# $% % &&$ $ * " $% % & +
'(())) "
!" (
SUMARI EDITORIAL FLASH DE NOTÍCIES DE L’ ESCOLA CONCURS DE POSTALS GRUP 1-2 : US ENSENYEM ELS NOSTRES ESPAIS GRUP 3: LA PISSARRA DIGITAL GRUP 4: TREBALLEM EL CARNAVAL GRUP 5 : FEM PA GRUP 6 : ELS MESOS I LES SEVES DITES CARNAVAL 2013 A L’ ESCOLA GRUP 7 : FEM ACTIVITATS DE PRETALLER GRUP 8 : FEM OBSERVACIÓ GRUP 9 : RECICLEM OBJECTES GRUP 10 : ELS DIMARTS : TALLERS!! ENTREVISTA : MARTA SISTACH I A L’ ALBA SIMARRO BOMBOLLES A L’ ESCOLA DEPARTAMENT DE LOGOPÈDIA DEPARTAMENT DE FISIOTERAPIA LA PSICOMOTRICITAT A L’ ESCOLA LES FAMÍLIES PARTICIPEN BENVINGUTS A LA GRANJA ALUMNES Q MARXEN UN RECORD PER LA JUANITA
EDITORIAL De nou arribem a Sant Jordi, la nostra diada i també el dia en què editem la Revista Escolar. Aquest any és la número 21. Enguany s’estan creant campanyes mundials de l’EDUCACIÓ arreu del món... Però realment nosaltres ho podem celebrar? Creiem que és el curs en què, precisament, hem notat més les retallades en l’àmbit escolar i que s’estan també veient en instituts, universitats, subvencions per estudis, ajuts familiars, sous del professorat... La veritat, no és per celebrar res! Més aviat és per REIVINDICAR, també amb majúscules, els nostres drets i els dels/de les nostres alumnes, perquè realment són ells els que surten perjudicats. A la portada, tots els nens i nenes, nois i noies han fet molts dibuixos de peces de roba. La roba que escollim cada dia per posarnos, que ens agrada, amb la qual ens sentim bé i còmodes per dins i per fora. Roba de colors, alegre com nosaltres, que es renta cada dia, que estenem i que ens la tornem a posar; la roba que a la portada encara tenim mullada i de la qual degoten les lletres d’EDUCACIÓ... No volem que s’escorrin, sinó que es quedin amb nosaltres, perquè l’Educació és un pilar fonamental per a les persones, és un dret de tots i per a tots, és el FUTUR! NO L’ HEM DE DEIXAR ESCAPAR! Us agraïm molt totes les vostres aportacions i les boniques il·lustracions per a poder fer, entre tots i totes, que la nostra Revista sigui la més especial. Comissió de la Revista
Passeu, passeu. Us ensenyarem els nostres espais i on passem la moltes estones d'escola.
Quan arribem a escola guardem les jaquetes i les motxilles al penjador del passadĂs
Aquest any ens han posat una pica a la classe. On ens podrem rentar les mans i les dents
Aquí treballem amb l'ordinador. Tenim uns programes que ens agraden i motiven
I el racó del commutador. Quan pitxes passen coses molt interessants
Quan fem tasques a taula venim a aquesta aula amb taules que s'adapten i ens fan la feina més fàcil
El racó dels objectes penjats Toquem, estirem i mirem
AquĂ ens agrada jugar, moure'ns lliurement i sentir el nostre cos
Un espai de sensacions. On poder sentir, viure i integrar
ESPAIS PER A LA TENDRESA
Espai on poder tastar la tendra calidesa dels instants On ens trobem per calmar-nos quan estem tristos o angoixats. On ens trobem uns amb els altres i ens reconeixem On compartim emocions...
PER A LA DIVERSIÓ
En estones de joc, de treball, d'amistat, de relació amb el món.
PER A LES EXPERIÈNCIES
Espai on compartim el treball i tenim l'oportunitat de fer a través de la mà de l'altre o del seu acompanyament. Amb materials que ens agraden i ens motiven. I sempre amb un somriure.
Treballem el Carnaval Hem estampat les nostres mans per fer les mĂ scares.
I desprĂŠs les decorem...
Ens va venir a veure a la classe el senyor Carnestoltes.
L’Alessandra no va poder celebrar el Carnaval, però s’ho passa molt bé anant al gimnàs.
Grup 4
El grup 5 som uns panarres! Durant tot el primer trimestre del curs hem estat fent de forners i hem experimentat el gust de fer pa: pa d’olives, d’olives, pa de panses i pa de moniato per la Castanyada Castanyada ; també pa de nous per Nadal. *Mireu com ho hem fet...
Als queviures comprem olives negres, panses, nous i el moniato.
Els botiguers del barri ja ens coneixen ! L’Imma ens dóna la farina. Val 50 cèntims. Al forn hi comprem la farina.
*Els dijous anem al taller de cuina i ens mirem bé la fitxa dels ingredients i l’elaboració del pa. Treballem el vocabulari de les accions i aprenem a escriure les paraules... PA D’OLIVES
PA DE PANSES
PA DE MONIATO
Mirem, diem, escoltem,..
Memoritzem, busquem...
Mesurem, Afegim.
Tallem i triem.
PA DE NOUS
Escollim, barregem.
I per fi...
Amassem, amassem i tornem a amassar!
Aquest va ser el primer pa de prova que va ser petit i una mica cru, però estàvem molt contents!
Aquí us mostrem els panets abans d’ anar al forn. Com veieu cadascú li fa la forma com vol.
Alguns dies hem volgut fer un pa gran per repartir i compartir. Altres vegades n’hem fet molts i petits per emportar a casa i berenar amb la nostra família...
BON PROFIT !
ELS MESOS I LES SEVES DITES HIVERN
PRIMAVERA
EL GENER GELAT FA EL MAIG FLORIT I GEMAT.
ABRIL FINIT EL CAMP FLORIT.
JONATHAN
PEL FEBRER TREU FLOR L’AMETLLER.
ARSHAD
PEL MAIG, CADA DIA UN RAIG. MOHAMED
JONATHAN
QUAN L’ORENETA NO VE PEL MARÇ, L’HIVERN ÉS LLARG. HECTOR
JUNY BEN ASSOLELLAT, BON PA I BON BLAT. MARC
GRUP 6 ESTIU
TARDOR
EL JULIOL, EL MES DEL SOL. AROA
PER L’ AGOST, BULL LA MAR I BULL EL MOST. AROA
SETEMBRE HA ARRIBAT I L’ESCOLA HA COMENÇAT. HECTOR
OCTUBRE OCTUBRET, S’ENDUU LA CALOR I ENS PORTA EL FRED. ARSHAD
NOVEMBRE ENLLÀ AGAFA LA MANTA I NO LA DEIXIS ANAR. MOHAMED
PEL DESEMBRE VE NADAL I EL TIÓ CAGA UN REGAL. MARC
ELS NOIS DEL GRUP 7 JA ES PREPAREN PER AL SEU FUTUR LABORAL EN UN POSSIBLE TALLER OCUPACIONAL EN ACABAR LA SEVA ESCOLARITAT, PER AIXÒ REALITZEN DIVERSES ACTIVITATS DENOMINADES DE PRETALLER, JA QUE SÓN MÉS SENZILLES PERÒ SIMILARS A LES QUE ES FAN EN ALGUNS TALLERS OCUPACIONALS, COM: CLASSIFICAR; EMBOSSAR; ENROSCAR; ENSOBRAR; TAPAR; OMPLIR CAPSES, BOSSES O POTS; ETC. ALGUNES SÓN AQUESTES:
EN SAMAD SAP POSAR ELS TAPS ALS BOLÍGRAFS I ELS CLASSIFICA SEGONS EL SEU COLOR; LI AGRADA MOLT FER-HO I TREBALLA MOLT RÀPID QUAN ES CONCENTRA!
L’ARNAU SAP CLASSIFICAR ELS “BOTONS” SEGONS EL SEU COLOR INTRODUINT-LOS DINS DE LA CAPSA CORRESPONENT, I HO FA AMB FORÇA ATENCIÓ I INTERÈS!
EN HEYLER EMBOSSA 3 BOLÍGRAFS, UN DE CADA COLOR, I DESPRÉS COL·LOCA LA BOSSETA, JA PLENA, EN LA SAFATA CORRESPONENT, ÉS MOLT AUTÒNOM I FORÇA RÀPID!
EN JAUME SAP ENROSCAR ELS CARGOLS AGAFANT LA ROSCA DEL MATEIX COLOR, I QUAN ACABA ELS POSA DINS LA SAFATA BLAVA, HO FA MOLT BÉ I TOT SOL!
L’UMER TREU DE LA BOSSA ELS 3 COBERTS, POSANT-LOS CADASCUN A LA SAFATA CORRESPONENT, I PER ÚLTIM DEIXA LA BOSSA BUIDA AL SEU LLOC. TAMBÉ SAP EMBOSSAR-LOS. ÉS MOLT TREBALLADOR!
GRUP 8
Durant dos dijous hem seguit el treball de la Marta i L'Alba a l'escola i hem après què és això de la musicoteràpia. La musicoteràpia, o teràpia musical, és una experiència sensorial a través de sons i música que estimula la percepció, l'expressió, la participació i la socialització. Té molts efectes positius: produeix relaxació o acció (segons els casos) i crea una atmosfera d'alegria i confiança, proporcionant un desenvolupament emocional, psicofisiològic i social equilibrat. Aquí teniu un petit resum de les nostres observacions.
Ja ens agradaria que ens ho fessin a nosaltres tambĂŠ, en comptes d'estar escrivint sense parar tot el que observem.
GRUP 8.
Els alumnes del grup 9 ens hem proposat donar una segona vida als objectes d’ús quotidià, creant altres de nous
Aquests són els materials
UN REGAL AMB TUBS DE WC
FEM UNA NOVA CARPETA
FEM UN MARC PER A LES FOTOS
AQUESTS SÓN EL RESULTATS DE LA NOSTRA FEINA.
El grup 10, juntament amb el 6, 7, 8 i 9, és a dir tots els grups de secundària, els dimarts a la tarda fem una activitat especial. Ens ajuntem tots els nois i noies i ens dividim en tres grups; aquests són els grups de TALLERS, que aquest curs són de PLÀSTICA, FUSTA i EXPRESSIÓ. Així cada noi/a farà un taller diferent cada trimestre, i aL final de curs els haurà fet tots tres. Cada taller el condueixen dos mestres. D’aquesta manera ens ajuntem amb nois i noies d’altres grups, i així gaudim de companys i companyes diferents dels que habitualment tenim al grupclasse.
• Aprendre a fer. • Aprendre a aprendre. • Aprendre a ser.
Per què ens agraden els tallers ? Doncs perquè la seva metodologia i la seva dinàmica grupal té unes característiques específiques. La metodologia de taller apunta més a estimular la PARTICIPACIÓ, i ens ajuda a afavorir l’ INTERCANVI. El seu plantejament més lúdic i motivador ens acosta sovint a la tan interessant EXPERIMENTACIÓ. És obrir un espai d’INTERACCIÓ on nodrir-nos de diverses experiències. Tot i que l’ACCIÓ és fonamental en el taller, no ens oblidem mai de la REFLEXIÓ.
Un espai on trobem nous desafiaments i dificultats per anar treballant, nous materials i propostes per experimentar, nous camins per explorar. Sovint en el taller recuperem la idea de construcció col·lectiva, o la de la improvisació, la de l”invent”, la de fer “proves”, la de “sentir” el cos d’una manera diferent, la de “manipular” eines noves, la de “decidir” què volem fer, la de “repetir” allò que ens ha agradat...
ENTREVISTA A LA MARTA SISTACH I L'ALBA SIMARRO: MUSICOTERAPEUTES El grup 8, hem fet un treball de camp, d'observació, aprofitant el treball de teràpia musical que han realitzat la Marta Sistach i l'Alba Simarro amb alumnes de l'escola. L’Alba és musicoterapeuta i la Marta mestra de música. Totes dues han realitzat 4 sessions a nens i nenes de l'escola, de manera desinteressada.
Després de veure com treballaven, hem pensat moltes preguntes, hem preparat un guió i les hem entrevistat. Ha estat una entrevista molt interessant. Zochil: Per a què serveix la musicoteràpia? Alba: La musicoteràpia serveix per entrar a treballar amb la música diferents aspectes de les persones: cognitius, emocionals, socials... És una eina més per fer teràpia. Yeraldine: Qui va inventar la musicoteràpia? Quan? A on? Alba i Marta: Creiem que va començar als anys 50, als Estats Units, per tractar pacients militars que havien patit conseqüències en les guerres. La música es feia servir com a complement de la medecina convencional en els processos de recuperació amb bons resultats en tots els aspectes, sobretot per estimular la parla. José Maria: Serveix qualsevol música, instrument o so per fer musicoteràpia? Alba i Marta: La manera ideal de treballar és utilitzar les músiques adequades que li agraden més a la persona o al pacient. Reaccionarà millor si fem servir músiques que l'han acompanyat durant la seva vida: quan era petit, les que escoltava quan era jove... Amb gent gran treballem amb música de la seva època. Amb nens i joves fem servir música de quan eren petits, per exemple músiques que els cantaven les mares perquè s'adormissin, però sobretot músiques que els agradin.
Edson: Quan éreu petites, què volíeu ser de grans? Marta: No me'n recordo gaire però sé que m'agradava tot: la música, pintar, la història... vaig pensar a estudiar periodisme també. De tota manera, la música sempre ha estat present en tots els moments de la meva vida i al final em vaig decidir per això. Després vaig descobrir la musicoteràpia. Alba: Jo primer volia ser infermera, perquè m'havien regalat una disfressa d'infermera i me la posava, però la meva mare era professora de música i a casa sempre sonava el piano i vaig seguir aquest camí. Nelson: En què heu treballat abans? Alba: Jo he treballat sempre fent classes de música a diferents escoles de Barcelona, encara que abans vaig estar treballant en una empresa d'electrònica. Marta: Jo, mentre estudiava la carrera de música, que és molt llarga, anava treballant en el que podia: de cambrera, de caixera d'un supermercat, en un forn, d'administrativa, de conserge... i després vaig començar a fer de professora de música a diferents escoles. Jose: Quan vau començar a fer musicoteràpia? Què vau estudiar? Alba: Jo vaig fer tota la carrera de música i després un màster de dos anys en musicoteràpia a la Universitat de Barcelona. Aquí, a Espanya es fa un màster. En altres països és una carrera universitària. Marta: Jo no he fet el màster però sí diferents cursos de formació en musicoteràpia. José Maria: Amb quins tipus d’alumnes o persones treballeu? Alba: Des que vaig acabar d'estudiar he treballat en salut mental, al psiquiàtric de Barcelona, en una fundació que atén nois a partir de 18 anys, amb gent gran i a escoles. Nosaltres estem a l'escola municipal de Sant Boi de Llobregat i allà treballem amb alumnes i col·laborem amb una altra escola propera. Edson: Com decidiu quines músiques o quins instruments fareu servir? Alba: Abans de treballar amb els nens, parlem amb les famílies per saber quines músiques els agraden o ho parlem amb els mateixos alumnes perquè decideixin. Amb petits fem servir músiques senzilles, del cançoner popular. Quant a instruments treballem amb tot tipus: de percussió, piano, guitarra... però la idea és que siguin instruments que els agradin. Si a un li agrada tocar la caixa més que el piano, treballarem amb la caixa perquè així s'implicarà més. Marta: Com heu vist a les sessions hi ha un ritme. En funció del que vols treballar fas servir música o instruments diferents. De vegades volem treballar l'atenció, altres la relaxació o moviments físics determinats i per això anem canviant de músiques i d'instruments. Hi ha la creença que la musicoteràpia serveix per relaxar però en realitat treballa també l'estimulació i la comunicació.
Jose: Quin és el vostre objectiu fent musicoteràpia? Alba i Marta: La idea és que, a l'escola on estem, tothom qui vulgui pugui accedir-hi. No només els petits, sinó els més grans o els que tenen limitacions físiques o psicològiques, que vulguin tenir contacte amb la música. Yeraldine: Us agrada la vostra feina? Alba i Marta: Ens encanta. Ens ho passem molt bé. Això és molt important. Tenim molta sort de poder fer aquesta feina. A casa es pensen que no treballem, que només ens ho passem bé, però la veritat és que treballem molt. Zochil: Per què miràveu un paper tota l’estona a les sessions? Alba i Marta: És el guió on hem anotat totes les cançons i sons que farem servir. Com que treballem amb CDs i no ens podem aprendre de memòria el número de totes les cançons i el CD correcte en cada moment ho portem apuntat. Nelson: Quina és la vostra música preferida? Alba i Marta: Ens agrada música de tot tipus. Com treballem amb molta gent sento música molt diferent, clàssica, de diferents cultures, la que escolteu vosaltres, la que escolta la gent gran, els petits... músiques que anem coneixent i que ens agraden. Qualsevol músic fa un gran esforç que s'ha de respectar i valorar. Ara, sempre n’hi ha que agraden més o menys. Yeraldine: Com valoreu l'experiència que heu viscut fent musicoteràpia amb els alumnes del Concha Espina? Alba i Marta: Super bé. Les terapeutes que estaven amb els nens han respost molt bé. Ens ajudaven molt i eren molt autònomes col·laborant i participant. Ho entenien tot i les sessions han funcionat molt bé. Els nens han estat encantadors i han participat molt. S'ho han passat molt bé i nosaltres hem après molt també. Ha estat una experiència meravellosa.
MOLTES GRÀCIES PER DEDICAR-NOS EL VOSTRE TEMPS.
DEPARTAMENT DE LOGOPÈDIA LES NOVES TECNOLOGIES La tecnologia cada cop és més present a les nostres vides i la logopèdia no en queda al marge. Cada vegada ens trobem amb més alumnes que necessiten una sèrie d’ajuts per a la seva comunicació. Quan aquesta no es pot produir de manera oral, s’ha de pensar en altres sistemes augmentatius i/o alternatius. És aquí on les noves tecnologies, que van millorant amb el pas del temps, hi tenen molt a dir. Dins del software van sorgint nous programes que poden pal·liar les mancances del nostre alumnat. Però el que hem de tenir en compte és que, si volem fer la feina ben feta, hi haurem de dedicar una gran quantitat de temps. En primer lloc, per informar-nos dels diferents programes per tal de poder escollir amb propietat; en segon lloc, per conèixer el programa escollit; en tercer lloc, per poder-lo adaptar a les necessitats de l’usuari/ària en qüestió i, finalment, per portar-lo a la pràctica, fer els ajustos pertinents, si s’escau, i ratificar que l’elecció ha estat la correcta. A partir d’aquí el que quedarà per fer serà la constant actualització dels continguts. L’objectiu final serà aconseguir la màxima autonomia per part de l’usuari/ària en l’ús del sistema i, en aquells casos en què sigui possible, l’autonomia en la confecció dels seus propis plafons o bé de la seva actualització, la qual cosa comportarà un temps afegit per a la preparació de l’usuari/ària en qüestió. També va avançant a passos de gegant el hardware: ordinadors, portàtils, agendes digitals (PDA), tablets –de diferents entorns operatius com Apple o Android-, pantalles digitals (PDI), iPad, iPhone, de Microsoft o Apple... Les connexions s’hi afegeixen: per cable USB, per Bluetooh... Davant de tota aquesta informació -que hem de conèixer per poder escollir després el producte més adient per als/a les nostres usuaris/àries-, sembla gairebé una epopeia trobar allò que anirà millor al nostre alumnat. Malauradament una de les poques coses que ens poden ajudar a decidir-nos per un o altre producte n’és el cost. Si podem accedir-hi gratuïtament, aquest serà un dels factors a tenir en compte.
DEPARTAMENT DE LOGOPÈDIA A la nostra escola disposem en l’actualitat dels següents programes de comunicació: PLAPHOONS (Gratuït)
IN-TIC de la Fundació Orange (Gratuït)
ESCRIBIR CON SÍMBOLOS de WIDGIT (De pagament)
També tenim, de moment, una demo del programa THE GRID 2 (De pagament)
SISTEMA RFID Les activitats estan programades a l’entorn TOCA TOCA i TSWIN (És gratuït, però no els elements)
Sílvia Bort i Mercè Mestre
L'àrea de psicomotricitat a l'escola està dirigida a diferents grups d'alumnat amb dificultats en el seu desenvolupament i amb possibilitats d'aprenentatges tant en els aspectes cognitius i emocionals com en els motrius. La psicomotricitat que es porta a terme es basa en la Pràctica Psicomotriu d'Aucouturier (PPA) que té com a objectiu el desenvolupament psíquic dels nens a través del cos, referint-se a una concepció global de la persona, ja que la psique és inseparable de les seves arrels corporals. Es treballa la unitat del plaer sensoriomotor com un factor que afavoreix el cos, el procés de simbolització i l'accés a la representació. D'aquí s'extreuen tres funcions: la funció simbòlica, la funció d'assegurament i la funció de descentrament. La simbòlica, fa referència a la capacitat per utilitzar símbols per tal de representar quelcom (joc simbòlic i llenguatge). La d'assegurament, fa referència a les accions i els jocs que realitzen els infants una vegada i una altra davant les angoixes de pèrdua que es puguin generar. Ex: embolcallar-se, amagar-se, deixar-se veure, etc. I, per últim, la de descentrament, que és viure l'egocentrisme del nen i superar-lo; mai negar-lo, ja que ajuda a estructurar el pensament. Totes aquestes funcions van succeint a la sala de psicomotricitat com a una seqüència de fases ordenades i coherents. Aquestes fases, amb les quals s'organitza una sessió de psicomotricitat, són: 1. Ritual d'entrada: és el moment en què els nens i les nenes entren a la sala, es treuen les sabatilles i s'asseuen en els bancs suecs per a poder observar la distribució de la sala. És un moment de cohesió de grup, de seguretat, de conversa inicial. A més, es recorden les normes. La sala ja està muntada i condicionada per la psicomotricista amb els materials i els espais adients per a les necessitats del grup en concret. 2. Fase d'impulsivitat: es proposa un joc que serveixi de desbloqueig tònic, a la vegada que d'escalfament per a evitar possibles lesions. Normalment, es destrueix una torre de coixins que simbolitza l'adult en la seva representació simbòlica. El fet de derivar-la permet superar la culpabilitat del plaer de destruir. El material que normalment s’utilitza en aquesta fase és el material tou (matalassos, coixins, xurros, etc.). 3. Fase d'expressivitat motriu: després de fer caure la muralla, l'activitat motriu iniciada és molt explosiva. Els/les nens/es van passant pels espais muntats a la sala i realitzen salts, girs, rodaments, caigudes, etc.
Són jocs que asseguren i creen una imatge d'un mateix i de les pròpies possibilitats. A mesura que avança la sessió, es dóna el joc simbòlic, el qual es considera com una fase dins del joc motriu espontani. Ex: jocs de destruir, amagar-se, omplir i buidar, separar i unir, etc. i també jocs d'identificació, en els quals els nens fan "com si..." i es donen rols i accions. Ex: es disfressen i juguen a ser prínceps, cavallers, castanyeres, etc.
4. Fase de representació i relaxació: es convida als infants a anar en un espai concret de la sala (Ex: la zona de matalassos) i es presenta un material a partir del qual els nens i les nenes hauran de representar algun aspecte de la sessió viscuda. Pot ser un dibuix, una construcció, etc. Aquesta activitat ajuda a passar del plaer de fer al plaer de pensar. La fase de representació no es fa sempre, ja que es combina amb la de relaxació. Posant una música tranquil la descansen en l'espai que ells/es prefereixin de la sala. 5. Ritual de sortida: tal com hi ha un ritual d'entrada, també hi ha el de sortida. Tornen a la zona dels bancs suecs per tal de poder concloure la sessió, recollir la sala i acomiadar-se. Aquesta fase és tan important com les altres. El/la psicomotricista i el/la tutor/a (que també és present a la sessió) estan disposats/des a complir, acceptar, donar suport, comprendre el motiu expressiu per proporcionar als/a les alumnes les respostes adequades a les seves necessitats, a les seves peticions, etc. Per acabar aquest article m'agradaria dir que la psicomotricitat és jugar, perquè quan juguem ens movem, i quan ens movem el nostre cervell treballa millor. La nostra personalitat es desenvolupa i aprenem més ràpidament. Corrent, saltant i jugant coneixem el que podem fer amb el nostre cos i amb l'espai que ens envolta. Movent el nostre cos creem un món propi, ens expressem millor i ens tornem més afectius i sociables amb els altres. Hem de gaudir del joc i la creació. Per això hem d'entendre que per a nosaltres el joc és la cosa més seriosa que pot existir. El moviment és el pensament en acció. Juguem?
Isabel Pallisera, Mestra de Psicomotricitat i Educació Física
POLLO CON UVAS INGREDIENTES: 1 Pollo troceado 1 Racimo de uvas blancas 1 Vaso de agua o caldo Medio vaso de brandy Aceite de oliva PREPARACION: En una cacerola con un poco de aceite de oliva, dora el pollo con sal. Cuando esté dorado, retíralo. En la misma cazuela añade la cucharada de harina, y rehoga. Luego vuelve a incorporar los trozos de pollo, que habrás reservado al calor. Después, agrega el medio vaso de brandy lentamente, a continuación incorpora el caldo o el agua y deja cocer a fuego lento durante 30 o 35 minutos. Posteriormente, añade los granos de uva, déjalo hacer todo 10 minutos a fuego lento. Por último servir. LAURA ALMOR MADRE DE JAUME SORIA __________________________________________________________________________
LA FAMÍLIA D’EN JOSEM ROMERO TÉ UN RESTAURANT FILIPÍ QUE ES DIU “FILMANILA”.AQUÍ ENS PRESENTA UNA RECEPTA : “FIDEUS D’ARRÒS SALTEJATS AMB VERDURES”
Ingredients: -Fideus d’arròs. ( es mullen prèviament). -Pollastre trossejat petit. -Verduretes ( pastanaga, mongeta verda, pebrot verd i vermell, pèsols...). -Sal, oli, pebre negre. Elaboració: Es posa una mica d’oli en un Wok i es va saltejant primer el pollastre i després les verduretes fins que tot estigui dauradet i... llestos per menjar. En Josem ajuda la seva família al restaurant.
Precy Dipasudil mare de Josem Romero
!
"
" "
"
(
## $' &
&
)$ * $ , &
"
"
"
+ " ! - "
" $ .
$$$%
"
&
/0
$
+ "
"
"
% "
1
-
$ ' &
$ $ , " $$$ 2 "
" ! + "
"
" "
$,
"
"
"
"
"
&
$2
$ 3
" "
"
" (
( "
)
"
&
)"
"
" $.
"
4
" /
" " -
"
- "
$
$5 &
+
"
$
6
7
-
" 8 9
"
"
-
- :" "
"
$ ; 6 ,
"
" "
&
"
&
$
$
" 3<; ' ;0
<=,
>?
>?@A
Aquest any al menjador fem un Centre d’ Interès :“ La granja “ Amb ajuda de tots els nens/es muntem la decoració de tot el menjador i ens introduïm dins una granja ! Durant el curs hem treballat diferents parts de la granja. Primer hem construït la nostra casa
En una granja no pot faltar l’ hort , amb les seves flors , fruites i verdures i la maquinària necessària per poder cultivar tot i fer del nostre hort el millor del món .
I no seria una granja completa sense els seus animals
Com veieu hem treballat molt i molt dur per poder decorar el menjador i imaginar-nos que som uns grans grangers .
GRACIES A TOTS I TOTES
ELS MONITORS/RES DEL CONCHA ESPINA
-------------------------------------------------------------------------------
JUANITA Vola com la papallona cap al teu cel il路luminat