Galens 210

Núm 210 Octubre de 2025 / Núm 210

Revista Galens

Tarragona acollirà el XIX congrés RESCOM el 2026

Els Col·legis de Metges catalans reclamen més planificació i recursos -1-

La Fundació Rosa Maria Vivar, entitat beneficiària de la Tarraco Health Race

Núm 210

Revista Galens

Sumari Article d’opinió

04

La Vinyeta

06

Welcome nadó

07

El més destacat de la Fundació

09

Els Pòdcasts del COMT

11

La visió col·legial

12

Pla d’oci

14

Veus de la medicina

16

Les nostres seccions

18

Lliçons del passat

19

El motor del COMT

20

El més destacat del darrer trimestre

22

El més destacat de formació

25

Altes i baixes

26

Acords de junta

28

Lectura recomanada

29

La recepta del Pep

30

El COMT científic

32

Premis COMT

34

Tarraco Health Race

35

Consell Editor del Galens

Director de la publicació

Disseny

- Dr. Eduard Prats Alonso - Dra. Rosa Maria Solà Alberich - Dr. Roger Jesús Pla Farnós - Dr. Francesc Feliu Villaro - Dr. Francisco M. Martín Luján

Quim Espinosa Ricart

Sebastián Fernández Restrepo

Responsable de continguts

Departament de Comunicació

Anna González Porqueres

Maria López Lafuente

Núm 210

Revista Galens

Article d’opinió Som un dels països amb més esperança de vida, fruit d’un estil de vida, la climatologia i un sistema de salut universal que, en conjunt, funciona prou bé. Això és una gran sort. Ara bé, viure més anys també comporta més probabilitats de emmalaltir i de patir febleses com la solitud, la fragilitat o la dependència, ja sigui física o econòmica.

Dr. Roger Jesús Pla Farnos

Els temps que vivim no són senzills: atur elevat, contractes precaris, grans moviments migratoris forçats per guerres i pobresa, corrupció que erosiona la democràcia i unes perspectives de futur poc engrescadores. Per això convé recordar una dita vella però molt certa: “La salut no té preu, però té uns costos”.

Els nostres representants sovint fan discursos plens de promeses, però gairebé mai expliquen d’on sortiran els diners. És lògic: això no dona vots.

Però la realitat és tossuda: qualsevol servei neces-

El doctor Roger Jesús Pla Farnos és metge jubi-

sita recursos, i aquests no es poden utilitzar per a

lat, especialista en Cirurgia General i Doctor en

altres coses. No hi ha més cera que la que crema.

Medicina i Cirurgia per la URV. Al llarg de la seva trajectòria professional ha compaginat l’assistèn-

L’OMS ja adverteix que els governs tindran difi-

cia clínica amb la docència universitària i la gestió

cultats per finançar al 100% totes les prestacions i

sanitària, la docència, la gestió sanitària i la recerca

innovacions mèdiques per a tota la població.

en salut pública i oncologia. Ha desenvolupat una recerca en l’àmbit de la salut pública i l’oncologia,

La cultura ajuda a tenir millor salut i, a la vegada,

amb especial interès en la prevenció i el tracta-

totes dues contribueixen a construir un país més

ment multidisciplinari. La seva carrera reflecteix un

pròsper i democràtic. Per això, els líders polítics

compromís constant amb la millora de l’atenció

i socials haurien de difondre la idea que la salut

mèdica, la formació dels futurs professionals i l’enfortiment del coneixement científic al servei de

és un valor col·lectiu que hem d’integrar en la vida

la societat.

diària.

L’economia d’un país funciona de manera semblant a la domèstica: cal saber què entra, què es gasta i en què. Cal estalviar, fixar prioritats, valorar fins on ens podem endeutar i prendre decisions amb transparència i responsabilitat.

-4-

Núm 210

Revista Galens

La Salut no té preu El sistema sanitari és una eina per millorar la salut, i

Per respondre aquestes i altres qüestions, cal un

hem de conèixer d’una manera clara com l’utilitzem

lideratge polític intel·ligent, dialogant i que pensi

i què ens costa. El seu bon funcionament depèn de

més enllà de les properes eleccions. Professionals i

tots: polítics, gestors, professionals i ciutadania.

ciutadans ho agrairem, i el país ho necessita.

Les mesures de qualitat i eficiència són la millor

Respondre aquestes i altres qüestions, cal un liderat-

manera de saber si el sistema sanitari funciona bé i

ge polític intel·ligent, dialogant i que pensi més enllà

si la societat és saludable.

de les properes eleccions. Professionals i ciutadans ho agrairem, i el país ho necessita.

Algunes preguntes clau són: - Quin és l’estat de salut de la població i si millora amb els hàbits saludables?

“El sistema sanitari és un instrument per millorar la salut i cal saber de manera entenedora l’ús que en fem i el que ens costa.”

- Els recursos es distribueixen de manera justa i amb criteris clars?

- Les institucions sanitàries fan un bon ús dels recursos i obtenen els resultats esperats?

- Podem aspirar, des de la província de Tarragona, a tenir institucions d’excel·lència i prestigi internacio-

“No ens ajudarà ni la demagògia ni les promeses electorals que no es puguin complir. No podem fer volar coloms.”

nal? Què caldria fer per aconseguir-ho?

- Els professionals se senten valorats i poden treballar amb la qualitat que volen oferir?

Els usuaris estem satisfets del tracte rebut?

-5-

Núm 210

Revista Galens

J. Cabré

La Vinyeta -6-

Núm 210

Revista Galens

Welcome nadó

-7-

Núm 210

Revista Galens

Construïm la teva comunicació www.quimeras.cat / info@quimeras.cat / 977 088 596

-8-

Núm 210

Revista Galens

El més destacat

de la Fundació del COMT

Les veus que donen sentit a la Fundació Cada any, la Fundació Antonius Musa dona suport a projectes socials, culturals i sanitaris que milloren la vida de les persones. Recollim aquí algunes veus que mostren l’impacte d’aquesta ajuda solidària.

A bon pas fem salut

Cap Infant Sense Conte

En el marc de la celebració del Dia Mundial de l’Ac-

L’Associació Cap Infant Sense Conte fomenta la cultu-

tivitat Física (DMAF), la Subdirecció Regional de

ra, la llengua catalana, l’hàbit lector i la creativitat dels

l’Agència de Salut Pública de Catalunya impulsa,

infants. A través del projecte Cap Infant Sense Conte

des del 2013, la caminada “A bon pas fem salut” a

publiquem contes inèdits i els fem arribar als infants

Tarragona, en col·laboració amb diverses institucions

de tota Catalunya.

del territori. L’objectiu és promoure els beneficis de la pràctica diària d’activitat física entre la població.

La Fundació Antonius Musa, a través de la seva col·la-

Cada edició reuneix més de 250 persones de totes

boració, fa possible que la important tasca que realit-

les edats en un recorregut d’uns cinc quilòmetres,

zem pugui continuar i pugui arribar a 35 hospitals

adaptat a diferents condicions físiques.

de Catalunya, a un munt d’escoles, entitats socials, biblioteques, CAPs, etc. Valorem molt positivament

El Col·legi Oficial de Metges de Tarragona hi dona

l’experiència de comptar amb la col·laboració de la

suport des de l’inici i, des del 2023, ho fa a través de la

Fundació Antonius Musa, ja que ens anima a creure

seva Fundació Antonius Musa. Des de la Subdirecció

en el projecte que vam iniciar el 2014 i dona sentit a

Regional valorem molt positivament aquesta col·labo-

l’objectiu de voler construir una societat més iguali-

ració, ja que iniciatives territorials com aquesta gene-

tària, democràtica, justa i solidària.

ren sinergies entre institucions que comparteixen el compromís de promoure estils de vida saludables, en

Toni Argent

aquest cas mitjançant l’activitat física

Professor de secundària Coordinador del projecte Cap infant sense conte

Montserrat Tous Moya Subdirecció Regional al Camp de Tarragona i Terres de l’Ebre Secretaria de Salut Pública, departament de Salut

Un moment de la caminada “A bon pas fem salut”, amb la col·laboració de la Fundació Antonius Musa.

Toni Argent, coordinador del projecte Cap infant sense conte, presenta el projecte a infants.

-9-

Revista Galens

Les veus que donen sentit a la Fundació Els ajuts individuals de la Fundació arriben a col·legiats i famílies que travessen moments complexos.

A continuació, testimonis anònims ens expliquen què ha suposat per a ells aquest suport.

Ajut per fill/a amb discapacitat i/o dependencia “Vull expressar el meu profund agraïment a la Funda-

Suport econòmic adreçat a fer front al pagament

ció Antonius Musa pel suport que rebo. Gràcies a la

de despeses derivades de tractaments especi-

seva ajuda, el meu fill amb discapacitat pot disposar

als que hagin de rebre fills menors, de 0 a 18, de

del suport necessari per a la seva atenció especialit-

metges/ses col·legiats/des, com a conseqüència

zada. Aquest recolzament econòmic suposa un gran

d’una patologia i/o malaltia que requereixi tracta-

alleujament per a la nostra família i una mostra de

ments i cures d’especial consideració.

solidaritat que valorem profundament.”

Més informació

Anònim

Ajut per l’atenció especialitzada per a fills de 0 a 18 anys “La beca de la Fundació Antonius Musa cobreix part

Suport econòmic puntual per a fer front a despe-

de les despeses de les teràpies del meu fill. Mai hauria

ses originades per aquesta gran discapacitat i/o

imaginat que el Col·legi estaria tan a prop en l’àmbit

dependència que puguin ocasionar a les famílies

personal. Aquests ajuts van molt més enllà del suport

una situació de necessitats especials i per les

econòmic: són un gest d’humanitat i de compromís

despeses derivades d’aquesta situació de gran

amb famílies com la meva, que lluitem dia a dia per

manca d’autonomia en la vida diària (alimenta-

donar el millor als nostres fills.”

ció, higiene personal, acompanyament, mobilitat,

Anònim

manteniment de la salut, etc.).

Més informació

SONORITZACIÓ · IL·LUMINACIÓ · VÍDEO EMISSIÓ LIVE

info@onairmultimedia.com

- 10 -

687669616

Núm 210

Revista Galens

COMT

Podcast Clínica i Salut Sexual del COMT. Va defensar integrar la sexualitat a la consulta com a part de la salut global, establir uns circuits de detecció i derivació, oferir formació i assessorament als col·legiats i difondre informació basada en l’evidència per combatre l’estigma.

En els tres episodis més recents, el COMTPodcast va posar el focus en tres àmbits complementaris: l’estètica segura, la salut sexual i el lideratge mèdic.

La Dra. Esther Mayol, presidenta de la Secció de Medicina Estètica del COMT, va explicar per què era un acte mèdic: calia un metge col·legiat, una formació acreditada i uns centres amb la llicència U48. També va alertar de l’intrusisme i va donar criteris per triar bé: verificar les credencials, evitar les ofertes agressives, exigir el consentiment informat i garantir el seguiment mèdic.

Per últim, Joan Barrubés va descriure el nou Programa Executiu ESADE–COMT en lideratge i gestió sanitària: unes eines basades en l’evidència i unes habilitats directives — com el lideratge d’equips, la negociació i la gestió del canvi— per orientar l’assistència als resultats i utilitzar millor els recursos.

Més que unes receptes, uns marcs per interpretar els canvis i decidir amb criteri.

El Dr. Benjamí Cobo, ginecòleg i sexòleg, va presentar la nova Secció de Sexologia

- 11 -

Núm 210

Revista Galens

La visió col·legial Fa unes setmanes, el president del COMT, el Dr.

nitat. Així s’equilibra l’accés entre territoris i no es

Sergi Boada, publicava al Diari de Tarragona un

penalitza els estudiants catalans. I remarco: no és una

article on denunciava la paradoxa mèdica catalana:

mesura només per Medicina ni només per Catalunya,

joves amb notes excel·lents que es queden sense

sinó per a tots els graus i totes les comunitats.

plaça de Medicina mentre el sistema sanitari pateix manca de metges. En aquesta conversa amb el Dr.

Una reforma d’aquest tipus requereix consens polí-

Boada, mantinguda amb el periodista Quim Espino-

tic i complicitat acadèmica. Heu trobat receptivitat

sa, responsable de gabinet del president, reprenem

entre els partits, el Govern i les universitats per

aquell debat i aprofundim en les solucions que

impulsar aquest canvi de model? Sí, hem parlat amb

planteja el Col·legi, des de l’accés a les facultats fins

la majoria dels grups polítics al Parlament i també

a l’homologació de professionals extracomunitaris.

amb la consellera de Sanitat. Ara tenim pendent una trobada amb el president de la Generalitat i amb la

Sergi, al teu article parles d’una paradoxa: nois

consellera d’Educació. Les universitats catalanes i els

i noies catalans amb notes excel·lents que es

degans de Medicina també hi estan d’acord. I, des del

queden sense plaça de Medicina, mentre les facul-

Consell de Col·legis de Metges de Catalunya, anem

tats del país formen metges per mig Estat i per mig

tots a l’una. El repte és que això arribi al Ministeri i

món. Com hem arribat fins aquí? El problema és el

s’apliqui de manera general.

sistema d’accés. A Catalunya tenim 1.333 places de Medicina, però només un 60% les ocupen estudiants

En el teu article també posaves el focus en un

catalans. La resta venen d’altres comunitats o de

altre desequilibri: el creixent nombre de metges

fora. A més, hi ha diferències molt grans a l’hora de

extracomunitaris que treballen a Catalunya sense

treure nota. A comunitats com Múrcia o Extremadura

tenir encara homologada l’especialitat. Per què es

és més fàcil arribar a un 13 que aquí. Això fa que els

produeix aquest fenomen i quines conseqüències

nostres alumnes parteixin amb desavantatge al seu

pot tenir per al sistema sanitari i per als pacients?

propi territori.

Exacte. Més de la meitat de les noves col·legiacions són de metges extracomunitaris. Molts treballen

Així doncs, no es tracta només d’una manca de

sense haver passat pel MIR ni tenir l’homologació

places, sinó també d’un sistema d’accés que

del títol d’especialista. És una situació que es dona

genera desigualtats entre comunitats autònomes.

sobretot a urgències, primària i geriatria. I clar, això

Quina proposta concreta fa el Col·legi per corre-

planteja dos riscos: primer, la seguretat clínica; i

gir aquesta distorsió i garantir que els estudiants

segon, la dependència del nostre sistema d’un talent

catalans no quedin en desavantatge? El que plan-

que no sempre està reconegut i que, a més, estem

tegem és aplicar un model de percentils. No és una

traient dels països d’origen.

invenció nostra: ja es va estudiar a Castella i Lleó fa uns anys. La idea és que no compti només la nota

Davant d’aquest escenari, quines mesures consi-

absoluta, sinó la posició relativa dins de cada comu-

dereu imprescindibles per donar resposta al

- 12 -

Núm 210

Revista Galens

Converses amb el president del COMT problema de l’homologació i assegurar la qualitat i la seguretat assistencial? N’hi ha dues de molt clares. La primera: agilitzar i descentralitzar l’homologació dels títols d’especialista. Avui un expedient pot trigar set o vuit anys a resoldre’s! Si les comunitats autònomes ja tenim competències per acreditar hospitals docents i formar MIR, també podem ajudar a avaluar expedients i evitar aquest embús.

La segona: establir un sistema d’avaluació competencial, des dels col·legis de metges, per als professionals que no tenen títol reconegut. Això garantiria un mínim de seguretat i permetria oferir formació complementària als que la necessitin.

Algú podria pensar que això és posar traves a l’arribada de metges de fora. Com respondries? Tot el contrari. No volem tancar portes ni posar fronteres.

Catalunya sempre ha estat un país obert i cosmopolita. Però cal posar ordre i sentit comú: formar bé els nostres joves, reconèixer els professionals que aporten garanties i evitar que el sistema es converteixi en un pedaç permanent. El que no podem permetre és que d’aquí a uns anys els nostres fills, amb notes brillants, no puguin estudiar Medicina a casa seva, i alhora siguin atesos per professionals que no tenen la seva especialitat homologada.

Per acabar, si haguessis de condensar tot el debat en una sola idea clau, quin missatge voldries transmetre a la ciutadania i als responsables polítics? Que no és un debat corporativista ni localista. És una qüestió de justícia i de seguretat per a tots.

Necessitem un sistema que sigui sostenible, equitatiu i rigorós. Si reaccionem ara, som a temps de preservar la qualitat i el prestigi de la medicina catalana.

- 13 -

Núm 210

Revista Galens

El pla d’oci del COMT El Pla d’Oci del COMT, organitzat pel COMT amb la col·laboració d’Itinere Tarraco, ha ofert, aquest estiu, dues propostes que combinen cultura, natura i experiències compartides. El programa, obert als col·legiats i als seus acompanyants, ha permès viure dues nits molt especials, plenes de descobriments i moments per recordar.

La primera sortida, al juliol, va portar els participants fins a la vila vermella de Prades. Després d’un sopar de cuina local a la seva emblemàtica plaça, el grup es va traslladar al Parc Astronòmic Muntanyes de Prades per iniciar un viatge fascinant pel cosmos.

van ajudar a comprendre la formació de les galàxies

A la Sala Hypatia, les explicacions dels guies Starlight

i alguns dels misteris de l’univers. Finalment, al Mira-

- 14 -

Núm 210

Revista Galens

dor Astronòmic de Sant Roc, els assistents van poder observar planetes, constel·lacions i fins i tot la doble pluja d’estels dels delta-aquàrids i els primers Perseids.

Després de la pausa del mes d’agost, al setembre el Pla d’Oci va tornar amb una experiència totalment diferent: El Camí de la Llum a la Catedral de Tarragona. Els col·legiats van poder gaudir d’un recorregut nocturn per l’interior del temple, on la llum, la música i la projecció d’imatges convertien la pedra gòtica en un escenari viu i ple de simbolisme. L’activitat va finalitzar al claustre, on els assistents van brindar amb cava en un ambient relaxat i exclusiu.

Aquestes dues propostes han servit per mostrar una altra cara del col·legi: la d’un espai que també convida a descobrir, compartir i gaudir del territori d’una manera diferent. Amb experiències com aquestes, el Col·legi vol seguir oferint activitats de qualitat que uneixin cultura, ciència i convivència.

- 15 -

Núm 210

Revista Galens

Veus de la medicina Seguim descobrint les històries de les persones que donen sentit i futur a la nostra professió.

Dra. Alba Hernández Pinilla Metgessa de família en formació al CAP Sant Pere.

Doctoranda en Biomedicina Investigadora en ictus i fibril·lació auricular (EBRICTUS – IDIAP Jordi Gol)

Aquest espai de conversa ens permet conèixer metges i metgesses que combinen trajectòries diverses i que ens ofereixen la seva visió personal i professional.

En aquesta edició conversem amb la Dra. Alba Hernández Pinilla, metgessa resident de quart any de Medicina Familiar i Comunitària al CAP Sant

als pacients sense cap límit, així que gràcies al suport

Pere de Reus i a l’Hospital Universitari Joan XXIII de

dels meus pares i la meva germana, ho vaig poder

Tarragona, i doctoranda en Biomedicina a la URV.

aconseguir. Recordo que molta gent es quedava

Amb un recorregut que uneix la nutrició, l’esport i

sorpresa que després d’acabar una carrera volgués

la medicina, ha sabut obrir-se camí en l’àmbit de

començar un altre recorregut tan llarg, però jo vaig

la recerca sobre ictus i fibril·lació auricular, parti-

tenir molt clar que després de Nutrició es convertiria

cipant en projectes internacionals i congressos

en l’objectiu. Mai em va fer por.

científics.

Has de ser molt resilient i allunyar-te dels naysayers.

Ens pots explicar una mica sobre tu i el teu recor-

A sisè de Medicina, gràcies al Treball de Fi de Grau

regut fins ara en la medicina? Em dic Alba, soc de

de Medicina “Metabolic syndrome, inflammation and

Tarragona i sempre he tingut molt d’interés en la

microbiota” liderat pel Dr. Wifredo Ricart, vaig poder

prevenció primària, en la nutrició i en l’esport. Durant

presentar el meu primer pòster al Congrés Nacional

12 anys, de petita i adolescent vaig jugar a bàsquet,

de la Societat Espanyola de Diabetis.

als 15-16 ja vaig córrer la meva primera mitja marató i ara a la meva dècada dels 30 practico CrossFit i conti-

Com valores la teva experiència durant la residèn-

nuo corrent. A Batxillerat, em va començar a cridar

cia fins ara? Què destacaries del teu centre i del

molt l’atenció Medicina i Nutrició, vaig fer el treball

procés de formació? La residència són anys durs,

de recerca sobre nutrició, esport i el seu impacte

però a la vegada molt enriquidors, s’aprèn molt i sents

en la composició del cos humà avaluada mitjançant

la teva evolució any rere any. El coneixement i segure-

antroprometries. En aquell moment va ser quan em

tat que tens de R4, en l’últim any de la residència, en

vaig donar compte que l’investigació m’encantava.

comparació del primer any, és molt evident.

Finalment no vaig poder accedir a Medicina i vaig fer Nutrició Humana i Dietètica.

De la unitat docent de Tarragona destacaria les rotacions a l’Hospital Universitari Joan XXIII, hospital

Vas començar per Nutrició i després vas estudiar

de referència i centre referent de Codi IAM, ICTUS i

Medicina. Què et va portar a fer aquest canvi i com

PPT (pacient politraumàtic) amb serveis com la UCI,

t’ha marcat el teu recorregut? Nutrició Humana i

Hematologia i Maxil·lofacial, entre d’altres de referèn-

Dietètica m’encanta, però tenia l’espina clavada de no

cia a la província de Tarragona. Tot això suposa un

haver pogut estudiar Medicina, volia poder atendre

gran avantatge per a un metge de familia en formació, - 16 -

Núm 210

Revista Galens

ja que pots aprendre dels millors professionals del

he après a ser més resilient i perseverant, tenir una

sector.

visió més global de la medicina i treballar en equip.

Però, sobretot, he après la importància de saber amb

En el meu cas, com a centre de salut vaig escollir el

qui t’envoltes. En tots els àmbits de la vida és clau

CAP Sant Pere, que a més de ser un centre de salut

envoltar-se de persones brillants, que t’inspirin i que

de referència, ja que tenen CUAP (Centre d’Urgències

realment desitgin el teu èxit.

d’Atenció Primària) amb possibilitat de realitzar analítiques de sang i radiografies al moment, és també

Has estat premiada per treballs d’investigació. Com

molt actiu en l’àmbit de la recerca, ja que acull el

valores aquests reconeixements i com t’han influ-

centre d’investigació de la IDIAP Jordi Gol de Tarra-

ït? Aquests reconeixements són una motivació que

gona i aquest va ser un dels motius principals pels

et confirmen que l’esforç i dedicació tenen la seva

quals el vaig escollir.

recompensa i m’impulsen a seguir endavant.

Estàs desenvolupant una tesi vinculada a una beca

Ara bé, per a mi, un dels millors premis - i el que em

industrial internacional. Ens en pots parlar una

genera més felicitat - és quan, en acabar una xerrada,

mica? El Doctorat Industrial és un projecte de docto-

en un congrés internacional, s’apropen metges dels

rat on l’estudiant realitza la tesi dins d’una empresa,

Estats Units, del Japó, de França o del Regne Unit

amb l’objectiu de combinar la investigació acadèmica

per felicitar-me i interessar-se pel projecte. Això em

amb l’aplicació pràctica en un entorn empresarial o

fa sentir que vaig pel bon camí.

d’innovació. La Generalitat ofereix un ajut econòmic Com veus el futur de la medicina i de la recerca

tant a l’empresa com al doctorand.

clínica en mans de professionals que venen de Gràcies a aquesta beca he pogut cobrir totes les

trajectes híbrids com el teu? Crec que la medicina

despeses derivades de la participació en els diferents

i la recerca clínica tenen molt de futur en mans de

congressos, articles publicats i l’estada al Regne Unit

professionals amb trajectòries híbrides. Quan hi ha

durant 3 mesos, on vaig col·laborar amb un grup

ganes i esforç, és possible aconseguir grans coses.

d’investigació de membres experts en la fibril·lació

A més, en començar a moure’t en aquests entorns,

auricular i ictus de la Universitat de Glasgow.

tens l’oportunitat de conèixer moltes persones amb idees innovadores i amb la motivació per impulsar

Quins reptes i aprenentatges suposa fer recerca

projectes endavant.

avançada mentre acabes la residència? És un camí molt exigent, on has de mantenir l’equilibri entre la

Quins consells donaries a estudiants o residents

vida personal, clínica i la investigació. La gestió i

que volen combinar l’assistència amb la investi-

planificació del temps és clau per poder arribar a tot

gació des del principi? El meu consell és buscar un

i també saber renunciar.

grup de recerca amb un bon líder, és clau estar ben guiada durant tot aquest procés, ja que sinò pot ser

Un aspecte imprescindible que sempre tinc present

fàcil perdre l’objectiu i desviar-te. Per això, sempre

és mantenir una alimentació saludable i entrenar un

estaré molt agraïda als meus directors de tesi: el Dr.

mínim de 3 o 4 dies a la setmana, i així ho he pogut

Josep Lluís Clua Espuny -Investigador Principal del

mantenir durant tota la meva residència. Dormir

projecte-, el Dr. Francisco Manuel Martín i la Dra. Eva

les hores necessàries és encara una assignatura

Satue Gracia. Sempre tinc molt present que tot el que

pendent.

he aconseguit és gràcies a ells.

Durant aquest recorregut de resident i doctoranda,

I sobretot, recomano molt de focus en tot el procés.

- 17 -

Núm 210

Revista Galens

Les nostres seccions

Els Metges Extracomunitaris La Secció Col·legial de Metges Extracomunitaris

Un altre dels pilars és la formació continuada i l’actu-

del COMT és un espai de trobada i participació per

alització professional. Mitjançant tallers, jornades i

a aquells professionals que, havent nascut i format

sessions informatives, es dona resposta a necessi-

la seva trajectòria fora de la Unió Europea, exercei-

tats específiques del col·lectiu, amb temàtiques que

xen avui al nostre territori i contribueixen a enriquir

abracen des de l’adaptació al sistema sanitari fins a

el sistema sanitari.

l’adquisició de competències legals, deontològiques i lingüístiques. Aquestes activitats són també un espai

La seva finalitat és donar visibilitat a les motivaci-

de convivència i intercanvi entre professionals de

ons, les dificultats i les necessitats d’aquest col·lec-

diferents orígens i disciplines.

tiu, que aporta diversitat i experiència a la professió mèdica. La secció treballa per acompanyar-los en

La secció té una vocació de sensibilització i divul-

els processos d’homologació i regularització dels

gació. Mitjançant projectes i col·laboracions,

títols, i per afavorir la seva integració professional i

s’explica la realitat dels metges extracomunitaris

social dins la comunitat. També vol sensibilitzar el

al col·legi i a la societat, mostrant les dificultats

col·legi sobre la importància d’aquest col·lectiu i el

que afronten i les aportacions que fan. Aquesta

seu paper dins el sistema de salut.

mirada permet reconèixer i posar en valor la feina d’un col·lectiu que contribueix de manera decisiva al

Aquest espai promou la creació d’una xarxa de suport

manteniment de l’atenció sanitària i al benestar de la

mutu, que permet compartir experiències, resoldre

ciutadania.

dubtes i generar propostes per avançar en la igualtat d’oportunitats dins la professió. La diversitat cultural, lingüística i formativa dels seus membres és un valor afegit que enriqueix el col·lectiu i aporta noves perspectives a la pràctica clínica. També és un lloc on establir vincles i fer comunitat, creant un entorn més cohesionat i inclusiu.

La secció actua com a punt de referència i orientació per als metges que arriben al nostre territori. Oferint informació sobre tràmits d’homologació de títols i especialitats, permisos de residència i feina, i sobre els recursos necessaris per exercir amb garanties.

Alhora, acompanya i assessora els professionals

Foto de l’última reunió entre la Secció de Metges Extracomunitaris i el vicepresident del COMT, el Dr. Francesc Feliu.

per afrontar dificultats derivades de processos administratius sovint llargs i complexos, que poden generar incertesa en l’inici del projecte professional i vital.

- 18 -

Núm 210

Revista Galens

Lliçons del passat Comitès d’ètica assistencial i llistes d’espera: el cas de Seattle

La medicina moderna no s’enfronta només a reptes

El cas de Seattle va ser l’espurna que va encendre

científics i tècnics, sinó també a dilemes ètics de

el desenvolupament de la bioètica com a disciplina

gran complexitat. Un dels casos paradigmàtics és

i va obrir el camí als actuals comitès d’ètica assis-

el conegut com a “cas de Seattle”, que va marcar

tencial (CEA). A dia d’avui, aquests òrgans multidis-

l’inici de la bioètica aplicada a la pràctica clínica.

ciplinaris tenen la funció de deliberar, assessorar i orientar en situacions complexes, tot garantint que les

A començaments dels anys seixanta, a Seattle es va

decisions respectin la dignitat, l’autonomia i la justícia.

introduir la diàlisi per malalts amb insuficiència renal crònica. El programa va tenir èxit. Els malalts ja no es

La qüestió de les llistes d’espera continua sent un

morien, si bé necessitaven ser dialitzats tres o quatre

repte vigent. En un sistema sanitari amb recursos

cops per setmana. El problema era que els recursos

finits, establir prioritats és inevitable. Els criteris

eren extremadament limitats: només hi havia unes

clínics —gravetat, beneficis esperats, temps d’espe-

poques màquines disponibles i molts pacients que

ra— han de ser el fonament, però els CEA recorden

en podien beneficiar. La pregunta, doncs, era inevi-

que darrere de cada número hi ha una persona,

table: qui havia de viure i qui no?

amb la seva història i la seva vulnerabilitat.

Davant d’aquesta situació, es va crear un comitè

El cas de Seattle ens adverteix dels riscos d’in-

comunitari format per nou membres, no només

troduir criteris socials discriminatoris i ens recor-

metges, sinó també persones llegues (un banquer,

da que la missió de la medicina no és valorar el

una mestressa de casa, un advocat, un religiós, un

“mèrit” de la vida d’un individu, sinó procurar el

sindicalista...) que havien de decidir quins paci-

millor ús possible dels recursos sense perdre de

ents tindrien accés al tractament. Els criteris que

vista la justícia i la compassió.

van utilitzar ens poden semblar xocants: edat, situa-

Dr. Eduard Prats Alonso

ció familiar, ingressos econòmics, estabilitat laboral o “contribució a la societat”. Aquesta mena de judici social, que anava molt més enllà dels criteris clínics, va suscitar un intens debat públic i va fer evident la necessitat d’abordar les qüestions ètiques en la pràctica mèdica.

Bibliografia Fox, R.C., & Swazey, J.P. (1978). The Courage to Fail: A Social View of Organ Transplants and Dialysis. University of Chicago Press.

Jonsen, A.R. (1998). The Birth of Bioethics. Oxford University Press.

Comité de Bioética de España (2020). Informe sobre la priorización de recursos sanitarios en el contexto de la pandemia COVID-19. Madrid: Ministerio de Sanidad.

- 19 -

Núm 210

Revista Galens

El motor del COMT

L’activitat del dia a dia

El COMT acull la sessió ‘Salut: reptes compartits, solucions metropolitanes’ del cicle Mirades Metropolitanes El president del COMT, el Dr. Sergi Boada, va inaugurar la jornada ‘Salut: reptes compartits, solucions metropolitanes’.

El Col·legi Oficial de Metges de Tarragona va acollir la cinquena sessió del cicle “Mirades Metropolitanes”, impulsat per la Diputació de Tarragona en el marc del projecte Camp de Tarragona Metropolità.

del nou hospital, i el Dr. José Augusto García, gerent

Amb el títol “Salut: reptes compartits, solucions

de la Xarxa Santa Tecla, va defensar la necessitat d’un

metropolitanes”, la jornada va reunir professionals,

model metropolità integral. Moderada per la periodis-

gestors i representants institucionals per debatre

ta Laura Casas, la sessió va generar un debat viu i va

sobre els grans desafiaments del sistema sanitari

reafirmar el compromís del COMT amb una salut més

i les oportunitats de col·laboració metropolitana.

eficient, propera i col·laborativa.

L’acte va comptar amb la participació del diputat de

El COMT, punt de trobada per debatre els reptes i oportunitats del sistema sanitari al Camp de Tarragona.

Tarragona Vale Pino i del president del COMT, Dr. Sergi Boada. La Dra. Ione Montalvo, gerent de l’Hospital Joan XXIII i del GiPSS, va presentar el projecte

- 20 -

Núm 210

Revista Galens

El COMT se suma a Sènior Lab per donar veu a la vellesa a través del teatre El Col·legi de Metges de Tarragona va col·laborar amb Sènior Lab Laboratori Ciutadà en un acte teatral amb motiu del Dia Mundial de la Gent Gran.

Les actrius Maite Buenafuente i Angie Savall, dirigides per Jordi Vall, van presemtar una obra amb humor i poesia que incorporava la presència de persones grans com a testimonis vius d’històries quotidianes.

La col·laboració del COMT amb Sènior Lab reforça el compromís amb la cultura i l’envelliment actiu.

El president del COMT, el Dr. Sergi Boada, reunit amb representants del Senior Lab per treballar en continuitat en aquest i altres projectes.

El COMT visita el nou Hospital Viamed Tarragona El president del Col·legi Oficial de Metges de Tarragona, el Dr. Sergi Boada, va visitar a principis d’agost les instal·lacions del nou Hospital Viamed

El Dr. Sergi Boada, acompanyat d’altres visitants, en el recorregut per les instal·lacions del recent inaugurat Hospital Viamed Tarragona.

Tarragona, just abans de la seva posada en marxa.

El centre va obrir les portes el divendres 8 d’agost per iniciar l’activitat interna, l’endemà es va activar el

d’un bloc quirúrgic amb 11 quiròfans i UCI. La seva

servei d’Urgències i, finalment, el dilluns 11 va comen-

posada en funcionament suposa un pas endavant per

çar a rebre els primers pacients.

a l’atenció sanitària a la província.

Durant la visita, Boada va conèixer de primera mà

El Dr. Sergi Boada va visitar les instal·lacions just abans que el centre comencés a rebre els primers pacients

un equipament concebut com a referent en l’àmbit privat, amb tecnologia d’última generació i un model d’atenció integral dissenyat per al benestar del pacient. El nou hospital compta amb més de 40 consultes externes, hospital de dia oncològic, unitat de diagnòstic per la imatge i 96 habitacions individuals, a més

- 21 -

Núm 210

Revista Galens

El més destacat del darrer trimestre Tarragona serà la seu del XIX congrès RESCOM el 2026 El COMT serà l’amfitrió de la XIX edició del Congrés RESCOM, la trobada de referència per als responsables de comunicació dels col·legis de metges d’arreu d’Espanya. L’anunci es va fer públic a Còrdova, durant el sopar de cloenda del RESCOM 2025,

D’esquerra a dreta: Maria López, Rosario Benítez (COMCORDOBA), Quim Espinosa i Anna González, responsables de comunicació dels col·legis de metges de Tarragona i Còrdova, durant el lliurament del testimoni per acollir el RESCOM 2026.

quan el Col·legi de Metges de Còrdova va traspas-

Per al president del COMT, el Dr. Boada, que Tarra-

sar el testimoni al COMT. En nom de l’entitat, el va

gona sigui la seu de la propera edició és “un honor

recollir Quim Espinosa, assessor de presidència i

que posa en valor la comunicació com a part

comunicació, juntament amb Anna González i Maria

central de la presa de decisions”. Boada remarca

López, de l’equip de comunicació.

que “els professionals de la comunicació no són aliens a la vida col·legial i han d’estar presents i ser actors actius en la definició de la política del Col·legi”.

Acollir el XIX Congrés RESCOM és una oportunitat per posar en valor la comunicació com a eix estratègic dins de la professió mèdica.

El repte d’organitzar el congrés a Tarragona, però, va més enllà de la logística. Espinosa destaca que “volem subratllar que la comunicació no és un àmbit secundari, sinó estratègic”. Segons ell, els responsables de comunicació han de tenir un paper protagonista i aportar “la seva mirada, criteri i valor a l’acció col·legial”.

Així, Tarragona es prepara per esdevenir, el 2026, un escenari de debat, intercanvi d’experiències i reforç del paper clau de la comunicació en el futur dels col· legis professionals.

- 22 -

Núm 210

Revista Galens

Els Col·legis de Metges catalans es reuneixen amb la Ministra per reclamar recursos per garantir la qualitat assistencial

Els presidents dels quatre Col·legis Oficials de Metges de Catalunya, amb la ministra de Sanitat, Mónica García (al centre), durant la reunió celebrada a Madrid el passat mes de setembre.

La Junta de Govern del Consell de Col·legis de

mèdica i garanteixi condicions adequades d’exerci-

Metges de Catalunya es va reunir el passat mes

ci, alhora que van subratllar la necessitat de regular

de setembre amb la ministra de Sanitat, Mónica

àrees específiques com la Medicina de l’Esport i la

García, per exposar els principals reptes urgents

Medicina i Salut Estètica.

de la professió i del sistema de salut.

El CCMC va reiterar la seva voluntat de col·laboEls presidents dels col·legis de Lleida, Barcelona,

rar amb el ministeri per avançar en solucions que

Tarragona i Girona van alertar sobre el dèficit de

assegurin la qualitat assistencial.

professionals i la manca de planificació, la necessitat de revisar l’accés als estudis de Medicina i

La trobada va permetre el diàleg directe amb el minis-

d’agilitzar el reconeixement dels títols extracomu-

teri i posar de relleu la necessitat d’afrontar els reptes

nitaris. També van reclamar eines per a l’avaluació

amb mesures concretes i immediates. El CCMC va

competencial i mesures per reduir la burocràcia a

remarcar que el futur del sistema sanitari depèn d’una

l’atenció primària. A la vegada, es va defensar un

planificació rigorosa i d’un compromís ferm amb la

Estatut Marc propi i flexible que respecti l’autonomia

professió mèdica.

- 23 -

Núm 210

Revista Galens

Oberta la candidatura pels Premis Battestini 2025 per la recerca en salut La Filial de Tarragona de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques i de la Salut de Catalunya i de Balears ha convocat una nova edició dels Premis Battesti-

Imatge del bust que identifica els Premis Battestini, en memòria del metge homenatjat.

ni, creats en memòria del doctor Rafael Battestini i Galu. Els guardons reconeixen els millors treballs

des en els darrers dos anys. El jurat valorarà especial-

de recerca i les millors tesis doctorals en l’àmbit

ment el rigor metodològic, la rellevància dels resultats

de la salut, elaborats entre 2023 i agost de 2025, i

i el seu impacte en la pràctica sanitària.

volen donar visibilitat a la investigació de qualitat feta a les comarques de Tarragona.

Amb els anys, els Premis Battestini s’han consolidat com una de les cites científiques de referència

La convocatòria inclou tres categories: recerca en

al territori. El lliurament dels guardons és un moment

atenció primària i comunitària, recerca en atenció

de reconeixement, però també un espai per compartir

hospitalària i sociosanitària i tesis doctorals defensa-

experiències i reforçar la comunitat investigadora.

Els Premis COMT estrenen nova pàgina web Els Premis COMT estrenen pàgina web, un espai

una eina que facilita la participació i la visibilitat dels

renovat, més visual i intuïtiu, que dona forma a

professionals de la medicina. L’entrega dels Premis

la nova imatge dels guardons. En aquest portal es

tindrà lloc el mes de desembre i vol ser un reconei-

poden consultar totes les categories dels premis,

xement col·lectiu a la tasca i trajectòria dels metges

veure fotografies i vídeos d’edicions anteriors, llegir el

i metgesses del nostre territori. Per això, fes un pas

reglament complet i, sobretot, proposar candidatures

endavant i presenta la candidatura d’aquell company

per a l’edició 2025. La nova web es converteix així en

o companya que consideres que mereix ser distingit.

- 24 -

Revista Galens

El més destacat

Núm 210

de Formació

El COMT reprèn l’activitat formativa amb un ampli ventall de cursos, jornades i programes Després de l’estiu, el mes de setembre ha reactivat amb força la temporada formativa al COMT, donant inici a un període marcat per la diversitat d’activitats i l’alt interès professional. Les primeres propostes han posat en marxa un calendari extens que combina actualització científica, reflexió ètica i desenvolupament de competències.

El 18 de setembre, Tarragona va acollir la sessió Ús d’opioides a la consulta i als serveis d’urgències, organitzada amb el suport de Grünenthal. Adreçada tant a professionals d’Atenció Primària com a

Imatge de la Sessió formativa sobre l’ús d’opioides a la consulta i als serveis d’urgències a la seu del COMT a Tarragona.

hospitalaris, va centrar-se en la importància de valorar amb precisió el balanç benefici/risc dels opioides

qui volien aprofundir en ecografia clínica després de

en el maneig del dolor.

completar la primera fase de l’ECO-COMT bàsic.

El 23 de setembre, la Delegació de Tortosa va ser

Altres cites destacades del mes han estat la sessió

l’escenari de la jornada Dret a decidir també en

d’opioides a Tortosa i la Jornada d’Actualització

la mort: una mirada comunitària, que va obrir un

en Càncer de Còlon a Tarragona, punt de trobada

debat sobre l’acompanyament en els processos de

per a especialistes implicats en el maneig d’aquesta

final de vida.

patologia.

Els dies 29 de setembre i 1 d’octubre va arribar la

La formació Lideratge sistèmic a la consulta i als

tercera edició del 2025 del Curs d’Electrocardio-

equips de treball (28 d’octubre, 4 i 11 de novembre),

grafia Clínica. L’objectiu és dotar els sanitaris de les

en col·laboració amb el Col·legi de Psicòlegs, posarà

eines bàsiques per interpretar l’electrocardiograma

el focus en les dinàmiques de grup i el desenvolupa-

en la pràctica diària.

ment de rols professionals més sostenibles.

L’octubre es manté amb iniciatives de gran rellevàn-

El trimestre culminarà amb el Programa Executiu

cia. El dia 9 es realitza el curs de Ventilació Mecà-

en Lideratge i Gestió d’Organitzacions Sanitàries,

nica No Invasiva, especialment pensat per a l’àmbit

a càrrec d’ESADE (6 de novembre - 11 de desem-

hospitalari i d’urgències. Paral·lelament, el programa

bre), que combina rigor acadèmic i experiència pràc-

Avançat de l’ECO-COMT respon a la demanda dels

tica per enfortir competències directives.

- 25 -

Núm 210

Revista Galens

Altes i Baixes Altes Dr. Francisco J. Castro Aguirre

Dra. Fabiola Carolina Saez Alvarez

Dra. Angela Janeth Baquero Ramirez

Dra. Yonaisy Gonzalez Padron

Dra. Helmy Rojas Candia

Dra. Marianny La Rosa Hernandez

Dr. Xavier Daniel Fuentes

Dra. Abigail Ruiz Silva

Dra. Safae Abouzian Senhaji

Dra. Evelyn Alarcon Torreblanca

Dr. Carlos Alberto Gil Ramirez

Dra. Melanie Victoria López Pelle

Dra. Anna Bosch Queralt

Dr. Francisco Rafael Lavadie Rivas

Dra. Agnes Peleja Ortega

Dra. Maria Gabriela Rico Garófalo

Dra. Carmen Elisa Moncada Hernandez

Dr. Albert Gassull Garcia

Dra. Sara Garcia Colomer

Dra. Yokasta Maria Henriquez Cedano

Dra. Nataliia Tsylko

Dr. Pedro Pablo Martinez Ochoa

Dr. Manuel Alejandro Venegas Leon

Dr. Andres Leonardo Cardenas Fonseca

Dra. Sonia Martinez Velasco

Dra. Alicia Mercedes Morales Quezada

Dr. Ramiro Lizon Ramos

Dra. Irene Mora Broch

Dra. Constanza Marcela Estupiñan Piedrahita

Dra. Daimarys Ruiz Lopez

Dr. Jesus Moya Ros

Dra. Maria Ferrando Feliu

Dra. Imane Boussof Sbai

Dra. Sol Cervera Traver

Dr. Luciano Alberto Guglielmetti

Dra. Denise Michelle Lasluisa Proaño

Dr. Ivan Molina Garcia

Dr. Esteban Ignacio Gonzalez Villalobos

Dr. Juan Martin Viteri Estevez

Dra. Maria Martinez Teruel

Dra. Ma Jose Reyes Nuñez

Dr. Santiago Martín Just

Dra. Alba Bofill Argilaguet

Dra. Angie Cecilia Montero Cespedes

Dra. Maria Romero Espinoza

Dr. Sergi Brianso Cantera

Dr. Carlos Eduardo Benitez Vivas

Dra. Misnais Del Valle Figueroa Perez

Dr. Cesar Daniel Sanchez Guaita

Dra. Lidice Amador Gonzalez

Dra. Alejandra Maireth Torres Fernández

Dra. Guadalupe Hernández

Dra. Ignacia Jimenez Rodriguez

Dra. Ana Maria Ospina Mosquera

Dr. Victor Daniel Navia Quilindo

Dr. Jose Mauricio Caballero Poveda

Dra. Ana Laura Naso

Dr. Bryan Andres Guanacoma Lima

Dr. Walter Abraham Glantz Caplan

Dr. Pablo Daniel Tobal

Dra. Nydia Milena Velandia Lara

Dra. Carmela Margarita Molina Fernández

Dr. Mario Sanchez Ordoñez

Dr. Albert Gil Toral

Dr. Robin Perez Miranda

Dr. Fabrizio M.A. Oña Gonzales

Dra. Alba Balleste Lozano

Dr. Rafael Puente Valladares

Dra. Daniela Carolina Huertas Contreras

Dra. Paola Stefanny Bojorge Jimenez

Dra. Rita Agustina Gomez

Dra. Lizeth Alejandra Garcia Chavez

Dr. Gustavo Eduardo Ramos Alarcon

Dra. Maria Miguel Ribé

Dra. Maria Mingorance Alberola

Dra. Alicia Avila Gimeno

Dr. Alberto Fierro Aguilar

Dr. Jose Antonio Nobrega De Franca

Dra. Ana Gabriela Llanio Falcón

Dra. Marta Ballvé Gelonch

Dr. Guillermo A Moncada Henriquez

Dra. Maria Alina Dragan

Dra. María Elisa Pérez Marcos

Dr. Michael Delgado Muñoz

Dra. Miriam Valeria Alzamora Ruiz

Dra. Joana Cera Palatsi

Dra. Miryam Ruiz Madrigal

Dra. Diana Marcela Trejos Marin

Dr. Luis Manuel Chacon Heszele

Dra. Mariam Natasha Sibaja Bermúdez

Dra. Arletis Vidallet Carrasco

Dra. Cristina Maribel Otondo Sardinas

Dra. Ana Maria Peñalver Noguera

Dra. Maria Paula Rodriguez Ortega

Dr. Andres Felipe Campo Salazar

Dra. Jennifer Álvarez Sánchez

- 26 -

Núm 210

Revista Galens

de l’1 de juliol al 30 de setembre Dra. Judith Álvarez Trulla

Dra. Maria Esther Villalobos Jarque

Dra. Laura Fons Barroso

Dra. Florenmary Del Carmen Rosas Franco

Dra. Clara Maria Alvarado Zamora

Dr. Jose Vicente Amaya Franco

Dr. Paulo Henrique Barauna Duarte Medeiros

Dr. Francisco J. Castro Aguirre

Dra. Alba Cremades Canoves

Dr. Felipe Santamaria Ospina

Dra. Maria Roca Herrera

Dra. Beatriz Espinosa Gasco

Dra. Massiel Ramirez Mamolar

Dra. Natalia Gallench Pons

Dr. Jaume Miro Mezquita

Dra. Blanca Viscasillas Draper

Dra. Yonaisy Gonzalez Padron

Dra. Margarita Alvarez Barrio

Dra. Irene Ribas Torres

Dr. Fernando Dominguez Benito

Dra. Melodie Rodriguez García

Dra. Raquel Alicia Tena Cucala

Dr. Daniel Eduardo Rodezno Elvir

Dra. Yoenia Rodriguez Carralero

Dr. Andres Omar Rojas Jerez

Dra. Grisel Antonia German Portorreal

Dra. Laura Ojeda Calero

Dr. Matias Guidi Yerio

Dr. Antonio Martos Reyes

Dra. Adriana Del Pilar Conde Martin

Dr. Christopher Elliot Cabib

Dra. Magdalena Berges Mulet

Dra. Claudia Serer Gutierrez

Dr. Oscar Aguilar Yxart

Dra. Maria Jose Pallas Sala

Dr. Edduer Edidson Cisneros Cabrera

Dr. Javier Muñoz Garcia

Dr. Ruben Viciana Abad

Dr. Juan Felipe Cardenas Orozco

Dra. Paula Pilar Moliner Sanchez

Dr. Juan David Moreno Tovar

Dr. David Angel Morales Marquez

Dr. Nil Gomez Vallve

Dra. Cherin Nehme Abouzeid

Dr. Luis Alexander Cacua Robayo

Dr. Diego Rodrigo Calderon Correa

Dr. Iker Aratz Uribarri Bilbao

Dr. Francesc Samarra Ros

Dra. Fabiana Rita Falcone

Dr. Emilio Vives Ricoma

Dra. Sara Sanchez Gonzalez

Dr. Alexander Marin Montero

Dra. Anna Bosch Queralt

Dra. Isabel Berzosa Mira

Dra. Astrid Yesana Mendieta Tlatelpa

Dra. Joselin Del Carmen Gonzalez Ortiz

Dra. Paula Clarena Panesso Hernandez

Dr. Rafael Fernandez Ochoa

Dra. Angeles Arnaldos Lopez

Dra. Iman Nouaaman Flaila

Dra. Milca Leonor Suarez Sotolongo

Dr. Julian Errasti Morales

Dr. Benito Javier Murga Quezada

Dra. Claudia Laura Mansilla

Dra. Nelly Raquel Garcia Lopez

Dra. Nais Figuerola Torrell

Dr. Peterson Dessources

Dra. Maria Del Mar Cordellat Martinez

Dr. Franco Alejandro Soria

Dr. Ariel Villasana Collado

Dra. Carla Santolaria Martinez

Dra. Laura Carolina Pardo Sanchez

Dra. Sandra Patricia Guerrero Garcia

Dra. Ana Ruiz Senent

Dr. William Andres Barragán Flores

Dra. Celia Gracia Agrela

Dra. Irene Ros Galve

Dra. Sonia Francisca Mejía Garcia

Dra. Carmen Paima Miguel

Dra. Juliana Sanmartin Serna

Dra. Merli Mateu Riu

Dra. María Elisa Pérez Marcos

Dra. Maria Reverter Morales

Santamaria Ospina

Dr. Lucas Gauchia Alba

Dra. Massiel Ramirez Mamolar

Dr. Alberto Barbod Abad

Dra. Maria Del Loreto Bacariza Morillas

Dra. Blanca Viscasillas Draper

Dr. Jose Maria Sole Poblet

Dra. Cristina Breva Griño

Dra. Irene Ribas Torres

Dr. Jordi Boixadera Prat

Dr. Carlos Pons-Fuster Domenech

Dra. Raquel Alicia Tena Cucala

Dr. Juan Jose Ferrer Burillo

Dra. Ana Crespi Ferran

Dr. Andres Omar Rojas Jerez

Dra. Maria Nieves Lopez Aguila

Dra. Paula Martinez Gandia

Dr. Matias Guidi Yerio

Dr. Felipe Mañes Macian

Dr. Marcos Haro Montoya

Dr. Christopher Elliot Cabib

Baixes

- 27 -

Núm 210

Revista Galens

Acords de Junta de Govern Juliol

Aprovació de la realització d’un estudi per a la recerca i redacció del contingut històric del COMT

L’empresa Premsa i Comunicació SL durà a terme la recerca, redacció i edició del contingut històric del COMT dins el projecte Espai de Memòria, amb l’objectiu de recuperar, preservar i difondre el llegat institucional del Col·legi.

Setembre

Aprovació d’una donació a l’Associació Sèniorlab per al foment d’activitats culturals i socials

S’aprova una donació a l’associació sense ànim de lucre Sèniorlab, destinada a donar suport a iniciatives culturals i socials orientades a la sensibilització sobre la cura i l’atenció a les persones grans en l’àmbit familiar. L’acció està alineada amb els objectius socials i corporatius del COMT.

- 28 -

Núm 210

Revista Galens Revista Galens

11/24 Núm 213

Recomanada LECTURA

La mort d’Ivan Ilitx Leo Tolstoi

Aquesta novel·la curta és considerada una de les

la seva malaltia incurable, condemnant-lo a una

grans obres mestres de Tolstoi i un clàssic de la

solitud encara més profunda davant la mort. La

literatura universal. Amb una prosa clara i d’una

força literària de l’obra rau en la seva capacitat de

precisió gairebé quirúrgica, l’autor aconsegueix

combinar una narració aparentment senzilla amb

transformar la història d’un funcionari corrent en

una profunditat psicològica i moral que anticipa

una profunda meditació sobre la vida, la mort i el

moltes de les grans novel·les del segle XX. Llegir

sentit de l’existència. Un dels aspectes més colpi-

La mort d’Ivan Ilitx és una experiència que no

dors és la conspiració del silenci que envolta Ivan

només emociona, sinó que també ens situa davant

Ilitx: família i metges li amaguen la veritat sobre

del millor Tolstoi: lúcid, humà i universal.

Dr. Eduard Prats

El club de lectura Medici Lectores ja ha arrancat!

Per ara, el grup està format i no es descarta crear un segon grup si hi ha més interès. Amb una proposta literària eclèctica, el club es reunirà cada 2 o 3 mesos en trobades telemàtiques de dimarts a les 19 h, amb una durada d’entre 60 i 75 minuts. Les sessions seran moderades de manera rotatòria i voluntària- Per a la segona sessió, el 25 de novembre, s’ha escollit Les

nits blanques de Fiódor Dostoievski.

Apunta’t!

Consulta l’Hemeroteca de GALENS https://issuu.com/comt

- 29 -

Núm 210

Revista Galens

La recepta del Pep Hamburgueses casolanes

Josep Giné

Us he de confessar que a mi, les hamburgueses m’agraden molt. De sempre. Quan era menut, la mare feia el que en deia ‘bistec rus’. Era carn trinxada amb sal i pebre, a la romana (farina i ou). Plat senzill i gustós. Després van arribar les franquícies ianquis,

Les van exportar a l’Argentina a 1879 (un mascle i dues

que ens van dur ‘burguers’ molts cops insípids i sovint

femelles). D’aquí van passar a l’Uruguai i a Xile. Poc

massa cuits que, per a mi, son impossibles d’empas-

abans, cap a 1878, van exportar-les a US, on a més,

sar... En el meu bateig en aixafar el terra d’US, vaig

s’hi ha afegit un encreuament de races, doncs amb

descobrir les hamburgueses casolanes, que cobrien

la genètica del Cebú se’n obté un híbrid de molt bona

el fons del plat, i que eren gustoses i excel·lents –

qualitat, denominat ‘Brangus’.

avisant amb insistència que només volia una cocció De fet, vaig començar a consumir aquest tipus de

vota i volta-. Mica en mica me’n hi vaig acostumar.

vedella importada de US, i envasada des de l’origen.

També em vaig adonar que a NYC, la majoria de

L’importador a Tarragona, n’era (i encara ho es) un

restaurants anunciaven que la carn era de ‘Black

prestigiós industrial –en Colet-, que en un moment

Angus’. Vaig fer una recerca bibliogràfica (Viquipèdia)

de la vida, també va ser pacient meu. Durant anys, el

i me’n vaig empapar. Les vaques, originàries d’Escò-

producte era impecable, però en canvis posteriors, van

cia, són de colors negre i vermell, i no tenen banyes.

fer els empaquetats a nivell local.

Ingredients Un quilo de carn trinxada. Compreu-la a la botiga i que us la trinxin a la vostra presència. La proporció –per a mi- és 75% vedella i 25% porc –millor papada ibèrica-. La vedella serà la que decidiu. Pot ser d’animal jove o d’adult, madurada o no, gallega, Wagyu, Black Angus... (diu ‘lo valencià: ‘com més sucre, més dolç...). Del tall que en tingueu predilecció. El porc ha de tenir greix. Una hamburguesa massa magre no és gustosa, ni digestiva.

També cal pensar que ja n’hi ha prou de maleir els greixos. L’espècie humana històricament, reconeix l’origen històric de la intel·ligència, amb la seva ingesta. Això va permetre augmentar l’ingrés de calories a l’hora que va minvar les necessitats de sang abdominal i així va poder augmentar el volum del cervell. A més –informació del Patòleg Dr. Sirvent, el Juanjo- el colesterol és imprescindible per a la formació d’espermatozoides. I que faríem sense aquest bededéu?

- 30 -

Núm 210

Revista Galens

Les hamburgueses actuals, venen amb una colla d’ingredients que a la meva humil manera d’assaborir, no m’acaben de satisfer.

Tanmateix us he de dir que sovint, aquest àpat, m’ha semblat poc glamurós per difondre-ho. Un cop el meu admirat gastrònom Marc Ribas va manifestar que també comparteix aquesta addicció, i des de llavors, ja no me’n amago.

Per tot aquest preàmbul, i pel fet de què en adquirir aquest producte arreu i no quedar satisfet, un bon dia vaig decidir preparar-les a casa. Vaig comprar (per internet –Temu, 3,26€ tot plegat-) un motllo d’alumini i papers sulfurats rodons, vaig fer una bona cerca bibliogràfica dels ingredients i... a la feina! Anem a descriure-ho.

Preparació Utilitzeu la vostra lògica i el vostre gust. Prepareu peces de 181 grams (així ho fan a US) o de 90. A les proporcions de la recepta, en surten set o vuit.

La coeu a la brasa, a la planxa o a la paella. Més o menys crua. La serviu amb pa o sense. Amb enciam i tomàquet, amb ceba confitada, amb formatge, amb bacó... o amb l’acompanyament al vostre gust. Poseu a taula les salses que tingueu.

Un vinet lleuger us farà feliç.

Ben segur que trobareu la fórmula... Que us aprofiti.

Tres grans d’all (podeu treure-li la tija si sou primmirats)

Un bon rajolí d’oli verge extra

Una culleradeta –de cafè- de pebre negre (o blanc)

Mitja ceba tendra (‘brunoise’ menut o triturada –millor-)

Dues cullerades -soperes- de salsa de soja

Formatge ratllat, una bona quantitat (millor Grana Padano)

Dos ous

Uns fulls d’alfàbrega tallada menuda (o julivert o coriandre)

Una cullaradeta -de cafè- d’orenga

Una cullerada de mostassa, antiga o de Dijon

Sal (poca)

Un raig de brandi

- 31 -

Núm 210

Revista Galens

COMT

cientific

Diferències entre dones i homes al llarg de la vida: una mirada global a les desigualtats en salut

Rosa Solà Alberich

Francisco Martín-Luján

•

Catedràtica d’Universitat

•

Professor Titular d’Universitat

•

Servei de Medicina Interna, Hospital Universitari

•

Unitat de Suport a la Recerca, Gerència d’Atenció

Sant Joan, Reus.

•

Primària i Comunitària de Tarragona.

Departament de Medicina i Cirurgia. Facultat

•

Departament de Medicina i Cirurgia. Facultat

de Medicina i Ciències de la Salut. Universitat

de Medicina i Ciències de la Salut. Universitat

Rovira i Virgili

Rovira i Virgili

Dones i homes no emmalaltim igual ni patim les

Progressivament, els estudis van evidenciar variaci-

mateixes conseqüències de les malalties. Les

ons físiques, com l’índex de massa corporal, en tras-

noves dades globals mostren que les diferències

torns de l’estat d’ànim i patrons de salut mental, i en

de salut persisteixen al llarg de tota la vida i convi-

la resposta immunitària entre dones i homes. Tanma-

den a repensar com dissenyem, diagnostiquem i

teix, mancava una quantificació global i longitudinal

tractem des d’una medicina sensible al sexe i al

que permetés dimensionar aquestes desigualtats al

gènere.

llarg del cicle vital i en diferents contextos socioeconòmics.

La quantificació i la qualificació de les diferències entre dones i homes en la càrrega mundial de la

Quin és el valor afegit de la iniciativa Global Burden

malaltia disposa ara d’una base de dades robusta

of Disease?

gràcies al Global Burden of Disease Study (GBD),

El projecte GBD, coordinat des de l’Institute for Health

que recull informació des de 1990 fins a 2021 i inclou

Metrics and Evaluation (Seattle, Washington), permet

dades agrupades per edat, regió geogràfica i sexe.

identificar les causes principals de malaltia i discapa-

Aquesta anàlisi, publicada recentment a The Lancet

citat a tot el món i comparar-ne la càrrega en diverses

Public Health, representa una aportació clau per

procedències geogràfiques segons sexe i diferents

entendre com el sexe biològic influeix en el risc, l’evo-

rangs d’edat. Ho fa mitjançant l’indicador “anys de

lució i les conseqüències de les principals causes de

vida ajustats per discapacitat” (DALY) que permet

malaltia a escala mundial.

entendre millor les tendències globals i regionals en les diferències de salut al llarg del cicle vital de les

Per què és rellevant considerar el sexe en salut?

persones. Aquesta informació ofereix una visió més

Durant les darreres dècades, l’evidència ha mostrat

integrada de l’impacte global de la salut i facilita la

que els resultats en salut varien de manera consistent

planificació de polítiques sanitàries equitatives.

segons el sexe i el gènere, amb un impacte directe sobre les principals malalties infeccioses o no transmissibles. Factors biològics, hormonals, metabòlics i socials expliquen aquestes diferències, que repercu-

Bibliografia Patwardhan V, Gil GF, Arrieta A, Cagney J, DeGraw E, Herbert ME, Khalil M, Mullany EC, O’Connell EM, Spencer CN, Stein C, Valikhanova

teixen en la incidència, la resposta al tractament i la

A, Gakidou E, Flor LS. Differences across the lifespan between females

supervivència.

and males in the top 20 causes of disease burden globally: a systematic analysis of the Global Burden of Disease Study 2021. Lancet Public Health.

2024;9(5):e282-e294. doi: 10.1016/S2468-2667(24)00053-7.

- 32 -

Núm 210

Revista Galens

Quines són les principals diferències observades

Quines són les implicacions per a la pràctica clíni-

entre sexes?

ca?

Aquestes diferències entre sexes tendeixen a

Des del punt de vista dels professionals de la salut,

augmentar amb l’edat, especialment en les malalti-

aquests resultats reforcen la necessitat d’integrar la

es no transmissibles, com les cardiovasculars o les

perspectiva de sexe en la valoració clínica, la preven-

osteoarticulars, a causa de l’envelliment demogràfic

ció i la recerca. Les dades del GBD ens interpel·len a

i de la major longevitat femenina. Això comporta un

dissenyar programes de promoció de la salut diferen-

increment de la demanda de cures sanitàries i socials

ciats segons el risc real entre homes i dones, i ajustar

per part de les dones, més enllà de la salut reproduc-

els protocols diagnòstics i terapèutics per evitar biai-

tiva (una de les poques prestacions que fins ara s’han

xos derivats del model masculí de referència. L’anàlisi

atès de manera segregada).

hauria d’anar més enllà de les diferències biològiques

Segons l’anàlisi publicada, es constata que, en el

i incloure la reflexió sobre les discriminacions que,

període estudiat (1990-2021), les diferències entre

eventualment, es poden observar en l’entorn sanitari

persones de diferent sexe es mantenen constants

amb perspectiva de gènere, com ara els prejudicis

en la majoria de condicions, excepte en el cas de la

en l’assignació de rols, el tracte paternalista cap a

infecció per VIH/SIDA, on s’observa una reducció

persones de gènere femení o la manca de respecte

progressiva de la bretxa. Les principals desigualtats

envers la identitat de gènere, entre d’altres.

van ser: Les dones presenten taxes de DALY més elevades que els homes en trastorns depressius

Per finalitzar, una crida a la recerca en salut, la

(348 [241–471] per 100.000 habitants) i de cefalea

formació i la docència amb perspectiva de sexe

(333 [48–732]). Per la seva part, els homes registren

La difusió de l’informe GBD ens recorda que la

taxes de DALY més altes que les dones per mortalitat

medicina basada en l’evidència ha d’incorporar

per COVID-19 (1768 [1581–1943]), malaltia cardíaca

també l’evidència basada en el sexe. Alhora, impul-

isquèmica (1612 [1405–1856]) i lesions per accidents

sa a professionals i institucions a aprofundir en el

de trànsit (1012 [934–1093]), situacions sovint relaci-

coneixement i promoure innovacions que redueixin

onades amb comportaments de risc i menor ús dels

els biaixos de sexe (i gènere) en totes les àrees de la

serveis preventius. Pel que fa a la infecció per VIH/

salut —des de la recerca fins a la formació continua-

SIDA, la diferència més marcada s’ha observat entre

da i la docència de les professions sanitàries. Només

les dones de 25 a 49 anys a l’Àfrica subsahariana,

així podem avançar cap a una atenció més equitativa,

amb 1725 (919–2614) DALY més per 100.000 habi-

personalitzada i eficaç per tota la nostra població.

tants que els homes, fet que probablement reflecteix desigualtats estructurals en l’accés a la prevenció i al tractament de la malaltia.

Transformem cada espai en una experiència única. Construint somnis des de 1942

Av. Colom, 15 | Tel. 977500788 | 43500 TORTOSA | www.aladostudio.com

- 33 -

Núm 210

Revista Galens

Premis Comt

Premiar la passió, la trajectòria i la dedicació en salut Els Premis COMT Antonius Musa viuen enguany un nou capítol. Amb la mirada posada en la propera gala —que tindrà lloc el 12 de desembre a l’Auditori de la Diputació de Tarragona—, el COMT us convida a reservar la data d’una de les cites més esperades de l’any.

A més, els Premis COMT estrenen nova pàgina web: premis.fundacioantoniusmusa.com, el punt de trobada per descobrir-hi tot el que envolta aquests guardons. Un espai on seguir-ne les novetats, conèixer els premiats i reviure la gala.

Més enllà del seu valor institucional, els Premis volen ser un homenatge a totes aquelles persones i iniciatives que contribueixen a millorar la vida col· lectiva. Metges i metgesses, investigadors, entitats i projectes que, amb compromís i dedicació, reflecteixen el millor de la nostra professió i enforteixen el vincle amb la societat.

Els guardons mantenen cinc distincions que volen reconèixer no només l’excel·lència mèdica, sinó també la dimensió humana i social de la pràctica professional. Perquè exercir la Medicina és un acte de servei i responsabilitat, però també una expressió de confiança, sensibilitat i respecte envers les persones i la comunitat.

A més, la gala d’entrega dels Premis COMT Antonius Musa 2025 tornarà a viure un dels moments més emotius: el reconeixement als Metges Honorífics, aquells col·legiats i col·legiades que enguany arriben als setanta anys i que reben l’agraïment del Col·legi a tota una vida dedicada a la professió.

- 34 -

Núm 210

Revista Galens

La Fundació Rosa Maria Vivar, entitat beneficiària de la

La Fundació Rosa Maria Vivar serà l’entitat beneficiària de la Tarraco Health Race 2025, la cursa solidària impulsada per la Fundació Antonius Musa del COMT. L’organització, dedicada a la recerca científica en l’àmbit de l’Alzheimer, destinarà la recaptació d’aquesta edició a impulsar projectes d’investigació sobre una malaltia neurodegenerativa que afecta milers de persones i famílies al nostre país. La decisió es va prendre després d’un procés de valoració.

La Fundació reusenca treballa en projectes d’alt impacte social, recerca i divulgació i centra els seus esforços a recaptar fons per impulsar institucions científiques de referència en l’àmbit de l’Alzheimer, tant nacionals com internacionals. També promou noves generacions d’investigadors mitjançant beques científiques, amb l’objectiu de trobar tractaments farmacològics i aturar l’avanç de la malaltia.

El procés de selecció de la causa solidària de la cursa va analitzar més de 20 candidatures d’entitats socials i sanitàries del territori. Es van valorar aspectes com l’abast de l’entitat, la seva missió i objectius, les persones beneficiàries, el territori d’actuació, la destinació dels fons, els recursos disponibles i l’experiència prèvia en esdeveniments solidaris.

La cursa, organitzada per la Fundació Antonius Musa del Col·legi de Metges de Tarragona i l’Ajuntament de Tarragona, compta amb el suport de la Diputació, el patrocini de Grup Oliva Motor, Medicorasse Med1, Clínica Mayol, Xarxa Santa Tecla, Embriogyn, FIATC, Port de Tarragona i Mas d’en Bruno, i la col·laboració de Marina Port Tarraco, Creu Roja, Protecció Civil, el Col·legi de Fisioterapeutes de Catalunya i l’Associació Protectora d’Animals i Plantes de Tarragona.

- 35 -

CURSA SOLIDÀRIA 10 km / 5 km CAMINADA SOLIDÀRIA 5 km

30 TARRAGONA / NOVEMBRE

W W W.T A R R A C O H E A LT H R A C E . C O M Els beneficis de la recaptació aniran destinats a:

L A C U R S A D E L C O L · L E G I D E M E TG E S D E TA R R AG O N A © 2025

Ho organitza:

Amb el suport de:

Ho patrocina:

Hi col·labora: