Flauta de pan
f
Dibuix: Maria Escobet
NO ÉS UN BARRET El Gran General amb el barret de copa dura encastat en el seu crani harmònic com la cúpula de la Capella Sixtina, presagi d’un cervell privilegiat, i fixat a una mandíbula poderosa que transmet una voluntat insubornable, saluda marcial en passar davant el monument dels caiguts durant la revolució. És la primera vegada que en Manel i el seu germà petit, en Marc, assisteixen acompanyats dels seus pares a la desfilada del dia de la revolució. (A l’escola els han explicat que el Gran General i un grapat de valents salvaran la nació del desori i l’anarquia). Bocabadats davant els milers de soldats que marquen el pas com un sol home, amb els seus cascs i botes lluentes com un mirall, els tancs que estremeixen els carrers, els canons que no s’acaben mai, els míssils capaços de fer miques el planeta, les banderes i estendards que altives onegen al vent, els cavalls amb les crines com palmeres i un renillar que talla la respiració ... 16 COMG
Darrera el micròfon el Gran General exhorta a seguir remant. La nació és una nau que té els vents en contra i necessita que tothom remi al compàs dels tambors de la pàtria. - T’imagines Manel que ara el Gran General es tragués el barret i del seu interior s’escapés un elefant que amb la seva trompa comencés a ruixar a tots els soldats i …. – en Marc no pot continuar. El seu germà se li ha tirat a sobre i li ha posat la mà a la boca. Els agrada perdre’s per la cova anomenada la gola del llop situada prop d’un penya-segat. Els agrada escoltar l’eco de paraules que en una altra circumstància no gosarien ni pensar, com ara llibre, manuscrit, popular, democràcia…En Pol es queda amb una de les paraules prohibides travessades a la boca. Darrera seu en Manel i en Marc tampoc creuen el que veuen. El que veuen són unes sabates enormes i un nas com una bola vermella. En acostar-se descobreixen