Revista Artres by CME RMV

Revista del Centre Municipal d´Estudis Rafel Mar tí de Viciana Any 3 ·‌ No.10

Sumari

Editorial

de Geesé?

Grup Acord: didàctica de l´audició musical

exemplar gratuït

La improvisació com a sistema pedagògic

Què es va fer

Origen i evolució d´un Organisme Autònom Local, el Centre Municipal d’Estudis Rafel Martí de Viciana

versa amb Soledad Giménez tes

Abril 2009

Repertori propi

· Alumnat · Tradició i noves tecnologies

Canvis a Prop

Guía d´audició

Diccionari

2009 Any europeu de la creativitat i la innovació

Webs d´interés

Con-

20 Respos-

· Notícies · Informació d´interés SECCIÓ ACTUAL

Web: artres.cmeviciana.es Directora Anna Mercé Vèrnia i Carrasco annavernia@cmeviciana.es Consell de Redacció Enrique Safont Melchor (Regidor de Cultura i President del CME) F. Xavier Cantos i Aldaz (Director del CME) Imma Martínez i Carles(Directora de l’EMM) Maite Gaspar i Giménez (Directora de l’EMD) Amèlia Gual i Piquer (Directora del TAP) Han coŀlaborat en aquest número Pilar Begoña Aldaz López José Ramón Calpe Saera Salomé Cardet Font Ma. José Domínguez Ardit Ma. Henar Fuentetaja Sanz Norberto Mesado Oliver Emilio Molina Fernández Paloma Mora i Goterris Ma. José Orellana Pérez Anna Pilar Piquer i Garcia Enrique Safont Melchor Disseny logo Beatriz Redón i Larios Edita CME Rafel Martí de Viciana Abril 2009, no.10 Disseny i maquetació JhonnyT “Comunicació gràfica” www.jhonnyt.com Normalització lingüística Correcció: Servei de Normalització Lingüística Ajuntament de Burriana Administració José Luís Azpitarte Sánchez info@cmeviciana.org Fotocomposició i impressió Gráficas Ventura Dipòsit legal CS-154-2006 ISSN 1886-7294

Sumari

Editorial

Educació i pedagogia

José-Ramón Calpe Saera · Alcalde de Borriana

PORTAD A

SUMARI

Grup Acord: didàctica de l’audició musical

La improvisació com a sistema pedagògic

11 Història en 3D Què es va fer de Geesé?

en 3D 13 Història Origen i evolució d´un Organisme Autònom Local, el Centre Municipal d’Estudis Rafel Martí de Viciana

16 Entrevista

Conversa amb Soledad Giménez

Propi 19 Repertori Salomé Cardet Font de Cultura 21 Regidoria Canvis a prop 22 Guia d’audició Isaac Manuel Francisco Albéniz

24 Diccionari Descobreix quin personatge i professió s’amaga ordenant les lletres remarcades d’interés 25 Webs Descobreix les webs més interesants 26 20 Respostes Jesús David Valero Fernández

27 Alumnat

Pilar Begoña Aldaz López

28 Tècniques

Tradició i noves tecnologies · 2009 Any europeu de la creativitat i la innovació

30 Notícies

El TAP visita Espais de Llum, 2a Trobada de dansa oriental...

31 Informació d’interés Matriculació 2009/2010 i activitats final curs.

! 2

SUMARI

Tots els articles d’aquesta revista són inèdits, excepte quan consta el contrari, i les opinions expressades corresponen als seus signataris. ARTRES no s’identifica necessàriament amb les opinions manifestades a la Revista

EDITORIAL

revista Artres em demana, per a aquest el seu desé número, un breu escrit. Accepte gustosament la seua invitació, perquè no vull deixar passar l’ocasió d’expressar la satisfacció que per al govern municipal, i crec que per a tot Borriana, suposa l’edició d’aquesta publicació periòdica del Centre Municipal d’Estudis Rafel Martí de Viciana. El nostre Centre d’Estudis ha experimentat en els darrers anys un notable creixement, tant en la seua oferta d’activitats, com en el nombre d’usuaris o alumnes que les han demandades. En el present curs 2008/2009, aquest número encara s’ha fet major en crear-se una oferta específica per als usuaris del CEAM. Per les seues característiques i per la varietat d’alumnes, és molt difícil que, a través exclusivament de la seua participació directa en les activitats, tota la comunitat educativa del centre es relacione i intercanvie punts de vista. De fet, seria impossible reunir la totalitat dels seus membres en un espai i temps concrets. La publicació d’una revista és un extraordinari vehicle d’interconnexió entre tots els que participen en la vida del centre i una eina extraordinària per a la seua difusió externa i per a deixar constància històrica de la seua vida. Crec que l’experiència d’aquests deu números, que he seguit ben de prop per haver-los llegit amb viu interés, ens ha de fer estar molt satisfets: hem tingut notícia de la vida acadèmica del centre, anem coneixent els seus protagonistes, tant professors com alumnes, ens assabentem de les tendències estètiques actuals, coneixem personatges rellevants de la vida cultural contemporània, se’ns desperta la curiositat per totes les manifestacions artístiques, tant a la nostra ciutat com arreu del món, i veiem amb satisfacció com a Borriana sorgeixen i es desenvolupen personalitats i iniciatives que ens enriqueixen i que ens garanteixen la vitalitat necessària per encarar el futur amb un raonable optimisme en uns temps en què la desorientació intel·lectual, davant del pensament únic del que és políticament correcte, convida a la passivitat. Artres, per contra, és pur dinamisme i espere que així continue durant molts anys. He de felicitar al director del CMERMV, F. Xavier Cantos Aldaz, i la directora de la publicació, Anna M. Vèrnia Carrasco, així com tots aquells que s’han implicat en la publicació d’aquests primers deu números, pel seu treball i per l’èxit assolit. A tots ells els desitge que continuen la seua magnífica tasca, perquè els lectors continuarem esperant àvidament els nous exemplars de la revista. José Ramón Calpe Saera Alcalde de Borriana EDITORIAL

GRUP ACORD: DIDÀCTICA DE L’AUDICIÓ MUSICAL Temps de lectura aprox: 10min

L’aprenentatge d’un instrument musical suposa, per a un principiant, haver

de compaginar un doble currículum escolar i, a més, dedicar hores del temps lliure al seu estudi. Perquè aquest domini arribe a convertir-se en una comunicació artística, es necessita un receptor, que no hauria de limitar-se solament al professorat i a la família de l’estudiant. El Decret 158/2007, de 21 de setembre, del Consell, pel qual s’estableix el currículum dels ensenyaments professionals de música, estableix com un dels objectius finals: “Afermar-se en l’autocontrol, el domini de la memòria i la capacitat comunicativa mitjançant l’actuació en públic”. Del que s’ha exposat es desprén, doncs, que l’aprenentatge de l’escena ha de fer-se amb el públic present.

COMENÇAMENTS

Amb aquestes premisses decidírem

Com a professora de piano, he pro-

donar entitat a aquest espai col·

curat sempre fomentar “la capacitat

laboratiu i interdisciplinar. Així va

comunicativa mitjançant la comuni-

nàixer ACORD, un grup de professors

cació en públic”. Però, al principi del

de música de conservatori i institut

curs 1997-98, vaig decidir cercar la

interessats en la investigació didàc-

col·laboració de professors de músi-

tica de l’audició musical. L’espai físic

ca d’institut per a visualitzar, en l’entorn educatiu de l’estudiant de piano, la inversió horària del nostre alumnat comú.

Del que s’ha exposat es desprén, doncs, que l’aprenentatge de l’escena ha de fer-se amb el públic present.

dràtic de música de l’IES Francesc Ribalta de Castelló, i

balta de Castelló, ja que disposava d’una àmplia sala d’actes i d’un piano de cua. L’espai institucional el va subministrar l’assessoria de música del CEFIRE de Castelló, sota la direc-

En aquesta primera etapa, la col· laboració es va produir amb Diego Ramia Arasa, cate-

el va proporcionar l’IES Francesc Ri-

ció de José Luis Liarte.

amb Guillem Noguera, professor de guitarra del Conser-

ACTIVITATS

vatori.

La primera activitat va consistir en una sèrie d’audicions didàctiques incloses en les respectives programacions

Encara que la nostra experiència era distinta, compartí-

generals dels centres educatius (PGA), que es realitzen

em la convicció que la formació del músic és un procés

des de fa ja més d’una dècada, amb el nom “Els dime-

lent i costós, un treball constant, quotidià i no precisa-

cres… al Ribalta”. Els beneficis d’aquestes audicions

ment fàcil. L’intèrpret es construeix a partir de múltiples

eren múltiples:

vivències i d’un disciplinat estudi començat, si pot ser, des d’edats primerenques.

1A l’alumnat de conservatori li permetia obrir-se a nous escenaris i, al mateix temps, disposar d’un públic nom-

Perquè l’esforç es transforme en comunicació, el treball

brós i no habituat a la disciplina de l’audició de música

ha d’exposar-se al públic. Però aquest procés no ha de

clàssica.

realitzar-se quan la tècnica estiga clarament consolidada, sinó que ha de produir-se des dels primers contactes

2 A l’alumnat de l’institut treballar, en situació real i en

amb l’instrument. D’aquesta manera, l’aprenentatge de

el seu propi espai educatiu, l’escolta atenta, el silenci

l’escena és alhora la màxima motivació per a un estudi

necessari per a la comprensió musical i la valoració del

continuat. És a dir, no esperem a “saber” per a tocar, sinó

treball i l’esforç dels intèrprets que, gràcies a aquesta ac-

que “toquem” per a aprendre i saber.

tivitat, resultaven ser els seus propis companys.

EDUCACIÓ I PEDAGOGIA

Continua en la pàgina següent

3Al professor de l’institut, conver-

Acord. Per al present curs escolar les

tir l’audició en una classe pràctica

activitats programades han estat El

d’una part del temari que treballa

món a l’inrevés, Començar amb bon

amb l’alumnat que hi assisteix com a

peu, En bona companyia (audició

públic. Per a això, el professor actua

per als malalts i personal sanitari de

com a presentador introduint les pe-

l’Hospital General de Castelló) i Un

ces musicals amb explicacions teòri-

menú musical.

ques, que prèviament s’han treballat a l’aula.

AVALUACIÓ DE RESULTATS 4 Al professorat del conservatori, observar els recursos

La reflexió didàctica se centrava en l’anàlisi de l’actuació

de l’alumnat en un context nou d’execució musical i el

dels intèrprets des del punt de vista tècnic i interpreta-

progrés del seu autocontrol escènic. Així mateix, com-

tiu. L’interés del públic s’avaluava mitjançant enquestes

provar l’interés que les peces escoltades suscitaven, o

al final de l’actuació. Les primeres conclusions respecte

no, en un públic jove.

als intèrprets van ser les següents:

PROJECTES

Actuar en un espai distint al conservatori i disposar

Al principi es van cercar títols genèrics que permete-

d’un públic pròxim a la seua edat era un al·licient per a

ren la participació de qualsevol instrumentista: Johann

l’alumnat del Conservatori.

Sebastian Bach i el seu entorn, el classicisme, romanti-

Combinar intèrprets d’etapes formatives diverses

cisme i nacionalisme. A continuació es van treballar les

propiciava la percepció del progrés tècnic en l’execució

relacions de la música amb la resta de les arts: el cinema,

musical.

la poesia, les arts plàstiques i la televisió.

Compartir l’espai escènic simultàniament fomentava l’autocontrol i la concentració.

En altres ocasions el tema ha estat més variat, des de les circumstàncies o l’espai en el qual es produeix la música,

Per la seua banda, l’alumnat que participava com a pú-

els paràmetres del so, fins a monogràfics sobre J. Turina,

blic :

E. Grieg o W. A. Mozart, amb motiu del seu aniversari en la celebració del 2006, o compositors valencians.

* Manifestava gustos molt heterogenis, per tant, havíem de seleccionar les obres més pròximes als seus

El caràcter interdisciplinar del grup ens ha dut a col·

gustos o, si més no, explicar-les amb anècdotes o

laboracions amb altres grups de treball didàctic com

continguts amens.

Galatea, amb el qual hem realitzat Una odissea musical

* El comportament millorava a mesura que transcor-

i Ludere cum musica. Al desembre de 2007 i amb mo-

rien les audicions.

tiu de la celebració del 75é aniversari de les Normes de

* La barreja de timbres despertava la curiositat i

Castelló, vam presentar el “musiconte” Tombatossals i

mantenia l’interés de l’audició.

els herois de Castelló, una adaptació pròpia de la novel· la Tombatossals de Pascual Tirado.

NOUS COL·LABORADORS El grup ACORD va començar a sumar nous col·laboradors.

En col·laboració amb l’Escola Municipal de Dansa de

El professor de piano Agustín Manuel Martínez Fernán-

Borriana va sorgir l’activitat didàctica Pulso@Paso. El

dez es va incorporar com a membre permanent des

projecte Acordeolia es va crear en 2008 com a resultat

del primer curs que va estar destinat al conservatori. Al

de la incorporació de les professores de flauta al grup

mateix temps, es van produir col·laboracions puntuals EDUCACIÓ I PEDAGOGIA

GRUP ACORD: DIDÀCTICA DE L’AUDICIÓ MUSICAL d’altres instruments que, amb el temps, es convertirien

En el curs 2004/05 l’obra que havien de treballar els

en membres del grup, com el professor d’oboé Santiago

alumnes de 4t de grau elemental era Musique d’en-

Mollar Melchor i la professora de clarinet Norma Comes

fants, de S. Prokófiev. Per superar aquest rebuig inicial,

Vidal. En l’actualitat el grup segueix creixent amb la in-

vaig decidir elaborar una narració adaptada del conte

corporació de: Luisa Esteve Bas i M. del Carmen Fuentes

El soldadet de plom de H.C. Andersen, prenent com a

Gimeno (flautes), M. Pilar León Oliver (violí), Rocío Cinte-

nexe argumental cadascun dels títols d’aquesta suite.

ro Ramírez (violoncel), Ana Archilés Valls (guitarra), Ser-

A aquest recurs didàctic li vaig donar el nom de “mu-

gio Izquierdo Pallardo (percussió) i Luisa Busto (història

siconte”, ja que el propòsit era que el relat ajudara l’ins-

de la música).

trumentista a recrear el context musical i, d’aquesta manera, comprendre i acceptar les dificultats tècniques

Quant al professorat d’institut, cal destacar la col·

i interpretatives d’aquest repertori.

laboració de Judit Gual Pallarés (psicòloga i oboé) que va formar part d’ACORD durant diversos cursos i va es-

Així, el soldadet de plom era La marxa, la ballarina era El

tar una de les principals col·laboradores d’Una odissea

vals, el moment en el qual el soldadet recorre la ciutat

musical.

en un vaixell de paper era La promenade, etc. Aquest recurs va ser tan útil i ben acollit que, dar-

OBRINT ESPAIS

rere d’aquesta adaptació van venir altres

Els projectes del grup ACORD van

relats escrits per mi per a superar les dife-

començar a ser sol·licitats des d’al-

rents dificultats tècniques: El caminante,

tres àmbits educatius. Així van nàixer

El reporter, Aventura en el Missisipi, La

col·laboracions amb l’Ajuntament de

placeta.

Castelló a l’Ateneu, amb l’Espai d’Art de Castelló, amb l’Associació Espanyola contra el Càncer

En col·laboració amb Galatea (grup de didàctica de les

al Teatre Principal, amb l’espai Àmbit Cultural d’El Corte

llengües clàssiques) va sorgir el projecte Una odissea

Inglés a València, amb l’Associació Prósopon de Sagunt

musical, que es va desenvolupar en dues fases. En un

a la sala d’actes de Bancaixa, amb la ONG Delwende,

primer moment la música corria a càrrec de l’alumnat

amb diversos col·legis de primària com Ntra. Sra. de la

de Conservatori i la narració, de l’alumnat dels diferents

Consolació i el col·legi Benadresa de Castelló.

IES de la província.

Així mateix hem actuat al Teatre Municipal de Vila-real

Però el musiconte va créixer tant que, en la seua sego-

i de Betxí per als col·legis de primària d’aquestes locali-

na fase, la narració la realitzava l’actor professional Jor-

tats, a l’Espai Polifuncional de la Marina del Grau per als

di Ballester i la música estava a càrrec del professorat

col·legis d’aquesta població, a l’Escola Municipal de Mú-

d’ACORD i de l’alumnat dels IES participants. L’odissea

sica i Dansa del Centre Municipal d´Estudis Rafel Mar-

musical va rebre, en l’any 2006, un premi d’innovació

tí de Viciana de Borriana, i en diversos IES de Castelló i

educativa de la Fundació Càtedra Enric Soler i Godes de

província.

Castelló. Aquest premi ha estat, sens dubte, la culminació d’una fructífera dècada de reflexió i experimentació

EL MUSICONTE

del GRUP ACORD al servei de la didàctica de l’audició

Una de les dificultats amb les quals, com a professora de

musical.

piano, em vaig trobar des del principi va ser que l’alumnat acceptara de bon grau l’estudi d’obres de difícil comprensió musical. 6

EDUCACIÓ I PEDAGOGIA

Ma José Domínguez Ardit Professora del Conservatori Professional de Castelló Coordinadora Grup Acord

LA IMPROVISACIÓ COM A SISTEMA PEDAGÒGIC Temps de lectura aprox: 15min

Què és l’Institut d’Educació Musical (IEM)? L’Institut d’Educació Musical (IEM) és una associació sense ànim de lucre fundada el 26 de desembre de 1997. Aquesta associació està formada per un heterogeni i cada vegada més nodrit nombre de professors procedents de tot Espanya i centra els seus esforços a promoure i potenciar un renovador sistema per a l’aprenentatge i l’ensenyament de la música, que anomenem “La Improvisació com a Sistema Pedagògic”. La Improvisació com a sistema pedagògic és un sistema integral d’educació musical adreçat a l’ensenyament de tots els instruments i matèries des dels seus inicis fins als seus nivells més alts.

Harmònics: conéixer i desenvolupar acords, estructures, enllaços... Rítmics: conéixer i desenvolupar patrons, acompanyaments… Melòdics: conéixer i desenvolu-

Metodologia

par les frases, semifrases, motius, cèl· lules…

La metodologia IEM es basa en:

·l’anàlisi (que ens serveix per a proporcionar coneixements) i

·la improvisació (que utilitzem per a potenciar la pràctica i la interpretació a partir de l’anàlisi).

Formals: conéixer i desenvolupar els tipus formals, seccions, síntesis… Per a afrontar tots aquests objectius l’anàlisi és la gran eina. El llenguatge no

La partitura és el material que utilitzem normalment per a afrontar l’ensenyament.

1 Ens proporciona coneixements sobre les frases, els motius, l’harmonia, els patrons, la sintaxi, el desenvolupament i evolució de cada element, tant aïlladament com agrupats en unitats majors.

2 Ens ajuda a seleccionar els exercicis i propostes de treball més adequats a cadascun dels alumnes d’acord amb les circumstàncies que l’envolten.

3 Ens ajuda a decidir la interpretació d’acord amb l’estil, a frasejar, a avançar, a matisar, a col·locar lligadures, pedals, digitacions, respiracions, atacs, dinàmiques i agògiques amb el criteri que proporciona el coneixement.

és sols un conjunt de signes, de grafies. El coneixement de la grafia musical i la capacitat tecnicoinstrumental per a “pronunciar-los” no diu res sobre el coneixement del llenguatge i del seu funcionament intern, cosa que en el llenguatge parlat és una obvietat: ningú pensa que sap llatí només pel fet que sàpia llegir-lo. La interpretació, entesa com un derivat exclusiu de la tècnica, no pot constituir l’objectiu primordial de l’educació musical instrumental en els

¿Quins són els objectius del professor en escollir aquesta partitura? Tècnics: conéixer i desenvolupar tots aquells recursos (equilibri, igualtat, velocitat, digitacions, fraseig, control del moviment…) que s’orienten a la interpretació de l’obra.

conservatoris i centres musicals professio-

La improvisació com a sistema pedagògic és un sistema integral d´educació musical adreçat a l´ensenyament de tots els instruments...

nals. L’objectiu d’interpretar no és en si mateix perniciós sinó només quan deixa de comptar amb el suport d’una sòlida base forEDUCACIÓ I PEDAGOGIA

LA IMPROVISACIÓ COM A SISTEMA PEDAGÒGIC mativa de l’intèrpret en moltes altres matèries. Si unim a l’objectiu tècnic la comprensió de la partitura que proporciona l’anàlisi, tindrem un músic complet que podrà gaudir del seu instrument al nivell que puga assolir, tant si arriba a ser intèrpret genial

No s’estudia la improvisació com una matèria en si mateixa; sinó que els recursos que anomenem improvisació ens aporten varietat, o siga, multitud d’exercicis adaptables a qualsevol alumne...

com si no. La improvisació, tal com l’entenem en la metodologia IEM, és l’eina que ens ajuda: a extraure aquells exercicis aptes per al nivell i la capacitat de l’alumne, a posar-los en pràctica per mitjà dels recursos de la improvisació, i també a interioritzar les regles que regeixen un determinat sistema musical. Les divisions principals d’una unitat didàctica de metodologia IEM són:

utilitzem l’anàlisi per a: a. Comprendre la partitura en profunditat. b. Convertir l’anàlisi en font d’estudi. c. Ajudar el professor a tornar a un ensenyament creatiu sense perdre en el camí l’objectiu tecnicointerpretatiu.

La improvisació, tal com s’utilitza en la metodologia IEM, ens ajuda a: * Interioritzar les regles que regeixen el llenguatge. * Aportar recursos de treball adaptables a qualsevol alumne i nivell, que es deriven d’un tractament metodològic conscient de la forma, la melodia, l’harmonia i la textura. * Desenvolupar la capacitat auditiva. * Desenvolupar la capacitat de memoritzar * Desenvolupar la capacitat d’interpretar. * Desenvolupar la capacitat expressiva i la imaginació creadora.

* Selecció de l’obra o fragment adaptat a una matèria

Tot i això, cal ressaltar, a més a més, que la improvisació

i a un nivell educatiu concret. Cantar-la i interioritzar-

no es un fi en si mateix sinó una conseqüència del co-

la.

neixement del llenguatge. No s’estudia la improvisació

* Anàlisi dels processos melòdics, rítmics, harmònics

com una matèria en si mateixa; sinó que els recursos

i formals.

que anomenem improvisació ens aporten varietat, o

* Investigació, recerca i proposta d’exercicis derivats

siga, multitud d’exercicis adaptables a qualsevol alum-

de l’anàlisi.

ne, ens aporten eines pedagò-

* Improvisació a partir dels elements extrets de l’obra.

giques per a conduir una

* Composició d’obres semblants, variades o transfor-

classe amb garanties.

mades a partir de l’obra original. Aquesta planificació és aplicable a qualsevol especialitat i nivell. Els punts d’aquesta planificació són flexibles quant a la seua situació, duració i estructuració.

Recordem que en la metodologia IEM

EDUCACIÓ I PEDAGOGIA

Continua en la pàgina següent

Aportacions Quines són les aportacions més característiques de les nostres propostes pedagògiques? La metodologia IEM conté elements comuns a tota la tradició educativa del segle XX. Jo diria que fins i tot recull pensaments educatius de segles anteriors en els quals un sol professor, o mentor, s’encarregava de l’educació d’un sol alumne. Per tant, hi ha molts punts comuns amb propostes pedagògiques anteriors.

trompeta, la metodologia IEM permet a cada professor seguir la seua pròpia metodologia instrumental, és flexible de tal manera que permet incloure qualsevol altre text, ofereix l’oportunitat que cada professor trobe un marc per a ser ell mateix, no lleva iniciativa sinó que permet ampliar-la, és oberta i global, obri les portes i condueix els propis pensaments de cada professor perquè tinga un marc on desenvolupar-se amb més progressió i efectivitat.

Es poden resumir en aquestes:

En no tractar-se d’un llibre per a aprendre el piano o la

globalització, coherència i visió integral. Les idees

proposades són igualment aplicables a cadascun dels nivells i matèries de l’educació musical.

Què aporta la improvisació a l’objectiu de la interpretació? A banda de la comprensió del text, la improvisació aporta

· l’aplicació de la improvisació com a punt de vista in-

control del llenguatge i ens capacita per a confeccionar

tern i inherent a tots els processos educatius. La impro-

ens permet repensar, adaptant a la nostra capacitat i la

les nostres pròpies frases, la qual cosa, en cas necessari,

visació no sols és un objectiu en si mateix sinó que apor-

nostra sensibilitat el text original, promovent una ento-

ta una diferent visió a cadascuna de les ensenyances.

nació i una adaptació a la nostra pròpia forma d’expres-

la incorporació primerenca de l’harmonia. Les eines

sar-nos; per descomptat, ens permet també tenir accés a

harmòniques, igual que les rítmiques, les melòdiques i

modificacions, afegitons o supressions que no afectaren

les formals, són indispensables per al treball creatiu.

el discurs general i les intencions expressives de l’autor;

potenciació de l’anàlisi com a mitjà

de comprendre els processos musicals. Immediata utilització pràctica dels elements analitzats.

· desenvolupament de tots els aspectes creatius i de la investigació de l’alumne com a mitjà d’aprenentatge.

però sobretot, i açò és el més important, ens col·loca en

La improvisació aporta control del llenguatge i ens capacita per a confeccionar les nostres pròpies frases, la qual cosa, en cas necessari, ens permet repensar...

una situació de privilegi per a recrear, com seria l’ideal d’una interpretació, la partitura del compositor. La facultat d’improvisar col·loca l’intèrpret en la situació ideal per a prendre decisions, incloent-hi les de modificar el text o solucionar emergències de memòria o d’errors ocasionals. EDUCACIÓ I PEDAGOGIA

LA IMPROVISACIÓ COM A SISTEMA PEDAGÒGIC Resultats

Conclusió

Com ja hem comentat, aquesta mateixa metodologia

La tradicional formació instrumental, que centra els seus

pot ser aplicada a qualsevol especialitat i nivell. La millor

esforços a procurar el desenvolupament fins a la màxi-

prova de resultats, a falta d’una estadística comparativa

ma potència de les qualitats interpretatives, incidint en

amb alumnes de diferents metodologies, la trobem en

els exercicis tècnics i en la repetició i tenint com a objec-

les publicacions que han vist ja la llum. La metodologia

tiu principal, i a vegades quasi únic, la interpretació d’un

IEM disposa en aquests moments d’un gran nombre de

repertori, ha de ser equilibrada convenientment amb

publicacions que afecten cada un d’aquests apartats en

activitats d’improvisació que permeten comprendre el

major o menor mesura.

llenguatge musical en profunditat i eviten el deteriorament gradual de les facultats creadores.

La metodologia IEM requereix un professor amb una preparació harmònica, analítica i metodològica adequa-

L’ideal consistiria a mantenir un equilibri entre ambdu-

da. No és una preparació de gran analista i gran compo-

es línies de treball de manera que, sense detriment dels

sitor, sinó una formació àmplia i ben fonamentada, amb

aspectes interpretativament i purament tècnics i instru-

una disponibilitat de recursos útils per a la seua classe.

mentals, poguérem desenvolupar al mateix temps la sensibilitat i la imaginació dels alumnes i la seua com-

Per aquesta raó, l’IEM ha iniciat un pla de formació de

prensió profunda i pràctica de la partitura.

professorat obert a tots els professors de qualsevol especialitat que tracta de donar la informació bàsica que cada professor hauria de tenir per a afrontar aquesta nova visió de l’ensenyament.

Emilio Molina Fernández Professor de l´Institut d´Educació Musical (IEM)

La facultat d´improvisar col·loca l´interpret en la situació ideal per a prendre decisions...

EDUCACIÓ I PEDAGOGIA

QUÈ ES VA FER DE GEESÉ? Temps de lectura aprox: 7min

A les dotze hores del dia primer de març de l’any 1905 entrava Gonzalo Segura Martín al Jutjat de Borriana i, davant de l’advocat i jutge municipal Antonio Almela Enrique, sol·licita inscriure en el Registre Civil, com a pare, d´una xiqueta nascuda el passat 27 de febrer al carrer de Sant Bartomeu, núm. 68, per nom Genoveva Pilar. Antonio tenia 29 anys, era “empleat” i procedia de Vall-de-roures, Terol; i la seua consort, Genoveva Tejedo, de la mateixa edat, era natural i veïna de Borriana. Per línia materna, la xiqueta era néta de Joaquín Tejedo (ja difunt) i de Dolores Saura, ambdós borrianencs. Com que els registres civils, en

doncs, en 1913); per això va po-

els seus assentaments, són molt

der caure en l’oblit dels seus con-

parcs, desconeixem on va estar

ciutadans ja que no l’esmenta cap

empleat Antonio; però, com que

investigador local. Tampoc ho fa

firma aquell document com a

Vicent Marco Miranda en les se-

declarant, observem que té una

ues precioses memòries, tot i que

bona cal·ligrafia i unes elegants

sí que ho fa d’aquella gran diva

inicials, signe, si més no, d’una

que va ser Lucrècia Borja; encara

certa cultura i ofici. Per això sos-

que aquestes siguen ja paraules

pitem que poguera ser “empleat”

majors.

de l’Estat... Transcrivint, doncs, l’article troFins ací un naixement més i una xiqueta més que rondaria amb les altres xiquetes del poble per aquells carrerons de la Vila, la seua barriada. Però fa escassos dies, a l’Hemeroteca de l’Arxiu Municipal de Castelló, fullejant pausadament el setmanari polí-

Vam llegir amb atenció el que es publicava, ja que mai havíem sentit (ni llegit) res sobre Geesé, a pesar de la fama que, segons la premsa, havia aconseguit una xiqueta que tenia a penes deu anys.

tic borrianenc La Unión, de l’11 de setembre de 1915, núm. 107, ens va cridar l’atenció l’article següent: “En el Oberón NUEVA ARTISTA BURRIANENSE ‘GEESÉ’ (Genoveva Segura)” Vam llegir amb atenció el que es publicava, ja que mai havíem sentit (ni llegit) res sobre Geesé, a pesar de la fama que, segons la premsa, havia aconseguit una xiqueta que tenia tan sols deu anys. Aquest silenci l’atribuïm al fet que son pare, potser, va abandonar el poble, amb una altra destinació (València i Madrid), quan tenia la seua filla, com després observem, 8 anys (ho va fer,

bat (sense cap firma) i en espera que familiars, si en queden, puguen dir-nos alguna cosa més, així com aportar alguna fotografia de la xiqueta, llegim:

“Aún suenan en nuestros oídos los entusiásticos aplausos, las ovaciones delirantes tributadas el sábado, domingo y lunes últimos, en el “Teatro Oberón”, a la precoz artista burrianense, Geesé (Genoveva Segura Tejedo), encantadora niña de 10 años de edad. Por los muchos elogios que no hace mucho hizo de ella la prensa de Madrid, y recientemente la de Valencia, por haber actuado en el “Trianón Palace” quince días consecutivos, presumíamos que la diminuta Geesé era una artista notable; pero al presentarse en Burriana, ante sus paisanos, hemos podido apreciar con orgullo que Geesé vale mucho HISTÒRIA EN 3D

QUÈ ES VA FER DE GEESÉ? más de lo que han ponderado. Es toda una artistaza.Dotada de un talento nada común para el género que cultiva, el de varietées, además de ser una excelente bailarina, como canzonetista tiene la facultad de imitar a la perfección en todos sus propios detalles a Raquel Meller, Pastora Imperio, Adelita Lulú, La Argentinita, Carmen Flores y otras primeras estrellas. Viendo a Geesé, es ver a todas esas artistas en miniatura. Verdaderamente, es genial Geesé. Su gracia, su desenfado y su mímica, son dones impropios de su edad.

andar de triunfo en triunfo. Esta es Geesé. La monísima paisanita que todos, con gran asombro, hemos admirado estos últimos días. Geesé, según ha dicho una revista ilustrada, está llamada a ser la más grande artista del porvenir. Que la suerte la acompañe para que pueda cumplirse tan halagador vaticinio, es cuanto le deseamos a la precoz Genoveva Segura Tejedo.

Quienes no hayan visto aún a Geesé, acudan hoy y mañana a “la Artística Teatral” y verán un fenomeno de artista.

Para los burrianenses, ha sido una revelación de artista Genoveva Segura, pues, sin conocer nada de entre bastidores y escenarios, marchó con sus padres de Burriana hace poco más de dos años. Pero ha estado en Valencia y en Madrid, y por distracción visitó algunos teatros y salones de varietées, y allí empezaron sus aficiones. Apenas si ha necesitado de profesores para su enseñanza. Su envidiable intuición ha sido el mejor maestro. En Madrid se dio a conocer hará unos seis meses en algunas aristocráticas reuniones, teniendo el honor de ser admirada por Sus Majestades los Reyes, la Infanta Dª Isabel, la Marquesa de Squilache y otros títulos nobiliarios y personas de la alta sociedad. Entonces, aún era Genoveva Segura a secas.

Además de Geesé, actuó dichos días en el Oberón, La Chavalita, cantadora de aires regionales y flamencos, y el notable profesor de guitarra Lucas el Valenciano, obteniendo ambos muchos aplausos del selecto y numerosísimo público que asistió a todas las sesiones.

En vista del estupendo éxito que por su arte exquisito ha obtenido en Burriana esa monada de criatura llamada Geesé, “La Artística Teatral” la ha contratado para que actúe en el lindo Teatro de esa Sociedad, esta noche y mañana, alternando con un variado programa de cinematógrafo. Quienes no hayan visto aún a Geesé, acudan hoy y mañana a “La Artística Teatral” y verán un fenómeno de artista.”

Què es va fer de Geesé? Potser amb la pubertat va perdre veu i gràcia? Per què no la registren les enciclopèdies que hem consultat, i tampoc ho fa internet? Continua tenint familiars entre nosaltres? Qui pot apor-

Poco después, optó por ser una profesional del cuplé y del baile. Y con el nombre de Geesé, lanzose por el mundo del arte, teniendo la fortuna de 12

HISTÒRIA EN 3D

tar-nos algun detall més? Norberto Mesado Oliver

ORIGEN I EVOLUCIÓ D´UN ORGANISME AUTÒNOM LOCAL, EL CENTRE MUNICIPAL D’ESTUDIS RAFEL MARTÍ DE VICIANA Temps de lectura aprox: 12min

La funció dels poders públics, segons l’article 44.1 de la Constitució Espanyola de 1978, és promoure (estimular, afavorir, impulsar) i tutelar (defendre i protegir) l’accés a la cultura, sent aquest un dret dels anomenats de prestació, que l’Estat no pot ignorar ni deixar abandonat a la sort del joc espontani de l’intercanvi social i del mercat, perquè molts individus veurien limitat en eixe cas l’accés als béns de la cultura i aquesta contribueix a la cohesió social i constitueix un índex del benestar de la població. Es per això que l’Ajuntament de Borriana

El 24 de febrer de 1984 es va celebrar la

ha apostat pel foment de les activitats

sessió constitutiva del consell d’admi-

culturals des de la primera corporació de-

nistració, sent el President en qualitat de

mocràtica, estant al capdavant de la regi-

regidor delegat de Cultura, Carlos Gascó

doría de Cultura, Juana Tejedo García. En

Corbalan, i on el director-gerent designat

aquell any es va crear una escola de músi-

per l’ajuntament, i d´acord amb l´article 24

ca, junt a l’escola d’art que ja funcionava

dels estatuts, va proposar les persones que

durant els anys setanta. Al mateix temps

haurien d’ocupar les vacants de secretari,

es va posar en marxa la de dansa. Totes elles van ser l’origen de l’actual Centre. El creixement en alumnes, professors i activitats al llarg dels anys, va fer necessària la creació d’una entitat per tal de facilitar l’agilitat i l’autonomia de la seua gestió. Aquesta es va poder materialitzar

Es tractava d’una institució del departament de cultura que gestionava directament i com a fundació pública la prestació de servicis culturals específics...

quan el ple de l’ajuntament va aprovar

Juan Molés Guinot, i tresorer, José Luis Traver Monfort, i es plantejaren entre altres el funcionament de les Escoles d’Art, Música i Dansa que acollia la Fundació. En aquest primer consell es tractaren aspectes d’interés relatius als estatuts, el règim del professorat, la seua desigual situació administrativa, l’homologació dels estudis,

per majoria el 2 de novembre de 1983 els estatuts de la

sobre l’ubicació en l’antic Hospital de Caritat, les seues pos-

Fundació Rafel Martí de Viciana (amb un primer esborrany

sibilitats de restauració i de millorament, així com també

amb la denominació de Ciutat de Burriana). Obté aquesta

sobre la normativa que regeix la creació de conservatoris

denominació per tal d’honorar l’il·lustre escriptor, cavaller i

elementals i la necessitat d’un reglament intern, entre al-

insigne cronista borrianenc del segle XVI.

tres.

Es tractava d’una institució del departament de cultura

Per primera vegada i poc després de l’aprovació, l’11 d’oc-

que gestionava directament i com a fundació pública la

tubre de 1984, el consell d’administració, reunit en sessió

prestació de servicis culturals específics, ajustant-se en la

ordinària, es plantejà la reforma dels estatuts de la Funda-

constitució i desenvolupament a les normes estatuàries

ció, ja que hi havia punts conflictius que aconsellaven una

aprovades, dotant-la de personalitat jurídica pública.

modificació, i aprovà la sol·licitud per a ser un centre filial del Conservatori de Castelló.

Posteriorment, en la sessió plenaria ordinària celebrada el día 6 de desembre de 1983, a proposta del consell d’ad-

El 20 de desembre de 1985 s’aprovà dedicar el Conservato-

ministració, es procedí a la designació del director, d’acord

ri de Música a la figura de Pasqual Rubert, músic i pedagog

amb el que perceptuava l’article 8é dels estatuts de la Fun-

borrianenc que va lluitar tota la seua vida per una escola de

dació, càrrec que hauria de recaure en persones majors

música en la nostra ciutat, i així ho reflectí un article de José

d’edat amb residència a Borriana, que comptaren amb de-

Ramon Calpe Saera: “ell volia crear un centre d’estudis mu-

dicació i prestigi en el camp de la cultura, sent designat,

sicals que permetera una bona organització i ensenyar el

per complir aquests requisits, Josep Palomero Almela.

màxim possible al nostre poble. Hui existeix ja i, certament,

HISTÒRIA EN 3D

ORIGEN I EVOLUCIÓ D´UN ORGANISME AUTÒNOM LOCAL, EL CENTRE MUNICIPAL D’ESTUDIS RAFEL MARTÍ DE VICIANA podem dir que ha anat donant fruits, però encara està re-

es publicà al BOP de Castelló el seu reglament, una vegada

vestit de tota la provisionalitat pensable. Hem encetat el

produïda l’extinció de l’antiga Fundació, amb la finalitat de

quint curs sense tindre un règim d’organització aprovat;

gestionar directament a través d’un organisme autònom

eixa provisionalitat va suposar que Pasqual hi estiguera

local, en el qual s’integraven els diferents tipus d’ensenya-

sols un mes. Eixa provisionalitat era la que Pasqual no su-

ments reglats de caràcter musical, de dansa, d’idiomes, ar-

portava; ell volia tasques sòlides i fermes i amb garanties

tístics, etc. L’estatut estigué vigent fins a l’11 de novembre

de perdurabilitat”.

de 2004, data en què es publicà al BOP de Castelló el nou reglament adaptat a la realitat organitzativa del Centre. En

El 1987, el regidor delegat de Cultura, Josep Palomero, que

aquest primer període de la direcció de Teresa Godos Que-

n’havia estat el primer director de la Fundació, presentà

ral les activitats del Centre es traslladaren de l’antic Hospi-

una moció amb objecte de fer reflexi-

tal de Caritat a l’edifici del Col·legi Pú-

onar els membres del consistori sobre

blic Historiador Viciana, el qual s’havia

els nombrosos inconvenients que te-

extingit en haver-se inaugurat el nou

nien aquests servicis d’ensenyaments

Col·legi Públic Francesc Roca Alcayde.

reglats i de tipus cultural, en ser emmarcats en el context jurídic i adminis-

El 24 de març de 1988 es constituí el

tratiu que suposava la denominació

consell rector i, a proposta de la direc-

de Fundació. El ponent va considerar

tora, fou nomenat, com a secretari, Blai

adient que “hi haja una nova ordena-

Fandos Gozalbo, i com a tresorer, con-

ció estatuària d’aquest organisme que desplegue reglamentàriament tots els seus mecanismes de gestió de manera adequada a la legalitat vigent i als models d’actuació que aquesta legalitat propugna respecte

A la vista del funcionament d’aquest organisme i a fi de millorar-lo es va proposar a l’Ajuntament en Ple l’extinció de la Fundació Viciana...

tinuà José Luis Traver Monfort primer (1993) i Francisco Delgado Guillén després (1994). Per Decret 146/1989, de 6 d’octubre s’autoritzaren els estudis de música de grau elemental, adscrits al Conservatori Professional de Música

als centres d’ensenyament , tot i que en aquest cas particu-

de Castelló. El 1991, en inaugurar-se el Centre Municipal

lar -per tractar-se d’un Centre Municipal– calga introduir-hi

de Cultura La Mercé, el Centre es traslladà a aquestes de-

els elements correctors que l’adapten i el facen referent i

pendències, que ocupà fins el 17 d’abril de 2007, data en

eficaç per al municipi de Borriana”.

què es produí el trasllat a les actuals dependències del nou edifici del carrer Sant Pere Pasqual.

A la vista del funcionament d’aquest organisme, i a fi de millorar-lo, es va proposar al ple de l’ajuntament l’extinció

El 20 de juny de 1994, la junta directiva, a causa de l’es-

de la Fundació Rafel Martí de Viciana i el començament del

gotament, posà els càrrecs a disposició del consell rector.

seu període liquidatori i la creació i aprovació del regla-

El ple de l’ajuntament nomenà aleshores director Josep

ment del Centre Municipal d’Estudis Rafel Martí de Viciana,

Vicent Llopis Broch, el qual assumí el càrrec per un curs

com a organisme autònom local de tipus educacional i cul-

escolar, fins a les pròximes eleccions municipals, ja que

tural, dotat de personalitat jurídica pròpia, el qual s’havia

es tracta d’un càrrec de designació corporativa que, en

de regir d’acord amb el seu propi reglament.

aquest cas, tenia com a objectiu mantindre les linies d’acció que va marcar l’anterior direcció. En sessió ordinària del

El mateix 1987, el mes d’octubre, el regidor delegat de

13 d´octubre de 1994 es constituí el nou equip directiu i, a

Cultura, Josep Palomero, proposà al ple de l’ajuntament el

proposta de la direcció, foren nomenats, com a secretari,

nomenament de Teresa Godos Queral com a directora de

Ramon Segarra Palanques, i com a tresorer, Francisco Del-

la Fundació Rafel Martí de Viciana, i el 23 de febrer de 1988

gado Guillén.

HISTÒRIA EN 3D

Després de reflexionar sobre el futur dels estudis de mú-

satisfactoris sinó aconseguint un bon clima entre els dife-

sica en diferents sessions a causa del canvi de legislació

rents membres de la comunitat educativa i establint un

referent als estudis musicals reglats, per Resolució de 8 de

estil propi; en permanent formació, i que a més s’il·lusiona

març de 1995 de la Direcció General de Centres Docents, el

i s’implica en un projecte que any rere any madura i evolu-

Conservatori Elemental de Música Pasqual Rubert passà a

ciona per a la consecució d’uns resultats millors.

denominar-se Escola Municipal de Música Pasqual Rubert. Posteriorment a les eleccions de 1995 foren refrendats els

Creiem en un model d’escola oberta a diferents interessos

càrrecs directius de l’anterior lesgislatura, per part del ple

i altament participativa, on la comunicació entre els dife-

de l’ajuntament, a proposta del regidor de Cultura, José

rents elements que la formen siga fluïda i enriquidora. Una

Ramón Calpe Saera, fins a la renúncia de la direcció, que

escola que permeta desenvolupar les seues pròpies neces-

es produí el 28 de juny de 1999, en compliment d’allò que

sitats i on la suma de totes les activitats cree un marc comú

disposa la lletra a), apartat 2, de l’article 10 del reglament.

on poder compartir, rebre i donar. I també on la creativitat siga un dels pilars, i on les diferents aportacions personals

El 2 de setembre de 1999 el ple de l’ajuntament nomenà

esdevinguen un pont entre tots els membres.

F. Xavier Cantos Aldaz director d’aquest organisme autònom, a proposta del regidor delegat de Cultura, José Ra-

Optem per un centre d’ensenyaments artístics de qualitat,

món Calpe, i en la sessió celebrada el 7 de setembre de

fonamentant des de la infància el coneixement i estima de

1999, es constituí el nou consell rector i s’aprovaren els càr-

la música, la dansa i les arts plàstiques, sense oblidar-nos

recs de secretari, Manuel Muñoz Ríos (2003), i tresorera, Ro-

de la transmissió de valors a través d’elles, aplicant el mo-

cío Monfort Seores primer (2000) i Rosana Sanchís Sánchez

del que més s’acoste a la realitat del medi sociocultural on

després (2003).

s’actua, a fi de realitzar un treball òptim.

En l’ultima dècada el Centre, davall la nova direcció, renovada pel ple de l’ajuntament el 3 de juliol de 2003 i el 21 de juny de 2007, a proposta dels regidors delegats de

F. Xavier Cantos Aldaz

Cultura, José Ramón Calpe Saera i Enrique Safont Melchor

Director CME RMV

respectivament, ha estat ocupat en molts canvis... la qual cosa ha comportat riscos i fins i tot temors, però que per a nosaltres han acabat sent oportunitats que hem aprofitat

REFERENCIES BIBLIOGRAFÍQUES

dedicant esforç i superant dificultats per aconseguir l’èxit

CALPE SAERA, Jose Ramón. Homenatge a Pasqual. Buris-ana. 1983, núm. 166, p.29.

d’un projecte. Aquests anys han suposat la renovació d’allò

CENTRE MUNICIPAL D’ESTUDIS RAFEL MARTÍ DE VICIANA. Actes: [ 24 de febrer de 1984, 11 d’octubre de 1984, 20 de desembre de 1985, 24 de març de 1988, 11 de novembre 1991, 20 de juny del 1994, 13 d´octubre de 1994, 4 de març de 1998, 28 de juny de 1999]

que, si bé continua fidel als principis, ha anat evolucionant amb el temps i adaptant-se als reptes que ens planteja una societat en continua transformació. L’objectiu és oferir una educació artística de qualitat adaptada a les necessitats de la nostra ciutadania, i és per això que treballem en l’organització d’un centre de tots i per a tots. Per aconseguir-ho hem format un equip de treball que ha fet el seu projecte, no sols tractant d’obtindre uns resultats

CENTRE MUNICIPAL D’ESTUDIS RAFEL MARTÍ DE VICIANA. Estatuts de l’Organisme Autònom Centre Municipal d’Estudis Rafel Martí de Viciana. Butlletí Oficial de la Provincia de Castelló, 11 de novembre de 2004, núm 136, p 38-41. CENTRE MUNICIPAL D’ESTUDIS RAFEL MARTÍ DE VICIANA. Reglament del Centre Municipal d’Estudis Rafel Martí de Viciana. BOP de Castelló, 23 de febrer de 1988, núm. 23, p.3-8. PALOMERO ALMELA, Josep. Moció del regidor delegat de Cultura. Borriana: Ajuntament, 1987. Stavenhagen, R. “Derechos culturales: el punto de vista de las ciencias sociales”. En ¿A favor o en contra de los derechos culturales?: compilación de ensayos en conmemoración del cincuentenario de la Declaración Universal de los Derechos Humanos. Paris: UNESCO, 2001. p. 19-48.

HISTÒRIA EN 3D

CONVERSA AMB SOLEDAD GIMÉNEZ Entrevista realitzada per Anna Mercé Vèrnia i Carrasco, el dijous 6 de novembre de 2008 a València

Temps de lectura aprox: 12min

Pense que als Conservatoris hi ha un lleuger problema. S´han d´obrir a aires nous... Anna: Com vas co-

A: Molt conservador, no?

mençar amb la mú-

S: Sí, molt acadèmic, però acadèmic mal entés. Cal en-

sica?

tendre que allò acadèmic pot ser d’una altra manera.

Sole: Vaig començar

Era un mètode molt antic, molt pesat. I la veritat és que

perquè unes ami-

de vegades he necessitat saber música, però gràcies als

gues em proposaren

meus amics músics... Supose que la intuïció ajuda.

entrar en el cor que estava formant-se en

A: Què passà després del concurs que vau guanyar?

una congregació de

S: Bé, el concurs fou quelcom important (un subidón),

monges que havia arribat a Yecla. Aquestes dones van

però jo estava estudiant i el meu germà també, havíem

muntar una guarderia i també duien a terme altres acti-

d’acabar la carrera i amb la música sols teníem intenci-

vitats. Una monja colombiana era l’encarregada d’aquell

ons però res en clar. A mesura que va anar passant el

cor amb poques pretensions -diverses d’aquelles mon-

temps, vam decidir fer enregistraments de manera més

ges eren colombianes–, era molt jove i es va fer càrrec

seriosa. Va anar tot molt a poc a poc.

de nosaltres que érem xiquetes entre 10 i 11 anys. Ens ho passàvem genial cantant, també ens duia d’excursió

A: I Presuntos? (Presuntos Implicados)

a cantar (Cartagena...) i al mateix temps intentava dur-

S: Sí, com ja t’he dit, va anar tot molt a poc a poc. Com-

nos al seu terreny.

paginava el grup amb la carrera. Quan vam guanyar el concurs vam començar a moure’ns per ací per València,

A: Educar-vos mitjançant la música?

i Pablo Gómez i jo, que estàvem ací, vam tenir el primer

S: Sí, però en poques ocasions ho aconseguia, perquè

contacte amb Pertegaz, que fou qui ens va fer el primer

érem un poquet “gamberretes”. Però be, jo recorde

disc, el contacte més important fins aleshores. Ens va

aquells anys com una experiència molt bonica, i a més

costar bastant arrancar. I mentrestant intentàvem com-

fou la primera aproximació seriosa cap a la música i des

paginar-ho amb els nostres estudis i professions. Fins

d’aleshores no he deixat mai de cantar.

que el grup ens demanava més temps i ja vam haver de dedicar-nos-hi seriosament. A partir d’aleshores vam te-

A: No tens formació musical acadèmica?

nir sort i vam arribar a fer, crec, alguna bona cançó. Vam

S: No, la veritat és que mai em vaig prendre seriosament

tenir un moment àlgid i després va anar tot més tran-

la música, fins que em vaig adonar que anava de debò,

quil. Ens va costar mantenir-nos-hi però hi vam estar.

que fou bastants anys després. Però no he estudiat mai música, ho he intentat, però no he aconseguit que

A: Per què deixes Presuntos?

m’emocione això del solfeig.

S: Van començar a funcionar malament les coses al grup i totes aquelles diferències que teníem van començar a

A: D’asseure’t davant d’una taula i començar estric-

fer-se evidents i els camins es van separar.

tament amb el compàs... S: Si, ho vaig intentar, molt poc, però per unes coses i al-

A: Foren molts anys junts, no?

tres ho vaig haver de deixar. I a part, el mètode tampoc

S: Sí, supose que sí. Un actor, no recorde el seu nom, em

em convencia gens.

va dir que un director de teatre italià li havia comentat

ENTREVISTA

La música a l´ànima

Continua en la pàgina següent

que cap formació artística durava més de vint anys, ell

ven els grups, i sobretot era la realitat, érem un grup, i jo

així ho tenia comprovat. I referint-se a les companyies

sempre em vaig barallar per estar els tres sempre a les

de teatre, explicava que pràcticament cap dura més de

fotos, als vídeos, a les portades. Després ja els egos de

vint anys.

cadascú ho entenien com cadascú volia.

A: La convivència al final esgota aquesta bona rela-

A: Com afecta el grup el fet que tingueres família?

ció?

S: Bé, en el 93 tinc la meua filla, però continue amb el

S: Sí, crec que s’esgota, però perquè falta diàleg. És

grup, i en el 99 el xiquet i seguisc amb Presuntos.

molt important el diàleg en qualsevol tipus de relació i la franquesa, la sinceritat. No és bo guardar-se coses,

A: Pares en algun moment?

anar amb mitges tintes, manipular d’alguna manera. Em

S: No, jo he hagut de tenir els meus fills en el calenda-

sembla que això fa molt de mal en

ri de Presuntos, sí, tot girava al voltant

una relació. Pense que la franque-

del calendari de Presuntos. I vaig tenir

sa, la sinceritat, l’honestedat i el

sort perquè tot va eixir bé. L’únic que

diàleg són fonamentals.

els vaig dir quan vaig tenir família és que no volia estar al dos-cents per

També depén del grup, en el nos-

cent en el grup. En una ocasió vaig

tre cas el mànager era el germà

haver d’escollir entre anar de gira a

de Nacho, i jo em trobava sola.

Amèrica durant mesos o ser mare i, és clar, em vaig quedar amb la meua filla.

A: No tenies el teu germà tocant? S: Sí, però els homes s’entenen bé entre ells. Nosaltres tenim una altra manera de veure les coses. La

Es molt important el diàleg en qualsevol tipus de relació i la franquesa, la sinceritat. No és bo guardar-se coses...

Els vaig dir que podíem seguir actuant a un altre nivell, i amb això vaig contribuir a fer que ells tingueren també família.

música encara és un món d’homes, és una de les coses

A: Anem cap a la Sole en solitud. Segueixes la matei-

que crec que s’hauria d’intentar obrir un poc. La menta-

xa línia de Presuntos?

litat femenina brilla per la seua absència, i és una pena

S: Jo no he deixat de ser jo. En Presuntos feia la música

perquè podem i tenim moltes coses a dir.

que puc fer, tinc moltes limitacions, i les cançons que he pogut escriure. Ara seguisc sent jo amb l’evolució

A: Trobem moltes barres les que volem posar-nos en

natural que tots tenim. Tampoc pretenc ni apropar-me

aquest món?

ni allunyar-me, faig les cançons d’una manera visceral,

S: Sí, passa a tots els àmbits socials, com no ha de pas-

bastant intuïtiva, no hi ha premeditació, la cançó ix i

sar a la música? És un reflex de la societat. Tot i que és

parla del que ha de parlar en cada moment, d’allò que

un ambient professional, sempre hi ha la relació de col·

m’inquieta, em commou, que em dol, però sóc jo. Ja als

legues entre el sexe masculí.

últims discs de Presuntos funcionàvem així, cadascú aportava les seues cançons, el que ha canviat és que ara

A: Però tu ets la xica, la cantant i la imatge del grup,

sóc jo la que decidisc, sobretot, i abans tots opinàvem.

potser per això estigueres un poquet distanciada? S: Sí. Però jo sempre he fet un esforç molt gran perquè,

A: Educació

almenys jo ho entenia així, havíem de donar una imatge

S: Per a la ciutadania...ens fa molta falta en aquesta Co-

de grup; a més, era un moment a Espanya on triomfa-

munitat. ENTREVISTA

CONVERSA AMB SOLEDAD GIMÉNEZ A: Creus que l’educa-

tenc què fan ací. Però, sempre que manegen música, em

ció musical pot, com

sembla que no són del tot dolents. Em sembla pitjor que

abans en el cor, edu-

una càmera estiga 24 hores davant de gent que no fa res.

car la joventut?

Lamente que aquests programes que apropen la música

S: Crec que li dóna una

es queden en simples programes i el que no m’agrada és

disciplina, que potser

la manipulació, d’aquests somnis que de vegades que-

en altres àrees no és tan

den frustrats, perquè sols és un programa de televisió.

contundent. Crec que, a més, l’apropa a un món

A: Els programes musicals “cultes” no els passen en

on destacaria sobretot

una franja horària important, això pot influir.

l’emoció, però pense

S: Sí, però està en funció del que demana la gent.

que hauria de ser més actual; de fet, hi ha escoles que tenen mètodes més mo-

A: Aleshores els mitjans de comunicació també te-

derns, pràctics i dinàmics.

nen part de culpa de no promoure la cultura. S: Sí, sobretot els estatals, perquè els privats, bé, cadascú

A: Noves pedagogies.

a sa casa fa el que vol, però els mitjans públics haurien

S: Sí, que apropen els joves a la música des d’un altre

de fomentar la cultura d’aquest país. Som nosaltres qui

punt de vista no tan pesat, inamovible.

paguem els mitjans públics, també els professors. Hauríem de demanar-los responsabilitats. Qui tinga un càr-

A: Com passa als conservatoris?

rec públic, siga educatiu, polític, no hauria d’oblidar mai

S: Jo pense que als conservatoris hi ha un lleuger pro-

d’on ix el seu sou, i té una responsabilitat, social, cultural

blema. S’han d’obrir a aires nous.

en aquest cas amb la gent i ho ha de fer el millor que puga respectant l’ampli ventall de cultures que hi ha

A: Reeducar la professora?

en aquest país, respectant el xiquet que s’està educant,

S: Sí, i que es deixe reeducar. Fan falta ments obertes.

però de vegades se’ns oblida on estem.

És molt còmode quedar-nos amb el que hem aprés i repetir-ho metòdicament, dia a dia sense posar massa

A: Per finalitzar aquesta conversa, què t’agradaria

passió. Pense que la música no pot deixar mai de ser

transmetre al nostre alumnat?

emoció, i això el professor ha d’intentar que aplegue a

S: Per l’alumnat, es podria dir tant i seria poc. Que esti-

la gent, als estudiants, imprimir-los aquesta passió i es-

men la música, que l’estimen amb passió, que si els ha

tima per aquest univers distint a tots, com és la música,

picat aquest cuquet, ja no els deixarà. I que cerquen,

que sembla quelcom banal, però que és el llenguatge

que hi ha gent que ho està fent molt bé en aquest país

de l’ànima. Cal fer que els estudiants arriben fins ací

i fora, que no es queden només amb el que sona a la

perquè ells descobrisquen dins d’aquest univers el seu

ràdio que de vegades és bo però altres vegades no ho

propi món, ni oblidant sentit i sensibilitat. Un professor,

és tant. Que investiguen, que es preocupen, que tenen

més que inculcar-los coneixements de manera repetida,

molt per descobrir i els pot fer molt feliços. I si han vin-

ha d’educar en les emocions, en la sensibilitat.

gut a la música, que es queden, que els necessitem.

A: Què opines del concursos que hi ha ara tan de

A: Moltes gràcies per la teua atenció i les teues pa-

moda?

raules.

S: Opine que són programes de televisió. N’hi ha alguns

S: Gràcies a vosaltres per aquestes iniciatives educatives

que em semblen més respectables, i altres que no en-

com ARTRES.

ENTREVISTA

REPERTORI PROPI

Continua en la pàgina següent

Salomé Cardet Font El meu nom és Salomé Cardet i vaig nàixer a Borriana. Sóc autodidacta. Sempre m’ha agradat pintar. Els meus primers records

Des de l’any passat sóc alumna del Centre, en el curs de

de menuda són amb un llapis i dibuixant. Però no he

Tècniques de Color, amb una gran professora com és

tingut l’oportunitat d’estudiar res relacionat amb l’art.

Amèlia Gual. Amb ella també he aprés molt i estic molt agraïda de tot el que m’ha ensenyat.

Tal vegada no estava conscienciada del fet que podia fer quelcom en aquest món tan bonic. I vaig continuar la meua vida per camins molt diferents, però sempre seguia en contacte amb el dibuix; tan prompte com tenia un moment obria el meu bloc de dibuix i em posava a fer

Encara que a mi el que més m’agrada

Sempre m’ha agradat l’estil impressionista, i sóc gran admiradora del mestre Sorolla.

làmines que em comprava, d’aquelles

és l’impressionisme, ha arribat un moment en què vull experimentar amb coses noves. Quelcom de més modern. I d’aquest estil és l’obra que ací s’exposa. Jo la inclouria dins de l’estil expressionista.

que fèiem al col·legi. El quadre s’anomena Desesperació, i Va ser de més major, quan vaig voler

està pintat a l’oli. No me n’he volgut

experimentar a l’oli, i me’n vaig anar

eixir massa, de l’estil impressionista,

al taller d’un artista faller perquè em

i he seguit l’instint de la llum. De la

donara uns olis per a provar. Em va

mar. Però molt diferent als quadres

agradar tant, posar color als dibuixos,

costumistes que he fet fins ara. Amè-

que el següent que vaig fer va ser

lia insisteix que seguisca aquesta línia

comprar-me tota la gamma de color

en la meua obra. El que fins ara no

i començar a pintar llenç darrere llenç.

m’atrevia a fer, a plasmar les meues idees fora del que és normal, a partir

Sempre m’ha agradat l’estil impressio-

d’ara ho faré, i serà gràcies a la meua

nista, i sóc gran admiradora del mes-

mestra.

tre Sorolla. Jo vaig aprendre a pintar amb les obres d’un continuador de Sorolla, del seu estil, i que és reconegut en el món dels grans pintors

Des de l’any passat sóc alumna del Centre, en el curs de Tècniques de Color...

Tornant al quadre que ens ocupa. És una idea de tantes i tantes que passen per la ment de la gent, i que jo vaig

de l’actualitat: Gonzàlez Alacreu. Jo no sabia res de la

plasmar en un llenç. És un moment de desesperació, de

pintura, i amb ell he aprés el poquet que sé. He pintat

voler tocar quelcom i no poder, del fracàs de tenir quel-

molts quadres d’ell i estic orgullosa d’haver-ho fet, per

com i perdre-ho... És quelcom així, voldria explicar-ho

tal com gràcies a això he venut obres i me n’han encar-

millor, però és això el que vull dir en aquest quadre. Les

regat moltes més.

ones de la mar simbolitzen les mans, els núvols són la meta a aconseguir, i els raigs són les complicacions que

També solc fer retrats d’encàrrec i, segons diuen els interes-

comporta tota acció. Perquè res es fàcil. Tot el que es vol

sats, el resultat és bo. Diuen que l’expressió dels ulls la trac

comporta un esforç i un sacrifici per aconseguir-ho. I pot

molt bé i és per això que estan contents amb el treball.

arribar la desesperació.

REPERTORI PROPI

REPERTORI PROPI Desesperaci贸 per Salom茅 Cardet Font

REPERTORI PROPI

CANVIS A PROP Temps de lectura aprox: 5min

La publicació del número 10 de la revista Artres, coincideix amb un període

de canvis a prop. Esta és la premissa per la qual s’ha encetat l’obertura del nou Conservatori de Música Abel Mus. Tots els tràmits amb la Conselleria d’Educació de la Generalitat han de donar el seu fruit properament, per tal d’encetar el nou curs lectiu amb l’oficialitat en la seua titulació.

Més de mil alumnes matriculats en aquest curs 2008/2009 ens indiquen sense cap dubte que el gran treball desenvolupat pels professionals del Centre

El foment de la formació, buscant sempre el plaer que ens aporta la pràctica artística i, com no, oferint una alta participació i, a més i a partir d’ara, també l’obtenció d’un anhelat títol, fan, del nostre centre, un dels més adaptats als temps que corren. Més de mil alumnes matriculats en aquest curs 2008/2009 ens indiquen sense cap dubte que el gran treball desenvolupat pels professionals del Centre, la seua constant formació i l’esforç pressupostari del nostre Ajuntament donen un fruit farcit de futur i de sociabilització del nostre alumnat. La comunicació i coordinació entre les tres escoles que formen actualment el centre també és un valor afegit que dóna resultats pràctics immediats, aconseguint una fidelització dels seus usuaris que per a si voldrien moltes escoles d’art del nostre voltant. Si a tot el que he dit abans afegim unes instal·lacions de primera categoria, assumides íntegrament pels contribuents de la nostra ciutat, i, a més, enveja de tot el gran nombre de pobles que han vingut a veure’l i que

volen copiar el sistema tant de distribució d’espais com de gestió, tenim com a resultat una de les millors inversions de futur a Borriana des de fa molts anys. Un centre de Borriana i per a Borriana, això és el que s’ha aconseguit fins ara, si bé, cada vegada més, són, fins i tot, usuaris de pobles veïns els que accedeixen al Centre d’Estudis Rafel Martí de Viciana, per la qual cosa la nostra ciutat no podria mai tenir millor targeta de presentació. Javier, Maite, Amèlia i Inma, moltes gràcies pel vostre treball, que compta amb el suport i l’esforç de tot el professorat, administratius i equips de manteniment, neteja, consergeries, etc. Tots junts plasmeu una gran realitat (ja no projecte) com és el Centre Municipal d’Estudis Rafel Martí de Viciana, capdavanter en tècniques formatives. Moltes felicitats per la dècima publicació de la revista Artres, pels seus continguts, i que vinguen moltes més.

Enrique Safont Melchor Regidor de Cultura, Ajuntament de Borriana REGIDORIA DE CULTURA

GUÍA D´AUDICIÓ · Musicograma Introducció L’any en què se celebra el centenari de la mort d’Isaac Albéniz volem recordar des d’ací un dels compositors espanyols més importants del segle XIX, especialment per les seues obres per a piano, d’inspiració nacionalista i llenguatge modern.

Biografia Isaac Manuel Francisco Albéniz va nàixer a Camprodon, Girona, i va ser un xiquet prodigi al piano. Son pare va preparar el primer concert públic del seu fill quan només tenia 4 anys i el va presentar en el teatre Romea de Barcelona. Amb una beca que va rebre del rei Alfons XII d’Espanya, va entrar al Conservatori de Brussel·les en 1876, i s’hi va graduar en 1879 amb un primer premi en piano, que li va ser atorgat de forma unànime. Albéniz va tornar a Espanya per a establir-se com un expert virtuós; a més, va començar a compondre i a dirigir. En 1883 es va establir a Barcelona, on va estudiar composició amb Felipe Pedrell. La reputació d’Albéniz com a pianista i compositor va continuar creixent. En la primavera de 1889 va viatjar a París, i després va seguir fins a Anglaterra, on les seues interpretacions li van aportar un èxit a l’instant. Albéniz es va traslladar junt amb la seua família (la seua esposa Rosina i els seus tres fills) a Londres i durant aproximadament una dècada va dedicar tot el seu talent i energia a la creació i producció de música per a l’escenari. Durant aquest temps Albéniz va estar traslladant-se des de Londres a París i en la capital francesa va entrar en contacte amb un grup de compositors de l’avantguarda europea entre els quals es trobaven Claude Debussy i Gabriel Fauré, que van influir de forma decisiva en la seua moderna tècnica compositiva.

Innovació en la seua obra Isaac Albéniz no va escriure una sola nota per a guitarra, mes la seua música pareix lligada inexorablement a l’instrument de les sis cordes. En acostar-nos a la seua biografia ens trobem amb abundants referències a la guitarra i parlen de la “inspiració guitarrística d’Albéniz” com una constant en la seua obra. Albéniz descobreix l’ús de l’arpegi guitarrístic en el teclat del piano. Si cert és que Albéniz no va llegar cap composició original per a guitarra, també podem afirmar que algunes de les seues obres deuen en part la seua fama a les versions guitarrístiques, tal com ocorre amb la partitura seleccionada per a aquesta guia. Les primeres versions guitarrístiques de peces d’Albéniz són pràcticament contemporànies a les originals pianístiques. El primer, potser, a descobrir per a la guitarra el potencial d’aquesta música va ser el mestre Francesc Tàrrega, contemporani en sentit estricte a Albéniz (van morir el mateix any) i gran amic del pianista català. És difícil especular per què Albéniz no va escriure directament per a guitarra. Segons sembla, ell mateix tocava la guitarra. Però el més probable és que la guitarra no tenia encara la suficient presència en la música de concert. 22

GUÍA D´AUDICIÓ

Ma. José Orellana Pérez Professora de piano

“llegenda” de ISAAC ALBÉNIZ

La partitura El Preludi d’Albéniz, també conegut com Astúries o Llegenda, és potser la quinta essència d’aquesta “inspiració guitarrística” en la seua obra; ja que la peça s’ha convertit en tan àmpliament identificada amb la guitarra que els que no ho saben probablement se sorprenen en descobrir que el treball va ser originàriament escrit per al piano. Isaac Albéniz va escriure l’obra durant la dècada de 1890, probablement a Londres, on s’havia establit com un concertista de piano i compositor de teatre. Viure fora d’Espanya produïa al compositor una enorme nostàlgia de la seua pàtria, la majoria de les seues obres d’estil més “espanyol” van ser escrites a Londres i París i evoquen imatges del flamenc i de l’antiga Andalusia, perquè, a pesar que Albéniz fóra català, va assenyalar sempre la seua “hispanitat” amb Andalusia. La forma musical ternària d’Astúries pot seguir-se amb un musicograma, en el qual la música es divideix en diverses seccions, i cadascuna es representa amb un requadre i una lletra. Si la secció es repeteix, la lletra també es repeteix. Les seccions iguals tenen el mateix color.

GUÍA D´AUDICIÓ

DICCIONARI Esbrina quin personatge s’amaga darrere d’aquestes lletres remarcades.

Es tracta d’una dona, vinculada a la música i a Borriana.

Bausch, Pina

(1940). Ballarina, coreògrafa i professora de dansa, directora del Tanztheater de Wuppertal des de 1973. Es va formar amb Kurt Jooss a Alemanya i posteriorment a la Juilliard School de Nova York.

Calder, Alexander

(1898–1976). Escultor americà, va canviar la sintaxi pròpia de l’escultura, tradicionalment vinculada a la gravetat, per dotar-la de moviment. Cap al 1931, va introduir el moviment real a les seues obres a força de simples motors. Als mòbils motoritzats van succeir-los, l’any 1943, les composicions conegudes com a constel·lacions. Cullberg, Birgit (1908-1999). Ballarina i coreògrafa. Formada amb Kurt Joos, amb L. Karina i al Royal Ballet de Londres. Va ser una de les pioneres de la dansa moderna europea i una de les seues figures més representatives. El 1967 crea el Cullberg Ballet, companyia que es convertirà en una icona de la dansa moderna. Jooss, Kurt (1901-1979). Coreògraf, ballarí i mestre de dansa. Va ser el primer coreògraf reconegut que va sintetitzar la dansa clàssica i la dansa moderna, intentant fer dansa moderna mitjançant la reforma dels excessos en la tècnica del ballet clàssic, sense abandonar la disciplina i la lògica innates al ballet. Kandinski, Vasili Vasílievitx (1866–1944). Pintor rus, precursor de l’abstracció. En la pintura, Kandinski no aplica la llei dels contrastos simultanis sinó que la comprova; se serveix de dos colors com de dues forces manejables que es poden sumar o restar i, segons els casos, és a dir, segons els impulsos que sent, es serveix d’ambdues per tal que és limiten o s’impulsen mútuament. Klee, Pau (1879–1940). Pintor suís amb un estil entre el surrealisme, l’expressionisme i l’abstracció. Klee treballava amb oli, aquarel·la i altres materials, generalment combinant-los en un sol treball. Els seus quadres freqüentment al·ludeixen la poesia, la música i els somnis, i de vegades inclouen paraules o notes musicals.

DICCIONARI

Kylián, Jirí (1947). Un dels coreògrafs més famosos i aclamats del s. XX. Es va formar a l’Escola del Ballet Nacional de Praga i a la Royal Ballet School de Londres. Va ballar amb l’Sttutgart Ballet des de 1968 i el 1973 va fer la seua primera coreografia per al Nederlands Dans Theater. Kyd, Jasper (1972). Enfoca la seua carrera professional com a músic de videojocs. Amb uns amics van crear l’equip de desenvolupament de jocs de computador Zyrinx, i van començar treballant en un joc anomenat Subterrània per a Sega Genesis. Piazzolla, Astor (1921-1992). Segons molts especialistes, va ser un dels músics de tango més importants de la segona meitat del segle XX. Estudià harmonia i música clàssica i contemporània amb la compositora i directora d’orquestra francesa Nadia Boulanger. Weill, Kurt (1900-1950). Compositor d’origen alemany, reconegut per les seues òperes que es van basar en músiques populars contemporànies. Va acabar estudiant a l’Acadèmia de Berlín. Després de treballar amb diverses companyies d’òpera, va tornar a Berlín per a estudiar composició amb Busoni. Zappa, Frank (1940-1993). Fou un compositor de música simfònica i de cambra. Música de rock, cantant, guitarrista i artista satíric Zazou, Hector (1948-2008). Nascut a Algèria, abans de la independència del país, de pare francés i mare espanyola, va reinventar el llenguatge del rock fent una música poètica. El commovien els pintors abstractes i assegurava que els quadres de Pollock i de Rothko li provocaven sempre una relació sensorial i intel·lectual. WEBS CONSULTADES http://www.b612danza.com · http://es.wikipedia.org La solució al diccionari anterior és: Walt Disney

WEBS D’INTERÉS 1

ARTEdeHOY.com

Karadar Classical Music

Arte de hoy

Karadar Classical Music

Té com a principal objectiu difondre l’art actual a través d’Internet aportant múltiples continguts relacionats amb el món de la creació artística. Es tracta d’un portal d’art en la xarxa al servei de qualsevol persona amant de les arts plàstiques. http://www.artedehoy.com/

Diccionari de música clàssica amb biografies dels principals compositors, fotos, àudio en MP3 i MIDI. http://www.karadar.it/diccionario/ [Consulta: 11 desembre 2008]

[Consulta: 11 desembre 2008]

Mundo BSO

lamusicoterapia.com

Web dedicada a la música de pel·lícules i els seus compositors. També inclou informació dels films, arxius d’àudio i biografies. http://www.mundobso.com/

Web especialitzada en musicoteràpia, amb notícies, articles, entrevistes i investigacions sobre els efectes de la música en l’àmbit terapèutic. http://www.lamusicoterapia.com/ [Consulta: 18 desembre 2008]

[Consulta: 11 desembre 2008]

lamusicoterapia.com

Invasión Danza

Fundación Conservatorio Flamenco

Invasión Danza

Fundación Conservatorio Flamenco

Pàgina de la plataforma Invasió Dansa, iniciativa que pretén la promoció de la dansa al nostre país, a través d’“envair” espais públics amb el ball, sorprenent amb això la gent i reclamant un paper actiu i visible de la dansa en la nostra societat. http://www.invasiondanza.com

Des de l’inici de la seua etapa el juny de l’any 2000, la Fundació Conservatori Casa Patas persegueix l’ambiciosa vocació de cobrir a Madrid i pràcticament en tot el país un gran buit: el d’un centre que aglutine totes les activitats relacionades amb el cant, el toc i el ball flamenc. http://www.conservatorioflamenco.org/

[Consulta: 15 gener 2009]

CienfuegosDanza

ABA art

Cienfuegos Danza

ABA art

Pàgina de la companyia de dansa contemporània Cienfuegos Danza, vídeos, fotografies... http://www.cienfuegosdanza.com/

Espai dedicat a l’art contemporani en totes les seues expressions, plataforma per a la promoció de joves artistes i punt de trobada entre actualitat, realitat social, creació, reflexió, artistes, col·leccionistes i amants de l’art. http://www.abaart.com/

[Consulta: 15 gener 2009]

WEBS D´INTERÉS

20 RESPOSTES Temps de lectura aprox: 8min

Jesús David Valero Fernández Naix a Sogorb. Comença els seus estudis a l’edat de 7 anys en l’EMM de Borriana. A l’edat de 8 anys estudia percussió amb David Guillamón, i és aquest el que l’introdueix en el món de la percussió clàssica. Més endavant continua els seus estudis de grau mitjà en el Conservatori Professional de Música de Castelló. En 2007 accedeix per mitjà de prova d’accés al Conservatori Superior de Música del País Basc, més conegut com MUSIKENE, per tal de realitzar els estudis superiors en la modalitat de percussió clàssica. Al març d´aquest any, i junt amb la pirotècnia Martí, és encarregat de disparar la mascletada des de la plaça de l’Ajuntament de València amb un sistema pioner anomenat Pyropercusión. Fundador del grup de percussió TAIKO en 2002. Ha realitzat diversos cursos de perfeccionament amb David Guillamón, Nick Woud, Manel Ramada, Raul Benavent, Les Claviers de Lion, So percussion… Ha col·laborat amb la Jove Orquestra Simfònica de Castelló i amb nombroses bandes de la província de Castelló. 1 Per què la música? La veritat, no ho sé molt bé, va ser el meu oncle el que em va animar, és un gran amant de la música i de xicotet sempre escoltàvem junts Beethoven. Supose que va ser el primer que em va ensenyar la música des d’un altre punt de vista. 2 Quina paraula et defineix? Desastre, mai sé on és res, però sempre trobe el que busque ràpidament, la meua vida és una espècie de caos organitzat. 3 La teua virtut. Diuen que la memòria, a vegades em sorprén a mi mateix, la veritat. 4 El teu defecte. La mateixa memòria, que moltes vegades falla en el que és més insignificant; sóc capaç de memoritzar pàgines i pàgines de música i se m’oblida comprar el pa cada dia. També que sóc un poc desastre, com he dit abans. 5 Una obra d’art. La Monna Lisa, per tot el misteri que porta darrere i perquè Da Vinci era un geni. 6 Un autor. Paulo Coelho 7 Un espai. L’assaig de la banda, pràcticament m’he criat allí. 8 Un record. El col·legi i les vesprades a la Mercé, em recorde quasi cada dia d’això, no sé per què. 9 Una persona especial. La meua iaia, per descomptat.

10 El que més valores d’una persona. La tenacitat per aconseguir una cosa, crec que és important, a banda de l’honestedat, humilitat... 11 El que més detestes. La falsedat. 12 Què canviaries d’aquest món? Les guerres, són innecessàries. 13 I què deixaries? Més que deixar, desitge la pau, a partir d’ací tot és possible. 14 Un llibre L’Alquimista (Paulo Coelho). 15 Un espectacle Tinajas del grup Amores em va sorprendre molt, però qualsevol del Cirque du Soleil. 16 Una data especial Qualsevol dia de maig, m’encanta aquest mes, sense haver nascut en ell... 17 Què no deixaries per la música? És una pregunta difícil. Crec que, en anar-me’n tan lluny de casa a estudiar, ja estic deixant moltes coses enrere, crec que ho deixaria tot. 18 Què no perdonaries mai? La traïció. 19 Un consell per a l’alumnat Que no cal rendir-se mai, i aprendre dels errors i dels que saben més que tu, sempre. 20 Com t’agradaria que et recordaren? Estudiant, perquè un bon músic mai deixa d’aprendre. Anna Mercé Vernia i Carrasco Directora Artres

20 RESPOSTES

ALUMNAT Temps de lectura aprox: 8min

Després de tants anys, ara veig els meus somnis complerts, gràcies als meus fills i al Centre Municipal d’Estudis Rafel Martí de Viciana. Els instruments de corda sempre m’han fascinat, en especial la viola, no sé per què, però és així. De fet, sempre he sentit una especial atracció per les arts, començant les meues inquietuds artístiques amb el dibuix, de la mà de Tomàs Sendra.

Un dia, comentant a casa aquests pensaments, ja fa dos anys, el meu fill va parlar amb la professora de viola (Anna Piquer), i ja és el segon any que estic matriculada d´instrument. Sols toque xicotetes cançons, però per a mi és important haver complit el meu somni. Admire molt Anna, la manera de fer classe, la paciència que té per a explicar les coses. Em fa les partitures adaptades als meus coneixements perquè puga estudiar-les a casa. Potser em costa més tocar perquè no faig llenguatge musical, que és la base per a aprendre música, però sí Música i Moviment, que imparteixen Xavi Piquer i Ma Carmen Santana. Allí tot el que fem està relacionat amb la música, però el més important és que ens ho passem molt bé.

Ja havia fet les meues primeres No puc dir que m’agrada una cosa més que l’altra. L’art pinzellades, però entenia que el en general, m’agrada tot. Tot el que està redibuix era primer. Com havia de pintar si lacionat amb les manualitats, com brodar, no sabia dibuixar? Tomàs, un excel·lent Aquest bagatge arfer bolitjos, frivolités... De ben jove anava a professor, em va guiar en els meus dibuixos, que ja en són molts. tístic que he anat brodar i tenia la capacitat de, sols mirant la mostra, ja sabia com ho havia de fer, no em assolint al Centre, i calia cap explicació, tot i que les demanaAprendre d’una manera més acadèmica també em va servir per a adonar-me de que pot ser semble va, però sempre he sigut constant i exigent amb mi mateixa. com eren el primers quadres, els quals simple, em fa gaudir a mancaven d’una tècnica, que, tot i que no en tinc massa, sí que m’adone del que està una escala diferent... Potser aquesta exigència és la que em frena a l’hora de fer una audició, m’agraden ben o mal fet. Canvia molt la manera de les coses ben fetes, encara que siga una veure l’art, tan sols tenint un poquet de cançoneta de dues notes. En aquest senbase tècnica. tit, veig un poc diferent el fet de realitzar una exposició, que també les que fem són També la ceràmica, amb els consells i la d’aficionats, tot i que hi ha alumnat molt feina ben feta d’Àngel Igual, és una més bo. Però no per això m’amoïne, faig el que de les activitats que realitze al centre. Ací puc, això sí, gaudisc del que faig. la paciència del professor és important, ja que hi ha alumnes que de seguida et fan Aquest bagatge artístic que he anat assola tasca, però hi ha d’altres que necessitem lint al Centre, i que potser semble simple, la constant atenció d’Àngel. Tot i això, gauem fa gaudir a una escala diferent, quan disc de les activitats. vaig a un concert, a una exposició, a un museu... observe i escolte de diferent maEl meu primer contacte amb la música fou nera. amb Vicentet el ceguet. Quan vaig saber que aquest senyor impartia classes de tot Vull afegir, per concloure, que el conjunt de professotipus d’instruments de corda, no sé si piano també, vaig rat que hi ha al centre són unes persones magnífiques, anar a parlar amb ell. Aleshores em va dir la mensualitat que fan, si és possible més encara, que les classes siguen que havia de pagar, a més de comprar-me la viola. És amenes, divertides i productives. Es pot demanar alguclar, jo m’havia quedat de molt xicoteta sense mare, i na cosa més? això et marca molt, aleshores a ma casa no van assumir les despeses que suposaria el fet que estudiara viola. Enhorabona a tots els que formeu part del Centre. Des d’aleshores he tingut sempre a dintre aquest sentiment del que m’hauria agradat estudiar i no vaig poder. Pilar Begoña Aldaz López Quan he vist tocar orquestres, sempre m’ha acaparat Alumna del CME l’atenció la secció de corda (violins, violes...).

ALUMNAT

TRADICIÓ I NOVES TECNOLOGIES 2009 ANY EUROPEU DE LA CREATIVITAT I LA INNOVACIÓ Temps de lectura aprox: 10min

Al segle XXI les nostres tradicions, amb la dolçaina i tot el que l’envolta al capdavant, s’han hagut d’enfrontar al gran problema de la nostra societat actual, és a dir, l’imminent esgotament de les matèries primeres i la necessitat de cercar nous recursos menys agressius per a la natura però amb resultats i qualitats semblants o superiors a les dels que ja estaven en ús, a més d’intentar abaratir en la mesura que es puga el preu final. Altres motius que ens portarien també a encetar aquesta recerca podrien ser disminuir el manteniment que requereix un instrument construït de fusta i augmentar la vida d’aquest. Aquesta recerca la podem trobar també al voltant de

amb diversos materials metàl·lics i plàstics, com ara

molts altres instruments clàssics, ja que tenim al mer-

l’alumini, el tefló o la resina injectada, per tal de fer-nos

cat trompetes, saxòfons, clarinets, etc. de metacrilat,

avançar fins al segle XXI de la mateixa manera que la

de diversos colors, de plàstics, canyes sintètiques per

resta de músics. Per aconseguir els seus objectius, van

a clarinets i saxòfons i molts altres productes innova-

haver d’invertir-hi molt de temps i diners, i van haver

dors. Amb aquests antecedents no hauria de paréixer

d’inventar també noves màquines i nous sistemes de

estrany trobar aquests productes al voltant de la dolçai-

construcció, els quals varien en funció del material que

na, però la principal diferència és que, quan ens referim

es vol treballar.

a la dolçaina, estem parlant d’una cultura tradicional més oral que no escrita, que molt sovint va envoltada

En l’actualitat, per exemple, podem trobar al mercat

d’una manera de pensar molt conservadora i que en-

dolçaines de resina injectada. Aquestes es fan amb un

cara avui empra tècniques tradicionals de construcció

motle, i se’n troben de diversos colors com ara negre,

molt rudimentàries, amb la qual cosa les persones que hem apostat per la innovació i per la recerca de noves fonts ens hem hagut d’enfrontar a la por social envers les coses desconegudes, a més del pensament conservador que s’interposa contínuament en la nostra evolució, intentant posar traves a molts altres aspectes com poden ser el reconeixement dels estudis de dolçaina, el

Fruit de les nostres necessitats, els lutiers valencians més atrevits van començar ara fa quasi deu anys a investigar amb diversos materials metàl·lics i plàstics...

taronja o morat. No s’hi pot fer combinació de colors diversos, ja que el material s’introdueix en el motle en estat líquid, i els colors es barrejarien. També podem trobar al mercat dolçaines de tefló. Aquestes, a diferència de les anteriors, es construeixen amb el tradicional torn de fuster, però aplicant contínuament un doll d’aigua freda que impedeix que el material es faça massa moll a causa de

desenvolupament de noves tècniques

la velocitat que agafa la peça en el torn.

d’interpretació, la introducció de la dol-

Les dolçaines de tefló que podem trobar

çaina en nous estils musicals, l’edició de

al mercat són dels colors negre, blanc,

nou material bibliogràfic i discogràfic o

groc, blau o verd, però també podem

la investigació amb noves matèries pri-

trobar aquests colors combinats en una

meres.

mateixa dolçaina, perquè, quan es treballa la peça, el material ja està sòlid.

Fruit de les nostres necessitats, els lutiers valencians més atrevits van comen-

Una diferència que trobem en aquestes

çar ara fa quasi deu anys a investigar

dues tècniques, que cal recalcar, és que

TÈCNIQUES

totes les dolçaines fetes amb el mateix motle tindran les

i la seua neteja, i disminueixen els efectes que la tem-

mateixes característiques pel que respecta a afinació,

peratura i la humitat provoquen en els instruments de

però les dolçaines de tefló seran totes diferents les unes

fusta, fent que aquestes siguen molt adequades per a la

de les altres, ja que la seua construcció s’assembla a la

iniciació a l’instrument o per al seu ús al carrer en dies de

tradicional, cadascuna es construeix partint d’un tac de

temperatura o d’oratge inestables.

tefló distint i durant el procés de construcció pot haverhi variacions. Altres materials, com ara els metàl·lics, no

Finalment, només m’agradaria afegir que cadascú és

han tingut cap fruit fins ara, a causa de diverses raons,

lliure de fer o de creure el que vulga, però si volem anar

per exemple el pes excessiu del producte final o les difi-

endavant, i volem que tot el món accepte el fet que ho

cultats per a treballar-hi.

podem fer, hem de tenir un poc de sentit comú i ser conscients que un instrument de plàstic no podrà mai

Al contrari del que la gent puga pensar dintre del món

substituir un instrument de fusta construït en les matei-

tradicional, quan parlem d’aquests instruments futu-

xes condicions; però aquests, emprats en les situacions

ristes o quan els utilitzem per a les nostres actuacions,

adequades, ens poden ser molt útils i ens poden ajudar

no ens estem allunyant per a res de les tradicions, tan sols som realistes i intentem evolucionar amb els nostres temps assegurant la continuació de l’instrument i del seu repertori propi, encara que siga amb instruments fets de materials més moderns. Està clar, que les diferències de color són pròpies de cada material, com

Hem de tenir un poc de sentit comú, un instrument de plàstic no podrà mai substituir un instrument de fusta construït en les mateixes condicions...

a conservar el medi ambient. Ara bé, també hem de comprendre que anar a tocar amb un grup de danses regionals o eixir a una ofrena o a una processó amb una dolçaina morada o groga no és gens apropiat i, en lloc de contribuir a l’adequació als temps, pot provocar les crítiques de la gent i la no-accepta-

també ho són els harmònics que podem

ció de la nostra evolució. Per a aquest

aconseguir, i que també les podem tro-

tipus d’actes tenim dolçaines de color

bar en instruments construïts del mateix

negre que s’assemblen molt al banús

material, però aquestes dolçaines de ma-

o al granadillo i en dissimulen l’ús. La

terials plàstics garanteixen la potència

innovació i la tradició no han d’estar re-

sonora tan característica de la dolçaina, i

nyides mai més, no tingueu por d’avan-

si la seua construcció ha estat l’adequa-

çar cap al futur.

da també garanteixen la seua afinació, al temps que abarateixen el preu de l’ins-

Paloma Mora i Goterris

trument, disminueixen el seu tractament

Professora de dolçaina

TÈCNIQUES

NOTÍCIES El TAP visita Espais de Llum

El Taller d’Arts Plàstiques va visitar el 17 de gener les diferents seus de l’exposició Espais de Llum, començant en l’església Arciprestal de Vila-real. A la vesprada, l’itinerari cultural va continuar amb la visita a la Concatedral de Santa María de Castelló, abans d’acabar en el temple parroquial d’El Salvador de Borriana.

Eleccions a representants de pares/mares i alumnes al Consell Rector del CME RMV

El 20 de gener van tindre lloc les eleccions al Consell Rector del CME Rafel Martí de Viciana. Aquest es el òrgan propi de participació del Centre i de control de la gestió de les seues activitats. S’han renovat els representants de l’alumnat de les diferents escoles i taller i dels pares/mares d’alumnes del conjunt del Centre. Els aspirants que han resultat elegits són: AMPA: Gemma Garí Palau EMM: Teresa Traver Daroca EMD: Rebeca González Peris TAP: Paula López Almela

2a Trobada de Dansa Oriental

Un total de 88 persones van participar el passat 7 de febrer en la Trobada de Dansa Oriental, organitzada per l’Escola Municipal de Dansa. La jornada, va incloure tallers, classes magistrals sobre dansa tribal i bollywood, projeccions temàtiques sobre cultura oriental i exposicions, a més, les participants van gaudir d’una haima i basar amb articles propis de la dansa oriental.

7a Trobada Ensenyances Elementals de Dansa

Els joves ballarins i el professorat de l’Escola Municipal de Dansa i els Conservatoris Professionals de Riba-roja i València van viure, el 18 de febrer, una agradable jornada de convivència entorn de la dansa, durant la qual van compartir les seues experiències, inquietuds i progressos.

Presentació-conferència del llibre ¿DO, RE, QUÉ?

L’Escola Municipal de Música, va organitzar el passat 27 de febrer una presentació-conferència del llibre de teoria musical ¿DO, RE, QUÉ? pel seu autor Federico Abad, Titulat Superior en pedagogia musical i diplomat de primària en ciències humanes. L’alumnat i professorat assitent va mostrar interés per aquesta materia, romanent un debat sobre qüestions didàctiques i pedagògiques amb l’autor.

Punts d’Art

Aquesta activitat de carácter anual té com a objectiu promoure i difondre les disciplines artístiques en diferents ubicacions del nucli urbà. Violoncel, guitarra, dansa clàssica, contemporània i tallers de dibuix i ceràmica han exit al carrer l’ùltim trimestre.

Jornada de Portes Obertes de l’Escola de Gent Gran

1a Mostreta de Folklore Valencià

Huit agrupacions infantils i juvenils, representant a huit localitats de la provincia, es van unir amb l’alumnat de l’Escola Municipal de Dansa, el 21 de febrer, a fi de compartir una jornada lúdica on el màxim exponent ha estat el ball, la dansa, les indumentaries, i la música tradicional valenciana. 30

NOTÍCIES

El 24 de març va tindre lloc les portes obertes de l’activitat música i moviment de l’Escola de Gent Gran, on els alumnes van mostrar devant familiars i amics els seus progressos.

INFORMACIÓ PROCÉS DE MATRICULACIÓ CURS 2009-2010 ALUMNAT DEL CME RAFEL MARTÍ DE VICIANA

De l´1 al 31 de juliol Dirigida a xiquets i xiquetes de 4 a 12 anys

Día 6 de maig: 19:00 h – Sorteig públic de la lletra que determinarà l´ordre de matriculació i primera reunió informativa sobre el procés de matriculació. Segona comvocatòria 19.30h. De l´11 al 22 de maig: entrega dels impresos de reserva de matrícula. Día 27 de maig: publicació de les cites per formalitzar la matrícula.

PREINSCRIPCIONS De l´1 al 30 d´abril: entrega dels impresos de preinscripció. 6 de maig: publicació de cites per formalitzar la matrícula. MATRÍCULA (segons cita) Del 18 al 29 de maig. Vacants mes de juny.

SETMANA MUSICAL D´ESTIU

MATRÍCULA (segons cita) Jardí Artístic: de l´1 al 5 de juny.

Del 13 al 17 de juliol

Taller d´Arts Plàstiques: del 8 al 10 de juny.

Dirigida a xiquets i xiquetes a partir de 1r curs EE de Música

Escola Municipal de Dansa: de l´11 al 17 de juny.

PREINSCRIPCIONS

Escola Municipal de Música: del 18 al 26 de juny.

Del 8 al 19 de juny entrega dels impresos de preinscripció MATRÍCULA (segons cita)

Escola de Gent Gran: 29 i 30 de juny.

Del 22 de juny al 3 de juliol. Vacants fins al 10 de juliol.

ALUMNAT NOU PREINSCRIPCIONS De l´1 al 12 de juny: entrega dels impresos de preinscripció. La lletra triada per sorteig el 6 de maig determinarà lórdre de matrícula i no lórdre déntrega de límprés. 10 de juny: publicació de vacants. 24 de juny: publicació de les cites per formalitzar la matrícula i llistes déspera. MATRÍCULA (segons cita) De l´1 al 15 de juliol.

ESCOLA ARTÍSTICA D´ESTIU

ACTIVITATS FINAL CURS Filmoteca: dijous alterns a les 19 h a la sala d’actes. Audicions a l’Auditori: 30 d’abril, 18 de maig i 16 de juny. Recitals a l’Aula: últim divendres de mes a les 19 h a l’aula 203. Viatge Cultural a Bilbao: del 30 d´abril al 2 de maig. Audicions: per especialitats o departaments

Cloenda Jardí Artístic i Dansa:1a i 2a setmana de juny respectivament. Entrega de diplomes de Jardí Artístic 7: 15 i 16 de juny al CMC La Mercé. Acte final de grau i entrega de diplomes de EE de l´Escola de Música i Dansa i Taller d´Arts Plàstiqes: 24 de juny. Exposicions TAP: Dibuix i Pintura i Ceràmica Adults del 26 de maig al 5 de juny Técniques de Color del 9 al 19 de juny Dibuix i Pintura i Ceràmica infantil juvenil del 9 al 19 de juny

INFORMACIÓ