Revista del Centre Municipal d´Estudis Rafel Mar tí de Viciana Any 5 · No.17
Octubre 2011
exemplar gratuït
Sumari · Editorial · Pianista acompanyant; a cavall entre dos mons · La improvisació en la història de la guitarra · On es va perdre la motivació? · Estudiar Música (I): Centres, Accés i Titulacions · Conversa amb José Doménech Part · Repertori Propi: Joc de Mans · Alumnat: Breu
Laura
memòria
Vallero del
Centre
Branchadell Municipal
·
Guia
d’Estudis
d´audició ·
Artres:
· futur
Diccionari i
·
Webs
expectatives
·
d´interés Notícies
·
20
Respostes
· Informació SECCIÓ ACTUAL
·
d´interés
Web: artres.cmeviciana.es President del CME Enrique Safont Melchor, Regidor de Cultura i Personal Directora Anna Mercé Vèrnia i Carrasco annavernia@cmeviciana.es Consell de Redacció Isabel Agut Font, Universitat Jaume I Fco. Javier Bodí Martínez, Conservatori Professional Dansa d´Alacant José Luis Liarte Vázquez, Assesoria de Música CEFIRE Castelló F. Xavier Cantos Aldaz, Director Centre Municipal d´Estudis. José María Peñalver Vilar, Universitat Jaume I Han coŀlaborat en aquest número Elena Aguilar Gasulla Isabel Agut Font María Bernat Berenguer César Marcos Carro Balboa Amèlia Gual Piquer José Luis Miralles Bono Juan Mochales Ma José Orellana Xavier Ripollés Prades Laura Valero Branchadell Disseny logo Beatriz Redón Larios Edita CME Rafel Martí de Viciana Octubre 2011, no.17 Disseny i maquetació Estudio gráfico JhonnyT www.jhonnyt.com Normalització lingüística Correcció: Servei de Normalització Lingüística Ajuntament de Burriana snl@burriana.es Administració José Luís Azpitarte Sánchez info@cmeviciana.es Fotocomposició i impressió Gráficas Ventura Dipòsit legal CS-154-2006 ISSN 1886-7294
2
Sumari
3
Editorial
4
Educació i pedagogia
6
Educació i pedagogia
8
Educació i pedagogia
PORTAD A
SUMARI
Pianista acompanyant; a cavall entre dos mons
La improvisació en la història de la guitarra
On es va perdre la motivació?
10 Història en 3D
Estudiar Música (I): Centres, Accés i Titulacions
16 Entrevista
Conversa amb José Doménech Part
Propi 19 Repertori Joc de mans 21 Alumnat Laura Valero Branchadell 22 Guia d’audició Musicograma
24 Diccionari Descobreix quin personatge s’amaga ordenant les lletres remarcades d’interés 25 Webs Descobreix les webs més interesants 26 20 Respostes Carla Oya
27 Opinió
BREU MEMÒRIA DEL CENTRE MUNICIPAL D’ESTUDIS / ARTRES: FUTUR I EXPECTATIVES
30 Notícies del CMERMV
31 Informació d’interés Curs 2011/2012
! 2
SUMARI
Tots els articles d’aquesta revista són inèdits, excepte quan consta el contrari, i les opinions expressades corresponen als seus signataris. ARTRES no s’identifica necessàriament amb les opinions manifestades a la Revista
EDITORIAL Arriba a les mans del lector un nou exemplar de la revista Artres i a primera vista hom podria pensar que es tracta d’un número més, però no és així, es tracta del darrer número d’una trajectòria que arriba a la seua fi. Una iniciativa que naix l’any 2006 i que deixa enrere 17 números d’aquest mitjà que fou concebut com una eina pedagògica amb l’objectiu de complementar la formació artística que els nostres alumnes rebien a les aules, alhora que reflectia les seues inquietuds mitjançant, entre altres, la programació d’aquest centre i la seua implicació en el panorama cultural local o comarcal. Aquest, però, lluny de ser un adéu definitiu, és realment un punt i seguit d’una iniciativa que pretén tenir continuïtat de futur; seria, per tant, la nostra particular parada biològica que possibilite a l’endemà eixir renovada i amb més força si cal. Volem, per tant, que aquesta parada tècnica ens servisca per a reflexionar sobre el present i el passat amb perspectiva de futur, d’igual manera que l’ésser humà reflexiona al llarg de la seua vida per afrontar nous reptes i obrir nous horitzons. La trajectòria d’Artres ha estat paral·lela a l’evolució soferta al centre en si mateix; així, fets tan rellevants com el canvi de seu de la Mercé a les actuals i modernes instal·lacions, el naixement del Conservatori de Música Abel Mus, l’adopció de les noves tecnologies que al mateix temps comportaren la digitalització de la revista, l’ampliació dels ensenyaments amb la introducció de novetats d’avantguarda com les arts per a prenatals, o l’ampliació de l’oferta educativa a la gent gran, entre altres, han propiciat la renovació constant de la revista amb nous continguts, noves seccions o nous formats.
Al llarg d’aquests anys, Artres ha intentat reflectir la programació cultural interna i externa al nostre centre, adaptant-se a la realitat sociocultural de cada moment, però també ha intentat ser un vehicle transmissor de nous valors, noves eines de treball que despertaren en l’alumnat l’interés creixent i la seua estima per les arts plàstiques, la dansa o la música, alhora que s’obria aquest espai perquè alumnes i professorat reflectiren les seues inquietuds. Però també ha estat un mitjà que ens ha acostat grans figures de les arts, la seua tasca o els seus coneixements, persones llunyanes o desaparegudes però rellevants del panorama cultural mundial que, davant la impossibilitat de tenir-les materialment presents a casa nostra, ho han estat mitjançant les pàgines d’Artres, ajudant-nos a enriquir-nos en aquest continu procés formatiu. És moment, per tant, de ser agraïts, especialment amb tots aquells que han configurat l’equip de disseny, redacció i maquetació i amb els nombrosos col·laboradors i col·laboradores que, en definitiva, han permés la gestació de cada nou exemplar de la revista cada quatre mesos al llarg d’aquests sis anys d’existència. Ens acomiadem citant les paraules del regidor de Cultura en un dels editorials, desitjant i esperant que Artres haja “servit de vehicle d’interconnexió que haja reflectit el quefer diari del centre deixant-ne constància escrita per a la historia de Borriana”, una constància d’uns continguts que tothom podrà consultar al nostre web en les versions digitals, i una ciutat, Borriana, per a la qual des del Centre Municipal d´Estudis Rafel Martí de Viciana continuem treballant. EDITORIAL
3
PIANISTA ACOMPANYANT; A CAVALL ENTRE DOS MONS Temps de lectura aprox: 10min
Va arribar el primer dia de treball i, a pesar de la síndrome postvacances, allí
estava jo, amb un somriure d’orella a orella, disposat a fer el que fera falta per a acabar el dia almenys igual que havia començat. Entre i sec en la meua banqueta. “Alguna cosa redona, clinc, clonc, clinc, clonc per a anar començant”, diu. “Però com que alguna cosa redona, clinc, clonc, clinc, clonc…?”, vaig pensar amb els ulls com plats i la sinuosa vena del coll fent la seua aparició estel·lar reservada només per a les ocasions més especials. “Aquest paio no té ni idea. Qui m’haurà manat ficar-me en aquest embolic tan a gust com estava jo fent classes de piano?” Encara que no és real, no se separa
aviat es dirigeix a aconseguir un al-
molt de les opinions que he sentit
tre tipus de qualitats distintes?
a diferents pianistes que conec sobre la seua primera relació amb un
Al meu mode de veure hi ha dues
professor de dansa.
capacitats que el pianista acompanyant ha de treballar: empatia
Generalment nosaltres els músics
i capacitat per a rebre l’energia
estem interessats en els nostres
física dels ballarins. Cada exerci-
tecnicismes, que es note que he
ci posseeix el seu ritme propi, les
passat quasi dos-cents anys al
seues parts fortes i dèbils, els seus
conservatori, i per tant necessitem
accents, els seus matisos… i no
que, quan parlen amb nosaltres,
sols cada exercici; dos ballarins
ho facen amb propietat. Els ba-
distints realitzant el mateix exerci-
llarins, en canvi, s’aproximen a la
ci condueixen el pianista a realitzar
música des de la seua possibilitat
acompanyaments distints. Aquest
expressiva i la força que aquesta
feedback entre ambdós, pianista i
té per a provocar diferents estats en el seu propi cos. És
ballarí, és el que justifica i dóna sentit a l’existència de la
a dir, per a un ballarí la música és entesa des de la seua
figura de pianista acompanyant en les classes de dansa.
qualitat utilitària i habitable, des de les possibilitats
Cada ballarí té la seua banda sonora a mida.
que permet com a marc ambiental. Els músics i els ballarins treballen amb realitats sonores semblants però
Capacitat de traduir aquesta relació a llenguatge pia-
enfocades des de dos punts de vista totalment distints.
nístic. Transformar metàfores poètiques, visuals o rítmi-
D’aquesta manera, mentre que els uns veuen trenta-
ques en una realitat sonora, és a dir, traduir la informa-
dos compassos en tres per quatre amb la negra a 120
ció habitable i utilitària en recursos tècnics propis del
en do menor, els altres veuen un valset francés no molt
llenguatge pianístic. Aquesta capacitat només es pot
ràpid per a una escena al capvespre en un bosc.
aconseguir per mitjà de l’anàlisi funcional dels recursos utilitzats pels diferents autors per a la creació dels di-
Sorgeix d’aquesta manera la idea de pianista acom-
ferents ambients sonors i d’aquesta manera entendre
panyant en dansa com un especialista traductor entre
com i per què s’utilitzen dins d’un context musical. Quin
aquests dos idiomes perfectament compatibles però en
ambient ens interessa? Com és l’acompanyament? Quin
el fons distints. D’aquest concepte de pianista ens sor-
compàs? Quin tempo? Quin tipus d’accentuació? Quin
geix un dubte: quines capacitats ha de tenir per a poder
fraseig? Quin tipus de cadències? Quins motius? Jazz,
realitzar aquest paper? I un altre de major importància:
clàssic, new age…? Impressionista, romàntic? El treball
està la nostra preparació en conserva enfocada a desen-
de traducció a l’aula es pot dur a terme de diferents for-
volupar les capacitats necessàries per a aquest fi o més
mes: per un costat es pot aprendre un repertori prou
4
EDUCACIÓ I PEDAGOGIA
ampli com per a donar varietat a les classes tenint en
sicals amb notes més que acceptables sense haver inte-
compte que la quantitat d’hores de treball sol ser de
rioritzat cap capacitat, la qual cosa, des del meu punt de
tres, quatre, cinc hores al dia. Enfocat des d’aquest punt
vista, crea un buit important dins de la nostra formació
de vista, el treball resulta repetitiu, desmotivador per als
musical.
alumnes i es necessiten modificacions en la duració de les obres per a adequar-les als exercicis concrets, encara que incloure fragments de música culta sempre resulta interessant per a la formació musical dels ballarins. En el costat contrari ens trobem amb la possibilitat d’improvisar, per a la qual cosa es necessita no sols posseir sinó tenir assumits, interioritzats i automatitzats coneixements d’harmonia, funcions cadencials, construcció de melodia, recursos estilístics d’acompanyament, modulació, tècnica general de l’instrument, etc. Aquest tipus de treball és cansat, estressa i requereix reciclatge continu. Jo, encara que considere vàlides les dues i conec la importància de no eliminar-ne cap de les dues, sóc més partidari de la segona opció ja que per a mi resulta molt més estimulant, enriquidora i divertida. Permet incloure a l’aula material sonor molt més pròxim a l’alumne, encara que amb les modificacions d’estil necessàries. Desgraciadament la consecució de les capacitats descrites anteriorment no forma part del currículum oficial dels nostres sistemes d’ensenyament musical i se
César Marcos Carro Balboa
sol deixar a lliure iniciativa dels interessats, almenys de
Pianista acompanyant de dansa. Centre Municipal d´Estudis Rafel Martí de Viciana
manera generalitzada. Es poden superar els estudis mu-
EDUCACIÓ I PEDAGOGIA
5
LA IMPROVISACIÓ EN LA HISTÒRIA DE LA GUITARRA Temps de lectura aprox: 10min
La funció més important de la guitarra en totes les etapes de la seua existència
ha sigut la d’un instrument que ha tocat acords per a acompanyar la veu i el conjunt. D’altra banda, la improvisació com a tècnica i com a procés és connatural a l’home des de molt antic i tampoc podem oblidar la seua importància com a eina pedagògica al servei del docent a l’aula. La primera música per a guitarra presentava l’acompa-
segona, a l’assimilació progressiva de l’estil vocal polifò-
nyament vocal totalment escrit en tabulatura. En el Re-
nic. Aquests dos vessants es fonen en el que serà el llen-
naixement i en el Barroc, la pràctica de la improvisació
guatge del llaüt i la viola de mà, és a dir, l’estil polifònic
era fonamental per a aconseguir un lloc de treball. Els
més o menys glossat.
concursos i oposicions per a ser seleccionat músic de la cort o de la catedral tenien com a condició sine qua
En el Renaixement observem dos tipus de composició:
non els excel·lents dots improvisatoris de l’opositor en
la transcripció de composicions i el xifrat per a impro-
relació amb les més variades
visar. Els violistes són sobre-
disciplines musicals, però so-
tot improvisadors de glosses.
bretot les relacionades amb
Aquesta tradició els ve de
l’execució instrumental.
l’edat mitjana quan els joglars
En el Cançoner General de
improvisaven acompanya-
1511, en un poema de Por-
ments per als romanços. Par-
tocarrero es dóna fe d’una
lar de glossa o ornamentació
nova
improvisar
és un punt controvertit per-
amb l’instrument abans de
què hi ha discrepàncies entre
tocar, sens dubte amb el
els teòrics de l’època. J. Ber-
propòsit de comprovar l’afi-
mudo no n’era partidari, diu
nació. Aquest acte d’impro-
que la composició improvisa-
visar s’anomenava temptar.
da i sense pensar és semblant
D’aquest acte de temptar les
al fet de glossar, encara que
cordes ve la paraula o forma
apunta que és pràctica habi-
instrumental tiento, que és
tual acceptada en l’època. No
una exposició acordal deri-
obstant això, Tomàs de Santa
vada de la tradició dels instru-
Maria fa un elogi de l’art de la
mentistes italians de temptar
variació i de la glossa.
pràctica:
les cordes abans d’improvisar una fantasia.
La glossa era una forma d’exercitar la variació i existeix
Al final del segle XV es produeix un canvi en la tècnica
des del segle XV. Cert és que el terme glossa es vincula
de la mà dreta consistent en el pas de la pulsació amb
més als instruments de tecla mentre que la corda pre-
plectre a la pulsació amb dits, o siga, el pas de la con-
fereix el terme diferència. Posteriorment, l’acompanya-
cepció melòdica a la polifònica. L’evolució de l’estil, per
ment es va substituir pel sistema d’alfabet. Però, des del
tant, respon a dues influències: la primera, referida a la
segle XVII, es va emprar un sistema d’acompanyament
tradició del plectre, de l’ornamentació improvisada en
semiimprovisat elaborat a partir del baix. La guitarra es
forma de glossa i disminució i a les formes de dansa; i la
va unir així al clavecí, llaüt, tiorba, etc. El sistema es va
6
EDUCACIÓ I PEDAGOGIA
anomenar basso continuo, o interpretar sopra la parte,
anàlisi, improvisar sobre aquests elements extrets i fins
i requeria un coneixement de quin tipus d’acord tocar
i tot compondre obres semblants, variant o diferenciant
sobre diverses notes de la línia del baix (avui dia baix
a partir de l’obra original. Sense voler repetim els ter-
xifrat). Corbetta i Foscarini l’inclouen en els seus llibres,
mes renaixentistes de variació i diferència, pareix que el
però la millor guia per al continu en la guitarra prové
temps no ha passat des que Bermudo va escriure el seu
de Nicola Matteis, que ens ensenya quins acords tocar
Tractat en 1555.
sobre la línia del baix, com llegir els nombres, què fer en les cadències, com superar els problemes de baixos rà-
La improvisació ens ajuda a comprendre el text i contro-
pids i difícils, estils d’acompanyament, i també afig uns
lar el llenguatge. Ens col·loca en una situació de privile-
pocs solos.
gi per a recrear una interpretació, solucionar problemes de memòria o errors ocasionals. Ens ajuda a desenvo-
En l’època clàssica la metodologia de la improvisació
lupar la capacitat auditiva, expressiva i creadora i a me-
es basa sobretot en l’anàlisi i en la pràctica mateixa. La
moritzar. En definitiva, la improvisació no és un fet en
partitura és la nostra font de coneixements, en analit-
si mateix sinó una conseqüència del coneixement del
zar-la descobrim la seua forma i en ella les frases, har-
llenguatge musical.
monia, motius, etc. A partir d’ella seleccionem exercicis sobre els quals treballar. Tot això ens ajuda a interpretar d’acord amb l’estil, a frasejar, a matisar, a col·locar unes o unes altres digitacions, respiracions, atacs, dinàmiques i agògiques amb el criteri que proporciona el coneixement. Per tant, podem concloure que la improvisació és conseqüència del coneixement i la tècnica i no de la immediatesa i falta de preparació. L’acció d’improvisar en música requereix gran domini en la composició, estar ben iniciat en els recursos de l’art i dominar l’instrument sobre el qual s’improvisa. Com deia el gran mestre José Tomás, en seleccionar l’obra, adaptada al nivell de l’alumne, hem de cantar i interioritzar, analitzar i buscar exercicis derivats d’aquesta
Isabel Agut Font Doctora i professora de guitarra, cambra i pedagogia Universitat Jaume I
EDUCACIÓ I PEDAGOGIA
7
ON ES VA PERDRE LA MOTIVACIÓ? Temps de lectura aprox: 10min
On es va perdre la motivació? En quin punt de la nostra vida? Sóc conscient que la vaig perdre? Aquestes i altres preguntes ens sorgeixen en connectar amb la motivació, amb l’espurna de vida que injectem en cada despertar de la nostra bella i intensa existència. En general caminem un poc perduts en el tema de la
ha prou amb quedar-se amb la paraula fascinació, és
motivació i, si parlem amb la gent i l’escoltem, pareix
meravellós, com el captiva el seu propi cos, els seus mo-
que la paraula s’acomoda a múltiples aspectes, que no
viments, el seu tacte, la forma en què els objectes li fre-
necessàriament estan motivant l’individu, però aquest
guen la pell, és el seu joc amb el món, un joc que viurà al
sí que necessita creure-s’ho, autoreafirmar-se en una
màxim i, encara que ho oblidarà, en les seues neurones
automotivació buida i sense significat, en la profunditat
quedarà l’empremta del moment en què descobreix el
del seu ésser, és com si estiguera hipnotitzat per la seua
món i de la manera en què ho fa, més o menys plaent.
pròpia necessitat de creure-s’ho. A partir d’ací i en les distintes fases d’evoUn xiquet de bolquers necessita les carí-
lució del xiquet, comprovem que la seua
cies i els sons, és el suport sensorial, som
vida serà una completa aventura, primer
conscients que, a banda del benestar fí-
en el seu entorn més pròxim, després al
sic, menjar, canvi de bolquer..., hi ha un
jardí d’infància i després al col·legi, i amb
benestar que va més enllà i està molt
una mica de sort al seu voltant els adults
relacionat amb la sensibilització, amb les
construiran unes estratègies al risc, que el
carícies de sa mare i també de son pare,
xiquet tindrà en els seus diferents àmbits,
amb els sons que ha escoltat a l’úter i que
estratègies que el motivaran enorme-
ara el connecten amb el nou món, tots
ment ja que l’ajudaran a descobrir el món
són indicadors de motivació, tot li diu:
d’una forma relaxada, tranquil·la i des de
“endavant!, lluita, aquest món t’estima,
la mirada no invasiva del pare o educador.
aquest món t’espera”. Aquella criatureta fràgil adquireix una força i un potencial
Pense que al jardí d’infància el joc ni di-
enorme, i per descomptat una motivació
rigit ni simbòlic ja motiva a descobrir el
com no tindrà mai en sa vida, per a endinsar-se en un
xicotet món cada dia. Quant ens queda per aprendre!
món gran, hostil i difícil. Cal tenir clar que unes mans cà-
Quanta informació errònia arriba cada dia als xiquets!
lides i una veu murmuradora motiven com res al món,
Que bé que estaria poder treballar més aquest fascinant
perquè aquestes dues eines no són substituïbles en el
món!, perquè s’estalviarien molts dels patiments dels
procés d’adaptació i de motivació del bebé amb el seu
adults.
entorn. Si ens quedem en el joc dirigit d’un jardí d’infància i en Pense en com és de bell que un bebé estiga tan motivat,
el joc simbòlic, el xiquet comença a avorrir-se, a cridar
i el que més pròxim m’arriba d’ell és que li agrada viure
l’atenció, a molestar els altres, però, és clar, ell no sap
i després, en els seus primers mesos, el fet de contem-
que està avorrit i els seus companys tampoc, i l’adult,
plar cada part del seu ésser, en descobrir els sentits; per
més perdut encara, només pensa a etiquetar el xiquet
descomptat, no és la meua intenció endinsar-me en la
en el seu fitxer personal com “xiquet inquiet que dóna
complexa estructura interna del cervell d’un bebé, n’hi
pel sac!”, una solució: apartar-lo.
8
EDUCACIÓ I PEDAGOGIA
Aquest paràgraf teatralitzat, però no oblidem que en vi-
sensorialment, els adults tindrien més llibertat d’establir
gència, el podem traduir salvant distàncies a una edat
les seues pròpies estratègies, per la qual cosa la impli-
adulta de l’individu. Quanta gent no és conscient que la
cació i motivació en els projectes que emprengueren
motivació va desaparéixer de les seues vides? Un anti-
sí que portarien la seua empremta, la seua creativitat.
depressiu és motivació?, no ens parem a pensar i reflexi-
La motivació ha de tenir dos extrems, l’un és el mateix
onar sobre allò que en un moment de les nostres vides
individu i l’altre seria allò que encén l’espurna, l’estímul
ens feia connectar amb aquella espurneta que feia que
extern que ens aporta seguretat i benestar.
el nostre coret palpitara amb més intensitat. Crec que veure i entendre el món d’un xiquet ens ajudaEn l’adult, el seu treball és la majoria de les vegades ru-
rà a reconduir millor el món d’un adult, mancat de tota
tina, pura i dura; en dir treball em remet tant al treball
espontaneïtat, amb una estructura tan rígida i obsessiva
remunerat com a l’intern de la casa sense remuneració
que pot portar en alguns casos a la desesperació, a per-
ni consideració. Entra així la vida en un estat d’apatia
dre allò que és el nostre bé més preat, que és la pròpia
permanent, emmascarat per la remuneració salarial en
vida.
uns casos i en uns altres per pidolar un reconeixement al treball, que mai arriba.
L’elecció del nostre entorn immediat com a referent del món, i com a vincle de les relacions afectives, és potser
Ens fan falta aquelles mans càlides i aquells murmuris
el joc més apassionant, el més creatiu i innovador, invo-
que ens donaven seguretat en un món per descobrir,
lucrar-nos tant en el dia a dia com en el segon, reconéi-
però ens és difícil demanar-ho i realment més difícil és
xer amb humilitat que ens fa falta l’espontaneïtat dels
buscar-ho, en la justa mesura que ens faça bé. L’ideal
altres per a poder nosaltres avançar i així poder arribar a
serien directius que no dirigiren les seues estratègies,
connectar amb el que més ens pot motivar en cada mo-
amb rols de poder, on l’immobilisme encotillat del tre-
ment, i descobrir quantes espurnetes de vida per minut,
ballador donara pas a la creativitat, a la comprensió i a la
quantes sanes sorpreses, pot aguantar el nostre cor.
confiança, i on els rols simbòlics (llavar, planxar, cuinar, entre altres) donaren pas a una creativitat i productivitat en el treball, tant laboral com domèstic, amb un canvi progressiu en la mentalitat de la societat. Aquest senzill
Ma Amèlia Gual Piquer Llicenciada Belles Arts. Directora del Taller d´Arts Plàstiques del Centre Municipal d´Estudis Rafel Martí de Viciana
pas ajudaria a fer créixer una societat, emocionalment i EDUCACIÓ I PEDAGOGIA
9
ESTUDIAR MÚSICA: CENTRES, ACCÉS I TITULACIONS Temps de lectura aprox: 20min
L’article següent pretén aclarir els dubtes que poden sorgir a l’hora d’iniciar uns estudis musicals
que poden prolongar-se durant tota la vida. Principalment es tracten els temes referents a: tipologia de centres, accés als estudis i titulacions obtingudes en finalitzar-los dins del marc legal de la Comunitat Valenciana.
On estudiar música? quina diferència hi ha entre un conservatori i una escola de música? Hi ha una oferta variada de centres en què es pot estudiar música: acadèmia, escola de música reconeguda, centre autoritzat, conservatori municipal i conservatori de Conselleria. Per a explicar les seues diferències, els dividirem en dos grans blocs segons si les seues ensenyances són reglades o no reglades. És a dir, si els seus estudis condueixen a l’obtenció de titulacions oficials o no [Decret 247/1993]. En l’apartat de les ensenyances no reglades [Ordre de 4 de gener 1994 art. 2.4], tenim les escoles de música i acadèmies. La diferència entre aquestes radica en el fet que les escoles de música compleixen uns requisits marcats per la Conselleria: la titulació mínima exigible del professorat és el títol professional de música i es compleixen unes mínimes condicions materials [Ordre de 4 de gener 1994 art. 6 i 7]. Les acadèmies no estan obligades a complir la normativa referent a les escoles de música. En l’apartat de les ensenyances reglades [decrets 158/2007 i 159/2007], tenim els centres autoritzats i els conservatoris. La diferència entre aquests consisteix en el tipus d’organismes que exerceix la titularitat dels centres. Quan el titular és un organisme privat, els centres 10
HISTÒRIA EN 3D
es denominen centres autoritzats, i si al contrari la titularitat és pública, els centres es denominen conservatoris [Decret 247/1993 art. 22]. En els centres autoritzats, l’organisme privat que els gestiona organitza els seus propis processos selectius per al professorat. Finalment, la diferència entre els conservatoris municipals i els conservatoris de Conselleria s’estableix únicament en la titularitat del centre i el procés de selecció del professorat. En els conservatoris municipals el titular és l’Ajuntament i el professorat és contractat superant un procés de concurs oposició convocat pel mateix Ajuntament. En canvi, en els conservatoris de Conselleria el titular és la Generalitat Valenciana i el professorat pot accedir al centre a través d’un sistema de concurs oposició que habilita per a la docència en tota la xarxa de centres de la comunitat autònoma [Reial decret 276/2007]. Al mateix temps, el professorat que ha guanyat una plaça, per mitjà d’un procés de concurs de mèrits, pot també accedir a les places docents de la resta de comunitats autònomes [Reial decret 1364/2010]. Tipologia de centres atenent a la titularitat pública o privada i a l’oficialitat de les ensenyances oferides:
Tant els centres autoritzats com els conservatoris municipals, a efectes administratius, han d’estar adscrits a un conservatori de Conselleria. En conseqüència, l’alumnat que finalitze estudis en conservatoris municipals o centres autoritzats ha de sol·licitar el títol al centre de Conselleria a què està adscrit. Al mateix temps, els llibres de qualificacions s’emplenen en cada centre, però els ha de firmar el director del conservatori de Conselleria a què s’està adscrit. Per a obtenir una llista completa i actualitzada de tots aquests centres es pot consultar la Guia de centres docents en aquesta adreça web: http://www.edu.gva.es/ocd/areacd/val/regesp_ myd.asp [Decret 115/1990] Com està organitzat el pla d’estudis de les ensenyances musicals? Els estudis reglats de música s’organitzen principalment en tres etapes: ensenyances elementals [Decret 159/2007], ensenyances professionals [Decret 158/2007] i ensenyances artístiques superiors de grau [Reial decret 1614/2009]. La distribució de les ensenyances elementals i professionals s’explica en l’esquema següent*. *(G1)
Com s’inicien els estudis d’ensenyances elementals en un conservatori? Per a iniciar els estudis del primer curs de les ensenyances elementals de música és necessari realitzar una prova. Per mitjà d’aquesta prova es valoren les aptituds per a estudiar música i, en funció del resultat, es tria instrument. Aquesta prova es realitza una vegada a l’any en una única convocatòria al mes de setembre, organitzada pel conservatori en què es desitge estudiar [Decret 159/2007 art. 7]. Es pot accedir a un conservatori en un curs diferent al primer? Es pot ingressar en cada curs de les ensenyances elementals sense haver cursat els anteriors sempre que, a través d’una prova realitzada davant d’una comissió, l’aspirant demostre posseir els coneixements tecnicoinstrumentals i teoricopràctics necessaris, valorant-se l’edat idònia. Esta prova es realitza després de la d’ingrés a primer curs, i condicionada a l’existència de places vacants després que acabe el procés ordinari d’adjudicació i matriculació [Decret 159/2007 art. 9].
HISTÒRIA EN 3D
11
ESTUDIAR MÚSICA: CENTRES, ACCÉS I TITULACIONS *(G1)
12
HISTÒRIA EN 3D
Continua en la pàgina següent
Hi ha alguna edat idònia per a començar els estudis musicals? Les ensenyances elementals de música es cursen normalment entre els vuit i els dotze anys d’edat. L’inici de les ensenyances elementals amb menys de vuit anys o més de dotze s’entén com a excepcional. A aquest efecte, la conselleria competent en matèria d’educació atén el tractament d’aquesta excepcionalitat [Decret 159/2007 art. 7.3].
zades pels conservatoris en el primer trimestre del curs [Decret 159/2007 art. 19]. L’obtenció de l’esmentat certificat no garanteix en cap cas l’accés al conservatori professional ni és requisit previ per a la realització de la prova d’accés a les ensenyances professionals. Com s’inicien les ensenyances professionals en un conservatori? es pot accedir a un curs distint del primer?
Quina titulació es pot obtenir en finalitzar les ensenyances elementals? es pot obtenir directament
Per a iniciar els estudis del primer curs de les ensenyan-
sense haver cursat oficialment les esmentades ense-
ces professionals de música és necessari superar una
nyances? Els alumnes que finalitzen les ensenyances elementals en conservatoris obtenen el certificat d’ensenyances elementals, en l’especialitat cursada [Decret 159/2007 art. 18], independentment de si aquest és un conservatori de Generalitat, municipal o centre autoritzat.
prova d’accés. Per mitjà d’aquesta prova es valora la maduresa, les aptituds i els coneixements per a cursar amb aprofitament les ensenyances professionals [Decret 158/2007 art. 9.1]. La prova d’accés a les ensenyances professionals de música es realitza en dues convocatòries (juny i setembre),
Els alumnes que no han cursat les ensenyances elementals en un conservatori o centre autoritzat poden presentar-se a les proves per a l’obtenció directa del certificat d’ensenyances elementals de música, organit-
efectuades pel centre docent. Els sol·licitants poden concórrer un màxim de quatre convocatòries en qualsevol centre de la Comunitat Valenciana [Decret 158/2007 art. 9.2].
HISTÒRIA EN 3D
13
Així mateix, pot accedir-se a cada curs de les ensenyances professionals sense haver cursat els anteriors sempre que, a través d’una prova realitzada davant d’un tribunal designat pel director del centre, l’aspirant demostre posseir els coneixements tecnicoinstrumentals i teoricopràctics necessaris per a seguir amb aprofitament les ensenyances corresponents. Les proves tenen la mateixa estructura que per a l’accés a primer curs [Decret 158/2007 art. 10]. Es pot obtenir mitjançant una prova el títol de les ensenyances professionals? La llei actual no preveu la possibilitat de presentar-se per lliure a l’obtenció directa d’aquest títol. En canvi, una possibilitat que cal tenir en compte podria ser la de cursar de manera oficial com a mínim l’últim curs d’aquestes ensenyances, a fi de poder obtenir el títol en el conservatori corresponent [Decret 158/2007 art. 19]. Cal tenir en compte que el títol professional de música és un títol a tots els efectes, a diferència del certificat d’ensenyances elementals que no constitueix un títol per si mateix. Hi ha alguna edat idònia per a realitzar les ensenyances professionals? Les ensenyances professionals de música es cursen ordinàriament entre els 12 i els 18 anys. L’inici de les ensenyances professionals amb menys de 12 anys o més de 14
HISTÒRIA EN 3D
18 s’entén com a excepcional. A aquest efecte, la conselleria competent en matèria d’educació ha de regular el tractament d’aquesta excepcionalitat [Decret 158/2007 art. 9.3]. Utilitat del títol professional de música Posseir el títol professional de música comporta molts avantatges, com ara els següents: Influir en la nota final de la prova d’accés a les ensenyances artístiques superiors de grau [Decret 158/2007 disposició addicional primera] Obtenir el títol de batxillerat i convalidar assignatures amb el batxillerat artístic [Decret 158/2007 art. 19.2, Ordre 71/2010 i Decret 102/2008] Treballar en escoles de música [Ordre 4 de gener de 1994 art. 6] Aportar-se com a mèrit en diferents oposicions, i com a experiència professional en el currículum.
ESTUDIAR MÚSICA: CENTRES, ACCÉS I TITULACIONS
Compendi legislatiu: Reial decret 276/2007, de 23 de febrer, pel qual s’aprova el Reglament d’ingrés, accessos i adquisició de noves especialitats en els cossos docents a què es refereix la Llei orgànica 2/2006, de 3 de maig, d’Educació, i es regula el règim transitori d’ingrés a què es refereix la disposició transitòria dissetena de l’esmentada Llei. BOE núm. 53, de 2/03/2007. Reial decret 1364/2010, de 29 d’octubre, pel qual es regula el concurs de trasllats d’àmbit estatal entre personal funcionari dels cossos docents previstos en la Llei orgànica 2/2006, de 3 de maig, d’Educació, i altres procediments de provisió de places a cobrir per aquests. BOE núm. 263, de 30/10/2010. Decret 115/1990, de 9 de juliol, del Consell de la Generalitat Valenciana, pel qual es crea el Registre de Centres Docents de la Comunitat Valenciana. DOCV núm. 1353, de 24/07/1990. Decret 247/1993, de 21 de desembre, del Govern Valencià, pel qual es regulen les distintes modalitats de l’ensenyament de la música a la Comunitat Valenciana. DOCV núm. 2175, de 30/12/93.
Decret 158/2007, de 21 de setembre, del Consell, pel qual s’estableix el currículum de les ensenyances elementals de música i es regula l’accés a aquestes ensenyances. DOCV núm. 5606, de 25/09/2007. Decret 159/2007, de 21 de setembre, del Consell, pel qual s’estableix el currículum de les ensenyances elementals de música i es regula l’accés a aquestes ensenyances. DOCV núm. 5606, de 25/09/2007. Decret 102/2008, d’11 de juliol, del Consell, pel qual s’estableix el currículum del batxillerat a la Comunitat Valenciana. DOCV núm. 5806, de 15/07/2008. Ordre de 4 gener de 1994, de la Conselleria d’Educació i Ciència, per la qual es regulen les escoles de música, de dansa i de música i dansa. DOGV núm. 2196, de 31/1/1994. Ordre 71/2010, de 15 de juliol, de la Conselleria d’Educació, per la qual es regula el procediment per a sol·licitar la convalidació i exempció de matèries en l’educació secundària obligatòria i el batxillerat per part de l’alumnat que cursa simultàniament ensenyances professionals de música i de dansa o bé que acredita la condició d’esportista d’alt nivell, d’alt rendiment o d’elit a la Comunitat Valenciana. DOGV núm. 6322, de 30/07/2010.
RENOVATORI RENOVATORIO és un grup de treball creat l’any 2008 sota el pla de formació del professorat del CEFIRE de Castelló. Els seus objectius i interessos se centren en l’estudi de la legislació que afecta els conservatoris, la recerca de buits legals, la informació al professorat per a contactar amb sindicats i la Conselleria d’Educació i realitzar propostes de millora. Els tres integrants de Renovatorio són funcionaris de carrera des de l’any 2008 i actualment realitzen la seua funció docent al Conservatori Professional de Música Mestre Tàrrega De Castelló.
ESTÀ FORMAT PER: Maria Bernat Berenguer, natural de Borriana, és llicenciada en Flauta al Conservatori Superior de Música Joaquim Rodrigo de València i Pedagogia de la Flauta a l’Escola Superior de Música de Catalunya. Va ampliar els seus estudis al Rotterdam Conservatorium i al Conservatori Nacional Superior de Música i Dansa de París. Elena Aguilar Gasulla, natural de Morella, és llicenciada en Piano, Música de Cambra i Teoria-Solfeig-Improvisació al Liceu de Barcelona. Va ampliar els seus estudis musicals a Itàlia, on va assolir un postgrau en piano; el títol de Clavecí; el bienni acadèmic de II nivell en Música, Ciència i Tecnologia del So al
conservatori F. Torrefranca i politècnic internacional Scientia et Ars de Vibo Valentia, i el Diploma d’Alt Perfeccionament en Música de Cambra a l’escola de música de Fiesole. José Luis Miralles Bono, natural de Vila-real, és llicenciat en Piano i Composició al Conservatori Superior de Música Salvador Seguí de Castelló. Va ampliar la seua formació amb estudis de postgrau pianístic a l’Acadèmia Musikeon de València i l’Acadèmia Pianale d’Alemanya. Així mateix, posseeix el Màster en Música de la Universitat Politècnica de València i actualment realitza una investigació doctoral sobre l’aplicació de les noves tecnologies a la pedagogia del piano.
HISTÒRIA EN 3D
15
CONVERSA AMB JOSÉ DOMÉNECH PART Entrevista a José Doménech Part per Anna M. Vernia l’1 de maig de 2011
Va nàixer a València i va iniciar estudis musicals al Conservatori Superior de Música d’aquesta ciutat en les disciplines de piano, harmonia i direcció d’orquestra. Més tard, va continuar a l’École Normale de Paris amb la gran pedagoga Monique Deschaussées. Fou director de l’Institut Valencià de Musicologia de la Diputació de València, assessor musical de la Conselleria de Cultura de la Generalitat Valenciana i fundador del Concurs Internacional de Piano José Iturbi.
Temps de lectura aprox: 14min
En 1982 va revisar i editar, per primera vegada en temps moderns, una col·lecció de cançons italianes de Vicent Martín i Soler (edit. Piles, València), descobertes a la Library of Congress de Washington. Ha publicat Aproximación a una historia de la música (edit. Daimon, Barcelona) i prepara les biografies de Lucrezia Bori i de José i Amparo Iturbi. Ha oferit conferències sobre diversos temes musicals a València, Castelló, Barcelona, Madrid, Bilbao, Tarragona, Borriana, etc., així com a Ottawa (Canadà), Buenos Aires, Salta, Córdoba i Mar del Plata (Argentina) i Asunción (Paraguai).
em parles de voste després accepta encant de fer l’entrevista i comença una conversa amistosa com si l’hagués conegut de tota la vida. AV. Per què la música i per què el piano? JD. Bé, va ser el primer instrument que jo vaig sentir en directe a la ciutat on vivia, més o menys a l’edat de set anys. Recorde que això de tocar amb les dues mans em pareixia màgic.
L’auditori està pràcticament buit, doncs encara falta mitja hora per a què José Doménech co-
AV. Quin és el millor record de la seua formació? JD. Sens dubte l’any i mig que vaig passar a París. Arri-
mence la seua conferència sobre la Bori. M’acos-
bant de la València de 1970, la capital francesa em va
te a ell i després de presentar-me li demane si
deixar bocabadat no sols per la ciutat en si mateixa sinó
puc fer-li una entrevista per a ARTRES, amb cai-
per la gran oferta cultural en concerts, museus, exposi-
re seriós però amistós em primer lloc em diu no
cions, arquitectura, etc. I per descomptat, perquè vaig
16
ENTREVISTA
Continua en la pàgina següent
tenir una excel·lent mestra, Monique Deschaussées,
contacte. Si hi ha familiars, no sempre són receptius a
que em va obrir un món nou davant del teclat.
oferir-te material de consulta o fotografies. I si vas a biblioteques o arxius, s’ha de disposar de temps i pacièn-
AV. Què va fer que es decidira a dedicar-se a la in-
cia i tenir sempre a punt el sentit comú.
vestigació d’altres músics? JD. Potser el fet d’haver viscut molts anys fora d’Espa-
AV. Per què Iturbi?
nya i de descobrir que són molts els músics valencians,
JD. En primer lloc, perquè va ser el primer gran pianista
compositors i intèrprets, que s’han oblidat els últims
espanyol en fer una gran carrera internacional des dels
300 anys. Va ser -i és- una mena d’obligació moral fer
Estats Units a Austràlia i de Rússia a l’Argentina. Encara
que siguen coneguts amb detall. I encara continue...
que l’envoltava una llegenda negra quant a les seues relacions personals, el músic sempre era d’altíssim nivell i
AV. Ha necessitat viatjar molt per a obtenir infor-
era necessari recuperar-lo com el gran intèrpret que fou
mació de primera mà? On?
i que durant 50 anys va estar en actiu només als Estat
JD. Sí, anar als arxius, biblioteques i hemeroteques és
Units!
imprescindible perquè, encara que Internet pot ser de gran
AV. Per què la Bori?
ajuda, no tot està als webs. De
JD. És la nostra soprano més
sempre m’ha agradat viatjar,
important. Un personatge tan
però anar a la recerca concreta
atractiu com misteriós que mai
d’alguns músics nostres ha fet que ho fera més sovint. Des de la Biblioteca del Congrés a Washington fins a l’Arxiu del Teatre Colón de Buenos Aires, passant per la Biblioteca Albertina de Viena o el Conservatori Reial d’Estocolm. AV. Ha hagut de renunciar a alguna cosa important per dedicar-se a aquesta feina? JD. Potser algunes tasques s’han quedat pel camí, però la satisfacció de la recuperació detallada de la vida i la carrera de personatges tan rellevants en la nostra cultu-
va cantar professionalment a Espanya. Per això sorprén la seua carrera americana en què, a més de gran cantant, va ser una dona molt apreciada en els àmbits social i cultural a Nova York. AV. Compagina la tasca de recerca amb la interpretació? JD. Al principi sí. Però ja fa uns anys que aquest capítol professional va prendre una altra direcció.
ra musical com Martín i Soler, Iturbi o la Bori, recompen-
AV. Es veu recompensat el seu treball de recerca?
sen amb escreix perquè amb vista al futur això quedarà
Què és el que més valora?
per a les noves generacions.
JD. Com passa amb els investigadors científics, el temps i l’esforç resulten impagables. Són hores d’estudi, de
AV. Ha sigut fàcil accedir a informació o se li han
perseguir una determinada informació i, quan arriba el
tancat portes?
moment de trobar el que es busca, dóna una sensació
JD. Cal ser molt diplomàtic a l’hora d’iniciar un primer
de pau, de tranquil·litat i d’haver complit la missió.
ENTREVISTA
17
CONVERSA AMB JOSÉ DOMÉNECH PART
AV. Quins documents li ha costat més d’aconse-
milions per a grans concerts i òperes i, en canvi, no s’ha
guir? I quins no ha pogut aconseguir malgrat que
volgut fer una reforma a consciència dels estudis mu-
en coneix l’existència?
sicals. És un gran risc però en algun moment haurà de
JD. Hi ha documents personals, com ara partides de
fer-se.
naixement, que no sempre resulta fàcil trobar. També determinades dates per a confirmar alguna actuació o,
AV. Vosté se’n va anar fora a estudiar. Per què?
en el cas d’algun compositor, recuperar edicions pràcti-
Aconsella als joves d’avui que se’n vagen fora a am-
cament perdudes. En el cas d’Iturbi, la relació d’actuacions a Rússia o Austràlia és especialment complicada... però a poc a poc s’hi arribarà. AV. Quina és la seua visió respecte a la recerca a la Comunitat Valenciana? JD. És un camp pel qual als últims 20 anys s’ha despertat un gran interés i s’han format especialistes molt professionals. D’aquesta manera, arxius d’esglésies o convents han proporcionat un material únic malgrat la gran destrucció del segle XIX o el pas del temps amb les malalties del paper imprés.
pliar la seua formació? JD. Sense cap mena de dubte. Cal conéixer el que es fa en altres països i entendre que sempre es pot aportar coneixement d’altres mètodes o sensibilitats. Un músic no ha de saber només llegir i interpretar. És necessari apropar-se a l’instrument d’una manera quasi científica acoblant el cos, les mans, fins el cap, i això és un repte absolutament necessari. AV. Un consell per als nostres estudiants. JD. Escoltar molta música, si pot ser en viu millor. Però igualment al segle XX, la gran tecnologia de les grava-
AV. Quina és la seua opinió pel que fa a l’educació
cions ens permet conéixer estils i estètiques de manera
musical en la nostra terra?
molt directa. Des de la música gregoriana i el nacionalis-
JD. Bé, aquest pot ser el punt més conflictiu i polèmic
me fins a la contemporània, passant per l’ètnica o el jazz,
de la nostra realitat musical. Es gasten pressupostos de
tot ajuda a formar-se.
18
ENTREVISTA
REPERTORI PROPI
Continua en la pàgina següent
REPERTORI PROPI
19
REPERTORI PROPI
Iria i Fàtima són dos notables estudiants de piano del CME Rafel Martí de Viciana el temps lliure de les quals l'utilitzen per fer les seues composicions, treballant juntes i compartint els seus coneixements musical. Aquesta composició a dues mans naix de la curiositat de moure's dintre de la tonalitat de Do Major sense complicacions amb poc més que dir que un joc de mans. 20
REPERTORI PROPI
ALUMNAT Temps de lectura aprox: 6min
L’any 1982 van començar els meus primers treballs artístics, gràcies a una amiga que em va animar a apuntar-me a l’acadèmia Gamma, allí va ser on vaig descobrir que la pintura m’agradava moltíssim més que el dibuix. Per motius familiars vaig haver de deixar la pintura i vaig tornar a connectar anys després amb les classes que s’impartien a la Caixa Rural. Allí vaig pintar molts treballs en un ambient relaxat i distés i vaig continuar ininterrompudament sense deixar de pintar i participant en diverses exposicions de pintura i concursos de pintura ràpida per la província, en els quals vaig guanyar l’accèssit de pintura del concurs del Dia de la Dona de la Regidoria de Benestar Social l’any 2003. I vaig continuar així fins que em vaig matricular en Tècniques de Color amb Amèlia Gual al Centre Municipal de Cultura La Mercé, allà per 2004. La meua trajectòria al centre municipal d’estudis ha sigut continuada, suspesa puntualment sempre per causes alienes, ja que mai he deixat de pintar. En les classes que he rebut al llarg d’aquests anys m’he adonat de la varietat de tècniques amb què un pot desenvolupar la seua creativitat, alhora que hi ha hagut un enriquiment pel que fa a formació teòrica, d’estils, autors, moviments
artístics, xarrades, excursions... El bon ambient de companyes de classe m’ha seguit dins i fora de les aules, elles m’han donat sempre estímul per a seguir totes juntes, ja que en som moltes, les que venim des de fa temps, i tenim moltes coses en comú, com és la nostra motivació en l’art. També he participat en les classes de Tomàs Sendra d’Art adults i Gravat, que m’han obert nous camins pels quals dirigir-me en el món de l’art, així com en les d’Isabel Monfort, totes elles font d’estímul per a la creativitat i el bon fer. Quan pinte, el temps passa volant, i és just el moment en què les preocupacions del dia a dia queden aparcades en favor de moments creatius. La pintura em relaxa, ja que sóc persona de temperament tranquil i em prenc el temps que em fa falta per a acabar al meu gust els treballs. Sempre hi ha moments de dubte que són senyal que aquest camí mai s’acaba de fer per complet, sempre hi ha alguna cosa nova per aprendre i alguna cosa per desenvolupar. Laura Valero Branchadell Alumna Taller d´Arts Plàstiques
ALUMNAT
21
GUÍA D´AUDICIÓ · Musicograma Durant els anys 1902 i 1920 es va dedicar quasi exclusivament a compondre obres per a piano. De la seua producció d’aquesta etapa destaquen, entre altres, Estampes (1903), en què s’inclou la seua obra, a continuació representada per un senzill musicograma de caràcter pictòric com a homenatge a la pintura impressionista de l’època. DEBUSSY I L’IMPRESSIONISME Aquestes paraules del compositor exposen clarament el sentiment del seu art: “Ame apassionadament la música, i perquè l’ame tracte d’alliberar-la de tradicions estèrils que l’asfixien. És un art lliure, borbollejant, un art d’aire lliure, un art il·limitat com els elements, el vent, el cel, el mar! Mai ha de ser tancat i convertir-se en un art acadèmic.”
CLAUDE DEBUSSY L’originalitat d’aquest compositor el situa entre els músics més destacats del final del segle XIX i del segle XX. Debussy és un dels més importants compositors francesos i una figura central en la música europea en aquest període. BIOGRAFIA Claude-Achille Debussy va nàixer el 22 d’agost de 1862 a Saint-Germain-en-Laye (França). Va rebre la seua formació al Conservatori de París, on va començar a estudiar a l’edat de deu anys. En 1879 es va traslladar a Florència, Venècia, Viena i Moscou com a músic privat de Nadezhda von Meck, mecenes del compositor rus Piotr Ílitx Txaikovski. Durant la seua estada a Rússia va conéixer la música de diversos compositors importants de l’època, així com el folklore rus i gitano. En 1884 va guanyar el cobejat Grand Prix de Roma per la seua cantata L’Enfant prodigue. D’acord amb els requisits del premi, va estudiar a Roma, on es va instal·lar a la vil·la Mèdici durant dos anys i va presentar de mode regular, encara que sense massa fortuna, noves composicions al comité del Grand Prix.
22
GUÍA D´AUDICIÓ
Debussy va trobar el seu camí creatiu en les breus formes líriques: preludis, nocturns, arabescos, etc., i feia d’elles xicotets quadres plens de naturalesa fresca i suggeridora, donant títols tan eteris com: Reflexos en l’aigua, La neu dansa, Els sons i perfums giren en l’aire de la nit, etc. L’orella capritxosa de Debussy explorava relacions harmòniques més subtils i va trobar un aliat afí en l’exòtic i l’antic. Així els modes medievals es manifesten davant de Debussy amb atractiu poder d’inspiració. També l’escala pentàfona va gaudir de protagonisme entre les melodies impressionistes per tal com proporcionava sons nous. En Pagodes (representada en el musicograma següent) usa temes basats en la mateixa escala per a crear una atmosfera ritual xinesa. És una música de juxtaposició de sons aïllats, com la pintura impressionista és una juxtaposició de pinzellades independents. L’oient fa la síntesi per si mateix per comprendre els elements com un tot. Aquesta tasca dignifica, doncs, el paper de l’oient, atent als colors i matisos que percep i els transforma en bellesa sensorial que li provoca plaer. Anàlogament es produeix una ampliació del concepte de la tonalitat, i gràcies a l’alliberament de l’acord es produeix l’“emancipació de la dissonància”. Les innovacions harmòniques van portar l’impressionista a buscar noves combinacions sonores. Així la música impressionista pareix evaporar-se indecisa i evasiva com la pintura d’un paisatge. El sentit de la tonalitat queda trastornat a partir de Debussy i es farà immanent durant el segle XX.
Ma José Orellana Pérez Professora de Piano
GUÍA D´AUDICIÓ
23
DICCIONARI Per a aquest personatge necessitareu unes pistes: psicòleg i filòsof alemany, que va viure quasi 103 anys. Va plantejar un aprenentatge a través de la vista. Entenia l’obra d’art amb certes qualitats i sentiments que no es poden expressar amb paraules. ClaUdel, Paul (1868-1955). Germà de l’escultora Camille Claudel, va ser diplomàtic, poeta, dramaturg i assagista francés, membre de l’Acadèmia Francesa,. Dukas, Paul. (1865-1935). Crític musical. Va estudiar al Conservatori de París, on va conéixer Debussy. Entre els seus alumnes destaquen Isaac Albéniz, Olivier Messiaen o Joaquim Rodrigo. GameLan. De gamel (colpejar). Conjunt instrumental tradicional d’Indonèsia, format per instruments que es colpegen, anàleg a la percussió occidental. HalfFter, Ernesto (1905-1989). És considerat el deixeble més genuí de Manuel de Falla, qui li va confiar amb sols 19 anys la direcció de l’Orquestra Bètica de Cambra de Sevilla fins a la seua dissolució. LoriOd, Yvonne (1924- 2010). Pianista francesa, va estudiar al Conservatori amb Olivier Messiaen, amb qui es va casar. El seu repertori habitual estava format sobretot per compositors del segle XX. Va estrenar la major part d’obres del seu marit. Rosenthal, Emmanuel (1904-2003). Director d’orquestra i compositor francés. Professor de direcció musical del Conservatori de París, un dels pocs deixebles de Maurice Ravel. L’Esbós sol ser un apunt ràpid d’un dibuix, idea o esquema que es desenvoluparà en el futur de forma més complexa. L’esbós serveix també per a dissenyar noves formes o composicions, així com per a crear figures o espais imaginaris. FlasHmob, «multitud instantània» Acció organitzada que naix als anys seixanta, en la qual un gran grup de persones es reuneix en un lloc públic, realitza alguna cosa inusual i després es 24
DICCIONARI
dispersa. Utilitzada actualment en dansa per a apropar aquest art al carrer amb una coreografia apresa a través de les xarxes socials. Iconografia. És el repertori d’imatges que componen l’expressió gràfica de determinats sabers o idees. Manifest. Escrit publicat per un o diversos artistes en el qual declaren el seu credo estètic. Són diversos els moviments artístics que l’han llançat, per exemple el Manifest surrealista d’André Breton el 1924. STAGEDANSA Classes intensives impartides per diferents professionals de prestigi reconegut durant un breu període de temps per tal de perfeccionar i adquirir nous coneixements. VIDEODANSA És la creació d’un discurs coreogràfic per a ser enregistrat en espais poc convencionals i en qualsevol format digital, en què es conjuga el moviment i la imatge d’aquesta dansa. La seua destinació és la projecció audiovisual. WORKSHOP. Utilitzat en dansa per a definir els cursos pràctics curts en temps i durada, destinats a la selecció o mostra amb un objectiu pedagògic o professional mitjançant el desenvolupament d’un treball coreogràfic.
Webs consultades: http://es.wikipedia.org http://www.picassomio.es/diccionario-de-arte-y-terminos-artisticos http://www.picassomio.es/diccionario-de-arte-y-terminos-artisticos http://www.fotonostra.com/glosario/boceto.htm http://verdanza.ning.com/profiles/blogs/videodanza-y-no-videodanza http://en.wikipedia.org/wiki/Flash_mob
La solució al diccionari anterior és: Maria Montessori
WEBS D’INTERÉS 1
Museu Thyssen-Bornemisza
2
Letras.mus.br
Museu Thyssen-Bornemisza
Letras.mus.br
Pàgina del Museu Thyssen on pots accedir a una impressionant visita virtual que et mostrarà algunes de les obres més rellevants d’aquest museu, a més d’assabentar-te de les seues col·leccions i dades d’interés. http://www.museothyssen.org/thyssen/home
Web adreçada especialment a les lletres de cançons musicals de diferents estils. Podràs escoltar la cançó escollida seguint la seua lletra. http://letras.terra.com.br/ [Consulta: 5 de maig de 2011]
[Consulta: 1 de març de 2011]
3
Weblaopera
4
Weblaopera
Teatralnet
Pàgina en castellà sobre òpera. Amb articles, crítiques operístiques, banc de dades o anècdotes. També podràs participar en el fòrum, sols has d’inscriure-t’hi. http://www.weblaopera.com/
Revista digital d’arts escèniques. Amb entrevistes, notícies o la cartellera. Compta amb un espai de dansa i un altre d’òpera. http://www.teatral.net/ca/index.aspx [Consulta: 23 de maig de 2011]
[Consulta: 12 de maig 2011]
5
Teatralnet
Parrillaweb.es
6
edanza.net
Parrillaweb.es
edanza.net
Aquest lloc ens proposa una sèrie d’enllaços relacionats amb diferents camps com el cine, l’educació, viatges, diccionaris o premsa. http://www.parrillaweb.es/
Revista on-line de caràcter gratuït en la qual fan un repàs per totes les facetes de la dansa, Companyies, Festivals, Salut, Entrevistes .... Porta un any emetent informació cada dos mesos sent l’última la número 7 maig-juny. Http://www.edanza.net
[Consulta: 26 de maig de 2011]
[consulta 21 de juny de 2011]
7
Casa de la Danza
8
DCO. Danzacuerpoobsesión
Casa de la Danza
DCO. Danzacuerpoobsesión
La revista és totalment gratuïta i s’edita cada tres mesos. El seu principal objectiu és fer que el món de la dansa siga més quotidià per al ciutadà. Sorgeix per la necessitat de subministrar informació de dansa Http://casadeladanza.com
Lloc electrònic de l’edició en paper de la Revista iberoamericana (Mèxic, Espanya, Argentina) de teoria coreogràfica i cultura del cos. Edició independent que cerca conjuntar i estimular, de forma multidisciplinària, el pensament al voltant de l’epistemologia de l’art coreogràfic dins de l’univers de parla hispànica. Http://.www.revistadco.blogspot.com/
[consulta 21 de juny de 2011]
[consulta 22 de juny de 2011]
WEBS D´INTERÉS
25
20 RESPOSTES Temps de lectura aprox: 6min
Carla Oya Va nàixer a Alzira (València), on va començar i va desenvolupar els seus estudis de dansa a l’escola Paso a dos amb la professora Fina Granell. Es va graduar amb menció d’honor, en dansa clàssica, al Conservatori de València. Després d’uns anys, va continuar ampliant els seus estudis al Centre Europeu de Dansa a València. Al poc de temps es va presentar a la John Cranko-Schule de Stuttgart (Alemanya), on va ser seleccionada, entre centenars d’aspirants, després de passar unes proves d’accés molt dures. Ací va començar la seua carrera professional en la companyia de dansa del teatre de Stuttgart, on va ballar com a primera solista a les ordres de la coreògrafa Marcia Haydee. A partir d’ací ha format part d’altres companyies de dansa com la del ballet del teatre de Saarbrücken (Alemanya), i ha realitzat infinitat d’espectacles de qualsevol tipus i estil de dansa. Ha participat en programes de televisió tan coneguts com Un paso adelante, Fama, a bailar o Operación Triunfo i en produccions musicals com Hair, Paradise of Pain, etc. També ha realitzat coreografies per a diferents companyies i en l’actualitat continua exercint com a ballarina i coreògrafa en l’espectacle Stars in Concert a Berlín (Alemanya).
1 Per què dansa? Mai m’ho he plantejat... Simplement balle... 2 Quina paraula et defineix? Positiva. 3 La teua virtut. Intentar sempre veure les coses bones de la gent. 4 El teu defecte. Ser un poc innocent. 5 Una obra d’art. El Guernica. 6 Un autor. Alexandre Dumas. 7 Un espai. L’escenari. 8 Un record. Quan vaig ballar al Teatre Principal de València. 9 Una persona especial. La meua gran professora Fina. 10 El que més valores d’una persona. Que no es done per vençuda. 11 I el que més detestes. La gent mentidera. 12 Què canviaries d’aquest món? Hi ha tant per canviar... 13 I què deixaries? Deixaria l’art d’aquest món, que n’hi ha molt!! 26
20 RESPOSTES
14 Un llibre. La dama de les camèlies. 15 Un espectacle. Qualsevol del Circ del Sol. 16 Una data especial. El dia que em van admetre a l’escola de Stuttgart. 17 Què no deixaries per la dansa? La meua família. 18 Què no perdonaries mai? Que em trairen. 19 Un consell per a l’alumnat. Creure en un mateix i lluitar pels seus objectius. La dansa és dura, però la recompensa és grata. 20 Com t’agradaria que et recordaren? Amb un somriure.
BREU MEMÒRIA DEL CENTRE MUNICIPAL D’ESTUDIS Temps de lectura aprox: ??min
Amb el meu record i gratitud, als regidors de Cultura, directors del centre i personal administratiu i docent. Xavier Cantos m’ha convidat a recordar els grans trets de l’evolució del nostre centre d’estudis i, gustosament, accepte la invitació, perquè poques coses van més lligades a la meua vida, durant els darrers trenta i pocs anys, que el Centre Municipal d’Estudis Rafel Martí de Viciana, del qual he sigut, durant eixe ja dilatat període, docent, alumne i responsable polític.
L’adveniment de la democràcia a Espanya va dur l’auto-
regidora, perquè, ara que conec una miqueta l’adminis-
nomia municipal i un gran protagonisme de les admi-
tració municipal, no puc explicar-me com ens pagaven
nistracions locals en la vida pública. Ja, des d’aquelles
aquell taló a fi de mes, sense contracte de cap tipus. La
primeres eleccions d’abril de 1979, els ajuntaments van
precarietat del suport administratiu era tal, que Pasqual,
desenvolupar una rellevant activitat de millora i am-
sempre exigent, va dimitir, perquè no veia gens clara la
pliació dels serveis als seus ciutadans, donant especial
continuïtat. Però vam anar seguint i, en aquells anys de
protagonisme al camp educatiu i cultural. En eixa línia
l’ajuntament d’UCD, vam augmentar el nombre de pro-
d’actuació es va situar la primera regidora d’Educació i
fessors, i vam incorporar dansa i pintura, fins i tot, es va
Cultura després del franquisme, Juana Tejedo, que em
treballar en la constitució d’una fundació per a la gestió
va sorprendre acudint una vesprada d’estiu a ma casa
del centre, encara que l’aprovació dels seus estatuts no
per demanar-me ajuda per a crear una escola munici-
recorde si es va produir en els darrers mesos del primer
pal de música que volia –les urgències dels polítics són
ajuntament democràtic o ja en els primers de l’ajunta-
comunes a totes les èpoques– que es posara en marxa
ment sorgit en les eleccions de 1983, que va tindre de
ja aquell mateix any, a l’octubre: és a dir, un parell de
regidor de Cultura, àrea a la qual ha estat sempre adscrit
mesos per a gestar-ho i, l’agost, pel mig.
el centre, a Carlos Gascó; crec que va ser en aquella època quan vam aconseguir un conservatori quasi oficial,
Allà vam estar, en un principi, Pasqual Rubert i jo, amb
on venien a examinar tribunals del conservatori de Va-
Agustín Lucas, company del conservatori, a qui vam
lència, primer, i, després, del nou creat a Castelló, pas-
convidar a afegir-s’hi per poder disposar d’un profes-
sant més tard a ser totalment oficial el grau elemental
sor d’instruments de vent, absolutament necessari pel
de música del pla d’estudis de 1966.
nombrós grup d’alumnes que podia satisfer i la qual cosa va suposar que Agustín accedira també a la direc-
Les classes que havien començat a l’antic convent de
ció de la nostra banda. Agustín es va ocupar de tot el
la Mercé van haver de traslladar-se a l’antic hospital de
vent –metall i fusta!–, Pasqual del piano i solfeig i jo de
Sant Blai, també en condicions molt precàries, quan es
guitarra, solfeig i cant coral. Crec que, en aquells pri-
va escometre la rehabilitació d’aquell. Però vam anar
mers anys, el centre va aguantar per l’entusiasme de la
creixent i va vindre el trasllat a l’antic col·legi Viciana, OPINIÓ
27
BREU MEMÒRIA DEL CENTRE MUNICIPAL D’ESTUDIS quan va quedar buit pel seu trasllat al nou Roca i Alcai-
acredita l’important nombre d’invitacions rebudes per a
de. En aquells anys havien començat la seua educació
explicar el projecte en fòrums, jornades, congressos i, fins i
artística a les nostres aules una generació de xiquets i
tot, de la mà de l’Agència Espanyola de Cooperació, la pre-
xiquetes, hui professionals reconeguts, com Elizabeth
sència de Xavier Cantos durant dos mesos a Guatemala
Ribes, Santi Pla, Norma Comes, Eugènia Moliner, David
per tal d’assessorar les administracions públiques d’aquell
Guillamon, Salva Sebastià, Anna Vèrnia… en música, o
país sobre projectes d’ensenyament artístic.
Luisa Piquer en dansa, i que, sortosament, molts d’ells han sigut o són professors del centre.
Tot això ha estat possible per l’entusiasme de la direcció i docents, per la qualitat del servei que el centre presta,
L’arribada de Josep Palomero a la Regidoria de Cultura
pel grau de satisfacció entre els usuaris i per unes ta-
suposà un impuls definitiu al centre. Es va constituir l’ac-
xes que permeten, amb un esforç econòmic a l’abast de
tual organisme autònom, que li va donar forma i suport
quasi tothom, gaudir de les seues activitats i, també cal
jurídic, es va regularitzar la situació laboral dels profes-
dir-ho, perquè l’organisme autònom CMERMV ha gau-
sors, es van ampliar els ensenyaments, també a idiomes,
dit sempre d’un ampli consens polític, essent el millor
es va crear una ordenació acadèmica i, per fi, es va dis-
exemple de com la cooperació i la lleialtat permeten ob-
posar d’unes bones instal·lacions quan es va inaugurar,
tindre els millors resultats. Per això, en els actuals temps
en 1991, l’actual Centre Municipal de Cultura. La llàsti-
de dificultats econòmiques i necessaris retalls, volem
ma va ser que l’entrada en vigor de la LOGSE ens va fer
que l’activitat del centre no es ressenta i puga seguir la
perdre el conservatori elemental oficial que, fins dates
línia ascendent que fins ara ha dut; però caldrà reconsi-
recents, no hem recuperat. També, com a conseqüència
derar algunes coses per tal de garantir-ne la viabilitat,
del nou estatus, el centre va passar a tindre una direcció
d’acord amb les possibilitats pressupostàries del nostre
independent que, en un primer període, va exercir Tere-
Ajuntament.
sa Godos i, després, Vicent Llopis. Però també en aquella època vaig haver de deixar el meu lloc docent.
Hui són alumnes del centre els nadons i la gent més gran, els pares i mares i els seus fills, tots els sectors de
Torne ja a vincular-me al centre en 1995, en ser nomenat
la nostra societat hi han trobat respostes a les seues in-
regidor de Cultura, cosa que implicava i implica la pre-
quietuds artístiques. Va començar com el somni d’una
sidència de l’organisme autònom. El fet de disposar de
regidora que no comptava amb suport administratiu i
noves instal·lacions, i haver abandonat els vells edificis
amb l’entusiasme dels primers mestres i alumnes i de
on sempre s’havien impartit les classes, va fer que anara
les inoblidables M. Amèlia i Marilar, que s’ocupaven de
augmentant la demanda i es va anar buscant la màxima
la part administrativa. Hui és un centre amb quasi qua-
especialització de professors i programes, cosa que va
ranta professionals amb la situació laboral garantida i
acabar duent que el nou centre se’ns quedara menut.
amb més de mil alumnes. Crec sincerament que és la historia d’un èxit borrianenc. Però són temps de grans
A partir de l’arribada a la direcció de F. Xavier Cantos, en
mutacions i haurem de seguir adaptant-nos per donar
1999, el creixement del centre ha estat espectacular i, molt
resposta a noves inquietuds i per explorar noves fórmu-
especialment, des que, en 2007, s’inauguraren les noves
les que acosten les manifestacions artístiques a la gent
instal·lacions. Ara tornem a tindre conservatori elemental
del nostre poble. Així estic ben segur que ens espera un
oficial -el Conservatori Abel Mus-, l’Escola de Música Pas-
futur reeixit.
qual Rubert, Escola de Dansa i Taller d’Arts Plàstiques, amb una oferta d’estudis reglats i no reglats que ha convertit
José Ramón Calpe Saera
el centre en un exemple per a molts municipis, com ho
Alcalde
28
OPINIÓ
ARTRES: FUTUR I EXPECTATIVES Després de 17 números de la revista cultural Artres, editada i produïda pel Centre d’Estudis Rafel Martí de Viciana, les actuals condicions econòmiques no ens permeten continuar amb la seua elaboració. Ha sigut molt de temps i esforç dedicat per molta gent a l’elaboració d’un producte cultural de primera magnitud a la ciutat de Borriana, amb repercussió, fins i tot, fora d’ella.
Articles i entrevistes de primera categoria han sigut la
La cura en un disseny avantguardista ha sigut una cons-
constant d’una revista especialitzada en les distintes
tant reconeguda per professionals de les arts gràfiques.
àrees que al Centre s’imparteixen. Des de la Regidoria de
Servisca este parèntesi perquè recapacitem en tot el
Cultura de l’Ajuntament de Borriana, creiem que s’han
que ens ha aportat a Borriana com a societat cultural
establert uns fonaments ben assentats per tal d’enlles-
l’edició d’esta publicació, la capacitat de la direcció d’un
tir, quan les circumstàncies ho permeten, un nou cicle
cada vegada més gran Centre Municipal d’Estudis Rafel
d’edicions de la revista Artres. És una preferència i, com
Martí de Viciana per a dur-la a bon fi, i la implicació de
a tal, ho defendrem. Per les seues pàgines, han passat,
tot el grup que formem esta gran família, que ho és, la
des de la total objectivitat, els exdirectors i exdirectores
comunitat educativa, administrativa i treballadors, siga
del Centre Municipal d’Estudis Rafel Martí de Viciana,
quina siga la seua funció dins el Centre, i el gran treball
pintors, músics, ballarins i, fins i tot, cronistes del que ha
d’empreses i professionals externs (tots ells de Borria-
sigut Borriana en altres èpoques.
na).
Una menció especial mereix la cobertura que s’ha ofe-
Tot això ens demostra que l’esforç té el seu premi i que,
rit a les activitats realitzades tant al mateix centre com
en este cas, el premi es comparteix en tota una societat
les que ha ofrenat a tota la ciutadania de Borriana a les
com la borrianenca. Gràcies pel treball ben fet, directors
gales de dansa, música o tallers d’art. La sociabilitza-
de la revista, consells de redacció, col·laboradors i col·
ció que ha treballat el Centre ha quedat palesa al gran
laboradores, dissenyadors, editors, maquetistes, correc-
nombre d’actuacions realitzades i que, didàcticament,
tors, administradors i impressors, a tots, us cite per al
enfronten els artistes amb el públic cada vegada més
proper número.
nombrós a totes i cadascuna de les actuacions. La tradició de les nostres manifestacions culturals, juntament
Enrique Safont Melchor
amb les noves tendències artístiques, també han tingut
Regidor de Cultura i Personal
cabuda en les 17 edicions de la revista Artres. OPINIÓ
29
NOTÍCIES L’alumnat de Múscia del Centre Municipal d’Estudis Rafel Martí de Viciana acomiada el curs amb un Concert extraordinari.
especialistes de cada instrument, grups de cambra o assajos amb pianista acompanyant. A més a més, l’alumnat ha pogut gaudir d’activitats tan diverses com tallers d’informàtica musical, relaxació i respiració, expressió musical i rítmica, entre d’altres. La setmana musical va tenir el seu propi acte de cloenda a l’Auditori Juan Varea el passat divendres dia 15 de juliol, amb un public que va omplir l’espai de gom a gom i on es va poder gaudir de les diferents interpretacions musicals, amb una especial menció al músic i compositor Juanjo Carratalà que, amb temes tan diversos com La comparsita o Bésame mucho, ens va il·lustrar sobre la creació d’una jove orquestra de música moderna a l’estil de la Big Band, una iniciativa capdavantera que es pretén impulsar des de l’Escola Municipal de Música Pasqual Rubert per al pro-
El passat dimarts dia 14 de juny, el Conservatori d’En-
per curs.
senyances Elementals Abel Mus i l’Escola Municipal de Música Pasqual Rubert, ambdós del Centre Municipal d’Estudis Rafel Martí de Viciana, va oferir a les 19.30
IV Escola Artística d’Estiu
hores en el Racó de l’abadia el concert de fi de curs. En aquest concert ha participat alumnat de totes les edats i especialitats musicals impartides al centre, mostrant a tot aquell que va desitjar acostar-se, el treball realitzat durant el curs i desitjar a tots bon estiu.
IV Setmana Musical d’Estiu Durant el passat mes de juliol el Centre Municipal d’Estudis “Rafel Martí de Viciana” va dur a terme per quart any consecutiu la “Escola Artística d’Estiu”. Seguint amb l’èxit de l’edició anterior, totes les activitats artístiques, van tenir un mateix nexe d’unió, un eix temàtic comú: “Els quatre elements”. Així el foc, la terra, l’aire o l’aigua han estat setmanalment el fil conductor de tots els jocs, tallers i excursions realitzades. Els alumnes sense necessitat de cap coneixement previ artístic i a través del Dins de la programació d’activitats estiuenques ence-
joc han adquirit una sensibilització i / o coneixements
tades pel CME Rafel Martí de Viciana, s’ha dedicat un
en les tres disciplines més una educació en valors on
espai a banda per a la 4ª edició de la Setmana Musical
la cooperació, convivència, i el desenvolupament per-
celebrada durant els passats dies 11 al 15 de juliol. Hi
sonal de cada alumne han estat la base de la proposta
han assistit al voltant de trenta-quatre alumnes de la
pedagògica realitzada per l’ampli equip de professorat
comarca als quals s’ha ofert sessions individuals amb
especialista del centre.
30
NOTÍCIES
INFORMACIÓ Les arts al Curs 2011/2012 SETEMBRE Benvinguts a l’Art (30 de setembre)
Assistència al concert de la Big Band UJI al Paranimf Universitari (21 de desembre)
OCTUBRE Som de colors (7 d’octubre)
Tan grans com la dansa
Taller de reciclatge (2 de març)
Arts en Nadal ( 20, 21 i 22 de desembre)
IV Mostreta de Folklore Valencià (3 de març)
Visita a la Mostra del Betlem del Centre Municipal de Cultura (12, 13 i 16 de desembre)
Les lletres i l’art (del 5 al 9)
GENER Portes Obertes a l’Art
Participació de l’EMD en l’agenda cultural de Burriana ( 9 de març)
Invita a un amic, donar a conèixer la dansa a la ciutadania ( del 17 al 22) Hallowen/carrer fantasia (del 24 d’octubre al 4 de novembre) Taller forma i color (oct-nov-des) NOVEMBRE Info-dansa, grups de treball guiats pel professorat en l’aula d’informàtica (del 14 al 19) Forum-dansa, aprofundir en la cultura de la dansa (del 14 al 19) IntercanviArt, tallers de coordinació amb altres disciplines artístiques (del 14 al 19) Taller IV Betlem al TAP (del 21 de novembre al 2 de desembre) Classe magistral en l’estudi de l’artista... (24 de novembre) DESEMBRE Audicions d’alumnes de l’Escola i Conservatori de Música Punt de trobada d’alumnat d’Ensenaynces Elementals de Dansa Jornada de Portes Obertes de l’EMD (del 12 al 17) Participació de l’EMD en l’agenda cultural de Burriana (16 de desembre)
Xerrada: la gama cromàtica (11 i 12 de gener) Taller Nerikomi (20 de gener) Xerrada: L’esplendor de l’Edat Mitjana (23 i 24 de gener) Tallers Especifics de l’EMD (del 23 al 28) FEBRER Cicle Recitals a l’auditori Alumnes Conservatori Professional de Música Mossén Francesc Peñarroja de La Vall d’Uixó (1 de febrer) Taller Pulso@Paso, col· laboració amb el Conservatori Professional Mestre Tàrrega de Castelló Taller sobre tractament d’imatges (10 de febrer) L’art i les tecnologies (del 15 al 17) Xerrada: Barroc i Renaixement MARÇ Cicle Recitals a l’auditori Alumnes Conservatori Professional de Música Mestre Tàrrega de Castelló i Centre
d’Estudis Musicals d’Onda (1 de març)
Taller sobre modelatge de Falles (9 de març)
Finestres Obertes, mostra de l’alumnat de Jardí Artístic 7 anys (15, 20 i 22 de març) II Jornada d’Educació Musical per Adults (27 de març) V Trobada de Dansa Oriental (30, 31 de març i 1 d’abril) Punt d’Art de l’EMM (30 de març) ABRIL XXIII Setmana Cultural (del 2 al 4 d’abril) Xerrada: Segle d’or de la pintura Espanyola (23 i 24 d’abril)
Cicle Recitals a l’auditori Alumnes Conservatori Professional de Música Mestre Tàrrega de Castelló (8 de maig) Monogràfics de dansa, desenvolupar diferents conceptes dins de l’especialitat corresponent (del 7 al 12) Art al carrer ( del 7 a l’11 de maig) Pianada (18 de maig) Exposició Art adults, ceràmica i gravat (del 17 al 27) Exposició Tècniques de Color, dibuix i pintura i ceràmica infantil-juvenil (31 de maig al 10 de juny) Intercanvi amb la banda juvenil de Les Alqueries JUNY Portes Obertes a l’Art (de l’1 al 15) Intercanvi d’alumnes de trompeta amb el Conservatori Professional de Música Mossen Francesc Peñarroja de Vall d’Uixó i Escola de Música de l’Alcora
Gal·la Dia Internacional de la Dansa (27 d’abril)
Participació de l’EMD en l’agenda cultural de Burriana (8 de juny)
Punt d’Art EMD ( 27 d’abril)
Festival Fi de Curs (juny)
IV Cordiada: Intercanvi amb el Conservatori Professional de Bunyol
Acte final de promoció d’Ensenyances Elementals (21 de juny)
MAIG Taller de Papiroflèxia (4 de maig)
Jardí a Escena (20 i 21 de juny)
V Escola Artística d’Estiu al mes de juliol i V Setmana Musical del 9 al 13 de juliol. Normes per a publicar a la revista ARTRES 1 .- El treball serà original i inèdit i versarà sobre temes d’història, educació i pedagogia en el camp de les arts (música, dansa i arts plàstiques). Abans de la seva publicació, serà valorat per tres membres del Consell de Redacció, que podran fer suggeriments per a la revisió i millora, si escau, amb vista a l’elaboració d’una nova versió. Els articles es podran enviar en castellà o valencià però la seva publicació serà en valencià.
2.-El treball s’ha d’ajustar al següent format: 2.1.-Títol de l’article en majúscules i negreta, amb lletra Arial, cos 12 punts, interlineat 1’5. Extensió entre tres i quatre pàgines.
2.2.- L’Estructura dels articles presentats han de contenir almenys els següents apartats: Títol. Resum amb una extensió màxima de 100 paraules. Descriptors o paraules clau (5 paraules).
© ARTRES Centre Municipal d’Estudis Rafel Martí de Viciana Anna M. Vernia Carrasco annavernia@cmeviciana.es annavernia@hotmail.com
2.3.- Les referències bibliogràfiques han d’anar al final del document, incloent les contingudes en l’article.
Nota: tots els articles passaran pel servei de normalització lingüística.
INFORMACIÓ
31