Les Beques Olga Acebes impulsen estades especialitzades
Article d’opinió
Dr. Eduard Prats Alonso
Intel·ligència artificial i medicina: una revolució amb dilemes ètics
No hi ha cap dubte que la IA ha arribat a les consultes i a les institucions sanitàries . Aquest recurs transformarà les capacitats diagnòstiques dels equips assistencials i les decisions terapèutiques. La IA no substituirà l’experiència humana, però canviarà les funcions dels metges assistencials, i això no és una qüestió menor.
Aquest canvi els permetrà ser més eficaços en la seva missió curativa, si bé, al mateix temps, obrirà debats ètics de gran transcendència que caldrà abordar.
Sense voler ser exhaustius, podem apuntar alguns punts en conflicte: la distància emocional, la responsabilitat professional i la transparència, l’autonomia del pacient, la privacitat de les dades i els biaixos algorítmics dels sistemes “intel·ligents”.
Distància emocional. Des de temps immemorials, el malalt s’ha dirigit al metge (bruixot, xaman o sanador) per trobar solució als seus mals. Només el gest d’acollida, l’escolta atenta i el comentari explicatiu constitueixen, per si mateixos, un acte terapèutic de gran magnitud. Qui establirà el primer contacte amb el pacient? Qui respondrà a les seves inquietuds: la
màquina o el metge? Podrà la IA substituir l’empatia del professional? L’impacte de la IA podria despersonalitzar l’atenció mèdica? Aquestes són preguntes que cal plantejar.
Responsabilitat professional. Qui estarà al càrrec del cas clínic? Qui el dirigirà? Qui tindrà la competència i fins i tot l’atribució legal per comandar-lo?
Aquestes són preguntes que no només es fan els pacients, sinó també els professionals sanitaris i les institucions que els acullen. El pacient necessita tenir referents humans.
Una segona qüestió encara més punyent: podrà la màquina superar el judici clínic humà? S’establirà una relació de col·laboració o de subrogació? Davant del poder d’anàlisi de la IA, arribarà el dia que aquesta suplantarà el criteri dels professionals?
I, en darrer terme, qui serà responsable d’un error? El metge, el desenvolupador del programa o la institució que el va implementar?
Autonomia del pacient. Té dret el metge a emprar la IA sense l’autorització del pacient? S’ha d’informar el pacient que la decisió ha estat proposada per la
“La I.A. pot millorar el diagnòstic, però cal garantir que sigui ètica i beneficiosa per als pacients.”
Welcome nadó
El més destacat de la Fundació del COMT
Reconeguts 13 metges amb la beca Olga Acebes i els Ajuts de Comunicacions Orals
El passat gener, la sala Dr. Santiago Mallafré del COMT va ser l’escenari de l’ acte d’entrega de les Beques Olga Acebes i dels Ajuts per a la Presentació de Pòsters i Comunicacions Orals, atorgats per la Fundació Antonius Musa. Aquest esdeveniment va posar en relleu el talent i la dedicació dels professionals mèdics del territori.
En aquesta edició, 13 professionals mèdics van ser reconeguts pel seu compromís amb la formació i la investigació. Els 8 beneficiaris de les Beques Olga Acebes van rebre 1.500 euros cadascun per dur a terme estades formatives en institucions de prestigi internacional, com el Royal Brisbane and Women’s Hospital (Austràlia), el Centro Nacional de Investigación Cardiovascular (Espanya) i el New York Proton Center (EUA), on els becats han pogut adquirir noves
habilitats i coneixements d’avantguarda per aplicar posteriorment a la seva pràctica mèdica a Tarragona.
D’altra banda, la Fundació Antonius Musa també ha concedit enguany 5 ajuts específics destinats a facilitar la presentació de pòsters i comunicacions orals en congressos, jornades i reunions científiques de caràcter nacional i internacional . Aquesta ajuda té per objectiu potenciar la visibilitat dels projectes d’investigació realitzats pels professionals tarragonins, si no també fomentar l’intercanvi d’experiències i coneixement científic.
Per aquest 2025, ja està oberta una nova convocatòria de les Beques Olga Acebes i dels Ajuts per a Pòsters i Comunicacions Orals. Les sol·licituds es poden presentar fins a l’1 de juny.
Els guanyadors de les Beques Olga Acebes i els ajuts per Comunicacions i Pòsters que van assistir a l’acte d’entrega, al COMT, amb algunes de les components de la Fundació Antonius Musa, com la Dra. Tani Francesch, presidenta, i les Dres. Ruiz i Arenas, part de l’equip.
El documental Swim for ELA ja s’ha presentat al públic
El documental Swim for ELA, dirigit per Ester Borrull i produït per ECIR Films, es va presentar al públic amb el suport de la Fundació Antonius Musa i el Col·legi de Metges de Tarragona, que han contribuït amb 5.000 euros per impulsar-ne la difusió.
La pel·lícula explica la història de Siscu Morell, pacient d’ELA, que ha transformat la seva lluita en una causa col·lectiva a través de l’associació Swim for ELA, organitzant una travessia solidària per recaptar fons per a la recerca. L’estrena va ser un acte emotiu que va destacar la importància de visibilitzar aquesta malaltia.
Coneix totes les ajudes per als metges sèniors
Des de la Fundació s’ofereix un conjunt d’ajuts destinats a donar suport als metges i metgesses col·legiats al Col·legi de Metges de Tarragona que es troben en situacions de necessitat . Aquestes ajudes cobreixen diferents aspectes, des de la dependència i l’assistència fins a la conciliació familiar, amb l’objectiu de garantir el benestar dels professionals.
En l’àmbit de la dependència, s’ofereixen ajuts econòmics mensuals per contribuir al cost d’una plaça en residències de gent gran , amb quantitats que oscil·len entre els 250 i els 500 euros, sempre que la despesa no estigui coberta per altres ajuts ni pels ingressos del resident. A més, s’ofereix un suport puntual per adaptar la llar a situacions de dependència o discapacitat, cobrint fins al 50% del cost de les reformes necessàries, amb un màxim de 1.000 euros.
Per als metges jubilats en situació de precarietat econòmica, la Fundació Antonius Musa concedeix un ajut assistencial mensual d’entre 250 i 500 euros, renovable anualment, per complementar els ingressos de la jubilació.
D’altra banda, dins del Programa de Protecció Social, hi ha un ajut econòmic puntual per fer front a les despeses derivades de la cura de familiars en situació de dependència reconeguda. L’ajut oscil·la entre els 375 i els 1.100 euros anuals, en funció del grau de dependència.
Aquests ajuts són dirigits als col·legiats del COMT, així com als seus cònjuges, parelles de fet i, en alguns casos, familiars directes. Per a més informació sobre els requisits i el procediment de sol·licitud, es pot consultar el web de la fundació.
Acte de presentació del documental Swim for ELA, a Reus.
per a la qual tenen programada la formació en altres centres, com per exemple cirurgia bariàtrica, carcinomatosi peritoneal i patologia maligna esofàgica. I, a més, hi ha facilitats per a realitzar durant un temps una formació voluntària en un altre centre, que pot ser a nivell internacional, per a qualsevol altra patologia d’interès pel resident.
Com valores la teva experiència com a resident? Fins ara, l’experiència és molt satisfactòria. L’HUJXXIII és un centre amb moltes prestacions però també familiar, fet que afavoreix un bon ambient de treball. He pogut fer molta pràctica quirúrgica en procediments variats, incloent-hi tècniques robòtiques. El seguiment de tutories ha estat exemplar i he rebut facilitats per assistir a formació, participar en congressos i publicar. Actualment treballo en el meu projecte de tesi amb la Dra. Rosa Jorba Martin, cap del servei.
Com a aspecte difícil, la residència és una etapa molt demandant, on cal gestionar bé el temps i prioritzar. S’ha d’intentar aprofitar-la al màxim en assistència, recerca i docència. També pot resultar complex gestionar la transició entre la supervisió constant i l’adquisició progressiva de responsabilitat.
Creus que les oportunitats que ofereix el nostre territori són suficients per al desenvolupament dels residents? Trobo que hi ha una bona formació dels residents de CGD a la província de Tarragona. Tant a l’HUJXXIII com a l’Hospital Sant Joan de Reus, on també tenen programada la formació en altres centres d’aquelles patologies que no ofereix el propi hospital.
Quins creus que són els principals avantatges de quedar-se a exercir la medicina a Tarragona i quins són els inconvenients? A Tarragona hi ha un ventall molt ampli de possibilitats per a exercir la Cirurgia General i de l’Aparell Digestiu. Hi ha tant centres públics com privats i tant centres de referència com centres comarcals. Una limitació que sí que hi ha és que, si es vol dedicar l’exercici professional a patologies concretes com el transplantament hepàtic, la
patologia maligna esofàgica o la carcinomatosi peritoneal, actualment no és possible fer-ho a la província de Tarragona. En aquest aspecte, un avantatge és que considero que la CGD a la província de Tarragona està evolucionant molt en els darrers anys i té molt potencial per a seguir-ho fent, en els propers anys.
Quins aspectes milloraries de la residència del sistema sanitari a la nostra zona? En el cas de l’HUJXXIII, possiblement seria favorable considerar un augment del número de residents de CGD que entren per any.
Com veus el futur de la medicina al territori? Quines oportunitats o reptes creus que hi ha? De la mateixa manera que a la resta del món, als hospitals està arribant cada vegada tecnologia més avançada. En el nostre àmbit, per exemple destaquen les cirurgies assistides per robot, que cada vegada s’apliquen a més procediments quirúrgics i, per tant, és un repte constant. I, en els propers anys, potser veurem què ens pot aportar la intel·ligència artificial!
Un altre repte que crec que tenim ara, considerant l’arribada constant de tota aquesta tecnologia, és no perdre de vista que s’ha de seguir fent formació als professionals en altres temes molt importants, i a vegades més oblidats, com poden ser la ètica, la morbimortalitat i la comunicació.
Quins consells donaries a futurs residents que es plantegin venir a formar-se aquí? Per tot el que he comentat, crec que l’HUJXXIII és una opció molt bona a considerar per fer la residència de CGD, si el que es busca és un hospital que ofereixi una formació completa en un ambient agradable. És complicat opinar respecte la resta d’especialitats sense conèixer-les del cert. Considero també que, per les persones que no parlen Llengua Catalana, aquest no hauria de ser un motiu per excloure venir aquí a fer la residència, ja que hi ha cursos per tal d’aprendre’n i, els meus companys que ho han fet, han assolit una bona comunicació en un breu període d’adaptació. Als futurs residents aconsellaria que vinguin a parlar amb nosaltres i sense cap tipus de problema els assessorarem amb tot allò que necessitin.
COMT Podcast Metges extracomunitaris: creixement
i reptes
En aquest episodi abordem un tema clau per al futur del sistema sanitari: el paper dels metges extracomunitaris i els desafiaments que afronten per exercir la seva professió .
Sabies que el 40% dels nous col·legiats el 2024 a Tarragona són metges extracomunitaris ? Aquest increment posa en relleu la seva importància dins el sistema sanitari, però també evidència els obstacles burocràtics i laborals que encara han de superar.
En aquest episodi, conversem amb Evelio Blain, president de la Secció de Metges Extracomunitaris del COMT , i Giovanni Maggiore, vice president de la secció.
Amb ells, analitzem com ha evolucionat la situació dels metges extracomunitaris en els darrers anys, les dificultats que afronten per homologar els seus títols i obtenir l’acreditació d’especialitat, així com la realitat laboral i el risc de precarització que poden patir.
Trobaràs el COMT Pòdcast a la nostra web, Spotify, Apple Pòdcast i YouTube. Subscriu-te i no et perdis cap episodi!
Què fem els tutors?Podcast
El primer pòdcast d’una secció col·legial
Amb l’objectiu de donar visibilitat a la tasca educativa dels metges, la Secció Col·legial de Tutors i Docents del Col·legi de Metges de Tarragona estrena un nou pòdcast dedicat als temes relacionats amb la formació dels futurs metges. A través d’aquest espai, es vol aprofundir en la tasca del tutor i donar veu als professionals implicats en aquesta responsabilitat essencial.
Aquest pòdcast mensual tindrà cinc episodis en què s’abordaran temes clau per als tutors i residents, incloent-hi qüestions com la normativa del tutor, l’acreditació i reconeixement, l’avaluació dels residents, el protocol de supervisió i les tutories.
Per començar, en els dos primers episodis parlem amb el Dr. Francesc Feliu, vicepresident del COMT a Tarragona i tutor, sobre la Normativa del tutor i la seva acreditació. Són temes fonamental per entendre el marc legal que regula la figura del tutor en la Formació Sanitària Especialitzada.
En el primer episodi es va abordar la legislació; des de les lleis generals fins a les especificitats regionals. També es reflexiona sobre com aquesta variabilitat afecta la qualitat de la formació i quins reptes implica per als tutors, que sovint han de fer front a una normativa en constant evolució.
Pel que fa al segon episodi, s’endinsa en el procés d’acreditació dels tutors, una regulació que té un paper fonamental en la qualitat de la formació sanitària. Així, s’aborda la importància de disposar d’un sistema d’acreditació i reacreditació per garantir la qualitat formativa de manera equitativa.
Si ets metge tutor o docent no et perdis els episodis a la nostra web, Spotify, Apple Pòdcast i YouTube. A més, en la secció col·legial del web trobaràs tota la documentació sobre les normatives del tutor, així com les actualitzacions pertinents en matèria de formació i docència.
Reunió Intercol·legial amb el Delegat del Govern a Terres de l’Ebre
El vicepresident del COMT a les Terres de l’Ebre, el Dr. Pere Generó, va participar recentment en una reunió intercol·legial amb el nou delegat del Govern a Terres de l’Ebre, Joan Castor Gonell, juntament amb altres col·legis professionals del territori.
Durant la trobada, celebrada a les instal·lacions de la Delegació, es van abordar dues reivindicacions històriques com són el suport al projecte del nou hospital universitari i la necessitat d’establir una unitat docent en medicina adaptada a les necessitats locals formatives i sanitàries. Ambdues iniciatives són essencials per garantir un futur sanitari sostenible i de qualitat al territori.
“Compromís del COMT amb un futur sanitari de qualitat a les Terres de l’Ebre”
Tortosa acull la presentació del llibre sobre l’osteoporosi
La delegació de Tortosa va ser l’escenari d’una nova presentació del llibre “L’osteoporosi, revelant la veu de la malaltia silenciosa”, una obra que ja ha estat presentada a Tarragona i que vol sensibilitzar la població sobre aquesta patologia, que afecta més de tres milions de persones a Espanya. L’objectiu de la publicació és oferir recursos per prevenir i gestionar l’osteoporosi en el dia a dia. El llibre ha estat publicat per Plataforma Editorial amb el suport de Grünenthal.
L’acte va comptar amb la participació d’Abigail Martínez, delegada de Grünenthal a Tarragona; la Dra. Irene Bou, de la junta de Govern del COMT; Jordi Nadal, fundador de Plataforma Editorial; i la Dra. Anna Pàmies, una de les autores del llibre.
Aquesta publicació combina testimonis reals amb recursos pràctics per als pacients i adopta un enfocament multidisciplinari, fent-lo accessible tant per a professionals de la salut com per al públic general. Els autors, entre els quals hi ha especialistes de l’Hospital Verge de la Cinta de Tortosa, l’Hospital Universitari Joan XXIII i altres centres, han treballat conjuntament per crear una guia completa sobre la malaltia.
“Una guia per entendre i conviure amb l’osteoporosi”
A l’esquerra, Joan Castor Gonell, nou delegat del Govern a Terres de l’Ebre. A la dreta, representants de diferents col·legis profesionals.
Presentació del llibre a Tortosa, lidearada per la Dra. Irene Bou, vocal a la Junta de Govern del COMT.
Visita a la dra. Marta Milà, gerenta de la Regió Sanitària del Camp de Tarragona
El passat 19 de març, una part de la Junta de Govern, composta pel president Sergi Boada, el vicepresident Francesc Feliu i la cap de formació del COMT, Anna Palau, va visitar a la doctora Marta Milà, la gerenta de la Regió Sanitària Camp de Tarragona i directora dels Serveis Territorials de Salut.
Durant la reunió, es van abordar diversos temes d’interès per al sector sanitari de la regió , incloent-hi qüestions com l’atracció de professionals, la retenció del talent i la importància de sumar esforços i escoltar les necessitats dels diferents actors implicats en el sistema de salut.
“Es va destacar la importància de sumar esforços i escoltar les necessitats dels diferents actors implicats en el sistema de salut”
El COMT torna a participar a la jornada “MIRa la Sortida”
El COMT participarà en la jornada “MIRa a la sortida” d’aquest 2025, que tindrà lloc el proper 8 de maig. Aquesta jornada forma part d’una activitat organitzada per la Filial de Tarragona de l’Acadèmia de les Ciències Mèdiques a l’Aula Magna de la
Facultat de Medicina de la Universitat Rovira i Virgili. L’objectiu de la jornada és proporcionar orientació i informació rellevant als estudiants de 6è curs de Medicina, per ajudar-los a preparar-se i prendre decisions sobre la seva futura carrera professional.
“La jornada té l’objectiu d’orientar als estudiants de 6è curs de Medicina”
El més destacat del darrer trimestre
El COMT impulsa una eina
IA per reduir la càrrega burocràtica
El COMT ha signat un conveni pioner amb Llamalítica, una eina d’intel·ligència artificial especialitzada en la transcripció i gestió de documents mèdics . Aquest conveni converteix el COMT en el primer collegi de metges que aposta per aquesta tecnologia per reduir la càrrega administrativa dels professionals sanitaris.
Per la seva banda, el Dr. Frederic Llordachs, CEO de Llamalítica, va presentar la plataforma com una eina d’intel·ligència artificial que utilitza reconeixement de veu, processament de llenguatge natural i aprenentatge automàtic per transcriure converses mèdiques en temps real i generar documents com informes, notes d’evolució i justificants mèdics, tot complint amb la normativa de protecció de dades.
L’acord inclou descomptes exclusius per als col·legiats, com un 10% de descompte en la subscripció als serveis de l’aplicació. A més, les societats professionals col·legiades tindran accés a un mes gratuït i a un paquet especial amb plantilles personalitzables.
La presentació de l’acord va tenir lloc en una roda de premsa, on el Dr. Sergi Boada, president del COMT, va destacar la importància de les solucions tecnològiques per millorar l’atenció als pacients. “La burocràcia administrativa és un dels grans reptes de la professió mèdica. Amb aquest acord, dotem els nostres col·legiats d’una eina que els permetrà humanitzar l’acte mèdic, millorant la qualitat assistencial i permetent als metges dedicar més temps a la cura dels pacients”, va explicar Boada.
Dr. Federic Llordachs, CEO de Llamalítica, a l’esquerra, i el president del COMT, Dr. Boada.
El Club Ciclista del COMT estrena equipació oficial
El Club Ciclista del COMT ja llueix la seva primera equipació oficial, que ha estat entregada als membres del club. Aquest nou disseny combina els colors representatius del COMT amb una estètica moderna, garantint una imatge professional i cohesionada en sortides i competicions.
La nova equipació inclou un mallot tècnic fabricat amb materials transpirables, uns culots de gran confort i una armilla que proporciona una capa extra de protecció contra el vent i el fred. Aquesta indumentària serà clau per identificar el club en esdeveniments destacats com el Campionat Ciclista de Metges d’Espanya, on el grup representarà el col·legi.
Aquest club, recentment creat, s’afegeix a la família esportiva del COMT, sumant-se als equips de futbol i bàsquet. Impulsat pels doctors Javier García, Eduardo Marco i Ivan Dot, el projecte ha tingut una gran acollida i ja compta amb més de 20 metges i metgesses.
“Aquest nou disseny combina els colors representatius del COMT amb una estètica moderna”
El COMT s’acomiada dels metges traspassats el 2024
El passat mes de febrer es va celebrar una emotiva cerimònia per retre homenatge els metges traspassats durant el 2024. L’acte, integrat dins de l’Espai de Memòria del Col·legi, va ser un moment de reflexió i agraïment cap a aquells professionals que han deixat una empremta irreemplaçable en la història de la medicina, destacant els valors i el compromís que han inspirat generacions.
Durant la celebració, es va presentar el nou Obituari Virtual, una eina digital que permet consultar la informació dels metges traspassats per nom, any de defunció i especialitat, preservant així el seu llegat. Aquesta iniciativa reafirma el compromís del col·legi amb la memòria històrica i la construcció d’un sistema sanitari de qualitat, on la valoració del teixit humà professional és clau.
Alguns dels participants del Club Ciclista del COMT.
El més destacat de Formació
Durant aquest primer trimestre de 2025, hem dissenyat una sèrie d’iniciatives formatives orientades a dotar els nostres col·legiats amb els coneixements i habilitats necessàries per afrontar amb èxit els desafiaments de la medicina:
El Curs d’Electrocardiografia (ECG) es celebra en tres o quatre edicions anuals. L’objectiu d’aquest és el maneig i la interpretació de l’electrocardiograma en el context clínic habitual, un programa que ha tingut una excel·lent acollida des del seu inici el 2024. Aquest any, la primera de les edicions va tenir lloc a Reus durant el mes de gener, mentre que els dies 7 i 9 d’abril es va acollir a Tortosa. Hi haurà una pròxima edició el mes de setembre a Tarragona.
Les formacions de la Secció de Medicina Estètica continuen desenvolupant-se al COMT de Tarragona. El Curs de Medicina Estètica Facial ofereix una formació per als professionals de la salut interessats en aprofundir en la medicina estètica no invasiva. Dirigit a metges de diverses especialitats, el curs té com a objectiu actualitzar els coneixements sobre noves tècniques i protocols clínics recents. Es combina sessions teòriques impartides per experts amb la discussió de casos clínics i ha rebut una acollida molt positiva.
La secció de Metges Tutors i Docents també va organitzar la Jornada d’anàlisi d’incidents crítics en la formació MIR, liderada pel Dr. Francesc Feliu, vicepresident del COMT. L’esdeveniment va comptar amb la ponència del Dr. José Antonio Rueda Orgaz, Cirugià tutor de l’Hospital Universitari Fundación Alcorcón (Madrid). La jornada va incloure la discussió
al
d’Electrocardiografia
l’edició
de casos pràctics, l’anàlisi de situacions reals i l’aplicació del mètode d’anàlisi d’incidents crítics. Així, el format va ser híbrid i als assistents se’ls van atorgar crèdits de SEAFORMEC.
Aquestes iniciatives mostren com el COMT es consolida com a referent en el desenvolupament d’estratègies formatives destinades a superar els desafiaments actuals . Així, assegurem que els professionals de la salut estiguin preparats per avançar en un entorn en contínua transformació.
Els pròxims mesos es preveuen noves formacions, així que estigues atent! De moment, destaquem la cinquena edició de la formació ECO-COMT, “Electrocardiografia clínica aplicada”, que començarà el 30 d’abril, amb la sessió pràctica programada per als dies 12 i 13 de maig. A més, aquesta mateixa formació es realitzarà a Terres de l’Ebre els dies 5, 12, 16 i 17 de juny.
Participants
curs
en
que es va dur a terme a la delegació de Reus.
Lliçons del passat
Atenció primària. D’on venim, on anem?
El Dr. Ian McWhinney (Anglaterra, 1926-Canadà, 2012) publicà el 1989 el Manual de Medicina Familiar on descriu nou principis bàsics que ha d’assolir el metge de família , i destaca que no es poden comprendre les necessitats vers la salut d’una comunitat si no es forma part d’ella. Això ens permet conèixer el context social de la vida dels nostres pacients.
McWhinney, considerat el pare de la Medicina Familiar i Comunitària (MFiC), es va inspirar en William Pickles (Anglaterra, 1885-1969), metge pioner en la investigació en medicina familiar a principis del segle XX, que pels seus estudis i prestigi assolit fou nomenat el primer president del Royal College of General Practitioner. Afirmà que la MFiC és l’única disciplina definida com les relacions que s’estableixen entre el metge i pacient.
L’American Academy of Family Physicians, recollint les idees anteriors, el 2000 la redefiní:
Quality healthcare in family medicine is the achievement of optimal physical and mental health through accessible, safe, cost-effective care that is based on best evidence, responsive to the needs and preferences of patients and populations, and respectful of patients’ families, personal values, and beliefs.
Crec que tots estem d’acord. L’objectiu és assolir la salut física i mental, facilitar l’accessibilitat al sistema, rendible basat en la millor evidència científica, i sensible a les necessitats i preferències dels pacients i de la comunitat , alhora que és respectuosa amb les famílies dels pacients, els valors personals i creences. I subratllo la comunitat, com ho fan la WONCA i la SEMFyC, els quals fan èmfasi en l’atenció als individus, famílies i comunitats.
Dr. Ian McWhinney (Anglaterra, 1926-Canadà, 2012)
Podem creure que som originals, però, si bussegem en el temps, ens trobem amb Johann Peter Frank (Alemanya, 1745-Austria, 1821), catedràtic de la Universitat de Pavia, autor molt prolífic i de vida molt interessant, ja postulava la relació que devia tenir l’administració amb la salut. Establí els primers criteris sobre el que en deia la policia sanitària. El 1790 presentà De populorum miseria: morborum genitrice (La misèria del poble: origen de les malalties) relacionant les condicions de vida, com la pobresa i misèria, amb l’etiologia de moltes malalties.
Els meus dubtes: Es formen metges de família i d’assistència comunitària? O bé el sistema porta a ser microespecialistes de moltes disciplines alienes oblidant la labor comunitària?
Potser tot va començar amb la implantació de les TIC, el gran avenç que suposaren les targetes individualitzades, però que desmembraren les famílies, mèdicament parlant. Potser és que no es concedeix ni una dècima de crèdit als metges que, per vocació, fan labors educatives i prevenció en l’àmbit familiar i social com xerrades a centres culturals i de la tercera edat, a instituts, articles en revistes de quiosc o programes en ràdio local, i un llarg etcètera.
Hauríem de fer com en Johann Peter Frank, sortir de la gàbia, sortir de la nostra zona de confort, sortir al carrer? En definitiva, atenció individual, familiar i comunitària.
Dr. Anton Pujol Bertran
Altes i Baixes
de l’1 de gener al 31 de març
Altes
Dr. Enric Rovira Ricart
Dra. Nagy Kinga
Dr. Miguel Ángel Beltrán Ealo
Dr. Francisco José Somalo Alfaro
Dr. Oscar Álvarez Jacomino
Dra. Cinzia Giselle Hernández Di Chiara
Dra. Laura Abad Chamorro
Dr. Francisco Javier Pineda Rivero
Dr. Miguel Ortiz Salvador
Dr. Fernando Sierra Díaz
Dra. Juliana Sanmartín Serna
Dr. Osiris José Morales García
Dra. Andrea García Manresa
Dr. Jorge Andrés Fonseca Castro
Dra. Elena Bianca Ciobanu Selaru
Dra. Paula Daniela Delich
Dr. Anthony Jesús Chávez Chilan
Dra. Wendy Bárbara Paumier Valdés
Dra. Elsa Narcisa Freire Maridueña
Dra. Marta Revuelta López
Dra. Juliethe Magalle Caballero Prieto
Dra. Olga Eulalia Marmol Zambrano
Dra. Giuliana Genovese
Dra. Luciana Pina
Dr. Byron Fernando Ruiz Viera
Dra. Grecia Manuela Villegas Andrade
Dr. Albert Contreras Ferraté
Dra. Luciana Contino
Dr. Miguel López Rosabal
Dra. Amanda Mejías Tobella
Dra. Jennifer Paola Salcedo García
Dr. Geronimo Santillán Martín
Dra. Ricelvis del Valle Maiz Rodríguez
Dra. María Dolores Robles Urgilez
Dra. María Dolores Gil Higueras
Dr. Andrés Eduardo Pujol Freire
Dr. Jesús Guillermo Acosta Visbal
Dra. Marina Barraso Rodrigo
Dra. Adriana Rubio Vassallo
Dra. María Camila Lozano Jiménez
Dra. Ligia Tirado Chima
Dra. Ainhoa Aixa Maestu Fonseca
Dra. Danysleidi León Bernal
Dr. Juan Manuel Sotelo
Dra. Romana Holovachuk
Dra. Luisina Noemí Varela
Dr. Christhian Daniel Loayza Calderon
Dr. Andrea Viviani
Dra. Linnet Elena González Fornaris
Dra. Jacqueline Barbara Presmanes Sadule
Dr. Yaxdiel Machado Gómez
Dr. Francisco Javier Guardia Segarra
Dr. Jesús Carlos Pérez Sánchez
Dr. Cristian Alberto Morales Paez
Dr. Juan Sebastián González Guio
Dra. Jennifer Lizeth Martín Rojas
Dra. Eva Safont Pérez
Dra. Alba Reverte Gassó
Dra. Isabel Furelos Gil
Dra. Daymarelis Rodríguez Yero
Dra. Karen Lorena Boyacá Vásquez
Dra. Clàudia Álvarez Subirats
Dra. Laura Hernández Carrillo
Dra. Yorleidy Andreina Martín Parra
Dr. Angel Caballero Marcos
Dr. Desiderio Martin Mesonero
Dr. Andres Noe Mestre
Dr. Jose Antonio Garcia Manso
Dra. Ara Anahi Ney Diaz
Dra. Julia Garcia Vila
Dr. Miguel Berzosa Sánchez
Dra. Maria Hernandez Camiña
Dr. Valentin Andres Valdes Landeros
Dra. Stefany Montoya Ortega
Dra. Angela Porcar Mateo
Dra. Judith Poblet Florentin
Dra. Lara Enriquez Bouza
Dra. Lexy Marilú Navarro Matos
Dra. Yury Johanna Bello Tejeda
Dra. Luz Alejandra Siatova Ayala
Dra. Silvia Herrero Barrios
Dra. Laura Isabel Martinez Palacios
Dr. Adrià Ortiz Suñé
Dr. Mattia Melluso
Dra. Nuria Raventos Irigoyen
Dr. Ramon Llerena Arasa
Dra. Júlia Rúbies Olives
Dr. Rogger Orlando Castaño Liberato
Baixes
Acords
de Junta de Govern
Gener
Acord per traslladar a la comissió Deontològica la problemàtica de les guàrdies encadenades detectades en alguns serveis
S’informa sobre la detecció de casos en què alguns metges realitzen guàrdies voluntàries encadenades, sense respectar els períodes obligatoris de descans, la qual cosa pot comprometre la seguretat dels pacients. Davant la dificultat de determinar si aquests fets constitueixen una infracció deontològica, es traslladarà aquesta qüestió a la Comissió Deontològica perquè analitzi detalladament la situació i emeti un informe sobre la possible naturalesa infractora d’aquestes actuacions.
Març
Informe de Tresoreria de l’exercici del 2024
S’informa que l’exercici 2024 s’ha tancat amb un resultat positiu de 43.145,73 €, gràcies a l’obtenció de nous ingressos provinents de subvencions i activitats complementàries. Destaquen els ajuts públics, com la subvenció de 15.000 € de la Diputació per a la Tarraco Health Race 2024, i la bona evolució de les quotes col·legials i altres ingressos. També cal remarcar l’aportació creixent d’activitats pròpies que generen recursos per al COMT.
Març
(Assamblea general) Proposta relativa al projecte per la nova seu col·legial de Tarragona.
Es presenta per a l’aprovació el projecte de la nova seu del COMT a Tarragona, autoritzant la Junta per negociar acords amb un límit màxim de 3.500.000€, garantint-ne el seguiment, la transparència i la rendició periòdica de comptes a l’Assemblea. Durant la sessió es resolen dubtes sobre el pressupost i el procediment del projecte.
La recepta del Pep
Tripa de porc a la catalana
Avui em ve de gust mostrar-vos una recepta tradicional catalana. Un guisat que no està en cap racó de la memòria de la majoria dels catalans. Es tracta d’un plat que, en d’altres èpoques, era considerat ‘de supervivència’. No el cerqueu en la carta de cap restaurador de renom, ni en cap lloc de menja local. No hi és.
Cal que us digui que, de menut, en vaig menjar tot sovint. Ja d’adult, per la meva insistència, de tant en tant l’hem gaudit a casa, a taula... Malgrat tot, quan comento aquest guisat amb d’altres amics o gent de la feina, tinc la impressió de ser un extraterrestre.
Ara sembla estar de moda, dir que ‘els menuts, no m’agraden ni amb pintura’. En canvi, en d’altres països amb PIB més alt que el nostre, a Alemanya posem per cas, el fetge, ronyó, cervell... són menges prestigiades.
Josep Giné
Un estofat de galta de vedella o unes galtes de porc al forn, són gustosíssimes i excel·lents.
I... on es compren les tripes de porc? Al Mercat de Tarragona. Hi ha una botiga de ‘menuts’ que la regenten dues germanes simpatiquíssimes, que en venen. Quan hi vaig a comprar-ne sol, em tracten col·loquialment, i em diuen “carinyo” o “ai nen, què vols que et posi?”. Quan hi vaig acompanyat, no em diuen ni piu.
És un plat molt senzill de fer i que us prego que, si no sou maniàtics, el tasteu. Estic segur que l’incorporareu a la vostra manduca setmanal.
Dues tripes de porc –dos estómacs-. En venen de dues maneres: cuites i crues. El més fàcil és comprarles bullides (amb sal i pebre) i ja les preparen envasades al buit. Si les compreu així, les heu de tastar i corregir, de la sal o del pebre. Les talleu a trossos de 3 x 3 cm. Si us les venen crues, les heu de bullir amb sal i uns grans de pebre, fins que quedin tendres
Mig quilo de tomàquet triturat. Pot ser de llauna. Si n’heu fet conserva a casa o l’han fet a casa del veí, molt millor.
Oli d’oliva VE
Sal i pebre
Vi ranci
All i julivert trinxat
Complements per personalitzar-ho:
Safrà en branca (jo l’hi poso)
Salmorreta (jo li poso)
Un farcellet de llorer amb farigola i romaní (jo li poso)
Cúrcuma (jo no n’hi poso)
Preparació
Com veureu, no té cap complicació. Agafeu una paella gran, i hi poseu en fred: oli d’oliva VE, la tripa trossejada i el tomàquet. Salpebreu i, si en teniu costum, corregiu l’acidesa del tomàquet amb una mica de sucre.
La poseu a foc lent i sense tapar, la tripa deixa anar aigua i el tomàquet també. I tot aquest líquid s’ha de consumir... Quan comenci a quedar sec el guisat, hi tireu un bon raig de vi ranci. Deixeu que es cogui fins que es begui l’alcohol. Corregiu de sal i pebre i afegiu les espècies que hagueu escollit. Al final hi poseu l’all i el julivert, i abans de que es cremi l’all, ho traieu del foc i ho serviu.
Ho decoreu amb cibulet o qualsevol herba aromàtica fresca tallada ben menuda.
Si us plau no estalvieu amb el vi. Potser un Montsant o un Priorat una mica fresquet – de la Bodega Palacios?-. Li dona aquell punt.
Bon profit!
Una línia especialment rellevant és la combinació d’aquestes vacunes amb altres teràpies immuno-oncològiques, com els inhibidors de punts de control immunitari (immune checkpoint inhibitors). Aquesta sinergia podria millorar l’eficàcia dels tractaments en tumors resistents i oferir noves opcions per a pacients amb poques alternatives terapèutiques.
Per a la pràctica clínica, aquest avenç obre la porta a un canvi de paradigma en el maneig del càncer. A curt termini, les vacunes d’ARNm podrien ser incorporades com a teràpia adjuvant o combinada per prevenir recaigudes postquirúrgiques. A mitjà termini, la seva aplicació es podria estendre a tumors avançats, adaptant el disseny vacunal a les mutacions específiques del tumor mitjançant seqüenciació genòmica del pacient.
Aquesta aproximació facilita també la reducció dels efectes secundaris associats als tractaments oncològics convencionals, ja que focalitza l’atac sobre les cèl·lules tumorals. Tot plegat fa que la vacunoteràpia basada en ARNm esdevingui una eina clau en el desenvolupament d’una oncologia de precisió més segura, eficaç i personalitzada.
2. Restauració de la visió amb trasplantament de còrnies derivades de cèl·lules mare pluripotents induïdes [2]
Un dels avenços més destacats en medicina regenerativa del 2024 ha estat el tractament de persones amb ceguera amb trasplantament de teixit corneal generat a partir de cèl·lules mare pluripotents induïdes (iPS, per les seves sigles en anglès). Aquestes cèl·lules s’obtenen mitjançant la reprogramació genètica de cèl·lules adultes, conferint-les una capacitat regenerativa equiparable a les cèl·lules mare embrionàries, però sense implicacions ètiques derivades de l’ús d’embrió humà.
La ceguera és un problema de salut destacat. Segons l’Organització Mundial de la Salut, aproximadament 1.300 milions de persones arreu del món pateixen algun tipus de discapacitat visual, moltes d’elles relacionades amb danys irreversibles a la còrnia. La ceguesa corneal representa una causa important de pèrdua de visió, i el tractament habitual —el trasplan-
tament de còrnia de donant— presenta limitacions significatives, com la manca de teixits disponibles, el risc de rebuig o la necessitat de tractaments immunosupressors prolongats.
L’estudi publicat a The Lancet (Soma et al., 2024) presenta els resultats d’un assaig clínic pioner en humans, realitzat al Japó, en què es va implantar epiteli corneal derivat de cèl·lules iPS en pacients amb lesions greus de la còrnia. Els resultats van ser molt prometedors: es va observar una integració reeixida del teixit, millora funcional de la visió i absència de rebuig immunològic rellevant. Aquest fet suggereix una elevada compatibilitat biològica del teixit generat amb les estructures oculars del receptor.
Des del punt de vista clínic, aquest avanç suposa un canvi potencial en el maneig de les malalties corneals greus. L’ús de teixit autòleg derivat de cèl·lules iPS obre la possibilitat d’un trasplantament sense necessitat de donants externs ni immunosupressió, amb una reducció substancial del risc de complicacions a llarg termini. A més, aquest procediment marca també un precedent important per a la seva aplicació a d’altres teixits derivats de cèl·lules iPS en òrgans com la pell, el miocardi o el sistema nerviós central. En conjunt, es consolida la idea que les teràpies rege- neratives cel·lulars poden tenir un paper fonamental en la medicina del futur, oferint solucions persona- litzades i sostenibles a problemes clínics de gran impacte.
3. Exercici físic com a tractament per a la Síndrome de Fatiga Crònica (SFC) [3]
La síndrome de fatiga crònica (SFC), o encefalomielitis miàlgica, és una patologia complexa i altament incapacitant que afecta entre 120.000 i 200.000 persones a Espanya. Es caracteritzada per una fatiga extrema i persistent després de l’esforç, que no millora amb el descans, així com per altres símptomes associats com insomni, dolor, disfuncions cognitives i sensibilitat química i alteracions del sistema immunitari i nerviós autònom. L’etiologia de la SFC continua essent incerta, però diversos factors com infeccions víriques —inclòs el virus SARS-CoV-2— s’han associat amb l’inici de la malaltia. Actualment no existeix cap prova diagnòstica específica i el diagnòstic es
base en criteris clínics. Les opcions terapèutiques són limitades i tenen com a objectiu principal l’alleujament simptomàtic i la millora funcional del pacient. Aquestes limitacions en el seu maneig han situat la SFC en el focus de la recerca biomèdica.
Una revisió sistemàtica publicada a Cochrane Database of Systematic Reviews (Larun et al. 2024) ha avaluat l’efectivitat que té l’exercici físic en els tractaments del SFC. Es van incloure vuit assajos clínics amb un total de 1.518 participants, que comparaven programes d’exercici (majoritàriament aeròbic com caminades, natació, ciclisme o ball), d’una durada de 12 a 26 setmanes, amb controls passius (atenció habitual, teràpia de relaxació, flexibilitat, etc.) o altres intervencions actives (com teràpia cognitiu-conductual o farmacològica) o altres estratègies com el ritme d’activitat i descans (“pacing”) i el suport emocional.
Els resultats suggereixen que el tractament amb exercici pot tenir un efecte positiu moderat en la reducció de la fatiga en adults amb SFC, especialment en comparació amb les teràpies passives. Tot i així, hi ha incertesa sobre els beneficis a llarg termini ja l’evidència actual no permet establir comparacions definitives amb altres tractaments. Tanmateix, és necessari un abordatge prudent i personalitzat, espe -
Bibliografia
cialment tenint en compte el risc de “post-exertional malaise” (malestar posteriors a l’esforç), típic de la malaltia. Des del punt de vista clínic, aquesta revisió reforça la idea que l’activitat física pot formar part d’un pla terapèutic integrat, sempre que estigui degudament adaptada i supervisada per professionals formats, preferentment amb un enfocament multidisciplinari.
Tanmateix, és important destacar que la SFC continua essent una malaltia profundament estigmatitzada i poc reconeguda, tant en l’àmbit sanitari com social. Molts pacients denuncien la manca d’atenció específica, la incomprensió professional i les dificultats per accedir a un diagnòstic i tractament adequats. El reconeixement de la SFC com a patologia orgànica greu i la inversió en recerca són aspectes clau per desenvolupar tractaments més eficaços i millorar la qualitat de vida dels afectats.
Conclusions
Aquests tres avenços –vacunes personalitzades contra el càncer, trasplantaments de còrnia amb cèllules iPS i programes d’exercici per al tractament de la SFC– comparteixen una característica clau: l’aposta per una medicina més personalitzada, innovadora i enfocada en la millora real de la qualitat de vida dels pacients.
A mesura que aquestes aportacions es traslladin a la pràctica clínica, serà essencial garantir-ne l’accessibilitat, l’avaluació rigorosa i l’adaptació als diferents contextos sanitaris. La medicina del futur ja no només busca curar, sinó també entendre millor les malalties i oferir respostes més humanes, eficaces i sostenibles.
[1] Sayour EJ, Boczkowski D, Mitchell DA, Nair SK. Cancer mRNA vaccines: clinical advances and future opportunities. Nat Rev Clin Oncol. 2024 Jul;21(7):489-500. doi: 10.1038/s41571-024-00902-1.
[2] Soma T, Oie Y, Takayanagi H, Matsubara S, Yamada T, Nomura M, Yoshinaga Y, Maruyama K, Watanabe A, Takashima K, Mao Z, Quantock AJ, Hayashi R, Nishida K. Induced pluripotent stem-cell-derived corneal epithelium for transplant surgery: a single-arm, open-label, first-in-human interventional study in Japan. Lancet. 2024 Nov 16;404(10466):1929-1939. doi: 10.1016/S0140-6736(24)01764-1.
[3] Larun L, Brurberg KG, Odgaard-Jensen J, Price JR. Exercise therapy for chronic fatigue syndrome. Cochrane Database Syst Rev. 2024 Dec 19;12(12):CD003200. doi: 10.1002/14651858.CD003200.pub9
LECTURA Recomanada
L’art de curar
Miquel Bruguera
Dr. Eduard Prats
Un dels aspectes més destacables d’aquest llibre és el seu estil narratiu. No es tracta d’un text mèdic rígid i tècnic, sinó d’una obra que combina el rigor científic amb un to divulgatiu i accessible. El doctor Bruguera aconsegueix que temes complexos es transformin en relats amens, despertant la curiositat del lector. El llenguatge és clar, fluid i, en molts casos, gairebé conversacional. No només informa, sinó que també entreté. Ens sentim com si el mateix autor ens estigués explicant aquestes històries en una conversa senzilla, plena d’anècdotes i dades sorprenents.
Cada capítol ens presenta un tema diferent, però tots segueixen una lògica clara, fet que fa que la lectura sigui àgil i dinàmica. Els relats tenen un inici que atrapa, un desenvolupament ben lligat i, molts cops, una sorpresa.
Això fa que sigui un llibre que es pugui llegir de manera contínua o fins i tot gaudir-ne en petites dosis.
Un dels grans mèrits d’aquest volum és el seu ritme. No és una lectura densa o aclaparadora, sinó que flueix amb naturalitat. La manera com l’autor maneja el suspens en alguns relats fa que vulguem continuar llegint per descobrir-ne el desenllaç.
L’edició a càrrec de Parnass Ediciones és impecable. En conclusió, un llibre per gaudir i reflexionar
T’apuntes a un club de lectura?
Si t’interessa participar-hi, fes-nos-ho saber i apunta’t al club! Estem convençuts que serà una experiència fantàstica per als amants de la lectura.
El COMT, pioner en IA Llamalítica
En un món on la tecnologia i la medicina es fusionen cada vegada de manera més estreta, la introducció de la intel·ligència artificial (IA) a les pràctiques sanitàries suposa un avenç significatiu que millora notablement tant la presa de decisions clíniques com l’atenció directa als pacients. En aquest context, el COMT ha fet un pas endavant, convertint-se en el primer col·legi mèdic en formalitzar un conveni amb una aplicació especialitzada en IA. Es tracta de l’aplicatiu Llamalítica.
Aquest acord, resultat d’un procés acurat de reflexió i anàlisi sobre les oportunitats que ofereixen les noves tecnologies, possibilita la implementació de solucions innovadores que optimitzen la gestió clínica i milloren la qualitat assistencial. Tal com va destacar el president del COMT, Dr. Sergi Boada, durant la presentació de l’acord, aquesta eina permetrà als professionals “descarregar fins a un 40% de la seva càrrega administrativa, dedicant així més temps al pacient i guanyant eficiència”. Llamalítica analitza en temps real grans volums de dades mèdiques, identifica patrons clínics i proposa diagnòstics i tractaments amb rapidesa i precisió, facilitant la detecció precoç de malalties i la personalització dels tractaments.
Amb aquesta iniciativa pionera, el COMT no només impulsa la modernització de la pràctica mèdica, sinó que estableix un precedent destacat per a altres col·legis professionals sobre com integrar de manera efectiva les eines digitals a l’atenció mèdica
diària. L’objectiu principal és agilitzar la gestió dels casos clínics i millorar la capacitat de resposta dels metges en moments crítics en què, com va recordar el Dr. Boada, “cada minut compta”.
A través d’aquest conveni, els col·legiats del COMT podran accedir a una eina potent que, mitjançant l’anàlisi avançada de dades, facilita una presa de decisions més encertada i ràpida, reforçant així la qualitat i eficiència de l’atenció sanitària al territori. A més, aquesta col·laboració obre noves oportunitats per a la investigació clínica i l’optimització dels processos interns, fent del sistema sanitari local un referent més resilient i adaptat als reptes del segle XXI.
Per facilitar encara més l’accés dels metges col·legiats a Llamalítica, els col·legiats del COMT disposen d’un codi de descompte exclusiu del 10% sobre el preu del servei. Aquest descompte s’aplicarà directament durant el procés de subscripció a Llamalítica, reflectint el compromís clar del COMT amb la digitalització i la millora contínua de la pràctica mèdica a tot el territori.
Passos per activar el teu compte:
1. Dona’t d’alta a Llamalitica
- Accedeix a la web i clica “Iniciar sessió”.
- Registra’t i omple el formulari
- Ara podràs fer ús de l’eina amb 15 dies gratuïts.
2. Formalitza la subscripció amb el descompte
- Accedeix a “Consum IA” del menú lateral esquerre.
- Fes clic a “Subscriu-te” per veure les opcions.
- La finestra de subscripció permet introduir les dades de la targeta a la dreta i el codi de descompte a l’esquerra: utilitza COMT50 o, si el primer cupó no és vàlid, COMT10.
- Un cop completades les dades, clica a “Pagar i subscriure’s” per activar els teus beneficis.
Gaudeix d’un descompte del 10% en l’aplicació amb el codi COMT10
Accedeix a la web i registra’t
Més de 35.000 euros recaptats per a causes solidàries amb la
La Tarraco Health Race, organitzada pel Col·legi Oficial de Metges de Tarragona i la Fundació Antonius Musa, ha aconseguit recaptar un total de més de 35.000 euros en les seves tres primeres edicions, destinats a entitats que treballen per la salut i el benestar de les persones. En total, 4.219 persones han participat en aquest esdeveniment esportiu i solidari, consolidant-lo com una cita imprescindible al calendari tarragoní.
Cada any, la cursa escull una causa solidària diferent. El 2022, els fons es van destinar a l’Associació de Familiars i Amics de Nens Oncològics de Catalunya (AFANOC), centrada en el suport a infants amb càncer. El 2023, la recaptació es va dividir entre la Fundació Miquel Valls i projectes d’investigació sobre l’Esclerosi Lateral Amiotròfica (ELA). I el 2024, la protagonista va ser l’epilèpsia, amb els fons destinats a l’associació Si jo puc, tu també #EPILEP.
Les entitats beneficiàries són seleccionades mitjançant una convocatòria oberta, que valora projectes relacionats amb la salut i l’impacte social. A partir del 28 de maig de 2025, s’obrirà una nova convocatòria per seleccionar la causa solidària de la quarta edició de la cursa, que se celebrarà el 30 de novembre de 2025.
Tot això ha estat possible gràcies a la implicació del territori, amb una gran resposta ciutadana i el suport institucional de la Diputació de Tarragona i l’Ajuntament de Tarragona, així com pel patrocini de GrupOliva, Viamed, Fiatc, Port de Tarragona, DKV, Sonepar, MedOne i Medicorasse.
