LA REVISTA NĂşmero 19
Abril 2011
Revista editada per la Comunitat Educativa de l'Escola Concha Espina de Barcelona. Rambla Prim, 121 08020 Barcelona e-mail a8002666@xtec.net Tel. 93 3144919 http://www.xtec.net/ceeconchaespina Fax 93 3148508
SUMARI EDITORIAL FLASH DE NOTÍCIES DE L’ESCOLA CONCURS: SAPS EL QUE CAL?... GRUP 1: QUAN ARRIBEM A L’ESCOLA... GRUP 2: TREBALLEM I ENS DIVERTIM GRUP 3: TOQUEM, MIREM I ESCOLTEM GRUP 4: HO PODEM FER NOSALTRES SOLS! ELS CUINERS DEL GRUP 5 CELEBREM EL NADAL JOCS POPULARS CATALANS GRUP 6: MOSAIC GRUP 7: ENS AGRADEN LES PLANTES GRUP 8: GRUMET GRUP 9: ENDEVINA DE QUI SÓN? GRUP 10: TALLER DE SUCS CARNESTOLTES 2011 ELS JOCS FLORALS DEPARTAMENT DE LOGOPÈDIA DEPARTAMENT DE FISIOTERÀPIA IMPRESSIONS D’UNA AMAZONA LES FAMÍLIES PARTICIPEN L’ENTREVISTA ALUMNES QUE MARXEN RECORDEM L’ANI
Editorial Benvolguts nens i nenes, Una nova primavera ha començat i us oferim la Revista de l’escola amb molta il·lusió. Ja és la número 19: passa el temps volant! Sabem que a tots i a totes us agrada mirar una vegada i un altra aquesta revista tan especial en què sortiu molts de vosaltres i expliqueu el que feu i treballeu al Centre. Enguany hem escollit el tema del consumisme per a la nostra portada. Hem fet una muntanya de deixalles. Tot allò que primer comprem, se’ns espatlla i llencem, es converteix en deixalla que potser podríem aprofitar o reciclar per fer altres coses. És possible no ser tan consumistes en una societat que ens aboca a ser-ho? Tot ens entra pels ulls i volem coses noves, més modernes, aparells d’última generació... A vegades el que tenim ja ens funciona, però senzillament en surt un altre de més bonic i llencem l’antic sense miraments. Per què comprem i comprem i després llencem i tornem a comprar? Estem acumulant deixalla al nostre voltant i el nostre planeta Terra no la pot eliminar o fer desaparèixer. Fa anys la gent tenia una televisió per a tota la vida; arreglaven les sabates; es feien la roba; els nens jugaven amb joguines fetes per ells mateixos amb cartró, fusta i filferro; compraven amb un cistell i no hi havia bosses de plàstic, i alguns envasos de vidre s’havien de retornar; el menjar no es llençava, tot era aprofitable. Hem se ser conscients del que és necessari realment i, en aquests temps de crisi per a tothom, extreure quelcom positiu i pensar que no és millor tenir moltes coses sinó necessitar-ne menys i aprofitar el que ja tenim o inventar coses noves amb materials vells. Poseu-vos a reciclar, poseu-vos a imaginar La Comissió de la Revista
Al començament de curs van venir a l’escola com a nous i noves professionals:
Roser un quart de jornada del grup 4 de l’Àngels i un quart de la Sílvia (logopeda)
Xavi Fa mitja jornada de mestre de suport
Fa
Germina Fa de tutora del Grup 5, (substitueix a la Toñi)
Elena Fa mitja jornada de la Juani (educadora)
Glòria Fa de conserge els dies que l’Aurora no ve (per la prejubilació)
Sabies que... Aquest curs hem incorporat al centre :
Arshad
Ubaid
Marc
Umer
Olekssandra
Fanta
Zochil
Nabila
Awais
Sawera
El passat dimarts 29 de març un grup d’alumnes de secundària van acompanyar a la nostra alumna Zochil Urbina a la gala final “dels valors del treball” que se celebrà a l’Auditori de Barcelona, ja que ella va quedar com a finalista a la categoria “11è valor del treball”, entre dos mil alumnes participants de tot Barcelona. A l’aula van treballar els 10 valors del treball, amb explicacions, dramatitzacions i audiovisuals. Llavors el repte era descobrir cadascú quin seria l’11è valor de treball, pensar-ho, definir-ho i explicar-ho a través d’un exemple. GALA FINAL DELS VALORS DEL TREBALL
Zochil, els/les guanyadors/es i finalistes amb l’alcalde Jordi Hereu i més personalitats.
!" "
# !
Treballem i ens divertim. Grup 2 Entre papers i colors…
De Pebbles em disfressaré i a tots encisaré.
Retallem i enganxem i, les finestres, decorem.
Realment no sabia que tant m’agradaria.
Pintar amb ceres m’agrada i ho faré una altra vegada.
Moments per ImagInar…
Amb aquesta roba no sé de què em disfressaré.
M’agrada molt gronxarme i com ocell enlairarme.
El dinar ja hem preparat i, a taula, tenim el plat.
Amb la meva punteria … bitlles, tremoleu, perquè ara caureu!
toquem, mirem i escoltem Un dels llocs on els nois del grup 3 més es diverteixen, és la nova sala d’estimulació sensorial que estem organitzant a l’escola. Dins d’aquest espai trobem diversos materials per poder experimentar diferents possibilitats i sensacions amb el cos d’una manera lliure, sense gaires normes, i amb la mínima intervenció de l’adult.
Un del materials que podem trobar són coixins vibratoris i pilotes de diferents mides i textures.
També tenim una piscina plena de pilotes de la qual poden fruir. Els nois utilitzen el material de la manera que més els agrada i amb ell experimenten totes les seves possibilitats... les pilotes no sempre són per a fer-les botar ...
Disposem de plomalls de diferents mides i colors.
A les parets hi ha la possibilitat de tocar objectes, que estan penjats, amb diferents textures, colors i formes. Al costat de la sala d’estimulació hem habilitat una altra sala fosca, on experimentem amb la llum i els sons.
Encara ens queda un llarg recorregut fins obtenir el material de què ens agradaria disposar, però de ben segur que és un espai on, com ja hem dit, els nois s’ho passen d’allò més bé.
Som el grup 4, Ens agradaria explicar la importància de poder fer coses per nosaltres mateixos. Encara que les fem malament... podem intentar-ho! A casa podem parar i desparar la taula, ajudar a preparar el sopar o l’esmorzar dels caps de setmana. Podem fer una llista de la compra i buscar-ho al super, carregant el carro o portant les bosses a casa. Podem intentar dutxar-nos sols o eixugar-nos el cos, pentinar-nos, preparar-nos la motxilla, tallar els aliments, trossejar la fruita... És molt gratificant fer-nos un pastís, fer-nos un entrepà, un suc de taronja. Ens agrada fer el decorat de la obra de teatre, comprar-nos el material que necessitem, pintar objectes, encara que no ens quedin del tot bé... Poc a poc anirem creixent i guanyant en Autonomia Personal. Ens podem fer un entrepà, de pa amb tomàquet i embotit que hem comprat al super. Fem el vocabulari, escollim de què el volem fer, seguim la seqüència temporal i... ens el mengem !
També ens podem fer el nostre pastís d’aniversari
Fem el decorat i complements dels Picapedra perquè ens encanta disfressar-nos per Carnaval i preparar les nostres coreografies.
Fem encàrrecs per l’escola i anem del barri.
a comprar a les botigues
Al menjador, ens defensem amb els coberts nosaltres sols. Intentem anar millorant i ser més autònoms.
Quan ens surten bé les coses, ho celebrem!
Fem una coca de llet condensada! Els alumnes del grup 5 vam fer una coca de llet condensada. Primer de tot vam haver de comprar els ingredients al supermercat per poder fer la recepta. Ingredients: v 1 pot de iogurt natural (el pot ens servirà com a mida de mesura dels altres ingredients) v 3 mides de farina v 1 mida d’oli v 3 ous v 1 sobre de llevat v 1 pot de llet condensada descremada v mantega per untar el motlle Elaboració: Trenquem els ous i els batem bé en un recipient. Tot seguit afegim el iogurt, la farina l’oli, el sobre de llevat i el pot de llet condensada i tornem a batre fins que quedi sense grumolls. Després agafem un motlle i l’untem amb mantega i una miqueta de farina perquè no s’enganxi. Ho posem al forn a 180º (s’ha d’encendre quan comencem la recepta) uns 20 minuts fins que veiem que ja està al punt. Un cop freda ja la podem menjar!
A remenar!
BonĂssima!
&21&856 '( 3267$/6 1$'$/(148(6 Aquest any per felicitar el Nadal a entitats, famĂlies i altres escoles, hem tornat a fer el concurs de postals nadalenques en el qual han participat tots els/les alumnes. AquĂ teniu una mostra de les postals amb la postal guanyadora i el seu autor:
3(5 1$'$/ (/6 *5836 , +(0 )(7 /$ 5(35(6(17$&,� 'œ81 &217( +D HVWDW XQD DGDSWDFLy PRGHUQD GHOV SRUTXHWV (O SHWLW TXH WRFDYD OD JXLWDUUD HOqFWULFD HV IHLD XQD FDVHWD GH SDOOD HO PLWMj TXH WRFDYD OD IODXWD HV IHLD XQD FDVHWD GH IXVWD L HO PpV JUDQ TXH WRFDYD HO SLDQR HOqFWULF HV IHLD XQD FDVHWD GH SHGUD 7RWV DMXGDWV SHU OHV VHYHV DPLJXHV OHV SRUTXHWHV -XQWV EDOODYHQ HO ³5RFN GHOV SRUTXHWV´ (O OORS VHœOV YROLD PHQMDU L WRW EDOODQW XQD FXPELD ³ /D FXPELD GHO OORS IHURWJH´ YD OOHQoDU OHV FDVHWHV PHQ\V OD GH SHGUD TXH FRP TXH HVWDYD WDQ EHQ IHWD QR OD SRGLD HQGHUURFDU )LQDOPHQW FRP TXH QR HUD GROHQW HV YD IHU YHJHWDULj L DPLF GH WRWV HOV DQLPDOV -XQWV YDQ FHOHEUDU HO GLD GH 1DGDO
HAITAM EL KAISSI
Encetarem en aquest número de la revista de l’escola, una sèrie de jocs populars catalans, que al llarg de la seva història han estat o estan a punt de desaparèixer. En primer lloc i primer joc popular m’agradaria explicar-vos el joc de les bitlles. El joc de bitlles és ben conegut i estès arreu del món. La forma de joc de bitlles més estesa arreu dels Països Catalans és la que consta de sis bitlles, encara que hi ha comarques dels Pirineus, com als Pallars, que hi juguen amb nou. El joc es compon de sis bitlles i tres bitllots. Són peces de fusta, generalment d'alzina o roure, que es planten a terra i s'han de fer caure amb els bitllots. La seva alçada, diàmetre i forma varien segons les poblacions. L'objectiu del joc és bàsicament fer caure les bitlles plantades a terra amb l'ajut dels bitllots. La forma més corrent és jugar a fer bitlla, és a dir, a deixar una sola bitlla plantada, fent caure les altres cinc. Les bitlles se situen en dues fileres paral·leles de tres, i perpendiculars a la direcció de tir. La distància entre la base de les bitlles és, aproximadament, el gruix del bitllot. Antigament, els jugadors, tiraven des d'una distància variable segons els pobles i l'habilitat dels participants al joc. Es comptaven deu o dotze passes, uns onze metres, per als adults. Abans només hi jugaven els homes, avui ho fan homes i dones. Quan es juga a fer bitlla cal deixar una sola bitlla plantada a terra, amb el llançament d'un, dos o tres bitllots. Quan es fan caure totes les bitlles a terra es diu que s'ha fet llenya. Pel que fa a la puntuació hi ha diverses modalitats. Si es juga a punts, cada bitlla caiguda és un punt i si es fa bitlla val més punts. Pot jugar-se individualment o per equips. En aquest cas s'acumulen les tres millors puntuacions aconseguides pels jugadors d'un mateix poble. El joc de bitlles, com a joc d'adults, ha estat a punt de desaparèixer en èpoques ben recents. Les bitlles usades pels pobles de les comarques meridionals tenen una base de 8cm, amb una anella de ferro de 3mm i una alçada de 42cm.Els bitllots tenen una base de 7cm i una alçada de 27cm. A Catalunya els encarregats d'introduir el joc, com tantes altres coses, van ser els romans. Als catalans ens va agradar molt aquest joc i en vam fer la nostra varietat: LES BITLLES CATALANES.
Xus Morales Gil Departament d’Educació Física.
Ajuntar rajoles petites d’una a una formant un mosaic, és el que hem realitzat els alumnes del grup 6 a l’ àrea de plàstica. La tasca ha estat captivadora, divertida i molt entretinguda. Per una estona ens hem oblidat del que passava al nostre voltant. Quan anàvem elaborant aquesta tasca de colors i diferents formes cada vegada ens sentíem més orgullosos d’aquesta petita obra d’art sorgida de les nostres mans. La tècnica que hem utilitzat ha estat: 1- Escollir el tipus de rajola i el disseny del treball.
2- Dibuixar el motiu si és necessari.
3- Enganxar una a una les rajoletes.
4- Quan el mosaic està eixut es pinta la safata.
5- Quan la pintura està eixuta hi posem el grifi i després de 5-10 minuts netegem el mosaic amb un drap humit fins que queda net.
I aquí teniu el resultat de la nostra petita obra d’art
EL GRUP 7 FEM UNA ESTONA DE JARDINERIA CADA SETMANA, TENIM 5 PLANTES A L’AULA QUE ANEM TRASPLANTANT I REGANT, I LES
Vaig a buscar aigua per a regar les nostres plantetes !!!
VEIEM CRÈIXER POC A POC. ENS ALEGREN L’ AULA
I TAMBÉ ENS LA PERFUMEN. RANOI! Com pesa aquesta gerra ! Ajuda´m a portar-la
! “AGAFEM L’AIGUA DEL LAVABO AMB LA REGADORA I LA PORTEM CAP A L’AULA”
“ VAIG A REGAR AQUEST MATRIMONI I AL CLAVELL MORO”
³7$0%e $1(0 $/ -$5'Ë '( /¶(6&2/$ $ 0,5$5 727(6 /(6 3/$17(6 , 5(*$5 /(6 2+++ 0,5$ 48( ',9(57,7 e6 5(*$5 $0% /$ 0¬1(*$ 6, 12 $1(0 (1 &2037( (16 08//$5(0 (/6 3(86 ³
³0¶$*5$'$ 02/7 $55(1&$5 /(6 +(5%(6 '(/ -$5'Ë´
³ 7$0%e 5(*8(0 /(6 9(5'85(6 3/$17$'(6 $/ -$5'Ë (1&,$06 &(%(6 $3, &$5;2)(6 ´
4Xq VHTXHV TXH HVWDQ DTXHVWHV SODQWHV 0LUHX TXLQHV IXOOHV PpV PDTXHV L YHUGHV
´0LUD TXLQ OOLUL PpV PDFR µ
GRUP 8 : IMPRESSIONS D’UN GRUMET L’ últim trimestre del curs farem un taller per aprendre a manejar un vaixell de vela, aprendre les parts del vaixell i les coses del vaixell i les coses que té i ajudar la tripulació a portar el vaixell. El vaixell es diu Far Barceloneta. El mes passat vam anar a veure el vaixell amb una altra escola. A mi em va agradar el vaixell per fora, però per dins no, perquè era molt estret, el lavabo, home, estava bé per a una persona menuda, però per a una persona alta, no. A dins del vaixell hi havia una porta i a dins estava el motor que era gran. El timó era molt maco. Hi havia un altre vaixell petit que m’agrada molt perquè et podies caure a l’aigua i mullar-te. També hi havia un altre vaixell molt gran que estava bé per navegar mar endins. JORDI El dia 28 de Febrer van agafar el metro, la línia groga fins la Barceloneta. - A partir d’abril anirem cada dijous en un vaixell que es diu Far Barcelona a aprendre a navegar. Serem grumets. Anirem el grup vuit i una altra l’escola que es diu Vil·la Joana.
YERALDINE El grumet és un jove aprenent de mariner que ajuda la tripulació. En la seva feina els grumets realitzen les feines de pesca marina des d'una embarcació. Els grumets s’encarreguen de la neteja del vaixell. El vaixell és de color marró. També té una bandera de color vermell. El vaixell té una capitana que mana la tripulació de 2 mariners i tots nosaltres que serem FANNY GRUMETS. Aquest any farem un taller de grumet a la Barceloneta per navegar. També farem activitats de l’ ofici de grumet. El 26 de febrer vam anar a conèixer l’ altre col·legi i va ser molt divertit. El dia va ser molt bonic perquè el vaixell era molt gran i tenia ulls de bou i vuit llits i una cuina i el lavabo molt petit. I farem moltes activitats per navegar. El Far Barcelona és molt bonic. El 7 d’ abril començarem les activitats amb l’altre col·legi que es diu Vil.la Joana. ZOCHIL Aquest any farem una activitat que es diu grumet i que ens ensenyarà a ser mariners. Vam fer la sortida per conèixer l’altra escola amb la que farem l’activitat i per conèixer la tripulació i ens van ensenyar els vaixells. Anirem a fer aquest taller per aprendre a fer nusos mariners i aprendre a navegar. Era un dia bastant calorós i vam veure el vaixell per dins. JOSE El dia set d’abril anirem a fer el taller de Grumet per aprendre a navegar en un vaixell de vela. També anirem amb un grup d’alumnes d’un altre col·legi i tots farem de grumets. El vaixell és petit i quant hem entrat a dins es veia més gran. Té una cuineta petita i té vuit llits per dormir. El vaixell pot navegar molts dies. El vaixell gran és millor barco que el petit. Amb el vaixell gran poden fer aventures per tot món. També
poden fer una carrera amb un altre vaixell d’un altre país. En el taller de Grumet hi ha dos vaixells, un per navegar i un altre per aprendre a fer les feines de mariner. ORLY
GOLETA FAR BARCELONA
MÉS INFORMACIÓ SOBRE EL PROJECTE GRUMET 1.- Definició de grumet: Noi que treballa en un vaixell, aprenent de mariner. En navegació, persona, quasi sempre jove, que aprèn l’ofici de mariner i col·labora en els treballs del vaixell. 2.- Què és el projecte “Grumet Èxit”? El GRUMET ÈXIT és un taller que té com a objectiu que l’alumnat sigui capaç de realitzar amb autonomia les maniobres de navegació a vela tradicional alhora que es treballen els valors associats a aquesta mena de navegació: treball en equip, assumpció de responsabilitats, valorar la funció de l’autoritat i respectar el medi. Així, el programa està pensat com un recurs pedagògic per a treballar, de manera adaptada i oberta, les competències bàsiques de l’ensenyament obligatori, al mateix temps que es presenta com una acció de sensibilització envers l’orientació professional en matèria de competències marineres i es fomenta l’aprenentatge d’un ofici i la inserció laboral. A més de la competència comunicativa lingüística i audiovisual i de la competència d’aprendre a aprendre.
Far Barcelona
Far Barceloneta
3.- Qui organitza el programa Èxit “Grumet”? El taller és fruit de la col·laboració del Consorci el Far i el Consorci d’educació de Barcelona. El programa Grumet- Èxit posa a l’ abast dels centres d’educació secundària un projecte educatiu fonamentat en els valors de la navegació tradicional.
&DO WULDU OHV PLOORUV WDURQJHV (OV GLMRXV SUHSDUHP VXFV GH WDURQMD L YHQHP FDGD VXF D XQ HXUR eV VLPSjWLF &DO HQFHQGUH HO PRWRU 7UHEDOOHP HQ ³FDGHQD´ /D WDOOR SHU OD PHLWDW $PE IRUoD &ULGD O¶DVFHQVRU 4XDQ VyQ IHWV HOV VXFV SXJHP DO SULPHU SLV L PXQWHP O SUHSDUHP OD ³SDUDGHWD´
$UD D HVSHUDU DOV FOLHQWV
$ YHXUH VL WURER HO VHX QRP /D FDSVD GHOV GLQHUV pV PROW LPSRUWDQW GLQV SRVHP HOV GLQHUV TXH FREUHP L GRQHP HO FDQYL 'H YHJDGHV SRUWHP HOV VXFV QRVDOWUHV PDWHL[RV 6HPSUH HP WRFD D PL $PE HOV GLQHUV TXH JXDQ\HP DO OODUJ GHO FXUV DO ILQDO DQHP D XQ EDU D GLQDU
A LA NOSTRA ESCOLA, ELS/LES ALUMNES DEL GRUP 8 HAN PARTICIPAT ALS JOCS FLORALS AMB UNES NARRACIONS CENTRADES EN LA TEMÀTICA D’AQUEST CURS : EL MAR !
PRIMER PREMI
ELS CINC INVESTIGADORS Un grup de cinc adolescents passa les vacances d’estiu a l’illa Kirin ( illes Andreanos). Són tres noies, la Júlia, la Maria i la Marta i dos nois, el Miquel i el Pep. Volen saber si hi ha un castell en runes. Van quedar el primer dia de vacances per anar a buscar el castell. Finalment troben el castell i entren. Es troben uns quants passadissos i decideixen tirar per la dreta. El Miquel es perd. De sobte el Miquel es troba un vampir que el persegueix. Es troba uns alls i es protegeix i també una estaca. El Miquel aconsegueix escapar i veu que els altres estaven a la platja i els explica el que li ha passat. Després fan busseig i es troben un vaixell enfonsat, hi entren per investigar. Veuen un tauró i s’amaguen. També hi veuen un cofre ple de joies i monedes d’or. La Júlia, la Maria, la Marta, el Miquel i el Pep es van repartir el tresor entren ells i amb la seva família. Van acabar les vacances feliços i potser tornaran a l’any que ve a fer aventures més. Jordi Sánchez
LES TRES SIRENES.
Les Barques
Hi havia al mar tres sirenes que es deien Marta, Carolina i Maria que vivien al palau del fons del mar. Tenien un pare que es deia Israel i un germanet que es deia Aleix. Les sirenes tenien tres amigues que eren la Carlota, la Tània i la Núria, que eren germanes. Les sirenes parlaven de les seves coses.
El José Mª i la seva amiga Ana han anat a pescar en una barqueta. Al fons de mar es veien dofins i peixos. Va passar una barqueta amb dues noies, que es deien Lizzeth i Laura. Les noies van saludar el José Mª i l’Ana. Llavors les dues barques van anar a una illa que estava molt lluny. Després van caminar pels camins de l’illa fins que van trobar una cabana que estava abandonada. Lizzeth va fer una foguera per fer el sopar. Més tard es van posar a dormir i de sobte van escoltar un soroll molt fort. Era un arbre que va caure. Com que s’havien despertat pel soroll se’n van anar a passejar per la platja. Després van fer una festa i després se’n van anar a dormir. Al dia següent es van ficar al mar per nedar i van veure uns dofins. Es van fer amics i van estar tot el matí jugant amb ells. Al tarda van agafar les barques per tornar a casa. Tots estaven molt feliços perquè havien fet nous amics, els dofins. Mai oblidarien aquell dia. Yeraldine González
Un dia jugaven a fet i amagar, llavors una de les sirenes, la Maria es va fer mal i es va posar a plorar. Després arriba el pare i diu a totes les sirenes del fons del mar que vinguin al palau de seguida perquè havien de curar la Maria. El pare li diu a la Maria: -“filla meva que no torni a passar”. Quan la Maria es va curar van celebrar una festa. Totes les sirenes vénen al palau perquè és la festa i és l’hora de dinar. Al palau, també va venir un príncep que tenia un regal per a la Marta. La Marta es va enamorar i es volia casar amb al príncep. Però la Maria també es volia casar amb el príncep i el pare li diu que no perquè el príncep volia casar-se amb la Marta. Van celebrar una festa i van venir totes les sirenes del mar. Es van casar i van tenir fills. El pare de les tres sirenes es va posar a plorar perquè li va fer molta emoció. Tots eren molt feliços. José Mª Díaz
LES SIRENES DE LA CASA DE CORAL
ENAMORATS DEL MAR
Selena i les seves amigues vivien al fons del mar. Les seves amigues es deien Fanny, Yeraldine i Riki. Un dia estaven les quatre amigues juntes a la casa de coral de la Riki, estaven menjant i la Fanny els va dir una notícia molt dolenta: que se n’anava del seu grup, perquè havien arribat altres amigues a viure al mar. Selena, Yeraldine i la Riki es van sentir molt malament perquè la Fanny se n’anava del seu grup i es van quedar plorant.
La Carolina se’n va al mar a banyar-se. Es posa a nedar i va a jugar amb la sorra del fons del mar. Després puja i mira el cel i veu molts ocells. A la platja l’esperava el seu xicot Josep Maria, la Carolina surt de l’aigua i li diu al Josep Maria: -“Tinc a gana d’esmorzar una hamburguesa picant.”
Després la Riki li diu a la Selena i a la Yeraldine que es quedin a viure a la seva casa de coral. La Selena i la Yeraldine diuen que sí. Les tres amigues van viure juntes. Després d’un temps la Fanny torna amb elles perquè les enyorava molt. Finalment totes van viure felices a la casa de coral del fons del mar. Zochil Urbina
Per la tarda se’n van de passeig pel port mirant els vaixells. Al final, Josep Maria regala un anell a Carolina, ella està feliç i li dóna un petó d’amor. Al dia següent José Maria el van cridar per a anar cuiner en un vaixell molt gran que aniria per tots els mars. Llavors els dos enamorats es van dir adéu molt tristos. Van passar molts mesos José Maria va tornar al port, on la Carolina l’estava esperant molt enamorada. Tots dos enamorats pensan casar-se molt aviat a l’església del poble.. Josep Maria i Carolina van viure junts tota la seva vida. Fanny Villao
Joan a l’illa Hi havia una vegada tres sirenes que es deien Clàudia, Violeta i Marta. Un dia, la Violeta estava molt trista perquè no la deixen anar al ball que es fa al palau del príncep Santiago que viu a l’illa Nalu. Però la madrastra de les sirenes no deixa anar a la Clàudia perquè ha de rentar els plats. A la Clàudia li apareix una fada i li diu que no plori, que pot anar al ball i que ella l’ajudarà. Quan arriba al palau es troba amb el príncep Santiago. El príncep Santiago li diu a la sirena Clàudia si vol ballar tota la nit. Però la sirena ha de tornar de seguida al mar perquè ella no pot respirar gaire fora de l’aigua. Al dia següent, el príncep Santiago va anar a buscar-la a la casa de les sirenes. Li obra la porta la sirena Clàudia i el príncep Santiago li diu: - Perquè m’has deixat sol al ball ? Clàudia contesta: -Perquè estava fent feina a casa. El príncep Santiago parla amb la sirena Clàudia i finalment li pregunta si vol casar-se. La sirena abans de contestar-li, ha de dir la veritat de la seva vida. La Clàudia li explica també al príncep que la seva germana Violeta està enamorada d`ell i per això no pot casar-se amb ell. Però el príncep li diu que ell l’estima a ella i finalment es van casar i van ser molt feliços. Mª Rosa Gómez
El Joan és un noi de 21 anys i la seva germana té 19 anys. Els seus amics,el Ronaldo i la Marta estan esperant-lo a ell i la seva germana Lili al port per anar de vacances a l’illa. Van arribar a una casa de la platja i van deixar la bossa a l’ habitació per nedar a la platja. Després van arribar tres homes a la casa de la platja per amagar-se de la policia. En Joan va veure els tres homes a la seva casa. En Joan els va peguntar qui eren i ells van dir que eran tres homes que estaven de vacances. Dues setmanes després en Ronaldo va mirar les notícies i va veure els tres homes que van matar un guàrdia. En Ronaldo va explicar a tots els amics que els tres homes eren assassins. En aquell moment un dels homes estava escoltant i va disparar a Ronaldo, els altres van sortir corrent al bosc. Més tard en Joan va pensar com podia atrapar els tres assassins i les noies es van amagar en una cova petita en un turó. En Joan va matar un dels assassins i després va agafar la pistola del mort i va matar els altres dos assassins. Al dia següent va arribar la policia a l’illa. Un any després en Joan i la Marta es van casar i la seva germana va ser una policia molt bona i famosa a tot el món. Orly Cercado
ELS TRES JOVES DE LA PLATJA El Daniel i en Julian se’n van a la platja. La cosina del Daniel, la Berta, ha proposat unes vacances en vaixell. En Daniel li va dir: -D’acord, quedem tots en la platja a les 12:30 del mig dia per sortir. Se’n van tots tres amb vaixell. Passen 2 hores i ja són les 2 de la tarda. Es posen a menjar. Més tard, a la nit, resulta que la Berta es cau a l’aigua i en Daniel i en Julian es desperten i li llancen un salvavides. S’acosta un tauró i se la menja i els dos nois s’espanten molt. Surten corrent amb el vaixell a demanar ajuda i després quan es tranquil·litzen van a la policia i li expliquen a la cap de policia el que ha passat amb la seva amiga Berta. En Daniel i en Julian estaven molt tristos. Sandra, la cap de policia, els ajuda molt. Finalment el Daniel va trobar l’amor de la seva vida, perquè es va enamorar de la Sandra. Al final es van casar i van ser feliços i van menjar moltes perdius. Jose Perrula
HAN ANAT A
HA CONFECCIONAT
D’AQUESTA
ELS GRUPS 1,2,3,4,5 I PART DEL 6
EL DEPARTAMENT DE LOGOPÈDIA
UNS QUANTS CONTINGUTS
QUE
POWERPOINT
A FER
TANT AGRADA
PER
HIPOTERÀPIA.
ALS / A LES NOSTRES
TREBALLAR
LL LLOGOPEDES: MERCÈ MESTRE, SÍLVIA BORT i ROSER CASAMITJANA
ACTIVITAT
UN
LA FOIXARDA
DEPARTAMENT DE LOGOPÈDIA
ALUMNES.
Els nens i nenes d’infantil, primària i alguns de secundària, anem a l’Hípica la Foixarda a muntar a cavall, a fer hipoteràpia. La hipoteràpia utilitza el moviment del pas del cavall com a eina terapèutica i d’estimulació per al tractament de diferents afeccions físiques i mentals. El cavall al pas transmet al seu genet 110 impulsos per minut i una sèrie d’oscil·lacions, desplaçaments i rotacions... que simulen els moviments de la marxa humana. Anar a cavall és com caminar assegut. Quan arribem a l’Hípica ens esperen l’Actriz i el Jato, que estan preparats amb la cabeçada, la sella i la manta, perquè hi muntem. Pugem per una rampa adaptada, que ens queda a l’alçada del llom del cavall, i un cop dalt del cavall anem fins a la pista on muntarem 20 minuts. A la pista fem diferents exercicis en funció de les nostres capacitats, alguns pugem amb sella, altres amb manta, altres fem Backriding (muntar amb l’adult al darrere) i altres fem volteig.
Mentre ens esperem per muntar hi ha un poni que es diu Wini, al qual li donem de menjar pastanagues, i ens deixa fer els hàbits de neteja amb els raspalls, un per al cos i l’altre per a la crinera i la cua.
Arlet Ferrando (Fisioterapeuta)
Impressions d’una amazona
El dijous vaig anar als cavalls em va agradar molt. Vaig muntar el cavall blanc i també em vaig divertir amb els nens de la Mercè Florit, la fisio Marta i el Xus. Quan muntava al cavall em feia una mica de por. M’ha portat una noia que es diu Jenny i m’ha donat un barret. Hem anat amb l’ autobús fins la pista de la Foixarda. Després vaig visitar les quadres on descansen els cavalls, va ser molt divertit . Cristina Núñez - Grup 8
RECETA DE COCINA: Ensalada de Arenque en abrigo ¡ Hola ! soy ALLA, soy ucraniana y soy nueva en el cole Concha Espina. Yo y mi madre Elena queríamos explicar una receta de mi ensalada favorita que es típica de Ucrania. Ingredientes : -200 gr. de arenque -1 cebolleta -2 patatas cocidas -2 zanahorias cocidas -2 remolachas cocidas - Medio bote de mayonesa -1 huevo cocido - Perejil picado
Cómo se hace : La ensalada tiene 5 capas : -La primera se pone el arenque cortado en trozos grandes. -La segunda, la cebolleta cortada muy fina. -La tercera, la patata cocida rallada. -La cuarta, la zanahoria cocida rallada. -La quinta, la remolacha cocida rallada. Entre capa y capa se unta con la mayonesa y al final también. Para decorar se pone por encima el huevo rallado y el perejil cortado muy fino. ¡ Buen provecho ! Alla POR LOS AFECTADOS DE JAPÓN Y DIFÚNDELA ¡¡¡¡Señor, quiero decirte gracias, porque hoy me desperté y sabía dónde estaban mis seres queridos. Porque esta mañana mi casa estaba en pie, porque esta mañana no estoy llorando a mis hijos, mi esposo, mis padres, mi hermano o hermana que necesitan ser rescatados debajo de una pila de cemento, porque esta mañana pude tomar un vaso de agua, porque esta mañana no estoy planificando un funeral, y ante todo te agradezco señor que todavía estoy vivo y tengo voz para pedir por la gente de Japón. Señor, te ruego a ti, el único que hace posible lo imposible. Único que transforma la oscuridad en luz, te ruego que les des fuerza a todas las personas que están sufriendo; que les des la paz que supera cualquier entendimiento; que abras las calles para que la ayuda llegue; que proveas doctores, enfermeras, comida, agua y todo lo que ellos necesiten. Por favor, juntos por la gente de Japón. Atentamente MARY SOTO (Mamá de Heyler)
ES MEREIXEN EL NOSTRE ESFORÇ El meu fill, alumne d’aquesta escola, acaba de fer quinze anys. Més aviat o més tard n’haurà de marxar i els pares estem amoïnats perquè no sap fer pràcticament res. No sabem si podrà anar en un centre de dia, ni res. Vull dir que no el veig en un taller ocupacional; la decisió dependrà dels especialistes. Potser l’ haurem de tenir a casa, potser, potser… En els casos greus --i vés a saber si també en els no tan greus --sempre hi plana un “potser “. Sigui com sigui, els seus pares volem que estigui bé i que els especialistes en autisme se n’encarreguin, si cal, i que no hàgim de ser únicament els pares els que l’ agombolem. És per això que uns quants pares hem creat l’associació APAM. Pretenem que l’ administració pública converteixi un dels pavellons de l’actual presó Model de Barcelona --quan tanqui com a presó, és clar-- en un centre de dia, una residència i un centre de referència per als afectats del trastorn de l’espectre autista (TEA). Per sort, després de moltes gestions, hem aconseguit que tots els partits polítics de la gerència del districte de l’Eixample hi donin el vist-i-plau (Plenari del Districte de l’1 de març 2011: paraules textuals: “El Plenari del Consell del districte acorda reservar un espai dels equipaments en la futura àrea de l’actual Model a la patologia de l’autisme i dels seus trastorns associats. Aquest equipament podria oferir serveis en un centre de dia, una residència i un centre pilot d’atenció ambulatòria de referència per atendre aquest tipus de malalts...”) Per tant, cal suposar que tindrem el centre de dia i la residència per als TEA – és clar que no sabem ni el dia ni l’any, per tal com les administracions estan en crisi, com ara tots--. Malgrat això, nosaltres, els d’APAM, pesem que podem ser moderadament optimistes. Ara bé, la tercera pota que deia, el centre de referència, ja no el tenim tan clar: voldríem que fos un lloc de trobada per als pares, un lloc on els especialistes ens poguessin donar una mica de llum, una sala de conferències, una biblioteca especialitzada en TEA, un lloc on anar perquè se’ns donessin respostes a les mil i una preguntes que ens fem, on poder acudir quan el nostre fill tingui una crisi d’agressivitat, etc. I, per què no, un observatori de l’autisme. Ja hi tenim fil a l’agulla: quan ho tinguem ben clar, demanarem una entrevista al conseller Cleries perquè prengui consciència de la necessitat d’aquest centre de referència, que ho seria per a tota l’àrea d’influència de Barcelona i, per què no, de tot Catalunya (com ara ho serà la Fundació Guttman). Des d’APAM us fem una crida perquè ens doneu suport, perquè ens doneu idees del que podria ser un centre de referència, és a dir, de tot allò que ens preguntem i que ningú ens sap respondre. Esteu convidats a les reunions d’APAM per fer coses pel futur dels nostres fills. Ho tenim comprovat: si no empenyem –emprenyem?—l’administració pública ben poca cosa farà a un col·lectiu que no piula. JOSEP SURROCA i NÚRIA QUINQUILLÀ, pares d’en ROGER, 19 de març de 2011 Tel. 93 265 64 28
Els alumnes del grup 8 : Orly Cercado, Jordi Sánchez i José Perrula han realitzat l’entrevista a la Glòria, que comparteix amb l’Aurora el treball de consergeria de l’escola. Per un dia han fet de periodistes. P- En què consisteix el teu treball? G- La meva feina són vàries coses: és atendre les persones de l’escola, agafar el telèfon, tenir cura de les claus, fer fotocòpies, en resum, fer les peticions de l’escola, dels alumnes i del professorat. P- T’agrada aquesta feina? G- Sí, m’agrada molt. P- On treballaves abans? G- He fet diferents feines des d’una botiga fins a una agència de publicitat, també he netejat oficines, he fet disseny gràfic i muntatge d’aparadors. Fa quatre anys que vaig preparar-me les oposicions de Conserge i en fa tres que estic treballant. P- Quins estudis has realitzat? G- He fet els bàsics com si fos l’ESO i després he fet cursos; a l’Escola Industrial vaig fer ceràmica, aparadorisme i idiomes: el francès. Sovint he compaginat el treball amb la formació. P- Des de quan treballes? G- Treballo des dels setze anys si ara en tinc més de quaranta. P- A on has nascut? G- He nascut a Barcelona. P- Tens marit i/o fills? G- Tinc marit i dos fills. P- Acabes molt cansada al final del dia? G- Sí, acabo molt cansada, perquè no només faig la feina d’aquí, sinó que també arribo a casa meva i tinc unes quantes coses a fer. P- Com és que treballes unes setmanes al mes i unes altres l’Aurora? G- Perquè hi ha un conveni especial de prejubilació de les persones que treballen més de trenta anys com a funcionàries, és el cas de l’Aurora. S’hi poden acollir i treballar una setmana al mes, aleshores jo treballo tres setmanes al mes i l’Aurora, una. P- Quines aficions tens en el teu temps lliure? G-A mi m’agrada molt l’art i quan puc vaig a veure exposicions, m’agrada molt passejar, estar amb la meva família i els meus amics o amigues, escriure alguna cosa, a vegades, quan em ve al cap, en fi, no sé, no només una cosa. També m’agrada escoltar música i més coses. P-T’ agraden els esports? G- M’agrada l’esport, m’agrada més practicar-ho que veure-ho des de la tele . A vegades he fet alguna cursa, alguna petita cursa de barri, de festes majors o així. No és per dir que faig esport, però n’he fet alguna vegada, he participat en una petita cursa a les festes del meu barri “Sant Andreu” on visc o amb les meves amigues ens hem apuntat en una cursa solidària de les dones o coses així. P- Tu mires el futbol, sí o no? G- Miro només el futbol que practica el meu fill, que fa futbol sala i vaig a veure alguns dels seus partits, però no m’agrada. P- Quin país del món t’agrada? G- Bé , jo el món no l’he recorregut. He vist pocs països, però puc dir que Espanya sencera és molt bonica i molt variada... m’agraden molts llocs d’Espanya. P- T’ agraden els alumnes i l’escola on treballes ara? G- Sí, m’agraden molt. M’agrada aquesta escola. He estat a vàries escoles, però m’agrada molt aquesta. He descobert un altre món i he de dir que, com a persona, és molt enriquidor. Moltes gràcies Glòria !
Us desitgem molta sort ! ========================================= Recordem l’Ani... El dia 5 de juny de 2010 ens va deixar la nostra companya i amiga Ani, que va estar més de 25 anys treballant com educadora a la nostra escola. Enguany volem dedicar-li aquesta revista i per això publiquem la carta que li vam fer en el seu comiat.
“Dicen que la vida de una persona se asemeja a un árbol, que se alimenta de la tierra, del sol, del aire… El árbol de tu vida, el que hemos conocido a lo largo de tus 46 años, ha crecido decidido, alegre, fuerte, vital. Se ha alimentado de una profunda raíz: tu familia que te ha proporcionado amor, felicidad, proyectos, ganas de tirar hacia adelante… Otra raíz importante ha sido tu escuela , una escuela “especial” llena de niños “especiales”: “tus niños”, como les llamabas siempre… y de compañeros que nos convertimos en amigos. Nuestras vivencias también han alimentado de manera significativa nuestras vidas. A partir de ahora tu voz no sonará por los pasillos, ni tus risas en las clases. Ya no disfrutaremos de tu sentido del humor, de tu intuición natural, de tus buenas ideas, de tu manera simpática y peculiar de decir las cosas y hacernos reír. Nos acordaremos de los buenos ratos, de las anécdotas vividas, de los conflictos resueltos… pero sobretodo recordaremos tu fuerza, tu manera de afrontar la vida, la tranquilidad que nos transmitías y la energía positiva que nos contagiabas. Has sido, hasta el final, un ejemplo para todos y formarás para siempre parte de nosotros. “Gracias Ani por haber sido así”. Te queremos