Page 1

CONSELL COMARCAL D’OSONA 2007-2011


Edita:

c/ Historiador Ramon d'Abadal i de Vinyals, 5, 3a planta 08500 - Vic Tel.: 938 832 212 Fax: 938 895 632 Web: http://www.ccosona.cat A/e: informa@ccosona.cat © Textos: Serveis tècnics i polítics del Consell Comarcal d’Osona. © Fotografies: Consell Comarcal d’Osona, Oriol Molas i El 9 Nou. Les imatges corresponents a les pàgines 7, 8, 13, 31, 48, 61, 92, 95, 98, 133, 136, 139, 141, 147, 150 i 152 són d’Oriol Molas i les de la pàgina 12 són cedides per El 9 Nou. La resta d’imatges pertanyen al Consell Comarcal d’Osona. 1a edició: març de 2011 DL:


-

PRESENTACIÓ

La publicació que teniu a les mans pretén ser un recull força exhaustiu de la feina feta del 2007 al 2011 en el si del Consell Comarcal. Des dels inicis ha estat un Consell dinàmic i molt emprenedor que ha estat capaç de crear, per tal de donar serveis de proximitat als ajuntaments i a la vegada a la ciutadania, una trama d’empreses i de consorcis com el de Residus, que gestiona l’abocador comarcal, l’empresa mixta d’aigües que gestiona la portada d’aigües d’Osona sud, del Lluçanès i ho farà també a Osona nord, el Consorci de Serveis Socials que dóna servei a uns quants municipis petits en l’atenció a les persones, entre d’altres. Tenim en concessió la planta de triatge i donem servei jurídic i tècnic als municipis més petits. També hem tirat endavant el Pla de camins, els serveis de joventut, de promoció econòmica, d’assessorament informàtic i d’habitatge a través d’una fundació i, entre moltes altres coses, també tenim cura del manteniment del conjunt arquitectònic del monestir de Sant Pere de Casserres. Tots aquests serveis són de suport als ajuntaments i durant aquest mandat hem continuat reforçant-los i ampliant-los amb una inversió de més de 40 milions d’euros. Enguany hem continuat, conjuntament amb els municipis, la tasca de sanejament de portada d’aigües i també hem desenvolupat la Llei de la Dependència i moltes altres petites activitats.

Hem volgut i hem mantingut una bona relació de veïnatge amb els consells comarcals de l’entorn amb alguns dels quals hem fet tasques comunes com la de plantejar conjuntament amb la Generalitat de Catalunya els grans eixos del país, viaris, ferroviaris, de planificació del territori, de telecomunicacions i de xarxes elèctriques, i també hem propiciat la compra agregada d’electricitat i dels serveis de telefonia amb els municipis de la comarca.

En definitiva, han estat quatre anys intensos de feina conjunta i coordinada amb el conjunt de pobles i ciutats d’Osona per tal de millorar la qualitat de vida de la ciutadania, fet del qual volem que en quedi un petit testimoni amb aquesta publicació.

Miquel Arisa Coma President del Consell Comarcal d’Osona


-

PRESENTACIÓ

La posada en funcionament de la sisena legislatura del Consell Comarcal d’Osona va estar envoltada d’una notable expectació. Era la primera vegada que un equip de govern format pels dos partits amb més vots d’Osona més el grup d’Independents, governant entre tots en una àmplia majoria de municipis, agafava la responsabilitat de gestionar el Consell, canviant sensiblement la fòrmula de l’anterior mandat. Gairebé quatre anys més tard, la valoració que en fem els que hem participat de l’experiència és molt positiva: hem treballat molt i hem pogut dur importants projectes a la pràctica, malgrat els efectes de l’ofegament econòmic de les administracions, especialment visibles en la part final de la legislatura.

A aquesta valoració positiva hi ajuda també molt el tarannà que ha imperat en el govern: cordialitat, seriositat i diàleg, actuant a la una, buscant la feina ben feta amb una actitud totalment allunyada de l’anar passant. No només les inversions han estat les més importants de la història del Consell, sinó que s’han adoptat un gran nombre de solucions imaginatives en tota mena de temes. Sense ànim de prolixitat i sense que l’ordre en qualifiqui la importància, podríem esmentar el Banc d’Ajudes Tècniques, l’entrada a la Fundació Osona Gastronomia, l’Agència de Desenvolupament Local d’Osona, la creació del Consell Econòmic i Social, com també de la Xarxa d’Entitats d’Insersió Social d’Osona; la important tasca en acollida i integració, l’assessorament als municipis, el Pla Estratègic de Turisme, les moltes instal·lacions del cicle de l’aigua (depuradores i potabilitzadores) posades en servei. Les plantes de transferència i triatge i la futura de Minimització i, molt especialment, l’acurada gestió global dels residus. Els estudis de cara a crear el Consorci de Serveis Socials, el pla de camins i la seva treballada aplicació, els plans per promoure vivenda protegida de lloguer i per bastir residències comarcals. No oblidem l’estudi per fer un aeroport, però també l’eficient gestió de les crisis de les plantes de purins, la solució per l’abocador de Cal Gitanet, la planta de biogàs, l’esforç en noves tecnologies, en esports, Mercats de la Terra, el Bus Nit, la


solució per l’aigua de Manlleu, la creació de la conselleria de Salut, els importants descobriments arqueològics i l’activitat cultural a Sant Pere de Casserres, les inversions més importants que mai en benestar social, en atenció a les persones, en el servei d’ajuda domiciliària. Millores a les instal·lacions en il·luminació i estalvi d’energia a les instal·lacions del Sucre, així com l’adequació de la zona de Presidència; la tasca de l’agència de l’energia, el gran esforç en educació, els estudis i gestions per al desdoblament de la línia del ferrocarril... De tots aquests temes i de molts d’altres en podreu veure referències en les pàgines següents. Malgrat tot, no hem volgut ni hauríem pogut ser exhaustius. Es tracta només d’un recull, com se n’haurien pogut fer d’altres de diferents. Durant aquesta legislatura hem celebrat els vint anys de vida del Consell Comarcal d’Osona. En tots aquests anys, el nostre Consell ha estat capdavanter en moltes coses. Hem treballat de valent durant tot el mandat perquè ho continuï essent. I per poder-lo deixar a punt perquè encara ho sigui a l’hora de celebrar-ne molts i molts més. Lluís Vila i Vilalta Vicepresident primer del Consell Comarcal d’Osona


INTRODUCCIÓ

Hi ha moltes maneres d’exposar el treball fet per uns institució al llarg de més de tres anys i mig. Una d’elles podria ser la que hem adoptat nosaltres: sovint es produeixen fets al Consell Comarcal d’Osona que donen lloc a resums informatius dirigits a la premsa o a qualsevol persona interessada; la seva destinació primera és la pàgina web del propi Consell, i des d’allà sovint arriben a mitjans de comunicació més generals; n’hem relacionat alguns que ens han semblat significatius, els hem resumit i els reproduïm al llarg d’aquest llibre. Igualment hem recollit un nombre de fets que considerem uns “titulars” de la legislatura, i els hem intentat exposar sintèticament, des d’una visió més global (no del dia i fet concret, sinó des del punt de vista dels quatre anys) i ens agradaria que servís com a resum global d’una legislatura sens dubte intensa, interessant

10

i novedosa, i no només pel fet d’haver estat dirigida per un equip de govern que no tenia precedents en el Consell per la seva composició. Volem fer notar també que les limitacions que la llei electoral posa de cara a exposar la feina feta per una administració un cop convocades unes eleccions fa que aquest resum s’hagi de tancar a 28 de febrer, si fa no fa quatre mesos abans de la finalització del mandat del Consell; quatre mesos en què la maquinària comarcal continuarà funcionant, com no podia ser d’altra manera, i treballant per la comarca. Entre els possibles resums que permetria la legislatura, doncs, teniu aquest a les mans. Esperem que pugui captar la vostra atenció.


-

MARIA ROSA COLLELL I DOMÈNECH. IN MEMORIAM.


BREU NOTES CRONOLOGIA CRONOLÒGIDEL CONSELL QUES DEL CONSELL CCOMARCAL OMARCALDD’O ’OSONA SONA

-

La constitució inicial del Consell va tenir lloc a la Sala de la Columna de l’Ajuntament de Vic el dia 9 de març de 1988, i el primer president escollit va ser Joan Usart.

La primera seu del Consell estava ubicada a l’antic Hospital de la Santa Creu, la Rambla de l’Hospital de Vic. Simultàniament, al carrer Nou s’obria la primera oficina de recaptació d’impostos municipals comarcal. El 27 de juliol de 1991, també a la Sala de la Columna, s’iniciava la segona legislatura, amb Jacint Codina de president. El 5 de gener de 1995 s’inaugura el Dipòsit Controlat de Residus d’Orís, una de les obres emblemàtiques de la història del Consell.

12

-

Aquell mateix any 1995 es va inaugurar també la nova seu a l’edifici del Sucre, a Vic. A la sala de plens, un mural de Josep Vernis.

El dia 1 de setembre de 1995 s’iniciava la tercera legislatura, amb Ramon Vall de president. En aquella tercera legislatura es va impulsar la compra i restauració de Sant Pere de Casserres, una altra obra emblemàtica. La potabilitzadora d’Osona Sud va ser inaugurada el dia 13 de juny de 1998; el Consell seguia sumant obres importants. La planta de tractament de purins de les Masies de Voltregà va ser inaugurada per Jordi Pujol.


13

-

Comença el quart mandat el 28 de juliol de 1999 i Ramon Vall repeteix com a president fins a mitja legislatura, quan passa el testimoni a Enric Castellnou, el 28 de febrer de 2001. El 7 d’agost de 2003, Jaume Mas és escollit el president de la cinquena legislatura.

L’any 2005 se celebren els deu anys de Depuradores d’Osona, empresa mixta del Consell.

El 5 de març de 2004, Pasqual Maragall visita Sant Pere de Casserres. El 20 de juliol de 2007, Miquel Arisa és el nou president; comença la sisena legislatura.

-

9 DE MARÇ DE 1988 DE LA CONSTITUCIÓ DEL PRIMER

CONSELL COMARCAL. INAUGURACIÓ DE LA SEU ACTUAL DEL

CONSELL COMARCAL AL SUCRE L’ANY 1995 AMB LA PRESÈNCIA DE JOAQUIM XICOY, PRESIDENT DEL PARLAMENT DE CATALUNYA, I AMB JACINT CODINA DE PRESIDENT DEL CONSELL COMARCAL. EL PERSONAL DEL CONSELL COMARCAL D’OSONA EL JUNY DE 2008.

BREU CRONOLOGIA DEL CONSELL COMARCAL D’OSONA


CONSTITUCIÓ DE LA 6A LEGISLATURA

-

ACTA DE CONSTITUCIÓ DEL CONSELL COMARCAL D’OSONA I ELECCIÓ DEL PRESIDENT A la sala de plens del Consell Comarcal, a les 13,30 del dia 20 de juliol de 2007 es van reunir els consellers comarcals proclamats. Per CiU, Puig, Anglada, Musull, Rosell, Parcerisas, Palmarola, Bassas, Mas, Rodríguez, Banús, Salom, Vestit i Vila; per ERC-AM, Jordi Serra, Joan Roura, Jaume Mas, Filo Tió, Joan Mill, Òscar Pitarch, Maria Rosa Collell i Jordi Casals (durant la legislatura, la defunció de Maria Rosa Collell dóna pas a Lluís Rodríguez) ; pel PSC (CPM),

14

Arisa, Giravent, Colomer, Martínez, Botey i Criach; per les agrupacions d’Independents, Comas i Sardà; per IC-Verds, Xavier Bardolet i Jaume Vilella i per PxC, Josep Anglada. No hi pot assistir Anglada del PSC (CPM). Es constitueix la mesa provisional, presidida pel conseller de més edat, Eduard Botey, amb el de menys edat, Jordi Casals, com a vocal, assistits pel secretari Jaume Portús. A continuació, els consellers prometen o juren el càrrec i es passa a escollir el president de la sisena legislatura. Es presenten dos candidats; el conseller de CPM Miquel Arisa, i el de ERC-AM, Jordi Serra. Feta la votació secreta, el resultat és de 20 vots a favor de Miquel Arisa, 8 vots a favor de Jordi Serra, 3 vots en blanc i 1 vot


15

nul. Requerit el Sr. Arisa, accepta i promet el càrrec, rep el bastó de comandament de mans del president de la mesa i passa a ocupar la presidència. Seguidament el president procedeix a lliurar els escuts als nous consellers i ofereix un torn d’intervencions als diversos grups, un cop completat el qual pren ell mateix la paraula per posar-se a disposició de tots els municipis de la comarca i manifestar la seva il·lusió de cara a tirar endavant els importants reptes que aquesta té plantejats. L’acte acaba amb la invitació de celebrar un petit refrigeri a la sala Coll i Bardolet del mateix edifici.

CONSTITUCIÓ DE LA 6A LEGISLATURA


ESQUEMA ORGANIGRAMA POLÍTIC

16

POLÍTIC

CONSELL D’ALCALDES

PLE

PRESIDENT MIQUEL ARISA COMA DELEGACIONS ESPECIALS PROMOCIÓ ECONÒMICA I COOPERACIÓ: Josep M. Giravent i F. Xavier Sardà RÈGIM INTERN: Lluís Bassas i Portús

COMUNICACIÓ I NOVES TECNOLOGIES: Carles Banús i Puigivila HISENDA: Josep Colomer i Gaja SALUT PÚBLICA: Josep M. Masramon i Falgueras (en substitució de Josep Salom i Ges, conseller sense cartera)

SERVEI D'ASSESSORAMENT A MUNICIPIS: Joan Rosell i Ballús

URBANISME, INFRAESTRUCTURES I RESIDUS: Josep Colomer i Gaja PLA DE PURINS: Josep Anglada i Dorca CICLE DE L'AIGUA: Jaume Criach i Vila MEDI AMBIENT: Eduard Botey i Puig PLA DE CAMINS: Eudald Parcerisas i Camprubí

PAGESIA I DESENVOLUPAMENT RURAL: Miquel Colomer i Busquets en substitució de Ramon Comas i Aumatell TURISME: Josep Mas i Falgueras BENESTAR SOCIAL: Maria Rodríguez i Cruells

ACOLLIDA I INTEGRACIÓ: M. Milagros Martínez i Adán EDUCACIÓ: Josep Palmarola i Nogué JOVENTUT: Patrick Anglada i Sancho ESPORTS: Josep Musull i Parramon CULTURA I FORMACIÓ PERMANENT: M. Rosa Vestit i Villegas

COMISSIÓ PERMANENT DEL PLE PRESIDENT: Miquel Arisa Coma AMB VEU I VOT: Lluís Vila i Vilalta Josep Colomer i Gaja Jaume Puig i Canal Josep Palmarola i Nogué Lluís Bassas i Portús F. Xavier Sardà i Cabero Jordi Serra i Macià Xavier Bardolet i Mayola

AMB VEU I SENSE VOT: Filo Tió i Pratdesaba Josep Anglada i Rius

COMISSIÓ INFORMATIVA ESPECIAL DE COMPTES AMB VEU I VOT: Jaume Puig i Canal Filo Tió i Pratdesaba Jaume Criach i Vila Jaume Vilella i Ramoneda Ramon Comas i Aumatell Josep Anglada i Rius

GERENT ANNA PORTET I CABRAFIGA


17

ORGANIGRAMA ESQUEMA POLÍTIC POLÍTIC

VICEPRESIDENTS: PRIMER: LLUÍS VILA I VILALTA. SEGON: JOSEP COLOMER I GAJA. TERCER: JAUME PUIG I CANAL

COMISSIONS INFORMATIVES

ATENCIÓ A LES PERSONES

MEDI AMBIENT I TERRITORI

HISENDA I PROMOCIÓ ECONÒMICA

PRESIDENT:

PRESIDENT:

PRESIDENT:

Lluís Vila i Vilalta

Josep Colomer i Gaja

Jaume Puig i Canal

AMB VEU I VOT:

AMB VEU I VOT:

AMB VEU I VOT:

Jaume Mas i Coll M.Milagros Martinez i Adán F. Xavier Sardà i Cabero Jaume Vilella i Ramoneda Josep Anglada i Rius

Lluís Bassas i Portús Joan Mill i Perarnau Ramon Comas i Aumatell Jaume Vilella i Ramoneda Josep Anglada i Rius

Joan Roura i Tena Jaume Criach i Vila F. Xavier Sardà I Cabero Xavier Bardolet i Mayola Josep Anglada i Rius

AMB VEU I SENSE VOT:

AMB VEU I SENSE VOT:

AMB VEU I SENSE VOT:

Maria Rodríguez i Cruells Jordi Casals i Prat Patrick Anglada i Sancho

Eudald Parcerisas i Camprubí Eduard Botey i Puig Oscar Pitarch i Mas

Lluís Bassas i Portús Filo Tió i Pratdesaba Josep Colomer i Gaja

ÀMBIT TEMÀTIC:

ÀMBIT TEMÀTIC:

ÀMBIT TEMÀTIC:

Turisme Benestar Social Acollida i Integració Educació Joventut Esports Cultura i Formació Permanent

Urbanisme, Infraestructures i Residus Pla de Purins Cicle de l'Aigua Medi Ambient Pla de Camins Pagesia i Desenvolupament Rural

Promoció Econòmica i Cooperació Règim Intern Comunicació i Noves Teccnologies Hisenda Assessorament a Municipis


SERVEIS GENERALS

18

-

REUNIÓ PER ESTUDIAR FER ARRIBAR EL TREN A ANDORRA

EL CONSELL COMARCAL S’HA POSICIONAT ENVERS LES INFRAESTRUCTURES PER LA MILLORA DE LA MOBILITAT

El 14 d’abril de 2008 els presidents dels consells comarcals de la Cerdanya, Osona i el Ripollès van mantenir una reunió a Andorra amb Albert Pintat, cap del govern andorrà. El motiu era valorar la possibilitat de poder connectar la línia de tren Barcelona-La Tour de Carol, primer amb la Seu d’Urgell i posteriorment amb Andorra.

I ENERGÈTIQUES; TAMBÉ SOBRE ELS PLANS DIRECTORS I ELS PLANS TERRITORIALS.

HA ACTUAT SOBRE L’HABITATGE, HA ORGANITZAT TROBADES I COMMEMORACIONS...

El Sr. Pintat va compartir amb els tres presidents comarcals l’interès perquè aquest projecte pugui tirar endavant, ja que contribuiria a augmentar la mobilitat


19

SERVEIS GENERALS

entre els dos països, donant la possibilitat de poder agafar el tren a Andorra i anar fins a Barcelona, aprofitant el traçat actual entre Barcelona i Puigcerdà.

de Ports i Transports de Barcelona i Girona, respectivament, i dels tècnics de la consultoria ALG, que està realitzant l’estudi.

Tant els tres presidents comarcals com el cap del govern andorrà coincideixen que el ferrocarril és una eina estratègica fonamental per al desenvolupament i progrés del territori i que aquesta connexió amb Andorra suposaria un gran pas endavant en l’objectiu d’aconseguir un major equilibri territorial. De la reunió en va sorgir el compromís de sol·licitar una reunió amb el conseller de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya per transmetre-li el resultat d’aquesta trobada i demanar-li la posició de la Generalitat respecte d’aquest projecte.

-

PRESENTACIÓ DEL PLA COMARCAL DE MILLORA DEL SISTEMA DE TRANSPORT PÚBLIC A L’ÀMBIT OSONA-RIPOLLÈS. El 21 de gener de 2009, a proposta de la Generalitat de Catalunya, es va presentar a la sala de plens del Consell Comarcal d’Osona la metodologia, els objectius i la finalitat del Pla Comarcal de Millora del Sistema de Transport Públic a l’Àmbit Territorial Osona-Ripollès. La presentació va anar a càrrec de Daniel Fernández i Albert Carenys, representants dels Serveis Territorials

Aquest Pla ha d’esdevenir l’instrument que defineixi les actuacions de millora dels serveis de transport públic col·lectiu de viatgers en el conjunt de Catalunya, que es trobaran recollides en el Pla de Transports de Viatgers de Catalunya (PTVC-2008-2012). L’acte va comptar amb la presència del president del Consell Comarcal del Ripollès, Sr. Enric Pérez, el vicepresident primer, Sr. Lluís Vila i el vicepresident tercer, Sr. Jaume Puig, del Consell Comarcal d’Osona, així com alcaldes, regidors i tècnics d’ambdues comarques.


SERVEIS GENERALS

-

LES

20

PRESENTACIÓ DEL PLA TERRITORIAL DE COMARQUES CENTRALS

El 8 d’octubre de 2008, el secretari de Planificació Territorial del Departament de Política Territorial i Obres Públiques, Oriol Nel·lo, va presentar a Vic el Pla Territorial de les Comarques Centrals, aprovat el 16 de setembre del mateix any pel govern de la Generalitat. L’acte es va fer a la sala de plens del Consell Comarcal d’Osona en presència d’alcaldes i regidors de la comarca, així com de tècnics municipals, que van poder-li fer arribar al secretari les seves inquietuds sobre el tema.

-

PRESENTACIÓ DEL PLA DIRECTOR

URBANÍSTIC DE LES COLÒNIES DEL TER I DEL FRESER El director general d’Urbanisme, Pere Solà, va presentar el mes de febrer de 2010 al Consell Comarcal, davant d’una quarantena d’alcaldes i persones interessades, el Pla Director Urbanístic de les Colònies dels rius Ter i Freser.

El Pla director urbanístic afecta un total de deu municipis d’Osona que tenen en el seu territori municipal una o més colònies industrials i fàbriques de riu. El Pla té com a objectiu consolidar les colònies industrials com a espais de residència, d’activitat productiva i turística i de preservació de la memòria històrica. El seu àmbit geogràfic s’associa a una activitat industrial que conté valors estètics i culturals molt importants. A més de preservar el seu patrimoni, es pretén afavorir-ne el desenvolupament econòmic local i promoure’l educativament. El Consell Comarcal es va posar a disposició dels ajuntaments de la comarca per assessorar-los, si calia, en qualsevol tràmit a dur a terme.


21

SERVEIS GENERALS

-

PRESENTACIÓ DE L’ESTUDI SOBRE

LA POSSIBLE UBICACIÓ D’UN

AEROPORT CORPORATIU A LA COMARCA

Quant a la seva ubicació, el Pla preveu que estigui situat a l’entorn de l’àrea metropolitana, en una localització que compleixi amb els paràmetres que siguin fixats per garantir la seva idoneïtat, tant en termes d’utilitat i de competitivitat com ambientals.

Els mesos de febrer i març de 2009 el Consell Comarcal d’Osona va realitzar un estudi tècnic de viabilitat de la instal·lació d’un aeroport corporatiu a la comarca, com a part d’una de les seves tasques: aportar eines de reflexió als municipis per a potenciar l’activitat econòmica osonenca i dotar-la de recursos i infraestructures, sempre garantint el benestar dels seus habitants. El Pla d’aeroports, aeròdroms i heliports de Catalunya, aprovat pel Decret 8/2009 de la Generalitat de Catalunya, de 20 de gener, preveu l’establiment d’un aeroport corporatiu empresarial per donar servei a l’aviació general i de negocis de Catalunya, especialment a la regió metropolitana de Barcelona. Aquest tipus d’instal·lació suposa una inversió aproximada de noranta milions d’euros, la creació de llocs de treballs directes per a la seva gestió i manteniment, i un seguit d’economia indirecta basada en els serveis relacionats: escola de mecànics, heliport associat, serveis de neteja, càtering, allotjaments, etc

Davant d’aquest escenari, l’estudi encarregat a l’enginyer aeronàutic Jordi Sala Matavera, va ser fruit del treball realitzat en els darrers mesos, i va recollir els condicionants tècnics per a l’establiment d’una pista de 2.000m, necessària per poder-hi operar avions de categoria 4C. Igualment, van estudiar-se les possibles ubicacions seguint dos criteris bàsics: evitar sobrevolar poblacions i estudiant les servituds d’aproximacions, tant per als obstacles naturals com per als procediments de vol.


SERVEIS GENERALS

De les ubicacions estudiades, la que complia els requisits tècnics sol·licitats i favorable a les condicions espacials, meterològiques, garanties sonores i possibilitat de desenvolupament d’activitats econòmiques, és a Mont-rodon, entre la C-17 i la via del tren, al terme municipal de Taradell. La documentació que es va generar en els treballs realitzats es va posar a partir d’ahir mateix a disposició del municipi, que és qui, al cap i a la fi, pot presentar la possible proposta a la Generalitat de Catalunya. A partir d’aquell moment, el Consell Comarcal d’Osona es va oferir per treballar al costat del municipi de Taradell i municipis veïns, així com d’aquelles entitats que volguessin aportar les seves valoracions.

-

PRESENTACIÓ D’UN ESTUDI SOBRE EL DESDOBLAMENT DE LA LÍNIA R-3, ENTRE BARCELONA I VIC En una de les reunions periòdiques que s’han efectuat sobre el desdoblament de la línia de rodalies R-3, el Consell Comarcal d’Osona es va comprometre a cercar informació sobre les al·legacions presentades a l’estudi informatiu, per les seves incidències mèdioambientals i urbanístiques als municipis del

22

tram el Figaró-Montcada. En conseqüència, es va dur a terme un treball de camp entrevistant als alcaldes de tots els municipis per on passa el traçat i amb els quals el Consell Comarcal es compromet a seguir en contacte i treballar conjuntament perquè aquest projecte tiri endavant amb celeritat.

-

CONVENI AMB LA UNIVERSITAT DE VIC PER FER L’ESTUDI DE L’IMPACTE DEL DESDOBLAMENT

En data 17 de maig de 2010 es va signar un conveni específic de transferència de coneixement entre el Consell Comarcal d’Osona, la Universitat de Vic, el Consell Comarcal del Ripollès, el Consell Comarcal de la Cerdanya, l’Ajuntament de Puigcerdà, l’Ajuntament d’Alp, l’Ajuntament de Fontanals de Cerdanya, l’Ajuntament de Toses, l’Ajuntament de Planoles, l’Ajuntament de Ribes de Freser, l’Ajuntament de Campdevànol, l’Ajuntament de Ripoll, l’Ajuntament de Sant Quirze de Besora, l’Ajuntament de Sant Vicenç de Torelló, l’Ajuntament de Torelló, l’Ajuntament de Manlleu i l’Ajuntament de Vic per la realització d’un estudi sobre l’impacte sòcioeconòmic de les millores en les infraestructures ferroviàries de la línia Barcelona – Puigcerdà i la importància de la seva ampliació fins a Toulouse.


23

SERVEIS GENERALS

-

HABITATGE I EL CONSELL COMARCAL

mera vegada que el Departament de Medi Ambient i Habitatge arriba a un acord de col·laboració que suposa una mateixa actuació per a diferents municipis.

PRESENTEN UNA PROPOSTA PIONERA PER A LA PROMOCIÓ D’HABITATGES PROTEGITS

La secretària d’Habitatge, Carme Trilla, i el president del Consell Comarcal d’Osona, Miquel Arisa, van presentar el mes de desembre de 2007 la proposta per a la promoció de 89 habitatges de protecció oficial en quatre municipis de la comarca. Aquesta és la pri-

La iniciativa s’emmarca en la inquietud del Consell Comarcal d’Osona de donar sortida a la problemàtica de l’habitatge assequible als petits municipis i en la política d’habitatge del Departament, destinada a facilitar l’accés a l’habitatge digne i sostenible als ciutadans. Aquesta proposta va incloure, en una primera fase, acords amb els ajuntaments de Centelles, Taradell, Sant Julià de Vilatorta i Sant Quirze de Besora, i va obrir la porta a successives convocatòries del mateix tipus. La Direcció General de Promoció de l’Habitatge va elaborar els respectius estudis arquitectònics per a cada promoció i es va comprometre a donar suport al Consell Comarcal d’Osona en la convocatòria de concurs públic per a la construcció, adjudicació dels habitatges i en tot allò que els ajuntaments o el Consell Comarcal li demani. La proposta d’actuació i programa s’ha presentat al Consell d’Alcaldes d’Osona i també hi ha assistit el director general de Promoció de l’Habitatge, Joaquim Gascó, i el subdirector general de Promoció de l’Habitatge Protegit, Antoni Teignier.


SERVEIS GENERALS

-

CONVENIS AMB EL DEPARTAMENT

D’HABITATGE PER ESTUDIAR LA VIABILITAT D’HABITATGE DOTACIONAL

24

ficulta la creació d’habitatge assequible, vertebrant, d’una banda, mecanismes que compensin les desigualtats envers altres municipis i que afavoreixin la permanència de la població, i garantint, de l’altra, l’equilibri territorial.

El mes de maig de 2008, la secretària d’Habitatge del Departament de Medi Ambient, Carme Trilla, i el president del Consell Comarcal, Miquel Arisa, van signar el segon conveni de col·laboració per a la construcció d’habitatges protegits en diferents municipis de la comarca. En aquest cas es tracta d’aproximadament 130 habitatges de protecció oficial a Alpens, Folgueroles, Olost, Prats de Lluçanès, Roda de Ter, Sant Hipòlit de Voltregà i Vic. Aquest conveni és la continuació d’un primer acord de col·laboració signat el 28 de desembre passat per la construcció de 91 habitatges de protecció oficial, en aquest cas a 4 municipis: Centelles, Taradell, Sant Julià de Vilatorta i Sant Quirze de Besora. El foment de l'habitatge assequible constitueix un dels eixos fonamentals compartits de la política d'habitatge del Departament i del Consell, destinada a facilitar l'accés a l’habitatge digne, i és un dels reptes del Pacte Nacional per a l’Habitatge. D’aquesta manera, Habitatge i el Consell es proposen col·laborar amb aquells municipis on la situació sòcioeconòmica di-

-

CONSTITUCIÓ DE LA FUNDACIÓ HABITATGE I SERVEIS OSONA El dia 15 de juliol de 2008 va tenir lloc al Consell Comarcal l’acte formal de constitució de la Fundació Habitatge i Serveis Osona, la finalitat de la qual és promoure i gestionar l’habitatge dotacional i les residències de la tercera edat que es preveu construir a Osona.


25

SERVEIS GENERALS

En l’acte de presentació de la Fundació, el 28 de juliol, hi eren presents el president del Consell Comarcal, Miquel Arisa i el director general de Caixa de Manlleu, Dídac Herrero, acompanyats del vicepresident primer del Consell, Lluís Vila i el sotsdirector de Caixa de Manlleu, Tomàs Moreta. La participació d’ambdues entitats és d’un 60% pel Consell Comarcal i un 40% per Caixa de Manlleu. La Fundació ha aprovat la primera residència, de les dues previstes, que es construirà a Torelló, municipi que ha cedit uns terrenys amb una ubicació adequada. D’altra banda, la fundació ha aprovat la construcció de 194 habitatges dotacionals a diferents municipis de la comarca: Centelles, Taradell, Sant Julià de Vilatorta, Sant Quirze de Besora, Alpens, Folgueroles, Olost, Prats de Lluçanès, Roda de Ter, Sant Hipòlit de Voltregà i Vic. Aquests habitatges seran en règim de lloguer i la Fundació gestionarà els serveis que s’hi ofereixin.

-

MODIFICACIONS DE PLANEJAMENT PER

FACILITAR L’HABITATGE

El mes de maig de 2009, la Comissió Territorial d'Urbanisme de la Catalunya Central va aprovar les modificacions de planejament que es necessitaven per continuar avançant en la realització d'habitatges dotacionals i protegits a la comarca.

En concret es va aprovar la modificació per realitzar 21 habitatges a Sant Hipòlit de Voltregà; 12 a Prats de Lluçanès i 25 a Vic. El cas de Vic fa referència al projecte social que es realitza conjuntament amb el seu Ajuntament i Càritas. El tràmit que es va aprovar dimecres responia al fet que els habitatges que es promouen des del Consell Comarcal en aquests municipis tenen la qualificació d'habitatges dotacionals i, en conseqüència, es poden ubicar en solar d'equipament, sempre i quan es faci la modificació en el planejament especificant la necessitat i l'ús d'aquest. Aquest tràmit suposa l'aprovació per ple i l'aprovació final a la Comissió d'Urbanisme. Un cop feta l’aprovació es va passar a preparar el conveni amb cada ajuntament de cara a establir els plecs de clàusules perque s'hi presentin empreses que vulguin realitzar aquests habitatges. A més, des del Consell, fruit del context actual, es van reforçar i ampliar els serveis que s'oferien des de l'Oficina d'Habitatge i, a través, de la Fundació Habitatge i Serveis Osona, se seguia treballant per construir una residència comarcal assistida a Torelló amb una capacitat per a 100 persones.


SERVEIS GENERALS

-

L’AJUNTAMENT DE TORELLÓ CEDEIX ELS

TERRENYS PER UNA RESIDÈNCIA ASSISTIDA COMARCAL

26

nifest el compromís de l'entitat amb els problemes de les persones i amb les necessitats de les famílies. Una vegada formalitzada l'escriptura del terreny, el proper pas és treure a concurs, l'adjudicació de les obres i gestió de la nova residència, que tindrà 100 places.

El dia 21 d’abril de 2010 al Consell Comarcal d’Osona es va formalitzar davant notari, l’escriptura del terreny per a la construcció de la residència assistida comarcal a Torelló. Aquest acte és fruit de la cessió que va realitzar l'Ajuntament de Torelló l'any 2009 d'un solar d'equipament d'uns 4.700 metres quadrats ubicat al Pla Parcial la Creu I, al sud de Torelló. A la roda de premsa posterior a l’acte de signatura, han comparegut el president del Consell Comarcal d’Osona Miquel Arisa i el vicepresident primer Lluís Vila, acompanyats de l’alcalde de Torelló Miquel Franch i del sotsdirector de Caixa Manlleu, Tomàs Moreta. Des del Consell Comarcal, el president i el vicepresident han coincidit a ressaltar la importància del projecte de construir una residència d’aquestes característiques a la comarca, a la vegada que han agraït a l’Ajuntament de Torelló la cessió del terreny i a Caixa Manlleu la col·laboració econòmica. S'ha destacat, igualment, la necessitat del servei, la complexitat del procés i l'exemple que dóna com a institució el desenvolupament d'un projecte que posa de ma-

El projecte de la residència ha estat impulsat per la Fundació Habitatge i Serveis Osona, constituïda l'any 2008 amb la finalitat de promoure habitatges socials i serveis assistits a Osona. Des del moment de la seva constitució, s'han anat desenvolupant diferents projectes que està previst que puguin anar-se visualitzant i executant. L’alcalde de Torelló ha parlat de l’emplaçament de la residència, a l’entrada sud de Torelló, en una zona que està en ple desenvolupament urbanístic i del fet que, malgrat que estigui ubicada en el seu municipi, es tracta d’una residència d’àmbit comarcal. Ha posat especial èmfasi en l'oportunitat dels 80 llocs de


SERVEIS

27

GENERALS

treball que generarà aquest equipament, i del compromís de la comarca amb les polítiques socials i amb el desplegament de la llei de la dependència.

El Pla va ser un projecte innovador, pel fet que la majoria d’estudis sobre habitatge que s’han elaborat a Catalunya fins el moment són Plans Locals d’Habitatge i no n’hi havia cap d’àmbit comarcal.

Per la seva banda, el sotsdirector de Caixa Manlleu ha expressat la seva satisfacció pel fet de col·laborar en un projecte d’aquestes característiques que els dóna la possibilitat de participar d’un projecte social i d’interès per Osona.

-

-

REDACCIÓ DEL PLA COMARCAL D’HABITATGE D’OSONA El dia 3 d’octubre de 2008 al Consell Comarcal d’Osona es va realitzar la primera reunió de treball del Pla Comarcal d’Habitatge. La reunió va estar convocada per la Gerència de Serveis d’Habitatge, Urbanisme i Activitats de la Diputació de Barcelona i va servir per iniciar els tràmits de l’elaboració del Pla Comarcal d’Habitatge d’Osona. A la reunió hi van participar els tècnics de l’empresa redactora, CMT Arquitectes Associats, S.L.P., i els tècnics del Consell Comarcal d’Osona, que va sol·licitar la redacció d’aquest estudi. El Pla Comarcal d’Habitatge d’Osona es va desenvolupar en diferents fases i la primera, que es va iniciar en aquell acte, va ser la de diagnosi.

ORGANITZACIÓ D’UN CURS D’URBANISME

PER A CÀRRECS ELECTES

L’octubre de 2009 es va organitzar al llarg de tres sessions un curs d’urbanisme adreçat als alcaldes i alcaldesses i als regidors i regidores de la comarca d’Osona.

El curs, organitzat pel Consell Comarcal, va comptar amb la col·laboració de la Universitat de Vic i la Fundació Habitatge i Serveis Osona. El curs va ser realitzat per l’arquitecte Mauro Mas i analitzà l’urbanisme des de les diferents vessants. Els punts que es van tractar van ser:


S GENERALS 28ERVEIS

-

Projecte urbà: com es projecta el futur del municipi? Planejament general: com es fa un POUM? El règim urbanístic del sòl: com es classifica i s’endreça el sòl del municipi? El planejament derivat: amb quines eines desenvolupem el POUM? Gestió urbanística: què és una reparcel·lació? Qui és l’administració actuant? Habitatge de protecció: quan se n’ha de fer i de quin tipus n’hi ha? La primera sessió va comptar amb les intervencions de Josep Colomer i Rosa Vestit, vicepresident i responsable de les polítiques d’habitatge i consellera de Formació Permanent del Consell, respectivament. En la segona sessió es va comptar amb la presència d’Agustí Serra, coordinador d’urbanisme de les Comarques Centrals de la Generalitat de Catalunya i de Lluís Vila, vicepresident primer del Consell. Van clausurar les jornades Assumpta Fargas, rectora de la Universitat de Vic i Miquel Arisa, president del Consell, el dimecres 28 d’octubre. Les sessions, que començaven a les 18h i finalitzaven a les 20h, es van realitzar a la sala de plens del Consell Comarcal i van comptar amb la presència de més de 30 càrrecs inscrits.

28

-

CREACIÓ DEL SERVEI DE MEDIACIÓ DE LLOGUER D’HABITATGE El departament d’Habitatge del Consell Comarcal, en conveni amb la Generalitat de Catalunya, va posar en funcionament el mes d’octubre de 2008 la Borsa d’Habitatge. Es tracta d’un servei públic que té per objectiu incrementar l’accés al lloguer dels habitatges. A través de la Borsa volem facilitar que la gent jove, o no tant jove, que busca pis, el pugui aconseguir amb totes les garanties necessàries i amb la possibilitat d’acollir-se als ajuts de la renda bàsica d’emancipació, si és el cas. Les persones propietàries que ofereixin habitatges buits a la Borsa, tant nous com vells, gaudiran de totes les garanties contractuals necessàries per a llogar, d’una assegurança de caució i multirisc, de les subvencions per fer-hi obres, si és necessari, i d’altres. Durant tot els temps que duri el contracte, l’oficina d’Habitatge del Consell es compromet a fer el seguiment de la bona utilització dels habitatges llogats i a fer la mediació que calgui per a la bona entesa entre propietaris i llogaters.


29

SERVEIS GENERALS

-

PRESENTACIÓ DEL PLA COMARCAL D’HABITATGE D’OSONA

1991-1995), Ramon Vall i Ciuró (mandat 1995-1999 i primera part del mandat 1999-2003), Enric Castellnou i Alberch (segona part del mandat 1999-2003), Jaume Mas i Coll (mandat 2003-2007) i Miquel Arisa Coma (mandat actual 2007-2011).

El passat 9 de desembre de 2009 en el marc del Consell d’Alcaldes d’Osona, es van presentar les conclusions del Pla Comarcal d’Habitatge d’Osona per part de Maurici Armengou, gerent de Serveis d’Habitatge, Urbanisme i Activitats de la Diputació de Barcelona. En el treball, que va ser una iniciativa del Consell Comarcal, es tracta les necessitats d’habitatge futures a la comarca, a partir de l’estudi del parc d’habitatge construït, de la seva tipologia, així com la planificació d’habitatge tutelat i dotacional previst.

-

ORGANITZACIÓ DEL VINTÈ ANIVERSARI DEL CONSELL COMARCAL D’OSONA El 27 de juny de 2008, a l’auditori Marià Vila d’Abadal de l’edifici del Sucre de Vic, va tenir lloc l’acte de commemoració del 20è aniversari de la constitució del Consell Comarcal d’Osona (1988-2008), durant el qual es va passar un DVD que recull imatges històriques del Consell Comarcal des del seu inici fins a l’actualitat i es va fer un homenatge als cinc expresidents i al president actual: Joan Usart i Barreda (mandat 1988-1991), Jacint Codina i Pujols (mandat

A continuació van prendre la paraula l’alcalde de Vic, Josep M. Vila d’Abadal, el president del Consell Comarcal d’Osona, Miquel Arisa i, per acabar, el conseller de Governació i Administracions Públiques de la Generalitat de Catalunya, Jordi Ausàs, va fer una conferència sobre la contribució dels consells comarcals a la vertebració del territori i a la cohesió social, i va qualificar el Consell Comarcal d’Osona com a exemplar per la tasca portada a terme en els seus vint anys d’història.


SERVEIS GENERALS

-

ORGANITZACIÓ DE L’ACTE COMMEMORATIU DELS 30 ANYS D’AJUNTAMENTS DEMOCRÀTICS

El dissabte 19 de setembre de 2009 es va celebrar al monestir de Sant Pere de Casserres l’acte de reconeixement a les persones que han contribuït als 30 anys de democràcia des dels ajuntaments d’Osona. L’acte, al qual van assistir unes 300 persones, va consistir en una part institucional i una part més lúdica. En la part purament política hi van prendre part el president i el vicepresident primer del Consell Comarcal d’Osona, Miquel Arisa i Lluís Vila, l’alcalde de les Masies de Roda, com a amfitrió del municipi on es va fer l’acte, el director

30

general d’Administració Local, Carles Bassaganya, en Lluís Miquel Pérez com a vicepresident de la Federació de Municipis de Catalunya i en Salvador Esteve com a president de l’Associació Catalana de Municipis i Comarques. En els seus parlaments, tots ells van fer esment a la contribució i esperit de servei dels càrrecs electes als ajuntaments i de la seva voluntat de servei als ciutadans, i de la importància que per aconseguir aquest fi té el finançament dels ens locals. Posteriorment es va fer un reconeixement especial a les dues primeres alcaldesses de la democràcia a Osona i a l’únic alcalde que ho ha estat al llarg d’aquests 30 anys. La part lúdica, va consistir en una actuació musical a càrrec de Jordi Domènech, contratenor, acompanyat per Dani Espasa, clavicèmbal, amb un repertori d’àries barroques. Finalment hi va haver un aperitiu servit a l’exterior del monestir.

-

TROBADA AMB EL PRESIDENT DEL CONSELL COMARCAL DE LA SELVA El mes de setembre de 2007, el president del Consell Comarcal d’Osona, Miquel Arisa, la gerent, Anna Por-


-

VISIÓ GLOBAL D'UN PLE DEL CONSELL COMARCAL.


SERVEIS GENERALS

tet i el vicepresident segon, Josep Colomer van rebre el president del Consell Comarcal de la Selva, Robert Fauria, acompanyat del gerent, Jaume Figueras.

32

-

REUNIÓ AMB REPRESENTANTS DEL CONSELL COMARCAL DEL BERGUEDÀ El 29 de setembre de 2008 es va reunir al Consell Comarcal d’Osona, el seu president Miquel Arisa, el vicepresident primer Lluís Vila i la gerent Anna Portet, amb els màxims representants del Consell Comarcal del Berguedà, el president Sergi Roca i la gerent Carme Casas. Aquesta trobada s’emmarca en el seguit de reunions que s’han mantingut i es continuaran mantenint amb els representants de les comarques veïnes i que responen a la voluntat de treballar projectes comuns.

L’objecte de la visita cal contextualitzar-lo dins d’una trobada entre representants de comarques veïnes amb problemàtiques comunes i amb ganes d’establir sinèrgies per millorar en eficàcia i eficiència en la gestió pública. Un dels àmbits dels quals es va tractar amb més especificitat, a proposta dels representants de la Selva, va ser el tema de la gestió dels residus; al llarg del matí se’ls va exposar el model de gestió que es porta a terme a Osona. Una gestió i un model pioner que moltes vegades ha estat proposat com a exemple de funcionament eficaç i eficient.

En aquest cas concret, s’ha parlat de la millora de les infraestructures i, també, d’intercanviar experiències en el servei de depuració d’aigües residuals.


SERVEIS

33

GENERALS

-

-

A la seu del Consell Comarcal d’Osona es van reunir el 16 de juliol de 2008 els presidents dels consells comarcals d’Osona i del Vallès Oriental, Miquel Arisa i Antonio Rísquez, acompanyats del conseller de Polítiques Socials del Vallès Oriental, Ignasi Valls i del vicepresident primer d’Osona Lluís Vila, així com dels gerents respectius, Antoni Cornellas i Anna Portet.

El dia 29 de juliol de 2009 es van reunir al Consell Comarcal d’Osona el president Miquel Arisa, el vicepresident segon Josep Colomer i la gerent Anna Portet amb representants del Consell Comarcal de l’Anoia, entre ells el vicepresident segon, Marc Castells, el conseller Francesc Jorba, el secretari Lluís Calsina i la interventora Marta Coronado.

La visita s’emmarca en tot un seguit de trobades i reunions de treball entre representants polítics de les institucions comarcals veïnes. Ja s’han produït trobades amb representants de les comarques de la Selva, de la Garrotxa, del Ripollès i del Bages.

S’han abordat principalment temes relatius al sanejament: tractament d’aigües residuals, estructura empresarial, funcionament tècnic i econòmic i planejament del sistema de depuradores comarcal, en tant que el sistema osonenc és un dels més ben valorats pel que fa a gestió des del territori d’un tema tan important com el sanejament de les aigües residuals, tant des del punt de vista de salut com de medi ambient.

VISITA DEL PRESIDENT DEL CONSELL COMARCAL DEL VALLÈS ORIENTAL

En totes aquestes trobades s’exposa la situació de diversos serveis a cada un dels consells comarcals amb la clara voluntat de treballar conjuntament: mobilitat, habitatge, promoció econòmica, etc., amb l’objectiu final d’iniciar una col·laboració més estreta en la seva planificació.

REUNIÓ AMB REPRESENTANTS DEL CONSELL COMARCAL DE L’ANOIA

Aquesta trobada s’emmarca en el seguit de reunions que s’han mantingut fins ara amb els representants de les comarques veïnes i que responen a la voluntat de treballar projectes comuns.


SERVEIS GENERALS

-

VISITA AL CONSELL COMARCAL DEL BAGES

Representants dels consells comarcals del Bages i d’Osona, entre ells els seus presidents respectius – Cristòfol Gimeno i Miquel Arisa- es van reunir el 17 de març de 2008 a Manresa per posar sobre la taula una sèrie de temes en què poden treballar conjuntament, sumant esforços o bé aprofitant l’experiència de l’altre en aquest àmbit. La gestió de la construcció d’habitatges protegits als municipis, la gestió de la portada d’aigües o la millora dels sistemes de transport públic, són alguns dels temes dels quals es va parlar i que es van continuar tractant en properes trobades de forma periòdica. La propera va ser a Vic, abans de l’estiu. El president del Consell del Bages, Cristòfol Gimeno, va explicar que hi havia “la voluntat d’iniciar aquesta relació i contacte institucional, perquè entre tots puguem millorar qüestions que se’ns plantegen i puguem anar conjuntament a l’Administració a demanar millores i avançar en alguns aspectes”. Per la seva banda, el president d’Osona, Miquel Arisa, va voler agrair el gest del Consell Comarcal del Bages i va explicar que l’objectiu és “buscar punts de col·la-

34

boració per a la millora de la qualitat dels serveis que prestem, optimitzant recursos i coordinant tasques”. I va afegir que “Osona i el Bages són dues comarques semblants, amb municipis semblants”.

-

REUNIONS AMB REPRESENTANTS DEL CONSELL COMARCAL DE LA GARROTXA I DEL CONSELL COMARCAL DEL BAGES El dia 30 de juliol de 2008 es van reunir a Olot el president, Miquel Arisa, el vicepresident primer, Lluís Vila i la gerent del Consell Comarcal d’Osona amb els representants polítics del Consell Comarcal de la Garrotxa, encapçalats pel seu president, Joan Espona, en la que va ser la segona trobada d’aquest mandat després que el passat mes de gener es reunissin a Vic. Posteriorment, a la seu del Consell Comarcal d’Osona es van reunir els presidents del Bages i d’Osona, Cristòfol Gimeno i Miquel Arisa, acompanyats del vicepresident primer del Bages, Jaume Perarnau, i dels vicepresidents primer i segon d’Osona, Lluís Vila i Josep Colomer, així com les gerents respectives, Cristina Rubio i Anna Portet. Aquestes trobades, la segona que mantenien els dos consells comarcals esmentats, s’emmarquen dins dels contactes periòdics que es mantenen amb els representants de les comarques veïnes i que tenen per finalitat posar sobre la taula objectius i propostes comunes en els diferents àmbits de la seva competència.


-

PORTADA DEL DIARI MANRESÀ REGIÓ 7 DEL 28 DE MARÇ DE 2008 QUE REFLECTEIX LA TROBADA ENTRE ELS MÀXIMS

REPRESENTANTS DELS CONSELLS DEL

BAGES I D'OSONA.


SERVEIS GENERALS

EL

LA CONSELLERA TURA VISITA CONSELL COMARCAL D’OSONA

El dia 14 de gener de 2009, la consellera de Justícia de la Generalitat de Catalunya, Montserrat Tura va visitar el Consell Comarcal d’Osona per signar amb el president del Consell, Sr. Miquel Arisa, un conveni de col·laboració per la posada en funcionament d’un Servei d’Informació a la Mediació Familiar (SIM) a Osona. El Servei d'Informació a la Mediació Familiar, operarà en el marc del Servei de Mediació Ciutadana i Comunitària del Consell Comarcal i proporcionarà informació sobre la mediació familiar als ciutadans d’Osona, que es podran adreçar a les dependències del Consell Comarcal, i alhora facilitarà la derivació de casos de mediació familiar al Centre de Mediació Familiar de Catalunya del Departament de Justícia. Aquest conveni neix de la voluntat del Consell Comarcal d’Osona de posar a disposició dels ciutadans i ciutadanes de la comarca d’Osona un instrument útil que faciliti la resolució pacífica dels conflictes en l’àmbit familiar, i també de la voluntat del mateix Consell d’organitzar un protocol amb el qual tots els professionals de la mediació d’Osona, provinents de les disciplines aprovades per la llei de mediació familiar

36

(dret, psicologia, pedagogia, educació social i treball social /assistents socials), i inscrits al registre de mediadors del Centre de Mediació de Catalunya, puguin fer-hi actuacions de manera rotativa. La mediació familiar és una eina complementària a la via judicial per resoldre els conflictes sorgits en l’àmbit familiar. És un procés del tot voluntari i es porta a terme amb la intervenció d’una tercera persona, el mediador, que és una peça clau en tot el procés; en aquest cas el conveni preveu que sigui un dels mediadors habilitats d’Osona i que sigui designat o per les parts o pel Centre de Mediació Familiar de Catalunya, del Departament de Justícia.


37

SERVEIS GENERALS

En l’acte també hi van assistir els responsables del Centre de Mediació de la Generalitat de Catalunya, el degà del Col·legi d’advocats de Vic, alcaldes i consellers de diverses àrees del propi Consell.

-

VISITA A LA COMARCA D’OSONA DE LA CONSELLERA DE TREBALL El dia 22 d’abril de 2009, la consellera de Treball, Mar Serna, va presentar a la seu del Consell Comarcal d’Osona les actuacions dutes a terme pel Departament de Treball, mitjançant el Servei d’Ocupació de Catalunya (SOC), per generar llocs de treball a la comarca d’Osona i millorar l’ocupabilitat de les persones que es troben en atur o en risc d’exclusió social. A la roda de premsa, han acompanyat a la consellera el delegat del Govern a la Catalunya Central, Jordi Fàbrega, i el president del Consell Comarcal d’Osona, Miquel Arisa.

-

LA VICEPRESIDENTA DEL GOVERN, JOANA ORTEGA, VISITA EL CONSELL COMARCAL Divendres 4 de febrer de 2010, la vicepresidenta del Govern de la Generalitat de Catalunya, Joana Ortega, va visitar el Consell Comarcal d’Osona i es va reunir amb els alcaldes i alcaldesses de la comarca.

En la seva primera visita institucional a Osona, la consellera de Governació i Relacions Institucionals es va reunir amb el president Miquel Arisa i els vicepresidents del Consell en una reunió en què també hi van assistir la gerent del Consell Comarcal, el director d’Administració Local i el delegat del Govern a la Catalunya Central. Joana Ortega va signar en el Llibre d’Honor del Consell i el president li va fer entrega d’un obsequi en record de la seva visita a la comarca. Posteriorment la vicepresidenta es va reunir amb els alcaldes i alcaldesses de la comarca en una reunió a la sala de plens. En aquesta reunió de treball, Joana Ortega va alabar en primer lloc la tasca diària dels ajuntaments i del Consell Comarcal. Tot seguit va dir que era conscient de les circumstàncies econòmiques en què ens trobem i que des de la conselleria de Governació s’escoltarà els municipis i, en la mesura que es pugui, s’intentarà resoldre els seus problemes. A la reunió hi van assistir la majoria d’alcaldes de la comarca i alguns d’ells es van adreçar a la consellera per exposar problemàtiques concretes dels seus municipis. La vicepresidenta va contestar a cada un d’ells al final de la seva intervenció i va reiterar la seva voluntat d’escoltar els ajuntaments i d’estar al seu costat.


ATENCIÓ A LES

38

PERSONES

-

PRESENTACIÓ DEL PROJECTE ELS CAMINS DEL BISBE I ABAT OLIBA, GR 151

AL CONSELL COMARCAL D’OSONA, L’ATENCIÓ A LES PERSONES HA TINGUT A VEURE AMB EL TURISME, EL BENESTAR SOCIAL, LA SALUT, L’ACOLLIDA I INTEGRACIÓ, L’EDUCACIÓ, LA JOVENTUT, ELS ESPORTS I LA CULTURA.

El dia 12 de febrer de 2009 al Museu Episcopal de Vic, es va portar a terme la presentació del projecte Els Camins del Bisbe i Abat Oliba, GR 151, impulsat per l’Associació Rutes del Romànic, de la qual formen part els Consells Comarcals d’Osona, Ripollès i Bages, els Ajuntaments de Vic, Manresa, Ripoll i Sant Joan de les Abadesses i el Consorci de la Vall de Sau-Collsacabra. La presentació va estar presidida per la presidenta de l’Associació Rutes del Romànic, Teresa Jordà. El director del Museu Episcopal de Vic, Josep M. Riba, va donar la benvinguda a tots els presents remarcant la vinculació del museu en aquest projecte. A continuació van intervenir el president del Consell Comarcal d’Osona, Miquel Arisa i el president de l’Institut de Promoció i Economia de Vic, Josep Burgaya, que van exposar un breu resum de les subvencions que s’han aconseguit per executar-lo. Per una banda, el Consell Comarcal d’Osona va gestionar una subvenció del Fons Europeu de Desenvolupament Regional (FEDER) per tal d’iniciar el primer tram de ruta i portar a terme l’edició d’un fulletó i la


ATENCIÓ A LES

39

PERSONES

creació de la pàgina web www.caminsoliba.cat. Per altra banda, l’Institut de Promoció i Economia de Vic va gestionar la subvenció extraordinària atorgada per la Direcció General de Turisme i que ha permès portar a terme la revisió sobre el terreny dels camins, la senyalització dels dos trams de ruta així com l’ampliació del web. La presidenta de l’Associació, Teresa Jordà, va realitzar una explicació de tot el projecte donant les gràcies a totes les persones que hi han treballat i incidint en l’aspecte de treball conjunt entre diferents entitats que ha permès portar a terme aquesta iniciativa. Tot seguit, el Director General de Turisme, Joan Carles Vilalta, va explicar les diferents actuacions que han portat a terme al voltant de la figura del bisbe i abat Oliba, entre elles la presentació d’una guia sobre aquest personatge. Va remarcar l’interès del projecte que es presentava i el gran resultat del treball conjunt.

-

SÈRIE DOCUMENTAL GR. CAMÍ DE SANT JAUME La Direcció General de Turisme, dins el pla estratègic de Turisme de Catalunya ha impulsat en els últims anys la creació de grans rutes nacionals per Catalu-

nya. Una d’aquestes rutes ha estat el Camí de Sant Jaume al seu pas per Catalunya i s’ha marcat tot el camí que va des del Port de la Selva fins a Alcarràs. Per tal de promocionar i donar a conèixer aquest camí, la Direcció ha impulsat la sèrie documental GR. Camí de Sant Jaume, que es va emetre pel Canal 33 a partir del dia 15 d’octubre de 2010. Aquesta sèrie consta de 10 programes, un dels quals està dedicat al tram de ruta que passa per la comarca d’Osona. Amb aquesta finalitat, la productora encarregada d’elaborar aquesta sèrie documental va estar gravant a la comarca a mitjans del mes de juliol.

-

ELABORACIÓ DEL PLA ESTRATÈGIC DE TURISME DE LA COMARCA D’OSONA El dia 6 de març de 2009 a la Sala Sert de l’Edifici El Sucre de Vic, es va portar a terme la signatura del conveni entre la Cambra de Comerç, la Diputació de Barcelona, el Consell Comarcal d’Osona i entitats públiques i privades que treballen en el sector turístic de la comarca. L’acte de signatura va estar presidit per Miquel Valls, president de la Cambra de Comerç de Barcelona i Carles Ruiz Novella, diputat delegat de Turisme de la Diputació de Barcelona. El Sr. Miquel Valls va obrir l’acte donant la benvinguda a totes les entitats


ATENCIÓ A LES

40

PERSONES

presents i reforçant la idea que l’acte representava plenament les línies de la Cambra de Comerç de treballar pel territori en benefici de les empreses privades i recolzant les entitats públiques. El Sr. Carles Ruiz, va remarcar el treball conjunt que estan portant a terme la Diputació de Barcelona i la Cambra de Comerç en diferents projectes, entre ells la realització d’aquest pla estratègic.

(APARO), l’Associació de Càmpings d’Osona, l’Associació d’Agroturisme d’Osona, el Gremi d’Hostaleria d’Osona, Osona Cuina, l’Associació d’Agroturisme del Lluçanès i Associació d’Empresaris Turístics Portes del Montseny. Aquest pla estratègic de turisme de la comarca d’Osona té per objecte dur a terme diferents actuacions pel desenvolupament turístic i per posar en valor el contingut de les diferents realitats turístiques de la comarca. Tot seguit, el Sr. Miquel Arisa, president del Consell Comarcal d’Osona, va realitzar la cloenda de l’acte expressant la importància d’aquest pla per marcar les línies de treball del sector turístic comarcal i demanant la participació de tots els agents en aquest procés. Abans de l’acte de signatura, la Cambra de Comerç va presentar a tots els agents l’empresa encarregada de portar a terme la realització d’aquest pla estratègic, Advanced Leisure Services (ALS).

A continuació es va portar a terme l’acte de signatura del conveni entre la Cambra, la Diputació, el Consell Comarcal, l’Ajuntament de Vic a través d’Impevic, el Consorci Portes del Montseny, Alt Congost, la Plana de Vic, el Consorci Paisatges del Ter, el Consorci de la Vall de Sau Collsacabra, el Consorci del Lluçanès, l’Associació Catalana d’Agències de Viatges (ACAV), l’Associació Professional d’Aerostació de Catalunya

-

JORNADA INFORMATIVA DE TURISME ACTIU

Des d'Osona Turisme juntament amb Diputació de Barcelona s’està començant a desenvolupar i asseure les bases d’una oferta turística activa ben estructurada, regulada, professional i de qualitat. Cada cop més el turisme actiu es consolida com un valor


ATENCIÓ A LES

41

PERSONES

afegit a l’oferta turística tradicional de la destinació podent-me complementar amb qualsevol dels altres nous models de turisme. És per aquest motiu que es va organitzar una Jornada Informativa sobre Turisme Actiu el 5 de març de 2008, interessant per tot el sector, ja que és una activitat molt important per si sola i com a complement de la resta de serveis turístics.

LA

OSONA TURISME PARTICIPA A FIRA DE TURISME DE SABADELL

Els dies 23, 24 i 25 de maig de 2008, Osona Turisme va participar per primer cop a la Fira de Turisme de Sabadell, que es celebrà al recinte Fira de Sabadell i que aquell any va celebrar la seva quarta edició. La Fira gira entorn de quatre grans sectors: turisme, oci, aventura i esport. En tractar-se d’una fira vinculada al sector turístic i de l’oci en general, també s’hi poden trobar estands ocupats per agències de viatges, destinacions turístiques, associacions, clubs, allotjaments, empreses del sector, de cultura i gastronomia, entitats i altres serveis. Osona Turisme va disposar d’un estand propi en el que els visitants van poder trobar tot tipus d’informació general de la nostra comarca, des de turisme cultural, informació sobre activitats i turisme actiu i mapes, entre d’altres.

-

JORNADA EINES PER A LA GESTIÓ DE LES PIME EN EL SECTOR TURÍSTIC

El dia 17 de desembre de 2008 es portà a terme una jornada destinada al sector turístic de la comarca. Aquesta activitat s’emmarca dins del pla d’accions d’Osona Turisme, que té per objectiu la promoció del turisme a la comarca i el suport a tot el sector. L’organització de la jornada és a càrrec d’Osona Turisme amb el suport de Turisme de la Diputació de Barcelona. La jornada començà amb la recollida d’informació per part dels participants i la presentació a càrrec de Josep Mas, president d’Osona Turisme, Xavier Font, cap de l’Oficina tècnica de Turisme de Diputació de Barcelona i Antoni Casassas, coordinador territorial del Departament de Governació i Administracions Públiques de la Generalitat. A continuació, Eduard Ramos parlà sobre el Pla PIMESTIC impulsat pel govern de la Generalitat de Catalunya per promoure les tecnologies de la informació i de la comunicació a l’empresa catalana. Després d’una pausa, Martí Sabrià desenvolupà una ponència sobre “El corporativisme empresarial com a eina de competitivitat de l’empresa familiar”.


ATENCIÓ A LES

42

PERSONES

Finalment va tancar la jornada la ponència “Pautes per a la creació de productes turístics”, del senyor Jordi Calabuig. La jornada va acabar amb un dinar gratuït per als assistents.

-

PRESÈNCIA D’OSONA TURISME AL SALÓ INTERNACIONAL DE TURISME DE CATALUNYA Des del dia 16 fins al 19 d’abril de 2009, Osona Turisme va estar present al Saló Internacional de Turisme de Catalunya, dins l’estand de Diputació de Barcelona i sota l’eslògan “Turisme a prop de Barcelona”. L’estand estava ubicat dins el pavelló 2 juntament amb tota l’oferta de Catalunya. L’espai de Diputació de Barcelona consistia en diferents àrees destinades als programes de turisme de Diputació de Barcelona, Espais Naturals, Ciutats i Espais Turístics. L’oferta de la comarca d’Osona estava dins l’àrea d’espais turístics, amb tota la informació dels diferents territoris, recursos i activitats de la comarca. Durant els quatre dies, els diferents participants de l’estand van organitzar tot tipus d’activitats per tal d’atraure el públic. Des d’Osona es van organitzar dues activitats: un taller de ceràmica i una trabucada.

-

JORNADA DE PLANIFICACIÓ DE DESTINACIONS TURÍSTIQUES D’INTERIOR L’objectiu de la jornada, organitzada el desembre de 2009, va ser reflexionar sobre la utilitat de la planificació estratègica com a eina de gestió, i de com aquesta pot beneficiar la comarca d’Osona. Per això es van presentar experiències d’èxit en la planificació de destinacions turístiques d’interior, que poden servir de referència per la comarca d’Osona en relació amb la consolidació del turisme com a sector d’activitat econòmica, i com a element fonamental del desenvolupament territorial per als propers anys.

-

OSONA TURISME ORGANITZA

UNA SESSIÓ DE WORKSHOP DESTINADA AL SECTOR TURÍSTIC

El dia 9 de març de 2010 es va portar a terme un workshop intern destinat al sector turístic de la comarca d’Osona. Aquesta activitat s’emmarca dins del pla d’accions d’Osona Turisme que té per objectiu la promoció del turisme a la comarca i el suport a tot el sector.


ATENCIÓ A LES

43

PERSONES

Un workshop és un taller, una trobada de treball, un espai on es troben diferents professionals. En turisme, els workshops que se solen realitzar són entre oferta i demanda; per exemple, agències de viatges s’asseuen en taules i reben els empresaris turístics per conèixer els seus productes i poder pactar col·laboracions comercials. En el cas d’aquest workshop intern d’Osona no es tracta només d’una trobada per establir relacions comercials; L’objectiu era que fos una tarda on els qui no es coneguin tinguin l’oportunitat de fer-ho, per intercanviar impressions professionals, donar a conèixer el que estan fent i, fins i tot, arribar a acords de col·laboració. El dia a dia és tant atrafegat que és difícil trobar moments per conèixer i visitar altres empreses i recursos de la comarca amb els quals es pot establir col·laboració. Per alguns va ser la manera de donar-se a conèixer, per altres l’oportunitat de poder descobrir novetats, crear xarxes de col·laboració i elaborar paquets i productes turístics perquè el visitant pugui allargar l’estada a la comarca. Es va convidar tot el sector: associacions, allotjament, empreses d’activitats, entitats públiques, restaurants, artesans, agències de viatges, museus... Els empresaris i entitats interessats a participar van disposar d’uns 12 minuts per establir conversa amb l’empresa o entitat designada.

-

PRESENTACIÓ DEL BANC TÈCNIQUES D’OSONA I

D’AJUDES

INAUGURACIÓ DE LA NOVA SEU

El 16 d’abril de 2010 es va fer la presentació pública del Banc d’Ajudes Tècniques d’Osona, un servei del Consell Comarcal per als 51 municipis que integren la comarca, que vol facilitar el dia a dia de les persones en situació de dependència temporal o permanent i la tasca dels seus cuidadors i familiars. El BAT Osona, ubicat des d’ara al Complex Assistencial El Nadal, ofereix des de la seva constitució assessorament i orientació en l’ús d’ajudes tècniques i també préstec temporal d’aparells que ajuden a millorar l’autonomia de la persona dependent. La forma d’accedir a aquest servei és a través dels serveis socials dels ajuntaments, dels CAP de salut i dels hospitals de la


ATENCIÓ A LES

44

PERSONES

comarca. L’acte d’inauguració va estar presidit pel president del Consell Comarcal d’Osona, Miquel Arisa, el regidor d’Acció Social de l’Ajuntament de Vic, Joan López, i el director dels Serveis Territorials de Barcelona del Departament d’Acció Social i Ciutadania de la Generalitat de Catalunya, Josep Gonzàlez-Cambray. En els seus parlaments, tots van coincidir a destacar la gran importància per al conjunt de la societat d’aquest servei, i dels esforços que cal fer en temes socials, tant en matèria pressupostària com en serveis. També cal remarcar que ha estat possible posar-lo en marxa gràcies a la col·laboració institucional entre el Consell Comarcal, els ajuntaments i institucions sanitàries de la comarca d’Osona. El BAT Osona va atendre, l’any 2009, 850 persones dels diferents municipis de la comarca. A l’acte hi van assistir unes 100 persones entre representants institucionals i tècnics de l’àmbit de serveis socials i sanitaris.

-

JORNADA SOBRE LA PROTECCIÓ, RECOLLIDA, DIPÒSIT I CONTROL DELS ANIMALS ABANDONATS I DE COMPANYIA ALS MUNICIPIS

El Consell Comarcal d’Osona va acollir el 18 d’abril de 2009 una jornada informativa sobre la protecció, recollida, dipòsit i control dels animals abandonats i de companyia als municipis.

La sessió, que va comptar amb la presència de càrrecs públics, tècnics i responsables municipals de 22 ajuntaments de la comarca, pretenia fer balanç, reflexionar i avaluar les actuacions que es porten a terme en relació a aquesta temàtica. La inauguració de la jornada va anar a càrrec de Maria Rodríguez, consellera delegada en matèria de Salut Pública, que va destacar la importància de fer trobades periòdiques com aquesta per ajudar a resoldre els dubtes i les consultes generades, així com la posada en comú i l’intercanvi d’experiències. A continuació va intervenir Ignasi Rodríguez, tècnic de la Direcció General del Medi Natural, que va parlar sobre el Decret Legislatiu 2/2008, de 15 d’abril, que recull el text refós de la Llei de Protecció dels


45

ATENCIÓ A LES PERSONES

Animals i els aspectes competencials en l’àmbit municipal. Així mateix, va parlar de les línies d’ajuts econòmics als ens locals recollides a l’Ordre MAH/27/2009. Tot seguit, Muntsa Badia, tècnica de l’Àrea de Medi Ambient i Territori del Consell Comarcal, va parlar del conveni existent amb els ajuntaments per tal de prestar el servei de recollida, dipòsit i control, dels drets i deures que el contenen i de l’aportació de l’ens comarcal. Després de la pausa, Rafael Mateos, tècnic de l’Àrea de Salut Pública i Consum de la Diputació de Barcelona, va parlar del programa per a l’establiment de colònies controlades de gats en àmbits urbans i del suport tècnic que ofereixen als ajuntaments interessats.

-

EL SERVEI D’ATENCIÓ DOMICILIÀRIA (SAD), UN AUGMENT EXPONENCIAL A la comarca d’Osona es van donar una sèrie de circumstàncies durant l’any 2005 que van propiciar que es pogués posar en marxa un programa de finançament de servies d’ajuda domiciliària amb l’objectiu d’arribar a un ventall molt ampli de la població. Circumstàncies com la demanda de les diferents UBASP per incrementar les hores de pres-

tació dels serveis d’ajuda domiciliària, la implantació de diferents empreses dedicades a prestar aquests serveis, la posada en marxa del programar ILOSER que té per objectiu la formació d’aquestes persones i acords amb el sector sanitari per fer actuacions coordinades en l’àmbit de l’atenció a la dependència i que la comarca d’Osona va ser l’escollida pels projectes demostratius del PRODEP. A partir d’aquestes variables es posa en marxa el programa de finançament SAD que té com a trets característics l’accés universal, l’equitat, la subvenció del servei, l’agilitat i la coordinació sòcio-sanitària. El SAD-Dependència és un servei adreçat a les persones amb dependència per ajudar-les a millorar i/o mantenir la seva autonomia sense moure’s del seu domicili. S’entén com a situació de dependència l’estat de caràcter permanent o transitori en què es troben les persones que, per raons derivades de l’edat, malaltia o discapacitat, i vinculades a la manca o a la pèrdua d’autonomia física, mental, intel·lectual o sensorial, precisen de l’atenció d’una altra o altres persones o ajudes importants per a realitzar activitats bàsiques de la vida diària.


ATENCIÓ A LES

46

PERSONES

Els serveis que ofereix el SAD són, higiene personal, alimentació, vestir, desvestir, control, micció/deposició, acompanyament, suport per anar el WC, transferències, deambulació, control de medicació, preparació d’àpats, etc. Els beneficiaris són persones amb dependència de la comarca d’Osona. Els professionals que hi intervenen són persones vinculades als serveis socials d’atenció primària i als serveis de salut, en servei permanent. El pressupost total del SAD actualment és de 1.252.792,73 euros, (amb un augment del 300% aquest últims anys) dels quals el Departament d’Acció Social i el Consell Comarcal hi aporten el 66% i els usuaris el 34%.

-

NOU SERVEI D’INFORMACIÓ I ATENCIÓ

COMARCAL A LA DONA

Els SIAD ofereixen informació, orientació i assessorament en tots aquells aspectes relacionats amb la vida de les dones: àmbit laboral, social, personal, familiar i altres. També incrementen l’eficàcia en la sensibilització social, la prevenció i la detecció de les situacions de violència masclista. L’objectiu de l’ICD, òrgan adscrit al Departament d’Acció Social i Ciutadania, amb la signatura dels

contractes programa, és enfortir les polítiques locals de suport a les dones i promoure la consolidació i/o creació d’espais de referència que atenguin les seves necessitats. El nou marc de col·laboració i coordinació respon a criteris d’equilibri territorial i universalitza l’accés a aquests serveis. L’Institut Català de les Dones distribueix entre els ens locals un fons econòmic de 4.234.698€ per als anys 2009 i 2010 per desenvolupar els Serveis d’Informació i Atenció a les Dones i millorar l’atenció a les dones a través d’aquests centres. L’ICD ja va signar l’any passat acords per a reforçar el funcionament de 82 d’aquests serveis i millorar i apropar l’atenció a les dones en tot el territori de Ca-


47

ATENCIÓ A LES PERSONES

talunya. Enguany té previst signar-ne vint més, entre els quals es troba el del Consell Comarcal d’Osona. Els nous serveis suposaran el desplegament del 100% de la Xarxa Local d’Atenció Especialitzada prevista en la Llei del dret de les dones a eradicar la violència masclista. L’ICD assessora i dóna suport econòmic als projectes dels ens locals des de l’any 2005, quan es va crear una convocatòria de subvencions específica.

-

EL CONSELL COMARCAL I EL CONSORCI HOSPITALARI DE VIC IMPULSEN UNA SESSIÓ DE SALUT MENTAL I IMMIGRACIÓ

El 14 d’octubre de 2009 va tenir lloc a la seu d’Osona Salut Mental la sessió Salut Mental i Immigració, dirigida als professionals de la salut mental d’Osona i organitzada pel propi Consorci Hospitalari de Vic i l’Àrea de Ciutadania i Immigració del Consell Comarcal d’Osona. L’objectiu d’aquesta sessió era donar a conèixer com es perceben i es tracten les diverses malalties mentals des de la cultura xinesa, marroquina i amazigha i, per fer-ho, es va comptar amb la presència d’una intèrpret xinesa, membre del Servei

de Traducció i Interpretació per als Serveis Públics de l’Àrea de Ciutadania i Immigració del Consell Comarcal d’Osona i de dos mediadors culturals que estan fent un període de formació a l’Institut d’Estudis de la Salut promogut per la Caixa a partir d’un conveni de col·laboració amb el Departament de Salut de la Generalitat. Durant la sessió, els ponents van explicar com s’estructuren els serveis de salut mental del seu país natal, com es perceben les patologies mentals en l’entorn proper, quines malalties tenen més acceptació o més rebuig, quins tractaments alternatius es fan servir per tractar les malalties mentals des dels diversos països d’origen, el dol migratori, i quins problemes tenen les persones del seu col·lectiu per accedir als serveis de salut mental una vegada són a Osona. L’acte es va emmarcar en les sessions de caràcter intern que setmanalment promou el servei de psiquiatria i de Salut Mental del CHV. En aquest darrer acte hi van assistir una quarantena de professionals de la salut mental que es van mostrar molt interessats per la sessió i per continuar aprofundint sobre la salut mental i la immigració.


-

MILERS I MILERS DE DOCUMENTS CUROSAMENT CUSTODIATS EN EL NOU ARXIU COMARCAL I MUNICIPAL.


49

ATENCIÓ A LES PERSONES

-

importància de la col·laboració entre institucions amb l’objectiu d’apropar aquest servei als ciutadans.

EL CONSELL COMARCAL I EL CONSORCI

HOSPITALARI SIGNEN UN CONVENI PEL TRANSPORT DE MOSTRES BIOLÒGIQUES

El 29 de setembre de 2010, el Consell Comarcal d’Osona i el Consorci Hospitalari de Vic van signar un conveni de col·laboració pel finançament del transport de mostres biològiques des de diferents municipis de la comarca al laboratori de l’Hospital General de Vic. El finançament del transport de sang i mostres biològiques és una demanda llargament reivindicada pels ajuntaments de la comarca que es veurà complimentada mitjançant els acords que recull el conveni signat entre les dues institucions. La despesa correrà a càrrec del Servei Català de la Salut i la gestió del pagament serà efectuada pel Consell Comarcal. En total són 18 municipis d’Osona els afectats pel trasllat de mostres biològiques. L’acte de signatura ha tingut lloc a la seu del Govern Territorial de Salut d’Osona entre el president del Consell Comarcal, Miquel Arisa, i el gerent del Consorci Hospitalari de Vic, Antoni Anglada, en presència del gerent del CatSalut a la regió central, Toni Iruela. Tots tres han destacat en les seves intervencions la

El gerent del Consorci Hospitalari de Vic ha destacat que aquest servei que aquí és de normalitat, no ho és a tot arreu. El doctor Toni Iruela ha remarcat que amb aquests acords es pretén consolidar un nou model de col·laboració i ha agraït al Consell Comarcal la seva col·laboració. Per la seva part, Miquel Arisa ha dit que el paper del Consell és el d’aglutinador dels municipis i el que ha fet és regular els acords que s’han pres en aquesta matèria.


ATENCIÓ A LES

50

PERSONES

-

SESSIÓ SOBRE CODIS CULTURALS I LINGÜÍSTICS DEL PUNJAB

El passat 17 de novembre va tenir lloc a la sala de plens del Consell la sessió de formació sobre codis culturals i lingüístics del Punjab organitzada per l’Àrea de Ciutadania i Immigració del mateix Consell.

d’Olot, va exposar la seva experiència en acollida del col·lectiu punjabi, ja que la comarca de la Garrotxa compta amb més experiència en aquest col·lectiu perquè fa més temps que hi resideixen. Finalment els assistents van poder plantejar els seus dubtes i reflexions als ponents de la sessió.

La sessió responia a la demanda dels professionals de la comarca que treballen en el sector de l’acollida sobre la necessitat d’entendre les especificitats del col·lectiu punjabi per poder interpretar millor els seus codis culturals i lingüístics i, d'aquesta manera, realitzar una millor intervenció cadascú en el seu àmbit. L’obertura de la sessió va anar a càrrec de la consellera de l’àrea, Mila Martinez i, seguidament, la responsable tècnica Mireia Rosés va moderar la primera part de la sessió on Margaret Mariadas i Mukesh Kumar, intèrprets i col·laboradors de l’àrea van anar desgranant aspectes rellevants de la cultura sikh, del sistema educatiu del punjab i dels xocs més importants dels nens i nenes punjabis a l’hora d’incorporar-se a les escoles de la comarca. Durant la segona part de la sessió, Margalida Asparó, coordinadora pedagògica de l’Escola Pia

L’acte va comptar amb una trentena de professionals d’Osona que treballen en l'acollida, sobretot en l'àmbit educatiu, que van mostrar la seva satisfacció per la sessió i van demanar la possibilitat que el Consell organitzi més sessions amb altres col·lectius.


51

ATENCIÓ A LES PERSONES

-

PRESENTACIÓ DEL PROGRAMA INTEGRAL (PIA) DE L’ÀREA D’ACOLLIDA I INTEGRACIÓ DEL CONSELL COMARCAL D’ACOLLIDA

El 17 d’abril de 2008 es va presentar a la sala de plens del Consell Comarcal el Programa Integral d’Acollida (PIA) de l’àrea d’Acollida i Integració del Consell Comarcal d’Osona. El PIA és un programa pilot de l’àrea d’acollida i integració del Consell Comarcal, que té per objectiu facilitar la incorporació de les persones que arriben de nou als municipis d’Osona en condicions de normalitat i d’igualtat d’oportunitats.

L’acte ha comptat amb la presència del president del Consell Comarcal, Sr. Miquel Arisa, el vicepresident primer, Sr. Lluís Vila, el secretari per a la Immigració de la Generalitat de Catalunya, el Sr. Oriol Amorós, la consellera d’Acollida i Integració, Sra. Milagros Martinez, la responsable tècnica de l’àrea, Mireia Rosés i l’agent d’acollida, Isabel Serra. La consellera va explicar els diferents serveis del Pla de Ciutadania i Immigració d’Osona dels quatre àmbits d’actuació de l’àrea: acollida, formació, participació i sensibilització. Seguidament, la responsable tècnica de l’àrea, Mireia Rosés i l’agent d’acollida, Isabel Serra, van explicar el Programa Integral d’Acollida d’Osona (PIA). El PIA contempla totes les accions, serveis i programes que vetllen perquè l’acollida integral es pugui realitzar des de qualsevol municipi d’Osona. Les accions del PIA són el servei de traducció i interpretació per als serveis públics, els cursos extraordinaris de català, els cursos de coneixement de l’entorn i el servei d’acollida itinerant, que és un nou servei que es va començar el mes d’octubre de 2007. El servei d’acollida itinerant es porta a terme a deu municipis de la comarca i a través de la figura de l’agent d’acollida s’elaboren guies d’acollida, es fan entrevistes d’acollida i sessions grupals de benvinguda. De gener a març es van portar a terme 58 entrevistes d’acollida a aquests municipis, es van fer dues sessions grupals de benvinguda i tres sessions de cursos de coneixement de l’entorn. El secretari


ATENCIÓ A LES

52

PERSONES

per a la Immigració, Sr. Oriol Amorós va elogiar el Pla d’Acollida del Consell, i va explicar les novetats de la futura llei d’acollida i del pacte nacional per a la immigració.

el conveni amb el Departament de Justícia per la posada en funcionament del servei d’informació a la mediació familiar (SIM) en el marc d’actuació del Consell Comarcal d’Osona.

A l’acte hi van assistir alcaldes, regidors, tècnics o entitats que formen part dels diferents circuïts d’acollida; unes cinquanta persones en total.

El Servei d'Informació sobre Mediació Familiar, operarà en el marc del Servei de Mediació Ciutadana del Consell Comarcal i, fruit del conveni aprovat, proporcionarà informació sobre la mediació familiar als ciutadans d’Osona, que es podran adreçar a les dependències del Consell Comarcal i alhora facilitarà la derivació de casos de mediació familiar al Centre de Mediació Familiar de Catalunya del Departament de Justícia.

-

EL CONSELL COMARCAL APROVA UN CONVENI AMB EL DEPARTAMENT DE JUSTÍCIA PER DIFONDRE LA MEDIACIÓ FAMILIAR

En l’última sessió de la comissió permanent del ple del Consell Comarcal d’Osona, es va acordar aprovar

Per la seva banda, el Departament de Justícia, contribuirà econòmicament a la facilitació d’aquest servei d’informació i, a través del Centre de Mediació Familiar de Catalunya, donarà resposta a les demandes de mediació que arribin a través del Servei de Mediació Ciutadana del Consell Comarcal, aportarà suport tècnic i documental i col·laborarà en l’organització de jornades i actes diversos de difusió de la mediació familiar per que aquesta arribi a tots els ciutadans.


ATENCIÓ A LES

53

PERSONES

-

FORMACIÓ EN DIVERSES TEMÀTIQUES A

TÈCNICS I COSSOS DE SEGURETAT

El dia 5 de novembre de 2008 va tenir lloc a la seu del Consell Comarcal d’Osona la primera sessió del Taller de resolució de conflictes: ciutat i diversitat, organitzat pel Consell Comarcal d’Osona i la Diputació de Barcelona i destinat als agents i tècnics dels cossos de seguretat municipals i de l’administració de la Generalitat, en contacte directe amb els ciutadans que vulguin adquirir habilitats de mediació per a la feina del seu dia a dia. Aquesta oferta formativa respon a la demanda dels mateixos cossos de seguretat de poder disposar de formació en resolució de conflictes i també a la voluntat del Consell Comarcal d’Osona i de la Diputació de Barcelona d’organitzar cursos de formació de polítiques migratòries a Osona per als agents i tècnics del món local i comarcal per tal d’oferir serveis de qualitat. La consellera d’Acollida i Integració, Milagros Martínez i Adán, va agrair als alumnes el seu interès pel taller i va recalcar que “ (...) la fisonomia d’Osona és multicultural i ho seguirà essent, i entendre-la i adaptar-nos a ella és una tasca que tenim per assegurar un futur de pau i convivència a la comarca (...)”.

El Taller de resolució de conflictes: ciutat i diversitat, es va dur a terme els dies 5, 12, 19 i 26 de novembre de 2008, amb 18 persones inscrites procedents de la policia local i mossos d’esquadra i l’objectiu del curs és enfortir les capacitats dels treballadors municipals per a la gestió pacífica dels conflictes del dia a dia, afavorir el diàleg entre les persones i potenciar la comunicació entre l’administració local i ciutadania.

-

INAUGURACIÓ DE L’EXPOSICIÓ LA PELL D’AMÈRICA, SEGONA FASE DEL PROJECTE LA

PELL DEL MÓN

El dia 20 de gener de 2010 va tenir lloc al Museu de l’Art de la Pell de Vic la inauguració de la segona exposició monogràfica del projecte La Pell del Món, La Pell d’Amèrica, davant de més de 140 assistents. L’acte d’inauguració va anar a càrrec de l’alcalde de Vic com a president del Consorci del Museu de l’Art de la Pell, del president del Consell Comarcal d’Osona Sr. Miquel Arisa, del director del Museu de l’Art de la Pell de Vic Sr. Emili Bayón i de la Sra. Ana Altamirano, participant del projecte. Prèviament, el secretari per a la Immigració de la Generalitat de Catalunya, Sr. Oriol Amorós, va pronunciar la conferència “Acollir i gestionar la immigració a Catalunya”.


ATENCIÓ A LES

54

PERSONES

La Pell d’Amèrica va ser la segona exposició monogràfica del projecte La Pell del Món, iniciativa conjunta del Museu de l’Art de la Pell i del Consell Comarcal d’Osona (Àrea de Ciutadania i Immigració), amb què es vol crear un espai on es retrobin els objectes i les persones d’una mateixa procedència per tal que dialoguin i enriqueixin la visió i la informació sobre les peces i sobre els països que tenen vincles amb la nostra comarca.

La Pell d’Amèrica, és un recorregut per l’Amèrica del Nord, el Perú, Mèxic i l’Argentina a través de les peces del MAP, explicades per persones nascudes en aquests països que, a través de records, anècdotes i vivències, ens aproximen a les cultures americanes presents a la comarca d’Osona. L’exposició va romandre oberta fins el 28 de març. L’exposició permetia al visitant endinsar-se, a través d’un conjunt de peces de pell, en la realitat personal i cultural de diversos ciutadans d’Osona procedents del continent americà. Cada peça era acompanyada d’un plafó explicatiu on els participants comentaven la peça i aportaven informació sobre el lloc d’origen, la cultura del treball, els usos i costums i el context cultural del país de procedència. La mostra es complementava amb informació audiovisual sobre els objectius generals del projecte, i amb els testimonis enregistrats dels informants i la seva relació amb les peces del museu.

Com a activitat paral·lela a l’exposició es va organitzar amb el Cine-Club de Vic un Cicle de Cinema amb el mateix títol que incloïa el passi d’una pel·lícula vinculada amb cadascuna de les àrees geogràfiques que tractava l’exposició. A La Pell d’Amèrica hi correspongué el film de Walter Sales Diarios de una Motocicleta. Al llarg del 2010 es van poder veure les exposicions monogràfiques restants, La pell d’Àfrica i La pell d’Europa. Paral·lelament, aquest projecte ha d’esdevenir el punt d’arrencada per promoure accions socioculturals i pedagògiques construïdes a partir del fet intercultural. La pell del Món compta amb la col·laboració de la Diputació de Barcelona i de l’Institut Puig Porret de Vic.


55

ATENCIÓ A LES PERSONES

-

CELEBRACIÓ DEL DIA DE L’ÍNDIA

El 30 de gener de 2011 el Centre Cívic Remei Estadi de Vic va acollir la celebració del dia de la República Índia, organitzat per l’Associació Social i Cultural de l’Índia d’Osona i amb el suport, entre d’altres, del Consell Comarcal d’Osona.

la convivència i també va dir que “en la tasca de fomentar la cohesió social a Osona hi fem falta tots, administracions, associacions i ciutadans”. Tot seguit es va cantar l’himne de l’Índia (Jana Gana Mana) i l’himne de Catalunya (Els Segadors).

L’acte va començar amb el passi del film El barri és nostre, un projecte realitzat per Moviola Produccions per encàrrec de l’’Ajuntament de Vic que compta amb la col·laboració de l’Associació de Veïns del barri d’Osona, la Comunitat de Propietaris de la plaça d’Osona i la mateixa Associació social i cultural de l’Índia a Osona. Posteriorment, els membres de l’Associació i la seva presidenta Sra. Margaret Mariadas, el Sr. Joan López, regidor d’Acció Social i Ciutadania de l’Ajuntament de Vic, el Sr. Joan Solé, representant del Casal Claret i la Sra. Milagros Martínez, consellera de l’Àrea de Ciutadania i Immigració del Consell Comarcal d’Osona van pujar a l’escenari a fer els parlaments. La Sra. Martínez va explicar que l’Àrea de Ciutadania i Immigració del Consell Comarcal havia donat suport a aquest acte perquè un dels objectius de l’àrea és donar suport a les entitats que volen treballar per fomentar l’acollida i

Després va començar un espectacle de danses de Bollywood a càrrec del grup Masala Cultural, que va agradar molt al públic de la sala. Per acabar, el mateix grup de ballarines va amenitzar un taller de danses de Bollywood on una trentena de persones van aprendre els primers passos per poder-la ballar. A l’acte hi van assistir unes quatre-centes persones d’orígens ben diversos. Les danses i la música van ser els protagonistes d’una festa que també tenia per objectiu fomentar el coneixement de les diverses cultures que conviuen a Osona.


ATENCIÓ A LES

56

PERSONES

-

NITS DE CINEMA ORIENTAL A OSONA

Les Nits de Cinema Oriental van tornar a Osona el juliol de 2010 per acostar-nos a la a cultura de països com l’Índia, la Xina, el Japó, Tailàndia, Indonèsia, Corea del Sud o Hong-Kong, a través del cinema, la gastronomia, els contes, el ball o la música. La presentació de l’acte es va fer al Restaurant Mandarin i va comptar amb la presència de Quim Crusellas, director de l’Associació Nits de Cinema Oriental, Lim Boon Chan, membre de l’Associació i responsable de la part gastronòmica, Gemma Boix, directora dels Serveis Territorials a la Catalunya Central del Departament de Cultura, Milagros Martínez, consellera de l'Àrea de Ciutadania i Immigració del Consell Comarcal i Ignasi Jané, tècnic de Cultura de l’Ajuntament de Vic. Un altre any el Consell Comarcal donà suport a aquesta experiència perquè és una molt bona pràctica per conèixer i difondre la cultura oriental, i, per tant, una bona pràctica de sensibilització i cohesió ciutadana, i per promoure les Nits a la resta de municipis d’Osona: fa dos anys es va fer una activitat a Centelles i aquest any Taradell també ha pogut gaudir de la seva Nit de contes i cinema.

L’objectiu general de l’Àrea de Ciutadania i Immigració del Consell Comarcal és aconseguir la plena incorporació de la població immigrada a la societat osonenca. Aquest objectiu és el que marca els projectes que es desenvolupen, i es concreta dissenyant o donant suport a accions d’informació, coneixement, interrelació i sensibilització per la població osonenca sobre les diverses cultures que viuen a Osona. Per això, per la mateixa raó el Consell Comarcal va participar en la 1ª Jornada de Cinema Amazic a Osona, celebrada a la sala Coll i Bardolet del Sucre el 25 de gener de 2011 amb la projecció del documental Itineraris, de Sergi Càmara, impulsat pel Consell Comarcal; posteriorment hi hagué una taula rodona on es debateren diferents aspectes de la cultura amaziga, amb la participació de l’escriptora Laila Karrouch, d’origen amazic. La jornada acabà al Cinema


57

ATENCIÓ A LES PERSONES

Nou amb una sessió de tarda-nit amb la projecció de dos curtmetratges i un documental amazics. A l’acte de presentació de la jornada, la consellera Milagros Martínez havia dit que “els amazics representen el 7% del total de la població d’Osona i, per tant, és una cultura que tenim molt a prop però que no coneixem prou i aquesta és una bona oportunitat per fer-ho”.

-

ACTE DE CLAUSURA DEL PROJECTE DONA, ACTIVA’T; IMPULSAT PEL CONSELL COMARCAL El 4 de juliol de 2009 va tenir lloc a la sala de plens del Consell Comarcal l’acte de clausura del projecte Dona activa’t, tallers artístics per a la integració social. Aquest projecte té per objectiu potenciar

la participació de la dona a la dinàmica associativa i cultural del municipi, fomentar la interrelació entre dones de diversos orígens i afavorir la relació amb l’escola. El president del Consell Comarcal, Sr. Miquel Arisa, va obrir l’acte i va explicar que durant l’any 2009 s’han fet els 7 tallers a Alpens, Prats de Lluçanès, Sant Feliu Sasserra, Sant Quirze de Besora, Santa Ma. de Corcó, Centelles i Taradell, alguns en el marc d’entitats de dones i altres a través dels CEIP’s i les AMPA's. També va comentar que el centre d’interès dels tallers és l’eix artístic, perquè permet que tothom pugui ser protagonista del procés i fomenta la relació entre iguals i que en tots els tallers s’ha escollit una temàtica que tingui a veure amb l’entorn per tal d’apropar la cultura local a les dones del taller. Posteriorment van parlar diferents protagonistes del projecte: Elisa Morell, directora del CEIP Lluçanès de Prats de Lluçanès on es va realitzar el taller de “Fem el drac de Prats”, la Sra. Montse Ragués, monitora del taller “Arts plàstiques entorn del Roure” de Sant Feliu Sasserra, la Sra. Neus Verdaguer, participant del taller de “Cistelleria” de Centelles i la Sra. Cecília Figueroa, participant del taller “Tastet d’arts plàstiques” de Sta. Maria de Corcó. Totes van coincidir a qualificar l’experiència d’enriquidora per la convivència a l’escola i/o el municipi i van demanar a les ad-


ATENCIÓ A LES

58

PERSONES

ministracions que se n’assegurés la continuïtat i que s’expandeixi a més municipis. La consellera Sra. Milagros Martinez, que moderava la taula, va dir que “s’han de potenciar les accions encaminades a conèixer, a parlar, a saber de l’altre perquè són les que realment trenquen tòpics i prejudicis i potencien el pas de les generalitzacions a l’individu”. Després els assistents van poder veure un vídeo documental on es podia veure el desenvolupament dels set tallers. Finalment la consellera va lliurar als participants el diploma d’assistència i un petit obsequi acompanyada d’alguns representants dels municipis. Cal destacar l’èxit d’assistència a l’acte, amb unes 80 persones entre participants, escoles, entitats i representants polítics i tothom va aprovar amb nota aquesta experiència d’interrelació a través de l’art.

-

AJUTS PER A DIFERENTS PROGRAMES

D’EDUCACIÓ

Entre les ajudes que el Consell Comercal ha destinat a diversos programes hi ha l’anomenat Osona, Cultura i Natura, que consisteix en una oferta de rutes escolars temàtiques d’àmbit comarcal gestionades directament per diferents entitats i empreses, adreçades principalment a les escoles. En aquest curs 2010-2011 el Consell hi ha destinat 16000€ per subvencionar el transport d’aquestes rutes a les escoles que ho han sol·licitat, i que són 29. Un altre programa és l’anomenat El pa. Un aliment necessari dins la nostra dieta alimentària, organitzat per l’Associació de Forners d’Osona i coordinat pel Centre de Recursos Pedagògics d’Osona i amb la col·laboració de la Universitat de Vic; l’activitat pretén posar a l’abast dels estudiants de primària de les escoles d’Osona conèixer com s’elabora el pa gràcies a l’atenció de quatre flequers de la comarca. Des del Consell Comarcal d’Osona s’estableix una línia d’ajuts destinats al transport dels alumnes participants en l’activitat. Pel curs 2010-11 s’han destinat 2.000€ i se n’han beneficiat 18 escoles.


ATENCIÓ A LES

59

PERSONES

També amb l’inici d’aquest curs escolar es va començar a treballar amb l’empresa concessionària del servei de menjador escolar amb la finalitat d’introduir aliments de proximitat i aliments procedents de l’agricultura ecològica. La màxima pretensió ha estat incentivar que l’empresa adquireixi els productes a empreses i/o productors de la comarca d’Osona i també utilitzi productes ecològics, sempre en el sentit de no incrementar el cost del servei ni per a l’administració ni tampoc per a l’usuari. La realitat ha estat que en els menús del segon trimestres s’han introduït llegums, tomàquets i iogurt, tots ells aliments procedents de l’agricultura ecològica. També han sortit beneficiades empreses mitjanes de la comarca que actualment subministren els seus productes per a la preparació dels menús del menjador escolar. També han estat molt importants els ajuts que el Consell ha pogut donar a centres per millorar les instal·lacions de cuina i menjador, i a les línies de transport, quant a instal·lació de marquesines, etc.

-

EL SERVEI DE TRANSPORT I

MENJADOR ESCOLAR

D’acord amb el conveni subscrit amb data 26 de juliol de 1996 amb el Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya, el Consell Comarcal d’Osona té delegades les competències per a la gestió dels serveis escolars de transport i menjador i altres aportacions en matèria d’educació. Això va representar un global de 4.259.741,37€ en el curs 2007-08, que s’havia convertit en 4.535.179,77€ el curs 2010-2011. Aquest import engloba el transport escolar obligatori, el no obligatori, el menjador obligatori i no obligatori, els ajuts individuals de menjador per a alumnes amb necessitats sòcioeconòmiques i geogràfiques i la vigilància de la 6ª hora. En el transport, el curs 2007-08 hi havia en funcionament 44 rutes i 46 vehicles contractats per transportar 1.650 alumnes d’educació infantil, primària, secundària i de batxillerat. El curs 2010-11, amb el mateix número de rutes i vehicles, els alumnes atesos eren 1.600. El curs 2007-08 es gestionava el menjador escolar d’un total de 30 centres escolars públics d’educació infantil i primària i de secundària, 19 centres d’infantil i primària i 11 centres de secundària. El curs 201011 s’estan gestionant el menjador escolar d’un total


ATENCIÓ A LES

60

PERSONES

de 34 centres escolars públics d’educació infantil i primària i de secundària, 22 centres d’infantil i primària i 12 centres de secundària.

-

SERVEI DE MONITORATGE DE

LA SISENA HORA

La implantació de la sisena hora a l’educació primària va fer aparèixer un nou servei que va ser delegat al Consell Comarcal, que consisteix en la custòdia dels alumnes d’educació infantil que tenen germans a primària, en el mateix centre, afectats per la sisena hora, que fan uns horaris lectius diferents i que no es queden a dinar al centre. El Consell Comarcal s’encarrega de gestionar-ho a través d’una empresa de monitoratge. El servei va començar a fer-se en 26 centres públics d’educació infantil i primària i va suposar la contractació de 44 monitors per atendre 612 alumnes adscrits. El curs 2010-11 s’estan gestionant 44 centres públics d’educació infantil i primària la qual cosa va suposar la contractació de 67 monitors per atendre 880 alumnes adscrits.

-

JORNADES DE FORMACIÓ PER A TÈCNICS

DE JOVENTUT

El 26 d’octubre de 2009 el conseller comarcal de Joventut, Patrick Anglada, va presentar a la sala de plens del Consell Comarcal el Pla de formació 2009-2010 adreçat a professionals de joventut dels ajuntaments d’Osona. El Consell havia redactat el Pla Comarcal de Joventut 2009-2012 per tal de planificar els programes i les accions a portar a terme en base a les necessitats dels municipis de la comarca al llarg de la present legislatura. En aquest marc es va fer una anàlisi quantitativa i qualitativa de la realitat de les polítiques locals de joventut que va permetre emetre un diagnòstic de necessitats amb l’objectiu de conèixer la situació de les polítiques públiques de joventut dels ajuntaments d’Osona des de la perspectiva dels agents juvenils (tècnics/polítics) implicats en les mateixes. Aquest treball de camp ens permeté detectar les necessitats compartides entre els municipis i proposar les possibles línies o espais de col·laboració interadministratius que presenta el territori d’Osona. Una d’aquestes línies és la que fa referència a la for-


-

EL TRANSPORT ESCOLAR, UNA DE LES COMPETÈNCIES MÉS IMPORTANTS DEL CONSELL.


ATENCIÓ A LES

62

PERSONES

mació continua i al reciclatge ja que, en general, els professionals de joventut d’Osona manifesten la necessitat de comptar amb una formació contínua que els permeti adquirir coneixements i habilitats per gestionar i donar resposta a la pluralitat de fenòmens i demandes que arriben als Serveis de Joventut. Per tal de donar resposta a aquesta necessitat, el Consell Comarcal presentà aquest pla de formació, que gira al voltant de tres eixos: 1) Atenció i prevenció de drogues, 2) Els joves i la sexualitat i 3) Les noves tecnologies com a eines de dinamització juvenil.

-

TALLER DE FORMACIÓ PER PROFESSIONALS DE JOVENTUT D’OSONA

Els dies 14 i 21 de maig de 2010 a la seu del Consell Comarcal d’Osona es realitzà el taller de formació “La difusió de serveis i activitats per a joves” en el qual es van inscriure 18 tècnics, dinamitzadors i informadors dels ajuntaments de la comarca. Aquesta jornada de formació es realitzà amb el suport tècnic i econòmic de l’Oficina del Pla Jove de la Diputació, i s’emmarcà en el Pla Comarcal de Joventut d’Osona 2009-2012. Una de les necessitats manifestades pels professionals de joventut de la comarca és la que fa referència

a la difusió de serveis i activitats per a joves. La comunicació i la informació adreçada als joves ha de tenir en compte uns formats i uns continguts que s’ajustin més als seus interessos i necessitats. En aquest sentit, el missatge comunicatiu, el màrketing de la difusió dels serveis i activitats adreçades a les persones joves, és també un element sobre el que s’ha de reflexionar i sobre el que cal tenir en compte alguns criteris que facilitin la seva funció. Els objectius del taller eren reflexionar sobre la comunicació i la finalitat de la difusió i millorar la comunicació dels serveis i activitats adreçats als joves. Els continguts que s’hi han treballat són: l’anàlisi de la difusió, els seus conceptes bàsics i els principals criteris a tenir en compte. La formació va ser tot un èxit i va anar a càrrec d’Hermini Mampel, tècnic de joventut del Consell Comarcal del Baix Penedès i dissenyador gràfic. La següent acció formativa adreçada a professionals de les polítiques de joventut es va dur a terme l’últim trimestre del 2010 i versà sobre la dinamització dels espais joves.


ATENCIÓ A LES

63

PERSONES

-

de la Festa de Fi de Curs de l'IES Centelles, que es celebrarà el proper dijous 19 de juny.

COORDINACIÓ DE LA TROBADA COMARCAL DE DELEGATS I DELEGADES D’OSONA

En el mes de novembre de 2010, el Consell Comarcal va dur a terme conjuntament amb l’Ajuntament de Prats de Lluçanès, la coordinació de la trobada comarcal de delegats i delegades d’ESO i Batxillerat dels instituts d’Osona, acompanyats pels professors. La trobada es va celebrar a Prats de Lluçanès i va acabar amb un dinar al Pavelló Municipal.

Bus Nit IV Concert Solidari de la Mancomunitat: l’Ajuntament de Folgueroles i el Consell Comarcal d'Osona organitzen el Bus Nit amb motiu del IV Concert Solidari de la Mancomunitat el divendres 20 de juny. Concert de Prats de Lluçanès: l’Ajuntament de Prats de Lluçanès i el Consell Comarcal d'Osona organitzen el Bus Nit amb motiu del concert de Gossos, Elèctrica Dharma i Pastorets Rock el dissabte 21 de juny.

-

-

BUS NIT, SERVEI DE BUS ALS PRINCIPALS

ESDEVENIMENTS NOCTURNS DE LA COMARCA

Juny de 2008: augmenta la demanda per part dels ajuntaments d’Osona del Bus Nit del Consell Comarcal. Concretament aquest mes de juny es realitzaran un total de quatre serveis per tal de facilitar la mobilitat nocturna dels joves de la comarca. Bus Nit Concert Jove de la Festa Major de Muntanyola: l'Ajuntament de Muntanyola i el Consell Comarcal d'Osona amb motiu del concert jove de la Festa Major, organitzen un servei de bus la nit del dissabte 14 al diumenge 15 de juny. Bus Nit Festa Fi de Curs IES Centelles: l’Ajuntament de Balenyà i el Consell Comarcal d'Osona organitzen el Bus Nit amb motiu

ÈXIT DEL BUS NIT DEL MERCAT DE MÚSICA VIVA DE VIC Amb motiu del 21è Mercat de Música Viva de Vic, l’Oficina de Serveis a la Joventut del Consell Comarcal d’Osona i l’Ajuntament de Vic, en col·laboració amb els ajuntaments de la comarca, amb la finalitat de facilitar la mobilitat nocturna entre la població jove d’Osona i reduir la sinistralitat a la carretera, van organitzar un servei de transport nocturn per tornar de Vic el divendres i dissabte a les 4 hores de la matinada. Els busos han sortit des de l’estació d’autobusos de Vic i han enllaçat amb un total de 22 municipis


ATENCIÓ A LES

64

PERSONES

d’Osona, desplaçant un total de 318 joves. Concretament el servei s’ha prestat a joves d’Alpens, Balenyà, Calldetenes, Cantonigròs, Centelles, Manlleu, Muntanyola, Perafita, Prats de Lluçanès, Roda de Ter, Sant Boi de Lluçanès, Sant Julià de Vilatorta, Sant Martí de Centelles, Sant Pere de Torelló, Sant Quirze de Besora, Sant Vicenç de Torelló, Santa Eulàlia de Riuprimer, Santa Maria de Corcó, Seva, Tavertet, Tona i Torelló. Per prestar el servei el Consell Comarcal ha contractat un total de 14 autobusos i el respectiu servei de monitoratge d’acompanyament que han cobert 14 rutes entre els dos dies. Cal destacar que l’edat del col·lectiu jove que utilitza el servei és, majoritàriament, de menors d’edat. Concretament: un 8 % són majors d’edat, un 22 % són joves de 17 anys i un 44 % en tenen 16. El 26 % restants són joves de 14 i 15 anys.

-

BUS NIT AL CARNAVAL DE TORELLÓ

El dia 2 febrer de 2008, amb motiu del Carnaval de Torelló, el Bus Nit del servei de Joventut va tornar a prestar el servei de transport nocturn a la població jove d’Osona. Vegem l’explicació que hi vam donar en aquell moment:

El Bus Nit és un programa mancomunat entre el Consell Comarcal i els ajuntaments d’Osona que ofereix un servei als joves dels municipis que per motius d’oci i lleure s’han de desplaçar a poblacions veïnes. Els joves que utilitzen el bus nit s’han d’inscriure prèviament als punts joves i ajuntaments de la comarca, on han de realitzar el pagament del tiquet de 3€ que els permet utilitzar el bus. Si es tracta de menors d’edat cal que presentin també l’autorització familiar. La tasca dels ajuntaments i punts joves és fonamental, doncs, per la bona implementació del servei ja que, a part de fer-ne la difusió entre els joves dels seus municipis, han d’introduir les dades dels seus usuaris a la intranet del web del servei de Joventut del Consell Comarcal. Això ens permet adaptar el servei a la demanda real dels joves i agilitzar les gestions entre les diferents administracions locals. Enguany podem parlar que el servei de bus nit ha estat un autèntic èxit, ja que ha superat amb escreix les previsions més optimistes tot realitzant el desplaçament de 550 joves, un 12,5 % més que l’any passat. El d’aquest any ha estat el desplaçament més nombrós des de la creació del programa l’any 2003. Això ha suposat mobilitzar una flota de 12 busos i de 5 autotaxis que, pel cap baix, han permès treure de la carretera uns 200 vehicles privats aquest passat cap de setmana a les carreteres d’Osona.


ATENCIÓ A LES

65

PERSONES

El servei de bus nit ha facilitat el transport a població jove de 24 municipis: Balenyà, Calldetenes, Centelles, Folgueroles, Gurb, Manlleu, Muntanyola, Prats de Lluçanès, Roda de Ter, Rupit, Sant Bartomeu del Grau, Sant Boi de Lluçanès, Sant Hipòlit de Voltregà, Sant Julià de Vilatorta, Sant Martí de Centelles, Santa Eugènia de Berga, Santa Eulàlia de Riuprimer, Santa Maria de Corcó, Seva, Taradell, Tavertet, Tona, Vic i Viladrau. Això suposa minimitzar els riscs d’accidents, tant a les carreteres principals d’Osona que passen pels punts neuràlgics de la comarca, com a les carreteres que vertebren les poblacions més petites. En aquesta sentit han pogut utilitzar el servei els joves de la capital de la comarca, Vic, però també els joves de la poblacions més petites com ara Tavertet, Rupit, Sant Boi de Lluçanès o Muntanyola que són poblacions on determinats serveis adreçats als joves no arriben. Per altra banda, si també prestem atenció a les edats del usuaris del servei podem afirmar que els hàbits i les actituds estan canviant entre la nostra població jove. Un total dels 117 joves que han utilitzat el servei, un 21,2 %, és població amb majoria d’edat i, per tant, es tracta de joves que compten amb vehicle propi per desplaçar-se però que han optat per fer-ho amb bus, un mitjà còmode i segur. Pel que fa a la variable sexe, les noies, amb un 52,6% l’utilitzen lleugerament més que els nois, amb un 47,4%.

-

REDEFINICIÓ DEL RAID DELS AUSETANS

El dimecres 4 de març de 2009 es va presentar a la Sala de Plens del Consell Comarcal d’Osona la nova edició del Raid dels Ausetans. Es tracta d’un programa del Pla Comarcal de Joventut, mancomunat amb els ajuntaments de Roda de Ter, Sant Bartomeu del Grau, Masies de Voltregà, Sant Martí de Centelles, Montesquiu, Manlleu i Sant Julià de Vilatorta. L’acte el va presidir el conseller comarcal de joventut, Patrick Anglada, acompanyat pels regidors i regidores de joventut dels municipis participants. El Raid és un programa d’oci i lleure alternatiu que fomenta la participació activa dels joves en la producció i la gestió del temps d’oci des dels seus municipis. Es tracta d’un circuït d’aventura on grups de joves han de superar diferents proves que tenen uns objectius sòcioeducatius concrets. Totes les proves del circuït tenen uns objectius específics i treballen diferents capacitats dels individus: lingüística, lògico-matemàtica, espacial, musical, corporal-cinètica, interpersonal i intrapersonal. El programa ofereix un espai de reconeixement i autorealització personal tot oferint la possibilitat de transcendir els murs psicosocials dels joves i canviar el seu context de relació. Els objectius del programa són:


ATENCIÓ A LES

66

PERSONES

-

Final comarcal, on els equips classificats de cada municipi competiran entre ells. La seva durada serà d’un cap de setmana intensiu.

-

LLIURAMENT DELS PREMIS DEL RAID DELS AUSETANS

Potenciar l’establiment de lligams interpersonals mitjançant l’experiència de l’alteritat. Promoure la cohesió social del col·lectiu jove. Crear una xarxa afectiva entre joves de procedències sòcioculturals diverses, prestant especial atenció en els més desafavorits i en situació de risc. Potenciar el desenvolupament integral de les capacitats dels joves, posant especial èmfasi en la intel·ligència interpersonal. Fomentar la participació activa dels joves que configuren les xarxes d’oci autogestionat dels municipis. Apropar el recursos comunitaris del municipi (públics, privats, entitats, etc) als joves que normalment no hi tenen accés. Crear ocupació entre els joves del municipi. El Raid dels Ausetans s’articula al voltant de tres fases: Una fase de competició local, en la qual participen tots els grups de joves del municipi. Els grups han de realitzar un programa d’activitats en el medi obert seguint les instruccions fixades per l’organització. La seva durada serà d’un mes.

-

Final local, on s’executarà un programa d’activitats que, conjuntament amb la puntuació obtinguda al llarg de la competició local, servirà per determinar l’equip que passa a la final comarcal de cada municipi. La seva durada serà d’un dia intensiu.

-

-

El dia 3 de juny de 2009 es va fer l’acte de lliurament de premis del Raid dels Ausetans a l’auditori Marià Vila d’Abadal de l’edifici el Sucre de Vic. Van presidir l’acte el president del Consell Comarcal, Miquel Arisa, el conseller comarcal de Joventut, Patrick Anglada i representants dels ajuntaments que han participat al programa; Sant Julià de Vilatorta, Roda de Ter, Sant Martí de Centelles, Montesquiu, Manlleu, les Masies de Voltregà i Sant Bartomeu del Grau.


ATENCIÓ A LES

67

PERSONES

A l’acte hi van assistir els onze equips finalistes i vencedors dels municipis que han participat en la tercera edició del Raid, acompanyats pels professionals de Joventut dels ajuntaments que han format part de l’equip motor que ha implementat el programa; representants de Càritas; els monitors d’Anigami que han portat la direcció tècnica i els familiars dels joves. Miquel Arisa va ser l’encarregat d’obrir els sobres que contenien el resultat final de la competició. Finalment, els equips de Sant Bartomeu del Grau van guanyar en les dues categories, la de 13 a 17 anys i la de 18 a 30 anys. Va lliurar els premis el president del Consell Comarcal, van ser un dia a PortAventura i un viatge d’un cap de setmana. A més, el municipi més solidari va ser, també, Sant Bartomeu del Grau. El programa, que pretén fomentar la integració social dels joves, ha tingut molt èxit als diversos municipis on s’ha desenvolupat i la valoració que n’han fet els agents que s’hi han implicat és molt positiva.

-

CREACIÓ D’UN PROJECTE TÈCNIC PER A LES ESTADES D’IDIOMES A L’ESTIU

El dilluns 15 de juny es va presentar a la sala Marià Vila d’Abadal de l’edifici del Sucre les Estades d’Idiomes 2009: T’obrim fronteres! Va presidir l’acte el conseller comarcal de Joventut, Patrick Anglada, acompanyat de la tècnica comarcal de Joventut, Ivanna Olivares i Enric Mayo, del Centre d’Esports i Natura Segre Mitjà. És un programa de Joventut mancomunat entre el Consell Comarcal d’Osona i els ajuntaments i té com a objectiu principal l’ensenyament i l’aprenentatge de la llengua anglesa, fomentant una experiència col·lectiva a través de l’educació en el lleure amb activitats a la natura, sempre en un context d’immersió lingüística. Les estades són un marc òptim per a conèixer altres persones, establir relacions entre iguals basades sobre els principis de respecte mutu i de responsabilitat i, per tant, són un bon escenari educatiu per fomentar la convivència. Més de 100 joves, d’entre 11 i 15 anys, de 19 municipis de la comarca d’Osona sortiren el 3 de juliol cap a la casa de colònies l’Era, a Oliola (la Noguera).


ATENCIÓ A LES

68

PERSONES

-

Mancomunat de Joventut d’Orís i Bisaura, es pugui obtenir el finançament necessari per consolidar aquesta figura i dotar els municipis de l’autonomia suficient per liderar el projecte.

El 14 de juliol de 2010 a la seu del Consell Comarcal d’Osona es va realitzar l’acte de signatura del conveni de col·laboració entre el Consell Comarcal i els ajuntaments d’Orís, Montesquiu, Sant Quirze de Besora, Santa Maria de Besora, Sora i Vidrà, que té com a principal objectiu la creació del Pla Mancomunat de Joventut d’Orís i del Bisaura.

La Secretaria de Joventut impulsa programes semblants a la Catalunya Central, a les comarques del Berguedà, l'Anoia i el Bages, per donar resposta a les necessitats de pobles que sense sumar esforços no podrien gaudir de tècnics de joventut, com és el cas d'Orís i el Bisaura.

PROJECTE TÈCNIC COMPARTIT PER ALS MUNICIPIS DEL BISAURA

Aquesta és una iniciativa que promou el Pla Comarcal de Joventut 2009-2012 amb el suport de la Secretaria de Joventut de la Generalitat de Catalunya, i que pretén donar resposta a les necessitats que tenen alguns ajuntaments d’Osona de comptar amb un professional de joventut per tal de poder implementar els seus programes i serveis adreçats al col·lectiu jove. En aquest sentit, el conveni signat preveu la incorporació d’un tècnic compartit a mitja jornada per desenvolupar les funcions de disseny i implementació d’un Pla Mancomunat de Joventut per l’any 2012. La durada del projecte és de 12 mesos, de l’1 de setembre de 2010 al 31 d’agost de 2011, i compta amb el cofinançament del Consell Comarcal, la Secretaria de Joventut i els ajuntaments implicats. L’objectiu és que a partir del 2012 i mitjançant el Pla

-

PROJECTE PASA DE MESURES

ALTERNATIVES PER A SANCIONS ADMINISTRATIVES

El dimarts dia 30 de novembre a les 13 hores es va celebrar l’acte de signatura del protocol PASA a la Sala de Plens del Consell Comarcal d’Osona. El projecte alternativa a la sanció administrativa (PASA) per consum o tinença de drogues s’emmarca dins del programa de prevenció en el consum de drogues DRAC, del Servei Comarcal de Joventut. El projecte PASA és un projecte mancomunat entre el Consell Comarcal d’Osona, i els ajuntaments de Vic, Manlleu, Torelló i Tona que té com a finalitat donar una resposta educativa mitjançant un pla de treball format per una sèrie de sessions sòcioeduca-


69

ATENCIÓ A LES PERSONES

tives com a tasca reparadora associada a la infracció de la Llei Orgànica 1/1992, de 21 de febrer, sobre la protecció de la seguretat ciutadana i aplicada als menors d’edat, majors de 14 anys i menors de 18 anys, en l’àmbit territorial de la comarca d’Osona. En aquest sentit és una experiència pionera a Catalunya, ja que és la primera que s’implementa en xarxa a nivell comarcal.

Per la seva posada en escena s’ha establert, conjuntament amb l’Àrea Bàsica de Policia d’Osona (ABP) dels Mossos d’Esquadra, les policies locals de Manlleu, Torelló i Tona, i la Guàrdia Urbana de Vic, un protocol per tal de definir la coordinació del programa PASA. Paral·lelament s’ha elaborat un projecte sòcioeducatiu que s’executarà coordinadament entre el servei de salut de l’Ajuntament de Vic, els serveis de joventut dels Ajuntaments de Manlleu, Tona i Torelló, i la tècnica del programa DRAC, que atendrà als joves de la resta de la comarca.

El projecte vol donar una resposta més eficaç a la prevenció i reducció de riscos, especialment en els menors d’edat, ja que es tracta d’una etapa caracteritzada per la vulnerabilitat vers l’experimentació en el consum de drogues. D’altra banda, el projecte permetrà entrar en contacte amb els menors i la seva família i donar pas així a una intervenció educativa específica que s’ajusti a les demandes de cada jove i als possibles riscs derivats d’aquests primers consums. Els objectius que persegueix el projecte PASA són: donar una resposta educativa al menor i a la família com alternativa a l’aplicació de les sancions econòmiques, aconseguir que els menors assumeixen i es responsabilitzin de les seves accions, reconeixent els fets comesos i acceptant la realització d’una tasca reparadora i/o reeducadora i treballar conjuntament amb el menor el fenomen del consum i els riscos associats a aquest. L’acte va comptar amb la presència del president del Consell Comarcal, Miquel Arisa, del conseller de Joventut, Patrick Anglada, i els regidors de joventut de l’Ajuntament de Vic, Gràcia Ferrer, de l’Ajuntament de Manlleu, Josep Mas, de l’Ajuntament de Torelló, Manel Romans i de l’Ajuntament de Tona, Ester Martos.


ATENCIÓ A LES

70

PERSONES

Per part dels cossos de policia de la comarca d’Osona van subscriure el protocol PASA el cap de l’ABP d’Osona, l’inspector Antoni Mestre, el cap de la Guàrdia Urbana de Vic, l’inspector Antoni Jurjo, el cap de la policia local de Manlleu, el sotsinspector Jesús Calvo, el cap de la policia local de Torelló, inspector Sergi Gràcia, i el cap de la policia de Tona, el sergent Ferran Pérez.

-

CREACIÓ DE L’OFICINA JOVE D’OSONA

Els serveis adreçats als joves de Vic i d’Osona compartiran a partir d’ara un espai, l’Oficina Jove d’Osona, que es va inaugurar el dia 2 d’octubre de 2010 i on s’uneixen els serveis municipals del VicJove i els comarcals de l’Oficina Jove d’Osona. L’objectiu, a part d’aglutinar aquests serveis, és també dinamitzar les accions adreçades a joves amb unes instal·lacions que facilitin les activitats i sumar esforços de les diverses institucions a l’hora de treballar per aquest col·lectiu. La posada en funcionament d’aquest local està prevista pel 18 d’octubre. L’Oficina Jove d’Osona és fruit de la col·laboració institucional entre la Secretaria de Joventut, el Consell Comarcal d’Osona i l’Ajuntament de Vic, i donarà servei als 27.000 joves de la comarca en

tot allò relacionat amb l’emancipació: habitatge, treball, formació, salut, cultura i mobilitat. Comptarà amb un servei d’habitatge jove, oficina jove de treball i servei de Salut. L’acte inaugural va estar presidit per la regidora de Joves, Gràcia Ferrer, el secretari de Joventut de la Generalitat de Catalunya, Eugeni Villalbí i el conseller comarcal de Joventut, Patrick Anglada. Els actes van començar amb la inauguració d’una pintura mural que decora una paret exterior de l’oficina, obra dels grafiters Yo Kos, Caneda i Miles Atrezo, coordinats per Nando Blanes. Tot seguit es van visitar les instal·lacions i després hi va haver una breu actuació de la Colla Gegantera del carrer de la Riera i una exhibició de breakdance a càrrec del grup Brutal Breakers.

-

SUBVENCIONS A ENTITATS I AJUNTAMENTS

PER ACTIVITATS ESPORTIVES SUPRAMUNICIPALS

Cada any durant el mes de maig, el Consell Comarcal d’Osona atorga diversos ajuts a totes les entitats i ajuntaments que els sol·licitin per organitzar actes esportius de caràcter municipal. En la convocatòria de l’any 2010 la quantitat destinada fou de 30.000€.


ATENCIÓ A LES

71

PERSONES

-

PRESENTACIÓ DE LA 3A EDICIÓ DEL

CIRCUIT DE DUATLONS DE MUNTANYA

TERRA ENDINS El 30 d’agost de 2010 es va presentar a la sala de plens del Consell Comarcal d’Osona la 3a edició del circuit de Duatlons de Muntanya Terra Endins, que s’iniciarà el proper 5 de setembre a Sant Feliu Sasserra i finalitzarà el 13 de març del proper any a Centelles. Aquest circuit pretén unir i fomentar la participació a les duatlons de la Catalunya interior, a través d’un calendari conjunt que comptabilitzarà els resultats de tots aquells participants que el vulguin seguir i completar. La presentació va ser presidida pel president del Consell Comarcal d’Osona, Miquel Arisa, i pel conseller delegat d’Esports, Josep Musull, que van remarcar la vitalitat d’aquesta modalitat esportiva que afavoreix la participació d’esportistes populars en varis municipis de la comarca, la consolidació d’Osona com a referent en la creació i desenvolupament de proves, el caràcter no empresarial de l’organització, així com el fet que es premiï la participació dels més joves i dels més grans.

En aquesta edició, el circuit compta amb 10 proves (8 a Osona, 1 al Berguedà i 1 al Bages) i els participants es divideixen en tres categories: Sub-23 (a partir de l’any 1988), veterà de 41 a 50 anys i màster (més de 50 anys).

-

INAUGURACIÓ DEL V CURS DE SOCORRISME AQUÀTIC El dia 16 de Febrer de 2008 es va inaugurar al Biblioaccés de Vinyoles el Vè curs de socorrisme aquàtic d’Osona. L’acte va estar presidit per l’alcalde de les Masies de Voltregà, Sergi Vilamala, i pel conseller comarcal de Joventut, Patrick Anglada. Enguany s’han inscrit al curs, que impartirà la Federació Catalana de Salvament i Socorrisme, 30 alumnes de diverses poblacions de la comarca. L’objectiu del programa és formar a personal qualificat en matèria de salvament aquàtic per tal d’abastir les piscines municipals d’Osona. Per molts ajuntaments de la comarca és un problema i els resulta difícil complir amb la legislació vigent que regula el funcionament de les piscines d’ús públic degut a la falta de personal titulat en aquesta matèria. El curs compta amb el suport de l’Àrea d’Esports de la Diputació de Barcelona, el Consell Comarcal i l’Ajuntament de les Masies de Voltregà, de manera que els alumnes d’Osona poden inscriure’s al curs per un preu de 95€, quan la quota d’inscripció té un cost total de 450€ per alumne.


ATENCIÓ A LES

72

PERSONES

Durant el curs es realitzarà també el reciclatge que els socorristes titulats han de realitzar bianualment, de manera que els alumnes d’edicions anteriors podran fer el reciclatge a les Masies de Voltregà sense tenir la necessitat de desplaçar-se a Barcelona. Les classes del curs són intensives fins al 27 d’abril, un mes abans que comenci la campanya d’estiu. Aquells alumnes que les hagin cursat amb èxit passaran a formar part d’una borsa de treball que el Consell Comarcal posarà a disposició de tots els ajuntaments d’Osona per tal que pugin contractar-los per les seves piscines. L’índex d’inserció laboral dels joves titulats cada any és superior al 70% ja que es tracta d’una necessitat important dels ajuntaments.

àmbit viu i dinàmic als nostres municipis, i que el Consell Comarcal d’Osona dóna suport a les activitats esportives com la Copa Osona de Trial perquè fomenten la pràctica de l’esport, promouen hàbits saludables i valors com ara la cultura de l’esforç, el respecte al medi ambient, la convivència i la tolerància.

-

DESENA EDICIÓ DE LA COPA OSONA DE TRIAL 2009

El dia 28 de gener de 2009 a la sala de plens del Consell Comarcal, es va dur a terme la presentació de la 10ª edició de la Copa Osona de Trial. La presentació va anar a càrrec del conseller d’Esports del Consell Comarcal, Sr. Josep Musull i del representant de Trialsport, el Sr. Dani Parramon. El Conseller d’Esports va destacar que un aniversari com aquest sempre és una bona notícia per l’esport comarcal, ja que posa de manifest que l’esport és un

Tot seguit, el representat de l’entitat esportiva, Sr. Dani Parramon, va explicar que l’any 2000 es va disputar la primera prova amb el nom de Campionat d’Osona de Trial, a una de les pedreres del municipi de Calldetenes, amb 13 inscripcions. Des d’aleshores aquesta competició no ha parat de créixer, esportistes d’arreu de Catalunya i de fora d’ella han sentit a parlar del bon ambient i de la qualitat de les proves d’Osona; no obstant, va remarcar que


ATENCIÓ A LES

73

PERSONES

els objectius de les proves continuaven sent els mateixos que fa deu anys: fomentar la pràctica de l’esport, promocionar l’esport de base, contribuir a la promoció de l’esport femení, buscar l’entreteniment per sobre del resultat esportiu i contribuir al desenvolupament integral del seus practicants.

Special Olympics d’hivern del passat més de febrer a Idaho (EUA). Es tracta d’ Albert Corominas, de Vic, Marta Vaqué, de Sant Pere de Torelló i Gil Sayol, de Sant Bartomeu del Grau. Van fer el lliurament el conseller d’Esports, Josep Musull, i Montse Cuberta, de l’ACELL i el president del Club CAR, Antoni Ramírez.

-

-

El mes de maig de 2009, el Consell Comarcal d’Osona junt amb l’ACELL va fer un homenatge de reconeixement als tres esportistes del Club CAR que van aconseguir la medalla de bronze en la modalitat d’hoquei als

Cada any en el mes de maig, el Consell Comarcal d’Osona atorga ajuts a les entitats i ajuntaments de la comarca que els hagin sol·licitat per organitzar activitats de caràcter cultural. La quantitat destinada en la convocatòria de l’any 2010 va ser de 30.000€.

ACTE DE RECONEIXEMENT ALS TRES MEDALLISTES DEL CLUB CAR ALS SPECIAL OLYMPICS

SUBVENCIONS A ENTITATS I AJUNTAMENTS

QUE REALITZEN ACTIVITATS CULTURALS

-

PRESENTACIÓ DE LA FIRA DEL LLIBRE DE MUNTANYA Al Consell Comarcal d’Osona va tenir lloc la presentació de la 8a edició de la Fira del Llibre de Muntanya per part de la consellera comarcal de Cultura Rosa Vestit i membres de l’organització, que se celebrà a Cantonigròs els dies 3 i 4 d’octubre de 2009. El principal objectiu de la Fira del Llibre de Muntanya és el de donar a conèixer les publicacions relacio-


ATENCIÓ A LES

74

PERSONES

nades amb el món de la muntanya i de la natura. Igualment és un espai on les editorials presenten les seves novetats. En el marc de la Fira s’organitzen diferents activitats i conferències durant tot el cap de setmana. La temàtica de les conferències va ser “La Muntanya per dins”

-

EL CONSELL COMARCAL PRESENTA LA 10A EDICIÓ DEL CAP DE SETMANA IBÈRIC

Rosa Vestit, consellera comarcal de Cultura i els representants dels tres jaciments osonencs que integren el País dels Ausetans a la Ruta dels Ibers, Montse Sala en representació del Casal de

Puigcastellet de Folgueroles, Marc Guàrdia, del Turó del Montgròs del Brull i Maria Ocaña, de l’Esquerda, han presentat les activitats que els tres jaciments han preparat amb motiu d’aquesta nova edició del Cap de Setmana Ibèric. En aquesta desena edició celebrada arreu de Catalunya, el mes d’octubre de 2010, 17 jaciments van preparar un seguit d’activitats per donar a conèixer la cultura i el patrimoni arqueològic ibèric d’una manera lúdica: visites comentades, tallers, tastets, representacions i lectures dramatitzades, són algunes de les activitats que s’hi poden trobar. La coordinació general es va fer des del Museu d’Arqueologia de Catalunya. Cada any aquestes activitats giren sobre un tema concret, enguany es tracta de conèixer què va passar amb els ibers quan van arribar els romans.


ATENCIÓ A LES

75

PERSONES

-

PRESENTACIÓ DEL PROJECTE JUVENIL SIRENA 2010 El 13 de gener de 2010 a la sala de plens del Consell Comarcal d’Osona va tenir lloc la presentació del projecte juvenil Sirena, amb l’objectiu de promocionar els joves artistes dels municipis de la comarca. L’acte va estar presidit pel conseller comarcal de Joventut, Patrick Anglada, el regidor de Joventut de l’Ajuntament de Sant Quirze de Besora, Joan Vilalta, la responsable de l’àrea de Serveis Socials del Consorci de Lluçanès, Ariadna Herrada, el tècnic de Joventut de l’Ajuntament de Calldetenes, Jordi Freixa, i Toni Masana, membre de l’associació cultural Cove d’Art. El projecte Sirena 2010 consisteix en la realització d'un cicle de concerts a 3 municipis de la comarca per fomentar la creació local i comarcal de nous grups musicals amateurs, articulat a l’entorn d’un concurs. El premi previst per al grup guanyador dels concurs Sirena 2010 serà la gravació d’una maqueta d’estudi, valorada en 500€.

-

EDICIÓ 2010 DELS COL·LOQUIS DE VIC: EUROPA

Els dies 7 i 8 d’octubre es va dur a terme la 15a edició dels Col·loquis de Vic. Enguany el tema central ha estat Europa, entesa des de dos àmbits: Europa i filosofia i Europa, ciència i art. Davant d’un públic molt nombrós, es van desenvolupar durant dos dies les diferents intervencions de professionals de diferents camps: professors universitaris, professionals de les humanitats i experts en el tema central d’aquesta edició. Després de l’obertura dels Col·loquis i de la presentació del llibre amb les intervencions corresponents a la 14ª edició, “La bellesa”, es van anar desenvolupant les intervencions corresponents al primer grup, entenent Europa des d’un àmbit filosòfic. El segon àmbit estava constituït per intervencions més orientades a les ciències i a l’art, també amb ponències molt interessants de diferents experts. Les dues darreres intervencions van anar a càrrec de: Llibert Cuatrecases, amb la lliçó titulada: L’Europa que hem fet fins avui i de Cristina Gallach, amb la lliçó: L’Europa del futur.


ATENCIÓ A LES

76

PERSONES

La presentació de Cristina Gallach, periodista nascuda a Sant Quirze de Besora que ha estat la portaveu de la presidència espanyola a la Unió Europea, va anar a càrrec del president del Consell Comarcal, Miquel Arisa, el qual n’ha glossat la seva figura fent un breu repàs a la seva trajectòria professional.

-

FESTIVITAT DE SANT PERE AL MONESTIR DE SANT PERE DE CASSERRES

El diumenge dia 29 de juny de 2008, a les 19 hores de la tarda, al monestir de Sant Pere de Casserres, i per tal de celebrar la festivitat de sant Pere, hi va haver un concert a càrrec de de Roger Padullés (tenor), Dorothée Babst (soprano), Josep Surinyach (piano) i el Cor d’Homes, la directora del qual és Buia Reixach. Es va comptar també amb la participació de l’actor Lluís Soler, constituint tot plegat un èxit memorable davant de gran quantitat de públic. L’entrada era gratuïta.

-

NITS DE CASSERRES 2008

Com en anys anteriors, els vespres dels caps de setmana d’estiu van tornar les representacions teatrals en el marc incomparable del monestir de Sant Pere

de Casserres. La novetat d’aquell any fou que tots els divendres d’estiu es representarà l’obra de teatre Nits de Misteri i els dissabtes, l’obra Nits de Serrallonga. En l’obra Nits de Misteri es fa un recorregut per l’interior del monestir, on els espectadors reviuen diferents escenes de la història del propi monestir com si es tractés d’un relat de ciència ficció. Comtes i monjos es barregen amb ovnis i extraterrestres amb una mirada diferent, divertida i inquietant. Aquesta obra es va representar els divendres entre el 27 de juny i el 5 de setembre de 2008, amb una representació a les 21.30 hores i una altra a les 23 hores. En l’obra Nits de Serrallonga es fa un recorregut màgic pels voltants del monestir, on els espectadors, guiats per una companyia de teatre ambulant, reviuen diferents escenes de la vida i l’època del bandoler Serrallonga. Aquesta obra es va representar des del dissabte 28 de juny fins al dissabte 6 de setembre de 2008, també amb dues representacions, a les 21.30 hores i a les 23 hores.


-

JORNADES POÈTIQUES AL CLAUSTRE DE SANT PERE DE CASSERRES.


ATENCIÓ A LES

78

PERSONES

-

DE

JORNADES POÈTIQUES A SANT PERE CASSERRES

El mes de juny de 2008 al monestir de Sant Pere de Casserres, es van fer unes jornades poètiques amb el nom de Ier. Casserres Poètic, sota la coordinació del poeta Josep Checa. El primer dia hi va haver la inauguració de les jornades i tot seguit se’n va representar el primer acte, un recital poèticomusical a càrrec dels poetes Xènia Dyaconova i Josep Checa, amb música i cançons de Joana Bofarull, acompanyada de Pietat Bofarull i Joan Vicenç Duran. El dia 14 de juny, es va fer el XIII Encontre Literari Tres Veus, Tres Estils. Va obrir l’acte la consellera Rosa Vestit. L’escriptor Víctor Pallàs va presentar i moderar els escriptors Anton Carrera, Robert Jové i Josep Anton Soldevila.

-

CONCERT A SANT PERE DE CASSERRES

El dia 21 de setembre de 2008, es va fer a Sant Pere de Casserres un concert de cant gregorià a càrrec del Grup de Cant Gregorià de l’Ateneu de Sant Just Desvern, el director del qual és Ramon Moragas.

-

CONCERTS A SANT PERE DE CASSERRES 2N FESTIVAL DE MÚSICA DE TAVÈRNOLES DINS EL MARC DEL

Amb motiu de la commemoració de Sant Pere i dins el marc del 2n Festival de Música de Tavèrnoles, el diumenge 27 de juny de 2010 es van fer dos concerts al monestir de Sant Pere de Casserres, un de gratuït a la tarda com a celebració de la festa i un de pagament al vespre en el marc del Festival de Música de Tavèrnoles.

-

JORNADES POÈTIQUES I L’EXPOSICIÓ ITINERARIS A SANT PERE DE CASSERRES

Rosa Vestit, consellera de Cultura, Josep Checa i Víctor Pallàs van fer la presentació, i el 5 de juny de 2010 es va fer la inauguració, de les jornades III Casserres Poètic. Tot seguit hi hagué el primer acte d’aquestes jornades, el recital de grup del taller de poesia de Sant Hipòlit de Voltregà, a càrrec dels autors Bruna Generoso, Laura Ropero, Enric Torras, Gabriel Salvans i Jordi Buxaderas, amb la col·laboració musical de Lídia Colldelram i Lluís Toran. El dissabte 12 de juny es va fer el recital poèticomusical, a càrrec dels poetes Josep Checa i Ramon Guitó i del músic i poeta Xavier Guitó.


ATENCIÓ A LES

79

PERSONES

El dissabte 19 de juny es va fer la 16a edició de Tres Veus, Tres Estils. L’escriptor Víctor Pallàs presentà i moderà els escriptors Josep Fàbrega, Tònia Passola i Oriol Pi de Cabanyes. L’exposició Itineraris va estar oberta al Monestir de St. Pere de Casserres fins al setembre i, tot i que és una iniciativa de l’any 2003, tant els seus continguts com les seves fotografies són de gran qualitat i, per tant, completament vigents encara avui. Les novetats són que s’ha actualitzat el plafó de dades demogràfiques i s’han elaborat guies informatives en diversos idiomes pels visitants de St. Pere de Casserres.

-

ARXIU COMARCAL: NOVA ORGANITZACIÓ

INTERNA I INAUGURACIÓ DE LA NOVA SEU

El 17 de març de 2010 es va inaugurar oficialment el nou edifici de l’Arxiu Comarcal d’Osona i Municipal de Vic. L’acte va estar presidit pel conseller de Cultura i Mitjans de Comunicació, Joan Manuel Tresserras, el president del Consell Comarcal d’Osona, Miquel Arisa, i l’alcalde de Vic, Josep M. Vila d’Abadal.

La idea clau de l’exposició és acostar-se, a través d’un conjunt de fotografies de gran format, a allò que no es coneix de la vida diària dels immigrants: qui són, d’on vénen, on viuen, on treballen, què fan durant el seu temps lliure, on es reuneixen, com estableixen els seus lligams familiars, quines creences tenen, com es relacionen amb la societat osonenca, etc. La presentació de l’exposició Itineraris ha anat a càrrec de la consellera de l’Àrea de Ciutadania i Immigració del Consell Comarcal d’Osona, la senyora Milagros Martínez. L’exposició va destinada a tot tipus de públic: persones a nivell particular, famílies, grups de formació d’adults, grups de català etc.

L’edifici, situat al Sot dels Pradals, disposa d’una superfície útil de 1.619,48 m2 i permet emmagatzemar un total de 14 quilòmetres de documentació. Les instal·lacions inaugurades disposen d’unes condicions


ATENCIÓ A LES

80

PERSONES

òptimes per tractar i guardar els fons documentals públics i privats que actualment són a l’Arxiu Comarcal i a l’Arxiu Municipal de Vic. El nou arxiu disposa d’un dipòsit per a formats especials, un dipòsit de suports especials de preservació per a documents electrònics, suports digitals i arxius que necessiten unes condicions especials de conservació, tals com pel·lícules i fotografies, on la temperatura constant de 10º i humitat relativa del 40%-45% permet la conservació del patrimoni documental en les millors condicions ambientals possibles. L’edifici va tenir un cost total de 3.100.000€ que va assumir en la seva totalitat el Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació i està ubicat en un terreny cedit per l’Ajuntament de Vic. L’obra ha estat dissenyada per l’estudi d’arquitectura Gammarquitectura. A l’hora dels parlaments, el conseller Joan Manuel Tresserras, el president Miquel Arisa i l’alcalde Josep M. Vila d’Abadal van coincidir en destacar la gran importància que representa per la comarca i per la ciutat disposar d’un arxiu en bones condicions. L’acte va acabar amb un brindis de les autoritats i una copa de cava per a tots els assistents.

-

EL CONSELL COMARCAL PRESENTA LA WEB DELS ALCALDES DE LA 2A REPÚBLICA

El dia 17 de febrer de 2010 es va presentar a la premsa la pàgina web dels alcaldes de la 2a República, accessible des de la pàgina web del Consell Comarcal d’Osona: http://www.ccosona.net/segonarepublica/ Les 176 biografies d’alcaldes que, de moment, s’hi poden trobar, són el resultat d’un treball d’investigació portat a terme en col·laboració amb la Universitat de Vic i el suport del Memorial Democràtic i corresponen als alcaldes que ho van ser entre els anys 1931 i 1939 en els 31 municipis de la comarca de més de 500 habitants. La pàgina, que constitueix un excel·lent material de consulta, és de fàcil accés i permet noves incorporacions de manera que en un futur s’actualitzarà amb les dades que es recullin en una propera fase.


81

ATENCIÓ A LES PERSONES

-

PRESENTACIÓ DE LA GUIA DE MUSEUS I COL·LECCIONS D’OSONA El dia 18 de maig es va presentar la Guia de museus i col·leccions d’Osona al Centre Cultural Europeu de la Natura de Viladrau, que aquest any celebra el seu 10è aniversari. La presentació es va fer coincidint amb el Dia Internacional dels Museus.

vol destacar el valor que tenen aquestes institucions com a elements de coneixement, recerca i difusió del nostre patrimoni. L’acte de presentació va anar a càrrec de Francesc Xavier Bellvehí, alcalde de Viladrau, Rosa Vestit, consellera de Cultura del Consell Comarcal d’Osona, Jordi Tura, cap del Servei de Museus i Protecció de Béns Mobles de la Generalitat de Catalunya, Rafael Catafal, de la Fundació Caixa de Manlleu, Carme Torrents, en representació dels museus i col·leccions d’Osona i Xavier López, del Centre Cultural Europeu de la Natura. Les persones que van intervenir en l’acte van destacar el fet que la guia és el treball d’un conjunt de centres museístics i sorgeix de la voluntat de treballar en xarxa i de manera mancomunada. En aquest mateix sentit, Jordi Tura, va explicar les línies actuals de treball pel que fa al desenvolupament del Pla de Museus de Catalunya, que també passen per la creació i consolidació de les Xarxes de Museus liderades per un Museu Nacional, però que s’estenen per tot el territori català.

Aquesta guia pretén donar a conèixer els museus i les col·leccions de la comarca d’Osona, 24 en total, que són una imatge del territori, a través de la història, l’art, el pensament i la cultura. La guia, profusament il·lustrada, és un producte molt cuidat en el seu disseny que

Després dels parlaments hi va haver una petita actuació musical realitzada a partir dels elements naturals que caracteritzen el Montseny: l’aigua, els arbres, la fusta i la natura.


ATENCIÓ A LES

82

PERSONES

-

LA MURALLA DE CASSERRES EN RELACIÓ A LA DINÀMICA D’UN ASSENTAMENT FEUDAL (CONCLUSIÓ DE L’ESTUDI REALITZAT PER L’ARQUEÒLOGA ANNA CHAVEZ) “Creiem que els textos indiquen la presència, més enllà d'un castell entès com una fortificació exempta dotada d'elements defensius, d'un veritable nucli de poblament fortificat anterior a la fundació del monestir, estretament vinculat a l'església castral de Sant Pere, amb cases. A aquest poblat devien pertànyer les tombes antropomorfes anteriors a l'església monàstica localitzades durant els treballs de restauració d'aquesta. Es pot apuntar, doncs, que la fundació del monestir no es va fer ni sobre el buit ni sobre el precedent d'una simple església castral al costat d'una fortalesa de funcions estrictament militars, sinó que va suposar la reorganització d'un assentament sencer amb una profunditat que ja deixa endevinar l'absència de restes construïdes anteriors al cenobi i del mateix castell. La muralla que ens ocupa hauria estat l'únic element de l'antic assentament fortificat que hauria restat dempeus, gràcies tant a la seva llunyania del cenobi com a la seva funcionalitat defensiva. Llavors, els fets de la guerra civil haurien mantingut aquesta funcionalitat així com introduït determinades modificacions.

Per consegüent, creiem, en base a la documentació consultada, que la tipificació de la muralla, de la seva cronologia i funcionalitat al larg del temps (segles IXXV) s'han de posar en relació, no amb la fortalesa altmedieval estrictament (via que s'ha mostrat estèril fins avui) ni exactament amb el monestir; sinó en relació a un fenomen local (però amb paral·lelismes arreu de l'Europa feudal) de canvis en les formes d'assentament altmedievals durant el procés de feudalització”.

-

PRESENTACIÓ DE LA GUIA PRÀCTICA LEGAL PER AL FOMENT DE LA CONVIVÈNCIA A OSONA El mes de setembre de 2010 va tenir lloc a la sala de plens del Consell Comarcal d’Osona la presentació de la Guia Pràctica Legal per al Foment de la Convivència a Osona, a càrrec de Miquel Arisa, president del Consell Comarcal, Imma Moraleda, diputada de l’Àrea d’Igualtat i Ciutadania de la Diputació de Barcelona, Milagros Martínez, consellera de Ciutadania i Immigració del Consell Comarcal d’Osona i Víctor González Romero, advocat expert en temes de gestió de propietat horitzontal, administrador de finques i autor de la Guia. Aquesta Guia és una iniciativa de l’Àrea de Ciutadania i Immigració del Consell Comarcal d’Osona amb el suport de la Diputació de Barcelona i té per


ATENCIÓ A LES

83

PERSONES

objectiu oferir als municipis de la comarca un primer assessorament sobre com resoldre les problemàtiques de caire comunitari i ciutadà més freqüents, recollides fruit de l’experiència dels Serveis de Mediació de la comarca.

d’atenció a les persones, fins als càrrecs electes que en la seva pràctica diària també han de gestionar petits conflictes ciutadans. En el Consell d’Alcaldes del dia 8 de setembre, la guia es presentà i lliurà als alcaldes presents, així com als tècnics i està també disponible en format pdf a la web del Consell Comarcal. La senyora Imma Moraleda va destacar la bona feina feta pel Consell Comarcal i va remarcar que de ben segur que servirà d’exemple a altres comarques i municipis.

-

13A CONFERÈNCIA COMARCAL DE LA GENT GRAN

La Guia està estructurada en cinc seccions que exposen cinc tipologies de conflictes diferents, i cada secció està dividida en diversos casos pràctics. Les seccions són: Problemàtica diversa en la gestió de la comunitat de propietaris, Humitats, Morositat, Sorolls i Problemes sanitaris. Els destinataris de la Guia són els professionals que treballen per al foment de la convivència a Osona, des dels serveis de mediació ciutadana, passant pel personal tècnic d’àrees

El 15 de maig de 2008 es va celebrar a l’edifici del Seminari de Vic la 13ª Conferència Comarcal de la Gent Gran d’Osona. L’obertura de la jornada va ser a càrrec de Miquel Arisa, President del Consell Comarcal, junt amb Gràcia Ferrer, regidora de Dones, Joves i Salut de l’Ajuntament de Vic. Es van fer les ponències previstes sobre salut, de com prevenir el colesterol i quines són les dietes més adequades; la dietista Montse Castells va poder donar recomanacions per prevenir i millorar la qualitat de vida d’aquelles persones afectades per aquest


ATENCIÓ A LES

84

PERSONES

problema. L’agent dels mossos d’esquadra, Lluís Perona, va explicar alguns consells de seguretat ciutadana. L’acte va tenir una gran participació, amb una assistència de 130 persones, tant al dinar com als actes lúdics que van tenir lloc a la tarda, a càrrec de la Coral de l’Associació de Gent Gran de Centelles i el Grup Estel Bages.

guin fer en les millors condicions possibles. Durant l’acte la Consellera va destacar la tasca dels diferents professionals en la protecció de la infància i va destacar la necessitat d’aquest tipus de treball per detectar i intervenir en els casos d’infants susceptibles de patir una situació de maltractament.

-

El protocol d’actuació el van signar el Consell Comarcal d’Osona, l’Ajuntament de Vic, l’Ajuntament de Manlleu, l’Institut Català de la Salut, el Consorci Hospitalari de Vic, els Jutjats de Vic, el Departament Acció Social i Ciutadania i els Mossos d’Esquadra. La guia és fruit del treball dels professionals de les institucions signants.

PRESENTACIÓ DE LA GUIA-PROTOCOL DE

DETECCIÓ DE MALTRACTAMENTS INFANTILS

El dia 12 de novembre de 2008 va tenir lloc a la sala de plens del Consell Comarcal d’Osona la presentació de la guia – protocol de detecció de maltractaments infantils a la comarca d’Osona. L’acte el va presidir el president del Consell Comarcal i la presidenta del Consorci Osona de Serveis Socials i va comptar amb la presència de la secretària de Família i Infància, Imma Perez i director general d’Atenció a la Infància i adolescència, Jordi Soley, del Departament d’Acció Social i Ciutadania de la Generalitat de Catalunya. La guia – protocol està concebuda com una eina per els professionals dels diferents àmbits que intervenen i treballen amb infants i joves, perquè el mandat legal que tenen de protegir la infància i l’adolescència el pu-

-

PRESENTACIÓ DEL PROGRAMA OSONA + MARROC El mes de març de 2009 a la sala de plens del Consell Comarcal es va presentar el programa “Osona + Marroc. Accions de sensibilització en benefici del desenvolupament social i econòmic de la població del nord del Marroc”. Aquest programa està organitzat pel Consell Comarcal d´Osona, l’Associació Catalana pel Temps Lliure i la Cultura (ACTLC), El 9 Nou, l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament, amb la col·la-


85

ATENCIÓ A LES PERSONES

boració del Museu de l’Art de la Pell i té per objectiu fomentar i dinamitzar activitats de codesenvolupament a Osona per millorar la situació de la població en risc d’exclusió (principalment joves i dones) de les províncies de Nador i Al Hoceima del Marroc, a través d’una sèrie d’activitats programades pels dies 27 i 28 de març. Per tal de concretar aquestes accions de codesenvolupament, el dissabte dia 28 de març a la Sala Coll i Bardolet de l’Edifici del Sucre es farà una sessió de treball (Taller Prospectiu) on diverses entitats i agents socials d’Osona dibuixaran com ha de ser

aquesta nova etapa d’accions de desenvolupament entre associacions que resideixen a Osona i associacions residents al Nord del Marroc. Per altra banda, el dia 27 de març, al jardí del Museu de l’Art de la Pell de Vic es va fer un concert del grup catalano-amazigh Inoamazigh, acompanyat d’una lectura d’un text de l’escriptora Laila Karrouch i d’un tastet de pastes marroquines. Va ser un acte obert a tothom. La presentació va anar a càrrec de Miquel Arisa, president del Consell Comarcal, Jessica Ruiz, coordinadora de projectes de l’Associació Catalana pel Temps Lliure i la Cultura (ACTLC), i Josep Comajoan, director adjunt del 9 Nou.


ÀREA DE

86

MEDI MEDI AMBIENT AMBIENT II TERRITORI TERRITORI

-

INAUGURACIÓ DE LA PLANTA DE LIXIVIATS I NOVES BASSES AL DIPÒSIT CONTROLAT D’ORÍS

A MEDI AMBIENT I TERRITORI DEL CONSELL COMARCAL D’OSONA, HI INTERVENIM URBANISME, INFRAESTRUCUTRES, RESIDUS, PLA DE PURINS, CICLE DE L’AIGUA, PLA DE CAMINS I PAGESIA

Ahir dia 23 de febrer de 2010 es va inaugurar oficialment la planta de lixiviats i dues noves basses al dipòsit controlat d’Orís, que permetrà tractar els lixiviats provinents de Cal Gitanet una vegada s’hagi completat el procés de clausura.


87

ÀREA DE MEDI MEDI AMBIENT AMBIENT II TERRITORI TERRITORI

A la inauguració hi ha assistit el president del Consell Comarcal d’Osona i president del Consorci per a la Gestió de Residus Urbans d’Osona, Miquel Arisa, l’alcaldessa d’Orís, Conxita Vernis, i l’alcalde de Vic, Josep M. Vila d’Abadal. A l’acte, tècnics de Cespa, empresa que gestiona el Dipòsit, han ofert una explicació tècnica del tractament dels lixiviats. El tractament inaugurat avui, forma part del procés de clausura de Cal Gitanet, que continua produint una quantitat de lixiviats que, una vegada recollits en les dues basses existents, han de ser transportats fins a un gestor autoritzat per al seu tractament, instal·lació que ja existeix i en funcionament al dipòsit controlat d’Orís, a la qual s’han fet unes modificacions necessàries per tal de garantir el tractament conjunt dels dos efluents.

En l’actualitat el tractament de lixiviats al dipòsit controlat d’Orís consisteix en una combinació de tres tecnologies: procés biològic d’alta càrrega pel tractament de la matèria orgànica i l’eliminació de l’amoni, una ultrafiltració per la separació de la biomassa i una osmosi inversa de dues etapes pel tractament de les sals. Una vegada completades totes les fases del tractament, el permeat obtingut després de la ultrafiltració entra a una osmosi inversa i genera un nou permeat que compleix amb els límits d’abocament permesos i un concentrat que s’envia a tractar externament. Es preveu que el lixiviat provinent de Cal Gitanet sigui més concentrat i no biodegradable, per la qual cosa és inviable el tractament via osmosi. Una solució factible és barrejar-lo amb la sortida de la ultrafiltració i tractar els lixiviats provinents dels dos dipòsits conjuntament a l’osmosi inversa, la qual ha de permetre un efluent que compleixi amb els límits d’abocament generant el mínim volum de concentrat. Per tal de dur a terme tot aquest procés, s’ha fet imprescindible canviar la osmosi inversa actual i la construcció de dues basses noves, instal·lacions que ha finançat íntegrament l’Ajuntament de Vic.


ÀREA DE

88

MEDI MEDI AMBIENT AMBIENT II TERRITORI TERRITORI

-

EL CONSELL COMARCAL ACTUA PER IMPERMEABILITZAR L’ABOCADOR CLAUSURAT DE CAL GITANET

El que va ser abocador comarcal de Cal Gitanet durant més de 20 anys està en fase d’impermeabilització i millora pel control de lixiviats. L’ens encarregat de la gestió de les obres de clausura és el Consorci per a la Gestió de Residus Urbans d’Osona i les obres s’han d’acabar aquest mes de març de 2011.

La normativa vigent en matèria de clausura de dipòsits controlats preveu la minimització de la producció de lixiviats amb la finalitat de reduir el grau d’afectació en relació als aqüífers existents o propers a l’abocador i a la riera, i de minimitzar el cabal de les aigües superficials o subterrànies.

La primera fase de clausura va consistir en la col·locació d’una capa de terra de diferents gruixos per sobre del residu, i durant els darrers anys s’ha dut a terme un manteniment bàsic consistent en el control del nivell de les basses i en el transport i el tractament del lixiviat que s’anava produint. També hi ha hagut una actuació constant en la neteja de cunetes, s’han instal·lat bombes d’extracció del lixiviat i s’han fet controls analítics de forma periòdica. Igualment s’han elaborat diferents estudis hidrogeològics. L’any 2008 es va signar un conveni entre l’Ajuntament de Vic, propietari del terreny, l’Ajuntament de Gurb, terme municipal en el qual està ubicat, l’Agència de Residus de Catalunya i el Consorci per a la Gestió de Residus Urbans d’Osona, mitjançant el qual l’Agència de Residus es fa càrrec del cost de l’obra d’impermeabilització. La superfície total a impermeabilitzar és de 109.968,50 m2 i es va adjudicar al preu de 3.636.824,09 euros a la UTE Cal Gitanet (Cespa GR – Acertis). Les obres de clausura preveuen la impermeabilització de tota la superfície, l’adequació del terreny per afavorir l’escorrentia superficial, la instal·lació de drenatges interns de graves i la instal·lació de xemeneies de desgasificació de biogàs. En diferents fases s’ha procedit a l’ampliació i impermeabilització de les basses ja existents de lixiviats, a la


ÀREA DE

89

MEDI MEDI AMBIENT AMBIENT II TERRITORI TERRITORI

instal·lació de nous pous de control i d’una nova xarxa per a la conducció d’aquests lixiviats i, també, per la conducció d’aigües pluvials. L’actuació final consisteix en la revegetació del terreny de manera que l’impacte ambiental al final de l’obra de clausura sigui nul.

-

CAMPANYES DE SENSIBILITZACIÓ DE LA

GESTIÓ DE RESIDUS

El passat dia 14 d’octubre es va realitzar una jornada de presentació de la nova imatge comarcal i es va realitzar un exemple d’edició de material de comunicació davant de varis regidors i tècnics de diversos ajuntaments de la comarca. El Consell Comarcal d’Osona ha creat una identitat comarcal en matèria de residus, amb la creació d’una marca i uns eslògans genèrics i per a cada fracció. Aquesta identitat, regida per un manual d’estil, es difondrà mitjançant un web (www.ccosona.cat/recicla) i està a disposició dels ajuntaments que ho sol·licitin per a la realització d’actuacions de comunicació. Aquest material també té per objectiu unificar sota una mateixa imatge tot el material de comunicació per tal de facilitar als ciutadans de la comarca la identificació de les diferents accions en matèria de residus municipals facilitant així la separació domèstica dels residus.

Aquesta nova imatge ajuda a reforçar el model de recollida selectiva de la comarca d’Osona, amb la fracció Multiproducte com a eix. Osona és l’única comarca de Catalunya que realitza la recollida selectiva en la modalitat de Multiproducte, recollint els residus en les fraccions:

-

Multiproducte (envasos lleugers i paper/cartró) Vidre Orgànica Resta (o rebuig) Residus especials (deixalleria)

La difusió de la identitat es realitza mitjançant el nou web www.ccosona.cat/recicla des del què els ens municipals poden descarregar-se el disseny dels logotips (mitjançant un codi) i utilitzar-los per a la realització de material de comunicació en matèria de residus. Des del web, a més de la distribució de la nova identitat corporativa, també es posa a disposició dels ajuntaments el disseny de material de comunicació de la fracció orgànica (tríptics, magnètics i cartells) personalitzables amb els escuts propis de cada ajuntament. Aquest disseny facilita la impressió d’aquests materials i suposa, per tant, un estalvi en els costos de disseny. Existeix la versió per a la recollida en contenidors al carrer i per a la recollida porta a porta.


ÀREA DE

90

MEDI MEDI AMBIENT AMBIENT II TERRITORI TERRITORI

Paral·lelament també es reparteixen bosses de recollida selectiva i bosses compostables a aquells ajuntaments que ho sol·licitin per tal de reforçar la recollida selectiva i la seva qualitat.

També s’està duent a terme la difusió d’un espot televisiu de foment de la recollida de la fracció orgànica (visible a www.ccosona.cat/residus). La difusió d’aquest espot es realitza en mitjans televisius comarcals, en els principals portals d’internet comarcals i a google.cat.


ÀREA DE

91

MEDI MEDI AMBIENT AMBIENT II TERRITORI TERRITORI

-

INAUGURACIÓ DE LA PLANTA DE TRANSFERÈNCIA DE RESIDUS La directora de l’Agència de Residus de Catalunya, Genoveva Català, i el president del Consell Comarcal d’Osona, Miquel Arisa, van inaugurar el 4 de desembre de 2008 la Planta de Transferència de Residus d’Osona, ubicada al Parc d’Activitats Econòmiques de Vic. A l’acte també hi van assistir Lluís Vila, vicepresident primer del Consell Comarcal, Josep Colomer, vicepresident segon i director del Consorci de Residus d’Osona; diversos consellers comarcals, gerent del Consell Comarcal, alcaldes i alcaldesses d’Osona i representants del sector. La particularitat de la nova instal·lació rau en el fet que els residus que ja no són aprofitables es compacten abans d’arribar al dipòsit d’Orís. Un dels avantatges és la reducció del volum de residus que s’ha de transportar fins al dipòsit, de manera que es facilita la logística del transport, es redueix la quantitat de trajectes de camió i s’evita l’emissió a l’atmosfera de 250 tn de CO2. El bon comportament dels residus tractats amb aquest procés i el mínim impacte ambiental que presenta és una garantia d’aquest tipus de tractament.

Osona és l’única comarca de Catalunya que ha instaurat la recollida selectiva de residus mitjançant el sistema de multiproducte, que inclou en un mateix contenidor els envasos lleugers (plàstic, llaunes i brick) i el paper i cartró. A banda es recullen el vidre, la matèria orgànica (restes de menjar) i la resta d’escombraries. Els envasos lleugers i el paper i cartró es gestionen mitjançant la planta de triatge i selecció, ubicada al mateix recinte que la planta de transferència, on se separen i es classifiquen abans d’iniciar els processos de reciclatge. La instal·lació dóna servei a 30 municipis d’Osona que sumen uns 118.000 habitants. L’any 2007 va gestionar 11.729 tones de residus d’envasos lleugers, paper i cartró.

-

ESTUDI DE LA QUALITAT DE LES FONTS A TRAVÉS D’UN CONVENI AMB LA UNIVERSITAT DE GIRONA

Des del Consell Comarcal d’Osona es va encarregar al Grup de Geologia Aplicada i Ambiental (Departament de Ciències Ambientals de la Universitat de Girona) el treball “Estudi dels nivells de base dels nitrats a les aigües subterrànies de la comarca d’Osona a través del seguiment de les fonts naturals”.


-

PLANTA DE TRIATGE I VALORITZACIÓ, SITUADA AL PARC D'ACTIVITATS ECONÒMIQUES.


93

ÀREA DE MEDI MEDI AMBIENT AMBIENT II TERRITORI TERRITORI

Aquest treball es va portar a terme a partir de les dades obtingudes en 132 de les més de 400 fonts que des de l’any 2004 (10 campanyes de camp) el personal dels Serveis tècnics del Consell Comarcal d’Osona mostreja i analitza posteriorment per determinar la concentració de nitrats, pH i conductivitat, i es va presentar a finals de desembre del 2009. Els objectius de l’estudi eren, per una banda, establir la distribució estadística dels valors de nitrat, diferenciant les aportacions naturals de les humanes i, per l’altra, valorar l’impacte de les dejeccions ramaderes en les aigües subterrànies, així com identificar alternatives que permetin millorar la qualitat de les aigües de les fonts naturals.

situades en zones agrícoles i urbanes són les que presenten més problemes de contaminació i més variabilitat en les seves dades, mentre que les fonts en àrees forestals presenten mitjanes per sota del límit de potabilitat dels 50 mg/l. Però si s’avalua també la relació entre la tipologia de font i els usos del sòl, s’observa que la distribució dels nitrats no només depèn de l’ús de la zona de recàrrega sinó també dels materials que drena la font, tipologia de la font i/o les característiques pròpies de la font.

A través de l’anàlisi portat a terme es va poder observar que les fonts de la comarca d’Osona es distribueixen en 20 tipologies diferents, classificades en 5 grans grups, en funció de les seves característiques hidrogeològiques. Addicionalment, també s’han classificat en funció de l’ús que es portava a terme a la seva zona de recàrrega, essent més abundant l’ús agrícola, seguit pel forestal i, finalment, l’urbà.

En l’evolució temporal dels nitrats s’observa que durant el període d’estudi (tardor de 2004-primavera de 2009) no hi ha una tendència clara d’augment o disminució de la concentració de nitrats a les fonts d’Osona, sinó pujades i baixades puntuals d’aquests valors mitjans, que semblen tenir relació amb les pluges produïdes durant els sis mesos anteriors a la data de mostreig. En períodes de poques precipitacions, les concentracions mitjanes de nitrats tendeixen a disminuir, però quan aquestes precipitacions són importants, la concentració de nitrats augmenta, i quan són moderades el valor es manté més o menys constant.

En l’anàlisi general de la distribució de nitrats es va observar que més de la meitat de les fonts (el 52,67%) presenten una concentració mitjana de nitrats superior als 50 mg/l. Si es té en compte l’ús, les

Finalment, en l’avaluació dels nivells de base dels nitrats, s’ha obtingut un llindar inferior als 10 mg/l, situant-se en la major part dels casos analitzats entre els 5-6 mg/l de NO3-, indicant que concentracions su-


ÀREA ÀREA DEDE

94

MEDI AMBIENT MEDI AMBIENT MEDI AMBIENT II TERRITORI TERRITORI I TERRITORI

periors a aquests valors ja evidencien la presència de nitrats per causes antròpiques. En aquest sentit, la major part de les fonts de la comarca presenten anomalies en la concentració de nitrats, mostrant així la presència d’activitats antròpiques que en fan augmentar la seva concentració.

i protegir-les per tal d’evitar-ne el deteriorament. I finalment, pel que respecta a les fonts que tinguin un alt valor patrimonial i social, i presentin concentracions elevades de nitrats, es recomana limitar, o fins i tot prohibir, l’aplicació de fertilitzants a les àrees de recàrrega, per tal de poder-les recuperar.

En base als resultats obtinguts es pot concloure que les fonts són un bon indicador de l’estat dels aqüífers a la zona d’estudi.

-

SIGNATURA D’UN CONVENI ENTRE CONSELL COMARCAL I GESFER PER LA CREACIÓ D’UN PUNT D’ASSESSORAMENT EL

Els resultats de l’anàlisi dels nivells de base indiquen que, tot i que es porti a terme una política de recuperació de la qualitat dels aqüífers de la zona d’estudi, difícilment es podran assolir nivells de concentració considerats naturals. Tot i així, és altament recomanable millorar la gestió portada a terme per aconseguir una millor qualitat de l’aigua. En aquest sentit destacaríem que atès que les fonts presenten temps de resposta curts als canvis del medi, i són molt sensibles a la contaminació de nitrats, caldria controlar l’acompliment adequat del codi de bones pràctiques agràries per tal de millorar-ne la seva qualitat hidroquímica. Especialment, tenint en compte que les més vulnerables són aquelles que drenen els materials quaternaris i és on se situen bona part dels conreus. En el cas de les fonts que encara presenten nivells baixos de nitrats (<25 mg/l), caldria delimitar les seves zones de recàrrega

El president del Consell Comarcal, Miquel Arisa i Salvador Puig, president del Consorci de Gestió de la Fertilització Agrària de Catalunya (GESFER), adscrit al Departament d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural (DAR), van signar el mes de gener de 2008 un conveni per a la creació d’un punt d’assessorament en gestió i tractament de dejeccions ramaderes. Es tracta del primer conveni entre GESFER i el Consell Comarcal per a desenvolupar les esmentades tasques. Osona és una de les comarques prioritàries en l’actuació del Consorci de Gestió de la Fertilització Agrària de Catalunya, atès que és la comarca catalana amb més ramaderia en relació a la terra conreada, la qual cosa fa necessària l’adopció de tota mena de solucions i tractaments de les dejeccions que es gene-


IMATGE DE LA PLANTA DE TRANSFERÈNCIA DE RESIDUS, AL PARC D'ACTIVITATS ECONÒMIQUES.


ÀREA DE

96

MEDI MEDI AMBIENT AMBIENT II TERRITORI TERRITORI

ren a les explotacions. En conseqüència, la gestió de les dejeccions ramaderes i la seva millora és un objectiu que comparteixen les dues institucions. Així, la finalitat del conveni és unir esforços per abordar la millora de la gestió de les dejeccions ramaderes a curt, mig i llarg termini. Aquest Punt d’Assessorament en Gestió i Tractaments de Dejeccions Ramaderes, que s’ubicarà a la seu del Consell Comarcal, a l’edifici del Sucre, ha de donar suport tècnic als ramaders per tal de dur a terme les accions que resolguin problemàtiques puntuals i per aplicar mesures per a la correcta gestió de les dejeccions ramaderes a la comarca. Els objectius se centren, doncs, en el suport en diversos vessants, com ara la implantació de les actuacions previstes en relació tant a la reducció de les dejeccions ramaderes i els seus continguts en origen, com al transport de dejeccions ramaderes, a la fertilització agrícola, als tractaments de les dejeccions ramaderes, i en altres mesures que puguin ser necessàries. El Punt d’Assessorament col·laborarà amb els Plans Conjunts de Gestió de Dejeccions i amb les empreses de serveis de transport i tractaments per tal de potenciar la seva tasca i generar sinergies que redundin en benefici dels agricultors i ramaders osonencs.

Les parts es comprometen a dur endavant les actuacions necessàries per al desenvolupament del present conveni marc, per la qual cosa posaran a disposició els respectius mitjans personals i materials, i promouran les actuacions pertinents en relació a la creació del Punt d’Assessorament i amb la subscripció dels convenis específics anuals que concretaran les obligacions que cadascuna d’elles assumeixi per a l’execució de les activitats programades. GESFER té per objecte contribuir a les adequades gestió, tractament o valorització de les matèries susceptibles de ser utilitzades com a fertilitzants i esmenes orgàniques a Catalunya, amb especial atenció a les de naturalesa orgànica i amb cura prioritària de les dejeccions ramaderes, en un marc de respecte al medi ambient i de desenvolupament sostenible de l’activitat agrària de Catalunya. Val a dir que el Consell Rector de GESFER ha establert com una de les seves prioritats les actuacions a la comarca d’Osona. Per la seva banda, el Consell Comarcal d’Osona i tots els ajuntaments de la comarca van aprovar, l’any 2000, el "Pla integral per a la gestió de purins porcins de la comarca d'Osona" i el seu pla d’actuació amb l’objectiu principal de recuperar l’equilibri i la compatibilitat entre l’activitat ramadera i la base territorial que la sustenta, i recuperar la qualitat de les aigües subterrànies de la comarca. D’aleshores ençà, l’ens


ÀREA DE

97

MEDI MEDI AMBIENT AMBIENT II TERRITORI TERRITORI

comarcal ha desenvolupat diverses tasques relacionades amb la gestió de les dejeccions ramaderes, com ara seguiment d’aplicacions agrícoles, informació de les avaluacions ambientals de la major part de les explotacions, entre altres, que han propiciat que en aquests moments disposi d’una base de dades associada a un sistema d’informació geogràfica molt complerta.

-

SIGNATURA D’UN CONVENI PER AL TRANSPORT, GESTIÓ I TRACTAMENT DE PURÍ

A la seu del Consell Comarcal d’Osona es va signar el 21 de setembre de 2010 un conveni per al transport, la gestió i l’aprofitament del purí porcí com a fertilitzant orgànic al banc de terres de l’entorn de la comarca. El conveni va ser signat per Miquel Arisa, president del Consell Comarcal, Eudald Sentmartí, president de l’Associació d’Usuaris de les Plantes de Tractament de Purins de Santa Maria de Corcó i de les Masies de Voltregà, i Salvador Puig, president del Consorci de Gestió de la Fertilització Agrària de Catalunya (GESFER), en presència del conseller d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural, Joaquim Llena. En la seva intervenció, el conseller va destacar la feina feta pel Consell Comarcal en aquest sector i en la problemàtica que comporta la gestió del purí porcí,

remarcant així mateix que, malgrat tot, és un actiu de la comarca i que en el futur els purins esdevindran una font complementària d’ingressos pels ramaders. Igualment ha manifestat que el nitrogen és el millor adob natural per la terra perquè li aporta qualitat. El representant dels ramaders i el president de GESFER han explicat la situació actual. Miquel Arisa ha agraït la col·laboració del DAR i ha explicat breument la tasca que ha que ha dut a terme el Consell Comarcal d’Osona. Després de les intervencions institucionals, el conseller Joaquim Llena ha signat en el llibre d’honor del Consell Comarcal.

-

INAUGURACIÓ DE L’AMPLIACIÓ DE PRATS DE LLUÇANÈS

L’EDAR DE

El dia 1 de juny de 2008, el president del Consell Comarcal d’Osona, Miquel Arisa, i el vicepresident primer del Consell Comarcal i alcalde del municipi, Lluís Vila, van inaugurar les obres d’ampliació de l’EDAR de Prats de Lluçanès. Aquesta depuradora havia entrat en funcionament durant el mes de maig de 1999 i des del maig de l’any 2000 és gestionada pel Consell Comarcal d'Osona a través de l’empresa mixta Depuradores d'Osona SL. Està dissenyada per trac-


-

TRANSPORT I TRACTAMENT DE PURINS, SOTA EL CONTROL DEL CONSELL COMARCAL.


ÀREA DE

99

MEDI MEDI AMBIENT AMBIENT II TERRITORI TERRITORI

tar les aigües residuals d’una població equivalent a 3.500 habitants (amb un cabal diari de disseny de 875 m3) i dóna servei al municipi de Prats, amb una població servida de més de 2.700 habitants. Les obres d’ampliació (per import de 666.420,00 euros) han consistit en la construcció d’un dipòsit homogeneitzador de 1000 m3, la construcció d’un reactor anòxic de 500 mj., la instal·lació d’un analitzador en continu i la instal·lació d’un espesseïdor de fangs.

-

INAUGURACIÓ DE LES AMPLIACIONS DE L’ETAP D’OSONA SUD I L’EDAR DE FOLGUEROLES

El director de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA), Manel Hernández, i el president del Consell Comarcal d’Osona, Miquel Arisa, van inaugurar el 13 de maig de 2008 les obres d’ampliació de les instal·lacions de l’Estació de tractament d’aigües potables d’Osona Sud i de l’Estació depuradora d’aigües residuals de Folgueroles.L’ETAP Osona Sud abasteix una població total de 45.582 habitants. Les obres d’ampliació (que han suposat una inversió de 1.984.959 euros) han consistit en l’augment de la capacitat de bombament fins a 675 m3/hora, l’ampliació del procés de potabilització (1 cambra de mescla, 1 cambra de floculació, 1 cambra de pressió, 1 decantador i 4 filtres de carbó

actiu), la instal·lació de lamel·les en els decantadors, l’ampliació de la línia de tractament de fangs i l’ampliació de la capacitat de bombeig fins al dipòsit de Sant Marc (Calldetenes). S’han dut a terme durant el període 2006-2007 i permeten tractar un cabal de 25.000 m3/dia. Pel que fa a l’EDAR de Folgueroles, aquesta instal·lació de sanejament dóna servei a una població de 1.219 habitants. Les obres d’ampliació (906.677 euros) han consistit en la construcció d’un nou reactor biològic i un decantador, la construcció d’un espesseïdor de fangs i la instal·lació d’un sistema de centrífuga per a la deshidratació de fangs.

-

INAUGURACIÓ DE LES DEPURADORES (EDAR) DE MANLLEU, TAVERTET I LES CASES NOVES El director de l’Agència Catalana de l’Aigua acompanyat per president del Consell Comarcal, Miquel Arisa, els vicepresidents Lluís Vila i Josep Colomer, els alcaldes respectius i diverses autoritats, va inaugurar el dia 26 de març de 2010 l’ampliació de la depuradora de Manlleu, que ha tingut un cost superior als 4,5 milions d’euros, finançats en un 85% pel Fons de Cohesió de la Unió Europea. Les obres han consistit en duplicar la capacitat de la planta (passant dels 7160 m3/dia als 13.320 m3/dia) i assegurar així el sanejament d’una població equivalent de 50.000 habitants.


ÀREA DE

100

MEDI MEDI AMBIENT AMBIENT II TERRITORI TERRITORI

També s’ha fet l’estrena oficial de les depuradores de Tavertet i de les Cases Noves, executades pel Consell Comarcal d’Osona en virtut d’un conveni signat amb l’Agència Catalana de l’Aigua i amb un cost total proper als 1,5 milions d’euros. La depuradora de Tavertet, amb un cabal de disseny de 84 m3/dia, ha tingut un cost proper als 730.000 euros i dóna servei als 100 habitants del municipi. Pel que fa a la depuradora d’aigües residuals del nucli de Les Cases Noves, al terme municipal de Les Masies de Roda, ha tingut un cost de 760.000 euros, dóna servei als 200 habitants d’aquest nucli i té un cabal de disseny de 85 m3/dia.

Hernández va destacar la importància del sanejament i de la millora de la qualitat del medi, ja que el Pla de Gestió de l’Aigua de Catalunya, permetrà una millora en l’abastament i també en el sanejament i el medi, fent possible assolir el bon estat ecològic i químic en un 67% dels nostres rius i aqüífers i la implantació dels cabals ambientals.

-

REUNIÓ DE MUNICIPIS QUE REBEN ABASTAMENT D’AIGUA POTABLE A TRAVÉS D’AIGÜES D’OSONA

El dia 15 d’octubre de 2009, a la sala de plens del Consell Comarcal d’Osona, va tenir lloc la reunió habitual de la comissió de seguiment d’abastament d’aigua potable als municipis d’Osona a través de l’empresa Aigües d’Osona. A la sessió, presidida pel president del Consell Comarcal d’Osona, Miquel Arisa, van participar-hi alcaldes i regidors en representació de 11 dels 21 municipis; la gerent, el secretari i el tresorer del Consell Comarcal d’Osona, Anna Portet, Jaume Portús i Valentí Costa, el conseller delegat del Cicle de l’Aigua, Jaume Criach, el tècnic assessor en matèria d’aigües potables, Miquel Codina i dos representants de l’empresa pública Aigües d’Osona.


101

ÀREA DE MEDI MEDI AMBIENT AMBIENT II TERRITORI TERRITORI

En aquesta reunió, on el Consell Comarcal comptava, per primera vegada, amb el 51% de la representació de la societat Aigües d’Osona SA, es va exposar l’informe de gestió i el compte de resultats corresponent al període gener-setembre 2009 i el pressupost de gestió per l’any 2010. Pel que fa a aquest punt de l’ordre del dia, destaca la congelació de les tarifes per al proper exercici. Finalment, també es va aprofitar l’ocasió per presentar als alcaldes el resultat dels treballs de digitalització de la xarxa d’abastament d’Osona Sud que s’han realitzat en els darrers mesos.

-

PROJECTE DE REDUCCIÓ DE LA CONTAMINACIÓ LUMÍNICA. PREMI DE LA DIPUTACIÓ Els ajuntaments associats a l'Agència de l'Energia van estalviar l'any 2007 1.089.266 kWh, o sigui, 928 tones de CO2 en actuacions d'eficiència energètica d'enllumenat públic que representen uns estalvis econòmics de prop de 120.000 euros l'any. L’Agència de l’Energia d’Osona del Consell Comarcal, que compta amb una àmplia participació d’ajuntaments i entitats de la comarca, presenta

els estalvis assolits pels ajuntaments associats i que porten un control dels consums energètics amb objectius de reducció. Després d’uns anys d’inversió en millores en els seus enllumenats públics en aspectes d’eficiència i estalvi energètics, els ajuntaments d’Osona comencen a obtenir estalvis energètics importants. Aquestes millores s’han aconseguit aplicant les mesures proposades en les auditories energètiques que l’Agència de l’Energia, al llarg d’aquests anys, ha anat fent als municipis de la comarca. En total, s’han realitzat 37 auditories que contemplaven la substitució de les bombetes de vapor de mercuri per sodi d’alta pressió, canvi de pàmpols per la millora de la qualitat lluminosa, substitució de balastos per electrònics, reduccions de flux lluminós, millores en la contractació, reduccions de potència de les làmpades, canvi de cèl·lules per rellotges astronòmics, canvis de balastos per reduir la reactiva, etc.


ÀREA DE

102

MEDI MEDI AMBIENT AMBIENT II TERRITORI TERRITORI

A banda d’això, enguany l’Agència de l’Energia ha elaborat i presentat als ajuntaments les propostes de plans d’adequació dels enllumenats públics exteriors a les noves exigències del decret català de contaminació lluminosa i a la mateixa llei. S’han elaborat 47 plans, els quals preveuen les actuacions a realitzar en els ajuntaments per tal d’evitar la contaminació lluminosa, entesa com la llum que no s’aprofita per il·luminar els espais públics i que es perd cap al cel, amb efectes econòmics i mèdioambientals pel país. D’aquests municipis, prop de 15 ja tenen aplicat en la seva totalitat el pla. Finalment, l’Agència ha analitzat la millora tarifària dels enllumenats públics dels municipis en qüestió i ha aconseguit reduir les seves factures energètiques en un 5%, la qual cosa ha estalviat a Osona 94.155€.

Catalunya en aquesta tecnologia i aquest any es confirma aquest lideratge. A nivell d’instal·lacions, Osona és la que en té més de tot Catalunya, amb 127 instal·lacions connectades a finals de 2007. En canvi, a nivell de potència instal·lada, Osona és la segona, només avançada per la Ribera d’Ebre. Aquest fet és degut a les grans instal·lacions de fins i tot més d’una hectàrea que s’ha instal·lat en la comarca del sud de Catalunya. En contrast amb això, la comarca d’Osona ha mostrat un creixement sostingut tant en nombre d’instal·lacions com en potències instal·lades, la qual cosa significa que el seu desplegament ha estat molt estès a nivell de la població. Per altra banda, aquest desplegament s’ha fet en moltes de les teulades de naus de la comarca, amb la qual cosa no s’hipoteca un sol per aquest ús.

-

A nivell d’energia, aquestes instal·lacions poden generar uns 4 millons de kWh, l’equivalent al consum elèctric d’unes 1.040 llars osonenques o a un poble d’uns 3.100 habitants.

EN FOTOVOLTAIQUES

Aquesta tecnologia té molt interès a la nostra comarca degut a la manca d’altres tecnologies renovables que puguin reduir la dependència energètica externa dels combustibles fòssils.

SEGONS DADES DE L’AGÈNCIA DE L’ENERGIA DEL CONSELL COMARCAL, OSONA SEGUEIX SENT LÍDER

L’Agència de l’Energia del Consell Comarcal ve recollint anualment l’estat de les energies renovables a Osona dins el seu objectiu de promoure l’estalvi energètic i les energies renovables. Aquestes dades, l’any 2006 ja constataven que la comarca era lider a


ÀREA DE

103

MEDI MEDI AMBIENT AMBIENT II TERRITORI TERRITORI

-

L’AGÈNCIA DE L’ENERGIA D’OSONA GUANYA L’ACCÈSSIT EN ELS PREMIS A LA MILLOR INICIATIVA LOCAL D’ESTALVI D’ENERGIA 2007 DE LA DIPUTACIÓ DE BARCELONA El dia 19 de juny de 2008 la Diputació de Barcelona, en la convocatòria dels Premis a la Millor Iniciativa Local d’Estalvi d’Energia per el 2007, va concedir l’accèssit de la seva categoria a l’Agència de l’Energia d’Osona del Consell Comarcal “per posar a l’abast dels municipis una potent eina informàtica de gestió energètica municipal” amb l’objectiu de reduir els consums energètics dels municipis. En la mateixa convocatòria, el Consorci del Lluçanès va guanyar el premi en la seva categoria per la implementació de la biomassa en el territori, i l’Ajuntament de Vic va rebre també un accèssit en la seva categoria per un projecte d’eficiència energètica en l’enllumenat de l’edifici de la Casa de la Ciutat. El lliurament dels premis es va celebrar a Sitges i hi va assistir en representació del Consell Comarcal el president Miquel Arisa.

-

COMPRA CONJUNTA

D’ENERGIA ELÈCTRICA I GAS

L'Agència de l’Energia d’Osona del Consell Comarcal ha ajudat a estalviar a 44 ajuntaments i administracions públiques de la comarca 213.825,96€ fruit de les subhastes i licitacions que es van realitzar al llarg del mes de desembre de 2009. Mitjançant aquest sistema, els consistoris han aconseguit rebaixes de fins a un 19% del preu de sortida, tot i que l’estalvi mig ha quedat en un 12,4 % per a la contractació del subministrament elèctric durant el 2010. L'1 de juliol de 2009 va desaparèixer el sistema de subministrament a tarifa per part de les distribuïdores i els consumidors han hagut de formalitzar un contracte amb una comercialitzadora, per contractes superiors als 10 kW de potència. Per triar l’empresa comercialitzadora, els ajuntaments han, o bé demanat oferta de forma electrònica, o bé han realitzat una subhasta electrònica. L’oferta de preu s’ha dividit en sublots en funció de la potència, el consum, la tensió i la discriminació horària. La subhasta electrònica es va fer a través de la Plataforma Electrònica de Contractació de les Administracions Públiques (PECAP) del consorci Localret.


ÀREA DE

104

MEDI MEDI AMBIENT AMBIENT II TERRITORI TERRITORI

Hi van ser convidades Endesa, Iberdrola, Hidrocantábrico Energía i Factor Energia. Els pressupostos base de licitació es van calcular tenint en compte el cost del subministrament d’energia elèctrica durant l’exercici 2008 a preus de desembre de 2009. Amb aquesta adjudicació, els ajuntaments es van estalviar seguir pagant els futurs increments del preu del subministrament de l’energia elèctrica, i que es venien duent a terme al llarg del 2009. Aquests increments van ser d'un 5% trimestral des de juliol del 2009 i es preveien augments d’un 20% a partir d'abril del 2010 (per les majors de 10 kW de potència).

-

EL CONSELL COMARCAL ACULL L’ACTE DE SIGNATURA DEL PACTE D’ALCALDES PER L’ENERGIA

El 10 de febrer de 2010 va tenir lloc a la seu del Consell Comarcal d’Osona l’acte de signatura del Pacte d’Alcaldes i Alcaldesses per l’Energia, entre la Diputació de Barcelona i els municipis de la comarca adherits a aquesta iniciativa mèdioambiental. A l’acte de signatura hi van assistir el president del Consell Comarcal, Miquel Arisa, que va donar la benvinguda, el president delegat de l’àrea de Medi Ambient de la Diputació de Barcelona, Joan Antoni Barón,

i el coordinador de l’àrea, Ferran Vallespinós, així com els alcaldes i alcaldesses dels tretze municipis de la comarca que s’hi han adherit: Vic, Manlleu, Torelló, Centelles, Les Masies de Voltregà, Prats de Lluçanès, Sant Pere de Torelló, Sant Quirze de Besora, Sant Vicenç de Torelló, Sant Bartomeu del Grau, Montesquiu, Alpens, Santa Maria de Corcó i Orís. El Pacte d’alcaldes pretén impulsar els criteris de la Comissió Europea en matèria d’estalvi energètic i el foment de les energies renovables fins arribar a un estalvi energètic net, tant a nivell municipal com a nivell particular, amb l’objectiu final d’aconseguir una reducció del 20% de les emissions dels gasos amb efecte hivernacle abans de l’any 2020. La Diputació de Barcelona ofereix suport tècnic i econòmic als municipis adherits al projecte per tal que redactin, en el termini d’un any, un Pla d’acció per l’energia sostenible, fent un inventari d’emissions de gasos d’efecte hivernacle i identificant quines línies d’actuació poden seguir per promoure l’estalvi d’energètic. El diputat Joan Antoni Barón, que va ser qui va signar el pacte per part de la Diputació de Barcelona, va destacar en el seu parlament la importància que té la implicació dels governs locals en l’estalvi energètic, implicació que ja s’ha aconseguit en temes com l’aigua i els residus i que cal aconseguir, també, amb l’energia.


ÀREA DE

105

MEDI MEDI AMBIENT AMBIENT II TERRITORI TERRITORI

-

COL·LABORACIÓ EN LA DIFUSIÓ I

IMPLANTACIÓ DE LA BIOMASSA

El dia 2 d’abril de 2009 es va dur a terme la jornada organitzada per l’Agència de l’Energia del Consell Comarcal, en el marc del Mercat del Ram de Vic sobre la rendibilitat dels boscos. Durant la primera part d’aquesta jornada, es van presentar les característiques dels boscos d’Osona i les ajudes actuals per a la gestió forestal, així com es va posar de relleu el paper fonamental de les associacions de propietaris forestals i les ADF en la gestió dels nostres boscos. En el segona part de la jornada es van exposar diferents exemples d’aprofitaments energètics, com la producció d’estella al Lluçanès, l’aprofitament de la biomassa a la Cerdanya i les tècniques d’explotació forestals actuals. També es va posar sobre la taula la possibilitat d’ampliar la utilització de la biomassa forestal com a font de producció elèctrica. Finalment, la jornada es va tancar amb un interessant debat sobre quin és el camí a seguir per millorar la rendibilitat dels boscos i l’aprofitament energètic de la seva biomassa.

La jornada va tenir una important afluència de públic, entre el qual hi havia representants dels agents implicats en el món forestal: propietaris forestals, ADF, el Centre Tecnològic Forestal de Catalunya, el Centre de la Propietat Forestal, el Departament de Medi Ambient i Habitatge, la Diputació de Barcelona, instal·ladors, entre d’altres. Les principals conclusions de la jornada van ser el fet que encara hi ha molt camí per recórrer dins el sector forestal i que tots els agents implicats hauran de treballar de forma conjunta per millorar la gestió forestal i la rendibilitat dels nostres boscos.

-

500 ALUMNES DE SECUNDÀRIA D’OSONA

PEDALEN CONTRA EL CANVI CLIMÀTIC

Més de 500 alumnes de secundària d’Osona van utilitzar la bici per anar al seu centre escolar durant la setmana de la mobilitat sostenible i segura celebrada l’any 2010. Molts d’aquests alumnes van demanar als seus centres d’ensenyament zones d’aparcament segures per les bicis. Dins la Setmana de la Mobilitat Sostenible i Segura (SMSS) que es celebra a nivell europeu del 22 al 29 de setembre, es va portar a terme la primera edició


ÀREA DE

106

MEDI MEDI AMBIENT AMBIENT II TERRITORI TERRITORI

de l’activitat “Sis dies amb bici a l’institut”. L’activitat, organitzada per l’Agència Local de l’Energia del Consell Comarcal d’Osona (ALEO) i el Bicicleta Club de Catalunya (BACC), va tenir la col·laboració de 18 centres d’educació secundària. L’èxit d’aquest primera edició va ser important. L’activitat tenia com a objectiu conscienciar els nois i noies de la comarca de la necessitat de realitzar un canvi modal en els sistemes de transport d’Osona actuals per uns sistemes més sostenibles i respectuosos amb el medi ambient. D’aquesta forma es pretenia demostrar que la bici és un bon sistema de transport per poder moure’ns pels nostres pobles i ciutats. Durant els sis dies de l’activitat, en els dife-

rents centres es van realitzar xerrades i ponències sobre canvi climàtic i mobilitat sostenible, per explicar als alumnes quina era la finalitat de la SMSS. La participació va ser variable depenent dels centres i dels diferents dies, ja que el divendres 24 la pluja va fer acte de presència de bon matí i el dimecres 29 era el dia de la vaga general. Tot i així, l’èxit va ser molt notable i en total més de 500 alumnes pertanyents a 18 centres van utilitzar la bici per moure’s fins a l’institut. Els dies amb més participació van ser el dijous 23 de setembre, amb uns 400 alumnes i el dimarts 28, amb uns 410 alumnes. A més de l’accés amb bici al centre escolar, alguns centres com l’Escola Casals Gràcia de Manlleu o el SES de Gurb van organitzar sortides amb bici com a activitat complementària a la SMSS. Cal recordar que el transport és el responsable del 40% de les emissions de gasos d’efecte hivernacle, i canviant 500 viatges diaris amb cotxe diesel per la bici als centres escolars, en una setmana s’evita l’emissió d’uns 3.380 kg de CO2 a l’atmosfera, el consum d’uns 1.250 litres de gasoil i es produeix un estalvi econòmic de 1.500€. A l’hora que els alumnes fan activitat física, milloren la salut i guanyen en autonomia.


107

ÀREA DE MEDI MEDI AMBIENT AMBIENT II TERRITORI TERRITORI

-

NOVA DOTACIÓ PER AL MANTENIMENT DE

CAMINS EN CONVENI AMB AJUNTAMENTS

El dia 5 de març de 2009 es va fer la darrera reunió de les cinc que des del Consell Comarcal s’han fet amb els representants dels ajuntaments de la comarca per plantejar les actuacions del servei del Pla de Camins. De les diverses trobades que representants polítics del Consell han realitzat amb administracions superiors per tal d’aconseguir recursos per mantenir els camins en condicions de transitabilitat, ja va donar fruits la convocatòria extraordinària que va treure la Diputació de Barcelona dins Xarxa Barcelona, que preveia atorgar les subvencions directament als ajuntaments. En els criteris de puntuació de les diferents sol·licitud d’ajut, es donà prioritat a aquelles actuacions incloses dins del Pla de Camins comarcal i que la demanda no fos només de l’ajuntament, sinó inclosa també en la proposta del Consell Comarcal, amb l’objectiu d’obtenir una major eficiència en la gestió dels recursos i la coordinació dels projectes comuns. En relació amb els camins inclosos al Pla, des del Consell s’oferí als ajuntaments la possibilitat de preparar-los tota la documentació tècnica necessària per

la sol·licitud de subvenció i, una vegada atorgada, si ho creuen oportú, es pot establir un conveni per tal que tots els aspectes tècnics referents a l’execució de l’obra (projecte, direcció d’obra...) es puguin fer des del Consell a cost zero pels ajuntaments. Està previst que Diputació de Barcelona faci una convocatòria d’ajuts amb una partida pressupostària de 3M€ per tota la província de Barcelona, i el fet que Osona fos l’única comarca que tenia aprovat un Pla de camins d’interès comarcal, feia preveure que es pugui obtenir un bon finançament per a les propostes que es presentin coordinades amb el Consell Comarcal. Així mateix, i com a línia de continuïtat de l’aposta que s’ha fet pels camins de la comarca, es proposa iniciar una col·laboració amb els ajuntaments creant un “pla de manteniment” dels camins del Pla. Per primera vegada el Consell Comarcal ha inclòs en el seu pressupost una partida de fons propis destinada al manteniment de camins. La proposta que s’ha fet als ajuntaments és la de col·laborar econòmicament en un 50% en municipis grans o del 75% en municipis més petits en aquestes actuacions, sempre amb la coordinació tècnica del Consell.


ÀREA DE

108

MEDI MEDI AMBIENT AMBIENT II TERRITORI TERRITORI

La partida inicial és modesta però prou important per veure l’acollida i el funcionament que pot tenir aquesta iniciativa i, si la valoració és favorable, la previsió és incrementar-la. L’obra finançada pel Departament de Política Territorial i Obres Públiques amb un pressupost de 275.000 € va incloure millores als camins de: Camí de Beulaigua a Lluçà (Sant Martí d’Albars i

-

-

Lluçà). Camí d’Alboquers (Sant Bartomeu del Grau). Camí del Sorreig (Sant Martí de Sobremunt). Camí de Sant Salvador de Bellver (Sant Boi de Lluçanès). Camí de Centelles a Sant Martí de Centelles (Centelles). Camí de Sant Pere de Torelló a Manlleu - Quatre Camins (Torelló i Sant Pere de Torelló).


ÀREA D’HISENDA

109

II PROMOCIÓ PROMOCIÓ ECONÒMICA ECONÒMICA

-

ESTUDI PER A LA CREACIÓ DE L’AGÈNCIA DE PROMOCIÓ ECONÒMICA COMARCAL

DE L’ÀREA D’HISENDA I PROMOCIÓ ECONÒMICA DEL CONSELL COMARCAL D’OSONA EN FORMEM PART PROMOCIÓ ECONÒMICA, RÈGIM INTERN, COMUNICACIÓ I NOVES TECNOLOGIES, HISENDA I EL SERVEI D’ASSESSORAMENT A MUNICIPIS

En relació a l’evolució que han experimentat les polítiques locals de promoció econòmica al llarg de les darreres dècades, cal posar de manifest que s’ha produït un canvi de paradigma que ha significat passar d’unes polítiques de promoció econòmica centrades en l’ocupació (persones) a unes polítiques centrades en el desenvolupament local integral del territori, i la definició d’uns models propis de desenvolupament per a cada territori amb una visió més estratègica i d’àmbit supramunicipal per assolir uns objectius de millora de l’eficiència i l’eficàcia dels recursos. En aquest sentit, l’actual model organitzatiu de la comarca està basat en la constitució d’uns Pactes territorials que dificulten afrontar amb garanties d’èxit aquest canvi de paradigma abans esmentat. El funcionament dels Pactes territorials ha possibilitat una col·laboració conjunta real de les entitats que formen cada Pacte, aportant una certa coordinació de les accions de les entitats membres. Però s’ha trobat a faltar una col·laboració entre els diferents Pactes a l’hora de tirar endavant projectes estratègics i motors de l’economia del territori. Per altra banda, des de les entitats públiques d’àmbit superior (Generalitat de


ÀREA D’HISENDA

110

II PROMOCIÓ PROMOCIÓ ECONÒMICA ECONÒMICA

Catalunya, Diputació de Barcelona) que fins ara havien recolzat les activitats dels Pactes, sembla que aposten ara per canviar aquest model organitzatiu per noves fórmules que garanteixin un major impacte al desenvolupament econòmic del territori. A partir de la realitat i dels antecedents comentats anteriorment, les oficines de promoció econòmica de la comarca, que són responsables de la coordinació dels Pactes territorials, manifesten la intenció de constituir una entitat que faciliti el desenvolupament econòmic de la comarca amb una visió estratègica i més de conjunt. En aquest sentit, la definició d’aquest nou model organitzatiu comarcal passa per la creació d’una societat limitada que tingui per objecte la coordinació de les polítiques de desenvolupament local i promoció del territori en sentit ampli (desenvolupament empresarial, turístic, rural...), així com impulsar projectes estratègics comarcals per tal de superar l’actual estructura, formada per quatre Pactes amb les corresponents oficines de promoció econòmica, de manera que els representants de la societat seran escollits en el marc de cada Pacte. Per tant, els Pactes funcionaran com a espais de reunions per analitzar les polítiques de desenvolupament local de cada territori i poder fer arribar propostes a la societat. Aquest objecte social podrà ser ampliat

per tal que la societat pugui gestionar altres prestacions, si així ho acorda la seva junta general. Aquesta optimització de recursos passa per què el nou ens tingui en compte tots aquells projectes i iniciatives existents en el territori, com pot ser Osona Turisme, el Consell Econòmic i Social de la Comarca d’Osona (CESCO) o l’Observatori d’Osona per al Desenvolupament Local, entre d’altres.

-

EL CONSELL COMARCAL D’OSONA PRESENTA LA INICIACIÓ DELS EIXOS 2 I 3 DEL PROJECTE ILOQUID El dia 16 de juny de 2010 es va fer a la sala de plens del Consell Comarcal d’Osona la presentació


ÀREA D’HISENDA

111

II PROMOCIÓ PROMOCIÓ ECONÒMICA ECONÒMICA

de l’inici dels eixos 2 i 3 del projecte ILOQUID, emmarcat dins la política pública local orientada a la inserció laboral de persones aturades en el sector de serveis d’atenció a les persones amb especials necessitats. Van presentar l’acte la consellera de Benestar Social del Consell Comarcal d’Osona, Maria Rodríguez i el conseller de Promoció Econòmica Josep M. Giravent. També hi van participar Rosa Álvarez, regidora de Promoció Econòmica i Turisme de les Masies de Voltregà; David Bosch, regidor de Promoció Econòmica de Manlleu i Gràcia Ferrer, regidora de Dones, Joves, Salut i Cooperació al Desenvolupament, de Vic. El projecte ILOQUID es va iniciar l’any passat amb un primer Eix de planificació i dinamització territorial, d’anàlisi estratègica del sector d’atenció a les persones, on hi van participar agents locals, professionals i representants del sector d’atenció a les persones. A partir de la diagnosi realitzada en aquest primer eix es despleguen les accions del projecte ILOQUID en l’eix 2, d’itineraris d’inserció i millora de la ocupació, i l’eix 3, de promoció d’empreses i serveis, que es desenvoluparan al llarg dels anys 2010, 2011 i 2012. Per dur a terme l’execució dels eixos 2 i 3 es va constituir la Iniciativa Local d’Ocupació d’Osona, formada per l’agrupació de 12 entitats municipals, i formalit-

zada mitjançant la signatura d’un conveni de col·laboració on el Consell Comarcal d’Osona esdevé l’entitat interlocutora, representant i responsable de l’execució i de la gestió global del projecte.

-

INICI DE LES ACCIONS FORMATIVES DEL ILOQUID AL CONSELL COMARCAL D’OSONA PROGRAMA

Un total de 21 dones de diversos municipis de la comarca d’Osona van ser seleccionades per formar part de les primeres accions formatives del projecte ILOQUID, que van començar el mes de setembre de 2010. Aquestes persones, inscrites com a demandants d’ocupació al SOC i que volen treballar en el sector d’atenció a les persones amb necessitats especials, es formaran al llarg dels propers mesos. L’acte de presentació ha anat a càrrec de la consellera de Benestar Social, Maria Rodríguez. Amb cada beneficiària es va pactar un itinerari d’ocupabilitat adaptat a les seves competències i necessitats. Aquests itineraris inclouen la formació especialitzada d’Assistent d’Atenció Domiciliària (480 hores de teoria i 120 hores de pràctiques) i formació complementària com per exemple orientació sobre el sector d’atenció a les persones, formació en habilitats personals, tecnologies de la informació, medi ambient, lluita contra l’exclusió social o igualtat d’oportunitats.


-

ACCIONS FORMATIVES DEL PROGRAMA

ILOQUID AL CONSELL COMARCAL D’OSONA.


113

ÀREA D’HISENDA II PROMOCIÓ PROMOCIÓ ECONÒMICA ECONÒMICA

Antecedents i objectius del projecte: L’ILOQUID s’emmarca dins la política pública local orientada a la inserció laboral en el sector de serveis d’atenció a les persones amb necessitats especials que donen cobertura a infància, adolescència i joves, gent gran, persones amb discapacitat i malalties mentals, i persones amb dependència, recollint l’experiència acumulada en les cinc edicions anteriors del programa ILOSER. Els objectius del projecte són fomentar la inserció laboral de persones en situació d’atur en el sector d’atenció a les persones, a través del treball en xarxa, la cooperació local i la concertació territorial. L’ILOQUID és un projecte impulsat per Diputació de Barcelona, cofinançat pel Ministerio de Política Territorial (MPT), amb recursos provinents del Fons Social Europeu (FSE), així com per les 12 entitats signatàries del conveni de col·laboració.

-

CREACIÓ DE L’ASSOCIACIÓ OSONA TERRA

Nou productors agroalimentaris de la comarca d’Osona van signar el mes de setembre de 2009 els estatuts i l’acta fundacional d’una associació de productors agroalimentaris de qualitat, Osona

Terra, associació de pagesos, artesans i oficis de boca d’Osona, formada per productors agroalimentaris de sectors diversos que tenen en comú el fet de treballar a la comarca i de fer productes artesans de contrastada qualitat. L’acte de signatura va tenir lloc a la seu del Consell Comarcal d’Osona i va ser Josep M. Giravent, conseller de Promoció Econòmica, qui va obrir l’acte de presentació molt satisfet per veure realitzat aquest projecte endegat pel Consell que des de la seva àrea de promoció econòmica treballa per impulsar el desenvolupament econòmic de la comarca d’Osona. Giravent va destacar també els objectius de l’associació


ÀREA D’HISENDA

114

II PROMOCIÓ PROMOCIÓ ECONÒMICA ECONÒMICA

que, segons es manifesta als estatuts, són agrupar empreses de producció agropecuària per a l’alimentació humana de la comarca d’Osona que es caracteritzin per la qualitat del seu producte i per les bones pràctiques en la seva elaboració, i així, ampliar tant els seus canals de distribució com el radi de comercialització; crear una marca que esdevingui un distintiu de qualitat; promocionar les empreses associades; proporcionar als seus associats un canal d’accés a les administracions públiques; contribuir a la recuperació i a la revalorització dels productes locals i tradicionals; potenciar la creació i desenvolupament de petites i mitjanes empreses agroalimentàries; consolidar Osona com a referent de gastronomia de qualitat en els productes agraris i ramaders i ajudar al foment del turisme i la promoció de les parts que conformen la comarca d’Osona: la Plana de Vic, el Lluçanès, la Vall de Sau, el Collsacabra, Portes del Montseny (l’Alt Congost) i els Paisatges del Ter. A continuació, el president de l’Associació, Xavier Puigseslloses, ha agraït en nom del grup la confiança dipositada en tots els membres de l’associació i el gastrònom Pep Palau ha tancat l’acte manifestant la seva il·lusió pel projecte i afirmant que els productes de qualitat són els que posen en alça els valors principals de la cuina i que els productors són el patrimoni tangible d’aquesta. Convençut que assistirem a les sinergies entre el món de la cuina i

la producció i que els propis osonencs s’adonaran de l’excel·lència dels productes que disposen a la comarca, va acabar agraint al Consell Comarcal el recolzament a la iniciativa i encoratjant d’altres productors que formin part de l’associació. Els productors que formen part de l’associació són: Companyia Cervesera del Montseny (Sant Miquel de Balenyà), Destil·leries Bosch (Sant Quirze de Besora), Granges Comas (Santa Eugènia de Berga), Forn de Sant Jordi (Folgueroles); Carnisseria Cansaladeria Codina (Taradell), Carns Martí (Gurb), Masia Vila-Rasa (Taradell), Formatgeria Mas El Garet (Tona) i Casa Oms (Hostalets de Balenyà.

-

INFORME DELS MERCATS DEL GUST D’OSONA 2008 El Consell Comarcal d’Osona a través del Departament de Promoció Econòmica va entrar dins el projecte pilot impulsat per Diputació de Barcelona, Productes de la Terra. Aquest projecte té com a objectiu impulsar i donar a conèixer el sector artesà alimentari de la província de Barcelona. Dins d’aquest projecte, el Consell Comarcal va planificar tota una sèrie d’accions destinades a potenciar i promocionar el sector artesà alimentari de la comarca.


ÀREA D’HISENDA

115

II PROMOCIÓ PROMOCIÓ ECONÒMICA ECONÒMICA

Una d’aquestes accions va ser oferir una nova via de comercialització als artesans alimentaris de la comarca i, a la vegada, donar a conèixer els productes tant als habitants d’Osona com als visitants de fora. Aquesta acció es va materialitzar amb l’organització a diversos municipis d’un mercat. La idea inicial d’aquest mercat va venir per part d’IMPEVIC, que aquell any va iniciar una nova fira anomenada Mercat del Gust. Aquest mercat tenia com a intenció donar a conèixer els diferents productes que s’elaboren artesanament a la comarca i crear un espai de degustació i venda pe al públic. A partir d’aquesta idea es van organitzar quatre mercats més (un per territori turístic, a part del que es va fer el dia 1 de juny a la Guixa) amb la col·laboració dels consorcis de promoció turística i ajuntaments corresponents. El dia 22 de juny es va fer a Prats de Lluçanès, dins els actes de les festes de Sant Joan i els Elois; el dia 27 de juliol a Roda de Ter dins la Fira del Pescador, el dia 28 de setembre a Tona, coincidint amb la setmana de la Mobilitat Sostenible i les Jornades Europees de Patrimoni i el dia 19 d’octubre a Tavèrnoles, dins els actes de la Fira de Sant Galderic. El nombre de productors participants a aquests mercats ha estat al voltant d’una dotzena. Els productes que s’hi han exposat han estat: tot tipus d’embotits,

una gran varietat de formatges, mel, ratafia, bolets, herbolari, pans i coques i cervesa. El Mercat del Gust era una activitat més dins d’altres fires i festes ja organitzades pel municipi per tal de poder assegurar una assistència mínima de visitants. D’aquesta manera les diferents activitats es complementaven. La valoració general d’aquests mercats és positiva ja que en les diverses edicions hi ha hagut participació, tant de públic com de productors. El públic que els ha visitat ha pogut conèixer una sèrie de productes elaborats a la comarca, provar-los, comprar-los i saber en quins llocs els distribueixen. S’ha de destacar el Mercat del Gust de Tona que és el que ha tingut més assistència de públic i en el qual les activitats paral·leles organitzades van tenir un gran èxit. En aquest mercat, l’Escola d’Hostaleria d’Osona va oferir un esmorzar de pagès i el Camp de les Lloses una degustació de pa i cervesa romana.

EL

EL CONSELL COMARCAL POSA EN MARXA MERCAT DE LA TERRA D’OSONA

El Consell posa en funcionament un mercat mensual i itinerant que té com a principal objectiu acostar l'artesania alimentària de la comarca als consumidors. El Mercat de la Terra amplia i potencia el Mercat del Gust que es va fer l'any 2008 en


ÀREA D’HISENDA

116

II PROMOCIÓ PROMOCIÓ ECONÒMICA ECONÒMICA

cinc poblacions de la comarca. El primer mercat va començar el 22 de novembre de 2009 a Santa Maria de Corcó-l'Esquirol.

d’Osona, que hauran de regentar obligatòriament la parada i podran vendre només productes que ells mateixos hagin elaborat.

Els objectius d’aquest projecte són: establir una xarxa de comercialització estable de productes agroalimentaris de qualitat als municipis de la comarca d’Osona, i potenciar i consolidar aquests mercats com uns dels pilars bàsics de suport a la comercialització de petits productors i artesans compromesos amb la qualitat alimentària.

L’organització posa a disposició dels artesans l’estand, una caseta de fusta de 3x2 m, amb escomesa elèctrica. La resta de material l’ha de portar cada artesà. El nombre màxim de parades que tindrà aquest mercat és de 20. Es muntarà una taverna, i l’organització d’aquesta se cedirà a alguna entitat local o comarcal.

Aquest nou canal de comercialització presenta els següents avantatges: proximitat territorial, ja que facilita la comercialització de productes locals permetent que la gent conegui què s’està produint a la comarca i qui ho fa; periodicitat, la continuïtat en el temps i la celebració estable permet que l’esdeveniment adquireixi una identitat pròpia; sense intermediaris econòmics, la qual cosa permetrà als petits productors no perdre marges de benefici; en comunicació directa amb el consumidor, permetrà que el productor tingui l’oportunitat d’explicar el mètode d’elaboració, per tal que el client pugui conèixer el valor que conté, alhora que el consumidor pot saber de primera mà què està comprant.

La periodicitat serà mensual, preferentment el primer cap de setmana de cada mes. Tindrà una durada d’un matí, el municipi receptor escollirà si vol que el mercat se celebri dissabte o diumenge. La creació dels Mercats de la Terra d’Osona va acompanyada d’una imatge i una estètica unificada i de qualitat. Aquesta imatge també apareixerà a les bosses de paper que els paradistes donaran a tots els seus clients. Aquesta bossa, a més de la imatge, també contindrà un calendari amb tots els mercats que se celebrin aquell any i el lloc.

Poden participar-hi tots aquells petits productors que formin part del cens de productes de la terra


117

ÀREA D’HISENDA II PROMOCIÓ PROMOCIÓ ECONÒMICA ECONÒMICA

-

REALITZACIÓ DE LA JORNADA DE LA TERRA A LA CUINA Vic va acollir el 5 de juny de 2010, a l'Edifici del Sucre, la I Jornada De la Terra a la Cuina. El mateix dia es lliurà el premi IV Campionat de Joves Cuiners, que organitza el Gremi d'Hostaleria d'Osona amb la col·laboració de l'Escola d'Hostaleria d'Osona. Al voltant d'aquest esdeveniment s’organitzaren un seguit d’activitats. La iniciativa, impulsada des del Consell Comarcal d'Osona i la Fundació Osona Gastronomia, té l’objectiu de posar en contacte els diferents agents

del sector per parlar de producte, cuina i gastronomia, però també d’atreure al públic interessat en aquest tipus de propostes. Neix amb l’ambició de reunir productors de tot Catalunya i, a banda d’exposició i venda de productes alimentaris locals i artesanals, comptà amb un dens programa d’activitats, tastos guiats, conferències, tallers i demostracions gastronòmiques, a realitzar en diferents espais, com per exemple el Mercadal, on els productors artesans agroalimentaris van poder fer venda i promoció dels seus productes. Hi participen a més dels productors de la comarca, productors d'altres comarques de la província i de Catalunya.


ÀREA D’HISENDA

118

II PROMOCIÓ PROMOCIÓ ECONÒMICA ECONÒMICA

-

PROJECTE ARTESANIA. LLIURAMENT DEL 1R PREMI EMPREMTES D’OSONA El dia 20 de setembre de 2008 va tenir lloc el lliurament del 1r Premi d’Artesania Empremtes d’Osona, organitzat conjuntament pel Consell Comarcal d’Osona amb l’Associació d’Artesans Innovació i Tradició d’Osona INTROART, per a la creació de productes vinculats a insígnies de la comarca, amb l’objectiu de potenciar l’artesania com a element d’identitat d’Osona. Es van presentar 58 peces representatives de 24 autors artesans de la comarca. Prèvia selecció de 20 peces, que formaran part de la col·lecció d’Empremtes d’Osona, es van triar quatre peces finalistes: els cistells del Ter, de Joan Farré; el penjoll de plata Osona, de Josep i Guillem Povedano; la ceràmica Paisatges del Montseny, de Josep Madrenas, i la figura del Merma, del Taller Gabins. En el veredicte final, es va donar el premi de la millor peça a Joan Farré pel valor del material autòcton i irrepetible aplicat a la tradició cistellera amb un tractament innovador i poètic i a Josep Madrenes per la contundència de la peça amb una excel·lent tècnica i el tractament del paisatge com a trama cromàtica. L'accèssit d’Empremtes Catalunya es va concedir a Josep i Guillem Povedano pel simbolisme de la comarca amb una simplicitat formal

i una execució excel·lent de la joia. Tant aquesta peça com els cistells de Joan Farré passaran a formar part del catàleg d’Empremtes Catalunya.

-

EL CONSELL COMARCAL D’OSONA CONSELL ECONÒMIC I SOCIAL DE LA COMARCA D’OSONA

CONSTITUEIX EL

El 5 de novembre de 2009 es va constituir el Consell Econòmic i Social de la Comarca d’Osona (CESCO). L’acte va comptar amb la presència de Teodoro Romero, president delegat de l’Àrea de Desenvolupament Econòmic de la Diputació de Barcelona i Josep M. Rañé, president del Consell de Treball, Econòmic i Social de Catalunya. El CESCO va ser una de les conclusions dels treballs realitzats en el marc de les taules de competitivitat, ocupació i cohesió social que es van fer al voltant del Manifest per l’ocupació, la competitivitat i la cohesió social d’Osona promogut pel Consell Comarcal d’Osona i aprovat pel Ple en data 16 de febrer de 2009. El Ple Comarcal, en la sessió del dia 25 de juny de 2009 va aprovar el Reglament orgànic i de funcionament del CESCO. El dia 29 de setembre es va publicar al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya l’anunci sobre l’aprovació definitiva. En la sessió constitutiva del 5 de novembre van prendre possessió del seu càrrec els trenta-cinc membres que formen part del Ple, distribuïts de la se-


ÀREA D’HISENDA

119

II PROMOCIÓ PROMOCIÓ ECONÒMICA ECONÒMICA

güent manera: set membres, designats pel Consell Comarcal, d’entre els grups polítics amb representació: El president, que ostenta la presidència del CESCO, i un representant de cada grup comarcal, CiU, ERC, PSC, IC, IDO i PxC. Cinc membres dels pactes territorials per a l’ocupació d’Osona: un d’ImpeVic, un de l’OPE Manlleu, un del Consorci de la Vall del Ges, Orís i Bisaura, un del Consorci dels Municipis del Lluçanès i un del Servei de Promoció Econòmica i Ocupació d’Osona Sud – Alt Congost. Nou membres representants dels sindicats majoritaris de la comarca: cinc de CC.OO i quatre d’UGT- SICO. Nou membres de les organitzacions empresarials de la comarca: un del Consell Empresarial d’Osona, un de PIMEC, un d’Unió de Pagesos, un de la Taula de Comerç d’Osona, un de l’Associació d’Instal.ladors

de la Comarca d’Osona, un de TICOSONA, un del Gremi de Constructors d’Obres de Vic i un de Caixa Manlleu. Cinc membres de les entitats socials de la comarca: un de la Fundació Centre Mèdic Psicopedagògic d’Osona, un de Creu Roja – Osona, un de la Universitat de Vic, un de Càritas Diocesana i un de l’Associació Sant Tomàs.

-

SESSIONS DE TREBALL DEL CESCO

El 14 de gener de 2010 va tenir lloc la primera reunió de la Comissió Executiva del Consell Econòmic i Social de la Comarca d’Osona (CESCO). L’ordre del dia de la reunió tenia tres punts a tractar: proposta de reglament de règim interior de la comissió executiva, estudi d’una proposta de formació i borsa de treball presentada per JARC (Joves Agricultors i Ramaders de Catalunya) i dictamen sobre les necessitats i propostes de formació ocupacional a Osona. Pel que fa al primer punt de l’ordre del dia, es va aprovar que les reunions de la comissió executiva tinguessin una periodicitat trimestral i es facin el primer dijous de cada trimestre. Es va acordar la creació de dos grups de treball: un de formació, per treballar amb més profunditat els altres dos punts de l’ordre del dia, i un de reindustrialització, arran d’una proposta de CCOO sobre la pèrdua de pes específic de la indústria a Osona.


ÀREA D’HISENDA

120

II PROMOCIÓ PROMOCIÓ ECONÒMICA ECONÒMICA

El dia 8 d’abril de 2010 va tenir lloc la segona sessió ordinària de la Comissió Executiva del CESCO. L’ordre del dia de la reunió tenia dos punts a tractar: nomenar les vicepresidències pendents i donar compte sobre els treballs realitzats a les comissions de formació i reindustrialització. El primer punt de l’ordre del dia es va ajornar, ja que no havia arribat cap proposta per part de les entitats membres. Tot seguit, es va informar de la marxa dels treballs de les comissions de formació i reindustrialització. Ambdues comissions havien realitzat una sessió de treball cadascuna. Es van presentar sengles propostes de conclusions, que s’aniran enriquint en el decurs d’aquest mes per tal de presentar-los en forma de dictamen a la propera sessió del Ple del Consell Econòmic i Social de la Comarca d’Osona. En el torn obert de paraules, el vicepresident tercer del Consell Comarcal d’Osona, Jaume Puig, va informar de l’atorgament d’una subvenció de 45.000 € per part de la Direcció General d’Igualtat d’Oportunitats en el Treball per un projecte de sensibilització i impuls de les empreses que col·laborin en la inserció de col·lectius amb discapacitat o risc d’exclusió. Aquest projecte va sorgir a rel de la sol·licitud presentada al Consell Comarcal d’Osona per les entitats Associació Sant Tomàs, Centre Especial de Treball Cooperativa Calandra, Fundació Humanitària Dr. Trueta, Fundació Privada Centre Mèdic Psicopedagògic d’Osona, Creu Roja a Osona, ADFO (Associació disminuïts fí-

sics d’Osona) i Associació Tapís, per realitzar un projecte comú de sensibilització de la contractació de persones amb problemes de disminució física, psíquica, malaltia mental, risc exclusió, etc. La sol.licitud d’aquest projecte va comptar amb un dictamen de suport del Ple del CESCO.

-

PRESENTACIÓ AL CONSELL COMARCAL DE LA XARXA D’ENTITATS D’INSERCIÓ SÒCIOLABORAL D’OSONA: XEISO En data 22 de desembre va tenir lloc en el Consell Comarcal la presentació de XEISO, la xarxa d’entitats d’Inserció Sòciolaboral d’Osona i dels projectes endegats per la xarxa. L’acte va anar a càrrec del vicepresident tercer del Consell Comarcal d’Osona Jaume Puig, del gerent de l’Associació Sant Tomàs-PARMO, Ricard Aceves, de la gerent del Centre Mèdic Psicopedagògic d’Osona, Mercè Generò, del director de Càritas Arxiprestal d’Osona, Joan Redorta i de Dolors Vendrell, tècnica d’inserció de Creu Roja d’Osona. El vicepresident tercer va presentar XEISO com la formalització d’un treball compartit i coordinat que d’un temps ençà es ve realitzant entre les vuit entitats i que respon a la necessitat de treballar conjuntament, en xarxa, la inserció dels col·lectius més desafavorits en


121

ÀREA D’HISENDA II PROMOCIÓ PROMOCIÓ ECONÒMICA ECONÒMICA

el mercat de treball. El treball conjunt de les entitats permet generar sinèrgies, millorar la qualitat del treball i promoure i difondre accions de major repercussió. El gerent de Sant Tomàs va ser l’encarregat de presentar les entitats que en formen part i la missió per la qual s’ha creat aquesta xarxa: fomentar una societat més justa i solidària mitjançant la cooperació i el treball conjunt, enfortint la singularitat de cadascuna de les entitats però treballant conjuntament

amb les empreses i les institucions públiques i privades per millorar la qualitat de vida de les persones amb discapacitat i/o en risc d’exclusió social de la comarca. Les entitats que conformen XEISO són: Associació de Disminuïts Físics d’Osona (ADFO), Associació Sant Tomàs PARMO, Associació Tapís, Càritas Diocesana de Vic, Centre Especial de Treball Calandra sccl, Creu Roja a Osona, Fundació Centre Mèdic Psicopedagògic d’Osona i Fundació Humanitària Dr. Trueta.


ÀREA D’HISENDA

122

II PROMOCIÓ PROMOCIÓ ECONÒMICA ECONÒMICA

La gerent del Centre Mèdic Psicopedagògic d’Osona va incidir en els objectius pels quals la Xarxa aposta i treballa de manera conjunta, destacant la necessitat de garantir la igualtat d’oportunitats. Finalment, el Director de Càritas Arxiprestal d’Osona va ser l’encarregat de presentar el projecte en el qual ha començat a treballar la Xarxa, el projecte Osona Inclusiva, que cerca promoure a Osona una actitud decidida per part de les empreses, les administracions i les organitzacions sindicals i empresarials que permeti la màxima incorporació de les persones discapacitades i dels col·lectius en risc d’exclusió social al món laboral, en el si d’empreses inclusives. La concreció de les accions realitzades i les que es preveu que es desenvolupin al llarg de l’any del 2011, van anar a càrrec de la tècnica d’inserció de Creu Roja que va definir aquestes accions de difusió d’acord amb els objectius de la Xarxa. Osona inclusiva és un projecte impulsat per XEISO, que compta amb el suport del Consell Comarcal d’Osona i amb el finançament de recursos provinents de la Diputació de Barcelona i de la Direcció General d’Igualtat d’Oportunitats en el Treball de la Generalitat de Catalunya.

-

EL CONSELL COMARCAL ENTRA COM A PATRÓ A LA FUNDACIÓ OSONA GASTRONOMIA

En data 5 de juny de 2009 la Fundació Osona Gastronomia aprova l’admissió del Consell Comarcal d’Osona com a patró institucional de la Fundació Privada Osona Gastronomia. Aquesta fundació, sense afany de lucre, té per objecte potenciar la cultura gastronòmica i la formació professional relacionada amb aquesta i, en particular, potenciar la gastronomia d’Osona, els seus valors, els seus professionals, la seva qualitat i la seva difusió. En aquest sentit, el Consell Comarcal d’Osona ha col·laborat activament en algunes activitats, com per exemple la Jornada “De la terra a la cuina” i ha aportat la part proporcional al pressupost com a patró.

-

EL CONSELL COMARCAL D’OSONA

PARTICIPA COM A COMARCA CONVIDADA A LA

1A EDICIÓ DE LA FIRA DEGUSTA A ANDORRA

Els dies 20, 21 i 22 de novembre de 2009 es va celebrar a la parròquia de Sant Julià de Lòria la primera edició de la Fira Degusta, en què una quarantena d'empreses agroalimentàries van oferir els seus productes. L'esdeveniment va tenir una molt bona aco-


ÀREA D’HISENDA

123

II PROMOCIÓ PROMOCIÓ ECONÒMICA ECONÒMICA

llida, tant del públic andorrà com dels visitants de cap de setmana. La Fira va comptar amb la participació del Consell Comarcal d’Osona com a comarca convidada, amb un estand en el que es donaven a conèixer productes osonencs autòctons, com les patates del bufet, les mongetes del Collsacabra, els cigrons d’Oristà, el pa d’Osona, formatges, l'acreditada llonganissa de Vic, tòfona, mel, embotits cuits i cervesa artesana. Dels actes que van tenir lloc amb motiu de la fira, cal destacar el sopar que es va celebrar el divendres a la Borda les Pubilles de Aixirivall. L’acte va comptar

amb la col·laboració de la Fundació Osona Gastronomia i va ser oficiat en part, pels cuiners osonencs Cesc Molera, professor i cap de cuina de l’Escola d’Hostaleria d’Osona, i David Martinez, cuiner membre del gremi d’ Hostaleria d’Osona que van proposar uns plats que van ser mereixedors del reconeixement del públic assistent. El sopar va comptar amb l'assistència del Sr. Miquel Arisa, president del Consell Comarcal d’Osona, el Sr. Josep Salom, president de la Fundació Osona Gastronomia, el Sr. Joan Naudó, president del Gremi d’ Hostaleria d’ Osona i el Sr. Urbici Escudé, president de la I.G.P. Llonganissa de Vic. Diverses autoritats, encapçalades pel cònsol menor de la parròquia de Sant Julià de Lòria, Sr. Enric Sangrà, van formar la representació andorrana.

-

SIGNATURA DE CONVENI ENTRE FONS CATALÀ DE COOPERACIÓ I EL CONSELL COMARCAL D’OSONA PER A EL

LA REALITZACIÓ DE PROJECTES DE COOPERACIÓ AL DESENVOLUPAMENT

El dia 30 de juny de 2008 va tenir lloc al Consell Comarcal d’Osona la signatura del conveni entre el Fons Català de Cooperació i el Consell Comarcal d’Osona per a la realització de projectes de cooperació al desenvolupament. A l’acte hi van assistir el president del Fons Català de Cooperació, Teo-


ÀREA D’HISENDA

124

II PROMOCIÓ PROMOCIÓ ECONÒMICA ECONÒMICA

doro Romero, el president del Consell Comarcal d’Osona, Miquel Arisa, el conseller de cooperació, Josep Mª Giravent i la gerent del Consell Comarcal, Anna Portet. Durant l’any 2008 el Consell Comarcal ha volgut replantejar la gestió de l’àrea de cooperació, perquè qualsevol entitat de cooperació de la comarca pogués tenir accés a les subvencions del Consell Comarcal d’Osona. Per aquest motiu enguany s’ha dissenyat una convocatòria de subvencions pròpia, que té en compte diversos factors, com el tema del codesenvolupament, que afavoreix la creació de les condicions necessàries perquè les competències assolides pels immigrants al país d’acollida puguin ser utilitzades també per al desenvolupament dels seus països d’origen, que hi hagi el suport d’altres administracions, i que les entitats hagin participat en actes de solidaritat o de sensibilització a Osona. Per portar a terme aquesta convocatòria el Consell Comarcal ha volgut comptar amb la col·laboració d’un organisme expert en temes de cooperació, com és el Fons Català de Cooperació, que serà qui farà una primera valoració dels projectes que s’han presentat a la convocatòria en funció de criteris com coherència, planificació, viabilitat etc. i traslladarà el dictamen al Consell Comarcal que actuarà en funció dels factors comentats.


ÀREA D’HISENDA

125

II PROMOCIÓ PROMOCIÓ ECONÒMICA ECONÒMICA

-

PRESENTACIÓ DELS PROJECTES DE CONSELL COMARCAL L’ANY 2010 COOPERACIÓ FINANÇATS PEL

El dia 10 de novembre de 2010, al Consell Comarcal es van presentar els projectes de cooperació subvencionats durant l’any. A l’acte hi van assistir el conseller de cooperació, Josep M. Giravent, el tècnic del Fons Català de Cooperació al Desenvolupament Albert Pujol i els representants de les entitats que van rebre un ajut: Associació una mà al Senegal, Fundació Humanitària pel 3r i 4t Món Dr. Trueta, Veus Diverses i Fundació Osona Solidària. Durant l’acte el conseller va felicitar “a totes les entitats que s’han presentat pel nivell dels seus projectes”. Posteriorment va intervenir el representant del Fons Català i va fer una valoració dels projectes. Seguidament, els representants de cada entitat (Roger Cumeras, Carles Furriols, Josep M. Raventós i Jaume Mas) van explicar el seu projecte. Va cloure l’acte el conseller agraint a totes les entitats que es presentessin a la convocatòria del Consell i va animar-les a elles i a la resta d’entitats de cooperació al desenvolupament d’Osona, a que es presentin a la convocatòria de l’any vinent.

-

AJUTS PER A ENTITATS DE

CODESENVOLUPAMENT

L’any 2009 va ser el segon any que el Consell Comarcal va ofertar ajuts per a projectes de cooperació i solidaritat. Els projectes els avaluaran conjuntament el Fons Català de Cooperació i el Consell Comarcal d’Osona. En la reunió informativa per entitats que es va fer el dia 2 de juny el president del Consell Comarcal, Miquel Arisa, va informar que el Consell prioritzaria aquells projectes que tinguessin en compte el tema del codesenvolupament, el cofinançament, la participació de les entitats en activitats de solidaritat i sensibilització i la promoció de les entitats amb seu a Osona. Els criteris més tècnics del projecte, igual que l’any anterior, els avaluarà el Fons Català de Cooperació.

-

OFICINA D’INFORMACIÓ AL CONSUMIDOR EN CONVENI AMB L’AJUNTAMENT DE VIC

El desembre de 2008 es va signar un conveni entre el Consell i l’Ajuntament de Vic per tal d’oferir aquest servei als ciutadans de Vic des de l’oficina del Consell Comarcal situada a l’edifici del Sucre. És una iniciativa conjunta que ha de facilitar una adequada atenció als consumidors que considerin lesionats els seus drets com a tals.


-

A DALT A L’ESQUERRA, PRESENTEACIÓ DELS PROJECTES DE COOPERACIÓ FINANÇATS PEL CONSELL COMARCAL L’ANY 2010. A VIC. A SOTA, AJUTS PER A LES ENTITATS DE CODESENVOLUPAMENT.

LA DRETA, L’OFICINA D’INFORMACIÓ AL CONSUMIDOR EN CONVENI AMB L’AJUNTAMENT DE


ÀREA D’HISENDA

127

II PROMOCIÓ PROMOCIÓ ECONÒMICA ECONÒMICA

-

VISITA A L’ÀREA DE CONSUM

El secretari de Política Financera, Competència i Consum, Sr. Jordi Pericas i el director de l’Agència Catalana del Consum, Sr. Jordi Anguera, es van reunir a la seu del Consell Comarcal d’Osona amb el president del Consell Comarcal, Sr. Miquel Arisa i el conseller responsable de l’àrea de consum, Sr. Josep M. Giravent per conèixer amb detall el desenvolupament del conveni de col·laboració en matèria de consum que vincula ambdues administracions. La col·laboració en consum fa més de set anys que es porta a terme amb total satisfacció tan pel Consell com per la Generalitat de Catalunya. La reunió va estar precedida d’una visita al Museu Industrial del Ter de Manlleu, lloc on s’havia d’ubicar l’Escola de Consum de Catalunya durant les properes setmanes i on s’esperava la visita de diversos centres educatius de la comarca.

cina els anuncia amb la següent informació: “Des de l’Oficina de Consum del Consell Comarcal d’Osona us informem de tot el que cal saber abans, durant i després de les vacances. Hem preparat una relació de temes pel vostre interès perquè pugueu gaudir d’unes vacances tranquil·les i sense sorpreses. Si durant els propers dies teniu previst agafar un avió, fer un creuer o visitar un parc aquàtic, fer la reserva d’un hotel, contractar un viatge... aquí trobareu la informació que necessiteu”.

-

CONVENI AMB EL CONSELL DE

L’AUDIOVISUAL PER RECOLLIR DENÚNCIES

El Consell Comarcal d’Osona i el Consell de l’Audiovisual de Catalunya (CAC) van signar el 27 de febrer de 2009 un conveni de col·laboració segons el qual el Consell Comarcal assistirà el CAC en la recollida de queixes i de suggeriments de les persones usuàries sobre la programació audiovisual.

Recomanacions per anar de vacances, de rebaixes, etc…

El conveni el van signar a la seu del Consell Comarcal el president del CAC, Ramon Font, i el president del Consell Comarcal d’Osona, Miquel Arisa.

L’oficina de Consum del Consell Comarcal prepara uns fulletons i tota mena d’accions amb consells per gaudir dels viatges sense sobresalts. La mateixa ofi-

El Consell Comarcal designà dues persones per servir d’enllaç amb els responsables dels diferents serveis del CAC, el conseller de Comunicació així com un


ÀREA D’HISENDA

128

II PROMOCIÓ PROMOCIÓ ECONÒMICA ECONÒMICA

membre del personal administratiu. L’objectiu del conveni es aprofitar la proximitat dels responsables comarcals amb els prestadors audiovisuals de la comarca per facilitar la connexió entre els prestadors i el CAC i afavorir l’intercanvi d’informació. Les funcions principals dels responsables locals són: recollir les incidències del sector audiovisual local; col·laborar en la divulgació, implantació i seguiment de la normativa audiovisual; recollir les queixes i els suggeriments en relació amb els continguts emesos pels prestadors de serveis de comunicació audiovisual. Aquest és el segon conveni de col·laboració entre un consell comarcal i el Consell per a la prestació d’assistència per part de l’administració local. El primer es va signar el 15 de desembre amb el Consell Comarcal del Gironès. El CAC té la voluntat d’estendre aquesta col·laboració amb d’altres consells.

-

OSONA CONNECTA

A la seu del Consell Comarcal, davant del president Miquel Arisa, i de nombrosos alcaldes i empresaris osonencs, el secretari de Telecomunicacions i Societat de la Informació, Jordi Bosch, acompanyat del director dels Serveis Territorials del departament de Governació a la Catalunya Central, Antoni Cassasas,

ha presentat avui les actuacions que el pla Catalunya Connecta inclou a Osona. Osona Connecta, que és el nom que rep el pla d’extensió dels serveis de comunicacions electròniques de la comarca, inclou un total de 115 actuacions, de les quals ja se n’han dut a terme 68, cosa que ha suposat una inversió de 3.791.000€. Entre les 47 actuacions que queden pendents de fer, amb un pressupost de 3.577.000€, hi ha la construcció de 9 noves torres de telecomunicacions i la compartició de 8 més ja existents, per fer arribar els serveis de TDT i telefonia mòbil, principalment, a aquells nuclis de població que encara no en tenen. L’acte de presentació d'Osona Connecta ha servit també per signar la constitució d’una comissió de se-


-

PROJECTE DE COMPRA AGREGADA DELS SERVEIS DE TELECOMUNICACIONS.


ÀREA D’HISENDA

130

II PROMOCIÓ PROMOCIÓ ECONÒMICA ECONÒMICA

guiment del Pla entre el Consell Comarcal i la Secretaria de Telecomunicacions i Societat de la Informació. El secretari Jordi Bosch ha destacat l’esforç que s’està fent per dotar d’infraestructures la comarca, ja que una gran part d’aquestes actuacions es du a terme en els nuclis de menys de 50 habitants que, d’entrada, quedarien fora del pla Catalunya Connecta, i ha manifestat que “amb aquest pla es contribueix a potenciar les possibilitats de desenvolupament social, personal i econòmic dels ciutadans d’Osona”.

-

EL CONSELL COMARCAL INICIA EL PRO-

JECTE DE COMPRA AGREGADA DELS SERVEIS DE TELECOMUNICACIONS

El 2 de desembre de 2009 va tenir lloc al Consell Comarcal la primera reunió de treball entre Localret (Consorci format per les administracions locals per actuar de forma conjunta davant el desenvolupament de les TIC) i els municipis de la comarca. Aquesta reunió és la primera que es fa després que el projecte va ser presentat al Consell d’Alcaldes del 10 de març i que té com a objectiu la contractació dels serveis de telecomunicacions mitjançant un únic expedient on es consideren, de forma agregada, tots els consums i totes les despeses en aquest àmbit

dels municipis i altres ens locals que pertanyen a una o vàries comarques. El procés de compra agregada implica un important estalvi econòmic pel municipi que hi participi, així com una millora en els serveis de telecomunicacions. La forma d’adherir-se al projecte és mitjançant la signatura d’un conveni interadministratiu entre les dues parts.

-

PRESENTACIÓ DEL PROGRAMA QUALIFICA’T El 24 de febrer de 2010 es va presentar davant d’una quarantena de persones pertanyents a entitats locals, associacions empresarials, gremis, institucions i empreses de la comarca d’Osona, el programa experimental Qualifica’t en els ensenyaments de formació professional del sistema educatiu, implantat des del Departament d’Educació. La sessió, realitzada pels coordinadors territorials de la Xarxa Qualifica’t a la Catalunya Central, senyors Antoni Cornudella i Francisco Fernández, ha donat a conèixer les tres accions que componen el Programa:


131

ÀREA D’HISENDA II PROMOCIÓ PROMOCIÓ ECONÒMICA ECONÒMICA

1.

Oferta de formació a col·lectius singulars. Permet al centre educatiu planificar i impartir unitats formatives adreçades a col·lectius de persones que no pertanyen inicialment al sistema educatiu, adaptades a les seves circumstàncies sòciolaborals.

2.

Validació de formació impartida per empreses o entitats. Permet establir vincles entre la formació professional del sistema educatiu i altres formacions impartides per empreses i entitats, que possibiliten, a qui les supera, gaudir d'efectes propis de la formació del sistema educatiu, i, en el seu cas, d'altres formacions en el marc del sistema integrat de qualificacions i formació professional.

3.

Validació dels aprenentatges assolits mitjançant experiència laboral o en activitats socials. Permet a les persones adultes posar en valor els aprenentatges que han adquirit i que, al mateix temps, tinguin una correspondència amb els ensenyaments de formació professional del sistema educatiu. Aquestes accions, pensades perquè les persones i les empreses trobin l’orientació, el reconeixement i la formació professional que millor s’adapta a les seves necessitats, tenen com a objectiu millorar la qualificació de les persones, incrementar el nivell d'ocupació i afavorir la mobilitat laboral.


DICCIONARI

132

VEGEM A CONTINUACIÓ, ENCARA QUE MOLT RESUMITS, ALGUNS DELS FETS MÉS IMPORTANTS DE LA LEGISLATURA A TRAVÉS DE L’ORDENACIÓ ALFABÈTICA D’ALGUNES PARAULES CLAU:

ABOCADOR D’ORÍS

Una de les infraestructures estrella del Consell Comarcal. Ha continuat amb la seva activitat frenètica a l’espera de la construcció de la Planta de Minimització (en el mateix indret. Vd) que en reduirà significativament els residus que s’hi aboquen directament i n’allargarà molt la seva durada. Se n’ha ampliat la planta de tractament de lixiviats, construint noves basses i s’ha treballat intensament en millorar-ne apartats i en aconseguir l’excel·lència en el seu funcionament.

-

ACOLLIDA I INTEGRACIÓ

Mai s’havien fet dut a terme tantes activitats en aquest camp: s’han millorat els protocols d’acollida, amb més personal (tècnics d’acollida...). Cicles de cinema, exposicions artístiques, Pell del Món, Dona activa’t, presentacions i presència en tota mena d’actes. S’han fet 1855 traduccions fins al 2010 per als serveis públics, 325 sessions d’acollida, servei de mediació comunitària, informació del servei de mediació familiar, coordinació tècnica de les polítiques d’immigració a la comarca, etc.


-

L’ABOCADOR D’ORÍS, UNA DE LES OBRES MÉS EMBLEMÀTIQUES DEL CONSELL, INAUGURAT EL 1995.


DICCIONARI

-

AEROPORT CORPORATIU

Era el mes de març de 2008 quan l’equip de govern del Consell Comarcal va decidir redactar unes al·legacions a l'aleshores avantprojecte del Pla d'Aeroports de Catalunya, en el sentit de considerar la possibilitat que Osona pogués optar a disposar d’un aeroport corporatiu i d'una xarxa d’heliports. Així ho vam presentar al Consell d’alcaldes d'aquell mes i, posteriorment, al Ple comarcal. La brevetat dels terminis va motivar alguna precisió de l'oposició sobre si el mètode de presentació havia estat el més idoni, però en cap cas, en un i altre ple, ningú va oposar-se al contingut, que tots havien pogut estudiar. El Pla, aprovat el passat gener, recull aquelles al·legacions, i estima observacions fetes des del Consell Comarcal. Si concretem les al·legacions presentades, a més de reclamar que es contemplés la creació d’una xarxa d’heliports a diversos punts d’interès (serveis sanitaris, prevenció d’incendis, etc), es demanava la realització d’un estudi de viabilitat sobre l’oportunitat d’acollir el futur aeroport corporatiu que es plantejava la Generalitat, de característiques úniques a tot Catalunya, per a Osona, per tal de veure i estudiar la viabilitat tècnica, territorial i d’oportunitat de la infraes-

134

tructura, com també l’impacte que podia arribar a produir a la comarca. Les conclusions provisionals van indicar que, descartades altres alternatives, era possible fer-lo al municipi de Taradell, i per això vam facilitar al seu alcalde tota la documentació, i ens vam posar a la seva disposició per col·laborar-hi, si ho creia convenient, en els processos que s’obrien en aquell moment. Val a dir que l’alcalde i el consistori van valorar la proposta realitzada, actuant amb responsabilitat davant el projecte i d'acord amb l’opinió dels seus ciutadans, i la conclusió a la que van arribar després de diverses convocatòries amb veïns del municipi i alcaldes dels municipis de l’entorn va ser la de desestimar la proposta amb raons fonamentades sobre la situació actual i de futur del municipi, així com la protecció patrimonial i paisatgística del seu entorn. Des del Consell Comarcal vam fer nostra, com no podia ser d'altra manera, la decisió presa per l’alcalde i l’Ajuntament de Taradell, a qui vam agrair, a més, la seva actitud positiva en tot moment, així com també vam valorar les aportacions de tota mena que es van fer públiques en aquells dies amb esperit constructiu, fossin favorables o no a la idea. Entenem que totes elles van tenir present, com nosaltres mateixos, el bé de la comarca, dels seus pobles, de la seva terra i de la seva gent.


DICCIONARI

135

-

AIGÜES D’OSONA

-

ANIMALS ABANDONATS

Societat per a la gestió de les aigües d’Osona Sud, constituïda pel Consell Comarcal amb Aigües Vic i Sorea. Fins aquesta legislatura, el Consell Comarcal era accionista minoritari, ara hem passat a tenir la majoria del 52% de les accions. És una fita important, ja que es tracta d’una empresa sanejada i que compleix acuradament la seva funció, amb un total de tres treballadors. En el mitjà termini haurà de proveir també d’aigua el Lluçanès Nord.

És un problema general, la competència és municipal i la tenen delegada al Consell. Val molts diners i costa oferir el servei al 100%. Caldria la implicació de la Generalitat, que hem sol·licitat reiteradament, d’acord amb les associacions municipalistes. Per la nostra part hem revisat el finançament de l’entitat col·laboradora i hi hem establert nous convenis, que han aconseguit fer que les relacions fossin molt més fluïdes que en anys anteriors.

-

-

La idea de la Diputació, recolzada pel CESCO, és que augmentaria l’operativitat el fet que hi hagués una agència comarcal única que coordinés els diversos pactes territorials. En aquests moments han aprovat la seva creació el Consell Comarcal i els ajuntaments de Torelló, Manlleu i Centelles, i està pendent que l’aprovi el Lluçanès i Vic (que ha de ser l’últim perquè és la seu de la nova agència).

Hem aconseguit inaugurar i posar en funcionament la nova i moderna seu (situada al Sot dels Pradals, amb una superfície de 1.620 m2 i un cost de 3,1M€) compartida amb l’arxiu de Vic (l’edifici és propietat del seu Ajuntament), d’acord amb la Generalitat, que és qui l’ha pagada. Això ens ha permès deixar l’espai cedit provisionalment en el Museu de l’Art de la Pell, cosa que ha comportat una nova organització interna que està en procés de consolidació per tal de millorar notablement el servei que s’oferia als usuaris.

AGÈNCIA DE DESENVOLUPAMENT LOCAL D’OSONA

ARXIU COMARCAL


-

MODERNA SILUETA DE L’EDIFICI DEL NOU ARXIU COMARCAL D’OSONA I MUNICIPAL DE VIC.


DICCIONARI

137

-

ASSESSORAMENT A MUNICIPIS

Vd. Serveis a municipis.

BANC D’AJUDES TÈCNIQUES

És un servei molt emblemàtic i del qual el Consell ens en sentim molt orgullosos perquè vam ser dels primers en posar-lo en marxa i sempre ha funcionat molt bé amb recursos limitats. En aquesta legislatura hem aconseguit fer una notable ampliació, d’acord amb el complexe del Nadal i amb col·laboradors dels TAC, etc. per tal d’oferir encara un millor servei. També se n’ha creat la nova marca.

-

BENESTAR SOCIAL

Vd. SAD. Compta amb un pressupost d’uns 2,6M€, dels quals n’hi posem 300.000€ de fons propis (és el servei on el Consell hi posa més diners). S’ha ampliat l’equip de l’EAIA (Equip d’Atenció a la Infància i Adolescència). També s’han dut i s’estan duent a terme programes específics per la gent gran i per altres col·lectius, com el nou servei d’informació i atenció comarcal a la dona. S’ha dut a terme la formació en

diverses temàtiques a tècnics i cossos de seguretat. També presidim i col·laborem activament amb el Consell de la Gent Gran.

-

BUS NIT

Un altre servei emblemàtic del Consell que permet a tot el jovent que ho desitgi poder-se desplaçar a les festes més populars de la comarca sense el risc d’haver d’utilitzar el cotxe particular. El preu és mòdic, 3€, i el servei el prestem mancomunadament amb els diversos ajuntaments interessats. No cal dir que els desplaçaments més populars són a festes tan massives com el Mercat de Música Viva o el Carnaval de Torelló, però això no vol dir que no oferim també aquest servei (sempre a sol·licitud municipal) per concerts diversos a pobles no sempre grans o fins i tot per a festes de fi de curs d’algun institut de la comarca.

-

CAL GITANET

El segellament de l’abocador de Cal Gitanet és la solució definitiva d’un problema ambiental important i que s’arrossegava feia molts anys. Es va signar un conveni amb l’Ajuntament de Vic i l’Agència de Residus, amb una inversió de 4,5M€. En breu se n’acabarà


DICCIONARI

l’execució. Paral·lelament, i per tractar-ne els lixiviats resultants, l’obra va comportar l’ampliació de la planta de tractament de lixiviats del dipòsit controlat d’Orís, per valor de 700.000€, i la construcció d’una nova bassa d’emmagatzematge.

-

CICLE DE L’AIGUA

Vàries línies i prioritats importants: les potabilitzadores, les depuradores (amb un manteniment anual de 3,8M€), fer arribar l’aigua a tot arreu (queda pendent, provisionalment, Osona Nord i Lluçanès Nord). Hem assolit la majoria a Aigües d’Osona, empresa solvent, consolidada i amb beneficis. Acord amb Manlleu per no fer la seva potabilitzadora sinó connectar el seu abastament a la potabilitzadora d’Osona Sud, situada al mateix municipi, triplicant-ne la capacitat, amb un cost de 2M€. El nou abastament d’Osona Nord (8,5M€) no s’ha pogut fer de moment com estava previst pels problemes pressupostaris de l’ACA; s’ha deixat el projecte enllestit per quan es consolidi el finançament, previsiblement a la propera legislatura; hi havia un pla alternatiu perquè els municipis i el Consell fessin les obres més necessàries avançant la seva part del finançament, però alguns municipis, legítimament, no hi han estat d’acord i el projecte, per tant, ha quedat en espera de confirmar els finançaments. Això deixa també momentàniament aturada la

138

solució per dur l’aigua al Lluçanès Nord, que arrancava d’aquesta potabilitzadora i de moment seguirà depenent dels pous de Vilaseca, a Sant Bartomeu del Grau. Aquests pous, si no hi ha una secada extrema, han demostrat ser suficients. El problema és que en aquest país mai es pot descartar una secada extrema. Vd PSARU.

-

CONSELL D’ALCALDES

N’ha quedat una sensació força generalitzada de posar en dubte la manera actual de funcionament d’aquest organ. No és cap fet positiu la baixa participació en general dels alcaldes que hi són convocats, i que va derivar en una assistència de 13 (d’un total de 51, recordem-ho) en l’última sessió plenària. És un fet que els alcaldes són persones ocupades i que han de seleccionar a quines reunions poden assistir, i per això sembla urgent redefinir la funció i la manera d’operar per fer-los recuperar l’interès en un consell que, a priori, compleix una funció important i imprescindible.


-

LA PLANTA POTABILITZADORA DE MANLLEU DÓNA AIGUA A TOTA LA XARXA D’OSONA SUD.


DICCIONARI

140

-

-

Ha estat un dels projectes emblemàtics, va sorgir de les Taules Anticrisi i d’acord amb tots els agents socials (sindicats, patronals, associacions...). Des de llavors s’ha reunit habitualment, ha donat idees i ha desenvolupat diverses iniciatives per superar la situació de crisi econòmica a la comarca (creació del XEISO, taula formada per Sant Tomàs, Tacs Osona, Adfos...; projecte Osona Inclusiva...).

Consorci constituït juntament amb l’Agència de Residus i l’Ajuntament d’Orís per dur a terme la gestió de l’abocador d’Orís. Ha estat molt actiu durant aquests quatre anys i gestiona una activitat notable i eficient.

-

Una part important de l’activitat de cultura té lloc al voltant de Sant Pere de Casserres (vd). També ha col·laborat en l’edició de llibres i subvencionant entitats i ajuntaments que realitzen activitats culturals. S’ha editat una important Guia de Museus d’Osona. També d’altres projectes, com el dels camps d’aviació de la República, l’edició del llibre Un dia al Consell Comarcal d’Osona, etc.

LA

CONSELL ECONÒMIC I SOCIAL DE COMARCA D’OSONA (CESCO)

CONSORCI DE SERVEIS SOCIALS

Consorci que hauria d’aglutinar els serveis socials dels municipis que depenen del Consell Comarcal, que són en principi els de menys de 20.000 habitants (tots els d’Osona excepte Vic i Manlleu). S’hi ha treballat molt però cal considerar que hi ha municipis que, legítimament, prefereixen seguir treballant pel seu compte. Es va dur a terme un important estudi sobre la seva viabilitat, que es va posar a disposició de tothom i cadascú ha pres la decisió que ha considerat adequada. En la seva configuració actual dóna feina a vint-i-un treballadors.

CONSORCI PER URBANS D’OSONA

-

-

A LA

GESTIÓ

DE

RESIDUS

CULTURA

DEPPURADORES D’OSONA

Empresa constituïda pel Consell Comarcal (amb el 54% del capital), Aigües Vic i Sorea, per dur a terme la gestió de les depuradores dels municipis d’Osona. Mou un important pressupost anual, dóna feina a quaranta-vuit treballadors i presenta resultats positius.


-

EL MONESTIR DE SANT PERE DE CASSERRES, ENMIG DE LA VERDOR DEL COLLSACABRA.


DICCIONARI

-

DESDOBLAMENT

142

DE LA

LÍNIA

DEL

FERRO-

CARRIL

És un dels projectes que s’han considerats estratègics per la comarca i en què s’ha treballat intensament: estudis, reunions, trobades amb alcaldes... però no oblidem que la inversió és importantíssima i depèn de Madrid (ADIF), i l’actual situació de l’economia i de les finances públiques no la facilita.

-

EDUCACIÓ

La important tasca que realitza curs rera curs la conselleria d’Educació es basa, primordialment, en la correcta gestió dels serveis de transport i menjadors escolars, que des de l’any 1996 tenim delegats per conveni amb el Departament. Però també du a terme d’altres tasques importants, com és la gestió de la sisena hora, l’adjudicació de subvencions, la gestió de les beques, la participació en diversos programes (Dieta saludable en els menjadors escolars; El pa, un aliment necessari; Osona, cultura i natura, etc.). En l’intent constant de racionalitzar la gestió per tal de minimitzar les despeses sempre que no se’n ressenteixi la qualitat, s’està utilitzant el servei urbà de Vic on ha estat possible, reduint les línies no necessàries, etc. També s’ha aconseguit dotar de més recursos educatius els centres escolars.

-

EMERGÈNCIES

Una de les obligacions importants del Consell és intervenir en cas d’emergència comarcal, sobretot les que afecten a varis pobles que sols no la podrien atendre; en aquest sentit, durant aquests quatre anys el Consell ha intervingut de manera proactiva en l’alarma causada al Lluçanès Nord per la important baixada de nivell dels pous de Vilaseca, d’on s’abasteixen; el tancament de les plantes de purins i la sentència contra la mateixa planta de purins de l’Esquirol... en tots aquests i d’altres casos, el Consell ha actuat amb diligència i ha aconseguit solucions.

-

ENS PARTICIPATS PEL CONSELL

Diem sovint que el Consell Comarcal no és només el Consell en si, sinó que té una part molt important en els diversos ens participats que juguen un paper bàsic en la seva activitat: Aigües d’Osona, Consorci per a la Gestió de Residus Urbans d’Osona, Recollida de Residus d’Osona, Depuradores d’Osona, Fundació Habitatge i Serveis d’Osona... de tots ells en podeu veure un petit resum explicatiu en aquest apartat.


DICCIONARI

143

-

ESCOLA D’HOSTALERIA

El Consell ha entrat com a patró amb tots els drets i deures al Patronat de la Fundació Osona Gastronomia, que és qui gestiona l’escola, amb una aportació aquests anys de 15000€ anuals. Hi ha quatre patrons de referència (Ajuntament de Tona, Gremi d’Hostaleria, Consell Comarcal i Ajuntament de Vic). És un projecte important per la comarca que ens interessa potenciar. El fet que tingui la seu a Tona és un exemple de descentralització.

-

ESDEVENIMENTS

Hem dut a terme diversos projectes importants: l’organització de la celebració dels 20 anys de consells comarcals, a les instal·lacions del Sucre; la dels 30 anys d’ajuntaments democràtics, a Sant Pere de Casserres. Aquesta trobada va ser també el motiu per crear una important base de dades amb tots els regidors i alcaldes de la democràcia, que va ser publicada amb forma de llibre. També s’han dut a terme nombroses trobades amb altres Consells, i s’han rebut tota mena de personalitats del món polític i civil (consellers de la Generalitat, secretaris generals, directors generals, diputats, directors territorials, alcaldes, etc.).

-

ESPORTS

Subvencions a entitats i ajuntaments per activitats esportives supramunicipals. Suport a l’organització i presentació d’activitats esportives. Estudi per dur a terme el circuït de moto-cros. Assistència a gran quantitat d’actes del Consell Esportiu d’Osona, lliuraments de premis, esdeveniments esportius, etc.

-

FUNDACIÓ HABITATGE I SERVEIS D’OSONA

Constituïda entre el Consell Comarcal d’Osona (amb el 60% del capital) i la Caixa Manlleu, ara Unnim, amb un 40% per dur a terme la promoció d’habitatges i residències (vd Habitatge).

-

HABITATGE

Creiem que ja d’entrada és molt important haver creat la Fundació Habitatge i Serveis d’Osona, junt amb la CECM, ara Unnim. Hi vam apostar fort, basant-nos en una idea: hi ha molts municipis petits a Osona que, tot sols, no tenen massa crítica per dur a terme promocions d’habitatge de lloguer; això comporta que el jovent hagi d’anar a viure a pobles o ciutats més grans; si nosaltres, des del Consell, unim els in-


DICCIONARI

144

teressos de varis pobles, la suma pot fer l’operació atractiva a possibles empreses, que són les que han de jugar i tirar endavant els projectes, gestionant els lloguers i rebent les ajudes de la Generalitat. Vam visitar tots els ajuntaments, vam signar convenis amb Habitatge, molts ajuntaments s’hi van apuntar, s’han anat fent els tràmits, no sempre ha estat fàcil poder complir tots els requeriments necessaris... ara les circumstàncies han variat notablement i les ajudes de la Generalitat i les procedents de Madrid han baixat... Caldrà veure quants n’arriben a bon terme, però queda, en tot cas, la feina feta, l’experiència ha estat positiva i el treball que s’ha fet no ha estat en va.

A més, Habitatge ha fet moltes més coses: el Pla Comarcal d’Habitatge, en col·laboració amb la Diputació, una gran tasca a SPC, amb el descobriment d’unes restes arquitectòniques importantíssimes, les obres de manteniment del monestir; cursets d’urbanisme per càrrecs electes, assessorament a tots els municipis que ho han desitjat, prèvia visita a tots ells... També s’ha engegat el servei de mediació de la borsa de lloguer social i la tramitació de les rendes d’emancipació, etc.

Residència: la idea va ser començar per promocionar-ne una i quan estigués en marxa, plantejar-nosen una altra; tenim el terreny en condicions, cedit per l’Ajuntament de Torelló, abans d’acabar haurem licitat el projecte, tenim un crèdit important i en molt bones condicions concedit per l’ICF, tenim l’acord de l’ICASS de cara a l’obtenció de places concertades, que posarem a disposició de l’empresa o UTE d’empreses que s’adjudiquin el projecte, que també es podrà posar d’acord amb l’ICF o aportar finançament propi. Tenim l’avantprojecte i els plecs redactats. Caldrà veure quins projectes es presentaran i si reuneixen la solvència i la garantia que l’obra i la gestió arribarà a bon port.

Vd. Pressupost.

-

HISENDA

INVERSIONS

Han estat les més importants de la història del Consell. En primer lloc destacat hi ha la Planta de Minimització, amb 29M€ comptant-hi el finançament; Cal Gitanet, amb 5M€; l’Arxiu Comarcal i Municipal de Vic, amb 3,1M€; les diverses depuradores i potabilitzadores, amb un global proper als 10M€; Pla de Camins (1,25M€ inversió en els 4 anys)... Encara per a l’any 2011, tot i la crisi i l’aturada pressupostària de l’ACA i el govern, hi ha consignats 6,5M€, bàsicament en camins i en obres del PSARU.


DICCIONARI

145

-

JOVENTUT

Important activitat. A tall d’exemple, la redifinició del Raid dels Ausetans; el bus nocturn a molts esdeveniments comarcals per al jovent; el projecte Drac de prevenció de la drogadicció; les jornades de formació per a tècnics de joventut; la coordinació de la trobada comarcal de delegats i delegades d’Osona; la creació d’un projecte tècnic per a les estades d’idiomes a l’estiu; el projecte tècnic compartit per als municipis del Bisaura; el projecte PASA de mesures alternatives per a sancions administratives; la creació de l’Oficina Jove d’Osona...

-

MEDI AMBIENT

A més del temes que ja s’han anat explicant, podem esmentar el projecte de reducció de la contaminació lumínica (premi de la Diputació), la col·laboració en la difusió i implantació de la biomassa, el projecte Anar amb bicicleta al col·legi, el Pacte d’alcaldes per l’estalvi energètic...

-

MILLORES A LA SEU

S’ha dignificat la zona de presidència i s’hi ha fet un nou despatx. S’han aïllat els despatxos per estalviar energia en calefacció, això s’ha notat sobretot en el pis superior, molt més ben calefactat actualment; s’ha anat millorant l’eficiència dels llums a base d’anar-los canviant per leds.

-

NOVES TECNOLOGIES

Col·laboració en la implantació de la TDT. Diversos projectes d’extensió de la fibra òptica. Gestió del múltiplex de la TDT amb estudis per dur a terme un canal públic comarcal, finalment desestimat pels propis ens consorciats. Conveni amb el CAC (Consorci Audiovisual de Catalunya) per defensar els drets de l’espectador. Compra agregada de telefonia mòbil, fixa i dades en conveni amb Localret. Impuls de la implantació d'aplicacions d'administració electrònica a les pàgines web dels ajuntaments de la comarca. Adequació de la sala de plens, pel que fa a projector i pantalles a presidència. I també la instal·lació de vídeo-conferència.


DICCIONARI

-

PAGESIA

Col·laborant amb Promoció Econòmica per promoure els productes gastronòmics de la comarca, productes locals artesanals gastronòmics, projecte Osona Terra.

-

PIONERS

L’any 2004, per exemple, érem el primer Consell de Catalunya en quant a pressupost, amb gairebé vint milions, el segon era el Maresme amb 18 i el Bages amb 15. L’any 2008, que és l’últim que hi ha dades auditades de l’execució, continuem sent els primers, amb més de 26 milions, i a un milió de distància el Maresme. Érem, doncs, el primer Consell quant a pressupost i ho seguim sent; com vam ser pioners a l’hora de crear empreses mixtes per gestionar serveis bàsics, com les mateixes escombraries, les aigües, les depuradores, l’abocador... això vol dir d’una banda estar reconeguts als que ens han precedit, des de la seva creació l’any 1988, que ho han fet possible, però també sentir-nos orgullosos de continuar-ho sent en molts sentits.

146

-

PLA DE CAMINS

Una de les activitats que més impuls ha rebut en aquesta legislatura és la derivada del manteniment i millora dels camins. L’execució del Pla de Camins ha comportat diverses novetats que el milloraven, com també hem destinat una nova dotació per al seu manteniment, amb conveni amb ajuntaments. En els quatre anys de legislatura s’han destinat 1,1M€ en inversions en camins rurals a la comarca i 150.000€ en manteniment. Més que en cap altra legislatura (a més de ser l’únic consell comarcal que dotem una partida per fer-ne el manteniment).

-

PLANTA DE MINIMITZACIÓ

El 7 de setembre de 2010 es va adjudicar la construcció en terrenys veïns de l’abocador d’Orís, de la Planta de Minimització de Residus d’Osona i el Ripollès a la UTE formada per Cespa i Acertis, per un valor de 19M€ que, incloent-hi el finançament plurianual, s’eleva a 29M€. L’adjudicació era la culminació d’unes intensíssimes gestions i estudis entre el Consell Comarcal i l’Agència de Residus i donava compliment al conveni que en data 26 de juliol de 2006 es va signar entre l’Agència, el Consorci per a la Gestió de Residus Urbans d’Osona i


-

EL CAMÍ RURAL DE VILANOVA DE SAU, UN DELS MOLTS EN QUÈ HA INTERVINGUT EL CONSELL.


DICCIONARI

el Consell Comarcal del Ripollès. Igualment, aquesta acció dóna resposta al Programa d’Inversions i de Finançament inclòs en el Pla d’Acció per a la gestió de residus municipals a Catalunya 2005-2012, i amb allò establert a l’article 2 de la Llei 8/2008, de 10 de juliol, de finançament de les infraestructures de gestió de residus i dels cànons sobre la disposició del rebuig dels residus. Aquesta planta constituirà la inversió més important en la història del Consell (totalment a càrrec de l’Agència) i la posada en marxa de la infraestructura significarà un abans i un després transcendental en la gestió dels residus de les comarques que se n’han de beneficiar. S’ha comentat en alguna ocasió la repercussió de l’entrada en funcionament de la Planta en el cost que paguen els ajuntaments per gestionar les deixalles; el lleuger augment que amb xifres actuals podria representar es veu sobradament compensat no només en les evidents i importantíssimes millores mèdioambientals, sinó fins i tot econòmicament per l’allargament de la vida de l’abocador, que constituiria una despesa importantíssima si s’hagués de substituir; a més, a mitjà termini, s’estudien noves maneres de rendibilitzar la planta que abaixarien aquest cost i podrien fer que no només no augmentés, sinó que disminuís; la més factible seria tractar l’orgànica d’Osona i del Ripollès, considerant que això requeriria modificacions molt petites i que el Consell Comarcal del Ripollès no està duent a terme la planta que els convenis actuals els diu que

148

han de fer; en la situació actual, l’orgànica que recollim a la nostra comarca ens surt caríssima de dur a diverses plantes de Catalunya. En tot cas, la implementació de la Planta no respon en primera instància a un possible estalvi de diners (que també esperem que s’acabi produint), sinó a una substancial millora i eficiència en el tractament de les escombraries, d’acord amb les normes de la Unió Europea i que ens permetrà allargar substancialment la vida útil de l’abocador, amb l’extraordinari estalvi econòmic i mèdioambiental que això representa.

-

PRESSUPOST

El pressupost executat ha estat de 29M€ l’any 2007, 26M€ el 2008 i el 2009 i de 24M€ el 2010. El previst per al 2011 és de 27M€. L’ordinari ha passat de 18M€ el primer any a 19M€ l’últim. La baixada del total executat correspon a la frenada de les inversions de la Generalitat (directament o indirectament a través dels Puosc als ajuntaments). A aquests imports hi caldria afegir els destinats als ens participats, que ens consolidarien xifres molt superiors.


DICCIONARI

149

-

PROMOCIÓ ECONÒMICA

Treball per a la creació de l’Agència de Promoció Econòmica comarcal. Projecte Productes de la Terra/Mercats de la Terra. Projecte Artesania. Entrada com a patró a la Fundació Osona Gastronomia. Oficina d’informació al consumidor en conveni amb l’Ajuntament de Vic. Suport a l’Oficina Tècnica laboral, projecte ILOQUID, gestió del projecte Suma’t. Més de vint plans d’ocupació. Observatori del Mercat de Treball, anuari amb la Universitat de Vic...

-

PSARU

Pla de Sanejament d’Aigües Residuals Urbanes. Manteniments i millores a les depuradores gestionades a través de Depuradores d’Osona per valor de 3,8 milions d’euros. Ampliacions i construccions de noves depuradores per una valor de 3 milions d’euros a: Folgueroles, Olost, Santa Eulàlia de Riuprimer, Prats de Lluçanès, Serrabonica de Gurb, Bingrau de Sant Bartomeu del Grau, Cases Noves de Masies de Roda, Tavertet, Santa Maria de Besora, col·lectors de Manlleu i Sant Boi de Lluçanès. Ampliació de la de Manlleu per 4,5M€. També s’ha dut a terme la construcció d’una planta de cogeneració de biogàs a la depuradora de Vic, amb un cost de 1,2M€.

-

PURINS

Una altra de les prioritats de la legislatura ha estat seguir atentament el curs de la contaminació causada pel purins i la seva correcta gestió. Per això s’han dut a terme controls constants i diversos estudis: el de qualitat de les fonts, amb conveni amb la Universitat de Girona; l’hidrològic del Lluçanès, amb la mateixa Universitat. De tot això es dedueix una baixada del nivell de nitrats dels freàtics d’Osona. També s’ha dut a terme un conveni de transport del purí amb Gesfer i l’Associació d’Usuaris de les plantes de tractament de purí, per a l’experiència de les basses mòbils i transport fora de la comarca com a aplicació d’adob. Sha dut a terme una gestió eficaç de la situació de crisi pel tancament del novembre de 2008 al febrer de 2009 de les plantes de tractament. I també el seguiment constant i la representació legal des del Consell dels municipis afectats per la sentència de tancament de la planta de l’Esquirol, amb especial col·laboració amb l’Ajuntament d’aquest municipi.

-

RECOLLIDA DE RESIDUS D’OSONA

Empresa constituïda pel Consell Comarcal d’Osona amb Cespa per dur a terme la recollida de residus a tots els municipis que ho desitgin. El Consell en


-

LA RECOLLIDA I TRACTAMENT DELS PURINS ES FA SOTA LA REGULACIÓ DEL CONSELL COMARCAL.


DICCIONARI

151

tenim el 51% de les accions. Actualment ofereix serveis a trenta-set municipis (tots els d’Osona excepte Calldetenes, Manlleu i els que formen part de la Mancomunitat de la Plana) amb un total de cinquanta-tres treballadors.

Nova imatge i campanya de comunicació per al foment del reciclatge. La inversió global de tota la gestió del Consell al voltant del tema de residus en aquests quatre anys, rondarà una espectacular xifra propera als 70 milions d’euros.

-

-

RÈGIM INTERN

Negociació i renovació del conveni col·lectiu. S’ha fet un pla de formació del personal. Estudi per la possible reubicació dels llocs de treball. Creació de la figura dels caps d’àrea, per una millor descentralització. Reunions habituals i sovintejades amb el Comitè, amb qui s’han tractat i pactat els temes de més importància.

-

RESIDUS

En les seves dues parts bàsiques: procurar i garantir el bon funcionament de l’empresa de recollida, amb gran quantitat de treballadors operant a 37 municipis de la comarca, amb contingències diferents a cada poble i amb el cas especial de Vic. I en el tractament: el funcionament de l’abocador, la Planta de Minimització (vd). Ampliació de la planta tractament lixiviats del dipòsit controlat d’Orís. Construcció Planta transferència RSU i FORM a la planta de triatge. Renovació de la flota de camions de l’empresa de Recollida.

SALUT

És la primer vegada que hi ha un conseller d’aquesta àrea, i ha dut a terme una gran quantitat d’activitats amb un pressupost encara modest: participar en l’assaig de l’agència de salut de la comarca d’Osona, suport a Osona contra el càncer, suport associacions gent gran actius i saludables, diabètics, associació de sordmuts (programa al Canal Català de notícies), projecte menús saludables a les escoles, projecte prevenció consum de drogues i projecte prevenció contagi malalties infeccioses a les persones que exerceixen la prostitució, etc.

-

SANT PERE DE CASSERRES

Un dels temes estrella del Consell, que n’és propietari des del 1991. En aquesta legislatura podem distingir clarament dues línies: d’una banda, la relativa a les obres, bé siguin de manteniment i reparació, que segueixen endavant, o de les excavacions que s’hi


-

UN CAMIÓ DE L’EMPRESA DE RECOLLIDA EN EL MOMENT D’AGAFAR UN CONTENIDOR BLAU, DELS QUE A OSONA ANOMENEM

DE MULTIPRODUCTE.


DICCIONARI

153

estan fent amb fons propis i amb una brigada provinent de plans d’ocupació, amb resultats notables i fins a cert punt sorprenents: la descoberta d’una muralla, de l’antiga fortificació, etc. Totes aquestes troballes, d’acord amb un conveni amb la propietat, es posaran en valor i se’n facilitarà la visita, tot plegat amb una mínima inversió i gràcies a la feina conjunta d’Habitatge i Cultura. En segon lloc, en temes més directament relacions amb Cultura, les múltiples activitats que s’hi estan duent a terme, començant per l’obra de teatre sobre el bandoler Serrallonga, les jornades poètiques de cada any pel mes de juny, l’acte al voltant de la diada de sant Pere, primer a càrrec només del Consell i ara en col·laboració amb el Festival de Música de Tavèrnoles; les tardes d’estiu, amb concerts de piano, d’altres instruments, corals, esbarts, obres de teatre, etc. També ha estat Casserres l’escenari ideal per l’aniversari dels 30 anys d’ajuntaments democràtics i per dur-hi a terme diverses exposicions i trobades. Igualment es va renovar el conveni de col·laboració per tenir oberta la casa d’acollida com a tal i com a restaurant.

-

SERVEIS ALS AJUNTAMENTS

Seguint amb la línia de col·laborar amb els ajuntaments que caracteritza el Consell, es van signar convenis per la compra agregada d’energia i de comunicacions, per la compra conjunta d’energia elèctrica i gas, etc. a més del servei pròpiament de de consultes i assessorament legal. S’han organitzat també diversos cursets i plans de formació per secretaris, interventors, estudi noves normatives... hem estat i som el Consell amb més activitat en aquest camp. No ens oblidem de l’elaboració de Plans d’Estalvi energètic per encàrrec de la Diputació (PAES).

-

SERVEI D’ATENCIÓ DOMICILIÀRIA

Ens toca per llei garantir aquest servei als municipis de menys de 20000 habitants, i complementem els ajuts de la Generalitat amb fons propis (uns 300.000€ per l’any 2011). Ha augmentat aproximadament un 300% del pressupost des del seu inici, donant atenció actualment a 1.050 usuaris anuals amb 72.000 hores de servei; actualment s’estan ultimant els tràmits de treure el servei a concurs, imprescindible per seguir donant una excel·lent atenció i una cobertura legal a una activitat que ha multiplicat el seu pressupost en els últims anys i que


DICCIONARI

ha de seguir garantint una proximitat i bon tracte a l’usuari i el manteniment dels llocs de treball. En qualsevol cas, els ajuntaments poden renunciar a aquest servei (algun ho fa) i rebre la part proporcional que els hi pertoca de la Generalitat (renunciant lògicament a l’aportació del Consell).

-

SERVEIS GENERALS

A més de moltes coses ja esmentades, s’ha treballat molt a fons el posicionament de la comarca envers les diverses infraestructures per millorar la mobilitat, plans energètics, plans directors, plans territorials...

-

TURISME

Un dels fets més importants esdevinguts en aquest camp és l’elaboració del Pla Estratègic que s’ha dut a terme entre el Consell i la Diputació. Una de les coses que prioritza aquest Pla és la creació d’un ens comarcal que aglutini tots els diferents consorcis vigents a l’actualitat. Aquesta intenció, sorgida bàsicament de la Diputació i emparada en el Pla Estratègic, canvia l’actitud de la mateixa Diputació fins al moment present, però s’ha vist recolzada per la necessitat que tenen actualment totes les administracions de rebaixar les seves despeses (segons

154

les seves dades, les comarques reben un global de 60000€ anuals, mentre que a Osona rebíem 48000€ per a cadascun dels nostres 5 consorcis). Aquests fets han provocat un debat entre els diferents consorcis, que ha motivat des de la dissolució d’un d’ells (Paisatges del Ter) fins a la continuïtat del Consorci del Lluçanès (basada en què és un ens que compleix nombroses activitats i no únicament la turística) passant pel replanteig de la resta. Provisionalment la Diputació ha decidit reduir aquest any fins a 20000€ l’aportació als consorcis que decideixin no incorporar-se en el nou ens comarcal. S’han fet moltes més coses en el camp del turisme: creació de diverses Rutes Turístiques (de Verdaguer, de Martí i Pol, de l’Abat Oliva, del Camí de Sant Jaume...), la nova imatge de l’oficina comarcal, la participació en nombroses jornades i fires, workshops, viatges d’intercanvi, etc.


Profile for Consell Comarcal d'Osona

Memòria de la legislatura 2007-2011  

Memòria de la legislatura 2007-2011  

Advertisement