A R Revista del Centre Municipal d’Estudis Rafel Martí de Viciana Any 0 . No. 1
Juny 2006
Exemplar gratüit
RES
EDUCACIÓ I PEDAGOGÍA | La motivació ~ Música en moviment ~ Primers sons, primers moviments ~ HISTÒRIA EN 3D | Evolució dels instruments de vent metall ~ Una didáctica de la forma: el cómic ~ Vaslav Nijinsky ~ LA ENTREVISTA | Antonio Canales ~ PROJECTE MOZART | L’ALUMNAT | Guillem Calpe ~ Héctor Puerto ~ Guia d’audició ~ Activitats extraescolars ~ Diccionari ~ Dades i webs d’interés ~ ALTRES SECCIONS | Patología del músic: prevenció i tractament ~ L’Ampa ~ INFORMACIÓ D’INTERES PER AL PROFESSORAT
Edita: CME Rafel Martí de Viciana
E D I T O R I A L
Directora: Anna Mercé Vèrnia i Carrasco . Consell de Redacció: José R. Calpe i Saera (Regidor de Cultura) F. Xavier Cantos i Aldaz (Director del CME) F. Xavier Piquer i Garcia (Director de l'EMM) Paco Bodí i Martínez (Director de l'EMD) Imma Martínez i Carles (Secretària de l’EMM) Maite Gaspar i Giménez (Cap d’Estudis de l’EMD)
Estem immersos en canvis... la qual cosa comporta riscos i inclús temors però que per a nosaltres acaben esdevenint en oportunitats. Oportunitats que cal aprofitar dedicant esforç i superant dificultats si volem aconseguir l'èxit d'un projecte on el protagonisme el pren la satisfacció personal de poder fer allò que ens agrada i ens ajuda, siga la música, la dansa o les arts plàstiques, i on el camí per aprendre el proposem agradable però a la vegada ferm.
Han col·laborat en aquest número: Laura Redón i Larios. Anna Piquer i Garcia. Olga Martínez i López . Natàlia Lapuerta i Canós. Anna Pitarch i Cabrera. M. Carmen Santana i Fariña. Marta Cueco i Martínez. Tomás Sendra i Mut. Guillem Calpe i Almela. Ignacio Zurano Conches. Vicenta Isach i Franch. Disseny portada icontraportada: Angel Igual i Poveda Diseny logo: Beatriz Redón i Larios
A R
Els últims cursos han suposat la renovació d'aquell que si bé continua fidel als seus principis ha anat evolucionant amb el temps i adaptant-se als reptes que ens planteja una societat en contínua transformació. L'objectiu és oferir una educació artística de qualitat adaptada a les necessitats de la nostra ciutadania i per això estem treballant en l'organització d'un Centre Municipal d'Estudis de i per a tots.
RES
Correció de textos: Servei de normalització lingüistica Ajuntament de Burriana Fotocomposició i impressió: Gràficas Alcalatén
Per a aconseguir-ho hem format un equip de treball que ha fet seu el projecte, no sols tractant d'obtindre uns resultats satisfactoris sinó aconseguint un bon clima entre els diferents membres de la comunitat educativa i establint un estil propi.
Dipòsit legal: CS-154-2006 Tots els articles d'aquesta revista són inèdits, excepte quan consta el contrari, i les opinions expressades corresponen als seus signataris. ARTRES no s'identifica necessàriament amb les opinions manifestades a la Revista
I encara que algú va dir que els canvis s'obliden comunicar als altres.... no volem caure en eixe error i per això ARTRES serà el fòrum a través del qual ens acostem a l’alumnat, professorat, pares i mares... invitant-vos a que participeu en ell amb propostes de millora que de bon segur ens conduiran a consolidar les fites marcades.
SUMARI 2 Sumari i Editorial. 3 Presentació. 4 La Motivació com a eina pedagògica. 6 Música en Moviment. 8 Eduquem des del bressol. 9 Evolució dels instruments de vent metall a través del temps 11 Una didàctica de la forma : el Còmic. 14 Vaslav Nijinsky 16 La Entrevista: Antonio Canales. 19 Projecte Mozart 21 Els estudis musicals i les dificultats que comporten 22 Entrevista a Héctor Puerto 23 Guia d’audició 24 Audicions 25 XVII Setmana Cultural 26 Intercamvis pedagògics 27 Diccionari 28 Webs d’interés 29 La Patologia del Músic 30 L’AMPA 31 Cursets i dates d’interés 2
A R
RES
El Centre Municipal d'Estudis “Rafel Martí de Viciana” presenta la seua revista “Artres”, que, de segur, per ara no és més que l'última de les moltes iniciatives que ha anat proposant a la societat borrianenca des de la seua creació fins ara. En l'origen del Centre estava la voluntat o la necessitat de donar una forma jurídico-administrativa a les activitats docents de música, dansa i arts plàstiques que ja venien desenrotllant-se en la nostra ciutat des dels temps de la primera corporació democràtica que presidia el darrerament desaparegut Juan Canós. Probablement, l'activitat del centre reflexa en Burriana, com cap altra, l'impuls que a la vida cultural, especialment als municipis, va donar la instauració del sistema democràtic que sortosament gaudim i que es formalitza a partir de la Constitució de 1978. Ara, l'equip directiu del Centre ens proposa l'edició d'esta revista, en la que professors, alumnes i pares del centre trobaran un espai de comunicació i de reflexió, dos activitats essencials en les vivències culturals: cal saber dels altres, de les seues tasques, de les seues inquietuds, de les seues opinions i dels seus problemes, perquè sols així podem comprendre'ls i treballar per una convivència en harmonia; cal també reflexionar sobre les nostres problemes i pocs mètodes millors per a fer-ho que escriure, posant negre sobre blanc, els nostres punts de vista. Estic convençut de que esta publicació aprofitarà per a que docents, alumnes i pares i mares puguen satisfer, en la mesura que el seu espai ho permeta, les seues necessitats de comunicació i reflexió. Per això vull felicitar al Centre d'Estudis Rafel Martí de Viciana per esta oportuna iniciativa, fent-ho, de manera especial, en la persona del seu director, en Xavier Cantos, i de la directora de la publicació, na Anna Vèrnia, agraint-los també la invitació que m'han fet per a escriure estes ratlles. Desitge que “Artres” tinga una llarga i venturosa vida i que assolisca a la nostra ciutat el paper de referent en la nostra vida cultural que ja ha assolit el centre que la crea i l'acull.
José R. Calpe Saera Regidor Delegat de Cultura President del Consell Rector del CME RMV
3
A R
RES
EDUCACIÓ I PEDAGOGIA
LA MOTIVACIÓ COM A EINA PEDAGÒGICA
L'article aborda el tema de la motivació d e s d e l e s experiències en l'ensenyament musical. Tractarem de com estimular l'alumne per a rebre una resposta positiva, passant des de les reflexions sobre l'excés d'activitats que duen a terme els xiquets de hui en dia, el suport que reben en casa, l'actitud del professor, l'equilibri entre les habilitats i els objectius de les tasques, material complementari en classe, activitats que ajuden a motivar, etc.
“ L’avorriment és l’enemic número u de la motivació” Laura Redón i Larios. Professora de Piano
de classe que el temps d'estudi es torna escàs, per no dir nul; els alumnes coincideixen que no poden amb tot, es produeix una espècie de "mini estrès infantil". Potser els adults hauríem de reflexionar sobre eixa pressió que s'està exercint sobre els xicotets.
- Per què no has estudiat? - És que... És en eixe moment quan l'alumne comença a relatar-nos una sèrie d'interminables activitats que realitza en eixir de classe i que pareixen no tindre fi: "els dilluns, dimecres i divendres vaig a anglès i quan isc me'n vaig a la piscina, els dimarts i dijous vaig al conservatori tota la vesprada fins a les 21 h i els dissabtes vaig a tennis al matí..."
És realment difícil trobar un criteri únic per a motivar a tots per igual; i com tots sabem, cada persona és un món. Però què és la motivació i com cal motivar?
Però el millor, o pitjor de tot, és que és veritat! Els xiquets d'avui en dia estan saturats d'activitats extraescolars, tot per un intent desesperat per part dels pares que els seus fills sàpiguen més, siguen millors, que entre totes eixes activitats troben la seua futura professió o simplement com a hobbie, cosa que em pareix perfecta.
Motivar significa estimular per a animar i interessar. A través d'este estímul aconseguirem una resposta en l'alumne.
Pensem en els resultats: compensen?
Abordant la motivació des de casa, estarem d'acord en el fet que ningú millor que els pares sabran com fer que una activitat siga el més atractiva per al seu fill. La família és el pilar fonamental i el suport principal per a motivar el xiquet en tot allò pel que està lluitant per a portar avant, és tan important compartir inquietuds, moments d'alegria, també de frustració, ajudar-lo a resoldre dubtes...
En classe m'agrada tindre comunicació fluida amb els meus alumnes i conèixer els seus ritmes de vida. El que observe és que tenen tantes coses per fer una vegada ixen
Com a professora, pretenc compartir les experiències que he anat tenint al llarg dels anys en este meravellós món de la música.
Vivim en la societat del "vull més", i esta premissa s'està inculcant als xiquets des de la més tendra infància.
4
A R
RES
EDUCACIÓ I PEDAGOGIA
Quan les habilitats de l'alumne són superiors a la dificultat de la tasca, este s'avorreix. En el cas contrari, si les tasques són dificultoses, l'alumne se sent ansiós i angoixat per no poder aconseguir l'objectiu. Per tant, haurem de dissenyar activitats que guarden un equilibri adequat entre la dificultat de la tasca i les habilitats de l'alumne per a realitzar-les. Açò requereix grans dosis d'imaginació i vitalitat, invertir molt de temps i esforç per a aconseguir-ho, però el resultat ho mereix. No hi ha res més gratificant per a un professor que veure com els seus alumnes s'impliquen en la classe, estan atents i inquiets per participar. És molt interessant que el mestre utilitze un material innovador, atractiu, adaptat al nivell de l'alumne i que li permeta abordar les dificultats de manera progressiva, de manera que quan este s'enfronte a un nou repte, tinga acumulats recursos suficients que el permeten sentirse segur. Un material complementari (DVD, articles, enregistraments, etc.) assegura una formació global d'este futur músic. Resulta realment motivador gravar les interpretacions de l'alumne, ja siga en vídeo o en àudio; d'esta manera pot veure els seus errors d'una manera molt més directa que l'explicació del mestre. El bon ambient creat en la classe s'aconsegueix a través d'un 5
A R
RES
tracte directe, cordial però ferm, amb un to de veu relaxat i segur, demostrant sempre que confiem en les seues possibilitats i no deixant veure la nostra falta, a vegades, de paciència o nerviosisme. En definitiva, es tracta d'aplicar una "estricta dolçor". Fixar metes és igualment important, ja que fer desitjat l'objectiu és garantia d'èxit. Però la reina de les motivacions en la música és l'audició. L'audició provoca en nosaltres la major de les inquietuds; és el moment de la veritat, del desig que tot isca perfecte, el moment de demostrar-nos i demostrar tot el que hem aprés. L'objectiu és mostrar a l'alumne l'audició com un regal, com la escultura musical que vam anar esculpint classe a classe i que ara és el moment de presentar al públic. Encara que no tots els alumnes hagen de ser finalment músics professionals, sí que hauríem de preocuparnos perquè tots siguen autèntics melòmans, que estimen la música, que l'aprecien com quelcom meravellós, perquè... per ventura els millors i pitjors moments de la nostra vida no estan acompanyats d'una bona cançó?
CENTRE CULTURAL LA MERCÉ
No puc ajudar un alumne si no entenc les seues dificultats, i si no entenc les seues dificultats, com pretendre que veja interessant l'activitat?
Pense que l'èxit en els resultats d'un ensenyament depenen de presentar-lo de la manera més atractiva possible, fins i tot per a un xiquet. Si nosaltres li presentem a l'alumne el seu primer llibre de piano o les seues primeres notes en llenguatge musical d'una forma entusiasta, este es contagiarà d'eixa alegria per aprendre. No hi ha res més gratificant que un alumne que té ganes de tocar la següent lliçó, que s'està completament receptiu en classe, que segueix les pautes que li marca el professor... Mostrar la nostra confiança cap a ells és molt important ja que no haurem d'oblidar que els inicis quasi mai solen ser fàcils, encara que sigues un xiquet. És tan útil visualitzar-nos a nosaltres mateixos en aquells moments de dificultat! Tot seria més senzill si ens posàrem en la pell de l'alumne. No puc ajudar un alumne si no entenc les seues dificultats, i si no entenc les seues dificultats, com pretendre que veja interessant l'activitat? Es tracta de fer les coses fàcils ja que el nostre objectiu és lluitar contra l'avorriment d'aquelles dos interminables vesprades de solfeig a la setmana... Evitem que els nostres alumnes passen pel mateix! L'avorriment és l'enemic número u de la motivació.
BURRIANA: DISSABTE 20, 20 h teatre Payà Intercanvi de bandes Amb la participació de la Banda Sinfònica Municipal d'Adamúz (Còrdova) dirigida per Juan Manuel Morat i amb la cantant Irene Latorre Gavilán i la Banda Jove de l'AFB dirigida per Estela Borja. DIVENDRES 19, 19'30 h Sala de Plens de l'Ajuntament Commemoració del 50 aniversari de la revista Buris-Ana DIUMENGE 21, 19 h església de sant blai Chansons a la Vierge (Les miracles de Nostre Dame) pel grup Supramúsica DIMECRES 31 19 h cmc la mercé La línea del cielo de Fernando Nos Les fotografies de Fernando Nos, fins al 30 de juny JUNY DIJOUS 15, 19 h teatre Payà
EDUCACIÓ I PEDAGOGIA
MÚSICA EN MOVIMENT:
Què és Música en Moviment? El passat curs escolar 2004/2005 va ser un període molt enriquidor per al professorat d'este Centre Municipal d' Estudis, ja que gràcies a les inquietuds de l'equip directiu per millorar la qualitat de l'ensenyament al centre, vam rebre diferents cursos de pedagogia musical. En estos cursos vam conèixer les bases del sistema educatiu de tres pedagogies musicals ben diferenciades: Willems, Kodaly i la Rítmica Dalcroze. Totes elles ens van parèixer molt interessants, doncs les tres són molt dinàmiques, però n'hi va haver una que de forma molt especial ens va captivar a tot el professorat. Esta va ser la Rítmica Dalcroze. El principal motiu pel qual tot el professorat ens vam inclinar per esta pedagogia musical va ser que era la que més s'adapta al nostre perfil d'alumnat, i per què comparteix els mateixos continguts musicals que la línia seguida fins ara a la nostra escola de Música. Al curs de formació a què vam assistir el professorat, impartit per Neus Fernández (llicenciada en Rítmica Dalcroze, Piano, Percussió i Solfeig), vam descobrir una altra via d'ensenyar i aprendre música. De fet, la idea generalitzada entre nosaltres era quant gaudíem fent aquells exercicis musicals. Per tant, esta va ser la principal raó per la que ens vam interessar a seguir descobrint aquell sistema pedagògic, ja que el que estàvem buscant era potenciar i millorar l'aprenentatge dels alumnes, amb una disposició i actitud més positiva. Així doncs, fent una classe amena, discreta i plena de coneixements musicals, l'aprenentatge es fa més gustosament. La Rítmica Dalcroze considera que l'experiència sensorial i motriu constitueix la base de l'educació i de la instrucció. Treballa amb la presa de consciència d'allò que hem viscut anteriorment, perquè ens permet la comprensió intel·lectual: anàlisi, tècnica i teoria. I treballa també la improvisació i creació espontània per poder expressar mitjançant la música, ja que esta és una llengua viva. Afortunadament, el procés de tastar pedagogies que vam viure el curs passat no va acabar allà. L'equip directiu, amb els professors de música i dansa, va considerar la pedagogia de la Rítmica Dalcroze la més adequada per aplicar-la a l’Escola Municipal de Música, o més aviat adaptar-la, ja que cap dels professors som llicenciats en Rítmica Dalcroze. Així doncs, tant els professors de l'escola de música com els de l'escola de dansa vam participar en un altre curs de la pedagogia Dalcroziana impartit, una volta més, per Neus Fernández, a qui des d’ací vull agrair tot l'esforç que ha posat ajudant-nos en la nostra reestructuració pedagògica al Centre. No cal dir que també cal agrair-li la seua continuada atenció que
Anna Piquer i García. Professora de Viola
UNA NOVA MANERA D’APENDRE 6
A R
RES
EDUCACIÓ I PEDAGOGIA
i desenvolupen la coordinació de moviments, la relació cos–música, l'audició interior, el sentit del ritme, la sensibilitat musical i l'auditiva.
ens està parant, ja que actualment continua formant-nos a una part del professorat de l'Escola Municipal de Música. Personalment, em sent molt afortunada d'haver tingut l'oportunitat de conèixer Neus per dos motius: un és per ser una persona, una pedagoga i una música exemplar, i l'altra és per haver-nos ensenyat que la música es pot ensenyar de moltes maneres, però sempre cal triar la més completa, que consisteix a fer que els alumnes aprenguen música i la disfruten. D'esta manera la música sempre serà un aliat, mai no serà un enemic.
Una classe de Música en Moviment consisteix en els següents set blocs: 1) Escalfament del cos, 2) Escalfament de la veu, 3) Rítmica, 4) Lectura i entonació, 5) Audició, 6) Improvisació i creació, 7) Acomiadament. En cada sessió, o com a màxim en les dos sessions setmanals, es treballen estos set blocs, bé siga amb exercicis individualitzats per a cada bloc, bé siga amb exercicis que impliquen diversos blocs treballats conjuntament.
És d'ací d'on naix esta línia paral·lela al Llenguatge Musical de Grau Elemental i que anomenem Música en Moviment (MEM).
Una particularitat d'esta nova assignatura, MEM, és l'aula, ja que a diferència de les altres aules esta compta amb l'absència de mobiliari (taules i cadires). La raó és el procediment que utilitzem per a l'aprenentatge. Com he comentat abans, en esta línia pedagògica s'arriba als coneixements teoricomusicals a través de l'experiència i la vivència, les quals necessiten de moviment corporal, i este implica espai.
La nova assignatura que tenim enguany a l'Escola Municipal de Música Pasqual Rubert, Música en Moviment, no té cap diferència en els continguts que té el Llenguatge Musical. El que varia és el procediment de com es porten a l'abast els continguts a l'aula, ja que en classe de Llenguatge Musical i en classe de Música en Moviment una mateixa noció es treballa de forma diferent.
CENTRE CULTURAL LA MERCÉ
L'assignatura de Llenguatge Musical engloba estos quatre blocs: lectura i entonació, rítmica i mesura, audició i teoria. Per una altra banda, Música en Moviment a més d'eixos quatre blocs en té un cinquè, que és la improvisació i creació musical. Però el que clarament diferència estes dos línies és el plantejament d'aprenentatge a l'aula. El Llenguatge Musical planteja el seu aprenentatge partint d'uns coneixements teòrics, a partir dels quals fa exercicis pràctics. Per una altra banda, Música en Moviment parteix des de l'experiència i la vivència, i a partir d'estes arriba als coneixements teòrics. Així doncs el Llenguatge Musical i la Música en Moviment tenen els mateixos objectius i continguts musicals, però el que canvia és el procediment d'aprenentatge; és a dir, la diferència està en la manera d'adquirir-los. La Música en Moviment porta a terme un treball sensorial i analític dels elements del discurs musical. Es practiquen exercicis d'escolta per a desenvolupar l'audició interior a través dels exercicis d'audició i d'afinació de lectura. Per una altra banda, la Música en Moviment treballa la rítmica vivint la música sensorialment, analitza els ritmes a partir de l'experiència corporal, fomenta la creació i expressió global. A través de la participació activa i de la pràctica dels exercicis de rítmica, els alumnes experimenten
Kemy pel grup d'alumnes d'IVADIS Estrena de l'espectacle de dansa en el que participen distints col.legis d'Ivadis de la Comunitat Valenciana. DIJOUS DEL 12 AL 17 teatre Payá .cmc la mercé Setmana cultural Flamenca
DISSABTE 17, 19 h teatre Payà 250 Aniverari de Mozart Acte de fi de curs del Centre Municipal d'Estudis Rafel Martí de Viciana DIUMENGE 19, 19 h cmc la mercé Coral Infantil i Juvenil Borrianenca DIUMENGE 18, 19'30 h teatre Payà Baixarem al moro pel grup sostre DIVENDRES 30, 23:30 torre del mar Una noche con Gabino
7
A R
RES
Racó del
EDUCACIÓ I PEDAGOGIA
E DUQU E M
L'experiència musical primerenca crea les bases de les habilitats lingüístiques i de l'aprenentatge. (desenvolupament de diferents habilitats motores) depenen del seu desenvolupament afectiu. Reforçant els vincles afectius afavorim el seu desenvolupament psíquic i motor.
D
ES
Per què la veu?
DE L
Esta activitat no té un objectiu musical, sinó que utilitza la música i les cançons populars com a mitjà per afavorir el creixement del xiquet en harmonia i equilibri.
BRESS O L
“Primers sons, primers moviments” és una activitat exercida al darrer any i dirigida a xiquets entre 0 i 3 anys.
L'oïda és un dels primers sentits que el xiquet desenvolupa dins de sa mare i l'estímul auditiu que mes atrau al xiquet és la veu humana. La veu és molt important per ser el primer mig de connexió entre la mare i el xiquet i és la primera referència tant interna com externa que el xiquet té de sa mare. Ja dins del cos de la mare, entorn de la setmana 20 d'embaràs, els xiquets són capaços de sentir els sons interns del cos de la mare i les veus externes, fins i tot reconèixer-les. Potser esta siga la primera memòria que el xiquet té; sons i veus que en el primer any de vida reconeix i li són familiars. Per què la musica? 1.- En els primers anys de vida les experiències i els estímuls musicals ajuden a determinar les connexions i habilitats del cervell en desenvolupament.
Olga Martínez i López. Professora de Dansa
3.- Nombrosos estudis mostren la importància d'un estímul musical enjorn. Estos estudis defenen la idea que s'ha de proporcionar, des d'una primerenca edat, diferents experiències musicals en un context d'interacció humana. Les influències que el xiquet rep en els primers anys seran molt significatives per a la resta de sa vida.
Què fem? Afavorir i reforçar el vincle afectiu del xiquet amb els membres de la família que participen. Proporcionar al xiquet noves experiències significatives a través de la música i les cançons populars, i qui millor per fer- ho que les veus de la mare i el pare.
4.- La música és una important eina per al desenvolupament i la formació de la persona, així com un mitjà de relació amb els altres. També, té una funció sociocultural, i forma part del bagatge cultural que transmetem al xiquet.
Estimular el desenvolupament del llenguatge, un dels principals aprenentatges en estes edats. Com ho fem?
5.- Les experiències musicals amb xiquets tan xicotets ens confirmen que són sensibles a la música, els agrada i hi reaccionen. El nadó reacciona a la diferència d'intensitat del so, és sensible al to, al ritme, i mostra preferència pel discurs melòdic (Cal tindre en compte la forma de parlar melòdica i pareguda a la d'una cançó que utilitzen les mares intuïtivament per a comunicar-se amb els seus fills).
Les sessions consisteixen a aprendre i cantar cançons, jugar i viure experiències significatives amb els xicotets. Es canta, s'escolta musica, es realitzen jocs i activitats físiques en què els pares acompanyen als xicotets en tot moment, participant amb ells al seu mateix nivell. Per què els pares?
6.- La música i les cançons són una invitació a la interpretació, a la creativitat del xiquet, a l'escolta, a la concentració i la memòria, al moviment i, per tant, al seu desenvolupament psíquic, motor i afectiu.r tant, al seu desenvolupament psíquic, motor i afectiu.
El desenvolupament global del xiquet precisa uns vincles afectius forts i sans amb els seus progenitors. Aspectes com la confiança en un mateix i la seua autonomia
8
A R
2.- L'experiència musical primerenca crea les bases de les habilitats lingüístiques i de l'aprenentatge.
RES
HISTÒRIA EN 3D Els avantpassats més llunyans de la trompeta es remunten al Paleolític amb l´utilització d'un instrument de vent tallat en banya o os. No va ser fins al naixement de la metal·lúrgia, en una època posterior, quan ja es van fer de metall. En tot cas, s'utilitzaven per a emissions acústiques de senyals amb finalitats militars, fúnebres o sagrades.
En els hebreus domina el caràcter sagrat de l'instrument: la chatzótzráh es tocava exclusivament pels sacerdots, anunciant assemblees i acompanyant consagracions i sacrificis, encara que també va tindre un ús militar. Esta trompeta era més curta (45 cm), amb un tub cònic d'argent batut.
L'origen de la trompeta pareix ser els tubs de canya de bambú o fusta, provistos d'una embocadura i un cornu que actuava com un pavelló en l'extrem oposat. La trompeta metàl·lica passarà a utilizar-se en tos els pobles de l'antiguitat i després en Orient, abans de generalitzar-se en el mon cristià.
D'altra banda, a la cultura mesopotàmica la trompeta fou adquirint un cert grau de refinament, també així va passar a la civilització egípcia. En esta darrera civilització, s'atribuïa la invenció de la trompeta al seu déu Osiris, i la utilitzaren com a accessori militar i cultural. Com a curiositat, a la tomba del faraó Tutankhamon (1350 aC) es van descobrir dues trompetes, de pavelló ample però sense embocadura pròpiament dita. La primera era de bronze, i la segona d'argent. Estes trompetes són d'una època anterior a Homer. L'estat de conservació era tan bo que va permetre transmetre els sons d'estes trompetes per radiotelefonia. Al Museu del Louvre, a París, hi ha una altra trompeta egípcia.
El descobriment dels metalls (3000 a.C.) suposà una aportació essencial. Les civilitzacions d´Àsia, Babilònia i Xina utilitzaren instruments de metall en forma de trompetes rectes amb broquet. El Schofar hebreu és un avantpassat dels actuals instruments de metall, atribuint-li l'enderrocament de les murades de Jericó.
El sálpinx dels grecs, la invenció del qual se li atribueix a Atenea, fou un dels instruments d'ús militar, malgrat que també acompanyava en les cerimònies religioses i en ocasions en els pregons. Era més llarg que la trompeta hebrea, de ferro, bronze o extraordinàriament d'argent. Amb tub estret i embocadura de banya o os. Abans del pavelló es col·locaven anelles decoratives o
La major part d'estos instruments eren de bronze, fabricats pel mètode de la cera perduda Entre els hebreus i els egipcis es considerava sagrada, entre els grecs i romans tenia una funció militar. La Bíblia ofereix el testimoni de la seua importància en les cerimònies religioses primitives. Images from The Pressler Gallery
MAIG
Per a trobar els primers instruments de metall fets pels nostres avantpassats, ens hem de remuntar fins al Paleolític, on trobem que es va usar un instrument de vent tallat en banya o os. No va ser fins al naixement de la metal·lúrgia, en una època posterior, quan ja es van fer de metall. En tot cas, s'utilitzaven per a emissions acústiques de senyals amb finalitats militars, fúnebres o sagrades.
EVOLUCIÓ DELS INTRUMENTS DE VENT METALL A TRAVÉS DEL TEMPS (I) 9
A R
RES
AUDITORI DE CASTELLÓ
Anna Mercé Vèrnia i Carrasco. Professora de Trompeta
DISSABTE 27. 21.00 h. Dansa X CONVOCATÒRIA NACIONAL DE DANSA 'CIUTAT DE CASTELLÓ' 'IMAGÍNAME Coreografia: Iván Pérez Avilés Música: Clint Mansell. Final X CONVOCATÒRIA NACIONAL DE DANSA 'CIUTAT DE CASTELLÓ' XIV GALA DIA INTERNACIONAL DANSA Organitza: Asociación Terpsicore JUNY DIJOUS 1, 20.00 h. THE HALLÉ SYMPHONY ORCHESTRA Mark Padmore, tenor Richard Watkins, trompa Director: Mark Elder Programa: Kamarinskaya (Glinka) Serenata para tenor, trompa y orquesta (Britten) Sinfonía nº 2 (Rachmaninov) DIMARTS 6. 20.00 h. Gent d'ací MARÍA JOSÉ MARTOS, soprano JOSÉ ANTONIO NAVARRO, tenor ANA FABRA, piano DIVENDRES 9. 23.00 / 24.00 h. Jazz a Castelló PEDRO ITURRALDE QUARTET Jazz de Mitjanit DIEGO CLANCHET TRIO
HISTÒRIA EN 3D escorredores. L'art de tocar la trompeta també va estar entre les disciplines olímpiques; els grecs incloïen certàmens de trompeters en la programació dels Jocs Olímpics (Achias1)
doblegar en forma de S (segles XIII-XIV). Després, al s. XV, passarà a adoptar la forma corba moderna. L'olifant2 fou un regal del Califa Haram al-Rachid, que regnava a Bagdat al segle VIII, a Carlemany. Utilitzada tant per a la caça com per a la guerra. Apareix en la Chanson de Roland
Els romans van conèixer dues trompetes copiades als etruscs:
La denominació naffir o al-naffir fou adoptada a casa nostra amb el nom d'anyafil. Instrument d'origen àrab, tenia forma de trompeta recta, metàl·lic construït per seccions juntes, acabades en una brillant corona adornada per reforçar el pavelló. Es tracta de les trompetes dels sarraïns. El seu ús es va generalitzar a finals del s. XII i al s. XIII era comú en la música militar i en les celebracions públiques. Podia fer des de 80 cm fins a 2 m de llarg. Utilitzada principalment en les croades, amb molta potència sonora. Tots els oficials superiors tenien orquestra militar pròpia
- La tuba, més curta que el sálpinx (un exemplar es troba al Museu Etrusc de Roma, d'1,17 m de llarg), conserva la forma recta, tub cònic de bronze, broquet mòbil i pavelló lleugerament eixamplat. Ocasionalment, la tuba s'utilitzà en determinats sacrificis religiosos, però el seu paper fou militar, en infanteria i també en els combats dels gladiadors. - El lituus fou exclusivament militar; trompeta llarga i cilíndrica d'1,40 m aproximadament, tenia l'extrem oposat a l'embocadura plegat en forma de J. De bronze com la tuba, era més agut i prou estrident.
Els trompeters i timbalers tocaven en les festes solemnes i gaudien d'una posició més elevada que la resta de músics. Són els trompetistes els que primer tindran un lloc fix i estable en les cases dels prínceps i nobles. La trompeta es converteix en un instrument imprescindible per transmetre ordres en el camp de batalla, al torneig del castell i paral·lelament entretindrà a la noblesa.
Els celtes tenien el karnyx, trompeta militar, que possiblement influirà en el lituus romà. De tub completament de bronze, es plegava en angle recte i acabava en un pavelló en forma de cap de drac. Esta mena de trompeta fou reproduïda al 113 dC en l'arc d'Adrià, a Roma.
Malgrat la condició inferior dels trompeters pel que fa als altres instruments, era signe de distinció que les cases senyorials tingueren un o més trompetistes al seu servei. Higini Anglés (1970) diu que els documents de Pamplona ens informen que durant el s. XIV quasi totes les cases de nobles a Espanya o a l'estranger tenien la seua trompeta.
El luur o lure és una trompeta gran utilitzada pels pobles nòrdics (Escandinàvia, nord d'Alemanya, Irlanda). Ens n'han arribat exemplars perfectament conservats mitjançant les excavacions arqueològiques portades a terme sobretot per Dinamarca. Aquestes trompetes solien fer entre 1,50 i 2,50 m de llarg, lleugerament cònica i amb forma de S. El tub estava format per dues parts corbes de diferent longitud i situades en diferents plànols. Els exemplars trobats apareixen units de dos en dos, la qual cosa fa pensar que es tocaven per parelles, afinats a l'uníson. L'intèrpret agafava l'instrument per damunt del cap.
Al s. XV les trompetes eren obligades en qualsevol esdeveniment oficial. A la Crónica del Condestable Miguel Lucas de Iranzo (1458) se'n posa de manifest l'ús en les celebracions de caràcter religiós. La trompeta ha patit molts canvis. Ja al Renaixement el pavelló es va estilitzar, el broquet tenia una cavitat de copa menys cònica que en la trompeta natural barroca i la secció interior, a partir del broquet, era un poc més ampla.
La trompa: el luur de l'edat de bronze escandinava i el cornu romà tenen característiques semblants. Se suposa que els avantpassats de la trompa foren alguna escopinya marina o banya d'animal. Els primers corns que es descobriren, helicoïdals, provenien de les civilitzacions de l'Indo (entre el 2000 i 1500 aC). Les trompes que apareixen al continent africà són de banya de vaca o antílop, fins i tot d'ullals d'elefant. L'antiga Grècia no va conèixer la trompa, només la kera, banya simple de vedella, d'origen oriental, que més tard es fabricarà de metall. La trompa etrusca tenia forma semicircular i broquet i pavelló units per una barra transversal que servia per agafar-la amb la mà. És es tipus de trompa que els romans adoptaren uns dos segles més tard, amb el nom de cornu, de bronze i en forma de G inclinada.
Bibliografia: Baines, Anthony; Historia de los instrumentos musicales; Madrid, Ed. Taurus,1988. Dahlqvist, Reine; The keyed trumpet and Its Greastest Virtuosos, Anton Widinger; Nashville, Ed. The Brass Press, 1975. De Candé, Roland; Historia universal de la Música,Tomo 1; Madrid, Ed. Aguilar, 1981. Grout, Jay Donald. Palisca, Claude V.;Historia de la Música Occidental, 1; Madrid, Ed. Alianza Música, 1988.
La base de les Fanfàrries guerreres romanes era: TUBA: trompeta recta descendent del Salpinx, amb so greu. LITUUS: instrument corbat de so més agut, utilitzat en la cavalleria; semblant al "Carnyx" dels celtes. BUCCINA: amb forma d'espiral, amb sons més greus que la tuba romana. CORNU: trompa de vara tranversal per sostenir-la, utilitzada per l'exèrcit i als amfiteatres.
Grout, Jay Donald. Palisca, Claude V.; Historia de la Música Occidental, 2; Madrid, Ed. Alianza Música, 2001.
La trompeta va arribar a Occident com un preciós botí de les croades. Per protegir-la dels colps es va
1 Famós trompetista grec guardonant en nombres olimpíades musicals 2 Tipus d'instrument de metall tallat d'un ullal d'elefant. 10
A R
RES
HISTÒRIA EN 3D
UNA
` DIDACTICA
DE LA FORMA:
EL COMIC
Tomàs Sendra i Mut. Coordinador Taller Arts Plàstiques
Iniciem avui una sèrie d'articles amb els quals pretenem fer més comprensible l'evolució de la forma en el còmic.
eren distintes. A este nou art se'l bateja com a comic en anglés, fumetti en italià, bande dessingée en francés, cómic en espanyol i còmic en la nostra llengua. Este nom es deu a la gran difusió que va aconseguir la publicació T.B.O. apareguda en 1917. El seu editor era Joaquim Buigas Garriga, i s'inspirava en les clàssiques al·leluies (“auques” en valencià) de les nostres iaies. Curiosament esta publicació no va ser la primera editada a Espanya, ja que en 1905 es publicava a Catalunya Patufet, en català, i al 1906 es publicava a Madrid “Gente menuda” per l'ABC.
El còmic com a tal sorgeix com un element d'expansió comercial l'any 1895 als Estats Units, on la premsa es disputava la captació de la quantitat més gran de lectors possible. En estos anys els dos magnats del periodisme (Hearst i Pulitzer) van trobar en els xiquets i els joves un potencial enorme de lectors. Per això el World va incloure en l'edició dels diumenges unes tires amb dibuixos molt rudimentaris però de fàcil comprensió per als més menuts de la casa. Estes tires consistien en cinc o sis vinyetes rectangulars, forma que els va donar el nom de tira. Però anem a pams. En primer lloc haurem d'aclarir una sèrie de conceptes que en la majoria dels casos es desconeixen o confonen, una nomenclatura que a la majoria dels lectors no introduïts en este món, tan apassionant, els deu resultar un pèl estranya (com per exemple vinyeta, globus, pla mig, primer pla, etc.).
AUDITORI DE CASTELLÓ
Allò que no podem ni devem oblidar els filòlegs cauen en açò ben sovint és que el còmic c o m a llenguatge de comunicació del segle XX é s u n llenguatge de f o r m e s pictogràfiques i n o u n llenguatge gramatical, ja que este està present en el còmic com a context de la imatge, i a j u d a a concretar i unificar els matisos que una i m a t g e p o t provocar en el que la contempla. Abans de passar a l'estudi de l'evolució de la forma pictogràfica en el còmic, hem d'aclarir el
Vinyeta és l'espai on es representa una imatge. Procedeix del francés vignette (“adorn en forma de figures de sarments que es posen en les primeres pàgines d'un llibre”) Romà Gubern, des d'una perspectiva lingüística, la defineix com “la representació pictogràfica del mínim espai o temps significatiu, que constitueix la unitat de muntatge d'un còmic”. Tot i ser veritat que una imatge val per mil paraules, també ho és el fet que esta imatge no és interpretada igual per un oriental que per un occidental, ja que en la forma i en el llenguatge no només intervenen la grafia sinó també els contextos socials i ideològics i esteticoculturals. Som conscients que la finalitat de les formes gràfiques realitzades en la columna de Trajà o en els capitells adoctrinadors del romànic no eren ni de bon tros la mateixa que la de Mafalda o Delirium de Druillet. No podem oblidar que en certa manera transmetien un missatge dins del seu context social eren al cap i a la fi imatges de consum, si bé les seues limitacions tècniques i estètiques 11
A R
RES
DILLUNS 19. 20.00 h. SCHUBERT ENSEMBLE Programa: Piano Quartet Movement (Mahler) Quinteto con piano op. 44 (Schumann) Quinteto con piano (Dvorak) DIMECRES 21. 20.00 h. Concert commemoratiu del Dia europeu de la Música ORQUESTA SINFÓNICA DEL CONSERVATORIO SUPERIOR DE MÚSICA 'SALVADOR SEGUÍ' DE CASTELLÓ Director: José Luis del Caño Programa: Concerto per a oboè (Mozart) El sombrero de tres picos (Falla)
DIUMENGE 25. 19.00h. VI Cicle d'Òpera a Castelló ÓPERA DEL TEATRE NACIONAL DE BRNO Director: Jan Stych Programa: Ópera en concierto “Los cuentos de Hoffmann” (Offenbach)) DISSABTE 3. 22.00 h. Dansa EVA YERBABUENA 'A CUATRO VOCES' Organitza: Teatre Principal DIJOUS 22. 19.30 H. Taller de Dansa: Les escoles boleres, els balls de comptes Lluís Palop de León. Llicenciat Geografiai Historia i membre del Grup de Dansesde L'Alcudia
HISTÒRIA EN 3D concepte de forma. L'home en el seu subconscient ha sigut des de la prehistòria portador d'este concepte, però mai es va preocupar del seu estudi i aprofundiment fins que amb l'aparició dels corrents filosòfics dels dualistes i els monistes comença a interessar-se pel seu estudi, assignant-se la tasca d'analitzar els fets de consciència o conducta. Davant d'estes es produeix una reacció i apareix una nova teoria, l'anomenada Gestalt (estructura), defensada per dos jovens universitaris alemanys: Kurt Köhler i Wolfgang Koffka. Este concepte revolucionari seguit i aplicat per un dels focus més importants de la història de l'art, la Bauhaus desterrava la visió errònia, fins llavors, d'arribar a una visió global partint de les parcel·les del coneixement a manera de mosaic. Era en certa manera desfigurar una mecànica de construcció.
en estudiar les formes dins de la vinyeta. Per això no estem totalment d'acord en la definició de Gubern, ja que dependrà de si la vinyeta és de composició formal oberta o tancada, si porta text (“entrepà”) o no, etc. Perquè siga “...la representació pictogràfica del mínim espai...” o bé represente l'espai indefinit sense necessitat d'un context. Ja sé que se'm pot dir que deixaria de ser objecte de consum, com es pretén, però potser Las meninas de Velázquez o La carga de los mamelucos de Goya no són objectes de consum? No podrien ambdós formar part d'un gran còmic? La diferència consisteix en el fet que el còmic aporta un llenguatge graficotext, que és el que dóna al lector l'objecte a consumir, mentre que en Las meninas deixa el llenguatge formal tot un món suggestiu perquè el consumidor pose en boca de les seues formes mentals el silenci o allò que agradaria sentir. En u és un consum material, en un altre intel·lectual. També es pot adduir que el còmic és el resultat d'un guió, encara que siga relativament. No oblidem que la mitologia (per citar un exemple) ha sigut el guió on s'han basat un gran nombre de mestres de la pintura. O bé si veiem la Bíblia com a guió d'un nombre incalculable d'obres. Com a dada curiosa i paral·lel al còmic, podem citar que el guionista de cine sorgeix tardanament per raons industrials semblants al còmic, i ambdós cobren nom propi a partir del cine sonor, o siga, al 1927.
En resum, la realitat psíquica de la “forma” esta en la ment de l'artista, en el seu mode de percepcions i sensacions, formant un conjunt estructural unitari que presa cos al rebre el portador un estímul sensorial. Aclarit este concepte de forma anomenarem d'esta manera el dibuix en el còmic i que Romà Gubern denomina pictograma. No hem d'oblidar que el còmic és realitzat per professionals del dibuix, excepte algunes excepcions, per la qual cosa ens porta a definir-lo com a art, ja que reuneix tots els elements conceptuals i formals amb els quals l'artista crea una obra de l'anomenat art pictòric. D'ací que el dibuixant, a l'hora de crear les seues formes, pose en pràctica tots els seus coneixements estètics, formals i tècnics, per a expressar per mitjà de formes allò que el guió literari li suggereix, unes vegades per mitjà de formes convencionals concretes, altres purament oníriques o abstractes. Ací és on comença la vertadera llibertat d'expressió. És de tots sabut les pressions que el dibuixant pateix per part de les editorials perquè realitzen aquelles formes que són de major consum en el moment. Això condiciona la seua pròpia llibertat d'execució, però també és veritat que estes són més notòries en els mediocres que en els autèntics creadors. No oblidem que Miquel Àngel o qualsevol dels pintors del Renaixement estaven tan condicionats o més a estes pressions, i no per això deixen de crear autentiques obres d'art.
Abans de desenvolupar l'evolució de la vinyeta hem de fer constar tres factors importants i decisoris que van impedir durant molt de temps l'evolució del còmic, ja que des de Wilson McCay (1905), vertader precursor del còmic, fins a pràcticament la dècada dels 60, amb la irrupció de Guido Crepax, hi ha una autèntica revolucióevolució de la vinyeta. Estos factors condicionants són: a) El menyspreu i descrèdit del còmic per considerar-lo article propi d'infants. b) L'escàs estudi d'este, tant per part dels sociòlegs com dels mateixos dibuixants. c) La censura, eixe ens nefast que per desgràcia pateix tota la societat, fins i tot els que es diuen demòcrates i amants de la llibertat. Recordem tan sols el dany que va fer el purità senador McCarthy amb la seua cacera de bruixes del període 1949-1953, que va impedir qualsevol innovació en el còmic.
Si comparem l'evolució del còmic amb el seu germà major, el dibuix, veurem que tenen una gran similitud en la seua evolució formal a pesar de les seues diferències.
PERÍODE SIMBÒLIC (1895-1930). Este període que podem emmarcar-lo des de l'aparició del Yellow Kid d'Outcault en el World de Pulitzer en 1895- fins al crac de Wall Street al 1929, tenint el seu punt àlgid en els anys 1914-16 amb la creació pel gran director de cine David Wark Griffith de la seua pel·lícula El naixement d'una nació, la qual aporta els sòlids fonaments en què hui, 90 anys després, es recolza el setè art. Entre estes aportacions n'hi ha una que influirà notablement
Com en pintura, podem dividir el lleguatge formal del còmic en tres períodes: PRIMARI o simbòlic, CLÀSSIC o estructural i ONÍRIC o barroc. Esta divisió la fem partint de l'estudi de les formes en el còmic i dels elements estructurals que el componen. Igual que a l'hora d'estudiar una obra d'art pictòrica analitzem els seus elements constructius i la veiem com a unitat del tot, també ho farem 12
A R
RES
HISTÒRIA EN 3D
en el còmic: la tipificació de plans. També és interessant assenyalar la tècnica narrativa que lògicament influirà en el còmic.
personatge, Nemo, està inspirat en el seu propi fill, qui viu les historietes en forma de somnis, i que finalitzen en caure del llit i despertar-se.
Assenyalem que precisament una historieta de Hermann Vogel va inspirar els germans Lumière al 1887 per a realitzar la seua primera pel·lícula, El regador regat. També hem de tindre present, per comprendre com van a l'una estos dos grans arts, que en este període quasi tots els cineastes eren dibuixants o almenys havien dibuixat còmics. Per esta raó són portats a la pantalla gran nombre dels herois de paper, com Pieds Nickelés (1918) de Georges McManus, Gertie the Dinosaur (1914) de Wilson McCay, on el propi McCay parlava amb el dinosaure de la pantalla i en un determinat moment simula l'acció de llançar una carabassa al rostre del dinosaure. Es va iniciar així una interrelació entre la realitat i la ficció que més tard Disney explotaria.
BIBLIOGRAFIA
PALAU DE LA MÚSICA DE VALÈNCIA
Gubern, R. El lenguaje de los cómics. Ed. Península. Blanchard, Gerard. La bandedessinée. Ed. Marabout université. Moix, R. Terenci. Los comics. Ed. Llibres sinera. Marny, J. Le m o n d e êtonnant des Dimecres, 31-05-2006 20.15 b a n d e s Sala Iturbi desciñes. Ed. Ciencias THE HALLÉ SYMPHONY ORCHESTRA Martin A. i Mark Elder, director Lara. A. Mark Padmore, tenor Richard Watkins, trompa E. Elgar In the South, overtura B. Trocha Britten Serenata per a tenor, trompa i (fancine de cordes A. Dvorák Simfonia núm 9 en mi los tebeos menor, op. 95 “Del Nou Món ” españoles ) Bang (fancine JUNY de los tebeos Divendres 2, 19.30 Sala Iturbi españoles ) Polo (fancine ORQUESTRA DE VALÈNCIA portugués Leopold Hager, director sobre cómic) F. J. Haydn Sinfonía nº 100 en sol mayor Gasca, L. Los “Militar” A. Bruckner Sinfonía nº 6 en la cómics en la mayor, A. pantalla. Ed. Festival I. Diumenge 4, 19.30 Sala Rodrigo decive. S.S. Te b e o y PEPE ROMERO, guitarra Obres de: L. cultura de Milán, G. Sanz, F. M. Torroba, I. Albéniz, H. masas. Ed. Villa Lobos, J. Rodrigo, C. Romero P r e n s a española, Divendres 9, 19.30 Sala Iturbi 1965
Altres personatges populars que també són portats a la pantalla són El Gat Fèlix (1917) de Pat Sullivan, Coco (1920) de Dave Fleischer o la vamp Betty Boop (1930), així com Popeie d'Hélice Crisler, veuen la seua màxima expressió amb el personatge del conill Oswald, ideat per Ub Iwerks i produït per Walt Disney. Es va iniciar així el que arribaria a convertir-se en un imperi del consum. Quasi totes estes historietes tenen un denominador comú: són el reflex de la societat que rodeja estos herois de classe mitjana americana amb els seus gustos i defectes. El seu dibuix és senzill de línia, sense intencionalitat de volum, utilitzant gestos estereotipats i amb un inici molt rudimentari del moviment. Les composicions solen ser quasi sempre centrals, és a dir, que l'atenció es fixa en el personatge situat en el centre de la vinyeta. El text té tanta importància com el dibuix.
ORQUESTRA DE VALÈNCIA Miguel A. Gómez-Martínez, director
Les vinyetes solen ser iguals al llarg de tota la historieta, i se n'usen de dobles quan es tracta d'un pla general.
G. Mahler Simfonia núm. 9 en re major Divendres 16, 19.30 Sala Iturbi
D'entre tots els dibuixants d'este període qui realment aporta uns èxits considerables al còmic serà Wilson McCay i la seua genial obra Little Nemo. Wilson McCay va nàixer al 1889 i va morir al 1934. El seu 13
ORQUESTRA DE VALÈNCIA Yaron Traub, director
A R
RES
HISTÒRIA EN 3D Paco Bodí i Martínez. Director Escola Municipal de Dansa Vaslav Nijinsky naix a Kíev el 12 de març de 1889, en una família de artistes. Thomas Nijinsky, son pare, recorregué Rússia com a coreògraf amb la seua pròpia companyia, amb la seua dona, la ballarina Leonora Béréda. Al 1891 naix Bronislava Nijinska, germana del ballarí. El seu germà major, Stanislav, naix al 1886, i a l'edat de sis anys pateix una caiguda que compromet la seua salut mental. Al 1897, Thomas Nijinki forma una segona família amb un altra ballarina de la companyia. Així Eleonora renuncia a l'escena i s'estableix a Sant Petersburg amb els seus fills. Als nou anys, Nijinski obté la beca Didelot en l'Escola Imperial de Ballet, bressol d'artistes com ara Michel Fokine o Anna Pavlova. Així que es gradua a l'Escola Imperial, Nijinsky entra a formar part de la companyia del Teatre Imperial de Sant Petersburg. Poc després, el príncep Pavlov li presenta Sergei Pavlovich Diaghiliev (que tenia una intuïció increïble per als negocis).
VASLAV NIJINSKY
Els Ballets Russos Sergei Diaghiliev fundà els Ballets Russos al 1909. Nijinski passà a formar part d'esta companyia que, quan va concloure la temporada al Teatre Marinski de Rússia, parteix cap a París. Els Ballets Russos varen aconseguir la glòoria i la fama al Teatre de Chatelet, amb representacions com “El Pavelló d'Armida” i “Les Sílfides”, les dues amb coreografia de Fokine. Abans de Nijinsky, el ballarí era poc més que un element de suport per a la ballarina. Nijinsky revolucionà el paper masculí en el ballet, i va demostrar que el ballarí podia rivalitzar amb el paper de la ballarina. El cos de Nijinsky no responia als canons del ballet clàssic; els seus músculs estaven massa desenvolupats. En el pas allegro, quasi no tocava terra amb la punta del peu per a preparar-se per al pas següent, es recolzava no sobre la planta del peus, sinó únicament sobre les ungles i buscava el impuls en un plié fondo. Les seues ungles posseïen una impressionant força i li permetien realitzar esta breu preparació de manera imperceptible, i feia l'efecte d'estar to el temps a l'aire. La seua dona, Rómola, descriu la tècnica de Vaslav en la seua biografia. Els seus passos s'encadenaven en l'aire, podien arribar a entrellaçar-se fins i tot deu voltes (entrechat dix o royal). Nijinsky li havia explicat que el motiu de l'acrobàcia es devia a la necessitat de “ballar com es respira”. Al 1912, amb la creació de la seua primera coreografia, 14
A R
RES
La consagració de la primavera, que amb la coreografia informal de Nijinsky, la intensa dissonància i els forts ritmes asimètrics van provocaren una reacció del públic tan forta que ni els ballarins podien escoltar l'orquestra.
HISTÒRIA EN 3D temporada dels Ballets Russos a Nova York. Allí tornaren a sorgir les disputes, esta vegada per qüestions econòmiques.
La migdiada d'un faune, revolucionà la dansa i la dugué fins al seus principis fonamentals. Eliminà els gestos sinuosos i només va permetre els passos absolutament essencials. La immobilitat accentuada, el moviment i el so accentuarien el silenci. Va escollir, deliberadament, moviments simples, fins i tot en els seus moviments més frenètics i violents, sempre que estigueren en harmonia amb la veritat que servia de base a la concepció de la dansa.
A la primera temporada dels Ballets Russos de Nova York en va seguir una segona. La companyia, que Nijinsky dirigia per exprés desig del portaveu del Metropolitan, va actuar per tot el país amb representacions en quasi cinquanta-dos ciutats. Nijinsky crea Till Eulenspiegel i Mefisto, però va fracassar, en part per la carència d'habilitat per als negocis, i en part perquè havia conegut dos ballarins, Dimitri Kostrovki i Nicholas Zverev, que varen exercir sobre ell una mala influència. Quan acaba la tournée pels Estats Units, Nijinsky actuà durant alguns mesos més a Espanya i Amèrica del Sud. Després, Nijinsky i la seua família es traslladaren a Villa Guardamunt, a SaintMoritz
A Ígor Stravinsky (Rússia 1882-1971) el va convidar al 1908 Sergei Diàguilev a compondre per als Ballets Russos. En eixe moment va començar una col·laboració que durà anys, i entre les obres més rellevants destaquen primerament L'ocell de foc (1910) i Petrushka (1911), al 1913 Esta col·laboració artística va continuar fins al 1929. Al 1920 Leònidas Massine va coreografiar una nova versió de la Consagració de la primavera, per a la qual es preparà durant molt de temps al costat de Stravisnky. Massine, com tots els protegits de Diaghiliev, va rebre d'ell la formació artística i l'educació cultural que li permetien que, afegits a les seues condicions de ballarí i de coreògraf, es desenvolupara plenament, i arribara a ser un dels millors intèrprets dels Ballets Russos.
Nijinsky sense la dansa
Al 1916 Jean Cocteau presentà a Pablo Ruíz Picasso i a Diàguiliev, i és este darrer el que també proposa a Picasso treballar als Ballets Russos en l'escenografia del ballet Parade, punt de partida d'una certa dimensió decorativa del cubisme, moviment de què Picasso seria sense dubte el màxim propulsor. Rómola i Nijinsky Va ser precisament durant la representació de La migidada d'un faune a Budapest, quan conegué Rómola, filla d'una acomodada família hongaresa, que s'enamorà d'ell amb una passió obsessiva. La noticia de l'enllaç va provocar la ira de Diaghilev. Rómola es queda embarassad de la seua primera filla, Kyra, i una nit Nijinsky es nega a ballar per atendre a la seua esposa malalta. Este va ser el pretext que buscava Diaghilev per a tirar-lo de la companyia. Al 1914, Alfred Butt, propietari del teatre Palace de Londres, li va oferir un contracte que li permetia formar la seua pròpia companyia, però les seues actuacions no varen tindre l'èxit esperat. Nijinsky començà a patir crisis de violència incontrolable i caigué malalt. Totes les representacions hagueren de ser anul·lades. A mitjans d'aquell any va nàixer la primera filla, Kyra, a Viena.
BIBLIOGRAFIA
N i j i n s k y, V a s l a v Diario. Ed. Acantilado 2003
Nijinsky viatjà amb la seua família a Rússia, via Budapest, on els va sorprendre la 1ª Guerra Mundial. Per la seua condició de ciudatà rus, Nijinsky va ser considerat presoner de guerra, cosa que va motivar que els tres quedaren davall vigilància a casa de la família de Rómola. Nijinsky va viure com un infern aquella època, perquè detestava la seua sogra. Finalment, al 1915, Nijinsky va ser alliberat gràcies a Diaghilev, que el necessitava per a la 15
PALAU DE LA MÚSICA DE VALÈNCIA
Encara que la estada a St. Moritz es pot qualificar d'idíl·lica, Nijinsky es trobava profundament turmentat. Els metges li varen diagnosticar una esquizofrènia incurable i Nijisky ingressà al sanatori psiquiàtric de Bellevue. Al 1945, el seu infermer va aconseguir traslladar-lo a casa de Rómola, d'on va partir cap a Suïssa, i d'allà a Londres com al seu destí final, on va morir al 1950
Vaslav Nijinsky [En línia] <Vaslav Nijinsky Creating a New Artistic Era.htm> [Consulta:24 de març 2006] A R
RES
Sondra Radvanovski, soprano Dagmar Pekova, mezzosoprano Francisco Casanova, tenor Kwanchul Youn, baix COR DE LA GENERALITAT VALENCIANA G. Verdi Requiem Divendres 23, 19.30 Sala Iturbi ORQUESTRA DE VALÈNCIA Miguel A. Gómez-Martínez, director Isabel Rey, soprano ORQUESTA DE VALENCIA Miguel A. Gómez-Martínez, director Aries i fragments d'òpera de W. A. Mozart, G. Rossini, V. Bellini, G. Verdi, G. Charpentier, H. Berlioz y Ch. Gounod.
AUDITORI DE TORRENT JUNY DIMECRES 28, 20'15 hores. Juan Carlos Rivera Silva de Sirenas DIJOUS 29, 20'15 hores. Duo Assad DIVENDRES 30, 20'15 hores. David Russell
Canales
1. ¿Cómo comenzó su andadura en el camino de la danza? En primer lugar me crié en un ambiente flamenco, tuve esa suerte. Empece en el vientre de mi madre; había sido “bailaora” y bailaba conmigo cuando estaba embarazada. Creo que los genes tienen mucho que ver, el bailarín tiene que nacer primero por dentro y luego que el cuerpo te acompañe mas o menos; que tengas un buen compás y unas buenas condiciones, y yo lo tenia porque en mi casa se daba. Luego alrededor de los 9 años, las mujeres de mi casa (mi abuela, mi madre y mi tía), a escondidas, me enseñaban a bailar sevillanas. Mi padre quería que yo tocara la guitarra o cantara, pero a mí me gustaba bailar, me gustaba la danza clásica y a los 11 años que mi vida iba ser bailar, porque, aunque jugaba al fútbol, todo lo relacionaba con el baile, podía meter un cabezazo pero en vez de saltar como un futbolista, saltaba como un bailarín, ¡el baile era ya mío!. Empecé a estudiar a los 15 años ballet clásico, a los 16 me fui a Madrid y entre en el Ballet Nacional y ahora aquí me tenéis. Primero descubrí que para mí el baile era lo más importante y luego preparé mi cuerpo para ello.
2. ¿Que le gusta mas, ser bailarín, coreógrafo o pedagogo?
Tomás Sendra
Son disciplinas muy diferentes. A mí me gusta la pedagogía desde que era muy joven. Siendo un oyente del ballet Nacional, los primeros bailarines, como Lola Greco o Aída Gómez, iban a mi casa a que yo les corrigiera. Los directores les decían: “pero vamos a ver ¿no tenéis repetidores y maestros aquí? ¿Cómo vais a un niño de 12 años a que os corrija a estrellas como 16
A R
RES
LA ENTREVISTA
vosotros?” Cuando aún yo no podía interpretar muchas cosas, ya las veía. Esto ocurriría porque se llevaría bien con ellos. No creas, en el baile no se lleva muy bien nadie con nadie. Creo que los artistas somos muy egocéntricos. Es muy raro que los artistas se lleven bien con los c o l e g a s artísticamente. El artista es muy independiente, autodidacta; eso del artista en conjunto no vale y menos en el flamenco. El flamenco no es una coral, el flamenco es algo muy individualista.
ruso, tártaro, y era como los gitanos. Verle en el camerino, verle maquillarse, tenía algo. Pero me ha impresionado mucha gente. Me ha impresionado un ciudadano de Sevilla que era hermano y familia de Rafael Negro, (el que esta casado con Matilde Coral), que guardaba los coches en el campo de fútbol del Bétis. Yo iba a verlo cuando venia de Madrid, J.L.A. a q u e m e enseñara cosas. No se podía bailar con más arte, más puro y más natural. O sea que a mí la impresión no me la da el nombre ni el renombre sino por como es el artista, esté guardando coches o esté en La Ópera de París.
3. ¿Interviene en el diseño o realización de las luces para sus espectáculos? 7. Consejos para un alumno que quiera ser bailarín. Bueno en unos espectáculos si, en otros me gusta que me sorprendan. Por ejemplo el último montaje lo ha hecho mi hermano Oscar que es el que va con Farruquito. Oscar tiene 23 años y ahora mismo es uno de los mejores iluminadores de España. A mí con el que más me gusta trabajar es con Yupinelli. Pero sea quien sea el profesional con el que trabaje, yo me doy cuenta de todo. 4.¿No se atreverá con los controles de la mesa de luces? ¿Que no…? ¡Madre mía de mi alma! Sí cojo los botones, de cualquier mesa, las domino todas.
En primer lugar que tienen que trabajar mucho. Esto duele mucho el cuerpo y la mente. Que tengan mucha ilusión, que no se desesperen y que cuando tengan malos momentos, que lo paguen con el baile. Que utilicen el baile para desahogarse, para expresar todo lo que llevan dentro, porque seguramente bailan mejor que hablan y el baile es un idioma universal. Que piensen que dios les ha dado un don y que ese don no se lo pueden guardar, es de egoísta, de fracasados. Cuando uno tiene un don tiene que desarrollarlo y partirse el alma trabajando.
8. Opinión sobre estudiar danza con un objetivo distinto al
5. ¿Y con los ordenadores? También. Internet es una ventana maravillosa para escaparse, pero pienso que hay que tener en casa un diccionario como el “María Moliner”, porque Internet no sustituye la sensación de tener un libro en las manos. Muchas veces me gusta coger el “librico” y escribir sin tanta tecla. 6. ¿Que figura de la danza con la que ha trabajado le ha aportado más en el ámbito profesional o personal, quien le ha dejado mas huella? J.L.A. J.L.A.
Me ha impresionado mucho Nureyev. Era un personaje 17
A R
RES
LA ENTREVISTA
de ser futuros bailarines.
12. ¿Cómo recibe que personas como nosotros, no profesionales en el campo de la comunicación se atrevan a entrevistarle?
Todos no podemos ser bailarines. Tiene que haber personajes que indaguen. La danza o el flamenco no solamente es cantar, tocar o bailar, es también pintar y escribir. Se necesitan tanto escritores como expertos en anatomía de la danza, tiene que haber buenos profesionales en todos los campos. La danza necesita de todo, no solamente el elemento, es algo más, aunque sea lo que más se ve. Pero sin todo el equipo que tengo a mi lado no sería lo mismo, todos tienen que saber de Danza.
Pues bien, porque he visto que lo que os interesaba era la enseñanza que le queréis dar a los bailarines, que vuestra vida es para la danza, se nota en las preguntas, son muy diferentes. Un periodista en una entrevista se interesa en como anda mi amiga Rocío Jurado, frente a alguien que lo que le interesa es que les dé un consejo a los niños para que bailen, que es muy importante. Por otro lado no quiero robarle más tiempo, muchas gracias, ha sido un placer, ¡mucha mierda! TEATRO PAYÁ Jueves 3 de febrero de 2006
9. A mojarse, ¿flamenco o fusión? A mí me gusta la fusión, lo que ocurre es que yo soy flamenco. Yo soy flamenco ante todo, pero no flamenco solo bailando, soy flamenco en mi forma de vivir. Yo he nacido flamenco y no sé lo que es no ser flamenco, como no sé lo que es no ser mestizo porque lo soy. Y desde aquí hago un llamamiento de masas porque últimamente hay mucha xenofobia. Hay gitanos maravillosos que no explotan el ser gitano; médicos maravillosos, universitarios etc., no solo hay delincuente gitanos. La sociedad se tiene que enterar de que somos muchos cerca de ellos, gitanos puros y con un índice elevado de cultura. No generalicemos, somos un porcentaje muy alto de gente maravillosa que merecemos un respeto y por esto hago en estos momentos hincapié en el tema.
Paco Bodí i Martínez Maite Gaspar i Giménez
J.L.A.
¿SABIAS QUE? ¿Sabéis porque se dice? ¡Mucha mierda!
10. ¿Recuerda que es lo más bonito que le han dicho en una crítica?
Porque antiguamente, el público iba en coches de caballos al teatro. Los caballos mientras esperaban en la puerta del teatro, hacían sus necesidades. Los artistas preguntaban como estaba el panorama; y si la entrada estaba llena de excrementos, era que había mucho público. Y de ahí viene la expresión ¡mucha mierda! Para desear suerte a los artistas. En cada lugar se desea suerte una forma diferente. Por ejemplo en Italia se dice: “In boca lupo” (“en la boca del lobo”) y tu contestas: “crepi” (“muera”), la boca del lobo es el escenario.
Un piropo que me dijeron una vez que me gusto mucho fue: ¡no te mueras nunca! Yo pienso que no me voy a morir nunca. Porque no estaré aquí en cuerpo, pero viviré en la retina de todo el que me vio. Y en la de que se lo comento a otro, que ya son muchos. Que todo el que me vea le comente a otro: yo vi a un chaval que bailaba... y así es como voy a vivir yo. 11. Las críticas no tan buenas, ¿como las valora? Las valoro siempre, porque intento mirar lo positivo; me han molestado algunas veces, porque a lo mejor han confundido las cosas y eso me da mucho coraje. Pero se que su oído no da para mas, te puedes encontrar de todo, porque los periodistas no están preparados para la danza; lo mismo hacen una crítica de opera como una entrevista en la televisión y como en todo, no mandan especialistas en danza para realizar una entrevista. No existen especialistas en danza.
18
A R
RES
PROJECTE MOZART Natalia Lapuerta i Canós, Professora de Flauta Travessera El Centre Municipal d'Estudis Rafel Martí de Viciana no vol oblidar aquest detall i per això s'han programat una sèrie d'activitats relacionades amb el geni de Salzsburg. Les activitats estan programades mensualment i conviden a tots els alumnes del centre a treballar des de les seues diferents disciplines artístiques al voltant d'aquest any temàtic.
Clara Moreno i Ortí Alumna de 2n de GE Guitarra
Les activitats són d'allò més variat i sempre adaptades al nivell. Per això, enguany pots guaitar a una classe i veure als més menuts fent una reverència al més pur estil del classicisme, o als més grans disfrutant de la màgia d'un òpera i tot el seu muntatge escenogràfic i musical. La introducció al món de Mozart realitzada al mes de febrer continua amb una anàlisi de les obres per part dels alumnes, i una introducció a la improvisació musical a partir d'un tema senzill a l'abast de qualsevol nivell musical. Aquesta activitat la realitzava el protagoniste d'aquest article d'una forma completament natural; l'exercici del cervell mijançant aquesta classe d'activitats proporciona a les persones que estudien música un desenvolupament de la capacitat cerebral superior a la mitjana, que consisteix en la capacitat de connectar més parts del cervell quan
No és cap novetat escriure de Mozart en un any com aquest, però si encara hi ha algun lector o lectora despistats, explicaré que aquest any 2006 és l'any en que se celebra el 250è aniversari del naixement de Wolfgang Amadeus Mozart.
Un exemple per al lector podria ser l'obra Quan les oques van al camp. Convide a llegir aquesta melodia, i si qui està llegint l'article no coneix el llenguatge musical, busque per favor algú qui li la traduïsca.
Bé, ja l'ha llegida? Intente memoritzar-la, tanque els ulls i cante, xiule o toque la melodia! Això mateix era el que li feien a Mozart quan tan sols era un xiquet!, li tapaven els ulls i el feien tocar hores i hores de memòria, realment tot un exercici de treball mental... Estem acostumats avui en dia a fer açò? Realment no; les agendes, els recordatoris als mòbils i les noves tecnologies no ens deixen tindre en forma el nostre cervell. Una activitat més Convide el lector que faça la seua primera variació. “Què és una variació?”, es deu preguntar algú. Doncs una variació, segons un diccionari de música, és: Terme que designa un dels principis fonamentals de la composició musical. Variar una idea musical implica canviar-ne algunes parts i al mateix temps conservar-ne unes altres sense alterar. En les variacions d'una forma musical, la idea que es decideix variar pot ser una melodia completa, una única frase o també un sol motiu.
19
A R
RES
PROJECTE MOZART
va ser sa mare, qui rebia cartes llarguíssimes del seu fill quan ell es trobava fora de casa. Físicament el nostre personatge era un home baixet i prim, amb un cap prou gran i cabells molt generosos que li encantava empolvorar diàriament. Tot i això, transmetia molta energia, era inquiet a sovint i també extremadament treballador. Per aquells anys, un músic era considerat com un criat, que treballava al servei d'un amo, se'l contractava per escriure música per a la seua cort o el seu palau. La funció era com la d'un cuiner, una cambrera o el personal de la neteja.
s'escolta que la resta de persones. Deu ser allò de la sensibilitat...?
Mozart es va començar a cansar d'aquesta vida i va viatjar a Viena, on va fer classes de piano i va dirigir les seues composicions. Va aconseguir ser un músic alliberat, és a dir, no treballava com un criat.
El virtuós cervell dels músics (EL PAIS Jul'05) Se sap que el gaudi de la música té una part innata i una altra de cultural. Ara, una recent investigació realitzada pel neuròleg Jesús Pujol, de l'Institut d'Alta Tecnologia de Barcelona, ha mostrat que el cervell dels músics funciona distint que el d'una persona sense experiència musical. L'estudi conclou que, quan s'escolta una melodia, en el cervell del músic s'activen més zones neuronals. En aquests, a més d'activar-se l'hemisferi esquerre (relacionat amb la capacitat lingüística), que s'encén en totes les persones, també s'activa el dret (és el qual es refereix a les emocions, la música i el cant).
Va morir als 35 anys. Sempre havia tingut una salut delicada i després d'anys i anys viatjant, el seu cos no va poder més.
ALTRA INFORMACIÓ: Sense telèfons, màquines de fax, correu electrònic, telèfons mòbils ni telègraf, l'única manera de comunicar-se a grans distàncies en aquells anys era amb notes i cartes. Com que Mozart s'estimava molt la seua família, ell, sa mare, son pare, la seua germana i la seua esposa, Constanze, es van escriure un total d'unes dues mil cartes. Al 1862, 71 anys després de la seua mort, un home que es deia Ludwig van Köchel va publicar un catàleg on va ordenar totes les obres d'este genial músic que va poder trobar, 626 per a ser precisos. Va assignar un número a cada composició, en ordre cronològic. Al costat de cadascuna de les obres apareix un número amb la lletra K (número de Köchel) per poder identificar-la.
Les activitats al Centre s'aniran succeint mensualment fins el 17 de juny. Pensem que un artiste no pot deixar el seu art de portes cap en dins de la seua habitació i per això es vol que tot l'esforç que s'està fent a les aules es traduïsca en un gran espectacle a la fi del curs. Aquesta cloenda serà al Teatre Payà i acollirà les dos escoles que reuneix el Centre i el taller d'arts plàstiques, en un únic espectacle teatral de música i dansa en directe i una escenografia realitzada per l'escola d'art. BREU BIOGRAFIA: Mozart va nàixer a Salzburg al 1756. Avui Salzburg forma part d'Àustria però en aquella època pertanyia a Baviera, una zona de l'Alemanya actual. El pare de Mozart, Leopold, també era compositor però va ser més conegut com a mestre de violí. Wolfgang va començar a tocar el teclat als tres anys, i ja componia música quan la majoria dels xiquets encara estan començant a llegir obretes per a piano als cinc anys i, més tard, als nou, simfonies i òperes completes als dotze. No va anar mai a l'escola. Son pare el va guiar en tots els aspectes de la vida, li va ensenyar idiomes (en parlava cinc), geografia, ciències, història i naturalment, música. Li agradava molt tocar duets amb la seua germana major, Nannerl, tant es així que va escriure un concert per a dos pianos adequat perquè pogueren tocar tots dos junts. Una altra persona important als primers anys de vida de Mozart 20
BIBLIOGRAFIA: Pàgines web: Ándale Mozart. [En línia] http://www.artsalive.ca/pdf/mus/mozart_es.pdf [Consulta: 20 de març 2006] - Diccionario de música. Biblioteca de consulta Larousse. Barcelona. SPES Editorial, S.L., 2003. Pàgina 292. A R
RES
L’ALUMNAT Guillem Calpe i Almela, alumne d’oboé GM
La música, com tot l'art, pot ser considerada com una afició, però també pot arribar a ser la teua futura professió. En cas que s'entenga de l'última forma, s'ha de dir que, al contrari del que molta gent puga pensar, la carrera musical no és, ni de bon tros, més senzilla que totes les altres. De fet, pot dir-se que és més dura, si jutgem no ja només per la dificultat del grau superior dels estudis musicals, que és totalment equiparable en dificultat a qualsevol carrera universitària, sinó també per tots els anys anteriors.
un treball fàcil, i encara menys si al mateix temps s'està preparant la selectivitat. Amb tot això no pretenc posar el músic per damunt de tots els altres professionals, ni de bon tros, però sí donarli el reconeixement que es mereix, que no és ni més ni menys que el mateix que mereixen els altres, i que moltes vegades li és negat, i que es tinguen en compte les dificultats que poden viure els estudiants de música. També pretenc demanar algunes ajudes. Hi ha centres integrats on s'imparteixen les mateixes assignatures que als instituts, i, a més, les que s'oferten als conservatoris, restant hores a les primeres per tal de fer lloc en l'horari a les segones. Però el nombre d'aquests és tan limitat que són pràcticament inaccessibles. Però no deixen de ser una molt bona solució a molts dels problemes per els que actualment passen els alumnes dels conservatoris de música, i espere que la opció d'habilitar-ne més es tinga en compte, perquè sense cap dubte, serà un important avanç.
Aquests acaparen en moltes ocasions vesprades senceres de la vida d'un jove estudiant, que és al principi un xiquet que ocupa en les classes de música hores en què altres xiquets estan jugant, i que serà més tard un estudiant afaenat que, mentre que altres estaran estudiant a casa, ell estarà al conservatori, i que, quan arribe a casa, a més d'estudiar el mateix que la resta d'alumnes, haurà d'estudiar el seu instrument i fer els deures que li hagen encomanat al conservatori. Tot això fins que, arribat el moment, haja de preparar la prova d'accés al conservatori superior, que no és
ELSESTUDIS MUSICALS ILES DIFICULTATS QUE COMPORTEN
...vesprades senceres de la vida d'un jove estudiant, que és al principi un xiquet que ocupa en les classes de música hores en què altres xiquets estan jugant...
21
A R
RES
L’ALUMNAT M. Carmen Santana i Fariña, Professora de Trompa El Concurs de joves intèrprets de Xàtiva recull quatre especialitats instrumentals : vent fusta, vent metall, corda fregada i piano; repartides en tres modalitats: A (de 22 a 26 anys), B (de 17 a 21 anys) i C (fins 16 anys). Pot presentar-se tothom qui tinga residència legal a Espanya fins els 26 anys d'edat. El presentar-se a un Concurs pot representar per a molts alumnes una eina més de motivació. Requereix una gran capacitat de treball i concentració, i, malgrat que hi ha qui pensa que l'únic objectiu és guanyar, la realitat és que tot allò que heu aprés, que heu practicat que us heu preparat per al concurs, totes eixes habilitats, destreses i continguts musicals que heu adquirit queda en vosaltres. Anna M. Vèrnia i Carrasco
ENTREVISTA A HÈCTOR PUERTO:
Hèctor Puerto, alumne de Trompeta de la nostra Escola, ha quedat finalista del Concurs de Música de Xàtiva 2006. És una gran notícia per a tots i he volgut aprofitar l'ocasió per a conèixer-lo una miqueta més, fent-li una entrevista. Comprovareu la seua graciosa espontaneïtat, alegria i naturalitat.
R. No, no, jo estudie, i sí que m'agrada. P. Parlem del concurs. Quan va ser?. R. El 14 de gener a Xàtiva. P. Hi havia molts participants?. R. Hi havia tres modalitats, A, B i C. Jo vaig participar en la C, que és fins a 16 anys, que era la que més participants tenia de les tres categories. P. Hi havia moltes trompetes? R. En general hi havia més trompes, però en la meua modalitat hi havia més trompetes. P. Quants van passar a la final?. R. Cinc: dos trompetes, dos trombons i una trompa. P. Quan et van dir que havies passat a la final què vas fer? R. No m'ho creia. P. Et vas posar nerviós a l'hora de tocar? R. Al principi estava nerviós, però en acabant em vaig tranquil·litzar. P. Què vas fer el dia d'abans? R. Vaig estudiar a casa, calfament i ja està. Perquè tampoc era convenient cansar els llavis. P. Qui et va acompanyar el dia del concurs? R. Ma mare, mon pare i la meua germana. P. De segur que estaven més nerviosos ells que tu... R. No sé, però mon pare no va entrar a escoltar-me. P. Quan ixes a tocar allí davant del públic, tu penses “deixa'm tocar, que per això he vingut”, o te'n vas corrents? R. Jo sempre avant. P. I ara què? R. No ho sé. P. Seguiràs estudiant? R. Sí, clar. P. Què vols ser de major? R. No ho sé. De moment estudiar i avant.
P. Quant anys tens? R. 11 anys. P. A quina edat vas començar a tocar la trompeta? R. Als 7. P. Conta'm per què vas triar la trompeta. R. Des de xicotet sempre m'havia agrada't la trompeta, i com que la meua germana ja tocava la trompa... P. Què recordes en especial d'aquell moment? R. No sé... Era estiu, i vaig anar a un curset, va ser emocionant. P. Quan de temps li dediques a la trompeta? Estudies cada dia? R. Sí, cada dia una mitja hora. D'estiu més temps. P. T'agrada estudiar o han de dir-t'ho?
Sense deixar de somriure durant tota l'entrevista, Hèctor acaba dient que potser siga veterinari... De segur que faça el què faça li anirà molt bé. Li desitgem molta sort. Felicitacions tant per a Hèctor com per a la seua professora Anna Vèrnia. 22
A R
RES
L’ALUMNAT Xavier Piquer i Garcia, Director de l’Escola Municipal De Musica
GUIA D’AUDICIÓ La música la podeu escoltar i descarregar en la web del Centre: www.cmeviciana.org
Obra Moviments Autor Data de composició Edat autor Lloc de composició Edició Circumstàncies Característiques tècniques
Característiques estètiques
Vocabulari
Quartet per a Flauta, Violí, Viola i Violoncel en Re major, K 285 (II. Adagio) I. Allegro II. Adagio III. Rondó Wolfgang Amadeus MOZART (1756-1791) 25 de desembre de 1777 21 anys Mannheim (Alemanya) Edition Eulenburg No. 192 Mozart, acompanyat per la seva mare, viatja per diferents ciutats del centre d’Europa cercant feina com a compositor de cort - Tonalitat : si menor - Textura: homofònica . Melodia: flauta travessera; acompanyament: cordes en pizzicato - Estructura: A 1 – A 2 – B – A1’ – codetta (8+8+8+7+3..) - Modulacions: Re Major (relatiu – tonalitat principal de l’obra) - Melodia. Àmbit: la2 – mi4. Intervàlica: mixta, amb alguns salts característics (6a, 7a, 8a) - Ritme: variat, amb ús reiterat de la corxera i la negra amb puntet a la melodia. L’acompanyament és pràcticament constant en pulsació de semicorxeres. - Instrumentació: molt equilibrada, al servei de la melodia. - Melodia: “encantadora”. Senzilla però expressiva. - Acompanyament: “fresc”. Senzill però eficaç. - Globals: música amb una gran capacitat expressiva que des de la seva senzillesa és capaç de despertar instantàniament l’interés de l’oient. Final suspensiu, a la vegada que sorprenent, que es resol després d’una breu espera en silenci en el Rondo (3r moviment). K: (abr. de Köchel) catàleg de l’obra de Mozart realitzat per Ludwig von Köchel el 1862 Tonalitat: sistema musical amb unes característiques molt concretes. (analogia: qualsevol idioma) Textura: resultat de l’utilització de les diferents veus. t. homofònica, quan una veu , generalment una melodia, s’imposa sobre la resta, de les quals en resulta un acompanyament. (analogia: entramat d’un teixit) Pizzicato: (de l’italià pessigat) quan les cordes d’un instrument d’arc són polsades amb els dits. Codetta: (dim. de coda) és el nom que rep la secció o part final d’una peça o moviment musical. (analogia: l’epíleg d’una novel·la ) Modulació: procés de canviar d’una tonalitat a una altra. (analogia: canvi de lloc geogràfic o cultural) Àmbit: extrems (sons més greu i agut) entre els que és desenvolupa una melodia o passatge musical. Interval: distància entre dos sons. Aquí s’aplica a les característiques i el que se’n deriva dels mateixos. (analogia: trajecte en línia recta o amb corbes) 23
A R
RES
L’ALUMNAT
Audicions
Anna Pitarch i Cabrera, Cap d'Estudis EMM Pasqual Rubert
DATES AUDICIONS ESCOLA DE MÚSICA CURS 2005-06 · CAIXA RURAL
-DIMECRES 25 de febrer · 18.30 hores: PIANO (alumnes de Laura Redón) i ACOMPANYAMENT LAURA REDÓN (alumnes de grau mitjà de clarinet i piano) -DIVENDRES 3 de març · 18.30 hores: GUITARRA i MÚSICA DE CAMBRA (trio de dos clarinets i piano) -DILLUNS 6 de març · 18.30 hores: FAGOT i OBOÈ
Els primers nervis, els primers aplaudiments, les primeres satisfaccions per tocar el clarinet, la trompa o el violí... sí, estem parlant de les audicions dels alumnes!!
-DIMECRES 8 de març · 18.30 hores (Centre Municipal d'Estudis Aula 7): PERCUSSIÓ
Com tots els anys, l'escola municipal de música Pasqual Rubert organitza audicions d'alumnes de les diferents especialitats instrumentals que imparteix on es poden contemplar els progressos i esforços realitzats per aquestos al llarg del curs, i són clarament un moment molt especial per a moltes persones:
-DIJOUS 9 de març · 18.30 hores: CLARINET (alumnes d'Enrique Llobet) -DIVENDRES 10 de març · 18.30 hores: TROMBÓ, BOMBARDÍ, TUBA i MÚSICA DE CAMBRA (duet de clarinet i piano, duet d'oboè i piano)
- alumnes, principals protagonistes, bé siga interpretant per primera vegada una peça dalt d'un escenari i davant d'un públic que no és el de casa, o amb experiència anterior, però sense perdre mai els nervis...
-DIMARTS 14 de març · 19 hores: VIOLÍ -DIJOUS 23 de març · 18.30 hores: PIANO (alumnes de Fàtima Gavaldà)
- professors/es, que tenim la funció de tranquil·litzar, animar, i fins i tot, recordar en l'últim moment als alumnes aquell bemoll que sempre obliden...
-DIVENDRES 24 de març · 18.30 hores: TROMPETA -DIMECRES 5 d'abril · 18.30 hores: CLARINET (alumnes de Vicent Molés)
- mares, pares i familiars, que al cap i a la fi son els patidors de la vesprada i sense els quals, els xiquets no hagueren arribat on estan.
-DIVENDRES 7 d'abril · 18.30 hores: PIANO (alumnes de Merche Esparza) i ACOMPANYAMENT MERCHE ESPARZA (alumnes de grau mitjà de trompeta i piano)
Totes les audicions, de qualsevol instrument, són indubtablement convenients per a l'educació musical del xiquet/a, i des d'ací animem a tots a que assistiu a cadascuna d'elles per veure la il·lusió i bon treball que desprèn eixa estona de música.
-DILLUNS 10 d'abril · 19 hores: FLAUTA TRAVESSERA (alumnes MªPilar Sebastià), VIOLA, VIOLONCEL i ORQUESTRA ELEMENTAL DE CORDA -DIMARTS 11 d'abril · 18.30 hores: SAXÒFON
Seguidament els informem de les audicions d'alumnes ja realitzades aquest curs 2005-06 i altres que prompte ho faran.
-DIMECRES 10 de maig · 19 hores: FLAUTA TRAVESSERA (alumnes Natàlia Lapuerta) i TROMPA
24
A R
RES
L’ALUMNAT
XVII SETMANA
CULTURAL
No és estrany encetar l'any amb l'arribada a casa del llibret de la XVII Setmana Cultural del Centre Municipal d'Estudis Rafel Martí de Viciana. Este curs 2005-2006 s'ha celebrat del 27 al 31 de març i el CME ha volgut continuar amb la línia pedagògica dels passats anys, donant cabuda una vegada més a tot tipus de tallers, concerts i espectacles on s'ha pogut gaudir de totes les arts que aquest centre ofereix.
Des de la confecció del cartell anunciador, activitat que fa començar la setmana cultural i que també és la més antiga, a la cloenda, amb la participació per primera vegada dels alumnes, acompanyants això si pel seus professors/es, hem pogut gaudir d'uns dies molt intensos però a la mateixa vegada molt gratificants. Començàrem amb una bona injecció d'energia amb l'espectacle Tres en rayas a càrrec de la companyia Pampol's, que a través de la dansa contemporània ens contà una història de policies i lladres. Fantàstic espectacle infantil, que posseeix tots els ingredients per a ser recomanat pedagògicament. Continuàrem amb una lliçó de El món de la banda i els seus instruments, a càrrec de Gresola Teatre on es mesclaven els personatges amb els instruments, la dramatúrgia amb la música i els xiquets van aprendre alguns secrets del món de les bandes i dels seus músics. El dijous a la vesprada, quan ja pareixia que tot estava ja vist, El cor Melody del Col·legi Públic La Coma de Paterna ens va sorprendre amb Les diverses veus al vent, un concert en què van arribar a emocionar-nos. Este concert és un clar exemple que amb treball s'aconsegueixen les coses. I per acabar, l'alumnat juntament amb el professorat ens tenien preparada una grata sorpresa, el Concert en Marxa, un concert itinerant amb diverses parades on vam poder presenciar actuacions de música i dansa en llocs poc habituals de la nostra ciutat com l'ajuntament, la plaça Viciana, el mercat... Esta iniciativa ens ha deixat un bon sabor de boca a tots. Ho tornarem a fer. Cal no oblidar els tallers pràctics que s'han realitzat per a l'alumnat: confecció del cartell anunciador, taller d'interpretació El joc de teatre, de ceràmica Dóna forma amb les mans, Dibuixem La Mercè. Estos gaudeixen molt en ells i descobreixen en molts casos un art distint al que habitualment s'expressen. Des d'esta publicació volem agrair a totes aquelles persones que amb la seua presència han fet possible que aquesta XVII Setmana Cultural haja segut la de major assistència fins ara i al professorat que ha col·laborat en ella, permetent-nos continuar treballant per què el proper any la Setmana Cultural estiga a la mateixa alçada de qualitat o més que la d'enguany.
25
A R
RES
L’ALUMNAT
Intercanvis pedagògics amb altres centres Aquest curs ha estat especialment intens pel que fa a les relacions amb altres centres d'ensenyament artístic. Representants de les nostres escoles han tingut l'oportunitat de visitar i compartir informacions i experiències amb el Conservatori Professional Municipal de Ribaroja del Túria (València), el centre integrat Oriol Martorell, l'Institut del Teatre de Barcelona i l'Institut Jaques Dalcroze de Ginebra (Suissa). L'objectiu principal d'aquestes visites és millorar l'ensenyament de música i dansa que oferim al nostre centre, creant programes d'intercanvi cultural entre l'alumnat i professorat de diferents poblacions, per tal d'enriquir i fomentar els estudis conjunts de les dues activitats citades. Set alumnes de l'Escola Municipal de Dansa de Burriana han participat en les Jornades Culturals de Dansa 2006 del Conservatori Professional Municipal de Ribarroja del Túria (València), del 8 al 10 d'abril de 2006. L'objectiu principal d'aquesta activitat es fomentar la relació personal i artística d'alumnes de diferents centres acadèmics nacionals, Conservatori Professional de Dansa de Valencia, Real Conservatori Professional de Dansa de Madrid, etc.- com internacionals Liceo Teatro Nuevo Torino (Itàlia), École de Ballet Gillet-Lipsycq Biarritz, (França). L'alumnat, acompanyat per professors del centre i alguns pares, van participar activament en la Marató de Dansa, assistint a les classes de les tres especialitats: clàssica, espanyola i contemporània. També assistiren entre altres activitats, a la magnífica actuació que varem vore a l'Auditori de Ribarroja en els XI Encontres Juvenils de Dansa. La valoració d'aquesta activitat es mol positiva, perquè els alumnes han gaudit i s'han enriquit d'estar en contacte amb altres alumnes, altres cultures, altres professors i altres formes de plantejar les activitats a les que assistixen quotidianament i s'estan especialitzant.
Visita a la fàbrica de Trompetes i Trombons STOMVI (18-04-06) El passat 18 d'abril el departament de vent metall percussió va organitzar una activitat extraescolar per a tot l'alumnat interessat de l'Escola Municipal de Música Pasqual Rubert. Va consistir en una visita a la fàbrica de trompetes Stomvi ubicada en Mislata. Allí vam poder gaudir de les explicacions tècniques pel que fa a la construcció d'instruments de vent metall. Després ens vam traslladar a Xirivella, on esta marca disposa d'un altre lloc de fabricació i exposició, per poder provar tota la gamma de trompetes i el prototip de trombó que enguany han presentat a la fira d'instruments d'Alemanya. L'activitat es va extendre a mares i pares, implicant-los així en l'educació integral dels seus fills i filles El resultat ha estat positiu tant lúdicament com pedagògica, amb la qual cosa sols ens queda esperar que la propera eixida desperte almenys el mateix interés. 26
A R
RES
L’ALUMNAT
DICCIONARI MÚSICA-DANSA-ART
Si poses ordre a totes les lletres remarcades, trobaràs un personatge històric molt proper al Centre. Aquarel·la: Pintura a l'aigua l'aglutinant del qual és la goma aràbiga..La seua execució es realitza per juxtaposició de tons, molt diluït, sobre un suport de paper.
moderna o “cornet” és un instrument veí del clarí proveït d'un sistema de tres pistons. Es distingeix principalment de la trompeta per un tub més curt i de “perforació” cònica en els ¾ de la seva longitud (en la trompeta és principalment cilíndrica).
Arpa: ja era coneguda del món sumèrio-caldeu, més o menys 300 anys a.C., com en donem testimoni d'un vas de Bismaya i l'instrument descobert en 1928 al cementiri reial d'Ur. L'arpa estigué molt en voga durant l'Edat mitjana, fins que fou destinada en el segle XV pel LLAÜT. No se sap gairebé res de la música que li era destinada. A partir de la fi del segle XVI apareixen a Espanya i Itàlia els primers exemples de música notada expressament per a arpa.
Espill: Superficie de vidre o altre material que per reflexió dels rajos de llum, dóna imatges clares dels ballarins que hi ha davant. Molt útil en la dansa per a l'autocorrecció dels moviments executats pel ballarí en el transcurs d'una classe a l'aula.
Model: Figura, objecte o forma destinat a ser reproduït. (Model vivent: persona que posa per a l'artista; el “model vivent” va ser considerat bàsic per a l'estudi de l'art).
Barra: Barra de fusta fixada horizontalment al llarg de les parets i a l'altura de la cintura que servix de punt de suport durant els primers exercicis i per desenvolupar l'equilibri dels diferents passos de la dansa i millorar el control de la tècnica del cos.
Roig: Color simple corresponent a les radiacions de major longitud d'ona de l'espectre solar. Dos classes: minerals utilitzats sobretot en pintura (roig de ferro, de mercuri, de plom) i els orgànics, d'origen vegetal, animal o sintètic.
Calfadors: Espècie de calça de llana, sense peu, que s'usa per a mantindre la calor corporal de les extremitats inferiors durant el desenvolupament muscular en l'aprenentatge de la dansa.
Sabatilles: Calçat lleuger, de lona o pell, de sola flexible per a la correcta mobilitat de totes les articulacions dels peus.
Cítara: caixa sonora proveïda de 5 a 11 cordes que vibren a l'aire. La “cítara” moderna, que es toca posada damunt d'una taula, està constituïda per una caixa de ressonància plana, proveïda de 5 CORDES MELÒDIQUES damunt d'un diapasó anàleg al de la guitarra, amb TRATS de divisió per semitons, i de 27 a 40 CORDES PINÇADES al buit
Sól: Superfície imprescindible sobre el qual es desenvolupa l'aprenentatge del ballarí, existint diferents tipus adequats a cada disciplina de la dansa (fusta, plàstic, linòleum, etc). Taula: Peça de fusta, pedra, bronze o altra matèria rígida, plana i de poca grossària, destinada a afixar-hi anuncis, bans, actes, etc., o a gravar-hi, pintar-hi, alguna cosa. Trobareu la informació en la taula d'avisos.
Clarinet: instrument de vent de la família de la “fusta” de LLENGÜETA SIMPLE. Fou inventat a Nuremberg vers 1700 per J.Chr.Denner. Procedeix d'una antiga família d'instruments, els CHALUMEAUX francesos. El lloc dels forats fou modificat. El nombre de les claus va anar augmentant progressivament. El sistema BOEHM s'ha imposat tardanament. El clarinet fou utilitzat a l'orquestra per primera vegada en 1749 (Zoroastre de Rameau). Cinc models de clarinets subsisteixen avui
Tríptic: Composició pictòrica, escultòrica o d'orfebreria dividida en tres cossos, en la qual els dos exteriors es tanquen sobre el central; tenen també decorada la cara exterior que queda a la vista quan el tríptic és tancat Viola de Gamba: Família d'instruments d'ARQUET que han dominat la vida musical europea des del segle XV, va subsistir fins al temps de J.-S.Bach, el baix de viola va continuar encara essent utilitzat com a solista després de 1750. Sis CORDES . Diapasó ample dividint en compartiments per fragments de corda de tripa, anomenats TRASTS. CALATS generalment en forma de C. Aguant dels instruments: els més grans damunt dels genolls.
Clavecí: Instrument de tecla i de cordes pinçades. Està format per una caixa que té les proporcions d'una ala d'ocell (d'on li ve la denominació alemanya de Flügel). En el segle XVII, edat d'or del clavecí el TECLAT comprèn generalment 49 tecles. Cada tecla pot accionar un o diversos martinets, corresponent a diferents JOCS DE CORDES Contrafagot: té l'aspecte d'un fagot i sona una octava més baix. L'exemple més antic de la utilització del contrafagot és probablement l'Himne compost per Haendel per a la coronació de Jordi II (1727).
Violoncel: el baix de l'actual família de la corda fou anomenat violoncello en la segona meitat del segle XVII. Pràcticament, l'instrument existia vers 1560. Xilòfon: probablement d'origen sud-asiàtic: es troba representat en una escultura javanesa del segle XIV. Això no obstant, foren els africans els qui l'introduïren a l'Amèrica del Sud. Està compost s'una sèrie de làmines de fusta dura, sota de les quals hi ha uns ressonadors cilíndrics. La Danse macabre de Saint-Saëns (1874) és en primer exemple de la utilització
Cornetí: Les antigues cornetes tenien una sèrie de forats com la flauta o la xeremia. Les cornetes més petites eren rectes o lleugerament corbes; les més f¡greus tenien la forma d'una “S”, d'on els ve el nom de SERPENTS. Aquets instruments subsistiren fins a mitjan segle XVIII.. La corneta de pistons 27
A R
RES
ALTRES Sibelius. [en línia] Útil, fàcil i efectiva. Ací pots trobar moltes partitures de diferents èpoques estils i compositors. Professorat i alumnat tenen en aquesta pàgina una eina molt completa pel que fa a recursos musicals. <http://www.sibeliusmusic.com/> [Consulta 6 març]
BIVEM (Biblioteca virtual d'educació musical) [en línia] Es tracta de la primera biblioteca virtual en espanyol especialista en recursos musicals per a Infantil, primària i secundaria. <http://80.34.38.142/bivem/> [Consulta 13 març]
Els instruments Musicals [en línia] Grans i menuts coneixereu ací, d'una manera molt didàctica i pedagògica, els instruments de l'orquestra. Amb fotos i àudios sobre el repertori de cadascun dels instruments. <http://www.corazonistas.com/haro/recursos/instrumentos/index.htm> [Consulta 13 març]
The Internacional Trumpet Guild [en línia]. 1974 Pàgina amb molts recursos sobre la Trompeta. Pots trobar tot el que necessites sobre pedagogia de la trompeta, amb resums de masterclass impartides per professional, consells, tècnica, repertori, enllaços interessants... <http://www.trumpetguild.org> [Consulta: 3 de març 2006]
Teatres de la Generalitat Valenciana. [en línia] En esta web tens tota la informació pel que fa als teatres de la Comunitat Valenciana, legislació o premis de les Arts escèniques. També pots trobar la dansa que hi ha a la Comunitat Valenciana en estos moments, la programació de dansa més important de la zona, així com la informació referent a companyies, o produccions. <http://teatres.gva.es/presentacion.php> [Consulta: 3 de març 2006]
Flamenco World [en línia] Tot el mon del flamenc a l’abast de seguidors i curiosos de este art. <http://www.flamenco-world.com/indice.htm> [Consulta: 20 d’abril 2006]
Ceramikarte. [en línia]. Publicació digital sobre ceràmica i cantereria. Notícies sobre mostres, exposicions i fires, museus, oferta de treball, cursos i concursos. <www.ceramikarte.com/> [ Consulta: 13 de març 2006]
28
A R
RES
ALTRES
Resum.- El present article pretén introduir al col·lectiu de músics en el coneixement de les patologies que la pràctica musical pot desencadenar. S'enumeren les principals causes que provoquen l'aparició dels problemes, establint un paral·lelisme entre l'activitat física esportiva i l'activitat física del gest musical. Igual que l'esportista, el músic precisa tindre una preparació física adequada per a poder desenvolupar un rendiment interpretatiu òptim. En este sentit es presenta el lector els tres tipus d'exercicis que són utilitzats en la prevenció i tractament de les diferents patologies de l'aparell locomotor.
LaPatologia delMúsic. (I) Prevenció itractament.
Si preguntàrem a un músic de renom quin ha sigut el secret del seu èxit, molt probablement ens contestaria que l'estudi i la pràctica instrumental, duts a terme amb una constància i tenacitat inesgotables: “pràctica, pràctica i més pràctica”. Tot el que haja tingut un mínim contacte amb la música sap que açò és així: que són moltes les hores d'estudi i exercici les que han de transcórrer des que es llig una partitura per primera vegada fins que arriba el dia en què ha de ser interpretada en públic d'una forma brillant (o, almenys, correcta). És precisament esta necessitat d'estudi i tenacitat la que, entre altres causes, provoca l'aparició d'una bona part de les patologies que afecten el músic. La repetició d'un passatge l'una i l'altra vegada, en una postura poc fisiològica, i durant llargs períodes de temps fan que les diferents estructures del cos patisquen tensions que van més enllà del que poden resistir. Si les dites tensions es perpetuen és molt possible que els teixits acaben per sucumbir, i aparega llavors la patologia. Si ens fixem bé, l'activitat repetitiva i de permanent pràctica s'assembla prou al que fan els esportistes: igual que el futbolista d'elit realitza entrenaments diaris de dilluns a divendres i descansa el dissabte per a rendir al màxim en el partit del cap de setmana, el músic practica dia rere dia (i hauria de prendre dies de descans) perquè el seu cos siga capaç d'arribar al dia del concert o l'audició en les millors condicions físiques. La llàstima és que, mentre que l'esportista és coneixedor que l'activitat que realitza exigeix una certa preparació específica perquè el seu organisme no es ressenta, el músic desconeix en gran manera quines coses deu i quines coses no deu de fer per a poder desenvolupar la seua professió sense que les temudes lesions interferisquen negativament en la seua carrera. I ací ens toca cridar l'atenció dels que es dediquen a l'ensenyament de la música, perquè són ells els que han d'inculcar al músic, des dels primers compassos de la seua carrera, les normes d'higiene postural i preparació per a l'activitat, les quals evitaran en gran manera l'aparició de la patologia. Ací el professor de música, i especialment el d'instrument, haurà d'actuar com si fóra l'entrenador o el preparador físic, ajudant l'estudiant a avançar no només en la seua capacitat d'aprendre música, sinó també en la seua capacitat per a poder interpretar música al nivell d'exigència que la seua carrera li exigisca i d'una manera saludable. En un estudi realitzat a Catalunya1 en 2000, el 77,9% dels músics enquestats referien haver patit algun problema mèdic relacionat amb la seua activitat, i que en un 37,3%, este havia afectat la seua capacitat per a tocar. De totes les estructures afectades, va resultar ser el sistema musculoesquel·lètic el més perjudicat (un 85,7% dels afectats).
Ignacio Zurano i Conches Diplomat En Fisioteràpia Per L'escola Universitària De Fisioteràpia De La Universitat De València.
Estes dades ens animen a presentar esta sèrie d'articles, en els que intentarem acostar el lector a algunes de les lesions més freqüents en el col·lectiu de músics, procurant sempre utilitzar un llenguatge assequible. Ho farem presentant cinc apartats: a) 29
A R
RES
ALTRES definició de la patologia; b) la seua etiologia o causes ; c) la manera habitual d'arribar al diagnòstic; d) les mesures a prendre per a solucionar el problema una vegada instaurat i e) les pautes preventives que el músic ha de seguir a fi d'evitar el seu (re)aparició.
un retard en l'aparició de la fatiga. També provoquen un augment de les capacitats elàstiques de les fibres musculars, cosa que suposa un factor importantíssim en la prevenció de ruptures fibril·lars. Els estiraments també serveixen com a ferramenta terapèutica en processos com les tendinitis o les cicatrius de les lesions musculars.
D'entre tots ells, farem especial insistència en els que tenen més implicació pràctica (prevenció i tractament). Fonamentalment es proposarà l'execució d'una sèrie d'exercicis senzills, que no requerisquen aparells ni instal·lacions especials, a fi que el músic els puga realitzar en el lloc on habitualment practica o en la sala prèvia a l'actuació. Essencialment es tracta de tres tipus d'exercicis: flexibilitzants, d'estirament i de tonificació.
Els exercicis de tonificació aprofiten per a mantindre la capacitat de dur a terme un treball de força i mantindre este esforç durant un temps més o menys prolongat (resistència). En el músic estes capacitats cobren importància no sols en els músculs encarregats de realitzar el moviment que provocarà la producció del so (per exemple el bíceps dret, que treballa en el moviment d'arc del violinista), sinó també en els músculs encarregats de mantindre agarrat l'instrument (deltoide i esternocleidomastoide esquerres en el nostre exemple) i sobretot, en els que s'ocupen de mantindre la postura sense perdre l'equilibri (primordialment la musculatura de l'esquena i la que uneix esta amb els membres superiors).
Els exercicis flexibilitzants estan encaminats a mantindre o fins i tot augmentar l'amplitud dels moviments que es donen en les articulacions. Influiran per tant en les capacitats elàstiques dels lligaments, que són els elements encarregats de limitar el moviment quan este va més enllà del que l'articulació pot permetre. Generalment són exercicis suaus, lents i repetitius en els quals no cal desenvolupar importants esforços musculars, per la qual cosa solen utilitzar-se de vegades com a calfament previ a l'estudi o la interpretació.
Per a l'ensenyament de tots estos exercicis ens servirem de fotografies i esquemes en què es mostraran diversos exercicis i postures, als quals acompanyarà un text sintètic en què s'explicarà la posició de partida, l'execució de l'exercici, el temps d'execució i el nombre de repeticions a realitzar. Confiem que esta sèrie d'articles desperte en el lector l'interés i la preocupació per cuidar el seu cos, de manera que siga conscient que la seua prinicipal ferramenta per a produir música no és l'instrument, sinó un “aparell” molt més complex i que cal cuidar amb molt més mim: el nostre cos. Si el violí de què parlàvem abans està en perfecte estat, però el cos del violinista que ha de tocar-lo no està en condicions de realitzar el gest musical, la música es quedarà atrapada en la partitures: és labor de tots contribuir al seu alliberament.
Els exercicis d'estirament influeixen principalment sobre els músculs i tendons. Com el seu propi nom indica, es tracta de portar les palanques òssies en què s'insereix un múscul a posicions en què este quede el més allargat possible (sense superar, clar està, els límits fisiològics). Amb ells s'aconsegueix desencadenar uns mecanismes que no sols afavoreixen la relaxació dels músculs després d'un esforç, sinó que realitzats abans de l'activitat comporten un augment de la seua potència i
1 Roset-Llobet y cols. “Identification of Risk Factors for Musicians in Catalonia (Spain)” Medical Problems of Performing Artists; 15: 167-174; 2000.
horaris, professorat, viatges, intercanvis, concursos, recursos, oficialitat futura dels estudis, setmana cultural, etc.
L’AMPA
Per tot açò faig des d'ací una crida a tots els pares i mares perquè al llarg d'aquest curs 2005-2006 posem la primera pedra per a la creació de l'AMPA del Centre d'Estudis Rafel Martí de Viciana.
Fa ja més d'un any que forme part del Consell Escolar del Centre d'Estudis Rafel Martí de Viciana, concretament des de l'11 de febrer de 2005, data en què es van convocar eleccions per a escollir qui hauria de ser representant dels pares i mares
Una AMPA està formada per molts pares i mares, raó per la qual demane dos coses a tot aquell que li semble interessant la proposta :
He participat en uns quants consells i en eixir de les reunions sempre he pensat: “I ara, què? A qui li conte el que hem parlat? S'haurà sentit l'opinió dels pares o la meua en el Consell?” Clar, tots supose que deveu haver pensat igual.
1ª.- Que passe la veu a la resta de pares i mares coneguts que tinguen fills estudiant en el centre (música, dansa o pintura). 2ª.- Que es pose en contacte amb mi passant per la secretaria del centre (demaneu informació de l'AMPA). Per poder iniciar o no este projecte necessitem posar-nos en contacte i conèixer així la veritat: l'opinió de la majoria.
Si no ens reunim per a parlar dels temes que afecten a l'ensenyament que estan reben els nostres fills és difícil que la nostra veu com a col·lectiu real se senta representada al Consell. Hi ha molts temes d'interès per a tractar, informar i debatre com poden ser, per exemple:
MULLA'T I OPINA Vicenta Isach i Franch Representat AMPA CME Rafel Marti de Viciana
metodologies (tema d'actualitat), audicions, exposicions, 30
A R
RES
PROFESSORAT Cursos CEFIRE Títol
Inici
Orquesta (Ros Marbá: 10 a 17 de junio) Escuela Superior de Música Reina Sofía / Mártires Oblatos 25 / 28224 Pozuelo de Alarcón / Madrid .Telf. 913.511.060
Final
LA COMPOSICIÓ I L'ANÀLISI COM A FERRAMENTES A L'AULA DE MÚSICA
06/05/2006 03/06/2006
LA BANDA SONORA A ESCENA. COMPRENSIÓ I RECURSOS PER A L? AULA
16/05/2006 31/05/2006
"IV-TROBADA MUSICAL PROVINCIAL DE CASTELLÓ"
23/05/2006 25/05/2006
TÈCNIQUES DE RELAXACIÓ I CONTROL CORPORAL PER A MÚSICS
03/07/2006 07/07/2006
CREACIÓ DE RECURSOS D'AUDIO I VIDEO A L'AULA DE MÚSICA
18/09/2006 22/09/2006
L'ORQUESTRA ESCOLAR: METODOLOGIA I REPERTORI
02/10/2006 26/10/2006
ESCENES CORALS: UNA PROPOSTA DE RECURSOS VOCALS PER A L'AULA
16/10/2006 02/11/2006
- Clases Magistrales en la escuela de música Virtèlia Fecha: Marzo a junio de 2006 Lugar: Barcelona Materias y Profesores: Violín (Grach: 25 y 26 de marzo, 1 y 2 de abril, 3 y 4 de junio), Flauta (Arimany: 25 de marzo, 29 de abril, 3 de junio), Piano (Farré: 1 y 29 de abril, 20 de mayo), Violonchelo (Thiemann: 22 de abril, 27 de mayo y 10 de junio) Información: Virtèlia Escola de Música / Reina Victòria 14 /08021 Barcelona / Telf. 932.001.133 / <vitelia@iccic.edu>
FESTIVAL FINAL DE CURS “PROJECTE MOZART”
.- Didàctica Musical: Rítmica Dalcroze Juny i juliol de 2006 Institut Joan LLongueres. Tel. 932.171.894 .- Educació Musical Willems i aplicació en tots els instruments. Del 29 de juny al 2 de juliol de 2006-03-27 Institut Joan LLongueres. Tel. 932.171.894 .- Creativitat en Musica Del 3 al 7 de juliol Universitat de Cantabria. Tel. 902.201. 616
Per al divendres 16 i dissabte 17 de juny, al Teatre Paya, amb la participació d’alumnat i professorat del Centre, a les 19.00 hores. Informació més detallada en la Secretaria del Centre
Altres Cursets:
DATES A RECORDAR
.- Escola d'estiu per a joves música. (de 12 a 20 anys) Del 6 d'agost al 2 de setembre. Lucena (Córdoba) Tel. 957.590.608 .- Orquestra i Cambra tots els instruments (inclòsos piano, arpa i saxo) Alumnat de 13 a 18 anys amb 3r. GM. Fundació Magistralia. Tel. 902.180.920 .- Curs d'Anàlisi i composició 2006. Prof. Jesús Rueda 24 al 27 de març. Del 2 al 5 de juny. Del 17 al 20 de novembre. Catedra Manuel de Falla (Real conservatori Professional de Murcia) Tels. 956 211 323 956 212 282
PROCEDIMENT DE MATRÍCULA CURS 2006-07 MAIG del 8 al 19 : Reserva de plaça d'alumnes actuals del centre JUNY de l'1 al 30 : Preinscripció d'alumnes nous del 26 al 30 : Cites per a la formalització de matrícules JULIOL
.- Violín (Grach: 25 y 26 de marzo, 1 y 2 de abril, 3 y 4 de junio), Flauta (Arimany: 25 de marzo, 29 de abril, 3 de junio), Piano (Farré: 1 y 29 de abril, 20 de mayo), Violonchelo (Thiemann: 22 de abril, 27 de mayo y 10 de junio) Virtèlia Escola de Música / Reina Victòria 14 Barcelona . Telf. 932.001.133
del 3 al 14 : Matrícula d'alumnes amb reserva de plaça del 17 al 28 : Matrícula d'alumnes sense reserva de plaça i alumnes amb preinscripció
.- Oboe (Klein: 3 al 5 de mayo), Cámara (Levin: 8 al 14 de mayo), Cámara con Piano (Blacher: 16 a 19 de mayo),
del 4 al 15 : Matrícula oberta segons places existents
31
A R
RES
SETEMBRE