Tarragona acollirà el XIX congrés RESCOM el 2026
Els Col·legis de Metges catalans reclamen més planificació i recursos
La Fundació Rosa Maria Vivar, entitat beneficiària de la Tarraco Health Race
Article d’opinió
Som un dels països amb més esperança de vida, fruit d’un estil de vida, la climatologia i un sistema de salut universal que, en conjunt, funciona prou bé. Això és una gran sort. Ara bé, viure més anys també comporta més probabilitats de emmalaltir i de patir febleses com la solitud, la fragilitat o la dependència, ja sigui física o econòmica.
Els temps que vivim no són senzills: atur elevat, contractes precaris, grans moviments migratoris forçats per guerres i pobresa, corrupció que erosiona la democràcia i unes perspectives de futur poc engrescadores. Per això convé recordar una dita vella però molt certa: “La salut no té preu, però té uns costos”.
Els nostres representants sovint fan discursos plens de promeses, però gairebé mai expliquen d’on sortiran els diners. És lògic: això no dona vots. Però la realitat és tossuda: qualsevol servei necessita recursos, i aquests no es poden utilitzar per a altres coses. No hi ha més cera que la que crema.
L’OMS ja adverteix que els governs tindran dificultats per finançar al 100% totes les prestacions i innovacions mèdiques per a tota la població.
La cultura ajuda a tenir millor salut i, a la vegada, totes dues contribueixen a construir un país més pròsper i democràtic. Per això, els líders polítics i socials haurien de difondre la idea que la salut és un valor col·lectiu que hem d’integrar en la vida diària.
L’economia d’un país funciona de manera semblant a la domèstica: cal saber què entra, què es gasta i en què. Cal estalviar, fixar prioritats, valorar fins on ens podem endeutar i prendre decisions amb transparència i responsabilitat.
El doctor Roger Jesús Pla Farnos és metge jubilat, especialista en Cirurgia General i Doctor en Medicina i Cirurgia per la URV. Al llarg de la seva trajectòria professional ha compaginat l’assistència clínica amb la docència universitària i la gestió sanitària, la docència, la gestió sanitària i la recerca en salut pública i oncologia. Ha desenvolupat una recerca en l’àmbit de la salut pública i l’oncologia, amb especial interès en la prevenció i el tractament multidisciplinari. La seva carrera reflecteix un compromís constant amb la millora de l’atenció mèdica, la formació dels futurs professionals i l’enfortiment del coneixement científic al servei de la societat.
Dr. Roger Jesús Pla Farnos
La Salut no té preu
El sistema sanitari és una eina per millorar la salut, i hem de conèixer d’una manera clara com l’utilitzem i què ens costa. El seu bon funcionament depèn de tots: polítics, gestors, professionals i ciutadania.
Les mesures de qualitat i eficiència són la millor manera de saber si el sistema sanitari funciona bé i si la societat és saludable.
Algunes preguntes clau són:
- Quin és l’estat de salut de la població i si millora amb els hàbits saludables?
- Els recursos es distribueixen de manera justa i amb criteris clars?
- Les institucions sanitàries fan un bon ús dels recursos i obtenen els resultats esperats?
- Podem aspirar, des de la província de Tarragona, a tenir institucions d’excel·lència i prestigi internacional? Què caldria fer per aconseguir-ho?
- Els professionals se senten valorats i poden treballar amb la qualitat que volen oferir? Els usuaris estem satisfets del tracte rebut?
Per respondre aquestes i altres qüestions, cal un lideratge polític intel·ligent, dialogant i que pensi més enllà de les properes eleccions. Professionals i ciutadans ho agrairem, i el país ho necessita.
Respondre aquestes i altres qüestions, cal un lideratge polític intel·ligent, dialogant i que pensi més enllà de les properes eleccions. Professionals i ciutadans ho agrairem, i el país ho necessita.
“El sistema sanitari és un instrument per millorar la salut i cal saber de manera entenedora l’ús que en fem i el que ens costa.”
“No ens ajudarà ni la demagògia ni les promeses electorals que no es puguin complir. No podem fer volar coloms.”
Welcome nadó
El més destacat de la Fundació del COMT
Les veus que donen sentit a la Fundació
Cada any, la Fundació Antonius Musa dona suport a projectes socials, culturals i sanitaris que milloren la vida de les persones. Recollim aquí algunes veus que mostren l’impacte d’aquesta ajuda solidària.
A bon pas fem salut
En el marc de la celebració del Dia Mundial de l’Activitat Física (DMAF), la Subdirecció Regional de l’Agència de Salut Pública de Catalunya impulsa, des del 2013, la caminada “A bon pas fem salut” a Tarragona, en col·laboració amb diverses institucions del territori. L’objectiu és promoure els beneficis de la pràctica diària d’activitat física entre la població. Cada edició reuneix més de 250 persones de totes les edats en un recorregut d’uns cinc quilòmetres, adaptat a diferents condicions físiques.
El Col·legi Oficial de Metges de Tarragona hi dona suport des de l’inici i, des del 2023, ho fa a través de la seva Fundació Antonius Musa. Des de la Subdirecció Regional valorem molt positivament aquesta col·laboració, ja que iniciatives territorials com aquesta generen sinergies entre institucions que comparteixen el compromís de promoure estils de vida saludables, en aquest cas mitjançant l’activitat física
Montserrat Tous Moya
Subdirecció Regional al Camp de Tarragona i Terres de l’Ebre
Secretaria de Salut Pública, departament de Salut
Cap Infant Sense Conte
L’Associació Cap Infant Sense Conte fomenta la cultura, la llengua catalana, l’hàbit lector i la creativitat dels infants. A través del projecte Cap Infant Sense Conte publiquem contes inèdits i els fem arribar als infants de tota Catalunya.
La Fundació Antonius Musa, a través de la seva col·laboració, fa possible que la important tasca que realitzem pugui continuar i pugui arribar a 35 hospitals de Catalunya, a un munt d’escoles, entitats socials, biblioteques, CAPs, etc. Valorem molt positivament l’experiència de comptar amb la col·laboració de la Fundació Antonius Musa, ja que ens anima a creure en el projecte que vam iniciar el 2014 i dona sentit a l’objectiu de voler construir una societat més igualitària, democràtica, justa i solidària.
Toni Argent
Professor de secundària
Coordinador del projecte Cap infant sense conte
Un moment de la caminada “A bon pas fem salut”, amb la col·laboració de la Fundació Antonius Musa.
Toni Argent, coordinador del projecte Cap infant sense conte, presenta el projecte a infants.
Les veus que donen sentit a la Fundació
Els ajuts individuals de la Fundació arriben a col·legiats i famílies que travessen moments complexos. A continuació, testimonis anònims ens expliquen què ha suposat per a ells aquest suport.
Ajut per fill/a amb discapacitat i/o dependencia
“Vull expressar el meu profund agraïment a la Fundació Antonius Musa pel suport que rebo. Gràcies a la seva ajuda, el meu fill amb discapacitat pot disposar del suport necessari per a la seva atenció especialitzada. Aquest recolzament econòmic suposa un gran alleujament per a la nostra família i una mostra de solidaritat que valorem profundament.”
Anònim
Suport econòmic adreçat a fer front al pagament de despeses derivades de tractaments especials que hagin de rebre fills menors, de 0 a 18, de metges/ses col·legiats/des, com a conseqüència d’una patologia i/o malaltia que requereixi tractaments i cures d’especial consideració.
Més informació
Ajut per l’atenció especialitzada per a fills de 0 a 18 anys
Suport econòmic puntual per a fer front a despeses originades per aquesta gran discapacitat i/o dependència que puguin ocasionar a les famílies una situació de necessitats especials i per les despeses derivades d’aquesta situació de gran manca d’autonomia en la vida diària (alimentació, higiene personal, acompanyament, mobilitat, manteniment de la salut, etc.).
Més informació
“La beca de la Fundació Antonius Musa cobreix part de les despeses de les teràpies del meu fill. Mai hauria imaginat que el Col·legi estaria tan a prop en l’àmbit personal. Aquests ajuts van molt més enllà del suport econòmic: són un gest d’humanitat i de compromís amb famílies com la meva, que lluitem dia a dia per donar el millor als nostres fills.”
Anònim
COMT
Podcast
complementaris: l’estètica segura, la salut sexual i el lideratge mèdic.
La Dra. Esther Mayol, presidenta de la Secció de Medicina Estètica del COMT, va explicar per què era un acte mèdic: calia un metge col·legiat, una formació acreditada i uns centres amb la llicència U48. També va alertar de l’intrusisme i va donar criteris per triar bé: verificar les credencials, evitar les ofertes agressives, exigir el consentiment informat i garantir el seguiment mèdic.
El Dr. Benjamí Cobo, ginecòleg i sexòleg, va presentar la nova Secció de Sexologia
Clínica i Salut Sexual del COMT. Va defensar integrar la sexualitat a la consulta com a part de la salut global, establir uns circuits de detecció i derivació, oferir formació i assessorament als col·legiats i difondre informació basada en l’evidència per combatre l’estigma.
Per últim, Joan Barrubés va descriure el nou Programa Executiu ESADE–COMT en lideratge i gestió sanitària: unes eines basades en l’evidència i unes habilitats directives — com el lideratge d’equips, la negociació i la gestió del canvi— per orientar l’assistència als resultats i utilitzar millor els recursos. Més que unes receptes, uns marcs per interpretar els canvis i decidir amb criteri.
La visió col·legial
Fa unes setmanes, el president del COMT, el Dr. Sergi Boada, publicava al Diari de Tarragona un article on denunciava la paradoxa mèdica catalana: joves amb notes excel·lents que es queden sense plaça de Medicina mentre el sistema sanitari pateix manca de metges. En aquesta conversa amb el Dr. Boada, mantinguda amb el periodista Quim Espinosa, responsable de gabinet del president, reprenem aquell debat i aprofundim en les solucions que planteja el Col·legi, des de l’accés a les facultats fins a l’homologació de professionals extracomunitaris.
Sergi, al teu article parles d’una paradoxa: nois i noies catalans amb notes excel·lents que es queden sense plaça de Medicina, mentre les facultats del país formen metges per mig Estat i per mig món. Com hem arribat fins aquí? El problema és el sistema d’accés. A Catalunya tenim 1.333 places de Medicina, però només un 60% les ocupen estudiants catalans. La resta venen d’altres comunitats o de fora. A més, hi ha diferències molt grans a l’hora de treure nota. A comunitats com Múrcia o Extremadura és més fàcil arribar a un 13 que aquí. Això fa que els nostres alumnes parteixin amb desavantatge al seu propi territori.
Així doncs, no es tracta només d’una manca de places, sinó també d’un sistema d’accés que genera desigualtats entre comunitats autònomes. Quina proposta concreta fa el Col·legi per corregir aquesta distorsió i garantir que els estudiants catalans no quedin en desavantatge? El que plantegem és aplicar un model de percentils. No és una invenció nostra: ja es va estudiar a Castella i Lleó fa uns anys. La idea és que no compti només la nota absoluta, sinó la posició relativa dins de cada comu-
nitat. Així s’equilibra l’accés entre territoris i no es penalitza els estudiants catalans. I remarco: no és una mesura només per Medicina ni només per Catalunya, sinó per a tots els graus i totes les comunitats.
Una reforma d’aquest tipus requereix consens polític i complicitat acadèmica. Heu trobat receptivitat entre els partits, el Govern i les universitats per impulsar aquest canvi de model? Sí, hem parlat amb la majoria dels grups polítics al Parlament i també amb la consellera de Sanitat. Ara tenim pendent una trobada amb el president de la Generalitat i amb la consellera d’Educació. Les universitats catalanes i els degans de Medicina també hi estan d’acord. I, des del Consell de Col·legis de Metges de Catalunya, anem tots a l’una. El repte és que això arribi al Ministeri i s’apliqui de manera general.
En el teu article també posaves el focus en un altre desequilibri: el creixent nombre de metges extracomunitaris que treballen a Catalunya sense tenir encara homologada l’especialitat. Per què es produeix aquest fenomen i quines conseqüències pot tenir per al sistema sanitari i per als pacients?
Exacte. Més de la meitat de les noves col·legiacions són de metges extracomunitaris. Molts treballen sense haver passat pel MIR ni tenir l’homologació del títol d’especialista. És una situació que es dona sobretot a urgències, primària i geriatria. I clar, això planteja dos riscos: primer, la seguretat clínica; i segon, la dependència del nostre sistema d’un talent que no sempre està reconegut i que, a més, estem traient dels països d’origen.
Davant d’aquest escenari, quines mesures considereu imprescindibles per donar resposta al
Converses amb el president del COMT
problema de l’homologació i assegurar la qualitat i la seguretat assistencial? N’hi ha dues de molt clares. La primera: agilitzar i descentralitzar l’homologació dels títols d’especialista. Avui un expedient pot trigar set o vuit anys a resoldre’s! Si les comunitats autònomes ja tenim competències per acreditar hospitals docents i formar MIR, també podem ajudar a avaluar expedients i evitar aquest embús.
La segona: establir un sistema d’avaluació competencial, des dels col·legis de metges, per als professionals que no tenen títol reconegut. Això garantiria un mínim de seguretat i permetria oferir formació complementària als que la necessitin.
Algú podria pensar que això és posar traves a l’arribada de metges de fora. Com respondries? Tot el contrari. No volem tancar portes ni posar fronteres. Catalunya sempre ha estat un país obert i cosmopolita. Però cal posar ordre i sentit comú: formar bé els nostres joves, reconèixer els professionals que aporten garanties i evitar que el sistema es converteixi en un pedaç permanent. El que no podem permetre és que d’aquí a uns anys els nostres fills, amb notes brillants, no puguin estudiar Medicina a casa seva, i alhora siguin atesos per professionals que no tenen la seva especialitat homologada.
Per acabar, si haguessis de condensar tot el debat en una sola idea clau, quin missatge voldries transmetre a la ciutadania i als responsables polítics? Que no és un debat corporativista ni localista. És una qüestió de justícia i de seguretat per a tots. Necessitem un sistema que sigui sostenible, equitatiu i rigorós. Si reaccionem ara, som a temps de preservar la qualitat i el prestigi de la medicina catalana.
El pla d’oci del COMT
El Pla d’Oci del COMT, organitzat pel COMT amb la col·laboració d’Itinere Tarraco, ha ofert, aquest estiu, dues propostes que combinen cultura, natura i experiències compartides. El programa, obert als col·legiats i als seus acompanyants, ha permès viure dues nits molt especials, plenes de descobriments i moments per recordar.
La primera sortida, al juliol, va portar els participants fins a la vila vermella de Prades. Després d’un sopar de cuina local a la seva emblemàtica plaça, el grup es va traslladar al Parc Astronòmic Muntanyes de Prades per iniciar un viatge fascinant pel cosmos. A la Sala Hypatia, les explicacions dels guies Starlight
van ajudar a comprendre la formació de les galàxies i alguns dels misteris de l’univers. Finalment, al Mira-
dor Astronòmic de Sant Roc, els assistents van poder observar planetes, constel·lacions i fins i tot la doble pluja d’estels dels delta-aquàrids i els primers Perseids.
Després de la pausa del mes d’agost, al setembre el Pla d’Oci va tornar amb una experiència totalment diferent: El Camí de la Llum a la Catedral de Tarragona. Els col·legiats van poder gaudir d’un recorregut nocturn per l’interior del temple, on la llum, la música i la projecció d’imatges convertien la pedra gòtica en un escenari viu i ple de simbolisme. L’activitat va finalitzar al claustre, on els assistents van brindar amb cava en un ambient relaxat i exclusiu.
Aquestes dues propostes han servit per mostrar una altra cara del col·legi: la d’un espai que també convida a descobrir, compartir i gaudir del territori d’una manera diferent. Amb experiències com aquestes, el Col·legi vol seguir oferint activitats de qualitat que uneixin cultura, ciència i convivència.
Veus de la medicina
Seguim descobrint les històries de les persones que donen sentit i futur a la nostra professió. Aquest espai de conversa ens permet conèixer metges i metgesses que combinen trajectòries diverses i que ens ofereixen la seva visió personal i professional.
En aquesta edició conversem amb la Dra. Alba Hernández Pinilla, metgessa resident de quart any de Medicina Familiar i Comunitària al CAP Sant Pere de Reus i a l’Hospital Universitari Joan XXIII de Tarragona, i doctoranda en Biomedicina a la URV. Amb un recorregut que uneix la nutrició, l’esport i la medicina, ha sabut obrir-se camí en l’àmbit de la recerca sobre ictus i fibril·lació auricular, participant en projectes internacionals i congressos científics.
Ens pots explicar una mica sobre tu i el teu recorregut fins ara en la medicina? Em dic Alba, soc de Tarragona i sempre he tingut molt d’interés en la prevenció primària, en la nutrició i en l’esport. Durant 12 anys, de petita i adolescent vaig jugar a bàsquet, als 15-16 ja vaig córrer la meva primera mitja marató i ara a la meva dècada dels 30 practico CrossFit i continuo corrent. A Batxillerat, em va començar a cridar molt l’atenció Medicina i Nutrició, vaig fer el treball de recerca sobre nutrició, esport i el seu impacte en la composició del cos humà avaluada mitjançant antroprometries. En aquell moment va ser quan em vaig donar compte que l’investigació m’encantava. Finalment no vaig poder accedir a Medicina i vaig fer Nutrició Humana i Dietètica.
Vas començar per Nutrició i després vas estudiar Medicina. Què et va portar a fer aquest canvi i com t’ha marcat el teu recorregut? Nutrició Humana i Dietètica m’encanta, però tenia l’espina clavada de no haver pogut estudiar Medicina, volia poder atendre
Dra. Alba Hernández Pinilla Metgessa de família en formació al CAP Sant Pere. Doctoranda en Biomedicina Investigadora en ictus i fibril·lació auricular (EBRICTUS – IDIAP Jordi Gol)
als pacients sense cap límit, així que gràcies al suport dels meus pares i la meva germana, ho vaig poder aconseguir. Recordo que molta gent es quedava sorpresa que després d’acabar una carrera volgués començar un altre recorregut tan llarg, però jo vaig tenir molt clar que després de Nutrició es convertiria en l’objectiu. Mai em va fer por.
Has de ser molt resilient i allunyar-te dels naysayers. A sisè de Medicina, gràcies al Treball de Fi de Grau de Medicina “Metabolic syndrome, inflammation and microbiota” liderat pel Dr. Wifredo Ricart, vaig poder presentar el meu primer pòster al Congrés Nacional de la Societat Espanyola de Diabetis.
Com valores la teva experiència durant la residència fins ara? Què destacaries del teu centre i del procés de formació? La residència són anys durs, però a la vegada molt enriquidors, s’aprèn molt i sents la teva evolució any rere any. El coneixement i seguretat que tens de R4, en l’últim any de la residència, en comparació del primer any, és molt evident.
De la unitat docent de Tarragona destacaria les rotacions a l’Hospital Universitari Joan XXIII, hospital de referència i centre referent de Codi IAM, ICTUS i PPT (pacient politraumàtic) amb serveis com la UCI, Hematologia i Maxil·lofacial, entre d’altres de referència a la província de Tarragona. Tot això suposa un gran avantatge per a un metge de familia en formació,
ja que pots aprendre dels millors professionals del sector.
En el meu cas, com a centre de salut vaig escollir el CAP Sant Pere, que a més de ser un centre de salut de referència, ja que tenen CUAP (Centre d’Urgències d’Atenció Primària) amb possibilitat de realitzar analítiques de sang i radiografies al moment, és també molt actiu en l’àmbit de la recerca, ja que acull el centre d’investigació de la IDIAP Jordi Gol de Tarragona i aquest va ser un dels motius principals pels quals el vaig escollir.
Estàs desenvolupant una tesi vinculada a una beca industrial internacional. Ens en pots parlar una mica? El Doctorat Industrial és un projecte de doctorat on l’estudiant realitza la tesi dins d’una empresa, amb l’objectiu de combinar la investigació acadèmica amb l’aplicació pràctica en un entorn empresarial o d’innovació. La Generalitat ofereix un ajut econòmic tant a l’empresa com al doctorand.
Gràcies a aquesta beca he pogut cobrir totes les despeses derivades de la participació en els diferents congressos, articles publicats i l’estada al Regne Unit durant 3 mesos, on vaig col·laborar amb un grup d’investigació de membres experts en la fibril·lació auricular i ictus de la Universitat de Glasgow.
Quins reptes i aprenentatges suposa fer recerca avançada mentre acabes la residència? És un camí molt exigent, on has de mantenir l’equilibri entre la vida personal, clínica i la investigació. La gestió i planificació del temps és clau per poder arribar a tot i també saber renunciar.
Un aspecte imprescindible que sempre tinc present és mantenir una alimentació saludable i entrenar un mínim de 3 o 4 dies a la setmana, i així ho he pogut mantenir durant tota la meva residència. Dormir les hores necessàries és encara una assignatura pendent.
Durant aquest recorregut de resident i doctoranda,
he après a ser més resilient i perseverant, tenir una visió més global de la medicina i treballar en equip. Però, sobretot, he après la importància de saber amb qui t’envoltes. En tots els àmbits de la vida és clau envoltar-se de persones brillants, que t’inspirin i que realment desitgin el teu èxit.
Has estat premiada per treballs d’investigació. Com valores aquests reconeixements i com t’han influït? Aquests reconeixements són una motivació que et confirmen que l’esforç i dedicació tenen la seva recompensa i m’impulsen a seguir endavant.
Ara bé, per a mi, un dels millors premis - i el que em genera més felicitat - és quan, en acabar una xerrada, en un congrés internacional, s’apropen metges dels Estats Units, del Japó, de França o del Regne Unit per felicitar-me i interessar-se pel projecte. Això em fa sentir que vaig pel bon camí.
Com veus el futur de la medicina i de la recerca clínica en mans de professionals que venen de trajectes híbrids com el teu? Crec que la medicina i la recerca clínica tenen molt de futur en mans de professionals amb trajectòries híbrides. Quan hi ha ganes i esforç, és possible aconseguir grans coses.
A més, en començar a moure’t en aquests entorns, tens l’oportunitat de conèixer moltes persones amb idees innovadores i amb la motivació per impulsar projectes endavant.
Quins consells donaries a estudiants o residents que volen combinar l’assistència amb la investigació des del principi? El meu consell és buscar un grup de recerca amb un bon líder, és clau estar ben guiada durant tot aquest procés, ja que sinò pot ser fàcil perdre l’objectiu i desviar-te. Per això, sempre estaré molt agraïda als meus directors de tesi: el Dr. Josep Lluís Clua Espuny -Investigador Principal del projecte-, el Dr. Francisco Manuel Martín i la Dra. Eva Satue Gracia. Sempre tinc molt present que tot el que he aconseguit és gràcies a ells.
I sobretot, recomano molt de focus en tot el procés.
Les nostres seccions Els Metges Extracomunitaris
La Secció Col·legial de Metges Extracomunitaris del COMT és un espai de trobada i participació per a aquells professionals que, havent nascut i format la seva trajectòria fora de la Unió Europea, exerceixen avui al nostre territori i contribueixen a enriquir el sistema sanitari.
La seva finalitat és donar visibilitat a les motivacions, les dificultats i les necessitats d’aquest col·lectiu, que aporta diversitat i experiència a la professió mèdica. La secció treballa per acompanyar-los en els processos d’homologació i regularització dels títols, i per afavorir la seva integració professional i social dins la comunitat. També vol sensibilitzar el col·legi sobre la importància d’aquest col·lectiu i el seu paper dins el sistema de salut.
Aquest espai promou la creació d’una xarxa de suport mutu, que permet compartir experiències, resoldre dubtes i generar propostes per avançar en la igualtat d’oportunitats dins la professió. La diversitat cultural, lingüística i formativa dels seus membres és un valor afegit que enriqueix el col·lectiu i aporta noves perspectives a la pràctica clínica. També és un lloc on establir vincles i fer comunitat, creant un entorn més cohesionat i inclusiu.
La secció actua com a punt de referència i orientació per als metges que arriben al nostre territori. Oferint informació sobre tràmits d’homologació de títols i especialitats, permisos de residència i feina, i sobre els recursos necessaris per exercir amb garanties. Alhora, acompanya i assessora els professionals per afrontar dificultats derivades de processos administratius sovint llargs i complexos, que poden generar incertesa en l’inici del projecte professional i vital.
Un altre dels pilars és la formació continuada i l’actualització professional. Mitjançant tallers, jornades i sessions informatives, es dona resposta a necessitats específiques del col·lectiu, amb temàtiques que abracen des de l’adaptació al sistema sanitari fins a l’adquisició de competències legals, deontològiques i lingüístiques. Aquestes activitats són també un espai de convivència i intercanvi entre professionals de diferents orígens i disciplines.
La secció té una vocació de sensibilització i divulgació. Mitjançant projectes i col·laboracions, s’explica la realitat dels metges extracomunitaris al col·legi i a la societat, mostrant les dificultats que afronten i les aportacions que fan. Aquesta mirada permet reconèixer i posar en valor la feina d’un col·lectiu que contribueix de manera decisiva al manteniment de l’atenció sanitària i al benestar de la ciutadania.
Foto de l’última reunió entre la Secció de Metges Extracomunitaris i el vicepresident del COMT, el Dr. Francesc Feliu.
Lliçons del passat
Comitès d’ètica assistencial i llistes
d’espera: el cas de Seattle
La medicina moderna no s’enfronta només a reptes científics i tècnics, sinó també a dilemes ètics de gran complexitat. Un dels casos paradigmàtics és el conegut com a “cas de Seattle”, que va marcar l’inici de la bioètica aplicada a la pràctica clínica.
A començaments dels anys seixanta, a Seattle es va introduir la diàlisi per malalts amb insuficiència renal crònica. El programa va tenir èxit. Els malalts ja no es morien, si bé necessitaven ser dialitzats tres o quatre cops per setmana. El problema era que els recursos eren extremadament limitats: només hi havia unes poques màquines disponibles i molts pacients que en podien beneficiar. La pregunta, doncs, era inevitable: qui havia de viure i qui no?
Davant d’aquesta situació, es va crear un comitè comunitari format per nou membres, no només metges, sinó també persones llegues (un banquer, una mestressa de casa, un advocat, un religiós, un sindicalista...) que havien de decidir quins pacients tindrien accés al tractament. Els criteris que van utilitzar ens poden semblar xocants: edat, situació familiar, ingressos econòmics, estabilitat laboral o “contribució a la societat”. Aquesta mena de judici social, que anava molt més enllà dels criteris clínics, va suscitar un intens debat públic i va fer evident la necessitat d’abordar les qüestions ètiques en la pràctica mèdica.
Bibliografia
Fox, R.C., & Swazey, J.P. (1978). The Courage to Fail: A Social View of Organ Transplants and Dialysis. University of Chicago Press.
Jonsen, A.R. (1998). The Birth of Bioethics. Oxford University Press.
Comité de Bioética de España (2020). Informe sobre la priorización de recursos sanitarios en el contexto de la pandemia COVID-19. Madrid: Ministerio de Sanidad.
El cas de Seattle va ser l’espurna que va encendre el desenvolupament de la bioètica com a disciplina i va obrir el camí als actuals comitès d’ètica assistencial (CEA). A dia d’avui, aquests òrgans multidisciplinaris tenen la funció de deliberar, assessorar i orientar en situacions complexes, tot garantint que les decisions respectin la dignitat, l’autonomia i la justícia.
La qüestió de les llistes d’espera continua sent un repte vigent. En un sistema sanitari amb recursos finits, establir prioritats és inevitable. Els criteris clínics —gravetat, beneficis esperats, temps d’espera— han de ser el fonament, però els CEA recorden que darrere de cada número hi ha una persona, amb la seva història i la seva vulnerabilitat.
El cas de Seattle ens adverteix dels riscos d’introduir criteris socials discriminatoris i ens recorda que la missió de la medicina no és valorar el “mèrit” de la vida d’un individu, sinó procurar el millor ús possible dels recursos sense perdre de vista la justícia i la compassió.
Dr. Eduard Prats Alonso
El motor
del COMT
L’activitat del dia a dia
El COMT acull la sessió ‘Salut: reptes compartits, solucions metropolitanes’ del cicle Mirades Metropolitanes
El Col·legi Oficial de Metges de Tarragona va acollir la cinquena sessió del cicle “Mirades Metropolitanes”, impulsat per la Diputació de Tarragona en el marc del projecte Camp de Tarragona Metropolità. Amb el títol “Salut: reptes compartits, solucions metropolitanes”, la jornada va reunir professionals, gestors i representants institucionals per debatre sobre els grans desafiaments del sistema sanitari i les oportunitats de col·laboració metropolitana.
L’acte va comptar amb la participació del diputat de Tarragona Vale Pino i del president del COMT, Dr. Sergi Boada. La Dra. Ione Montalvo, gerent de l’Hospital Joan XXIII i del GiPSS, va presentar el projecte
del nou hospital, i el Dr. José Augusto García, gerent de la Xarxa Santa Tecla, va defensar la necessitat d’un model metropolità integral. Moderada per la periodista Laura Casas, la sessió va generar un debat viu i va reafirmar el compromís del COMT amb una salut més eficient, propera i col·laborativa.
El COMT, punt de trobada per debatre els reptes i oportunitats del sistema sanitari al Camp de Tarragona.
El president del COMT, el Dr. Sergi Boada, va inaugurar la jornada ‘Salut: reptes compartits, solucions metropolitanes’.
El COMT se suma a Sènior Lab per donar veu a la vellesa a través del teatre
El Col·legi de Metges de Tarragona va col·laborar amb Sènior Lab Laboratori Ciutadà en un acte teatral amb motiu del Dia Mundial de la Gent Gran. Les actrius Maite Buenafuente i Angie Savall, dirigides per Jordi Vall, van presemtar una obra amb humor i poesia que incorporava la presència de persones grans com a testimonis vius d’històries quotidianes.
La col·laboració del COMT amb Sènior Lab reforça el compromís amb la cultura i l’envelliment actiu.
El COMT visita el nou Hospital Viamed Tarragona
El president del Col·legi Oficial de Metges de Tarragona, el Dr. Sergi Boada, va visitar a principis d’agost les instal·lacions del nou Hospital Viamed Tarragona, just abans de la seva posada en marxa.
El centre va obrir les portes el divendres 8 d’agost per iniciar l’activitat interna, l’endemà es va activar el servei d’Urgències i, finalment, el dilluns 11 va començar a rebre els primers pacients.
Durant la visita, Boada va conèixer de primera mà un equipament concebut com a referent en l’àmbit privat, amb tecnologia d’última generació i un model d’atenció integral dissenyat per al benestar del pacient. El nou hospital compta amb més de 40 consultes externes, hospital de dia oncològic, unitat de diagnòstic per la imatge i 96 habitacions individuals, a més
d’un bloc quirúrgic amb 11 quiròfans i UCI. La seva posada en funcionament suposa un pas endavant per a l’atenció sanitària a la província.
El Dr. Sergi Boada va visitar les instal·lacions just abans que el centre comencés a rebre els primers pacients
El president del COMT, el Dr. Sergi Boada, reunit amb representants del Senior Lab per treballar en continuitat en aquest i altres projectes.
El Dr. Sergi Boada, acompanyat d’altres visitants, en el recorregut per les instal·lacions del recent inaugurat Hospital Viamed Tarragona.
El més destacat del darrer trimestre
Tarragona serà la seu del XIX congrès RESCOM el 2026
El COMT serà l’amfitrió de la XIX edició del Congrés RESCOM, la trobada de referència per als responsables de comunicació dels col·legis de metges d’arreu d’Espanya. L’anunci es va fer públic a Còrdova, durant el sopar de cloenda del RESCOM 2025, quan el Col·legi de Metges de Còrdova va traspassar el testimoni al COMT. En nom de l’entitat, el va recollir Quim Espinosa, assessor de presidència i comunicació, juntament amb Anna González i Maria López, de l’equip de comunicació.
Per al president del COMT, el Dr. Boada, que Tarragona sigui la seu de la propera edició és “un honor que posa en valor la comunicació com a part central de la presa de decisions”. Boada remarca que “els professionals de la comunicació no són aliens a la vida col·legial i han d’estar presents i ser actors actius en la definició de la política del Col·legi”.
Acollir el XIX Congrés RESCOM és una oportunitat per posar en valor la comunicació com a eix estratègic dins de la professió mèdica.
El repte d’organitzar el congrés a Tarragona, però, va més enllà de la logística. Espinosa destaca que “volem subratllar que la comunicació no és un àmbit secundari, sinó estratègic”. Segons ell, els responsables de comunicació han de tenir un paper protagonista i aportar “la seva mirada, criteri i valor a l’acció col·legial”.
Així, Tarragona es prepara per esdevenir, el 2026, un escenari de debat, intercanvi d’experiències i reforç del paper clau de la comunicació en el futur dels collegis professionals.
D’esquerra a dreta: Maria López, Rosario Benítez (COMCORDOBA), Quim Espinosa i Anna González, responsables de comunicació dels col·legis de metges de Tarragona i Còrdova, durant el lliurament del testimoni per acollir el RESCOM 2026.
Els Col·legis de Metges catalans es reuneixen amb la Ministra per reclamar recursos per garantir la qualitat
assistencial
La Junta de Govern del Consell de Col·legis de Metges de Catalunya es va reunir el passat mes de setembre amb la ministra de Sanitat, Mónica García, per exposar els principals reptes urgents de la professió i del sistema de salut.
Els presidents dels col·legis de Lleida, Barcelona, Tarragona i Girona van alertar sobre el dèficit de professionals i la manca de planificació, la necessitat de revisar l’accés als estudis de Medicina i d’agilitzar el reconeixement dels títols extracomunitaris. També van reclamar eines per a l’avaluació competencial i mesures per reduir la burocràcia a l’atenció primària. A la vegada, es va defensar un Estatut Marc propi i flexible que respecti l’autonomia
mèdica i garanteixi condicions adequades d’exercici, alhora que van subratllar la necessitat de regular àrees específiques com la Medicina de l’Esport i la Medicina i Salut Estètica.
El CCMC va reiterar la seva voluntat de col·laborar amb el ministeri per avançar en solucions que assegurin la qualitat assistencial.
La trobada va permetre el diàleg directe amb el ministeri i posar de relleu la necessitat d’afrontar els reptes amb mesures concretes i immediates. El CCMC va remarcar que el futur del sistema sanitari depèn d’una planificació rigorosa i d’un compromís ferm amb la professió mèdica.
Els presidents dels quatre Col·legis Oficials de Metges de Catalunya, amb la ministra de Sanitat, Mónica García (al centre), durant la reunió celebrada a Madrid el passat mes de setembre.
Oberta la candidatura pels Premis Battestini 2025 per la recerca en salut
La Filial de Tarragona de l’Acadèmia de Ciències
Mèdiques i de la Salut de Catalunya i de Balears ha convocat una nova edició dels Premis Battestini, creats en memòria del doctor Rafael Battestini i Galu. Els guardons reconeixen els millors treballs de recerca i les millors tesis doctorals en l’àmbit de la salut, elaborats entre 2023 i agost de 2025, i volen donar visibilitat a la investigació de qualitat feta a les comarques de Tarragona.
La convocatòria inclou tres categories: recerca en atenció primària i comunitària, recerca en atenció hospitalària i sociosanitària i tesis doctorals defensa-
des en els darrers dos anys. El jurat valorarà especialment el rigor metodològic, la rellevància dels resultats i el seu impacte en la pràctica sanitària.
Amb els anys, els Premis Battestini s’han consolidat com una de les cites científiques de referència al territori. El lliurament dels guardons és un moment de reconeixement, però també un espai per compartir experiències i reforçar la comunitat investigadora.
Els Premis COMT estrenen nova pàgina web
Els Premis COMT estrenen pàgina web, un espai renovat, més visual i intuïtiu, que dona forma a la nova imatge dels guardons. En aquest portal es poden consultar totes les categories dels premis, veure fotografies i vídeos d’edicions anteriors, llegir el reglament complet i, sobretot, proposar candidatures per a l’edició 2025. La nova web es converteix així en
una eina que facilita la participació i la visibilitat dels professionals de la medicina. L’entrega dels Premis tindrà lloc el mes de desembre i vol ser un reconeixement col·lectiu a la tasca i trajectòria dels metges i metgesses del nostre territori. Per això, fes un pas endavant i presenta la candidatura d’aquell company o companya que consideres que mereix ser distingit.
Imatge del bust que identifica els Premis Battestini, en memòria del metge homenatjat.
El més destacat de Formació
El COMT reprèn l’activitat formativa amb un ampli ventall de cursos, jornades i programes
Després de l’estiu, el mes de setembre ha reactivat amb força la temporada formativa al COMT, donant inici a un període marcat per la diversitat d’activitats i l’alt interès professional. Les primeres propostes han posat en marxa un calendari extens que combina actualització científica, reflexió ètica i desenvolupament de competències.
El 18 de setembre, Tarragona va acollir la sessió Ús d’opioides a la consulta i als serveis d’urgències, organitzada amb el suport de Grünenthal . Adreçada tant a professionals d’Atenció Primària com a hospitalaris, va centrar-se en la importància de valorar amb precisió el balanç benefici/risc dels opioides en el maneig del dolor.
El 23 de setembre, la Delegació de Tortosa va ser l’escenari de la jornada Dret a decidir també en la mort: una mirada comunitària, que va obrir un debat sobre l’acompanyament en els processos de final de vida.
Els dies 29 de setembre i 1 d’octubre va arribar la tercera edició del 2025 del Curs d’Electrocardiografia Clínica. L’objectiu és dotar els sanitaris de les eines bàsiques per interpretar l’electrocardiograma en la pràctica diària.
L’octubre es manté amb iniciatives de gran rellevància. El dia 9 es realitza el curs de Ventilació Mecànica No Invasiva, especialment pensat per a l’àmbit hospitalari i d’urgències. Paral·lelament, el programa Avançat de l’ECO-COMT respon a la demanda dels
Imatge de la Sessió formativa sobre l’ús d’opioides a la consulta i als serveis d’urgències a la seu del COMT a Tarragona.
qui volien aprofundir en ecografia clínica després de completar la primera fase de l’ECO-COMT bàsic.
Altres cites destacades del mes han estat la sessió d’opioides a Tortosa i la Jornada d’Actualització en Càncer de Còlon a Tarragona, punt de trobada per a especialistes implicats en el maneig d’aquesta patologia.
La formació Lideratge sistèmic a la consulta i als equips de treball (28 d’octubre, 4 i 11 de novembre), en col·laboració amb el Col·legi de Psicòlegs, posarà el focus en les dinàmiques de grup i el desenvolupament de rols professionals més sostenibles.
El trimestre culminarà amb el Programa Executiu en Lideratge i Gestió d’Organitzacions Sanitàries, a càrrec d’ESADE (6 de novembre - 11 de desembre), que combina rigor acadèmic i experiència pràctica per enfortir competències directives.
Altes i Baixes
Altes
Dr. Francisco J. Castro Aguirre
Dra. Yonaisy Gonzalez Padron
Dr. Xavier Daniel Fuentes
Dra. Evelyn Alarcon Torreblanca
Dra. Anna Bosch Queralt
Dra. Maria Gabriela Rico Garófalo
Dra. Sara Garcia Colomer
Dr. Pedro Pablo Martinez Ochoa
Dra. Sonia Martinez Velasco
Dra. Irene Mora Broch
Dr. Jesus Moya Ros
Dra. Sol Cervera Traver
Dr. Ivan Molina Garcia
Dra. Maria Martinez Teruel
Dra. Alba Bofill Argilaguet
Dr. Sergi Brianso Cantera
Dr. Cesar Daniel Sanchez Guaita
Dra. Guadalupe Hernández
Dr. Victor Daniel Navia Quilindo
Dr. Bryan Andres Guanacoma Lima
Dra. Nydia Milena Velandia Lara
Dr. Albert Gil Toral
Dra. Alba Balleste Lozano
Dra. Paola Stefanny Bojorge Jimenez
Dr. Gustavo Eduardo Ramos Alarcon
Dra. Alicia Avila Gimeno
Dra. Ana Gabriela Llanio Falcón
Dra. Maria Alina Dragan
Dra. Miriam Valeria Alzamora Ruiz
Dra. Diana Marcela Trejos Marin
Dra. Arletis Vidallet Carrasco
Dra. Maria Paula Rodriguez Ortega
Dra. Fabiola Carolina Saez Alvarez
Dra. Helmy Rojas Candia
Dra. Abigail Ruiz Silva
Dr. Carlos Alberto Gil Ramirez
Dr. Francisco Rafael Lavadie Rivas
Dra. Carmen Elisa Moncada Hernandez
Dra. Yokasta Maria Henriquez Cedano
Dr. Manuel Alejandro Venegas Leon
Dra. Alicia Mercedes Morales Quezada
Dra. Constanza Marcela Estupiñan Piedrahita
Dra. Maria Ferrando Feliu
Dr. Luciano Alberto Guglielmetti
Dr. Esteban Ignacio Gonzalez Villalobos
Dra. Ma Jose Reyes Nuñez
Dra. Angie Cecilia Montero Cespedes
Dr. Carlos Eduardo Benitez Vivas
Dra. Lidice Amador Gonzalez
Dra. Ignacia Jimenez Rodriguez
Dr. Jose Mauricio Caballero Poveda
Dr. Walter Abraham Glantz Caplan
Dra. Carmela Margarita Molina Fernández
Dr. Robin Perez Miranda
Dr. Rafael Puente Valladares
Dra. Rita Agustina Gomez
Dra. Maria Miguel Ribé
Dr. Alberto Fierro Aguilar
Dra. Marta Ballvé Gelonch
Dra. María Elisa Pérez Marcos
Dra. Joana Cera Palatsi
Dr. Luis Manuel Chacon Heszele
Dra. Cristina Maribel Otondo Sardinas
Dr. Andres Felipe Campo Salazar
Dra. Angela Janeth Baquero Ramirez
Dra. Marianny La Rosa Hernandez
Dra. Safae Abouzian Senhaji
Dra. Melanie Victoria López Pelle
Dra. Agnes Peleja Ortega
Dr. Albert Gassull Garcia
Dra. Nataliia Tsylko
Dr. Andres Leonardo Cardenas Fonseca
Dr. Ramiro Lizon Ramos
Dra. Daimarys Ruiz Lopez
Dra. Imane Boussof Sbai
Dra. Denise Michelle Lasluisa Proaño
Dr. Juan Martin Viteri Estevez
Dr. Santiago Martín Just
Dra. Maria Romero Espinoza
Dra. Misnais Del Valle Figueroa Perez
Dra. Alejandra Maireth Torres Fernández
Dra. Ana Maria Ospina Mosquera
Dra. Ana Laura Naso
Dr. Pablo Daniel Tobal
Dr. Mario Sanchez Ordoñez
Dr. Fabrizio M.A. Oña Gonzales
Dra. Daniela Carolina Huertas Contreras
Dra. Lizeth Alejandra Garcia Chavez
Dra. Maria Mingorance Alberola
Dr. Jose Antonio Nobrega De Franca
Dr. Guillermo A Moncada Henriquez
Dr. Michael Delgado Muñoz
Dra. Miryam Ruiz Madrigal
Dra. Mariam Natasha Sibaja Bermúdez
Dra. Ana Maria Peñalver Noguera
Dra. Jennifer Álvarez Sánchez
de l’1 de juliol al 30 de setembre
Dra. Judith Álvarez Trulla
Dra. Florenmary Del Carmen Rosas Franco
Dr. Paulo Henrique Barauna Duarte Medeiros
Dr. Felipe Santamaria Ospina
Dra. Massiel Ramirez Mamolar
Dra. Blanca Viscasillas Draper
Dra. Irene Ribas Torres
Dra. Raquel Alicia Tena Cucala
Dr. Andres Omar Rojas Jerez
Dr. Matias Guidi Yerio
Dr. Christopher Elliot Cabib
Dr. Oscar Aguilar Yxart
Dr. Javier Muñoz Garcia
Dra. Paula Pilar Moliner Sanchez
Dr. Nil Gomez Vallve
Dr. Diego Rodrigo Calderon Correa
Dra. Fabiana Rita Falcone
Dr. Alexander Marin Montero
Dra. Astrid Yesana Mendieta Tlatelpa
Dr. Rafael Fernandez Ochoa
Dra. Milca Leonor Suarez Sotolongo
Dra. Claudia Laura Mansilla
Dr. Peterson Dessources
Dr. Ariel Villasana Collado
Dra. Sandra Patricia Guerrero Garcia
Dra. Celia Gracia Agrela
Dr. Alberto Barbod Abad
Dr. Jose Maria Sole Poblet
Dr. Jordi Boixadera Prat
Dr. Juan Jose Ferrer Burillo
Dra. Maria Nieves Lopez Aguila
Dr. Felipe Mañes Macian
Dra. Maria Esther Villalobos Jarque
Dra. Clara Maria Alvarado Zamora
Dr. Francisco J. Castro Aguirre
Dra. Maria Roca Herrera
Dra. Natalia Gallench Pons
Dra. Yonaisy Gonzalez Padron
Dr. Fernando Dominguez Benito
Dr. Daniel Eduardo Rodezno Elvir
Dra. Grisel Antonia German Portorreal
Dr. Antonio Martos Reyes
Dra. Magdalena Berges Mulet
Dra. Maria Jose Pallas Sala
Dr. Ruben Viciana Abad
Dr. Juan David Moreno Tovar
Dra. Cherin Nehme Abouzeid
Dr. Iker Aratz Uribarri Bilbao
Dr. Emilio Vives Ricoma
Dra. Anna Bosch Queralt
Dra. Joselin Del Carmen Gonzalez Ortiz
Dra. Angeles Arnaldos Lopez
Dr. Julian Errasti Morales
Dra. Nelly Raquel Garcia Lopez
Dra. Maria Del Mar Cordellat Martinez
Dra. Carla Santolaria Martinez
Dra. Ana Ruiz Senent
Dra. Irene Ros Galve
Dra. Carmen Paima Miguel
Dra. Merli Mateu Riu
Dra. Maria Reverter Morales
Dr. Lucas Gauchia Alba
Dra. Maria Del Loreto Bacariza Morillas
Dra. Cristina Breva Griño
Dr. Carlos Pons-Fuster Domenech
Dra. Ana Crespi Ferran
Dra. Paula Martinez Gandia
Dr. Marcos Haro Montoya
Dra. Laura Fons Barroso
Dr. Jose Vicente Amaya Franco
Dra. Alba Cremades Canoves
Dra. Beatriz Espinosa Gasco
Dr. Jaume Miro Mezquita
Dra. Margarita Alvarez Barrio
Dra. Melodie Rodriguez García
Dra. Yoenia Rodriguez Carralero
Dra. Laura Ojeda Calero
Dra. Adriana Del Pilar Conde Martin
Dra. Claudia Serer Gutierrez
Dr. Edduer Edidson Cisneros Cabrera
Dr. Juan Felipe Cardenas Orozco
Dr. David Angel Morales Marquez
Dr. Luis Alexander Cacua Robayo
Dr. Francesc Samarra Ros
Dra. Sara Sanchez Gonzalez
Dra. Isabel Berzosa Mira
Dra. Paula Clarena Panesso Hernandez
Dra. Iman Nouaaman Flaila
Dr. Benito Javier Murga Quezada
Dra. Nais Figuerola Torrell
Dr. Franco Alejandro Soria
Dra. Laura Carolina Pardo Sanchez
Dr. William Andres Barragán Flores
Dra. Sonia Francisca Mejía Garcia
Dra. Juliana Sanmartin Serna
Dra. María Elisa Pérez Marcos
Santamaria Ospina
Dra. Massiel Ramirez Mamolar
Dra. Blanca Viscasillas Draper
Dra. Irene Ribas Torres
Dra. Raquel Alicia Tena Cucala
Dr. Andres Omar Rojas Jerez
Dr. Matias Guidi Yerio
Dr. Christopher Elliot Cabib
Baixes
Acords
de Junta de Govern
Juliol
Aprovació de la realització d’un estudi per a la recerca i redacció del contingut històric del COMT
L’empresa Premsa i Comunicació SL durà a terme la recerca, redacció i edició del contingut històric del COMT dins el projecte Espai de Memòria, amb l’objectiu de recuperar, preservar i difondre el llegat institucional del Col·legi.
Setembre
Aprovació d’una donació a l’Associació Sèniorlab per al foment d’activitats culturals i socials
S’aprova una donació a l’associació sense ànim de lucre Sèniorlab, destinada a donar suport a iniciatives culturals i socials orientades a la sensibilització sobre la cura i l’atenció a les persones grans en l’àmbit familiar. L’acció està alineada amb els objectius socials i corporatius del COMT.
LECTURA Recomanada
La mort d’Ivan Ilitx
Leo Tolstoi
Aquesta novel·la curta és considerada una de les grans obres mestres de Tolstoi i un clàssic de la literatura universal. Amb una prosa clara i d’una precisió gairebé quirúrgica, l’autor aconsegueix transformar la història d’un funcionari corrent en una profunda meditació sobre la vida, la mort i el sentit de l’existència. Un dels aspectes més colpidors és la conspiració del silenci que envolta Ivan Ilitx: família i metges li amaguen la veritat sobre
la seva malaltia incurable, condemnant-lo a una solitud encara més profunda davant la mort. La força literària de l’obra rau en la seva capacitat de combinar una narració aparentment senzilla amb una profunditat psicològica i moral que anticipa moltes de les grans novel·les del segle XX. Llegir La mort d’Ivan Ilitx és una experiència que no només emociona, sinó que també ens situa davant del millor Tolstoi: lúcid, humà i universal.
Dr. Eduard Prats
El club de lectura Medici Lectores ja ha arrancat!
Per ara, el grup està format i no es descarta crear un segon grup si hi ha més interès. Amb una proposta literària eclèctica, el club es reunirà cada 2 o 3 mesos en trobades telemàtiques de dimarts a les 19 h, amb una durada d’entre 60 i 75 minuts. Les sessions seran moderades de manera rotatòria i voluntària- Per a la segona sessió, el 25 de novembre, s’ha escollit Les nits blanques de Fiódor Dostoievski.
Apunta’t !
La recepta del Pep
Hamburgueses casolanes
Us he de confessar que a mi, les hamburgueses m’agraden molt. De sempre. Quan era menut, la mare feia el que en deia ‘bistec rus’. Era carn trinxada amb sal i pebre, a la romana (farina i ou). Plat senzill i gustós. Després van arribar les franquícies ianquis, que ens van dur ‘burguers’ molts cops insípids i sovint massa cuits que, per a mi, son impossibles d’empassar... En el meu bateig en aixafar el terra d’US, vaig descobrir les hamburgueses casolanes, que cobrien el fons del plat, i que eren gustoses i excel·lents –avisant amb insistència que només volia una cocció vota i volta-. Mica en mica me’n hi vaig acostumar.
També em vaig adonar que a NYC, la majoria de restaurants anunciaven que la carn era de ‘Black Angus’. Vaig fer una recerca bibliogràfica (Viquipèdia) i me’n vaig empapar. Les vaques, originàries d’Escòcia, són de colors negre i vermell, i no tenen banyes.
Ingredients
Josep Giné
Les van exportar a l’Argentina a 1879 (un mascle i dues femelles). D’aquí van passar a l’Uruguai i a Xile. Poc abans, cap a 1878, van exportar-les a US, on a més, s’hi ha afegit un encreuament de races, doncs amb la genètica del Cebú se’n obté un híbrid de molt bona qualitat, denominat ‘Brangus’.
De fet, vaig començar a consumir aquest tipus de vedella importada de US, i envasada des de l’origen. L’importador a Tarragona, n’era (i encara ho es) un prestigiós industrial –en Colet-, que en un moment de la vida, també va ser pacient meu. Durant anys, el producte era impecable, però en canvis posteriors, van fer els empaquetats a nivell local.
Un quilo de carn trinxada. Compreu-la a la botiga i que us la trinxin a la vostra presència. La proporció –per a mi- és 75% vedella i 25% porc –millor papada ibèrica-. La vedella serà la que decidiu. Pot ser d’animal jove o d’adult, madurada o no, gallega, Wagyu, Black Angus... (diu ‘lo valencià: ‘com més sucre, més dolç...). Del tall que en tingueu predilecció. El porc ha de tenir greix. Una hamburguesa massa magre no és gustosa, ni digestiva. També cal pensar que ja n’hi ha prou de maleir els greixos. L’espècie humana històricament, reconeix l’origen històric de la intel·ligència, amb la seva ingesta. Això va permetre augmentar l’ingrés de calories a l’hora que va minvar les necessitats de sang abdominal i així va poder augmentar el volum del cervell. A més –informació del Patòleg Dr. Sirvent, el Juanjo- el colesterol és imprescindible per a la formació d’espermatozoides. I que faríem sense aquest bededéu?
Les hamburgueses actuals, venen amb una colla d’ingredients que a la meva humil manera d’assaborir, no m’acaben de satisfer.
Tanmateix us he de dir que sovint, aquest àpat, m’ha semblat poc glamurós per difondre-ho. Un cop el meu admirat gastrònom Marc Ribas va manifestar que també comparteix aquesta addicció, i des de llavors, ja no me’n amago.
Per tot aquest preàmbul, i pel fet de què en adquirir aquest producte arreu i no quedar satisfet, un bon dia vaig decidir preparar-les a casa. Vaig comprar (per internet –Temu, 3,26€ tot plegat-) un motllo d’alumini i papers sulfurats rodons, vaig fer una bona cerca bibliogràfica dels ingredients i... a la feina! Anem a descriure-ho.
Preparació
Utilitzeu la vostra lògica i el vostre gust. Prepareu peces de 181 grams (així ho fan a US) o de 90. A les proporcions de la recepta, en surten set o vuit.
La coeu a la brasa, a la planxa o a la paella. Més o menys crua. La serviu amb pa o sense. Amb enciam i tomàquet, amb ceba confitada, amb formatge, amb bacó... o amb l’acompanyament al vostre gust. Poseu a taula les salses que tingueu. Un vinet lleuger us farà feliç.
Ben segur que trobareu la fórmula... Que us aprofiti.
Tres grans d’all (podeu treure-li la tija si sou primmirats)
Una culleradeta –de cafè- de pebre negre (o blanc)
Dues cullerades -soperes- de salsa de soja
Dos ous
Una cullaradeta -de cafè- d’orenga
Sal (poca)
Un bon rajolí d’oli verge extra
Mitja ceba tendra (‘brunoise’ menut o triturada –millor-)
Formatge ratllat, una bona quantitat (millor Grana Padano)
Uns fulls d’alfàbrega tallada menuda (o julivert o coriandre)
Una cullerada de mostassa, antiga o de Dijon
Un raig de brandi
cientific
Rosa Solà Alberich
• Catedràtica d’Universitat
• Servei de Medicina Interna, Hospital Universitari
Sant Joan, Reus.
• Departament de Medicina i Cirurgia. Facultat de Medicina i Ciències de la Salut. Universitat
Rovira i Virgili
Dones i homes no emmalaltim igual ni patim les mateixes conseqüències de les malalties. Les noves dades globals mostren que les diferències de salut persisteixen al llarg de tota la vida i conviden a repensar com dissenyem, diagnostiquem i tractem des d’una medicina sensible al sexe i al gènere.
La quantificació i la qualificació de les diferències entre dones i homes en la càrrega mundial de la malaltia disposa ara d’una base de dades robusta gràcies al Global Burden of Disease Study (GBD), que recull informació des de 1990 fins a 2021 i inclou dades agrupades per edat, regió geogràfica i sexe. Aquesta anàlisi, publicada recentment a The Lancet Public Health, representa una aportació clau per entendre com el sexe biològic influeix en el risc, l’evolució i les conseqüències de les principals causes de malaltia a escala mundial.
Per què és rellevant considerar el sexe en salut?
Durant les darreres dècades, l’evidència ha mostrat que els resultats en salut varien de manera consistent segons el sexe i el gènere, amb un impacte directe sobre les principals malalties infeccioses o no transmissibles. Factors biològics, hormonals, metabòlics i socials expliquen aquestes diferències, que repercuteixen en la incidència, la resposta al tractament i la supervivència.
Diferències
entre dones i homes al llarg de la vida: una mirada global a les desigualtats en salut
Francisco Martín-Luján
• Professor Titular d’Universitat
• Unitat de Suport a la Recerca, Gerència d’Atenció Primària i Comunitària de Tarragona.
• Departament de Medicina i Cirurgia. Facultat de Medicina i Ciències de la Salut. Universitat
Rovira i Virgili
Progressivament, els estudis van evidenciar variacions físiques, com l’índex de massa corporal, en trastorns de l’estat d’ànim i patrons de salut mental, i en la resposta immunitària entre dones i homes. Tanmateix, mancava una quantificació global i longitudinal que permetés dimensionar aquestes desigualtats al llarg del cicle vital i en diferents contextos socioeconòmics.
Quin és el valor afegit de la iniciativa Global Burden of Disease?
El projecte GBD, coordinat des de l’Institute for Health Metrics and Evaluation (Seattle, Washington), permet identificar les causes principals de malaltia i discapacitat a tot el món i comparar-ne la càrrega en diverses procedències geogràfiques segons sexe i diferents rangs d’edat. Ho fa mitjançant l’indicador “anys de vida ajustats per discapacitat” (DALY) que permet entendre millor les tendències globals i regionals en les diferències de salut al llarg del cicle vital de les persones. Aquesta informació ofereix una visió més integrada de l’impacte global de la salut i facilita la planificació de polítiques sanitàries equitatives.
Bibliografia
Patwardhan V, Gil GF, Arrieta A, Cagney J, DeGraw E, Herbert ME, Khalil M, Mullany EC, O’Connell EM, Spencer CN, Stein C, Valikhanova A, Gakidou E, Flor LS. Differences across the lifespan between females and males in the top 20 causes of disease burden globally: a systematic analysis of the Global Burden of Disease Study 2021. Lancet Public Health. 2024;9(5):e282-e294. doi: 10.1016/S2468-2667(24)00053-7.
Quines són les principals diferències observades entre sexes?
Aquestes diferències entre sexes tendeixen a augmentar amb l’edat, especialment en les malalties no transmissibles, com les cardiovasculars o les osteoarticulars, a causa de l’envelliment demogràfic i de la major longevitat femenina. Això comporta un increment de la demanda de cures sanitàries i socials per part de les dones, més enllà de la salut reproductiva (una de les poques prestacions que fins ara s’han atès de manera segregada).
Segons l’anàlisi publicada, es constata que, en el període estudiat (1990-2021), les diferències entre persones de diferent sexe es mantenen constants en la majoria de condicions, excepte en el cas de la infecció per VIH/SIDA, on s’observa una reducció progressiva de la bretxa. Les principals desigualtats van ser: Les dones presenten taxes de DALY més elevades que els homes en trastorns depressius (348 [241–471] per 100.000 habitants) i de cefalea (333 [48–732]). Per la seva part, els homes registren taxes de DALY més altes que les dones per mortalitat per COVID-19 (1768 [1581–1943]), malaltia cardíaca isquèmica (1612 [1405–1856]) i lesions per accidents de trànsit (1012 [934–1093]), situacions sovint relacionades amb comportaments de risc i menor ús dels serveis preventius. Pel que fa a la infecció per VIH/ SIDA, la diferència més marcada s’ha observat entre les dones de 25 a 49 anys a l’Àfrica subsahariana, amb 1725 (919–2614) DALY més per 100.000 habitants que els homes, fet que probablement reflecteix desigualtats estructurals en l’accés a la prevenció i al tractament de la malaltia.
Quines són les implicacions per a la pràctica clínica?
Des del punt de vista dels professionals de la salut, aquests resultats reforcen la necessitat d’integrar la perspectiva de sexe en la valoració clínica, la prevenció i la recerca. Les dades del GBD ens interpel·len a dissenyar programes de promoció de la salut diferenciats segons el risc real entre homes i dones, i ajustar els protocols diagnòstics i terapèutics per evitar biaixos derivats del model masculí de referència. L’anàlisi hauria d’anar més enllà de les diferències biològiques i incloure la reflexió sobre les discriminacions que, eventualment, es poden observar en l’entorn sanitari amb perspectiva de gènere, com ara els prejudicis en l’assignació de rols, el tracte paternalista cap a persones de gènere femení o la manca de respecte envers la identitat de gènere, entre d’altres.
Per finalitzar, una crida a la recerca en salut, la formació i la docència amb perspectiva de sexe La difusió de l’informe GBD ens recorda que la medicina basada en l’evidència ha d’incorporar també l’evidència basada en el sexe. Alhora, impulsa a professionals i institucions a aprofundir en el coneixement i promoure innovacions que redueixin els biaixos de sexe (i gènere) en totes les àrees de la salut —des de la recerca fins a la formació continuada i la docència de les professions sanitàries. Només així podem avançar cap a una atenció més equitativa, personalitzada i eficaç per tota la nostra població.
Transformem cada espai en una experiència única. Construint somnis des de 1942
Premis Comt
Premiar la passió, la trajectòria i la dedicació en salut
Els Premis COMT Antonius Musa viuen enguany un nou capítol. Amb la mirada posada en la propera gala que tindrà lloc el 12 de desembre a l’Auditori de la Diputació de Tarragona—, el COMT us convida a reservar la data d’una de les cites més esperades de l’any.
A més, els Premis COMT estrenen nova pàgina web: premis.fundacioantoniusmusa.com, el punt de trobada per descobrir-hi tot el que envolta aquests guardons. Un espai on seguir-ne les novetats, conèixer els premiats i reviure la gala.
Més enllà del seu valor institucional, els Premis volen ser un homenatge a totes aquelles persones i iniciatives que contribueixen a millorar la vida collectiva. Metges i metgesses, investigadors, entitats i projectes que, amb compromís i dedicació, reflecteixen el millor de la nostra professió i enforteixen el vincle amb la societat.
Els guardons mantenen cinc distincions que volen reconèixer no només l’excel·lència mèdica, sinó també la dimensió humana i social de la pràctica professional. Perquè exercir la Medicina és un acte de servei i responsabilitat, però també una expressió de confiança, sensibilitat i respecte envers les persones i la comunitat.
A més, la gala d’entrega dels Premis COMT Antonius Musa 2025 tornarà a viure un dels moments més emotius: el reconeixement als Metges Honorífics, aquells col·legiats i col·legiades que enguany arriben als setanta anys i que reben l’agraïment del Col·legi a tota una vida dedicada a la professió.
La Fundació Rosa Maria Vivar, entitat beneficiària de la
La Fundació Rosa Maria Vivar serà l’entitat beneficiària de la Tarraco Health Race 2025, la cursa solidària impulsada per la Fundació Antonius Musa del COMT. L’organització, dedicada a la recerca científica en l’àmbit de l’Alzheimer, destinarà la recaptació d’aquesta edició a impulsar projectes d’investigació sobre una malaltia neurodegenerativa que afecta milers de persones i famílies al nostre país. La decisió es va prendre després d’un procés de valoració.
La Fundació reusenca treballa en projectes d’alt impacte social, recerca i divulgació i centra els seus esforços a recaptar fons per impulsar institucions científiques de referència en l’àmbit de l’Alzheimer, tant nacionals com internacionals. També promou noves generacions d’investigadors mitjançant beques científiques, amb l’objectiu de trobar tractaments farmacològics i aturar l’avanç de la malaltia.
El procés de selecció de la causa solidària de la cursa va analitzar més de 20 candidatures d’entitats socials i sanitàries del territori. Es van valorar aspectes com l’abast de l’entitat, la seva missió i objectius, les persones beneficiàries, el territori d’actuació, la destinació dels fons, els recursos disponibles i l’experiència prèvia en esdeveniments solidaris.
La cursa, organitzada per la Fundació Antonius Musa del Col·legi de Metges de Tarragona i l’Ajuntament de Tarragona, compta amb el suport de la Diputació, el patrocini de Grup Oliva Motor, Medicorasse Med1, Clínica Mayol, Xarxa Santa Tecla, Embriogyn, FIATC, Port de Tarragona i Mas d’en Bruno, i la col·laboració de Marina Port Tarraco, Creu Roja, Protecció Civil, el Col·legi de Fisioterapeutes de Catalunya i l’Associació Protectora d’Animals i Plantes de Tarragona.
