Galens 209

Núm 209 Juliol de 2025 / Núm 209

Revista Galens

El COMT dona la benvinguda als nous R1 amb el Welcome MIR

La Junta trasllada a la consellera Pané les necessitats sanitàries -1del territori

El 2024 registra 167 agressions a metges

Núm 209

Revista Galens

Sumari Article d’opinió

04

La Vinyeta

07

Welcome nadó

08

El més destacat de la Fundació

12

Veus de la medicina

14

Els Pòdcasts del COMT

16

El motor del COMT

18

El més destacat del trimestre

21

El més destacat de formació

24

Lliçons del passat

25

Altes i baixes

26

Acords de Junta

27

La recepta del Pep

28

El COMT Científic

30

Lectura Recomanada

33

Llamalítica

34

Consell Editor del Galens

Director de la publicació

Disseny

- Dr. Eduard Prats Alonso - Dra. Rosa Maria Solà Alberich - Dr. Roger Jesús Pla Farnós - Dr. Francesc Feliu Villaro - Dr. Francisco M. Martín Luján

Quim Espinosa Ricart

Sebastián Fernández Restrepo

Responsable de continguts

Departament de Comunicació

Anna González Porqueres

Maria López Lafuente

-3-

Núm 209

Revista Galens

Article d’opinió

El valor de la dedicació

El número 1 del MIR 2024 va manifestar en una entrevista a Diario Médico: “Dermatologia i Endocrinologia m’interessen, ja que em poden oferir a llarg termini una bona qualitat de vida”. Aquesta frase em va fer reflexionar. La meva generació, els que vàrem fer el MIR els anys 90, no pensàvem en la qualitat de vida a l’hora de triar l’especialitat, sinó més aviat en aquella en què ens sentíem més identificats, en què crèiem que teníem més habili-

Dr. Francesc Feliu Villaró

tats, o bé en aquella que ens permetia estar més a prop de la nostra família, i/o de l’entorn geogràfic culturalment més afí.

Haver de fer guàrdies, seguir treballant l’endemà, arribar a casa i haver d’estudiar per preparar-te la sessió propera (i poder respondre les preguntes punyents d’algun adjunt diguem més torracollons), no ens feia por. Senzillament no hi pensàvem perquè, no ho sabíem quan entràvem en el sistema MIR. Érem innocents o, més aviat els actuals, els de

El doctor Francesc Feliu Villaró és vicepresident primer del Col·legi de Metges des del 2024. És especialista en Cirurgia General i de l’Aparell Digestiu, i coloproctòleg. També és professor associat per la URV de Tarragona i tutor acreditat de residents en Cirurgia General.

les generacions d’ara, són més espavilats?

Els MIR actuals, estan preparats per afrontar la Professió?, la responsabilitat d’haver de decidir, la

És indubtable que el món, la Societat en general i la

incertesa d’un diagnòstic, d’un procediment, ... i

Medicina en particular han canviat significativament els

la frustració que se’n pot derivar? El xoc de sortir

últims 30 anys. Ja fa uns quants anys, hi ha una sèrie d’as-

de “les faldilles” de la Universitat i entrar de ple al

pectes emergents en el sistema de Salut completament

món laboral sanitari on, a més de ser un personal

diferents a èpoques passades: l’envelliment de la socie-

laboral ets un docent que té la responsabilitat

tat, que comporta una major pluripatologia i cronicitat, la

d’aprendre una especialitat, és diferent ara que en

gestió de la solitud, la discapacitat, afrontar el final de la

els anys de la meva generació? Podem dir que els

vida (digne i respectuós amb el principi d’autonomia del

metges joves són més “sensibles”, que tenen més

pacient), la major complexitat diagnòstica i terapèutica,

possibilitats de “trencar-se” davant els problemes?

el ferotge increment de la tecnologia i digitalització (ara

-4-

Núm 209

Revista Galens

ja entrant a l’era de la Intel·ligència Artificial), el treball

exemple clar). Una professió que té com a eix central

en equip multidisciplinar i multiprofessional (on els

el pacient, la relació humana amb la persona malalta

líders de gestió poden no ser personal mèdic, per

que ens demana ajut, per garantir el seu guariment o

tant, amb una visió diferent), la conciliació familiar,

el seu benestar, preservant per damunt de tot la seva

l’increment normatiu sobre drets (tant professionals

dignitat i la seva voluntat. Nosaltres no ens miràvem el

com laborals), la brutal pressió assistencial, etc.

rellotge, no escatimàvem hores,... ens semblava que era el que havíem de fer si ens volíem formar bé, si volíem

Aquests canvis comporten indubtablement una

convertir-nos realment en uns bons especialistes. O

manera diferent de veure les coses, d’actuar, de

m’equivoco?

pensar fins i tot. I generen un canvi en la llista de prioritats per a tothom, també pels nous residents.

No ens hi podem posar d’esquena, sinó que ens hem d’esforçar per adaptar-nos i fer canviar les coses: el sistema de Formació (tant en el Grau de Medicina com en la Formació Especialitzada), amb noves eines d’aprenentatge i d’avaluació.

“Ens hem d’esforçar per adaptar-nos i fer canviar les coses: el sistema de Formació, amb noves eines d’aprenentatge i d’avaluació.”

“Sempre hem considerat la feina com una professió vocacional i humanista, amb dedicació quasi bé exclusiva en molts moments de la nostra vida” Els metges joves que entren al programa de residència estan altament qualificats acadèmicament. Són els que han presentat unes notes de selectivitat més elevades, que els ha permès entrar a les diferents Facultats de Medicina (números d’escàndol: tretzes amb escaig sobre catorzes en la majoria dels casos). I després han de superar tota una carrera de sis anys mínim (set si

No obstant, a molts de la meva generació els pot

hi sumem l’any extra de preparació exclusiva del MIR –

donar la sensació que els residents actuals priorit-

el “sistema” gaire bé obliga a tothom en aquest sentit

zen més el seu propi benestar, la família i el temps

si volen optar a una bona nota a l’examen MIR-). Uns

d’oci personal a la feina. Potser la clau de volta de tot

estudis de Medicina, segons el meu punt de vista,

plegat és la percepció que tenen de la nostra feina,

massa centrats en l’esmentat examen MIR, que molts

ben entesa com això: com una feina més, amb un

ja qualifiquen de “mirificació” de la Medicina, i altra-

horari definit i fixat. Nosaltres (em refereixo altrament

ment uns estudis basats en una espiral tecnològica

a la generació de metges que represento), sempre

creixent que tindrà continuïtat en la fase de residència.

hem considerat la “feina” com alguna cosa més, com

El document elaborat pel prestigiós grup d’investiga-

una professió vocacional i humanista, que comporta

dors Hastings Center de Nova York l’any 1996, amb el

una dedicació gairebé exclusiva en molts moments

títol Los fines de la Medicina, ja afirmava: “Una espi-

de la nostra vida (la residència és per nosaltres un

ral imparable que neix a la Facultat. La formació dels

Els temps canvien, però el cor de la Medicina segueix sent el mateix: vocació, esforç i compromís amb el pacient.

-5-

Núm 209

Revista Galens

metges està orientada a l’ús de la tecnologia. La

alta esmentats, he de dir que estic content ja que

indústria farmacèutica i d’equipaments mèdics es

conec a molts metges joves, que posen al mateix

dediquen a desenvolupar-la i produir-la, i els siste-

nivell la capacitació acadèmica, l’esforç en el treball,

mes d’assistència no pensen en altra cosa que en la

l’aprenentatge de la digitalització tecnològica amb

seva utilització i finançament”.

aquests valors humans de la Professió. Com a exemple: no fa gaires anys, en una guàrdia, a altes hores

Malgrat aquests canvis, aquests profunds canvis en

de la nit o matinada, la resident de primer any em

la societat i en el sistema de Salut, hem de seguir

va cridar tota preocupada per una pacient. Estava

instruint al resident novell que entra al sistema per

desesperada ja que es veia certament “impotent”

aprendre una especialitat, en els valors de sempre,

davant la situació clínica. Es tractava d’una dona

en l’equitat, en la cultura de l’esforç, en l’ètica i el

nonagenària, pluripatològica, diagnosticada d’un

professionalisme. Aquests no han canviat. El metge

procés oncològic disseminat, sense possibilitat

resident segueix sent la base del sistema sanitari,

de tractament curatiu i sense indicació de mesu-

atès que sense una Formació Mèdica Especialitzada,

res agressives, que presentava unes rectorràgies.

no es pot garantir la continuïtat del sistema.

Estava dèbil però n’era conscient. La resident em demanava, gairebé m’exigia, que havíem de fer algu-

“El metge resident és la base del sistema sanitari, sense Formació Mèdica Especialitzada no hi ha continuïtat possible.”

na cosa, alguna cosa més. Vam anar plegats a l’habitació, ens vam asseure al voral del llit i vaig veure com la resident li agafava la mà, amb tendresa. No us podeu imaginar la reacció, la mirada de la pacient, ...de consol, d’alleujament, de tranquil·litat, de pau i d’agraïment.

Som responsables de transmetre el coneixement, les actituds i els valors humans, l’anomenat professionalisme, a les noves generacions per tal que segueixin

Això és la nostra professió, la Medicina que cap

exercint una Medicina de qualitat a la ciutadania,

màquina ni tecnologia ens podrà prendre mai i que,

a les persones malaltes que són, en definitiva, les

el valor de la qual, hem de mantenir i transmetre a

persones més vulnerables.

les noves generacions de metges residents.

La Formació dels MIR és potser el repte més

“Som responsables de transmetre el coneixement, les actituds i els valors humans a les noves generacions.”

important al que s’enfronta el sistema de Salut: s’ha d’aprendre, s’ha d’ensenyar i s’ha d’avaluar el professionalisme a les noves fornades de residents.

En aquest sentit, malgrat els pensaments en veu

-6-

Núm 209

Revista Galens

J. Cabré

La Vinyeta -7-

Revista Galens

Welcome nadó

-8-

Núm 209

Revista Galens

Construïm la teva comunicació www.quimeras.cat / info@quimeras.cat / 977 088 596

-9-

Revista Galens

- 10 -

Núm 209

Revista Galens

El més destacat

de la Fundació del COMT

La Fundació Antonius Musa: Un pilar essencial per a la formació dels metges col·legiats de Tarragona En un entorn mèdic en constant evolució, el suport

pòsters en congressos mèdics. Aquests ajuts són una

a la formació i el desenvolupament professional dels

eina imprescindible per facilitar l’accés dels professi-

metges esdevé una eina clau per garantir una atenció

onals a espais d’intercanvi científic i d’aprenentatge

sanitària de qualitat. En aquest context, la Fundació

avançat.

Antonius Musa juga un paper fonamental per als col· legiats i col·legiades del COMT, promovent iniciatives

A més, la Fundació col·labora activament en la promo-

que reforcen el seu creixement acadèmic i científic.

ció de premis en congressos de caràcter mèdic, incentivant la recerca i la innovació dins del col·lectiu

La Fundació centra els seus esforços en la promo-

mèdic tarragoní.

ció i el suport econòmic per a la formació continuada, mitjançant ajuts per a cursos idiomàtics (espe-

Més informació!

cialment en català i anglès), beques per a estades formatives en centres nacionals i internacionals, i el suport a la presentació de comunicacions orals i

Clinic Contest: formació mèdica des de la pràctica clínica El Clinic Contest és un concurs de casos clínics impulsat pels serveis de Medicina Interna i Cardiologia de l’Hospital Universitari Joan XXIII, nascut el 2022 per promoure la formació mèdica des de l’experiència clínica. En la seva darrera edició, oberta a tot Catalunya i Balears, s’hi van presentar casos d’alta complexitat.

La Fundació Antonius Musa hi ha participat en les tres edicions com a entitat col·laboradora, fent també l’entrega de premis. Un dels casos va ser presentat per la Dra. Mohedano, metgessa de MediLa Dra. Alba Mohedano, metgessa especialista en Medicina Interna de l’Hospital Joan XXIII.

cina Interna de l’Hospital Joan XXIII. El certamen s’ha consolidat com a referent científic en el nostre entorn.

- 11 -

Núm 209

Revista Galens

Veus de la medicina Seguim explorant l’experiència personal i professional dels qui donen vida al nostre sistema sanitari.

Aquest espai de conversa ens acosta a metges i

Dra. Eulàlia Muria Subirats Metgessa de familía al CAP Amposta Doctora en Biomedicina

metgesses que, des de diversos àmbits i etapes de la seva trajectòria, ens ofereixen la seva mirada sobre la professió. En aquesta edició, conversem amb la Dra. Eulàlia Muria Subirats, metgessa de família al CAP Amposta i doctora en Biomedicina, que combina la vocació assistencial amb la recerca des del cor de les Terres de l’Ebre. Una trajectòria

Què et va portar a triar la medicina de família com

arrelada al territori i compromesa amb la innovació

a especialitat i fer-la a les Terres de l’Ebre? Ja

des de l’atenció primària.

durant els primers anys del Grau en Medicina me’n vaig adonar que m’agradaven totes les especialitats.

Ens pots explicar una mica sobre tu i el teu recor-

Volia treballar en una àrea on es tinguessin en comp-

regut fins ara en la medicina? SSóc Eulàlia Muria

te tots els aparells, i penso que la Medicina de Família

Subirats. Vaig néixer a Santa Bàrbara, una petita

t’aporta la visió més integral del pacient. En aquesta

població del Montsià on vaig realitzar els meus estudis

especialitat es genera un vincle molt especial entre

primaris i secundaris. Ja de ben petita volia ser sanità-

metge i pacient, i una longitudinalitat difícil d’assolir

ria i vaig estudiar Medicina a la URV, a Reus, perquè

en altres disciplines. A més, és una especialitat molt

sempre he volgut estar prop de les meves arrels. Els

àmplia que permet sortides laborals molt diverses

primers anys d’universitat ja tenia clar que volia fer

dins d’un camp molt extens (urgències, atenció

l’especialitat de Medicina de Família i Comunitària, i

primària, equips pal·liatius...).

també que em volia quedar al meu territori, les Terres de l’Ebre. Per això vaig escollir aquesta especialitat

Vaig decidir fer-la a les Terres de l’Ebre perquè ja

a la Unitat Docent Terres de l’Ebre, a Tortosa, de la

havia fet les pràctiques del sisè any de Medicina al

qual guardo molts bons records. Durant l’especiali-

territori i em van agradar molt. Era un ambient molt

tat em cridava l’atenció la recerca: vaig participar en

familiar, amb un aprenentatge molt personalitzat, on

diversos projectes liderats pel meu tutor, el Dr. Josep

l’estudiant o el resident són una prioritat. A més, les

Lluís Clua Espuny, i també vaig formar part del seu

Terres de l’Ebre són una zona amb una alta deman-

grup de recerca. Llavors, em vaig animar a inscriure’m

da de professionals, degut a la manca de metges, i

al programa de Doctorat en Biomedicina a la URV,

sempre havia tingut clar que em volia quedar al meu

creant una escala de risc per a la detecció precoç de

territori per poder-hi continuar treballant. Des d’aquí,

fibril·lació auricular.

m’animo a encoratjar els residents a venir al territori i a quedar-s’hi com a adjunts!

En acabar l’especialitat, en plena pandèmia, vaig començar a treballar al CAP Amposta, on ja fa cinc

Com ha estat la teva experiència professional

anys que hi sóc. Tot i que ara la meva feina és princi-

un cop finalitzada la residència? Jo vaig acabar la

palment assistencial, sempre que puc intento parti-

residència en un moment prou complicat: el 2020, en

cipar en els projectes de recerca que se’m plantegen.

plena pandèmia de la COVID. La manera de treballar - 12 -

Núm 209

Revista Galens

en aquells moments era molt diferent de tot el que

resoldre molts dubtes que sorgeixen en el dia a dia

m’havien explicat; tot funcionava i girava al voltant

de la consulta. En algunes ocasions ha estat difícil fer

del virus. Problemes de salut greus en pacients amb

recerca des del sud de Catalunya, però les reunions

COVID, protocols que canviaven cada quinze dies,

en línia han obert moltes oportunitats.

sempre amb l’EPI posat, controls de malalties cròniques que no podíem realitzar... Per sort, tot això va

Què diries a qui pensa que només es pot investigar

passar i vaig poder començar a treballar tal com havia

si es treballa des d’un gran hospital o des de Barce-

après durant els quatre anys d’especialitat. Aquests

lona? A l’atenció primària contínuament apareixen

anys, l’experiència professional ha estat molt enriqui-

noves línies de recerca sobre les quals investigar. A

dora i també plena de reptes. Em vaig incorporar a un

més, no és el mateix fer recerca amb pacients que

equip d’atenció primària amb un alt grau de respon-

ja coneixes i que confien en tu, que amb pacients

sabilitat des del primer dia, però gràcies a la base

desconeguts.

sòlida adquirida durant la residència, em vaig sentir preparada per afrontar-ho. Un dels aspectes més

Com veus el futur de la medicina al territori? I de la

gratificants ha estat veure com la relació longitudinal

recerca en aquest àmbit? El futur de la medicina de

amb els pacients es consolida amb el temps. Per altra

família al territori el veig lligat a la manca de professio-

banda, és cert que el sistema presenta dificultats:

nals. Si no es potencia el territori ni s’afavoreix que els

sobrecàrrega assistencial, burocràcia i, de vegades,

professionals vulguin venir-hi a treballar, continuarà

manca de recursos, però els intentem afrontar de la

sent una zona amb una forta necessitat de metges.

millor manera que sabem.

En conseqüència, també hi ha manca de projectes de recerca, perquè sovint la part assistencial ens ocupa

Què t’ha portat a dedicar-te també a la recerca

moltes hores i no podem dedicar a la recerca tot el

i, en concret, a l’àmbit de l’ictus? La recerca m’ha

temps que voldríem. Cada cop hi ha més reconeixe-

ajudat a resoldre molts dubtes i inquietuds. Et permet

ment a la recerca feta des de l’atenció primària, però

treballar amb el pacient d’una manera diferent i, el

ens cal més temps i suport metodològic.

més important, li aporta molts beneficis. A Catalunya, l’ictus afecta 13.000 persones i provoca prop

Quins consells donaries a metges i metgesses

de 4.000 defuncions cada any, per això vaig decidir

joves que vulguin seguir una trajectòria com la

enfocar la recerca en la fibril·lació auricular i l’ictus, ja

teva? Fer recerca des de l’atenció primària no és

que es tracta d’una patologia molt prevalent. El 90%

fàcil, però és aquí on es formulen les preguntes més

dels ictus es podrien evitar amb un bon control dels

importants per a la salut de la població. No cal espe-

factors de risc cardiovascular, i molts d’aquests es

rar a tenir-ho tot perfecte per començar: inicia’t en un

podrien prevenir si es detecta precoçment la fibril·la-

projecte petit, però comença. Per una banda, penso

ció auricular.

que és molt important trobar un/a tutor/a o referent en recerca que t’orienti i et doni suport. A més, és

Quins reptes i oportunitats comporta combinar

indispensable involucrar-se en grups de recerca o

l’atenció primària amb la recerca des d’un entorn

projectes ja existents per aprendre dels processos i

com les Terres de l’Ebre? Combinar atenció primària

les eines. Per altra banda, és clau aconseguir suport

i recerca a les Terres de l’Ebre no és fàcil, però és

econòmic: cal buscar beques, ajuts o programes que

possible, necessària i molt valuosa. Cal tenir inici-

facilitin la combinació de la tasca assistencial amb

ativa, buscar suports econòmics i col·laboracions, i

la recerca.

escollir línies de recerca arrelades a la realitat local, que és precisament on la Medicina de Família pot

Però, sobretot, el més important és fer allò que real-

marcar una gran diferència. El fet de compaginar

ment voleu fer, posar-hi ganes i il·lusió. Llavors, tot

la recerca amb l’assistència et permet estar al dia i

flueix i és més fàcil.

- 13 -

Revista Galens

COMT

Podcast La veu dels metges graduats En aquest episodi donem la benvinguda a una generació molt especial: la dels nous metges i metgesses que s’han graduat recentment a la Facultat de Medicina de la URV.

d’aquests anys, i què ha significat per a ells formar part de la comunitat universitària de la URV. Parlen amb honestedat dels moments difícils, la complicitat amb els companys i les experiències viscudes a les pràctiques clíniques.

El pas de la universitat a la vida professional és un dels moments més intensos i plens d’emocions del trajecte mèdic. A través del testimoni de Tono i Marina, dos dels nous graduats, explorem aquest canvi vital, des dels primers dies a la facultat fins a la cerimònia de graduació.

També reflexionem sobre el futur immediat: l’especialització, la conciliació, la salut mental dels professionals i el suport que esperen rebre per part de les institucions.

Trobaràs el COMT Pòdcast a la nostra web, Spotif y, Apple Pòdcast i YouTube. Subscriu-t’hi i no et perdis cap episodi!

Durant la conversa, ens expliquen per què van escollir la Medicina, com han viscut les exigències acadèmiques i personals

- 14 -

Què fem els tutors?

Podcast

El primer pòdcast d’una secció col·legial Amb l’objectiu de donar visibilitat a la tasca educativa dels metges, la Secció Col·legial de Tutors i Docents del Col·legi de Metges de Tarragona impulsa el pòdcast Què fem els tutors?, dedicat als temes clau relacionats amb la formació dels futurs especialistes.

de l’evolució del resident. La Dra. Rosa Vives, metgessa de família i tutora, ens parla del seu valor formatiu, i també de com aplicar-la de manera empàtica i efectiva per detectar necessitats i valorar competències.

Finalment, el cinquè episodi tracta una eina pedagògica poc coneguda però molt potent: l’incident crític. La Dra. Eva López Antolín ens explica com situacions inesperades poden convertir-se en oportunitats d’aprenentatge transformadores si es treballen amb una mirada reflexiva i crítica.

Després d’una primera entrega centrada en la normativa del tutor i el procés d’acreditació, la sèrie ha continuat amb tres nous episodis que tanquen aquest primer cicle.

En el tercer episodi, parlem amb la Dra. Sheila Ruiz, presidenta de la Secció Col·legial, sobre l’avaluació dels residents, un element essencial per garantir la qualitat de la formació. S’hi destaca la importància de disposar d’un sistema rigorós i objectiu, i es repassen les diferents eines i tipus d’avaluació (formativa i sumativa), així com el paper compartit entre tutors i col·laboradors docents.

Amb aquest pòdcast, la Secció Col·legial vol oferir recursos útils, compartir experiències i reforçar el reconeixement de la figura del tutor dins del sistema de Formació Sanitària Especialitzada.

Pots escoltar tots els episodis a la nostra web, Spotify, Apple Podcast i YouTube. També trobaràs més informació a la secció col·legial del web del COMT.

El quart episodi se centra en l’entrevista estructurada, una eina clau per fer el seguiment

- 15 -

Núm 209

Revista Galens

El motor del COMT

L’activitat del dia a dia

Visita institucional del conseller d’Esports, Berni Álvarez

El passat mes d’abril, el conseller d’Esports de la Generalitat, Berni Álvarez, va visitar el Col·legi de

El president del COMT, el Dr. Boada reunit amb Berni Álvarez, conseller d’esports de la Generalitat de Catalunya.

Metges de Tarragona, on es va reunir amb el president, el vicepresident i amb el Dr. Manel González, metge especialista en medicina de l’esport.

tir el compliment de totes les normatives de protecció Durant la trobada es va presentar la proposta del

de dades i permetre que els professionals mèdics

Certificat Mèdic Esportiu Electrònic (eCME), una

accedeixin a la plataforma de manera individual amb

eina digital innovadora que té com a objectiu garantir

autenticació digital. També facilitaria les consultes per

la seguretat i la cobertura sanitària dels esportistes.

part d’entitats esportives, i facilitat també les audito-

El certificat seria gestionat a través d’una plataforma

ries del Consell Català de l’Esport i altres administra-

digital amb diferents nivells d’accés, que integraria

cions competents.

bases de dades relacionals i permetria una gestió eficient i controlada de la informació.

El certificat mèdic esportiu electrònic vol assegurar una pràctica esportiva segura i avalada per professionals mèdics acreditats

Aquest nou model proposat està pensat per adaptar-se a les diverses modalitats esportives, per garan-

- 16 -

Núm 209

Revista Galens

La secció col·legial de Medicina Estètica renova la Junta amb continuïtat en el lideratge La Secció Col·legial de Medicina Estètica del COMT ha renovat recentment la composició de la seva Junta, mantenint la Dra. Esther Mayol Racero, com a presidenta, i el Dr. Mario Mateos Micas, com a vicepresident. Aquesta renovació reforça la línia de treball encetada els darrers anys, amb una aposta clara per la qualitat assistencial i la lluita contra l’intrusisme professional, així com la formació.

La Secció ha mantingut una tasca activa per reivindicar-la com a disciplina mèdica, que requereix formació reglada i pràctica clínica acreditada

La Dra. Mayol, escollida presidenta de la nova Junta de la Secció de Medicina Estètica del COMT, amb el Dr. Boada, president del Col·legi, després del procés electoral intern.

La delegada del Govern, Lucía López visita el COMT El passat 14 de maig, la delegada del Govern de la Generalitat a Tarragona, Lucía López Cerdán, va visitar el COMT per reunir-se amb la Junta de

Reunió de treball del president del COMT, dr. Boada, el vicepresident, Dr. Feliu i Quim Espinosa, assessor de govern amb Lucía López, delegadda del Govern a la seu de Tarragona.

Govern i abordar diversos temes clau per al sistema sanitari del territori.

Durant la trobada es van tractar qüestions com el

Va ser una trobada constructiva que va permetre

projecte de nova seu del COMT, la necessitat d’un

traslladar directament les necessitats i propostes

centre d’oxigenoteràpia hiperbàrica a la província, i la

del COMT per millorar l’atenció sanitària i la plani-

preocupació per la formació i supervisió de metges

ficació territorial.

extracomunitaris. També es va posar sobre la taula la urgència de crear un CUAP al centre de Tarragona,

El COMT trasllada a la Generalitat les prioritats sanitàries que afecten directament la pràctica mèdica i l’atenció als pacients del territori

l’augment de la capacitat docent en FSE, el desplegament territorial del SEM pediàtric, la implementació de la recepta mèdica esportiva, i la importància d’evitar derivacions innecessàries a Barcelona, especialment en casos com ara la braquiteràpia prostàtica.

- 17 -

Núm 209

Revista Galens

El president del COMT visita el Parlament i es reuneix amb vàris grups parlamentaris Reunió entre el Dr. Boada, president del COMT, i els diputats al Parlament de Catalunya del partit socialista, Ferran Pedret i Sara Jaurrieta.

El passat 18 de juny, el president del COMT, el Dr.

districte universitari únic amb sistema de percentils,

Boada, va fer una visita institucional al Parlament

l’impuls del nou Hospital Joan XXIII i la creació d’un

de Catalunya per traslladar les inquietuds i propos-

CUAP al centre de Tarragona. El COMT va insistir

tes dels metges i metgesses al territori.

també en la urgència d’un centre de medicina hiperbàrica i millores sanitàries a les Terres de l’Ebre.

Durant la jornada es van mantenir reunions amb

Continuem treballant perquè la sanitat del territori

representants d’Esquerra Republicana, Junts i PSC,

sigui una prioritat real i per tal que les decisions

on es van abordar qüestions com la necessitat d’un

institucionals responguin a les necessitats sanitàries.

El COMT reclama al Parlament mesures per millorar la sanitat i garantir serveis adequats per al territori.

Neix la Secció Col·legial de Sexologia Clínica i Salut Sexual S’ha constituït la nova Secció de Sexologia Clínica

sar la sexologia mèdica i la diversitat de gènere dins

i Salut Sexual, un espai promogut pels mateixos

l’àmbit clínic amb una mirada rigorosa, actualitzada

metges i metgesses amb la voluntat de donar veu,

i compromesa amb els drets sexuals i reproductius.

formació i projecció a una disciplina cada cop més

La secció vol contribuir a una atenció mèdica més

present en la pràctica mèdica. L’objectiu és impul-

inclusiva, humana i basada en l’evidència científica.

Un nou espai per impulsar la sexologia mèdica i la salut sexual inclusiva.

- 18 -

Núm 209

Revista Galens

El més destacat del darrer trimestre El COMT celebra la tradicional festa Welcome MIR 2025 El Club Nàutic de Tarragona va acollir la tradicional festa de benvinguda als nous metges i metgesses residents, una trobada organitzada pel COMT per donar la benvinguda als nous R1 i afavorir el contac-

La festa va incloure diversos sorteigs amb regals per

te amb els professionals que els acompanyaran en

als assistents, gràcies a la col·laboració dels patroci-

aquesta nova etapa. Va ser una vetllada distesa,

nadors i del mateix Col·legi. Es van repartir motxilles,

pensada per crear vincles i compartir experiències.

inscripcions per a congressos com el SEMERGEN i el SECOT, llibres d’urgències, lots de xocolata i bons per a sessions de fisioteràpia, readaptació o nutrició.

A més, el COMT va sortejar un patinet elèctric, un smartwatch i uns auriculars amb diadema, aportant un toc d’il·lusió i sorpresa a la vetllada.

El punt final de la festa el va posar el tradicional concurs de focs artificials de Tarragona, que va omplir el cel de llum i color i va oferir un espectacle únic i emocionant. Aquest moment va servir per acomiadar una vetllada especial.

L’objectiu de l’acte és donar a conèixer el Col·legi, els seus serveis i el seu funcionament als nous residents.

El president del COMT, Dr. Sergi Boada, va donar la benvinguda i es va projectar un vídeo informatiu sobre el Col·legi. També hi van assistir membres de la Junta de Govern, de l’equip del COMT i patrocinadors.

- 19 -

Núm 209

Revista Galens

El COMT trasllada a la consellera Pané els reptes sanitaris de Tarragona

Imatge de bona part de la Junta de Govern del COMT amb, al centre, la consellera, Olga Pané, la Delegada de Govern, Lucía López, i la gerenta de la Regió Sanitària del Camp de Tarragona, Marta Milà

El COMT va rebre la visita de la consellera de Salut,

Pel que fa als professionals, el COMT va insistir en

Dra. Olga Pané, acompanyada per representants de

la importància d’adoptar mesures per retenir talent,

la Regió Sanitària i del Govern. La Junta de Govern

com ara millorar les condicions laborals i oferir incen-

del COMT, presidida pel Dr. Sergi Boada, va apro-

tius econòmics. També es va plantejar la implemen-

fitar l’ocasió per exposar els principals reptes de la

tació de la “Recepta Mèdica Esportiva” per promoure

sanitat a la demarcació.

hàbits saludables i s’ha debatut la necessitat de reforçar la formació dels metges extracomunitaris.

Entre les qüestions plantejades hi van destacar la necessitat de construir un nou CUAP a Tarragona,

El Dr. Boada va reivindicar el diàleg constant amb les

l’ampliació de places de Formació Sanitària Especia-

institucions per a garantir una sanitat de qualitat. La

litzada (FSE) i una millor distribució del SEM pediàtric.

consellera Pané, per la seva banda, va expressar el

Es va posar, també, l’accent en la millora de l’atenció

seu compromís de col·laboració i va assegurar el seu

en salut mental, la creació d’un hospital a les Terres

compromís de fer un seguiment dels temes abordats

de l’Ebre i la necessitat d’optimitzar la distribució dels

en aquesta trobada a través de la Gerència de Salut

recursos sanitaris al territori.

en un termini de sis mesos.

- 20 -

Núm 209

Revista Galens

Tarragona acull la jornada cultural del col·lectiu mèdic català Tarragona va ser l’escenari de la XXIII Jornada Cultural del Consell de Col·legis de Metges de Catalunya, una cita que uneix art, cultura i medicina.

Foto de grup dels participants a la jornada durant la visita per Tarragona.

El 21 de maig, la trobada va aplegar col·legiats d’arreu

Entre els guardonats destaquen el Dr. Alfons Casalé,

del territori en un programa que va combinar patri-

que amb la seva obra Jove Samburu va obtenir el

moni i creativitat. Al matí, els assistents van gaudir

premi de fotografia; el Dr. Antoni Cardona, reconegut

d’una visita guiada pel llegat romà de la ciutat i d’una

per la poesia Guàrdia de nit; la Dra. Montserrat Ferrer,

exhibició de gladiadors. L’acte central es va celebrar

que va triomfar en la categoria de pintura amb Home-

a la Casa Joan Miret, amb el lliurament dels premis

natge a un mestre barroc; i la Dra. Anna Nadal, que

dels concursos artístics en fotografia, poesia, pintura

no només va guanyar el premi de narrativa breu amb

i narrativa breu.

el relat Emma, sinó que també va rebre un accèssit amb Homenatge al pare mort. A la tarda, la jornada va concloure amb un taller participatiu de còctels elaborats amb Chartreuse.

Foto de grup d’alguns dels col·legiats de Tarragona a la Casa Joan Miret.

El dr. Feliu va fer entrega del Premi de Narrativa a la dra. Nadal, de Girona.

El COMT comptarà amb un Directori de Medicina Privada Des del Col·legi Oficial de Metges de Tarragona estem

El projecte es troba actualment en fase de recollida de dades

treballant en el futur Directori de Medicina Privada, una

dels professionals que hi volen participar, i aquest estiu es

eina digital que formarà part del nostre lloc web. Aquest

preveu el llançament de la versió BETA. La inclusió bàsica al

directori recollirà els metges i metgesses col·legiats que

directori serà totalment gratuïta per a tots els col·legiats, tot i

exerceixen en l’àmbit privat al territori, amb l’objectiu de

que hi haurà opcions addicionals de posicionament dins del

facilitar-ne la localització i donar més visibilitat a la seva

portal. Per obtenir més informació, et pots posar en contacte

activitat.

amb nosaltres.

- 21 -

Núm 209

Revista Galens

Les agressions a metges, una realitat persistent Durant el 2024, la província de Tarragona va re-

gistrar 167 agressions a professionals mèdics, un

29 % menys que el 2023, quan se’n van reportar 215. Tot i aquesta millora, la xifra va continuar es-

sent preocupant, sobretot en el cas de les metgesses, que van concentrar el 69 % dels casos, tot i una lleu millora respecte a l’any anterior (74 %).

Les dades van mostrar també una incidència desigual entre sexes: el 5,17 % de les dones col·legiades van patir una agressió, davant del 2,77 % dels homes.

Això va evidenciar una major exposició del col·lectiu

Causes Discrepàncies amb l’atenció mèdica

Discrepàncies personals Informes no d’acords amb pretencions

femení.

L’atenció primària va continuar sent l’àmbit més afectat, amb 109 agressions, seguida pels serveis d’ur-

Temps a ser atès

26 31 22 22

gències, amb 39. Els hospitals van registrar 14 casos, mentre que a domicilis i desplaçaments només se’n va notificar un. Els mesos amb més agressions van ser febrer, abril i juliol, i la majoria es van produir durant visites programades.

Les agressions verbals i psicològiques van ser les més comunes: 79 van consistir en insults o vexacions, i 84 en amenaces i coaccions. Només 7 van ser físiques. Un total de 73 professionals van patir lesions psíquiques com a conseqüència dels fets.

En el 82 % dels casos, l’agressor va ser el pacient, i

Tipologia

79

Insults i vexacions

AGRESSIONS Amanaces i coaccions

84

AGRESSIONS Lesions

9

AGRESSIONS

en el 18 %, un acompanyant, amb un notable incre-

48

ment d’agressions per part dels acompanyants res-

31

d’una dona d’entre 40 i 60 anys.

pecte d’anys anteriors. El perfil més comú va ser el

63

Els motius principals van ser les discrepàncies amb

21

l’atenció mèdica, amb els informes clínics, el temps d’espera i el mal funcionament del centre. També es van registrar agressions relacionades amb receptes,

7

la incapacitat temporal i motius personals.

2

- 22 -

Núm 209

Revista Galens

Infradenúncia: el gran repte Tot i les notificacions, les denúncies van ser míni-

89

mes: només dues denúncies completes van arribar als jutjats el 2024. Aquesta situació d’infradenún-

Atenció Primària

cia es va atribuir a la por, la burocràcia, la manca

21

de resultats judicials i, sobretot, a la normalització de les agressions dins del sector sanitari.

AGRESSIONS

Segons el Dr. Manuel Carasol, secretari del COMT, “sense denúncia no hi ha problema, i sense pro-

AGRESSIONS

Urgències Atenció Pimària

Atenció Hospitalària

blema no hi ha solució. L’agressió no denunciada

14

AGRESSIONS

queda impune”.

18

El COMT va continuar entre els col·legis de l’Estat

Urgències Atenció Hospitalària

AGRESSIONS

que més agressions recullen. Durant l’any, el seu web va rebre 130 visites al botó de denúncia. Els serveis jurídics del Col·legi van oferir atenció personalitzada i seguiment complet als professionals, incloent-hi suport psicològic, formació específica i acompanyament en tot el procés judicial.

Cada vegada més proveïdors sanitaris van col·laborar activament en la promoció de la denúncia i en la gestió interna dels casos d’agressió.

Les metgesses joves, les més agredides 2023 2024

Les agressions es van veure influïdes per factors relacionats amb el pacient (frustració, salut mental, manca d’informació), amb el professional (estrès, manca de recursos comunicatius) i amb el sistema (manca de

56

personal, temps d’espera, precarietat).

51 159

2023 2024

Les metgesses les més agredides

116

2023 2024

96 38

Per fer-hi front, el COMT va defensar una millor comunicació metge-pacient, més empatia, educació sanitària i un reforç dels canals per expressar queixes de manera

DISMINUCIÓ DEL

60%

constructiva.

La lluita contra les agressions ha de continuar sent una prioritat col·lectiva. Només amb més suport, denúncia i sensibilització es podrà garantir un entorn segur per a l’exercici de la medicina.

- 23 -

Revista Galens

EldemésFormació destacat

Núm 209

Una primavera intensa al COMT: formació, col·laboració i compromís amb el territori El segon trimestre de 2025 ha estat especialment actiu en activitat formativa al COMT. Hem refermat el nostre compromís amb una formació mèdica de qualitat, el treball en xarxa i l’arrelament al territori.

Amb activitats celebrades tant a la Seu de Tarragona com a les delegacions, continuem reforçant el nostre paper com a referent en la promoció del coneixement i la interprofessionalitat al territori.

1a Jornada de Medicina d’Urgències i Emergències (MUE) Imatge de la Jornada de Medicina d’Urgències i Emergències que va tenir lloc al Palau Firal i de Congressos de Tarragona.

El 22 de maig, el Palau Firal i de Congressos de Tarragona, va acollir la primera edició de la Jornada MUE, adreçada a metges adjunts i residents dels serveis d’urgències hospitalaris i CUAPs.

Al llarg de la sessió, vam presentar l’equip del COMT, Amb un programa complet i dinàmic, els participants

les línies estratègiques del nostre pla de formació i les

van gaudir de simulacions clíniques, tallers vivencials

oportunitats de col·laboració que tenim per endavant.

i taules rodones sobre transferències prehospitalàri-

Estem convençuts que iniciatives com aquesta són

es, mort sobtada o SVA. La jornada va concloure amb

essencials per teixir aliances sòlides, capaces de

un sopar còctel per afavorir el networking, amb una

generar propostes formatives de valor i contribuir a

valoració molt positiva per part dels assistents.

la millora de la qualitat assistencial al nostre territori.

Jornada de portes del COMT a la indústria farmacèutica

VII edició de l’ECOCOMT - Tortosa Durant tres jornades intensives, professionals de dife-

Amb l’objectiu d’explorar sinergies i obrir noves vies

rents punts del territori van participar en una nova

de col·laboració, el passat 14 de maig vam celebrar

edició de l’ECOCOMT, centrada en l’aprenentatge

la 1a Jornada de Portes Obertes del COMT per a la

pràctic de l’ecografia clínica aplicada a l’activitat

Indústria Farmacèutica. Aquesta trobada institucional

assistencial. Sessions reduïdes, casos pràctics i un

va néixer amb la voluntat d’acostar el nostre projecte

entorn proper van marcar aquesta formació ja conso-

formatiu i estratègic als laboratoris i empreses de

lidada al calendari formatiu del COMT a les Terres de

material sanitari.

l’Ebre.

- 24 -

Núm 209

Revista Galens

Lliçons del passat

L’experiment de Tuskegee i el naixement de la Bioètica L’any 1972, el New York Times i el Washington Star

Mentre es duia endavant el projecte va haver-hi ciuta-

publicaven una crònica sobre el Cas Tuskegee, en

dans nord-americans que el van denunciar perquè era

què sis-cents afroamericans, analfabets i amb pocs

un estudi que anava en contra de qualsevol princi-

recursos, van ser atesos a un establiment sanitari

pi deontològic. Ningú els va fer cas. Els malalts de

d’Alabama durant quaranta anys. Quatre-cents

Tuskegee van viure enganyats, amb una malaltia que

estaven afectats de sífilis i dos-cents no. Ningú dels

tenia tractament, que no es va aplicar, i a més, durant

que estaven malalts va rebre tractament farmaco-

l’estudi van transmetre la malaltia perquè ignoraven

lògic per poder observar així el curs natural de la

que la tenien.

malaltia des del seu inici fins a la mort.

Arran de la publicació als periòdics, es va produir una Cal recordar que, des de 1942 es començava a fer

investigació governamental que va concloure amb

servir la penicil·lina amb èxit en moltes malalties

l’elaboració de l’informe Belmont (1978) i la creació

infeccioses. A Tuskegee els malalts van ser privats

del Consell Nacional per a la Investigació Humana

d’aquest tractament.

dels EE.UU.

L’experiment de Tuskegee és un dels estudis clínics

L’informe Belmont va establir la primera regulació

més salvatges que s’han fet mai. Pretenia conèixer

dels assajos clínics amb persones a partir de prin-

una cosa que ja se sabia, que és la història natural de

cipis bioètics. Aquest informe continua sent la prin-

la sífilis. El pitjor del cas és que el disseny de l’estudi

cipal guia que els investigadors han de seguir quan

no el va fer un metge individual volent fer mèrits cien-

fan recerca amb éssers humans i al mateix temps va

tífics, sinó que era la pròpia administració sanitària

servir per establir els quatre principis bioètics bàsics

americana a través del Centre de Control de Malalties

de l’ètica clínica: no maleficència, autonomia, benefi-

(CDC) qui el va autoritzar i impulsar. Els investiga-

cència i justícia distributiva.

dors van buscar una comunitat tancada, formada per individus negres, amb pocs mitjans econòmics i amb un elevat grau d’analfabetisme, per la qual cosa eren més fàcils d’enredar. Els que participaven en l’estudi no van ser informats de l’objectiu, ni de com es faria, ni tampoc dels riscos.

Bibliografia Bruguera, M. (2021, abril 23). L’experiment de Tuskegee i la sífilis. Miquel Bruguera Blog. https://miquelbruguera.blog/2021/04/23/experiment-tuskegee-sifilis/ Fundació Grifols. (s. d.). El cas Tuskegee: Un abans i un després en l’ètica de la investigació. Fundació Grifols. https://www.fundacio-grifols.org/ca/-/tuskegee-etica-investigacion Stanford University. (s. d.). Tuskegee Syphilis Experiment. Say Their Names Stanford Libraries Exhibits. https://exhibits.stanford.edu/es/saytheirnames/ feature/tuskegee-syphilis-experiment

- 25 -

Dr. Miquel Bruguera Dr. Eduard Prats Alonso

Núm 209

Revista Galens

Altes i Baixes de l’1 d’abril al 30 de juny

Altes Dr. Francisco J. Castro Aguirre

Dr. Mario Fernández Martínez

Dra. Mireia Vilella Sabaté

Dra. Evelyn Alarcon Torreblanca

Dr. David Mesa Gómez

Dra. Clara Maria Alvarado Zamora

Dra. Briotnny Michelle Pedraza Montero

Dr. Andrés Santana González

Dra. Cristina Ferre Mas

Dra. Sara Garcia Colomer

Dr. Alexandre Marcet Brunsó

Dr. Zebenzui Jose Santana Rodriguez

Dra. Galyna Sanagurska

Dra. Marta Franch Piqué

Dr. Fabio Marcelo Moreno Suarez

Dr. Guillermo Viñas Andrés

Dra. Olga Martínez González

Dra. Grisel Antonia German Portorreal

Dra. Marta Soto Mariné

Dra. Maria Teresa Moreno Fernández

Dra. Magdalena Berges Mulet

Dra. Sandra González Martínez

Dra. Paula Boix Tomas

Dr. Sergio Pascual Baño

Dra. Maria Del Mar López Valiente

Dr. Aitor Cuesta Echeverría

Dra. Maria Jose Pallas Sala

Dr. Arnau Falgueras Sala

Dr. Genís Bou Roca

Dra. Cherin Nehme Abouzeid

Dr. Guillem Jové Solé

Dra. Marina Companyó Altisent

Dr. Iker Aratz Uribarri Bilbao

Dr. Eduard Castán Ventura

Dra. Silvia Blanco Fernández

Dra. Tany Elizabeth Garcidueñas Fimbres

Dr. Daniel Hernández Martín

Dra. Núria Pàmies Bargalló

Dra. Anna Bosch Queralt

Dr. Daniel Izquierdo Bonet

Dra. Cristina Lafuente Calvo

Dra. Daniela Rosanna Pineda Lemmo

Dra. Lorena Gallego Serrano

Dra. Fàtima Belarra Saura

Dr. Juan Felipe Cardenas Orozco

Dra. Andrea Sancho Giner

Dr. Josep Maria Carreras Farré

Dr. Carlos Humberto Mendoza Castillo

Dr. Omar Porras González

Dra. Anna Figueras López

Dr. Francesc Samarra Ros

Dra. Lidia Gómez Romero

Dra. Marina Gràcia Martí

Dra. Isabel Berzosa Mira

Dra. Elvira Periáñez Romero

Dra. Maria Riera Fernández

Dr. Cristhian Felipe Arango Arias

Dra. Belén Antolín Cobo

Dra. Júlia Pujol Oliva

Dr. Victor Tello Martinez

Dra. Laia Alsina Garcia

Dra. Iman Nouaaman Flaila

Dr. Miquel Planella Claramunt

Dr. Benito Javier Murga Quezada

Dra. Anna Prats Ferrer

Dra. Nais Figuerola Torrell

Dra. Cristina Garcia Ràfols Dra. Júlia Costa Armengol

Dra. Ana Laura Argañaraz

Baixes

Dr. William Ricardo Cardenas Coronado

Dr. Javier Gutiérrez González

Dr. Jose Maria Sole Poblet

Dr. Franco Alejandro Soria

Dra. Júlia Ferré Farré

Dra. Elisa Jimenez Cortes

Dra. Irene Tomas Aguilar

Dra. Carla Segura Andreu

Dr. Jordi Boixadera Prat

Dra. Caroline Gonzalez Narvaez

Dra. Georgina Almacellas Romero

Dr. José A. Moralejo Martin

Dra. Betty Elizabeth Ventura Lorenzo

Dra. Laura Pérez Marín

Dra. Maria Esther Villalobos Jarque

Dr. Denis Nikolin

Dra. Ester Fontova Piqué

Dr. Ignacio Vazquez Caballero

Dr. Jose Eduardo Lopez Urquizu

Dr. David Ortega Fernández

Dra. Esther Maria Carrasco Cavia

Dra. Clàudia Alvarez Subirats

- 26 -

Núm 209

Revista Galens

Acords de Junta de Govern Abril

Acord per a la creació de la “Secció Col·legial de Sexologia Clínica i Salut Sexual

S’aprova per unanimitat la sol·licitud presentada per a la creació de la “Secció col·legial de sexologia clínica i salut sexual” i a la proposta de reglament de funcionament de la secció confeccionat per la comissió gestora. La secció té com a objectius Facilitar la formació i capacitació dels metges en sexologia i diversitat de gènere, promoure la recerca i la divulgació científica en aquest àmbit, fomentar la formació continuada acreditada i assessorar la Junta de Govern del COMT en matèries relacionades amb la salut sexual.

Abril

Aprovació d’un conveni de col·laboració amb la Fundació Menssana

La comissió permanent del COMT va aprovar la subscripció del conveni de col·laboració amb la Fundació Menssana de Tarragona, adreçat a l’atenció psicològica i la salut mental d’infants i adolescents.

Juny

Aprovació la proposta del projecte pel foment de la col·legiació al COMT

La Junta de Govern va donar llum verda a un nou projecte per incentivar la col·legiació al COMT. L’objectiu és facilitar l’entrada de professionals que desenvolupen la seva activitat principal al territori. Es preveu que les noves incorporacions que accedeixin al canvi podran beneficiar-se d’una bonificació de sis mesos en la quota col·legial i altres avantatges, com un bonus en formació.

L’acord es va aprovar per unanimitat.

- 27 -

Núm 209

Revista Galens

La recepta del Pep Sa coca de trempó Josep Giné

Us recomano avui aquesta especial ‘coca de vegetals’ de les Illes Pitiüses. És una menja delicada i extraordinàriament fàcil, molt i molt típica de l’entrada de l’estiu. Va entrar a formar part del nostre petit món de les ‘sales d’operacions’ de Joan 23, de la mà de l’amic i col·lega, l’uròleg doctor Trobat. Ell en va ser el

Preparació

garant de mantenir rigorosament l’origen i els ingre-

El primer que heu de fer, és el famós trempó. Agafeu els ingre-

dients essencials, i vigilant de no cometre el ‘sacrilegi’

dients –frescs- i els trossegeu a gruix de boca. Amaniu-ho amb

d’afegir-hi variants llunyanes a la tradició. La resta,

sal, pebre, oli i vinagre. Ho deixeu reposar una estona i reserveu.

fent-nos el barruer, vam albirar afegitons que la poden fer més ‘nutritiva’, i potser una mica més engrescado-

Ajunteu ara els ingredients de la massa en un bol i mescleu-

ra. Una bona botifarra o un parell de “guàrdies civils”

los. Primer amb una cullera i després amb les mans. Amb deu

per sobre, la fan molt més atractiva?

minuts us en sobrarà de temps. Immediatament –sense reposar-, la poseu sobre un paper sulfurat i tot plegat a la safata del

El nom li ve del mot ‘trempar’ que, en el nostre idioma,

forn. Esteneu amb els dits la massa, fins que quedi el més fina

d’entre d’altres significats en te un que és el d’amanir...

possible. No cal que us hi escarrasseu. Quedi com quedi.

Ingredients Massa:

Sa Trempó:

300 grams de farina

Una ceba gran o dues de mitjanes

Un quinto -quintet- de cervesa

Tres o quatre tomàquets recent collits de la tomaquera

Un gotet d’oli

Dos o tres pebrots verds italians

Un pols de sal

Olives negres (opcional) Tàperes, un grapadet (opcional) Vinagre, sal i oli (si us plau, aquest verge extra) - 28 -

Núm 209

Revista Galens

Poseu el trempó escampat per sobre de la massa. Com si es tractés d’una coca amb recapte.

I... al forn, a 200 graus, durant uns tres quarts d’hora. Afegiu un polsim de sal, un raig d’oli i a taula. Aquest àpat, es pot servir fred o calent.

Si ho preneu per berenar, amb un vi rosat ben gelat, ja en teniu prou. Si, com hem dit abans, hi posem una bona botifarra per sobre, unes anxoves de Santoña –Cantàbric-, una tonyina de llauna de les boníssimes o un parell de guàrdies civils, cal que ens hi estirem una mica més amb el vi. Un jove del Montsant amb un punt de fred, serà bo per sopar.

Bon profit. Us en llepareu els dits.

Nota: Amb la mateixa pasta, podeu fer tres coques més provinents de les illes. Ben segur que n’hi deu haver moltes més, i a mi, se’m en acudeixen un bon grapat de variants. Allà van: - Coca de verdura Ingredients: bledes o espinacs, ceba, tomàquet, sal i oli Preparació: sobre un sofregit de ceba i tomàquet, afegiu-hi les bledes o els espinacs esmorteïts. Pel demés, igual.

- Coca de prebrots Ingredients: un parell de pebrots vermells, un gra d’all picat, julivert, sal i oli.

Preparació: escaliveu els pebrots i els talleu-los fins. Amaniu-ho amb all, julivert oli i sal...

- Coca de ceba Ingredients: una ceba gran, una fulla de llorer, all i julivert pica, pebre vermell dolç, sal i oli i sobrassada (opcional però recomanadíssim).

Preparació: sofregiu la ceba i afegiu-li tot l’altre...

SONORITZACIÓ · IL·LUMINACIÓ · VÍDEO EMISSIÓ LIVE

info@onairmultimedia.com

- 29 -

687669616

Núm 209

Revista Galens

COMT

cientific

Els avenços científics com a oportunitat per a la governança de la salut planetària global

Rosa Solà Alberich

Francisco Martín-Luján

•

Catedràtica d’Universitat

•

Professor Titular d’Universitat

•

Servei de Medicina Interna, Hospital Universitari

•

Unitat de Suport a la Recerca, Gerència d’Atenció

Sant Joan, Reus.

•

Primària i Comunitària de Tarragona.

Departament de Medicina i Cirurgia. Facultat

•

Departament de Medicina i Cirurgia. Facultat

de Medicina i Ciències de la Salut. Universitat

de Medicina i Ciències de la Salut. Universitat

Rovira i Virgili

Rovira i Virgili

Els recents avenços científics han esdevingut una

excessiva importància a les zoonosis, i per la insufici-

oportunitat cabdal per enfortir la cooperació inter-

ent integració de les ciències socials, les dimensions

nacional en salut i construir sistemes més resilients

conductuals de la salut i els seus mecanismes de

davant els principals reptes sanitaris emergents.

governança.

Aquest nou paradigma situa la salut com a eix vertebrador de les polítiques públiques i promou un enfo-

Prèviament, l’any 2015, amb l’objectiu d’aprofundir

cament integrador que contempla les interaccions

en aquesta visió sistèmica de la salut, la Comissió

entre la salut humana, animal i ambiental.

de Salut Planetària de la Fundació Rockefeller i The Lancet van formular el concepte de Planetary

En aquest context, l’any 2021 es formalitza el concep-

Health. Aquest nou marc conceptual es postula com

te d’One Health, una iniciativa impulsada per l’ Orga-

una disciplina científica emergent i transdisciplinària,

nització de les Nacions Unides per l’Alimentació i

amb més de 25 àrees d’expertesa, orientada a l’anàlisi

l’Agricultura, l’Organització Mundial de Sanitat Animal

i abordatge dels efectes de les alteracions dels siste-

i l’Organització Mundial de la Salut. Posteriorment, al

mes naturals del planeta, i el seu impacte en la salut

març de 2022, s’hi incorpora a la iniciativa el Progra-

humana i la de tots els éssers vius.

ma de les Nacions Unides pel Medi Ambient, consolidant així una aliança interorganitzativa que integra

A més, Planetary Health també es configura com un

totes les dimensions en salut en el marc del One

moviment social i polític amb vocació transformadora,

Health High-Level Expert Panel (OHHLEP).

orientat a generar solucions sostenibles en matèria de salut pública global.

La proposta One Health busca promoure la col·laboració de múltiples disciplines i sectors amb l’objectiu

Tot i les diferències conceptuals, els enfocaments One

d’aconseguir una salut òptima per a les persones,

Health i Planetary Health comparteixen una premis-

els animals i els ecosistemes. Aquest enfocament

sa fonamental: la interdependència entre la salut

integrador es fonamenta en la necessitat de donar

humana, la salut animal i la salut dels ecosistemes.

resposta a l’augment de malalties emergents, sovint

Ambdós models parteixen del reconeixement que les

d’origen zoonòtic, però també a altres problemàtiques

activitats humanes, incloses la gestió del territori, la

derivades de la globalització, el canvi climàtic i la

producció alimentària i la mobilitat global, exerceixen

degradació ambiental. Malgrat això, l’estratègia One

una influència determinant sobre la salut planetària i,

Health ha estat objecte de crítiques per donar una

per extensió, sobre la nostra pròpia salut.

- 30 -

Núm 209

Revista Galens

Més recentment, el concepte Global Health ha adquirit una rellevància creixent en l’agenda internacional. En aquest sentit cal destacar que el govern d’Espanya disposa de l’ Estrategia Española de Salud Global 2025-2030, alineada amb l’estratègia europea i amb els principis del model One Health. L’objectiu central d’aquesta estratègia és fer front, des d’un enfocament multisectorial i interdisciplinari, als reptes derivats del canvi climàtic, la pèrdua de biodiversitat i altres amenaces globals per a la salut, mitjançant la col·laboració entre professionals de diferents disciplines.

Finalment, cal mencionar altres propostes emergents, com One Welfare i EcoHealth, que han sorgit amb la voluntat de complementar i superar les limitacions dels enfocaments anteriors, tot integrant aspectes ètics, socials i ambientals de forma més explícita.

En conclusió, en un entorn internacional marcat per una interdependència i complexitat creixents, els nous paradigmes en salut globalitzada ofereixen marcs útils per

• Més informació

avançar cap a un model més sostenible, just i integrador.

Malgrat els progressos conceptuals i institucionals, el principal repte continua sent la implementació efectiva

•

Coneix el concepte Global Health

d’aquests enfocaments en les polítiques públiques, i en la

•

Aprén més sobre el projecte One Health

pràctica clínica i comunitària. Assolir el dret de tota persona al més alt nivell possible de salut física i mental —en un context ambientalment sostenible— requerirà superar les dificultats estructurals i promoure una acció coordinada, multisectorial i, com sempre, basada en la millor evidència científica.

Bibliografia Estrategia Española de Salud Global 2025-2030. Ministerio de Asuntos Exteriores, Unión Europea y Cooperación-Ministerio de Sanidad. Disponible a: https://www. sanidad.gob.es/areas/calidadAsistencial/estrategias/saludMental/docs/Estrategia_de_Salud_Global_2025-2030.pdf One Health High-Level Expert Panel (OHHLEP); Adisasmito WB, Almuhairi S, Behravesh CB, Bilivogui P, Bukachi SA, Casas N, et al. One Health: A new definition for a sustainable and healthy future. PLoS Pathog. 2022;18(6):e1010537. doi: 10.1371/journal.ppat.1010537.

Whitmee S, Haines A, Beyrer C, Boltz F, Capon AG, de Souza Dias BF, et al.

Safeguarding human health in the Anthropocene epoch: report of The Rockefeller Foundation-Lancet Commission on planetary health. Lancet. 2015 ;386(10007):1973-2028. doi: 10.1016/S0140-6736(15)60901-1. Erratum in: Lancet.

2015;386(10007):1944. doi: 10.1016/S0140-6736(15)61180-1.

- 31 -

Núm 209

Revista Galens

Les nostres seccions

Els Metges Cooperants En aquesta secció del Galens volem donar a conèi-

La secció també participa en activitats formatives i divul-

xer la tasca de les diferents seccions col·legials

gatives, com cursos, jornades i tallers que preparen els

del COMT, espais de participació oberts a tota la

professionals per a la pràctica en entorns amb recursos

col·legiació que permeten compartir experiències,

limitats.

impulsar projectes i fomentar la formació.

Entre les accions més destacades hi ha la col·laboració Les seccions són òrgans interns formats per metges

en projectes internacionals com el de la Fundació Vicente

i metgesses amb característiques comunes d’exer-

Ferrer a l’Índia, amb atenció a infants amb discapacitats,

cici professional, que treballen amb l’objectiu de

o les donacions de material mèdic a través de la Fundació

reforçar el col·lectiu i donar resposta a necessitats

Antonius Musa. La secció participa també en grups de

específiques. Inscriu-te i estigues al dia de totes les

treball impulsats per la Organización Médica Colegial

novetats de la teva secció!

(OMC) per avançar en el reconeixement dels permisos per a la cooperació. Alhora, impulsa iniciatives de sensibilització local, com podcasts, jornades tècniques

La tasca dels nostres Cooperants

o enquestes al col·lectiu per conèixer l’interès en aquest àmbit.

La Secció Col·legial de Cooperació del COMT és un espai de trobada per a metges i metgesses amb una clara vocació solidària. Té com a objectiu principal

Des del COMT volem agrair i reivindicar la tasca genero-

promoure l’acció sanitària en entorns amb dificultats

sa dels metges i metgesses cooperants, que amb el seu

d’accés a l’atenció mèdica, tant a països en vies de

esforç contribueixen a millorar la salut i la dignitat de les

desenvolupament com al nostre entorn, col·laborant

persones arreu del món.

amb col·lectius vulnerables. La secció treballa per impulsar la cooperació mèdica, fomentar la formació dels professionals i sensibilitzar la societat i el col·lectiu mèdic sobre la importància de la solidaritat i el compromís amb les persones més desfavorides.

Aquest espai facilita el contacte entre professionals amb experiència en cooperació i aquells que s’hi volen iniciar, promovent la creació d’una xarxa de suport i intercanvi de coneixements. Així mateix, assessora sobre tràmits, permisos i recursos necessaris per a l’exercici de la cooperació internacional.

Foto de grup d’alguns dels cooperants a un Hospital de Kènia.

- 32 -

Núm 209

Revista Galens Revista Galens

11/24 Núm 213

Recomanada LECTURA

El último encuentro Sandor Marai

Sandor Marai (un escriptor que a ben segur

L’escenari està molt ben representat i els estats

mereixeria el Nobel de Literatura) narra en menys

anímics canviants dels dos personatges son

de dues-centes pàgines, la trobada de dos amics

perceptibles durant tota la narració. La vella

ja ancians que es van distanciar quaranta anys

minyona Nina, que actua com a contrapunt entra-

enrere. L’autor ens explica una meravellosa histò-

nyable i Krisztina, la dona morta molts anys enrere

ria de la que serà la darrera trobada del general

però sempre present, completen l’elenc.

Henrik i Konrad, en la que tots dos intentaran aclarir certs fets inquietants.

Una novel·la per llegir d’una tirada en un cap de setmana.

L’amistat, la confiança, la gelosia i al mateix temps

Dr. Eduard Prats

la traïció, que els aboca a l’abisme, estan perfectament descrits amb una prosa que no deixa d’atrapar-nos des del primer moment.

El club de lectura Medici Lectores ja està en marxa!

Per ara, el grup està format per 13 participants, i no es descarta crear un segon grup si hi hagués més interès. Amb una proposta literària eclèctica, el club es reunirà cada 2 o 3 mesos en trobades telemàtiques de dimarts a les 19 h, amb una durada d’entre 60 i 75 minuts. Les sessions seran moderades de manera rotatòria i voluntària, i per a la primera sessió, el 16 de setembre, s’ha escollit El coronel no tiene quien le escriba de Gabriel García Márquez.

Apunta’t!

Consulta l’Hemeroteca de GALENS https://issuu.com/comt

- 33 -

Núm 209

Revista Galens

Premis Comt

Reconèixer l’excel·lència per constuir el futur Hi ha moments en què cal aturar-se, mirar enrere i reconèixer la trajectòria, el talent i el compromís de les persones que fan avançar la societat. Aquesta és, en essència, la voluntat dels Premis COMT Antonius Musa, que enguany arriben a la seva tercera edició, consolidant-se com un reconeixement institucional de referència al territori.

Impulsats pel Col·legi Oficial de Metges de Tarragona, aquests guardons volen visibilitzar l’excel·lència, el coneixement i la dedicació que molts col·legiats i col·legiades —però també altres agents socials i sanitaris— han demostrat al llarg de la seva trajectòria professional o en iniciatives significatives per a la salut i el benestar de les persones.

Amb un total de cinc distincions, els Premis COMT Antonius Musa volen anar més enllà de la Medicina entesa en sentit estricte, i posar en valor també

El Dr. Bardají (a dalt) i la Dra. Auguet (a baix) durant l’entrega de premis Sant Cosme i Sant Damià del 2024 i 2023, respectivament.

l’impacte transversal que tenen els professionals de la salut, tant en l’àmbit clínic com en el social i

La gala d’entrega dels Premis COMT 2025 tindrà

cívic. Perquè exercir la medicina no és només una

lloc el pròxim 12 de desembre, a la sala d’actes del

pràctica científica; és també una responsabilitat ètica,

Campus Catalunya de la URV, i promet ser un acte

una vocació de servei i, sovint, un acte d’amor a la

ple de càrrega emocional, reconeixements i orgull

comunitat.

compartit.

Durant l’acte de lliurament dels Premis COMT Anto-

El període de presentació de candidatures ja és obert

nius Musa, també hi ha un moment molt especial i

i s’estendrà fins al setembre. És moment de mirar al

carregat d’emotivitat: l’entrega dels diplomes de

voltant, de reconèixer aquell company o companya,

Metges Honorífics, un reconeixement institucional

aquella institució o iniciativa que mereix ser posada

a aquells col·legiats i col·legiades que enguany han

en valor. Perquè a vegades, el millor premi és justa-

arribat als setanta anys. Aquest homenatge simbolit-

ment saber que algú ha pensat en tu com un exemple

za l’agraïment del Col·legi a tota una vida dedicada a

a seguir. Així doncs, si coneixes una persona o entitat

la professió, a l’atenció a les persones i al compromís

que representa aquest esperit de dedicació i excel·

amb la Medicina.

lència, proposa la seva candidatura.

Presenta candidatura!

- 34 -

Núm 209

Revista Galens

Un total de 21 entitats opten a ser la causa solidària de la 4a edició

La quarta edició de la Tarraco Health Race, que tindrà lloc el 30 de novembre de 2025, ha tancat la convocatòria per escollir la causa solidària amb un balanç molt positiu: un total de 21 entitats sense ànim de lucre han presentat la seva candidatura, totes compromeses amb la salut i el benestar del territori.

Organitzada per la Fundació Antonius Musa i el Col· legi Oficial de Metges de Tarragona (COMT), amb el suport de la Diputació de Tarragona i l’Ajuntament de Tarragona, la THR és molt més que un esdeveniment esportiu. És una cita solidària i ciutadana que fomenta la implicació col·lectiva per afrontar reptes de salut comunitària. En les seves tres primeres edicions, la cursa ha recaptat més de 35.000 €, destinats a projectes socials del territori.

Amb les propostes rebudes, la Fundació i el COMT ha iniciat el procés de selecció per escollir el projecte beneficiari d’enguany. Es valoraran especialment les iniciatives que abordin reptes de salut rellevants, tinguin impacte directe al territori i se centrin en col· lectius en situacio de vulnerabilitat i/o risc d’exclusio.

“La resposta d’enguany confirma que les entitats del nostre territori estan plenament compromeses amb la salut comunitària”, ha destacat la presidenta de la Fundació Antonius Musa, Tani Francesc. “Des de la Fundació ens sentim molt orgullosos de contribuir a fer possible aquest espai de solidaritat i visibilització del seu treball. Sumant-nos a poder donar resposta a les necessitats latents del territori”, afegeix.

- 35 -

© 2025