Revista del Centre Municipal d´Estudis Rafel Mar tí de Viciana Any 4 · No.13
Abril 2010
exemplar gratuït
Sumari · Editorial · Què és el swing?. Un model bàsic del fraseig en el jazz· Andragogia o la formació musical d’adults. L’aprenentatge musical després de l’estabilitat · Vicent Asèncio (1908-1979), un referent en la música valenciana · Del dolçainer a la colla i al moviment associatiu · Conversa amb Josep Vicent Llopis Broch · Repertori Propi: La pirámide · Alumnat: Yriana Ferrer i José Luis Azpitarte · Guia d’audició: Smetana i l’òpera Prodaná nevesta (La núvia venuda) · Diccionari · Webs ACTUAL d’interés · 20 Respostes: Robert Ferrer · En què el respecte a la diversitat cultural contribueix a protegir els nostres drets culturals? SECCIÓ · Notícies · Informació d´interés
SUMARI Directora Anna Mercé Vèrnia i Carrasco annavernia@cmeviciana.es Consell de Redacció Enrique Safont Melchor (Regidor de Cultura i Esports i President del CME) F. Xavier Cantos i Aldaz (Director del CME) Imma Martínez i Carles(Directora de l’EMM) Ma Teresa de Gaspar Giménez (Directora de l’EMD) Amèlia Gual i Piquer (Directora del TAP) Han coŀlaborat en aquest número José Luís Azpitarte Sánchez Cesar Marcos Carro Balboa Yriana Ferrer Bernial Robert Ferrer Llueca Daniel Gil Gimeno Paloma Mora Goterris José María Peñalver Vilar Anna Piquer Garcia Disseny logo Beatriz Redón Larios Edita CME Rafel Martí de Viciana Gener 2010, no. 13 Disseny i maquetació Estudio gráfico JhonnyT www.jhonnyt.com Normalització lingüística Correcció: Servei de Normalització Lingüística Ajuntament de Burriana snl@burriana.es Administració José Luís Azpitarte Sánchez info@cmeviciana.es Fotocomposició i impressió Gráficas Ventura Dipòsit legal CS-154-2006 ISSN 1886-7294
2
Sumari
3
Editorial
4
Educació i pedagogia
8
Educació i pedagogia
PORTAD A
Web: artres.cmeviciana.es
Què és el swing?. Un model bàsic del fraseig en el jazz
Andragogia o la formació musical d’adults. L’aprenentatge musical després de l’estabilitat
10 Història en 3D
Vicent Asèncio (1908-1979), un referent en la música valenciana
13 Història en 3D
Del dolçainer a la colla i al moviment associatiu
15 Entrevista
Conversa amb Josep Vicent Llopis Broch
Propi 19 Repertori La pirámide 21 Alumnat Yriana Ferrer Bernial i José Luis Azpitarte Sánchez 22 Guia d’audició
Smetana i l’òpera Prodaná nevěsta (La núvia venuda)
24 Diccionari Descobreix quin personatge s’amaga ordenant les lletres remarcades d’interés 25 Webs Descobreix les webs més interesants 26 20 Respostes Robert Ferrer Llueca
27 Gestió Cultural
En què el respecte a la diversitat cultural contribueix a protegir els nostres drets culturals?
30 Notícies
Música, dansa i arts plàstiques
31 Informació d’interés 3n trimestre 2009/2010
! 2
SUMARI
Tots els articles d’aquesta revista són inèdits, excepte quan consta el contrari, i les opinions expressades corresponen als seus signataris. ARTRES no s’identifica necessàriament amb les opinions manifestades a la Revista
EDITORIAL
U
na vegada més, el
coexistència de diferents sensibilitats.
Centre Municipal
No pretén que totes les activitats inte-
d’Estudis
Rafel
ressen tot el món, però sí que tots els
Martí de Viciana
ciutadans troben almenys una activi-
presenta la seua
tat atractiva i que així facen seu l’espai
oferta
educativa
del centre. Però és evident que el pú-
per al proper curs, vertebrant-la a tra-
blic d’unes activitats no serà el públic
vés de diversos eixos: ensenyament,
d’unes altres. De tota manera, per des-
participació ciutadana i creació del
comptat, el centre no té vocació de fer
sentiment de comunitat entre els ciu-
cultura d’elits sinó ser un espai perquè
tadans, i cultura.
tots els ciutadans hi accedisquen.
Aquesta oferta pretén arreplegar els
En el centre, l’alumnat estudia música,
tres eixos, per la qual cosa necessàri-
dansa, ceràmica, pintura… participen
ament és variada i integradora de les
en intercanvis amb altres centres i pa-
diferents visions que sobre la cultura
ïsos sent els millors ambaixadors de la
poden tenir, molt legítimament, tots
nostra ciutat, com ho demostra el fet
els ciutadans de Borriana: es pretén
que Bergen (Noruega) vulga repetir
donar cabuda a xiquets, a adolescents,
l’experiència que vam desenvolupar
a joves, a adults, a majors, a la comuni-
conjuntament; joves locals i emigrants
tat estrangera que resideix en la nos-
s’integren entorn de la música, el tea-
tra ciutat, a estudiants, a jubilats..., té
tre o la pintura com a elements com-
per objecte mantenir les tradicions i
partits, coincideixen en tallers amb
acostar la ciutadania a les noves for-
mestresses o jubilats; els pares rea-
mes d’expressió cultural i artística,
litzen activitats amb els seus fills; els
combina cultura clàssica amb noves
joves desenvolupen xarxes de solida-
tendències… necessàriament té múl-
ritat, aquest és el nostre centre. Espe-
tiples enfocaments, amb una única
rem que aquesta oferta siga del vostre
visió: el respecte a la diversitat i a la
gust.
EDITORIAL
3
QUÈ ÉS EL SWING? UN MODEL BÀSIC DEL FRASEIG EN EL JAZZ Temps de lectura aprox: 20min
“Què és el swing?, què significa aquesta paraula que ha fet córrer rius de tinta des que al principi del segle XX uns negres van començar a ballar i a tocar aquesta música?” Introducció
Conceptes i aspectes tècnics. El swing com a model bàsic del
En l’argot dels músics de jazz espanyols denominen,
fraseig del jazz.
despectivament en alguns casos, “gallec” al músic que
Consisteix en una desviació subtil del pols regular i com-
intenta tocar jazz però, a causa de la falta de criteri, co-
prén tres conceptes: la subdivisió, l’accentuació i l’arti-
neixement o pràctica, no toca amb swing. A pesar que
culació. Tècnicament fa referència a les proporcions que
tant l’administració educativa com els conservatoris co-
s’estableixen, pel que fa a duració i intensitat, entre el
mencen a implantar, molt lentament en alguns casos,
down-beat o temps fort i l’off-beat o contratemps. Si re-
els estudis de jazz com a especialitat de grau superior, hi
presentem en un compàs simple una successió d’atacs
ha encara una falta d’enteniment entre ambdós mons,
de la mateixa duració prenent la corxera com a figura de
el dels músics de formació clàssica i els de jazz.
nota característica, obtenim la següent subdivisió binària de la pulsació:
Aquest article té caràcter didàctic, és fruit de la meua pròpia experiència i pretén aclarir els aspectes tècnics més rellevants relacionats amb el fraseig més típic del jazz, el swing.
El jazz dels anys 30. El swing com a estil. El terme swing, literalment, significa balanceig i respon a aquest efecte rítmic implícit en la gran majoria dels es-
Aquest tipus de subdivisió del tempo en el qual la cor-
tils del jazz. Va ser desproveït del seu autèntic significat
xera és igual a corxera es va denominar, per diferenciar-
quan a mitjan dels anys trenta va ser utilitzat pels mit-
lo del swing, corxera “clàssica” o even-eight (vuit iguals):
jans de comunicació per a designar, de forma genèrica i amb clars interessos publicitaris, l’estil de jazz predominant. Es tracta de l’època daurada de l’orquestra de jazz per excel·lència: la big band. El swing com a estil va morir al voltant de 1945 coincidint amb la depressió
En el cas del swing, el músic pro-
econòmica de la II Guerra Mundial, ja no hi havia diners
dueix deliberadament un desplaçament del tempo en
per a sostindre els músics que integraven les grans or-
el qual es tendeix a prolongar la duració del primer so
questres i van començar a dissoldre’s, cosa que va donar
(down-beat) i a reduir el segon (off-beat) obtenint una
pas als grups reduïts i al nou estil denominat be bop o
rítmica que s’aproxima, en principi, a la subdivisió ter-
jazz modern.
nària:
4
EDUCACIÓ I PEDAGOGIA
Continua en la pàgina següent
Generalment, la subdivisió ternària i el sentit del swing és més exagerat en els primers períodes de la història del jazz i més subtil en el be bop i en el jazz modern. Un altre factor que cal tindre en compte en el swing és l’accentuació, en què també es produeixen canvis que el diferencien de la música de tradició europea. En la mètrica convencional l’accentuació dels temps del compàs pot ser representada d’aquesta manera:
El nostre sistema de notació és imprecís per a representar gràficament aquest tipus de desviacions del tempo ja que hi ha factors com la velocitat d’execució, l’estil de jazz, el registre de l’instrument i les seues característiques tècniques quant a emissió, articulació etc., que alteren la relació o proporció entre el down-beat i l’offbeat. El que sí que podem constatar és que les corxeres ja no tenen un valor absolut respecte al nostre sistema proporcional de duracions i la relació entre els sons passarà a representar-se, de mode aproximat, de les formes següents:
No obstant això, en el swing s’accentuaran les subdivisions o contratemps, a més de l’accentuació implícita dels temps dèbils de la secció rítmica, és a dir, l’off-beat en la línia melòdica i els temps 2 i 4 en la secció rítmica. Exemple d’accentuació en la línia melòdica: Exemple de base rítmica:
EDUCACIÓ I PEDAGOGIA
5
QUÈ ÉS EL SWING? UN MODEL BÀSIC DEL FRASEIG EN EL JAZZ observem que per a aconseguir la conducció i projecció Si tenim en compte la subdivisió suposadament ternà-
del model presentat hem de mantindre tot el valor del so sobre el qual resol la lligadura, si això no és així es produeix una sensació no desitjada d’interrupció o de ritme entretallat:
ria exposada anteriorment, el mode més aproximat per a representar l’accentuació del segon so (off-beat) i el concepte de swing seria la següent: El tercer concepte entorn de la representació del model
La concepció del swing en relació amb els estils de jazz. Els conceptes exposats han d’entendre’s com a models bàsics del fraseig en el jazz, som conscients que els jazzman han utilitzat, a més del model exposat, articulacions molt més variades, servisquen com a exemple les improvisacions de Sonny Rollins, Dexter Gordon o Thelonious Monk; és per aquest motiu que el material desenvolupat representa un exemple estereotipat. D’aquesta manera, advertim que artistes representatius
bàsic de swing és l’articulació. La tendència més estesa des de l’estil be bop va ser iniciar l’atac del so en part dèbil i lligar-lo al següent so. Aquest mode d’articulació deriva de l’accentuació exposada anteriorment, ja que és bastant lògic fer coincidir l’emissió del so amb l’accentuació: Finalment, i potser un dels aspectes més importants,
6
EDUCACIÓ I PEDAGOGIA
de l’estil de New Orleans com Johnny Dodds, Sidney Bechet o Edmond Hall tocaven amb una subdivisió ternària bastant més evident. Benny Goodman, Ben Webster o Lester Young i molts
La fusió d’estils entre el jazz i la música llatina, el flamenc o el rock va donar com a resultat articulacions diverses i quasi l’anul·lació de l’efecte de swing (...)
QUÈ ÉS EL SWING? UN MODEL BÀSIC DEL FRASEIG EN EL JAZZ exponents de l’era del swing tenien una subdivisió menys accentuada encara que no sempre utilitzaven el tipus d’articulació basat en dues lligades-dues lligades. Amb el be bop, el jazz modern i músics com Charlie Parker, Dizzy Gillespie i posteriorment John Coltrane, la subdivisió ternària és més subtil; no obstant això, l’articulació és més homogènia i respon al model presentat. La fusió d’estils entre el jazz i la música llatina, el flamenc o el rock va donar com a resultat articulacions diverses i quasi l’anul·lació de l’efecte de swing, com a excepció anomenem saxofonistes com Stan Getz que van continuar tocant amb swing a pesar de les innovacions dutes a terme en la fusió del jazz amb la bossa nova, la samba o el flamenc. En definitiva, i com a fruit de la meua pròpia experiència, us assegure que quan formem part d’una secció d’una big band i se’ns exigeix que toquem un determinat passatge amb swing, encara que no estiga escrit de manera explícita en la partitura, tots unifiquem criteris i toquem amb aquest tipus de fraseig. José María Peñalver Vilar Universitat Jaume I de Castelló Departament d’Educació, Àrea de Música penalver@edu.uji.es Doctor en Filosofia i Ciències de l’Educació, Màster d’Estètica i Creativitat Musical, Licentiate Associated Board of the Royal Schools of Music, Professor Superior de Clarinet http://www.myspace.com/chemapenalver http://chemapenalver.googlepages.com/
A pesar que tant l’administració educativa com els conservatoris comencen a implantar, molt lentament en alguns casos, els estudis de jazz com a especialitat de grau superior, hi ha encara una falta d’enteniment entre ambdós mons (...)
EDUCACIÓ I PEDAGOGIA
7
ANDRAGOGIA O LA FORMACIÓ MUSICAL D’ADULTS L’aprenentatge musical després de l’estabilitat Temps de lectura aprox:12min
Quan ens referim a la formació d’adults, no ens passa pel cap escolaritzar-los amb
xiquets i dintre d’un context que no és el propi d’un adult. Ho pensem, dintre de l’educació permanent, amb un programa adaptat a les característiques psicològiques i fisiològiques, necessitats i funcionalitat de l’aprenentatge que es vaja a plantejar.
Per què, aleshores, en matèria d’art no s’han plantejat
manca en aquesta matèria, necessiten aquest aprenen-
aquestes qüestions i podem trobar adults en classe de
tatge.
llenguatge musical amb alumnat menut? Doncs potser caldria reflexionar i intentar organitzar una oferta for-
Per a González (1986) l’adultesa queda definida en dos
mativa dintre dels ensenyaments artístics que tinguera
aspectes:
en compte a l’adult amb totes les seues conseqüències. a. L’esdevenir històric, o el que és el mateix, els esdeveniEls objectius en la formació d’adults, segons Ferrández
ments polítics, econòmics i socials que a la persona li ha
(1996), són:
tocat viure i que l’han marcada socialment i culturalment.
Aprendre per a saber. Adquirint els coneixements bàsics. Aprendre per a ser. Cercant el desenvolupament personal i familiar. Aprendre per a viure en comunitat. Aprendre per a fer. Formació professional.
b. El sistema sociocultural i economicolaboral, que és el que determina els rols que han d’assumir els individus i defineixen el seu estatus d’edat en cada estrat. ANDRAGOGIA El mestre alemany Alexander Kapp va utilitzar la paraula andragogia el
La formació musical en els adults no pot afrontar-se de
1833 per primera vega-
la mateixa manera que en els menuts, ja que no tenen
da, fent referència a l’es-
les mateixes característiques. Partim en els adults de les
cola de Plató. El mateix
necessitats o motivacions per les quals volen estudiar
concepte és definit per
música, que són diferents en cada individu. Alguns mos-
Malcolm Knowles (1972)
tren el seu interés per la necessitat d’ajudar els seus fills,
com l’art i la ciència que ajuda a aprendre als adults.
estudiants de música, per a la qual cosa, atesa la seua
S‘entén adult a partir dels 18 anys.
8
EDUCACIÓ I PEDAGOGIA
ANDRAGOGIA O LA FORMACIÓ MUSICAL D’ADULTS L’aprenentatge musical després de l’estabilitat Metodologia S’utilitza una metodologia activa i participativa, amb un desenrotllament a partir de l’exposició - activitat. Els elements que componen el llenguatge musical (ritme, melodia, textura, timbre i forma) es treballen de manera activa, seguint els blocs de continguts.
La cançó popular (diferents zones geogràfiques) centra el procés d’ensenyança-aprenentatge dels continguts, utilitzant l’expressió corporal per a introduir-los en alguns casos i reforçar-los en altres. I a través d’uns mètodes pedagògics que pretenen aprendre música fent música:Willems i Kodály (Llenguatge musical), Orff (instrumental), Kodály (cant), Dalcroze (moviment rítmic), Willems
(audició musical)
Vigotsky (1978) creu que les funcions psicològiques superiors són conseqüència del desenvolupament cultural de l’espècie i no del desenvolupament personal: el procés de formació d’aquestes funcions psicològiques es dóna a través de l’activitat pràctica i instrumental, però no de forma individual, sinó en interacció social. Segons aquesta teoria hi ha dos aspectes que matisen i concreten el currículum escolar:
Partim en els adults de les necessitats o motivacions per les quals volen estudiar música, que són diferents en cada individu.
pírica de la formació d’adults i de les seues pràctiques. (per exemple, W. Flitner o F. Borinski). Curiosament, en altres països europeus i no europeus estan molt menys marcades, en general, tant l’especialització com la diferenciació en termes de política científica de la disciplina Pedagogia d’adults (anomenada de vegades també
1. Importància que cobren les relacions interpersonals. 2. La manera d’entendre les relacions entre aprenentatge i desenvolupament. Aquest mateix autor opina que en tota pràctica educativa s’ha de tenir en compte no sols els continguts (què s’ensenya) i els mediadors instrumentals (amb què s’ensenya), sinó també els agents socials de l’educació (qui ensenya); entenent per agents socials no solament els professionals de l’educació, sinó tota persona adulta que està immersa en el grup social al qual pertany i on es desenvolupa l’alumne. La pedagogia d’adults encara és relativament jove. A
Andragogia), i les seues problemàtiques s’analitzen més des de la perspectiva sociopedagògica (per exemple, a Espanya). BIBLIOGRAFIA KNOWLES, Malcolm (1972). “Andragogía no Pedagogía”. Centro Regional de Educación de Adultos. Temas de Educación de Adultos. Any 1, núm. 2. Caracas [Veneçuela]. GONZÁLEZ, A. P. (1996). “Hacia un nuevo modelo de formación de personas adultas”. Diálogos, vol. 6-7, 5-10. GONZÁLEZ, A. P. i GISBERT, M. (1990). “Bases psicológicas de la educación de adultos”. Herramientas, núm. 22, 7-9. Diseño y planificación de acciones formativas para el desarrollo profesional [en línia] <http://tecnologiaedu.us.es/rabida/pag/2.htm> [Consulta: 17 gener 2010] Enseñanza de adultos [en línia] <http://www.peremarques.net/adultos. htm> [Consulta: 17 gener 2010]
Alemanya es van crear càrrecs de professor titular i càtedres de pedagogia d’adults a partir dels anys setanta,
Anna M. Vernia i Carrasco
encara que ja abans hi havia una anàlisi teòrica i em-
Professora de trompeta
EDUCACIÓ I PEDAGOGIA
9
VICENT ASÈNCIO (1908-1979), UN REFERENT EN LA MÚSICA VALENCIANA Temps de lectura aprox:18min
Vicent Asèncio va ser un músic polifacètic que va cultivar la composició, la interpretació
la direcció orquestral, la investigació musical, la docència, la crítica musical... A continuació detallarem la seua trajectòria artística per conéixer millor aquest músic valencià. Asèncio va nàixer a València el 28 d’octubre de 1908, i va
La seua etapa d’aprenentatge a Barcelona s’allargà fins
ser el sisé fill d’una família on es respirava un fort ambi-
el 1929, quan va decidir tornar a Castelló i participar en
ent musical. Tot i haver nascut a València, visqué la seua
la dinamització cultural de la ciutat que l’havia vist créi-
infància a Castelló, on residia la seua família. A l’edat de
xer.
cinc anys va rebre les primeres lliçons de música amb el seu pare, que era director de la banda de música del
Poc després de tornar va revalidar el títol de Magisteri
Regiment de Castelló i que més tard fundaria i dirigiria
a l’Escola Normal de Castelló, per a així poder impartir
la Banda Municipal de Castelló. Des de ben jove va mos-
docència com a “maestro nacional”. Durant els primers
trar bons dots de músic així com facilitat i molt d’interés
anys de la dècada dels trenta va escriure com a crític
vers la música. A les classes de piano i harmonia del seu
musical al Diario de Castellón, va composar el seu Quar-
pare, prompte s’hi van sumar les de violí que rebia del
tet en Fa (escrit en homenatge al Grup dels Cinc i que
mestre Emili Bou. Com a anècdota de la seua precocitat
encara es pot sentir a les sales de concert)... però la fita
musical val a dir que amb tan sols cinc anys va compon-
més important d’aquests anys succeeix el 1932, quan
dre la seua primera obra (El alférez, actualment fora de
juntament amb Abel Mus fundà el primer conservato-
catàleg) i amb nou va dirigir el cor infantil del col·legi on
ri de Castelló. De la mateixa manera que Mus, Asèncio
estudiava.
es dedicaria amb totes les seues forces a dur endavant aquest centre, del qual era secretari i on impartia les
El 1923, amb 15 anys, després d’acabar la formació bà-
classes d’harmonia, estètica i història de la música. Tot
sica, es traslladà a Barcelona, on, a més de continuar
i la curta vida del conservatori es van dur a terme pro-
els estudis de batxillerat i iniciar els de Magisteri, estudià a l’Escola Municipal de Música i a l’Acadèmia Marshall (continuadora de l’escola pianística de Granados). Els anys de formació a la ciutat comtal seran d’una gran importància a l’hora de definir el seu estil i la seua es-
Com a anècdota de la seua precocitat musical val a dir que amb tan sols cinc anys va compondre la seua primera obra...
jectes molt interessants com ara col· laboracions amb institucions culturals de la ciutat, constants audicions on s’estrenaren obres de joves compositors com Matilde Salvador, o la creació de l’orquestra i cor del Conservatori, que va dirigir Asèncio en
tètica. El marquen d’una forma decisiva el seu mestre
moltes ocasions. Precisament en aquests anys Vicent va
d’harmonia, Enric Morera, alumne i continuador de l’es-
conéixer Matilde Salvador (matrícula número u del con-
cola d’Albéniz i Pedrell, així com Franck Marshall, amb
servatori), amb qui anys després contrauria matrimoni.
qui estudia piano i s’endinsa en l’escola de Granados. Asèncio visqué gairebé sis anys a Barcelona en els quals
Durant el període que va estar al capdavant del conser-
tingué l’oportunitat de gaudir d’una ciutat culturalment
vatori (1932-1938) va compondre diverses obres per a
molt activa on es desenvolupen gran quantitat de cor-
piano, cançons i obres per a orquestra, i va començar
rents artístics. La seua formació musical seguiria durant
a escriure adaptacions i transcripcions d’obres seues
molts anys arribant a rebre consells directes de Joaquim
i d’altres compositors, feina que realitzaria durant la
Turina i Ernesto Halfter.
resta de la seua vida i amb la qual va assolir un nivell
10
HISTÒRIA EN 3D
remarcable, destacant sobretot l’orquestració que va
Delegació d’Hisenda de València i a l’octubre d’aquest
fer de l’òpera Vinatea de Matilde Salvador. Resulta de
any es casà amb Matilde Salvador. Ambdós formaren un
vital importància en la trajectòria d’Asèncio el contacte
llaç artístic i personal molt fort, essent un referent al pa-
que va tenir durant aquests anys amb els compositors
norama musical valencià. El matrimoni professava una
Vicent Garcés, Emilio Valdés, Luis Sánchez i Ricardo Ol-
gran admiració per Falla i quan el compositor granadí va
mos, amb els quals va formar el Grup dels Joves. Aquest
morir l’any 1946 Asèncio va compondre Elegía a Manuel
grup va firmar un manifest el 1934 en què declaraven
de Falla, obra per a piano d’estètica clarament naciona-
l’aspiració conjunta de realitzar un art musical valencià
lista que va tenir una molt bona acollida. Anys després
viu i rigorós, i la intenció de revitalitzar el panorama mu-
la transcriuria per a orquestra i per a guitarra, i a par-
sical valencià.
tir d’aquesta naixeria el ballet Llanto a Manuel de Falla. Cal ressaltar que la versió orquestral d’aquesta obra va
La vida del Conservatori es va veure interrompuda dràs-
ser estrenada al Festival de Música y Danza de Granada
ticament per la Guerra Civil, i va tancar les seues portes
pel Ballet Español de Antonio, amb el qual el matrimoni
deixant un projecte il·lusionant i ple d’esperances, però
Asèncio-Salvador va realitzar un gran nombre de col·
la trajectòria d’Asèncio ja no es detindria. Poc després de
laboracions per Europa i Amèrica.
finalitzar la guerra compon la Sonata per a violí i piano, una obra d’inspiració popular que segueix els postulats
La seua vida artística va guanyar en matisos l’any 1949,
de Pedrell d’utilitzar materials del folklore popular per a
quan se’n va anar a estudiar direcció orquestral a París
crear música culta. Aquesta sonata va guanyar el 1939 el
amb Eugène Bigot, becat per la Diputació de València.
primer premi del Concurso Nacional de Composiciones
A més de la faceta compositora, va desenvolupar una
Musicales celebrat a Bilbao. Un any després va guanyar
carrera com a intèrpret i director d’orquestra, i va arribar
el premi de la Revista Radio Nacional amb el Preludi a la Dama d’Elx, en la versió original per a piano (després l’orquestraria per a orquestra simfònica). L’any 1943 es traslladà a València, on obtingué per oposició una plaça a la
a dirigir orquestres com l’Orquestra
Durant el període que va estar al capdavant del conservatori (1932-1938) va compondre diverses obres per a piano, cançons i obres per a orquestra...
Municipal de València o l’Orquesta de Cámara de Madrid i acompanyant la violinista Josefina Salvador o el violoncel·lista Rafael Sorní. L’1 de gener de 1953 va ser nomenat professor titular de Solfeig i Teoria
HISTÒRIA EN 3D
11
VICENT ASÈNCIO (1908-1979), UN REFERENT EN LA MÚSICA VALENCIANA El reconeixement internacional com a compositor li va arribar gràcies a la seua obra guitarrística. Va ser un fet determinant que guitarristes de la talla d’Andrés Segovia i Narciso Yepes... actualment les seues obres s’interpreten per sales de tot el món i fins i tot algunes són requerides com a obligatòries en concursos internacionals. Ell mateix es definia com un compositor intimista, tonalista i mediterrani i preferia la introspecció en la intimitat davant de plantejaments més expansius. A més, era una persona molt perfeccionista i exigent amb si mateixa. Totes aquestes característiques es poden observar en les seues obres, de gran qualitat i on predominen formes estructurals senzilles i peces de breu duració, i en el seu catàleg, no massa extens i on hi ha una gran quantitat d’obres fora de catàleg, a causa de l’exigència que es demanava a ell mateix. Durant el final de la seua vida va rebre el reconeixement a la seua trajectòria, i va ser nomenat l’any 1972 acadèmic de la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando de Madrid, i va formar part de jurats de difeMusical al Conservatori de València, on va impartir docència fins a la seua mort. Asèncio es va interessar durant tota la seua vida per la investigació musical d’obres dels segles XVII-XVIII. El 1947 va realitzar transcripcions d’obres per a violí i piano de Marais i Scarlatti, i el 1961 va rebre una beca de la Fundació Juan March per a escriure la part del piano de sis sonates per a violí i piano de José Herrando, de la qual sols es conservava el baix xifrat. El reconeixement internacional com a compositor li va
rents concursos internacionals, entre els quals destaca el certamen de guitarra Francesc Tàrrega, que se celebra anualment a Benicàssim. Després d’una llarga malaltia ens va deixar el 3 d’abril de 1979, però afortunadament la seua música encara està amb nosaltres i la gent que va tenir la sort de conéixerlo en persona no obliden la seua gran bondat i excepcional modèstia.
arribar gràcies a la seua obra guitarrística. Va ser un fet
Daniel Gil Gimeno
determinant que guitarristes de la talla d’Andrés Se-
Titulat Superior de Violí al Reial Conservatori Superior de Música de Madrid i
govia i Narciso Yepes (amb qui va mantenir una gran
Expert universitari en Gestió del Mercat Cultural i de l’Oci per la UNED.
amistat) inclogueren al seu repertori de concert obres
Actualment finalitza el Màster de música de cambra a la Universitat de Música i
d’Asèncio com Suite de homenajes, Col·lectici íntim,
Arts Escèniques de Graz (Àustria), becat per la Fundació Caja Madrid
Suite valenciana o Suite mística. A partir d’aquest mo-
(beca de postgrau).
ment es van realitzar gran quantitat d’enregistraments, 12
HISTÒRIA EN 3D
DEL DOLÇAINER A LA COLLA I AL MOVIMENT ASSOCIATIU Temps de lectura aprox:12min
Si girem la mirada arrere fins al principi dels anys seixanta, podrem comprovar que en aquella època la dolçaina i els dolçainers es trobaven en perill d’extinció. Aquells dolçainers eren, a més de les persones que tocaven la dolçaina, un fenomen sociològic que cal tenir en compte sempre que parlem de l’etnologia a la Comunitat Valenciana, quan fem referència directa a la música. Ser dolçainer era un ofici i no pas una activitat artística,
Cal fer memòria d’aquells homes que feren de pont en-
el dolçainer era, i encara avui és, el darrer representant
tre aquesta forma de vida i la dels actuals dolçainers, i
de l’ofici de la joglaria, i ja en les cròniques del Rei Jaume
entre aquests podem trobar noms com José Ripollés
I trobem referències a l’ofici de dolçainer. Aquest sen-
Piou, de Cinctorres, Camilo Ronzano, el Dolçainer de
tit de joglar té un sentit ben diferenciat cada volta que
Sorita, Vicent Ramón Bonet, el Negre, Pascual Sanahuja,
el dolçainer ix al carrer, el dolçainer viu el seu moment
Rovell, José M. Armengot, Dolçainer de la Todolella, Vi-
real i a la vegada és el missatger del passat. Canvia amb
cente Fas, Sabata, José M. Illescas, Los Leones de Alme-
molta facilitat de tocar la més antiga peça a la canço-
díjar, Miguel Ferreres, Agustí Blasco, l’Últim Dolçainer de
neta més de moda, i és per a nosaltres una necessitat
Borriana i els Dolçainers de Tales, i també cal anomenar
en les festes, és una campana per a les esglésies, una
Joan Blasco i Pasqual Juan, Pasqualet de Vila-real, que
campaneta per a un oficinista, i, en general, l’ànima de
encara segueixen en actiu.
qualsevol festa. La seua presència, abans i fins i tot ara, és un dels elements de continuïtat de la festa, però de la
L’any 1962, Joan Blasco va dirigir la primera escola de
festa de sempre i com sempre.
dolçainers i tabaleters de què es té noticia, aquesta escola va ser promoguda i patrocinada per la Junta
El període del dolçainer era durant l’estiu i fins ben en-
Central Fallera de la ciutat de València i va ser pionera
trat octubre, ja que cada carrer tenia el seu sant tutelar,
i promotora de l’actual moviment associatiu i de l’au-
i abans hi podia faltar la música, les banderetes i els co-
ge en creixement que està experimentant l’interés per
bertors, però no el dolçainer. També tocava a les alba-
aquest instrument. El 1975, va ser la ciutat d’Algemesí
des, a les festes dels pobles, a les falles i a qualsevol acte
la que creà l’escola de dolçaina, també sota la direcció
festiu en què fóra requerida
de Blasco, qui també acabà
la seua presència. Anaven
dirigint l’Escola Municipal
acompanyats per un tabale-
de Dolçaina de València el
ter, que per norma general
1977. Aquesta darrera, en
solia ser un jove pupil d’ofi-
l’actualitat ha desaparegut,
ci, revoltós i picaresc, que
perquè ara la dolçaina for-
s’adaptava perfectament al
ma part de l’oferta d’espe-
seu dolçainer, el qual por-
cialitats del Conservatori
tava la veu cantant i prenia
Professional Municipal José
totes les decisions. Però
Iturbi de València.
mai no s’ajuntaven diversos dolçainers, ja que eren
Aquestes van ser les prime-
la competència, i a més no
res escoles que es posaren
disposaven d’instrumental
en funcionament, però avui
adequat per a ajuntar-se a
dia, cinquanta anys després,
tocar.
encara no, la llista és molt HISTÒRIA EN 3D
13
DEL DOLÇAINER A LA COLLA I AL MOVIMENT ASSOCIATIU
més llarga, i no la redactarem perquè ens faria falta més
d’agrupar en una mateixa entitat o organització totes
d’un article per a tancar-la.
aquelles colles que desitjaren unir-s’hi per un fi comú, la dolçaina. Aquesta federació compta en aquests mo-
Amb l’aparició de les primeres escoles, l’interés per la
ments amb 56 colles federades i amb 22 mestres dolçai-
dolçaina va anar en augment, així com la preocupació
ners, i ha estat treballant fins a aconseguir que la dolçai-
per la seua continuïtat, la seua divulgació, les millores
na estiguera reconeguda dins del catàleg d’especialitats
en el seu ensenyament, la seua adaptació a altres estils
instrumentals. Encara queda molta feina per a assegu-
musicals i la curiositat d’experimentar amb una sèrie
rar que la dolçaina no es perda, i amb aquesta una gran
d’aspectes encara per descobrir. Com a resultat d’aquests experiments, podem trobar els primers aplecs de dolçainers, celebrats a Tales (1978 i 1979), Alfarp (1980) i Callosa d’En Sarrià (1981), que continuen realitzantse en l’actualitat any rere any. També podem atribuir a aquesta necessitat d’experimentar i de relacionar-se
part de la nostra música tradicional
Amb l’aparició de les primeres escoles, l’interés per la dolçaina va anar en augment, així com la preocupació per la seua continuïtat, la seua divulgació, les millores en el seu ensenyament...
l’aparició de les primeres colles, en-
i dels nostres costums queden en l’oblit, però mentre la Federació, les colles, els mestres i tots els que vivim envoltats d’aquests instruments seguim treballant dia rere dia, ja es pot trobar la nostra empremta pertot arreu en forma de CD, articles, llibres, mètodes, webs i blocs, etc. I com és sabut per tot el món, “la unió fa la for-
tenent que una colla és “un conjunt de persones aple-
ça”, esperem que siga cert, i no ens falten les ganes per
gades deliberadament i lliurement”1que uneixen la seua
a seguir treballant i que els nostres fills i els nostres néts
estima pel nostre instrument popular per excel·lència i
puguen gaudir de tot allò que ha fet i fa que cada poble
les seues ganes de fer música. Així, el 1982 es fundaren
siga diferent i únic.
dues colles pioneres, La Xafigà de Muro i El Cudol de
Paloma Mora Goterris
València, i, amb l’augment progressiu de les colles de
Professora de dolçaina
dolçaina i tabal, aparegué la Federació Valenciana de Dolçainers i Tabaleters (FVDT) el 1997, amb la finalitat 1ROMEU I JUVÉ, X.: Diccionari Barcanova de la Llengua. Barcelona: Barcanova, 1985. 14
HISTÒRIA EN 3D
BIBLIOGRAFIA MORA I GOTERRIS, P.: La Dolçaina: Un instrument d’ahir, i d’avui. Vila-real: Vilgraf, SAL, 2002.
CONVERSA AMB JOSEP VICENT LLOPIS BROCH Entrevista a Josep Vicent Llopis Broch, director del col·legi públic Penyagolosa, per Anna M. Vernia i Carrasco, el dia 15 de gener.
Temps de lectura aprox: 16min
Anna Vernia: Vas ser director del Centre Municipal
la proposta de Josep Palomero, ja què estava vinculat
d’Estudis Rafel Martí de Viciana després de Tere
al Centre.
Godos. Com va sorgir la proposta de la direcció? Josep Vicent: Doncs, en deixar Tere Godos el càrrec des-
AV Tenies algun projecte previ?
prés d’uns quants anys i, entenent el seu esgotament,
JC No, és clar, vaig continuar la tasca de Tere Godos,
Josep Palomero, aleshores regidor, em va proposar con-
pensa que era per un període curt de temps, aleshores,
tinuar fins que finalitzara la legislatura.
la meua finalitat fou complir els objectius marcats per l’anterior equip.
AV Quin fou el teu primer contacte amb el centre? JV El meu primer contacte fou com a alumne. A mi sempre m’ha agradat la pintura. També hi duia les meus filles des de xicotetes, quan estaven a Sant Blai, a ballet, música i altres activitats. Jo anava a l’antic col·legi Historiador Viciana, amb Vicent Traver i hi vaig estar molt de temps i molt a gust.
Jo que sóc docent des de fa 40 anys i estic acostumat a aquesta feina, et dic sincerament que el que jo trobava a faltar era no poder realitzar reunions amb el professorat per programar, discutir les metodologies ...
He de dir que vaig tenir un nexe bastant gran amb Tere, es va oferir a ajudar-me i em va posar al corrent de tot el que havia de saber, a més també vaig comptar amb el tresorer de l’equip de Tere, Francisco Delgado, que era company meu d’ací de l’escola i amb un altre company, Ramon Segarra, perquè fera les tasques de
secretari i ens vam posar a la feina. Vaig fer molts quadres durant aquell temps, ací a l’escola (col·legi Penyagolosa), si tu veus els passadissos pots
AV Què vau fer en primer lloc?
apreciar moltes obres que les vam fer entre els xiquets
JV Vam començar amb el tema de contractacions, s’ha-
i jo. El món de la plàstica sempre m’ha interessat molt.
vien de fer unes bases, oferta pública de treball, és a dir, regularitzar-ho tot de manera semblant a com es feia a
Quan Traver se’n va anar, va entrar Tomàs Sendra, amb
l’ajuntament; pressupostos per a les compres etc.
qui vaig continuar també com a alumne. Temps després ens traslladaríem al centre nou (Casa de Cultura La
AV I com va anar aquest primer any?
Mercé), seguint com a alumne; per això vaig acceptar
JV Jo pense que va anar bé, les expectatives es van comENTREVISTA
15
CONVERSA AMB JOSEP VICENT LLOPIS BROCH És molt lamentable veure una joventut que va pel carrer a qualsevol hora i sense gens d’interés de res, a aquests els diria que provaren a fer alguna assignatura de les que oferiu en el centre, i parle des de la meua experiència com a alumne ca) o qualsevol altra reunió per a preparar un tema determinat, tot el professorat està disponible ja que tenen el seu horari per a poder assistir-hi. Això és el que jo veia plir. I, en guanyar les eleccions el Partit Popular, el regi-
que em faltava allí. Cada professor complia el seu horari
dor de Cultura, actual alcalde de Borriana, José R. Calpe,
de classe, aleshores no ens podíem reunir i ens faltava
em va proposar continuar amb el càrrec, la qual cosa
aquesta unitat d’escola.
vaig acceptar. Llavors, amb quatre anys per davant, sí que em vaig plantejar un projecte.
AV I quines van ser les teues accions per tractar de millorar aquella situació?
AV Aleshores, quin fou el teu primer objectiu?
JV Doncs vam fer algun claustre i vam nomenar un dels
JV L’Escola de Música anava molt bé, les matrícules crei-
professors cap d’estudis, primer Salvador Sebastià, des-
xien de manera bastant important, fou aleshores quan
prés va estar David Guillamón amb la tasca d’organitzar
vam començar a plantejar-nos el fet de passar de ser una
un poc qüestions adreçades a la música. Has d’entendre
escola de música a conservatori elemental mamprenent
que no tinc estudis de música i l’Escola de Música duia
totes les gestions corresponents, però lamentablement,
el major pes.
es demanava tant pel que fa a professorat, titulacions, matrícules i instal·lacions... Aleshores ens vam adonar
Ací no em passa, jo puc opinar de qualsevol tema im-
que en aquells moments era inviable després de fer tots
plicant-me en la metodologia d’una cosa determinada,
aquests estudis, però el que sí que vam fer fou contrac-
però no puc opinar sobre la metodologia d’un instru-
tar molt de professorat nou.
ment o del solfeig, i això sí que ho notava com una mancança important.
AV En quina situació estava el professorat? JV El professorat no tenia una estabilitat, amb uns con-
AV Però el tema de les arts plàstiques sí que el teni-
tractes tan apurats, a 20 minuts per alumne... Jo que sóc
es més proper.
docent des de fa 40 anys i estic acostumat a aquesta fei-
JV Sí, en la plàstica sí que em vaig implicar més, fent una
na, et dic sincerament que el que jo trobava a faltar era
aula més per a infantil ja que abans estava tot junt, ma-
no poder realitzar reunions amb el professorat per pro-
jors i xicotets, assistint a classes en diferent horari, però
gramar, discutir les metodologies ... És clar, es compren
els menuts necessitaven un altre tipus d’espai. Fou ales-
que quan una persona té un horari com el que molts
hores quan vam contractar Amèlia Gual, i amb les seues
tenien, si a tu et contracte per tres hores, t’has de buscar
activitats tan lúdiques la matrícula de pintura en xiquets
la vida fent la resta d’hores en un altre lloc.
també va pujar de manera important.
Açò ací a l’escola no passa, quan cal reunir el claustre, les
Però en dansa i música em trobava com un gestor, sense
reunions de la CCP (comissió de coordinació pedagògi-
poder implicar-m’hi didàcticament, el cap d’estudis fou
16
ENTREVISTA
Continua en la pàgina següent
una figura important, ajudant-me en tot, organitzant
i dansa pel meu desconeixement, sols podia fer tan bé
activitats, audicions, festivals.
com fóra possible les tasques de gestió, i per això, quan José R. Calpe, a la següent legislatura, em va proposar
AV Tampoc els directors anteriors ni l’actual han
continuar, jo li vaig dir que m’ho deixava, per aquest
sigut músics, tot i que sí que han estat dintre del
motiu. A l’escola participe d’una altra manera, més pe-
món docent.
dagògicament.
JV Sí, per això em vaig involucrar per altres vessants que sí que entenia, aleshores vam intentar fer una revista,
AV I com recordes aquells anys?
que ni punt de comparació a la que teniu ara, la vostra
JV Vaig estar molt a gust, tots es van portar molt bé amb
és una molt més que digna publicació. Les nostres foren
mi i jo vaig intentar portar-me bé amb tots: professors,
molt casolanes tirant mà de multicopista. Tomàs Sendra
pares i mares, personal de la casa.... Van ser cinc anys
ens va fer una portada, el professorat ens parlava d’un
que, diàriament, quan eixia de l’escola me n’anava allí,
tema, després es passava a l’ordinador, després les còpi-
al centre.
es, la tapa la féiem amb paper de color. AV Com veus el tema de l’art a l’escola? AV Qualsevol recurs que ajude al procés d’ensenya-
JV El tema de l’educació artística, tot el que hem avan-
ment-aprenentatge és bo, com en aquest cas la re-
çat, pense que no ha estat suficient. L’educació artística
vista. Però tu que estàs en el món docent, com ho
és fonamental en la formació de les persones. Si em lle-
veus?
varen la música estaria pitjor que coix, n’escolte molta,
JV Mira, parlen molt del fracàs escolar, però jo crec que
de música. Jo no concep la vida sense música o sense
un dels principals motius és que la majoria d’ensenya-
admirar un quadre o alguna cosa bonica.
ments que es donen als xiquets, per a ells no són significatius, ells no tenen consciència que el que estan apre-
La gent es queixa que no hi ha valors avui dia en la
nent té una finalitat. Pensen que el que aprenen només
societat, i com volem que la gent tinga els valors? Per
és útil per a l’escola no per a la vida.
ciència infusa? Els hem de transmetre, donar exemple, ningú naix sabent.
AV Estàs parlant de motivació, del fet que els xiquets treballen amb uns objectius.
De vegades em fa la impressió que alguns pares duen
JV Sí, de motivar, i per això s’ha de treballar en equip,
els fills a estudiar música o pintura perquè estiguen ocu-
aleshores aquesta seguia sent la meua preocupació,
pats en alguna cosa, sense ser conscients de la impor-
que jo no podia implicar-me profundament en música
tància que té el fet que el xiquet es desenvolupe artístiENTREVISTA
17
CONVERSA AMB JOSEP VICENT LLOPIS BROCH
El tema de l’educació artística, tot el que hem avançat, pense que no ha estat suficient.(..) Si em llevaren la música estaria pitjor que coix, n’escolte molta, de música. Jo no concep la vida sense música o sense admirar un quadre o alguna cosa bonica. cament, a més d’aprendre a gaudir i a valorar les arts, i a no menysprear allò que desconeix. AV Es tractaria de cercar la formació integral. JV Si, això és l’ideal, la realitat és que la societat et pressiona, has de saber més que res matemàtiques, ciències. AV Canviant de tema, ara, com veus el centre? Perquè vosaltres, Josep, M. Teresa Godos i tu en vau posar els fonaments. JV Ara, amb les dimensions que ha agafat, està com ha d’estar, amb Xavier Cantos al capdavant a jornada completa, amb un horari molt més ampli, perquè si no fóra així no hauria crescut tant. Amb la majoria de professo-
AV Manolo Igualada i Salva Sebastià no, però Enrique Llobet sí, és el més veterà del nostre claustre, juntament amb Tomàs Sendra, David Guillamón també. La veritat és que amb tu va entrar gent nova, com per exemple jo. JV De qui també tinc molt bon record és de Marilar i de Mario, foren una ajuda molt important amb la resta dels meus companys d’equip. AV Jo sempre solc tancar les entrevistes enduentme un consell per al nostre alumnat. JV Mira, alguna vegada m’he trobat amb algun alumne del centre i el veig tan feliç, perquè està fent allò que li agrada, que el meu consell aniria adreçat a tots aquells que no fan cap aprenentatge artístic. És molt lamentable veure una joventut que va pel carrer a qualsevol hora i sense gens d’interés de res, a aquests els diria que provaren a fer alguna assignatura de les que oferiu en el centre, i parle des de la meua experiència com a alumne.
rat a temps complet per poder-se reunir i amb un munt
AV Moltes gràcies per la teua atenció i les teues pa-
d’oferta d’activitats. Encara estan Manolo Igualada i En-
raules, ha estat un plaer xarrar amb tu.
rique Llobet?
JV Gràcies a tu, m’has fet recordar bons moments.
18
ENTREVISTA
REPERTORI PROPI
Continua en la pàgina següent
La pirámide per César Marcos Carro Balboa, pianista de dansa.
REPERTORI PROPI
19
REPERTORI PROPI
20
REPERTORI PROPI
ALUMNAT Temps de lectura aprox: 7min
Les persones que ja com a adultes han començat qualsevol ensenyament artístic coincidiran amb nosaltres que ben sovint aquesta activitat es converteix en un reducte de satisfaccions enfront del quefer diari i les mils amargures a què ens hem d’enfrontar. Treballar la creativitat dóna una vitalitat intel·lectual sorprenent, especialment en un ambient on tot ens invita a declinar el pensament propi. Des de fa més de cinc anys, aquest centre imparteix classes de ceràmica. Encara que maltractada amb ignorància per les escoles d’art, aquesta ventafocs és agraïda i extraordinària, les seues possibilitats són il·limitades.
Sens dubte, aquelles persones inquietes, creatives, que s’acosten a les classes de ceràmica es trobaran amb un món ple de possibilitats i satisfaccions; es trobaran davant d’una activitat que, paradoxalment, en requerir una gran concentració, va esborrant les preocupacions del dia per a permetre’ns ser millors persones. Yriana Ferrer i José L. Azpitarte són alumnes de la classe de ceràmica i administradors del lloc web de ceràmica.
http://www.lolabotijo.es.
La ceràmica uneix en una mateixa disciplina l’artesania i l’art, la pintura i l’escultura, el color, el dibuix i el modelatge, la realització d’objectes quotidians i la d’objectes extraordinaris. No sols ens permet exercitar la nostra creativitat de moltes maneres sinó que també ens permet adaptar-nos a molts nivells d’exigència: des d’un senzill bol fins a una complexa escultura figurativa, passant, per descomptat, pels nostres socarrats valencians.
L’art de la ceràmica, a més, té un component màgic innegable: el foc. La ceràmica ens connecta amb un saber ancestral, el domini del foc i la transformació de la matèria; és fascinant com sota l’acció del foc el fang aconsegueix una consistència que el fa quasi indeleble al pas del temps, com els esmalts passen de ser una pols diluïda en aigua a pintar i texturar les superfícies. Centenars de tècniques i materials es reuneixen davant del poder transformador del foc.
ALUMNAT
21
El compositor txec Bedřich Smetana (1824-1884).
GUÍA D´AUDICIÓ · Musicograma Smetana i l’òpera Prodaná nevesta (La núvia venuda) El compositor txec Bedřich Smetana (1824-1884) va nàixer a Litomyšl, a l’est de Praga, i és considerat el fundador de l’òpera nacional txeca. Va iniciar la composició de Prodaná nevěsta l’any 1863, després d’haver tancat el mateix any la composició de la seua primera òpera Els brandenburguesos a Bohèmia. No obstant això, l’òpera no es presentaria en la seua versió definitiva fins l’any 1870 al Teatre Provisional de Praga. Existeixen, doncs, un total de quatre versions de la partitura: la primera (1863-1866) i la segona (1868-1869) presenten una estructura en dos actes, els quals es componen d’àries i diàlegs parlats; en la tercera versió (1869) i la definitiva de 1870 se suprimeixen els diàlegs i s’inclouen les tres danses que identifiquen l’òpera i que sovint s’interpreten de manera independent a la sala de concerts: la polca del final de l’acte I, la furiant de l’inici de l’acte II i la skočná (dansa dels comediants) que il·lustra l’escena del circ a l’acte III.
1854) o la seua primera composició datada en 1840, la Louisina-Polka. El cas de la polca de Prodaná Nevěsta és excepcional, ja que Smetana hi integra el gran domini de la forma que ja posseeix amb les esplèndides possibilitats tímbriques que l’orquestra simfònica li ofereix. En l’òpera trobem la polca com a escena final (núm. 5) de l’acte I, amb la intervenció del ballet i el cor (que evidentment se suprimeix en les interpretacions simfòniques de la peça) que canta el següent text:
Pojď sem, holka, toč se, holka, Ací, xica! Gira, xica! pokud vábí skočná polka; Vine, que la polca ens arrossega! ruka v ruce, hledy v hled, La mà en la mà, els ulls en els ulls. s námi toč se celý svět! El món sencer gira amb nosaltres! Basa bručí, cimbál cinká, El baix retrona, els timbals sonen.
La polca La polca és una dansa d’origen bohemi que data aproximadament de l’any 1830. Etimològicament, el mot prové del txec půlka i fa referència als mitjos passos curts emprats en la dansa. En ritme binari, sovint s´inverteix la tradicional disposició del pols fort i el dèbil del compàs (com en el cas que estem tractant), i la seua forma és tripartida (A-B-A´) amb una introducció i una coda final. Smetana va compondre fonamentalment polques per a piano: hi destaquen els cicles Polques de saló i Polques poètiques (184822
GUÍA D´AUDICIÓ
kolem uší jen to břinká, Al nostre voltant tot és soroll, pod nohama skáče zem, i la terra tremola sota els nostres peus. věru postát nemůžem Ja no puc més!
Tomba del compositor Bedřich Smetana al cementiri de Vyšehrad de Praga. © Robert Ferrer (2010).
Robert Ferrer Llueca Director d´orquestra
GUÍA D´AUDICIÓ
23
DICCIONARI Difícil l’artista que pots descobrir darrere d’aquesta barreja de lletres remarcades. És reconegut pels seus paisatges i retrats. Alumne de Gustav Klimt. ACRÍLICS
La pintura acrílica és una classe de pintura que s’eixuga ràpidament. Encara que són solubles en aigua, una vegada eixutes són resistents a aquest líquid. Ballets RUSSOS, els. Va sorgir a Sant Petersburg al principi del s. XX. Un grup d’intel·lectuals (A. Benois -pintor-, M. Fokine -coreògraf- i S. Diaghilev -promotor i organitzador-), modernitzaren la dansa a Europa. Aconseguir l’art total, unint la interpretació, el ball, la música i la plàstica, era la seua finalitat. CHOPINIANA Ballet en un acte, presentat pels Ballets Russos i coreografiat per Michel Fokine en 1908 a Sant Petersburg amb música de F. Chopin. DIAGHILEV, Serge de. Empresari, mànager amb ment brillant que va revolucionar el ballet clàssic. Va fundar els Ballets Russos i va generar així l’era moderna de la dansa clàssica. Va presentar la seua companyia a Europa en 1909 a París, companyia que agrupava grans ballarins. Disney Channel. Canal de televisió per cable propietat de The Walt Disney Company. La programació de la cadena està destinada especialment a un públic infantil i adolescent. FOKINE, Michel (Sant Petersburg, 1880 - Nova York, 1942). Revolucionari mestre de ballet, coreògraf i ballarí rus. La seua concepció del ballet com un tot unitari de dansa, música i pintura va exercir una gran influència en el món de la dansa.
KAUFFMANN, Maria Anna Angelika Katharina
(1741 – 1807). Fou una pintora suïssa, especialitzada en la tècnica del retrat. Tot i que va excel·lir sobretot en l’art pictòric, Angelika demostrà també passió per les altres arts, com ara la música i el cant.
24
DICCIONARI
MAHLER, Alma (1879 – 1964). Compositora i pintora. Va créixer en un entorn privilegiat, freqüentant nombrosos artistes. Adoptà el seu cognom quan es casà amb el compositor Gustav Mahler. MUSSORGSKI, Modest (1839 – 1881). Compositor nacionalista rus. L’amistat amb músics com Borodin va fer que coneguera altres joves interessats per la música, formant el conegut Grup dels Cinc. NIJINSKI, Vaslav Formich (Kíev, 1890 – Londres, 1950). D’origen polonés, ballarí de ballet i coreògraf rus, un dels més cèlebres de la història, pel seu virtuosisme, profunditat i intensitat en les seues caracteritzacions. PENDERECKI, Krzysztof (1933). Compositor i director d’orquestra polonés. Les seues primeres obres mostren la influència de Weber o Boulez.
STRAVINSKY, Igor
(1882 - 1971). Compositor, pianista i director d’orquestra. Destaquen entre les seues obres la música per als Ballets Russos, essent el compositor principal de Serge de Diaghilev.
WAGNER, Richard (1813 – 1883). Compositor, creador del drama musical i renovador del gènere operístic, establint unes bases en què l’acció dramàtica preval sobre el virtuosisme vocal.
La solució al diccionari anterior és: Michael Jackson.
WEBS D’INTERÉS 1
Orientared
2
Raconet de música
Orientared
Raconet de música
Web adreçat a la psicopedagogia i l’orientació psicopedagògica. Amb recursos per a l’atenció a la diversitat. Adaptacions curriculars, reforç, adaptacions curriculars individualitzades o diversificacions. http://www.orientared.com/index.php
Visita aquest web, amb molts i diversos recursos didàctics. Espai col·laboratiu coordinat per un grup d’especialistes de música apassionats amb la seua professió. http://phobos.xtec.net/clopez13/ [Consulta: 18 febrer 2009]
[Consulta: 5 febrer 2009]
3
Metronimo.com
4
Metronimo.com
ROBISCO
Ací podràs trobar programes musicals educatius. Amb el pianonimo aprendràs la posició de les notes en un teclat. http://www.metronimo.com/es/
Fotògraf especialitzat en dansa. Ha treballat amb companyies de dansa tan importants com el Ballet Nacional d’Espanya o l’Òpera de París. http://www.jesusrobisco.com/ [Consulta: 18 febrer 2009]
[Consulta: 18 febrer 2009]
5
Robisco
Trayectos
6
Danzaria
Trayectos
Danzaria
Trayectos no és només un festival de dansa contemporània en paisatges urbans sinó també un entramat que cerca el creixement, la consolidació i la promoció de la dansa contemporània. http://www.danzatrayectos.com/
L’associació cultural va nàixer a Madrid amb l’objectiu de promoure la dansa en totes les seues manifestacions, així com les arts escèniques que experimenten en l’àmbit del moviment. http://www.danzaria.org/danzaria/index.htm [Consulta: 18 febrer 2009]
[Consulta: 18 febrer 2009]
7
Arte10.com
8
Menudo arte
Arte10.com
Aulaintercultural
Es tracta d’un portal d’art contemporani i modern espanyol, amb propostes, monogràfics i enllaços a diferents museus. http://www.arte10.com/
Espai d’art destinat exclusivament a menuts, perquè desenvolupen el seu potencial creatiu, amb la seua participació en nombroses activitats. http://www.arteymercado.com/menudoarte/
[Consulta: 18 febrer 2009]
[Consulta: 18 febrer 2009]
WEBS D´INTERÉS
25
20 RESPOSTES Temps de lectura aprox: 5min
Robert Ferrer Llueca (Faura, 1984) És llicenciat en Direcció d’Orquestra i Tuba pel Conservatori Superior de Música Joaquim Rodrigo de València i diplomat en Magisteri d’Educació Musical per la Universitat de València. Obté diversos premis en concursos d’interpretació musical amb la tuba tenor. És becari de l’IVM al curs 20082009 en l’especialitat de Direcció d’Orquestra i actualment és director assistent de la JOGV (Jove Orquestra de la Generalitat Valenciana), sota la direcció del seu mestre Manuel Galduf. És director fundador d’Ensemble Col legno, grup amb el qual realitza concerts regularment i amb un especial interés en la música contemporània i d’autors joves valencians. És director artístic del Cicle de Música Valenciana i de Cambra Vicent Garcés de Faura. Actualment realitza estudis de llengua eslava i investigació musicològica a la Universitat Carolina de Praga, becat pel Ministeri de la República Txeca. Des de 2010 és membre numerari de la Molt Il·lustre Acadèmia de la Música Valenciana. 1 Per què la música?
12 Què canviaries d’aquest món?
Perquè sense ella la percepció de la vida no seria mai com-
Si poguera, la percepció hedonista de la cultura.
pleta.
13 I què deixaries?
2 Quina paraula et defineix?
L’arquitectura més emblemàtica i tradicional de les principals
Per ara, incansable (o la constància).
ciutats europees, que ens meravella sempre.
3 La teua virtut.
14 Un llibre.
La il·lusió per seguir sempre endavant.
La mort a Venècia, de Thomas Mann.
4 El teu defecte.
15 Un espectacle.
Pensar massa.
No puc decidir-me ara, però de segur que seria una represen-
5 Una obra d’art.
tació d’òpera.
Qualsevol pintura del període de l’abstracció de Wassily Vasí-
16 Una data especial.
lievich Kandinsky.
El 27 de juny de 1984, dia del meu aniversari, que quasi mai
6 Un autor.
celebre com cal per qüestions de treball.
Leoš Janáček.
17 Què no deixaries per la música?
7 Un espai.
Un amor ideal (no, també acabaria deixant-lo...).
La catedral de Notre-Dame de París.
18 Què no perdonaries mai?
8 Un record.
No ho sé: pense que amb una mica de sentit comú tot és perdonable.
La trista mort de mon pare.
19 Un consell per a l’alumnat.
9 Una persona especial.
Viure la música sempre des de la perspectiva artística, amb tot
Ma mare (sense ella res del que he fet i faré és possible).
allò que implica el concepte d’Art i les interconnexions entre
10 El que més valores d’una persona.
les diverses disciplines artístiques. Si no, l’estudi de la música
La personalitat i la capacitat de comunicació artística.
serà sovint incomplet i insubstancial.
11 el que més detestes.
20 Com t’agradaria que et recordaren?
La hipocresia.
Feliç i apassionat pel que faig.
26
20 RESPOSTES
EN QUÈ EL RESPECTE A LA DIVERSITAT CULTURAL CONTRIBUEIX A PROTEGIR ELS NOSTRES DRETS CULTURALS? Temps de lectura aprox: 18min
La promoció del respecte per totes les cultures els valors de les quals siguen tolerants
front els de les altres. El respecte va més enllà de la tolerància i implica una actitud positiva front una altra gent i una alegria en la seua cultura. La pau social és necessària per al desenrotllament humà: al seu torn requereix que les diferències entre les cultures siguen vistes no com una cosa estranya i inacceptable o odiós, sinó com a experiments de maneres de viure junts que contenen lliçons i informacions vàlides per a tots. (Javier Pérez de Cuéllar, 1995)
A MANERA D’INTRODUCCIÓ
ELS DRETS CULTURALS
Els drets culturals són els menys desenrotllats pel que fa al seu abast, contingut jurídic i possibilitat de fer-los respectar. En realitat necessiten mes formulació, classificació i enfortiment. A nivell estatal resulta difícil trobar una constitució que, a l’enumerar els drets econòmics i socials, continga un capítol que tracte exclusivament dels drets culturals. Les més de les vegades, les constitucions es limiten a mencionar el dret a l’educació.
DESAFIAMENTS a. La noció de drets culturals té cada dia més pes en la consciència general del que són els drets humans, però encara no han aconseguit igual importància en els programes polítics.
L’abast dels drets culturals depèn també de la comprensió del terme “cultura”. Al no existir una definició vinculant, “cultura” pot entendre’s de diverses maneres: de manera estreta com a activitats creatives, artístiques o científiques o bé, en sentit ampli, com una suma d’activitats humanes, la totalitat de valors, coneixements i pràctiques. Entre els motius importants de reserva en relació amb els drets culturals han de mencionar-se, els temors i sospites que abriguen els Estats que el reconeixement del dret a les diferents identitats culturals, el dret d’identificació amb grups vulnerables, en particular les minories i els pobles indígenes, puga fomentar la tendència a la secessió i posar en perill la unitat nacional, però en la Declaració de Mèxic sobre Polítiques Culturals s’indica, entre altres coses, que l’afirmació de la identitat cultural contribueix a l’alliberament dels pobles. Inversament, tota forma de discriminació constitueix negació. La identitat cultural és un tresor que vitalitza les possibilitats dels éssers humans de realitzar-se, encoratjant a cada poble i a cada grup a alimentar-se del passat, a rebre positivament les contribucions exteriors que siguen compatibles amb les seues pròpies característiques, i a continuar d’eixa manera el procés de la seua pròpia creació.
b. Són tant persones com grups i comunitats els que reclamen la llibertat cultural que garantirien uns drets culturals adequadament reconeguts. c. Encara que alguns drets culturals ja han sigut acceptats com a drets jurídics, altres encara es troben en fase d’elaboració i, per consegüent, hi ha procediments i mecanismes de supervisió i avaluació d’alguns, però no d’altres. A més la noció de “cultural” planteja problemes, perquè les cultures són dinàmiques, a diferència dels drets, que haurien de ser-ho. NOUS DESAFIAMENTS a. Universalitat dels drets humans i relativisme cultural L’acceptació del dret de totes les persones a tindre identitats culturals diferents, el reconeixement de les especificitats i diferències culturals sol considerar-se una “justificació” del relativisme cultural1, plantejament no sols erroni sinó també perillós. La conformitat de la idea que les persones pertanyents a una cultura no han de jutjar les polítiques i valors d’altres cultures, que no existeix ni pot existir cap sistema de valors comuns, de fet, soscava la base mateixa de la comunitat internacional. Aquesta no pot funcionar sense l’existència de paràmetres que 1 El relativisme cultural és una ideologia polític-social que defensa la validesa i riquesa de tot sistema cultural i nega qualsevol valoració absolutista moral o ètica dels mateixos.
GESTIÓ CULTURAL
27
EN QUÈ EL RESPECTE A LA DIVERSITAT CULTURAL CONTRIBUEIX A PROTEGIR ELS NOSTRES DRETS CULTURALS? els permeten determinar el que és correcte o equivocat, el que és bo o roín. Així la Declaració de Viena aprovada per consens per la Conferència Mundial de Drets Humans (1993) va confirmar la universalitat dels drets humans i va rebutjar la noció de relativisme cultural. Rebutjant el relativisme cultural i reconeixent al mateix temps la importància de les especificitats culturals, es va intensificar el debat sobre les relacions entre els diferents valors culturals i els drets humans. La diversitat cultural, la pluralitat de cultures han de ser vistes com a factor positiu que porta al diàleg intercultural. En el món actual, les cultures no estan aïllades. Interactuen pacíficament i influeixen unes sobre altres. b. Globalització i diversitat cultural Si bé la dimensió econòmica de la globalització és la més evident i observada, aquesta té a més una altra dimensió, la cultural. Però quin és l’efecte de la globalització cultural sobre els drets humans? L’efecte culturalment homogeneïtzant de la mundialització, el procés gradual d’adopció de valors i patrons de conducta comuna reforça la universalitat dels drets humans, estableix vincles i relacions entre diverses parts del món i contribueix a eliminar certes pràctiques tradicionals que poden classificar-se de discriminatòries. No obstant, la mundialització cultural, amb els seus pros i els seus contres, comporta conseqüències negatives per als drets culturals de grups vulnerables com les persones pertanyents a minories, els pobles indígenes o els treballadors immigrants. Soscava també les identitats culturals existents, debilita diverses normes ètiques i la cohesió social, així com el sentiment de pertinença, i d’eixa manera contribueix a la proliferació de diversos conflictes interns.
QUÈ ÉS LA DIVERSITAT CULTURAL? En relació amb la diversitat cultural2 no hi ha una sola interpretació; existeixen “altres” interpretacions. I aquestes depenen dels contextos en els quals es produeixen o es reprodueixen. Ara bé,
GESTIÓ CULTURAL
La interacció entre cultures no és nova, sempre ha existit i al llarg de la història han aparegut diferents maneres d’abordar la diversitat cultural. Alguns d’aquestos sistemes són clarament models d’exclusió i de dominació social d’un grup o poble sobre un altre. Inclusió i exclusió constitueixen els elements clau en les polítiques de gestió a la diversitat. Pel que refereix a l’article 4 de la Convenció sobre la Protecció i Promoció de la Diversitat de les Expressions Culturals (Paris, 2005) defineix la diversitat cultural “com la multiplicitat de formes en què s’expressen les cultures dels grups i societats. Aquestes expressions es transmeten dins i entre els grups i les societats. La diversitat cultural es manifesta no sols en les diverses formes en què s’expressa, enriqueix i transmet el patrimoni cultural de la humanitat per mitjà de la varietat d’expressions culturals, sinó a través de distints maneres de creació artística, producció, difusió, distribució i gaudir de les expressions culturals qualssevol que siguen els mitjans i les tecnologies utilitzades.”
...I LA LLIBERTAT CULTURAL? La llibertat cultural és una cosa prou especial. Difereix d’altres formes de llibertat en diversos aspectes. En primer lloc, la majoria de les llibertats es refereixen a l’individu. La llibertat cultural, al contrari, és una llibertat col· lectiva.
La diversitat cultural, la pluralitat de cultures han de ser vistes com a factor positiu que porta al diàleg intercultural.
2 La diversitat cultural es refereix al grau de diversitat i variació tant a nivell mundial com en certes àrees, en les quals existeix interacció de diferents cultures coexistents 28
qualsevol reflexió a partir d’un punt de vista intercultural parteix de la convicció que les cultures no es desenrotllen de manera aïllada sinó en interacció constant i en interdependència entre elles, i considera que una cultura necessita altres cultures per a mantindre la seua pròpia supervivència.
En segon lloc, la llibertat cultural, interpretada de manera correcta, és una garantia de la llibertat en la seua totalitat. No sols protegeix a la col·lectivitat sinó també els drets de cada individu que són part d’ella.
En tercer lloc, al protegir maneres alternatives de vida, promou la creativitat, l’experimentació i la diversitat, és a dir, els elements essencials del desenrotllament humà.
Finalment, és central per a la cultura, i particularment la llibertat de decidir per què valorem alguna cosa i per què triem la vida que vivim.
COM PREVÉ ELS CONFLICTES LA DIVERSITAT CULTURAL? Els conflictes tenen moltes causes, però els conflictes recents al voltant del món mostren que la falta de comprensió dels valors i les cultures d’altres és la causa principal de la majoria dels conflictes. La diversitat cultural promou el respecte, la comprensió i l’acceptació de diverses cultures i proclama que hi ha espai per a tots i cada un.
del nostre temps? Els antecedents culturals són una de les fonts principals d’identitat. Són la font de gran part de l’autodefinició, expressió i sentit de pertanyia a un grup. En la mesura en què les cultures interactuen i s’entremesclen, les identitats culturals canvien.
La cohesió social és una cosa que sovint es dóna per assentat; es refereix a situacions d’estabilitat, harmonia i col·laboració entre els diferents segments de la societat, a pesar de certes diferències
En compte de vore la diversitat com una font de divisió, es veu com una fortalesa i de riquesa per a la comunitat que la posseeix i per a la humanitat. Com tal la diversitat cultural s’allunya de la noció de tolerància aproximant-se a la de respecte mutu i comprensió. Un dels requisits clau del desenrotllament sostenible és un ambient estable i pacífic, sense conflictes. Tot ser humà té dret a la cultura, la qual cosa inclou el dret a gaudir i a desenrotllar una vida i una identitat cultural. Els drets culturals, no obstant, no són il·limitats. El dret a la cultura acaba quan viola els drets d’un altre ser humà.
A MANERA DE CONCLUSIÓ La cohesió social és una cosa que sovint es dóna per assentat; es refereix a situacions d’estabilitat, harmonia i col·laboració entre els diferents segments de la societat, a pesar de certes diferències. A l’emfatitzar la importància del respecte i l’acceptació de les diferències, i crear espais per a expressions culturals diverses, la diversitat cultural estableix fundacions sòlides per al capital social, que és un aspecte inherent a la cohesió social. Com es poden reconciliar els drets humans amb l’enfrontament de les cultures que s’ha tornat característic
L’actual inseguretat respecte a la identitat cultural reflecteix canvis fonamentals en com definim i expressem els que som hui. En conseqüència la promoció i la protecció dels drets humans percebudes de manera relativa culturalment estarà subjecta només a la discreció dels Estats, en compte de ser un imperatiu del dret internacional.
F. Xavier Cantos Aldaz Director CME RMV
REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES DELGADO RUIZ, M. (2000) “Trivialiad y trascendencia. Usos sociales y políticos del turismo cultural”. Turismo cultural: El patrimonio histórico como fuente de riqueza. Valladolid: Fundación del Patrimonio Histórico de Castilla y León. GIDDENS, A. (1997) Modernidad e identidad del yo: el yo y la sociedad en la época contemporánea. Barcelona: Península. PROGRAMA Panamericano de Defensa y Desarrollo de la Diversidad biológica, cultural y social. La problemática de la diversidad cultural [en línea] http://www.prodiversitas.bioetica.org/nota52.htm [consulta: 8 de novembre de 2006] SERVAES, J. Libertad cultural, globalización cultural y acción participativa [en línea] http://www2.metodista.br/unesco/PCLA/revista3/artigo_servaes.htm [consulta: 14 de novembre de 2006] SYMONIDES, Janusz. Derechos culturales: una categoría descuidada de los derechos humanos [en línea] <http:///www.unesco.org/issj/rics158/ symonidesspa.html [consulta : 14 de novembre de 2006] Colaboradors de Wikipedia. Diversidad cultural [en línea]. Wikipedia, La enciclopedia libre, 2010 [consulta: 22 de març del 2010]. Disponible en <http:// es.wikipedia.org/w/index.php?title=Diversidad_cultural&oldid=35395785>. Colaboradors de Wikipedia. Relativismo cultural [en línea]. Wikipedia, La enciclopedia libre, 2010 [fecha de consulta: 22 de març del 2010]. Disponible en <http://es.wikipedia.org/w/index.php?title=Relativismo_ cultural&oldid=35375689>.
GESTIÓ CULTURAL
29
NOTÍCIES Recitals a l’Auditori
Concert Homenatge Chopin i Schumann.
Cicle que desenvolupa el Conservatori
El Departament de Piano, va celebrar, el naixement d’aquests
d’Ensenyances Elementals Abel Mus i
compositors amb una audició combinant la interpretació en
l’Escola Municipal de Música Pasqual
viu i les noves tecnologies, l´1 de març coincidint amb el seu
Rubert, ambdós del Centre Municipal
200 aniversari
d’Estudis Rafel Martí de Viciana, en què es convida músics i estudiants aliens al
Arts Plàstiques
centre a realitzar unes audicions obertes per tal de mostrar-nos i compartir amb el nostre alumnat fantàstiques interpretacions. En aquest trimestre van tindre lloc tres recitals, el 20 de gener, del departament de corda del Conservatori Professional de La Vall d´Uixó, l´11 de febrer, del departament de vent metall i el 5 de març del departament de piano, ambdós del Conservato-
Atenent el marc europeu de les ensenyances artístiques, el
ri Professional de Castelló.
TAP va incorporar les noves tecnologies com una eina més
Eixida a l’Auditori i Palau de Congressos de Castelló per assistir al Rèquiem de Mozart. El 9 de febrer, uns 30 alumnes de l’Escola de Gent Gran van
d’ensenyament-aprenentatge, el 9 i 10 de febrer i del 26 al 30 d’abril.
9 Trobada d’Ensenyances Elementals de Dansa
tenir l’ocasió de participar en aquesta eixida cultural impulsa-
El 10 de febrer l´alumnat de dansa
da per l’Escola Municipal de Música Pasqual Rubert, assistint
va intercanviar experiències i ad-
a aquest concert per gaudir d’una orquestra simfònica junta-
quirir nous punts de vista sobre
ment amb un cor i solistes de primera categoria.
altres centres, i preparar i realitzar una mostra amb públic d’algunes
I Trobada Escoles de Dolçaina i Tabal
de les activitats de creació coreogràfica que s’hagen desenvolupat a l’aula durant el curs.
Pulso@Paso. El 24 de febrer, com cada curs, ja és habitual comptar, al CME Rafel Martí de Viciana, amb el professorat i alumnat de música de Castelló, i l’alumnat de dansa sota l’organització de M. José El dissabte, 13 de febrer, al voltant de cinquanta alumnes, pro-
Domínguez i José Giménez respectivament, mostrant la pro-
vinents de l’Escola de Dolçaina i Tabal El Trull de Vila-real, de
funda relació que tenen aquestes disciplines.
l’Escola de Dolçaina i Tabal de la Colla de Dolçainers i Tabaleters Coll de la Mola de la Pobla Tornesa i de l’Escola Municipal
II Mostreta de Folklore Valencià
de Música Pasqual Rubert, van gaudir mitjançant la música, de tallers, classes i, per finalitzar, una cercavila pels carrers de Borriana.
Intercanvi amb l´escola de música la Lira de Vila-real. El dissabet, 27 de feber, l’Escola de Municipal de Música Pasqual Rubert i el Conservatori d’Ensenyances Elementals Abel Mus, van rebre l’alumnat de l’Escola de Música de la Unió
El 20 de febrer, i repetint la dinàmica del curs anterior i amb el
Musical La Lira de Vila-real, gaudint d´un dia d´aprenentatge
mateix èxit, si és possible, una vegada més vam tenir l’oportu-
i germanor.
nitat de comprovar com de ric és el nostre folklore.
30
NOTÍCIES
INFORMACIÓ PROCÉS DE MATRICULACIÓ CURS 2010-2011 ALUMNAT DEL CME RAFEL MARTÍ DE VICIANA Día 6 de maig (dijous) 18.00 h. – Sorteig públic de la lletra que determinarà l’ordre de matriculació i primera reunió informativa sobre el procés de matriculació. Segona comvocatòria 19.30h. Del 10 al 21 de maig: entrega dels impresos de reserva de matrícula. Día 31 de maig: reunió alumnes amb preinscripció al Conservatori Elemental de Música Abel Mus. Día 26 de maig: publicació de les cites per formalitzar la matrícula. MATRÍCULA (segons cita) Jardí Artístic: del 31 de maig al 4 de juny Taller d´Arts Plàstiques: del 7 a l´11 de juny Escola Municipal de Dansa: del 14 al 18 de juny Escola de Gent Gran: del 21 al 25 de juny
SETMANA MUSICAL D´ESTIU Del 12 al 16 de juliol Dirigida a xiquets i xiquetes a partir del 1r curs EE de Música PREINSCRIPCIONS Del 31 de maig a l’11 de juny: lliurament dels impresos de preinscripció MATRÍCULA (segons cita) Del 14 al 18 de juny Vacants fins al 9 de juliol
ACTIVITATS FINAL CURS MÚSICA Eixida al Casino Antic de Castelló per assistir al Concert de la Big Band de l’UJI. 20 de maig Recitals a l’Auditori a càrrec del Departament de Piano del Centre d’Ensenyances Professionals Mestre Molins de Quart de Poblet. 25 de maig
Conservatori Elemental de Música Abel Mus: del 28 de juny a l’1 de juliol
Classes magistrals de les especialitats de clarinet, guitarra, piano, violí i improvisació instrumental. Maig.
Escola Municipal de Música Pasqual Rubert: del 2 al 9 de juliol
Recitals a l’Auditori a càrrec del Departament de Vent de Fusta del Conservatori Professional Mestre Tàrrega de Castelló. 2 de juny
ALUMNAT NOU
Cordiada. Trobada de diverses orquestres de corda de les províncies de Castelló i València.11 de juny
PREINSCRIPCIONS Del 7 al 18 de juny: lliurament dels impresos de preinscripció. La lletra triada per sorteig el 6 de maig determinarà l’ordre de matrícula i no l’ordre de lliurament de l’imprés. 23 de juny: publicació de vacants. 25 de juny: publicació de les cites per formalitzar la matrícula i llistes d´espera. MATRÍCULA (segons cita) Del 12 al 23 de juliol
ESCOLA ARTÍSTICA D´ESTIU De l’1 al 30 de juliol. Dirigida a xiquets i xiquetes de 4 a 14 anys PREINSCRIPCIONS Del 13 al 30 d’abril: entrega dels impresos de preinscripció 6 de maig: publicació de cites per formalitzar la matrícula MATRÍCULA (segons cita) Del 17 al 28 de maig. Vacants mes de juny.
Final de curs del Conservatori i l’EMM a l’Oceanografic. 20 de juny. DANSA III Trobada de Dansa Oriental. 17 d’abril Taller de confecció de dansa oriental del 3 al 7 de maig Balls tradicionals valencians. 17 de maig a Castelló Festival Dansa. 21 i 22 de juny ARTS PLÀSTIQUES Exposició art adults, del 26 de maig al 4 de juny. CMC La Mercé Exposició tècniques colors, del 9 al 22 de juny. CMC La Mercé JARDÍ ARTÍSTIC Jardí a escena. 24 i 25 de maig
Acte de cloenda del curs 2009-10 Entrega d’orles Auditori Juan Varea 23 juny, 19 h INFORMACIÓ
31