Page 1

Revista del Centre Municipal d´Estudis Rafel Mar tí de Viciana Any 5 ·‌ No.15

Gener 2011

exemplar gratuït

Sumari · Editorial · Per què els músics de formació clàssica no volen tocar jazz? anàlisis i propostes per a la reflexió · L’Educació artística no formal en edats primerenques a Guatemala · El Cabaret –“servit per cambreres”- del carrer de Sant Josep · Conversa amb Luis Bolumar · Classe Col·lectiva · Alumnat: Ana Cecilia Micó Arnau · Guia d´audició: Fuga sobre el nom de Bach · Diccionari · Webs d´interés · 20 Respostes: Rubén Simeó Gijón · Organització d’un centre educatiu d’ensenyaments artístics · Notícies i Informació. SECCIÓ ACTUAL


SUMARI

President del CME Enrique Safont Melchor, Regidor de Cultura i Esports

2

Sumari

Directora Anna Mercé Vèrnia i Carrasco annavernia@cmeviciana.es

3

Editorial

4

Educació i pedagogia

8

Educació i pedagogia

Consell de Redacció Isabel Agut Font, Universitat Jaume I Fco. Javier Bodí Martínez, Conservatori Professional Dansa d´Alacant Anna Piquer García, CME Rafel Martí de Viciana José Luis Liarte Vázquez, Assesoria de Música CEFIRE Castelló Han coŀlaborat en aquest número F. Xavier Cantos Aldaz Norberto Mesado Oliver Ana Cecilia Micó Arnau José María Peñalver Vilar Rubén Simeó Gijón Disseny logo Beatriz Redón Larios Edita CME Rafel Martí de Viciana Gener 2011, no.15 Disseny i maquetació Estudio gráfico JhonnyT www.jhonnyt.com Normalització lingüística Correcció: Servei de Normalització Lingüística Ajuntament de Burriana snl@burriana.es Administració José Luís Azpitarte Sánchez info@cmeviciana.es Fotocomposició i impressió Gráficas Ventura Dipòsit legal CS-154-2006 ISSN 1886-7294

PORTAD A

Web: artres.cmeviciana.es

Per què els músics de formació clàssica no volen tocar jazz? anàlisis i propostes per a la reflexió

L’Educació artística no formal en edats primerenques a Guatemala

11 Història en 3D

El Cabaret –“servit per cambreres”- del carrer de Sant Josep

15 Entrevista

Conversa amb Luis Bolumar

Propi 19 Repertori Classe Col·lectiva 21 Alumnat Ana Cecilia Micó Arnau 22 Guia d’audició Fuga sobre el nom de Bach

24 Diccionari Descobreix quin personatge s’amaga ordenant les lletres remarcades d’interés 25 Webs Descobreix les webs més interesants 26 20 Respostes Rubén Simeó Gijón

27 Gestió cultural

Organització d’un centre educatiu d’ensenyaments artístics

31 Informació d’interés Curs 2010/2011

! 2

SUMARI

Tots els articles d’aquesta revista són inèdits, excepte quan consta el contrari, i les opinions expressades corresponen als seus signataris. ARTRES no s’identifica necessàriament amb les opinions manifestades a la Revista


EDITORIAL

E

l problema no és el proble-

I quant a la modernització organitzati-

ma, el problema és la solu-

va no és una altra cosa que organitzar

ció. No cal seguir pensant

el coneixement dins de l’organització i,

per més temps en el pro-

analitzar com s’estableixen les relacions

blema doncs ens fa no ca-

professionals. Es basa en dos conceptes

minar buscant solucions. I aquestes han

bàsics de la gestió, l’eficàcia i eficiència,

de ser adaptades a cada context, encara

en l’enriquiment gradual de les tasques,

que primer es fa necessari reconèixer la

la creativitat, participació i, avaluació

situació per decidir el camí que es vulga

de l’acompliment professional perse-

prendre i seguir així complint els objec-

guint l’increment de la productivitat, i

tius plantejats en la institució.

motivant al personal en la implementació dels serveis des de cadascuna de les

Dues paraules claus en aquests temps,

posicions que s’ocupen.

austeritat i modernització organitzativa. Entre les moltes definicions d’austeritat

En el Centre Municipal d’Estudis s’estan

volguera quedar-me amb la següent el

treballant projectes en aquesta línia.

veritable sentit de la paraula austeritat

Quant a l’aportació municipal al pres-

només es coneix quan s’enllaça amb

supost del Centre ha descendit però

la modèstia. El modest és refusar l’in-

això no ha significat minvar les activi-

necessari, des del moment en què l’in-

tats tant en numero com en qualitat; i

necessari gens significa. Hem de saber

a hores d´ara estem plantejant i ficant

destriar entre el necessari i allò que no

en funcionament estratègies organit-

ho és. El nostre treball com a gestors

zatives per seguir oferint una educació

està en poder prendre decisions ade-

artística de qualitat per a tots els ciuta-

quades a cada moment i situació en

dans, que constitueix una de les eines

relació al necessari, sense descendir la

més importants en la creació d’una ciu-

qualitat dels serveis oferts.

tadania crítica, lliure i culta.

EDITORIAL

3


PER QUÈ ELS MÚSICS DE FORMACIÓ CLÀSSICA NO VOLEN TOCAR JAZZ? ANÀLISIS I PROPOSTES PER A LA REFLEXIÓ Temps de lectura aprox: 17min Introducció Molts dels músics de formació clàssica que conec, tant estudiants com professionals, no estan interessats a tocar jazz. Els crida l’atenció el mode tan diferent de tocar, la producció i emissió del so, el fraseig típic basat en les desviacions del pols regular representades pel swing i els ritmes additius, la instrumentació i els efectes que aconsegueix la big band, etc., no obstant això, no solen assolir un nivell d’interés més enllà del que és casual o anecdòtic. Demostren una certa inquietud per conéixer les bases que regeixen aquesta música però quan descobreixen que el seu aprenentatge té el mateix rigor tècnic i metòdic que la pedagogia de la música tradicional, s’inclinen per continuar la seua formació eclesiàstica.

pas del temps. Com tota música clàssica, el jazz s’ajusta a normes establides de forma i complexitat, gaudeix d’un ampli repertori d’obres mestres reconegudes com a tals i demana determinats coneixements musicals a artistes i oients.” (TIRRO, 2001:25). És evident que després de l’àmplia evolució i diversitat d’estils del jazz, des del caràcter exuberant i alegre del jazz de New Orleans a l’experimental Free Jazz, no tots els oients s’identifiquen totalment amb aquesta música, no tots tenen la

Aquesta situació es deu al fet que no s’ha donat la suficient publicitat o suport a aquesta música tant en els mitjans de comunicació com en els conservatoris? Al nostre país la música jazz mai ha arribat a arrelar tant en la societat com ho ha pogut fer als EUA? És el jazz una música d’origen popular nascuda dels negres afroamericans que no pot competir amb la denominada música culta europea d’origen aristocràtic? Està el jazz infravalorat per les institucions o el públic en general? Estat de la qüestió

mateixa predisposició a l’escolta ni la mateixa cultura musical per a la seua receptivitat. De la mateixa manera ocorre en la denominada música clàssica, on també hi ha un nombre més gran de melòmans seguidors de Txaikovski i Schubert que d’Alan Berg o Shömberg. Podem afirmar que el jazz, a pesar del seu origen popular, va aconseguir l’elaboració, el desenvolupament i la complexitat semblants a la música culta i per això requereix una formació específica del músic i un nivell de cultura musical en l’oient.

Diversos temes són els que estem tractant i convé acla-

2. Per a tocar jazz, concretament, es requereix una for-

rir-los; a manera de reflexió, exposem la nostra pròpia

mació musical pel que fa al terreny de l’educació audi-

opinió respecte d’això i justifiquem les nostres afirma-

tiva, el sentit del ritme, l’aplicació dels recursos compo-

cions avalant-les amb les ressenyes bibliogràfiques dels

sitius de forma improvisada i el desenvolupament de la

autors més rellevants:

creativitat molt més àmplia que els estudis tradicionals de música. (Consulteu qualsevol dels mètodes de teoria

1. El jazz és una música elitista, exigeix a l’oient una cer-

o improvisació de jazz esmentats en la bibliografia). Ob-

ta cultura i tradició musical i, per tant, aquesta condició

servem, pel que fa als ensenyaments professionals de

redueix el nombre de seguidors tant professionals com

música, en el Reial decret 617/1995 (BOE, 1995:16607)

aficionats: “El jazz és una expressió artística peculiar a

que el currículum de grau superior de les ensenyan-

Estats Units, una música l’aparició de la qual es remunta

ces de música tindrà com a finalitat: “...proporcionar als

al final del segle passat. Aquesta música no pot ja con-

alumnes una formació artística de qualitat i garantir la

siderar-se nova o experimental: ha superat amb èxit el

qualificació dels futurs professionals de la música.”

4

EDUCACIÓ I PEDAGOGIA


Continua en la pàgina següent

Per a aconseguir el seu objectiu estableix i organitza,

“...una formació artística de qualitat...” i està basat en

juntament amb les matèries específiques de cada es-

“...l’aprofundiment en continguts teoricohumanístics”

pecialitat, d’altres basades en: “...l’aprofundiment en

cobreix, en l’àmbit teòric, la formació global del mú-

continguts teoricohumanístics que, lluny de suposar

sic. No obstant això, en la pràctica docent actual, hem

una mera complementarietat, imprimeixen a aquest

d’analitzar críticament el marge que es dóna en l’aula

tram dels estudis un vertader caràcter de grau superior

a la imaginació o a la creativitat i hem d’observar si, la-

[...], alhora que s’evita basar el seu plantejament en una

mentablement, encara es continua fabricant virtuosos

mera extensió del tradicional concepte de virtuosisme,

la visió dels quals d’aquest art es redueix exclusivament

centrat exclusivament en el perfeccionament del que

al mateix instrument. Això es deu al fet que alguns pro-

està estrictament relacionat amb la pròpia especialitat.”

fessors donen major importància al coneixement i a la interpretació d’un ampli repertori específic de l’instru-

És cert que el programa d’estudis de grau superior ha

ment, sacrificant la resta dels continguts.

millorat considerablement des de l’antic pla 66; això és degut principalment a l’ampliació de crèdits i al fet d’incloure, concretament en el currículum de grau superior, matèries com l’anàlisi, el piano complementari, la música de cambra i el conjunt. No obstant això, observem que en el programa de jazz apareixen matèries com l’harmonia, la composició i la improvisació, absents ja en la resta d’especialitats de grau superior a excepció de la composició, la direcció de cor i orquestra i els instruments de música tradicional i popular. La programació específica de l’especialitat de jazz en-

Abans que el lector elabore interpretacions errònies so-

foca el seu estudi cap a l’educació auditiva, la formació

bre allò que s’ha exposat en aquest apartat, hem d’acla-

rítmica, la investigació del repertori de l’instrument a

rir i advertir que, tant en una especialitat com en una

través de la transcripció de solos, la seua memorització

altra, els bons pedagogs saben perfectament que l’ins-

i la seua recreació i, en definitiva, al llenguatge del jazz.

trument és l’eix vertebrador de les especialitats instru-

La resta de les especialitats instrumentals dins del pro-

mentals i en la pràctica docent apliquen directament els

grama dels ensenyaments artístics, al marge de les titu-

coneixements adquirits en matèria d’harmonia, formes,

lacions superiors de jazz, estan encaminades a adquirir

anàlisi, composició i improvisació donant un caràcter

una tècnica específica i ortodoxa de l’instrument, com si

transversal o interdisciplinari a la classe d’instrument.

aquest fóra l’única manera de tocar i l’única veritat ab-

Aquests haurien de ser els principals objectius de la

soluta, i a l’estudi del repertori de concert i els passatges

pedagogia instrumental, representarien competències

orquestrals que moltes vegades, basant-se en la imita-

específiques de l’ensenyament professional la impor-

ció, coincideixen amb les versions de famosos i recone-

tància de les quals estaria molt per damunt del conei-

guts concertistes. Com a ampliació, inclouen algunes

xement ampli però incomplet d’un repertori concret.

pràctiques de lectura a vista i interpretació a primera

Aquest factor és essencial i indiscutible en l’especialitat

vista o algunes tendències d’execució de la composició

de jazz, al marge de la tècnica específica de cada ins-

contemporània. Totes aquestes accions es duen a terme

trument el llenguatge és el mateix per a tots, el músic

i estan basades en la lectura i interpretació de la música

ha de conéixer i adquirir els elements constitutius i els

escrita. Aquest tipus de programa docent que pretén

principis compositius de la mateixa música, ha de fer-ho EDUCACIÓ I PEDAGOGIA

5


PER QUÈ ELS MÚSICS DE FORMACIÓ CLÀSSICA NO VOLEN TOCAR JAZZ? ANÀLISIS I PROPOSTES PER A LA REFLEXIÓ de manera espontània, aplicar-ho de mode improvisat i,

de so en algun fragment d’una balada o si ataque el so

en definitiva, convertir-se en intèrpret i compositor de

de manera brusca i explosiva, mai ho faré quan toque

la seua pròpia expressió.

Mozart o Schumann.

Recentment s’ha publicat el Reial decret 631/2010, pel

4. El jazz està infravalorat, en primer lloc per l’adminis-

qual es regula el contingut bàsic dels ensenyaments

tració educativa. Si realment la improvisació té l’apli-

artístics superiors de grau en Música. Una de les com-

cació pedagògica que es mereix i atenent els ensenya-

petències específiques que s’esmenten en el mencionat

ments professionals com és el cas dels ensenyaments

decret per al títol de Graduat o Graduada en Música en

de règim especial, per què la reforma de la LOGSE a

l’especialitat d’Interpretació és: “Desenvolupar aptituds

mitjans anys noranta aprova i resol per llei especialitats

per a la lectura i improvisació sobre el material musical”

com el jazz o el flamenc amb el nivell de titulació su-

(2010:48491). Tal vegada en els pròxims cursos acadè-

perior i després de quasi 14 anys hi ha molts conserva-

mics canvien les coses i observem en la formació dels

toris espanyols que no han implantat aquests ensenya-

músics professionals òptims resultats; així i tot, al marge

ments? És que potser no hi ha especialistes?, han de ser

dels projectes docents i la seua justificació teòrica sobre

titulats o simplement acreditar una llarga vida laboral

la base de la normativa vigent, seran els docents els gui-

o experiència professional? Quin comité de selecció o

es i els màxims responsables d’aplicar, adequar, adaptar

tribunal hauria de jutjar aquestes proves selectives?, tin-

i desenvolupar els seus continguts proporcionant als alumnes els recursos i materials més eficaços per al seu aprenentatge. 3. Existeix, encara després de tant de temps, una concepció equivocada quan s’opina que no es pot compagi-

En cap moment, a través d’aquest article, hem sentenciat que el jazzman és més músic que l’intèrpret de música clàssica, simplement la seua formació i la seua producció artística és distinta.

nar l’estudi d’ambdós estils, el clàssic

dria la formació adequada per a realitzar la seua labor? Després d’aquest imperdonable retard, per què encara no s’han convocat proves selectives per a dotar els centres de funcionaris de carrera que impartisquen aquestes disciplines i, no obstant això, les autoritats educatives es limiten simplement a crear borses de treball per

i el jazz. Generalment, és un dels comentaris que sen-

a justificar la presència d’aquestes especialitats i salvar

tencien aquells vells veterans de les bandes de música

del pas aquesta situació?

de la Comunitat Valenciana, aquells que, a més, afirmen: “Un clarinetista roí és un bon saxofonista” o “Mira que

5. El jazz va nàixer amb la indústria discogràfica i amb

toques bé, fas parlar al teu instrument”. Tornant al tema

els nous mitjans de comunicació com la ràdio o la te-

que estem tractant, aquesta creença és fruit de la més

levisió, a més d’introduir-se com a banda sonora en el

absoluta ignorància i falta de cultura musical. El fet de

recent art cinematogràfic; per consegüent, mai ha estat

tocar jazz no provoca, com es diu en el llenguatge in-

al marge de la difusió cultural i de la publicitat. A Es-

formal, cap “vici”, simplement respon a criteris estilístics

panya vam tenir un filtre sociocultural representat pel

i mitjans d’expressió distints. Cal saber estar en cada lloc

franquisme, aquesta circumstància va fer retardar-nos

i la predisposició de l’instrumentista ha de ser l’adequa-

en molts aspectes com el que fa referència a la intro-

da per a cada context musical. Si quan estic tocant jazz

ducció del jazz al nostre país; prova d’això és que la pro-

intencionadament desafine l’altura d’un so perquè re-

pagació de la nova música sí que va ocórrer en gran part

presenta una blue note, si faig servir un vibrato de llavi

d’Europa i altres continents. Una mostra primerenca de

d’oscil·lació ràpida, si modifique l’articulació bàsica cre-

la introducció i la difusió del jazz a Europa, al contrari

ant notes fantasma, si desitge més proporció d’aire que

del que va ocórrer a Espanya, va ser l’exemple del quin-

6

EDUCACIÓ I PEDAGOGIA


PER QUÈ ELS MÚSICS DE FORMACIÓ CLÀSSICA NO VOLEN TOCAR JAZZ? ANÀLISIS I PROPOSTES PER A LA REFLEXIÓ tet Hot Club de France.

producció artística és distinta. En cap moment afirmem

Creat en 1934, comp-

que el currículum de grau superior de l’especialitat de

tava amb el guitarris-

jazz tinga major qualitat que la resta de les especiali-

ta Django Reinhardt i

tats, simplement la seua programació pretén prioritzar

el violinista Stéphane

i ampliar altres continguts. Finalment, considerem que

Grappelli i va ser el

el músic que inicialment opta per una especialitat tradi-

primer grup europeu

cional està àmpliament capacitat per a emprendre en

que va aconseguir el

qualsevol tram de la seua formació els estudis de jazz,

nivell dels grups de

sempre que partisca de la base que la seua ensenyança

jazz americans. (Gioia,

requereix el mateix rigor tècnic i metòdic. En definitiva,

2002:231),(Berendt,

el present article invita a la reflexió entorn del lloc que

1993:529),(Cooke,

ocupa el jazz al nostre país i la seua relació amb la soci-

2000:124). També tenim l’exemple de molts jazzman

etat actual, el seu principal objectiu ha sigut manifestar

que es van establir al vell continent i hi van continuar

la importància del jazz com a producció artística, com a

la seua carrera, com és el cas dels saxofonistes Coleman

mode d’expressió, com a especialitat professional, com

Hawkins o Sidney Bechet. (Gioia, 2002:230).

a titulació superior i, en definitiva, com a música. José María Peñalver Vilar

6. La programació d’aquesta música en les institucions

Universitat Jaume I de Castelló

públiques com els auditoris, teatres i sales de concert en Doctorat en Filosofia i Ciències de l’Educació per la Universitat de València, Llicenciatura Associated Board Royal Schools of Music, Professor Superior de Clarinet pel Conservatori Superior de Música de València, Màster en Estètica i Creativitat Musical per la Universitat de València.

general, juga en desavantatge respecte al percentatge de programació d’altres músiques, només cal consultar la programació cultural de qualsevol municipi. Tal vegada el motiu es deu al gust o a la predilecció per la música culta dels directors artístics o programadors? Aquesta actitud respon al caràcter esnob del públic que considera la música clàssica com a art distingit per excel·lència? Hi ha una demanda real d’aquesta o altres músiques? Es pensa que el jazz ha d’oferir-se només en clubs dedicats a això? Ens serveix de consol observar que tampoc es programa música pròpia del segle XX ja que el repertori més present i abundant en la programació és el període classicoromàntic. En tot cas, pocs són els concerts de jazz que entren en el programa d’abonament i pocs

Chema Peñalver tributo a Benny Goodman, Indigo, Sedajazz Records, València, dipòsit legal: V-1558-2008 http://www.myspace.com/chemapenalver http://chemapenalver.googlepages.com/

Referències bibliogràfiques BERENDT, J. E. (1993): El Jazz, Fondo de Cultura Económica, Mèxic. COOKE, M. (2000): Jazz, Destino, Madrid. GIOIA, T. (2002): Historia del Jazz, Fondo de Cultura Económica, Mèxic. FORDHAM, J. (1994): Jazz, Tolosa. Editorial Raíces. ITURRALDE, P. (1990): 324 escalas para la improvisación del jazz, Ópera tres, Madrid. TIRRO, F. (2001): Jazz clásico, Robinbook, Barcelona. SOUTHERN, E. (2001): Historia de la música negra norteamericana. Madrid, Akal. WILLIAMS, M. (1990): La tradición del jazz. Madrid, Taurus Humanidades.

els cicles periòdics o estables, a excepció dels festivals

Marc legal

especialitzats en aquesta música que han de buscar, en

BOE núm. 134, Reial decret 617/1995, de 21 d’abril DOVG núm. 4064, 18/08/2001 BOE núm. 137, Reial decret 631/2010, de 5 de juny de 2010

molts dels casos, el suport d’empreses privades. Conclusions: En cap moment, a través d’aquest article, hem sentenciat que el jazzman és més músic que l’intèrpret de música clàssica, simplement la seua formació i la seua

Mètodes d’improvisació en el jazz AEBERSOLD, J. (1988): Cómo improvisar jazz, volum I, Jamey Aebersold Jazz, EUA. CROOK, H. (1990): How to improvise, Berklee College of Music, Boston. HONSHUKU, H. (1997): Jazz Theory, volums I i II, A-NO-NE Music, Cambridge. LEVINE, M: (1989): The jazz piano book, Sher Music, EUA. PHILLIPS, A. (1973): Jazz Improvisation and Harmony, Ed. Robbins Music Corporation, N. York

EDUCACIÓ I PEDAGOGIA

7


L’EDUCACIÓ ARTÍSTICA NO FORMAL EN EDATS PRIMERENQUES A GUATEMALA Temps de lectura aprox:12min

Aquest article forma part de les conclusions de l’estudi de la situació dels

ensenyaments artístics en edats primerenques (de zero a set anys) en l’educació no formal a Guatemala, becat en el Programa de Formació Permanent 2010 de la Fundació Carolina; institució per a la promoció de les relacions culturals i la cooperació en matèria educativa i científica entre Espanya i els països de la Comunitat Iberoamericana de Nacions. Fa més de seixanta anys, les nacions de la terra van afir-

humà i es comença a considerar com un dret fonamental.

mar a la Declaració Universal de Drets Humans que tota

Però la veritat és que malgrat els beneficis que compor-

persona té dret a l’educació. No obstant això, malgrat

ta per als xiquets, i per tant a la societat, l’escassetat de

els importants esforços realitzats pels països de tot el

recursos i la prioritat atorgada en la major part d’aquests

món per assegurar aquest dret per a tots, persisteixen

països a l’educació primària, la inicial o preprimaria té se-

desigualtats. L’article 5 de la Declaració Mundial sobre

veres restriccions en la despesa pública, agreujades per

l’Educació per Tots de Jomtiem (Tailandia, 1990), posa

la crisi econòmica mundial, i tan sols salvades en part

en relleu que l’aprenentatge comença en néixer. Això

per la inversió privada, generen diferències en l’accés

requereix atenció i desenvolupament de la primera

a l’educació. Si tenim en compte l’educació artística en

infància i aquesta pot proporcionar-se implicant a les

edats primerenques en la seva modalitat no formal la

famílies, a les comunitats o a programes institucionals,

inequitat és encara major, accentuant així la bretxa de

segons corresponga.

desenvolupament, entre els qui tenen accés a aquest tipus d’educació, exceptuant casos molt concrets.

En paraules d’Elvir i Asencio (UNESCO, 2006), el context Centroamèrica

A Iberoamèrica s’ha avançat en la

es caracteritza avui dia per un fort

definició de criteris bàsics de qualitat

retard social heretat de gairebé tren-

de l’educació inicial i del curriculum

ta anys de conflictes armats; la po-

dels plans d’estudi per a xiquets de

bresa de la majoria de la població; la

0 a 6 anys, però les deficiències en la

inequitat social amb base a factors

seva aplicació pràctica són notables.

econòmics, ètnics, geogràfics i de

Per millorar la qualitat en l’atenció a

gènere; la insuficient inversió social

la infantesa, falten una base concep-

dels governs; la desintegració famili-

tual comuna i la sistematització dels

ar producte de la migració; i, l’efecte

serveis que ofereixen les diferents

de desastres naturals que han dete-

institucions de l’Estat i de la societat

riorat les economies nacionals. En

civil.

aquest panorama els més afectats són les xiquetes i els xiquets menuts, particularment en

Segons les investigacions de Fraser Mustard1, el des-

el sector indígena i rural, per ser els més vulnerables de

envolupament del cervell és més ràpid durant els dos

tota la població, i perquè els recursos i mecanismes per

primers anys de vida, per la qual cosa la participació en

a la seva atenció i educació són limitats respecte a les

programes de qualitat i integrals durant les primeres

seves necessitats.

edats, en els quals també es troba l’educació artística, pot augmentar el rendiment escolar, reduir la deserció

En tots els països llatinoamericans es reconeix la im-

i els nivells de violència entre uns altres. L’ensenyament

portància de l’educació inicial, la seva transcendència,

en aquest nivell inicial ha de ser de qualitat per fer efec-

caràcter preventiu, influència en el desenvolupament

1 Catedràtic de l’Institut Canadenc per a la Investigació Avançada

8

EDUCACIÓ I PEDAGOGIA


tiva la inclusió de les poblacions d’aquelles àrees més

qüestió que afecta seriosament la qualitat. Molts pro-

inaccessibles, pobres i marginades, tal com estableixen

grames d’educació inicial, especialment els no formals,

les lleis educatives nacionals, i si bé és cert que el Banc

no compten amb pressupost assignat per part dels go-

Mundial va reorientar favorablement la inversió dels

verns, generalment són recolzats per organismes inter-

seus préstecs a projectes de salut i educació inicial, com

nacionals de cooperació, de manera que la seva soste-

estrètegia crucial per la mitigació de la pobresa, la reali-

nibilitat no pot garantir-se. I d’altra banda no ha estat

tat és ben diferent. Són els programes no formals els qui

possible la seva socialització a totes les instàncies que

brinden atenció als xiquets i xiquetes de àrees rurals i

atenen la infantesa en programes no formals.

en situació de risc social, mitjançant un enfocament integral, avalats per organitzacions governamentals i no

La socialització del currículum requereix proveir a les

governamentals per fi d’ampliar la cobertura, i vinculen

educadores d’orientacions tècniques i una assesoria que

a la família i la comunitat en el procés educatiu, enfor-

garantisca l’adequada aplicació del currículum. A més,

tint així el teixit familiar i social. Respecte als professionals que atenen la infantesa de 4 a 6 anys, però especialment a la de 0 a 3 anys, no posseeixen una formació per fer-ho, encara quan aquesta és l’etapa més important del desenvolupament cerebral dels xiquets, quan s’haguera d’estimular i atendre de manera es-

En tots els països llatinoamericans es reconeix la importància de l’educació inicial, la seva transcendència, caràcter preventiu, influència en el desenvolupament humà i es comença a considerar com un dret fonamental.

existeix una falta de materials pedagògics que faciliten pautes i recursos per al seu treball. L’educació inicial i en ella l’artística, no és valorada per les autoritats, docents i famílies, raó per la qual la infància continua sent atesa de manera precària i no existeixen polítiques que garantisquen el seu ple desenvolupament integral.

pecial el seu desenvolupament integral; generalment

Ja hem vist que les aportacions de l’educació artística

són mares o dones de les comunitats amb escolaritat

tant a nivell personal com social són reconegudes, però

primària, que reben una formació elemental per fer-se

no es reconeix el seu valor acadèmic en els diferents

càrrec de l’atenció d’aquests xiquests i xiquetes. Elevar

nivells educatius, i més concretament, en edats pri-

els seus nivells de qualificació és fonamental i urgent, en

merenques, limitant-se en la majoria de les ocasions a

tant que tenen a les seves mans l’atenció de la infantesa

l’educació formal. En cap de les experiències analitzades

en els seus primers anys.

d’educació no formal es treballa l’àrea artística de 0 a 3 anys, o es realitza de manera puntual, amb poca prepa-

Guatemala compta amb un currículum o pla d’estudis

ració pedagògica en la seva aplicació i aïllada de la resta

per al nivell inicial, però una limitació molt forta per a la

de disciplines artístiques. És a partir dels 4 anys quan es

implementació, monitoreig i avaluació dels currículums

detecten algunes manifestacions educatives significati-

és l’escassetat de recursos humans, materials i financers,

ves en el marc no formal, però en una disciplina, norEDUCACIÓ I PEDAGOGIA

9


L’EDUCACIÓ ARTÍSTICA NO FORMAL EN EDATS PRIMERENQUES A GUATEMALA En definitiva, l’art es considera un instrument fonamental per al desenvolupament de la sensibilitat, per al coneixement dels altres, per a la formació ètica i estètica, però, sobretot, per al desenvolupament del pensament crític i creatiu. Tot a través de l’estimulació i mai des de l’obligació, completa la formació integral i és el millor instrument per al desenvolupament de la creativitat. Per això l’educació artística en aquestes edats ajuda al fet que l’alumne descobreisca i desenvolupe totes les seves capacitats i així puga disposar de totes aquestes vivències en la mesura que cadascun les necessite en el present i en el futur, ja que les impressions artístiques que s’han rebut des de la infància perduren molt temps, fins i tot malment musical, perdent la finalitat que és servir-se

tota la vida, per això la importància de rebre aquest ti-

de totes elles per aconseguir objectius generals com el

pus de formació; a més constitueix una de les eines més

creixement en harmonia o crear un lloc de trobada on

importants per a la creació d’una ciutadania intercultu-

compartir experiències.

ral, i brinda la possibilitat de transformar a les persones i les societats

Fins ara l’educació artística ha tingut un espai marginal i accessori en l’educació, i especialment en la no formal i

Referències Bibliogràfiques

en edats primerenques, ignorant el paper protagonista que ha de tenir en el desenvolupament dels processos cognitius. Els ensenyaments artístics haurien de recórrer tots els cicles educatius des de l’educació inicial fins a la universitària, doncs les experiències artístiques que reben els xiquets i joves perduren al llarg de la seva vida i aquestes són font de vivències per a ells. L’educació artística està poc representada als programes educatius nacionals tant formals com no formals, amb una dedicació lectiva insuficient i una falta de preparació del professorat en aquesta matèria i etapa educativa. La pràctica artística contribueix a l’autoestima física del xiquet i xiqueta en valorar les seves destreses; afectiva, doncs li permet actuar més segur de si mateix, ser més alegre, independient i acceptar desafiaments; social, enforteix el sentit de treball cooperatiu, el respecte de si mateixos i dels altres, la solidaritat i estar més oberts a la crítica i ètica, al ajudar a fer que es defineisquen com a responsables i capaços de complir compromisos. 10

EDUCACIÓ I PEDAGOGIA

BATRES MORENO, E. M. (2010). Notas sobre educación musical. Guatemala: Avanti SA ELVIR, A P. y ASENSIO, C. L.(2006). La atención y educación de la primera infancia en Centroamerica: desafios y perspectivas. Documento de referencia para el Informe de Seguimiento de la EPT en el Mundo 2006 FUJIMOTO-GÓMEZ, G. (2009). El futuro de la educación iberoamericana: ¿es la no escolarización una alternativa? En Metas Educativas 2021 en PALACIOS, J. y CASTAÑEDA, E. (coord.) La primera infancia (0 -6 años) y su futuro. Madrid: Organización de Estados Iberoamericanos FUJIMOTO-GÓMEZ, G. y EMING YOUNG, M. (2004). Desarrollo infantil temprano: lecciones de los programas no formales. Acción Pedagógica. vol. 13, nº 2 GADNER, H. (1990). Educación artística y desarrollo humano. Barcelona: Paidos MARCHESI, A. (2010). Educación artística, cultura y ciudadanía. Eufonía, núm. 50, p. 7-11 ORGANIZACIÓN DE ESTADOS IBEROAMERICANOS PARA LA EDUCACIÓN, LA CIENCIA Y LA CULTURA (2010).Sistema de Información sobre Primera Infancia en Iberoamérica. Madrid: Organización de Estados Iberoamericanos

F. Xavier Cantos Aldaz Director CME Rafel Martí de Viciana Llicenciat en Geogràfia i Historia i Máster en Ciències de la Documentació per la Universitat de València i Potgrau en Gestió i Politiques Culturals per la Universitat de Barcelona. Des de 1999 es director de l’organisme autònom local d’ensenyaments artístics CME RMV. La pràctica educativa ha estat present al llarg de la seua carrera profesional com a docent de Geografia i Historia d’Educació Secundaria i com a tutor de pràctiques de la Llicenciatura d’Humanitats i del Màster de Societats Musicals de la Universitat Jaume I, al temps que la investigació com ara l’estudi dels ensenyaments artistics en l’educació no formal en edats primerenques a Guatemala, becat per la Fundació Carolina i l’assistència a cursos, seminaris i jornades com a ponent.


EL CABARET -“servit per cambreres”- DEL CARRER DE SANT JOSEP Atés que la nostra ja ciutat, juntament amb Castelló, era la més pròspera de la

província, necessitava un local de cambreres a la manera com el tenien les grans urbs perquè no cal oblidar que eren uns anys –els de la dècada dels anys vint del passat segle– d’eufòria comercial (“l’època daurada”) i molts borrianencs visitaven ciutats pioneres a Europa. De manera que, un bon dia (el 14-XII-1923), el vila-realenc (?) Baldomero Blat Bosque presenta una instància al nostre Ajuntament per a obrir un “café-bar, servido por camareras”... Però vegem, per a una major realitat, el contingut –“copiado a la letra”- de l’acord que pren l’Ajuntament presidit per Manuel Félix Ferrada, davant d’aquesta petició:

Con motivo de la instancia suscrita por V. de fecha 14 de Diciembre próximo pasado solicitando autorización para establecer un Café “Bar” servido por camareras en la calle de S. José casa nº 12 de la misma, el Ayuntamiento de mi presidencia en sesión del día 11 de los corrientes adoptó el acuerdo que, copiado a la letra, dice así: “Se dio cuenta del resultado que ofrece el expediente instruido a instancia de Dn. Baldomero Blat Bosque vecino de esta Ciudad sobre autorización para instalar un Café “Bar” servido por camareras en la casa señalada con el nº. 12 de la calle de Sn. José. Resultando que la Junta

Municipal de Sanidad cumpliendo el acuerdo adoptado por el Ayuntamiento en sesión del día 14 de Diciembre próximo pasado ha informado sobre las condiciones el local de una manera favorable. Resultando que dada a conocer al vecindario por medio de edictos y pregones la pretensión del solicitante han reclamado contra esta los vecinos no solo de dicha calle sino también de las adyacentes y las Hermandades, Archicofradías, Congregaciones y Asociaciones piadosas de esta población bajo el fundamento de que al autorizarse la apertura de tal establecimiento público sufrirán perjuicio la tranquilidad de unos habitantes que tanto la necesitan en las horas en que recogidos dentro de sus hogares descansan de las cotidianas tareas, la moral pública y los sentimientos católicos de esta Ciudad. Resultando que la Comisión de Gobernación ha informado sobre el particular proponiendo se deniegue el permiso solicitado por resultar que el sitio en que se pretende establecer el mencionado Café está situado entre viviendas de personas observantes de las más austeras costumbres por lo cual el funcionamiento del “Bar” servido por camareras inferirá agravio manifiesto a la honestidad y al decoro público y en consideración a que la concurrencia de varones y mujeres fáciles en el establecimiento en que se sirven bebidas origina frecuentes abusos, disputas y riñas que engendran disgustos, desavenencias y males a las familias, molestias al vecindario y ofensas a la religión. –Considerando que el Ayuntamiento debe velar por los intereses morales del pueblo y está obligado a auxiliar la acción de la autoridad local para el fomento de las buenas costumbres, previa la discusión conveniente y por unanimidad, acuerdo, conforme se propone en el dictamen de la Comisión de Gobernación, acceder a las reclamaciones de los vecinos, Hermandades, Archicofradías, Congregaciones y Asociaciones piadosas de la población presentadas durante la exposición al público del expediente, y, en consecuencia, denegar la licencia de apertura de un Café “Bar” Servido por camareras en la casa nº 12 de la calle de Sn. José, solicitada por Don. Baldomero Blat Bosque.” HISTÒRIA EN 3D

11


EL CABARET -“servit per cambreres”- DEL CARRER DE SANT JOSEP Lo que notifico a V. para su conocimiento y efectos consiguientes, significándole que puede recurrir contra el trascrito acuerdo ante el Excmo. Sr. General Gobernador Civil de esta provincia por conducto de esta Alcaldía, en el plazo de treinta días contaderos al siguiente al del recibo del presente oficio. Dios guarde a V. muchos años. Burriana, 16 de Enero de 1924 El Alcalde [rubricat] Manuel Felis

sestimar l’apel·lació interposada i demanant l’informe oportú.

Comissió Provincial de Castelló, el dia 1 de febrer, en un llarg comunicat, recorre contra la reclamació feta contra l’Ajuntament per Baldomero Blat, a pesar que el mateix Ajuntament al·lega que la Junta Municipal de Sanitat “informó favorablemente acerca de las condiciones del local”, instal·lació, repeteixen, a la qual s’havia oposat el veïnat i “las hermandades, Archicofradías, Congregaciones y asociaciones piadosas de la población, puesto que El dia 21 de gener de l’any 24 el tal Baldomero Blat resocavaba la moral pública y los sentimientos Católicos corria contra l’acord de l’Ajuntament del dia 11 dels corde la Ciudad”. Per això, i amb la majoria del Ple, la munirents ja que la seua petició havia exasperat el beateri del cipalitat havia denegat aquest bar servit per cambreres poble. per causar “perjuicio”, es diu, “a unos habitantes [els del carrer de Sant Josep i adjacents] que tanto necesitan de Vegem alguns punts d’aquesta al·legació. Diu que el las horas dedicadas al descanso de sus cotidianas tarepeticionari, major d’edat, “es natural as”, local que, a més, feriria “los sen“... por ser este igual a los timientos católicos de la Ciudad, e y vecino de esta Ciudad [Borriana] con domicilio en Plaza de Chichar- que funcionan no ya en todas infringiría agravio manifiesto a la horo nº 12”. I que la petició (l’obertura nestidad y decoro público, en atenlas capitales de provincia d’un bar servit per cambreres) li hación a que la asistencia de varones y sino también en pueblos cuya via sigut denegada “atendiendo a las mujeres fáciles en establecimientos importancia es evidentemente manifestaciones que en el adjunto que se sirven bebidas, ha de originar escrito se mencionan, y creyendo el menos que lo es esta Ciudad.” abusos, disputas y riñas que engenrecurrente que tales manifestaciones dran disgustos y males a las familias, carecen de fundamento por ser una población donde molestias al vecindario y ofensas a la Religión”. existen además de tres casas de lenocinio unas cincuenta tabernas y que dichos establecimientos no son de Però l’acord de Comissió Provincial anota en els seus la moralidad ni prestigio del que el recurrente desea considerants: “Que los cafés-bar servidos por camareras establecer, por ser este igual a los que funcionan no ya son establecimientos que se hallan autorizados y funcien todas las capitales de provincia sino también en puonan en todas las capitales de provincia y Ciudades sieblos cuya importancia es evidentemente menos que milares y aun menores, que la de Burriana [...] y que tales lo es esta Ciudad”. Per tot això, doncs, Baldomero Blat, establecimientos funcionan siempre bajo la inmediata valent-se de l’article núm. 25 de la Llei municipal, demavigilancia de las autoridades locales”. Aquesta Comisna interposar recurs davant del governador civil, militar, sió, doncs, insta les autoritats locals a revocar l’acord de de la província. l’Ajuntament de data 11 dels corrents “ y, en consecuencia, se autoriza la abertura del Café-Bar servido por caL’Alcaldia Constitucional de la ciutat de Borriana, en mareras”. Govern Civil, amb data 2 de febrer, remet -per compliment de l’Ordre de govern civil, en data 26 de gecorreus- al nostre Ajuntament l’esmentat acord. ner, remet la instància elevada per Baldomero Blat; però afegint que “si bien existen casas de lenocinio en esta Després de la seua aprovació i divulgació ciutadana Ciudad, se hallan estas instaladas en las afueras donde degué haver-hi un gran enrenou, així com una forta apenas se hacen notar de los transeúntes”, instant a deoposició dels estaments anteriorment esmentats al lo-

12

HISTÒRIA EN 3D


cal que s’havia autoritzat a Baldomero Blat, i les nostres autoritats, als pocs mesos, remetien (com a venjança?) la següent diligència a Govern Civil: Tengo el honor de participar a V.I., estar instruyendo diligencias preventivas por denuncia de Encarnación Caravaca Esteban, por encargo de María Valero Campillo, enferma en el hospital de Castellón sobre abusos deshonestos, contacto carnal, faltas en la moral y otros excesos contenidos en el “Ideal Bar” o Cabaret de esta Ciudad instalado en la calle de San José, cuyo dueño lo es Baldomero Blat Bosque, y de cuyas diligencias que continuo practicando, resulta ser cierto los hechos que se denuncian, por lo que teniendo V.S. único competente para entender en cuanto se relaciona a un establecimiento público de esta índole y que fue autorizado por el Gobierno Civil de esta Provincia, lo participo a V.S, para los efectos que juzgue oportunos. Dios guarde a V.S. muchos años Burriana, 6 de junio de 1925 Fdo. Vte. Escobar López És curiós que en aquest comunicat no figure, adjunta, la mencionada denúncia d’Encarnación, o de María?. Era la malalta la primera o la segona? Si no era -una de les dues- dona pública, què feia al bar Ideal admetent tocaments deshonestos; i si ho era, amb quin objectiu ho denuncia? Veiem, per això, unes irregularitats de forma i fons poc creïbles; encara que admissibles. Des del Jutjat de Nules figura en l’expedient que estem comentant, que es troba a l’Arxiu de Govern Civil de

Castelló, expedient núm. 11236, l’escrit següent: Istmo. Sr.: Tengo el honor de participar a V.I. hallarme instruyendo sumario con el nº 44 de 1925 sobre abusos deshonestos en el “Ideal Bar” o Cabaret instalado en Burriana en la calle de San José nº 12, del que es propietario Baldomero Blat Bosque realizándose además habitualmente en dicho establecimiento con escándalo, ofensas a la moral y buenas costumbres, actos de prostitución con extenso contagio de enfermedades venéreas y uso de opio y sus derivados, lo que comunico a V.I. a los efectos de la R.O. de 28 de septiembre de 1910. Rogándole al propio tiempo se digne acusar recibo a los efectos del procedimiento. Dios guarde a V.I. muchos años. Nules, 8 de junio de 1926 L’antepenúltim dels documents pertany a la Guàrdia Civil de Borriana, i es remet igualment a Govern Civil de Castelló. Diu així: En virtud de Telegrama del Sr. Juez de Instrucción del partido de Nules fecha de ayer [telegrama que no consta en l’expedient], a las doce horas del día de hoy y por fuerza del puesto de esta cabecera [guàrdia civil de Borriana] ha sido detenido el vecino de esta Ciudad Baldomero Blat Bosque, de treinta y siete años de edad, casado y natural de Villarreal, dueño del Bar Ideal de esta localidad, a resuelta de causa que instruye dicho Juzgado sobre abusos deshonestos, cuyo sujeto ha sido conducido y entregado en las cárceles de dicho partido según interesa la autoridad expresada. Lo que tengo el HISTÒRIA EN 3D

13


EL CABARET -“servit per cambreres”- DEL CARRER DE SANT JOSEP circumstàncies el desventurat Baldomero va anar a parar a la presó comarcal de Nules. En l’anterior data (juny de 1925) degué tancar-se, doncs, el cabaret denominat amb el rètol “Bar Ideal”, i ja res més en sabrem, ni del cabaret ni menys encara de Baldomero, el qual va voler modernitzar, un poc més, la nostra tradicional societat; però de segur que no comptava amb l’immens pes dels estaments dominants, tradicionals i conservadors, que es van encruelir amb ell oblidant-se de la resta dels bordells, per tal com estaven situats als afores i poc molestaven (ja se sap que “d’allò que els ulls no veuen...”) la moralitat del vetust veïnat i la resta de congregacions religioses.

honor de participar a V.S. para su superior conocimiento. Burriana, 9 de junio de 1925 El Teniente, firmado Luís [il·legible] Ara sí que es conserva el telegrama amb el qual es posa fi a l’expedient obert contra Baldomero Blat: TELEGRAMA OFIAL – Gobierno Civil de Castellón 10 de junio de 1925 «Motivo detención Cárcel de Nules de Baldomero Blat Bosque es Orden Juez Instrucción dicho Partido con motivo causa que instruye dicho Juzgado sobre abusos deshonestos.» Comentari Immediatament crida l’atenció que, havent-hi al poble altres prostíbuls (si és que el de Baldomero Blat ho era), no hi haja d’aquests cap denúncia i tot quede centrat en el del carrer de Sant Josep per ocupar, creiem, un lloc tan pròxim al Pla i tenir un veïnat catòlic. Amb aquestes

Però, a pesar de tot això, la societat havia canviat molt i ni s’apedregava les prostitutes (com en temps bíblics), ni se les penjava com en els temps del nostre rei Pere IV, el qual, el dia 3 de març de l’any 1380, publicava una ordenança que imposava pena de forca a les prostitutes que reincidiren en la prostitució després d’haver eixit dels bordells amb propòsit d’esmenar-se. Eren, és clar, altres temps... Si avui transitem pel carrer de Sant Josep, crida l’atenció que les fàbriques de les seues cases siguen anteriors a les d’aquell modern cabaret; però fet curiós: hi ha una excepció, la núm. 12 (potser en aquell temps no ho fóra), la qual llueix (com a desgreuge?) un taulellet, també nou, del seu sant patró. I és que, com escriguera l’Arcipreste de Hita:

Muchas veces el fin no es fácil predecir por el comienzo suyo ni se puede advertir; el curso de los hados nadie puede decir: sólo Dios, nadie más, sabe qué ha de venir1...

Norberto Mesado Oliver Ha cursat estudis de Llicenciatura en Geografia i Història, a la Universitat de València, especialitzant-se en Arqueologia. Des de 1960 duu a terme investigacions en Prehistòria i Història Antiga, destacant els seus estudis sobre Art Rupestre. Ha estat director i coordinador dels dos volums de Borriana en la seva Història i de la Col·lecció Papers, que editava l’Ajuntament de Borriana. Fins a la seva jubilació en 2003 va ser director del Museu Comarcal Arqueològic de Borriana. Actualment col·labora amb el CME RMV en la difusió de la història artística de la nostra localitat. 1 Libro de buen amor, 803.

14

HISTÒRIA EN 3D


CONVERSA AMB LUIS BOLUMAR Entrevista a Luis Bolumar realitzada per Anna M. Vernia (juliol 2010)

Temps de lectura aprox: 14min

Abans de començar l’Entrevista, Luis Bolumar

LB. Ací és on treballe el gravat, tècnica que elabore de

ens ensenya el seu estudi de treball, convertit en

manera manual.

galeria i taller, al carrer de Cavallers de Castelló, on la seua inspiració es plasma en quadres, gravats i escultures. Amb la gravadora ja activada ens va portant a cada una de les estances per explicar-nos on i com realitza les seues obres d’art. Comencem per la planta baixa, que se’ns obri com una espècie de galeria de llum i color on al-

AV. Tot el que realitzes ací és artesanal? LB. Tot, des de l’inici. Comence amb un esbós –ens ensenya diversos dibuixos-, després passe a enriquir el dibuix fins a arribar al resultat final del que vull gravar, a continuació plasme el dibuix sobre una planxa. AV. Però aquest procés també el realitzes tu o recorres a algun artesà?

gunes escultures de dimensió reduïda acompa-

LB. No, tot ho faig jo, amb diferents eines fins a aconse-

nyen l’encantador espai, mentre les seues parau-

guir que el dibuix final quede reflectit en la planxa. Des-

les ens il·lustren les figures que trobem al nostre

prés i amb el paper mullat, ho col·locaré sobre la planxa

pas.

que prèviament hauré impregnat de pintura i, a través de la pressió exercida pels dos corrons –ens mostra una

Encantador com els seus quadres i savi com la seua tècnica, Bolumar ens invita a passar a la següent estança ubicada en el primer pis, el seu taller de pintura que ens sorprén per la seua organització desorganitzada de vius colors càlids i freds que es mesclen suggerint una infinitat de matisos, sensacions i emocions amb el centre

màquina on col·loca el paper que passa a través de dos grossos corrons-, voilà, ja tenim el gravat. El procés és molt més llarg i complicat que el que t’he mostrat però aquest seria un resum bàsic amb què es pot veure clarament en què consisteix el procés. AV. I per què els gravats? LB. A banda de ser una manera més econòmica que la

d’atenció en el gènere femení, però abans de co-

gent puga conéixer la teua obra, m’agrada treballar en

mençar les preguntes ens invita a passar a l’espai

diferents tècniques o especialitats, ja que també dedi-

que dedica al treball de gravat; allí ens esperaria

que part de la meua obra a l’escultura. Pensa que grans

una mostra i explicació tècnica

artistes com Goya també van dedicar part de la seua ENTREVISTA

15


CONVERSA AMB LUIS BOLUMAR obra al gravat, però ja no és sols que artistes de renom

la vida mateixa. Encara que sóc de Sogorb, vaig arribar

treballen aquest recurs. Com a exemple més antic tens

a Castelló molt jove i vaig poder assistir ací a les meues

les coves d’Altamira, on s’ha descobert una espècie de

primeres exposicions de les quals va sorgir el meu inte-

tècnica de gravat en pedres que posteriorment es pen-

rés per la pintura. Després van venir els viatges a Barce-

sa que es gravaven en les pells; els homes en aquella

lona, on vaig entrar en contacte amb l’obra de Miró, a

època també eren coquets, fins i tot decoraven les se-

continuació a París per nodrir-me de Chagalle o Matisse

ues armes o els ossos i pals que utilitzaven com a armes,

i, encara que van ser els grans els que van alimentar el

encara que va ser en l’època de Goya quan el gravat va

meu aprenentatge, l’estil va anar forjant-se a poc a poc

prendre rellevància com a obra d’art. Aquesta tècnica, i

a partir del meu interior.

pensa que la impremta ja la utilitzava, ha estat present com a recurs per a l’estampació i gravació.

AV. Però és arriscat, en un món tan competitiu i on l’evolució ens ha portat a una gran varietat d’estils,

AV. Pareix que la teua obra la cen-

establir un estil propi. No vas pen-

tres en la figura femenina.

sar mai que era un risc llançar-te

LB. Sí, però ja abans que fóra moda

amb un estil propi?

entenia la dona amb la importància

LB. En la vida has d’arriscar, podria ha-

que es mereix, la unisc a la terra per la

ver eixit malament i que el meu estil

seua capacitat d’engendrar, però so-

no haguera agradat, però el que tenia

bretot perquè pense que és el centre

molt clar és que no imitaria a ningú,

de tot.

encara que sí que aprendria de molts, perquè pots aprendre dels que més

AV. Mentre ens mostraves el teu

saben, però no és el mateix copiar

estudi, ens anaves explicant el teu

que fer amb el teu senyal d’identitat;

estil, els símbols que utilitzes, la

a més, cal tenir en compte que una

utilització dels mosaics, la mescla

obra d’art no és real i jo no pretenc

de color entre càlids i freds sent-

crear la realitat.

ne sempre un el predominant i explicaves l’especial atenció als ulls ametlats de la

AV. Com un món d’il·lusió, com Alícia al país de les

figura femenina. Per què aquests ulls, vols mostrar

meravelles.

dèbil i indefensa la dona?

LB. Sí, més o menys és així, en els meus quadres podràs

LB. No, tot al contrari, desitge imprimir en els quadres

observar el reflex de la lluna en el rostre d’una dona o

la fortalesa del gènere femení i la seua importància al

unes flors que podran assemblar-se a una buguenvíl·lia

món. Respecte a la simbologia, com tu bé saps, al món

o un instrument musical agafat per unes mans femeni-

i al llarg de la història el símbol ha tingut un poder es-

nes que intenten reproduir el so, però res és real, tot és

pecial, tant si són religiosos com pagans o de caràcter

imaginació.

polític, i en les meues obres ho tinc present, encara que hi ha alguns símbols que són de la meua invenció.

AV. Llavors per això no representes la figura humana completa en els teus quadres?

AV. Observem un estil característic en la teua obra

LB. No, no és per això, jo la figura humana la percep de

que ens permet conéixer si estem davant d’un Bo-

manera tan grandiosa que no cap en els quadres, per

lumar. Com va sorgir aquest estil?

això vull representar el seu volum, com en el cas de la

LB. Mira, sóc autodidacte, l’aprenentatge me l’ha donat

dona, de la qual hem parlat anteriorment. Percep la

16

ENTREVISTA


Continua en la pàgina següent

dona com un ésser tan grandiós que no pot cabre en un quadre, per això no estan completes. AV. Aleshores què opines dels pintors figuratius? LB. Jo ho respecte tot, cada u tria el que li agrada o allò amb què se sent més còmode o millor identificat i, encara que jo no haja triat aqueix camí, ho respecte. AV. I la temàtica respecte a la música, tens alguna relació directa? LB. No, però sempre he tingut interés per aquest art en especial, segurament en breu exposaré uns quadres relacionats amb la música. -Ens mostra dos quadres d’instruments musicals sostinguts per la figura femenina, amb saxòfon i violoncel respectivament.- Un crític musical del diari Levante m’ha suggerit aquesta exposició. AV. Dels teus projectes passats, sabem que recentment una escultura teua, Lectura, la podem apreciar al Grau de Castelló i que es tracta d’una voluptuosa dona llegint, però dels teus projectes futurs què ens pots contar? LB. Sí, l’escultura del Grau de Castelló significa molt per a mi perquè és com si una part de mi estiguera allí, per a ser contemplada des de qualsevol angle, i de projectes futurs, a banda de l’exposició d’obres amb instruments musicals que et comentava i que es realitzarà a l’Auditori, estic amb el projecte d’una carpeta –treballs temàtics- sobre els quatre elements (terra, foc, aigua i aire) que exposaré a la Sala Braulio a Castelló i a València, però serà l’any que ve, perquè requereix molt de treball. AV. Treballes diferents projectes al mateix temps; és a dir, quan estàs pintant també realitzes gravats? LB. Mai, no puc estar pensant en colors i al mateix temps en estampació, necessite centrar-me en una tècnica, però no és una cosa que decidisc jo, és com si el cos m’ho demanara. Puc aparcar una temporada la pintura i dedicar-me a la gravació però no tarde molt a percebre ENTREVISTA

17


CONVERSA AMB LUIS BOLUMAR

la necessitat de pintar i llavors necessite canviar però,

AV. Bé, doncs crec que podem donar per finalitza-

com ja et dic, és una cosa que ve des de dins.

da aquesta entrevista conversació en què ens has permés conéixer-te a tu i a la teua obra un poc mi-

AV. I en les teues obres t’has inspirat en algun mo-

llor, però abans d’acabar, i com ja és costum en mi,

del o també sorgeixen de la imaginació?

m’agradaria emportar-me un consell per al nostre

LB. Tant per a pintar, com per a esculpir o gravar, sem-

alumnat.

pre partisc d’un esbós, un xicotet esbós que després em

LB. Doncs el meu consell, i encara que com et confessa-

permet, per descomptat canviant de grandària, crear

va he sigut autodidacte, és que estudien, que treballen,

l’obra i amb la tècnica amb què estic en cada moment.

que es deixen influir pels que ja estan treballant, que

El que sí que et puc dir és que el quadre que hem vist en

se suposa que en saben més, i que arrisquen en allò en

el primer replanell el va inspirar la meua dona quan es-

què creuen, perquè si no, no sabran si el que estan fent

tava embarassada –quadre que representa dues dones

val la pena.

encintes i que permet observar el bebé dins del ventre mentre són observades per un home, realment bonic al

AV. Moltes gràcies per les teues paraules i ens ve-

mateix temps que significatiu-; era en els meus comen-

iem en la pròxima exposició.

çaments.

LB. Gràcies a vosaltres per acostar als vostres alumnes a través de la revista obres i artistes actuals.

AV. Ha canviat molt la teua tècnica i el teu estil des dels primers quadres fins als que podem veure en l’actualitat? LB. Per descomptat que sí. A més, com pots observar, els mosaics que apareixen en els primers quadres desapareixen en aquests últims encara que el tracte que done als volums és el mateix, però sí que hi ha hagut una evolució tant en tècnica com en estil, però sempre aquest últim identificable perquè pense que per a un artista és important que se’l reconega pel seu estil, que pugues observar una obra i ràpidament identificar-la amb l’artista. 18

ENTREVISTA


REPERTORI PROPI

Continua en la pàgina següent

Classe col·lectiva per Anna Vernia Carrasco

REPERTORI PROPI

19


REPERTORI PROPI

20

REPERTORI PROPI


ALUMNAT Temps de lectura aprox: 5min

Classe amb la meua filla Però no és que la porte, no, no és que l’acompanye i la deixe a la porta, esperant que tot vaja molt bé i, a l’eixida, en passar una hora, ella estiga contenta de veure’m i m’explique a què ha jugat, quina cançó ha cantat o quin dibuix ha colorat. No. No. Jo també entre a l’aula, i cante i balle i pinte. Cantem i ballem i pintem juntes, com a casa, però en una aula, en un ambient d’aprenentatge a què els pares normalment no tenim accés.

I realment estic encantada d’anar a classe amb la meua filla. Som companyes i compartim les activitats, i totes dues hem aconseguit gaudir molt de les sessions perquè el Jardí Artístic està molt ben pensat. Evidentment que els professionals que ho treballen són això, professionals de la seua feina, però també ens han mostrat que la viuen, i amb les tres disciplines interaccionant de manera fluida transmeten a menuts i grans la passió per l’art. Des de la curiositat inicial fins a la confiança que ve després, el reforç positiu, la creativitat i la llibertat com a

teló de fons estan permanentment presents, i, sincerament, això també m’agrada molt. Els sons, els instruments, el moviment, els colors, el cos i molts altres elements són les eines de treball que cada dia portem a l’aula, o al parc o a la plaça, per treballar no sols les habilitats psicomotrius o musicals. La interdisciplinarietat, sobretot en aquestes etapes, millora també les habilitats socials i emocionals, i la meua filla, ho confesse, ja em preguntava: “quan tornem al jardí?” Aquest curs encetàvem les classes amb la festa Benvinguts a l’Art. Pel cap em va passar: moltes gràcies per invitar-nos-hi de nou!! Ana Cecilia Micó Arnau ALUMNAT

21


GUÍA D´AUDICIÓ · Musicograma FUGA SOBRE EL NOM DE BACH A l’antiga Grècia s’utilitzaven les lletres per a representar els sons (l’antic alfabet per a representar la música instrumental i el més modern, el jònic, per a representar la música vocal). Els romans van copiar aquest sistema fins que el monjo Boeci va canviar aquest alfabet pel llatí, amb la qual cosa va quedar de la manera següent:

A Alemanya es distingeix entre B i H per al Sib i Si natural i en aquest sentit la representació del cognom de J. S. Bach seria la seqüència de notes Sib, La, Do i Si (natural).

BACH La criptografia musical és un mètode utilitzat per a compondre música que incorpora missatges subliminars reflectits a la partitura. El més comú és utilitzar el nom de les notes en notació anglosaxona o alemanya, combinant aquestes notes lletres per a formar paraules.

EL COMPOSITOR Nikolai Andréievitx Rimski-Kórsakov. Compositor rus i professor de música, conegut per les seues orquestracions així com per la seua obra El vol del borinot, la suite simfònica Schéhérazade o el Caprici espanyol. OBRA Fuga sobre el nom de Bach, per a piano. Fuga És un tipus de composició i a la vegada una tècnica compositiva polifònica en base contrapuntística per a un número determinats de veus. Una veu fa el que abans ja s’havia escoltat per una altra com si les veus anaren fugint. Bibliografía GROUT, Donald i PALISCA, Claude (2004). Historia de la música occidental, volum I i II. Editorial Alianza, Espanya FUBINI, E. (1999). La estética musical desde la Antigüedad al siglo XX, Madrid: Alianza

22

GUÍA D´AUDICIÓ


Anna Mercé Vernia i Carrasco Professora de Trompeta

GUÍA D´AUDICIÓ

23


DICCIONARI Investigueu: composició de Rimski-Kórsakov utilitzada per a un ballet. La podreu descobrir ordenant aquesta barreja de lletres remarcades. Dürer, Albrecht

(1471-1528). Destacat artista del Renaixement alemany, conegut per les seues pintures, dibuixos, gravats i escrits teòrics sobre art. Podem trobar les seues obres, entre altres llocs, al Museo del Prado, al Metropolitan de Nova York o al Musée du Louvre. Goethe, Johann W. (1749-1832). Poeta, novel·lista,

dramaturg i científic alemany. La importància de la seua obra rau en la influència que aquesta va tenir sobre escriptors de la seua època i els moviments literaris que ell mateix va inaugurar.

Va formar part del famós Grup dels Cinc, l’objectiu del qual fou promoure la música russa, entesa com una branca del moviment nacionalista romàntic del seu país. Rodríguez, Ángel

(1964). Format a l’escola del Ballet Nacional sota la direcció de Carmen Roche. Amb una important obra com a ballarí i coreògraf, actualment és professor a l’Institut Superior de Dansa Alicia Alonso. Schiller, Johann C. Friedrich

de l’Associació d’Alfarers de Gran Bretanya. Amb una important tasca docent vers la ceràmica, va rebre reconeixements pels seus treballs.

(1759-1805). Poeta, dramaturg, filòsof i historiador alemany. Juntament amb Goethe fou una de les figures centrals del classicisme a Weimar. Moltes de les seues obres de teatre pertanyen al repertori habitual. Va escriure un tractat sobre la poesia ingènua i sentimental.

Maffei, Andrea (1798-1885). Amb F. M. Piave fou el

Ullate, Víctor Ballarí i coreògraf de Saragossa. Va

Leach, Andrew David (1911- 2005). Fou president

llibretista de Macbeth, òpera de G. Verdi. Dominar diversos idiomes li va permetre la possibilitat de traduir obres de la literatura anglesa i alemanya d’importants escriptors com Schiller o Goethe. Modigliani, Amedeo Clemente (1884-1920). Pintor

i escultor italià. A París va rebre la influència de Toulouse-Lautrec i Paul Cézanne, tot i que va desenvolupar un estil personal. Altres influències en la seua obra vénen de l’art primitiu d’Àfrica i Cambodja.

formar part dels Ballets del Segle XX sota la direcció de Maurice Béjart. El 1979 se li encomana formar una companyia de ballet clàssic, que dirigirà durant 4 anys. Més tard crea l’Escola que duu el seu nom. Se li ha atorgat la Medalla d’Or de les Belles Arts.

Asier.

Pacheco, Ernesto Ballarí i coreògraf de Perú, pioner

Ballarí i coreògraf basc, estudia Belles Arts, Música, Teatre i Dansa a Sant Sebastià, Bilbao i Zuric. Ha format part de la companyia Alias de Ginebra. Entre les seues obres hi ha Danada o Ego.

al seu país a impartir classes de ball no tradicional com el jazz, hip hop, urban dance, street jazz o latin jazz.

Bibliografia http://www.epdlp.com http://es.wikipedia.org http://www.danzaballet.com/modules.php?name=News&file=article&sid=453

Rimski-Kórsakov

(1844-1908). Compositor rus, amb talent artístic que va mostrar ja de molt jove.

24

DICCIONARI

Zabaleta,

La solució al diccionari anterior és: Petrushka


WEBS D’INTERÉS 1

Todo Bailes. Bailes Y Danzas

2

Todo bailes. Bailes y danzas

Pays et villes du monde

Un lloc adreçat al món del ball i de la dansa, amb diferents estils. També podràs gaudir dels vídeos o consultar notícies interessants. http://www.todobailes.com

Si vols gaudir d’unes imatges impressionants de diferents llocs arreu del món, aquest és el teu web. http://www.yvettedefrance.com/Photos-du-monde/Fotos_monde.htm

[Consulta: 14 octubre de 2010]

3

MyStudios.com

[Consulta: 14 octubre de 2010]

4

Provisional Danza

Aquest enllaç ens transporta a una mena de museu virtual. Més de 5.000 artistes i més de 10.000 quadres ens permeten recórrer les millors èpoques de la pintura. Da Vinci, Monet, Van Gogh o Botero, entre d’altres. http://www.mystudios.com/artgallery/

Web de la ballarina i coreògrafa Carmen Werner. Directora de la companyia Provisional Danza y de la Fundació per a la Dansa Contemporània que du el seu nom. http://www.provisionaldanza.com [Consulta: 14 octubre de 2010]

Rtve.es

6

J@zz en la radio y en directo

Rtve.es

J@zz en la radio y en directo

Un lloc d’entreteniment i cultural on podràs gaudir de la millor música clàssica, a més de poder escoltar en directe els programes adreçats a un públic ampli i variat. http://www.rtve.es/radio/radioclasica/

Una llista de webs de ràdio es mostra en aquesta pàgina, que et permetrà enllaçar per a gaudir d’un jazz exquisit dintre del panorama nacional i internacional. http://www.apoloybaco.com/radiojazzdirecto.htm

[Consulta: 15 novembre de 2010]

7

Provisional Danza

MyStudios.com

[Consulta: 14 octubre de 2010]

5

Pays et villes du monde

Grup Castelló

[Consulta: 15 novembre de 2010]

8

Colla de dolçainers i tabaleters de Borriana

Grup Castelló

Colla de dolçainers i tabaleters de Borriana

És l’agrupació de folklore més antiga de la ciutat de Castelló de la Plana. Fundada l’any 1953 amb el nom de “Grupo de Coros y Danzas de Educación y Descanso”, més tard passà a anomenar-se “Grup Castelló Danses i Cançons”. L’actual nom el pren a partir de l’any 1995. Es preocupa de la potenciació, promoció, recol·lecció i recuperació de les manifestacions populars valencianes. http://www.grupcastello.com/seccio. aspx?seccioId=quisom

Associació formada per gent no professional sense ànims de lucre amb la finalitat de recuperar i difondre la música i cultura del País Valencià. http://www.stalker.es/personal/emili/dolcaina/catala/ entrada.htm [Consulta: 22 novembre de 2010]

[Consulta: 22 novembre de 2010]

WEBS D´INTERÉS

25


20 RESPOSTES Temps de lectura aprox: 7min

Rubén Simeó Gijón

Naix a Vigo, en 1992. Comença els seus estudis musicals al conservatori d’eixa ciutat amb son pare. Des de molt primerenca edat mostra unes facultats excepcionals en la trompeta. Ha realitzant concerts en diferents auditoris i programes de televisió. El públic i la crítica musical elogien la seua maduresa tècnica i interpretativa remarcant la seua curta edat. Des dels 8 anys que comença a participar en concursos nacionals i internacionals, ha obtingut importants premis com: Yamaha, a Madrid, Ciutat de Vigo, Pòrcia (Itàlia), Benidorm, Maurice Andre, Paris, Brussel·les, Selmer (França), P. Jones (Gebwiller, França). Ha participat en programes de radio i televisió de diferents cadenes (TVE, Antena 3, Canal 9, TV Galega, TV Francesa, Quatre, Ràdio Clàssica, TV Tòquio, Ràdio France o LPTV). Ha actuat com a solista a l’Orquestra Simfònica de la RTVE, a l’auditori nacional de Madrid i a Saragossa, dirigit per Adrian Leapper, i retransmés en el concert de Nadal per a tot el món per Televisió Espanyola Internacional. Actua regularment amb grans orquestres i agrupacions simfòniques. Als 12 anys realitza la seua primera gravació ensueño, continuant aquesta tasca al 2008 amb dos disc més. El seu perfeccionament la realitzat amb destacats intèrprets com Maurice Andre, E. Rioja, V. Campos, M. Sommerhalder, E. Aubier, P. Dutot o G. Touvron. M. Andre, ha ressaltat de Rubén, les seues condicions tècniques excepcionals, inaudites en tan primerenca edat.

1 Per què la música?

Perquè des de menut sempre escoltava a mon pare, els meus oncles i la meua germana tocar la trompeta i la trompa, llavors jo ja li agafava la trompeta a mon pare i hi jugava, bufant i fent algun so estrany.

2 Quina paraula et defineix?

Naturalitat. Faig música, m’encanten els esports, tinc molts amics i m’encanta la trompeta.

3 La teua virtut.

10 El que més valores d’una persona. L’amistat.

11 I el que més detestes. La idolatria.

12 Què canviaries d’aquest món?

La pobresa.

13 I què deixaries? La cultura.

El virtuosisme en la trompeta, perquè es una cosa que has de tenir ja des dels inicis; condicions naturals per a l’instrument que vages a tocar.

14 Un llibre.

4 El teu defecte.

15 Un espectacle.

Em costa estudiar les assignatures de l’escola.

5 Una obra d’art.

La vida de Maurice André, escrit per Guy Touvron.

Concert per a la televisió francesa, juntament amb la Guàrdia Republicana de París.

L’auditori Santury Hall de Tòquio, on he realitzat diversos concerts i sempre em sorprén la seua bellesa i acústica.

16 Una data especial.

6 Un autor.

17 Què no deixaries per la música?

M’agraden molt en general els compositors barrocs. Tommaso Albinoni, per exemple.

7 Un espai. Vigo.

8 Un record.

Sempre solia ser el concursant més jove en els concursos internacionals de trompeta.

9 Una persona especial. Maurice André.

26

20 RESPOSTES

Abril de 2004, la data de la meua primera gravació.

La meua núvia.

18 Què no perdonaries mai? Tot pot ser perdonat.

19 Un consell per a l’alumnat. Estudiar rítmicament tots els dies.

20 Com t’agradaria que et recordaren?

Com un trompetista amic de tots els músics que he conegut.


ORGANITZACIÓ D’UN CENTRE EDUCATIU D’ENSENYAMENTS ARTÍSTICS Temps de lectura aprox: 17min

En paraules de Stephen Ball,1 com mes involucrats personalment estan els protagonistes de l’organització, tant més probable és que desitgen influir en la seua política i el seu ethos, per a canviar l’organització i convertir-la en el tipus de lloc on volgueren seguir treballant i enorgullir-se d’ella.

Introducció

Proporcionar un ensenyament musical complemen-

L’Ajuntament de Borriana amb la finalitat de gestionar

tari a la pràctica instrumental, en el cas de l’escola de

directament, a través d’un organisme autònom local, di-

música; proporcionar una formació en el moviment i

ferents tipus d’ensenyaments musicals, de dansa i artís-

la dansa, en el cas de l’escola de dansa; i proporcionar

tics, institueix una organització especialitzada per a tal

l’experimentació artística adscrita al desenvolupament

fi, el Centre Municipal d´Estudis Rafel Martí de Viciana.

d’activitats creatives, individuals i col·lectives de caràc-

Te caràcter administratiu amb personalitat jurídica dife-

ter cultural, en el cas del taller d’arts plàstiques.

renciada, patrimoni i tresoreria propis, així com autonomia de gestió i plena capacitat jurídica i d’obrar i obté

Fomentar en l’alumnat l’interès per la participació en

aquesta denominació per honrar d’aquesta manera a

agrupacions vocals i instrumentals, o en agrupacions de

l’il·lustre escriptor, cavaller i insigne cronista borrianenc

dansa, segons el tipus d’escola que es tracte.

del segle XVI (1502-1582). Organitzar actuacions públiques i participar en actiEstà adscrit a la Regidoria de Cultura, la qual exerceix,

vitats de caràcter aficionat.

respecte d’aquesta, la direcció estratègica, l’avaluació i el control dels resultats de la seva activitat. Igualment

Desenvolupar una oferta àmplia i diversificada d’edu-

li correspon exercir el control respecte el grau de com-

cació musical, de dansa i d’arts plàstiques, sense límit

pliment dels objectius proposats i l’adequada utilització

d’edat.

dels recursos assignats. Quant a la direcció, entre altres, ha de complir i fer complir les disposicions vigents, i di-

Orientar els alumnes l´especial talent i vocació dels

rigir i coordinar reglamentàriament totes les seves acti-

quals s’aconsella l’accés a l’ensenyança de caràcter pro-

vitats d’acord amb les disposicions legals vigents.

fessional, proporcionant-los, si escau, la preparació adequada per accedir.

Objectius Fomentar des de la infància el coneixement i apre-

Estructura

ciació de la música, de la dansa i de les arts plàstiques

Per a la consecució dels objectius proposats s’estructura

en general, iniciant-ne als xiquets en l’aprenentatge des

en diverses escoles: Escola Municipal de Dansa, Escola

d’edats primerenques.

Municipal de Música Pasqual Rubert, Taller d’Arts Plásti-

1. Professor en Sociología de l´Educació i Director de Polítiques Educatives de la Universitat de Londres

ques i Conservatori Elemental de Música Abel Mus, i els projectes comuns de Jardí Artístic, Escola de Gent Gran i GESTIÓ CULTURAL

27


ORGANITZACIÓ D’UN CENTRE EDUCATIU D’ENSENYAMENTS ARTÍSTICS Escola Artística d’Estiu. A més, es poden crear, per acord

cola i taller, i coordinar i vetlar, per l’execucio de les acti-

del Consell Rector, altres escoles especifiques, bé de ti-

vitats de caràcter acadèmic de professors i alumnes, en

pus artístic o de caràcter cultural, que en el seu moment

relació amb la programacio anual d’activitats, d’acord

convinga configurar amb caràcter estable.

amb les orientacions del director.

Els òrgans de govern, tant els unipersonals com

Els òrgans col·legiats constitueixen l’equip assessor i de

col·legiats, vetllen perquè les activitats del centre es

govern de la institució. Així el consell rector és l’òrgan

desenvolupen sota els principis constitucionals i esta-

propi de participació en el control d’aquest, tant en els

tuaris, amb garantia de neutralitat ideològica i de res-

diferents membres que integren la comunitat educativa

pecte cap a les opinions religioses de l’alumnat; així com per l’efectiva realització de les finalitats de l’educació i millora de la qualitat dels ensenyaments que s’imparteixen. Te com òrgans de govern, els unipersonals: el director del centre i el director, cap d’estudis, secretari i cap de departa-

Ens caracteritzem per la innovació doncs apostem per estimular pràctiques participatives (...) i per la creativitat, per potenciar l’esperit d’iniciativa i el pensament creatiu...

com també de l’Ajuntament a través dels delegats municipals. És també l’òrgan màxim de control de la totalitat absoluta de la gestió de les seves activitats. I pel que fa al claustre de professors és l’òrgan propi de participació d’aquest en el centre. Està integrat per la totalitat del professorat

ment de les diferents escoles i taller; i els col·lelegiats:

en actiu de cada escola i taller, més el director del centre

claustre de professors i consell rector.

que ho presideix.

Pel que fa al director del Centre Municipal d’Estudis és

Ens definim

triat pel Ple de l’Ajuntament, a proposta del Regidor

Som un centre educatiu obert a diferents interessos i

de Cultura, i nomenat per l’Alcalde de Borriana, entre

altament participatiu, on la comunicació entre els dife-

persones que compten amb dedicació en l’àmbit lo-

rents elements que la composen es fluïda i enriquidora

cal de l’ensenyament o de la cultura. Des d´aquesta es

i la innovació i creativitat un dels seus pilars. Tenim la

gestionen els recursos personals, materials i funcionals,

voluntat d’arribar a ser un centre dinamitzador i de refe-

desenvolupen el curriculum, administren les relacions

rència de la cultura artística de la província.

externes i impulsen processos de canvi, a més de diagnosticar problemes, motivar al personal, planificar

Ens caracteritzem per la innovació doncs apostem per

i desenvolupar projectes d’innovació i creativitat, so-

estimular pràctiques participatives, trencar amb els mo-

lucionar conflictes o participar i dirigir eficaçment una

dels tradicionals, facilitar un entorn favorable al canvi

reunió.

i constituir-nos en objecte de formació; i per la creativitat, per potenciar l’esperit d’iniciativa i el pensament

El nomenament de la direcció, cap d’estudis i secretaria

creatiu, desenvolupar aptituds crítiques i estar oberts a

de les diverses escoles i taller s’acorda pel consell rec-

noves idees, considerant els canvis com una oportunitat

tor a proposta del director del centre, mentre que el del

i promoure la diversitat cultural com a mitjà d’enriqui-

cap departamental es fa a proposta de la direcció de la

ment artístic.

respectiva escola i, tots ells, han de recaure entre professors actius de cadascuna d´elles. Son competències de

Oferta educativa

les direccions técniques representar davant del director

Presentem una oferta formativa vertebrada en tres ei-

del centre i al si del consell rector la seua respectiva es-

xos: ensenyament, participació ciutadana i creació de

28

GESTIÓ CULTURAL


sentiment de comunitat entre els ciutadans, i cultural.

Alumnat que cursa estudis de grau elemental de mú-

És variada i integradora de les diferents visions que so-

sica i dansa que no fan tota la càrrega lectiva que marca

bre l’educació artística poden tenir, molt legítimament,

la LOE.

els ciutadans. Es pretén donar cabuda a xiquets, adolescents, majors, a la comunitat estrangera que viu a

Alumnat lliure que rep classes d’assignatures a la

la nostra ciutat, estudiants, jubilats, etc.; té per objecte

seva elecció, sense tenir en compte la vigent regulació

mantenir les tradicions i apropar les noves formes d’ex-

d’estudis artistics.

pressió cultural i artística, combinant cultura clàssica amb noves tendències. Necessàriament té múltiples enfocaments, amb una única visió: el respecte a la diversi-

Alumnat matriculat al Conservatori seguint ensenyaments elementals de música.

tat i la coexistència de diferents sensibilitats. Alumnat cursant estudis d’ensenyaments professioNo pretén que totes les activitats vagen a interessar a

nals de música (1r Cicle) seguint el curriculum vigent de

tots però sí que tots els ciutadans troben almenys una

la LOE.

activitat atractiva i que així facen seu l’espai del centre. Però és evident que el públic d’unes activitats no serà

Alumnat de l’Escola de Gent Gran, majors de 60 anys,

el públic d’unes altres, o sí. De totes maneres, per des-

que rep classes de les diferents especialistats artístiques

comptat el centre no té vocació de fer cultura d’elits sinó

(música, dansa i arts plàstiques).

ser un espai perquè tots els ciutadans acudisquen a ell. En el centre, l’alumnat estudia música, dansa, ceràmica,

Alumnat matriculat en cursos específics.

pintura, dibuix… participen en intercanvis amb altres centres i països, on joves locals i immigrants s’integren

Instal·lacions

entorn de la música, el teatre o la pintura com a ele-

Les instal·lacions comunes a totes les escoles posseei-

ments compartits, on coincideixen en tallers mestresses

xen mitjans i materials educatius per oferir a l’alumnat

de casa o jubilats, els pares realitzen activitats amb els

les millors condicions educatives possibles, amb un

seus fills, o els joves desenvolupen xarxes de solidaritat.

total de 17 aules. Compta amb administració (direcció, administració i atenció al públic), saló d’actes, mediate-

Tipus d’alumnat

ca i centre de recursos, sala de professors, aula d’infor-

En funció de les característiques i finalitat de les matei-

màtica amb 20 llocs (ordinador i teclat) i vestuaris amb

xes trobem quatre tipus d’alumnat:

taquilles. Quant al seu equipament (disponible per a l’alumnat) està format per: teclats d’estudi, ordinadors,

Alumnat de Jardí Artístic: xiquets i xiquetes de 0 a

equips hi-fi, material bibliogràfic i audiovisual.

7 anys i dones en estat de gestació. Aquest alumnat té una formació conjunta de dansa, música i arts plàsti-

Arts Plàstiques compta amb 2 aules i un equipa-

ques i els seus professors, estudis i activitats s’integren

ment de forn ceràmic, cavallets de pintura i mode-

dins del departament de jardí artístic.

latge i material de gravat. GESTIÓ CULTURAL

29


ORGANITZACIÓ D’UN CENTRE EDUCATIU D’ENSENYAMENTS ARTÍSTICS L’accés a la funció docent es realitza a través d’un concurs-oposició. Les bases tenen com a objecte cobrir les places vacants com a personal laboral fix. El procediment de selecció té caràcter eliminatori i consta de dos exercicis. El primer és la defensa davant del tribunal de la programació didàctica presentada amb la documentació per ser admès a les proves selectives. El tribunal valora, tant la programació presentada com la seva defensa, la claredat i ordre d’idees, la facilitat de l’exposició, l’aportació personal de l’aspirant i la seva capacitat de síntesi. Dansa compta amb administració (direcció, cap d’estudis i secretària), 2 aules i un equipament d´espills, barres, piano i equip audiovisual. Música compta amb administració (direcció, cap d’estudis i secretària), 5 aules d’assignatures teòricpràctiques, 5 d’instruments, 1 d’orquestra i cor i 1 de percussió. Està equipada amb pianos de cua i verticals, instruments de percussió simfònica, equip audiovisual i instrumental Orff i Willems. Recursos humans El centre compta amb un total de 46 treballadors entre professors i personal d’administració i serveis, d’ells 36 són professors adscrits segons la seva especialitat a l’escola o taller corresponent: música , dansa, i arts plàstiques -dibuix, pintura i ceràmica-, un director-gerent, un cap de negociat, un auxiliar administratiu, tres conserges (un de matí i dos de vesprada) i quatre netejadores (tres de matí i una de vesprada).

El segon té caràcter pràctic i consisteix a impartir una classe de l’especialitat per a un dels nivells pel qual es convoca la plaça a la qual s’aspira. Finalitzada la fase d’oposició, es procedeix a la baremació dels mèrits presentats pels aspirants: titulació, experiència docent, altres títols i cursos, i coneixements del valencià. Gestió econòmica i pressupostària El Centre es manté econòmicament a càrrec dels successius pressupostos anuals de l’Ajuntament i d’acord amb les normes d’execució dels mateixos, sense perjudici de qualsevol altra possible aportació, directa o indirecta, que es poguera rebre, per mitjà dels procediments que s’apliquen en cada cas. A més està sotmès al control d’eficàcia, que exerceix la Regidoria de Cultura. Aquest control té com a finalitat comprovar el grau de compliment dels objectius i l’adequada utilització dels recursos assignats.

El servei d’administració i consergeria és funcionari mu-

F. Xavier Cantos Aldaz

nicipal mentre que el servei de neteja es una contrac-

Director CME Rafel Martí de Viciana

ta externa de l’Ajuntament i el professorat és personal de l’organisme autònom. Aquest ùltim està format per professionals altament qualificats, i la seva característica

Referències bibliogràfiques

fonamental és la doble projecció en els terrenys artístic

BALL , S. (1989). La micropolitica en la escuela. Hacia una teoría de la organización escolar. Madrid: Paidós

i docent, sent aquest últim de gran importància per al

CENTRE MUNICIPAL D’ESTUDIS RAFEL MARTÍ DEVICIANA. Estatuts de l’Organisme Autònom Centre Munici-

bon funcionament del centre, a més de jove, il·lusionat i

pal d’Estudis Rafel Martí deViciana. Butlletí Oficial de la Provincia de Castelló, 11 /11/04, núm 136, p 38-41

motivat en el projecte. 30

GESTIÓ CULTURAL


NOTÍCIES I INFORMACIÓ Les arts al 1r trimestre del Curs 2010/2011 L’entrega de premis i diplomes acreditatius va tindre lloc el dimarts 21 de desembre en l´Auditori Juan Varea. Per una altra part, fer una menció especial a la creativitat a Miguel Doñate Segarra.

14è Concurs de Postals Nadalenque Aquesta edició hi van haver 365 postals, plenes de creativitat i imaginació, recreant

Van resultar guardonats Paula Beltrán Palmer, 4 anys Pau Calduch Rosell , 5anys Natalia Granero Moreno, 6 anys

l’espirit nadalenc, que van ser exposades al

Ainhoa Borja Aymerich, 7 anys

4t pis del Centre del 10 al 22 de desembre.

Paula García Ibáñez, Grau Elemental TAP Arantxa Saborit Ribelles, Grau Mitjà TAP

Activitats Al primer trimestre i després del Benvinguts a l’Art, el Centre Municipal d’Estudis, a través de les seues escoles, taller i conservatori, a realitzat un munt d´activitats, com audicions, mostres, tallers o portes obertes adreçades a completar la formació de l’alumnat i compartir amb els amants i interessats per l’art en general.

ACTIVITATS 2n trimestre Curs 2010/2011 TAP

EMD

EMM i Conservatori

EGG

Febrer

Gener

Màster class diferent instru-

Gener

Hui creem amb l’art i les tec-

X Encontre d’Ensenyances

ments i audicions trimestrals

Xerrada: iniciació a la pintura

nologies: tractament d’imat-

Elementals de Dansa amb el

per assignatures i departa-

a l’aigua. del 11 al 14

ges i creació 3D del 7 a l’11

Conservatori Professional de

ments

Febrer

Cicle de tallers de ceràmica:

dansa de València Febrer

matèria experimental el 18 Cicle de tallers dibuix : •Línies i ombres.

Xerrada: socarrats. del 18 al 11

Març

II Trobada de dolçaines

III Mostra de Folklore Valencià

i tabals

JARDÍ

•Possibilitats plàstiques del

Febrer

dibuix al natural

Portes obertes

IV Trobada de Dansa Oriental abril

XXII Setmana Cultural 18,19 i 20 d’abril

Normes per a publicar a la revista ARTRES 1 .- El treball serà original i inèdit i versarà sobre temes d’història, edu-

2.2.- L’Estructura dels articles presentats han de contenir almenys els

cació i pedagogia en el camp de les arts (música, dansa i arts plàsti-

següents apartats: Títol. Resum amb una extensió màxima de 100 pa-

ques). Abans de la seva publicació, serà valorat per tres membres del

raules. Descriptors o paraules clau (5 paraules).

Consell de Redacció, que podran fer suggeriments per a la revisió i

2.3.- Les referències bibliogràfiques han d’anar al final del document,

millora, si escau, amb vista a l’elaboració d’una nova versió. Els articles

incloent les contingudes en l’article.

es podran enviar en castellà o valencià però la seva publicació serà en valencià.

© ARTRES Centre Municipal d’Estudis Rafel Martí de Viciana Anna M. Vernia Carrasco

2.-El treball s’ha d’ajustar al següent format: 2.1.-Títol de l’article en majúscules i negreta, amb lletra Arial, cos 12 punts, interlineat 1’5. Extensió entre tres i quatre pàgines.

annavernia@cmeviciana.es annavernia@hotmail.com Nota: tots els articles passaran pel servei de normalització lingüística.

MOTÍCIES I INFORMACIÓ

31


REVISTA ARTRES  

CME RMV centre municipal d´estudis rafel marti de Viciana

Read more
Read more
Similar to
Popular now
Just for you