha molts punts d’intersecció. I en aquests punts, sempre s’hi troba el coope· rativisme i els seus valors”, es pot llegir a l’estudi.


54 móncooperatiu coop

GESTIÓ

El pla de treball 2018 presenta una Federació més innovadora, oberta i participativa que s’adapta a l’entorn dinàmic que planteja una societat viva com l’actual i, alhora, defineix una proposta de model cooperatiu que assumeix el repte de la consolidació de l’estratègia definida en els eixos del nostre pla 2016-2019.

Un pla de treball per consolidar el model cooperatiu GUILLEM PERDRIX

Director de la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya.

L

a Federació vol ser un referent per a totes aquelles persones i organitzacions properes al cooperativisme, amb voluntat de transformació social des d’una pràctica empresarial basada en la primacia de les persones sobre el capital, el desenvolupament sostenible i la responsabilitat social, amb capacitat d’influència en la societat. Concretament, en l’eix de la representativitat del model cooperatiu, es presenta l’estudi “Economies transformadores i cooperativisme”, que permetrà descriure les noves economies (femenina, col·laborativa, del bé comú i circular) i la seva relació amb el cooperativisme; identificar-ne els actors, les característiques i els camins potencials que obren per al sector cooperatiu, tant de possibles espais de col·laboració com d’oportunitats de mercat. Amb l’objectiu d’incrementar el nivell de relació i d’influència davant l’administració pública, es preveuen visites amb els principals grups parlamentaris, les conselleries i els departaments de govern. Es vol potenciar la representació territorial, intensificant el desplegament del programa Municipi Cooperatiu, que ja disposa de més de vint-i-cinc municipis i dos territoris adherits, i que representa més de mil sis-centes cooperatives de treball. I establir col·laboracions estables amb la Xarxa d’Ateneus Cooperatius distribuïda per tot el territori català.

coop 2018

En l’eix de la visibilitat, cal treballar per tal de posicionar el model d’empresa cooperativa com a alternativa reconeguda i viable, en l’àmbit econòmic i social, i reforçar la participació en les principals activitats vinculades a l’economia social (Dia Internacional del Cooperativisme, o la Fira d’Economia Solidària, etc.). Generar relat i difondre coneixement sobre cooperativisme mitjançant les revistes .COOP i Nexe, i afavorir un major coneixement del model cooperatiu en l’àmbit educatiu, a través dels programes Cultura Emprenedora a les Escoles en col·laboració amb la Diputació de Barcelona i l’Un, Dos, Coop amb la cooperativa Suara. Cal destacar la integració del baròmetre cooperatiu i del sistema de càlcul de l’impacte social ValorSocial.coop, per facilitar la participació, millorar el coneixement de la realitat cooperativa i mostrar l’impacte i el retorn econòmic i social generat per les cooperatives de treball a Catalunya.

La Federació es proposa implementar un programa d’acompanyament a les cooperatives de creixement i consolidació, a partir de l’experiència de mentoring.


55

Dins l’eix de la dinamització i l’enfortiment i perquè les cooperatives puguin cooperar i crear possibilitats de negoci, s’aposta per incrementar el coneixement sectorial entre elles mitjançant activitats amb especialitzacions sectorials i missatges específics. Es vol facilitar un procés de creixement en les diverses etapes de la cooperativa i, per això, es duran a terme tot un seguit de programes d’orientació i suport en la gestió. Des de l’àmbit formatiu s’aposta per un catàleg estratègic centrat en les habilitats personals i directives, la gestió empresarial i el model societari cooperatiu, on les accions seran impartides per les cooperatives expertes de la Federació. Es preveu un programa pilot d’orientació en el disseny de plans formatius en les cooperatives associades. Destaca el programa d’enfortiment per a la implementació de processos de qualitat, de mesures d’innovació empresarial i de millores en l’estratègia de comercialització de les cooperatives, així com les accions per acompanyar-les en els processos d’incorporació de noves persones sòcies. També s’ha de posar en valor l’impuls als espais de creixement empresarial com ara el Café de la Federació, que aquest darrer any ha organitzat onze sessions i ha tingut la participació de més de vuitanta cooperatives. En referència al programa d’enfortiment financer impulsat des de la Fundació Seira, aquesta nova edició tindrà un redisseny en la formació en gestió financera i finances cooperatives, l’articulació d’un itinerari de formació integral en gestió empresarial, economia cooperativa i finances cooperatives, així com una diagnosi i orientació financera de les cooperatives de treball. En l’eix de la creació, el pla vol afavorir la creació i prescripció de cooperatives. Preveu activitats de sensibilització, formació i acompanyament al personal tècnic de les àrees de promoció econòmica en base a l’experiència adquirida fruit de la participació en el programa europeu de transformacions empresarials Saving Jobs. La informació, l’orientació i la formació per a persones emprenedores i el desenvolupament

d’eines específiques a la creació, com ara les guies de plans d’empresa sectorials, seran claus per al foment de l’emprenedoria cooperativa. Es preveu la creació d’una eina digital per elaborar plans d’empresa cooperatius on-line. Per tal de donar suport a la consolidació de noves cooperatives, la Federació es proposa implementar un programa pilot d’acompanyament en els processos de creixement i consolidació, a partir de l’experiència del mentoring. Aquest programa d’apadrinament cooperatiu aportarà coneixements pràctics sobre el model cooperatiu i l’activitat empresarial per part d’una cooperativa experimentada a una nova cooperativa. En aquest primer període, es preveu la creació d’un màxim de dotze matxings. El darrer eix, comunicació i participació, preveu el disseny i la implementació d’un nou pla de comunicació centrat en tres grans línies de treball: la Federació, veu del cooperativisme de treball; la Federació, espai de suport de la idea cooperativa a la consolidació; la Federació, xarxa activa de cooperativistes. Aquest any es té previst fer un restyling de la imatge corporativa, un nou espai web, un motor de cerca de l’oferta de cooperativisme de treball existent i una campanya de difusió externa. Créixer en nombre de cooperatives segueix sent un dels principals reptes. Actualment, més de 575 cooperatives participen de la Federació, i amb l’impuls de l’actuació “Federa’t” s’espera afavorir la captació i l’afiliació de noves cooperatives. Per tal de millorar el coneixement del cooperativisme de treball existent, es preveu identificar, actualitzar i fer un mapeig de les cooperatives actives del territori. Destaquen les més de cent quaranta cooperatives federades que pertanyen a la Sectorial d’Iniciativa Social. Enguany vol traslladar les propostes del model cooperatiu i de l’economia social a la gestió dels serveis d’atenció a les persones, a crear de noves cooperatives d’iniciativa social i facilitar l’enfortiment de les cooperatives de la sectorial i el coneixement i la intercooperació entre elles.

Es duran a terme programes d’orientació i suport en la gestió de les cooperatives. S’aposta per un catàleg formatiu estratègic on les accions seran impartides per les cooperatives expertes de la Federació.

Créixer en nombre de cooperatives segueix sent un dels reptes principals. L’actuació “Federa’t” és un impuls en aquest sentit i s’espera afavorir la captació i l’afiliació de noves cooperatives. coop 2018


56 móncooperatiu coop

ENTREVISTA  

Álvaro Porro, comissionat d’Economia Social, Desenvolupament Local i Consum de l’Ajuntament de Barcelona

“Hem de deixar de veure l’activitat en economia social i solidària com una activitat voluntariosa” JORDI GARRIGA

Periodista especialitzat en comunicació corporativa i empresarial. Col·labora en diferents organitzacions, col·legis professionals i

Fotos JORDI PLAY

editorials en l’elaboració de continguts i gestió i coordinació de projectes editorials. És autor de diferents llibres i publicacions.

A

quest activista de l’economia social dirigeix des de l’estiu del 2017 l’àrea de l’Ajuntament de Barcelona que s’ocupa de l’economia cooperativa, social i solidària de la ciutat, així com de les polítiques de temps i economia de les cures, juntament amb l’àmbit de consum. És des d’aquí des d’on el govern de la ciutat du a terme la configuració i estructuració de les noves polítiques públiques que han de fer possible, entre altres qüestions, l’enfortiment i la promoció de l’economia social i solidària i el consum responsable. Es tracta de consolidar l’articulació d’una visió i una estratègia orientades a una economia social plural, i transformadora en la qual, sens dubte, les cooperatives de treball també hi tindran un paper fonamental. Què entenem avui per economia social i solidària? No soc molt amic de les definicions i les etiquetes. En tot cas, jo entenc per economia social aquella que posa en el centre les persones, així com el fet que estigui molt arrelada a la comunitat on es desenvolupa. És l’economia que intenta facilitar la vida de les persones. En general, parlem de projectes o iniciatives econòmiques transformadores des de l’eix de les persones i el compromís amb l’entorn. A l’Ajuntament utilitzem l’etiqueta d’economia solidària com un paraigua integrador per a totes les pràctiques econòmiques que volen transformar la forma de fer empresa, el model

coop 2018

econòmic, les millores socials, etcètera. També tenim en compte aquelles pràctiques transformadores relacionades amb les formes de democràcia, tant pel que fa a la participació com a la propietat, així com pel fet d’incorporar elements d’impacte social. Quan parlem de les iniciatives i projectes que es mouen en aquest àmbit, ens adonem que es tracta d’un ecosistema molt divers i asimètric i se’n pot fer una fotografia basada en dos eixos cartesians: a la X hi figuraria la preocupació per l’impacte social i ambiental del projecte, i a la Y la democràcia en la forma de governar i de propietat. I tot plegat té una afectació directa en la forma de consum? Sí, és clar. Dins de les pràctiques hi incloc el consum. L’economia social no només afecta en la forma d’emprendre. El consum és igual d’important. De fet, una de les claus d’aquestes iniciatives és que comporten una nova forma de consumir, també preocupada per l’impacte social i tot sovint mediambiental. Hem d’entendre que si parlem de pràctiques transformadores és, precisament, perquè tenen una afectació transversal, que va des de l’actitud i el compromís del qui proposa fins a l’actitud i el compromís de qui consumeix. Quina diferència hi ha entre l’econo· mia social i solidària i l’economia col· laborativa? Aquesta última ha tingut darrerament mala premsa per platafor·


57

PERFIL Economista nascut a Madrid, Álvaro Porro té una llarga trajectòria en l’àmbit de l’activisme per la sobirania alimentària, el consum responsable i sostenible, l’economia social i solidària, la defensa de l’habitatge i els processos de participació. És cofundador de la revista Opcions, especialitzada en consum i estils de vida transformadors, i ha format part del Centre de Recerca i Informació sobre el Consum (CRIC). Va coordinar el projecte de recerca Consum i Canvi Global 2020-2050 de la Fundació de la Universitat Complutense de Madrid. A més, és un dels creadors del projecte d’emprenedoria col·lectiva Estrer.cat, fet en col·laboració amb l’Institut de Govern de Polítiques Públiques (IGOP). Abans del seu actual càrrec, va ocupar la direcció de l’àrea de desenvolupament socioeconòmic de proximitat de Barcelona Activa (Ajuntament de Barcelona).

coop 2018


58 móncooperatiu coop

“Dins l'economia de plataforma, ens referim a projectes col·laboratius quan es basen en una relació entre iguals, que procura tenir un model de governança més democràtic, que intenta generar accés obert a la seva tecnologia.”

mes poc “col·laboratives”, com podrien ser Airbnb, entre d’altres. Certament aquesta etiqueta ha estat molt maltractada, en el sentit que s’ha fet servir de manera molt intensa i molt confusa. Ara, per tant, costa dir què és què. Hem de reivindicar el concepte d’economies col·laboratives, sobretot pel que fa al seu plantejament inicial i més sincer. Cal saber distingir el gra de la palla i saber entendre què és el que diferencia una cosa de l’altra. Nosaltres, per distingir-ho fem servir el concepte d’economia de plataforma, per referir-nos a tota aquesta economia que està al voltant de la intermediació a través de plataformes digitals. Això ens permet establir, dintre de tot el que és l’economia de plataforma, quina és la part que parla d’economies col·laboratives i que es basen realment en un model de negoci que es regeix pel concepte de col·laboració. Per tant, assumir el concepte d’economia de plataforma ens permet també tenir més clar el concepte d’economia col·laborativa. I aquí podem establir diferents criteris que són rellevants. El principal és que sigui una relació entre iguals. El que en anglès es diu el pier to pier, és a dir, que no partim d’una relació entre un professional i un consumidor i que, per tant, l’activitat que fan no la fan com una activitat professional. Després, i aquí cal dir que això té molt a veure amb el bagatge cooperativista, el model de governança i pro-

coop 2018

pietat de la plataforma. De la mateixa manera que en el seu moment ens va preocupar la propietat i la governança de les fàbriques, ara ens ha de preocupar la propietat i la governança de les plataformes. També són importants les llicències i el tipus de tecnologia que es fa servir: no és el mateix basar-se en tecnologies lliures o open source que en tecnologies que no ho siguin. I cal veure la preocupació per l’impacte social i ambiental de l’activitat que generes. Per tant, un projecte és col·laboratiu si es basa en plataformes de col· laboració? Així és. I tenim una sèrie de característiques que ens permeten indicar quin tipus d’economia de plataforma tenim al davant. Així, dins l’economia de plataforma, ens referirem a projectes col·laboratius quan es basen en una relació entre iguals, que procura tenir un model de governança més democràtic, que intenta generar accés obert a la seva tecnologia. L’economia col·laborativa és un tipus d’economia de plataforma molt específic. Així doncs, podem establir sense gaires dubtes que moltes d’aquestes plataformes que els últims anys han agafat gran dimensió i s’han fet molt populars, no són en realitat models col·laboratius. En poden tenir alguna característica, fins i tot n’hi pot haver algun una mica


59 ENTREVISTA

híbrid. La batalla, avui, és intentar recuperar de nou l’etiqueta i dir les coses pel seu nom. A partir d’aquí, tot el que siguin negocis, per més que facin servir plataformes digitals d’intermediació, han de seguir el marc legal i normatiu establert. Quin potencial transformador real te· nen les iniciatives en economia social i solidària (ESS)? El potencial és realment molt alt. Com acabi sent d’alt realment exigeix tenir vocació d’arribar a majories socials. De vegades, veiem que són els mateixos responsables dels projectes els qui han d’apostar per sortir de les seves zones de confort i relacionar-se amb la resta del teixit econòmic. Que un projecte o una activitat estigui emmarcat dins l'ESS no vol dir que no hagi de ser ambiciós en els seus objectius. Encara necessitem que aquest tipus d’activitats tingui una tendència més gran a l’hora d’accedir al crèdit, d’utilitzar el màrqueting o de tenir expectatives de creixement. S’estan fent passos, però encara queda molt camí a recórrer. Hem de deixar de veure l’activitat en ESS com una activitat voluntariosa. No ha de ser així. Hem de tenir vocació de contaminar la resta de l’economia i la societat, en un sentit positiu. Cal aprendre molt de l’economia comercial o clàssica, i a l’inrevés també. Què hauria d’aprendre l’economia clàs· sica de l’economia social? Per exemple, i com hem constatat en els últims anys, que l’economia social té una gran resiliència en èpoques de crisi, i aquest és un gran valor. Ho hem vist amb el cooperativisme, el qual ha tingut un comportament extraordinari aquests anys tan difícils.

La cooperativa és la forma més natural per emprendre projectes d’ESS? És difícil de dir. En tot cas, és una forma jurídica que ho facilita, i molt. Ser una cooperativa no és garantia, però és cert que partir d’una estructura que facilita la democràcia és un punt de partida molt bo per emprendre projectes d’ESS. Com estan transformant l’activitat els projectes d’ESS en una ciutat com Bar· celona? A quins sectors afecta més? A Barcelona tenim una ESS molt forta. Està en ebullició i cada vegada hi ha més gent que ho contempla com una forma d’encarar el seu futur. Pel que fa a sectors, i per les dades que tenim, veiem que l’àmbit de l’ESS és un àmbit molt femení, amb persones d’entre trenta i quaranta-cinc anys i amb una formació mitjana alta. Per altra banda, tenint en compte els sectors d’activitat, els àmbits on més projectes d’ESS trobem són l’educació, les activitats ambientals i els serveis auxiliars. Entre aquests últims, hi ha iniciatives molt interessants en comunicació, cures, el tercer sector en general i fins i tot en el sector tecnològic.

“Tots els instruments d’articulació del sector, com és la Federació de Cooperatives de Treball, són necessaris. En dos anys i mig s’ha fet un desplegament molt important per part de l’Ajuntament, que no hauria estat possible sense la col·laboració d’aquestes entitats.”

UN PLA D’IMPULS PER PROMOCIONAR I REFORÇAR L'ESS

U

na de les eines que l’Ajuntament de Barcelona té per promoure l’economia social i solidària és el Pla d’Impuls. Aquest pla s’estructura en dos eixos principals: la promoció i el reforç. Pel que fa a la promoció, es tracta de mesures de sensibilització i difusió per normalitzar l’economia social i solidària, establir-hi simpaties, donar-hi receptivitat social i estimular-hi la participació ciutadana.

També inclou mesures d’impuls per generar noves iniciatives, així com transformar societats mercantils ja existents en entitats d’economia social i solidària, o apropar-les-hi. Quant al reforç, es tracta d’enfortir i millorar les iniciatives d’economia social i solidària ja existents per consolidar-les i desenvolupar-les. També per millorar-ne l’articulació socioempresarial, sociopolítica i sociocomunitària.

Amb aquests objectius, s’han desenvolupat diversos projectes que s’agrupen en sis línies de treball: acompanyament i informació; finançament; intercooperació; comunicació i relat; equipaments i recursos, i territorialització i acció comunitària. Per a més informació: http://ajuntament.barcelona.cat/economia-socialsolidaria/ca

coop 2018


60 móncooperatiu coop

Pel que fa a les cooperatives que es dediquen a l’ESS, en teniu dades? Sense entrar en dades concretes, sí que és remarcable el fet que gaudim d’un ecosistema de cooperatives petites i mitjanes molt compromeses, sobretot en el sector serveis, que són molt dinàmiques i actives. També tenim grans portaavions del cooperativisme, en el bon sentit de la paraula, que estan en un moment molt bo, reconnectant amb més força amb valors i pràctiques pròpies de l’ESS, com podrien ser Abacus o Suara. Estem vivint, tant en els actors grans com en els mitjans o més petits, un moment molt interessant. Després ens trobem amb projectes més grans, d’àmbit nacional o estatal, que són més difícils perquè necessiten economies d’escala per créixer en el sector on es mouen, amb un gran arrelament a Barcelona —encara que algunes no hi hagin nascut—, com són la plataforma de serveis energètics Som Energia, o els projectes bancaris Fiare, o Coop57, per citar-ne alguns. I també observem projectes nous, que connecten amb els projectes de plataforma digital, i que nosaltres anomenem projectes de cooperativisme de plataforma. Això seria com aplicar l’ESS a les comunitats col·laboratives i, en particular, a l’experiència cooperativa. Aquí tenim experiències molt engrescadores com Som Mobilitat, i d'altres molt innovadores com Salus Coop, una plataforma de ciutadans que cooperativitzen les seves dades de salut. En clau d’habitatge tenim el cohabitatge en cessió d’ús. Veiem com s’està generant tot un ecosistema a la ciutat que pot obrir nous camins.

Què pot aportar el cooperativisme a l’ESS, tenint en compte el bagatge històric que ja acumula a casa nostra? Pot aportar moltíssim, això és evident. Hem d'aprofitar el gran patrimoni històric i cooperatiu que tenim a Barcelona. Tenim una gran experiència en la gestió col·lectiva i això és cabdal. D’altra banda, la idea d’emprenedoria col·lectiva és relativament nova, però tot i així és clar que és una forma de continuïtat a l’experiència del cooperativisme. A més, el cooperativisme ens ensenya que existeix una alternativa real als models més liberals. És un exemple històric que hi ha formes diferents de fer empresa, tant a petita com a gran escala. I vull posar l’accent en la gran escala. Per això, el cooperativisme també ens està ensenyant el camí de la intercooperació, imprescindible en moltes ocasions per fer viables projectes més grans. En tot cas, no hem de pensar que la cooperativa i l’ESS són per a projectes petits. Un cas clar és la cooperativa basca Mondragón, la cooperativa industrial més gran del món. Ens calen actors grans. El gran repte, però, és com créixer sense perdre les pràctiques en ESS. Quina relació teniu amb entitats com la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya? Tenim molt clar que l’Ajuntament no fa ESS. Ho facilita per tal que pugui créixer i expandir-se i que les persones que volen fer ESS trobin en l’Ajuntament un facilitador de les eines necessàries. Per tant, tenim clar que tots els instruments d’articulació del sector, com és la Fe-

UN MAPA DE L’ECONOMIA SOCIAL I SOLIDÀRIA SORPRENENT

E

n l’inici de l’actual mandat, a l’Ajuntament de Barcelona es va fer un mapa de l’economia social i solidària (ESS) a Barcelona, el qual indica que hi ha força activitat en aquest àmbit, que representa un 7% del PIB i un 8% en ocupació. Álvaro Porro explica que fins aleshores no s’havia fet cap exercici similar i que, per a ell, el resultat va ser bastant sorprenent. “Aquest 7% diu moltes coses —relata—. És cert que encara és un àmbit petit, però alhora també ens diu que és un actor real, més del que ens pensàvem. Per tant, aquest mapa va ser una forma de dir-nos:

coop 2018

‘Compte, existim!’. I així és. Aquí tenim un actor que tant la ciutadania com l’administració ha de tenir en compte, ja que és, ja avui, una forma real de fer feina i de crear ocupació”. És d’acord amb això, precisament, que l’Ajuntament, a través de Barcelona Activa, ha obert punts d’assessorament, d’informació i de formació en ESS. “També són importants noves línies de crèdit i d’ajut en el finançament —afegeix Porro—. Per exemple, hi ha una nova subvenció que ha ajudat uns dos-cents cinquanta projectes d’ESS i que està dotada amb un milió d’euros”.


61 ENTREVISTA

deració de Cooperatives de Treball o d’altres, són absolutament necessaris. La capacitat de fer política pública, en aquest sentit, és molt limitada, i per tant per a nosaltres aquestes entitats són el primer i més gran interlocutor. En dos anys i mig s’ha fet un desplegament molt important per part de l’Ajuntament, que no hauria estat possible sense la col·laboració d’aquestes entitats. L’aposta per l’economia social és una prioritat per a l’Ajuntament de Barcelona? L’actual govern de l’Ajuntament de Barcelona està fent un gran esforç per construir una aposta econòmica diferent. Això es tradueix a enfortir el sector públic, i també promoure un sector privat amb més retorn social, el que nosaltres anomenem empresa ciutadana. El que volem és que la ciutadania sigui conscient que hi ha moltes formes de fer economia i que es pot anar més enllà dels models econòmics convencionals. Amb aquest objectiu, cal dur l’ESS als sectors on més costa, com és en barris on no és tan present, o en col·lectius que potser no la coneixen, com el de les persones migrades. Cal potenciar l’emprenedoria cooperativa i endegar el debat de l’ESS respecte

“No hem de pensar que la cooperativa i l'economia social i solidària són per a projectes petits. El cooperativisme ens està ensenyant el camí de la intercooperació, imprescindible en moltes ocasions per fer viables projectes grans. El gran repte, però, és com créixer sense perdre les pràctiques en ESS." de les noves tecnologies. Tenim molta feina per davant i s’està fent molta feina. Per exemple, estem construint un front de ciutats amb mirades transformadores de l’economia. També és remarcable la qüestió de la contractació social responsable. Una manera de contaminar tota l’activitat econòmica amb l’ESS és incloure clàusules socials i ambientals en la contractació. En això, l’Ajuntament va al capdavant i està liderant el procés de canvi que s’està donant en el municipalisme en aquest sentit. Al final l’Ajuntament és pràcticament la principal empresa de la ciutat i, per tant, és amb aquest tipus d’actuacions com podem anar impregnant tots els sectors econòmics amb ESS.

coop 2018


62 móncooperatiu coop

MARC LEGAL

Fa poc més d’un any, el febrer del 2017, el cooperativisme es va trobar davant un dilema que no havia buscat, però que les pràctiques empresarials promogudes per algunes organitzacions, l’objectiu de les quals sembla exclusivament la maximització del benefici, ens van imposar.

La modificació de la Llei de cooperatives JOSEBA POLANCO

Director de la Confederació de Cooperatives de Catalunya

L

a imposició rau en el fet que es va utilitzar la figura jurídica cooperativa com a baula d’una cadena de valor econòmic que feia servir la cooperativa en la seva part més feble, en un exercici d’enginyeria jurídica totalment allunyat del cooperativisme real. Concretament, a través de la modificació de la Llei de cooperatives, s’imposava la incorporació com a socis a persones que volien treballar, però que mai s’havien plantejat l’organització autònoma col·lectiva com a treballadors per compte propi ni com a cooperativistes. La modificació imposava la cooperativa a persones que estaven en una situació de precarietat extraordinària; per tant, res a veure amb el fet de l’autogestió que suposa la participació en una cooperativa per resoldre col·lectivament les necessitats individuals. Les cooperatives que neixen des d'aquesta perspectiva és evident que no conjuguen els elements fonamentals del cooperativisme, com ara els seus principis i valors. No tenen res a veure amb la lliure adhesió o la baixa voluntària, la gestió democràtica, la formació, el compromís amb la comunitat o la intercooperació. Per contra, sí que feien una efectiva participació econòmica. Una empresa cooperativa que no és controlada pels seus socis sinó per altres empreses, que fins i tot tutelen l’elecció i el funcionament dels òrgans socials i que no té capacitat ni tan sols per establir l’organització

coop 2018

de la feina, no té res a veure amb una cooperativa. Que hi hagi cooperatives en aquestes circumstàncies fa molt de mal al cooperativisme. A més, com a societat no podem oblidar que un sector econòmic amb una cadena de valor afegit de dubtosa viabilitat no pot ser mantingut artificiosament i, en tot cas, de cap manera pot fer-se establint condicions d’explotació en la baula més feble per tal que la resta de la cadena mantingui una rendibilitat. L’explotació de persones sotmeses a condicions laborals infrahumanes, que no permeten desenvolupar una vida digna, atempta la salut i la resta de condicions de vida i, a més, implica una socialització de despeses, en salut i altres àmbits dels serveis públics, que haurem d’assumir conjuntament la societat.

La modificació d’aquesta normativa imposava la cooperativa a persones que estaven en una situació de precarietat extraordinària. Res a veure amb la lliure adhesió, la gestió democràtica o el compromís amb la comunitat.


63

Davant aquest dilema, de difícil solució, es va optar per facilitar la millora de les condicions de vida de les persones més febles, a través d’una solució que havia de ser transitòria, amb una solució que al cooperativisme no agradava, però que pretenia que es pogués actuar i tenir èxit judicialment. Evidentment, la regulació obre portes que preferiríem mantenir tancades perquè poden afectar l’autoregulació, tot i així s’han establert unes condicions per a determinades dimensions empresarials, que a Catalunya assoleixen molt poques cooperatives, i que comporten unes exigències de protecció més altes que les que ja establia la Llei de cooperatives. No podem oblidar que la llei sempre ha tingut establerts uns mínims per sota dels quals no es permet l’autoregulació: relatives a treballs nocturns, insalubres, penosos, nocius o perillosos; les normes reguladores del règim de la Seguretat Social; les normes sobre prevenció de riscos laborals; les causes legals de suspensió i excedència. Ara bé, les condicions de treball que s’han d’acomplir no són taxatives, encara es permet un marge d’autoregulació quan s’indica que “les condicions de treball han de ser, com a mínim, efectivament equivalents a les que reconeguin els convenis col·lectius laborals que siguin aplicables” i “pel que fa a la protecció social, ha d’ésser equivalent a la dels treballadors inclosos en el règim general de la Seguretat Social”. Amb aquesta regulació, també es pot aconseguir posar una barrera que busqui desanimar

l’extensió d’aquesta enginyeria jurídica en altres sectors. Finalment, vam acceptar l’acord perquè vam trobar un punt d’equilibri que, com dèiem, ajudava els més febles, però també demanàvem que es fes un seguiment i que aquest seguiment es fes des del Consell Superior per la Cooperació. Trobem que ja ha passat prou temps per fer una avaluació que permeti veure els resultats de la modificació de la llei i si ha tingut els efectes que es buscaven o, contràriament, no ha servit i, a més, si la modificació que volíem que fos transitòria s’ha de mantenir encara o es pot ajustar per reduir al màxim les limitacions a l’autoregulació que suposava.

coop 2018


64 móncooperatiu coop

SOCIETAT  

Valors, objectius i dinàmiques de treball en claustres escolars com els que mostra aquest reportatge confirmen que el tàndem escola i cooperativa de mestres suma sinergies que beneficien alumnes, famílies i mestres. Fer pinya ajudant els alumnes a créixer de manera cognitiva i emocional conviu en harmonia amb la cooperació, els valors democràtics i la implicació de l’esperit cooperatiu. Orígens personals van fer néixer aquests projectes que anys després mantenen encara la seva humanitat com a timó.

Mestres que eduquen i cooperen

Entrem en el dia a dia de tres centres d’ensenyament que són cooperativa de mestres per conèixer els perquès i els resultats del seu batec. Totes tres formen part de la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya. CARME ESCALES

Periodista freelance, especialista en reportatges i entrevistes. Col·labora a El Periódico de Catalunya i a les revistes Descobrir i Capçalera, entre

“U

n lloc per viure més tranquil, als afores de Barcelona, i una escola per dedicar-se al magisteri”. Aquella recomanació que un metge va fer als pares d’una noia que, en acabar els seus estudis de magisteri, tendia a la depressió és el fonament de l’escola Guinardó. El seu pare, farmacèutic, va fer cas del consell mèdic i va comprar un solar per fer una casa al carrer Doctor Valls del barri del Guinardó, aleshores extraradi de la ciutat. La família va canviar el centre on vivien per la calma i els aires més purs. I l’any 1927, la filla, Maria Baró, una jove mestra, inaugurava l’escola amb onze alumnes de diferents edats. “Tothom la coneixia com l’escola de Doña María”, explica la Montserrat Baró, neboda de la fundadora, que també en va ser directora i mestra. Educació oberta, molt innovadora, on els nens ballaven i cantaven. Música i diàleg eren ja en les arrels del que als anys vuitanta va esdevenir una cooperativa de mestres. Tretze professors van trobar en la fórmula de cooperativa una evolució natural del que ja feien els seus antecessors, una escola

coop 2018

d’altres mitjans locals i estatals. És autora dels llibres Sagrada Família, el dia a dia rere la bastida (UOC); 9 mesos des de dins (Columna) i la Guia de Bélgica (Ecos Travel Books).

de barri, a prop de les famílies i amb molt de contacte entre alumnes i mestres. “Avui som cinquanta-dues mestres —quaranta-tres cooperativistes— i totes les decisions les prenem conjuntament. Tenim entre mans un projecte educatiu compartit igual entre tots”, explica el director, Francesc Navarro.

"A l'escola Guinardó tenim 693 alumnes en dues línies de P3 a 4t d'ESO i una escola de música pròpia. La idea de cooperativa i de formar part de la Federació ens aporta un sentiment de pertinença". Han promogut la creació de dues cooperatives d'alumnes.


Escola Guinardó

65

Tot consensuat

“En un moment de grans innovacions educatives, cada petit canvi que volem generar el consensuem. Això ho fa tot una mica més lent, però més democràtic”, diu el cap d’estudis de primària Josep Maria Rodés. L’escola té 693 alumnes en dues línies de P3 fins a 4t d’ESO, i una escola de música pròpia amb cent cinquanta alumnes. “Com a centre concertat que som, hem de retre comptes a l’administració i al mateix temps els pares ens demanen avenços i millores. Tot això ens estimula”, expliquen els mestres. “Som com una pime gran, amb cent treballadors, però les persones es trien de manera individual i la qualitat, els valors i la implicació són l’objectiu comú. La idea de cooperativa i encara més de formar part de la federació ens aporta un sentiment de pertinença i ens dona aire”, afegeix la sotsdirectora i cap d’estudis d’infantil, Mònica Calduch. Lligat a la matèria d’economia i emprenedoria, l’escola ha promogut la creació de dues cooperatives d’alumnes a 4t d’ESO. Amb la idea d’ampliar-ho a altres cursos, apropen així els valors de cooperar com a filosofia de treball.

L’aixopluc d’un psiquiatre i pedagog per a infants amb discapacitat

El psiquiatre d’infants i catedràtic de pedagogia de la Universitat de Barcelona Jeroni de Moragas dona nom i origen a una altra escola gestionada per professionals constituïts en cooperativa de treball associat. De Moragas va entendre que també els infants amb alguna discapacitat tenien dret a anar a l’escola. I a casa seva, al carrer d’Iradier de Barcelona, l’any 1940, va posar en marxa la primera escola a Catalunya d’educació especial. Quan va morir Jeroni de Moragas, l’any 1965, el projecte ja tenia un esperit molt familiar on pares i mestres feien pinya. Aquell format familiar encaixava molt bé amb el model de cooperativisme i l’any 1980 els mestres van voler continuar el projecte i van esdevenir cooperativa de professionals, ara amb una quinzena de membres. “Cadascú és copropietari del projecte, i l’escola serà el que nosaltres hi aportem, la suma de tots fa el projecte i el que nosaltres decidim serà el motor de la nostra motivació”, expressa Jordi Lobo, que presideix la cooperativa.

L'escola Guinardó és una escola de barri, a prop de les famílies i amb molt de contacte entre alumnes i mestres.

coop 2018


66 móncooperatiu coop Vestits a mida

Jordi Play

L’escola Moragas imparteix educació infantil, primària i secundària amb currículums adaptats a cada alumne, dels quatre fins als vint-i-un anys. “Som una escola molt petita, tenim quaranta alumnes i setze professionals. Fem vestits a mida, proposem activitats molt pensades per al Joan, la Marta i el Pere, la suma de moltes particularitats fan el total, i logopedes i fisioterapeutes han de refer cada any els seus guions de treball”, detalla Lobo, des del número 18 del carrer de Panamà, on ara és l’escola. El principal avantatge de ser cooperativa —diu— és que cadascú de nosaltres és i se sent agent transformador. Tants caps, tants barrets. Cada vot implica el valor del compromís”. L’inconvenient? “Potser és més difícil governar un col·lectiu amb diferències de criteri, no és una fórmula que faciliti decisions, ni reaccions ràpides, que tothom tingui vot no és un avantatge, però sí que ens garanteix els mateixos drets”, diu Jordi Lobo.

Llar d'infants El Molí

Cinc dones, cinc sòcies

A dalt, la classe de gimnàstica a l'escola Moragas, el primer centre d'educació especial que hi va haver a Catalunya. A sota, alumnes de la llar d'infants municipal El Molí.

"Ser cooperativa ens fa sentir a tot l'equip part del projecte, tot passa per la nostra taula de diàleg, on totes les decisions són compartides". Per a les cinc sòcies de la cooperativa d'iniciativa social i educativa El Cargol, "l'educació ha de ser un projecte organitzatiu sense afany de lucre, net i transparent". coop 2018

Motivades per la necessitat d’obrir un espai per als nens i nenes de mares que entraven al món laboral, cinc noies van obrir l’any 1982 a Molins de Rei l’escola bressol El Cargol. Ho feien com a cooperativa d’iniciativa social i educativa, gestionant-se elles mateixes com a servei professional i de qualitat. Avui, la cooperativa El Cargol, amb sis sòcies, gestiona tres escoles bressol de 0 a P2: una de privada subvencionada, l’originària que comparteix nom amb la cooperativa, El Cargol, i dues de titularitat municipal: les llars d’infants municipals (LIM) El Molí i La Traca. Totes són a Molins de Rei i caminen sobre un projecte pedagògic basat en la llibertat de moviment i l'acció dels infants, però cadascuna amb la seva singularitat. “Ser cooperativa ens fa sentir a tot l’equip part del projecte, tot passa per la nostra taula de diàleg, on totes les decisions són compartides”, explica Marta Roca, cooperativista i una veritable apassionada de la revolució de la infància. Bevent de referents com la neurociència, la pedagogia sistèmica i els models educatius alternatius més comuns al nord d’Europa, l’autonomia i la singularitat de cada infant són al centre del seu treball, una tasca que encaixa molt més amb un sistema de gestió cooperatiu, com reconeix Roca. “L’educació no hauria de ser un negoci ni una empresa. Un projecte organitzatiu sense afany de lucre és més net i transparent. Els nostres guanys reverteixen en el centre, on totes juntes decidim cuidar un jardí en comptes de construir un patí. Aquestes són les coses que, a mi personalment, em fan sentir més tranquil·la”, diu Marta Roca.


67 SOCIETAT

La incòmoda burocràcia

La vocació d’aquest projecte educatiu és l’acompanyament dels infants, basat en l’escolta i el respecte profund, donant valor al seu entorn proper i al seu desenvolupament propi i únic. I cercar la millor manera i les eines per fer-ho fa que les tasques d’administració, facturacions, justificacions al municipi signifiquin una feinada afegida al col·lectiu de mestres pel fet de ser una cooperativa. Les enforteix ser part de la Federació, però no són tan actives com voldríem en la interacció amb la resta d’escoles bressol municipals. Els és un handicap destinar més temps a la seva missió educativa. Valors i emocions que afloren transversalment

La importància de les emocions és comuna en els projectes educatius de les escoles Guinardó, Moragas i les de la cooperativa El Cargol. “Posem paraules a les emocions, donem temps i apoderem els infants per anar prenent consciència i adquirint recursos per gestionar tot allò que viuen, senten, i necessiten. I des d’aquesta tranquil·litat interna, tenen espai per a nous aprenentatges”. Així concreten les cooperativistes d’El Cargol el relleu de les emocions en la seva missió educativa. “Les relacions humanes són motor de canvi, el tracte personal és l’eina principal per ajudar a créixer no tant des d’un punt de vista cognitiu, sinó emotiu. La intel·ligència emocional guia la nostra manera específica de treballar i relacionar-nos amb els alumnes”, diuen des de l’escola Moragas, on els valors de la proximitat i familiaritat han contribuït a l’ensenyament individualitzat que els caracteritza. Tots aquests projectes educatius treballen

amb material sensible: el creixement, la formació, la mirada de la vida des dels ulls d’infants i joves, amb totes les capacitats ben despertes o assumint dificultats en algunes. “Som escola i els alumnes han de sortir amb coneixement de continguts, però com volem que surtin? Volem que se n’emportin alguna cosa més?”, exposen obertament des de l’escola Guinardó. Cursos com els de Rosa Sensat, manuals, guies de treball i també experiències en altres projectes educatius, alguns d’ells també cooperatives de mestres, ajuden tots aquests professionals a enriquir-se i a tenir eines per ensenyar als alumnes que els valors, els hàbits i les emocions han de tenir tant de pes en les seves vides actuals i futures com els mateixos continguts curriculars. Les relacions que procuren establir cada dia aquestes escoles cooperativa amb altres cooperatives o entitats veïnals i amb les famílies són part del creixement transversal en valors i emocions que els guia. www.escolaguinardo.org Dr. Valls, 22-26 Barcelona

www.escolamoragas.com Panamà, 18 Barcelona

www.cooperativaelcargol.com Ferran Agulló, 5 Molins de Rei (Baix Llobregat)

coop 2018


68 móncooperatiu coop

INTERNACIONAL  

El passat 18 de gener Bruno Roelants va ser anomenat nou director de l’Aliança Cooperativa Internacional (ACI), la federació de cooperatives que reuneix i representa les cooperatives de tot el món des que va ser fundada a Londres l’any 1895. Roelants, que té més de trenta anys d’experiència dins el cooperativisme i fins ara era secretari general de la CICOPA, una entitat que entre el 2002 i el 2018 va passar de divuit països a trenta-dos, ens explica els projectes i objectius que té al capdavant de l’ACI.

Bruno Roelants, nou director de l’Aliança Cooperativa Internacional, ens parla dels reptes del cooperativisme mundial “Un dels principals reptes de l’ACI aquest any és dur a terme una millor avaluació de la contribució de les cooperatives als Objectius de Desenvolupament Sostenible”. Text SÍLVIA DÍEZ

“A

quest nomenament suposa una gran responsabilitat institucional si pensem que l’ACI celebra el seu 123è aniversari aquest any 2018. És l’únic organisme mundial i intersectorial de cohesió, animació i representació del cooperativisme. Ha sobreviscut dues guerres mundials, molts conflictes i crisis. També suposa una responsabilitat implementar tota la innovació estratègica requerida pels membres i impulsada pel seu president, el consell, l’assemblea general, les organitzacions regionals i sectorials”, declara Bruno Roelants, que fins aquest nomenament —i des del 2002— era secretari general de CICOPA, l’organització sectorial de l’Aliança Cooperativa Internacional per les cooperatives industrials i de serveis. Roelants substitueix com a director de l’ACI Charles Gould. “Ara la meva prioritat és implementar l’estratègia que mitjançant els seus òrgans el moviment cooperatiu elabori i defineixi. Precisament amb aquest objectiu, l’ACI acaba de llançar una gran consulta als seus membres per entendre

coop 2018

millor allò que esperen, i després, en funció dels resultats de la consulta construir una nova estratègia que s’haurà de desenvolupar durant la dècada vinent. L’ACI té un nou president, un nou consell i ara un equip d’implementació en parcial recomposició. Mentrestant hem d’acabar l’estratègia elaborada el 2012 per a aquesta dècada i començar a definir-ne una nova”, precisa Roelants. Actualment, l’ACI representa més de mil milions de persones de noranta-quatre països dels continents europeu, africà, americà i asiàtic. Unifica les cooperatives de tot el món i vetlla pels valors i principis cooperatius, alhora que defensa el seu model econòmic basat en els valors, el suport a les persones i les comunitats i en el fet que la cooperativa sigui un instrument que ajuda al seu desenvolupament. En aquesta dècada cooperativa que es va iniciar el 2012, l’ACI ha treballat intensament per defensar els interessos del moviment cooperatiu al costat dels responsables de l’elaboració de polítiques a escala internacional per aconseguir un increment de la incidència


69

“Demanem als dirigents que es reconegui la importància del cooperativisme i se li doni les polítiques públiques que necessita per créixer encara més i així resoldre millor les necessitats de la gent mitjançant la seva autoorganització.” seva autoorganització”, precisa Roelants, convençut que és necessària una nova definició de creixement cooperatiu que mesuri el seu impacte social mediambiental i la seva capacitat transformadora. La contribució del cooperativisme als ODS

del moviment cooperatiu. Des del 2014 l’ACI està present en el Business 20 (B20), on els líders empresarials formulen recomanacions als governs del G20 per assolir un creixement sòlid, sostenible i equilibrat de l’economia mundial. “Durant aquesta dècada cooperativa, el moviment cooperatiu ha fet passos endavant tangibles en el camp de la seva influència davant les autoritats públiques a tots els nivells i davant l’opinió pública. Malgrat tot, la incidència actual és encara molt modesta en comparació amb l’enorme importància quantitativa i qualitativa del cooperativisme en el món. Demanem als dirigents que es reconegui aquesta importància i que se li doni al cooperativisme les polítiques públiques que necessita per créixer encara més, i així resoldre encara millor les necessitats de la gent mitjançant la

Segons explica Roelants, “un dels principals reptes de l’ACI aquest any és dur a terme una millor avaluació de la contribució de les cooperatives als Objectius de Desenvolupament Sostenible”. L’ACI es va sumar a l’Agenda 2030 per al desenvolupament sostenible aprovada per les Nacions Unides el 25 de setembre del 2015 amb l’objectiu d’estimular l’acció en cinc esferes: el planeta, les persones, la prosperitat, la pau i l’accés a la justícia. Així, des d’aleshores, l’Aliança fomenta les contribucions de les empreses cooperatives als disset Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS), i aquesta feina es mostra mitjançant la plataforma de Cooperatives pel 2030. Des d’aquesta plataforma, les cooperatives tenen accés a la informació sobre els diferents ODS, formulen els seus compromisos i quatre cops l’any envien un informe sobre el seu progrés. Les àrees d’acció són: la protecció del medi ambient, la millora a l’accés de béns i serveis de primera necessitat, contribuir a tenir un sistema alimentari més sostenible i l’erradicació de la pobresa. Alguns dels compromisos suggerits són l’increment en un percentatge X de la quota d’energies renovables en la combinació energètica dels seus membres; el compromís a reduir el nivell de tractament post collita i les deixalles

LA CAMPANYA “COOPERATIVES CAP AL 2030”

E

ntre els objectius de l’ACI hi ha el de lluitar contra la pobresa i erradicar la fam. També hi ha la seguretat alimentària, la igualtat de gènere, la feina digna i la lluita contra el canvi climàtic gràcies a l’excepcional model de les empreses cooperatives que posen les persones en el centre de les seves accions.

En concret, amb la campanya “Cooperatives cap al 2030”, l’ACI treballa per educar les cooperatives sobre els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) de l’Organització de les Nacions Unides (ONU) i les ajuda a respondre a la crida que fa l’ONU. L’ACI ha identificat els objectius de més rellevància

per a les cooperatives dins els disset ODS i els ha agrupat en quatre àrees: • Erradicar la pobresa. • Millorar l’accés als béns i serveis bàsics. • Protegir el medi ambient. • Construir un sistema alimentari més sostenible. Dins de cada àrea d’acció, les cooperatives poden trobar

els objectius o compromisos recomanats per assolir-los, així com els indicadors que poden servir de guia per fer un seguiment del progrés d’aquest camí fins a assolir l’objectiu. Més informació: www.coopsfor2030.coop coop 2018


70 móncooperatiu coop

d’aliments en l’àmbit del detallista en un percentatge X per al 2030; o bé el compromís d’incloure els aspectes sostenibles en els informes de rendiment anual o reduir les petjades de carboni en un percentatge X per al 2030. “Les cooperatives tenen la missió de satisfer les necessitats i les aspiracions de les persones amb una visió a llarg termini. I com més gran sigui el component de desenvolupament sostenible i de protecció al medi ambient en la satisfacció d’aquestes necessitats i aspiracions de la gent a llarg termini, més es reflectirà aquesta tendència en les cooperatives i es reinterpretaran els valors i principis cooperatius sota aquest angle. Hi ha cooperatives que estan més enfocades que d’altres en un dels disset ODS, però, en conjunt, el cooperativisme participa massivament en el compliment dels ODS. I hem de trobar la manera de mesurar millor aquesta participació i de demostrar-ho amb indicadors i estadístiques”, afirma Bruno Roelants, que creu que és possible reconciliar economia i ecologia. “És clar que es pot, i el cooperativisme que treballa sobre el llarg termini és un dels principals actors per operar aquesta reconciliació. Però aquesta reconciliació ha de tenir el suport de les polítiques públiques actives perquè el cooperativisme pugui desenvolupar tot el seu potencial en aquest sentit”. La importància de tenir estadístiques

L’ACI i l’Organització Internacional del Treball (OIT) van signar un acord el 2015 amb l’objectiu d’enfortir la contribució de les dues organitzacions a un desenvolupament sostenible aprofitant el potencial de les cooperatives per crear un futur sostenible amb una feina decent per a tots. Així, en aquest any, un altre dels reptes de l’ACI serà participar en el gran debat sobre el futur del treball que ha llançat la OIT i que culminarà amb el centenari d’aquesta organització l’any vinent. “I també aconseguir que a la següent conferència quinquennal dels estadístics del treball de l’OIT que se celebrarà a l’octubre s’afegeixin recomanacions perquè les cooperatives s’incloguin en els sistemes nacionals d’estadístiques”, diu Roelants. “En aquests darrers trenta

anys, l’evolució del cooperativisme ha estat molt important i alhora ha seguit la seva lògica habitual de servir d’eina perquè la gent satisfaci les seves necessitats i aspiracions. Com que les necessitats han canviat i s’han diversificat, i com que hi ha més comunicació que facilita molt més els intercanvis d’experiències, hi ha hagut lògicament un increment de noves formes de cooperatives. També s’ha registrat un increment numèric dels membres de cooperatives, així com un increment de la contribució de les cooperatives a la riquesa comú, pel que fa a llocs de treball i a la solució d’un ventall de problemes relacionats amb serveis d’interès general, la defensa del medi ambient, la generació de noves fonts d’energia, l’habitatge, etc. En aquests trenta anys ha crescut també l’atenció cap a la contribució del cooperativisme al desenvolupament dels seus components econòmic, social i mediambiental, però l’anàlisi d’aquesta contribució està encara molt poc desenvolupada”, reconeix. La salut actual del cooperativisme

Actualment una de cada deu persones del món treballa en una cooperativa o en el marc d’una cooperativa. Però, es pot dir que el cooperativisme gaudeix d’una bona salut? “El cooperativisme no és una illa econòmica i no pot evitar veure’s afectat per les crisis econòmiques que afecten tants països del món. Però podem dir que el cooperativisme gaudeix d’una bona salut i en comparació amb la mitjana de les empreses segueix creixent. Alhora, la tendència que els llocs de treball en el sector primari es redueixin a favor dels sectors secundari i terciari també afectarà i seguirà afectant el cooperativisme. Però, tot i això, hi ha encara un llarg potencial inexplorat d’expansió del cooperativisme en el sector primari. Com ho hem demostrat a CICOPA pel sector industrial i de serveis (cooperatives de treball, socials, etc.), el cooperativisme ha demostrat una resiliència important durant l’última crisi econòmica mundial, igual que ho va demostrar després de la gran depressió de l’any 1929. També hem demostrat que aquesta resiliència no només permet la supervivència de les empreses, sinó també dels llocs de

ELS OBJECTIUS DE L’ACI • Posar fi a la pobresa. I arribar a la fam zero, ja que les cooperatives poden ajudar-se a si mateixes mitjançant la creació de les seves pròpies oportunitats econòmiques. • Assolir la seguretat alimentària. Un fet que és possible gràcies a les cooperatives agrícoles, els petits productors membres que poden accedir a infraestructures, a mercats, a millors preus, a formació i tecnologies

coop 2018

gràcies al poder de la col· lectivitat.

• Igualtat de gènere. Respectant un dels seus principis fundadors, el de l’afiliació oberta i voluntària, les cooperatives permeten a les dones accedir a recursos i oportunitats gràcies a l’extensió en la seva participació en l’economia local i nacional.

• Feina digna i creixement econòmic. En centrar-se en les necessitats huma-

nes, les cooperatives han demostrat ser resilients perquè han crescut fins i tot en èpoques de crisi. També són una font de treball decent per a moltes persones a tot el món, incrementen la inclusió dels grups marginals com els joves i els pobles indígenes a la població activa mundial.

• Lluita contra el canvi climàtic. El model de les empreses cooperatives facilita el compromís

dels seus membres a llarg termini amb la lluita contra el canvi climàtic i les seves conseqüències perquè les cooperatives posen a les persones en el centre de les seves accions i això facilita l’acceptació dels sacrificis personals que exigeix el canvi climàtic. Una conseqüència d’això és la gestió sostenible dels recursos naturals i un compromís actiu amb les opcions energètiques sostenibles.


71 INTERNACIONAL

feina que elles creen. Però aquesta capacitat és limitada perquè les cooperatives viuen dins l’economia general i no en una economia a part. Hem observat també que quan les cooperatives aconsegueixen crear economies d’escala entre si, com passa en els grups cooperatius, aconsegueixen incrementar la seva resiliència davant les crisis”, conclou Roelants, que no veu un problema en les diferències que hi ha en el moviment cooperatiu entre els diferents països que formen part de l’ACI. “Malgrat les diferències, el cooperativisme gaudeix d’una unitat sorprenent i única entre els grans moviments i sistemes mundials. Això s’explica perquè el cooperativisme ha definit els seus propis estàndards (definició, principis i valors cooperatius actualment reunits en la Declaració sobre la Identitat Cooperativa) i ha aconseguit mantenir i aprofundir la seva identitat mundial mitjançant un denominador comú”.

“El cooperativisme ha demostrat una resiliència important durant l’última crisi econòmica mundial, que ha permès la supervivència de les empreses i els llocs de feina.”

ELS JOVES I EL FUTUR DEL COOPERATIVISME

C

om a secretari general de CICOPA, Bruno Roelants va treballar molt per impulsar el cooperativisme entre els joves, en qui confia per desenvolupar una economia sostenible. “Mentre les generacions immediatament anteriors han viscut plenament la competitivitat i el creixement a qualsevol preu, les noves generacions, o si més no una part d’aquestes, mostren signes de tenir un esperit crític més gran sense tancar-se en ideologies dogmàtiques. Observem entre els joves una forta atracció cap a valors com la solidaritat i la cooperació, i això proporciona un terreny molt propici

al cooperativisme, el qual, malgrat tot, té un fort desafiament per canalitzar aquesta nova energia”, diu Roelants. En aquest procés, cal posar l’accent en l’educació i la formació, que són absolutament fonamentals i que, malgrat que les cooperatives solen desenvolupar més formació i educació que la mitjana, cal reconèixer que el cinquè principi cooperatiu ha estat menys promogut que els tres primers. Queda molta feina per fer per aconseguir millorar l’educació i la formació cooperatives, tant en les cooperatives com en els sistemes d’ensenyament”, afegeix Roelants.

coop 2018


72 directori coop

DIRECTORI DE COOPERATIVES FEDERADES    

Punt de trobada de cooperatives de tots els sectors d’activitat que formem part de la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya (FCTC) amb l’objectiu de comprar i vendre productes o serveis entre empreses que compartim una mateixa forma d’entendre el treball, l’economia i la societat. Si vols comprar, accedeix a més proveïdors, productes i serveis disminuint els temps de recerca d’informació.

Si vols vendre, incrementa els clients poten­cials i les oportunitats de negoci disminuint els costos de gestió comercial.

El directori de cooperatives federades es renova contínuament. Podeu consultar-ne la versió actualitzada a la versió digital:  http://www.cooperativestreball.coop/cooperatives ÍNDEX DE SECTORS

Agricultura-ramaderia 72 Comerç-venda Alimentació 72 Altres 73 Just-ecològic 73 Immobiliària 73 Llibreries-papereries-música 73 Petites reparacions  73 Regals-llar 73 Comunicació-disseny Audiovisuals 73 Comunicació 73 Disseny gràfic  74 Edició 74 Multimèdia 74 Construcció Altres serveis relacionats  74 Alumini-vidre 74 Electricitat-calefacció-aire-gas-aigua 74 Fusteria 74 Promotores de construcció  74 Reformes-construcció 74 Revestiments-acabats 75 Cooperatives d’iniciativa social

Agricultura-ramaderia

Agritècnia Explotació de finques rústiques per produir cereals i farratges. Térmens Bosquerols www.bosquerols.cat Treballs forestals i venda de fustes i llenyes. Cabanelles Central Parc del Baix Llobregat Producció i comercialització de verdures i hortalisses ecològiques, recuperació d’espais en desús i inserció sociolaboral de persones en risc d’exclusió social a través de la formació i la creació de llocs de treball. Sant Boi de Llobregat Conreu Sereny www.conreusereny.cat Producció i venda de fruites i verdures ecològiques. Formació, cursos i tallers amb agroecologia. Badalona

coop 2018

Distribució-transport Missatgeria 75 Transport mercaderies  75 Transport sanitari  75 Transport viatgers  75 Educació Autoescoles 75 Centres formació  75 Escoles-llar d’infants  75 Energies renovables 76 Espectacles Companyies 76 Serveis tècnics  76 Hosteleria Bars-restaurants 76 Cases colònies-altres  77 Menjar per a col·lectivitats  77 Indústria Alimentària 77 Arts gràfiques  77 Elèctrica-electrònica 77 Manipulats 77 Manipulats i retràctil  77 Metall 77 Mobles-fusta 77 Tèxtil 78 Tèxtil: confecció  78

FEM Ecologia de Muntanya al Polell www.polellmontseny.com Alberg de joventut, producció i venda de productes agrícoles i forestals, treballs amb tracció animal (equins), serveis forestals. Sant Pere de Vilamajor Granja Rosinach Avicultura. Granja d’ous. Juneda

agràries, criança i elaboració de producte porcí. Ramaders. Santpedor Pecuarius Cria de bestiar porcí. Sant Miquel de Campmajor Riuverd Empresa D’inserció www.riuverd.cat Producte Agroecòlogic. Solsona

La Garbiana www.lagarbiana.cat Agricultura ecològica. Elaboració de farines ecològiques amb molí de pedra. Producció de cereals, llegums i horta. Tarroja de Segarra

Tarpuna www.tarpunacoop.org Acció social. Promou projectes amb finalitats socials i ambientals. Barcelona

L’Olivera www.olivera.org Promoció social: activitats agrícoles. Activitats agroalimentàries. Activitats artesanals i de qualitat: olives arbequines, vins i oli. Vallbona de les Monges

Comerç-venda: alimentació

Mas Graner Explotació comunitària de la terra. Aprofitament de bestiar, modernització de les explotacions

Abundantia Forn de pa amb degustació 100 % ecològica anomenada tabló vivant. Barcelona

Informàtica 78 Immobiliària 78 Mecànica-automoció Reparació-venda de maquinària  78 Tallers mecànics  78 Serveis a empreses i particulars Altres 78 Assegurances 78 Assessories-gestories 78 Consultories tècniques  79 Estètica-bellesa 80 Serveis de jardineria  80 Serveis de neteja  80 Serveis de seguretat  80 Serveis d’atenció a les persones Ajut a domicili  80 Atenció psicopedagògica  80 Inserció social-laboral  81 Salut 82 Serveis immobiliaris Administradors de finques  82 Serveis socioculturals Activitats culturals  82 Activitats educatives-lleure  82 Educació ambiental  82

Agrícola Lesgines https://es-la.facebook.com/ agricola.lesgines Viticultors DO Montsant. Ginestar Biocolibri http://biocolibri.de/es Importació i exportació. Distribució de productes bio i tecnologia de l’aigua i minerals. Llagostera Comandant Elaboració i venda de cervesa artesana. Barcelona Cooprodom www.cooprodom.com Cooperativa internacional de productes dominicans a Europa. Barcelona El Cafè del Forner Venda de productes de fleca i pastisseria per a l’hostaleria, per a serveis d’àpats i esdeveniments. Torredembarra

El Raconet Artesà de la Torre www.facebook.com/ elreconetartesa/?fref=mentions Venda i fabricació de rebosteria artesanal. Torredembarra Frescoop http://frescoop.coop Distribució alimentària i gestió de cuines. Manresa Ninkasi www.ninkasi.cat Cervesa ecològica i autòctona. Puig-reig Sabor Afegit Snacks ecològics fets de forma artesanal. Sant Cugat del Vallès Ya Distribuciones Venda i distribució de productes alimentaris llatins frescos i congelats. L’Hospitalet de Llobregat


73 DIRECTORI DE COOPERATIVES FEDERADES

Comerç-venda: altres

Ad + Medical www.admasmedical.es Comerç al detall d’articles dentals. Barcelona Anima Quarz www.animaquarz.com Distribució d’instruments musicals. Porqueres Biciclot www.biciclot.coop Fomentar i educar en l’ús de la bicicleta. Comerç de recanvis, accessoris i bicicletes. Reparació i lloguer de bicicletes. monitors de temps lliure i per a escoles. Barcelona Centro Canino Top Dog (centre Caní La Masia) www.rclamasia.com Ensinistrament i altres serveis d’atenció a animals domèstics. Residència canina i felina. Mataró Ceresnatural www.ceresnatural.cat Alimentació biològica i conscient, amb productes exclusius de proximitat. Solucions terapèutiques complementàries. Barcelona Copisteria El Punt www.el-punt.com Comunicadors gràfics, impressió, disseny, retolació. Mollet del Vallès Corval http://juguettos.com Venda al detall de joguines. Olesa de Montserrat Diomcoop www.diomcoop.coop Venda ambulant no sedentària. Iniciativa social d’integració per a dignificar l’activitat de la venda no sedentària. Barcelona Equimar, Equipaments Oficina Maresme www.equimar.com Venda i servei tècnic de màquines i mobiliari d’oficina. Mataró Fentpaís www.fentpais.cat Comercialització d’experiències turístiques a Catalunya. Caixes regal d’experiències en petit format per conèixer el país d’una manera autèntica i respectuosa. Manresa Fish On Fabricació i comerç a l’engròs i detall: articles d’esport, vehicles fluvials i marítims de vela, motor i esportius. Per correu. Catàleg de productes diversos. Especialitat en pesca esportiva. Olesa de Montserrat Gatuari www.gatuari.cat Benestar animal. Espai de convivència amb gats d’un perfil determinat per augmentar les possibilitats d’adopció i impartir tallers, xerrades... per concienciar el públic i ampliar coneixements. Barcelona

Manresana de Serveis amb Bicicleta www.mbici.cat Serveis amb bicicleta. Rutes turístiques guiades, activitats educatives, lloguer, venda de bicicletes elèctriques, missatgeria i transport, aules taller. Manresa Mercafer www.mercafer.com Venda al detall fora d’un establiment fix (mercats i fires). Sabadell Musicom http://musicomgirona.blogspot. com.es/ Acadèmia musical i comerç d’instruments. Gravació i edició musical, servei tècnic. Girona Novacer www.novacer.cat Comercialització i venda de ferro i acer. L’Hospitalet de Llobregat Orgànic www.organicgava.cat Venda de productes d’alimentació, salut i higiene naturals i ecològics. Serveis vinculats a hàbits alimentaris, d’exercici físic, saludables i sostenibles i activitats de sensibilització i educació ambiental. Gavà Patchcat www.patchcat.com Botiga patchwork, manualitats, classes i tallers. Barcelona

Mengem Osona www.mengemosona.cat Xarxa de venda de productors locals i ecològics. Vic

La Gralla www.llibrerialagralla.cat Venda de llibres al detall, música, vídeo i papereria. Granollers

Món Verd www.monverd.net Distribució de productes ecològics. Membre de la Coordinadora Antitransgènics. Suport i assessorament a la Coordinadora Estatal i Catalana d’Associacions i Cooperatives Consumidores de Productes Ecològics. Polinyà

La Vorágine Edició, publicació i comercialització de continguts, en paper i digital. Enfocat a llibres per a persones amb discapacitat visual, altres dificultats per accedir als llibres i també open source. Barcelona

N’klôwô www.nklowo.com Comercialització de roba de llit i de la llar i serveis associats. Barcelona

Comerç-venda: immobiliària

Metres Quadrats www.metresquadrats.com Intermediació immobiliària. Barcelona Comerç-venda: llibreries-papereriesmúsica

Servicades http://servicades.com Comerç al major de ferralla. Barcelona

Acció Cultural de Barcelona Llibreria. Venda i edició de llibres i música. Barcelona

Sis Farma www.sis-farma.com Distribució de productes farmacèutics. Sant Andreu de la Barca

Buc de Llibres www.bucdellibres.cat Venda de llibres i serveis culturals. Mataró

Tmgestió Intermediaris del comerç de productes diversos. Agents de residus. Sant Cugat del Vallès

El Llibre Venda de llibres, revistes, premsa i objectes d’escriptori. Montcada i Reixac

Comerç-venda: just-ecològic

Els Nou Rals www.elsnourals.cat Venda de llibres, joguina pedagògica i organització de tallers culturals. Viladecans

Alternativa 3 www.alternativa3.com Comercialització de productes de comerç just i alternatius. Terrassa Femmefleur www.femmefleur.net Comerç en línia de productes d’ús quotidià i llarga durada destinats a les dones. Barcelona Formatgeria Del Miracle www.facebook.com/formatgeriaelmiracle.coop Obrador de formatges (productes làctics). Riner Kviures Aliments www.kviures.com Servei de venda i distribució de productes ecològics i de proximitat per a hotels, restaurants i col·lectivitats. Barcelona

Ksc-social https://kscsocial.wordpress. com/ Quioscs, papereries i botigues de joguines de proximitat. Sant Fost de Campsentelles La Caníbal www.lacanibal.net Llibreria-centre sociocultural, especialitzada en humanitats i pensament crític. Barcelona La Ciutat Invisible www.laciutatinvisible.coop Creació i difusió de continguts imaginaris crítics vinculats a la transformació social, l’economia cooperativa i els moviments populars urbans. Barcelona La Faula Llibreria infantil i juvenill amb espai d’escola taller d’arts plàstiques. Narrativa i espai de trobada familiar. Vic

Llibreria Sendak www.llibreriasendak.cat Exposició i venda al detall de llibres, jocs i joguines i marxandatge literari per a infants, joves i les seves famílies. Barcelona Comerç-venda: petites reparacions

Barsat Reparació i venda d’electrodomèstics. L’Hospitalet de Llobregat Copelectro www.copelectro.com Reparació d’electrodomèstics i venda de recanvis. Manresa Indelsit Servei tècnic oficial del fabricant d’electrodomèstics de línia blanca Indelsit i Ariston. Barcelona

Comerç-venda: regals-llar

Moltacte www.moltacte.com Botigues outlet del programa For & from d’Inditex i botiga de primeres marques de moda de dona. Inserció laboral de persones amb un trastorn mental. Manresa Comunicació-disseny: audiovisuals

Batabat www.batabat.cat Producció audiovisual de programes, documentals… Barcelona Bruna Productora Audiovisual http://holabruna.cat Activitat de producció cinematogràfica i vídeo. Barcelona Compacto www.compacto.coop Producció cinematogràfica, audiovisual i multimèdia. Barcelona Expectativa Producciones y Comunicación www.expectativa.net Producció d’udiovisuals. Gestió de xarxes Ssocials. Màrqueting on line. Barcelona

Looky Produccions www.lookyproduccions.com Productora d’audiovisuals, fotografia i formació per a entitats i empreses. Barcelona Oop! www.oop-coop.cc Agència de comunicació integral. Oferim serveis de comunicació en i fora de línia per a empreses i entitats. Barcelona Uebtv www.uebtv.cat Producció de vídeo. Realització i retransmissió en directe. Barcelona Comunicació-disseny: comunicació

Ample-24 www.ample24.com Mitjans de comunicació (premsa, ràdio, TV). Publicitat. Arenys de Mar Crític www.elcritic.cat Edició i publicació de continguts periodístics, així com la comunicació en qualsevol mitjà o format. Barcelona Dies d’Agost http://diesdagost.cat/tag/cooperativa Cooperativa de Comunicació que dona servei prioritàriament a l’economia social i solidària, tercer sector, producte cultural, ecològic i de proximitat. Editen un diari digital. Vic Esplugues Televisió www.llobregat.tv Emissions de televisió local. Esplugues de Llobregat Global de Medios www.global-medios.com Publicitat. Badalona La Fura Continguts http://www.facebook.com/ lafuranova/ Vilafranca del Penedès L’Avenir www.elcugatenc.cat Mitjà de comunicació digital local. Té com a objectiu defensar el dret a la informació a través de tres eixos: la difusió, la informació i la formació. Xerrades al voltant de la informació alternativa i tallers/cursos per apoderar la ciutadania respecte a la informació. Sant Cugat del Vallès Malarrassa www.malarrassa.cat Edició d’un periòdic independent i gratuït, i d’una pàgina web amb notícies locals de Terrassa. Terrassa Megafon, serveis de comunicació ètics i solidaris https://megafoncoop.com/es Serveis de comunicació: desenvolupament web i tràfic (SEM/ SEO, xarxes socials). Estratègia de màrqueting, business plan i Canvas. Workshops, tutories i formació. Disseny gràfic i relacions públiques. Plataformes per rebre donacions. Barcelona

coop 2018


74 directori coop Rel www.rel.cat Productora audiovisual que també ofereix serveis comunicatius als seus clients: des de la gestió íntegra de la comunicació empresarial fins a la gestió de xarxes socials. Creació de vídeos per a les empreses. Figueres Serveis Associats de Comunicació www.comcom.cat Gabinet de comunicació multimèdia. Barcelona Som www.som.cat Grup cooperatiu que ofereix serveis integrals a la indústria cultural i de la comunicació. Barcelona Comunicació-disseny: disseny gràfic

Concepte 111 Disseny www.facebook.com/C111Disseny/ Disseny Gràfic i comunicació. Barcelona L’Apòstrof www.apostrof.coop Serveis de comunicació social i d’ecodisseny. Cooperativa formada per professionals del periodisme, les noves tecnologies, el disseny gràfic, l’edició i els idiomes. Barcelona

Comunicació-disseny: edició

Gestió de Publicacions Locals www.gpl.cat Serveis publicitaris i edició de diaris. Barcelona

Comunicació-disseny: multimèdia

Cemid http://newcemit.com/index.php Instal·lacions i manteniment d’aigua, gas i electricitat industrial i domèstica. Terrassa

Alternativas Económicas www.alternativaseconomicas. coop Editorial. Revista que explica l’economia de forma senzilla, amb rigor i independència del poder polític i econòmic. Barcelona

La Factoría Náutica www.nauticayyates.com Edició de publicacions, serveis editorials i màrqueting. Creació de continguts web i serveis. Barcelona

Barnaciber www.barnaciber.com Registre i hostalatge de dominis, creació de llocs web i webs dinàmiques amb comerç electrònic. Barcelona

Handytec www.handytec.es Instal·lacions elèctriques, fontaneria, climatització. Energia solar. La Pobla de Montornès

Ara Llibres www.arallibres.cat Producció editorial; gestió integral de projectes editorials. Barcelona Contrapunt www.contrapunt.cat Edició de premsa en paper i digital de proximitat (àmbit del Vallès Oriental) i serveis integrals de comunicació. Mollet del Vallès Cultura 21 www.tigredepaper.cat Edició de llibres en català de temàtica social. Manresa Diari Jornada www.diarijornada.coop Publicació de diari generalista en català multiplataforma. Producció i publicació de mitjans de comunicació en català i en base cooperativa. Barcelona

Magna Magazine www.magnamagazine.com Publicació de la revista Vital Sènior, dirigida a persones de més de seixanta anys. Sant Cugat del Vallès Sàpiens www.sapienspublicacions.cat Comercialització de revistes corporatives i continguts per encàrrec relacionats amb les marques de Sàpiens Publicacions: història, gastronomia i viatges. Barcelona Surtdecasa www.surtdecasa.cat Edició d’un mitjà de comunicació cultural de proximitat en format digital. Informació actualitzada sobre activitats a les Terres de l’Ebre, Camp de Tarragona, Penedès, Empordà, Ponent, Girona i Centre. Roquetes

Claraboia Audiovisual www.claraboia.coop Producció i realització audiovisual i multimèdia per a la difusió multiplataforma: televisió, web, xarxes socials 2.0, web TV, DVD, Blu-ray, etc. Mataró Crearsa www.crearsa.com Audiovisual Social. Ens dediquem a vídeos i comunicació en responsabilitat social. Barcelona

Instalaciones Sant Feliu Reparació i instal·lació de línies telefòniques. Instal·lació de xarxes i configuració d’equips. Sant Feliu de Llobregat Sant Gervasi Instal·lació i reparació d’aigua, llum, gas i electricitat. Barcelona Construcció: fusteria

La Mosca www.lamosca.com Concebre, crear i dissenyar solucions a les necessitats de comunicació d’empreses i d’institucions. Barcelona

Envasos de Fusta La Font Construcció de caixes de fusta per a cava, vi, pernil. Taller de fusteria. Granollers

Riceup www.riceupstudio.com Alella

Jal Fusters Fusteria i ebenisteria. Portes, parquet, cuines, finestres, estands, decoració... Ripollet

Construcció: altres serveis relacionats

Abastecedora de la Construcción www.abastecedora-sccl.com Majorista de materials per a la construcció. Barcelona Montajes y Mantenimiento del Penedès Estructures metàl·liques. Serralleria. Santa Margarida i els Monjos

Taller para la materialización y desarrollo de conceptos www.tmdc.es Coworking per a taller fusteria. Taller compartit de fabricació. Barcelona Construcció: promotores de construcció

Urbanitzacions Girona https://sites.google.com/site/ urbanitzacionsgirona Obres en urbanitzacions. Girona

Construcció: alumini-vidre Construcció: reformes-construcció

Cristalería Aguiló www.cristaleria.info Venda i instal·lació de vidres plans, vidres de claraboia, instal· lacions Securit, instal·lacions de tancaments d’alumini. Vidres artístics i tot tipus de miralls. Barcelona Construcció: electricitatcalefacció-aire-gas-aigua

Aro Forjats Serralleria, electricitat, fontaneria i calefacció. Castell d’Aro

coop 2018

Cardonina de la Construcció Construcció d’edificis i rehabilitació. Cardona Coecocoop www.coeco.cat Construcció en general: obra pública, edificis, restauració, etc. En especial: bioconstrucció, instal·lacions i ecoarquitectura Balaguer Construccions del Baix Llobregat Construcció d’obra pública. Cornellà de Llobregat Enclau d’Espais Integrals www.enclaucooperativa.cat Construcció i reahibilitació. Cooperativa que treballa en l’àmbit de la reforma, la rehabilitació i la construcció d’espais. Barcelona


75 DIRECTORI DE COOPERATIVES FEDERADES

Integral de Construcción Rehabilitació d’edificis. Façanes, cobertes, impermeabilitzacions, treballs verticals... Barcelona Labol Construcció completa (obra nova, reformes i manteniment). Terrassa Macla Construcció i rehabilitacions. Tortosa Montivent www.montivent.com Fabricació i muntatge de conductes metàl·lics d’aire. L’Hospitalet de Llobregat Construcció: revestiments-acabats

Distribució-transport: transport mercaderies

Asociación de Transportes Sol y Padrís www.tsp.es Transport de mercaderies. Barberà del Vallès Clt Vallés. Cooperativa de Logística i Transport del Vallés Emmagatzematge de mercaderies, preparació de comandes, embalatge, manipulats, consolidats, contenidors, transbordament, control d’estocs. Sabadell Cofor Transport de formigó. Lloguer de camions formigoneres. Girona

Decor System Instal·lacions d’aïllament tèrmic i acústics. Envans de guix laminats, falsos sostres. Barcelona

Furgo-trayler www.furgotrayler.com Transport de mercaderies per carretera d’àmbit nacional i internacional. Bellvei

Galindo Pintura. Barcelona

Melyser Trans Transport. Sant Boi de Llobregat

Gup Disseny Cabrils www.grupdissenycabrils.cat Servicamper: projecció, disseny i equipaments d’àrees d’autocaravanes. Zeb Maresme: projecció i disseny d’edificacions de consum. Cabrils

Montsianell Transports www.montsianell.cat Transport de mercaderies per carretera. Amposta

Instal·lacions i Serveis Cooperatius Instal·lació de plaques de guix laminat i altres. Cerdanyola del Vallès Reusense de Yeseros Enguixadors. Decoració amb escaiola. Reus Slupin www.slupin.com Pintures i estucats en general. L’Hospitalet de Llobregat Distribució-transport: missatgeria

Ambici https://www.facebook.com/ ambici.coop Missatgeria ecològica. Repartiment a domicili d’aliments, missatgeria i petita paqueteria i publicitat en bicicleta. Badalona La Terrassenca https://misenbis.wordpress. com/ Serveis de bicimissatgeria i ecologística. Missatgeria i repartiment de forma sostenible i ecologística. Terrassa Missatgers Trèvol www.trevol.com Missatgeria, neteja i distribució de productes de mercat social. Barcelona

Nualgrup www.nualgrup.com Solucions per a la gestió a empreses carregadores, operadores i transportistes autònoms en general. Barcelona Quattrologist Transport públic de mercaderies per carretera. Mataró Sbs Serveis Transports, servei de neteja, pastisseria creativa i reformes en general. Sabadell Trans Augusta www.transaugusta.com Transport nacional i internacional de mercaderies per carretera. Reus Transcavi www.transcavi.es Transport de mercaderies per carretera. Vilanova i la Geltrú

Transportes Sabadell www.transportesabadell.com Transport, emmagatzematge i distribució. Sabadell Transports Congost Transports de mercaderies, en especial de plàstics. Lliçà d’Amunt Transports El Prat Transport, emmagatzematge i distribució. Viladecans Distribució-transport: transport sanitari

Ambulàncies Catalunya www.ambulanciescatalunya.com Transport sanitari i assistència sanitària. Barcelona La Pau www.lapau.cat Transport sanitari urgent i no urgent (ambulàncies) i transport adaptat amb vehicles de grans dimensions (autocars) a la província de Barcelona. Badalona Distribució-transport: transport viatgers

Transportes Generales del Baix Llobregat Transports. Viladecans Transportes La Franca www.la-franca.com Transport de mercaderies per carretera. L’Hospitalet de Llobregat

nals, empreses i la comunitat universitària. Barcelona

Didàctic Serveis de Formació www.didacticformacion.com Serveis de formació de tot tipus i també la formació del contracte formatiu. Sabadell

Nous Gravats Ensenyament i difusió de la música. Sant Quirze del Vallès

El Timbal, Centre de Formació i Creació Escènica www.eltimbal.org Formació professional i artística d’arts escèniques (dansa i teatre). Barcelona Elastic Bcn www.elastic-training.com Formació professional d’habilitats en anglès. Barcelona Escola de Música del Palau www.escolademusicadelpalau. com Escola de música. Barcelona Flix, Colegio Rural Internacional de Español y Catalán www.colegiointernacionalflix. com Ensenyament d’espanyol i català com a segona llengua. Flix Formatec www.formatec.es Formació i consultoria. Barcelona

Transportes Trans - Radio www.taxivalles.com Transports públics amb taxi i microbús. Mollet del Vallès Transports Urbans de Sabadell www.tus.es Concessionària del servei de transport urbà de Sabadell i Sant Quirze del Vallès. Sabadell Educació: autoescoles

Autoescoles Freta Ensenyament de conducció de vehicles. Mataró

Informa’t http://academiainformat.cat Reforç escolar i preparació de proves d’accés. Lliçà d’Amunt Labcoop www.labcoop.coop Projectes d’emprenedoria social cooperativa. Barcelona L’Ortigacoop, Agricultura Ecològica www.lortiga.cat Formació en agricultura ecològica. Activitats educatives dirigides a escoles, formació per a adults i per a col·lectius en risc d’exclusió social sobre temes relacionats amb l’agricultura i l’alimentació saludable. Sant Cugat del Vallès

Educació: centres formació

Musicar www.auladeso.org Gestió i dinamització de projectes d’educació musical, gestió musical, organització esdeveniments i comerç. Sant Cugat del Vallès

A Granel www.agranel.coop Ensenyament de formació i perfeccionament professional, no superior. Tallers a entitats i grups per a la transformació social. Barcelona

Musicop www.musicop.cat Disseny, desenvolupament i gestió de projectes d’educació musical, tant des de la gestió pública com privada. Creiem en la música com a bé comú i com a eina de transformació i millora de la nostra societat. Mataró

Transpa Transport de mercaderies per carretera. Sarrià de Ter Transporte Vertrans Transport per carretera de tot tipus de mercaderies. Santa Coloma de Gramenet

de materials didàctics i propostes pedagògiques. Barcelona

Ars Viva Acadèmia de música. Barcelona Barabara Educació http://barabaraeducacio.org/ Serveis de desenvolupament competencial per a empreses i entitats. Programes socioeducatius en el marc del desenvolupament competencial. Elaboració

New Executive Language Centre http://nelc.es Centre d’idiomes creat per professors de l’antic Executive Language Center d’Esade i especialitzat en l’ensenyament de l’anglès per a professio-

Slp Serveis Serveis lingüístics integrats: formació, traducció i proves de nivell d’idiomes i altres. Centre d’ensenyament d’idiomes per a adults i infants. Reus Tau For & Mar Escola d’idiomes, centre col·laborador de la Generalitat. Núm. de cens: 4030. per impartir cursos amb certificació de professionalitat, reciclatge treballadors, formació bonificada. Informàtica. Santa Coloma de Gramenet Xarxa de Música Escola de música municipal. Barberà del Vallès Educació: escoles-llar d’infants

Àgora Llar d’Infants www.agorallarinfants.org Escola bressol. Barcelona Agrupació Pedagògica Tecnos www.tecnos.cat Educació infantil, primària, secundària i batxillerat. Terrassa Centre d’Educació Espill de Manresa www.escola-espill.cat Ensenyament infantil i primari (0-12 anys). Manresa Centre Infantil Quitxalla www.quitxalla.cat Llar d’infants de 0 a 3 anys. Sant Cugat del Vallès Valldoreix Col·legi Crea Nova www.creanovaconcept.org Escola amb metodologia innovadora impulsada per cooperativa de mestres. Sant Cugat del Vallès Col·legi Ginesta, Rasos de Peguera www.ginestamontcada.cat Educació infantil, primària i secundària. Montcada i Reixach Col·legi Verns www.escolaverns.cat Escola d’educació infantil i primària. Barcelona Colverne www.cvneus.cat Educació infantil, primària i secundària. Santa Coloma de Gramenet Edcrea Centre de suport familiar de 0 a 3 anys. Vallirana El Cargol de Molins Educació infantil. Molins de Rei

coop 2018


76 directori coop

El Cargol blocs.xtec.cat/elcargolderibes/ com-treballem Llar d’infants. Sant Pere de Ribes El Gegant del Pi http://blocs.xtec.cat/ebmelbosquet/gestio/ Llar d’infants. Argentona El Saüc http://monitors-sauc.com Oferim activitats de lleure i educatives a entitats, famílies. Crèdits de síntesi, colònies i activitats educatives. Òdena Ensenyament del Garraf Escola La Pau www.escolalapau.cat Ensenyament obligatori (infantil i primària). Educació infantil i primària, una línia. Vilanova i la Geltrú Escola Augusta www.escola-augusta.com Educació infantil, primària i secundària. Barcelona Escola Azorín www.escolaazorin.com Llar d’infants, educació infantil i primària. L’Hospitalet de Llobregat Escola Bressol del Bosc www.ebmlesorenetes.cat Escola bressol. La Roca del Vallès Escola d’Infants Quitxalla Mollet del Vallès www.escolaquitxallamollet.com Educació infantil. Escola bressol. Mollet del Vallès Escola el Cim Educació infantil, primària i secundària. Terrassa Escola Ginebró www.ginebro.cat Infantil, primària, secundària, batxillerat, cicles d’esports i d’informàtica i accés al grau superior. Llinars del Vallès

gogia, el del coneixement i el de l’empresa per a la millora. Mollet del Vallès Escola Solc www.escolasolc.cat Educació infantil, primària i ESO. Barcelona Escoles Griselda escoles-griselda.blogspot.com Educació infantil i primària. Barcelona Espai Obert La Serra, Eos www.espaiobertlaserra.org Escola d’infantil, primària, secundària i batxillerat. Escola d’innovació pedagògica basada en l’autodidactisme. Sant Pere de Ribes Institució Montserrat www.institucio-montserrat.cat Educació infantil, primària i ESO. Barcelona La Casa dels Nins Serveis de jardí d’infants, escola bressol, educació infantil i formació. Castelló d’Empúries L’Escoleta de Riells laescoletaderiells.wordpress. com Educació. Escola de bressol. Riells i Viabrea Llar d’Infants El Petit Avet Llar d’infants (0-3 anys). Ripoll Momo Escola Viva http://momoespai.com Escola d’educació viva d’infantil i primària. Esplugues de Llobregat Nou Patufet www.noupatufet.coop Educació infantil, primària i secundària. Barcelona Paidos www.escolapaidos.cat 0-3, infantil, primària i secundària. Sant Fruitós de Bages

Escola Gravi www.gravi.cat 0-3, infantil, primària, ESO i batxillerat. Barcelona

Petit Món www.petitmon.cat Educació infantil, primària i secundària. Castelldefels

Escola Grèvol www.escolagrevol.cat Educació infantil, primària i secundària. Barcelona

Piaget www.escolapiaget.cat Ensenyament: cicles d’educació infantil, primària i secundària. Barcelona

Escola Guinardó www.escolaguinardo.cat Educació infantil, primària i secundària. Barcelona

Submarí Lila per a l’Atenció i el Respecte als Processos de Vida www.submarilila.cat Activitats escolars, formatives, pedagògiques, docents i educació en el lleure. El Milà

Escola Magòria www.magoria.org Educació infantil i primària d’una sola línia. Barcelona Escola Sant Gervasi www.santgervasi.org Un projecte educatiu fonamentat en les persones, amb un marcat caràcter cooperatiu, innovador, internacional i científic. L’escola manté i construeix estrets vincles entre el món de la peda-

coop 2018

Waldorf Osona Societat www.waldorflafont.org/ Llar d’infants i educació infantil i primària. Vic

Energies renovables

Arkenova www.arkenova.net Enginyeria de projectes relacionats amb l’energia solar (tèrmica i fotovoltaica), cogeneració i fred solar. Distribució d’equips per a la captació d’energia solar tèrmica i energia solar fotovoltaica. Barcelona

Suno Enginyeria de Serveis Energètics www.suno.cat Enginyeria de serveis energètics. Vilopriu Tefosol www.tefosol.com Energies renovables. Empresa dedicada a l’estudi, l’elaboració i execució d’instal·lacions solars fotovoltaiques amb modalitat de claus en mà. Sant Andreu de Llavaneres

Azimut 360 www.azimut360.coop Enginyeria especialitzada en l’execució de projectes d’energies renovables d’autoconsum, connectats a xarxa o sistemes autònoms, d’àmbit nacional i de cooperació internacional. Barcelona

Uni.co www.unico.coop Eficiència energètica, instal· lacions elèctriques, calefacció, gas, informàtica i energies renovables. TIC, col·laboració traçabilitat, bpm, facility service. Barcelona

Control Intel·ligent de l’Energia www.cinergia.coop Producció d’equips d’electrònica de potència a mida per a aplicacions industrials i centres de recerca. Serveis d’enginyeria i d’industrialització d’equips d’electrònica de potència. R+d+i en enginyeria elèctrica, l’electrònica de potència i les TIC industrials. Badalona

Espectacles: companyies

Cresol, Solucions Energètiques Locals www.cresol.coop Enginyeria i consultoria ecoenergètica amb la visió de contribuir al canvi de model energètic amb estalvi, eficiència energètica i energies renovables. Amposta Emelcat www.emelcat.cat Electricitat per a energies eòliques. Barcelona

L’Estaquirot www.estaquirot.com/es Creació i representació d’espectacles, principalment destinats a públic familiar i de titelles. Vilanova i la Geltrú Los Corderos www.loscorderos.wordpress. com Creació i representacions d’espectacles, formació específica per a professionals. Riells i Viabrea Totart www.solistesdelacosta.com Espectacle fora d’establiment. Grup de música. Barcelona Espectacles: serveis tècnics

Epi, Energia por la Igualdad http://epi.coop Rubí Oikosvia Arquitectura www.oikosvia.com Projectes d’arquitectura, enginyeria, disseny, urbanisme i eficiència energètica. Especial atenció als treballs per a entitats de serveis socials, habitatge assequible i edificació sostenible. Barcelona Pinergia www.pinergia.com Energies renovables. Lles de Cerdanya Sistemes Avançats d’Energia Solar i Tèrmica www.aiguasol.coop Serveis d’enginyeria, consultoria i recerca. Promoció de solucions innovadores que permetin reduir l’impacte associat al consum d’energia. Barcelona

De Res Construcció, realització, muntatge d’esdeveniments, pel·lícules, etc. Barcelona Músics de Girona www.musicat.cat Tramitació i facturació d’artistes. Girona Zumzeig Cinecooperativa www.zumzeigcine.coop Barcelona Hosteleria: bars-restaurants

Som Confort Solar www.somconfortsolar.coop Enginyeria instal·ladora d’energies renovables. Sabadell

Artis ‘n’ Food Restaurant i botiga de mobles (amb taller propi). Dos vessants en un mateix espai multidisciplinari. Girona

Som Energia www.somenergia.coop Comercialització d’electricitat certificada verda i producció d’energia a partir de fonts renovables. Girona

Cafè del Centre www.cafedelcentre.cat Servei de restauració, generalment en projectes d’entitats on calgui dinamitzar l’espai social. Actualment gestionem el Cafè de l’Ateneu Centre Democràtic i

Progressista i estem negociant la gestió de l’espai social de la Cooperativa70 de Caldes de Montbui. Caldes de Montbui E. I. Sambucus www.sambucus.cat Empresa d’inserció, a través de les activitats següents: gestió de restaurants, gestió de cuines per a col·lectivitats, producció d’horta ecològica, d’infusions i herbes ecològiques per cuinar. Manlleu El Mirallet www.elmirallet.cat Restaurant. Granollers Espai Brotes www.espaibrotes.org Cafeteria/teteria de menjar ecològic i de proximitat. L’Hospitalet de Llobregat Flama Roja http://restaurantcancapablanca. cat Esmorzars, menús, sopars, actes i activitats culturals. Sabadell Galémoreno www.sopadepedres.cat Restaurant de mercat. Barcelona Illot 2010 Explotació d’un hotel restaurant a la capital del Priorat. Elaboració de cervesa artesanal. Cubelles La Cereria Venda de pa amb degustació. Barcelona La Cuina del Comú http://lacuinadelcomu.coop Cooperativa de serveis d’elaboració, promoció gastronòmica, hostaleria i dinamització sociocultural. Lleida La Matrioska Bar restaurant el Velòdrom: espai de trobada, oci i cultura per a persones de totes les edats. Sabadell La Revolta www.inspira.biz/la-revolta Espai amb oferta gastronòmica ecològica i de proximitat, amb tallers de cuina saludable i conscient. Tallers i cursos de creixement personal. Terrassa La Sargantana Dalt de la Vila www.lasargantana.org Cuina de qualitat amb productes de temporada que es conreen i s’elaboren amb valors de sostenibilitat i compromís social. Activitats culturals. Promoció de projectes de desenvolupament social i cultural. Badalona La Temerària www.facebook.com/tavernatemerari Taverna de cuina catalana. Menjars i beures a preus populars en el marc del projecte associatiu santcugatenc Cal Temerari. Com deia Manuel Vázquez Montalbán: “Un poble que no menja el seu formatge i no beu el seu vi és un poble sense ànima”. Sant Cugat del Vallès


77 DIRECTORI DE COOPERATIVES FEDERADES

L’ariet cafedemar.coop Cooperativa que gestiona l’espai culinari del Cafè de Mar, un cafè cultural a l’històric edifici del Cafè de Mar, antic cafè dels pescadors i seu de la Unió de de Cooperadors de Mataró. Mataró Pica-tapa Bar cafeteria. Mataró Terra d’escudella produccions gastronòmiques i culturals www.tdk.cat Bar cafeteria. Mataró Hosteleria: cases colònies-altres

Can Pere www.canpere.cat Granja escola. Tallers de granja, horta, apicultura, formatgeria i itineraris pel Garraf. Sant Pere de Ribes Els Caus, Turisme Sostenible i Cooperatiu www.elscausdemura.coop Turisme amb valors, responsabilitat social i ambiental, cuina saludable, pedagogia activa, proximitat. Allotjament. Mura Granja Escola L’Auró www.auronatura.org Colònies inclusives i turisme familiar. Torà Reviure Solanell www.reviuresolanell.com Assolir treball en el poble abandonat de Solanell. Reconstrucció d’habitatges del poble, donar activitat a l’alberg del Gall Negre. Montferrer i Castellbò Hosteleria: menjar per a col·lectivitats

Cuina Argentona Gestió de menjador escolar. Argentona Riembau www.labarricona.cat Menú diari. Cuina de temporada amb canvi de carta cada tres mesos. Cuina casolana, cervesa artesana de producció pròpia. Ripoll

L’Obrador Fabricació i distribució de pastisseria per a hostaleria. Pastisseria. Arenys de Munt Indústria: arts gràfiques

Cevagraf www.cevagraf.coop Impressió òfset i digital de fullets, desplegables, revistes i catàlegs, llibres, calendaris I agendes. Rubí

Condialiment Indústria càrnia. Sacrifici de bestiar. Barcelona

Sat - Service www.satservicesccl.com Reparació i instal·lacions electròniques. Barcelona

Dbcoop www.dbcoop.cat Maquetació, edició i preimpressió. Barcelona

Sec www.secst.net Manteniment preventiu i correctiu d’equips electromèdics i laboratori, certificació d’equips mèdics, cursos d’electromedicina, subministrament d’equipaments per a certificacions, subministres informàtics. Barcelona

Eivissa Associats www.eivissa.coop Serveis i solucions en disseny i comunicació material i virtual. Santa Coloma de Cervelló

Suministros Aumer http://suministrosaumer.com Venda al major de material elèctric. Barcelona

El Foli Verd www.foliverd.net Preimpressió, impressió i postimpressió de tot tipus de documents. Barcelona

Tres Sat Instal·lacions Electròniques www.tressat.com Xarxes informàtiques. Centrals telefòniques. Sistemes de seguretat i control d’accessos. Megafonia. Vilanova i la Geltrú

Futurgràfic Arts gràfiques. Molins de Rei Gramagraf www.gramagraf.cat Impremta, enquadernació, fotomecànica. Badalona Idetec Estudio www.idetecestudio.com Subministradors d’elements i solucions gràfiques. La nostra activitat va dirigida a clients particulars, empreses, institucions i organismes públics. El Vendrell Indústria Gràfica i de la Retolació Artfic www.artfic.cat Disseny, producció i detalls dels acabats d’impresos, tant corporatius com comercials. Manresa Inoxgrup www.inoxcrom.es Fabricació i distribució de plomes estilogràfiques, bolígrafs, llapis i complements. Barcelona La Comercial Arts gràfiques. Molins de Rei Indústria: elèctrica-electrònica

Indústria: alimentària

Cervesa Cornèlia www.cervesacornelia.net Fabricació i distribució de cervesa. Cornellà de Llobregat

Lesco, Laboratorio Electrotécnico www.lescop.com Fabricació de transformadors de mesura i protecció de servei interior i exterior fins a 5252 kW. Aparellatge de mitjana i alta tensió. Armaris metàl·lics. Cornellà de Llobregat

Elektro 3 www.elektro3.com Importació i distribució de productes de ferreteria. Vila-seca Inydel www.inydel.es Disseny de circuits impresos per a la confecció de plànols, documents, etc. Cerdanyola del Vallès

Indústria: manipulats

El Taller Del Priorat Serveis de teràpia ocupacional. Centre especial de treball. Serveis ocupacionals d’inserció. Manipulats diversos. El Masroig Grupdem www.grupdem.com Atenció, promoció i inclusió social de les persones amb discapacitat intel·lectual i en risc d’exclusió social. Montmeló Matagalls Manipulació, envasat i venda d’herbes per cuinar. Barcelona Pretalleres San José Centre ocupacional. Taller de disminuïts psíquics: manipulats. Barcelona Taller Àuria www.auriagrup.cat Empresa especialitzada en serveis integrals a tercers, flexible i innovadora, de quatre-cents treballadors. Jardineria, mobiliari urbà, entarimats, manteniment i instal·lacions hidràuliques. Igualada Taller Jeroni de Moragas www.jmoragas.org Atenció a les persones en risc d’exclusió social per trastorn del desenvolupament intel·lectual i/o malaltia mental. Sant Cugat del Vallès Teb Barcelona www.teb.org Atenció a persones amb disminució psíquica. Envasats i manipulats per a tercers (clients de diferents sectors i mercats: editorials, alimentació, electrònica,

recanvis d’automòbil, cosmètica, petits béns de consum…). Barcelona Teb Vallès www.teb.org Gestiona diferents centres i serveis al Vallès Occidental (Cet Teb Castellar). Les persones amb disminució psíquica fan tasques d’envasat i manipulat per a tercers (editorials, alimentació, electrònica, recanvis automòbil, cosmètica…). Castellar del Vallès Teb Verd www.boletbenfet.com Gestiona serveis a Barcelona, a través del Cet Verd (manteniment i conservació, construcció, decoració de jardins, activitats de neteja, neteja industrial, pintura, manteniment d’espais públics, de mobiliari urbà, cultiu de bolets…). Barcelona Indústria: metall

C.i.r. Fabricació de carrosseries per al transport de productes alimentaris. Servei postvenda de reparació de tot tipus de carrosseries. Reus Construcción de Maquinaria de Tratamiento de Superfícies www.cmts.es Fabricació d’estructures metàl·liques. Barcelona Frestorn www.frestorn.com Construcció i reparació de maquinària. Vic Galar Mecanització de peces. Disseny i fabricació d’utillatge, prototipus i petita maquinària. Sant Andreu de la Barca Inenpre, Industria del Engranaje de Precisión www.inenpre.com Engranatges de precisió i rectificat de flancs. Sant Andreu de la Barca Lazvi Mecanitzats www.lazvi.com Manteniment industrial. Mecanitzats. Fresadora i torn. Recanvis per a maquinària. Rubí Llorigràfic www.llorigrafic.com Fabricació de maquinària per a arts gràfiques. Molins de Rei Mec-2010 www.mec2010.es Mecanització especialitzada. Sabadell Melven www.melven.es Fabricació de manòmetres de contacte elèctric, etc. Sant Boi de Llobregat

Metal·lúrgica de Camallera www.metal-lurgicadecamallera. com Fabricació de moble metàl·lic. Accessoris de motocicleta. Camallera Metall Tecnològic www.metalltecnologic.cat Transformació del metall. Cercs Mol-matric www.molmatric.coop Fabricació de motlles i matrius per a automoció. Barberà del Vallès Rectificadora Js www.rectificadorajs.com Reparació de maquinària industrial, rectificats. Rectificats industrials, rectificats de motors d’explosió, reparació general de maquinària industrial. Igualada Rectificats Alt Penedès www.rectificatsaltpenedes.com Mecànica general. Rectificadors. Soldadura d’alumini. Vilafranca del Penedès Repulsados, Estirados y Mecanizados www.repulsadosrem.com Repulsat industrial. Conformació de peces metàl·liques, amb desenvolupament cilíndric. Rubí Riudacarr Construcció de carrosseries per a vehicles i remolcs. Maçanet de la Selva Seriman Instruments www.serimaninstruments.es Manteniment i reparació de separadors de diafragma per a instruments de pressió i temperatura. Esplugues de Llobregat Tot Metall Planxisteria industrial. Santa Perpètua de Mogoda Indústria: mobles-fusta

Cuin Factory Group www.cuinfactory.com Cuines. Assemblatge de mobles de cuina. Venda de mobles de bany, electrodomèstics i reformes. Vilanova i la Geltrú Cusó Tapiceros Asociados www.cusotapiceros.com Fabricació i restauració de mobles entapissats artesans a mida i complements per a la decoració d’interiors molt personalitzats. Fabricació i serveis d’alta qualitat. L’Hospitalet de Llobregat Els Nois www.elsnois.com Mobiliari per a la llar, comerç i indústria, instal·lacions de parquet, tancaments mixtos interiors-exteriors, cuines i tot tipus de moble a mida. Tona L’Estoc www.lestoc.com Venda de mobles. Producció de mobles de disseny propi a partir de materials i mobles en desús. Barcelona

coop 2018


78 directori coop

Lienzos de Moia www.lienzosmoia.com Fabricació de cavallets. Moià Mobles Pirineus http://moblespirineus.com Mobles a mida i fusteria en general. Tona Nou Indret www.nouindret.com Fabriquen mobles de fusta a mida. Venda al detall. Dues botigues. Santa Coloma de Farners Santiago Apòstol www.facebook.com/pages/ Cooperativa-ArtesanaIndustrial-Santiago-Apostol/487473028107883 Fabricació de teles per pintar. Bastidors. Cavallets. Moià Indústria: tèxtil

Teixidors www.teixidors.com Teixits amb telers manuals (centre especial de treball). Complements de vestir (xals, bufandes, mantes de viatge...). Terrassa Indústria: tèxtil: confecció

Copertex Mollet del Vallès Industrial Gèneres de Punt John Fil www.john-fil.com Fabricació i disseny de tot tipus de gèneres de punt, especialment de peces de vestir. Amb disseny i marca pròpia o seguint els models i dissenys dels nostres clients. Venda al major i minorista. L’Espluga Calba Indústries Waldes www.waldes.es Fabricació de fornitures i peces metàl·liques. Fabricació de botons, fornitures, traus, etc. Per al tèxtil i peces de metall per a automoció. Barcelona Informàtica

Ac Ulldecona www.aculldecona.com Venda i instal·lació, manteniment i reparació d’equips informàtics. Venda de consumibles informàtics. Ulldecona Alter Sport www.altersport.cat Disseny de programari especialitzat en l’àmbit esportiu així com serveis esportius en general per a empreses i particulars. Berga

coop 2018

Ateneu Informàtic http://ateneu.eu Consultoria professional de privacitat de dades personals. TIC. Tortosa Btactic www.btactic.com Integració i desenvolupament d’eines informàtiques basades en programari lliure i codi obert per a empreses. Gestió de sistemes al núvol. Consultoria de sistemes empresarials. Lleida Datum www.datum.cat Suport informàtic empresarial. Manteniment. Xarxes estructurades. Instal·lació i equipaments. Consultoria i projectes. Mataró Ecoom Consulting Explotació electrònica per a comptes de tercers. Gestió i manteniment de continguts per a pàgines web. Cerdanyola del Vallès Grup de Serveis Informàtics - Gimm Programació i venda d’equipament informàtic. Reparació i venda d’aparells, lloguer... Bellpuig Guifibaix www.guifibaix.coop Instal·lació de la xarxa de telecomunicacions Guifi.net Sant Joan Despí Incod Enginyeria Industrial www.incod.es Solucions d’identificació i traçabilitat. Etiquetatge i marcatge de productes. Assessorament a empreses i formació específica d’identificació. Mataró Jamgo Productes i Serveis Informàtics Innovadors http://jamgo.coop Projectes i productes tecnològics i d’innovació. Desenvolupament de plataformes i execució de projectes informàtics amb enfocament de solucions de valor per donar resposta a la demanda empresarial, per assolir-ne els reptes de negoci. Barcelona La Cooperactiva www.lacooperactiva.es Comunicació digital per a pimes, comerços i autònoms. Barcelona Mad Systems Proveïdor de serveis TIC: tecnologia, experiència i coneixement per assessorar, subministrar, implantar i mantenir la infraestructura tecnològica necessària a la mida de cada client. Barcelona Onlimitec: conexión sin límites www.onlimitec.com Assessoria informàtica formada per un grup de persones amb mobilitat reduïda que aposta per l’economia social i fomenta el tele-treball. Montcada i Reixach Quatre Arroba Serveis informàtics per a particulars i empreses, desenvolu-

pament, disseny web i imatge corporativa. Arbúcies Regla de 3 www.reglade3.com Servei tècnic oficial Apple. Assessorament informàtic. Barcelona Sandbloom www.sandbloomstudio.com Edició de videojocs. Sabadell Santcusat Reparació i manteniment d’equips informàtics. Sant Cugat del Vallès Solupyme Consulting www.solupymeconsulting.es Consultoria en telecomunicacions i tecnologia, soport IT, etc. Sabadell Tres65 www.tres65.es Serveis informàtics i desenvolupament de software. Corbera de Llobregat Immobiliària

Comunitària www.comunitaria.cat Administardor de finques que basa el seu projecte en quatre eixos: dret a la participació, a la informació, a l’habitatge i a la ciutat. I técura dels edificis, investiga en open data i IoT per a la millora social/ambiental i de la qualitat dels edificis. Barcelona Mecànica-automoció: reparació-venda de maquinària

Camper Diem Sabadell http://camperdiem.cat Venda de vehicles van noves i a la camperització de furgonetes dels nostres clients, els adaptem com a habitatge per viatjar. Sabadell Electro Asecor Bobinatges de motors i electricitat industrial. Vilanova i la Geltrú Mantenimiento Integral de Hosteleria www.mainhos.com Venda, instal·lació i reparació de maquinària d’hosteleria. Barcelona Mecànica-automoció: tallers mecànics

Auto Talleres Nou Car www.facebook.com/ autotalleresnoucarsccl?fref=nf Taller mecànic. Badalona Coperauto St. Vicenç www.coperautosvh.com Taller mecànic. Sant Vicenç dels Horts

Reparación general del camión www.renault-trucks.net/reparacion-general-del-camion Reparació de vehicles industrials (mecànica i electrònica). Tarragona Sant Cristòfol 82 Reparació de planxa i pintura d’automòbils. Retolació, venda de vehicles. La Bisbal d’Empordà Serveis del Vehicle Industrial www.viserveis.cat Reparació de vehicles industrials (autobusos, camions, furgonetes, vehicles urbans). Barcelona Str Glass www.strglass.com Taller especialitzat en la substitució, reparació i tintat de llunes, tant per a turismes com per a industrials i maquinària pública. Barcelona Tallers Cámara www.tallerscamara.com Taller mecànic. Reparació integral de l’automòbil (pintura, carrosseria, electricitat, mecànica, etc.). Badalona Tecnoutil www.farrier.es Taller mecànic. Utillatges i calibres industrials per a l’automòbil. Montornès del Vallès

Folgado Piscines www.folgadopiscines.com Manteniment de piscines. Calella G.s.i.s., Grup Serveis d’Iniciativa Social www.gsiscat.org Escola d’equitació: el món del cavall per a tothom que ho desitgi sense que importi l’edat ni la condició. Barcelona Nou Set www.nouset.com Serveis de neteja, consergeria, botiga de segona mà i altres serveis per a empreses i administracions. Vilafranca del Penedès Serveis a empreses i particulars: assegurances

Arç Corredoria d’Assegurances www.arccoop.coop Corredoria d’assegurances especialitzada en l’economia social i solidària i en l’assegurança d’energies renovables. Barcelona Serveis a empreses i particulars: assessories-gestories

Serveis a empreses i particulars: altres

Bitaria Desenvolupament de solucions telemàtiques per a la millora de l’eficiència de les organitzacions, sobretot en l’àmbit del transport (eficiència energètica). Puigdàlber Cal Tip Cooperativa de Coneixement www.caltip.cat Formació, espais de treball. Barcelona Control d’Assistència i Telegestió Serveis de teleoperació i telegestió de missió crítica. Barcelona Cooperativa de Treball Calandra www.cooperativacalandra.com Bugaderia (inserció social de persones amb disminució psíquica). Vic Ecos Grup Cooperatiu www.grupecos.coop Completar, promoure, coordinar, reforçar i integrar l’activitat econòmica de les entitats que en són membres, a través de la realització en comú d’operacions encaminades al seu millorament econòmic i tècnic. Barcelona Ecotallers www.ecotallers.cat Reciclatge de consumibles informàtics. Tracció animal moderna: gestors de Residus (la Pobla de Segur, Sort) Sabadell

Àgil Assessorament www.agilasesores.net Assessorament fiscal i laboral. Barcelona Assessoria i Gestió Varon Associats Assessorament i gestió fiscal, laboral, comptable per a empreses i persones físiques. Sabadell Assessoria Integral del Vallès www.aivpolinya.com Assessorament empresarial i particular. Polinyà Buch - Padrós Consultors www.bpcons.net Assessoria fiscal, laboral i jurídica. Especialitzats en cooperatives. Formació. Auditories. Barcelona Cegecop - Centre de Gestió Cooperatiu www.cegecop.com Gestió i assessorament empresarial, fiscal, laboral, comptable, societari i en l’administració de finques. Gestió i assessorament immobiliari: operacions de compravenda, lloguer, permuta, etc. Vilanova i la Geltrú Centre de Formació i Gestió a Coop. I Sal del Vallès Occidental, Gestcoop www.gestcoop.cat Centre de formació i gestió de cooperatives i societats laborals. Terrassa Ceprocoop http://ceprocoop.net Serveis integrals de consultoria, assessorament i gestió per a cooperatives i els seus socis. Barcelona


79 DIRECTORI DE COOPERATIVES FEDERADES

Col·lectiu Ronda, Assessoria Jurídica www.cronda.coop Cooperativa de serveis jurídics i assessorament a entitats d’economia social. Barcelona

financer. Consultoria administrativa i organitzativa. Barcelona

Consultoria Coop de Mà www.coopdema.cat Consultoria d’economia social. Assessorament en l’àmbit jurídic, laboral i econòmic per a empreses i organitzacions de l’economia social. L’Hospitalet de Llobregat

Gestión Integral www.affectio.es Assessoria i consultoria empresarial integral experta en cooperatives. Barcelona

Dpg Consultors www.dpgconsultors.com Serveis d’assessorament fiscal, comptable i laboral. Santa Coloma de Gramenet Ebbe’s Assessors www.ebbes.es Assessoria jurídica, laboral, fiscal i comptable. Barcelona Embat Legal www.embatlegal.com Activitats jurídiques. Assessorament jurídic a treballadors i empreses en l’àmbit del dret laboral i la seguretat social. Barcelona Ensó Assessorament empresarial. Millora de processos organitzatius. Barcelona Escribà Assessors www.finquesescriba.com Assessoria d’empreses fiscal, laboral, comptable. Assessorament a particulars i empreses, a persones físiques i jurídiques en els àmbits fiscal, comptable, laboral, jurídic; assegurances en general, plans de prevenció de riscos laborals. Sabadell Espai Assessor Assessorament fiscal, laboral i comptable per a pimes, cooperatives i entitats sense afany de lucre. Santa Maria de Palautordera Facto Assessors www.facto.cat Assessorament laboral, fiscal, comptable, gestió econòmica, de subvencions i suport administratiu, especialitzada en l’economia social i tercer sector. Formada per un equip multidisciplinari, dinàmic i proactiu. Barcelona Fgc Advocats Serveis d’assessorament i defensa jurídica a terceres persones. Serveis de consultoria empresarial i d’entitats. Barcelona GPA www.gpa-assessors.com Bufet professional especialitzat en l’assessorament de persones físiques i jurídiques. Tenim un equip humà especialitzat en laboral, fiscal, comptable, jurídic, assegurances, estrangeria i administració de finques. Manresa Gabinet d’Assessorament i Gestió Assessoria fiscal, laboral i comptable. Barcelona Gabinete Díaz Assessorament a particulars i empreses en els àmbits fiscal, comptable, laboral, mercantil i

Serveis a empreses i particulars: consultories tècniques

Garrido H. Assessors Assessors de comerç exterior. La Jonquera

Grup de Suport http://grupdesuport.com Sant Joan de les Abadesses Iacta Sociojurídica www.iacta.coop Assessorament sociojurídic a entitats, associacions i particulars. Barcelona La Baula, Projectes www.labaula.org Manresa La Gestió Responsable Assessorament personal i empresarial. Badia del Vallès Labora Sinapsis Serveis empresarials. Assessoria fiscal, laboral, comptable, assessoria empresarial, tecnològica i mediambiental. Porqueres Nova 2003 www.coop57.coop/ca/entidad/ nova-2003-sccl Empresa de serveis de gestió especialitzada en el món cooperatiu. Barcelona Pallarols i Associats Assessorament comptable, fiscal i laboral. Girona Pelayo Consultors www.pelayoconsultors.com Assessoria a empreses en matèria laboral, comptable, fiscal, mercantil. Especialistes en cooperatives. Barcelona Premià Assessors www.premiavng.com Assessoria. Vilanova i la Geltrú Servigest http://servigestsccl.es Serveis de gestió administrativa. Castelldefels Set-c www.set-c.com Assessoria jurídica, fiscal i comptable especialitzada en empreses cooperatives. Barcelona Sip Consultors http://sip.cat Assessorament i gestió comptable, fiscal, laboral i financer. Vic Som Gestió www.somgestio.coop Assessorament comptable, laboral i fiscal. El Prat de Llobregat Vidal Piqué i Associats www.vidalassociats.cat Assessorament i gestió integral per a empreses en diversos camps: fiscal, laboral, comptable i mercantil. Vilanova i la Geltrú

Activa Dual www.activadual.com Portal de feina especialitzat en contractes per a la formació i l’aprenentatge per publicar les seves ofertes laborals i seleccionar als joves. Sabadell Addere Consulting Group www.addere.net Assessorament a empreses i formació no reglada. Mataró Alc Assessors Assessorament en creació d’empreses i consultoria empresarial. Tortosa Almena Cooperativa Feminista https://almenafeminista.org Creadores i col·laboradores en projectes estratègics de comunicació i gènere i abordatge de les violències masclistes. Barcelona Aloja E+3 Consultoria energètica i assessoria ambiental. Barcelona Alvent www.alventsccl.com Realització de projectes i serveis d’enginyeria dins l’àmbit de la construcció i la gestió del territori. Sant Cugat del Vallès Barcelonya Creatividad & Comunicación http://barcelonya.com/index_es.html Consultoria i gestió de projectes de comunicació, educació i sostenibilitat. Barcelona Calidoscoop www.calidoscoop.coop Consultoria social. Agència per a la dinamització territorial de l’economia, l’emprenedoria social i el cooperativisme. Barcelona Cataliza www.cataliza.org Serveis de coaching, assessorament i formació empresarial. Barcelona Celobert, Arquitectura, Enginyeria i Urbanisme www.celobert.coop Serveis tècnics en arquitectura, enginyeria, habitatge i urbanisme. Barcelona Cíclica Arquitectura www.ciclica.eu Serveis d’arquitectura, Urbanisme i paisatge per assolir l’equilibri ambiental i l’equitat social. Sant Cugat del Vallès Clade - Grup Empresarial Cooperatiu www.grupclade.com Acompanyar les empreses del grup Clade cap a un model de gestió excel·lent basat en tres factors centrals i diferenciadors

de l’activitat: les persones, la innovació i la sostenibilitat. Barcelona Colectivo Ius Dignum www.colectivoidi.org Intermediació en serveis d’assessoria jurídica i formacions a empreses, institucions públiques i privades i a particulars. Barcelona Coodin www.coodin.cat Dinamitzadors de comerç. Barcelona Coop 57 www.coop57.coop Permetre l’estalvi ètic per part de persones i entitats i oferir serveis financers a entitats de l’economia social i solidària. Barcelona Efficiens Way Consultoria i desenvolupament de software. Ajudem les empreses a millorar la seva administració i el seu control de gestió. Barcelona El Risell www.elrisell.cat Consultoria multidisciplinària: arquitectura, rehabilitació, comunicació, sociologia, medi ambient, paisatge. Lleida Entramat Arquitectura i construcció. Barcelona E-spira Mirabilis Health www.eshealth.eu Consultoria tècnica del sector farmacèutic i suplementació alimentària. Sant Andreu de Llavaneres Etcs, Estratègies de Transformació Comunitària Sostenible www.etcs.coop Facilitem i promovem dinàmiques col·laboratives per atendre necessitats compartides. Promovem l’autonomia i coresponsabilitat de persones i organitzacions amb eines i mecanismes creatius i innovadors mitjançant el treball col·laboratiu. Barcelona Feinart www.facebook.com/feinartSB Coworking i tallers per a persones en cerca de feina. Sant Boi de Llobregat Gabinet d’Estudis Socials www.gabinet.com Recerca i avaluació en temes com la pobresa i l’exclusió, la discriminació, el racisme, la immigració i les minories ètniques, els drets humans, el mercat de treball, la gent gran i les persones amb discapacitat. Barcelona Hobest www.hobest.es Consultoria que desenvolupa sistemes avançats de gestió en les organitzacions per promoure l’aprenentatge i l’autonomia de les persones i dels equips. Barcelona I-labso, Sccl http://ilabso.net Investigació i desenvolupament experimental en ciències socials i humanes. Barcelona

Innovació i Economia Social en la Mediterrània - Iesmed www.iesmed.eu Prestació de serveis de suport a entitats de l’economia social i solidària, així com a tercers no socis, sempre que estiguin ubicats en qualsevol país de la conca de la mediterrània occidental. Barcelona Institut Diversitas www.institutdiversitas.org Consultoria social, formació, acció comunitària i recerca aplicada sobre temàtiques de diversitat. Barcelona Konexiona Marketing Services www.konexiona.com Serveis de màrqueting, assessoria i organització d’esdeveniments. Montgat La Copa www.lacopa.cc Dues línies de treball: una tècnica de consultoria ambiental, i l’altra de campanyes de comunicació, formació, educació i activitats de coneixement del medi natural. Salt Labaula Arquitectes www.labaula.eu Barcelona Laboqueria taller d’arquitectura http://laboqueria.net/es/ Serveis d’arquitectura. Realització de serveis tècnics, en la consultoria. Barcelona Lexcoop Cooperativa de Asesoramiento Jurídico e Iniciativa Social www.lexcoop.com Despatx d’advocats i acompanyament a persones en risc d’exclusió social i formació social. El Vendrell Logística Pimecat www.logistica.coop Fomentem la cooperació i el coneixement entre les empreses carregadores de mercaderies (exportadores i importadores), amb la finalitat de reduir els costos logístics i aconseguir una major seguretat en la cadena del transport internacional. Barcelona M5 Idees & Mercats www.m5idees.com Fabricació i distribució d’articles de vidre bufat, semiautomàtic i automàtic. Especialitzats en projectes a mida. Sant Adrià de Besòs Makeit! Education www.makeitedu.es Som una plataforma cooperativa multidisciplinària que compartim el propòsit d’acompanyar i fer possible el canvi i la transformació de l’educació i l’aprenentatge. Mataró Olistis http://www.olistis.org Serveis lingüístics i culturals: traducció editorial, econòmica i tècnica; traducció jurada; interpretació simultània, consecutiva i d’enllaç; redacció multilingüe; creació de continguts; assessorament cultural; transcripció i

coop 2018


80 directori coop

narració multilingüe; digitalització de documents; etc. Barcelona

Zerohub www.zerohub.eu Barcelona

Ortogan Serveis www.ortoganserveis.es Assessorament a empreses d’atenció a les persones. Barcelona

Serveis a empreses i particulars: estètica-bellesa

Raons Públiques http://raonspubliques.org/ Arquitectura. Processos col·laboratius entre múltiples agents per a la transformació de l’hàbitat comú. Barcelona. Samba Health www.sambaaccel.com Serveis especialitzats de gestió i consultoria per a empreses de salut. Tasques de comercialització, comunicació, màrqueting, formació... Barcelona Sepra, Servei de Prevenció Integral www.sepra.cat Serveis de prevenció de riscos laborals amb especialitats tècniques i medicina del treball, acreditat per la Generalitat de Catalunya amb el núm. de registre sp-063-b. Barcelona Sistemes de Gestió de Patrimoni www.sgponline.org Especialitzats en intervencions d’estudi, documentació, gestió i difusió de patrimoni cultural i natural. Barcelona Social Talent Work Center Allotjament empresarial de freelance i microempreses, formació, consultoria, conferències i esdeveniments de caràcter professional i lúdic. Molins de Rei Spora Sinergies www.spora.ws Barcelona Sprintcoop www.sprint.coop Consultoria en gestió d’empreses. Desenvolupament de Kpi, taulell de comandaments, indicadors de productivitat i de solvència. Terrassa Tàndem Social www.tandemsocial.com Consultoria en projectes i empreses socials en l’àmbit nacional i internacional que vol contribuir a fer realitat projectes amb un alt impacte social. Barcelona Teb Gestió Empresarial www.teb.org Presta els seus serveis de gestió empresarial i formació al conjunt d’entitats que conformen el grup cooperatiu TEB, i també per a la resta d’entitats de l’entorn TEB. Barcelona Terregada.net www.terregada.net Permacultura; jardineria i agricultura ecològica; formació especialitzada en medi ambient; compostatge casolà. L’Armentera Trialance www.trialance.com Barcelona

coop 2018

Blau Marí Centre de perruqueria i estètica. Barcelona Serveis a empreses i particulars: serveis de jardineria

Cipo www.cipo.cat Construcció i manteniment de jardins i zones verdes privades i públiques. Desbrossada de parcel·les. Sabadell E. I. Foresterra Creació, seguiment i execució de projectes dins del medi natural. Vilajuïga Entra! www.entra.cat Jardineria i treballs forestals. Tarragona Jardinet www.jardinetsccl.es Inserció sociolaboral de col· lectius en situació d’especial dificultat tenint com a activitat econòmica principal la creació i el manteniment d’espais verds. Realització de projectes formatius per a col·lectius de joves en situació de risc social. Ripollet La Mata Jardiners www.lamatajardiners.cat Disseny, construcció i manteniment d’espais enjardinats. Servei de floristeria. Mataró Manipulació activa i més www.maimserveis.com Sectors serveis. Treballs en quatre línies: manipulats, neteja, impressions gran format i enclavaments laborals. Nou Verd www.nouverd.com Inserció laboral de persones amb discapacitat, principalment salut mental, mitjançant la gestió d’activitats de negoci sostenibles. Vilafranca del Penedès Rebrot Jardiners www.rebrotjardiners.cat Serveis integrals de jardineria. Barcelona Xarxa Ambiental http://www.grupxarxa.cat Manteniment de mobiliari urbà i serveis. Barcelona

Serveis a empreses i particulars: serveis de neteja

Coperhabitat www.coperhabitat.com/ca Treball assistencial a favor de les persones dependents. Girona Garbet, Neteja i Manteniment Integral, Empresa d’Inserció www.garbet.coop Neteja i manteniment. Serveis a domicili. Jardineria. Bugaderia. Higiene ambiental, prevenció de legionel·la. Tractament d’aigües. Control de plagues. Contenidors higiènics. Barcelona Idària www.idaria.cat Neteja d’edificis. Atenció domiciliària per a nens i gent gran, higiene ambiental, manteniment d’edificis i instal·lacions, rehabilitacions i reformes, jardineria, treballs forestals, serveis de planxa i arranjament de roba. Llagostera Net Neteja i Altres Serveis de Manteniment Prestació de serveis de neteja i manteniment. Elaboració de menjars. Serveis d’atenció a la tercera edat. Barcelona Teb Solucions www.teb.org Neteja, serveis de proximitat i altres, sempre com a centres especials de treball per a persones amb discapacitat. Barcelona Serveis a empreses i particulars: serveis de seguretat

Giropuc Evasion www.giropuc.com Rellotgeria industrial i sistemes de control. Distribució i venda de terminals de control i accessos per a empreses. Mataró Serdeset http://segytel.com/v2 Serveis de seguretat, instal·lació i manteniment de sistemes de seguretat i detecció d’incendis. Barcelona Serveis d’atenció a les persones: ajut a domicili

Baix Empordà Assistència a Domicili www.assdom.com Assistència a domicili. Atenció a la gent gran i discapacitada de les diferents àrees socials del Baix Empordà. Palafrugell

Edat-3 www.edat3.com Ajut a domicili en tota la seva amplitud (gent gran, discapacitats, famílies, etc.). Olot

Centre de Dia i Serveis Nous Avis www.centrodedianousavis. com/es/ Serveis socials gent gran. Barcelona

Serproas, Servei Professional Assistencial www.serproas.com/ca Prestació de serveis assistencials a favor de la gent gran discapacitada i persones amb risc d’exclusió social. Girona

Centre Desenvolupament Infantil i Atenció Precoç Baix Montseny www.cdiapbaixmontseny.cat Atenció a les famílies. Treball amb les famílies de nens menors de sis anys amb dificultats en el desenvolupament. Sant Celoni

Sersa www.sersaonline.com Atenció domiciliària, formació sociosanitària. Certificat de professionalitat. Girona

Centre Desenvolupament Infantil i Atenció Precoç Sant Andreu de la Barca Atenció precoç. Sant Andreu de la Barca

Trafad www.cooperativatrafad.es Blanes

Centre Especial Carrilet http://ca.carrilet.org Educació i tractament de nens autistes i psicòtics. Barcelona

Serveis d’atenció a les persones: atenció psicopedagògica

Centre Solc www.solc.cat Centre d’educació especial. Tarragona

Aema www.aema.cat Neix de l’Associació Educativa Meritxell Adán. Infància, adolescència i família. Concretament en àrees residencials (CRAE el petit pont), atenció als infants/ adolescents amb discapacitat intel·lectual (menjadors i casals estiu) i d’atenció comunitària. L’Hospitalet de Llobregat Agalma www.agalma.cat Atenció precoç per a la infància. Barcelona Baula, Centre per al Desenvolupament Infantil i Atenció Precoç de l’Hospitalet http://baulacdiap.cat Atenció als infants menors de 6 anys, i a les seves famílies, que presenten una discapacitat i/o un trastorn en el desenvolupament psicomotriu per causes orgàniques, mentals, psicològiques i/o ambientals o es troben en situació de risc de patir-lo. L’Hospitalet de Llobregat CDIAP de Sant Boi www.cdiapsboi.cat Serveis d’atenció precoç per a la petita infància. Sant Boi de Llobregat Cedre www.cedre.es Treballem en l’àmbit de la psicopedagogia, psicologia i logopèdia amb nens, adolescents i joves. Barcelona Centre d’Atenció a la Primera Infància del Vallès Oriental Prevenció, diagnòstic i tractament d’infants amb dificultats, fins a sis anys. La cooperativa gestiona el CDIAP (Centre de Desenvolupament Infantil i Atenció Precoç). Granollers

Coopintegradors www.coopintegradorssccl. blogspot.com.es Atenció a les persones amb discapacitat física a la comarca del Maresme. Mataró Dapsi Cerdanyola www.dapsicerdanyola.cat Atenció precoç. Cerdanyola del Vallès Dapsi Montcada www.dapsimontcada.cat Atenció precoç. Montcada i Reixac Dapsi Rubí www.dapsirubi.cat Atenció precoç a infants de 0-6 anys. Rubí Dapsi Sant Cugat www.dapsisantcugat.cat Atenció precoç. Sant Cugat del Vallès Delta, Col·lectiu de Professionals del Desenvolupament Infantil www.delta.coop Gestió de CDIAP (Centre de Desenvolupament Infantil i Atenció Precoç), formació i docència. Projectes tècnics de suport a escoles bressol. Viladecans Eines, Serveis Sòcio-educatius www.eines.coop Gestió de projectes d’atenció socioeducativa, adreçats principalment a infants, adolescents i famílies, inserció sociolaboral a diferents col·lectius. Vallirana Equip-40 www.equip40.cat Centre d’atenció precoç. Activitat dirigida a infants menors de quatre anys amb dificultats en el seu desenvolupament. Sant Feliu de Llobregat Escola d’Educació Especial Crespinell www.escolacrespinell.cat Educació especial. Terrassa


81 DIRECTORI DE COOPERATIVES FEDERADES

Escola Guimbarda www.guimbarda.com Educació especial per a disminuïts psíquics. Centre de dia. Barcelona Escola Jeroni de Moragas www.escolamoragas.com Educació especial. Barcelona Escola Rel www.escolarel.com Escola d’educació especial per a alumnat amb edats des dels 5 als 21 anys. Alumnat amb discapacitat intel·lectual, trastorns de la personalitat i/o de la conducta. Barcelona Institució Balmes www.ibalmes.org Centre d’educació especialitzada en atenció i salut mental. Sant Boi de Llobregat Luika www.luika.org Serveis per atendre necessitats especifiques d’aquells serveis socials dirigits a persones amb diversitat funcional. Activitats i tallers d’oci i lleure, colònies i respirs, monitoratge. Sabadell Magroc www.magroc.cat Assistència social i ajuda a la infància amb dificultats o risc en el desenvolupament, tant en detecció com en prevenció i atenció, així com suport i formació de l’entorn amb tasques d’investigació i docència. Terrassa Mim Psicologia www.mimpsicologia.es Sant Boi de Llobregat Nadis Donar una alternativa integral al tractament de l’alumne amb discapacitat amb greus afectacions neuromotores i de comunicació. Tasques d’assessorament i tractament a infants de 0 a 20 anys i a adults. Barcelona Som Espai de Psicologia Cooperativa Activitat psicològica i psicoteràpia. Atenció a persones que volen iniciar un procés psicoterapèutic i/o orientació per mi-

llorar el seu benestar personal. Atenció a la salut mental. Barcelona Taller Escola Barcelona www.teb.org Gestió immobiliària i patrimonial. Atenció a les persones amb disminució. Barcelona Teb Bellvitge http://www.teb.org/teb-bellvitge/ Manipulats industrials i també el servei de repartiment a domicili. L’Hospitalet de Llobregat Teb Habitatge www.teb.org Gestió d’establiments residencials i pisos assistits per a persones amb discapacitat intel·lectual. Barcelona Serveis d’atenció a les persones: inserció social-laboral

Actua http://actuasccl.coop Servei d’atenció a les persones: intercooperació, promoció social i projectes per al desenvolupament comunitari; promoció social de les persones mitjançant l’acció educativa; creació d’ocupació. Vilafranca del Penedès Alencop http://alencop.coop Recollida a domicili d’electrodomèstics i tota mena de ferralla. Barcelona Argos Gestió de projectes d’atenció a la infància i a la joventut. Girona Avancem Santa Clara http://avancemsantaclara.cat Serveis assistencials, culturals i de lleure; mitjançant la realització d’activitats d’atenció domiciliària, educativa , culturals i d’altres de caràcter social (manteniment i neteja a organismes oficials, institucionals, empreses i particulars). Girona

Centre Ocupacional Grans Disminuïts Ciutat Vella www.cosinia.cat Servei de teràpia ocupacional per a persones amb discapacitat física. Barcelona Cerc@ www.cercasccl.com Atenció de persones dependents a través del servei d’atenció domiciliària i la formació de professionals d’atenció sociosanitària en domicilis. Tarragona Colectic www.colectic.coop Serveis de formació, comunicació, tecnologia social i acció comunitària. Barcelona Connectats http://connectats.org Empresa cooperativa especialitzada en el desenvolupament i implementació de projectes socio-culturals. Barcelona Cooperativa Social Penedès www.cooperativasocialpenedes. org Gestió i direcció de bugaderia industrial. Marca ‘la Bugaderia’ roba neta, compromís social. Vilafranca del Penedès Drecera www.drecera.org Prestació de serveis d’atenció a la persona per a clients de titularitat pública i privada des de les vessants educatives, formatives, socials, sanitàries i laboral amb la finalitat de facilitar la promoció social de persones en risc d’exclusió social. Pallejà Eduvic www.eduvic.coop Teràpia familiar socioeducativa, escoles, tallers i grups de pares i mares, prevenció socioeducativa, centres residencials i d’acolliment, diagnòstic i suport a les famílies. L’Hospitalet de Llobregat El Caminet Inserció en el món laboral de persones i col·lectius en risc d’exclusió social. El Catllar

Escola de Suport Complementari i Acompanyament L’escac

cència en risc i les persones amb discapacitat. Barcelona

www.escolaescac.cat Educació, formació i inserció laboral de col·lectius amb dificultats o risc d’exclusió social. Tarragona

Taller El Xop www.elxop.com Discapacitats intel·lectuals. Integració social dels discapacitats intel·lectuals. Barcelona

Gedi www.gedi.org Gestió socioeducativa a nens i joves amb marcada dificultat d’integració social i cultural, mitjançant centres de tallers, ludoteques, esplais, colònies i activitats extraescolars. Atenció social. Barcelona Impulsem http://impulsem.blogspot. com.es Organització i posada en marxa d’activitats de formació, anàlisi constant del mercat de treball per revisar les necessitats dels sectors, treball en xarxa per potenciar la inserció. Barcelona Insercoop www.insercoop.com Suport i assessorament educatiu per a la recerca de feina i l’orientació professional. L’Hospitalet de Llobregat Integració Social de Menors - Isom www.isom.cat Creació, desenvolupament i gestió de projectes d’acció social que garanteixin una millora de les capacitats de les persones i l’entorn. Barcelona Medya Serveis www.medyaserveissccl.cat Gestió privada de serveis públics (agents cívics, casals d’estiu, serveis de neteja). Tordera Més i Més Serveis www.mesimesserveis.com Envasament i empaquetat. Sant Llorenç d’Hortons Suara Cooperativa www.suara.coop Atenció a les persones: des de les llars d’infants fins a la dependència, passant per la inclusió laboral i social, l’ocupació, l’atenció a la infància i a l’adoles-

Tallers Blancs www.tallersblancs.blogspot. com.es Atenció a persones adultes amb discapacitat intel·lectual. Barcelona Tanit Service Equity Empresa cooperativa dedicada a la gestió de serveis de personal. Ofereixen gestió i contractació de personal per a treballs de jardineria, esdeveniments, reparacions... Santa Coloma de Gramenet Serveis d’atenció a les persones: salut

Centre Equinoteràpia Cadí Moixeró http://cadimoixerosccl.blogspot. com.es Elaboració i execució de projectes d’equitació terapèutica adreçats a persones que tinguin dificultats d’aprenentatge i d’inserció social aixó com dificultats físiques, intel·lctuals, mentals i emocionals. Gurb Comunitat Terapèutica Del Maresme www.ctm-salutmental.com Assistència psiquiàtrica a la comarca del Maresme amb serveis concertats amb el Servei Català de la Salut. Malgrat De Mar Cos Cooperació I Salut www.cos.coop Treballem des d’una visió integrativa i cooperativa de les diferents medicines per millorar la salut de les persones, des del respecte i l’acompanyament en les diferents etapes de la vida. Barcelona

coop 2018


82 directori coop

Pediatria Dels Pirineus www.pediatriadelspirineus.org/ Atenció pediàtrica a l’alt Urgell (especialitzada a la Fundació Sant Hospital de La Seu d’Urgell i Primària a l’Institut Català de la Salut). La Seu d’Urgell Tasco www.titania-tasco.com Cursos i preparació del part natural i assistència al part a casa, salut infants, salut dona, teràpies naturals. Barcelona Tecnofar Subministrament, instal·lació, serveis i equips per a la indústria hospitalària i farmaceutica. Barcelona Vademames http://vademames.blogspot. com.es/ Acompanyament, orientació i suport a les famílies. Promoció d’estils de vida saludables, partint de l’alletament matern i difusió d’estils parentals respectuosos. Creació i enfortiment de xarxes comunitàries de suport entre famílies, agents socials. Hostalets de Balanyà Serveis immobiliaris: administradors de finques

Ètic Hàbitat www.etichabitat.cat Projectes socials i comunitaris per al compliment de la carta agenda mundial dels RH a la ciutat. Barcelona Femescala www.femescala.coop Administració de comunitats veïnals i lloguers, gestió de proveïdors, assessorament legal i acompanyament dels usuaris. Barcelona Serveis socioculturals: activitats culturals

Alambar Comunicació i organització d’esdeveniments. Barcelona Cimarron www.cimarron.cat/ca Composicions i actuacions musicals. Orquestra de músics. Tortosa Educació Musical Cooperativa - Edumusic.coop Activitats musicals i pedagògiques. Terrassa European Music Cooperative Xarxa Europea de professionals de la música i organitzacions dedicades a la creació i producció d’activitats de música en viu. Sant Cugat del Vallès

coop 2018

Fanatix Urban Dance https://www.facebook. com/Fanatix-Urban-Dance-217621448416942/ Centre de dansa. Canet de Mar La Fabric@ www.coopelafabrica.cat Serveis culturals. Barcelona Nemesis www.nemesisarch.com/ca Visites i rutes guiades a les comarques de Tarragona, intervencions arqueològiques, activitats de reconstrucció històrica, didàctica per a escolars. Tarragona Nus. Processos Socials i Creatius www.nus.coop Espectacles, tallers, formacions, projectes en educació, gènere, violències, sostenibilitat, economia social, solidària i cooperativa. Barcelona Promoció i Difusió Cultural al Barri Gòtic Bar en el que realitzem activitats culturals: cine, contes, presentacions de llibres, monòlegs, exposicions, titelles, documentals... Barcelona Promotora de la Cultura i la Solidaritat Artgent Promoció i gestió de projetes culturals. assessoraments a tercers en projectes culturals. Tenen l’associació Lapsus. Barcelona Promotora e Mitjans Audiovisuals - Drac Màgic www.dracmagic.cat Generació de programes de sensibilitació i dinamització, creació de recursos pedagògics a l’entorm dels audiovisuals. Barcelona Propaganda pel Fet www.ppf.cat Edició fonogràfica i management de grups musicals. Des de 1996 han editat setanta referències discogràfiques. La línia editorial ha estat treballar bandes catalanes compromeses socialment. Manresa Serveis a les Persones Encís www.encis.coop Cooperativa mixta de treball i consum que té com a objectiu generar espais vitals on les persones trobin els elements necessaris per créixer, des de la llibertat que suposa gaudir de totes les possibilitats d’elecció. Barcelona Tat www.tatlab.coop Generació i desenvolupament de projectes expositius i disseny integral d’entorns de comunicació. Barcelona

Tinta Invisible www.gravat.com Edició d’obra gràfica original d’artistes. Art contemporani, edicions bibliogràfiques, carpetes de gravat. Comercialització i distribució. Barcelona Tres Branques Manteniment i control tècnic del Teatre Municipal de Berga. Gestió de la General, la sala de festa i concerts de referència a la capital berguedana. Berga Serveis socioculturals: activitats educatives-lleure

Artijoc www.artijoc.com Gestió de béns i serveis per a la cultura, el lleure i l’ensenyament. Ens especialitzem en el joc, l’art i la interculturalitat. Botiga de joguines didàctiques i productes de comerç just. Mataró

La Cupp Educació ambiental. Formació i assessorament social i ambiental. Olot La Fera Ferotge www.laferaferotge.cat Cooperativa d’iniciativa social sense ànim de lucre dedicada a prestar serveis educatius d’atenció a les persones des d’un plantejament de proximitat i de treball en xarxa. Espinelves L’Eina http://einacooperativa.coop Gestió de projectes a diferents àmbits econòmics (serveis socials, educació en el lleure, obres i reformes, serveis domiciliaris) per a la inserció socioeconòmica de les persones en risc d’exclusió social. Terrassa L’Esberla www.esberla.cat Creació, gestió i dinamització d’activitats de lleure i oci alternatiu per a infants i joves del Maresme. Vilassar de Mar

Concep-t www.concep-t.com Serveis lúdics, de serveis i educatius. Edició de materials didàctics. Tona

L’Esguard www.lesguardcoop.cat Menjadors, extraescolars, casals, colònies, campaments, camps de treball. Barcelona

Doble Via, Serveis Socioeducatius www.doblevia.coop Gestió de serveis d’atenció a les persones en els àmbits de l’educació, els serveis socials, la participació, el lleure i la cultura, i també serveis integrals de gestió de menjadors escolars ecològics. La Floresta

Menjador Ca La Rosa http://menjadorcalarosa.blogspot.com.es Menjador per a col·lectius no obert al públic. Menjar bio per a infants i acompanyament respectuós. Barcelona

Donavol www.donavol.cat Activitats de temps lliure (casals d’estiu, activitats extraescolars, colònies). Serveis de menjadors escolars i per a la tercera edat. Sant Joan Despí Drala Gestió integral de conflictes, processos de diàleg i mediació. Sabadell Eduxarxa http://eduxarxa.coop Formació i edició de materials didàctics. Barcelona El Tamboret Gestió de serveis i projectes socioeducatius per a escoles (menjadors, extraescolars, casals,...) com per a l’administració (centres oberts, espais adolescents...). Barberà del Vallès Fil-a-l’agulla www.filalagulla.org Tallers, formacions, grups teràpeutics i assesoraments que tenen com a objectiu generar i acompanyar processos depresa de consciència individuals i grupals, i construir espais on puguem assajar relacions assertives i formes d’organitzar-nos amb valors coop. Barcelona

Més, Més Eficiència Social www.mesmes.cat Servei d’alimentació i monitoratge a les escoles. Terrassa Naifar www.naifar.com Serveis educatius en l’esport, la cultura i el lleure. Barcelona Natturístic www.natturistic.cat Gestió de projectes de dinamització i desenvolupament turístic, d’oci i lleure, orientada principalment al medi natural i a petites poblacions. Vallirana Reflexes, Reforç Local per l’Èxit Escolar www.reflexes.cat Reforç escolar i suport a l’estudi amb especial atenció a l’alumnat de primària i secundària. Enfocat al sector públic i privat. Treballem conjuntament amb l’Administració educativa local dels municipis, amb les escoles i AMPA dels municipis. Barcelona Sombici www.sombici.cat Activitats relacionades amb la bicicleta pel riu, el delta del Llobregat i pel Baix Llobregat. Actualment rutes guiades amb bicicleta i biciescola. Sant Boi de Llobregat

Zona de Joc www.zonadejoc.com Casals d’estiu, extraescolars, tardes de juny, ludoteques i festes d’aniversari. Sitges Serveis socioculturals: educació ambiental

Arcadia Sinapsis www.arcadia.cat Centre mediambiental de difusió i formació sobre sostenibilitat, energies renovables, respecte pel medi ambient, consum responsable, i valors humans i socials. Porqueres Cimae www.cimae.coop Serveis d’educació ambiental: gestió centre educació ambiental de Can Déu (Caixa de Sabadell); tallers per a escolars; tallers per a gent gran; elaboració de material didàctic. Barcelona Espai Ambiental http://espaiambiental.com Disseny i execució de projectes de comunicació i educació per a la sostenibilitat. Enfoquem els nostres projectes cap a la participació ciutadana i la innovació. Barcelona L’Arada, Creativitat Social www.larada.coop Promoció comunitària: desenvolupament local (barris i rural) a través de projectes conjunts (culturals, socials, ocupacionals, territorials). Prades (la Molsosa) L’Escola del Parc http://caminsdenatura.cat/ equipaments/escola-del-parccooperativa-deducacio-ambiental-el-delta-de-lebre/ Educació ambiental. Interpretació ambiental. Treball amb escoles i altres col·lectius. Deltebre Nusos Activitats Científiques i Culturals www.nusos.coop Acció educativa en el camp de la didàctica de les ciències i l’educació per a la sostenibilitat. Barcelona


Revista .COOP  

La revista de les cooperatives de treball de Catalunya

Revista .COOP  

La revista de les cooperatives de treball de Catalunya

Advertisement