Revista del Centre Municipal d´Estudis Rafel Mar tí de Viciana Any 3 · No.11
Octubre 2009
exemplar gratuït
Sumari · Editorial · Què fem a la classe de música amb els més menuts? · El perquè de la música a l’escola · Breu història del Jazz. Presència de la trompeta · Conversa amb Josep Palomero · La Castanyola · Regidoria de Cultura: Espai Comú · Guia d’audició: Francesc Tàrrega · Diccionari · Webs d’interés ·20 Respostes: Andrés Valero-Castells · Alumnat: Rebeca González Peris · Associacions Culturals: Col·lectiu Escletxa · Notícies · Informació d´interés SECCIÓ ACTUAL
SUMARI Directora Anna Mercé Vèrnia i Carrasco annavernia@cmeviciana.es Consell de Redacció Enrique Safont Melchor (Regidor de Cultura i Esports i President del CME) F. Xavier Cantos i Aldaz (Director del CME) Imma Martínez i Carles(Directora de l’EMM) Ma Teresa de Gaspar Giménez (Directora de l’EMD) Amèlia Gual i Piquer (Directora del TAP) Han coŀlaborat en aquest número Juan Capella Peiró Maravillas Díaz Gómez Col·lectiu Escletxa Ma Teresa de Gaspar Giménez Rebeca González Peris Ma. José Orellana Pérez Anna Pilar Piquer Garcia Andrés Valero Castells Disseny logo Beatriz Redón Larios Edita CME Rafel Martí de Viciana Octubre 2009, no. 11 Disseny i maquetació Estudio JhonnyT www.jhonnyt.com Normalització lingüística Correcció: Servei de Normalització Lingüística Ajuntament de Burriana snl@burriana.es
2
Sumari
3
Editorial
4
Educació i pedagogia
6
Educació i pedagogia
PORTAD A
Web: artres.cmeviciana.es
Any Europeu de Lluita contra la Pobresa i la Exclusió Social
Què fem a la classe de música amb els més menuts?
El perquè de la música a l’escola
10 Història en 3D
Breu Història del Jazz. Presència de la trompeta
15 Entrevista
Conversa amb Josep Palomero
Propi 19 Repertori La Castanyola de Cultura 21 Regidoria Espai Comú 22 Guia d’audició Francesc Tàrrega · Musicograma
24 Diccionari Descobreix quin personatge i professió s’amaga ordenant les lletres remarcades d’interés 25 Webs Descobreix les webs més interesants 26 20 Respostes Andrés Valero-Castells
Administració José Luís Azpitarte Sánchez info@cmeviciana.es
27 Alumnat
Fotocomposició i impressió Gráficas Ventura
28 Associacions Culturals
Dipòsit legal CS-154-2006 ISSN 1886-7294
Rebeca González Peris
Col·lectiu Escletxa
30 Notícies
Escola Artística d´Estiu, Setmana Musical D´estiu...
31 Informació d’interés Calendari, Novetats i Activitats 2009/2010.
! 2
SUMARI
Tots els articles d’aquesta revista són inèdits, excepte quan consta el contrari, i les opinions expressades corresponen als seus signataris. ARTRES no s’identifica necessàriament amb les opinions manifestades a la Revista
?
EDITORIAL
Si ens preguntem que ens aporten les arts, potser molts coincidiríem en el plaer, en el gaudir, en desenvolupar certes àrees del cervell, però estaríem d’acord en què aporten un bé solidari? Estrenarem al 2010 Any Europeu de Lluita contra la Pobresa i la Exclusió Social. Es preveuen entre altres activitats, campanyes i estudis de sensibilització, mecanismes per a fomentar la inclusió social o concursos que donen a conèixer pràctiques eficaces. Així tenim l’exemple del projecte de les orquestres infantils i juvenils de Veneçuela, al qual ja es feia referència en el número 9 d´aquesta revista i que és conegut per rescatar a gent jove en circumstàncies extremadament empobrides de l’ambient d’abús de drogues, crim, en el qual i sense aquesta ajuda acabarien sent arrossegats. Per a començar, l’Oficina de Cooperació de la Comissió Europea EuropeAid ha organitzat un concurs de música anomenat Música contra la pobresa que tot i que partís del projecte anterior, sens dubte dóna continuació al nou tema. Es tracta de difondre el missatge sobre la lluita contra la pobresa i el desenvolupament. A través d’una votació en internet, el guanyador seleccionat, tindrà l’oportunitat d’actuar durant els Dies Europeus del Desenvolupament que se celebraran del 22 al 24 d’octubre de 2009 a Estocolm També tenim coneixement d’artistes de diferents disciplines (músics, pintors, escultors, ballarins, actors...) que de manera desinteressada ofereixen la seva col·laboració. Ells són la mostra i model a seguir i així ho vivim al CME on els temes transversals formen part important dintre del currículum, obrint un ventall de possibilitats adreçades a una demanda social i cultural diversa. En aquest sentit doncs, les arts es convertixen en una eina que va més enllà del gaudir i desenvolupar, per a passar a socialitzar, sensibilitzar, així com fomentar la convivència i la participació. Des d’aquest espai educatiu i pedagògic, fem una crida a la comunitat educativa per iniciar-se i unir-se en aquesta lluita contra eixos gegants tant poderosos que colpegen durament a la Humanitat. Ajudem eixes persones no sols amb necessitats materials sinó amb allò més enriquidor i econòmic que tenim: el tracte, la paraula amable i d’esperança, el suport, el consol i la companyia... Provocar un somriure dins de l’abisme; alegrar els moments i instants amb el so d’un cant, el moviment d’un ball, el color d’un paisatge... Música, dansa, art... elements al nostre abast que des dels inicis de la humanitat s’han utilitzat per a expressar sentiments, i han ocupat un lloc preferent dins de la diversitat de cultures del món fins als nostres temps. En definitiva... alimentar-los amb un jacint per a l’ànima. El nostre armament és l’art, la nostra munició la esperança i la nostra recompensa... segur que la esbrineu tots.
EDITORIAL
3
QUÈ FEM A LA CLASSE DE MÚSICA AMB ELS MÉS MENUTS? Temps de lectura aprox: 10min
Què has fet avui en classe de música?...
Aquesta pot ser una pregunta habitual de qualsevol mare, pare o persona responsable, adreçada al xiquet o a la xiqueta quan el recull a l’eixida de l’Escola de Música A la pregunta de l’adult, la resposta del nostre petit
· El joc
alumnat pot ser variada: hem cantat, la professora ens
· La invenció musical
ha ensenyat una cançó… o bé, ens ha ensenyant un ball… no, no, ens ha ensenyat una dansa. Avui hem fet
Tot això en un marc vivencial que afavorisca la CREATIVITAT.
ritmes amb les mans i amb els peus. Potser, així mateix, que conteste amb un no sé, hem fet moltes coses…
Com planifiquem la nostra acció docent?
Aquestes són respostes referides a les activitats habitu-
Hem d’optar per uns criteris de seqüenciació d’acord
als que es realitzen a l’aula de música. Ara bé, el que els
amb les possibilitats del nostre xicotet alumnat per a
nostres menuts no saben i molts adults desconeixen, o
percebre, comprendre i reproduir. A més, tindrem pre-
no en són conscients, és que a través de les diferents ac-
sent que són els mateixos xiquets i xiquetes els que
tivitats musicals que fem a classe, els xiquets i xiquetes
d’alguna manera marcaran la progressió o seqüenciació
desenvolupen diverses capacitats com ara: memòria,
prevista per nosaltres.
imaginació, discriminació auditiva, sincronització, atenció, observació, participació, sentit
En més d’una ocasió podem sor-
de grup, etc.
prendre’ns de la dificultat que suposa portar a bon terme activitats que
Els primers anys d’Escola de Música
enteníem senzilles i pensades per a
no van dirigits a la formació de pro-
una determinada edat i, no obstant
fessionals, però contribueixen al co-
això, a vegades comprovem que són
neixement d’un important llenguat-
capaços de desenvolupar amb una
ge expressiu, a un elemental principi
certa facilitat, altres activitats que
de sensibilització musical i a fomentar l’esperit crític. La
véiem més complexes i pensades per a etapes evoluti-
classe de música obri tot un món de possibilitats en el
ves més avançades.
nostre alumnat que no podem obviar. Ha de ser un moment “màgic” i sempre se li brindarà la possibilitat de fer
Per això, a l’hora de programar les nostres classes adop-
un nou descobriment.
tarem una visió àmplia i oberta en funció dels objectius i continguts proposats.
Per a Akoschky (2008), l’objectiu més important en la formació inicial d’aquest llenguatge és despertar i desenvolupar en els xiquets i les xiquetes la seua sensibilitat i sentit musical a través de: · L’escolta sonora i musical · La veu i el cant
La cançó com a “protagonista” d’una classe de música Podem considerar la cançó com una de les formes més senzilles i espontànies de fer i comprendre la música. A partir d’un adequat repertori de cançons ens endinsem en la pràctica i reconeixement dels diversos elements
· Els instruments
d’organització sonora: estil, forma, melodia, ritme, ca-
· Moviment corporal i dansa
ràcter…
4
EDUCACIÓ I PEDAGOGIA
Entrada. Els xiquets i xiquetes arriben a l’aula i s’asseuen
Una proposta que dóna bons resultats és la utilització
en cercle. És un moment important per a crear un clima
d’un titella atractiu. Està molt contenta perquè va en
que afavorisca el bon desenvolupament de la classe, ge-
“busca d’una cançó” i “només” els xiquets i xiquetes de
nerant una bona disposició per a l’escolta. Poden contar
l’Escola de Música poden inventar-la… Quin xiquet o
les coses que desitgen de forma ordenada i tots tindran
xiqueta, ben conduït pel seu professor o professora de
l’oportunitat de parlar.
música, es negaria a crear una cançó per a aquest “trist” sol o aquesta “encantadora” papallona? (fig. 1 i fig. 2)
Cançó. Quan ja estan presents tots els xiquets i xiquetes, cantem una cançó coneguda, o bé n’ensenyem una
El comportament musical és una necessitat evident en
de nova.
els xiquets i xiquetes, sabem que porten a l’Escola de
Ritme. S’executa el ritme de la cançó o qualsevol mode
Música experiències sonores i musicals molt valuoses.
rítmic que puga acompanyar-la utilitzant percussió cor-
El professorat ha de propiciar aquestes experiències i
poral o xicoteta percussió.
proporcionarà a l’alumnat d’altres que l’enriquisquen i
Moviment. Execució de moviment que acompanye la
estimulen a endinsar-se en el llenguatge de la música.
cançó apresa. Invenció musical. Improvisació d’una xicoteta història sonora a partir de la cançó. El joc musical. Podem dur a terme un joc tradicional: sorteig, rimes…
D’aquesta manera podrà, en un futur
A l´hora de programar les nostres classes adoptarem una visió àmplia i oberta en funció dels objectius i continguts...
Tindrem en compte que, segons siga el joc, és convenient, com en aquesta proposta, reser-
pròxim i en funció dels seus interessos, ser un bon intèrpret, un entusiasta melòman, un encertat crític, etc. Però el que sens dubte aconseguirem és la formació de persones adultes que entenguen, aprecien i
gaudisquen de la música.
var-lo per al moment final. Relaxació. Tanquem la classe amb un exercici de rela-
Què fem a la classe de música amb els més menuts?
xació, cantant alguna cançó molt, molt “suau” o per mit-
La resposta és senzilla, al mateix temps que important.
jà d’una audició apropiada.
Fem MÚSICA. Maravillas Díaz Gómez
Podem inventar una cançó? La cançó és el resultat de la combinació de lletra i música; en funció de com organitzem aquests components, tindrem un resultat d’acord amb els nostres interessos. Invitar l’alumnat a crear cançons és una interessant proposició de la qual podem traure molt bon partit en la nostra tasca docent.
Universitat del País Basc · maravillas.diaz@ehu.es Doctora en Filosofia i Ciències de l’Educació i professora de l’àrea de Didàctica de l’Expressió Musical de la Universitat del País Basc. Ha dirigit i impartit nombrosos cursos en l’àmbit de l’educació musical tant d’educació general com d’ensenyances especialitzades (conservatoris i escoles de música). Autora de diverses publicacions en llibres i revistes especialitzades. Des de l’any 1996 fins al 2006 va presidir la Societat d’Educació de l’Estat Espanyol (SEM-EE). És codirectora de la revista Eufonía. Membre del Comité Acadèmic del Boletín de investigación educativo-musical del Collegium Musicum de Buenos Aires, del Consell Assessor Internacional de la RECIEM (Revista Electrónica Complutense de Investigación en Educación Musical) i del Consell de Direcció de la Revista de Psicodidáctica. Els seus interessos d’investigació giren entorn del currículum i música, creativitat i interculturalitat.
EDUCACIÓ I PEDAGOGIA
5
EL PERQUÈ DE LA MÚSICA A L’ESCOLA. Temps de lectura aprox: 15min
És necessària l’educació musical escolar? Ara més que mai
Per poder respondre la pregunta cal remetre’s als objectius de l’escola i fer la vista enrere al llarg de la història de l’educació. No vull estendre’m en aquest punt que pot resultar
Mesopotàmia, Índia, Egipte, Grècia...). Per als xinesos, la
molt llarg i pesat; com a resum, indicaré que l’objectiu
música era el llaç entre la terra i el cel. Per als àrabs, la
fonamental de l’educació primària és atendre la forma-
música era la quarta virtut del cel, bé suprem, l’art me-
ció integral de la persona desenvolupant les capacitats
ravellós del cant lliure, allí trobava l’àrab el seu sobirà bé.
bàsiques. La Llei orgànica 2/2006, de 3 de maig, d’educació (LOE), ens marca en el seu títol preliminar el prin-
Els grans filòsofs grecs diuen de la música que és ne-
cipi de qualitat de l’educació per a tot l’alumnat i el ple
cessari estudiar-la, amar-la i protegir-la, que s’han de
desenvolupament de la personalitat i
respectar les seues regles perquè la
les capacitats dels alumnes com a fi
música té una gran influència sobre la
de l’educació.
política, la prosperitat de la nació i la felicitat dels pobles. Els antics grecs
Si es tracta d’una educació íntegra
van desenvolupar una complexa teo-
de la personalitat, podem deixar fora
ria musical i van estudiar les relacions
de l’educació un fet tan destacat com
de la música sobre el pensament i el
és la música, que a més ens envolta
comportament humà. Música i edu-
d’una manera quasi omnipresent? Si
cació física
pensem com d’important és la músi-
l’educació íntegra de la persona; per
ca al llarg de la història, es pot enten-
tant, es considerava una vertadera
dre una educació de qualitat sense la
formació intel·lectual. (Es feia gimnàs-
música? Si cal desenvolupar les ca-
tica acompanyant-se de música de
pacitats dels alumnes, també caldrà
flauta.)
permetien aconseguir
desenvolupar la capacitat musical que tots portem dins. Una persona que no ha desenvolupat el seu potencial musical, es veu privada d’una de les experiències més satisfactòries de què podem gaudir.
Si fem una ràpida visió històrica, en totes les grans cultures antigues la música té un paper molt important ...
Els primers escrits sobre la importància de la música son de Damó (s. V-IV aC). Mestre i conseller de Pèricles, afirmava que la música influïa sobre el caràcter i que “és necessari distingir, entre les melodies i ritmes, aquells
Al llarg de la meua trajectòria professional he conegut, i
que tenen el poder d’educar cap a la virtut”.
desgraciadament continue coneixent, moltes persones que, o bé no han tingut una educació musical en la seua
Fubini (Fubini, E.: La estética musical desde la antigüe-
etapa escolar, o bé han patit un ensenyament traumàtic
dad hasta el siglo XX, Alianza Editorial, Madrid, 1991)
que en alguns casos han estat decisius perquè aquestes
interpreta en aquests escrits el valor educatiu que té la
persones no es tornen a apropar al coneixement de la
música per a la joventut i la relació que té el món dels
música.
sons amb el món ètic.
Si fem una ràpida visió històrica, en totes les grans cultu-
Plató en les seues obres continua amb les idees de
res antigues la música té un paper molt important (Xina,
Damó indicant que la música serveix per a educar l’àni-
6
EDUCACIÓ I PEDAGOGIA
ma a més de produir plaer; per aquest motiu, la música
i utilitzar la música com una eina de treball per a desen-
és superior a la resta de les arts: perquè agrada i forma.
volupar les capacitats de l’alumne.
En la seua república ideal, la música i la gimnàstica formarien la base de l’educació.
Durant el segle XX serà el pedagog Edgar Willems (1889-1978) qui tornarà a donar a la música la impor-
Aristòtil, a més de continuar amb les idees anteriors, ens
tància educativa que tenia en l’antiguitat. L’aportació
indica que cal aprofundir en la seua anàlisi i coneixe-
fonamental de Willems és la d’introduir la dimensió psi-
ment i no quedar-se tan sols en la pràctica instrumental.
cològica en el camp de l’educació musical.
Ja a l’edat mitjana, la base dels coneixements es dividia en dos grups: el Trívium (gramàtica, lògica i retòrica) i el
Willems entén que la personalitat humana està formada
Quadrívium (aritmètica, astronomia, geometria i músi-
per tres àmbits interconnectats:
ca). Es considerava que la música era la part de la mate-
a) L’àmbit físic, sensorial. La vida fisiològica. L’instint.
màtica que estudiava el nombre en moviment.
b) L’àmbit afectiu i social. L’emotivitat. c) L’àmbit cognoscitiu. La vida mental. L’intel·lectual.
Crida l’atenció que matèries que avui alguns consideren com “maries” foren tan importants en les grans cultures
Qualsevol modificació en un dels tres àmbits afecta els
antigues. Comenius, pedagog txec (1592-1670), va valo-
altres dos, tant si la modificació és positiva com nega-
rar la importància d’allò sensorial i l’acció en l’educació.
tiva.
“Tot allò que s’aprén amb vista a la seua realització no es pot aprendre sinó realitzant-ho.” Johann Pestalozzi,
Willems fa un paral·lelisme entre els àmbits de la per-
educador suís (1746-1827), va donar gran importància
sonalitat humana i els diferents elements que formen
a la música.
la música.
Podríem ampliar la llista amb pedagogs, filòsofs i pensadors que han donat molta importància a l’educació
PERSONALITAT
MÚSICA
ÀMBIT FÍSIC
RITME
ÀMBIT AFECTIU
MELODIA
ÀMBIT MENTAL
HARMONIA
musical i de segur que me’n deixava uns quants, però com a ràpida visió històrica ja és suficient. Arribats a aquest punt, cal diferenciar entre educació per a la música, encaminada a la pràctica d’un instrument de manera professional, i educació a través de la música, que pretén una espècie d’alfabetització musical
EDUCACIÓ I PEDAGOGIA
7
EL PERQUÈ DE LA MÚSICA A L’ESCOLA. Per a Willems, el so és el primer que cal explorar, el ritme
aliena a la realitat dels xiquets, sinó que forma part d’ells.
és la base de la vida i és innat en els xiquets. La melo-
S’entén la música en un doble sentit: la música con a fi,
dia naix de l’afectivitat i el coneixement dels elements
per a establir les bases d’una possible dedicació profes-
harmònics sols es podrà aconseguir amb la participació
sional, i la música com a mitjà per al desenvolupament
plena de les funcions mentals.
integral del xiquet.
Qualsevol conducta musical implica el tres nivells:
En el nostre país, durant la Segona República es reflecteixen en la pràctica educativa models vigents a Europa,
El primer nivell: el sensomotor, el gest i l’acció de tocar
com el suec, que pretenen la total alfabetització. Durant
un instrument, la motricitat i la recepció sensorial, la res-
la repressió franquista, la cultura i sobretot les arts es
piració i l’emissió d’un so per a cantar.
van veure afectades per la censura i van estar al servei del règim. La Llei d’educació de 1970 per a l’educació
El segon nivell: sentiments que ens produeix escoltar
musical a l’escola tampoc va suposar un gran avanç. És
(alegria, tristesa, por, tensió...), utilitzar la música per ex-
la Llei orgànica 1/1990, de 3 d’octubre, d’ordenació ge-
pressar aquests sentiments. Gaudir de la música. Relaci-
neral del sistema educatiu (LOGSE), la primera que es
onar-nos en l’àmbit social.
planteja amb un mínim de serietat l’educació musical escolar. Anteriorment a aquesta llei, l’educació musical
El tercer nivell: l’àmbit intel·lectual, saber què s’està es-
es feia amb més bona voluntat que encert.
coltant o què s’està tocant. Portem molts anys de retard respecte a la resta d’Europa Fins i tot el fet d’escoltar música comporta aquest triple aspecte. Segons Aaron Copland, els àmbits sensorial, afectiu i mental estan relacionats amb els verbs sentir, escoltar i entendre.
Arribats a aquest punt, cal diferenciar entre educació per a la música, encaminada a la pràctica d’un instrument de manera professional, i educació a través de la música...
Tradicionalment l’escola s’ha centrat en l’àmbit cognoscitiu, deixant de costat els altres dos.
i part del món. Pensar que en menys de vint anys podem estar al mateix nivell que altres països amb llarga tradició és molt pretensiós: ací encara discutim sobre la conveniència o no de la música a l’escola, mentre que en altres països la música forma part de la personalitat i no entenen
una educació integral sense la música.
Bé, l’educació musical incideix directament en els tres àmbits. Actualment, seguint les noves propostes pedagògiques, es busca que l’activitat musical permeta als xiquets desenvolupar i mostrar la seua capacitat creativa, es pretén que l’actitud del xiquet siga participativa, que desenvolupe la seua imaginació. Es pretén també que l’ensenyament musical es trobe globalitzat amb la resta de matèries que els alumnes aprenen a l’escola. La música és impartida des d’un punt de vista psicològic, segons les capacitats de l’alumne, la música no és 8
EDUCACIÓ I PEDAGOGIA
Tot allò que vista a la seua pot aprendre
D’altra banda, la música ens envolta pràcticament les 24
En la societat actual d’individualismes, on els xiquets
hores, l’estímul musical és constant, en la ràdio i televi-
tenen dificultats per a jugar al carrer i els videojocs ocu-
sió, música ambiental en el supermercat, en el tren, en
pen la major part del temps d’oci, on relacionar-se amb
oficines. La música és un objecte de consum. El repro-
els companys cada volta es fa més a través d’Internet o
ductor MP3 cada vegada és un element més habitual,
de SMS, la música, amb la seua funció social, compensa
i el telèfon ha passat de ser un aparell per a parlar a ser
un poc aquesta falta de relació.
una discoteca ambulant. En la resta de matèries, es dóna priMolt sovint em creue amb joves que escolten la música del mòbil sense auriculars. En èpoques com Nadal i altres festes, ens bombardegen cançonetes des d’altaveus camuflats pels cantons. L’escola pot negar aquest fenomen que va en augment?
la música ens envolta pràcticament les 24 hores, l’estímul musical és constant, en la ràdio i televisió, música ambiental en el supermercat, en el tren, en oficines....
oritat al treball individual, en les classes de música quasi tot es fa en grup, en una interpretació has d’estar pendent i escoltant el que fa el company, en danses, balls i activitats de moviment és imprescindible la col· laboració d’un altre.
Fem jocs que és impossible fer sols i fins i tot posem en
s’aprén amb realització no es sinó realitzant-ho
comú les experiències més individuals com poden ser
(Comenius, 1592-1670)
crític i selectiu amb allò que escolta. Per tant, és neces-
l’audició de peces musical. Pocs estudiaran un instrument, però qui gaudeix d’aquestes activitats continuarà la seua formació i segurament serà una persona que anirà a concerts; els seus coneixements li permetran ser sària l’educació musical escolar? SÍ, ARA MÉS QUE MAI. Juan Capella Peiró
Mestre d’Educació Primària
Diplomat en Educació Primària. Mestre de musica del Col·legi Públic José Iturbi de Borriana. Estudis de Conservatori en l’especialitat de trombó i cant. Membre de l’agrupació Filharmònica Borrianenca i de la coral Carnevale.
EDUCACIÓ I PEDAGOGIA
9
BREU HISTÒRIA DEL JAZZ. PRESÈNCIA DE LA TROMPETA Temps de lectura aprox:15min
1. ORIGEN I EVOLUCIÓ: Milions de negres foren transportats en vaixell des de l’oest d’Àfrica cap als EUA per treballar a les plantacions. A aquests esclaus, els van imposar les religions pròpies de la zona i fou principalment en textos de l’Antic Testament on van trobar situacions semblants que expressaven mitjançant corals. Aquests cants banyats d’Àfrica esdevingueren el que coneixem com a gospel.
Nova Orleans. King Oliver i Louis Armstrong establiren les bases del paper que desenvoluparia la trompeta en el jazz. Seguint els passos d’Arsmtrong hi haurà trompetistes com Doc Cheatham, Hot Lips Page, Bill Coleman o Rex Stewart. La influència d’Arsmtrong va fer que tardaren a sorgir trompetistes com Roy Eldridge, Buck Clayton, Harry Sweets Edison o Joe Newman, solistes de l’orquestra de Count Basie. En la de D. Ellington també estigueren Cootie Williams, Cat Anderson (expert en el sobreagut) o Clark Terry, un dels més polifacètics i virtuosís-
Música religiosa i profana (cançons
tics de tots els temps.
de plantacions, balades...) compartien escenari fonamen-
Amb el bebop, Dizzy Gi-
tant el que posteriorment
llespie va dur una de les
seria el blues. D’altra
primeres renovacions
banda, per la dècada
en la utilització de
de 1870 va sorgir a
la trompeta. També
Saint Louis un estil
destacaren Fats Na-
pianístic de ritme
varro, Howard McG-
sincopat anomenat
hee, Lee Morgan o
ragtime, del qual és
Clifford Brown. Chet
un pilar fonamental
Baker destacarà en el
Scott Joplin.
cool. Amb el free jazz apareixeran trompetistes
Estil de Nova Orleans
com Don Cherry i Lester Bo-
Aquesta ciutat va ser el bres-
wie, figures revolucionàries i per-
sol del jazz; ací va nàixer Jerry Roll
manentment obertes a l’exploració
Morton, que si bé no va inventar el jazz, sí que va ser un dels primers músics que va tenir consciència que aquesta música, en la qual s’entremesclaven tantes influències i que partia d’una tradició un poc difuminada, era una nova música. En aquest primer jazz encara s’aprecien clarament els llaços amb la música de cercavila i amb el ragtime. Figures indiscutibles d’aquest moment són els cornetistes Buddy Bolden i posteriorment King Oliver. Aviat els grups de jazz van començar a emigrar a altres ciutats d’Estats Units, com Nova York o Chicago, i en 1917, després de la clausura del barri de Storyville (en el qual, al llarg de vint anys, havien trobat recer la prostitució i tota la seua infraestructura recreativa), aquesta emigració va ser massiva. 10
HISTÒRIA EN 3D
de nous universos musicals. En les últimes dècades hi ha Wynton Marsalis, Lew Soloff i Tom Harrell o els joves valors com Terence Blanchard i Roy Hargrove. Estructures Entre els trets africans es troben els estils vocals, que destaquen per una gran llibertat de coloració vocal, improvisació de pregunta i resposta, complexitat rítmica. Utilitzen pautes formals molt diferents però amb més freqüència: AABA: 32 compassos dividits en quatre seccions de 8 compassos cadascuna {A- repetició de A- B (pont que sol començar amb una tonalitat nova)- repetició de A}.
Continua en la pàgina següent
Blues L’estructura predominant és la de tres versos, cantats amb la seqüència harmònica d’acords de tònica- subdominantdominant: I,I,I,I - IV,IV - I,I - V,V - I,I; però hi ha moltes variacions.
2. JAZZ ANTIC
3. DIXIELAND (1910) Es tracta de bandes de blancs, amb una harmonia més clara i definida. Tenen un so més polit i compten amb major nombre de recursos tècnics (poden estudiar, els negres no tenien aquest privilegi). El primer enregistrament d’una banda de jazz hagué d’esperar fins 1917; fou un grup de música de blancs, New Orleans Rhythm Kings, i en 1923 també ho va fer la Creole Jazz Band amb el cornetista King Oliver com a cap. Altres músics que van destacar són els trompetistes Bunk Johnson i Freddie Keppard.
4. CHICAGO (1920) El músic més influent fou el segon cornetista de King Oliver, Louis Armstrong, primer autèntic virtuós del jazz. Va canviar el format del jazz i posà el solista enfront de l’orEl primer cornetista de jazz fou Buddy Bolden. Molts músics famosos del jazz van nàixer a Nova Orleans. El primer estil i mètode d’improvisació col·lectiva està relacionat concretament amb Louisiana i la seua població negra. El nombre de músics en les bandes era variable, però la direcció melòdica l’assumia normalment la corneta (que serà substituïda després per la trompeta). Els breaks1 de Louis Armstrong, segon cornetista d’Oliver, són un impuls cap al futur. Possiblement els dos músics més creatius foren Louis Amstrong i Bix Beiderbecke. Són de gran influència les gravacions que Amstrong va fer amb Hot Five i Hot Seven, incrementant en particular la llibertat de col·locació dels accents. La improvisació en grup, que es practicava a Nova Orleans especialment, tingué com a resultat un contrapunt de línia melòdica improvisada, alternant amb improvisacions a “solo” amb les quals la resta del grup aportava una base rítmica i harmònica. Una de les agrupacions típiques fou la Creole Jazz Band de King Oliver. Les trompetes substitueixen les cornetes i els saxòfons substitueixen els clarinets o els doblen. 1 Frases de pregunta i resposta dins de l´orquestra
questra. Va enregistrar música amb els Hot Five i Hot Seven. Va crear noves variacions basant-se en els acords de la melodia inicial. Creà escola. Improvisà sense paraules, utilitzant la veu com a instrument (scat). Molts músics emigraren a Chicago, entre ells Armstrong. Allí també treballava Bix Beiderbecke, el lirisme del qual com a cornetista era el contrapunt de l’estil trompetístic d’Armstrong. Els anys 20 poden resumir-se en tres punts: 1. La gran època de Nova Orleans. 2. El blues clàssic. 3. L’estil de Chicago. És l’època considerada com la del jazz clàssic. En el barri negre de la ciutat el jazz és el pols, el motor que genera moviment a una música que no està integrada. L’estil de Chicago ens donarà un dels que seran protagonistes del jazz: el saxòfon. Dels qui es van establir a aquesta ciutat cal destacar els Hot Five i Hot Seven de Louis Amstrong. Jazz Orquestral En la dècada dels 20 grups de jazz comencen a tocar seguint el model de les bandes de balls de societat i això dóna peu a les big bands. És l’era del swing. Un canvi en el
HISTÒRIA EN 3D
11
BREU HISTÒRIA DEL JAZZ. PRESÈNCIA DE LA TROMPETA ritme que suavitza els compassos en dos temps de l’estil de
d’Artie Shaw. Una altra banda dirigida per un virtuós fou
Nova Orleans utilitzant un compàs més fluid amb quatre
la d’Earl Hines, però la banda arquetípica fou la de Benny
temps.
Goodman.
Els músics també desenvolupen l’ús d’estructures melòdi-
Armstrong, a part de ser un gran músic, també tenia quali-
ques curtes, anomenades riffs, amb pautes de pregunta i
tats com a actor (aparegué en moltes pel·lícules a Hollywo-
resposta.
od). Armstrong i Ellington són el símbol del jazz.
Aquesta aportació s’atribueix a Fletcher Henderson, tot i
Al final del anys 30 faran escola músics com el trompetista
que la major part pertanya a qui feia els seus arranjaments,
Roy Eldridge.
Don Redman. A part de les brass bands de les plantacions al s. XIX, les arrels del jazz orquestral estan en el ragtime en-
Interacció entre la música popular i la culta
registrat de Sousa i els seus rivals. La Columbia Orquestra
tenia: quatre cornetes, tres trombons, flauta, clarinet, dos
L’intent de músics com Armstrong, Ellington o Henderson
violins, tuba i percussió.
feren que el jazz tinguera una influència dominant en la
5. SWING (1930)
música nord-americana dels anys 20 i 30. Paul Whiteman, director de banda, va utilitzar recursos del jazz, i la seua orquestra va estrenar peces simfòniques d’estil jazzístic de compositors com George Gershwin; també cal anomenar el trompetista Harry James.
6. BEBOP (1940) En 1941 els EUA entren oficialment en guerra i bona part del músics de jazz es van veure obligats a dur uniforme militar i col·laborar amb les bandes de l’exèrcit. El club Minton’s Playhouse seria el bressol del nou estil, En 1923 es va derogar la prohibició de l’alcohol als EUA,
el bebop. Es tracta de tornar als orígens, de reinterpretar
i aquest fet, més els èxits i popularitat de formacions de
i reescriure la tradició mitjançant l’exploració de noves
músics blancs com Benny Goodman o Glen Miller, van con-
harmonies, ampliació del registre sonor i explotar totes les
tribuir a fer que el jazz perdera el qualificatiu de música
possibilitats dels ritmes i temps a la vegada.
marginal. Un dels primers a adaptar aquest estil al piano fou TheloUna segona migració es produeix cap a Nova York. Apareix
nius Monk, amb el contrabaix estaria Charles Mingus i a la
un estil nou, el swing, evolució del two beat (música que
trompeta, Miles Davis.
manté dos polsos) al four beat (de quatre temps). Destaquen ací Count Basie i Benny Goodman. La xicoteta banda
Hi ha un grup de músics que reacciona contra les bases
de solistes creix fins formar la big band.L’escriptura ja no es
establertes, i així sorgeix el bebop, onomatopeia que es
basa en sèries de chorus sinó en riffs, breus girs melòdics
refereix a l’interval de 5a dim. La utilització d’aquest acord
i rítmics que es repeteixen a mode d’ostinato. Una banda
incita el músic a fer melodies molt “nervioses”, amb passat-
important per a la qual escrigué Oliver fou la de Tommy
ges cromàtics ràpids en semicorxeres interrompudes vio-
Dorsey (trombonista). Més experimental fou la banda
lentament per silenci.
12
HISTÒRIA EN 3D
Continua en la pàgina següent
Comença en xicotets combos procedents de les big bands,
aconseguirà un jazz fresc, sense el barroquisme del bop,
que es reunien en les jazz sessions per realitzar improvisa-
però amb molt de swing. Interpretació amb legato, con-
cions. Estarà influenciat per la música clàssica, moderna i
certació entre tots els instruments sense accentuació forta,
l’intel·lectualisme de les grans ciutats.
elaboració contrapuntística i imitació. A part de Miles Davis també hi destaca Lester Young.
El cap d’aquest moviment fou el saxofonista Charlie Parker, qui va deixar nombrosos enregistraments de bebop; tam-
Entre les màximes figures del hard bop hi ha el trompetista
bé cal destacar el trompetista Dizzy Gillespie, conegut per
Clifford Brown. Una altra derivació de l’estil de Parker serà
la seua velocitat i registre, o el combo del final dels anys 40
el soul jazz, amb el cornetista Nat Adderley.
amb Miles Davis. La cantant Sarah Vaugham va estar relacionada als inicis de la seua carrera amb els músics del bop,
8. FREE JAZZ (1960)
sobretot amb Gillespie i Parker. També es tingué en gran estima al trompetista Fats Navarro. Malgrat els seus temps ràpids, el bop tenia un accent tràgic; aquest tret era força ben representat pel trompetista Fats Navarro. La cantant més famosa d’aquesta època fou la també trompetista Sarah Vaugham. L’agrupació de Woody Herman, amb el trompeta Sonny Berman, Bill Harris al trombó, John LaPorta al saxòfon..., transformaren la banda en un conjunt
El 1959 apareix un àlbum llegendari de Miles Davis, King
d’avantguarda, desenvolupant un virtuosisme que fins i tot
of Blue. Davis compongué ací un grup de peces que per-
arribà a persuadir Stravinsky a compondre el seu concert
tanyen totes a la mateixa tonalitat, amb un mateix acord
Ebony Concerto perquè aquells l’interpretaren.
i modalitat, que es mantenen durant 16 compassos cada vegada, la qual cosa suposava gran llibertat per la improvi-
Diversos músics de l’era del swing van jazzejar els clàssics i
sació; i d’ací el que s’anomenarà jazz modal.
els músics de concert reteren tribut al jazz amb l’esmentat Ebony Concerto de Stravinsky o Contrasts de Béla Bartók, a
Als anys 60, els EUA van veure com els moviments polítics i
més d’altres músics com Aaron Copland o el francés Darius
socials afroamericans adquirien cada cop major dimensió,
Milhaud.La banda més radical fou la de Claude Thornhill,
com en el cas de Martin Luther King o Malcom X. Mentres-
amb orquestracions de Gill Evans.
tant, el pop britànic dels Rolling Stones o Eric Clapton des-
7. COOL JAZZ (1950)
cobreixen el blues i el divulguen entre el públic europeu a través de les seues pròpies versions.
Els experiments més importants de mitjan segle amb un jazz influenciat per la música culta clàssica es van produir
Amb el free jazz s’alteren els principis musicals. Aquest mo-
en els enregistraments de 1949-50, realitzats pel jove trom-
viment fou liderat per Ornette Coleman o Cecil Taylor.
petista Miles Davis. Als últims anys dels 50, s’estudiava entre els músics la posEl bebop serà substituït pel cool (fred, calmat), corrent molt
sibilitat de fer una música atonal, sense estructures gaire
més estable i tranquil. De ritme més lent i melodia poc
estables, on cada intèrpret fóra responsable del seu mo-
accentuada, el troben en l’orquestra de Miles Davis, que
ment, ritme i frases. Les bases foren:
HISTÒRIA EN 3D
13
BREU HISTÒRIA DEL JAZZ. Presència de la trompeta
1.
Irrupció en el món atonal.
jazz va consolidar la seua posició en l’obra de molts músics;
2.
Nova concepció rítmica.
és una de les parts més importants del jazz contemporani.
3.
Es confronta el jazz amb totes les grans
Auge del rap, recuperació del bebop, revival soul, èxits co-
cultures musicals.
mercials del funk, acid jazz, noves bandes.
Interés per destacar els moments d’in
tensitat.
Als anys 90 s’han confirmat nombrosos corrents. El jazz
Transcendència del so musical per en
4. 5.
trar en el soroll.
Les cançons brasileres, en especial les
6.
de l’estil de la bossa nova, van incorpo
rar-se al repertori de principis dels anys
60, amb els seus ritmes llatins.
9. ELS ANYS 70 Jimi Hendrix i d’altres s’havien llançat al món del rock, amb una música elèctrica de marcat accent afroamericà. El rock, pop... venien, el jazz no podia quedar-se fora, i així va sorgir el concepte de fusion. Molts consideren Miles Davis i el seu jazz rock o fusion fora del jazz o com un gènere menor. Davis va enregistrar, el 1969, Bitches Brew, combinant ritmes de soul amb instruments electrònics en un jazz sense compromisos. Els anys 70 també van veure desaparéixer figures com Armstrong o Ellington.
està més present que mai, amb el rap, la recuperació del bebop, el funk i els seus derivats, l’aparició de noves ban-
S’utilitzarà progressivament l’electrònica per la influència
des al més pur estil de Nova Orleans o l’acid jazz a les dis-
del rock, però cap a 1975 sorgeix el moviment mainstream
coteques, entre d’altres.
(com una nova senzillesa). Miles Davis fou el primer que va transformar per complet totes les apropiacions que va
En l’actualitat Espanya gaudeix d’un planter de músics ex-
fer del rock. L’aspecte més essencial fou l’ús d’instruments
cepcionals de la talla de Ximo Tebar, Ricardo Belda, Jesús
electrònics i els artificis que s’associen amb l’ostinato. Im-
Gabaldón, David Pastor, Ramón Cardo i així podríem conti-
provisacions col·lectives i solos d’alta qualitat, modalitat i
nuar per completar una llista important.
estructures obertes. Miles Davis va tornar als escenaris després d’una llarga
Anna Vernia i Carrasco
absència. Començava a despuntar una nova generació.
Professora trompeta
Wynton Marsalis fou un dels que despuntà recobrant els orígens.
10. ELS ANYS 80 – 90 i més Els músics busquen la seua personalitat, de manera que és difícil catalogar-los. Wynton Marsalis és un intèrpret excepcional igual de còmode en el jazz que en el clàssic. El free
14
HISTÒRIA EN 3D
Bibliografia OLIVER, P.; HARRISON, M.; BOLCOM, W. Gospel, Blues & Jazz. Col. New Grove, Muchnik Editores, Barcelona, 1990 (1ª ed.: Londres, 1986) TIRRO, F. Historia del jazz clásico, ed. Ma Non Troppo, Barcelona, 2001 (1ª ed.: EUA, 1993) Webs Wikipedia [en línia] http://es.wikipedia.org/wiki/Jazz [Consulta: 23 d’abril de 2009] BARAHONA, Roberto [en línia] tomajazz http://www.tomajazz.com/clubdejazz/roundjazz/historia_jazz.htm [Consulta: 2 de febrer de 2009]
CONVERSA AMB JOSEP PALOMERO Entrevista a Josep Palomero, realitzada el 8 de juny per Anna M. Vernia
Temps de lectura aprox: 12min
Josep Palomero és catedràtic de valencià de l’institut Jaume I
de Borriana i membre de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, institució de la Generalitat Valenciana de la qual també ha sigut vicepresident. És tot un referent cultural, i així ho ha demostrat amb les seues aportacions literàries i amb la labor que va realitzar fa alguns anys al front del Centre Municipal d’Estudis Rafel Martí de Viciana i en la regidoria de Cultura i Educació del nostre ajuntament. Anna M. Vernia: Com recordes el teu pas pel Centre
alumnes lliures al conservatori de València (el de Cas-
Municipal d’Estudis Rafel Martí de Viciana?
telló encara no existia: el capellà artanenc José Ramon
Josep Palomero: Els antecedents de l’existència en la
Herrero tenia al seu càrrec els estudis musicals de la po-
població d’una oferta d’ensenyament fora d’horari per
blació de Castelló, també fora d’horari escolar, al col·legi
a adults, per a omplir l’oci de les aficions personals, es
de l’Escola Pia de Castelló. Estàvem si fa no fa totes les
remunten al temps de la UCD, o encara abans. Potser a
poblacions igual. Fa vint-i-cinc anys, allò era realment la
l’època del regidor de Cultura Ramon José Vicent, sent
prehistòria dels estudis musicals actuals). Al juny, doncs,
alcalde Vicente Vernia, ja es feia alguna cosa. I després,
venien uns tribunals de professors del conservatori de
en el període d’UCD, sent alcalde Juan Canós i regidora
València i examinaven els nostres alumnes, que eren
de Cultura Juanita Tejedo, també es van anar fent algu-
tots “lliures”, i així anaven construint el seu expedient
nes actuacions concretes, encara que molt febles. AV: Quin professorat va començar aquella aventura? JP: Vicent Traver feia classes de pintura, en uns locals miserables, el
En la primera alcaldia de Juan Sanjordi, sent regidor de Cultura Carlos Gascó, es va crear una fundació per donar-li forma administrativa a aquella oferta no estructurada de classes ...
personal. Després, Vicente Piera ens convidava a una paella baix d’una figuera del Masquemao, en una part del qual vivia perquè era propietat de la seua família. En una d’estes paelles vaig conéixer un membre del tribunal, Antonio Díaz Zamora, que
municipi no tenia infraestructures adequades. Vicente
havia estat un director teatral de referència en la Valèn-
Piera Colomer, ballarí professional retirat, va ser fins que
cia dels seixanta i setanta, potser el millor. Era tot molt
es va jubilar completament el responsable de dansa es-
familiar, molt pròxim. Teníem pocs alumnes.
panyola. Manuel Igualada fou professor de vent metall, Enrique Llobet de vent fusta, José Ramon Calpe de gui-
AV: Quan comença a donar-se-li forma?
tarra, Isabel de piano... També féiem classes d’idiomes:
JP: En el primer consistori de Juan Sanjordi, sent regidor
anglés i francés, en dos nivells. Això va ser l’embrió de
Carlos Gascó, se li va donar forma administrativa de fun-
tot el que després hem tingut. En la primera alcaldia de
dació municipal.
Juan Sanjordi, sent regidor de Cultura Carlos Gascó, es va crear una fundació per donar-li forma administrativa
AV: I tu quin paper vas exercir?
a aquella oferta no estructurada de classes de pintura i
JP: El consistori em nomenar director gerent, i jo vaig
dibuix, de música i dansa.
conformar la junta: Josep Lluís Traver (hui director general de la Caixa Rural) com a tresorer, i Joan Molés (re-
AV: Eren uns ensenyaments no reglats.
gidor en diversos períodes) com a secretari.
JP: Sí, clar, partíem pràcticament del no-res, cada cosa s’ha de contextualitzar en el seu moment. No obstant
AV: Quines van ser les teues aportacions?
això, els alumnes preparats els matriculàvem com a
JP: Les infraestructures seguien sent molt precàries. ENTREVISTA
15
CONVERSA AMB JOSEP PALOMERO
Com que el convent de la Mercé havia estat declarat pa-
el ple de l’ajuntament va abolir la fundació i, en el seu
trimoni històricoartístic provincial per la Diputació i es-
lloc, va crear un centre municipal que, de fet, funciona-
tava en un estat calamitós, calia fer tots els esforços per
va pràcticament igual, i es mantenia gràcies a la trans-
a recuperar-lo per als usos públics, essencialment com
ferència de capital municipal, les quotes dels alumnes i
a contenidor d’activitats i actes culturals i socials, a més
alguna que altra subvenció de la Conselleria de Cultura
de reunir allí tots els elements que estaven dispersos o
i Educació. El canvi de fundació a centre municipal va
impracticables per al públic, com la biblioteca o el mu-
ser purament administratiu. En tots els casos el balanç
seu arqueològic municipals.
de comptes anuals, supervisat per la intervenció municipal, l’aprovava el ple de l’ajuntament.
AV: En aquells anys on es feien les classes? JP: A l’edifici de l’antic Hospital de Caritat, al carrer sant
AV: Després vas ser regidor de Cultura, no?
Blai. Allí es feia dansa espanyola, ballet, solfeig i els ins-
JP: Si, en el segon i tercer període de l’alcaldia de Juan
truments: piano, guitarra, vent fusta i vent metall, per-
Sanjordi, vaig ser regidor de Cultura i Educació. De fet,
cussió, més pintura i dibuix.
fou en esta època quan vaig proposar al ple la transformació de fundació en centre. Ales-
AV: Quan temps vau estar allí? JP: En buidar-se l’antic col·legi públic Historiador Viciana, on està ara el Centre de Salut, per haver-se construït el col·legí públic Roca Alcayde, que el va substituir, vam traslladar allà totes les nostres activitats. Jo crec que a l’hospital vam estar uns
El canvi de fundació a centre municipal va ser purament administratiu. En tots els casos el balanç de comptes anuals, supervisat per la intervenció municipal, l’aprovava el ple de l’ajuntament.
quatre o cinc anys.
hores vaig proposar també al ple la designació de Teresa Godos com a directora, la qual va exercir el càrrec en els últims dos períodes de l’alcaldia de Sanjordi. Mentrestant es va rehabilitar el convent de la Mercé, es va abandonar l’edifici de l’antic col·legi Viciana i totes les activitats
es van concentrar a la Mercé. El canvi va ser extraordinari. Per fi, Borriana tenia una casa de cultura adequa-
AV: Quin va ser el desenllaç de la fundació?
da a les seues necessitats, a més de ser un edifici molt
JP: Va haver un moment que l’ajuntament va considerar
singular.
que la Fundació Rafel Martí de Viciana, era una figura administrativa complicada, perquè com a tal fundació
AV: Com veus el centre ara, canvis positius, negatius,
no tenia fons constitutius propis, sinó que es nodria ex-
l’evolució que ha fet?
clusivament de les transferències econòmiques munici-
JP: Per un costat s’han construït nous espais encara més
pals i de les aportacions dels usuaris En conseqüència,
adequats que els de la casa de cultura de la Mercé, és a
16
ENTREVISTA
Continua en la pàgina següent
dir, que al llarg de tan sols vint anys, el municipi s’ha dotat d’unes infraestructures òptimes per a l’exercici d’esta classe d’activitats. I pel que fa a la figura administrativa que les gestiona, també es pot constatar que ha crescut d’una manera espectacular. No només en alumnat, sinó en pretensions i objectius. S’ha anat
Jo crec que en aquella època no podíem imaginar que uns vint anys després hi hauria les infraestructures, la figura administrativa actual i la gamma de professorat que atén hui per hui esta classe d’ensenyaments.
perfilant millor l’oferta i s’ha incre-
AV: Canviaries alguna cosa de les que vas fer? JP: Jo crec que els regidors que hi ha hagut de les diferents matèries, dels diferents sectors, sempre han fet les coses amb la millor de les intencions, tractant de dotar la població d’uns béns, d’unes infraestructures que milloraren a cada moment l’estat de les precedents. Per tant, si es
mentat la quantitat d’usuaris perquè ha anat quallant
vol analitzar el que s’ha fet en un moment determinat,
entre la població.
sempre s’ha de tindre en compte el context de l’època. Per a nosaltres, passar d’uns espais completament de-
AV: Mentre vas estar vinculat al centre va ha haver
teriorats a uns altres espais perfectament habitables,
alguna iniciativa per obtindre la oficialitat?
com en un moment donat de l’antic hospital a l’antic
JP: Si, recorde les visites i els informes de l’inspector
col·legi Viciana, i finalment al centre de la Mercé, era fer
d’ensenyaments musicals de la conselleria, Juan Anto-
passos de gegant. Per tant, canvis... Jo crec que en aque-
nio Perelló, que va visitar les infraestructures del centre
lla època no podíem imaginar que uns vint anys després
de la Mercé i vam sol·licitar l’homologació del que es
hi hauria les infraestructures, la figura administrativa
feia amb un conservatori elemental. Això ho puc situar
actual i la gamma de professorat que atén hui per hui
cap el 1992 o 93, fa setze anys. La nostra pretensió era
esta classe d’ensenyaments. La disposició econòmica
tindre un conservatori de grau elemental homologat.
del gasto municipal partia pràcticament de zero i anava augmentant... I si d’alguna manera s’ha arribat a la si-
AV: Quins contratemps vas trobar?
tuació actual de comptar amb partides pressupostàries
JP: El problema era que, en no tractar-se d’un conserva-
suficients, és perquè algú va partir de zero fa vint o vint-
tori de la xarxa pública, el cost de manteniment del per-
i-cinc anys. Per tant, si ara fóra el regidor responsable
sonal docent i altres, era molt elevat. De fet, ara mateix,
estaria fent aproximadament el que es fa ara, supose.
el municipi, amb l’aportació econòmica corresponent, està suportant una càrrega econòmica que, en la me-
AV: Continuant amb el tema de la oficialitat, per al
sura que els patrons s’adeqüen als ensenyament reglats
pròxim curs el centre tindrà dos línies, una d’oficial
homologats, és molt elevada. Però al cap i a la fi, és un
amb el Conservatori Elemental que tu ja desitjaves,
servici públic.
i una altra de lliure en què s’impartiran, entre altres, llenguatge musical per a adults, adaptat a les necessitats de la població de Borriana. Eres partidari de mantidre les dos línies o creus que la gent, en general busca més una titulació? JP: Per un costat hi ha l’alumne que és un xiquet o una xiqueta, i després un adolescent, el qual assisteix a un ensenyament reglat que li pot servir per a construir el seu expedient acadèmic i, per tant, està molt bé que almenys el grau elemental siga reglat. Una altra cosa és el grau professional, que considere que ha de ser atés ENTREVISTA
17
per la xarxa pública a causa del seu cost elevat i per tot
passen bé amb l’activitat que realitzen i que no els resul-
el que suposa. Però l’alumne ha de poder arribar a fina-
te mai un suplici. A vegades les famílies volen imaginar-
litzar les ensenyances elementals en el seu municipi. I
se que tenen en la xiqueta o el xiquet de casa un futur
per un altre costat, en una població com la nostra, cada
número u en alguna activitat, en especial en l’esport,
dia més, hi ha adults que voldrien omplir el seu espai
però també es dona eixe cas en la música, en la dansa,
d’oci personal amb activitats lúdiques o de socialització
etc. I pot passar que la criatura en qüestió no tinga ap-
cultural, i està molt bé que el municipi oferisca esta pos-
tituds o no trobe el mestre adequat o que simplement
sibilitat a les persones que vullguen estudiar música,
no li agrade, per tant que canvie d’activitat, però que en
practicar un instrument, etc. Els adults també hem de
faça sempre alguna, perquè fins i tot li pot servir com
poder comptar amb mecanismes de socialització, i en eixe sentit trobe bé que hi haja dos línies, que en definitiva és el que sempre s’havia fet. AV: Quina opinió et mereixen les ensenyances artístiques per a la formació integral de la persona? JP: Les persones tenim unes capacitats, no diré que innates, però si di-
I per un altre costat, en una població com la nostra, hi ha adults que voldrien omplir el seu espai d’oci personal amb activitats lúdiques o de socialització cultural, i està molt bé que el municipi oferisca esta possibilitat ...
guem unes determinades inclinaci-
a eixida professional el dia de demà. Molts dels músics que esteu impartint classes vau començar de menuts anant a la banda de música a practicar un instrument, i és així com es descobreixen vocacions musicals. Jo he tingut alumnes en batxillerat, als quals els costava més que als altres acabar els estudis, entre altres coses perquè dedicaven moltes hores a la pràctica instrumental ja en un nivell
ons de caràcter artístic que convé en cada cas motivar,
avançat, però després han sigut tots bons professio-
potenciar i dirigir-les, .si és possible. I en eixe sentit es
nals de la música i alguns han arribat a estar en bones
perden moltes bones aportacions, per falta de formació,
orquestres i a guanyar-se la vida fent allò que més els
perquè no s’ha descobert en un moment determinat
agradava.
que aquella persona té efectivament una bona capacitat per a la pintura, els idiomes, la lectura, la música o
AV: Moltes gràcies Josep per la teua atenció, col·
la dansa, l’esport o el teatre. Potenciar això és una tasca
laboració, aportació històrica, d’idees i inquietuds.
social: de l’ajuntament, de les associacions...
Tan de bo que estes paraules siguen un pas més cap al futur.
AV: I per a finalitzar, quin missatge dirigiries al nos-
JP: M’alegre que el projecte que vaig ajudar a construir
tre alumnat?
es mantinga en peu i que siga una realitat sòlida. Gràci-
JP: En primer lloc que gaudisquen del que fan, que s’ho
es a vosaltres.
18
ENTREVISTA
REPERTORI PROPI
Continua en la pàgina següent
LA CASTANYOLA És un instrument musical de percussió de material vari-
S’enumeren començant per la mà dreta i pel dit menut
at (fusta, tela, ivori, metall, os…). Consta de dues meitats
(menut 1, anular 2, del mig 3, índex 4) i es continua amb
còncaves unides per un cordó, que s’ha de nugar als dits
la mà esquerra (menut 5, anular 6, del mig 7, índex 8).
(al dit del mig per a danses folklòriques i al polze per a
Quan només s’utilitza una nota solta en la línia superior
les danses d’escola), i que en ser colpejades produeixen
correspondria al número 3 i en la línia de baix, al núme-
so. Una de les castanyoles té el so més agut, la “femella”
ro 7.
(mà dreta), i l’altra més greu, la “mascle” (mà esquerra).
Exemples bàsics: Les parts de què consta la castanyola són:
Per als que ja saben manejar l’instrument, ací van algu-
Fulles: cadascuna de les meitats còncaves
nes pautes segons el toc que s’empre:
Cor: cavitat interior
TAN (colps donats amb els dits 3r i 7é simultàniament)
Petxina: part inferior i exterior arredonida de la petxina
TA (colp donat amb el dit 7é)
Orelles: part superior de la fulla amb dos orificis per on
PI (colp donat amb el 3r dit)
es passa el cordó per a subjectar ambdues fulles
RIA (carretilles normal colps seguits amb els dits 1r, 2n,
Pont: part més estreta que enllaça les dues orelles
3r i 4t, i després amb el 7é)
Punt: lloc on es toquen les fulles en la base de la petxina
POSTICEO (xoc d’una castanyola contra l’altra)
Llavi: franja entre el cercle que limita el cor i la vora de la petxina.
Mètode per a castanyoles S’ha utilitzat el mètode de notació musical d’Emma Maleras. Alguns aspectes bàsics per a poder interpretar la partitura són: El biagrama. En no tenir afinació s’ha aplicat una pauta de dues línies; les notes de la mà dreta s’escriuen en la línia superior amb la vírgula cap amunt i les de la mà esquerra, en la inferior cap avall. L’espai entre les dues línies s’utilitza per a anotar el toc dels posticeos (xoc d’una castanyola contra l’altra). Per a les pauses de compassos complets de qualsevol duració s’utilitza la pausa de redona en l’espai entre les dues línies davall de la línia superior. Si els compassos d’espera són més d’un, es col·loca damunt de la línia superior el nombre d’aquests. La resta de signes propis d’una partitura musical s’escriuen de la mateixa manera. Numeració dels dits
REPERTORI PROPI
19
REPERTORI PROPI LA CASTANYOLA per Mª Teresa de Gaspar Giménez
20
REPERTORI PROPI
ESPAI COMÚ Temps de lectura aprox: 7min
La recent aprovació per part de la Generalitat Valenciana de la creació del nou Conservatori Oficial de Grau Elemental Abel Mus a Borriana és la darrera mostra del que és possible fer, amb la col·laboració de tota la societat borrianenca. La darrera, de moltes, que han suposat el que és hui el
ció del professorat, ens fan ser optimistes davant dels
Centre d’Estudis Rafel Martí de Viciana, un espai comú
esdeveniments socioculturals d’estos primers anys del
de relació, aprenentatge, millora i progressió d’una so-
segle XXI.
cietat, la borrianenca, que des de sempre ha estat al capdavant de les inquietuds culturals a les comarques
Necessitem l’art per a veure i entendre la nostra reali-
castellonenques.
tat, així com per a somiar noves realitats, però també el necessitem en la nostra vida
Fruit d’un gran esforç comú,
quotidiana, la butaca, el microo-
tant dels directius del Cen-
nes han de ser còmodes i fàcils
tre i més concretament de
d’usar, però han de ser agrada-
l’Escola de Música Pasqual
bles a la vista i al tacte. Com siga,
Rubert, dels tècnics i engi-
l’art estarà present en la nostra
nyers municipals respon-
vida, siga a través de l’obra única
sables de les instal·lacions i
i irrepetible que ens porta a la re-
de la Conselleria d’Educació
flexió, o siga per mitjà dels objec-
a través de la seua Direcció
tes d’ús quotidià que ens faciliten
Territorial de Castelló, poden
les tasques i distrauen l’esperit.
els borrianencs gaudir d’esta oficialitat.
Arts plàstiques, dansa i música son el complement ideal per
La unió de tots els grups
afrontar el dur dia a dia que la-
polítics per tirar endavant el
boralment ens capfica en rutines
projecte i l’empenta perso-
quotidianes poc acompanyades
nal del senyor Alcalde han
de pensaments artístics.
unificat i fet més forta la veu d’esta demanda davant de les institucions.
La pròxima finalització de les obres del carrer de Sant Pere Pasqual suposarà un altre espai comú de relacions artístiques i personals. Les
Gràcies a tots ells per este primer pas que suposarà la
penalitats que han suportat els veïns i negocis dels
creació d’una base més qualificada i més nombrosa per
voltants són dignes de reconeixement enfront d’un bé
poder assumir un nou repte; el futur Conservatori Pro-
comú del qual gaudiran molt prompte, a més d’una re-
fessional de Música a Borriana.
valorització de l’entorn de les seues llars.
Però no és l’únic que ens queda per afrontar, com a
Desitjant que tinguen un curs ple d’èxits tant en l’àmbit
Centre capdavanter fent seues les propostes de la Unió
personal com en l’acadèmic, queda a la seua sencera
Europea quant a innovació i creativitat, les aportacions
disposició.
dels nous corrents d’aprenentatge, les inversions en
Enrique Safont Melchor
noves tecnologies aplicades i l’especialització i forma-
Regidor de Cultura i Esports, Ajuntament de Borriana REGIDORIA DE CULTURA
21
GUÍA D´AUDICIÓ · Musicograma Francesc Tàrrega Introducció
En el número anterior vam retre homenatge des d’aquestes pàgines (o des d’aquesta secció) a l’il·lustre compositor espanyol Isaac Albéniz quan es compleix el centenari de la seua mort. No podíem en aquesta ocasió deixar de recordar un altre important compositor espanyol, aquest, a més, paisà nostre, Francesc Tàrrega, que va ser contemporani i amic d’Albéniz, amb qui va compartir diversos escenaris artístics i amb qui enguany, a més, comparteix el mateix aniversari.
Biografia i obra
Francesc d’Assís Tàrrega Eixea va nàixer el 21 de novembre de 1852 a Vila-real (Castelló) i va ser conegut en el panorama artístic com “el Sarasate de la guitarra” pel seu enorme domini de l’instrument. Va cursar els seus estudis musicals a Castelló, València i Madrid, i va crear un considerable nombre de composicions originals que encara avui conserven total vigència. Reconegut com el principal representant de la guitarra espanyola moderna, va actuar en les principals ciutats europees, on va donar a conéixer la guitarra com un expressiu i modern instrument. Tàrrega és, sens dubte, un dels guitarristes més influents que ha conegut el món, se’l considera com a creador dels fonaments de la tècnica de la guitarra clàssica del segle XX, a més de ser precursor del creixent interés per la guitarra com a instrument de recital. Tàrrega va escriure, sens dubte, algunes de les millors peces per a guitarra. Ell coneixia completament la guitarra i la seua obra ha de revisar-se pel tipus d’instrument, cordes i tècnica que aquest mestre utilitzava. Com altres dels seus contemporanis espanyols, el seu amic Isaac Albéniz, per exemple, Tàrrega va tenir interés a combinar la tendència romàntica que prevalia en la música clàssica amb els elements populars espanyols. De fet, les primeres versions guitarrístiques de peces d’Albéniz són pràcticament contemporànies a les originals pianístiques. El primer, potser, a des22
GUÍA D´AUDICIÓ
cobrir per a la guitarra el potencial d’aquesta música va ser Tàrrega. Francesc Tàrrega va aprofitar una nova actitud cap a la guitarra que s’aproximava als cants populars. La música de Tàrrega es va popularitzar, va ser permeable al poble, i un de tants exemples el trobem en la peça que hem triat per a l’audició, una polca titulada Rosita i que no va ser l’única que va compondre Tárrega al llarg de la seua vida.
Rosita (polca)
Aquesta obra pertany al quart volum, 31 peces per a guitarra, dels onze volums que formen l’obra de Francesc Tàrrega. En aquest volum trobem altres peces tan conegudes com per exemple Adelita, Marieta, Emilia... Tàrrega dedica aquesta peça a la Srta. Rosita González de Melo, a qui suposem deu el títol aquesta polca. No obstant això, no és l’única polca que escriu el compositor; sense anar més lluny, en el mateix volum va repetir aquest recurs i va compondre una altra polca titulada Pepita. Com sabem, la polca —derivat del gentilici polonesa— és una dansa popular apareguda a Bohèmia cap a 1830. La seua forma deriva directament del minuet, amb una introducció que prepara l’entrada del tema i una coda que serveix de final a l’obra. En compàs de 2/4 i temps ràpid, es balla amb passos laterals del tipus pas, tanca, pas, salt i evolucions ràpides, motiu pel qual es va fer molt popular a Europa i Amèrica. A l’Argentina i el Paraguai (on se l’anomena també purajei) ha esdevingut, des de la seua arribada a mitjan segle XIX, amb estils particulars, una de les músiques folklòriques nacionals. És la música folklòrica de Nicaragua junt amb les masurca i el son Nica, on va ser portada per immigrants de l’Europa central i Espanya que es van establir principalment en la zona centre del país. Els compositors bohemis, Bedřich Smetana (1824-1884) i Antonín Dvořák (1841-1904), van compondre polques, i van introduir aquesta dansa en la música acadèmica. També els músics austríacs de la família Strauss van compondre moltes polques. Entre les més conegudes hi ha la polka pizzicatto o el triszt traszt polka. Un exemple de polca contemporània és la circus polka d’Igor Stravinsky.
Ma. José Orellana Pérez Professora de piano
Musicograma Cadascuna de les parts d’aquesta polca està formada per 8 compassos en 2/4 i podem seguir la seua audició amb el següent musicograma:
GUÍA D´AUDICIÓ
23
DICCIONARI Del personatge que s’amaga dintre d’aquesta barreja de lletres, sols us
diré que fou un gran músic vinculat a Borriana i a Hollywood.
Berruguete, Pedro (1445-1503). Pedro Berruguete fou un pintor castellà. La seua major aportació va consistir en la introducció del Renaixement italià a Castella. Berruguete va aprendre a Itàlia importants tècniques com el domini de l’espai, anatomia, composició, varietat i naturalitat en els gestos, a més dels elements característics arquitectònics i decoratius propis del Renaixement. Dalcroze, Émile Jacques (1865-1950). Músic, compositor i un educador musical que va desenvolupar un mètode per a l’aprenentatge i experimentació de la música a través del moviment. El Mètode de Dalcroze és un mètode d’ensenyament musical a través del ritme i el moviment. Utilitza una gran varietat de moviments com analogies per a fer referència als conceptes musicals, per a desenvolupar un sentiment integrat i natural per a l’expressió musical. Per al seu mètode, assenyala tres elements centrals: Rítmica, Solfeig i Improvisació. Escudero, Vicente (1888-1980). Un dels ballarins més representatius de la seua generació. Va restablir la puresa i la dignitat del flamenc gràcies a la dedicació de tota la seua vida a aquest tipus de dansa. La culminació dels seus esforços teòrics va ser el decàleg del ball flamenc, fet públic en 1951, en el qual dóna a conèixer els requisits necessaris per a ballar flamenc amb puresa. El primer d’aquests requisits és molt significatiu del seu ideari: “ballar en home”, per a acabar amb l’efeminament que dominava el ball masculí.
Iriarte, Ignacio de (1620–1685). Pintor espanyol del segle XVII, aprén a entendre l’ús de colors, però mai arriba a ser capaç de dibuixar la figura humana amb esperit o precisió, per la qual cosa determina dedicar la seua atenció exclusivament als paisatges, amb els quals obté gran fama. Durant molts anys és íntim amic i associat de Bartolomé Esteban Murillo, i en moltes ocasions treballen junts, Murillo ocupant-se de les figures i Iriarte, dels paisatges. Kodály, Zoltán (1882-1967). És un dels més destacats músics hongaresos de tots els temps. El seu estil musical travessa per una primera fase preromàntica vienesa i evoluciona cap a la seua característica principal: la
24
DICCIONARI
barreja de folklore i harmonies complexes del segle XX, compartida amb Béla Bartók. Panaderos de la Tertulia Ball d’Escola Bolera. D’introducció lenta i després més lleuger, de compàs alegre i frívol. La seua popularitat el porta al teatre, després els mestres de ball el porten a les escoles i reglamenten la seua forma i estructura, amb elegància i correcció. Entren en el ball rodazanes, passeigs i passades de seguidilles i un singular taloneig enllaçat al joc dels peus que es va anomenar “temps de forners”. Pericet. Família de tres generacions dedicades a divulgar l’Escola Bolera. Àngel Pericet Carmona va ser el propulsor i va transmetre les coreografies, que van tenir el seu apogeu a l’Espanya de 1820 i 1830 i es van convertir en referents absoluts de la dansa clàssica a Espanya.
Regoyos y Valdés, Darío de (1857-1913). Va participar en la fundació de diversos cercles artístics com L’Essor o Els XX. Va impulsar exposicions, concerts i tot tipus d’activitats culturals amb l’objectiu de desenvolupar l’art modern. A Bèlgica, ja en la seua maduresa, es va moure en un estil pròxim a l’impressionisme i al puntillisme, anant més enllà que Zuloaga o Sorolla. Ward, Justine (1879-1985). Educadora musical nordamericana. Va desenvolupar un sistema d’ensenyament musical per a nens, anomenat Mètode Wards. És un mètode antic, però que dóna molta importància al cant i a l’entonació. Defineix el ritme com l’ànima de la composició musical, en posar en relació dos elements importants: l’impuls i la recaiguda. Willems, Edgar (1890 -1978) . La seua metodologia, que proposa viure la música (receptiva i activa) de forma natural, recolza en el principi que l’educació musical té unes bases racionals que responen al desenvolupament psicològic de la persona. En aquest sentit, centra el seu aprenentatge en els elements fonamentals de la música (so, ritme, melodia, harmonia, etc.) i els considera en funció de la naturalesa de l’ésser humà. La solució al diccionari anterior és: Lucrecia Bori.
WEBS D’INTERÉS 1
Institut Jaques-Dalcroze
2
Institut Jaques-Dalcroze
La música tradicional
Web oficial de l’institut Dalcroze a Ginebra. Ací pots trobar informació de cursos i activitats. En aquest institut es treballa l’ensenyament musical a través de la rítmica. http://www.dalcroze.ch/
Ací pots gaudir d’informació relativa al folklore en general, la música d’arrels de diferents regions d’Espanya, amb enllaços interessants (vestimenta, festes populars...). http://www.geocities.com/Nashville/Stage/2644/index. html
[Consulta: 19 febrer 2009]
3
Brainin Music School
[Consulta: 19 febrer 2009]
4
Brass Academy Alicante
Brainin Music School
Brass Academy Alicante
Pàgina oficial del mètode Brainin. Valeri Brainin va desenvolupar un sistema original amb l’ajuda del qual, des d’una edat molt primerenca, s’aprén la música com un fenomen integral. Els elements del llenguatge musical s’estudien amb l’ajuda del cant, la gestualització, muntatges visuals i el mateix joc amb l’instrument. http://www.brainin.org/home_espanol.html
Institució pedagogicocultural sustentada per organismes públics i entitats del sector privat. Objectiu important és desenvolupar no solament la tècnica sinó també la sensibilitat artística de l’estudiant, amb la promoció d’intèrprets i estudiants joves d’instruments de metall. http://www.brassacademy.com/brass/ [Consulta: 2 març 2009]
[Consulta: 19 febrer 2009]
5
La música tradicional
Danza.es
6
Danza UNAM
Danza.es
Danza UNAM
Web oferida des del Ministeri de Cultura i l’INAEM a través d’un dels seus centres (el Centre de Documentació de Música i Dansa) que ofereix informació sobre el món de la dansa en diferents àmbits: professionals, informació, actualitat, revista, convocatòries, enllaços, recursos... una àmplia informació sobre tot el món de la dansa. http://www.danza.es
Web de la Universitat Nacional Autònoma de Mèxic, amb àmplia informació sobre el món de la dansa en aquell país. Molt interessants les seccions de Les figures de la Dansa i Llocs d’interés, on es recullen ressenyes i enllaços d’artistes i companyies tant nacionals com internacionals. http://www.danza.unam.mx [Consulta: 18 maig 2009]
[Consulta: 18 maig 2009]
7
Danza exótica y oriental
8
Colorear2000.com
Danza exótica y oriental
Colorear 2000
És un portal dedicat a la dansa oriental i dansa del ventre, amb revista, basar, agenda, tallers i cursos, fòrums, informació sobre espectacles... Molt curiosa la secció de moviments bàsics, on el dibuix animat d’una ballarina ens va mostrant alguns d’aquests moviments. www.aprendedanzaoriental.com
Web interessant on pots descarregar més de 4.000 dibuixos per pintar-los, amb temàtiques com: sèries de televisió, barrufets, Disney o pel·lícules. http://www.colorear2000.com/ [Consulta: 18 maig 2009]
[Consulta: 18 maig 2009]
WEBS D´INTERÉS
25
20 RESPOSTES Temps de lectura aprox: 5min
Andrés Valero-Castells (Silla, 1973). Es forma als CCSS de València i Múrcia, titulant-se en 8 especialitats, amb 4 Mencions d’Honor i Premi Final de Carrera en Composició. Actualment cursa estudis de doctorat en l’UCV. Des de 2004 ocupa una càtedra al Conservatori Superior de València. Ha rebut premis i distincions a França, Itàlia, EUA i Espanya. Les seves partitures estan editades a Espanya, França i Suïssa. Ha estat compositor resident del Festival Internacional SBALZ i de l’Orquestra JOGV. Actualment és Director Principal Convidat de la Banda Primitiva de Llíria, i fundador de l’ensemble Estudi Obert. Com a convidat ha dirigit les Municipals de Madrid, Alacant, i Santiago. 1 Per què la música? Hi ha alguna cosa més màgica a l’univers?
11 El que més detestes. La hipocresia.
2 Quina paraula et defineix? Treballador; lliurepensador.
12 Què canviaries d’aquest món? Que no es mora ningú de fam.
3 La teua virtut. Ser feliç amb la recerca de l’equilibri entre els somnis i la realitat.
13 I què deixaries? Els drets humans.
4 El teu defecte. Molts, tal vegada em costa massa dir “no”. 5 Una obra d’art. Totes les que l’home encara ha de fer. 6 Un autor. Stravinsky. 7 Un espai. El meu estudi. 8 Un record. L’estrena de la meua tercera simfonia. 9 Una persona especial. Dues: Adrià i Andreu. 10 El que més valores d’una persona. Humanitat i empatia.
14 Un llibre Gödel, Escher, Bach, de Douglas R. Hofstadter. 15 Un espectacle Mayumanà. 16 Una data especial Cap d’Any. 17 Què no deixaries per la música? Res, en tot cas la família. 18 Què no perdonaries mai? Una traïció d’una persona de màxima confiança. 19 Un consell per a l’alumnat Evitar caure en cap inèrcia i, si realment ens apassiona el que fem, donar-ho tot de veres. 20 Com t’agradaria que et recordaren? Amb que ho feren seria suficient. Anna Mercé Vernia i Carrasco Directora Artres
26
20 RESPOSTES
ALUMNAT Temps de lectura aprox: 4min
Rebeca González Peris Representant de l’alumnat de la EMD
Durant aquests anys he assistit a intercanvis, com el de Roquetas de Mar (Almeria), o a trobades amb el Conservatori de Dansa de València. També he compartit els anys amb diferents companys, que més tard passarien a ser amics, i amb diferents professors, alguns dels quals vaig conéixer a causa de la marxa de Paco, entre ells el meu actual professor i també Henar Fuentetaja. He participat en molts festivals, en els quals he gaudit amb els meus companys i professors i que m’han fet animar-me a continuar en l’escola, i han estat aquests els que han fet que formem tots una gran família d’amics i amigues. Però durant aquests anys he arribat a la conclusió que ballar no és només moviments del cos sinó que és poder expressar-te, poder expressar la cançó que escoltes, és gaudir, divertir-se amb el que fas, amb el que balles.
Amb aquest article que m’han convidat a escriure he trobat una bona excusa per a expresTambé he compartit els anys A causa de tot això he trobat l’oporsar-me, per a recordar els meus anys tunitat de presentar-me a les eleccial Centre i per a fer memòria de per amb diferents companys, què em trobe ací, i també aprofite per que més tard passarien a ser ons com a representant d’alumnes de dansa, he estat escollida i he aca convidar tots aquells que gaudeixen amics... ceptat el compromís i la responsade ballar a fer-ho. bilitat d’escoltar suggeriments, preguntes, etc., de qualsevol alumne/a de dansa que es trobe a l’escola, amb la Ja fa onze anys que estic en aquest centre. Vaig comenfinalitat de poder solucionar qualsevol problema o poçar amb sis anys amb ballet, de la mà del meu professor der sospesar qualsevol proposta que es puga presentar. Paco Bodí i vaig seguir amb ell durant els vuit anys següents, amb un parèntesi d’un any, continuant amb la mateixa disciplina. Al curs següent vaig decidir provar amb una altra disciplina, dansa contemporània, amb el professor José Giménez.
Rebeca González Peris Alumna de dansa contemporània del centre
ALUMNAT
27
COL·LECTIU ESCLETXA Temps de lectura aprox: 8min
Escletxa som un col·lectiu del poble que duu més d’un any construint una alternativa cultural i d’oci a Borriana. Durant aquest temps hem portat a terme més d’un centenar d’activitats, totes obertes i gratuïtes. Hem col· laborat amb altres entitats, grups i col·lectius del poble en moltes de les activitats que hem desenvolupat (ABC, Revista Buris-Ana, AEB, Colla de Dolçainers i Tabaleters, institut Jaume I, Caixa Rural Sant Josep, Universitat Jaume I de Castelló, Centre d’Estudis Martí de Viciana...). barka Hamoudi; “Situació actual a Palestina”, a càrrec de Sergi Navarro), dues Jornades sobre Memòria Històrica amb la col·laboració del Grup de Recerca de Castelló, activitats esportives d’escalada i sortida de senderisme a la muntanya. També hem organitzat diverses activitats destinades a visibilitzar situacions precàries del nostre àmbit, com el barri de La Bosca, amb unes jornades de jocs i tallers gratuïts per als xiquets del barri, però també de projectes més llunyans en espai però propers en solidaritat, com la campanya de recollida d’ulleres per L’objectiu fonamental d’Escletxa és construir un espai
al Sàhara, on van participar tots el col·legis de Borriana.
on ajuntar gent plural, trobar-nos, coeducar-nos en uns valors basats en el compromís, la responsabilitat i el
Un dels projectes culturals més consolidats de l’Escletxa
pensament crític, posant el nostre granet de sorra per fer de Borriana una ciutat més viva, més crítica, més solidària i més habitable. El nostre ideari es basa en uns trets comuns: ganes de treballar en equip, l’oposició frontal i radical al racisme, al feixisme, a la xenofòbia i al sexisme, el compromís voluntari d’actuar juntament i en pro dels més desfavorits, la il·lusió en el treball col·lectiu, el respec-
són els cicles de cinema, organitzats per
L´objectiu fonamental d´Escletxa és construir un espai on ajuntar gent plural, trobar-nos, coeducar-nos uns valors basats en el compromís, la responsabilitat i el pensament crític....
un grup de treball del col·lectiu i amb la col·laboració de l’UJI, que va començar amb projeccions al carrer a la plaça de La Mercé asseguts al terra, després als locals cedits per la Caixa Rural i, finalment, cosa que ha servit per consolidar el projecte, als locals del CME. A aquest projecte li tenim especial estima perquè suposa oferir cinema de qualitat al nostre poble, que no disposa d’oferta cinematogràfica, i perquè creiem que el
te absolut per la diversitat i pluralitat del pensament, la
cinema com a expressió cultural fomenta la formació en
promoció de la cultura com a mitjà per construir el pen-
valors, especialment dirigida a la població més jove del
sament crític i la ciutadania responsable i la confiança
nostre poble.
en una democràcia directa i participativa. Un altre projecte consolidat de l’Escletxa és el grup de Al llarg d’aquest temps com a funcionament del nostre
Batukada, que assaja setmanalment amb constància, i
col·lectiu hem organitzat diverses conferències (“Demo-
que malgrat la seua formació autodidacta ha demostrat
cràcia i participació ciutadana”, a càrrec de Juan Manuel
que el treball persistent és un motor cap a la qualitat, a
Ros; “Estat actual del conflicte sahrauí”, a càrrec d’Em-
més de gaudir amb tot el que expressa la música com a
28
ASSOCIACIONS CULTURALS
instrument comunicador de sensacions i com a identi-
joves, que treballa per la cultura i la música és neces-
tat cultural de molts joves que en gaudim. Aquest any
sària, i continuarem creant espais per a facilitar la seua
el grup de Batukada ha sigut convidat com a participant
dinamització.
en Punts d’Art. El passat 8 d’agost es va organitzar el SANT HOP al Un altre punt important de participació a la vida cultu-
port de Borriana, enfront de la confraria de pescadors.
ral del poble és el nostre programa de ràdio, Esclafem
Mostra d’esports extrems, música, grafit, breakdance i
l’avorriment, a Ràdio 6 (FM 86.9), tots els divendres a les 19 hores. L’Escletxa també organitza les festes alternatives del nostre poble, a Falles i festes de la Misericòrdia, amb un programa alternatiu a l’oficial i una oferta d’activitats culturals, concerts, tallers, sopars populars, etc., que ha enriquit la relació entre diferents associacions culturals del poble que s’han integrat en aquestes festes alternatives (Colla de Dolçainers i Tabaleters, Coral In-
cultura urbana. També estem en plena
Un altre projecte consolidat de l’Escletxa és el grup de Batukada, que assaja setmanalment amb constància, i que malgrat la seua formació autodidacta ha demostrat que el treball persistent és un motor cap a la qualitat...
fantil, grup de danses L’Arenilla, taller de
campanya, a la qual també us convidem a sumar-vos, per tal d’aconseguir un local municipal gestionat per la joventut i associacions del poble (a la nostra web podeu accedir a més informació…). El nostre millor valor és la responsabilitat i el compromís amb el nostre projecte. Volem un sistema de participació ciutadana més democràtic i lliure, basat en l’autogestió, que ens permeta arribar a totes les expectatives i créixer com a
canya a càrrec del veí del nostre poble Vicent Montoya,
persones i com a ciutadans. Aquest desig i intenció no
acadèmia La Milonga, grup de skaters de la Mercé, etc.).
és casual ni improvisat. És producte de la reflexió inter-
Aquestes festes també han servit d’espai dinamitzador
na i també amb altres col•lectius i associacions del po-
per a l’actuació de molts grups musicals del nostre po-
ble que veiem la necessitat d’un espai autogestionat
ble, que no disposen de l’oportunitat d’actuar. Pensem
de cultura creativa per a una participació democràtica
que la reafirmació i el suport a la gent, especialment els
directa. ASSOCIACIONS CULTURALS
29
NOTÍCIES Final Curs Jardí Artístic
II Escola Artística D’Estiu
Al mes de maig es va dur a terme l’acte final de curs de l´alumnat de Jardí Artístic de 4 a 7 anys. Aquest va mostrar les seues aptituds desenvolupades al llarg del curs, mitjançant una història que girava al voltant de la creativitat i la innovació. Tant l´alumnat com espectadors van gaudir molt del que
Aquest any he tingut la sort (i dic sort per l’alumnat, xiquets
allí es va poder veure, demostrant el seu entusiasme, il·lusió i
entre 4 i 12 anys, i el professorat de les tres escoles) de poder
suport al projecte de Jardí Artístic.
participar i també gaudir d’aquesta bona combinació, el re-
Entrega d´orles
sultat de la qual ha estat el d’una escola d’estiu molt creativa i, sobretot, molt divertida fins a l’últim dia. La meua experiència, i crec que la d’alguns, per no dir tots, ha estat el fet de poder compartir, l’empatia dels nens, que s’ho han passat del millor i que no van faltar ni un dia (hem tingut una assistència del cent per cent, fins i tot amb incorporacions a la 2a quinzena). Per tant, els objectius plantejats en principi, que gaudiren i s’implicaren a través dels tallers artístics plantejats, han estat
El 24 de juny la sala d’actes del Centre Municipal d’Estudis Rafel Martí de Viciana fou l’escenari de l´entrega d´orles per als joves que acabaren els Ensenyaments Elementals de les dife-
superats, la qual cosa deixa el llistó alt per al curs que ve.
I Setmana Musical
rents disciplines (música, dansa i arts plàstiques) que s’imparteixen en aquest Centre. Les directores feren entrega de les orles corresponents abans que músics i ballarins, tots alumnes del Centre, oferiren al públic una encertada mostra del repertori treballat. José Ramón Calpe, alcalde de Borriana, va valorar l’esforç tant de l’alumnat com del professorat, així com la importància que té gaudir d’uns coneixements artístics.
Festival de Dansa Del 13 al 17 de juliol de 2009 l’Escola Municipal de Música Pasqual Rubert del Centre Municipal d’Estudis Rafel Martí de Viciana va realitzar la primera Setmana Musical d’Estiu, durant la qual 29 alumnes d’edats compreses entre 8 i 17 anys van poder participar en els diferents tallers (música en moviment, L´11 de juny, es va celebrar en el Teatre Payà el Festival de
informàtica musical, percussió corporal, instrumental Orff, res-
Dansa com a colofó del curs 2008-2009. Van intervenir-hi tots
piració i relaxació i música de cambra) així com les diverses
els alumnes de l’Escola Municipal de Dansa, des de l’edat de
classes individuals amb professorat especialista.
8 anys, incloent-hi els de l’Escola de Gent Gran, en cadascuna de les activitats que s’hi desenvolupen. La gran afluència
Per concloure aquesta primera Setmana Musical es va realitzar
de públic i la satisfacció pel que es va contemplar a l’escenari,
una audició durant la qual tots els participants van mostrar a
atenent les opinions rebudes, han sigut d’un resultat altament
les seues famílies, als seus amics i a tots els que es van acostar
favorable.
la bona feina realitzada durant tota la setmana.
30
NOTÍCIES
INFORMACIÓ ACTIVITATS 1er Trimestre CURS 2009/2010 OCTUBRE Benvinguts a l’art Tallers de dansa Filmoteca Audicions a l´Auditori Xarrada Jardí Artístic
NOVEMBRE Halloween. Taller: Carrer fantasia Monogràfics EMD i EGG Filmoteca Audicions a l´Auditori
DESEMBRE 13è Concurs de postals nadalenques Intercanvi amb l’Escola de Música de L’Alt Palància El Betlem del TAP Concert de Nadal Balla entre amics (convida un amic a ballar)
Curset de dansa (classes per ampliar la formació amb altres professors externs) Monogràfics de Dansa Encontres de Ensenyances Elementals de Dansa Portes obertes Mostra folklore valencià Filmoteca
NOVETATS FUNKY S’inicia aquesta activitat tant per al
d’alumnes i nous interessats. Es practica el
GRAVAT
nivell infantil-juvenil com per a adults.
ball típic andalús amb totes les seues vari-
Procediment amb el qual es crea una imat-
És un estil de dansa originari dels EUA en el
ants.
ge sobre una matriu o planxa, i mitjançant
qual es barregen passos de jazz, break balli i
un tòrcul s’estampa a la imatge sobre el
hip-hop. Els moviments són intensos, dinà-
DANSA AFROCUBANA I RITMES LLATINS
mics i energètics. Les classes es desenvolu-
Dins de les propostes d’afavorir la comuni-
pen sobre peces coreogràfiques i desenvo-
cació amb les diferents cultures es propo-
L’horari és dilluns i dimecres de 17,30 a
lupen el sentit del ritme i la coordinació. A
sa per a aquest curs la iniciativa d’aquesta
18,30 hores.
més a més, resulten molt divertides.
activitat en la qual es desenvoluparan els
DANSA LÍRICA-CLÀSSICA, DANSA FLA-
paper.
aspectes dansístics relacionats amb aquest
BAIX ELÈCTRIC
món.
És un instrument de corda polsada similar a la guitarra elèctrica però amb un cos de
MENCA I DANSA MODERNA-CONTEMPORÀNIA S’obri aquesta oferta per a totes
FLAMENC Per primera vegada enguany
majors dimensions. Aquest instrument té
aquelles persones majors de 18 anys que
s’ofereix com a especialitat dins del Nivell
com a finalitat el marc harmònic i marcar
desitgen iniciar-se o continuar amb la pràc-
Mitjà (a partir de 12 anys) i com a matèria
el temps. S’utilitza en nombrosos estils mu-
tica de qualsevol d’aquestes disciplines per
per a adults (més de 18 anys) aquesta as-
sicals, com ara en rock, heavy metal, pop,
manteniment, per plaer o simplement per
signatura, davant de la demanda existent
blues, jazz.
amor a l’art de la dansa.
de diversos anys d’un grup que hi estava
S’ ofereix en horari de dimarts a la vesprada,
interessat.
facilitant a tot el que ho desitge el coneixe-
SEVILLANES Activitat que es reprén des-
ment i l’apropament a instruments electrò-
prés d’un any per demanda i sol·licitud
nics i a nous estils.
Calendari Escolar Curs acadèmic 2009/10 Període d’activitats escolars
Dies festius i no lectius
Altres dies festius i no lectius
28 de setembre: Inici de les classes a
per a l’any 2009
Festes locals 3 de febrer
totes les escoles i nivells.
9 d’octubre
(Sant Blai)
23 de juny: acaben les activitats en to-
(dia de la Comunitat Valenciana)
Consell Escolar Municipal
tes les escoles i nivells.
12 d’octubre (dia de la Hispanitat)
16,17,18 de març (festes falleres)
7 de desembre
Consell Rector del Centre
Període de vacances escolars
8 de desembre
10 d’octubre i 20 de març
de Nadal: des del 23 de desembre al 6
(Immaculada Concepció)
de gener, ambdós inclosos.
per a l’any 2010
de Setmana Santa: des de l’1 al 12
19 de març (Sant Josep)
d’abril, ambdós inclosos.
1 de maig (dia del Treball)
INFORMACIÓ
31