Revista Sant Jordi _2025

Page 1


SANT JORDI

23 d’abril de 2025

El CFA Montserrat Roig és molt més que un centre educatiu; és un punt de trobada on l’aprenentatge es viu amb intensitat i la cultura pren forma a través de les paraules Any rere any, aquest certamen literari es converteix en una mostra de creativitat i expressió, on els participants comparteixen històries que reflecteixen les seves vivències, emocions i aspiracions Més enllà de ser un concurs, és una oportunitat per demostrar que escriure és també una manera de comprendre el món i de connectar amb els altres.

Enguany, el lema "Inicis" ens convida a reflexionar sobre el valor dels nous començaments. Representa aquell moment d’incertesa i illusió abans d’endinsar-se en una nova experiència, el repte de fer el primer pas o la màgia d’escriure en una pàgina en blanc Però els inicis no pertanyen només al passat; també són llavors de futur, promeses per complir i projectes esperant a veure la llum Això és especialment significatiu al nostre centre, on cada setembre els alumnes arriben amb nous objectius, motivacions i expectatives, preparats per afrontar nous desafiaments.

En aquesta edició del certamen, els relats i poemes ens transportaran a històries de descobriments, aprenentatges i segones oportunitats Perquè començar de nou no sempre significa partir de zero; moltes vegades és una oportunitat per reinventar-se, per evolucionar i per definir qui volem ser. Per això, convidem tothom a deixar-se inspirar per aquesta energia dels inicis, a explorar nous horitzons a través de la literatura i a formar part d’aquesta aventura creativa que ens recorda, any rere any, que escriure, viure i aprendre són, en el fons, diferents maneres de començar.

L’equip docent

CFA Montserrat Roig

Anglès 1 pàgina|1

Anglès 2 pàgina|13

Anglès 3 pàgina|26

Castellà 1 pàgina|40

Castellà 2 pàgina|58

Castellà 3 pàgina|73

Català 1 pàgina|89

Català 2 pàgina|98

GES 1 pàgina|104

GES 2 pàgina|108

My First Dive

I don't like this. It's not comfortable. It’s eight o'clock in the morning Sunrise I’m on a boat with six more divers. It’s cold

The boat is jumping on the waves. I wear a neoprene suit, mask and fins, and a very heavy bottle of air with a regulator, to breathe in the water, on my back.

The motor-boat stops The water is dark. Everybody is ready to jump into the water Is it funny? I´m not sure, but it is too late. Now, I must dive.

The water is very cold and dark I turn on the torch, and all changes. There are fishes, a lot of fishes, and a lot of other animals. I don't know their names

It's beautiful and interesting. I think that I like diving very much Diving is uncomfortable, but you discover a wonderful world

José Luis Badillo | ANGLÈS 1 Matí

always There is time

a first

One Life

It is June 1992 and it's a very hot day, beginning a new job. Nissan it’s a giant industrial unit I can see very large corridors. I can smell the oil, the hot steel I can see work lines, so many cars. My new job mates are very kind, it is a new job

30 years run very fast, yesterday it's today, I can feel young 30 years later.

Ramón Salcedo | ANGLÈS 1 Matí

Is it a Dream?

I drive the forklift truck in the warehouse. I’m very tired, but I can’t stop. I have a very physical work...The siren sounds.

But, it isn’t the siren, it’s my alarm clock. I woke up, but today is... Oh yeah, today is December 27th. This is my first day in retirement.

It’s not a dream! I feel good! I feel very good!

On the radio I hear Cole Porter’s song «Begin the beguine» That’s OK!

My life starts again now!

Pere González | ANGLÈS 1 Matí

A

new

LOVE

I always dream of having a puppy. One day we go to see them, we meet many, we only have a connection with one of the Japanese Shiba Inu babies with a charming look.

I have the joy of finding the love of my life, he definitely eats and plays a lot, I am not wrong to find you, my Maximiliano

A

new

LIFE

I have lived in Barcelona since I was fourteen years old. I was born in Escober. (Zamora). To change cities is very difficult. Leave the family, friends, etc... A city as big as Barcelona impresses.

In Barcelona I met my husband, Juan, and we have two sons Andrés and Hugo who are our pride.

And now we live happily in Barcelona.

Stephanie Henríquez | ANGLÈS 1 Matí

Neli Ferrero | ANGLÈS 1 Matí

A new DAY

I start a new day

I am happy , it's ok.

New is good, I can see Learn and do , it is for me. Every day is to start again

I like the sun , I like the rain

Life is new , not the same.

Lucrecia Costa | ANGLÈS 1 Matí

This story begins on December 10th of 2010 in a car ship in the port of Barcelona.

I take the first car because my coordinator says: let's go quickly, we can't delay the load.

We go up the ship through a platform but there isn't a floor.

We fall with the car into the void I feel dying and I see my life passing. Then I am born again

Javier del Campo | ANGLÈS 1 Matí

Photography

Today is January 8th, 2025 and I start a photography course. I like photos, especially of nature I feel nervous, I want to learn but I don't know how to use the camera. The first class is difficult, too many new things Little by little I learn to use the camera and it's incredible because I manage to take a photo that I like

I think I finally find something I want to learn

Tristan Chavant | ANGLÈS 1 Matí

Coming back to school

Studying again at my age is a great experience I study Computer Science and English at an adult school

At first, I don't know if I can with all the homework, but with the help of my classmates and teachers, I adapt to the new technologies and study methods

It's important to always have the desire to learn, with every lesson It's never too late to start over. The most important thing is to want to try It's always a good time to be happy.

English

Today is September 29th, 2024. It´s my birthday. I only have taken a few English classes and it’s quite difficult for me.

I’m with my friends. We drink a beer and I complain about the difficulties of English. One of them, very angry, tells me:

Don’t complain!!, I study French and, for example, you write the word FOIE with three different vowels in a row but you pronounce it with the other two vowels that are not there..!!.

OF COURSE, I decide to continue with the English lessons.

Miguel Pacheco | ANGLÈS 1 Matí

It is never too late to

Isabel Trullenque | ANGLÈS 1 Matí

Happy days!

In my life I have differents happy days, for example, the day that I got married with my husband; we are in 1991. It is a very happy moment, it is the beginning of a story that nowadays, forty three years later, it continues.

Another beginning is the day that my sons were born, it is very important for my husband and me, but the first nights we can’t sleep; it is a difficult and beautiful experience, nowadays, is very different.

Another beginning is day by day, the day begins at sunrise, at this moment the sky is pink color, yellow color and at last is all blue; it is a very good moment and very interesting, because it is a new day for everyone who live in my city.

To conclude, there are a lot of beginnings, each person lives the beginning in their own way.

Flying for the first time

Tonight I can't sleep I get up early It's six o'clock I'm very nervous, the plane leaves at half past eleven.

I take breakfast and drive my car to the airport. Near the airport I can see airplanes up and down in the air. I’M SO NERVOUS!

Luckily, I don't have a big bag with me, there are a lot of people at the baggage drop-off counter I pass the safety control I have to take off my shoes, my clock, my coins, my belt ... I’M SO NERVOUS!

Inside the airport I can see young pilots and flight attendants. My gate is number thirteen. LUCKY ME!

I'm in the plane, my seat is next to the window. The plane runs fast and takes off Now we are very high and I can see the clouds under me IT IS BEAUTIFUL!

Felipe Hernández | Anglès 1 Matí

Back to normal life

It's my first day walking with my family to the center Barcelona, after six months in hospital We go shopping

I'm in a wheelchair In a store there is a step I stay at the door, my family comes in It's summer I put my black cap on my legs

A tourist thinks I'm poor and gives me a five euros note, and a beggar looks at me and I give him that note What a time to be alive!

An UnexpectedWay

Today is December 10th 1990, my dear husband dies.

I have to start a new life, it’s very hard for me. I am very sad and I am alone with my daughter. She is 8 years old. My life changes completely.

I learn to do everything alone. I have friends and my family to help me.

However, time heals everything. Nowadays, I am very happy.

Time for

Miracle

At the beginning of my maturity as a woman, I want to be a mother but, due to my education, I can’t do so.

When I become economically independent, I feel a radical change in my life and a wonderful miracle of being a mother happened.

I am a person who believes in the universe. I thank God for writing the most beautiful story in my life, my children Abraham and Stephanie. I love them with all my heart.

Nélida Ramos | ANGLÈS 1 Matí

I'm eighteen years old I study as a teacher I'm very happy and dreamy

I'm twenty-five years old I work at school My first month is terrible with my students I think, I did not choose a good job I'm sad and crying all days at home

I'm sixty years old I'm retired and I think about my job

I'm very happy with my students because I help deaf babies to listen and speak

Isabel Fuentes | ANGLÈS 1 Matí

Manel Fernández | ANGLÈS 1 Matí
Carmen Sánchez | ANGLÈS 1 Matí

The day doesn’t end

This is our first day. We are in the same office. This is a new beginning.

I look at you, you look at me. I say my name, you say your name. We smile, then there is silence.

The boss claps and welcomes us. We work. We don’t talk. We don't remember anything, maybe our names.

In the break, we eat nearby. We don’t speak. I think you don’t like your sandwich. Now you call on your phone and I see the sky, but we come back together. Is this a beginning?

The day ends. I put my things in my backpack, then, you give me a beautiful note in Spanish.

The day doesn't end. This is really a beginning.

My first day in Barcelona

Today is January 1st, 1994, the first day of my life in Barcelona I come to Barcelona because my husband lives here

We need to prepare our house to live together here. Our wedding is in March I´m happy

I know Barcelona, but until now, I live in Zaragoza I want to visit this big and interesting city.

Today is a holiday, but my boyfriend works and his sister asks me: “Do you want to go ice skating? I think it's a good idea, but I don't know how to skate very well All is very nice, until I have an accident, I fall and I break my leg.

In the hospital I cry, I’m sad because I think: I can't go to buy the furniture, choose and paint the colors of the wall, and my wedding dress. Today is a really bad start to my new life in Barcelona.

Now, more than thirty years later, I feel that my first day isn't a prediction, I love Barcelona I have a family and I have a nice experience in this city

Sofía Casanova | Anglès 1 Matí
Octavio Cano | ANGLÈS 1 Matí

Collateral

It' s the first time I go on a ship; the trip lasts forty-eight days and I make too many stops in every city I visit Holland, Tahiti, Panama, etc.

The rainy days are really long, I think they don't end On sunny days, I like to walk and look at the immense sea. At night, I think that my childhood, my friends, will be there, many mixed feelings that now come to light. This was the moment

I arrive. I see the city of Barcelona in the distance illuminated, I feel emotional

I'm in Barcelona and I only speak ¿English? and Catalan, but a new life begins for me.

Pep Tomás | ANGLÈS 1 Matí

Great holidays

is a New Beginning Summer

A few months before my holidays, we look for a new destination to travel to.

For me, it is a special moment because I really like looking for new places, and I also share it with my family.

We normally look for beach destinations, although we also like to visit cities.

I love the beach, relaxing, reading a book, and being together.

I like to try new food! I enjoy these moments... It's the best time of the year!

Denisse La Torre | ANGLÈS 1 Tarda

Holidays with my son

The family wait for us at the airport. We go to my sister's house. In my country, the summer months are very hot.

The family hugs and laughs. At my sister's house, there is a park and trees. It is a beautiful place.

The family is hungry, and we go to eat. My nephews tell me beautiful stories. At night, we see the planets Mars and Venus aligned. It is beautiful. My niece Isabella takes photos.

The beginning of my vacation is nice.

1 Tarda

When You SayBeginnings

I remember my innocent age, And I think of beautiful things! Lovely mornings on the beach

Before school, you and I

Watch the swallows in the big sky, How they fly with their little black wings.

The silence is broken by our laughs

A pretty and naïve first kiss, From someone who is more than a friend,

The kind of feeling a young heart clings to.

Love is in the air

The happy spring sunrises, We let time pass, While we listen to the waves sing.

The precious and favorite moments… Our bodies are honey, Between them, there is nothing, Our eyes search for hidden places

Free emotions ride the wind…

I want to return to the beginnings, When we still didn’t know How life slips through our fingers

Primary School

I start primary school at my school when I am six years old

At school, I have two of my best friends, Álvaro and Dani In our free time, we play football together in the yard.

At lunchtime, we always talk about how our classes go and always laugh

We have a great time studying and playing together.

Raul Salmerón | Anglès 1 Tarda

Europe

I believe that all our dreams can come true I am Brazilian, and I am making my dream of living in Europe come true. I have lived in Barcelona for two years, and I am very happy here. It is an amazing life experience.

Start over

I change my job when I am forty years old. It is not easy to switch to another profession, but I do it.

After one year of studies, I become a family worker.

And the best part is that I love my new profession!

Rosa Artigas | ANGLÈS

1 Tarda

Spain

My name is Erika I am Peruvian I live in Barcelona for four years

The decision to leave my country is very difficult for me, especially for my children I miss them every day I work hard for them

It was two long years, but now I have them with me, for a better future. I love my children.

Erika Cueto | ANGLÈS 1 Tarda

Miniature World

My work is my hobby

I opened a hobby shop forty years ago Talking with our clients, they are fans and collectors A small world is fantastic: miniature trains, scale cars, and wooden boats. My clients are from Spain and other countries in Europe

My work is my life.

I retired in 2024. In 2025, I am an English student

In 2024, I retire in Argentina. I decide to travel to Spain to enjoy life, visit new places... the beach, the city center, museums, churches, etc. The city is wonderful, with good people too. It is also safe and clean.

I study English in an adult school, and it is the best thing that happen to me. The teacher is very good, and I have good friends in the class. Life is for enjoying and learning, and it is never too late... you can always do it. I like Barcelona.

Priscila Moser | ANGLÈS 1 Tarda
Juan Carlos Cots | ANGLÈS 1 Tarda
Barcelona
Alejandro Maidan | ANGLÈS 1 Tarda

Everyday is a new opportunity

My name is Andrea Toledo I am from Chile I am fifty-four years old I live here in Barcelona for twenty-four years, and fourteen years in Poble Nou.

I like living in Poble Nou. I am a pastry chef, and I work at the Hilton Hotel I love my work My hobbies are dancing, singing, painting, taking photos, and listening to indie and rock music

I don't drive a car, but I ride a bicycle. I am married for thirty-three years to Andrés, and we have three children. My husband is a teacher. I practice Nichiren Daishonin's Buddhism from Japan

This Buddhism teaches us to bring out the best in ourselves. I like it because every day is a new opportunity to be a better person and to work for world peace.

Andrea Toledo | ANGLÈS 1 Tarda

Why "beginnings"? Because every story has a beginning

My memories of motherhood are from the eighties. It was an important and happy day for me. On November 29, 1988, my son Joan was born.

My family is formed by my husband Juan, myself, and my son Joan. My boys, as I call them, are fantastic.

When we are together, we organize activities For example, we go on cultural trips and concerts This summer, we visit the Pau Casals route in VendrellSan Salvador This Christmas, we go to a concert by Carlos Núñez at the Palau de la Música. Also, at Christmas, we play Mahjong because my son’s girlfriend is from China.

Finally, I can say that I’m very happy with these beginnings as a mother

Mª Dolores Oliver | Anglès 1 Tarda

My first trip to Florence

Florence is 90 minutes away from Barcelona by plane

The city is very beautiful and interesting It has a river called the Arno

I visit the Duomo, David by Michelangelo, and The Birth of Venus by Botticelli

I eat pizza and I take a lot of photos

Marta Closas | ANGLÈS 1 Tarda

I’m 2.025

Years Old

I’m 2025 years old I’m an immortal person I become immortal by drinking a magic potion.

I live in Roman times, with Julius Caesar and Augustus. I’m Roman.

My family is poor, and I live in Barcino As a child, I play with chickens I ride a horse I also play hide and seek with my friends in the streets of my city Sometimes, I feel sad when I see people dying around me. But I have to move on because I am a lucky person...

Listen!! RINGGG!! RINGGG!! Where am I?

Everything is a dream I’m sleeping

Raul Abajo | ANGLÈS 1 Tarda

Ceres

My name is Rosa. I have a cat. Her name is Ceres

I remember when we met, one summer in my town I was in a bar in my town, drinking a beer with my friends Then, my cousin came with a little kitten. He knows that I like cats and wants me to keep her He tells me that the kitten was abandoned and that she will die

I look at her and I fall in love with her. She travels with me to Barcelona, and it is the beginning of our relationship

Rosa Mª Robado | ANGLÈS 1 Tarda

A dream trip

Today is a beautiful day, and after many years, my brothers and I meet.. We want to travel together Now we decide on a place that we all like.

We go to New York to see the city It is very beautiful. I am surprised, but I don’t want the trip to end because I like to stay with my brothers.

I wake up at eight and think I am in the city I remember in my dream the trip with my brothers to New York

Francisca Jiménez | ANGLÈS 1 Tarda

A Day of My Life

I get up at 5:00 At this moment, there aren’t any noises, and I can concentrate

I turn on my PC and go to the bathroom I shave, take a shower, and get dressed. I drink coffee and orange juice, and then I go to my PC. Correct! I make tea and have breakfast.

I open my email and check all the messages I delete the irrelevant emails and move the important ones to the corresponding folder I answer the important ones.

Good! So, I begin my work It’s 6 o’clock It’s a good time to work because the phone doesn’t ring I do my work and listen to classical music

Around 7 a m , the dawn begins, and the birds greet it with their songs At that moment, I take a break, open the balcony doors and windows to ventilate the house. The sun rises in the east, and people start walking in the street The noise and voices begin. It’s about twentyfive past seven

About twelve, I take a work break and go for a walk with my wife and dog. It’s a happy moment of the day.

Starting in English

It is never too late to start. My name is Carmen. I am from Venezuela and I live in Barcelona. I am a student at Montserrat Roig Adult School. I learn English at the A1 level.

My teacher is a woman, her name is Mercè. She is very nice and does her job very well.

We finish Unit 3 of the book, and my progress is noticeable. I can understand, write, and speak short phrases. I hear people speaking in English on the subway, and I can understand quite a lot. I am very happy learning this new language.

Carmen Pérez | Anglès 1 Tarda

Mercè

This year, I met my teacher, Mercè. She is very kind and helps me learn English. She explains things clearly and makes learning fun.

Mercè is also my tutor, she supports me with my studies and gives me good advice. I like her classes because I learn a lot and feel more confident. She is patient and always encourages me to do my best.

I am happy to have her as my teacher and tutor.

Juan Francisco José Sanz | ANGLÈS 1 Tarda

Gabriel Argemí | ANGLÈS 1 Tarda

The Starting Project

They told us it, that the beginning would be this We can’t ignore the signal, we were special, different, the best ..we were the chosen: it’s our destiny

We only had the wisdom, the experience to follow the signal, but they told us that being in silence was important: don’t talk, don’t look, don’t touch.

When the signal arrives, we will know how to interpret it Days pass, but we wait to expect it, but one day

Suddenly, we know that we weren’t important, not necessary. The starting project was to end, and we knew that everything was a lie, that we weren’t special or different.We weren’t the best.

They wanted to eliminate us because we weren’t productive and we decided to break the rules and escape all together

The starting project was the beginning of our freedom.

Breath again

In a future the Earth becomes a planet without trees, with dirty air and smoke.

One day Leo, a little boy, found a little green.Leo took care of the plant. He watered it every day and it became a tree. The rest of the people started to do the same.The Earth slowly became a planet with many trees.

And again people could breathe fresh and clean air

A new beginning is AI (Artificial Intelligence) It is impossible at this moment for me to explain or to know where this is going

Maybe, the people will end up starving in the world ? Will the cyborgs or robots work at the factories? Will we be able to do other activities (if we don’t have to work), for example the music or dance,theater, painting etc? Is it also possible that differences between rich and poor people will be bigger? Is it possible too that we’ll have something like a chip in our heads,with all the information and we won’t have to study languages or anything else at all?

Sometimes the fiction is short compared to the reality I don't know all this , but it is very interesting.

I would like to see the future but I believe it is difficult because I'm not very young

Sílvia Brunso | ANGLÈS 2 Matí
Ramón Chillón | ANGLÈS 2 Matí
Carmen Muñoz | ANGLÈS 2 Matí

Life is Magical

I was born in a big city An international and cosmopolitan city, as they say now. I was born in Barcelona,I am a city man I was always curious about what life is like in other cities I started travelling very young; I knew many new cities.

I lived in some of them for some time I lived in Madrid, Paris, Geneve, Zurich and Amsterdam all different, all wonderful

I thought I was falling in love with cities but what I'm really in love with its LIFE

Every day you have the chance to start over The most wonderful thing is that you decide for yourself of how the day and your life will be.

Ricard Muñoz | ANGLÈS 2 Matí

Opening the Day

Suddenly you hear a bell or maybe some voices. Your head and your body don’t recover for a few moments, but both things are known and expected.

You can’t be very lazy for too much time, you think it is a world and a lot of things waiting for you to participate. With all the projects in hand, you leave the house and when you’re in the street, you feel the day is going well.

On the horizon you perceive the first rays of the sun. You say to yourself a voice that only you can hear “sure it is, come on!”

Rosa Cajigós | Anglès 2 Matí

I will not forget my first arrival in Barcelona. I arrived at the Prat airport very excited . My yellow suitcase was the only thing I brought with me. The airport seemed quite big. Many people were coming and going fast to get their flights. I took my suitcase and went outside.

Claudia Cires | Anglès 2 Matí

A Book

For some, drama

For others, comedy

For some, war

For others, peace

For some, a new world

For others, an old world

For some, happiness

For others, sadness

For some, much

For others, nothing

For some, life

For others, death

New chapter Forme, theBeginning

Renato Prezia | ANGLÈS 2 Matí

The Beginning of the Beginning

I think that the beginning of our planet, the Earth, happened as follows:

Many millions of years ago, in the Universe there was a Big Bang. This event gave rise to the formation of some planets and galaxies

Many years ago, life was born on our plane, some different spices like: plants, animals and something similar to the atmosphere we know of nowadays.

This is the most important thing for life This event gave way to our species: Humans

The Humans are the best and the worst of our lovely Blue Planet, our World .

Great

Hunter

A few days ago, I saw two pilots crossing the terminal of Barcelona airport, followed by flight attendants with skirts and heels Suddenly, I felt sad about the gender job inequality, still existing now. But, it has not always been the case The cooperation between the sexes was key in the early days of mankind A 9,000 years old Peruvian woman, will explain it better to us:

«They called me Great Hunter and I died at seventeen from a cold wind. When the strange humans woke me up in my grave, I heard: “He is a powerful boss because he has many weapons and tools of a great hunter!” So, they analysed a protein in a tooth, and said very surprised: “It’s a woman!!!” I I laughed because I was the best hunter in my group. After this, they looked for information of all the graves of hunters from my land (now America) and time, almost half of them were of women I was happy! I could sleep again».

A little later, I left the airport, asking myself why we women, disappeared from History after Prehistory

José Antonio Sánchez | ANGLÈS 2 Matí
Marga Pugés | ANGLÈS 2 Matí

Where to start? Past Times

There are many first moments So, let's start with one of the most beautiful

My first years of life in a small town on the Maresme. I was very happy.

There were many children to play with, going around complete freedom, and the beach was our playground We had a neighbor, "el Pepet" He was a retired fisherman, but he made wicker and net, for the active fisherman He was a very fun grandfather, and I loved hearing his stories. He liked to take the children to the sea, within his boat As the children of today would say "very cool”

A void in my life

I have a box with pieces of papers. In the papers I write real and fiction stories from the past and present When I was 10 years old I wrote about games, colours, flowers, and butterflies At 20, about sky, sea, mountains, dance and friends

My papers at the age of 30 years, I spoke about my husband, children and general job From 40, 50 to 65 years old I didn’t write anything, my family situation didn’t allow me to do it. I have a void in my life.

When I was 65 years old I retired It is when I can write again Now I will speak about my social activities, muy family and trips. My box is filled with papers again, but my future, real or fictitious, is yet to be written

I remember when I started working.Iwasnineteenyearsold. Thereweren’tany computersat thecompany Everythingwason paper:pensandpencilsandalso typewriters

Therewerenomobilephonesor faxmachines.Ofcourse,there wasnoemaileither

Everydayof workwaskeptina file.Peoplepaidincashorchecks, andtheyhadtobetakentothe bankeverydayThemoneyhadto becountedeveryday,allthebills and coins and could not be missing.

Everythingwasdonebyhand Astherewasnoemail,therewere manyletters,whichweresentto thepostoffice.

Noweverything isdifferent.

Wehavemobilephones,e-mail, computers,amongothers.Work usedtobemorelaboriousbut morebeautiful

Sailing

Sailing is a very enjoyable activity I started this practice when I was 65 years old, once I had retired.

The feeling of freedom and the sea breeze brings you to different places when you are sailing

To go sailing you have to be aware of the weather, the waves and the wind

My first days were very complicated, especially when it came to docking the ship, because the manoeuvres did not work out well.

Once the initial stage is over I can say that I’m hooked on sailing needing that contact with the sea

Manuel Garrido | ANGLÈS 2 Matí

A trip to Maestrazgo

Two years ago, I went on a very interesting trip with my cousins. We left at the first hour in the morning The weather was very cold, which is normal in September

But, when we stopped to have the typical breakfast of shepherds (fried eggs with ham from Teruel), all changed.

After we visited beautiful and typical towns as Cantavieja, Mirambel, Castellote and Tronchon.

In Tronchon we bought their famous cheese with a certificate of origin. ¡It was great!

For dinner, I recommend "Casa Matilde" in Tronchon. It's an institution of typical rural food. We felt as if we were at grandma's house !

I retired a year ago I was very tired after many years of work

This past year, I was very happy because I am retired Now I can enjoy it with my family We traveled to different countries in Europe We went to Taylor Swift’s concert in Amsterdam, Netherlands. It is very beautiful.The town I liked the most was Haarlem It has many channels and colorful tulips

I’m happy because I can do things that I like Every day I go to the gym On Monday and Wednesday I go to English classes I like them very much.

Encarnación Fernández | Anglès 2 Matí

To finish the trip we went back to a resort sky in Valdelinares (1,695 m alt)

And...oh ! Now it is rainy and very freezing I recommend a road trip because you enjoy it, and you are totally calm.

Dolores Fernández | ANGLÈS 2 Matí

Lovely Rose Let me sleep!

I love your look, your smell, your meaning, your perfect beauty I like all your colors

You are almost perfect, but you have thorns too Thorns that poke and cause blood and pain

It's life that seems pleasant, but along the way there are thorns and obstacles that teach us that we are human,and imperfect

The art and beauty of imperfection The imperfection that every day teaches us the fragility, volatility and ephemeral beauty

Mª del Pilar Díaz | ANGLÈS 2 Matí

Why do I learn English?

I began to learn the English language in 2022 I thought about this because I have a little grandson He is five years old now and he lives with his mother, my daughter-in-law, in the Philippines Island.

His father (he was my son) passed away I thought that when I go to the Philippines Island to visit him I will be able to speak with him easily. But now that I think of this, it is very difficult for me and I am not going to be able to speak with my grandson, unfortunately

This was the reason why I decided to study English

Velilla | Anglès 2 Matí

"It's a boy!". Those were the first words I heard. I immediately thought: "How cold I am! How much noise I hear!"

I opened my eyes and I saw some people. "Why does everyone dress the same? Green robes and face masks"

At that moment, someone spanked me in the ass; it hurt me and I cried.

Later, one of the "Green ones" held me: "Where are you taking me? Take me out of this box of glass! Don't touch me! Let me sleep!"

A green robe said: "I will take him to the family room". They said: "It's a boy! He's very blonde!" A man kissed me; he poked me with his beard. A girl also approached: "Cuchi, cuchi!", she said and caressed me on the chin. What a fuss!

I wanted to scream: "Let me sleep!"

But I only knew how to cry.

Vicente Cubero | Anglès 2 Matí
Rosario

The Beach Promenade

I walk along the beach promenade, I watch people walk. The air plays with my hair.The sun illuminates the walk.That makes me feel good.

At the end of the walk I see the sea: it was very beautiful. I see the waves breaking on the sand and the seagulls playing in them. I take my shoes off and I get close to the shore the see my footprints. They remain in the sand, while I walk through it. Soon the waves erase them: what a beautiful day!

The people are very happy, they laugh and play. I feel the sea breeze on my face. It relaxes me and makes me feel good.

Time passes very quickly when you experience everything as it was the first time!

Start Over

When I was forty-four years old, I wasn’t happy. So I decided to divorce my husband. I was beginning a new stage in my life.

I decided to leave my house and move to a new house. I was looking for a flat to live with my daughter and finally I found it!

My daughter was a teeneger so it was very difficult for her to accept the new situation. But for me, it was the beginning of a new stage.

I could practice my favorite hobbies again. I went hiking again, and the following summer I went to Menorca with a small sailboat. I didn’t know the people who were going with me on the trip. There were six and the captain. We saw beautiful beaches and swam in the sea. The sea was turquoise and transparent.

It was a wonderful new beginning.

Aurora Vázquez | ANGLÈS 2 Matí
Magdalena Calsina | ANGLÈS 2 Matí

Beginning as refugees

We arrived in Caracas in January 2005, totally alone, by ourselves In Venezuela, my son and I were supported by the government.

My son studied secondary education,and university education in ICT Engineering Informatic; he also studied music in Simon Bolivar Conservatory, his speciality was an instrument and his job

I worked in the university as Secretary of Academics and also studied Law degree

Today, we both live in Barcelona:my son and I. He works in ICT. He is also a classical musician

Getting up

The alarm sounded. I opened my eyes but it took a lot of effort, because I couldn't sleep well the night before.

At first my body didn't want to move but after a while I got to move my arms and then my legs too. Before getting up, I thought for a few seconds about the bad things on the last day. I hope these things do not affect the following day. This thought helped me to move all the parts of my body.

Every day can be the beginning of the beginnings.

Once upon a time...

Once in a kingdom, so grand and wide, Lived a princess full of pride.

She turned away from St. Jordi’s plea, Seeking a fate where she’d be free.

No dragon to slay, no prince to wed, She followed the dreams inside her head.

But darkness rose, a threat untold, And she stood strong, brave and bold. With sword in hand, she saved the land, A warrior queen who took her stand. And this is how everything starts

Mariela Estrada | ANGLÈS 2 Tarda
Asha Khan | ANGLÈS 2 Tarda
Albert Báguena | ANGLÈS 2 Tarda

First day at the Englishclass

The first day in the English class, I was very nervous. There were some students in the class. Some students were studying in the high school, some students were new...

The teacher began speaking English and to me it sounded like Chinese. I didn't understand anything at all... Luckily, the teacher had a lot of patience and she spoke slowly and she taught us with gestures.

Now, I'm very happy because I am beginning to understand but I need a lot of English classes!

Mónica

Pollina | ANGLÈS 2 Tarda

My first cannelloni

To begin , I want to clarify that I never liked cooking. But when my child was born that became a need.

Years ago, when my child was around six or seven years old , I thought that I wanted to make some handmade cannelloni.

In the supermarket, I saw a kind of pasta with the shape of cannelloni. I bought it and in my house I started to cook.

First, I cooked the meat and put it into the pasta; before I had made some sauce ( bechamel) and after this, I introduced everything in the oven.

When I finished, the cannelloni were broken. It was a hot goo. At the table my husband asked me: “What is this?” and I answered: “Cannelloni”.

The funniest thing to me in this story is when my daughter said to me:

—Mom, this is yummy, I love this big ball!”

And this is how the my first cannelloni turned out.

Yolanda Conesa | Anglès 2 Tarda

Change of city

My story began when I decided to change the city and change my life

First I had to look for a flat to live in It's better to rent and cheaper Buying a house or apartment is very expensive

After that I had to buy furniture (a sofa, a wardrobe, a bed, a microwave, a fridge , a washing machine ) . I needed more money to buy them.

I would like to know the neighborhood and the neighbors . To visit the stores and restaurants.

When I decided to get to know the neighbors in my building I met Marta from the top floor. Marta was a very nice girl. She was from Barcelona and helped me to buy the furniture for the apartment. She introduced me to her friends and places to visit the new city and to the city subway to go to work.

I didn't Know my co-workers. I don't have any experience in that job. Everything is new, it's different and I'm nervous. The first day is always stressful because I wanted to do a good job

At night, I called my parents and sisters to explain what I was doing, where I was going out , what food I cooked , what the weather was like. My family was worried and wanted me to be well Sleeping was difficult because I missed my family and friends

Living alone in a different city is difficult The beginnings are always hard

Currently Marta is my friend, but she doesn't live in the city anymore

Mª Dolors Garcia | Anglès 2 Tarda

Sant Jordi kills the Spider

I'm a murderer I killed Arthur, my friend. But I don't regret it.

Really, the fact was caused by Elvira, the English teacher She is the guilty person. She wanted me to write a text for homework, topic ‘Beginning’ How come? I have no imagination!

When I went back home, I turned on my quantum computer with AI I called it R2D2, Arthur to shorten it up.

Arthur, please, can you write a text, topic ‘beginning’, in my style? (Elvira is very clever and she can't find out I don't know how to write it)

Sure... but, first you must train me in how your style is. Please, can you type a tale, Sleepy beauty, for example

And I typed it.

Thanks but it's not enough I need more training Can you type a film plot, ‘Star Wars', for example... The nine films, please

A few hours later I finished. The ‘Imperial March’ sounded in my ears

And now, because I love them, please, proceed with the plot of the whole trilogy of Matrix By the way, I prefer the name "Neo" over "Arthur", can you change it for me?

I sent a fierce look at Arthur's screen Godfather, the neighbor's cat, mewed I said nothing, but I typed When I finished, the dark of the night came to us. I was hungry, so I was angry

Good. A little more and my training will be finished”

I took the heavy desk lamp with my left hand. I left my hand and my hand went down with force Again and again. Arthur's screen and keyboard crashed. James Brown was singing in my head I felt good Arthur's small pieces flew around me.

Suddenly, I stopped What will Elvira do when I don't bring my homework to her? I started over again. Don't worry, be happy

Pere Martínez | Anglès 2 Tarda

When I grow up

One day my son told us: When l grow up, l want to become a pilot His father and l looked at each other very surprised My son was 9 years old at that time, he was little So the story began

Time passed and he continued telling us about his idea He dreamed of planes, airports, airlines, places and countries He told teachers, friends, and family that he wanted to become a pilot When he was 18 years old, the big moment finally arrived He began to study what he wanted and he was beyond happy with it.

He got the private pilot license, commercial license, instructor license. Now he is working at an airline and he wants to go to another company.

How do l feel? l want him to be happy. l think nothing will happen to him.

Mª Pilar Jiménez | Anglès 2 Tarda

A new lifestyle

My story begins in a city, a BIG city. She lives there Her mother and her father work in a big city and she goes to school too

But what she likes the most is going to the forest to walk and look for mushrooms She likes this because her grandfather taught her that And then all of the weekends she would go.

Her grandfather is very happy because she likes everything he teaches her She would like everything. She lives with his grandfather and grandmother, but she has to go to school. And then it is more difficult for her parents because the city is very far from the village

At the end, her parents promised her that she could stay all the weekends and holidays with her grandparents

She is very happy!!!!

Montse Gutiérrez | Anglès 2 Tarda

Why do I study English?

I have worked at the Barcelona metro for eighteen years.

Everyday many people take the train to go to work and run other errands. I didn't need to speak any English at my job but now there are English, French, and Italian tourists using the subway, so I want to be able answer their questions. I want to learn English to help them.

I also like traveling around the world very much. My husband speaks English and French,my daughters too because they lived in London for five years.

I have two English neighbors but I don´t speak with them. I think it's very necessary for me but also it's very difficult.

Theclass

My first day in the English class was in 2024. I had never had proper English classes, so to speak I had taken online English classes, but I never had a teacher in person.

The first day I was very excited and happy. I didn't understand anything but I enjoyed it a lot

I really love going to English class, because I learn a lot and I have a great time with my teacher and my classmates I'm very happy!!

BEGINNERS WE ALWAYS ARE

Long time ago, I was on a farm with an old couple I asked them: “What is the difference between the eggs that are meant to be eaten and the ones that are meant to become chicks?”

The wise man gave me a long explanation about this subject But what was really interesting was the expression of her wife: "Oh, I didn’t know that, if I had died yesterday, I would have never got to know this”

This sentence is in my head since then, because there is an possibility to interpret life

Music, languages, history or philosophy are seen from many different perspectives because if we're beginners, the years always start over again

Vega Zafra | Anglès 2 Tarda

Rufina García | Anglès 2 Tarda
Adrián Galati | Anglès 2 Tarda

Discovering theMaze

Last Saturday my family and I (my son, my daughter-in-law and my granddaughter) went to the Park of Labyrinth .

The day was sunny but cool and windy. Because the park was far, we got two buses. My granddaughter was sleeping in her stroller all the time, but when we arrived she woke up.

The park was far from restaurants, so I had some snacks for eating during the walk. The park is very beautiful, there was a house from a rich family. It is huge, it has a small lake, also many sculptures and more forest and it has a maze, that is its name.

The day was very nice and very interesting.

The bike

When I was 50 years old, I had a dream. This wish was to learn to ride a bike. My parents, when I was a child, gave me a skate and a bike tomybrother.Ineverlearnedtorideabike.

I decided to go to a course to learn how to ride. It was very difficult to keep my balance at first, but when I finally learned I was very proud of myself. I enjoyed the pleasure of riding my bike. Mª Lluïsa Bou | Anglès 3 Matí

From black to green

I arrive home before riding my bike on all the streets in the city. I close the door, I leave the noise of the cars and their smoke,likeeveryother day.

While I eat dinner, I remember the experience of my journey by bike, surrounded by smoke and the noise of the cars near me, going very fast just to end up stopping at the next traffic light. I tidy up thekitchenandgotobed.

During my sleep, I dream of the streets without the smoke and noise of the cars, vans and other motor vehicles. I imagine myself rolling up the black streets with the asphalt, the traffic signals, the parked cars and motorcycles, parked on the sidewalks Everything disappears. The silence shows upandit isgoodtobreathe.

Now I roll the green carpet where there was pavement before. All the sudden, the streets are full of people of all ages walking, they move around and use bikes.First, flocks of people appear, planters, trees, many flowers of all kinds of colours.

I listen to the repetitive noise:it is the alarm clock!

I get up, take a shower, and go out on the street. I don't see the green carpet anymore.Ihad adream.

Manel Ferris | Anglès 3 Matí
Lola Sánchez | Anglès 2 Tarda

Summer Vibes

Next summer we’re traveling to Scotland on holidays. We won’t stay in one place, as we will visit sightseeing sites in the country. I’m going on holiday with my wife and Coco, my pet.

We’re going because it’s holiday’s time at my wife’s work.

We will visit the Highlands, we like nature and if it’s possible to practice trekking.

It’s the first time we’re going to visit a country where they drive on the other side, on the left, it’s a challenge for our experience as travelers.

We will eat typical food, and finally improve my English.

NewLife

My name is Puri, I have one son, one daughter and one grandson.

In 2021 I got retired. I decided to learn English and go to dance classes. I like walking in the city. Since I got retired I try to enjoy my new life. I have new friends. I went on a lot of trips, but for the moment It's not possible yet.

I'm happy with my new life.

Puri Moltó | Anglès 3 Matí

The Start of my Retirement

When I got retired, I brought an appetizer for my coworkers. The summer holidays had just begun. Also, I celebrated it with family and friends. They gave me a present: a trip for two people. My wife and I went to a rural hotel in Sort. We visited romanesque churches of the Catalan Pyrenees, and enjoyed the sceneries of autumn mountain.

The first day as a retired elementary school teacher was summer, and I noticed a big difference. In September, when the new course began, I noticed a great relaxation: when I got up without an alarm, when I was going shopping to buy clothes or shoes without stress, when I was going to the library...

I shall go to work on something in the afternoons during the week. I’ve signed up for cooking classes where they teach you how to cook rice at the Community Centre Ateneu Fort Pienc. Also I signed up for mobile classes and a course to get to know Barcelona with a guide, who explains the monuments and nosy things of Barcelona quarters.

Amador Pisabarro | Anglès 3 Matí

Ofthesea water

I was born in a small village of Burgos. So, I was far from the sea.

Even in this situation, every summer for nine years I swam and fished for crabs in the River Odra, which I enjoyed very much.

My mother was sometimes angry at me. She always said:

—The water makes you thin.

However, I didn't listen to her... Never mind.

One day in July, when I was nine years old, my father decided to take all the family to the Cantabrian Sea in Santander. For me, it was the beginning. I was so very excited!

I didn't have words to describe the colors, the smell, the sounds, the wind on my body...

I looked at the green bluish sea, the waves wanted to speak to me. I went slowly towards the sea water; it was hot. Then I cried, laughed, jumped...! How much fun...! How wonderful!

Since this moment, I have been a woman of the water, of the sea water!

Start again

Early in the morning, there’s a message on my phone It is my mother saying: ”darling, please, come home”. I fear the worst. But how couldyouleaveusallbehind?

There’s so much to say but there’s so little time So how do I say goodbye? That’swhatthesongsays

Sometimes beginnings are the result of a previous ending. You begin a new life after losing someone that you loved and who was with you all yourlife.

It’s hard to start again, but you can do it better when you close correctly thegoodbye

Starteachdayasifitwerethelast

Enjoy each moment as if it were the last

Lookateachsunrise as the beginning of a new story

Andsayeveryday“Iloveyou”

Inmaculada Barbero | Anglès 3 Matí

Josep Maria Garcia | Anglès 3 Matí

Myboyfriend andme

I met my boyfriend 6 years ago. I knew him on the Internet. He asked me for my phone number. We spoke on the phone every day He asked me out. We met each other to see each other physically.

We went for a walk in Barcelona. After that, we went to have dinner and finally, we went to a bar to have a Nestea.

We spoke all the time. We sat on a bench in Passeig Sant Joan. He walked me back home.

When we said goodbye we already arranged to see each other the following day.

The following day, we met for coffee and wandered through the streets of Barcelona again. Although we did not see each other every day, we talked every day.

Not long after this, he moved in together.

I’m going to tell you how my life changed the day that DB arrived to be part of my life.

It was four years ago and, since then, a very important change took place in my day to day. And that was when I promised myself not to lose my happiness and try to live with her as pleasantly as possible.

She makes me feel sad many times.I try to feel good with her, and learn to live with her, which isn't easy.

You must be alert 24 hours a day, day and night. You must feed her, take care of her, get up and go to bed with her and think about her all the days of your life.

I think that you can guess who DB is. It’s an illness, a silent illness that won’t leave me until the end of my days.

But my job is to work every day so that scientists can find the definitive cure for DIABETES TYPE 1.

Mercè Solé | Anglès 3 Matí

Are we energy?

Beginning, origin, birth these are similar words

My religion says: ”In the origin there was nothing ” No past? All future? Well, I'll come back to this later

The beginnings must be in the present, it seems obvious I think we would all agree that one of the most important beginnings in our life is when there's a birth, all is happiness and hope; this is an event that happens everywhere: Palestine, Syria, Burkina Faso, Ukraine, Ethiopia and many more The beginning will be different for those people, but that is another story too.

Although we use the beginning as therapy, the beginning, by itself, is nothing, it needs a path and an end.

The ending is irrelevant too The most important, for me, is the path

I will not reveal anything If I say that the path is a mix of past and future If we could stop time, we would see only the past and future The line between both is the present, only a line, the end of the past, beginning of the future Past is strong and the future is brave

In the beginning there was nothing, I said At this point I wonder if, in the end, will there be something?

Oh My, I have more past than future, wow, recalculating route

We are energy, I think

José Manuel Sandalinas | Anglès 3 Matí

Sport intheelderly

I started working at 15 years old, I had to work very long hours. I didn't have free time to do activities. At that time, it wasn't normal for a woman to do sports.

I had never practiced any sports. Now, thanks to different circumstances I play sports. First, it's because I'm retired, together with my partner and a friend I found the courage to play my first game of paddle and after this wonderful experience I'm not afraid to begin some other news sports.

My

new life

I will try to enjoy the future,now l can spend all my time on myself.

I also have time to travel more than before: in the past l lived true and ventured sometimes;I was lucky that everything was OK at that time.

Anyway, now I'm happy about the past years,and now l like to learn English,and l really enjoy the course at Elvira's classes.

César Trepat | Anglès 3 Matí

inanewcity A new life

It was November 2016 and it was the beginning of my new life in Barcelona.Everything was new: food, traditions, culture, language, lifestyle, schedules, among others.

Although I was very tired from the trip, I was very excited to start my new life so I decided to go out and get to know the city because I needed to know how the underground and the bus worked. I did it for a week because it is not the same to be a tourist than a citizen.

I made a list of things to do and I decided to start changing my husband's apartment into our home, because for me my home is my place of peace. This was the best decision to start a new life and feel good for a lot of these changes.

Vanessa Ubaqui | Anglès 3 Matí
Olga Quintilla | Anglès 3 Matí

Retirement

I liked my job, but my professional life ended. One stage ended and another began.

I went on vacation to Galicia for a few days The day that I came back, I wanted to say bye to my coworkers, but that very same day, the Pandemic was declared in the country.

I began my retirement days by staying at home. I couldn't get outside to the street.I cooked, I walked my dog for five minutes, three times a day. I finished reading many books, also I did gymnastics online and I saw my family on video camera.

Two years later, my co-workers organized a retirement party for me.

A new beginning that I would have never imagined.

Step by step

I have just started taking English lessons again and I’m very excited about this journey

Learning English again can be sometimes challenging but I know it will be very useful for my personal life

In my lessons, I practise vocabulary, grammar and pronunciation, among others

I also want to improve my listening and speaking skills because sometimes it’s difficult to understand everything But I’m doing my best

I hope to become more confident with speaking English and communicating with people from different countries

Step by step, I will improve and reach my goals

Josep Congost | Anglès 3 Matí
Anna Diaz | Anglès 3 Matí

My beginning learning English

I could explain my beginning learning English

It was a coincidence, then I retired from work, I had a lot of free time, I thought it wouldbegoodtospenditstudying

I proceeded to carry out the corresponding procedures,andmadeanapplicationforIT I was with a friend and all of a sudden she said “Have you thought about studying English?”

After four years, I keep coming to class, with badandnicedays,andIcan onlysay,I’mfull ofhappiness

Adelina Martínez | Anglès 3 Matí

A

new beginning

I thought the beginning happens when you are young, at least the great beginning. But nowadays I can say that is not true A beginning can always happen, every day at any minute

I learned that when I was 76 years old That was a big challenge, a real beginning At that age I came to live in Spain because my son, my onlyson,lived here Ononehand,Iwashappy because here I had my granddaughter but, on the other hand, I left a lot of friends in my country.

Although sometimes I miss them and my city, I still think that life is about beginning every day Life is a box of surprises, life is beautiful, don’tyouthinkthat?

A new lifestyle

My first year of retirement at work was extremely hard to get used to.

But here I am after one year, enjoying the new lifestyle. At the beginning l started to take Thai- Chi classes and do things for myself, that l couldn't do before.

Then, l met some friends that told me about signing up for flamenco dance classes and dance animations. I never thought about that because Ii had never danced in my life.

Now I'm 67 years old and learning how to dance. It's hard but l try to do it.I also enjoy the classes with my classmates.

Another thing that I also started is learning English. I realised that retirement is the story of a new-life,and the way of keeping you active.

Rosa Angélica Díez | Anglès 3 Matí

LIFE ISlike box of SURPRISES a

Montserrat Flores | Anglès 3 Matí

Cycles Threads oTIME f

When a day finishes, another starts. A night starts with a sunset.

When Sunday is finished, a new week is beginning. So, after four or five weeks, a month ends and another starts.

After twelve months, we celebrate a year that finishes and the beginning of a new year.

And this happens year after year, decades after decades, centuries after centuries, millennials after millennials. From the first of January until the last month.

Every beginning has a seed of its ending or the seed of another beginning.

Like our life: the end of a pregnancy is the beginning of a childhood, followed by adolescence, adulthood, old age and death.

Although beginnings don’t need to have a end, they can be processes, transitions or transformations.

After all, like time, isn’t our life a succession of beginnings and endings?

“Beginnings” is a beautiful and interesting word that fills us with love, hope and future.

It’s a source of our existence as humans.

It’s the origin of our birth too, the first steps, school, a great love and so on and so forth.

It’s a journey to the future, but it is also an obligatory step towards the end of our life, because without that end we could not begin again.

Carmen Paz | Anglès 3 Tarda

Crafts

When I was a child I went to a club to do activities, during the week. We did handicrafts and on Saturday we prepared plays, which we performed on Sundays, once or twice a month

There, I began to get into the world of crafts This was my start Since then I have not stopped making crafts I have painted plaster figures, wood pyrography and all kinds of crafts.

On different festivities or cultural days I do other kinds of crafts For example, for Sant Jordi, I made different types of roses, for Christmas different table centers, decorated bottles, Christmas trees, reindeer towels, and many other things. For the babies I make birth diaper cakes, for wedding couples frogs or dogs towels

Writing

Once upon a time, a piece of paper was so empty white that it was scary to write on it. However, a pen landed timidly guided by imagination.

It started writing about itself. Little by little, the words fell into place finding their places and well, there began to write: periods, commas, exclamations marks and soon creating sentences.

After that, it started to express feelings, ideas, emotions and other stories.

Until the paper filled that white piece of paper with imagination, that white piece of paper that used to be so empty at the beginning was not as scary to write on anymore.

Magdalena Elias | Anglès 3 Tarda
Carme Balañà | Anglès 3 Tarda

The first my SECRET time

When I was still working, I always thought about going to live in another country as soon as I retired

At that time I only travelled as a tourist and, when visiting each new interesting city, immediately I felt that I wanted to live there

My first time in Rome, wow! I wanted to live there Tourist time isn’t long enough to feel the city, it's day by day...

My first time in Sydney, wow! It is where I will live in the future,why? Because there are beautiful beaches, wonderful places to go for a run, there are amazing forests near the city, the commuting in the city or its outskirts is very easy and people are very friendly

Then subsequently I went to Melbourn, Brisbane, Aucland, Wellington,London, Brussels, Berlin, Amsterdan, Lucerne, Paris... and each time I always wanted to stay longer in each of these amazing places.

In 2022, I went to Barcelona for the first time, to visit my niece who has lived here for a long time and I loved the city, plus I met many lovely Brazilian people here. So, as I was already retired, my old dream could come true,at last! I have now been living here for two years, I really like living here very much

It’s been a long time that I’m living in a dark world, quiet and in silence. I’m sleeping all the time. My shape is round and oval I’m little, but I keep some secrets that I can explain to you I can turn myself into something much bigger I can get different forms and colors

At this moment, I’m happy as I am But one day, somebody will put some water inside my home and my transformation will start Will I be able to develop further? Will I turn into something beautiful?

While my head thinks all these things I ‘ve started to feel a new situation My body is changing I’m growing, getting fat I’ve arms and legs I begin to look for the exit I will leave my home and in a few days I will see the light.

And in the end the sun is going to caress my body. I was a seed and soon I will be a flower. It’s the beginning of a new life.

Estela Castro | Anglès 3 Tarda
Belén Chamarro | Anglès 3 Tarda

firsttrip newLIFE motheraas

Long time ago I took my first trip without my family. I was seventeen years old. I was studying my last year of secondary education and the following year I would go to university. My friends and I decided to take a trip together.

Summer had arrived and we went down to Portugal by train. We prepared the backpacks, some camping storage items and kitchen supplies and little money. It was a great trip. A journey full of adventures!

Since then, I have not stopped travelling: sometimes with my family and children, my sisters or my friends. For me, travelling is my best addiction. This is why I need the English language!

When you have a baby, the beginning of a new life starts. Your life changes and it is a mix of emotions, some positive and also others, negative. You are happy about your baby but also you feel scared about the idea that something will happen to him. For example, getting sick, accidents, problems at school... The biggest change for me was the nights: SLEEP IS OVER! There are moments when you are very really exhausted.

On the other hand, having a child gives you a lot of nice and fun moments. The first word, birthdays, when they start walking, Christmas, when they say "MAMA" for the first time... You are in love with him.

In conclusion, the beginning of the life as a mother is an incredible experience and the best of the world. You start to see the world through their eyes.

I am sure that in the future I will miss these moments a lot.

Sandra Gutiérrez | Anglès 3 Tarda
Olga Ferrer | Anglès 3 Tarda

I remember when I started to work, I was fourteen years old, I was only a child, but I was very happy

I worked and studied at University at the same time. They were wonderful years, but the time passed without you realising that, all the sudden, it came to a more quiet stage

Until then, you get married, you have children, then you feel that your life accelerates another time. You live and devote all your time to them and your work

But time continues passing, without you realising during that time, you don't think how fast life goes, you don't give a great importance.

When your children move out; then it is when you cross the door and you are finally retired, and you think that life runs and passes flying. You have to enjoy it, the present and every moment intensely, because it is your life

Francisco Javier Picón | Anglès 3 Tarda

looking impossible the for

One day I was on the balcony with my English homework when, suddenly, I saw a little bird.

I didn’t see it when it arrived, but it was there, moving and doing little jumps. It moved its head, but it stayed there. After some long minutes I went to look for some bread.

When I came back it was still there. When it saw me, it moved a little but it didn’t leave.

I thought maybe it was ill and I wanted to help it or maybe we could become friends.

Later on, it went to the next balcony but soon it came back. It didn’t eat anything that I brought for it.

Suddenly, it left and it never came back ever again Anyway, it was nice to see it there and I felt like it made me company for a little while.

Josefa Ricart | Anglès 3 Tarda

ancient TIMES every ending NEW something is

Every time I hear about the word "begin", my thoughts go to the ancient time when the Earth was an only continent..

I have always been fascinated by this period of life, and how it begins. How is it possible to be life evolution?

On the other hand, it makes me wonder another question, if this could take place here on Earth, why not in another galaxy!!!. Maybe humanity is not the only one and far, far away, there is another life beginning, who knows!!!

However, beginnings are a mystery, although there exist different theories, I don't know if we are going to find out what happened. Wait and see!

Susana Valls | Anglès 3 Tarda

It all started one afternoon in April it was a time of change

Change is difficult, unsettling even, but it is an inevitable part of life No one truly welcomes it, yet it comes regardless, indifferent to our feelings. You don’t understand why it had to happen to you, and honestly, I don’t know how to explain it Sometimes, things simply change because they must

Now, the new takes the place of the old, just as it always has And you you are the old now It’s not fair, is it? After all this time, after all the memories, after all the moments you’ve been a part of being cast aside feels cruel. But no matter how much you want to stay, it is impossible

Still, don’t worry too much. The one replacing you, the shiny new version, will soon face the same fate A year from now, it too will be outdated, forgotten, replaced by yet another

That is simply the life cycle of a cell phone

Farina Zambrano | Anglès 3 Tarda

mi primer día

Llego a la estación del Nord de Barcelona desde Venecia, Italia. Estoy muy ilusionado porque he conseguido un trabajo en el IREC (Institut de Recerca d'Energia de Catalunya) como investigador Voy solo, mi familia está en la India Después, cojo un taxi hasta la casa de mis amigos Son las 9 de la mañana. El día es soleado y caluroso. Me encanta Barcelona.

Vikash Gajraj | Castellà 1 Besòs

Dejar NUEVO atrás

Primero, un paseo

Llegamos al aeropuerto del Prat con mucha ilusión. Vamos mis dos hijos, mi esposo y yo. Cogemos un taxi. Hay unos 40 minutos de trayecto hasta Besòs Mar Veo la playa, los parques, los jardines, los supermercados Respiro el aire fresco del mar Dejo las maletas y, sin perder tiempo, salgo a pasear.

Ramya Kasireddy | Castellà 1 Besòs

Llego en coche a Barcelona desde Gibraltar.

¡Estoy emocionada porque me encanta Barcelona, es una de mis ciudades favoritas!

Al entrar en Barcelona, yo miro las carreteras, el mar y los edificios altos. Cuando llegamos a casa estoy cansada pero yo quiero salir, caminar por las calles , y escuchar cómo habla la gente.

Me enamoré de Barcelona a primera vista. Aunque extraño a mi familia, a mis amigos y a mi gato, quiero vivir siempre en Barcelona.

Nour Bakkali | Castellà 1 Besòs

Es mi primera vez en Barcelona, llego en avión, aterrizo en el aeropuerto de El Prat, y tomamos un taxi hasta Besòs Mar Siento un poco de tristeza porque en Marruecos están mis amigas Sentimientos

Hiba Ouzza | Castellà 1 Besòs

luces primeros días en España

Llegué a España hace casi dos años desde Senegal. Fueron 1.450 kilómetros navegando en patera hasta la isla del Hierro. Es una peligrosa travesía, pero quiero buscar un futuro mejor.

Somos 105 personas, entre ellos seis mujeres y un niño de 14 años. El viaje dura seis días. Nunca olvidaré el día 18 de agosto de 2023, fue cuando llegamos. Un equipo de salvamento nos recoge, y nos envía a Tenerife. Hay dos personas en situación de emergencia.

Dos meses después, el gobierno de España me manda a Sevilla,a un centro de inmigrantes. Allí nos ayudan mucho; nos dan cama, ropa, comida, y nos enseñan un poco de castellano.

Tres meses después, voy a vivir a Barcelona. Aprendo castellano y catalán. Quiero trabajar y progresar.

Modou Sarr | Castellà 1 Besòs

Cuando llegué a Barcelona por primera vez, recuerdo haber visto la ciudad por arriba desde el avión, y pensé “Qué bonita la ciudad iluminada con luces”. Y sentí mucha emoción, estaba cansado por el viaje, pero muy feliz, porque toda mi vida quise vivir en una ciudad grande como Barcelona

Bajé el avión, cogí mi maleta y vi a mi padre esperando por mi en la puerta del aeropuerto Mi padre ya tenía mi billete y luego caminamos hasta la parada de autobús. Subimos al autobús e iba viendo por la ventanilla los edificios, las luces, pensando en conseguir un plano para conocer la ciudad su cultura, el mar… todo con mucha ilusión.

Llegamos a la plaza España y directamente bajamos a la estación del metro, cogimos la Línea 1. Había mucha gente; recuerdo un muchacho que cantaba una canción que no entendí. Llegamos a Glories y vi una torre; le pregunté a mi padre:

¿Esa torre qué es?

Se llama Torre Agbar

Qué enorme, qué iluminada, qué bonita Y entonces cogimos el Tram hasta Alfonso El Magnànim y así llegamos a casa.

Ravinder Singh | Castellà 1 Besòs

un nuevo comienzo

Yo cojo el avión desde Pakistán y vuelo hacia Barcelona sola, haciendo escala en Turquía. Tengo mala suerte, pierdo el avión de Turquía a Barcelona. Mi marido, que está en España, me compra otro billete, pero tengo que esperar al nuevo vuelo. Doy vueltas por el aeropuerto desorientada. Por suerte, un trabajador del aeropuerto me ayuda, y me dice de dónde saldrá mi vuelo. ¡Por fin puedo coger el avión a Barcelona!

Mi marido me está esperando en el aeropuerto, y yo estoy muy contenta de reunirme por fin con él.

El primer día vamos a pasear y a cenar por ahí. Al día siguiente mi marido tiene que ir a trabajar, pero llega el fin de semana y me lleva a recorrer la ciudad, a ver parques, y otras zonas bonitas de la ciudad. Me lleva a la playa y veo el mar por primera vez. Más adelante, hacemos muchas excursiones: a la Vall de Núria, a Andorra, a Empuriabrava, a Perpiñán en Francia…

Aquí estoy muy bien; me gusta mucho la comida, sobre todo la pasta y las barbacoas.

EnMarruecosteníalavidahecha, conmifamiliaymissitiosfavoritos, perodesdepequeñahabíatenidoel sueñodeiraEuropa,conocersu culturaysuslugaresbonitos.

Añosdespués,cumplímisueño Lo arriesguétodoysubíaunbarco. TrasunlargoviajelleguéaMadrid, unaciudadsoleada,perosinplaya. Poco después, contacté con mi primayfuiaBarcelonaentren.Fue un trayecto rápido, y enseguida, cuandollegué,viqueeraunaciudad muyacogedora

Juntoamiprimavisitélaciudad,la plazaCataluña,laplazaEspaña,la SagradaFamilia,elArcdeTriomf Pocoapocomefuiadaptandoytuve claroquequeríahacermividaaquí

Khadija Ashraf | Castellà 1 Besòs
Nadia Amlaki | Castellà 1 Besòs

Primeras Primer día

Llego a Barcelona en avión, solo, mi madre

se ha quedado en Pakistán Me recibe mi padre

Me gusta mucho la gente, el clima, la Sagrada Familia, la plaza España y el Tibidabo.

Quiero trabajar de taxista en un futuro

Attaurrehman Ali Shahzadi | Castellà 1 Besòs

primera noche

Hago escala en Estambul y de allí, llego a Barcelona Voy solo, y me voy a un hotel a dormir porque aún no tengo casa

Lo que más me gusta de Barcelona es la cultura, el mar, la comida y la gente

Aleksandr Karev | Castellà 1 Besòs

un nuevo país

Llego a Barcelona con autobús a la Estació del Nord, desde Bolonia, en Italia. Cojo un taxi y voy al Raval.

Allí tengo una habitación en un piso compartido con dos chicos más. Son la 2 de la mañana. El Raval no me gusta, parece peligroso.

Chirag Chotai | Castellà 1 Besòs

Llego con mi familia al aeropuerto del Prat con mucha ilusión. ¡Es mi primera vez en Barcelona! Cogemos un taxi, y desde la ventanilla observo los edificios modernos y el movimiento constante de coches, motos y bicicletas. Tras un trayecto de unos 45 minutos, llegamos a Besòs Mar Recuerdo aún ese primer olor a mar.

Balabharathi Gangula | Castellà 1 Besòs

vez primera en España

Llego a España, de vacaciones a las islas Canarias. Voy a Tenerife, Lanzarote y Las Palmas. La isla que más me gusta es Las Palmas, porque hay mucha gente de muchos países y mucha fiesta

Luego hablo por teléfono con mi hermana que vive en Italia, y me propone venir a Barcelona de vacaciones Llego, y a las tres semanas decido quedarme a vivir aquí porque me recuerda a mi país, Marruecos

Fatima Zohra El Ayachi | Castellà 1 Besòs

Primero... al zoo bienvenida

Es 28 de noviembre. Mi marido y yo tomamos un vuelo de Bristol a Barcelona. Podemos ver las vistas de Barcelona desde el avión; se ve todo muy bonito, ¡hay tantas montañas y edificios…!

Es mi primera vez en Barcelona, aunque mi familia y amigos ya viven aquí. Son las 10 de la mañana. Aterrizamos, tomamos

nuestro equipaje y vamos al mostrador de inmigración, donde nos dan la bienvenida a la ciudad. Mi hermano nos espera fuera del aeropuerto, y nos acompaña a casa en coche. Llegamos muy rápido, en media hora ya estamos allí.

Nos recibe toda la familia, es muy divertido. Vamos a caminar a la playa y a desayunar. Es un día agradable y largo.

Arshdeep Kaur | Castellà 1 Besòs

Llego a Barcelona con mi familia en taxi desde La Pineda, donde estábamos de vacaciones, con mucha ilusión, pero un poco cansados. Cuando llegamos al apartamento dejamos las maletas y sin perder tiempo decidimos ir al zoológico.

No sabemos cómo comprar los billetes para el autobús. Me acerco a una mujer y le pregunto:

—Perdona! ¿Cómo puedo comprar los billetes para el autobús?

—Puedes comprar los billetes en el estanco.

—¡Gracias!

Busco donde está el estanco. Ui! ¡Está muy cerca! Voy al estanco y compro los billetes para mi y mi familia. Vamos a la parada y cogemos un autobús al zoológico. ¡Pasamos un día muy feliz!

Mike Korochkin | Castellà 1 Besòs

mi ciudad favorita

Llegué a Barcelona desde Viena (Austria). Estaba muy emocionada y un poco nerviosa ¡Vi tantas luces y las vistas eran tan hermosas ! Mi hermana me recogió en el metro, y llegamos a su casa.

Barcelona es una de mis ciudades favoritas No me canso de mirar el mar, las calles, y los edificios altos.

Sapana Shrestha | Castellà 1 Besòs

un nuevo hogar conocida

Llego al aeropuerto del Prat con un poco de tristeza. Mi marido me viene a buscar en coche, y vamos hacia nuestra casa, que está en el barrio de Besòs Mar

Barcelona es una ciudad muy bonita y grande, con una parte antigua y una parte moderna.

Cuando dejé Marruecos estaba muy triste, pero ahora soy muy feliz

Najlae Berroho | Castellano 1 Besòs

gente

Llego a España desde Rusia por la guerra Primero voy a Madrid en avión y de allí cojo un tren a Barcelona Cuando llego, descubro que aquí vive gente que conozco de mi ciudad en Rusia.

De Barcelona lo que más me gusta es el mar, la arquitectura, el parc Güell y Ciutat Vella

La verdad, me gusta más la gente española y su idioma

Baile escalada

Quiero explicar cómo empecé a hacer escalada. Un día vi un anuncio de un escalador, también llamado Denis, como yo. Invitaba a todos a escalar unas rocas cercanas al Garraf. También invitaba a aquellos que nunca lo habían probado. Me pareció interesante y escribí que quería participar.

Por la mañana, había mucha gente y muchos trenes en la estación de Sants. Pero todavía no había trenes al Garraf, ya que se estaban reprogramados para más tarde, tuve que esperar.

Finalmente, llegué a las rocas, que estaban a gran altura, justo al lado del mar. Los escaladores se colgaban de las rocas como cerezas en los árboles.

Me dieron el equipo, me vestí y subí. Estaba un poco estancado, pero Denis me dijo que no me desanimara y que siguiera hasta llegar a la cima.

Después de bajarme con la cuerda, decidí que quería ser escalador. La escalada en roca es una excelente forma de deporte. ¡Si quieres sobrevivir, tendrás que trabajar al máximo!

Un día, una amiga me preguntó si quería aprender a bailar con ella Sí, me gustó esta idea Estaba nervioso por iniciar esta nueva aventura, aunque siempre había tenido interés en ello Por eso, necesitaba dinero para comprar las clases de baile, algo que había estado esperando durante mucho tiempo También, necesitaba comprar zapatos, pantalones y camisas de baile Pero lo más importante era mantener una actitud positiva y practicar

Además de las clases de baile, necesitaba asistir a un gimnasio para aumentar mi energía, porque bailar requiere un cuerpo fuerte Todas estas cosas nuevas requerían confianza para dominar esta nueva afición

Años más tarde, cuando me jubilé, utilicé estas habilidades para bailar en cruceros durante diez años como anfitrión de baile. Además de disfrutar, también conocí muchos lugares interesantes de este mundo

Horst Wassermann | Castellà 1 Matí

empezar todo

Empiezo un nuevo trabajo Empiezo a cocinar nuevos platos Empiezo a hacer deporte. Empiezo a caminar mucho con mis hijos. Empiezo a leer libros en español (nivel A1) Empiezo a estudiar español y a hablar

un poquito Empiezo a viajar más con mis amigos Quiero empezar a aprender a nadar Empiezo a vivir en una nueva casa

Empiezo a ver la televisión en español

Empiezo a entender el español. Quiero empezar a conducir. Aún no empiezo a tocar el piano, pero me encantaría

Empezar una nueva vida en un país nuevo es muy difícil, pero también muy interesante

Maria Lesnak | Castellà 1 Matí

ejercicio

Para empezar a hacer ejercicio, necesitas ir al gimnasio al menos por cuarenta y cinco minutos Después, necesitas comer una comida rica en proteínas Además, debes dormir al menos siete horas

Hacer ejercicio es muy importante para la salud física y mental, porque envía oxígeno y nutrientes a los tejidos y ayuda a que todos los sistemas funcionen con mayor eficacia

Además, para empezar a hacer ejercicio, necesitas cocinar comidas saludables Debes entrenar cinco días a la semana para obtener mejores resultados.

Seifaldin Abdelrazik | Castellà 1 Matí

algo

nuevo

Es muy difícil empezar algo nuevo, sobre todo cuando ya no eres joven Tienes que dedicar mucho tiempo y esfuerzo

Últimamente, estoy viviendo muchas experiencias por primera vez. Empecé a buscar un apartamento en un país extranjero y a aprender español desde cero Resultó ser muy interesante y útil

Comencé a entender un poco de lo que dicen a mi alrededor y a leer las inscripciones. He descubierto la cultura de España

Olga Strelkova | Castellà 1 Matí

nueva vida experiencia

Quiero explicar lo que siento cuando llego a Barcelona por primera vez. Para mí, todo es diferente y nuevo, en toda mi vida nunca había escuchado un idioma como este. Estaba muy nerviosa por no saber qué debía hacer y decir. El tiempo pasaba rápido.

Trato de comunicarme con la gente y aprender mejor el idioma. Por suerte, ahora estudio en la escuela, donde me ayudan a aprender y a escribir correctamente, y estoy muy feliz de poder aprender cosas nuevas. Gracias.

Kiran Sajid | Castellà 1 Matí

deOdesa a

Barcelona

Hace tres años llegué a Barcelona con una maleta llena de sueños y algo de incertidumbre. Dejar Odesa, mi hogar, no fue fácil, pero sabía que aquí me esperaban nuevasoportunidades.

Al principio, todo fue difícil: el idioma, la cultura, las tradiciones. Pero poco a poco comencé a adaptarme. Entonces descubrí la amabilidad de la gente, la belleza de la ciudad y mucho más.

Hoy miro hacia atrás y veo lo lejos que he llegado. España me enseñó a valorar las cosas nuevas y a no olvidar mis raíces. Barcelona ha pasadoaformarpartedemihistoria.

Hace 5 años comenzó mi nueva vida en España He cambiado radicalmente mi vida: nuevo país, nuevo trabajo, muchos nuevos amigos y, al final, un nuevo marido

Me encanta mi nueva vida. Aquí he comenzado a aprender español, y me gusta mucho comunicarme con los españoles El español es un idioma muy bonito Me encanta la historia y el arte de España, conocer nuevos lugares, visitar museos, galerías y teatros También aquí hay una naturaleza maravillosa, el mar y mucho sol ¡Y ahora no quiero cambiar mi vida!

Si necesitas más cambios o tienes alguna otra duda, ¡estoy aquí para ayudarte!

Svetlana Rodina | Castellà 1 Matí
Dmytro Ryzhkov | Castellà 1 Matí

empezar la CENA apreparar

Primero consigo mi libro de recetas, que es italiano. Hoy voy a cocinar una pizza.

Comienzo a conseguir los ingredientes: harina, levadura, agua y aceite para la base. Luego, empiezo a hacer la masa. Mientras la masa sube, empiezo a preparar la cobertura. Esta consiste en una base de tomate frito o tomate triturado con ajo y orégano, chorizo, champiñones y queso mozzarella. Luego le agrego la cobertura. ¡No te olvides de encender el horno!

Después de cocinar, empiezo a comer.

Margaret Leggett | Castellà 1 Matí

hogar nuevo

Me desperté esta mañana emocionado porque voy a comprar mi piso Los días anteriores tuve que recopilar los documentos necesarios para firmar y finalizar esta compra. Tengo una cita con el gestor del banco y el abogado para firmar, así que estoy feliz

El piso está situado en un buen barrio y es fácilmente accesible con transporte público. Tiene tres habitaciones, un baño, una sala, una cocina y un balcón Una de las habitaciones es completamente exterior, la otra tiene una pequeña ventana, pero es un poco oscura porque no entra luz del sol directamente. Además, el piso está muy bien reformado

Finalmente, llega la hora de firmar y estamos en una sala para finalizar todo el proceso. Después de la firma, llamo directamente a mi esposa y a mis hijos para darles esta buena noticia, porque quiero sorprenderlos Están muy felices y contentos al escucharme

Ahora tengo que hablar con mi familia para comprar los muebles, porque el piso no tiene muebles ni electrodomésticos

En la noche, antes de dormir, mientras estoy en la cama, pienso en cómo comenzó este proceso y cómo finalmente ha terminado

flamenco maternidad

Dicen que toda tu vida cambiará cuando te conviertas en mamá El año pasado, tuve una bebé.

Antes de la bebé, disfrutaba nadando con el equipo de Masters del Club Esportiu Mediterrani y de competir en España e Inglaterra. Ahora, soy feliz cuando nado una vez por semana

Antes de la bebé, dormía ocho horas todas las noches. Ahora, una buena noche son tres horas, a veces dos horas.

Antes de la bebé, podía ir a donde y cuando quería Ahora, ella es mi primera responsabilidad.

Estoy cansada todo el rato, la casa está menos limpia y no tengo tiempo para comer. Pero con mi bebé, cada día es nuevo y emocionante. Puedo ver la vida en sus ojos y explorar el mundo con ella Cuando ella me sonríe, olvido todo y mi corazón se siente completo

La maternidad, sí, nunca es igual, pero no la cambiaría

Un día, cuando aún vivía en Holanda, vino una amiga a tomar café a mi casa y me contó que el día anterior había ido a un curso de flamenco.

Ella estaba encantada y me dijo que el flamenco era algo para mí. Es cierto que en ese tiempo (hace unos 30 años) me gustaba mucho bailar. La semana siguiente me llevó al curso con ella.

La profesora y un guitarrista, junto con algunos alumnos (un chico y el resto mujeres), ya estaban presentes.

Empezamos con las palmas y los pies. Me gustó al instante. Después continuamos con los brazos y las manos. ¡Maravilloso! La profesora me dijo que, si quería seguir, tenía que comprar zapatos especiales con tacones y coser o comprar un vestido largo.

Mi amiga estaba muy feliz de que este curso me gustara tanto.

Desde ese día, bailé flamenco durante poco más de diez años. Tuve que dejarlo porque tuve problemas de rodilla. ¡Qué pena!

Cecilia
Claudine Homond | Castellà 1 Matí

lengua nueva

Mi esposa y yo nos mudamos a Barcelona a finales de 2023 para comenzar un nuevo capítulo en nuestras vidas Anteriormente, vivimos en Sudáfrica, Namibia, Alemania e Inglaterra, países donde ya conocíamos las lenguas nacionales o locales: inglés, afrikáans y alemán

Este cambio a España trae el desafío adicional de no conocer el idioma local, marcando el inicio de nuestro aprendizaje del español

Además, ahora tengo treinta y dos años y no es tan fácil aprender como cuando éramos niños Es todo un desafío, pero emocionante y divertido

principio empezar porel

El comienzo del mundo, ¿el Big Bang o la creación del mundo en siete días?

Todos coincidimos en algo: hubo un proceso, y este proceso es el inicio de la vida. Y ese proceso genera innumerables procesos, de los que nunca entenderemos el cómo ni el por qué, solo conocemos sus resultados

Aprender de la historia y de los errores es el único camino para la supervivencia de la raza humana Los humanos no somos ordenadores y no podemos saberlo todo. A través de los inventos, aprendemos el verdadero proceso de nuestra identidad personal y evolutiva (tanto en sociedad como en el ámbito individual).

Se pueden sacar muchas conclusiones científicas solo con observar el proceso. El hombre antiguo o Adán y Eva (para los que disfrutan de la fantasía), el secreto del éxito para todos nosotros es tratar de mantener nuestra identidad y, al mismo tiempo, ver en qué somos similares unos a otros Además, el ciclo de la vida depende de nuestro comportamiento

Kessler

Dor Shtern Shabtay | Castellà 1 Matí

un nuevo lejos de mi casa

hogar

aprendo encuentro

Cuando llegué a España por primera vez, todo era nuevo y un poco difícil para mí No entendía el idioma, y cuando la gente me hablaba, sólo les miraba y pensaba “cuándo aprenderé su idioma, cuándo podré hablar con ellos” Sentía ganas de comunicarme, pero no sabía cómo

Con el tiempo, decidí inscribirme en una escuela, allí empecé a aprender español poco a poco, al principio me costaba, pero poco a poco empecé a entender más y a sentirme más segura

Abida Koser | Castellà 1 Tarda

descubro

Antes, yo era estudiante en Francia Un día, viajo a España, a Barcelona. Mi vuelo dura dos horas Cuando el avión desciende, veo el mar azul Es muy bonito Nunca lo había visto antes Cuando llego a Barcelona, veo a muchas personas felices. Tomo el metro y noto que hay muchas personas de piel clara Es diferente a mi barrio en Francia, en París Visito la Sagrada Familia y la playa

Todo es muy hermoso También pruebo la comida española, como las tapas. Me gustan mucho

Después de unos días, ¡no quiero regresar a París! Barcelona es mucho mejor. Quiero vivir aquí

Ashok Deuja

| Castellà 1 Tarda

Desde que puse el pie en Barcelona, una ola de emociones inexplicables me invadió Esta ciudad tiene algo único, una energía dulce y vibrante a la vez. Las calles llenas de vida, la arquitectura fascinante, la gente tranquila Todo me sedujo inmediatamente.

Y luego, está el Mediterráneo. Su azul profundo, su perfume salado, su horizonte infinito… Una conexión inmediata se hizo en mi corazón Barcelona me recuerda a Argel, mi ciudad, mi mar, mi hogar. Aquí, como allá, la luz del sol baila sobre las fachadas, y el viento lleva recuerdos de otro lugar.

Barcelona es más que una ciudad: es una sensación, una mezcla de historias y culturas, un lugar donde uno se siente bien, casi en casa

Amira Ben Messaoud | Castellà 1 Tarda

Cuando viví en Polonia hace 6 años, decidí ir a practicar senderismo a las montañas

Polacas Tatras Era el 1 de julio, estaba un poco nublado, con 14 grados y nada presagiaba problemas Decidí hacer la ruta circular durante todo el día que terminaba en un famoso lugar turístico: los lagos

"Morskie Oko" En tres horas llegué a un refugio, comí y seguí adelante

De repente, el clima comenzó a empeorar, cada vez había menos gente y el camino se volvió más difícil. Comenzó a dolerme la rodilla. Había más nubes, llovía. La ropa comenzó a mojarse, nevó. Así que me encontré a una altura de 2200 metros, sola, rodeada de hielo, en medio de una tormenta de nieve y niebla El teléfono se quedó sin batería Pensé que iba a morir allí

De repente, de la niebla aparecieron tres chicos alemanes que se sorprendieron mucho por mi estado, me dieron comida y ropa, y me ayudaron a bajar al refugio, donde me cedieron una cama

Y así fue como conocí a mi novio alemán

¿Qué aprendí? Nunca vayas a la montaña solo, siempre revisa el pronóstico del tiempo, vístete adecuadamente y nunca sabes dónde encontrarás el amor

Era un cálido y soleado día de febrero Conducía mi coche de Francia a Portugal Como siempre estaba de muy buen humor Estaba lleno de fuerza y energía

Antes de llegar a Barcelona, decidí parar en una zona de descanso para conductores y disfrutar del agradable clima con una taza de café ¡Todo era genial! Hacía calor, brillaba el sol y había hierba verde por todas partes Me dejé llevar tanto por esta atmósfera que perdí un poco la vigilancia y, mientras tanto, en mi auto un grupo de personas, como se supo más tarde, buscaba dinero y joyas

No pasó nada terrible, todo permaneció en su lugar, vi a los ladrones a tiempo. Pero aun así, decidí contactar con la policía de Barcelona. Y como me llevó bastante tiempo, tuve que alquilar una habitación de hotel.

Así pasé mi primera noche en Barcelona

Y al día siguiente conocí a chicos increíbles de los que soy amigo hasta el día de hoy

Y gracias a los cuales me quedé a vivir en Barcelona. ¡Pero esa es otra historia!

Maria Belitskaya | Castellà 1 Tarda

Dmitry Huliaiev | Castellà 1 Tarda

Quiero contarles sobre uno de los acontecimientos de mi vida A los cincuenta años, por primera vez en mi vida, hice un verdadero viaje de senderismo. Fue en la primavera de 2018 en Turquía La ruta turística pasaba por los Montes Tauro de Turquía, a lo largo de la Vía Licia

Éramos un grupo pequeño: yo, mi marido y mi hijo Fue una larga caminata, con grandes mochilas a nuestras espaldas, pasando la noche en una tienda de campaña y comiendo alimentos cocinados al fuego

Nuestro viaje comenzó desde el Cañón

Geynuk Sus grutas rocosas y lagos de agua color esmeralda son hermosos Luego, fuimos subiendo poco a poco más y más alto hacia las montañas. Subimos a la cima del monte Takhtalidag. Esta es la montaña más alta de las Montañas Taurides Su altura es de 2365 metros La belleza del paisaje montañoso es maravillosa

Poco a poco fuimos descendiendo hacia el mar Observamos el Monte Quimera Nos alojamos en el pueblo de Chirali. Es famoso por sus playas protegidas donde las tortugas mediterráneas ponen sus huevos

Fueron dos semanas maravillosas e inolvidables de mi vida Me gustaría mucho volver a experimentar esos sentimientos y emociones

Svitlana Reznichenko | Castellà 1 Tarda

Hace cuatro años no sabía nadar y tenía muchas ganas de aprender. Tomé clases con un instructor de natación, y un año después, cuando fuimos a las Maldivas con mi marido, me puse unas aletas y una máscara, y fui a hacer snorkle.

Había un abismo debajo de mí, daba miedo, pero era muy emocionante Vi diferentes peces, tiburones y también tortugas Ahora que vivo junto al mar y puedo nadar, me siento muy feliz

Sr.Caracolito inicios

Sentado en la clase de español, sufriendo por escribir un relato para Sant Jordi, recuerdo ese cálido día de primavera cuando me encontré con Sr Caracolito.

Este pequeño y lindo caracol se arrastraba en la maceta de mi patio Le di una manzana Ahora le doy de comer cada vez que viene Me gusta pensar que hay un caracol feliz más en el mundo

A veces le envidio un poco Él no tiene que estar sentado en la clase de español, sufriendo por escribir un relato para Sant Jordi...

Anton Churin | Castellà 1 Tarda

Margarita Smorodina | Castellà 1 Tarda

Cuando trabajaba en Túnez, conocí a dos compañeros españoles Nos hicimos amigos rápidamente, pero siempre pensé que ellos no reflejaban la verdadera cultura española Me preguntaba cómo sería realmente la gente de España Cuando recibí una oferta de trabajo en Barcelona, sentí mucha emoción, pero también mucho miedo Todo era nuevo para mí: el idioma, la comida, las costumbres Y, sobre todo, temía que las personas fueran frías y poco sociables.

Sin embargo, desde el primer día, me di cuenta de que estaba completamente equivocado Cuando llegué al aeropuerto, un desconocido me ayudó con mis maletas sin que yo se lo pidiera, sonriendo como si me conociera de toda la vida El primer día en mi apartamento, mis vecinos me dieron la bienvenida con una caja de dulces típicos y una invitación para tomar algo juntos Me sorprendió su calidez y generosidad

primera vez enEuskadi

Mi familia me hizo un regalo por mi cumpleaños Mi sobrina y yo fuimos a Bilbao, San Sebastián y Biarritz Estas ciudades son muy interesantes, pero son diferentes

Durante mi primer mes, empecé a explorar mi barrio. Caminaba por sus calles estrechas, descubriendo pequeñas tiendas y mercados llenos de colores y aromas nuevos Poco a poco, los dueños de las tiendas empezaron a reconocerme

Un día, en la panadería de la esquina, pedí una barra de pan, pero al ver que era mi primera vez allí, la dueña sonrió y me dijo:

Hoy es tu bienvenida, el pan corre a cuenta de la casa

Esa fue una de las frases que más escuché en mi primer mes Incluso cuando viajé por el resto de España, noté lo mismo La amabilidad está en sus venas

Llevo casi dos años en España y todavía no he vivido nada que me haga pensar, ni por un segundo, que este país es malo

Bilbao es una ciudad estrecha y elegante, sede del Museo Guggenheim San Sebastián es una ciudad espaciosa con arquitectura colonial Biarritz es una ciudad cara y elegante Vi el océano por primera vez en mi vida Caminamos durante mucho tiempo por las playas del océano Luego fuimos a tomar café

Svitlana Reznichenko | Castellà 1 Tarda
Tlili Aymen | Castellà 1 Tarda
Tatyana Senko | Castellà 1 Tarda

año nuevo

vuelo aerotubo en enMOSCÚ

Para mi cumpleaños recibí un regalo inusual: un vuelo en el Aerotubo.

Así, el fin de semana fuimos al Aero club

Después de la sesión informativa nos vestimos con monos y cascos En un primer momento pisé la rejilla y el poderoso flujo de aire me llevó por primera vez y, por unos segundos, me sentí confundido.

El instructor, con gestos, me mostró como mantener el equilibrio del cuerpo y, gradualmente, comencé a sentir equilibrio y miedo, y la emoción poco a poco fue reemplazada por el deleite: estaba flotando en el aire. El instructor me ayudó a moverme correctamente Cambiando las fuerzas del flujo del aire giramos hacia arriba, luego bajamos a la rejilla en un baile increíble Los minutos pasaron rápidamente Cuando el flujo de aire disminuyó, aterricé con una gran sonrisa

Fue increíble sentir la sensación de un vuelo libre Creo que volveré más de una vez a por nuevas sensaciones de vuelo libre

Un día de estas pasadas fiestas de fin de año, mi hija y yo fuimos a la Plaza Roja, un lugar muy importante y significativo de Moscú

Hacía frío, unos -10°C Yo llevaba un abrigo de piel y mi hija, como todos los jóvenes, decidió que con una chaqueta era suficiente. Pero un poco más tarde vino una ola de frío muy fuerte y la temperatura bajó a -29,5 °C. Decidimos volver a casa y mientras íbamos llegando con un frío tan intenso y húmedo, se me congeló la cara es decir, las mejillas, ¡y mi hija casi se desmaya por una hipotermia severa!

Así recordamos esta fiesta de fin de año.

Faylya Khamidulina | Castellà 1 Tarda

Valery Anbushinov | Castellà 1 Tarda

Hola, me llamo Avetik. En 2021 llegué a Barcelona y me gustó mucho, así que decidí quedarme

Me gusta mucho el clima, el mar, la montaña y la gente amable y alegre Al principio, me costaba entender lo que me decían, pero la gente, entendía que no hablaba español e intentaban explicarme de diferentes maneras

Llevo 20 años trabajando en la industria de la construcción y conozco casi todos los tipos de trabajo, pero siempre he trabajado ilegalmente y, de momento, trabajo así hasta que tenga mis documentos.

Trabajo y gano dinero, pero tengo un problema, no puedo alquilar una casa para nosotros, vivo con mi amada novia y un gato inteligente Si lees mi historia y puedes ayudarme a encontrar un apartamento, te lo agradeceremos

Avetik Ovanesyan | Castellà 1 Tarda

Cuando llegué a España, sentí que estaba perdido porque era la primera vez que estaba lejos de mi familia Mi corazón estaba muy triste y, a menudo, iba al mar a sentarme. Cada vez que veía pasar un barco, me acordaba mucho de mi familia

Después de seis meses, encontré trabajo y me ocupé. Trabajé con dedicación y esfuerzo, día y noche, por mi familia El tiempo pasó, y después de tres años, finalmente volví a Pakistán para estar con mis hijos En ese momento, mi corazón estaba lleno de felicidad

Hafeez Muhammad | Castellà 1 Tarda

30-10-2024

Me despedí de amigos, familiares, vecinos, compañeros de trabajo y de mi gata Mia

Como siempre hacía frío y llovía, era un típico día de invierno en el norte de Portugal Y en mis ojos también estaba lloviendo ¡Era hora de cambiar de país, de trabajo, de casa, empezar a aprender un nuevo idioma, empezar una nueva vida!

España, especialmente Barcelona, siempre me ha encantado Sus costumbres, la comida, los edificios, las fiestas, las playas, Visitaba a menudo a mis amigos portugueses que vivían en Barcelona y me decían: “¡Amas tanto esta ciudad que algún día te mudarás aquí!” Nunca había vivido fuera de mi país y tenía este sueño

Y hoy fue el día de hacer realidad mi sueño, el 30 de octubre de 2024

Emigrar significa abandonar tu región o país para establecerte en otro.

¿Cuesta? ¡Mucho!... ¡Pero que empiece la aventura!

primeravez

La primera vez que vi España fue en 1995 Mi marido, mi hija y yo venimos para un viaje de dos semanas Nos alojamos en un hotel en la Costa del Sol

Hicimos excursiones a ciudades portuarias como Málaga, Marbella, Mijas Y como estábamos cerca del Estrecho de Gibraltar, queríamos ver la ciudad de Tarifa Mi marido alquiló un coche y fuimos a ver la ciudad de los piratas

En el camino vimos muchos aerogeneradores enormes y campings que estaban al lado del mar y muchos lugares diferentes.

Cuando llegamos a la ciudad de Tarifa, hacía mucho calor y viento. Mientras caminábamos por la ciudad vimos muchos símbolos piratas y así como el templo principal de la ciudad de la Iglesia de San Mateo del siglo XVI y la puerta principal de la ciudad, la Puerta de Jerez del siglo XIII. Al final de nuestro paseo nos acercamos al mar y vimos África.

Es una sensación como ninguna otra. Estás al final de un continente y ves el inicio de otro

Alda Teixeira | Castellà 2 A

Es una familia de cuatro personas Los padres se llaman Vera y Jordi, y los niños, Alicia (10 años) y Martín (7 años). Todos empiezan una nueva vida

Viven en Londres, felices con su vida Echan mucho de menos a su familia, que está en sus respectivos países El padre es de Barcelona y la madre es de Alemania

Un día, Alicia tiene un pequeño problema con sus amigas de la clase; los niños la intimidan Ella se cambia de clase para que los niños dejen de molestarla. Alicia tiene dificultades para concentrarse en sus estudios.

Cada fin de semana, la abuela de Barcelona llama por teléfono A Alicia le gusta hablar con ella y le encanta Barcelona Además, tiene una prima llamada Olivia, que tiene su misma edad

Alicia pregunta muchas veces a sus padres si se pueden mudar a España, pero no puede ser, debido al trabajo

Un día, el papá de Alicia les dijo que su trabajo le trasladaba a Barcelona, y a toda la familia les gustó mucho la idea Mamá y Martín, felices, también por cambiar de vida al mudarse a un país con mucho calor y mucho sol

undía

Hacía un día muy raro, el cielo estaba gris y parecía que quería empezar a llover.

Yo acababa de salir del trabajo y quería ir a casa, pero no llegaba mi transporte. Empecé a andar hacia casa cuando noté gotas, comenzó a llover y empecé a correr hasta el árbol más cercano.

Debajo del árbol, en el suelo, vi una caja que hacía ruido y me dio curiosidad, pero también miedo. Me acerqué muy despacio y la abrí. Dentro vi un perro muy pequeñito, estaba mojado, tenía frío y estaba llorando. En ese momento no sabía qué hacer, pero, sin pensarlo, lo cogí y me lo llevé a mi casa.

Después de dos años, seguimos viviendo juntos, estamos felices y somos mejores amigos.

Desde ese día, Maxi cambió todo en mi vida, como yo cambié la vida de él.

Lidia Binyam | Castellà 2 A

Amistad

Lejos, en las montañas, entre el bosque, había un pequeño pueblo en el que vivían solo unas pocas familias con niños. Y en el borde de este pueblo había una casa pequeña y vieja, a donde se mudaron un padre y una hija desde una gran ciudad No tenían madre No vivían ricamente, pero sí muy cordialmente.

Los niños que vivían en este pueblo eran muy amigables y siempre jugaban juntos. Sin embargo, no pudieron hacerse amigos de Sophie, así se llamaba la chica. Ella era muy tímida y retraída Por eso, se aburrían de ella y a menudo se reían de ella

Un día, mientras Sophie iba en bicicleta por un camino, oyó que alguien pedía ayuda Resultó ser una niña llamada Laya, la más bella y popular del pueblo Mientras jugaba con una pelota, se lesionó la pierna y no podía caminar Sophie, sin siquiera pensarlo, corrió hacia ella La ayudó a levantarse, la subió a su bicicleta y la llevó al único médico del pueblo, el viejo doctor Sam El médico la vendó, y Sophie acompañó a Laya a su casa

Después de este incidente, Sophie se hizo muy amiga de Laya, se convirtieron en mejores amigas y comenzaron a jugar juntas con todos los niños Sophie se volvió más abierta y empezó a sonreír más a menudo. Después de todo, la verdadera amistad comienza con un pequeño paso: la voluntad de ayudar al otro.

Kseniia Rukhliadeva | Castellà 2 A

Joan Miró

No hace mucho tiempo que vivo en Barcelona Cada día, esta ciudad me sorprende con su historia, su arte y su energía vibrante. Sin embargo, uno de los descubrimientos más impactantes para mí fue el mundo de Joan Miró Hasta hace poco, su nombre me resultaba desconocido, pero mi primera visita a la Fundación Joan Miró cambió por completo mi perspectiva

Al entrar en el museo, sentí una conexión inmediata con las formas, los colores y la libertad expresiva de sus obras Miró no solo era pintor, sino también escultor y creador de un universo propio Sus obras parecen hablar un lenguaje simbólico, donde el cielo, las estrellas y los sueños se mezclan en un juego de imaginación infinita Fue fascinante aprender cómo su arte evolucionó y cómo logró capturar la esencia de Cataluña en sus creaciones

Esta experiencia marcó el inicio de mi amor por el arte en Barcelona. Ahora veo la ciudad con otros ojos, descubriendo su riqueza artística en cada rincón Joan Miró ha sido la puerta a un mundo nuevo para mí, y sé que este es solo el comienzo de un viaje lleno de inspiración y belleza

inicios despertar

Miguel es un hombre normal. Cada día se despierta siempre a las seis de la mañana. Después, se ducha y desayuna. También lee una revista que siempre compra a diario en una tienda cerca de su casa Miguel trabaja en un café pequeño y siempre sale a las nueve Es la misma rutina para él cada día, pero no se siente ni mal ni bien Miguel parece contento con su vida Sin embargo, a veces siente que algo falta en su vida, pero no sabe qué es

Un día, Miguel caminaba a través del callejón para ir al trabajo Vio a un hombre tocando una guitarra Recordó que cuando era joven, en la universidad, siempre tocaba su guitarra, que ahora está guardada en casa dentro de una caja Se sintió sentimental porque quería ser músico Además, siempre fue un hombre muy creativo Miguel siguió caminando al trabajo, pero, sin saberlo, algo dentro de él estaba cambiando

Luego, por la noche, Miguel buscó su guitarra y la tocó De repente, se dio cuenta de algo: no es demasiado tarde para alcanzar sus sueños, todo tiene un comienzo Toda la noche, tocó su guitarra El comienzo de su viaje había empezado

Emmett Schakimo | Castellà 2 A

Vamos a montar algo... Ahí está mi tienda favorita. No sé si te gustará, pero a mí me gusta mucho Le dije a mi amiga cuando estábamos cerca del metro de Urquinaona. Nunca había comprado nada allí. No porque fuera muy cara, sino porque no sabría qué hacer con las cosas que venden en esa tienda. Son cuentas. Miles de cuentas: cuentas de piedra, de cristal, perlas

¡Qué curioso! Vamos a ver qué es me respondió mi amiga, que no sabía todavía a dónde la invitaba-.

Entramos, y ella dijo inmediatamente:

¡Las cuentas! ¡Me encantan! Hacía joyas cuando era niña ¿Y tú también? No lo sabía...

¡No! Nunca. No sé. Creo que es muy difícil

¿Difícil? ¡Por favor! ¡Es superfácil! Vamos a comprar todo y en casa lo hacemos juntas.

Una hora después, sentadas en la mesa, hice mi primer collar de perlas

En ese momento entendí que era el inicio de una nueva afición y una gran amistad

Mientras escribo esto, estoy cumpliendo 50 años Un día pensé que nunca volvería a ser feliz Un accidente en mi vida significó que nunca podría ser madre

una luz un nuevo comienzo en mi vida

Hace dos años empecé una nueva vida en España Barcelona me conquistó de inmediato con su belleza, pero lo que más me impresionó fueron sus gentes Los españoles son increíblemente amables y abiertos Sonríen y saludan a los desconocidos, hacen cumplidos sin motivo, simplemente por cortesía y por la alegría de vivir

Lo que más me ha emocionado es su actitud hacia los niños y los mayores Aquí, los pequeños siempre están en el centro de atención, los quieren, los miman A los mayores los respetan, los ayudan y les muestran un sincero cariño Lo siento todos los días, en la tienda, en la calle, en la escuela, donde aprendo el idioma

Me encanta pasear por ese casco antiguo, los bulliciosos mercados y disfrutar de un café en una acogedora cafetería Amo el mar y la playa, he descubierto los rincones mágicos de esta ciudad y sus alrededores Aquí no me siento una extraña, sino parte de este mundo cálido

Mi inicio no fue solo una mudanza, sino el comienzo de un nuevo y feliz capítulo de mi vida

Anbushinova | Castellà 2 A

Esto fue muy difícil para mí, pero entonces nació mi sobrina Noura.

Ella es una niña muy hermosa, con ojos verdes y azules Ahora tiene 7 años Su nacimiento me dio alegría y esperanza.

Yo elegí su nombre Noura significa "luz fresca" en persa Y ella fue realmente como una luz en mi vida. Cuando mi hermana y Noura emigraron a España, decidí ir con ellas

Dejé atrás mi antigua vida y me vine a Barcelona para empezar de nuevo Ahora estoy aquí, aprendiendo cosas nuevas y disfrutando de mi nueva vida.

Neda Manavizadeh | Castellà 2 A
Valentina

tierra nueva nuevas oportunidades

"Voy a estudiar en Estados Unidos" - esta frase cambió toda mi vida. Cuando escribí esta frase, no sabía exactamente cómo podría realizar este sueño. Tenía dieciséis años y no tenía dinero.

Empecé investigando todos los requisitos previos para aplicar a universidades en Estados Unidos. Necesitaba tener buenas notas en todas las clases y un nivel alto de inglés. Durante los siguientes años, estudié mucho para obtener buenas notas y aprobar un examen de inglés que certificara mi nivel de la lengua. Cuando terminé mis estudios en la escuela, recibí cartas de aceptación de tres universidades. Tenía todo lo que necesitaba para empezar mis estudios, salvo el dinero.

Por eso, comencé mis estudios en una universidad en mi país y, después de seis meses, supe que había una beca en mi país que permitía estudiar en el extranjero, Estados Unidos incluido. No sabía si iba a ganar la beca o no, pero a pesar de todo, apliqué. Resultó que, como ya tenía cartas de aceptación de universidades, eso aumentó drásticamente mis posibilidades de ganar.

Un día, cuando estaba limpiando cosas viejas, encontré una hoja de papel. Tenía escrita esa frase que escribí hace tantos años. Ya tenía un título de la universidad americana porque gané la beca. Eso me ayudó a estudiar más tarde un máster en España, donde conocí a mi futura esposa.

Y pensé: cómo una frase pequeña puede cambiar la vida de una persona, solo hay que empezar con intención.

Yerlan Sapargaliyev | Castellà 2 A

Este es un comienzo nuevo para mí. Yo soy iraní, con una cultura de 2500 años de antigüedad, que ha emigrado a España

Ahora estoy en la zona cero, donde comienza mi nueva vida Aquí, en tierra nueva, reconstruyo, vuelvo a aprender y vuelvo a crecer con esperanza y esfuerzo.

Cada paso que doy es un puente entre un pasado rico y un futuro que yo mismo construiré

Era nuestra primera Navidad celebrada en Europa. Nosotros, mi familia: mi marido, mi hija y mi hijo, planeamos visitar los mercados navideños Organicé la ruta con muchos lugares: Francia, Suiza, Alemania, Bélgica

país cambiode

Todo empezó en 2020, cuando decidí vivir en Barcelona. Mi hija ya vivía aquí, así que decidí pasar un tiempo con ella. Cuando llegué, comenzó la pandemia, fue una época complicada. Ese año todo fue difícil, pero luego las cosas fueron mejorando y hoy llevo 5 años viviendo en Barcelona, en esta bella y maravillosa ciudad, donde pienso seguir viviendo.

Fue un cambio de vida, todo era nuevo para mí. Al principio, tuve muchas dificultades, sobre todo con el idioma; no entendía nada de castellano, pero con el tiempo las cosas fueron mejorando y hoy estoy aquí, muy feliz.

Ivany Marques de Jesús | Castellà 2 A

Queríamos celebrar la Nochevieja en París Reservamos la autocaravana, compramos los tickets de estacionamiento, todo estaba listo

Pero cuando empezamos el viaje, todo fue diferente a lo que imaginaba El primer día hubo una tormenta fuerte y, en vez de visitar los bonitos mercados, nos quedamos en el área de descanso Luego, la calefacción de la autocaravana se rompió y dormimos con mucha ropa y mantas Después, en Alemania, descubrimos que en muchos mercados ya habían quitado las decoraciones navideñas Y en la noche del 31 de diciembre, al llegar a París, había tanto tráfico que no llegamos a la Torre Eiffel para la medianoche

Por último, cuando el reloj marcó las doce, estábamos en el coche, comiendo galletas y riéndonos No era el viaje que soñé, pero no perdimos las ganas de viajar Muy pronto empezamos a planear nuestro próximo viaje en familia Porque lo más importante es estar juntos, pase lo que pase

La sombra de la inocencia

El comienzo de todos nuestros comienzos en la vida es el nacimiento de una nueva vida. Por supuesto, no recuerdo el mío, pero recuerdo bien aquella primera mañana de marzo de 1999. Con una bendición, llegó a este mundo un pequeño corazón, un alma noble y pura, unos ojos azules pintados por el cielo.

Los primeros pasos, las primeras caídas, las primeras lágrimas, las primeras victorias... Mis manos estuvieron ahí para todo: cuidándolo, alentando, abrazando.

Un día me abrazó como un niño y se fue como un hombre en busca de sus propios nuevos comienzos. Me miró a los ojos y comprendió todo lo que nunca tuve que decirle. Me quedé triste, pero también muy orgullosa, porque sé que todo lo que he tejido en él no se desvanecerá, sino que se convertirá en parte de mí.

Sigo velando por él como una sombra, porque sé que las sombras no desaparecen, solo se convierten en parte de la luz.

el fin

Esto fue hace tres años ¡Mi amiga y yo decidimos encontrarnos para tomar un café!

Poco antes de nuestra reunión, mis mejores amigas de Kazajistán me regalaron un bolso precioso, de mi color favorito, y decidí llevarlo. Era una mañana soleada y hermosa Estuvimos sentadas en un café, no había nadie alrededor, hablamos y admiramos la Sagrada Familia Todo era bonito y alegre

Aunque varias veces pensé: “Coge el bolso con las manos”. Pero pensé que no pasaría nada, porque no había nadie cerca de nosotras ¡Eso fue un gran error!

Volví a casa con un sentimiento de fatalismo, sin mi nuevo bolso verde, sin mi teléfono, en el que había fotografías de mis hijas

¡Todo se volvió horrible!

Nadezhda Rupert | Castellà 2 B
Natalija Danicic | Castellà 2 A

primer día en clase infancia accidentada

Empecé a estudiar castellano el año 2023, estaba feliz de estudiarlo, no me di cuenta que es algo totalmente diferente; pensé que era algo fácil de aprender.

Básicamente estaba en clase, tenía miedo de que mi profesor me fuera a preguntar algo. De repente me preguntó “Oye, ¿cómo te llamas?”, y mi corazón latió muy rápido porque no sabía qué responder, pero respondí mal y toda la clase empezó a reírse de mí.

De repente, me sentí triste y avergonzado. Gracias a Dios no paré, en ese momento seguí asistiendo a clases hasta ahora.

Quiero aprovechar esta oportunidad y saludar a CFA Montserrat Roig, una escuela de adultos que tiene muy buena energía, buena docencia y capacidad de dar oportunidades a las personas; y también querría saludar a mis profesores. En resumen, puedo hablar español mucho mejor.

Cuando tenía 6 años vivía en una casa con mi prima mayor, ella tenía 10 años. Su nombre era Marina.

Era una chica enérgica y siempre hacía bromas divertidas. Una vez nos subimos a un armario y mi prima sugirió que saltáramos desde allí. Por seguridad puse muchas almohadas en el suelo, pero todavía tenía miedo y me negaba a saltar. Luego ella simplemente me empujó hacia abajo. Contrariamente a lo esperado, caí con los pies sobre las almohadas y me golpeé la cabeza contra el suelo Un enorme bulto del tamaño de un puño apareció en mi cabeza Estaba gritando como loca Marina tenía miedo del castigo y me pidió no decir la verdad

¿Crees que les dije la verdad a mis padres o no? Les dije a todos que estaba jugando con el perro y me caí del sofá

Todo el mundo descubrió la verdad diez años después, aunque pasé mucho tiempo en el hospital y tuve varias operaciones

amor

Dos pasiones que tengo son la arquitectura y la fotografía Cuando llegué a España y alquilé un piso, en mi buzón estaba escrito el apellido «Calatrava»

Considero esto una feliz señal porque Santiago Calatrava es uno de mis arquitectos favoritos.

En España me familiaricé personalmente con las creaciones y obras de muchos otros artistas famosos No dejo de admirar la belleza de la región en la que vivo, me encanta la arquitectura y la naturaleza de Cataluña Además, mudarme a Barcelona hizo que mi trabajo fuera aún más interesante

Soy fotógrafa de bodas y vivir en un lugar tan lindo y atractivo para parejas de todo el mundo me dio la oportunidad de conocer a muchas personas de diferentes países, sus culturas, sus temperamentos, tradiciones, mentalidades Las personas con las que he tenido la suerte de encontrarme son increíblemente diversas, pero hay algo que todas tienen en común: ¡Están enamoradas!

Estos pensamientos me inspiran mucho: No importa de qué color sea tu piel o tus ojos, si prefieres chicos o chicas, si eres rubio o calvo, alto o bajo, alegre o reservado ¡Puedes amar!

hermoso mundo

Es una mañana bonita. Voy al curso de castellano A2. Hay más ruido en las clases que normalmente. Entro y me siento en mi sitio. Nuestro profesor, Adrián, no parece el mismo. Se parece a Trump. Es Trump. Increíble.

Todos le hacen preguntas. El español de Trump es muy bueno, es un profesor muy tranquilo. Los estudiantes de Ucrania y Rusia, Palestina e Israel, China, Bangladesh, Pakistán y Ruanda hacen preguntas. Trump es un profesor muy bueno, responde a todas las preguntas.

Pero nadie está contento con las respuestas. Cuando él responde, los estudiantes se enfadan y pelean entre ellos. Trump está muy cansado. Él dice: “Enseñar español en esta escuela es muy difícil. Estáis muy nerviosos, ¿por qué?”.

Mira a su asistente, Elon. “Elon, haz algo.” Elon dice: “Si todos están tranquilos, les regalo casas bonitas.” Nadie se tranquiliza.

Suena la alarma y me despierto.

Dogan Sovuksu | Castellà 2 B
Yuliya Senko | Castellà 2 B

24 de febrero de 2022 a las 4:30 de la madrugada. Kyiv.

Nos despertamos porque nuestra gata intentaba quitarse el collarín Después no pudimos dormirnos, una sensación de ansiedad flotaba en el aire. Durante el último mes tuvimos un presentimiento de que algo muy malo iba a suceder. Pero uno siempre espera que no pase lo peor

Estábamos sentados en la cama y nos abrazamos Estábamos en silencio Y luego, inesperadamente, la primera explosión. Salimos volando de la cama.

Después de la segunda explosion, vi un fuerte destello en la ventana; me caí al suelo y grité: “¡Agachaos!”

Mi marido, que es muy tranquilo, solo dijo: ‘“Recoge nuestras cosas, yo iré a retirar efectivo” Luego hubo muchas llamadas a familiares, muchas lágrimas y miedo

Fue el comienzo de la guerra, el comienzo de lo desconocido. El comienzo de un dolor sin fin. El inicio de lo que tanto temíamos Pensamos que esto no era posible, pero pasó Yelyzaveta Zaitseva | Castellà 2 B

amor a primera vista

En 2014 mi marido y yo fuimos a un viaje en autobús por Europa. Primero, visitamos Hungría, luego Austria, Italia y Francia Finalmente, llegamos a España

Nuestro primer destino en España fue Barcelona. La ciudad nos recibió con sus calles estrechas del Barrio Gótico, su Catedral majestuosa y el Paseo de Gracia, amplio, con sus boutiques y cafés encantadores. Desde la montaña de Montjuïc, vimos los cruceros enormes en el puerto mientras caminábamos por el verde bosque del Tibidabo

Pero lo que más me impresionó fue la Sagrada Familia El guía habló sobre la Catedral, sobre la vida y la trágica muerte de Antoni Gaudí; las lágrimas rodaban por mis mejillas. Fue un momento inolvidable, un verdadero shock para mi alma Desde ese día, volví muchas veces a la Sagrada Familia, tanto por fuera como por dentro. Cada visita fue especial, pero nada pudo compararse con la primera vez Barcelona fue amor a primera vista, la ciudad sigue sorprendiéndome y enamorándome

a Montserrat

La primera semana que pasé en Barcelona, una amiga me invitó a una excursión para ir a Montserrat. Acepté participar en la actividad Un doctor de Sabadell había tomado la iniciativa de caminar cada año desde hace más de 40 años para recordar a los fallecidos y por salud mental

Como era por una buena causa, decidí participar El día anterior, preparé mi bolsa con agua, crema solar, frutos secos y un calzado cómodo

A las 06:00 de la mañana, nos encontramos con el resto del grupo en Sabadell. El doctor dio un discurso de bienvenida y motivación Empezó el camino

Durante la marcha, hicimos pausas de 2-5 minutos para recuperar energía A las 5-6h de caminar por la montaña hicimos una larga pausa En ese momento, tenía las piernas temblando, sudando, y mi amiga dijo: “¡Estamos a mitad del camino!” Y yo: “¿Qué?, ¡No puedo más!”. Estaba allí el marido de una persona para recogerlo y yo pedí volver con ellos.

Así fue el fin de mi camino Pero, volveré el próximo año para caminar hasta Montserrat

Estáis invitados.

Todo empezó en una clase sencilla, donde ambas estudiábamos juntas; fue amistad a primera vista.

Se llamaba Natalia y su alegría era contagiosa. Pronto nos llevamos muy bien y nos hicimos muy buenas amigas. Como a las dos nos gustaba mucho viajar, planeamos algunos viajes juntas. Nuestro primer viaje fue a París Todo fue perfecto y nos divertimos mucho.

Regresamos a Brasil ya pensando en el próximo viaje cuando meses después recibí una llamada diciendo que le habían detectado un cáncer.

Natalia falleció a los 37 años llena de sueños y viajes por hacer. Amaba la fotografía y hoy llevo una foto, la última que se tomó.

Priscila Moser | Castellà
Blandine Mbanga | Castellà 2 B

el cielo se cae

Alguien me dijo que muy pronto el cielo caerá ¡Qué raro! El cielo siempre estuvo en mi vida ¡No es posible! He llamado a mi amigo científico y lo ha confirmado ¡Sí claro! Los científicos llevan años hablando de eso Lee los periódicos, mira la televisión y lo que pasa en el mundo... Todos ellos lo saben.

¡En fin, no es nada extraño! ¡Eso pasa regularmente según los ciclos naturales! Y justo entonces me asusté Ya no podía pensar en nada más Después me cabreé ¿Por qué a mí? ¿Por qué esto tiene que pasar justo en el minúsculo rato que llevo existiendo en el universo?

Luego me calmé Decidí que no dejaría que el cielo se cayese Encontré gente tan loca como yo. Estamos buscando diferentes maneras de sobrevivir.

No somos héroes ¡Ser un héroe es otra cosa!

Héroe fue Sant Jordi - un chico que fue a luchar contra un dragón (¡Un reptil grande de 5 metros de alto con dientes afilados!) por la princesa. ¡Sin conocer a esa chica siquiera!

Entendemos que esta tarea es casi imposible Quizás si conoces a alguien dile que se apunte Posiblemente muchísimos castellers podrían ayudarnos a controlar la situación

Es que no quiero que el cielo se caiga Es que me encanta el cielo.

El año pasado comencé a nadar en la piscina del gimnasio. Me gusta nadar, pero no por mucho tiempo La primera vez puede nadar 500 metros; 1000 metros después de dos meses Es agotador nadar, pero estoy muy feliz

Oleksandr Goldberg | Castellà 2 B

La gente siempre dice que Año Nuevo es el momento perfecto para planear y hacer cosas nuevas en tu vida ¿Cómo se saben las resoluciones del año nuevo? Lo pensé mucho cuando fui a China por mis vacaciones del Año Nuevo chino el mes pasado. Realmente, he vivido en Barcelona durante dos años y me gusta mucho esta ciudad Quiero conocer más sobre ella y convertirme en un barcelonés y vivir una vida nueva en este año nuevo Pero, ¿cómo hacerlo?

Tercero: obtener el carnet de conducir y viajar con el coche por Cataluña

Barcelona es solo una ciudad en esta región, hay muchos pueblos y lugares que no he visitado aún, pero es imposible visitarlos sin coche

No puedo usar el carnet de conducir chino aquí, tengo que obtener una nueva licencia para mi nueva vida.

Primero: mejorar la capacidad de hablar castellano y catalán Necesito practicar las dos lenguas mucho en la vida diaria, con mis vecinos, compañeros de trabajo y dependientes en las tiendas, etc. Utilizar cada oportunidad para mejorar la pronunciación y hablar con fluidez.

Segundo: abrazar a gente nueva y hacer más amigos en Barcelona Fui una persona tímida cuando llegué aquí en el año 2023, pero he cambiado mucho estos último dos años. Los españoles son muy simpáticos y es muy fácil mezclarse con ellos Puedo charlar con nativos en el gimnasio, correr esos eventos de carrera con extraños Aunque aún no sé hablar español muy bien, siempre me ayudan con los errores. Entonces, creo que es necesario ser más abierto en este año para encontrar personas diferentes y hacer nuevos amigos

Estas son algunas ideas sobre mi nueva vida en este momento y voy a hacerlas a partir de hoy ¡Deseadme suerte!

Lei Zhang | Castellà 2

Antes vivíamos en la misma cuidad, Shanghai. Somosamigosdesdehacemásde10años

A Flora le encantaba cuidar flores y plantas. Siempre nos llevaba flores bonitas Libao era un chico muy serio, pero cuando estaba con nosotros, a veces nos leía en voz alta las poesías que había escrito. Todos pensábamos

que sería un poeta o escritor famoso No le gustaba su trabajo en una empresa grande porque trabajaba demasiado Jay era aficionado a los cómics y la animación Había viajado a Japón muchas veces y cada vez nos traía cosas bonitas como regalo Dandan era una chica divertida, activa y amable Ella bailaba muy bien Una reunión sin ella era silenciosa y bastante aburrida. Gong era una persona realista A él le encantaba ganar dinero y siempre hablaba de negocios y finanzas con nosotros Él era diferente, gordo, quejica, pero también muy inteligente y con sentidodelhumor.

A mí me gustaba hacer deporte. Me gustaba organizar excursiones y disfrutar del aire libre. Si era posible y tenía tiempo, corría cada día porlacuidad

Éramos muy diferentes, cada uno con su propiapersonalidad

Éramos felices, alegres y solidarios, hasta que la pandemia llegó Hubo confinamientos, tragedias, incluso muertes. No podíamos vernos, no podíamos salir a la calle. Durante aquellos meses y años, tuvimos que buscar, iniciaryvivirunavidafavoritayúnica,propia

Dos cambios. Flora está viviendo en un pequeño pueblo al suroeste de China porque allá el tiempo es siempre bueno Está plantando flores y árboles con Libao Ahora son una pareja feliz Él dedica su tiempoaescribirnovelasypoesía.

Jay viajó a Japón, está trabajando y mientras estudia en un pequeño instituto cómohacercómics

Dandan fue a Chicago, en Estados Unidos Ella tiene un novio nuevo Se convirtió en fisioterapeuta Cuando hago videollamadas con ella, siempre se queja del viento y la lluviadeChicago.

Gong es la única persona que se ha quedado en la ciudad. Él trabajó mucho y creo que también ganó mucho Ha comprado un piso grande Gong me parece más alegre y más realista que antes.

Y yo, ahora vivo en Barcelona, una ciudad con playa, mar, sol y tapas. Para mí, es una experiencia nueva La mayor dificultad es la lengua Pero poco a poco, tranquilamente, puedo hablar, mejorar y disfrutarmáscadadía.

Aunque no estamos en el mismo lugar del mundo, somos amigos como siempre. Hemos prometido que el 13 de febrero de cadaañocharlaremosjuntosenlínea Esel día,undíaantesdeSanValentín

Nosotros creemos que la amistad nunca termina,sisebasaenlasinceridad

En 2008, decidí que era el momento de llevar mi pasión por las especias al siguiente nivel y crear mi propio negocio. Siempre me han apasionado las especias y su impacto en la cocina. Mi objetivo era crear mezclas de alta calidad que satisficieran las necesidades de los productores de alimentos. Por eso le puse a la empresa el nombre de la especia más cara del mundo:AzafránSpice.

El primer desafío fue lograr que los clientes confiaranenmí.

—¿Por qué debería comprar tu mezcla? —me preguntaban.

Mirespuestaerasimple: —Pruébalayhablamos.

Y cuando lo hacían, sus ojos se abrían como si hubieran descubierto un nuevo mundo. ¡Victoria!

Después vino el reto de la producción. Nuestra primera fabricación parecía un laboratorio de científico loco, con montañas de especias, frascos por todas partes y un aroma tan intenso que hasta el cartero me preguntó si vendíaperfumesexóticos.

Pero el esfuerzo valió la pena. Poco a poco, Azafrán Spice empezó a crecer. Cada cliente satisfechoeraunpasomáshaciaeléxito.

Hoy miro atrás y sonrío: comencé con pasión, trabajo duro y una pizca de picante. ¡Y eso siempredabuenresultado!

El espectáculo “¡Mira quién baila!” con las estrellas ucranianas fue muy popular en Ucrania. La primera temporada en 2006 me dejó una impresión inolvidable, cuando el presidente Zelensky participó y ganó el premio. Me gustaba este deporte desde la infancia, pero pensé que era demasiado tarde para empezar a practicarlo a los 28 años Pero aún así decidí intentarlo y encontré un hermoso estudio para clases en el corazón de Kyiv. Así empezó mi camino y amor por el baile de salón. Pues comencé a estudiar los 10 bailes, pero luego elegí solo el programa latinoamericana.

Siempre quise más, tomé clases individuales con diferentes bailarines, practiqué mucho en el gimnasio por mi cuenta. Los primeros torneos, los vestidos, el maquillaje y los peinados, este es uno de los deportes más lindos para mí. El mundo de la danza es increíble y creativo. Gracias a la comunidad de baile, encontré nuevos amigos y asistí a los torneos más prestigiosos en diferentes partes del mundo.

Espero volver al parquet algún día y creo que no sólo ayuda a mantenerme en buena forma física, sino que también tiene un efecto positivo en mi estado emocional.

Mariya Gorbachova

Salsa

Antes de la guerra, antes de la invasión a gran escala en Ucrania, bailaba muchísima salsa y bachata Iba a fiestas, festivales y tomaba muchas clases ¡Me encantaba! También era parte de un grupo de chicas y preparábamos un show Íbamos a bailar en París, en un escenario enorme.

Cuando empezó la guerra, me mudé a España. Este país tiene mucha energía, alegría y, por supuesto, ¡mucho baile! Por eso lo elegí

Aquí todo es diferente, pero eso también es bonito Hace dos meses, decidí organizar clases de salsa para ayudar a Ucrania. ¡Era mi primera vez como profesora! Estaba nerviosa, pero muy emocionada Vinieron 11 parejas, y para ellos también era su primera vez bailando salsa. ¡Fue increíble! Reímos, aprendimos y disfrutamos mucho

Con estas clases, conseguimos dinero para ayudar al ejército ucraniano a reparar coches que salvan vidas

Para mí, este fue un momento especial. Bailar es más que solo movimiento, es amor, es conexión, ¡es vida!

La vida es una serie de cambios. El fin de una etapa puede ser el comienzo de otra Aunque los finales pueden traer pérdida o confusión, también ofrecen una oportunidad para crecer o mejorar En momentos de cambio, se dice que cuando una puerta se cierra, otra se abre Así, entramos en una nueva etapa llena de caminos desconocidos, exploramos nuevas sensaciones y encontramos diferentes oportunidades

Cuando una relación termina, tenemos la oportunidad de reflexionar sobre los errores que hemos cometido y evitarlos en el futuro. Cada final nos deja lecciones de autodescubrimiento y nos da fuerzas para seguir adelante

En la naturaleza, por ejemplo, las estaciones cambian: en invierno hace frío, pero después llega la primavera y comienza una nueva vida. Este ritmo natural nos recuerda que cada final es el inicio de algo nuevo

Para quienes somos más fuertes y resistentes, es importante aceptar que la vida no siempre es igual y que cada final tiene el poder de transformar nuestros miedos en esperanza Con cada despedida, nos volvemos más fuertes y abiertos al cambio, listos para escribir el siguiente capítulo de nuestra historia. Cada final nos impulsa a seguir adelante

Elina Velichkova
Alina Manoilenko | Castellà 3 A

Alrededor había nubes, y abajo, una hermosa ciudad

Nuestro avión aterrizó en Barcelona. Ya había visitado esta ciudad antes. Mi hija estudió aquí en la universidad Pasamos el Año Nuevo de 2022 en Barcelona, pero no sabía que, unos meses después, volvería aquí como refugiada.

Vivíamos en Kyiv, soñábamos y teníamos planes para el futuro El 24 de febrero, la guerra llegó a nuestra casa. Empacamos toda nuestra vida en dos maletas y nos fuimos

Barcelona nos recibió con un sol cálido y el olor del mar. Nos sentimos seguros. Los primeros meses vivimos con la mente puesta en nuestra casa, esperando noticias de Ucrania La vida se detuvo Era difícil despertarse en el apartamento de otra persona… y mi taza de café favorita se quedó allí, en casa

Tenía mucho miedo de empezar desde cero, pero tuvimos que seguir adelante. Mi hijo empezó a estudiar Nuestra vida comenzó a llenarse de nuevos momentos Ya me he acostumbrado al ritmo de esta ciudad, a sus fiestas y tradiciones. Hemos encontrado nuevos amigos y tengo un nuevo trabajo. Barcelona se convirtió en nuestra segunda casa

No tengas miedo de dar un paso hacia una nueva vida

Cambiar de país

En julio de 2019, mi familia vivió un gran cambio: decidimos emigrar a España, específicamente a Barcelona.

Desde el principio, todo salió bien. Vendimos la casa, el coche y otros bienes en Taiwán. Compramos un piso en Barcelona y, poco a poco, nos hemos ido adaptando a la forma de vida en Barcelona y en Cataluña.

España es un país muy hermoso y Barcelona es una ciudad muy turística. Tiene lugares emblemáticos como el Parque Güell, Montjuïc, Montserrat y la Sagrada Familia, entre otros.

Cuando comenzábamos a disfrutar de nuestra vida en Barcelona, de repente llegó la pandemia del COVID-19 y todo el mundo se vio amenazado. Los hospitales estaban llenos de pacientes y los supermercados quedaron vacíos por miedo al contagio. Poco después, nos confinaron y no podíamos salir. Debido a la cantidad de fallecidos, al principio no teníamos confianza en las vacunas.

Al final, todos nos contagiamos, enfermamos y luchamos contra el virus.

Para nosotros, haber llegado a España, y especialmente a Barcelona, es un recuerdo intenso y muy especial.

Maryna Urubleuskaya | Castellà 3 A

Inmensidad Vida profesional un comienzo

Crecí en Bielorrusia, un país sin montañas. Nunca había visto una, pero en los libros viajaba sin límites. Acompañaba a los personajes en sus aventuras, subía cumbres y soñaba con estar allí, lejos del ruido, donde el tiempo se detiene.

En 2017, por fin fui a los Alpes. No esperaba que el miedo me dominara tan rápido. El sendero era estrecho, el viento helado, y me temblaban las manos. Y, de repente, caí. Segundos de vacío, un latido de terror absoluto. La cuerda me sostuvo y unas manos firmes me ayudaron a levantarme.

Seguimos ascendiendo y, con cada paso, la montaña me hablaba con su silencio inmenso. Allí, en las alturas, comprendí lo pequeños que somos ante la grandeza de la naturaleza y lo infinita que es la vida cuando dejamos de luchar contra el miedo y aprendemos a escuchar el mundo.

Desde entonces, he subido muchas cumbres. Ahora sé caminar sola y ayudar a otros. Y cada vez que estoy en la cima, sé que no es el final, sino el comienzo de algo aún más grande.

Porque en las montañas, donde termina el sendero, empieza la inmensidad.

En los años ochenta, empecé mi vida profesional como profesor en la Universidad Nacional de Ruanda (África), situada en el campo, entre los plataneros de pequeños agricultores y al pie de los volcanes de la sierra de Virunga. En estos volcanes vivían y todavía viven los gorilas de montaña.

A nuestra llegada a la región, mi mujer y yo fuimos a visitarlos en un volcán llamado Sabyinyo. Después de caminar durante tres horas por un bosque de bambú, encontramos una familia de gorilas. Nuestro guía se sentó junto a un gran gorila macho. Este gorila le dio una palmadita en el hombro, como a un amigo. Fue una experiencia muy especial y conmovedora.

Así comenzó una vida de 16 años en África Oriental, entre el trabajo, la vida familiar y los safaris en los parques de animales.

Sviatlana Haikuk | Castellà 3 A

Durante uno de los puentes en la escuela, fuimos con los niños durante tres días a unos apartamentos elegantes en la Costa Brava

Cuando llegamos, nos impresionaron las vistas al mar y el paisaje espectacular. El edificio estaba construido sobre una montaña que llegaba hasta el mar Incluso algunos pisos estaban incrustados en las rocas, y estas sobresalían de la estructura

Nos sorprendió encontrar un ascensor que bajaba hasta el nivel -5 y, desde allí, un túnel de 70 metros de largo que llevaba a terrazas de playa equipadas. En algunas zonas, incluso había accesos directos al mar

En una plataforma de roca redonda, separada del edificio, había una escalera y un mirador de 3 por 3 metros, situado sobre el agua a una altura de 5 metros

Julio Iglesias cantó en este hotel en 1963

Además, otros famosos lo visitaron, como Juan de Borbón y Battenberg, Xavier Cugat y Adolfo Suárez, entre otros

Después, fuimos a un restaurante ubicado sobre un acantilado con varios niveles. Comimos justo al borde, disfrutando de una comida deliciosa, calentada por el cálido sol español

¡Qué lugar tan increíble! ¡Nos encantó este viaje!

sueñohecho realidad

Era un buen día de julio Mientras hacía las tareas domésticas, pensaba en cómo celebraría mi cumpleaños al día siguiente. Me sentía un poco triste, reflexionando sobre mi vida pasada Por un momento, parecía que todo lo impresionante había quedado atrás

De repente, mi hija me llamó y dijo:

¡Mamá, haz la maleta! El avión sale en tres horas

Estaba confundida y sorprendida al mismo tiempo No podía creerlo Siempre había soñado con viajar a Roma, ver sus monumentos históricos y visitar el Vaticano.

Durante el vuelo, miraba por la ventana y sentía que algo había cambiado en mi vida

Este viaje fue el inicio de una gran aventura, el comienzo de una historia increíble.

Horas después, caminamos por las calles antiguas y vimos el Coliseo, la Fontana de Trevi y el Panteón de Agripa Al día siguiente, hicimos una excursión al Vaticano. Me sentía feliz y emocionada.

Este viaje no fue solo un gran regalo de cumpleaños Fue el comienzo de un sueño hecho realidad

Ada Tkachuk | Castellà 3 A

el inicio IDIOMAS Aprendiendo

Desde el primer día, la ciudad me sorprendió con su energía vibrante, su arquitectura impresionante y su clima agradable.

Había oído hablar mucho de Barcelona, pero vivir aquí fue una experiencia completamente diferente

Al principio, exploré los barrios más emblemáticos, como el Gótico y El Born, donde descubrí calles llenas de historia y pequeñas cafeterías acogedoras

También visité la playa, algo que nunca antes había tenido tan cerca. Me encantó la posibilidad de combinar el ritmo de la ciudad con la tranquilidad del mar

Durante los primeros meses, conocí a muchas personas y me fui adaptando al estilo de vida local. Probé la gastronomía catalana, asistí a festivales y aprendí a moverme por la ciudad en bicicleta También empecé a mejorar mi español, lo que me ayudó a sentirme más integrado Con el tiempo, encontré mi rutina y me sentí como en casa.

Barcelona me ha ofrecido experiencias inolvidables y, desde que llegué, he crecido tanto personal como profesionalmente

Ha sido una de las mejores decisiones de mi vida.

Hace dos años empecé a estudiar catalán. Antes, el castellano ni siquiera lo entendía, pero con el tiempo fui practicando ambos idiomas y, hoy en día, hablo un poco de los dos.

Practico el castellano con mis amigos de Latinoamérica y el catalán con la familia de la pareja de mi hermano. A veces, en el día a día, me atrevo a hablar catalán en las tiendas, por ejemplo.

Muchas veces la gente me pregunta de dónde soy. A veces hablamos de las playas de Brasil y de lo bonitas que son. Eso siempre me pasa y me da risa.

Alan Ferreira | Castellà 3 A

el primer niño casualidad una

Este lunes, sobre el mediodía, Marc entró en su pequeño estudio de fotografía.

Tomó el carrete de su cámara, entró en el cuarto oscuro y comenzó el minucioso trabajo de revelado.

En menos de veinte minutos, los negativos fotográficos estaban perfectamente visibles. Mostraban la manifestación que había tenido lugar esa misma mañana en el centro de la ciudad. Docenas y docenas de policías uniformados en un lado y, en el otro, numerosos manifestantes.

Marc observaba atentamente cada fotograma. Había manifestantes con pancartas, otros con megáfonos y otros, la mayoría, cantando himnos de protesta Ya estaba eligiendo tres o cuatro fotogramas para enviarlos al periódico de la ciudad, con el que colaboraba desde hacía años, cuando su ojo se fijó en un pequeño objeto rojo en las dos últimas imágenes

Cogió la lupa y miró con más atención Se trataba de una flor que una joven le había lanzado mientras él fotografiaba Atado con un hilo al tallo de la flor, había un trozo de papel En él estaba escrito:

“Hola fotógrafo, me gustas mucho Espero encontrarte pronto Valeria ”

Cuando tenía 19 años, era joven y quería terminar mis estudios, pero el destino me obligó a casarme Primero tuve dudas, pero después decidí que sí.

Estuve de acuerdo con ese matrimonio y, después de un año, tuve a mi primer bebé Era una niña muy guapa, que se parecía mucho a mí La maternidad era un sentimiento hermoso y agotador al mismo tiempo. Pero todas estas dificultades no fueron un obstáculo para mí Crié a mi hija junto a mi marido y estaba muy contenta con mi pequeña familia, viendo cómo mi hija crecía poco a poco.

Hasta que llegó su cumpleaños: cumplió un año Fue un día hermoso, invitamos a los niños y celebramos la fiesta juntos Fue una fiesta inolvidable

Al final, doy gracias a Dios por bendecirme con esta hija.

Souhila Kermad | Castellà 3 A
Anna La Stella | Castellà 3 A

Desde pequeña, siempre soñé con ser madre, pero no imaginaba cuánto cambiaría mi vida cuando finalmente llegara ese momento. Antes de quedarme embarazada, llevaba una vida muy activa, trabajaba como enfermera y disfrutaba de mi independencia.

Cuando descubrí que estaba esperando un bebé, sentí una mezcla de emoción y miedo. Durante el embarazo, mi cuerpo cambió. Me preparé leyendo libros y hablando con otras madres. Finalmente, llegó el día del parto. Fue una experiencia intensa y agotadora, pero cuando sostuve a mi hija, supe que todo había valido la pena.

maternidad paternidad

La paternidad es un capítulo nuevo y emocionante en mi vida.

Desde entonces, la maternidad me ha llenado de amor y aprendizaje. He cambiado mis horarios, mis costumbres y hasta mi manera de ver el mundo.

Vyzir | Castellà 3 A

Antes de tener a mi hija, sentía que algo me faltaba; estaba centrado en mis propios intereses y objetivos. Sin embargo, cuando ella nació, mi corazón se llenó de amor y alegría.

Cada vez que la veo sonreír, siento una felicidad indescriptible. A veces, la responsabilidad puede ser abrumadora, pero el amor que siento por ella me da fuerzas para seguir adelante. Ahora, cada momento que paso con ella es valioso y significativo.

La paternidad me ha enseñado a apreciar las pequeñas cosas y a experimentar un amor incondicional que nunca había sentido antes.

Oleg Starishko | Castellà 3 A
Maryna

Cada inicio es una nueva oportunidad. Se siente como volver a nacer: respirar un aire desconocido, acostumbrarse a un ambiente con gente nueva e intentar abrirse camino en un mundo lleno de incógnitas. A veces da miedo, otras veces ilusiona, pero lo que está claro es que cambiarátumundointerior parasiempre.

Los inicios son impredecibles: pueden darte alas para volar o, por el contrario, quitártelas y hacerte caer. Hasta que comienzas, nunca sabes lo que te espera alotrolado.

Las personas necesitan empezar de nuevo continuamente para sentirse vivas. Al fin y al cabo, la Tierra gira sin interrupción y el mundo nunca deja de cambiar. Cada inicio esunaoportunidadparareinventarse.

¡Atrévete,concéntratey hazlo!

inicio muy esperado

Vivimos en Barcelona desde hace dos años. Soy Deniz: una mujer, una esposa, una mamá y una diseñadora.

Tengo muchos roles en la vida Tuve que dejar mi trabajo antes de venir aquí y, poco después, mi vida cambió completamente

Mi hijo tenía cuatro años cuando nos mudamos a Barcelona. En los primeros días, mi rol principal fue ser mamá Mi hijo intentaba superar muchas dificultades repentinas: un país diferente, una clase con muchas personas desconocidas, tres nuevos idiomas… Durante un tiempo, me dediqué solo a ser mamá: lo cuidaba, lo apoyaba emocionalmente, hablaba y jugaba con él, y conversaba con otras mamás, algunas de las cuales no tenían mucho interés en hacer amistad

Después, también fui esposa Mi marido tenía que trabajar mucho y con mucha presión Intenté apoyarlo con mi presencia, con paciencia y con preguntas en mi mente sobre las mujeres y los hombres, sobre los roles en la vida

"Yo soy Deniz Y, por fin, hoy es el primer día de mi trabajo Ahora entiendo mejor que 'trabajo' no es solo una palabra Trabajar significa cuidar, no rendirse, ayudar a otros con lo que haces, esforzarse, reflexionar y también pensar en ti misma Pero, sobre todo, significa independencia."

Atanaska Tsompova | Castellà 3 B

volver a empezar inicios = oportunidades

Hace unos meses conocí a un hombre llamado Óscar Hablamos, intercambiamos mensajes y pronto concretamos una cita para cenar.

La noche de la cena, cuando lo vi, pensé: ¡Guau, qué hombre tan guapo!

Empezamos a hablar y, pronto, me di cuenta de que estaba completamente cautivada por sus palabras Me pareció un hombre que, además de guapo, era muy inteligente, culto y maduro. Pues… ¡gané la lotería!

Había tenido dos relaciones largas que, creo, terminaron por falta de madurez por ambas partes, diálogo y mucha incompatibilidad.

Durante unos años pensé que no me enamoraría más, que ya no creía en el amor Qué equivocada estaba No sabía que Óscar llegaría para mostrarme que es posible volver a amar Pero esta vez, se trataba de un amor sano, maduro, sincero y consciente

Empezamos una relación y, cada día, me enamoro más de él Aunque tenemos mucha compatibilidad, sabemos que no somos perfectos Nuestras diferencias nos hacen especiales; aprendemos el uno del otro, nos amamos y nos respetamos

Por fin, hoy tengo la convicción de que sí, es posible volver a empezar.

Los inicios siempre tienen un impacto en nuestras vidas, ya que los cambios pueden ayudarnos a crecer. Puede tratarse de un nuevo interés o de algo que debemos evitar en el futuro

El año pasado dejé de comer muchos dulces y estoy orgulloso de mi logro. Mi salud ha mejorado mucho y ya no pienso tanto en comprarlos A veces, un nuevo inicio es necesario para establecer hábitos más saludables y sentirse mejor

Para este año, además de seguir comiendo de forma más sana, tengo otros planes Me gustaría volver a hacer más deporte Estoy considerando nadar y bucear Haré un curso y, en verano, quiero explorar las playas de la Costa Brava y hacer un viaje a las Islas Canarias

Mi mejor amiga empezó a bucear el año pasado y siempre me ha contado los momentos especiales que ha vivido con los animales en el mar profundo. Sus experiencias me han inspirado y ahora tengo muchas ganas de empezar a bucear

Dirk Henrik Seibert | Castellà 3 B
Manoela Batista de Oliveira | Castellà 3 B

GéNESIS

Me siento a escribir sobre un comienzo en mi vida, sobre la primera vez que hice o dije algo. Me detengo a recordar el pasado y tengo muchas cosas que contar, pero todas tienen su origen en el mismo lugar: donde fui creada y formada como ser y comopersona,enmifamilia.

Ese lugar donde reí y lloré por primera vez, donde di mis primeros pasos, donde pronuncié mis primeras palabras, donde aprendí el amor y el apoyo incondicional. Allí está arraigado mi ser, mi inicio, mi génesis.

"Génesis no es solo el inicio de algo, sino el iniciodetodo."

Erisa Ademaj | Castellà 3 B

reglas nuevos comienzos

Últimamente, con recursos más limitados, en parte porque tengo una familia y niños, he estado pensando en qué reglas establecer para mantener mi estabilidad financiera y sentirme mejor.

Lasreglas que hecreadoson:

Acostarme a las 23:00 y dormir 8 horas.

Hacer deporte regularmente y cuidar mi alimentación.

Aprender deformaconstante.

Observar tendenciasenmarketing. Generaringresosadicionales.

No compararme con otras personas.

Vivirelpresente.

Estas reglas me ayudan a sentirme más feliz,establey saludable.

Diana Akchurina | Castellà 3 B

elpreciodeun

mi libro SUEÑO

Dejar Argelia para estudiar en España fue un salto al vacío Llegué con dos maletas y un montón de sueños, pero pronto entendí que los sueños tienen un precio

El dinero se evaporaba rápidamente entre el alquiler, la comida y los gastos de la escuela Cada gasto era una preocupación. Busqué sin descanso un trabajo a tiempo parcial, pero no tuve éxito.

Las noches se hicieron largas, llenas de insomnio y dudas El estrés siempre estaba conmigo, como una sombra A veces pensé en dejarlo todo y volver, pero seguí adelante Poco a poco, con mucho esfuerzo, encontré pequeñas oportunidades Aprendí a ser fuerte y a no rendirme

Hoy, aunque sigo luchando, miro atrás y sé que este camino difícil está construyendo a la persona que quiero ser

Hynd Sarra Arous | Castellà 3 B

Esta es mi historia. Nací en Marruecos, pero ahora vivo en España. Llegué a España un mes de abril cualquiera; todo era muy nuevo para mí.

Las calles eran demasiado grandes, la gente hablaba muy rápido y yo no entendía casi nada.

Al principio tenía miedo y no conocía a nadie. Los primeros días fueron muy difíciles. No sabía ni dónde comprar comida ni cómo coger el autobús.

Pero, poco a poco, fui aprendiendo y, si algo no lo entendía, preguntaba a alguien que hablara mi idioma.

Un día vi a muchas personas vendiendo rosas y libros. Me gustó muchísimo y le pregunté a una mujer. Ella me dijo: "Hoy es Sant Jordi" y me explicó la historia.

Me pareció muy bonito y pensé que mi vida en España era como un libro nuevo. No sabía qué pasaría, pero quería escribir mi propia historia.

Ahora me siento mucho mejor. Cada día aprendo más. España es muy diferente a Marruecos, pero, poco a poco, se está convirtiendo en mi hogar.

Fatima Hajjie | Castellà

un nuevo

comienzo

Esta historia me pasó en 2018. Durante casi tres años viví con mi novio, pero en ese momento ya entendía que nuestra relación no tenía futuro y me estaba preparando mentalmente para dejarlo.

Una noche, volvía a casa después de cenar con mis amigas. Mientras caminaba desde la parada del autobús, un gato callejero empezó a seguirme. En Bielorrusia hay muchos gatos sin hogar. Este en particular era muy insistente: me siguió todo el camino, entró conmigo en el portal y llegó hasta la puerta del apartamento. Entonces, decidí que quería adoptarlo. Mi novio no tenía ningún problema con eso.

Al día siguiente, lo llevamos al veterinario y compramos todo lo necesario para él. El gato resultó ser muy cariñoso y usaba el arenero sin problemas. Ambos lo queríamos mucho.

Unos meses después, encontré la fuerza para dejar a mi novio. Decidimos que lo mejor era que el gato se quedara con él, como un consuelo para él.

Así, el gato encontró un nuevo hogar, un nuevo comienzo. Y nosotros también empezamos una nueva vida, pero por separado.

Anastasiya Khadasevich | Castellà 3 B

Recuerdo la primera vez que te vi en una foto en internet. Mi mejor amiga me envió un enlace. Enseguida supe que serías mía. Esos ojitos tan tiernos…

Un poco confundida, pero increíblemente hermosa. No necesitaba prepararme, sabía que estaba lista. Tú, en cambio, estabas asustada, nerviosa y ni siquiera querías conocerme. Aparecí en un momento difícil de tu vida.

Cuando te trajeron, tan pequeñita, tan suave y hermosa como una muñequita, yo estaba feliz. Pero tú no confiabas en mí en absoluto, estabas distante y solo querías escaparte. En cuanto llegamos a casa, te escondiste y no querías salir. Me preocupé, pero decidí no sacarte a la fuerza. Saldrías cuando estuvieras lista. Sin embargo, no quería dejarte sola, porque quería que te sintieras en casa.

Por eso, la primera noche me senté junto a tu puerta hasta las cuatro de la mañana, simplemente hablándote de todo un poco. No hiciste ningún ruido y no saliste entonces. Pero al día siguiente sí lo hiciste, te tomé en mis brazos y ese fue el comienzo de nuestra amistad más tierna: la de una mujer y su gato.

todo CAMBIA

Mi vida de adulta empezó cuando me casé No, en verdad me doy cuenta de que fue, sobre todo, cuando nació mi primera hija Salí de casa de mi padre a los veintiún años y, después de un mes, me quedé embarazada

Claro que todo cambió No pude saborear la libertad que pensaba conseguir al dejar la casa de mis padres y perdí la poca que tenía luchando con ellos

El embarazo lo pasé muy bien, me sentía mejor que nunca. Aparte del trauma del parto… ¡madre mía! Recuerdo que mis primeras palabras a mi marido fueron: "Nunca más". Sin embargo, dejando eso de lado, cuando pusieron a Anna en mis brazos, sentí… No encuentro las palabras. Era la cosa más bella que había visto en mi vida, y todo a mi alrededor era perfecto.

Después pasó lo que les pasa a la mayoría de las madres: llantos, pañales, tomas, falta de sueño, cansancio. Mi único deseo era dormir ocho horas seguidas. Una ilusión.

Y así fue como me encontré siendo adulta y responsable de un bebé, con el miedo de no ser capaz de hacerla sobrevivir A veces pienso en aquella chica ingenua, llena de expectativas, y la recuerdo con ternura Me gustaría darle algunos consejos, pero no creo que los escuchara

Cualquier actividad, ya sea un proyecto de trabajo, un deporte o un juego de Lego, tiene que empezar por algún lado Escribe la portada, asiste a la primera clase, conecta las primeras piezas Todo esto es el primer paso para cumplir lo planeado. Y este primer paso es la parte más difícil de cualquier actividad: su inicio.

Admítelo, ¿Cuántas veces has dicho "mañana empiezo" o "hoy no es el día para empezar"? ¿Con qué frecuencia has terminado tareas o proyectos en el último minuto? ¿Cuánto tiempo ha estado la caja del rompecabezas en el armario antes de que te decidieras a armarlo? ¿Y cuántas veces pediste Glovo porque decidiste no cocinar? La verdad es que esto me ha pasado más de una vez. Siempre me quedo atascado en la etapa inicial Lo más difícil no es solo decidir que empezarás ahora mismo, sino también hacerlo de verdad, sin ningún "más tarde" ni "mañana".

Pero el inicio de cualquier actividad no solo es difícil, sino también muy importante Si no empiezas, no podrás terminar Y cuando el inicio es correcto y sólido, todo lo demás irá mejor. Lo principal es no tener miedo a los comienzos

Carta | Castellà 3 B

Nicolina

Cada familia tiene sus propias tradiciones. Algunas empiezan de una manera simple pero especial. En mi caso, mi novio y yo hemos creado una tradición para nuestro aniversario.

Llevamos cuatro años juntos. Cuando nos conocimos, en los primeros meses cocinábamos mucho. Nos gustaba hacer pizza desde cero: preparábamos la masa, la dejábamos reposar y después poníamos los ingredientes. Disfrutábamos mucho esemomento.

Este año, para celebrar nuestro aniversario, decidí hacer algo especial. Pensé en repetir lo que hacíamos al inicio: hacer una pizza casera. Mientras preparábamos la masa, me di cuenta de que nuestra relación es como hacer una pizza. Al principio, los ingredientes están separados, como dos personas que aún no se conocen bien. Luego, hay que mezclar y amasar, como en una relación, donde se necesita paciencia y cariño. La masa debe descansar antes de usarla, igual que una relación necesita tiempo para crecer. Al final, ponemos los ingredientes que nos gustan, como en el amor, donde cada persona aporta algo especial.

Ahora, cada año en nuestro aniversario, hacemos una pizza juntos. Es nuestra forma de recordar cómo empezó todo y celebrarnuestroamor.

La amistad comienza en un momento inesperado. A veces, se inicia con una simple conversación, un gesto amable, una sonrisa o en situaciones en las que necesitas pedir una pequeña ayuda. No se trata solo de compartir intereses, sino de encontrar a alguien con quien podamos ser nosotros mismos, sin filtros.

Entonces, ¿hay alguna receta para tener una amistad para toda la vida?

Desgraciadamente, no existe. Hay gente que entra en nuestra vida de repente y se va de la misma manera. Hay personas que están con nosotros solo durante un capítulo y otras que se quedan para siempre. Lo más importante es estar agradecido y abierto a la experiencia, aprender a apreciarla y dar las gracias.

La amistad no depende de la cantidad de horas que paséis juntos, sino de los momentos que hayáis compartido. Es una sensación increíble poder compartir momentos alegres y tristes con amigos y saber que cuentas con su apoyo. Eso es lo que deseo para todos.

| Castellà 3 B

Julia Aziabina | Castellà 3 B

El día de su séptimo cumpleaños, Isabella recibió una cámara Fue exactamente el martes 6 de diciembre del año 2000, a las 20:30 Estaba terminando su plato de verduras con poco entusiasmo; su padre, Alberto, había acostado a su hermano pequeño. En ese momento, su madre llegó a casa, muy cansada después de su jornada de trabajo

Los padres se reunieron en la cocina con una tarta de fresas y una vela encendida

¡Cumpleaños feliz, cumpleaños feliz, cumpleaños feliz, Isabella!

Después, le entregaron un paquete rojo brillante que contenía una cámara de plástico azul con un botón grande en la parte superior Isabella estaba encantada; no pudo dormir y solo podía pensar en lo que iba a fotografiar al día siguiente

A la mañana siguiente, reunió sus juguetes favoritos, los platos de plástico con verduras falsas y una pequeña silla en un rincón del jardín. Corrió a buscar a su hermanito y a su muñeca, y le pidió que se sentara para tomarle una foto.

Esa fue la primera fotografía que tomó y el inicio de su amor por la fotografía.

Coralie Dumeix | Castellà 3 B

el inicio de mi GRAN SUEÑO

Estaba en el puente más alto del crucero, mirando hacia la ciudad de Barcelona y sintiéndome feliz y emocionada

"Uno de mis grandes sueños se va a hacer realidad", pensaba.

Desde hacía años, me imaginaba cruzando el mar y visitando lugares bonitos, pero nunca pensé que estos momentos de espera antes del inicio del viaje podrían ser tan preciosos y estar llenos de emociones intensas

"Voy a disfrutar cada momento del viaje", seguía pensando mientras el crucero empezaba a alejarse del puerto de Barcelona. Era la hora del atardecer, el cielo estaba teñido de tonos rojos y rosas que se reflejaban en el mar, y la luna, casi llena, añadía aún más perfección al momento

"Un día precioso termina, pero mi sueño empieza", pensé, sintiéndome profundamente feliz

matrimoni

L’estiu del 2005 em caso amb una bella dona. Invito la meva família i la de la meva futura meva esposa. Celebrem tres dies i nits a la sala de noces. Al principi tinc molta por del matrimoni. Estic molt nerviós i ansiós. Venen tots els convidats. Tots ballen. Petits i grans.

Pel que fa al menjar, és variat. Carn, dolços i begudes. El tercer dia jo i la meva família portem la núvia de casa seva en un cotxe decorat.

Va ser un dels millors dies que vaig viure a la meva vida.

Ali Bakkali | Català 1 Besòs

arribada a Espanya

Quan vaig arribar a Espanya em porten a l’hospital. Vaig muntar en cotxe. M’agraden els cotxes. Jo vull treballar a Espanya. Jo vull anar a classe. Jo vull aprendre a llegir bé.

Omar Fall | Català 1 Besòs

3, 2, 1... Comencem!

Jo viatjo per primera vegada a Espanya el dissabte 18 del mes de desembre de l’any 2023.

Viatjar en avió ens fa sentir com una experiència nova, perquè a través dels viatges podem conèixer gent que d’una altra manera mai pots conèixer Després, podem tenir noves relacions i començar a formar part de les vides de noves persones És una de les millors formes de conèixer altres cultures i aprendre coses noves al moment d'arribar I cal reconèixer que viatjar no només ofereix l’oportunitat de veure llocs increïbles

Ara estudio català per a comunicar-me amb persones que parlen català o viuen a Catalunya i conec moltes paraules noves El millor és que ara començo a anar a classes dues vegades a la setmana El dilluns i el dimecres a la tarda a les 17:30

Héctor Espinoza | Català 1 Besòs

Jo vaig arribar a Barcelona el mes de novembre a la nit a l’estació de Sants El meu germà m’esperava a la parada de l’autobús per portar-me a casa Al cap d’uns dies, vaig anar a l’escola per matricular-me al curs de català al Casal de Barri Besòs

Després, vaig anar a l’ajuntament a demanar l’empadronament Finalment, vaig anar a l’hospital a demanar la targeta mèdica Ara estic molt feliç aquí

primer dia de classe

És 30 de setembre. És el primer dia que començo a aprendre català No sé ni una paraula de català. El primer dia estic una mica nerviós, però tinc moltes ganes d’aprendre català. M’agrada estudiar idiomes El primer dia és difícil, però després és més fàcil. Ara sé unes 150 paraules, però és molt difícil de parlar Cada dia aprenc dues o tres paraules. Ara puc parlar una mica, però vull parlar millor Per això, continuo aprenent la llengua. És més fàcil per a mi aprendre l’idioma ara que a l’inici del curs

l’inici d’un SOMNI

El 7 de maig de 2024 és el primer dia en Espanya. Saps quin era el meu somni?

Quan era petita, em preguntava quan arribaria aquest dia Perquè el meu pare no vivia amb nosaltres, era difícil per mi. Només el veia una vegada a l’any.

El dimarts em llevo i preparo les maletes per anar al port. Estic trista i feliç. Més tard, arribem a Barcelona. Començo a mirar la ciutat dels meus somnis, els carrers i la gent Com parlen català, jo no entenc el que diuen

Ciutat diferent, cultura i llengua diferents Es necessita molt d’esforç i treball per aprendre l’idioma Tinc un somni i estic segura que aconseguiré fer-lo realitat.

Nour Bakkali | Català 1 Besòs

Johan Mauricio Salazar | Català 1 Besòs
Sergiy Kornyeyenko | Català 1 Besòs

viatge en vaixell una nova aventura

El meu primer dia a Barcelona va ser molt bo i ple de noves experiències Estava emocionada i també feliç

Quan vaig arribar, hi havia persones de diferents països. Cultures amb llengües diferents Estava molt contenta d’explorar aquest nou lloc, que és totalment diferent del meu país Vinc amb la meva família i estaven també molt contents, però també emocionats.

El meu tiet va recollir-nos de l’aeroport

Després, vam anar a casa de la meva tieta. Allà, vam descansar una mica i més tard, vam a anar a menjar a un restaurant pakistanès

Al vespre, vam anar a una cafeteria per menjar xurros i cafè amb llet Després, vam caminar per carrers, admirant els edificis bonics i alts Va ser un final perfecte per un primer dia meravellós a Catalunya.

Husna Shakil | Català 1 Besòs

El meu primer dia vaig a la platja i faig un viatge en vaixell. A més, sento que és el millor dia, quan tots gaudim molt de la família.

Primer ens preparem i agafem el metro fins a Barcelona.

Fa un dia assolellat i veiem que venen molts visitants de diferents països que gaudeixen. Estem a la fila de tiquets per comprar bitllets per un viatge en vaixell. Després, d’això entrem en un dels grans vaixells, i tots els membres ens reben i capturem aquest moment amb les nostres càmeres.

Tots els passatgers estem dins del vaixell i el conductor prem la sirena per començar aquest viatge. Llavors, quan el vaixell està al mig de la platja, sento com si estigués a prop de la natura. Més tard, penjo una foto de record a la paret del vestíbul de casa meva.

Arshdeep Kaur | Català 1 Besòs

amics

En els meus anys viscuts, per l'atzar dels temps i de la guerra al meu país (Colòmbia), he hagut de caminar per països com Veneçuela i ara Catalunya entre d'altres

Aquests camins els he caminat al costat del meu fill, que ha estat llum i força cada dia i cada nit durant el nostre caminar

Al nostre costat hem tingut amics que han caminat amb nosaltres i que s'han convertit en la nostra família

Tanmateix, alguns amics ja no són al nostre costat; i en el comiat dels amics queda un adeu detingut, paraules que es congelen, ganes de ja haver-les dit, llàgrimes que no es ploren per no acceptar que han de marxar, pena convertida en glòria, albes esteses

Per això, no hi ha adeu definitiu i tots els nostres amics tenen l'ànima brodada amb les abraçades, les paraules i els somriures compartits

El rastre que van deixar els amics d'ahir, d'avui i de sempre, és l’antídot per les dificultats de la vida, és la manera d'estar vius i mai tindrà mesura

Mariela E. Estrada | Català 1

inicis

Els inicis són plens de màgia i incertesa. Representen aquell moment únic en què tot és possible, on els somnis prenen forma i l'esperança guia cada pas. Un inici pot ser una nova feina, una relació, un projecte o simplement una decisió de canviar. És el punt de partida d'una aventura desconeguda que sovint ens omple d'emocions contradictòries: entusiasme, por, curiositat i dubtes.

Tot i això, els inicis també són oportunitats per reinventar-nos, per aprendre i créixer. Ens desafien a sortir de la nostra zona de confort i a creure en les nostres capacitats. Encara que el camí pugui ser incert, cada petit pas ens acosta al nostre objectiu.

Recordem que no cal que els inicis siguin perfectes; el més important és començar. Cada gran història té un primer capítol, i cada viatge comença amb un sol pas. Així doncs, abracem els inicis amb coratge i il·lusió, perquè són la porta a tot allò que encara està per arribar.

CLUB d’oratòria i lideratge

Fa més de deu anys, un bon dia la meva tia

em diu que ella va a un club d'oratòria. Jo era tímid i introvertit. Mai vaig dir “dec intentar-ho”. Com van ser els meus inicis en Toastmasters?

Toastmasters Internacional és una xarxa internacional de 13.800 clubs en 150 països a on s'ensenya i aprèn l'art de parlar en públic i de lideratge. En 2015, vaig al club “Morris Gellman” a Buenos Aires, Argentina. Ens reunim els dijous a les 7.30 h de la tarda. El meu primer discurs, un complet desastre. Era el meu trencaglaç, un discurs on parlo de la meva vida. La veritat no m’agrada gens ni mica parlar de la meva vida!

Ara que visc a Barcelona, visito clubs de Toastmasters de la divisió “B”. Fins ara, tots m’agraden molt. Em falta visitar un, el club “SOM-HI”, on les reunions són en català. Es reuneixen el segon, el quart i el cinquè dimarts del mes a les 19.30 h a Sants.

El primer dia a la clínica dental va ser un remolí d'emocions. Vaig arribar d’hora, amb nervis i entusiasme disposada a aprendre a enfrontar nous reptes

En ingressar, l'ambient era càlid, però el bullici dels pacients i el so dels instruments em van recordar com seria de diferent aquest món en comparació amb la teoria que havia estudiat

El metge Jaume Bosch em va rebre amb un somriure, em va mostrar l'espai i em va assignar tasques senzilles: organitzar els materials, preparar les habitacions i saludar els pacients

Tot i que tot semblava aclaparador, em vaig sentir recolzada perquè em van explicar els procediments mentre els observava

El que més em va impressionar va ser la dedicació amb què els dentistes tractaven els pacients sempre amb calma i paciència Tot i ser un principi una mica incert, la integració amb les persones em va fer sentir que estava en el lloc correcte

Al final del dia esgotada, però satisfeta, sabia que només era l’inici d'una carrera plena d’aprenentatge i compromís amb la salut bucal

Maximo Jose Tomasella | Català 1

Daniela Ancajima | Català 1

l’art

eleccions 20/11/2015 de començar

Són les 7 h del matí, estic a la porta del col legi públic Pere IV, he d'anar a la mesa electoral com a vocal

Comencen a parlar les persones que, com a mi, ens ha tocat anar-hi Ens obren les portes i ens acompanyen a la sala on es fan les votacions Agafen les nostres dades personals i a mi em tocarà estar a la taula amb dues dones, l’Enriqueta i la Chus

El dia passa molt ràpidament, i entre la Chus i jo es crea una connexió molt maca, sembla que ens coneixem de fa més temps

S'acaba el dia de feina i tot ha sortit molt bé Ens donem entre les tres els nostres números de mòbil. Anem parlant per WhatsApp, però amb la Chus és diferent

La Chus té quatre anys més que jo, i té un caràcter que m'agrada molt

Ens veiem cada setmana, sortim a donar una volta pels Encants, a esmorzar i sempre sabem que si passa alguna cosa ens tenim l'una a l'altra Sempre estem de broma

Quan se’n va de vacances vaig a casa seva a veure a la seva gateta, ens tenim molta confiança Ara ja són gairebé 10 anys que tenim aquesta amistat formidable i espero que duri tota la vida

Gràcies, Chus!

Quantes vegades en les nostres vides fem servir la paraula "iniciar"? Jo inicio, ell inicia els seus primers passos, ells comencen, tots ens posem en marxa. Paraules que encapsulen un instant, una decisió, però també l’obertura d’un nou camí.

Aquesta paraula, marca un moment, una decisió, però també un nou camí. Com aquest mateix escrit, que avui ens guia, perquè estem iniciant amb aquesta llengua catalana, que posa en marxa les nostres habilitats per comprendre-la millor. Un pas que ens acosta a comunicar-nos amb el nostre entorn de manera més fluida i descobrir tot el que aquesta llengua ens ofereix.

Ens endinsem en paraules que van teixint significats: estona, sovint, fugir, mateix, malson, encara… Cada paraula es transforma en una peça essencial d’aquest camí que es construeix a mesura que avancem.

aprendre català

El meu record de la primera vegada que vaig començar a aprendre català va ser a Calella i per segona vegada va ser amb l’Adrian al centre CFA Montserrat Roig del Besòs i per tercera vegada amb l’Elena al mateix centre També a CFA Montserrat Roig de Poble Nou

Els meus professors són molt agradables i simpàtics. M’agrada molt aprendre català.

Va ser l'any 2020 i vaig tenir moltes pèrdues lamentables a causa de la pandèmia de la COVID-19, però enmig de tot aquest caos a les nostres vides, per a mi també va ser un final d'any molt màgic, perquè el 02/12/2020 aquest gos tan simpàtic va néixer al Brasil i em canviaria la vida per sempre

Daaikar | Català 1

un dia a Barcelona

Un dia estava passejant i vaig decidir anar a Barcelona. Em vaig trobar amb una estàtua que em va semblar un àngel amb forma humana i és que no em vaig adonar que era humana, i em vaig acostar i em va tocar, va ser com una vibració molt meravellosa.

Es diu Floki, fa quatre anys que està amb mi, és l'amor caní de la meva vida i m'ensenya cada dia què és l'amor, el companyerisme, la lleialtat i l'amistat veritable El primer dia a casa meva va ser de molta alegria.

Sempre dic que el meu medicament no ve en forma d'ampolla, es presenta en quatre potes

Yassine
Priscila Moser | Català 1

LA VIDA comença

Un moment molt important a la meva vida i a la del meu fill va ser el moment en què van operar al meu fill a l’Hospital de Barcelona

L’operació va ser llarga i delicada Aquell dia, com estava decidit per Déu, va tornar a la vida normal de tots els éssers humans

Després d’un patiment llarg amb mesos de diàlisi, va ser trasplantat amb èxit Van ser mesos de patiment, dolor, preocupació, hores d’espera, angoixa i insomni

Per a mi, que vaig estar molt a prop d’ell, va ser molt dur, pensant que podia morir en qualsevol moment. També ho va ser per tota la família que estava esperant que sonés el telèfon

Ara prego a cada moment perquè Déu el protegeixi, li doni molta salut i prosperitat, i perquè faci realitat tots els seus somnis.

El primer dia que vaig arribar a Europa, tenia moltes esperances que la meva vista millorés. Vaig fer de tot perquè el febrer de 2017 tingués lloc l’operació que va marcar la meva vida.

Un cop operat, vaig esperar amb impaciència el moment en què el metge em retiraria l’esclavitud. Però, malauradament, va ser un desastre. En xoc, boig de ràbia, plorant, em vaig adonar que aquell dia la meva vida va fer un gir de 180°. Ho vaig perdre tot perquè la vista és la vida. La vista és la vida.

Nous inicis?

La vida és teixida d’inicis que a vegades finalitzen i a vegades segueixen fins a la mort.

Augusta Rondas | Català 1

Així, comencen sent desitjats o no Venim al món, naixent, iniciant el nostre camí ple d’inicis i finals: estimar, deslletar, menjar, somriure, plorar, caminar, nedar, alegrarse, entristir-se, fantasiejar, estimar, odiar, enamorar-se, tenir o no fills, casar-se o no, divorciar-se o no, anar, anar a viure a un altre país, a una altra ciutat, cantar, llegir, escoltar música, fer amics, lluitar, relaxarse, enfadar-se, anhelar, evadir-se, desitjar, desitjar sempre, fins a esdevenir vell, nous inicis, fins a la mort

Abdelillah Nadir Bouguetaia | Català 1
Atika Hannani | Català 1

És diumenge, a les 6:30 h del matí Bec el cafè en silenci i sento una bola d'emoció i estrès a l’estómac. En 3 hores completaré la meva primera mitja marató Aquestes últimes setmanes d'entrenament no han estat fàcils, però m'han ensenyat a esforçar-me

La força mental per empènyer-me a continuar i els ànims de la meva família finalment em van permetre travessar la meta, després de 21,1 km Amb la medalla al coll, puc dir que m'he superat a mi mateixa i que vaig aconseguir un repte personal.

Alexia Gravel | Català 1

COR del l’anhel meu

Després d'haver estat seleccionada per aquesta feina, cosa que sempre havia desitjat des que vaig començar la carrera d'administració bancària, estava amb molta informació al cap després de vint dies intensos de capacitació, nerviosa i alhora feliç.

Era una sensació bonica que no es pot comparar amb res, arribant a comprendre que els somnis sempre es compleixen amb esforç i dedicació. Desitjo que tots realitzem els anhels dels nostres cors.

Ales i bon vent.

Sindi Yarleque | Català 1

l’últim dia cada dia

La vida és com l’aigua, s'ens escapa de les mans Un dia qualsevol el 20 de maig de l’any2016vaigveurecoms'escapavaelque jo creia sota control. Portava molt temps ambmaldecap,llavorselmetgevaferun

tac Un tac és un examen que es fa en un aparell que sembla una barreja de rentadoraidiscvolador

Va ser quan vaig descobrir que tenia un tumoralcap;peraixòhemdeviurelavida intensament, com si no hi hagués un “demà”.

Maria Oliveira | Català 2

Quan tenia 20 anys em vaig casar i començar una nova vida plena de responsabilitat i també un canvi de país. Allà vaig conèixer a la gent i laculturaitambéunnouidioma.

El començament va ser difícil però amb el temps vaig aconseguir adaptar-me a la nova vidallunydelamevafamília,amics...

Després d’un temps vaig tenir la meva primera filla, llavors, vaig sentir que estaba gran i hauriadeserunapersonaresponsable.

Després de la maternitat vaig canviar la meva mentalitat i també vaig veure la vida d’altra forma.

Assia Kebiyeb | Català 2

L’Azan es va quedar a la porta de la classe. Escola nova. Gent nova. On m’assec?

Va entrar a poc a poc Tothom parlava i reia com si es coneguessin de tota la vida. Estava molt perdut. El professor va somriure: “Ah, tu ets l’Azan. Benvingut! Seu on vulguis ”

L’Azan va mirar al voltant Quasi totes les taules estaven ocupades; grups d’amics tots junts. On encaixava ell?

De sobte, un noi del fons el va mirar i va somriure: “Ei, pots seure aquí!”

L’Azan va dubtar, però s’hi va acostar Millor que quedar-se sol. “Soc en Marc,” va dir el noi. “El primer dia sempre és estrany, oi?

L’Azan va assentir “Sí”

En Marc va somriure. “No et preocupis. Aviat ja no semblaràs nou.”

L’Azan va somriure una mica Potser tenia raó

Azan Abid | Català 2

La meva primera visita al Monument del Renaixement Africà va ser una experiència que em va omplir d'emoció i admiració.

Quan m'acostava, la grandesa de l'estàtua em va sorprendre immediatament. Amb els seus 49 metres d'alçada, representa un home, una dona i un nen, simbolitzant la lluita i l'esperança del continent africà.

Cada detall escultòric reflecteix la riquesa cultural d'Àfrica, i vaig sentir una profunda connexió amb la seva història. Els visitants, com jo, eren testimonis d'aquesta obra d'art impressionant. Vaig tenir l'oportunitat d'escoltar històries compartides pels locals que explicaven la importància del monument per al poble senegalès i per a tota Àfrica. Aquestes narracions em van fer sentir part d'un llegat més gran, un sentiment d'orgull i identitat.

A mesura que marxava, sabia que aquesta experiència restaria gravada a la meva memòria. El monument no només és un símbol d'Àfrica, sinó també una invitació a explorar la seva rica cultura. Em va inspirar a aprofundir més en la història i la diversitat del continent, i em va recordar la importància de valorar les nostres arrels i identitats.

Per fi va arribar el dia que Maria esperava amb tantes ganes: abordar l’avió que la portaria a un altre continent per a donar principi a una nova etapa de la seva vida Temorosa però decidida, va agafar la seva maleta i va continuar el seu rumb Tènia clara una frase: “Mai ets massa vell per anar a la recerca dels teus somnis”

Era març del 2023, va arribar a Barcelona on tot era diferent: un altre món, altres costums, un altre idioma, però això no impedia omplir-la de coratge i voluntat Venia d’un país amb poques oportunitats i ple d’alts i baixos, sobretot per a les persones grans

Han passat un parell d’anys i avui es mira al mirall i es sent feliç d’haver fet aquest gran pas. Com ja és costum, a les tardes va a l’escola per adults, es seu, mira al seu voltant i dona gràcies a Déu per aquesta oportunitat de començar una nova vida i no es penedeix d’haver sortit de la seva zona de confort

Res és fàcil però avui té la certesa que: “Mai és massa tard per a començar de nou”.

Mariama Sagnan | Català 2
Rosa Adame | Català 2

gota viatgera

Al naixement del Riu Mississipí, al llac Itasca en Minnesota, neixen milions de gotes d’aigua.

Una d’elles, que es deia Dropa, molt inquieta i curiosa saltava amb entusiasme pel bell paisatge que anava veient per la riba del riu Un dia que feia molta calor, es va transformar en vapor i va puja fins a formar un núvol Des de dalt, va descobrir com és la terra de bonica En aquell moment comença un llarg viatge molt apassionant

El vent bufa el núvol a favor del cabal del riu, passant per Minnesota, divisa el “Science Museum”, figures de dinosaurios de fa milions d’anys

Arribant a Chicago se sorprèn per la seva majestuositat dels gratacels que reflecteixen el poder d’uns quants i el que han pogut fer les civilitzacions

A Mississippi es recorda el pas de la guerra civil, Nord i Sud combaten entre ells matantse mútuament

Quan travessa Louisiana veu una placa que diu: "1 d'octubre de 1800" España signa el tercer tractat de Sant Ildefons, pel qual cedeix aquest estat a França Diu: "Quanta història aprendria si pogués estar a altres llocs!!"

Amb molta pena, sabent que arriba el final del seu viatge fa una reflexió: “He vist coses meravelloses, però des de la meva petita perspectiva, invisible i gairebé imperceptible, penso que els humans són capaços de crear i descubrir una immensitat de coses, però també de destruir i matar. Si pogués fer-los arribar el meu pensament, els diria que la solució la tenen a les mans, deixant de banda l’egoisme i essent generosos Amb voluntat i amor podrien crear un espai agradable per aconseguir la felicitat, que és la finalitat d'aquesta vida”.

Finalment, Dropa cau en forma de pluja una altra vegada a les aigües del riu Mississipi, però està alegre perquè ha pogut veure més del que es podia imaginar Pensa que tornarà a ser núvol i podrà viatjar per altres indrets tan sorprenents i educatius com els viscuts pel viatge del Mississippi River

camí d’aprenentatge pura VIDA

Com se sent la persona que una vegada va decidir aprendre una llengua estrangera? Està entusiasmada pel nou coneixement, té esperança de millorar la seva vida o té una por de cometre errors? Es comença força apassionat, però sense un gran èxit en un primer moment se sent una gran decepció? Llavors el seu camí d’aprenentatge, tot just començat, s’acaba.

Jo, a l’inici del meu estudi de castellà vaig tenir tots aquests sentiments. De vegades em sentia molt desil·lusionada per no poder expressar els meus pensaments o per la gran quantitat d’informació que havia de memoritzar. Però al capdavall després d’un temps me’n vaig adonar que ja podia llegir, comprendre i sobretot parlar amb la gent. Em vaig sentir molt orgullosa de mi mateixa per poder dominar una llengua que abans era desconeguda i molt llunyana.

Espero que en un futur pròxim pugui dir el mateix del català.

Gairebé és l'hora. Cal tenir pressa per no perdre el vol. Vam esperar aquestes vacances tot l'any i ningú entorpirà el nostre camí.

Hauria d'haver verificat tot l'equipatge, però no vaig tenir temps. El Joan no va voler vestir-se i el Jordi va plorar per no sé què. Vam arribar una hora tard a l'aeroport, empenyent el cotxet a màxima velocitat direcció a la porta d'embarcament.

Finalment asseguts, el meu marit i jo vam tancar els ulls i vam intentar ignorar el soroll. Obrint-los, vam tenir els peus a l'aigua, spritz a la mà, i l'olor del mar arreu. Al costat, els nens van riure, estaven plens de sorra. Pura vida.

Rashida Iunusova | Català 2
Kaila Santiago | Català 2

primeres passes a Barcelona

Una setmana desprès d’arribar a Barcelona, vaig quedar amb una amiga mexicana que havia conegut a Oaxaca, on jo vivia abans de traslladar-me a Catalunya. Ella em va dir: “Oi, no em sento còmoda aquí, aquesta ciutat no té ànima.” Li vaig contestar que jo sentia el mateix, però que era improbable, que la Ciutat Condal tenia segurament una ànima i que no l’havíem trobat encara.

Durant mesos vaig explorar la capital amb la meva càmera (soc fotògrafa). Per amunt i per avall, vaig passejar pels 73 barris que formen l’urb, amb la idea de capturar la seva elusiva ànima. A mesura que avançava el meu projecte, m’adonava més

i més que, de fet, cada barri tenia una ànima pròpia, així que vaig decidir nomenar-lo “Barris amb ànima”.

Moltes coses divertides em van passar mentre passejava per la ciutat. Per exemple, fent un una foto d’una plaça amb arcades, de sobte un jove va córrer cap a mi i se’m va acostar:

—Què fas, perquè fas fotos del meu bar?

No m’havia adonat que hi havia un bar amb la persiana tancada a la meitat, a baix dels arcs. Per cert que en aquest local passava alguna cosa que no era del tot legal…

Home, no hi ha cap problema, puc esborrar la foto, veus?”

El noi va insistir:

—Perquè fas fotos precisament aquí?

—Ah, es que intento capturar l’ànima de cada barri de la ciutat per un projecte fotogràfic meu.

Ell va arrufar les celles:

—I què és això de l’ànima?

—Ui, quina pregunta! Doncs... és la personalitat, l'essència que fa que cada cosa sigui única, en el meu cas, que cada barri és diferent de l’altra.

Quan li vaig explicar això a la meva amiga mexicana, ella es va riure molt:

—Si que tens raó, aquesta ciutat té ànima i cada barri té la seva, ara ho tinc més clar després de viure aquí un temps.”

Marie Pierre

el primer

viatge,

elviatgedels començaments

En Julio, als setanta anys, va decidir mudar-se de Quito a Barcelona La seva vida sencera havia estat entre muntanyes i núvols baixos, però ara, amb una maleta plena de records i un cor lleuger, va pujar a l’avió amb la seva dona, la Cecília, el seu amor de tota la vida

A la seva butxaca duia una petita pedra volcànica que li va regalar la seva “neboda neta”, la Luisa Maria, abans de marxar “És perquè no t’oblidis d’on vens”, li havia dit

Quan va arribar a Barcelona, la ciutat el va rebre amb una pluja fina que semblava dansar Els carrers estaven plens de gent, però ell es va sentir estranyament en pau

Aquella nit va notar que la pedra volcànica brillava amb una llum suau Va obrir la finestra i va veure com la llum de la pedra es reflectia en els raigs de lluna, dibuixant formes que li recordaven als camins dels Andes

En Julio va somriure Va entendre que, encara que estava en un lloc nou i que la malenconia d'aquella nit plujosa va voler desembolicar el nus que portava a la seva gola, portava també amb ell tot el que havia estat

De sobte, va sentir una veu suau que li deia: “Cada començament és un retorn a alguna part de tu”.

I així, amb la pedra com a guia, va començar a caminar pels carrers de Barcelona, com si sempre hagués estat allà

Tot va començar el 23 de maig del 2016, quan vaig decidir marxar de l’Equador (aquest bell país) cap a Espanya, deixant-ho tot per començar una nova vida

Vaig tenir l’oportunitat de conèixer noves ciutats, fer nous amics i, sobretot, viure amb la meva mare, amb qui no convivía des que tenia sis anys

A més, vaig poder descobrir un país amb una gran diversitat de nacionalitats, una àmplia varietat gastronòmica i moltes cultures diferents.

També vaig tenir l’oportunitat d’estudiar el català, que és la llengua oficial de Catalunya, i conèixer una mica més sobre la cultura espanyola

Vargas | GES 1

En el meu primer dia de l’escola estava nerviós i bastant espantal però emocionat.

Estava envoltat de cares que no reconeix i tot ho veia gran

Vaig trobar l’aula brillant, una gran quantitat de dibuixos de color a les parets. Tothom mirava nerviós i alguns nens ploraven perque era primer dia per tothom

Era, petit per això vaig trobar amics molt ràpid, i em recordo en l’hora de pati vaig caure mentre corria i em va fer mal

Ashraf | GES 1

Volava per primera vegada i estava molt emocionada. Vaig preparar la maleta i vaig anar a l’aeroport. Quan m'hi dirigia, em sentia emocionada, però també una mica sentimental.

Era la meva primera vegada que volava, i el nostre vol anava cap a Espanya. Vaig mostrar el meu bitllet i vaig esperar per pujar a l’avió. Un cop dins, vaig seure al costat de la finestra.

A l’avió estava buscant el meu seient, però quan vam aterrar a l'aeroport de Dubai, em vaig sentir malament. Vam esperar el nostre segon vol. Les hostesses eren molt amables.

Quan vaig arribar a Espanya, tot em semblava diferent. Com que era la meva primera vegada, el meu pare i altres familiars van venir a recollir-me a l’aeroport. Feia 4 o 5 anys que no veia el meu pare, així que em vaig sentir molt feliç.

Khushboo Gul | GES 1
Alejandro
Jabran

primerdia d’escola

El meu primer dia d'escola va ser emocionant, però jo estava una mica nerviosa

Em vaig llevar d'hora, em vaig posar l'uniforme nou i vaig agafar la motxilla plenadellibresimaterialescolar

Quan vaig arribar a l'escola, tot era nou per a mi: els edificis grans i el pati Vaig entrar a la classe i vaig mirar els professors i els companys. Estava una mica nerviosa La professora em va donar la benvinguda, em va demanar que m’assegués i després vaig tenir classe d'urdú,matemàtiquesianglès

Després vaig tornar a casa Així que el meu primer dia d'escola va anar molt bé i vaigestarmoltfeliç.

El meu primer dia de classe a Barcelona va ser una mica difícil, sobretot perquè no sabia res de català.

Quan vaig entrar a la classe, vaig veure que tothom parlava en un idioma que no entenia. Al principi estava perduda, però vaig somriure i em vaig presentar en francès Hi havia una noia que parlava francès i que també era senegalesa. Ella em va acollir amb molta amabilitat i em va demanar que m’assegués al seu costat Em va explicar coses de l’escola

Després, una noia va entrar a la classe

La meva companya em va dir que era la professora de català i la nostra tutora. Jo li vaig preguntar què volia dir “tutora” i ella m’ho va explicar en mandinga, la meva llengua materna

Després de classe, ella em va ensenyar els racons de l’escola Després, vam anar juntes a agafar el metro per tornar a casa

Al final, tot i que encara no entenia el català, vaig veure que podia fer amics. Va ser un dia inoblidable i meravellós

Mariama Sagnan
Laiba Khan | GES 1

Ramadàelprimer

Quan era petita, volia dejunar com la meva mare i el meu pare, però no podia

Al Marroc, quan els nens dejunen durant el Ramadà, la família els fa regals, com diners, per animar-los, i això ens alegra. La primera vegada que vaig dejunar per Ramadà tenia 12 anys Aquell dia tenia gana, però estava emocionada

M'encanta el Ramadà Per a mi, no és només una ocasió religiosa, sinó també una oportunitat per retrobar-me amb la meva família i els meus cosins. A més, Ramadà no és només dejunar, sinó també fer bones accions, com somriure a la gent…

Quan va acabar el dia, vaig menjar molt i després vaig anar a la mesquita. La meva mare em va donar diners, i la meva cosina i jo vam anar juntes a la botiga a comprar llaminadures, com si fóssim riques en aquells moments tan bonics.

Nour Bakkali | GES 1

un Sant Jordi moltdivertit

L’any passat, mentre estudiava, vaig passar un dia genial representant una obra de teatre de Sant Jordi, però d’una manera diferent i divertida.

L’obra estava basada en una història que vam llegir i vam presentar davant dels companys i mestres El meu amic i jo vam ser seleccionats per narrar-la, i així va néixer una bonica amistat.

El dia de l’obra vam explicar la història d’un drac que adorava cuinar i que no era malvat Vam començar a treballar en aquesta nova versió amb l’objectiu d’introduir rialles i sorpreses per al públic, afegint molts elements inesperats

Els assajos estaven plens d’alegria i l’ambient entre nosaltres era molt positiu, cosa que ens feia saber que aquella seria una experiència inoblidable

primerdia a Barcelona

Elmeugermà,lamevamareijovamvenir juntsaBarcelonaavisitarelmeupare.

Quan vam arribar a l’aeroport, el meu pare ens va venir a recollir i vam anar junts a un restaurant per sopar Després de sopar, vaig preguntar al meu pare si la vida aquí era millor que la nostra, i ell em varespondrequesí

Li vaig preguntar per què, i ell m’ho va explicartot.

Després de cinc minuts d'explicació, vam anar cap a casa per dormir Estava molt contenta perquè l’endemà seria un nou dia

Aquell dia va ser meravellós i molt emocionant.

Tabasum Akter Nody | GES 1

primerdia aunnoupaís

El meu primer dia a Barcelona va ser una mica aclaparador. Vaig venir del Pakistan a Barcelona amb el meu pare. Vam sortir de l’aeroport i vam agafar un taxi per anar a casa d’uns amics. La casa era molt diferent de la meva casa al Pakistan.

Em vaig rentar la cara, després vaig menjar i vaig dormir dues hores. Quan em vaig despertar, vaig anar a una cafeteria molt bonica i vaig comprar un cafè. La cafeteria era diferent de les del Pakistan.

Vaig observar la cultura de Barcelona i vaig notar que era molt diferent de la del Pakistan. M’agrada la cultura de Barcelona, i els carrers són molt bonics. Barcelona és molt diferent del Pakistan.

Vaig veure que totes les persones parlaven el mateix idioma, però jo no el sabiaiaixòempreocupava.

Després vaig tornar a casa i vaig dormir.

Laiba Laiba | GES 1

De l’ombra a la llum

Quan era petita, la meva mare sempre em deia que portés un mocador perquè feia fred, però jo mai estava d’acord.

Quan vaig arribar a Espanya, el meu germà em va dir que li agradava molt el hijab, i per ell vaig decidir provar-ho No sabia si seria capaç de mantenir-lo, però el dia que el vaig posar em vaig sentir diferent Vaig mirar-me al mirall i vaig notar que alguna cosa havia canviat dins meu Però no va ser fàcil

Els comentaris pesaven com pedres "Per què el portes ara?" "Ets guapa... però sense mocador " Aleshores veig el dolor de les paraules que cremen, tallen, punxen. Les ferides que provoquen no es curen mai Fan mal per sempre.

Vaig entendre que alguns parlen sense pensar, perquè per a ells és una broma, però per a qui ho rep, pot ser un cop molt dur. No ho oblidaré mai, aquells comentaris. Un dia vaig decidir que ja no volia viure amb por. Vaig començar a ser qui realment sóc. Ara, en el mirall veig una persona forta, que ha après a estimar-se tal com és

Al final m'agradaria dir que no escoltis el món, escolta el teu cor, i no facis mal als altres amb les teves paraules, perquè no saps com poden robar-li la llum a algú Maheen Afzaal | GES 2

Hola!

Em dic Kirill i avui vull parlar dels meus primers dies en aquest bonic país

El meu camí aquí va ser molt llarg i amb molt de risc Jo i la meva família vam viure en un hotel a prop de la Sagrada Família els nostres primers dies aquí

La diferència entre el meu país i Espanya és molt gran a molts nivells, com per exemple el clima, la mentalitat i el menjar. Em va prendre molt de temps adaptarm’hi.

Estic molt agraït de viure a Espanya, perquè aquí hi ha més oportunitats.

Kirill Biktashev | GES 2

El meu fill no volia anar a l’escola el seu primer dia, perquè era el primer dia que ens separàvem i es quedava sol amb la mestra novaielsamicsnous.

Era un món nou on no coneixia ningú, mentre que jo pensava que aprofitaria el temps i que seria fàcil, però a per mi tampoc no va ser fàcil. Vam passar la primera setmana així, després al meu fill va començar a agradar-li anaral’escola.

Des de llavors, al meu fill li agrada l’escola i jo vaigveurequeestrobacòmodeicontent.

Assia Kebiyeb | GES 2

l’arribada

Quan vaig arribar a Barcelona va ser difícil perquè venia de França i emigrar una altra vegada va ser complicat.

Havia de començar una altra vida i deixar enrere tot allò que havia construït a França Havia de conèixer noves persones i un nou idioma, just quan començava a aprendre el francès

Però a poc a poc he començat a adaptar-m’hi i a sortir per conèixer la ciutat. Ara estic bé en aquesta ciutat, però m'agradaria tornar a França per veure els meus amics que he deixat allà.

Santiago Sánchez | GES 2

de a barcelona elviatge pakistan

Quan vaig venir del Pakistan, estava molt trista; tot era nou per a mi. Vaig arribar sense la meva mare, tenia 14 anys quan vaig venir a Barcelona.

Estava en un lloc completament desconegut. No parlava espanyol ni català i no tenia amics.

Enyorava molt la meva mare i les meves germanes. Trobava a faltar casa meva, el lloc on vaig créixer, els meus amics de l'escola i els meus cosins. Tot em semblava diferent i estrany, i l'absència de la meva família feia que ho sentís encara més fort.

p

A poc a poc, em vaig acostumar, vaig començar classes d'idiomes i vaig conèixer gent nova.

Després, vaig fer amics a l'escola. Amb el temps, tot va començar a semblar més normal.

Amina Iftikhar | GES 2

Al principi, no el coneixia Cada dia el saludava quan ens trobàvem. Un dia em va preguntar si volia participar en una aventura plena de riscos, però que em podia canviar la vida

Ens vam trobar en un poble llunyà per planificar el viatge Quan hi vaig arribar, em va sorprendre el fet que hi hagués dones i nens, tots reunits en una petita casa en construcció, sense llum ni menjar

A la nit, cap a la 1 de la matinada, dos cotxes ens van transportar fins a la platja Quan vam arribar al mar, era fosc i gairebé no hi veiem res.

Estàvem preparats per afrontar el mar durant sis dies. El viatge va començar aquella nit La barca estava plena de persones. A bord hi havia 109 persones. Només sentíem el soroll del motor Tremolàvem de por i ens miràvem amb una escletxa d'esperança d'arribar al nostre destí

A la sortida del sol, vaig ser conscient que m’havia embarcat en una aventura d’un risc inconmensurable

Va ser l'inici de la meva aventura, que continua ara…

Moustapha Gueye | GES 2

Era l'any 2009 quan vaig veure la pel·lícula

Viatge al centre de la Terra. Va ser aleshores quan em vaig enamorar de les històriesd'aventuraifantasia

Després de convèncer els meus pares, ells mateixos em van comprar el llibre de JulesVerne

Aixívacomençarlamevaobsessió

canvis

Quan vaig arribar a Barcelona des del Pakistan, tot era nou i diferent. Els carrers eren plens de vida, i l’ambient era molt diferent del que coneixia. Al principi, tot va ser una mica difícil perquè no parlava l'idioma, però, després de dos mesos, vaig començar l'escola.

Vaig notar que les cases aquí eren petites en comparació amb les del meu país, cosa que em va dificultar una mica l'adaptació al principi. Però amb el temps, m'hi vaig acostumar i ara ja no és un problema per a mi.

Per aprendre millor la llengua, també vaig assistir a una escola. Em costava entendre i parlar, però, a poc a poc, vaig millorar. Cada dia aprenia paraules noves i feia nous amics. Amb el temps, Barcelona es va convertir en casa meva

Laiba Abid | GES 2

Un dia assolellat d'estiu, jo era un nen petit que vivia en un barri popular d'Alger Només tenia deu anys, però la meva passió pel futbol era gran

Sempre vaig somiar amb assistir a un partit real en un gran estadi, amb el públic animant i els llums encesos.

Un dia, el meu amic va venir a mi amb una sorpresa: dues entrades per a un partit entre la USM Alger i MC Alger

Vaig estar molt content, vaig vestir la samarreta del meu equip favorit, la USM, i vaig anar amb el meu amic a l'estadi.

Era la primera vegada que veia un estadi tan gran. La multitud cridava i cantava

Abdelkrim Djendar | GES 2

Joel García | GES 2

L’1 de desembre de 2021, a les 9:15 del matí, va sonar el telèfon de la meva mare. Era la metgessa de capçalera. La seva expressió va canviar de cop. Feia quatre dies que s’havia fet una prova i ja en tenien els resultats. La van citar per a l’endemà, i jo la vaig acompanyar.

Un cop dins de la consulta, un metge molt seriós ens va comunicar la pitjor notícia del món. Només vaig sentir tres paraules: tumor, pàncrees i fetge. Vaig sortir de la consulta plorant desconsoladament. Vaig deixar la meva mare asseguda dins amb l'oncòleg, em vaig rentar la cara i vaig tornar-hi.

Va començar una època de tractaments, dolor i tristesa. Set mesos després, la persona més important de la meva vida va marxar sense bitllet de tornada. Així va començar la meva nova vida.

Deu mesos després, em va regalar un viatge que mai oblidaré. Vaig marxar a Austràlia durant un mes. Mai havia plorat de felicitat fins que vaig arribar allà. Feia molt de temps que volia fer aquest viatge i vaig pensar molt en la meva mare i en com n'estaria d’orgullosa de mi.

Rebeca Mula | GES 2

Roser

Recordo molt bé el dia que vaig conèixer la professora Roser. Era el primer dia de classe i jo estava una mica nerviós perquè no coneixia ningú. Quan ella va entrar a l’aula, de seguida vaig notar que tenia una energia molt especial Somreia molt i parlava amb una veu suau però segura, transmetent calma i confiança

Des del primer moment, la professora Roser va ser molt propera. Ens va mirar a tots amb interès i ens va preguntar els noms. No només escoltava, sinó que també recordava els petits detalls que cadascú de nosaltres explicava. Això em va fer sentir còmode i benvingut

Amb el pas dels dies, vaig veure que era una persona molt amable i comprensiva Sempre tenia paciència i sabia com animar-nos quan teníem un mal dia No només ens ensenyava, sinó que també ens escoltava i ens feia sentir importants

Conèixer-la va ser una experiència molt bonica, perquè no era només una professora, sinó també una persona que transmetia molta humanitat i proximitat

Sempre recordaré la seva manera de ser, perquè ha deixat una empremta molt positiva en mi.

Gabriel Argemí | GES 2

Inicis... No sempre són inicis de coses noves; també són finals de moltes coses, canvis de vida, nous temes, nous aprenentatges i molt més No sempre són fàcils, però són molt importants

Jo recordo quan vaig venir a Barcelona i vaig començar a estudiar aquí Tot era molt diferent per a mi, tot era molt difícil.

No tenia amigues ni ningú amb qui pogués parlar o compartir coses. Al començament, plorava a les nits perquè trobava molt a faltar les meves amigues, especialment les meves cosines Mai abans m'havia passat això de no tenir amigues

Però, com he dit, els inicis són molt importants Així que sí, vaig començar a estudiar la meva religió, a sentir pau en pregar, i vaig comprendre que mai estem sols, perquè Al·là sempre és amb nosaltres

Vaig deixar moltes coses, com escoltar música, vaig aprendre a ser més pacient, vaig començar a portar el mocador (que abans no portava) i vaig adonar-me que no necessito ningú excepte Al·là A poc a poc, tot va anar millor. Vaig trobar noves amigues, com la Maheen i la Noor, i estic molt agraïda a Déu per haver-me donat aquestes benediccions

Ara sóc molt més forta, pacient, feliç i tinc més esperança

unanova un nou

vida país

Començar una nova vida en un altre país sense la família ni els amics és difícil Has viscut molts moments amb ells i tens molts records Deixar enrere casa teva no és fàcil: els carrers on jugaves, les rialles dels teus cosins i amics, l’amor dels avis Tot això es converteixenrecords

Unnoupaíséscomunmónnou Totés diferent: l’idioma, la gent, els carrers, el menjar. Al principi, et sents sol. Però, a poc a poc, la vida canvia Descobreixes petites coses que et fan sentir millor: un somriure d’una persona, entendre una paraula nova, trobar un lloc que et recordacasateva

Un dia, t’adones que encara enyores el passat, però també estàs fent espai per al futur. No oblides d’on vens, sinó que creixes. L’amor de la teva família i els teus amics sempre són amb tu, al teu cor Amb el temps, la tristesa es converteix en esperança, i l’esperança portaanouscomençaments.

Kainat Hussain | GES 2

uncanvi inesperat

Sóc la Melany, i la meva vida va canviar per complet quan vaig quedar embarassada als 15 anys

Des de l’inici, els controls prenatal van ser complicats Sentia molta vergonya per les mirades i preguntes que rebia, així que només hi anava si la meva mare estava amb mi, la seva companyia era la meva protecció davant els comentaris i judicis dels altres

El naixement del meu fill va ser una experiència plena d’emocions Vaig arribar a l’hospital l’últim dia dels meus nou mesos perquè el meu nadó havia deixat de moure’s Estava amb por i els metges van actuar ràpidament deixant enrere molts pacients que havien arribat abans esperant per la seva programació de part Després d’una ecografia, van descobrir que havia quedat sense líquid amniòtic i van programar una cesària d’emergència per aquella mateixa nit, a les 23:50.

Durant aquells moments vaig sentir por i molta incertesa. No sabia res sobre lactància ni què esperar com a mare, però tot va canviar quan vaig sentir el plor del meu fill. En aquell instant vaig saber que tot havia valgut la pena.

Aquell dia no només va néixer el meu fill, sinó també una nova versió de mi.

Melany

COMPETIC a Poblenou primera casella

En septiembre me inscribí en el curso de Informática de la Escuela de Adultos CFA

Monserrat Roig Ha sido una experiencia muy positiva Creía que conocía algunos de los programas de informática, tales como la hoja de cálculo o el tratamiento de la información gráfica y sonora, y he descubierto que era casi analfabeta en estos temas.

El aprendizaje se hace de manera sencilla, grata y con mucha claridad, es decir, que es bastante motivador iniciar o profundizar en este tipo de herramientas, tan útiles en estos tiempos de evolución tecnológica acelerada

Marianela de Majo | COMPETIC 1

Tot va començar l'any 2024 quan em vaig quedar a l'atur Allò em va fer pensar com tornar a començar Després de 25 anys a la mateixa empresa, t'hi trobes perdut i sense saber on anar Així que vaig decidir actualitzar-me una mica des de zero perquè els programes informàtics que havia utilitzat a la meva feina sempre eren els mateixos Tocava tornar a la casella inicial

A l'estiu del 2024 vaig començar a veure vídeos a YouTube de Windows des de zero, per a principiants. Em va agradar, vaig començar a buscar informació de cursos presencials i em vaig apuntar a l'escola d'adults del Poblenou Ara m'estic preparant per treure'm el Competic 1. Estic encantada perquè he ampliat coneixements i això em fa sentir bé, continuaré!!

De vegades s´ha de parar per poder continuar.

Mª José Rey | COMPETIC 1

La professora d'informàtica era una noia molt bonica i amable. Va tenir una gran paciència en ensenyar tothom amb molta cura què era un ordinador i quin és el cervell de l'ordinador. La primera pregunta va ser la qüestió de com utilitzar un ordinador. La seva primera resposta va ser: “Encara avui ve una nova generació”. Ja fa anys, però jo també penso com ella.

Puc dir amb plena convicció que aquesta assignatura era una de les meves preferides. Recordo el primer dia que es va obrir la nova classe d'informàtica a la meva escola: una habitació plena amb tres files d'ordinadors i alumnes molt contents.

Després de molts anys amb uns coneixements mínims, vaig decidir tornar a la meva assignatura preferida. Però no a Albània, sinó a un altre país com Espanya. Un nou començament per a mi que només porto uns quants anys aquí.

Amb una mestra també molt dolça i amable, un començament que em porta molts records d'una gran escola amb alumnes molt feliços d'un petit poble.

Aquesta vegada, espero que els meus coneixements sobre informàtica siguin més grans. Després aquests coneixements els transmeto a les meves filles, que estan molt orgulloses de que avui sigui aquí.

La informàtica no mossega

Els meus inicis amb la informàtica van ser per el 1987 o 1988 Els records de l’experiència no són gens agradables doncs en aquells moments no existia Windows, i tot funcionava picant una o dues tecles Havies de recordar la tecla que feia la funció que en aquell moment necessitaves Si t’equivocaves «Dios!», volies plorar

En aquells moments, jo no entenia com la gent podia dir que allò era el futur, si era una tortura Durant tota la meva vida, he fet molts cursos i de tots tinc un bon record menys del d’informàtica

Després de molts anys de veure que realment és el futur, vaig decidir fer el curs d’informàtica i oh!, resulta que no és una tortura

Silvia Galera | COMPETIC 1
Kristiana Thomaj | COMPETIC 1

Mi cuento podría comenzar así.

Érase una vez en la escuela donde

Ensenyament comenzaba a pedir a sus docentes una adaptación hacia el futuro que galopaba a lomos de tormenta de evolución veraniega

¿Cómo subir a esa nube que, además, corría tan desesperadamente? ¿Cuáles eran y dónde estaban los elementos de acceso, en un medio escolar que carecía de recursos (por no tener no disponíamos de libros de texto, porque ni era lo más importante, ni la mayoría de familias se implicaban en la cultura ni tenían medios para ello…).

mi evolución en la INFORMÁTICA

En mi caso empecé con los videojuegos, y más adelante, a utilizar Commodore Fueron mis primeros pasos en este mundo tan fascinante de la informática Después, en el trabajo, utilizaba las famosas tarjetas perforadas Al final, me compraron un ordenador con Windows XP con mouse, el famoso ratón ¡Qué enorme alegría!

Y la escuela, ¿de qué medios disponía? La Administración nos proporcionaba cursillos y personal aventurero para enseñar, pero sin un ordenador durante mucho tiempo, y después, con una sola pantalla para varios usuarios... Es decir, aprender teoría sobre el uso del ordenador, con nueva herramienta, nueva nomenclatura de términos que, hasta entonces no tenían precisamente ese significado Aclaro: el comando «EJECUTAR», me daba la sensación que daba el garrote vil a cualquier persona sin ningún motivo justificable y de tiempos ya pasados

En el más allá del colmo, cuando internet empezaba a ser sugerible, y poco después exigible, tuvimos un cursillo en el cole, sin disponer de internet y sin ordenador con capacidad para ello

El colorín colorado, a mí todavía me influye y todavía no ha acabado

Empecé a utilizar al señor Google como buscador y a descargar aplicaciones, y también a utilizar los famosos chats y a chatear con todos los países salvando el horario

Más tarde, en el trabajo con aplicaciones propias y muy desarrolladas Es un mundo fascinante y me gustan los paquetes informáticos Son para aprenderlos y disfrutar

Antonio Martínez | COMPETIC 1

Mª Rosa Mata | COMPETIC 1

Mis inicios en la informática fueron de manera fortuita, obligado por mi puesto de trabajo y necesidades Mientras, me he podido formar poco a poco sin tener los conocimientos necesarios Es por eso que me he decidido a apuntarme al curso COMPETIC 1 para alcanzar más conocimientos de los que ya podía tener, que eran muy limitados

Els meus inicis alainformàtica necesidades del día a día

Más que una curiosidad, es una necesidad. La sociedad de hoy en día te obliga a tener el máximo de conocimientos y habilidades sobre la materia

Si fuese sincero conmigo mismo, sabría cual es el motivo de mi ignorancia informática y es porque desde nunca me ha atraído este mundo. Además, me continúa dando algo de pereza, aunque reconozco que es importantísimo saber y ponerse al día. Deseo sacar el máximo rendimiento de este curso y de los próximos que se puedan ofrecer y aprovechar al máximo las clases

Lo mejor de todo, además de ir superándome día a día y de lo realizado en clase, es el conocer personas fantásticas de diferentes edades y situaciones donde todos estamos en el mismo barco También el aprendizaje y poner en marcha todos los conocimientos adquiridos para nuestro día a día

Serafín Lorenzo | COMPETIC 1

Tot va començar quan em vaig adonar que per fer o enviar qualsevol document havia de dependre sempre de terceres persones, especialment dels meus fills

És veritat que a la feina no em fa falta tenir grans coneixements, però reconec que avui en dia és molt útil i per això em vaig animar a fer aquest curs

Per a mi es un gran esforç el venir a classe per motius de temps, però la veritat és que em recompensa moltíssim, tant per tot el que estic aprenent i pels bons companys i gran professora que tinc

Així que espero poder continuar i poder aprendre cada dia una mica més

Anna Díaz | COMPETIC 1

Inicios

Mis primeros pasos en informática fueron especiales por la ilusión con la que asistía a las clases. Con el transcurso del tiempo, fui perdiendo el miedo que me daba en un principio dicha materia y empecé a tener un gran ánimo en el aprendizaje

Todo el desarrollo de dichas clases ha sido positivo y en gran medida por la profesora que las imparte. Mi deseo es poder terminar dicho curso con un buen nivel y con una buena relación con todos mis compañeros de clase

Evidentemente, espero poder reencontrarme con todos ellos en el próximo curso

Jesús Heras | COMPETIC 1

mis inicios en Informática

Por fin acabo de empezar lo que quería hace mucho tiempo. Es disponer de horas para introducirme en la informática Algo que deseaba desde tiempo atrás y que por falta de oportunidad no lo había podido hacer.

Así que ahora, ¡adelante!

Luis Ruiz | COMPETIC 1

Inici dels

estudis al CFA Montserrat Roig

Després d'un any i mig de viure a Barcelona, vaig decidir estudiar les llengües oficials a Catalunya Vaig presentar la sol·licitud al CFA Montserrat Roig i em van acceptar a les dues classes d'idiomes Comença l'escola i tot anava molt bé, en aquest lloc vaig sentir l'acollida, la cooperació, la calidesa

A l'inici del segon trimestre, vaig pensar també en estudiar informàtica al curs

COMPETIC 1. Vaig expressar el meu desig a la professora respectiva i vaig rebre una càlida acollida. Els dies passen i em sento, més i més, com si estigués en una gran família on tothom dóna el seu suport i facilita el teu viatge en aquesta experiència

Estic contenta per la decisió que vaig prendre d'estudiar en aquesta escola i estic molt agraïda pel suport que m’han donat Gràcies per tot!

Erisa Ademaj | COMPETIC 1

INICIOS

Volver a iniciar estudios siendo mayor fue una decisión que tomé en un momento de mi vida en que sentí o creí que aún me quedaban cosas por aprender

Un día, al ver a uno de mis hijos (ya siendo adulto) prepararse para un examen, me di cuenta de que aprender nunca debe detenerse sin importar la edad

Decidí inscribirme en un curso de ordenadores en una Escuela de Adultos, temerosa al principio, pero motivada por la idea de poder retarme a mí misma

Adaptarme a la tecnología, gestionar mi tiempo entre otras obligaciones y entender los nuevos métodos de estudio no me fue tarea fácil, pero poco a poco, con cada lección completada y con mucha ayuda de profesores y compañeros, que terminaron convirtiéndose en una forma de apoyo, recuperé algo de confianza en mis habilidades que muchas veces en mis pensamientos pensaba ya perdidas

Volver a estudiar ha sido y es una experiencia enriquecedora para mí, me ha enseñado a creer en mí misma y que sin duda más que los conocimientos que se van adquiriendo, nunca es tarde para empezar de nuevo

Siempre hay tiempo para volver a empezar.

Els profes també hi participem! (i l’Anna i en Sergi)

Ruth Pleguezuelos GES COMPETIC

Roser de Antonio GES Castellà

Jordi Isabal GES COMPETIC

Elvira Samaniego Anglès

Anna Gil Administració

Obed Murillo GES COMPETIC Castellà

Àngel Pacheco GES Castellà Anglès

Sergi Clar Consergeria

Elena Mur GES Castellà Català

Mercè Garcia GES Castellà Anglès

Adrián Gàmez GES Castellà Català

Sabries dir qui ha escrit cada text?

Recordo quan vaig anar a Londres per primer cop Feia en aquells moment de professora d’anglès, i un estiu em van donar una beca per fer un curs de 15 dies a Norwich, a l’est d’Anglaterra Tots els dies els teníem ocupats, excepte el diumenge Llavors una companya em va proposar d’anar a Londres a passar el dia

Ja fa molt anys d’això, però recordo aquella primera sensació al sortir del metro a l’estació de Westminster i veure el Big Ben; m’hi quedo bocabadada L’he vist moltes vegades en llibres, en pòsters a l’aula, en pel·lícules però ara és real, majestuós, imponent Les campanades ressonen i sento un calfred d’emoció

A la tarda, la meva companya em porta als magatzems Liberty’s. Extasiada, miro les elegants parets recobertes de fusta fosca, els articles de luxe, els estampats florals… Però el toc final es el te. Seiem en una taula elegant de la cafeteria. Davant nostre, una safata impecable: scones tèbies amb clotted cream i melmelada, petits entrepans delicats, una tassa de te fumejant. Agafo un scone, l’obro, hi poso la crema espessa i la melmelada brillant. El primer mos és suau, dolç i mantegós alhora. Després, un glop de te, aromàtic i reconfortant. És una experiència pausada, gairebé cerimonial, que em fa sentir, per un moment, totalment immersa en l’elegància britànica.

Després, als llarg dels anys, he viatjat moltes vegades a Londres, no recordo quantes! Però les emocions d’aquell primer cop no les he tornades a sentir mai.

Indicis d’inicis

Vuit del vespre de divendres A taula porada i amb una copa de vi perquè saps que li agrada relaxar-se en arribar de la feina Darrerament, ho necessitava cada cop més des que va assolir el càrrec de direcció de planta

Perceps les claus dringant. Ja està a punt d’entrar Et prepares per donar-li la benvinguda amb un petó En canvi, et fa entomar la seva cartera, i amb un sospir i una fugaç carícia al braç el veus seure al sofà Tot seguit, apura la copa de vi Feia temps que havíeu perdut el costum de brindar.

Intuint que té pressa per descansar, t’afanyes a servir-li el llobarro L’ensuma amb un mig somriure Anem bé

Observes amb deteniment com s’acosta la forquilla a la boca.

De sobte, un gest de menyspreu t’enfonsa a la vegada que indica, alçant la veu, que el sopar és fred Amb un nus que comença a formar-se al teu estómac neguiteges sobre la seva reacció Mai t’havia parlat així

Aquell va ser un inici

Cagadubtes Segons el Gran Diccionari de la llengua catalana “Dit de la persona que difícilment sap deseixir-se de dubtes en haver de resoldre alguna cosa” Crec que tots tenim un petit o gran cagadubtes que habita impunement dins nostre Me l’imagino com un senyor petit, grassonet, amb gest seriós i aire repel lent, que contínuament s’encarrega de boicotejar tots els nostres somnis, idees, projectes i il lusions, amb un llistat infinit de dubtes tan diversos com poderosos per no dur-los a terme. És el gran baluard del nostre statu quo i la pega enganxosa a la nostra zona de confort.

Aquests darrers dies he estat pensant quin seria el tema del meu text de Sant Jordi i no m’han faltat idees. Tots tenim un munt d’inicis per explicar (què és la vida si no una concatenació d’inicis), però el meu cagadubtes ha anat desterrant cadascuna de les meves propostes.

Tanmateix, com va asseverar Quevedo, la venjança se serveix en plat fred I, ves per on, el meu cagadubtes ha acabat morint d’èxit i s’ha convertit en el protagonista del meu text I espero haver-lo condemnat a l’ostracisme durant un bon temps Us recomano fer el mateix Llarga vida als inicis! Bye-bye Cagadubtes!

Iniciàtica vida

Hauria deixat de notar la calor abrasadoradelsolilafredord’unmantell blaufoscpled’estrellesenlluernadores?

No.Elsdiesilesnitsd’estiucomençaven així.

Hauria deixat de sentir els batecs del meu cor en mirar-te els ulls negres? De sentirlacalidesadelteualèapropmeu?

No.Elprimeramors’iniciavaaixí.

Hauria deixat de barallar-me amb els mésgransdelavida?

No L’intentd’entendre’lss’establiaaixí

Hauriadeixatdesorprendre’mquanun destíjuntsesdibuixavaalmeudavant?

No L’inicid’unnoucamíestraçavaaixí

Hauriadeixatd’emocionar-meensentir lavidadinsdelavida?

No Lavidanaixiaaixí

Hauria deixat de caure en una profunditat inigualable i ressorgir davant deltot?

No L’entenimentdespuntavaaixí

Hauria deixat de meravellar-me de tot plegat?

No MilvegadesNo

He perdut el botó de la meva jaqueta, he trobat un de recanvi entre un munt de botons d'altres jaquetes que van perdre el seu, però ja no recordo quin correspon a cadascuna.

Agafo un, quasi a l'atzar, poc semblant en mida i color als altres. Tallo un trosset de fil, però en passar lo pel trau de l'agulla, el fil, què està trenat per altres de més petits, es desembarbussa, com un grapat de dits que no poden tancar se per formar un puny

Tallo un altre tros de fil i me l'emporto als llavis, com si l'hagués sucat en mel

Començo a cosir el botó; cuso, cuso i cuso, miro com queda i penso que cada costura és en certa mesura com les coses que ens passen

El botó no queda ferm a la tela, només ensura on hauria de quedar fixa; el fi fil s'ha trencar. He de començar de nou.

adolescència

A les cinc de la tarda, el sol brillava amb força sobre el pati de l'escola. Jo l’esperava, com cada dia, a la porta, amb un somriure que sabia que ella no veuria. La Sira sortia entre la multitud, el seu cabell ondulat es movia al ritme dels seus passos lleugers. Va aixecar la vista quan em va veure, i vaig notar aquell gest subtil que delatava la seva barreja d’alegria i incomoditat per la meva presència.

—Hola, Sira! Hauríem d’anar a comprar unes samarretes de màniga llarga. Ja fa temps que les necessites.

Un sospir va sortir de la seva boca, mostrant el seu desinterès:

—No tinc ganes, mama— va protestar, —i a més, tinc deures».

De sobte, la Sara, la seva amiga, es va apropar i va comentar, amb entusiasme adolescent, que un dia podrien anar de compres juntes. Vaig veure com les seves mirades es trobaven i els seus rostres es van il·luminar amb un somriure còmplice, aquell somriure que ja no compartia amb mi.

Vaig quedar—me quieta, observantles des d’algun lloc entre el passat i el present, mentre elles dues, sense saber-ho, s'endinsaven en un món que era només seu. On els seus somnis i secrets començaven a créixer en silenci.

El primer

amor el primer odi,

Ajupit, amb els cabells ben clenxinats, l’uniforme impol lut i certa destresa amb els dits, feia xocar les bales amb la intenció de colar ne alguna al forat que hi havia al bell mig del solar. En la llunyania, ja el veia acostar se amb pas ràpid i ferm.

S’afanyava a recollir-ho tot però, com sempre, l’enxampava, l’acorralava en un cantó i l’intimidava amb la seva mirada imponent. Li prenia les bales, l’esmorzar, el que fos.

Al solar del barri, al pati de l’institut, al carrer del darrere; la vida podia ser un neguit constant Malgrat tot, durant aquell temps, mai va considerar l’opció d’explicar-ho a algú.

El nus a la gola, les tremolors i, fins i tot, un pessigolleig a l'estómac eren símptomes inequívocs d’un nou sentiment visceral: el primer odi, el primer amor.

1.Persegueix els teus somnis. Pensa en gran.

2 Deixa enrere el que no et serveix.

3.Per on vols començar. Estableix objectius a curt i mig termini.

4 Obre finestres i portes: deixa passar l'aire nou. Comença nous aprenentatges.

5 Envoltat de persones que t'estimen i que estimes.

6 Cuida´t. El més important ets tu.

7.Intenta posar davant sempre l’alegria. Un somriure et facilita les coses.

8 No pots endevinar el futur. No et capfiquis en allò que no depèn de tu i intenta viure dia a dia.

9 Digues fort i alt: sóc forta i capaç; mereixo tot el bo que em pugui passar.

10.No t'oblidis dels COLORS!!!

instantes

Dicen que el momento más importante en la vida de una persona es su primer y último aliento. Al nacer la alegría de tus padres al verte por primera vez sabiendo que su vida ya no será la misma, o al morir produciendo en las personas que han estado a tu lado la tristeza y consternación que supone tu pérdida y afrontando un futuro sin ti.

Somos esos momentos que generamos a lo largo de nuestra vida como la primera amistad el primer amor o la primera perdida que nos forjan y moldean para saber quiénes somos.

Should I stay or should I go?

Vas obrint les portes. Obres una i comença la primera aventura vital.

Obres una altra pensant que serà com l’anterior, però, ai, res a veure: camines sobre la corda fluixa fins el final del camí. No t’has matat de pura casualitat,i perquè no has mirat l’esbarzer que t’esperava amb els braços oberts allà abaix! Dones gràcies a qui correspongui La vida continua

Seguim, doncs, amb una altra Aquesta està tancada i d’entrada no entreveus res Però tu ja tens el cul pelat i prens les mesures oportunes: que si casc per les caigudes, que si un abriguet per resguardar-te del fred de la solitud i dels mals rotllos, que si un anti-repel lents Obres i t’endinses

I així, en aquesta nova etapa vital t’hi estàs una bona temporada, anys, còmode, sense ensurts, sense aventures i, siguem sincers, amb el tedi parlant-te a cau d’orella Serà la crisi dels quaranta? Serà que trobes a faltar la incertesa? Serà que el risc, en el fons, et va?

Veus una altra porta Mires enrere: estàs feliçment anestesiat Mires endavant El cap t’està dient que et quedis on ets, però les mans ja s'estan llençant a la porta

I aquí, amb les mans a la maneta de la porta, preparades per obrir-la de nou, et preguntes, com la cançó, Should I stay or should I go?

M’encanten

elsdivendres

El despertador sona a les set en punt. Obro els ulls, deixo anar un esbufec i apago l’alarma d’un cop sec Però avui no em pesa tant aixecar me Avui és divendres

Mentre em dutxo, ja començo a fer plans. L’aire és diferent, més lleuger, més amable.

Quan arribo a la feina, sento una veu ressonant a la memòria Una veu que ve de la porta del moll de descàrrega de camions on treballava per poder-me pagar els estudis És la veu del Rafa, 20 anys més gran que jo, baixet, sorrut i amb uns braços com les meves cames

Una veu que puntualment, cada divendres a les sis del matí, abans d’entrar al magatzem a treballar, em deia amb el seu accent andalús inconfusible:

Venga, niño, el ratito de hoy y, como tu dises, ja ho tenim.

I jo reia feliç mentre ell em donava un copet a l’espatlla. Perquè sí, ja ho teníem.

Només unes hores i la porta del cap de setmana s’obriria per a nosaltres.

Aquesta és la màgia dels inicis, saber que una cosa nova està a punt de començar

M'encanten els divendres!

Turn static files into dynamic content formats.

Create a flipbook
Issuu converts static files into: digital portfolios, online yearbooks, online catalogs, digital photo albums and more. Sign up and create your flipbook.