El COMT dona la benvinguda als nous R1 amb el Welcome MIR
La Junta trasllada a la consellera Pané les necessitats sanitàries del territori
El 2024 registra 167 agressions a metges
Article d’opinió
El valor de la dedicació
El número 1 del MIR 2024 va manifestar en una entrevista a Diario Médico: “Dermatologia i Endocrinologia m’interessen, ja que em poden oferir a llarg termini una bona qualitat de vida”. Aquesta frase em va fer reflexionar. La meva generació, els que vàrem fer el MIR els anys 90, no pensàvem en la qualitat de vida a l’hora de triar l’especialitat, sinó més aviat en aquella en què ens sentíem més identificats, en què crèiem que teníem més habilitats, o bé en aquella que ens permetia estar més a prop de la nostra família, i/o de l’entorn geogràfic culturalment més afí.
Haver de fer guàrdies, seguir treballant l’endemà, arribar a casa i haver d’estudiar per preparar-te la sessió propera (i poder respondre les preguntes punyents d’algun adjunt diguem més torracollons), no ens feia por. Senzillament no hi pensàvem perquè, no ho sabíem quan entràvem en el sistema MIR. Érem innocents o, més aviat els actuals, els de les generacions d’ara, són més espavilats?
Els MIR actuals, estan preparats per afrontar la Professió?, la responsabilitat d’haver de decidir, la incertesa d’un diagnòstic, d’un procediment, ... i la frustració que se’n pot derivar? El xoc de sortir de “les faldilles” de la Universitat i entrar de ple al món laboral sanitari on, a més de ser un personal laboral ets un docent que té la responsabilitat d’aprendre una especialitat, és diferent ara que en els anys de la meva generació? Podem dir que els metges joves són més “sensibles”, que tenen més possibilitats de “trencar-se” davant els problemes?
El doctor Francesc Feliu Villaró és vicepresident primer del Col·legi de Metges des del 2024. És especialista en Cirurgia General i de l’Aparell Digestiu, i coloproctòleg. També és professor associat per la URV de Tarragona i tutor acreditat de residents en Cirurgia General.
És indubtable que el món, la Societat en general i la Medicina en particular han canviat significativament els últims 30 anys. Ja fa uns quants anys, hi ha una sèrie d’aspectes emergents en el sistema de Salut completament diferents a èpoques passades: l’envelliment de la societat, que comporta una major pluripatologia i cronicitat, la gestió de la solitud, la discapacitat, afrontar el final de la vida (digne i respectuós amb el principi d’autonomia del pacient), la major complexitat diagnòstica i terapèutica, el ferotge increment de la tecnologia i digitalització (ara
Dr. Francesc
Feliu
Villaró
ja entrant a l’era de la Intel·ligència Artificial), el treball en equip multidisciplinar i multiprofessional (on els líders de gestió poden no ser personal mèdic, per tant, amb una visió diferent), la conciliació familiar, l’increment normatiu sobre drets (tant professionals com laborals), la brutal pressió assistencial, etc.
Aquests canvis comporten indubtablement una manera diferent de veure les coses, d’actuar, de pensar fins i tot. I generen un canvi en la llista de prioritats per a tothom, també pels nous residents. No ens hi podem posar d’esquena, sinó que ens hem d’esforçar per adaptar-nos i fer canviar les coses: el sistema de Formació (tant en el Grau de Medicina com en la Formació Especialitzada), amb noves eines d’aprenentatge i d’avaluació.
“Ens hem d’esforçar per adaptar-nos i fer canviar les coses: el sistema de Formació, amb noves eines d’aprenentatge i d’avaluació.”
No obstant, a molts de la meva generació els pot donar la sensació que els residents actuals prioritzen més el seu propi benestar, la família i el temps d’oci personal a la feina. Potser la clau de volta de tot plegat és la percepció que tenen de la nostra feina, ben entesa com això: com una feina més, amb un horari definit i fixat. Nosaltres (em refereixo altrament a la generació de metges que represento), sempre hem considerat la “feina” com alguna cosa més, com una professió vocacional i humanista, que comporta una dedicació gairebé exclusiva en molts moments de la nostra vida (la residència és per nosaltres un
exemple clar). Una professió que té com a eix central el pacient, la relació humana amb la persona malalta que ens demana ajut, per garantir el seu guariment o el seu benestar, preservant per damunt de tot la seva dignitat i la seva voluntat. Nosaltres no ens miràvem el rellotge, no escatimàvem hores,... ens semblava que era el que havíem de fer si ens volíem formar bé, si volíem convertir-nos realment en uns bons especialistes. O m’equivoco?
“Sempre hem considerat la feina com una professió vocacional i humanista, amb dedicació quasi bé exclusiva en molts moments de la nostra vida”
Els metges joves que entren al programa de residència estan altament qualificats acadèmicament. Són els que han presentat unes notes de selectivitat més elevades, que els ha permès entrar a les diferents Facultats de Medicina (números d’escàndol: tretzes amb escaig sobre catorzes en la majoria dels casos). I després han de superar tota una carrera de sis anys mínim (set si hi sumem l’any extra de preparació exclusiva del MIR –el “sistema” gaire bé obliga a tothom en aquest sentit si volen optar a una bona nota a l’examen MIR-). Uns estudis de Medicina, segons el meu punt de vista, massa centrats en l’esmentat examen MIR, que molts ja qualifiquen de “mirificació” de la Medicina, i altrament uns estudis basats en una espiral tecnològica creixent que tindrà continuïtat en la fase de residència. El document elaborat pel prestigiós grup d’investigadors Hastings Center de Nova York l’any 1996, amb el títol Los fines de la Medicina, ja afirmava: “Una espiral imparable que neix a la Facultat. La formació dels
Els temps canvien, però el cor de la Medicina segueix sent el mateix: vocació, esforç i compromís amb el pacient.
metges està orientada a l’ús de la tecnologia. La indústria farmacèutica i d’equipaments mèdics es dediquen a desenvolupar-la i produir-la, i els sistemes d’assistència no pensen en altra cosa que en la seva utilització i finançament”.
Malgrat aquests canvis, aquests profunds canvis en la societat i en el sistema de Salut, hem de seguir instruint al resident novell que entra al sistema per aprendre una especialitat, en els valors de sempre, en l’equitat, en la cultura de l’esforç, en l’ètica i el professionalisme. Aquests no han canviat. El metge resident segueix sent la base del sistema sanitari, atès que sense una Formació Mèdica Especialitzada, no es pot garantir la continuïtat del sistema.
“El metge resident és la base del sistema sanitari, sense Formació Mèdica Especialitzada no hi ha continuïtat possible.”
Som responsables de transmetre el coneixement, les actituds i els valors humans, l’anomenat professionalisme, a les noves generacions per tal que segueixin exercint una Medicina de qualitat a la ciutadania, a les persones malaltes que són, en definitiva, les persones més vulnerables.
La Formació dels MIR és potser el repte més important al que s’enfronta el sistema de Salut: s’ha d’aprendre, s’ha d’ensenyar i s’ha d’avaluar el professionalisme a les noves fornades de residents. En aquest sentit, malgrat els pensaments en veu
alta esmentats, he de dir que estic content ja que conec a molts metges joves, que posen al mateix nivell la capacitació acadèmica, l’esforç en el treball, l’aprenentatge de la digitalització tecnològica amb aquests valors humans de la Professió. Com a exemple: no fa gaires anys, en una guàrdia, a altes hores de la nit o matinada, la resident de primer any em va cridar tota preocupada per una pacient. Estava desesperada ja que es veia certament “impotent” davant la situació clínica. Es tractava d’una dona nonagenària, pluripatològica, diagnosticada d’un procés oncològic disseminat, sense possibilitat de tractament curatiu i sense indicació de mesures agressives, que presentava unes rectorràgies. Estava dèbil però n’era conscient. La resident em demanava, gairebé m’exigia, que havíem de fer alguna cosa, alguna cosa més. Vam anar plegats a l’habitació, ens vam asseure al voral del llit i vaig veure com la resident li agafava la mà, amb tendresa. No us podeu imaginar la reacció, la mirada de la pacient, ...de consol, d’alleujament, de tranquil·litat, de pau i d’agraïment.
Això és la nostra professió, la Medicina que cap màquina ni tecnologia ens podrà prendre mai i que, el valor de la qual, hem de mantenir i transmetre a les noves generacions de metges residents.
“Som responsables de transmetre el coneixement, les actituds i els valors humans a les noves generacions.”
Welcome nadó
El més destacat de la Fundació del COMT
La Fundació Antonius Musa: Un pilar essencial per a la formació dels metges col·legiats de Tarragona
En un entorn mèdic en constant evolució, el suport a la formació i el desenvolupament professional dels metges esdevé una eina clau per garantir una atenció sanitària de qualitat. En aquest context, la Fundació Antonius Musa juga un paper fonamental per als collegiats i col·legiades del COMT, promovent iniciatives que reforcen el seu creixement acadèmic i científic.
La Fundació centra els seus esforços en la promoció i el suport econòmic per a la formació continuada, mitjançant ajuts per a cursos idiomàtics (especialment en català i anglès), beques per a estades formatives en centres nacionals i internacionals, i el suport a la presentació de comunicacions orals i
pòsters en congressos mèdics. Aquests ajuts són una eina imprescindible per facilitar l’accés dels professionals a espais d’intercanvi científic i d’aprenentatge avançat.
A més, la Fundació col·labora activament en la promoció de premis en congressos de caràcter mèdic, incentivant la recerca i la innovació dins del col·lectiu mèdic tarragoní.
Més informació!
Clinic Contest: formació mèdica des de la pràctica clínica
El Clinic Contest és un concurs de casos clínics impulsat pels serveis de Medicina Interna i Cardiologia de l’Hospital Universitari Joan XXIII, nascut el 2022 per promoure la formació mèdica des de l’experiència clínica. En la seva darrera edició, oberta a tot Catalunya i Balears, s’hi van presentar casos d’alta complexitat.
La Fundació Antonius Musa hi ha participat en les tres edicions com a entitat col·laboradora, fent també l’entrega de premis. Un dels casos va ser presentat per la Dra. Mohedano, metgessa de Medicina Interna de l’Hospital Joan XXIII. El certamen s’ha consolidat com a referent científic en el nostre entorn.
La Dra. Alba Mohedano, metgessa especialista en Medicina Interna de l’Hospital Joan XXIII.
Veus de la medicina
Seguim explorant l’experiència personal i professional dels qui donen vida al nostre sistema sanitari. Aquest espai de conversa ens acosta a metges i metgesses que, des de diversos àmbits i etapes de la seva trajectòria, ens ofereixen la seva mirada sobre la professió. En aquesta edició, conversem amb la Dra. Eulàlia Muria Subirats, metgessa de família al CAP Amposta i doctora en Biomedicina, que combina la vocació assistencial amb la recerca des del cor de les Terres de l’Ebre. Una trajectòria arrelada al territori i compromesa amb la innovació des de l’atenció primària.
Ens pots explicar una mica sobre tu i el teu recorregut fins ara en la medicina? SSóc Eulàlia Muria
Subirats. Vaig néixer a Santa Bàrbara, una petita població del Montsià on vaig realitzar els meus estudis primaris i secundaris. Ja de ben petita volia ser sanitària i vaig estudiar Medicina a la URV, a Reus, perquè sempre he volgut estar prop de les meves arrels. Els primers anys d’universitat ja tenia clar que volia fer l’especialitat de Medicina de Família i Comunitària, i també que em volia quedar al meu territori, les Terres de l’Ebre. Per això vaig escollir aquesta especialitat a la Unitat Docent Terres de l’Ebre, a Tortosa, de la qual guardo molts bons records. Durant l’especialitat em cridava l’atenció la recerca: vaig participar en diversos projectes liderats pel meu tutor, el Dr. Josep Lluís Clua Espuny, i també vaig formar part del seu grup de recerca. Llavors, em vaig animar a inscriure’m al programa de Doctorat en Biomedicina a la URV, creant una escala de risc per a la detecció precoç de fibril·lació auricular.
En acabar l’especialitat, en plena pandèmia, vaig començar a treballar al CAP Amposta, on ja fa cinc anys que hi sóc. Tot i que ara la meva feina és principalment assistencial, sempre que puc intento participar en els projectes de recerca que se’m plantegen.
Dra. Eulàlia Muria Subirats
Metgessa de familía al CAP Amposta
Doctora en Biomedicina
Què et va portar a triar la medicina de família com a especialitat i fer-la a les Terres de l’Ebre? Ja durant els primers anys del Grau en Medicina me’n vaig adonar que m’agradaven totes les especialitats. Volia treballar en una àrea on es tinguessin en compte tots els aparells, i penso que la Medicina de Família t’aporta la visió més integral del pacient. En aquesta especialitat es genera un vincle molt especial entre metge i pacient, i una longitudinalitat difícil d’assolir en altres disciplines. A més, és una especialitat molt àmplia que permet sortides laborals molt diverses dins d’un camp molt extens (urgències, atenció primària, equips pal·liatius...).
Vaig decidir fer-la a les Terres de l’Ebre perquè ja havia fet les pràctiques del sisè any de Medicina al territori i em van agradar molt. Era un ambient molt familiar, amb un aprenentatge molt personalitzat, on l’estudiant o el resident són una prioritat. A més, les Terres de l’Ebre són una zona amb una alta demanda de professionals, degut a la manca de metges, i sempre havia tingut clar que em volia quedar al meu territori per poder-hi continuar treballant. Des d’aquí, m’animo a encoratjar els residents a venir al territori i a quedar-s’hi com a adjunts!
Com ha estat la teva experiència professional un cop finalitzada la residència? Jo vaig acabar la residència en un moment prou complicat: el 2020, en plena pandèmia de la COVID. La manera de treballar
en aquells moments era molt diferent de tot el que m’havien explicat; tot funcionava i girava al voltant del virus. Problemes de salut greus en pacients amb COVID, protocols que canviaven cada quinze dies, sempre amb l’EPI posat, controls de malalties cròniques que no podíem realitzar... Per sort, tot això va passar i vaig poder començar a treballar tal com havia après durant els quatre anys d’especialitat. Aquests anys, l’experiència professional ha estat molt enriquidora i també plena de reptes. Em vaig incorporar a un equip d’atenció primària amb un alt grau de responsabilitat des del primer dia, però gràcies a la base sòlida adquirida durant la residència, em vaig sentir preparada per afrontar-ho. Un dels aspectes més gratificants ha estat veure com la relació longitudinal amb els pacients es consolida amb el temps. Per altra banda, és cert que el sistema presenta dificultats: sobrecàrrega assistencial, burocràcia i, de vegades, manca de recursos, però els intentem afrontar de la millor manera que sabem.
Què t’ha portat a dedicar-te també a la recerca i, en concret, a l’àmbit de l’ictus? La recerca m’ha ajudat a resoldre molts dubtes i inquietuds. Et permet treballar amb el pacient d’una manera diferent i, el més important, li aporta molts beneficis. A Catalunya, l’ictus afecta 13.000 persones i provoca prop de 4.000 defuncions cada any, per això vaig decidir enfocar la recerca en la fibril·lació auricular i l’ictus, ja que es tracta d’una patologia molt prevalent. El 90% dels ictus es podrien evitar amb un bon control dels factors de risc cardiovascular, i molts d’aquests es podrien prevenir si es detecta precoçment la fibril·lació auricular.
Quins reptes i oportunitats comporta combinar l’atenció primària amb la recerca des d’un entorn com les Terres de l’Ebre? Combinar atenció primària i recerca a les Terres de l’Ebre no és fàcil, però és possible, necessària i molt valuosa. Cal tenir iniciativa, buscar suports econòmics i col·laboracions, i escollir línies de recerca arrelades a la realitat local, que és precisament on la Medicina de Família pot marcar una gran diferència. El fet de compaginar la recerca amb l’assistència et permet estar al dia i
resoldre molts dubtes que sorgeixen en el dia a dia de la consulta. En algunes ocasions ha estat difícil fer recerca des del sud de Catalunya, però les reunions en línia han obert moltes oportunitats.
Què diries a qui pensa que només es pot investigar si es treballa des d’un gran hospital o des de Barcelona? A l’atenció primària contínuament apareixen noves línies de recerca sobre les quals investigar. A més, no és el mateix fer recerca amb pacients que ja coneixes i que confien en tu, que amb pacients desconeguts.
Com veus el futur de la medicina al territori? I de la recerca en aquest àmbit? El futur de la medicina de família al territori el veig lligat a la manca de professionals. Si no es potencia el territori ni s’afavoreix que els professionals vulguin venir-hi a treballar, continuarà sent una zona amb una forta necessitat de metges. En conseqüència, també hi ha manca de projectes de recerca, perquè sovint la part assistencial ens ocupa moltes hores i no podem dedicar a la recerca tot el temps que voldríem. Cada cop hi ha més reconeixement a la recerca feta des de l’atenció primària, però ens cal més temps i suport metodològic.
Quins consells donaries a metges i metgesses joves que vulguin seguir una trajectòria com la teva? Fer recerca des de l’atenció primària no és fàcil, però és aquí on es formulen les preguntes més importants per a la salut de la població. No cal esperar a tenir-ho tot perfecte per començar: inicia’t en un projecte petit, però comença. Per una banda, penso que és molt important trobar un/a tutor/a o referent en recerca que t’orienti i et doni suport. A més, és indispensable involucrar-se en grups de recerca o projectes ja existents per aprendre dels processos i les eines. Per altra banda, és clau aconseguir suport econòmic: cal buscar beques, ajuts o programes que facilitin la combinació de la tasca assistencial amb la recerca.
Però, sobretot, el més important és fer allò que realment voleu fer, posar-hi ganes i il·lusió. Llavors, tot flueix i és més fàcil.
COMT Podcast
La veu dels metges graduats
En aquest episodi donem la benvinguda a una generació molt especial: la dels nous metges i metgesses que s’han graduat recentment a la Facultat de Medicina de la URV.
El pas de la universitat a la vida professional és un dels moments més intensos i plens d’emocions del trajecte mèdic. A través del testimoni de Tono i Marina, dos dels nous graduats, explorem aquest canvi vital, des dels primers dies a la facultat fins a la cerimònia de graduació.
Durant la conversa, ens expliquen per què van escollir la Medicina, com han viscut les exigències acadèmiques i personals
d’aquests anys, i què ha significat per a ells formar part de la comunitat universitària de la URV. Parlen amb honestedat dels moments difícils, la complicitat amb els companys i les experiències viscudes a les pràctiques clíniques.
També reflexionem sobre el futur immediat: l’especialització, la conciliació, la salut mental dels professionals i el suport que esperen rebre per part de les institucions.
Trobaràs el COMT Pòdcast a la nostra web, Spotify, Apple Pòdcast i YouTube. Subscriu-t’hi i no et perdis cap episodi!
Què fem els tutors?Podcast
El primer pòdcast d’una secció col·legial
Amb l’objectiu de donar visibilitat a la tasca educativa dels metges, la Secció Col·legial de Tutors i Docents del Col·legi de Metges de Tarragona impulsa el pòdcast Què fem els tutors?, dedicat als temes clau relacionats amb la formació dels futurs especialistes.
Després d’una primera entrega centrada en la normativa del tutor i el procés d’acreditació, la sèrie ha continuat amb tres nous episodis que tanquen aquest primer cicle.
En el tercer episodi, parlem amb la Dra. Sheila Ruiz, presidenta de la Secció Col·legial, sobre l’avaluació dels residents, un element essencial per garantir la qualitat de la formació. S’hi destaca la importància de disposar d’un sistema rigorós i objectiu, i es repassen les diferents eines i tipus d’avaluació (formativa i sumativa), així com el paper compartit entre tutors i col·laboradors docents.
El quart episodi se centra en l’entrevista estructurada, una eina clau per fer el seguiment
de l’evolució del resident. La Dra. Rosa Vives, metgessa de família i tutora, ens parla del seu valor formatiu , i també de com aplicar-la de manera empàtica i efectiva per detectar necessitats i valorar competències.
Finalment, el cinquè episodi tracta una eina pedagògica poc coneguda però molt potent: l’incident crític. La Dra. Eva López Antolín ens explica com situacions inesperades poden convertir-se en oportunitats d’aprenentatge transformadores si es treballen amb una mirada reflexiva i crítica.
Amb aquest pòdcast, la Secció Col·legial vol oferir recursos útils, compartir experiències i reforçar el reconeixement de la figura del tutor dins del sistema de Formació Sanitària Especialitzada.
Pots escoltar tots els episodis a la nostra web, Spotify, Apple Podcast i YouTube. També trobaràs més informació a la secció col·legial del web del COMT.
El motor
del COMT
L’activitat del dia a dia
Visita institucional del conseller d’Esports, Berni Álvarez
El passat mes d’abril, el conseller d’Esports de la Generalitat, Berni Álvarez, va visitar el Col·legi de Metges de Tarragona, on es va reunir amb el president, el vicepresident i amb el Dr. Manel González, metge especialista en medicina de l’esport.
Durant la trobada es va presentar la proposta del Certificat Mèdic Esportiu Electrònic (eCME), una eina digital innovadora que té com a objectiu garantir la seguretat i la cobertura sanitària dels esportistes. El certificat seria gestionat a través d’una plataforma digital amb diferents nivells d’accés, que integraria bases de dades relacionals i permetria una gestió eficient i controlada de la informació.
Aquest nou model proposat està pensat per adaptar-se a les diverses modalitats esportives, per garan-
tir el compliment de totes les normatives de protecció de dades i permetre que els professionals mèdics accedeixin a la plataforma de manera individual amb autenticació digital. També facilitaria les consultes per part d’entitats esportives, i facilitat també les auditories del Consell Català de l’Esport i altres administracions competents.
El certificat mèdic esportiu electrònic vol assegurar una pràctica esportiva segura i avalada per professionals mèdics acreditats
El president del COMT, el Dr. Boada reunit amb Berni Álvarez, conseller d’esports de la Generalitat de Catalunya.
La secció
col·legial de Medicina Estètica renova la Junta amb continuïtat en el lideratge
La Secció Col·legial de Medicina Estètica del COMT ha renovat recentment la composició de la seva Junta, mantenint la Dra. Esther Mayol Racero, com a presidenta, i el Dr. Mario Mateos Micas, com a vicepresident. Aquesta renovació reforça la línia de treball encetada els darrers anys, amb una aposta clara per la qualitat assistencial i la lluita contra l’intrusisme professional, així com la formació.
La Secció ha mantingut una tasca activa per reivindicar-la com a disciplina mèdica, que requereix formació reglada i pràctica clínica acreditada
La delegada del Govern, Lucía López visita el COMT
El passat 14 de maig, la delegada del Govern de la Generalitat a Tarragona, Lucía López Cerdán, va visitar el COMT per reunir-se amb la Junta de Govern i abordar diversos temes clau per al sistema sanitari del territori.
Durant la trobada es van tractar qüestions com el projecte de nova seu del COMT, la necessitat d’un centre d’oxigenoteràpia hiperbàrica a la província, i la preocupació per la formació i supervisió de metges extracomunitaris. També es va posar sobre la taula la urgència de crear un CUAP al centre de Tarragona, l’augment de la capacitat docent en FSE, el desplegament territorial del SEM pediàtric, la implementació de la recepta mèdica esportiva, i la importància d’evitar derivacions innecessàries a Barcelona, especialment en casos com ara la braquiteràpia prostàtica.
Va ser una trobada constructiva que va permetre traslladar directament les necessitats i propostes del COMT per millorar l’atenció sanitària i la planificació territorial.
El COMT trasllada a la Generalitat les prioritats sanitàries que afecten directament la pràctica mèdica i l’atenció als pacients del territori
La Dra. Mayol, escollida presidenta de la nova Junta de la Secció de Medicina Estètica del COMT, amb el Dr. Boada, president del Col·legi, després del procés electoral intern.
Reunió de treball del president del COMT, dr. Boada, el vicepresident, Dr. Feliu i Quim Espinosa, assessor de govern amb Lucía López, delegadda del Govern a la seu de Tarragona.
El president del COMT visita el Parlament i es reuneix amb vàris grups parlamentaris
El passat 18 de juny, el president del COMT, el Dr. Boada, va fer una visita institucional al Parlament de Catalunya per traslladar les inquietuds i propostes dels metges i metgesses al territori.
Durant la jornada es van mantenir reunions amb representants d’Esquerra Republicana, Junts i PSC, on es van abordar qüestions com la necessitat d’un
districte universitari únic amb sistema de percentils, l’impuls del nou Hospital Joan XXIII i la creació d’un CUAP al centre de Tarragona. El COMT va insistir també en la urgència d’un centre de medicina hiperbàrica i millores sanitàries a les Terres de l’Ebre. Continuem treballant perquè la sanitat del territori sigui una prioritat real i per tal que les decisions institucionals responguin a les necessitats sanitàries.
El COMT reclama al Parlament mesures per millorar la sanitat i garantir serveis adequats per al territori.
Neix la Secció Col·legial de Sexologia Clínica i Salut Sexual
S’ha constituït la nova Secció de Sexologia Clínica i Salut Sexual, un espai promogut pels mateixos metges i metgesses amb la voluntat de donar veu, formació i projecció a una disciplina cada cop més present en la pràctica mèdica. L’objectiu és impul-
sar la sexologia mèdica i la diversitat de gènere dins l’àmbit clínic amb una mirada rigorosa, actualitzada i compromesa amb els drets sexuals i reproductius. La secció vol contribuir a una atenció mèdica més inclusiva, humana i basada en l’evidència científica.
Un nou espai per impulsar la sexologia mèdica i la salut sexual inclusiva.
Reunió entre el Dr. Boada, president del COMT, i els diputats al Parlament de Catalunya del partit socialista, Ferran Pedret i Sara Jaurrieta.
El més destacat del darrer trimestre
El COMT celebra la tradicional festa Welcome
2025
El Club Nàutic de Tarragona va acollir la tradicional festa de benvinguda als nous metges i metgesses residents, una trobada organitzada pel COMT per donar la benvinguda als nous R1 i afavorir el contacte amb els professionals que els acompanyaran en aquesta nova etapa. Va ser una vetllada distesa, pensada per crear vincles i compartir experiències.
L’objectiu de l’acte és donar a conèixer el Col·legi, els seus serveis i el seu funcionament als nous residents. El president del COMT, Dr. Sergi Boada, va donar la benvinguda i es va projectar un vídeo informatiu sobre el Col·legi. També hi van assistir membres de la Junta de Govern, de l’equip del COMT i patrocinadors.
La festa va incloure diversos sorteigs amb regals per als assistents, gràcies a la col·laboració dels patrocinadors i del mateix Col·legi. Es van repartir motxilles, inscripcions per a congressos com el SEMERGEN i el SECOT, llibres d’urgències, lots de xocolata i bons per a sessions de fisioteràpia, readaptació o nutrició. A més, el COMT va sortejar un patinet elèctric, un smartwatch i uns auriculars amb diadema, aportant un toc d’il·lusió i sorpresa a la vetllada.
El punt final de la festa el va posar el tradicional concurs de focs artificials de Tarragona, que va omplir el cel de llum i color i va oferir un espectacle únic i emocionant. Aquest moment va servir per acomiadar una vetllada especial.
El COMT trasllada a la consellera Pané els reptes sanitaris
de Tarragona
El COMT va rebre la visita de la consellera de Salut, Dra. Olga Pané, acompanyada per representants de la Regió Sanitària i del Govern. La Junta de Govern del COMT, presidida pel Dr. Sergi Boada, va aprofitar l’ocasió per exposar els principals reptes de la sanitat a la demarcació.
Entre les qüestions plantejades hi van destacar la necessitat de construir un nou CUAP a Tarragona, l’ampliació de places de Formació Sanitària Especialitzada (FSE) i una millor distribució del SEM pediàtric. Es va posar, també, l’accent en la millora de l’atenció en salut mental, la creació d’un hospital a les Terres de l’Ebre i la necessitat d’optimitzar la distribució dels recursos sanitaris al territori.
Pel que fa als professionals, el COMT va insistir en la importància d’adoptar mesures per retenir talent, com ara millorar les condicions laborals i oferir incentius econòmics. També es va plantejar la implementació de la “Recepta Mèdica Esportiva” per promoure hàbits saludables i s’ha debatut la necessitat de reforçar la formació dels metges extracomunitaris.
El Dr. Boada va reivindicar el diàleg constant amb les institucions per a garantir una sanitat de qualitat. La consellera Pané, per la seva banda, va expressar el seu compromís de col·laboració i va assegurar el seu compromís de fer un seguiment dels temes abordats en aquesta trobada a través de la Gerència de Salut en un termini de sis mesos.
Imatge de bona part de la Junta de Govern del COMT amb, al centre, la consellera, Olga Pané, la Delegada de Govern, Lucía López, i la gerenta de la Regió Sanitària del Camp de Tarragona, Marta Milà
Tarragona acull la jornada cultural del col·lectiu mèdic català
Tarragona va ser l’escenari de la XXIII Jornada Cultural del Consell de Col·legis de Metges de Catalunya, una cita que uneix art, cultura i medicina.
El 21 de maig, la trobada va aplegar col·legiats d’arreu del territori en un programa que va combinar patrimoni i creativitat. Al matí, els assistents van gaudir d’una visita guiada pel llegat romà de la ciutat i d’una exhibició de gladiadors. L’acte central es va celebrar a la Casa Joan Miret, amb el lliurament dels premis dels concursos artístics en fotografia, poesia, pintura i narrativa breu.
Entre els guardonats destaquen el Dr. Alfons Casalé, que amb la seva obra Jove Samburu va obtenir el premi de fotografia; el Dr. Antoni Cardona, reconegut per la poesia Guàrdia de nit; la Dra. Montserrat Ferrer, que va triomfar en la categoria de pintura amb Homenatge a un mestre barroc; i la Dra. Anna Nadal, que no només va guanyar el premi de narrativa breu amb el relat Emma, sinó que també va rebre un accèssit amb Homenatge al pare mort. A la tarda, la jornada va concloure amb un taller participatiu de còctels elaborats amb Chartreuse.
El COMT comptarà amb un Directori de Medicina
Des del Col·legi Oficial de Metges de Tarragona estem treballant en el futur Directori de Medicina Privada, una eina digital que formarà part del nostre lloc web. Aquest directori recollirà els metges i metgesses col·legiats que exerceixen en l’àmbit privat al territori, amb l’objectiu de facilitar-ne la localització i donar més visibilitat a la seva activitat.
El projecte es troba actualment en fase de recollida de dades dels professionals que hi volen participar, i aquest estiu es preveu el llançament de la versió BETA. La inclusió bàsica al directori serà totalment gratuïta per a tots els col·legiats, tot i que hi haurà opcions addicionals de posicionament dins del portal. Per obtenir més informació, et pots posar en contacte amb nosaltres.
Foto de grup d’alguns dels col·legiats de Tarragona a la Casa Joan Miret.
Foto de grup dels participants a la jornada durant la visita per Tarragona.
El dr. Feliu va fer entrega del Premi de Narrativa a la dra. Nadal, de Girona.
Les agressions a metges, una realitat persistent
Durant el 2024, la província de Tarragona va registrar 167 agressions a professionals mèdics, un 29 % menys que el 2023, quan se’n van reportar 215. Tot i aquesta millora, la xifra va continuar essent preocupant, sobretot en el cas de les metgesses, que van concentrar el 69 % dels casos, tot i una lleu millora respecte a l’any anterior (74 %).
Les dades van mostrar també una incidència desigual entre sexes: el 5,17 % de les dones col·legiades van patir una agressió, davant del 2,77 % dels homes. Això va evidenciar una major exposició del col·lectiu femení.
L’atenció primària va continuar sent l’àmbit més afectat, amb 109 agressions, seguida pels serveis d’urgències, amb 39. Els hospitals van registrar 14 casos, mentre que a domicilis i desplaçaments només se’n va notificar un. Els mesos amb més agressions van ser febrer, abril i juliol, i la majoria es van produir durant visites programades.
Tipologia
Insults i
Causes
Discrepàncies amb l’atenció mèdica
Discrepàncies personals
Informes no d’acords amb pretencions
Les agressions verbals i psicològiques van ser les més comunes: 79 van consistir en insults o vexacions, i 84 en amenaces i coaccions. Només 7 van ser físiques. Un total de 73 professionals van patir lesions psíquiques com a conseqüència dels fets.
En el 82 % dels casos, l’agressor va ser el pacient, i en el 18 %, un acompanyant, amb un notable increment d’agressions per part dels acompanyants respecte d’anys anteriors. El perfil més comú va ser el d’una dona d’entre 40 i 60 anys.
Els motius principals van ser les discrepàncies amb l’atenció mèdica, amb els informes clínics, el temps d’espera i el mal funcionament del centre. També es van registrar agressions relacionades amb receptes, la incapacitat temporal i motius personals.
Infradenúncia: el gran repte
Tot i les notificacions, les denúncies van ser mínimes: només dues denúncies completes van arribar als jutjats el 2024. Aquesta situació d’infradenúncia es va atribuir a la por, la burocràcia, la manca de resultats judicials i, sobretot, a la normalització de les agressions dins del sector sanitari.
Segons el Dr. Manuel Carasol, secretari del COMT, “sense denúncia no hi ha problema, i sense problema no hi ha solució. L’agressió no denunciada queda impune”.
El COMT va continuar entre els col·legis de l’Estat que més agressions recullen. Durant l’any, el seu web va rebre 130 visites al botó de denúncia. Els serveis jurídics del Col·legi van oferir atenció personalitzada i seguiment complet als professionals, incloent-hi suport psicològic, formació específica i acompanyament en tot el procés judicial.
Les metgesses joves, les més agredides
Les metgesses les més agredides 89
DISMINUACIÓ DEL
Atenció Primària
21
AGRESSIONS
Urgències Atenció Pimària
Atenció Hospitalària
18
AGRESSIONS
14
Urgències Atenció Hospitalària
Cada vegada més proveïdors sanitaris van col·laborar activament en la promoció de la denúncia i en la gestió interna dels casos d’agressió.
Les agressions es van veure influïdes per factors relacionats amb el pacient (frustració, salut mental, manca d’informació), amb el professional (estrès, manca de recursos comunicatius) i amb el sistema (manca de personal, temps d’espera, precarietat).
Per fer-hi front, el COMT va defensar una millor comunicació metge-pacient, més empatia, educació sanitària i un reforç dels canals per expressar queixes de manera constructiva.
La lluita contra les agressions ha de continuar sent una prioritat col·lectiva. Només amb més suport, denúncia i sensibilització es podrà garantir un entorn segur per a l’exercici de la medicina.
El més destacat de Formació
Una primavera intensa al COMT: formació, col·laboració i compromís amb el territori
El segon trimestre de 2025 ha estat especialment actiu en activitat formativa al COMT. Hem refermat el nostre compromís amb una formació mèdica de qualitat, el treball en xarxa i l’arrelament al territori. Amb activitats celebrades tant a la Seu de Tarragona com a les delegacions, continuem reforçant el nostre paper com a referent en la promoció del coneixement i la interprofessionalitat al territori.
1a Jornada de Medicina d’Urgències i Emergències (MUE)
El 22 de maig, el Palau Firal i de Congressos de Tarragona, va acollir la primera edició de la Jornada MUE, adreçada a metges adjunts i residents dels serveis d’urgències hospitalaris i CUAPs.
Amb un programa complet i dinàmic, els participants van gaudir de simulacions clíniques, tallers vivencials i taules rodones sobre transferències prehospitalàries, mort sobtada o SVA. La jornada va concloure amb un sopar còctel per afavorir el networking, amb una valoració molt positiva per part dels assistents.
Jornada de portes del COMT a la indústria farmacèutica
Amb l’objectiu d’explorar sinergies i obrir noves vies de col·laboració, el passat 14 de maig vam celebrar la 1a Jornada de Portes Obertes del COMT per a la Indústria Farmacèutica. Aquesta trobada institucional va néixer amb la voluntat d’acostar el nostre projecte formatiu i estratègic als laboratoris i empreses de material sanitari.
Imatge de la Jornada de Medicina d’Urgències i Emergències que va tenir lloc
Al llarg de la sessió, vam presentar l’equip del COMT, les línies estratègiques del nostre pla de formació i les oportunitats de col·laboració que tenim per endavant. Estem convençuts que iniciatives com aquesta són essencials per teixir aliances sòlides, capaces de generar propostes formatives de valor i contribuir a la millora de la qualitat assistencial al nostre territori.
VII edició de l’ECOCOMT - Tortosa
Durant tres jornades intensives, professionals de diferents punts del territori van participar en una nova edició de l’ECOCOMT, centrada en l’aprenentatge pràctic de l’ecografia clínica aplicada a l’activitat assistencial. Sessions reduïdes, casos pràctics i un entorn proper van marcar aquesta formació ja consolidada al calendari formatiu del COMT a les Terres de l’Ebre.
al Palau Firal i de Congressos de Tarragona.
Lliçons del passat
L’experiment de Tuskegee i el naixement de la Bioètica
L’any 1972, el New York Times i el Washington Star publicaven una crònica sobre el Cas Tuskegee, en què sis-cents afroamericans, analfabets i amb pocs recursos, van ser atesos a un establiment sanitari d’Alabama durant quaranta anys. Quatre-cents estaven afectats de sífilis i dos-cents no. Ningú dels que estaven malalts va rebre tractament farmacològic per poder observar així el curs natural de la malaltia des del seu inici fins a la mort.
Cal recordar que, des de 1942 es començava a fer servir la penicil·lina amb èxit en moltes malalties infeccioses. A Tuskegee els malalts van ser privats d’aquest tractament.
L’experiment de Tuskegee és un dels estudis clínics més salvatges que s’han fet mai. Pretenia conèixer una cosa que ja se sabia, que és la història natural de la sífilis. El pitjor del cas és que el disseny de l’estudi no el va fer un metge individual volent fer mèrits científics, sinó que era la pròpia administració sanitària americana a través del Centre de Control de Malalties (CDC) qui el va autoritzar i impulsar. Els investigadors van buscar una comunitat tancada, formada per individus negres, amb pocs mitjans econòmics i amb un elevat grau d’analfabetisme, per la qual cosa eren més fàcils d’enredar. Els que participaven en l’estudi no van ser informats de l’objectiu, ni de com es faria, ni tampoc dels riscos.
Bibliografia
Bruguera, M. (2021, abril 23). L’experiment de Tuskegee i la sífilis. Miquel Bruguera Blog. https://miquelbruguera.blog/2021/04/23/experiment-tuskegee-sifilis/ Fundació Grifols. (s. d.). El cas Tuskegee: Un abans i un després en l’ètica de la investigació. Fundació Grifols. https://www.fundacio-grifols.org/ca/-/tuskegee-etica-investigacion Stanford University. (s. d.). Tuskegee Syphilis Experiment. Say Their NamesStanford Libraries Exhibits. https://exhibits.stanford.edu/es/saytheirnames/ feature/tuskegee-syphilis-experiment
Mentre es duia endavant el projecte va haver-hi ciutadans nord-americans que el van denunciar perquè era un estudi que anava en contra de qualsevol principi deontològic. Ningú els va fer cas. Els malalts de Tuskegee van viure enganyats, amb una malaltia que tenia tractament, que no es va aplicar, i a més, durant l’estudi van transmetre la malaltia perquè ignoraven que la tenien.
Arran de la publicació als periòdics, es va produir una investigació governamental que va concloure amb l’elaboració de l’informe Belmont (1978) i la creació del Consell Nacional per a la Investigació Humana dels EE.UU.
L’informe Belmont va establir la primera regulació dels assajos clínics amb persones a partir de principis bioètics. Aquest informe continua sent la principal guia que els investigadors han de seguir quan fan recerca amb éssers humans i al mateix temps va servir per establir els quatre principis bioètics bàsics de l’ètica clínica: no maleficència, autonomia, beneficència i justícia distributiva.
Dr. Miquel Bruguera
Dr. Eduard Prats Alonso
Altes i Baixes de l’1 d’abril
al 30 de juny
Altes
Dr. Francisco J. Castro Aguirre
Dra. Evelyn Alarcon Torreblanca
Dra. Briotnny Michelle Pedraza Montero
Dra. Sara Garcia Colomer
Dra. Galyna Sanagurska
Dr. Guillermo Viñas Andrés
Dra. Marta Soto Mariné
Dra. Sandra González Martínez
Dra. Maria Del Mar López Valiente
Dr. Arnau Falgueras Sala
Dr. Guillem Jové Solé
Dr. Eduard Castán Ventura
Dr. Daniel Hernández Martín
Dr. Daniel Izquierdo Bonet
Dra. Lorena Gallego Serrano
Dra. Andrea Sancho Giner
Dr. Omar Porras González
Dra. Lidia Gómez Romero
Dra. Elvira Periáñez Romero
Dra. Belén Antolín Cobo
Dra. Laia Alsina Garcia
Dr. Miquel Planella Claramunt
Dra. Anna Prats Ferrer
Dra. Cristina Garcia Ràfols
Dra. Júlia Costa Armengol
Dr. Javier Gutiérrez González
Dra. Júlia Ferré Farré
Dra. Carla Segura Andreu
Dra. Georgina Almacellas Romero
Dra. Laura Pérez Marín
Dra. Ester Fontova Piqué
Dr. David Ortega Fernández
Dr. Mario Fernández Martínez
Dr. David Mesa Gómez
Dr. Andrés Santana González
Dr. Alexandre Marcet Brunsó
Dra. Marta Franch Piqué
Dra. Olga Martínez González
Dra. Maria Teresa Moreno Fernández
Dra. Paula Boix Tomas
Dr. Aitor Cuesta Echeverría
Dr. Genís Bou Roca
Dra. Marina Companyó Altisent
Dra. Silvia Blanco Fernández
Dra. Núria Pàmies Bargalló
Dra. Cristina Lafuente Calvo
Dra. Fàtima Belarra Saura
Dr. Josep Maria Carreras Farré
Dra. Anna Figueras López
Dra. Marina Gràcia Martí
Dra. Maria Riera Fernández
Dra. Júlia Pujol Oliva
Baixes
Dr. Jose Maria Sole Poblet
Dra. Elisa Jimenez Cortes
Dr. Jordi Boixadera Prat
Dr. José A. Moralejo Martin
Dra. Maria Esther Villalobos Jarque
Dr. Ignacio Vazquez Caballero
Dra. Esther Maria Carrasco Cavia
Dra. Mireia Vilella Sabaté
Dra. Clara Maria Alvarado Zamora
Dra. Cristina Ferre Mas
Dr. Zebenzui Jose Santana Rodriguez
Dr. Fabio Marcelo Moreno Suarez
Dra. Grisel Antonia German Portorreal
Dra. Magdalena Berges Mulet
Dr. Sergio Pascual Baño
Dra. Maria Jose Pallas Sala
Dra. Cherin Nehme Abouzeid
Dr. Iker Aratz Uribarri Bilbao
Dra. Tany Elizabeth Garcidueñas Fimbres
Dra. Anna Bosch Queralt
Dra. Daniela Rosanna Pineda Lemmo
Dr. Juan Felipe Cardenas Orozco
Dr. Carlos Humberto Mendoza Castillo
Dr. Francesc Samarra Ros
Dra. Isabel Berzosa Mira
Dr. Cristhian Felipe Arango Arias
Dr. Victor Tello Martinez
Dra. Iman Nouaaman Flaila
Dr. Benito Javier Murga Quezada
Dra. Nais Figuerola Torrell
Dra. Ana Laura Argañaraz
Dr. William Ricardo Cardenas Coronado
Dr. Franco Alejandro Soria
Dra. Irene Tomas Aguilar
Dra. Caroline Gonzalez Narvaez
Dra. Betty Elizabeth Ventura Lorenzo
Dr. Denis Nikolin
Dr. Jose Eduardo Lopez Urquizu
Dra. Clàudia Alvarez Subirats
Acords
de Junta de Govern
Abril
Acord per a la creació de la “Secció Col·legial de Sexologia Clínica i Salut Sexual
S’aprova per unanimitat la sol·licitud presentada per a la creació de la “Secció col·legial de sexologia clínica i salut sexual” i a la proposta de reglament de funcionament de la secció confeccionat per la comissió gestora. La secció té com a objectius Facilitar la formació i capacitació dels metges en sexologia i diversitat de gènere, promoure la recerca i la divulgació científica en aquest àmbit, fomentar la formació continuada acreditada i assessorar la Junta de Govern del COMT en matèries relacionades amb la salut sexual.
Abril
Aprovació d’un conveni de col·laboració amb la Fundació Menssana
La comissió permanent del COMT va aprovar la subscripció del conveni de col·laboració amb la Fundació Menssana de Tarragona, adreçat a l’atenció psicològica i la salut mental d’infants i adolescents.
Juny
Aprovació la proposta del projecte pel foment de la col·legiació al COMT
La Junta de Govern va donar llum verda a un nou projecte per incentivar la col·legiació al COMT. L’objectiu és facilitar l’entrada de professionals que desenvolupen la seva activitat principal al territori. Es preveu que les noves incorporacions que accedeixin al canvi podran beneficiar-se d’una bonificació de sis mesos en la quota col·legial i altres avantatges, com un bonus en formació. L’acord es va aprovar per unanimitat.
La recepta del Pep
Sa coca de trempó
Us recomano avui aquesta especial ‘coca de vegetals’ de les Illes Pitiüses. És una menja delicada i extraordinàriament fàcil, molt i molt típica de l’entrada de l’estiu. Va entrar a formar part del nostre petit món de les ‘sales d’operacions’ de Joan 23, de la mà de l’amic i col·lega, l’uròleg doctor Trobat. Ell en va ser el garant de mantenir rigorosament l’origen i els ingredients essencials, i vigilant de no cometre el ‘sacrilegi’ d’afegir-hi variants llunyanes a la tradició. La resta, fent-nos el barruer, vam albirar afegitons que la poden fer més ‘nutritiva’, i potser una mica més engrescadora. Una bona botifarra o un parell de “guàrdies civils” per sobre, la fan molt més atractiva?
El nom li ve del mot ‘trempar’ que, en el nostre idioma, d’entre d’altres significats en te un que és el d’amanir...
Josep Giné
Preparació
El primer que heu de fer, és el famós trempó. Agafeu els ingredients –frescs- i els trossegeu a gruix de boca. Amaniu-ho amb sal, pebre, oli i vinagre. Ho deixeu reposar una estona i reserveu.
Ajunteu ara els ingredients de la massa en un bol i mescleulos. Primer amb una cullera i després amb les mans. Amb deu minuts us en sobrarà de temps. Immediatament –sense reposar-, la poseu sobre un paper sulfurat i tot plegat a la safata del forn. Esteneu amb els dits la massa, fins que quedi el més fina possible. No cal que us hi escarrasseu. Quedi com quedi.
Ingredients
Massa:
300 grams de farina
Un quinto -quintet- de cervesa
Un gotet d’oli
Un pols de sal
Sa Trempó:
Una ceba gran o dues de mitjanes
Tres o quatre tomàquets recent collits de la tomaquera
Dos o tres pebrots verds italians
Olives negres (opcional)
Tàperes, un grapadet (opcional)
Vinagre, sal i oli (si us plau, aquest verge extra)
Poseu el trempó escampat per sobre de la massa. Com si es tractés d’una coca amb recapte.
I... al forn, a 200 graus, durant uns tres quarts d’hora. Afegiu un polsim de sal, un raig d’oli i a taula. Aquest àpat, es pot servir fred o calent.
Si ho preneu per berenar, amb un vi rosat ben gelat, ja en teniu prou. Si, com hem dit abans, hi posem una bona botifarra per sobre, unes anxoves de Santoña –Cantàbric-, una tonyina de llauna de les boníssimes o un parell de guàrdies civils, cal que ens hi estirem una mica més amb el vi. Un jove del Montsant amb un punt de fred, serà bo per sopar.
Bon profit. Us en llepareu els dits.
Nota: Amb la mateixa pasta, podeu fer tres coques més provinents de les illes. Ben segur que n’hi deu haver moltes més, i a mi, se’m en acudeixen un bon grapat de variants. Allà van:
- Coca de verdura
Ingredients: bledes o espinacs, ceba, tomàquet, sal i oli
Preparació : sobre un sofregit de ceba i tomàquet, afegiu-hi les bledes o els espinacs esmorteïts. Pel demés, igual.
- Coca de prebrots
Ingredients: un parell de pebrots vermells, un gra d’all picat, julivert, sal i oli.
Preparació: escaliveu els pebrots i els talleu-los fins. Amaniu-ho amb all, julivert oli i sal...
- Coca de ceba
Ingredients: una ceba gran, una fulla de llorer, all i julivert pica, pebre vermell dolç, sal i oli i sobrassada (opcional però recomanadíssim).
Preparació
COMT
cientific
Rosa Solà Alberich
• Catedràtica d’Universitat
• Servei de Medicina Interna, Hospital Universitari
Sant Joan, Reus.
• Departament de Medicina i Cirurgia. Facultat de Medicina i Ciències de la Salut. Universitat Rovira i Virgili
Els recents avenços científics han esdevingut una oportunitat cabdal per enfortir la cooperació internacional en salut i construir sistemes més resilients davant els principals reptes sanitaris emergents. Aquest nou paradigma situa la salut com a eix vertebrador de les polítiques públiques i promou un enfocament integrador que contempla les interaccions entre la salut humana, animal i ambiental.
En aquest context, l’any 2021 es formalitza el concepte d’One Health, una iniciativa impulsada per l’ Organització de les Nacions Unides per l’Alimentació i l’Agricultura, l’Organització Mundial de Sanitat Animal i l’Organització Mundial de la Salut. Posteriorment, al març de 2022, s’hi incorpora a la iniciativa el Programa de les Nacions Unides pel Medi Ambient, consolidant així una aliança interorganitzativa que integra totes les dimensions en salut en el marc del One Health High-Level Expert Panel (OHHLEP).
La proposta One Health busca promoure la col·laboració de múltiples disciplines i sectors amb l’objectiu d’aconseguir una salut òptima per a les persones, els animals i els ecosistemes. Aquest enfocament integrador es fonamenta en la necessitat de donar resposta a l’augment de malalties emergents, sovint d’origen zoonòtic, però també a altres problemàtiques derivades de la globalització, el canvi climàtic i la degradació ambiental. Malgrat això, l’estratègia One Health ha estat objecte de crítiques per donar una
Els avenços científics com a oportunitat per a la governança
Francisco Martín-Luján
• Professor Titular d’Universitat
• Unitat de Suport a la Recerca, Gerència d’Atenció Primària i Comunitària de Tarragona.
• Departament de Medicina i Cirurgia. Facultat de Medicina i Ciències de la Salut. Universitat Rovira i Virgili
de la salut planetària global excessiva importància a les zoonosis, i per la insuficient integració de les ciències socials, les dimensions conductuals de la salut i els seus mecanismes de governança.
Prèviament, l’any 2015, amb l’objectiu d’aprofundir en aquesta visió sistèmica de la salut, la Comissió de Salut Planetària de la Fundació Rockefeller i The Lancet van formular el concepte de Planetary Health. Aquest nou marc conceptual es postula com una disciplina científica emergent i transdisciplinària, amb més de 25 àrees d’expertesa, orientada a l’anàlisi i abordatge dels efectes de les alteracions dels sistemes naturals del planeta, i el seu impacte en la salut humana i la de tots els éssers vius.
A més, Planetary Health també es configura com un moviment social i polític amb vocació transformadora, orientat a generar solucions sostenibles en matèria de salut pública global.
Tot i les diferències conceptuals, els enfocaments One Health i Planetary Health comparteixen una premissa fonamental: la interdependència entre la salut humana, la salut animal i la salut dels ecosistemes. Ambdós models parteixen del reconeixement que les activitats humanes, incloses la gestió del territori, la producció alimentària i la mobilitat global, exerceixen una influència determinant sobre la salut planetària i, per extensió, sobre la nostra pròpia salut.
Més recentment, el concepte Global Health ha adquirit una rellevància creixent en l’agenda internacional. En aquest sentit cal destacar que el govern d’Espanya disposa de l’ Estrategia Española de Salud Global 2025-2030, alineada amb l’estratègia europea i amb els principis del model One Health. L’objectiu central d’aquesta estratègia és fer front, des d’un enfocament multisectorial i interdisciplinari, als reptes derivats del canvi climàtic, la pèrdua de biodiversitat i altres amenaces globals per a la salut, mitjançant la col·laboració entre professionals de diferents disciplines.
Finalment, cal mencionar altres propostes emergents, com One Welfare i EcoHealth , que han sorgit amb la voluntat de complementar i superar les limitacions dels enfocaments anteriors, tot integrant aspectes ètics, socials i ambientals de forma més explícita.
En conclusió, en un entorn internacional marcat per una interdependència i complexitat creixents, els nous paradigmes en salut globalitzada ofereixen marcs útils per avançar cap a un model més sostenible, just i integrador. Malgrat els progressos conceptuals i institucionals, el principal repte continua sent la implementació efectiva d’aquests enfocaments en les polítiques públiques, i en la pràctica clínica i comunitària. Assolir el dret de tota persona al més alt nivell possible de salut física i mental —en un context ambientalment sostenible— requerirà superar les dificultats estructurals i promoure una acció coordinada, multisectorial i, com sempre, basada en la millor evidència científica.
• Més informació
• Coneix el concepte Global Health
• Aprén més sobre el projecte One Health
Bibliografia
Estrategia Española de Salud Global 2025-2030. Ministerio de Asuntos Exteriores, Unión Europea y Cooperación-Ministerio de Sanidad. Disponible a: https://www. sanidad.gob.es/areas/calidadAsistencial/estrategias/saludMental/docs/Estrategia_de_Salud_Global_2025-2030.pdf
One Health High-Level Expert Panel (OHHLEP); Adisasmito WB, Almuhairi S, Behravesh CB, Bilivogui P, Bukachi SA, Casas N, et al. One Health: A new definition for a sustainable and healthy future. PLoS Pathog. 2022;18(6):e1010537. doi: 10.1371/journal.ppat.1010537.
Whitmee S, Haines A, Beyrer C, Boltz F, Capon AG, de Souza Dias BF, et al. Safeguarding human health in the Anthropocene epoch: report of The Rockefeller Foundation-Lancet Commission on planetary health. Lancet. 2015 ;386(10007):1973-2028. doi: 10.1016/S0140-6736(15)60901-1. Erratum in: Lancet. 2015;386(10007):1944. doi: 10.1016/S0140-6736(15)61180-1.
Les nostres seccions Els Metges Cooperants
En aquesta secció del Galens volem donar a conèixer la tasca de les diferents seccions col·legials del COMT, espais de participació oberts a tota la col·legiació que permeten compartir experiències, impulsar projectes i fomentar la formació.
Les seccions són òrgans interns formats per metges i metgesses amb característiques comunes d’exercici professional, que treballen amb l’objectiu de reforçar el col·lectiu i donar resposta a necessitats específiques. Inscriu-te i estigues al dia de totes les novetats de la teva secció!
La tasca dels nostres Cooperants
La Secció Col·legial de Cooperació del COMT és un espai de trobada per a metges i metgesses amb una clara vocació solidària. Té com a objectiu principal promoure l’acció sanitària en entorns amb dificultats d’accés a l’atenció mèdica, tant a països en vies de desenvolupament com al nostre entorn, col·laborant amb col·lectius vulnerables. La secció treballa per impulsar la cooperació mèdica, fomentar la formació dels professionals i sensibilitzar la societat i el col·lectiu mèdic sobre la importància de la solidaritat i el compromís amb les persones més desfavorides.
Aquest espai facilita el contacte entre professionals amb experiència en cooperació i aquells que s’hi volen iniciar, promovent la creació d’una xarxa de suport i intercanvi de coneixements. Així mateix, assessora sobre tràmits, permisos i recursos necessaris per a l’exercici de la cooperació internacional.
La secció també participa en activitats formatives i divulgatives, com cursos, jornades i tallers que preparen els professionals per a la pràctica en entorns amb recursos limitats.
Entre les accions més destacades hi ha la col·laboració en projectes internacionals com el de la Fundació Vicente Ferrer a l’Índia, amb atenció a infants amb discapacitats, o les donacions de material mèdic a través de la Fundació Antonius Musa. La secció participa també en grups de treball impulsats per la Organización Médica Colegial (OMC) per avançar en el reconeixement dels permisos per a la cooperació. Alhora, impulsa iniciatives de sensibilització local, com podcasts, jornades tècniques o enquestes al col·lectiu per conèixer l’interès en aquest àmbit.
Des del COMT volem agrair i reivindicar la tasca generosa dels metges i metgesses cooperants, que amb el seu esforç contribueixen a millorar la salut i la dignitat de les persones arreu del món.
Foto de grup d’alguns dels cooperants a un Hospital de Kènia.
LECTURA Recomanada
El último encuentro
Sandor Marai
Sandor Marai (un escriptor que a ben segur mereixeria el Nobel de Literatura) narra en menys de dues-centes pàgines, la trobada de dos amics ja ancians que es van distanciar quaranta anys enrere. L’autor ens explica una meravellosa història de la que serà la darrera trobada del general Henrik i Konrad, en la que tots dos intentaran aclarir certs fets inquietants.
L’amistat, la confiança, la gelosia i al mateix temps la traïció, que els aboca a l’abisme, estan perfectament descrits amb una prosa que no deixa d’atrapar-nos des del primer moment.
L’escenari està molt ben representat i els estats anímics canviants dels dos personatges son perceptibles durant tota la narració. La vella minyona Nina, que actua com a contrapunt entranyable i Krisztina, la dona morta molts anys enrere però sempre present, completen l’elenc.
Una novel·la per llegir d’una tirada en un cap de setmana.
Dr. Eduard Prats
El club de lectura Medici Lectores ja està en marxa!
Per ara, el grup està format per 13 participants, i no es descarta crear un segon grup si hi hagués més interès. Amb una proposta literària eclèctica, el club es reunirà cada 2 o 3 mesos en trobades telemàtiques de dimarts a les 19 h, amb una durada d’entre 60 i 75 minuts. Les sessions seran moderades de manera rotatòria i voluntària, i per a la primera sessió, el 16 de setembre, s’ha escollit El coronel no tiene quien le escriba de Gabriel García Márquez.
Apunta’t !
Premis Comt
Reconèixer l’excel·lència per constuir el futur
Hi ha moments en què cal aturar-se, mirar enrere i reconèixer la trajectòria, el talent i el compromís de les persones que fan avançar la societat. Aquesta és, en essència, la voluntat dels Premis COMT Antonius Musa, que enguany arriben a la seva tercera edició, consolidant-se com un reconeixement institucional de referència al territori.
Impulsats pel Col·legi Oficial de Metges de Tarragona, aquests guardons volen visibilitzar l’excel·lència, el coneixement i la dedicació que molts col·legiats i col·legiades —però també altres agents socials i sanitaris— han demostrat al llarg de la seva trajectòria professional o en iniciatives significatives per a la salut i el benestar de les persones.
Amb un total de cinc distincions, els Premis COMT Antonius Musa volen anar més enllà de la Medicina entesa en sentit estricte, i posar en valor també l’impacte transversal que tenen els professionals de la salut, tant en l’àmbit clínic com en el social i cívic. Perquè exercir la medicina no és només una pràctica científica; és també una responsabilitat ètica, una vocació de servei i, sovint, un acte d’amor a la comunitat.
Durant l’acte de lliurament dels Premis COMT Antonius Musa, també hi ha un moment molt especial i carregat d’emotivitat: l’entrega dels diplomes de Metges Honorífics, un reconeixement institucional a aquells col·legiats i col·legiades que enguany han arribat als setanta anys. Aquest homenatge simbolitza l’agraïment del Col·legi a tota una vida dedicada a la professió, a l’atenció a les persones i al compromís amb la Medicina.
La gala d’entrega dels Premis COMT 2025 tindrà lloc el pròxim 12 de desembre, a la sala d’actes del Campus Catalunya de la URV, i promet ser un acte ple de càrrega emocional, reconeixements i orgull compartit.
El període de presentació de candidatures ja és obert i s’estendrà fins al setembre. És moment de mirar al voltant, de reconèixer aquell company o companya, aquella institució o iniciativa que mereix ser posada en valor. Perquè a vegades, el millor premi és justament saber que algú ha pensat en tu com un exemple a seguir. Així doncs, si coneixes una persona o entitat que representa aquest esperit de dedicació i excellència, proposa la seva candidatura.
Presenta candidatura!
El Dr. Bardají (a dalt) i la Dra. Auguet (a baix) durant l’entrega de premis Sant Cosme i Sant Damià del 2024 i 2023, respectivament.
Un total de 21 entitats opten a ser la causa solidària de la 4a edició
La quarta edició de la Tarraco Health Race, que tindrà lloc el 30 de novembre de 2025, ha tancat la convocatòria per escollir la causa solidària amb un balanç molt positiu: un total de 21 entitats sense ànim de lucre han presentat la seva candidatura, totes compromeses amb la salut i el benestar del territori.
Organitzada per la Fundació Antonius Musa i el Collegi Oficial de Metges de Tarragona (COMT), amb el suport de la Diputació de Tarragona i l’Ajuntament de Tarragona, la THR és molt més que un esdeveniment esportiu. És una cita solidària i ciutadana que fomenta la implicació col·lectiva per afrontar reptes de salut comunitària. En les seves tres primeres edicions, la cursa ha recaptat més de 35.000 €, destinats a projectes socials del territori.
Amb les propostes rebudes, la Fundació i el COMT ha iniciat el procés de selecció per escollir el projecte beneficiari d’enguany. Es valoraran especialment les iniciatives que abordin reptes de salut rellevants, tinguin impacte directe al territori i se centrin en collectius en situacio de vulnerabilitat i/o risc d’exclusio.
“La resposta d’enguany confirma que les entitats del nostre territori estan plenament compromeses amb la salut comunitària”, ha destacat la presidenta de la Fundació Antonius Musa, Tani Francesc. “Des de la Fundació ens sentim molt orgullosos de contribuir a fer possible aquest espai de solidaritat i visibilització
