Page 1

EL CINEMA COM A EIX VERTEBRADOR DE L’EDUCACIÓ EMOCIONAL I DEL TREBALL INTERDISCIPLINARI GRUP DE TREBALL: M. Antonia Espigares Navarrete Maria Magdalena Gelabert Font Rosa Guijarro Cañellas Catalina Jover Arbona Francisca Lliteres Lliteres Margalida Ramis Crespi, Mª Isabel Oliver Bauzá Rosa Sastre Juan (Coordinadora)

ÍNDEX: 1. Introducció: a. Punts de partida b. Objectiu general del projecte c. Pel·lícules que es treballen 2. Fonts consultades 3. La intel·ligència emocional. Marc teòric 4. Com introduir una tècnica de relaxació dins l’aula 5. Guia perquè la intel·ligència emocional estigui present dins l’aula a través de la pròpia actitud del professorat 6. Primer trimestre (curs, pel·lícula, capacitat, conducta, emoció, habilitat i/o fortalesa que es treballarà): a. 1r d’ESO. Matar un rossinyol Empatia- obertura mental Assertivitat- escolta Oferir ajuda- amabilitat Enfrontar-se a la por- coratge Mostrar afecte- amor Manejar l‟enuig- capacitat de perdonar- humilitat –autocontrol Decidir si és just- sentit de la justícia Enfrontar-se amb la derrota- esperança Honestedat- ciutadania Solidaritat racial b. 2n d’ESO. La invención de Hugo Imaginació - creativitat Treball en equip - col·laboració Consciència multicultural - diferències socials Respecte i valoració de les creacions pròpies i d'altres Disciplina - ordre


Comunicació no verbal Com afrontar el conflicte Solitud Constància - esforç - valoració del treball Amistat - lleialtat c. 3r d’ESO. Intocable Amistat – relacions personals – sinceritat – confiança – sinceritat amor – afecte Viure la vida amb sentit - alegria de viure - sentit de l‟humor Multi culturalisme - diferències socials - marginació social acceptació – superació de prejudicis Ajuda - servei cap els altres Deficiències (invalidesa) físiques – limitacions personals – superació dels propis límits - millora personal – coratge - coneixement de si mateix Empatia Optimisme - esperança Actitud cap a la bellesa Educació Solitud d. 4t d’ESO. Próximo Oriente Autocontrol Diàleg – escolta activa Assertivitat Empatia - respecte – tolerància – convivència Intel·ligència intrapersonal Acceptació - percepcions Multi – estereotips - rebuig davant el dogmatisme i l‟ adoctrinament Capacitat de perdonar Superar una emoció dolorosa - lluita per la vida- lluita per la llibertat Superar la por e. 1r batxiller. La vida dels altres Lleialtat Lideratge El poder de la paraula i de l‟art Comunicar emocions Gestió de les emocions Superar una emoció dolorosa Autoestima Aprendre a dir no La culpa Respecte - sentit de la justícia f. 1r Cicle formatiu. Erin Brockovich Autoestima Enfrontar-se a les crítiques Perseverança Prejudicis Respecte - convivència Sinceritat- honestedat


Assertivitat Empatia Comunicació Treball en equip g. 2n Cicle formatiu. El Capital Assaborir sensacions Lleialtat Lideratge Sinceritat – honradesa Els valors i els contravalors Autoestima 7. Segon trimestre (curs, pel·lícula, capacitat, conducta, emoció, habilitat i/o fortalesa que es treballarà): a. 1r d’ESO. Los chicos del coro Entendre les emocions Caritat i compassió Esperança Perdó Unió Coratge. Autoestima Confiança Reconeixement. Èxit. Autoestima Empatia b. 2n d’ESO. El nom de la rosa Emocions Alegria Amor a la cultura Amistat- Gratitud Tolerància front a la censura i al fanatisme Modèstia front a l‟ambició Amor a la humanitat front a l‟odi Empatia Convivència pacífica front a violència Autocontrol c. 3r d’ESO. Pequeña Miss Sunshine Tolerància davant la frustració i el fracàs Esment dels altres - relacions responsables – comunicació – interdependència - demostrar afectes Assertivitat Empatia Respecte a la diversitat – acceptació Autoestima Auto coneixement Sinceritat Lluita per allò que un vol. Esforç. Constància Serenitat – harmonia - equilibri emocional Aprenentatge dels propis errors - qualitats – optimisme - habilitats – estratègies- confiança en un mateix- seguretat d. 4t d’ESO. La Lista De Schindler Superar emocions


Aprendre a dir que no Respecte Prudència Integritat vs corrupció Dignitat - Drets humans Justícia Sentiment de culpa - empatia Pau Amistat e. 1r batxiller. Doce hombres sin piedad Responsabilitat Compassió- empatia Prejudicis- estereotips-racisme Justícia- prudència Presumpció d‟innocència Diàleg- l‟art de la discussió Llenguatge corporal Pena de mort Jurat popular Principi "in dubio pro reo" f. 1r Cicle formatiu. Up in the air Crisi Hipocresia- empatia Home-dona: estereotips en el treball Valentia-acceptació- autoestima El mercat de treball-treball estable Conciliació treball i vida familiar Llenguatge corpora Qualitats professionals i personals Acomiadaments-resiliència g. 2n Cicle formatiu Sinceritat- honestedat Simplicitat vs riquesa, poder, cobdícia....ambició Manca d'escrúpols Cinisme vs noblesa Cultura de l'esforç Rivalitat vs amistat Capitalisme - especulació El món de la borsa- audàcia 8. Tercer trimestre (curs, pel·lícula, capacitat, conducta, emoció, habilitat i/o fortalesa que es treballarà): a. 1r d’ESO. Tiempos modernos Les emocions Caritat i compassió Esperança Coratge. Autoestima Confiança. Empatia Superar una emoció dolorosa


Superar l‟estrés Fortaleses personals Autoestima b. 2n d’ESO. Eduardo manostijeras Emocions Solitud i aïllament. Saber demanar ajuda Gelosia. Saber superar pensaments negatius Empatia Sentit de la justícia (compassió, amor, respecte...) Capacitat de perdonar (bondat, resistència pacífica, innocència...) Comunicació (la curiositat per al saber, les aparences, el sentit comú...) Acceptació del què ens fa diferents La màgia dels contes i el què ens ensenyen Autocontrol c. 3r d’ESO. Arde Mississipi Empatia Assertivitat Respecte -Tolerància Sinceritat vs cinisme Lideratge Prudència vs fanatisme Racisme Autocontrol vs violència Drets humans. Interculturalitat d. 4t d’ESO. El diario de Noah Resiliència Demència senil i Alzheimer. Victòria de l‟amor sobre la malaltia. Empatia Presa de decisions. Amb el cor o amb la raó? Qüestion els meus pensaments. Segones oportunitats per a les persones Perseverança. Superació d‟obstacles i barreres. Constància i esforç Esperança Superar una emoció dolorosa Reflexionar sobre la interpretació que fem dels fets. Ser conscients de les percepcions i judicis erronis. Responsabilitat Auto Escolta activa e. 1r batxiller. Hotel Rwanda Coratge en temps de crisi Crueltat- Falta de compassió - Conseqüències de la violència – Crítica de la guerra La pobresa radical Les diferències ètniques sostingudes simbòlicament - Racisme La culpa col·lectiva Importància del diàleg - Coexistència i convivència pacífica Solidaritat – Esperança Tolerància


f. 1r Cicle formatiu. Thelma y Louise Amistat entre persones de caràcter diferent - Auto La llibertat L'emancipació i autorealització. Autoestima Injustícia davant una violació o davant actes semblants La transgressió de gènere - Feminisme Insatisfacció personal, treball per davall de les pròpies possibilitats... Excessos vs prudència Desig de venjança Manca d‟esperança 9. Blog per a la interacció: Aulaemocional.wordpress.com

1. INTRODUCCIÓ PUNTS DE PARTIDA Entenem que l‟educació emocional ha d‟estar inserida dins les escoles per varis motius:  L‟adquisició de competències transversals com la confiança individual, l‟entusiasme, la constància i l‟acceptació del canvi està íntimament lligada a la competència emocional.  Contribueix a enfortir les capacitats afectives de l‟alumnat en tots els àmbits de la personalitat i en les seves relacions amb els altres, així com a rebutjar la violència, els prejudicis de qualsevol tipus, els comportaments sexistes i a resoldre pacíficament els conflictes.  És important per desenvolupar algunes capacitats imprescindibles per al segle XXI: l‟esperit emprenedor i la confiança en si mateix, la participació, el sentit crític, la iniciativa personal i la capacitat per aprendre a aprendre, planificat, prendre decisions i assumir responsabilitats

 És un complement indispensable en el desenvolupament cognitiu i una eina fonamental de prevenció, ja que molts problemes tenen el seu origen en l‟àmbit emocional.

OBJECTIU GENERAL DEL PROJECTE: Que els nostres alumnes aprenguin, a través de l‟educació emocional, a trobar els tres tipus de felicitat: - La felicitat exterior a partir de sensacions i emocions positives. Per exemple, assaborint un menjar, escoltar música… -

La felicitat interior a partir de les fortaleses personals. Per exemple, estar absorts i immersos en processos relacionats amb l‟estudi, les feines, l‟amistat, l‟oci

-

La felicitat de fons a partir d‟una motivació profunda que dóna sentit a la nostra vida i que ens permet fer projectes i sentir-nos realitzats quan les posam en acció


PEL·LÍCULES QUE ES TREBALLEN: 1r d‟ESO  Matar a un ruiseñor  Los chicos del coro  Tiempos modernos 2n d‟ESO  La invención de Hugo  El nombre de la Rosa  Eduardo manostijeras 3r d‟ESO  Intocables  Pequeña miss Sunshine  Arde Mississipi 4t d‟ESO  Próximo Oriente  La lista de Schindler  El diario de Noa 1r de Batxillerat  La vida de los otros  Doce hombres sin piedad  Hotel Rwanda Cicles formatius primer curs ADM  Erin Brockovich  Up in the air  Thelma y Louise Cicles formatius primer curs TELECOMUNICACIONS  Erin Brockovich  Up in the air  Thelma y Louise Cicles formatius segon curs ADM i TELECOMUNICACIONS  Capital  Wall street


2. FONTS CONSULTADES a. Recursos on line per relacionar el cinema amb valors o amb altres aspectes didàctics: http://edukazine.blogspot.com.es/2008/06/fichas-didacticas-elaboradaspor.html b. Pàgina amb un catàleg de pel·lícules relacionades amb IE: http://www.rafaelrobles.com/wiki/index.php?title=Filmoteca_sobre_intel igencia_emocional c. Pàgina amb un catàleg de pel·lícules per a secundària: http://edukazine.blogspot.com.es/2006/01/secundaria.html d. Catàlegs pel·lícules: http://www.rafaelrobles.com/wiki/index.php?title=Filmoteca_sobre_intel igencia_emocional e. GUTIÉRREZ MOAR, Mª C.; PEREIRA DOMÍNGUEZ, Mª C. y VALERO IGLESIAS, L. F. El cine como instrumento de alfabetización emocional. En Teoría de la Educación. Revista Interuniversitaria, vol. 18, 2006, pp. 229-260. f. Cinema fitxes didàctiques http://edukazine.blogspot.com.es/2008/06/fichas-didacticas-elaboradaspor.html g. Cinema per a secundària: http://edukazine.blogspot.com.es/2006/01/secundaria.html h. Ser persona y relacionarse. Manuel Segura Morales i. Cómo educar las emociones. www.faroshsdjd.net j. Educació Secundària Obligatòria. 1r cicle. Programa de competència social. Habilitats cognitives. Creixement moral. Habilitats socials. Generalitat de Catalunya. Material publicat i cedit al Departament d‟Ensenyament per la Consejería de Educación del Gobierno de Canarias k. Activitats per fomentar l'atenció i la reflexió en l'alumnat de primària. Núria Marsal. Curs 2006- 07 l. Programa “Aulas felices” m. Educació emocional. Projecte de convivència i èxit educatiu. Generalitat de Catalunya n. Inteligencia emocional. www.igipuzkoa.net o. Dinàmiques de grup: http://ntic.educacion.es/w3/recursos2/orientacion/03accion/op03.htm p. La magia de las palabras. Narraciones desde el aula para disfrutar y trabajar. Ginés Lozano Jaén. Región de Murcia. Consejería de educación, formación y empleo. q. http://www.grup62.cat/llibre-les-eines-del-bricolatge-emocional-95876.html r. 35 curtmetratges per educar en valors. http://www.educaciontrespuntocero.com/recursos/familias-2/cortometrajeseducar-en-valores/16455.html s. 9 vídeos per educar en valors. http://lamenteesmaravillosa.com/9-videos-para-educar-emociones/ t. Links diversos youtube u. Altres: veure cada un dels apartats següents


3. LA INTEL·LIGÈNCIA EMOCIONAL. MARC TEÒRIC LA INTEL·LIGÈNCIA EMOCIONAL MARC TEÒRIC Recull elaborat per Rosa Sastre Juan Grup de treball: EL CINEMA COM A EIX VERTEBRADOR DE L’EDUCACIÓ EMOCIONAL I DEL TREBALL INTERDISCIPLINARI.

Curs 14-15

LES INTEL·LIGÈNCIES MÚLTIPLES

Origen de la teoria de les intel·ligències múltiples:

 Fins fa poc mes d'una dècada, la intel·ligència d'una persona es mesurava pel seu quocient intel·lectual, que es creia que venia determinat genèticament i era molt difícil modificar-lo. A partir de nombroses investigacions i estudis s'ha arribat a la conclusió que el quocient intel·lectual i l'èxit a la vida no sempre estaven directament relacionats. Així, algunes persones amb un alt quocient intel·lectual i brillants qualificacions no aconseguien tenir èxit i, en canvi, d'altres amb molt menys potencial intel·lectual se'n sortien molt be, aconseguint un elevat grau de satisfacció personal i d'èxit social. Això demostra que hi ha altres factors directament relacionats amb l'èxit o el fracàs a la vida.  Howard Gardner (1983), neuropsicòleg, professor i investigador de la Universitat de Harvard, proposa el model de les intel·ligències múltiples, que uns anys després va divulgar en el seu llibre “La inteligencia multiple” (1993). Gardner no considera la intel·ligència com una cosa unitària, sinó com un conjunt d'intel·ligències diferents i independents. La part acadèmica ja no ho es tot; es pot aconseguir èxit en diferents camps i per a cada un es necessita un tipus d'intel·ligència diferent. Totes les persones tenim totes les intel·ligències, en major o menor grau, i totes són importants.  Gardner defineix la intel·ligència com “la capacitat de resoldre problemes


o elaborar productes que siguin valuosos en una o mes cultures”. Parteix de que és una capacitat i, per tant, és una destresa que es pot desenvolupar a partir del potencial genètic de cadascú, segons l'ambient on ens trobem, l'educació rebuda, les experiències viscudes, etc.

Tipus d'intel·ligència:

Gardner identifica 9 tipus d'intel·ligència:  Intel·ligència lingüística-verbal: molt desenvolupada en escriptors, periodistes, oradors, poetes, redactors, etc. És la capacitat d'utilitzar les paraules de manera efectiva, de forma oral o escrita, i utilitzar el llenguatge per expressar i entendre significats complexes. Inclou l'habilitat en l'ús de la sintaxi, la fonètica, la lectura, l'escriptura... Destaca en els infants que els agrada inventar històries, llegir...i aprenen fàcilment altres idiomes.  Intel·ligència lògica-matemàtica: destaca en científics, matemàtics, enginyers, comptables, etc. És la capacitat d'utilitzar els nombres de manera efectiva i de raonar adequadament. La utilitzem per resoldre problemes de lògica i matemàtiques. També inclou la sensibilitat als esquemes i relacions lògiques i a les abstraccions. Els infants que la desenvolupen analitzen amb facilitat els plantejaments dels problemes, fan càlculs numèrics, estadístiques i raonaments deductius i inductius.  Intel·ligència espacial: la demostren els mariners, arquitectes, decoradors, cirurgians, etc. És la capacitat de pensar i formar models mentals en tres dimensions. Permet percebre imatges, transformar-les, modificar-les o traslladar-les. Les persones que la tenen molt desenvolupada són hàbils inventant coses i són sensibles al color, la línia, la forma, la figura i l'espai. La mostra l'alumnat que aprèn millor amb gràfics, esquemes i quadres-resum. Els agrada fer mapes conceptuals i mentals i interpreten fàcilment els mapes i plànols.  Intel·ligència musical: destaca en cantants, musics, compositors, directors d'orquestra, ballarins, etc. És la capacitat de percebre, diferenciar, transformar i expressar les formes musicals. És l'habilitat per pensar en termes de sons, ritmes i melodies, produir tons, reconèixer i crear sons, utilitzar els instruments musicals i fer servir el cant com a mitjà d'expressió. Els infants que la manifesten se senten atrets pels sons de la natura i per tot tipus de melodies. Acostumen a seguir el compàs amb els peus o els dits.  Intel·ligència corporal-kinestèsica: la manifesten els esportistes, ballarins, artesans, cirurgians, etc. És la capacitat d'utilitzar el propi cos


per realitzar activitats, resoldre problemes i expressar idees i sentiments. És l'habilitat d'utilitzar les mans per transformar elements. Inclou les habilitats de coordinació, destresa, equilibri, flexibilitat, força i velocitat. Els infants que la desenvolupen destaquen en activitats esportives, dansa, expressió corporal, treballs manuals i construccions. Intel·ligència intrapersonal: està molt desenvolupada en teòlegs, filòsofs i psicòlegs. És la capacitat de construir una percepció precisa respecte a un mateix i d'organitzar i dirigir la pròpia vida. Inclou l'auto disciplina, l'auto comprensió i l'autoestima. No s'associa a cap activitat concreta. És la intel·ligència que ens permet entendre'ns a nosaltres mateixos, ens ajuda a reflexionar i controlar els nostres pensaments i sentiments de manera efectiva. La persona amb una gran intel·ligència intrapersonal és conscient dels seus punts forts i de les seves debilitats per assolir els seus objectius a la vida. La mostren els infants que són reflexius, de raonament encertat i acostumen a ser consellers dels companys. Intel·ligència interpersonal: està molt desenvolupada en els venedors, polítics, professors, terapeutes, etc. És la capacitat d'entendre els altres, saber quines coses els motiven, com treballen i la millor manera de cooperar amb ells. Inclou la sensibilitat a les expressions facials, la veu, la gesticulació i les postures, així com l'habilitat per respondre. Consisteix en establir bones relacions, harmonitzar i reconèixer les diferencies entre les persones i apreciar les seves perspectives, entenent els seus motius personals i les seves intencions. La mostren els infants que gaudeixen treballant en grup, que son convincents en les negociacions i que entenen els companys. Intel·ligència emocional: està formada per la intel·ligència intrapersonal i la interpersonal, i juntes determinen la capacitat de dirigir la pròpia vida de manera satisfactòria. Es refereix a la capacitat de reconèixer els nostres propis sentiments i els sentiments dels altres, de motivar-nos i de manejar adequadament les relacions que sostenim amb els altres i amb nosaltres mateixos. Intel·ligència naturalista: la demostren els biòlegs, herbolaris, ecologistes, botànics, etc. És la capacitat de distingir, classificar i utilitzar elements del medi ambient, objectes, animals i plantes. La utilitzem quan observem i estudiem la natura. Inclou les habilitats d'observació, experimentació, reconeixement, classificació, reflexió i investigació del nostre entorn. La manifesten els infants que estimen els animals i les plantes, els reconeixen i els agrada investigar les característiques del món natural i humà.

Daniel Goleman (1997) classifica les intel·ligències en dues:  L'emocional (que inclouria la intrapersonal i la interpersonal) i  La racional (que inclouria la resta).  El nostre funcionament a la vida ve determinat per totes dues i considera que la intel·ligència emocional pot resultar tan decisiva, i fins i tot més, que la racional.

L’EDUCACIÓ EMOCIONAL


Concepte:  Les persones som éssers emocionals i com a tals la nostra vida està plena d'emocions, que a vegades vivim conscientment i d'altres inconscientment. Aquestes emocions porten el timó de la nostra vida, ja que influeixen enormement en les nostres decisions, actuacions, reaccions i relacions. Tal com diu Goleman (1997) “les emocions són impulsos que ens fan actuar” i Humberto Maturana (1996), biòleg i expert en l'estudi biològic i humà de les emocions, afirma que “biològicament parlant, les emocions són les que constitueixen el fonament de tot el que fem, fins i tot del que raonam”.  Per aquesta raó, és molt important que sapiguem entendre i gestionar les emocions i que ensenyem als infants a fer-ho, incloent l'educació emocional a l'escola.  Generalment s'ensenya als infants a raonar, se'ls dóna coneixements i recursos per aprendre, però no se'ls ensenya a gestionar les emocions. Segurament l'aprenentatge més rendible de la nostra vida sigui aprendre a ser feliços. I això ho aconseguirem amb una bona educació emocional.  L'educació emocional no vol reprimir ni manipular les emocions, sinó que es tracta d'aprendre, ensenyar i practicar unes estratègies de comportament, d'autocontrol emocional, de pensament, de comunicació, de relació amb les altres persones i de valors. Aquestes estratègies ens poden ajudar a millorar la nostra felicitat i la de les persones que ens envolten. I en la mesura que ho aconseguim tindrem molts menys problemes emocionals, socials, etc.  L'educació emocional inclou una sèrie de valors, que cal tenir sempre presents: el respecte, la tolerància, l'empatia, l'honestedat i la confiança. Tots ells s'han d'ensenyar des de la pràctica.  Avui dia ja som moltes les persones que consideram bàsica la intel·ligència emocional per a un bon desenvolupament integral de la persona i poder aprofitar al màxim la resta de les intel·ligències. Goleman (1997), en el seu llibre La inteligencia emocional, la defineix com el conjunt d'habilitats entre les que destaquen l'autocontrol, l'entusiasme, la perseverança i la capacitat de motivar-se a un mateix. Aquestes capacitats es poden ensenyar als infants i així se'ls dona l'oportunitat de treure un millor rendiment al seu potencial intel·lectual. La infància i l'adolescència són les millors etapes per assimilar els hàbits emocionals fonamentals que regiran la resta de la nostra vida Goleman considera la competència emocional com l'habilitat que determina el grau de destresa que cadascú assolirà en el domini de totes les altres facultats.


Importància:  La teoria de les intel·ligències múltiples ens permet entendre perquè hi ha alumnes que es mostren brillants en àrees concretes (llengua, matemàtiques, ciències, plàstica...) i, en canvi, no mostren capacitat per integrar-se en un grup o per sentir-se bé amb ells mateixos i mantenir una bona autoestima. Són alumnes amb un bon nivell d'intel·ligència racional, però amb manca d'intel·ligència emocional. D'aquí la importància d'educar no només la raó i les habilitats intel·lectuals, sinó també les emocionals.  Totes les persones tenim totes les intel·ligències, però la intel·ligència emocional és la que ens aporta les qualitats que més ens ajuden a convertir-nos en autèntics éssers humans.  Les persones emocionalment intel·ligents són capaces de governar adequadament els seus sentiments i saben interpretar i relacionar-se efectivament amb els sentiments dels altres. Són persones que gaudeixen d'una situació avantatjada a la vida. Les persones que han desenvolupat adequadament les habilitats emocionals acostumen a sentir-se més satisfetes, són més eficaces i més productives en tots els sentits. Les que no poden controlar la seva vida emocional tenen constants lluites internes que disminueixen la seva capacitat de treball i els impedeixen pensar amb la suficient claredat. Les persones amb problemes emocionals tenen importants dificultats per expressar les pròpies emocions i per reconèixer les dels altres.  Els problemes emocionals en els infants els dificulten el funcionament de la ment. Els infants amb problemes de por, enuig, ansietat, depressió... tenen dificultats per aprendre, perquè no perceben bé la informació i, per tant, no poden processar-la correctament. Les emocions negatives intenses els absorbeixen tota l'atenció i obstaculitzen qualsevol intent d'atendre una altra cosa. Quan les emocions impedeixen la concentració es dificulta el funcionament de la capacitat cognitiva, la capacitat de mantenir al cap tota la informació necessària per a realitzar la feina que s'està fent. Quan un infant no posa atenció, és possible que sigui per un bloqueig emocional. En el seu cap hi ha alguna situació emocional problemàtica, que no li permet centrar-se en un altre assumpte i sovint no n'és conscient del que li està passant. Si aprèn a prendre consciencia de les seves emocions i a poc a poc va aprenent a gestionar-les, li serà més fàcil dominar-les per tal d'impedir aquest bloqueig, que li està dificultant l'adquisició dels aprenentatges acadèmics i l'establiment d'unes bones relacions socials.


Objectius  L'objectiu de l'educació emocional a l'escola és ajudar els infants a ser persones emocionalment intel·ligents, persones que coneixen i saben entendre els propis sentiments i els dels altres, que controlen les seves emocions, que se senten be amb elles mateixes, que son capaces d'establir bones relacions i que tenen els recursos i les habilitats necessàries per resoldre positivament els conflictes que se'ls presentin; persones que saben prevenir els efectes perjudicials de les emocions negatives i saben generar emocions positives; en definitiva, persones que adopten una actitud positiva davant la vida.  Es tracta de desenvolupar la intel·ligència emocional mitjançant un entrenament. Goleman (1997) , defineix la intel·ligència com “la capacitat de saber ser feliç i proporcionar felicitat als altres, és a dir, ser intel·ligent vol dir tenir un coneixement i un bon maneig de les emocions pròpies i alienes” i per a ell, l'objectiu consisteix en prendre consciencia del domini dels sentiments.  Els objectius específics que proposa l'educació emocional són: o Analitzar i augmentar l'auto coneixement i l'autoestima. o Comprendre's a un mateix i aprendre a ser empàtic. o Dominar l'autocontrol emocional, desenvolupant la capacitat per controlar l‟estrès, l‟ansietat i els estats depressius. o Potenciar la capacitat per ser feliç, prenent consciencia dels factors que ens proporcionen benestar. o Desenvolupar el sentit de l‟humor. o Disminuir la timidesa i el retraïment. o Saber prendre decisions. o Desenvolupar la capacitat d'automotivar-se. o Millorar la capacitat d'actuar de forma reflexiva. o Conèixer les possibilitats de canvi i saber canviar. o Desenvolupar la resistència a la frustració. o Millorar les habilitats comunicatives i les relacions interpersonals. o Augmentar la confiança i seguretat en el tracte amb els altres. o Aprendre a ser assertiu i a evitar les conductes agressives i passives. o Millorar la capacitat de resolució de problemes. o Adoptar, de forma voluntària i conscient, una actitud positiva davant la vida


Les emocions  Per arribar a controlar les emocions, el primer que hem de fer es conèixer-les, saber què son i com s'anomenen.  Que són les emocions? Una emoció és una resposta física breu que es manifesta davant un determinat estímul que altera la nostra conducta habitual. Les emocions presenten manifestacions físiques clares, com poden ser, acceleració del ritme cardíac, vermellor a la cara, tremolor, suor, etc. Tota emoció és una força que es pot aprofitar en benefici propi, encara que en un principi pugui semblar negativa. Les emocions que sentim depenen del nostre bagatge emocional, de les nostres creences i de la interpretació que fem d'un fet determinat i en un moment concret. Un mateix fet pot generar emocions diferents en persones diferents i, fins i tot, en una mateixa persona en moments diferents.  Les emocions bàsiques (alegria, tristesa, ira i por) són innates i iguals per a tots els humans, independentment de la cultura, que el que fa es fer variar les seves expressions. Alguns autors parlen de les emocions com a sinònim dels sentiments. Però un sentiment és més complex que una emoció. Un sentiment és un estat psíquic conscient i perllongat, que parteix de les emocions.  QUINES SÓN. Segons Paul Ekman les emocions bàsiques són: sorpresa, por, disgust, colera, tristesa i felicitat. Altres estudiosos hi afegeixen l'amor, la vergonya, l'aversió, l'ansietat i l'alegria. Diversos autors han agrupat les emocions en 8 famílies: o Ira: ràbia, enuig, fúria, irritabilitat, indignació, violència, odi, hostilitat, ressentiment, exasperació, còlera... L'ira es una resposta d'enuig i d'irritació, provocada per algun fet, que segons la nostra percepció, no ha respectat els nostres drets i ha atacat la nostra autoestima o dignitat personal. L'ira creix amb els pensaments obsessius i si es queda al nostre interior es converteix en ressentiment. Pot generar violència. Totes les persones ens enfadem i de fet, a vegades es necessari. El que cal es alliberar l'ira de la forma apropiada. No es bo amagar-la, s'ha de trobar la manera d'alliberar-la sense ferir a ningú. L'ira es manifesta amb:  A la cara: vermellor, celles juntes i cap avall, mirada fixa, ulls ferotges, boca tancada amb forca.  Al cos: respiració ràpida, musculatura tensa, punys tancats.  A la ment: ganes de pegar o trencar alguna cosa, ganes de cridar o de no dir res. o Tristesa: pena, desconsol, aflicció, desànim, pessimisme, malenconia, auto compassió, soledat, desesperació, pesar, abatiment...La tristesa es una emoció provocada per una sensació de pèrdua (personal o material) o d'importància o frustració davant la realització d'alguna cosa. Ens situa en una etapa de dol, necessària per assimilar la pèrdua, establir nous objectius i motivar- nos cap a una reintegració personal. La duració de la tristesa no serà molt llarga i dependrà de la causa. Si la tristesa no té una causa clara o dura molt en el temps estem davant d'una depressió. La tristesa es manifesta amb:  A la cara: front arrugat, ulls poc oberts i llavis cap avall i tremolosos.


Al cos: tensió muscular feble, decaïment general, pal·lidesa i ritme cardíac i respiratori lents  A la ment: apatia, desinterès, desànim, desmotivació, manca de desig, ganes d'estar sol. o Por: temor, preocupació, terror, ensurt, pànic, fòbia, ansietat, angoixa, incertesa, nerviosisme, inquietud, consternació, inseguretat...La por és una emoció desagradable provocada per una sensació de perill, que pot ser real o imaginària. És una resposta de defensa davant situacions d'amenaça i inseguretat, l'anticipació a un perill. Davant un estímul que ens provoca por, el nostre cos reacciona preparant-se per estar a punt per lluitar o fugir, amb la finalitat de protegir-nos, ja que el nostre impuls més bàsic és el de la supervivència..La por pot estar provocada per nombrosos factors: persones, animals, situacions, ambients... i dependrà de cadascú, de la seva personalitat i experiències viscudes i de factors culturals. Podem classificar les pors en racionals (davant fets que suposen un perill real i per tant el nostre instint de supervivència ens diu que cal evitar) i irracionals (pors injustificades creades a la nostra ment). L'ansietat, l'angoixa i les fòbies són emocions associades a la por. L'ansietat es una por imprecisa que no està lligada a cap objecte que la justifiqui. L'angoixa es l'ansietat portada a l'extrem, és un estat d'ànim provocat per situacions límit, sovint per causes psíquiques, i que ens impedeix actuar voluntàriament. Les fòbies són pors irracionals provocades per una situació, una persona o un objecte determinat. Tot i tenir consciència d'aquesta por, la persona amb fòbies és incapaç d'afrontar-la. La por la manifestem de la següent manera:  A la cara: celles aixecades i ulls en tensió, ben oberts, pupil·les dilatades, front arrugat, pell pàl·lida, boca oberta i llavis tensos i cap enrere.  Al cos: augment del ritme cardíac i respiratori, tremolor i tensió muscular i descarrega d'adrenalina, que ens prepara per fugir.  A la ment: malestar que bloqueja la resta d'activitats i pensaments. o Alegria: felicitat, plaer, delit, tranquil·litat, diversió, satisfacció, gratificació, eufòria...L'alegria és una emoció agradable caracteritzada per una sensació general de benestar, tranquil·litat, seguretat, excitació, plaer i serenitat. Ens provoca el desig de que es repeteixi allò que ens l'ha produït. Ens sentim alegres quan les nostres expectatives i desitjos s'estan realitzant tal com esperàvem. És un reforç per continuar fent allò que ens proposem. Manifestem l'alegria amb:  A la cara: somriure, galtes aixecades i ulls oberts i brillants.  Al cos: benestar i relaxament general i bona tensió muscular.  A la ment: optimisme, sensació que tot funciona, estímul per actuar. o Amor: acceptació, confiança, afinitat, cordialitat, amabilitat, enamorament, simpatia, estimació...L'afecte es de vital importància en les relacions socials i els seus graus poden ser molt variats: des de l'estimació que podem sentir per un company, fins a l'amor matern o patern cap als fills, el filial dels fills cap als pares, fraternal entre germans, el de parella, passant per l'amistat, etc. Manifestem l'amor amb:


 A la cara: somriure i ulls oberts i brillants.  Al cos: benestar i relaxament general  A la ment: sensació d'acceptació, ens trobem a gust, tranquil·litat, seguretat o Aversió: menyspreu, antipatia, desdeny, fàstic, repugnància, disgust, repulsió...L‟aversió es una emoció que ens produeix un rebuig cap a alguna cosa, persona, fet... Fa que intentem allunyar-nos d'allò que ens la produeix. L‟aversió es manifesta amb:  A la cara: nas arrugat, llavis estrets i el superior aixecat, ulls poc oberts.  Al cos: malestar, nàusees.  A la ment: sensació de rebuig, ganes de fugir o allunyar-nos. o Vergonya: molèstia, neguit, culpa, remordiment, humiliació, pesar, aflicció...La vergonya es una emoció que consisteix en una sensació d'humiliació interior que afecta a la pròpia dignitat i que provoca un estat de derrota i inferioritat. La vergonya sovint es produeix quan tenim la sensació que els altres han vist alguna cosa del nostre interior que no volíem mostrar. Les causes per sentir vergonya poden ser de caire sociocultural i personal. La culpa es una emoció associada a la vergonya i n'és la causa de molts conflictes psíquics. La culpabilitat afecta tota la nostra conducta, la nostra autoestima i les nostres relacions amb els altres. La vergonya es manifesta amb:  A la cara: cap cot, mirada baixa, vermellor.  Al cos: encongiment general del cos, braços i cames  A la ment: ganes d'amagar-se, de fugir o de fondre's. o Sorpresa: desconcert, commoció, sobresalt...La sorpresa és una emoció molt transitòria, que ens pot donar una aproximació del que pot passar. Ens ajuda a orientar-nos a la situació. La sorpresa es manifesta amb:  A la cara: ulls ben oberts però no tensos, boca oberta.  Al cos: acceleració del ritme cardíac, nerviosisme.  A la ment: ganes de saber que passarà, impaciència.  COM FUNCIONEN. Els especialistes afirmen que el cervell humà té dues parts. Una és intel·ligent, raona, aprèn i pensa. L'altra és emocional i no pensa, només percep i reacciona. La seva funció és reflexa i instintiva; consisteix en alertar i respondre immediatament davant les necessitats de supervivència. El cervell emocional no pensa, no discrimina l'origen de l'alerta. Només reacciona, alerta i prepara l'organisme per a l'eventualitat, responent amb l'enviament de transmissors químics, que produeixen canvis de conducta i variacions a l'aparell digestiu, circulatori, respiratori, etc. La part emocional és inconscient, no reconeix les ordres i no serveix de res manar-li que no senti por, desig, ràbia, ira, vergonya...La part racional és la part reflexiva, analítica i meditativa i la part emocional és impulsiva i il·lògica. La part emocional és molt més ràpida que la racional. Entra ràpidament en acció sense detenir-se ni un moment a reflexionar o a analitzar sobre el que s‟està fent. Com diu Goleman (1997) “la ment emocional es el nostre radar per percebre el perill”.


La Intel·ligència emocional:  LA INTEL·LIGÈNCIA INTRAPERSONAL  L'AUTOESTIMA.  Branden (1995) defineix l'autoestima com la confiança en la nostra capacitat de pensar i en la nostra capacitat d'afrontar-nos als desafiaments de la vida i la confiança en el nostre dret a triomfar i a ser feliços. Podríem dir que és la base del nostre benestar personal i que incideix directament en el desenvolupament, en l'aprenentatge, en les relacions, en la creativitat i en la responsabilitat de cada individu. Es va formant i modificant dia a dia durant tota la vida. Per a la formació de l'autoestima és necessària l'autoconsciència, s'ha de conèixer un mateix i comprendre les pròpies emocions, fortaleses, debilitats, necessitats i motivacions. Acceptar-nos i confiar en nosaltres mateixos passa per acceptar totes les nostres emocions i sentiments juntament amb el desig de canviar, millorar, evolucionar. Respectar-nos és entendre que mereixem felicitat, alegria, amor i respecte per part dels altres. Les persones amb baixa autoestima sempre estan pendents d'aconseguir l'aprovació i evitar la desaprovació dels altres. No es valoren per si mateixes, necessiten la valoració dels altres. Aquestes persones acostumen a manifestar conductes agressives i dominants (mostrant menyspreu, rebuig i culpabilitzant els altres) o passives (mostrant por, vergonya, auto culpabilització i rebuig cap a un mateix). Les critiques, pròpies o dels altres, originen uns judicis negatius sobre nosaltres mateixos, fent minvar l'autoestima i generant un gran patiment personal. Mantenir una bona autoestima, ens permetrà resistir les critiques, obrir-nos millor als altres i aprendre a demanar ajuda quan sigui necessari.  En la formació de l'autoestima hi intervenen, segons Ferran Salmurri (2004), tres elements: - La informació que ens arriba dels altres: especialment dels pares i mestres en la primera infància i, a partir dels 8-9 anys, també dels companyes i companyes. Aquí els docents tenim un paper important en la vida dels infants i n'hem de ser conscients. Ells estan pendents de la nostra aprovació i per això, és molt important que aprenguem a acceptar les seves emocions i sentiments. Tota la informació que ells reben els ajuda a construir la seva percepció d'ells mateixos. Si aquesta percepció està molt distanciada del que voldrien ser, donarà lloc a una baixa autoestima. - L a valoració de la pròpia vida, respecte al que esperem: cal viure la vida com una aventura i saber aprofitar totes les experiències que se'ns presentin. - L 'estil cognitiu que utilitzem per avaluar-nos: aprendre a


veure les coses de forma positiva es molt important i no hem de permetre que la inseguretat i l'auto desconfiança s'apoderin de nosaltres. Els pensaments negatius, que sovint tenen un origen irracional, creen distorsions que ocasionen una baixa autoestima.  Les distorsions cognitives (creences irracionals que deformen la realitat negativament i acostumen a ser inexactes i imprecises) ataquen la nostra autoestima. Les distorsions més comunes són: - Etiquetació: consisteix en fer una definició negativa, absoluta i global d'un mateix. Per exemple: “Soc un desastre total”. Això és irracional, perquè encara que alguna cosa ens hagi sortit malament, segur que no tot surt així. - Hiper generalització: es tracta d'expressar una regla general, a partir d'una experiència negativa aïllada. Per exemple: “Tothom em vol prendre el pel”, quan ens hem trobat només amb una persona que es volia aprofitar de nosaltres. - Filtrat: d'una determinada situació només percebem o recordem els elements o moments negatius. Per exemple: he tingut un dia normal, amb un petit contratemps i ho valoro com que he tingut un dia fatal. - Autoacusació: consisteix en sentir-nos responsables o culpables de fets que no ens pertoquen. Per exemple: he quedat amb un amic i no ve; ràpidament penso que no he entès el lloc o l'hora de la cita. - Polarització: consisteix en radicalitzar les situacions. És un perfeccionisme malaltís, ja que si no està tot perfecte, si hi ha algun error, allò ja no val res. Per exemple: he fet un examen que no m'ha anat del tot be i això em fa sentir molt malament. - Lectura del pensament: es tracta d'imaginar que els altres ens critiquen i no els agradem, sense poder demostrar que això és cert. Per exemple: un pare em demana aclariments sobre un fet que ha passat i jo interpreto que està qüestionant la meva actuació - Error de l'endeví: es tracta de fer prediccions negatives i actuar amb el convenciment que succeiran. Per exemple: “Segur que em toca el grup més conflictiu de l'escola”. - Magnificació i minimització: és augmentar la importància dels errors o debilitats i reduir el valor de les qualitats o encerts. Per exemple: treure importància al fet de guanyar un concurs. - Raonament emocional: consisteix en creure que les coses són realment com les sentim. Per exemple: davant un fet em sento inútil i dedueixo que soc un inútil. - Deure: sovint pensem “hauria de...” i si no ho realitzem ens genera un sentiment de culpa i d'angoixa. Hem de procurar adaptar les expectatives a la pròpia realitat.  CARACTERISTIQUES DE LES PERSONES AMB BONA AUTOESTIMA: - Es mostren tranquil·les i relaxades, enèrgiques i resolutives


-

Tenen cura del seu aspecte personal Estan segures de si mateixes Es mostren positives i optimistes Són sociables, cooperatives, obertes, expressives i assertives Estan constantment implicades en el seu creixement personal  L'AUTOREGULACIÓ.  L'autoregulació és el control dels nostres estats, impulsos i recursos interns. És la base de la reflexió i ens permet no deixar-nos portar pels sentiments en un moment donat. És com un sistema de control que supervisa que la nostra experiència emocional s'ajusti als nostres objectius. El primer pas per aconseguir l'autoregulació seria l'autocontrol, es a dir, la capacitat de controlar les emocions, de dominar els impulsos. Les persones amb un alt grau d'autoregulació són capaces de crear al seu voltant un clima de confiança i de justícia. Podem observar que són propenses a la reflexió i a la contemplació, que no s'incomoden amb els canvis i que són íntegres, és a dir, capaces de dir “no” als desitjos impulsius.  TECNIQUES D'AUTOCONTROL. - Utilitzar la parla interna. El fet de parlar-se un mateix i preveure o anticipar les conseqüències d'una actuació determinada potencia la regulació i el control de la conducta. Les persones que practiquen la conversa interior troben més fàcilment formes per controlar els estats d'ànim i els impulsos emocionals. - Fomentar la capacitat per demorar una resposta. Aquesta capacitat és bàsica per evitar errors i en la solució de tasques que impliquen incertesa. Per entrenar la reflexivitat és bo fer exercicis que impliquin tasques de diferenciació i discriminació (de formes, de sons...) i exercicis que consisteixin en observar i analitzar amb compte els detalls, ja que ensenyen a posar-hi atenció i a processar la informació.  LA MOTIVACIÓ. L'auto motivació és la capacitat de motivar-se a un mateix, d‟esforçar-se al màxim per aconseguir allò que es desitja, per assolir els objectius proposats. Es tracta d'una predisposició general que dirigeix el comportament amb la finalitat d'obtenir allò que es desitja. Dirigir les emocions cap a un objectiu ens permet mantenir la motivació i fixar la nostra atenció en el que volem assolir, enlloc de fixar-la en els obstacles que ens podem trobar. Això necessita certa dosis d'iniciativa i d'optimisme, ser emprenedors i actuar de forma positiva davant els contratemps.  L‟ATENCIÓ PLENA.  L'atenció plena ens ajuda a viure conscientment i a gaudir i governar millor la nostra vida  L‟atenció plena és un estil de vida basat en la consciència i la calma, que ens permet viure íntegrament en el moment present  La seva pràctica pot produir nombrosos efectes beneficiosos, com ara, augmentar la concentració, reduir automatismes,


aconseguir un millor control de pensaments, emocions i conductes, gaudir més del moment present, efectes físics saludables (relaxació, millora de la respiració, regulació de la presió arterial, potenciació del sistema immunitari…)  LA INTEL·LIGÈNCIA INTERPERSONAL:  Establir bones relacions és un dels objectius de l'educació emocional, inclòs dins la intel·ligència interpersonal. Spivack i Shure consideren que per relacionar-se be amb els altres i resoldre els conflictes interpersonals que se'ns presentin són necessàries cinc capacitats cognitives:  E l pensament causal: ens permet determinar l'origen o causa del problema. Es l'habilitat per dir “el que aquí passa és...” i donar un diagnòstic correcte de la situació. Els qui no tenen aquest pensament, ho atribueixen tot a la casualitat o a la mala sort.  El pensament alternatiu: ens permet imaginar nombroses solucions a un determinat problema. És creativitat. Els qui no el tenen acostumen a ser persones impulsives o agressives, que només veuen una solució i moltes vegades és la violència.  El pensament conseqüencial: ens permet preveure les conseqüències que pot ocasionar una determinada actuació. Les persones que no el tenen sovint se'n penedeixen de les conseqüències que reben pel que han fet i com ho han fet.  El pensament de perspectiva: davant un problema, ens permet situar-nos en el lloc de l'altre i possibilita l'empatia i la connexió afectiva amb els altres. Els qui volen aconseguir les coses per la força o amb violència no tenen aquest pensament.  El pensament de mitjans-fins: ens permet fixar-nos uns objectius (fins), i analitzar i organitzar be els recursos (mitjans) de que disposem per assolir-los i, encara mes, saber convèncer els altres per tal que hi col·laborin. És el pensament més complex de tots cinc.  L'EMPATIA. L'empatia es la capacitat que ens permet reconèixer i entendre les emocions dels altres, les seves motivacions i les raons que expliquen el seu comportament. És l'habilitat de comprendre les seves necessitats, sentiments i problemes i respondre correctament a les seves reaccions emocionals. Implica una connexió sincera i respectuosa amb les emocions i sentiments de l'altra persona. L'empatia suposa entrar en el món de l'altre i veure les coses des del seu punt de vista. Això no significa estar d'acord amb les seves opinions i actuacions. L'empatia es diferencia de la simpatia, en que aquesta implica una valoració positiva de l'altra persona, mentre que l'empatia no pressuposa cap valoració. El professorat hem de mostrar empatia amb l'alumnat. Hem d'observar les diverses emocions que els infants mostren en diferents moments i intuir quins pensaments tenen sobre ells mateixos. Per exemple en el moment de començar una feina poden mostrar interès, desinterès, avorriment, entusiasme... Si observem un infant que no se'n surt i que mostra inseguretat esborrant contínuament, pot ser que estigui


pensant que allò és molt difícil per a ell i que no se sent capaç. Nosaltres el podem ajudar donant-li ànims i mostrant-li confiança en que ho pot fer. Per ser empàtics, el primer que hem de fer es saber escoltar. Sovint en una conversa, mentre l'altra persona parla, estem pensant el que direm o preguntarem després. Escoltar vol dir posar tota l'atenció en l'altra persona, no només en el que diu, sinó també en la comunicació no verbal (el to de veu, la gesticulació, els moviments, l‟expressió facial...), ja que tot el cos expressa el que pensem.  L'ASSERTIVITAT I LES HABILITATS SOCIALS.  L'assertivitat és la fermesa, la seguretat personal i la confiança en un mateix, que permet l'expressió adequada de les emocions en les relacions socials. És la conducta que implica l'expressió directa dels propis sentiments, necessitats, drets i opinions sense castigar ni amenaçar els altres ni els seus drets. La persona que es comporta assertivament està més satisfeta amb ella mateixa i amb els altres, perquè és capaç d'evitar que la manipulin, és més lliure en les seves relacions, té més autoestima i més capacitat d'autocontrol emocional i es mostra respectuosa amb tothom. L'assertivitat és la llibertat de decidir, amb responsabilitat, allò que volem fer a la nostra vida i ens permet actuar en base als nostres interessos o necessitats. És dir “si” quan volem dir “si” i dir “no”, quan volem dir “no”. Una persona assertiva no te por de defensar les seves opinions, respecta els límits dels altres i intenta aprendre de les diverses opinions, encara que siguin oposades a la seva.  L'assertivitat permet: - Frenar o desarmar a les persones que ens ataquen. - Aclarir equívocs. - Fer que els altres se sentin respectats i valorats.  CONDUCTES NO ASSERTIVES. En contraposició a la conducta assertiva trobem: - La conducta passiva: no respecta els propis drets i està relacionada amb sentiments de culpa, ansietat i baixa autoestima. Les persones passives no defensen els seus propis drets i permeten que les agressives els influenciïn i acaben acceptant o creient el que els diuen. - La conducta agressiva: trepitja els drets de les altres persones i crea odi i ressentiment. Les persones agressives pretenen influenciar de manera que els altres acabin defensant les seves postures.  CARACTERISTIQUES DE LES PERSONES ASSERTIVES - Es respecten a elles mateixes i als altres, coneixen els seus drets i no es deixen manipular. - Es mostren educades, directes i honestes. - Tenen control emocional, un bon auto concepte i són positives. - Són capaces de mostrar les seves emocions i sentiments sense ferir els altres. - Mantenen la serenitat i el sentit de l'humor per manejar


tranquil·lament les situacions difícils. - Saben escoltar i saben dir si o no segons convingui, sense sentir-se culpables. - Saben demanar el que volen. - Planifiquen els missatges i manegen el llenguatge no verbal. - Saben acceptar positivament les crítiques. - Accepten la derrota quan es necessari. - Tenen molts amics.  ALGUNS EXEMPLES D‟HABILITATS SOCIALS. Les següents habilitats socials estan extretes del programa de McGinnis i Goldstein. Ells agrupen les 40 habilitats en 6 grups i recomanen començar per les habilitats socials bàsiques i anar treballant la resta a mesura que els infants vagin plantejant la seva necessitat. D'aquesta manera l'aprenentatge es mes eficaç i perdurable. HABILITATS SOCIALS BÀSIQUES. a) Escoltar b) Parlar amablement c) Parlar amb fermesa d) Donar les gràcies e) Recompensar-se un mateix f) Demanar ajuda g) Demanar un favor h) Ignorar algú Habilitats relacionades amb l‟escola: a) Fer una pregunta b) Seguir instruccions c) Intentar quan és difícil d) Interrompre Habilitats per fer amics: a) Saludar b) Interpretar els altres c) Unir-se a un grup d) Esperar el torn e) Compartir f) Oferir ajuda Maneig dels sentiments: a) Conèixer els propis sentiments b) Manejar el sentir-se exclòs c) Buscar algú amb qui parlar d) Enfrontar-se a la por e) Mostrar afecte Alternatives a l‟agressió: a) Enfrontar-se al ser molestat/da b) Manejar l‟enuig c) Decidir si és just d) Resoldre un problema e) Acceptar les conseqüències Maneig de l‟estrès: a) Relaxar-se


b) c) d) e) f) g) h)

Manejar els errors Ser honest/a Saber quan explicar una cosa Enfrontar-se amb la derrota Dir no Acceptar un no per resposta Decidir què fer

 CARACTERÍSTIQUES D‟UNA PERSONA EMOCIONALMENT INTEL·LIGENT  Reconeix i és conscient dels propis sentiments i sap com expressar-los.  Se n'adona de les relacions que hi ha entre els seus sentiments, pensaments i reaccions.  Coneix les seves fortaleses i debilitats.  Es veu a ella mateixa des d'una perspectiva realista i optimista, que li permet mantenir una bona autoestima.  Sap que hi ha darrera de cada emoció per arribar a dominar-les.  És responsable de les conseqüències que generen els seus actes i decisions.  Desenvolupa l'empatia, és a dir, compren els sentiments de les persones que l'envolten i respecta les diferencies que té amb els altres.  Sap cooperar i resoldre conflictes, basant-se en negociacions justes per a totes les parts implicades.  Domina la comunicació no verbal (contacte visual, expressivitat facial, to de veu, gesticulacions...) i verbal (escolta, formula peticions clares, participa, respon bé a la crítica, resisteix les influències negatives...).  Regula el seu diàleg intern (pensament) per reconèixer els propis missatges negatius i auto limitacions.  LES FORTALESES PERSONALS:  Podríem dir que és el compendi entre la intel·ligència intrapersonal i la interpersonal  Les fortaleses Personals ens permeten cultivar la nostra vida interior perquè la felicitat depengui de nosaltres mateixos i no tant de l'exterior  Desenvolupant l'atenció plena i les fortaleses personals aconseguirem potenciar els cinc components bàsics de la felicitat (emocions positives, compromís, significat, relacions i assoliments), que afavoriran el benestar i els aprenentatges  Quan parlam de fortaleses ens referim a un conjunt de 6 trets positius desitjables d‟àmplia acceptació universal que constitueixen el “bon caràcter”, i que són els següents: saviesa i coneixement: fortaleses cognitives que impliquen l'adquisició i l'ús del coneixement: creativitat, curiositat, obertura mental, amor per l'aprenentatge, perspectiva coratge: fortaleses emocionals que impliquen l'exercici de la voluntat per a la consecució de metes davant de situacions de dificultat, externa o interna: valentia, perseverança,


honestedat, vitalitat humanitat: fortaleses interpersonals que impliquen cuidar i oferir amistat i afecte als altres: amor, amabilitat, intel·ligència social justícia: fortaleses cíviques que comporten una vida en comunitat saludable: ciutadania, sentit de la justícia, lideratge moderació: fortaleses que ens protegeixen contra els excessos: capacitat de perdonar, humilitat, modèstia, discreció, cautela, autocontrol transcendència: fortaleses que forgen connexions amb la immensitat de l'univers i proveeixen de significat a la vida: apreciació de la bellesa, gratitud, esperança, sentit de l'humor, espiritualitat

BIBLIOGRAFIA I WEB GRAFIA

Com educar les emocions? L‟educació emocional en la infància i l‟adolescència. Quadern faros. Nº 6. www.faroshsjd, net Ser persona y relacionarse. Competencia social en el aula. Habilidades cognitivas. Valores morales. Habilidades sociales. Secundaria: primer ciclo. Autor: Manuel Segura morales Educació Secundària Obligatòria 1r cicle. Programa de competència social. Habilitats cognitives. Creixement moral. Habilitats socials. Autors: Manuel Segura Morales, Juana R. Mesa Expósito, Margarita Arcas Cuenca. Materials de formació. Generalitat de Catalunya. Departament d‟ensenyament. Activitats per Fomentar l'atenció i la reflexió en L'alumnat de primària. Núria Marsal Hidalgo. Curs 2006-07 Programa “Aulas felices”. Psicología positiva aplicada a la educación. Equipo SATI (Grupo de trabajo dependiente del Centro de Profesores y Recursos “Juan de Lanuza” de Zaragoza: Ricardo Arguís Rey, Ana Pilar Bolsas Valero, Silvia Hernández Paniello, Mª del Pilar Salvador Monge). 2ª edición. Noviembre 2012


4. COM INTRODUIR UNA TÈCNICA DE RELAXACIÓ DINS L’AULA INTRODUIR UNA TÈCNICA DE RELAXACIÓ DINS L’AULA Recull elaborat per Rosa Sastre Juan Grup de treball: EL CINEMA COM A EIX VERTEBRADOR DE L’EDUCACIÓ EMOCIONAL I DEL TREBALL INTERDISCIPLINARI. Curs 14-15

INTRODUCCIÓ

La introducció de tècniques de relaxació a l'escola pot contribuir a millorar el benestar de l'alumnat, a optimitzar el seu rendiment acadèmic i a prevenir situacions emocionals negatives. Tot això pot incidir directament en una millora de la salut dels docents. Diversos estudis han demostrat que quan una persona esta relaxada es capaç d'aprendre més i millor. Quan estem nerviosos o preocupats per alguna cosa, ens és molt difícil mantenir l'atenció: ens costa fixar-nos, al cap d'un moment el focus de l'atenció ha canviat de lloc, constantment ens venen a la ment altres idees, estem fent una cosa i pensant en una altra... Les conseqüències d'una manca d'atenció són errors, descontent, malestar, baix rendiment, etc. La manca d'atenció pot tenir un origen orgànic o psicològic. La principal causa d'origen orgànic és la fatiga o el cansament, ocasionat per algun trastorn físic o un excés de temps de dedicació. Les causes d'origen psicològic poden ser molt diverses; entre elles la manca de motivació i d'interès i el pensament reiteratiu d'una situació conflictiva per a nosaltres. En tots aquests casos una estona de relaxació ens pot ser de gran ajuda.


ABANS DE PRACTICAR QUALSEVOL EXERCICI DE RELAXACIÓ O VISUALITZACIÓ

Abans de practicar qualsevol exercici de relaxació o visualització, cal tenir en compte aquestes recomanacions: Abans de practicar la relaxació o la visualització amb l'alumnat, és convenient practicar-la personalment. Explicar als infants, de manera entenedora per la seva edat, els beneficis que els pot proporcionar la relaxació i la visualització i comentar-los que milloraran amb la pràctica. Ensenyar-los a respirar, aconsellant-los que ho facin pel nas. És un moment de calma interior i s'han d'abandonar tots els problemes, preocupacions, tasques pendents... Crear un clima acollidor: llum suau, musica o aromes relaxants.

BENEFICIS QUE COMPORTA LA INTRODUCCIÓ D’UNA PRÀCTICA DE RELAXACIÓ A L’ESCOLA

Introduir la practica de la relaxació a l'escola comporta, entre d'altres, els següents beneficis, tan a nivell físic com emocional i mental: Preveu disfuncions emocionals, potenciant la tranquil·litat i evitant l'ansietat i altres emocions que provoquen malestar. Facilita la creació d'un estat físic, emocional i mental de benestar, tant individual com col·lectiu Afavoreix els processos d'aprenentatge, millorant el rendiment escolar, esportiu, etc. Desenvolupa la memòria Disminueix la tensió física, mental i emocional Recupera i aprofita millor l'energia Col·labora en la resolució de conflictes interns Descansa el cos i la ment Desenvolupa l'atenció i la capacitat de concentració Millora la relació amb els altres


I SI UN ALUMNE/A NO VOL PARTICIPAR ACTIVAMENT DE LA RELAXACIÓ?

Si es dóna la situació que algun alumne no vol participar activament de la relaxació, se li demanarà que respecti el silenci, que ha de ser total, i que mentrestant descansi o observi tranquil·lament, sense fer el mes mínim soroll. Probablement al cap d'unes sessions s'afegirà a la resta del grup.

NUMERO DE PROFESSORS DINS L’AULA

Serà convenient que hi hagi dos professors per si un d‟ells s‟ha de fer càrrec d‟algun alumne disruptiu. Això es farà al manco a les primeres sessions que es duguin a terme amb un grup fins que es coneguin les possibles reaccions També es farà així sempre que s‟hagi previst que es pot donar alguna disrupció durant la sessió

QUI NO POT PARTICIPAR EN LA SESSIÓ DE RELAXACIÓ I/O VISUALITZACIÓ

No es recomanable que facin aquests exercicis les persones que pateixen una depressió o episodis psicòtics.

QUAN ES PRACTICARÀ LA RELAXACIÓ

A la programació de les dinàmiques de cada pel·lícula es pot veure el dia que es proposa la relaxació completa. A més, alguna de les dinàmiques n‟inclourà també una Els exercicis complementaris de visualitzacions per a l‟auto coneixement es practicaran segons la programació de les dinàmiques de cada una de les pel·lícules. A part del que estarà programat, cada professor podrà determinar si vol fer un dels exercicis complementaris (visualitzacions d‟objectes simples) o un mandala, abans de començar la classe (o en acabar-la)


EXERCICI DE RELAXACIÓ COMPLETA

ABANS DE COMENÇAR: Crear l‟atmosfera adequada Abans de començar és bo comentar-los que potser sentiran com un formigueig, una sensació d'escalfor, de pesar molt o de quedar-se en blanc. No s'han de preocupar, ni espantar, perquè tot d‟una passarà. Durant l'exercici el silenci ha de ser absolut. Només s'han de sentir les orientacions del professor a mesura que guia l'exercici. Les primeres vegades, ensenyar-los a fer respiracions profundes Instruccions que donarem: Fer 2-3 respiracions profundes Seieu bé a la cadira amb l'esquena recta i ben recolzada al respatller. Adoptar una postura correcta es essencial. Posau els dos peus tocant bé el terra i separats més o menys a l'alçada de les espatlles. El cap ha d'estar en línia recta amb l'esquena i mirant endavant i una mica cap a baix. Les espatlles han d'estar relaxades. Les mans les podeu posar sobre les cuixes o agafades a la falda o als pantalons Assegurau-vos que esteu còmodes per poder estar sense moure-us uns minuts. Tancau els ulls. Quan els infants ja estan acostumats a fer els exercicis, potser no farà falta repetir totes les instruccions referents a la postura. Dient poseu-vos en la postura de relaxació, ja n'hi ha prou. Altres aspectes a tenir en compte: La veu del professor ha de ser suau i el més monòtona possible. En alguns moments es pot posar una musica molt suau. COMENÇA LA RELAXACIÓ: Ara fareu entre 5 i 10 respiracions profundes sense fer soroll. L'aire entra lent pel nas i surt molt lentament per la boca fins a buidar els pulmons. No fa falta forçar, respirau amb naturalitat. Notau com l'aire entra i surt tranquil·lament a cada respiració. Inspirar, imaginant com l'aire entra als pulmons. Empenyer l'aire fins l'abdomen i sentir com es va inflant a mesura que hi entra. Notarem com de forma natural s'eleven una mica les clavícules. Ara inspireu profundament pel nas i intenteu dur l'aire fins a la panxa. Noteu com es va inflant. A mesura que s'infla, les espatlles es tiren una mica enrere. Deixeu anar l'aire a poc a poc pel nas o per la boca, intentant buidar al màxim els pulmons. Seguiu respirant. Notau una sensació de frescor a l'inspirar i d'escalfor a


l'expirar. Seguiu respirant, tranquil·lament i us sentiu be, molt bé. També us podeu posar les mans a la panxa, per observar millor com s'infla i desinfla. Hi ha una estreta relació entre la respiració i els pensaments, l'estrés i els conflictes. Heu de provar de practicar la respiració conscient quan us venguin al cap pensaments obsessius, o quan us sentiu amb nervis, neguit o ansietat, o si teniu un conflicte. Aquestes situacions provoquen un bloqueig de l'energia i l'acte de respirar conscientment millora la presencia d'oxígen que l'allibera. Respirau profunda i lentament. Pensau en els dits dels peus i en els peus. Notau el contacte amb el terra. Us pesen. Pujau per les cames i els genolls, els sentiu pesats. Potser sentiu un formigueig, el formigueig de la relaxació, és agradable. Pensau en les cuixes, descansen. Sentiu la pelvis i les natges. Parau-vos a la panxa i fixau-vos com s'infla cada cop que entra l'aire. Seguiu respirant lentament. Notau el pit i les espatlles. Els braços, les mans i els dits també estan relaxats, deixeu-los anar. Fixau-vos en el coll i el cap i aneu relaxant tots els músculs de la cara: relaxau el front, les parpelles, les galtes, els llavis. Sentiu la mandíbula relaxada, amb la boca una mica oberta. Tot el vostre cos està relaxat, sentiu una agradable sensació de pau i calma. Us sentiu bé, relaxats, respirant en silenci, sense fer res més. Quedau-vos així un parell de minuts, sentint la música tranquil·lament. Ara. imaginau el número 5. L'esborrau, el tornau a imaginar, el tornau a esborrar i l'imaginau una tercera vegada. Feis el mateix amb el 4, l'imagineu 3 vegades. I ara el 3, el 2, l'1 i el 0. Tornau a començar i ho repetiu tot dues o tres vegades. COM ACABAR LA SESSIÓ: Feis dues o tres respiracions profundes. No obriu els ulls fins que jo us ho digui A poc a poc anau movent els dits de les mans Ara un poquet les mans, els peus, les espatlles, les cames, el cap. Molt a poc a poc En obrir els ulls, quan acabem l’exercici, us sentireu relaxats i alerta Ajuntau les mans i molt lentament aixecau els braços cap a munt com per estirar-vos. Si en teniu ganes, podeu fer un badall. Baixau els braços i atureu-los a l'alçada del pit, separant una mica les mans i imaginant que esteu aguantant una bola d'energia. Esperau 5 segons i acabau de baixar els braços. Podeu obrir els ulls


EXERCICIS COMPLEMENTARIS. VISUALITZACIONS

QUÈ SÓN LES VISUALITZACIONS La visualització és una tècnica que ens proporciona tranquil·litat, relaxació, confiança i serenitat, alhora que disminueix l'estrés i ajuda a mantenir una bona salut. És molt útil per aconseguir controlar la ment, les emocions i el cos i per aconseguir allò que desitjam. És una eina molt important en l'educació de la intel·ligència intrapersonal, que ens permet descobrir el nostre món interior per arribar a tenir una bona autoestima i una salut física, emocional, mental i social. DURADA DELS EXERCICIS DE VISUALITZACIÓ: Els exercicis de visualització duren entre 5 i 10 minuts COM HEM DE COMENÇAR I COM HEM D’ACABAR: Per fer-los hem de partir sempre de la postura bàsica de relaxació i hem de començar i acabar la sessió com hem explicat a l‟apartat de la relaxació. EXEMPLES DE VISUALITZACIONS D'OBJECTES SIMPLES: Aquests exercicis serveixen per aprendre a dirigir l'atenció i augmentar la capacitat de concentració. Amb la seva pràctica, s'aprèn a canviar voluntàriament un estat de dispersió mental per concentració i a fixar l'atenció en qualsevol tasca per períodes cada cop més llargs. Es tracta d'adoptar la postura de relaxació ja explicada i visualitzar imatges abstractes senzilles (lletres, nombres, figures geomètriques...) i retenir-les al menys 2-3 minuts. Pot ser que les imatges no apareguin, estiguin borroses, desapareguin ràpidament i qualsevol altra cosa ocupi la nostra ment. Cal tenir paciència i tranquil·lament insistir per tornar a fixar en elles l'atenció. EVOCACIONS VISUALS Tancau els ulls i imaginau: Una ploma que escriu lentament el vostre nom en un paper. Un nombre d’una sola xifra. Substituiu-lo per un de dos xifres, per un de tres, i així successivament fins que arribeu al màxim nombre de dígits que pogueu retenir. Manteniu aquest nombre davant dels vostres ulls durant dos minuts. Un triangle daurat, un cercle violeta, una estrella blava, etc. EVOCACIONS TÀCTILS: Centreu la vostra atenció en el tacte i imagineuvos: Agafant a algú de la mà, sentint la seva pell, la seva temperatura, la pressió que exerceix a la vostra mà. Acariciant un gat o un gos, sentint el seu pel. Agafant una llimona, sentint la seva superfície.


Tocant: l’escorça d’un arbre, la freda neu que cau, els pètals d’una flor amb delicadesa, la sorra, l’aigua de la pluja, una ploma. EVOCACIONS OLFATIVES. Imagineu que esteu olorant: El vostre perfum favorit. Benzina. Una flor. Herba fresca i humida. L’aire pur de la muntanya en un pinar. Una foguera. El mar. Menta. Pa recent tret del forn. EVOCACIONS AUDITIVES. Tancau els ulls i escoltau els següents sons imaginaris: Una veu que us crida pel vostre nom. El soroll dels cotxes en una gran ciutat. El so de la pluja. La gent que hi ha en una festa. Les onades que trenquen a la platja. Els nins jugant. Una porta que grinyola. EVOCACIONS GUSTATIVES. Tancau els ulls i imagineu-vos el sabor i la sensació que aquests aliments us produeixen: Un plat de sopa calenta. Unes patates fregides. Un gelat que es va desfent lentament. Un plat del vostre menjar preferit. EXEMPLES DE VISUALITZACIONS PER TREBALLAR L'AUTOCONEIXEMENT Per realitzar les visualitzacions que es detallen a continuació, primer els infants s'han de relaxar seguint les indicacions ja explicades. Els següents exercicis estan ordenats de menor a major dificultat. . L'ONADA. Mentre inspireu… i expireu… imagineu que us trobeu dins d‟una onada del mar que puja…i baixa… puja… i baixa. No correu cap perill; podeu flotar sobre l‟aigua d‟esquena o sobre una taula de surf o un matalàs inflable, o bé asseure-us en una barqueta i deixar-vos endur pel suau moviment de les onades. Mentre us seguiu movent cap a dalt… cap a baix… cap a endavant… cap enrere, notareu que l‟escalfor del sol us relaxa i sentireu la suau brisa marina. Percebeu el color del cel, l‟olor de la sal a l‟aire i el rumor de les aus marines. Una sensació de calma envolta tot el vostre cos mentre us bressoleu o gronxeu al ritme del mar; us sentiu nodrits i protegits. L'ALIAT INTERIOR. Tancau els ulls i centrau la vostra atenció en la respiració; inspirau… i expirau…i concentrau-vos en el moviment del vostre nas. Mentre seguiu respirant al vostre propi ritme, imagineu que us trobeu un camí enmig d‟un bosc espès. Hi ha arbres de molta bellesa al vostre voltant, i caminau pel camí fins el lloc des del que prové un rumor d‟aigua. Arribau a un rierol, us apropau a ell, i veis el vostre reflex a l‟aigua. (Pausa). De seguida


percebeu una altra presència al vostre costat, i us sentiu protegits. Veieu que un altre reflex s‟uneix al vostre. Aquesta altra presència pot ser la d‟un vell savi, un animal o un ser imaginari que sentiu que es el vostre aliat, algú que coneixeu des de fa molt temps: algú en qui podeu confiar. El vostre aliat us indica que el seguiu per un petit pont que creua el rierol. Ho feu així i us trobeu escalant un turó petit que condueix a una cova. El vostre aliat entra a la cova, s‟asseu i us indica mitjançant gestos que l‟imiteu. Quan ho feu, el vostre aliat comença a parlar-vos de vosaltres mateixos. (Pausa d‟un minut). Si voleu fer-li alguna pregunta particular, feu-ho ara. Escolteu atentament la resposta. (Pausa d‟un minut). El vostre aliat diu que podeu tornar quan vulgueu; ell o ella sempre us estaran esperant per ajudar-vos amb el que necessiteu. Li doneu les gràcies, torneu pel camí, creueu el pont, i de nou veieu el vostre reflex a l‟aigua. Concentreu-vos en la manera en que us sentiu mentre camineu pel camí i sortiu del bosc; ara preneu consciència de que esteu asseguts aquí LA IMATGE EN MIRALL. Imaginau que estau caminant per un bosc frondós i que en la distància veieu una casa dalt d‟una muntanya. Us apropau i, com que les portes estan obertes, entreu; ara us trobau en una gran habitació en la qual les parets, el sostre i el terra son de mirall. Comença a sonar una peca musical (es pot posar “La primavera” de Les quatre estacions de Vivaldi) que sentiu atentament: la reconeixeu. Us apropau a una de les parets de mirall, observau el vostre reflex i de sobte aquesta imatge comença a ballar al ritme de la música. Us uniu al vostre company, que sou vosaltres mateixos, i deixeu que us guií. (Pausa d'un minut) Ara deixau de ballar, allunyau-vos del vostre company, i tornau aquí, recordant perfectament els vostres moviments i el que heu après del vostre reflex. EL SOL. Visualitzau-vos ajaguts a la platja. La mar està quasi impassible, mentre s‟apaguen les darreres estrelles. Notau la frescor i la puresa de l‟aire. Contemplau l‟aigua, les estrelles, el cel obscur. Dedicau uns moments a sentir el silenci que precedeix la sortida del sol, la quietud plena de possibilitats. Lentament, la foscor s‟esvaneix i els colors canvien. El cel s‟enrogeix a l‟horitzó; després, es fa daurat. Us arriben els primers raigs del sol i veieu com emergeixen lentament de l‟aigua. Amb la meitat del disc solar visible i la resta amagat sota l‟horitzó, veieu que el seu reflex a l‟aigua crea una sendera de llum, daurada i tremolosa, que va des d‟on estau vosaltres fins al seu centre. La temperatura de l‟aigua es ideal i decidiu entrar-hi. Lentament, amb plaer, començau a nedar pel raig daurat. Notau l‟aigua banyada de llum que us acaricia el cos. Sentiu que floteu sense esforç i us moveu plàcidament pel mar. Com mes nedau cap al sol, menys us adoneu de l‟aigua i més augmenta la llum que us envolta. Us sentiu embolcallats en una llum benefactora i daurada que us cala completament. El vostre cos es banya en la vitalitat del sol. Els vostres sentiments estan posseïts per la seva calor i la vostra ment es veu il·luminada per la seva llum. LA FONT. Imaginau una font que brolla d‟una roca de granit. Veieu la seva aigua pura com brilla al sol i sentiu el seu borbolleig en el silenci que us envolta. Constateu que aquest lloc és especial i que tot hi és més clar, més pur i essencial. Començau a beure aigua i que us amari la seva energia benefactora que entra dins vostre i fa que us sentiu mes lleugers. Ara acostau-vos al doll i deixeu que l‟aigua us remulli. Imagineu que té el poder de fluir per cadascuna de les cèl·lules del vostre cos. Imaginau també que flueix pels vostres sentiments i les vostres emocions, i per la vostra intel·ligència. Sigueu


conscients que aquesta aigua us neteja dels pensaments negatius que acumulem dia rere dia (frustracions, penediments, temors, pensaments de tota casta). Experimentau gradualment com la puresa de la font esdevé la vostra puresa i la seva energia la vostra. Finalment imaginau que vosaltres sou la font mateixa, en que tot és possible i la vida es nova per sempre. ANTROPOLOGIA CULTURAL. Centrau la vostra atenció en la respiració. Imagineu que amb cada exhalació el vostre cos es relaxa més i més. (Pausa). Imaginau que el vostre organisme es fa circular, que adoptau la forma d‟una bola, una esfera o un globus. Ara notareu que aquesta esfera es mou, i en efecte us esteu movent a gran velocitat i travessau grans extensions, seguiu viatjant sense parar fins que aviat notau que la velocitat disminueix fins que us pareu. El vostre cos torna a adoptar la seva forma normal, i mirau al vostre voltant per a descobrir on us trobau. És una terra estranya per a vosaltres, un món nou que us interessa explorar. Investigau aquest món, les seves formes de vida, el seu ambient. Si hi ha gent, comunicau-vos amb ells i descobriu tot el possible sobre la seva cultura, vida familiar, menjars i forma de vida. Si tenen música podeu dur una cançó del seu món. Observau el seu art. Ara disposau d‟alguns minuts que equivalen a tot el temps que necessiteu per a dur a terme les vostres exploracions d‟aquesta terra. Començau. (Pausa de tres minuts) . Ja és hora de tornar. Mirau al vostre voltant per última vegada i fixau-vos en els colors, les formes, els sons, els aromes i els gustos. A continuació començau a moure-us de pressa pel temps i l‟espai, un altre cop adoptant la forma d‟una bola, i aterrau aquí suaument, el vostre cos torna a la seva forma normal. (Pausa). En un moment comptaré fins a deu. Uniu-vos a mi quan arribi al sis i obriu els ulls en el número deu, sentiu que estau relaxats i alerta, llestos per a dibuixar o escriure sobre la vostra visita a una altra cultura. Un… dos… tres… quatre… cinc… sis… set… vuit… nou… deu. UNA CASCADA DE LLUM BLANCA. Tancau els ulls i centrau la vostra atenció en la respiració. Pensau que en cada exhalació el vostre cos es relaxa cada vegada més. Ara, imaginau que una preciosa cascada de llum blanca us cobreix des de la part superior del vostre cap; sentiu la seva suau energia sanadora a través del cervell, sobre la cara, el mentó i el coll. Ara, la cascada de llum blanca descendeix fins al vostre pit, espatlles i esquena; segueix a traves dels braços i de les mans i regalima des de la punta dels vostres dits emportantse amb ella qualsevol tensió que hagi descobert en el vostre cos. La llum blanca continua fluint cap al ventre, la pelvis i les natges; a continuació segueix descendent fins els malucs, genolls i part baixa de la cama. Ara entra pels vostres turmells i peus, i surt a traves dels seus dits, fent desaparèixer l‟estrés o les molèsties del vostre cos. Ara us trobau immersos en una contínua cascada de llum blanca. Cada part del vostre ésser està coberta de la seva llum. Deixau que aquesta energia us embolcalli i gaudiu de la pau que us proporciona. Pausa d‟un minut i acabam la sessió. EL TEU LLOC O PAISATGE IDEAL. El propòsit d‟aquesta visualització és ajudar-vos a imaginar un lloc especial que us permeti sentir-vos totalment protegits, còmodes i relaxats. Aquest lloc pot estar en qualsevol lloc. Pot ser un lloc que ja conegueu o en el que hi hàgiu estat. Pot ser un lloc que us inventeu totalment o que compongueu amb fragments d‟altres que aprecieu particularment. També podeu optar per posar una estança on reposar en el vostre paisatge: una cabana, un castell o una cova. Ara imagineu un lloc on us sentiu totalment a gust i en pau. Pot ser real o imaginari, un lloc que pertanyi al


vostre passat o on sempre heu desitjat anar. No importa, sempre que sigui un lloc en el qual us sentiu protegits i en pau. Permeteu que aquest lloc vagi prenent forma poc a poc. No tingueu cap presa. A mesura que el vostre lloc va prenent forma, mirau al vostre voltant. Mirau a la vostra dreta i a la vostra esquerra i per totes bandes. .Que veieu? Gaudiu del paisatge, dels seus colors, textures i formes. Escoltau els sons que hi ha en el vostre lloc especial. Potser unes onades que venen a xocar suaument a la platja, el so d‟un ocell a la llunyania, el vent que frega els arbres al passar per les seves branques… Ara simplement gaudiu amb els sons d‟aquest lloc preciós, aquest lloc que s‟assembla a un santuari i us transporta a un lloc on regna el repòs, la protecció i la pau. (Pausa) Ara comenceu a sentir que alguna cosa meravellosa està a punt de succeir. Sentiu l‟emoció de que una cosa bona i emocionant està a punt de succeir. Sentiu aquesta certesa. Tot està bé, tal i com ha d‟estar. Ara observau com la brillantor suau d‟una llum daurada us il·lumina des de dalt. Aquesta llum us banya tot el cos. Una lluent i vibrant energia us envolta i us omple d‟energia calmant-vos i relaxant-vos. Esteu banyats per la bondat, per l‟amor incondicional que atrau cap a vosaltres tot el que necessitau, com si fóssiu un poderós imant. Us acompanyen bons desigs i pensaments positius. Aquesta energia sanadora es fon en el vostre cos nodrint-lo amb una generosa energia i omplint-te de benestar. (Pausa) Sentiu de quina forma es mou per les diferents capes del vostre cos, cada cop més profundament en cadascun dels vostres òrgans, fins arribar a l‟interior dels ossos. Sentiu-la en cadascuna de les vostres cèl·lules, dissolent cadascun dels bloqueigs i corregint tots els desequilibris. Gaudiu d‟aquest lliure fluir de l‟energia a traves del vostre cos. Ara esteu relaxats. El vostre cos recorda com és estar bé, i sap gaudir i assaborir aquesta sensació de benestar. El vostre santuari sempre està aquí i en ell sentiu una pau absoluta. Té propietats curatives i sabeu que és un lloc al que sempre hi podeu tornar per sentir aquesta energia sanadora i aquesta pau. Quan us trobeu a punt per tornar, feu una inspiració molt profunda i expireu l‟aire totalment. UN VIATGE EN EL TEMPS. Aquest exercici els permetrà fer un viatge al passat o al futur i explorar un lloc desconegut. En acabar l'exercici escriureu allò que heu observat. Cal que poseu atenció en els colors, sons, olors i sentiments que vagin sentint. Tancau els ulls, respirau, relaxau-vos i desfeu-vos de tots els pensaments que tengueu. Imaginau que sortiu d‟aquesta habitació i trobau una màquina del temps en front de vosaltres. Caminau al seu voltant i observau la seva forma i l‟instrumental de comandament. Entrau a la màquina i especificau en els comandaments l‟època a la que voleu traslladar-vos, que pot ser del passat o del futur. Un cop donades les instruccions, sentiu que us eleveu suaument i que us transporteu a l‟època que heu escollit. Durant el viatge sembla que la llum es mou al vostre voltant. Ara aterreu, i començau a explorar aquestes noves terres. Observau l‟ambient, les formes de vida; si hi ha criatures en aquest món, intentau comunicar-vos amb elles i conèixer la seva cultura, la seva vida familiar, allò que mengen i com viuen. Si tenen música, podeu treure una cançó del seu món. Posau atenció al seu art. Si ho desitjau, podeu cercar una persona o una criatura en particular i passar més temps amb ella. Ara disposau d‟alguns minuts per a fer les vostres exploracions en el món en el que us trobau ara, i aquest serà tot el temps que necessitareu, perquè podreu experimentar dies, setmanes, mesos i fins i tot anys abans de que arribi l‟hora de marxar-vos. Deixem un parell de minuts. Ja és hora de deixar aquest món i tornar a la màquina. Si voleu, podeu dir a les criatures que heu conegut que


tornareu en una altra oportunitat. Indicau a la màquina que torni al present, i tornau a aquesta habitació, perfectament bé. En obrir els ulls recordareu tot el que heu vist i sentit al detall, i podreu escriure un informe complet sobre els vostres viatges. Comptaré fins a deu. Uniu-vos a mi en arribar al sis i al deu podeu obrir els ulls. Un … dos … tres … quatre … cinc… sis … set … vuit … nou … deu. EL MIRALL. Tancau els ulls. Imaginau-vos que estau davant un mirall. De sobte començau a veure un cercle lluminós que us envolta. El cercle es fa de cada vegada més brillant, de cada vegada envolta més parts del vostre cos. Fixau-vos bé amb aquest cercle, és com un aura que us envolta i us omple d‟energia positiva, de força interior.... LA ROSA. Imaginau un roser: arrels, tiges, fulles i, a la part superior, el capoll. Aquest es troba tancat i rodejat de sèpals verds. Dedicau una estona a visualitzar tots els detalls. Ara imaginau que els sèpals comencen a descloure‟s, es torcen i mostren a l‟interior els pètals, suaus, delicats i encara tancats. Els pètals comencen a obrir-se. Quan ho fan, us adonau que l‟obertura també es produeix a l‟interior del vostre ésser. Notau que alguna cosa en vosaltres es desvetlla i emergeix a la llum. Seguiu contemplant la rosa i sentiu que el seu ritme és el vostre ritme. Continuau veient com la rosa surt a la llum, revelant-se en tota la seva bellesa. N‟oloreu el perfum i l‟absorbiu ben endins. Observeu el centre mateix de la rosa, en el qual la seva vida es més intensa. Deixeu que n‟emergeixi una imatge. Aquesta última representarà allò més bell, més significatiu i més creatiu del que, en la vostra vida, ara vol sortir a la llum. Pot ser una imatge de qualsevol cosa. Només heu de deixar que sorgeixi espontàniament, sense forçar-vos ni pensar. Quedau-vos amb aquesta imatge una estona i absorbiu-ne la qualitat. Aquesta imatge pot contenir un missatge per a vosaltres, verbal o no. Mostrau-vos receptius. DIALEG INTERIOR. Imagineu que es fa de dia un mati d‟estiu. Us trobeu en una vall. De mica en mica aneu prenent consciència del que us rodeja. El cel és nítid i d‟un blau intens; hi ha flors i herba al vostre voltant. La brisa del matí acaricia suaument les vostres galtes. Notau el contacte dels peus contra el terra. Observeu com anau vestits. Dedicau una estona a anar-vos conscienciant amb claredat de totes aquestes percepcions. Teniu la sensació d‟estar preparats i a l‟expectativa. Quan mireu al voltant, veieu una muntanya. S‟eleva a prop vostre i, quan veieu el cim, us sembla d‟una alçària extraordinària. Així doncs, decidiu escalar la muntanya. Començau per endinsar-vos en un bosc. Hi percebeu l‟aroma dels pins i l‟atmosfera fresca, ombrívola. Quan sortiu del bosc, empreneu una drecera escarpada. En caminar costa amunt, notau l‟esforcç muscular de les cames i l‟energia que anima tot el vostre cos. De cop, el camí s‟acaba i tot el que ara teniu davant és roca. L‟ascensió es fa més dura; cal que utilitzeu les mans. Us trobau ben amunt. L‟aire és més fresc i enrarit. Us embolcalla el silenci. Mentre aneu pujant, us endinsau en un núvol. Tot és pàl·lid i només distingiu la boira al vostre voltant. Avançau lentament i amb molt de compte. Amb prou feines veieu la roca on recolzeu les mans. Ara els núvols s‟han dispersat i tornau a veure el cel. De dalt estant tot és molt més lluminós. L‟atmosfera té una nitidesa magnífica; els colors del cel i de les roques són vius i el sol brilla esplendorosament. Estau a punt per continuar. La pujada és fàcil; sembla que pesau menys i us sentiu atrets pel cim. Lluitau per tal d‟atènyer-lo. A mesura que us apropau al cim, us anau omplint d‟una sensació d‟alçària. Us aturau i mirau al vostre voltant. Veieu d‟altres pics a la


vora i més enllà, la vall a la llunyania i algunes poblacions. Ara us trobau al cim de la muntanya, en un ampli replà. Aquí el silenci és total. El cel és d‟un blau molt intens. Cap al lluny, observau alguna cosa. És una persona, sàvia i carinyosa, preparada a escoltar el que heu de dir i a dir-vos el que voleu saber. Ell o ella apareix al principi com un punt lluminós petit i distant. Ja us heu vist els dos. Caminau l‟un envers l‟altre, lentament. Notau la presència d‟aquesta persona i això us produeix plaer i força. Veieu el rostre i el somriure radiant d‟aquest ésser savi i sentiu un efluvi d‟amor càlid. Ara us trobau cara a cara: mirau els ulls del savi. Podeu parlar-li de qualsevol problema, fer qualsevol observació o preguntar el que desitgeu. Escoltau la resposta callats i ben atents i potser voleu prolongar el diàleg. PROJECTE. Escollint i mantenint els nostres propis projectes, podem dirigir la nostra vida i donar-hi molta més força i agilitat. L‟exercici següent us pot ajudar en aquest sentit: Preneu-vos una mica de temps i pensau en els principals projectes que ara hi ha a la vostra vida. Feu una llista dels projectes més importants que us venguin a la ment (abstractes o concrets, difícils o fàcils, pròxims o remots). Poden variar, des del propi coneixement fins a pintar el garatge, des de la consolidació d‟una amistat amb una persona fins a aprendre un idioma nou. Tot serveix, sempre que sigui important per a vosaltres i hi hagi un veritable propòsit i no un simple desig o caprici. Ara, escolliu el que cregueu que en aquest moment és el més important de la vostra llista. Tancau els ulls i deixeu que sorgeixi espontàniament una imatge que simbolitzi aquest projecte. Pot ser una imatge de qualsevol cosa (un objecte de la naturalesa, un animal, una persona, etc.). Amb els ulls closos, imaginau que davant vostre s‟obre un camí llarg, recte i net que us condueix fins al cim d‟una muntanya. De dalt de la muntanya estant podeu veure, de lluny, la imatge que heu escollit i que simbolitza el vostre projecte. A ambdós costats del camí podeu veure, escoltar i sentir la presència de diferents éssers que provaran d‟apartar-vos-en i impedirvos l‟arribada al cim. Poden fer tot el que vulguin excepte una cosa: no poden obstruir el vostre camí, que es manté recte i lliure davant vostre. Aquestes entitats representen diverses situacions, persones, objectius secundaris i estats interns de la vostra vida; poden descoratjar-vos i seduir-vos, espantar-vos i hipnotitzar-vos. Poden donar-vos raons lògiques per fer-vos veure que és inútil i fins i tot absurd que continueu endavant; intentaran intimidar-vos o fer que us sentiu culpables, etc. Considerau-vos amb voluntat decidida i seguiu pel camí. Dedicau una mica de temps a conèixer l‟estratègia de cada entitat. Sentiu la seva atracció. Teniu un diàleg imaginari amb l‟entitat; però després continuau i, mentrestant, sentiu la vostra pròpia voluntat. Quan arribeu al cim, mirau la imatge que representa el vostre projecte. Quedeu-vos-hi uns instants i gaudiune. Adonau-vos del què significa per a vosaltres, del que ara us comunica. Obriu els ulls i escriviu alguna cosa arran del vostre projecte i de les forces que han intentat fer que us en separàssiu. TRANSFORMACIÓ DE L'ENERGIA AGRESSIVA. Aquest exercici cal efectuar-lo només quan realment es tengui algun tipus de sentiment agressiu o s‟estigui a punt de tenir-lo: Fixau-vos en un projecte o en una activitat que volgueu agilitzar. Ara deixeu de banda aquesta idea, de moment, i posau-vos en contacte amb els vostres sentiments d‟agressivitat. Adonau-vos de la seva força, la seva vibració, la influència que tenen sobre el vostre cos i, potser, els problemes que us produeixen. Observeu-los sense jutjar-los ni etiquetar-los de cap manera. Ara, pensau que aquests sentiments són energia que es troba a la


vostra disposició, una energia valuosa, amb la qual podeu fer alguna cosa. Pot perjudicar-vos, però també pot ser una força impulsora per al projecte o activitat que heu escollit. A continuació, imaginau-vos embolicats en el vostre projecte o activitat. Feu venir a la ment, emprant la vostra imaginació, tots els detalls que pogueu. Imaginau els passos que cal fer, però, en aquesta ocasió, encesos i reforçats amb la vitalitat que heu decidit d‟infondre-hi.” LA CADIRA I L'AUTOESTIMA. Imagineu amb tota la vivesa que pogueu, que teniu davant vostre una cadira buida…imagineu la seva forma, el seu color, la seva textura… Un cop la tingueu clara, observau com ve a seure‟s a aquesta cadira una persona que us estima molt, i que us fa sentir al seu costat molt a gust amb vosaltres mateixos, us fa sentir bé i acceptats. Contemplau detingudament el seu rostre, la seva figura, la seva postura….Què sentiu en contemplar-la? Segur que és un sentiment gratificant. Al cap d‟una estona aquesta persona s‟acomiada de vosaltres i se‟n va, sabent que sempre la podreu tornar a convidar a estar amb vosaltres a la cadira. I ara, apareix una altra persona, que sou vosaltres mateixos, la vostra replica. I la convidau a seure a la cadira. Contemplau el vostre rostre, la vostra figura, la vostra postura…amb el màxim de vivesa possible….Què sentiu en presència de la vostra presència? És un sentiment agradable, desagradable, ambivalent, indiferent, de tristesa, d‟alegria, de compassió, de tendresa, de comprensió... ? Intenteu prendre consciència dels sentiments que teniu respecte a vosaltres mateixos. I ara, tenint encara la vostra pròpia imatge al vostre davant, intentau respondre amb tota sinceritat les següents preguntes:  M‟aprecio, em respecto, m‟accepto tal com soc?  Estic habitualment satisfet/a o insatisfet/a de mi mateix?  Reconec les meves qualitats i les fites que he assolit o, pel contrari, no les valoro?  Em valoro com realment valc o, pel contrari, m‟infravaloro?  Assumeixo serenament els meus errors, limitacions i fracassos?  Em perdono?  Em comporto d‟una forma autònoma i solidaria alhora?  Som capaç de defensar els meus drets sense intentar violar els aliens?  Tenc cura de mi suficientment? Al finalitzar la sessió seria bo que cada un expressarà per escrit què ha sentit i les respostes a les preguntes.

MANDALES

Pintar mandales és una altra activitat que podem fer per aconseguir la relaxació. En general, acostuma a agradar molt als infants, fins i tot a aquells que no els agrada gaire pintar. Al ser espais petits els que han d'omplir, no es cansen i s'esforcen en fer- ho bé. Els mandales són uns dibuixos dins d'un cercle o quadrat, fets generalment amb


formes geomètriques i que contenen un o més eixos de simetria. Els mandales són considerats objectes que poden produir harmonia i tranquil·litat i, per tant, poden ser bonics per contemplar. Mitjançant el seu contingut, colors i formes podem obtenir equilibri i pau interior. Podem trobar fàcilment llibres amb gran varietat de dibuixos i també webs, des d'on es poden imprimir (http://mandalas.dibujos.net/)

Recursos consultats:  Activitats per Fomentar l'atenció i la reflexió en L'alumnat de primària. Núria Marsal Hidalgo. Curs 2006-07  Curs d‟hipnosi clínica aplicada al dolor i a l‟ansietat  http://mandalas.dibujos.net/

5. GUIA PERQUÈ LA INTEL·LIGÈNCIA EMOCIONAL ESTIGUI PRESENT DINS L’AULA A TRAVÉS DE LA PRÒPIA ACTITUD DEL PROFESSORAT GUIA PERQUÈ LA INTEL·LIGÈNCIA EMOCIONAL ESTIGUI PRESENT DINS L’AULA A TRAVÉS DE LA PRÒPIA ACTITUD DEL PROFESSORAT Recull elaborat per Rosa Sastre Juan Grup de treball: EL CINEMA COM A EIX VERTEBRADOR DE L’EDUCACIÓ EMOCIONAL I DEL TREBALL INTERDISCIPLINARI.

Curs 14-15


INTRODUCCIÓ

Els problemes emocionals en els infants els dificulten el funcionament de la ment. Els infants amb problemes de por, enuig, ansietat, depressió... tenen dificultats per aprendre, perquè no perceben bé la informació i, per tant, no poden processar-la correctament. Les emocions negatives intenses els absorbeixen tota l'atenció i obstaculitzen qualsevol intent d'atendre una altra cosa. Quan les emocions impedeixen la concentració es dificulta el funcionament de la capacitat cognitiva, la capacitat de mantenir al cap tota la informació necessària per a realitzar la feina que s'està fent. Quan un infant no posa atenció, és possible que sigui per un bloqueig emocional. En el seu cap hi ha alguna situació emocional problemàtica, que no li permet centrar-se en un altre assumpte i sovint no n'és conscient del que li està passant.

UNES FRASES DE REFLEXIÓ

“L'ensenyament que deixa empremta no es el que es fa de cap a cap, sinó de cor a cor.” HOWARD G. HENDRICKS “Parla'm i ho oblido, ensenya'm i ho recordo, involucra'm i ho aprenc” BENJAMIN FRANKLIN

CREAR UN BON AMBIENT A L'AULA Crear un bon ambient emocional:

Les persones, com a essers emocionals contribuïm a crear el clima emocional d'allà on estam. Les nostres pròpies emocions juntament amb les de totes les persones que ens envolten influeixen en crear un ambient agradable o desagradable. Tots cercam ambients on ens sentim a gust, acceptats, considerats i valorats, perquè aquest ambient ens condiciona i contribueix a fer-nos sentir emocions positives, que facilitaran la tasca que hem de fer. Aquest ambient es crea dia a dia i moment a moment. Hem de procurar crear a l'aula i a tota l'escola, un ambient emocional agradable, on cada infant se senti apreciat i respectat, on es valori com es i el que fa, on es trobi a gust amb el professorat i amb els companys i companyes, on es pugui sentir segur i tranquil, on pugui expressar el que sent. Hem de tenir en compte les emocions que afavoreixen la convivència i l'aprenentatge. Si aconseguim crear aquest clima de benestar emocional, tenim molta feina feta, ja que ens serà molt més fàcil que l'alumnat vagi adquirint els aprenentatges curriculars i que es generi una bona convivència. Els nens aprenen millor en ambients on l'ansietat és mínima. Un bon ambient emocional facilitarà la confiança, la seguretat, el respecte, la il·lusió, la reflexió, les ganes d'aprendre... Hem de tenir molta cura amb el que diem i en com ho diem. Sovint utilitzem expressions que fan sentir els infants no acceptats, rebutjats i poc valorats. Amb això potenciem el seu bloqueig emocional, ja que a ningú li agrada que el desaprovin.


Un parell d'exemples de situacions quotidianes a l'escola: Si en lloc de dir “Es que no sabeu fer una fila?” o “Això no sembla una fila!”, amb el que els estem mostrant desconfiança en que puguin fer bé la fila, els proposem “Ara intentareu fer una fila millor”, amb el que els mostrem confiança en que ho poden aconseguir, estem motivant als infants a fer una fila ben feta. Si en lloc de dir a algú “Això ho has fet malament”, li proposem “Vols que t'expliqui com ho pots millorar?”, l'estem animant a fer-ho mes be, a tornar-ho a intentar. Sempre és molt important el to amb que ens expressem, cal mostrar-los tranquil·litat, confiança i molt interès en ajudar-los a fer be les coses. Un cop han aconseguit el que volíem, o com a mínim hi han posat voluntat, cal mostrar-los la nostra aprovació i satisfacció per les millores aconseguides. Els sentiments positius, com l'entusiasme, la perseverança i la confiança, generen una motivació positiva sobre el rendiment, ja que els estats d'ànim positius augmenten la capacitat de pensar amb flexibilitat i complexitat, fent més fàcil resoldre els problemes, tant els de caire intel·lectual com els interpersonals En un ambient acollidor disminueixen els conflictes i quan es presenten la seva resolució és més senzilla. Hem de cuidar el nostre llenguatge i procurar evitar les paraules amb connotacions absolutes (sempre, mai, tot, res, ningú, tothom...) i les expressions amb to sentenciós (ets una desordenada, ets un mentider...). Podem canviar-les per frases que expressin els nostres sentiments vers aquell fet (no em sent bé amb aquest desordre, no m'agrada que em diguis mentides...). Una expressió que acostuma a generar una bona relació amb els infants es “quan fas..., em sent...”. D'aquesta manera li estem mostrant les nostres emocions i això l'ajudarà a mostrar les seves. Com que els infants viuen pendents del reconeixement dels adults, procuraran repetir les actuacions que ens produeixen emocions agradables i evitar les que ens en produeixen de desagradables. De fet es tracta d'intentar posar-nos en el seu lloc i pensar què i com ens agradaria que ens diguessin les coses. No hem de castigar la persona, sinó els fets. Per aconseguir un clima de benestar que permeti una bona convivència cal: respecte mutu entre tothom confiança, col·laboració i cooperació entre tothom i no competitivitat acceptar els errors propis i aliens com una cosa natural i entendre'ls com un element que contribueix en l'aprenentatge entendre el càstig com un element per compensar el dany ocasionat, no com una venjança Crear un bon ambient físic: Fins ara hem parlat de l'ambient emocional, però crear un bon ambient físic també és important. A part de que l'espai ha de ser prou ampli (aquí no hi podem fer res) per trobar-nos a gust, ha d'estar ben il·luminat i ventilat, amb una temperatura adequada (si es massa alta, l'ambient es carrega molt i es comença a omplir de nerviosisme i neguit i si es massa baixa, no és agradable per treballar). Un estudi fet a Anglaterra ha comprovat que els nivells elevats de diòxid de carboni deterioren la capacitat d'aprenentatge en els infants. Les plantes oxigenen l'aire i afavoreixen el rendiment escolar. Un fet tan senzill com posar un parell o tres de plantes a cada aula no costa gaire i pot ser beneficiós. També s'ha comprovat que la música de Mozart millora el rendiment escolar i la concentració visual.


LA NOSTRA RELACIO AMB L'ALUMNAT

 És molt important ser un bon model per al nostre alumnat  L'empatia i l'assertivitat són dues habilitats importantíssimes en l'establiment de les relacions personals. Per ensenyar als infants a ser empàtics, cal que els mostrem amb la nostra actuació què significa.  Ser empàtics vol dir: escoltar-los mirant-los els ulls, mostrar-los el nostre interès i comprensió i preguntar-los pels seus sentiments.  Per ensenyar-los a ser assertius, cal actuar des del respecte i la confiança cap a un mateix i cap als altres.

RESPECTE I CONFIANÇA

Hem de procurar que en les relacions que establim amb els infants, aquests experimentin la comprensió, l'acceptació i l'entesa que originaran el clima de benestar necessari a l'aula i a més els anirà formant la seva personalitat. Cal que tenguem ben present que no només educam amb el que diem o fem, sinó també amb la forma de manejar les nostres pròpies emocions. Hem de ser conscients de les nostres emocions i de com les controlem en cada fet quotidià, i de com ens relacionem, intentant millorar dia a dia en la nostra educació emocional i així poder també transmetre aquesta educació al nostre alumnat. Quan ens relacionem fem servir el llenguatge verbal i el no verbal. El llenguatge verbal transmet allò que conscient i voluntàriament diem. El llenguatge no verbal té una naturalesa més inconscient i transmet les nostres emocions, sentiments i estats d'ànim. D'aquí la importància de ser conscients de les nostres emocions, que generalment es manifesten en la nostra conducta, en les nostres relacions i en els nostres conflictes. En la mesura que coneguem i entenem les nostres emocions, podrem comprendre també les dels altres. No hem de tenir por de sentir les emocions. El que sí que hem de controlar és la forma en que les manifestem i la conducta que puguin generar. Hem de parlar amb els infants de les emocions, explicant-los com ens sentim en determinats moments del dia a dia i demanant-los que ells també diguin el que senten. És molt important que expliquin les emocions que senten i escoltin les dels altres, davant un conflicte a resoldre.

FOMENT DE LA SEVA AUTOESTIMA

Per fomentar l'autoestima dels infants és important que ens relacionem amb ells des de l'aprovació, és a dir, transmetent-los la nostra confiança en ells, en que poden i en que fan be les coses. Hi ha una sèrie d'indicadors que ens poden servir per valorar el grau d'autoestima d'un infant i estar alertes, per aprofitar totes les ocasions que es presentin per ajudar-lo a millorar-la. Les característiques dels infants amb baixa autoestima són: No valoren i menyspreen les seves qualitats. Es comparen amb els altres i creuen que son millors que ells. Es deixen influir fàcilment. Busquen constantment el reconeixement i l'elogi dels altres. Es desanimen i frustren fàcilment, se senten impotents i inferiors.


Mostren comportaments agressius o passius. Els costa acceptar els errors i es posen a la defensiva. Les situacions noves els provoquen ansietat i intenten evitar-les. Mostren poques emocions i sentiments. Es comuniquen poc. No expressen les seves opinions ni les seves idees, repeteixen les dels altres. Es fixen uns objectius massa elevats i difícils d'assolir Un cop coneixem l'infant, les seves capacitats i dificultats, hem de reconèixer els seus èxits i estudiar les causes dels seus fracassos, per donar-li recursos que li permetin millorar. Hem de remarcar la importància de la nostra influència en la formació de l'autoestima del nostre alumnat. Per aquest motiu, cal recordar algunes actituds que poden col·laborar a formar una bona autoestima en els infants: Millorar la nostra autoestima, perquè si no ens acceptem a nosaltres mateixos, difícilment els podrem transmetre l‟auto acceptació. Mostrar-los afecte, que estem amb ells i els entenem a traves del contacte físic (un petit cop a l'espatlla, ...), depenent de l'edat i respectant els gustos del propi infant. Fer-los notar que ens sentim bé amb ells, però que no acceptarem conductes inapropiades. Escoltar-los sense jutjar-los. Fer-los bona cara, mostrar-nos amables i mantenir el contacte visual. Evitar etiquetar-los. Hem de posar nom a les actituds, no a les persones. Evitar utilitzar paraules de significat absolut (tot, res, mai, sempre...) i expressions com ara “ho has fet tot malament”, “sempre t'oblides algun llibre”, “mai acabes a temps”... Fer-los veure clarament el que s'espera d'ells i com ho poden aconseguir. Fixar-nos mes en les seves capacitats, que en les seves limitacions i fer que en siguin conscients. Procurar que tots tinguin oportunitat d'èxit. Elogiar-los per fets concrets i mostrar-los el nostre reconeixement. A vegades es millor fer els elogis en privat, perquè no se sentin avergonyits. Evitar ridiculitzar-los, avergonyir-los o que se sentin culpables Ajudar-los a afrontar el problema i reparar els errors. Oferir-los ajuda i orientacions per millorar els aspectes que calguin. Animar-los a expressar idees diferents i respectar-les, encara que no s'hi estigui d'acord. Quan sigui possible, presentar-los diferents opcions perquè triïn. Fer-los saber quan han actuat amb responsabilitat. Fer-los veure les conseqüències de les seves actituds. Demanar-los que ajudin a algú en les coses que els veiem mes hàbils. Oferir-los oportunitats perquè treballin, juguin i comparteixin junts.

TREBALL D'HÀBITS L'aprenentatge dels hàbits a l'escola serà efectiu si tot el personal, docent i no docent, té molt clars quin són i exigeix sempre la forma d'actuació que s'ha acordat i, evidentment, ensenya amb l'exemple. Per adquirir els hàbits cal repetir-los molt sovint, de manera que ens acostumem a ells i ja ho fem de manera automàtica, sense que ens costi esforç. Cal tenir present que els infants aprenen les actituds a partir de: la pròpia experiència adquirida amb l'observació i la reflexió de les conseqüències de les seves pròpies accions


l'observació de les accions dels altres; cal mostrar models adequats l'aprovació i desaprovació per part dels adults de les seves conductes les explicacions dels adults sobre les conductes correctes i incorrectes. Els hàbits generals mes importants son: Respecte als altres: una manca de respecte genera immediatament un conflicte Bones maneres: saludar, acomiadar-se, demanar “per favor”, donar les gracies, parlar amb un to correcte... Ordre: l'ordre físic ajuda a construir l'ordre mental. Atenció: imprescindible per adquirir qualsevol aprenentatge. Esforç: cal inculcar aquest valor tan perdut a la societat actual. Molts infants estan acostumats a satisfer immediatament els seus desitjos i a aconseguir allò que volen sense esforç. Reflexió i rigor: molt relacionats amb l'esforç. Intentar fer cada cop millor les coses ha de ser motiu per voler esforçar-se més. La feina ben feta és molt gratificant i per aconseguir-la cal reflexió i ser auto exigent. Com es pot despertar l‟atenció: Analitzant els interessos bàsics: si coneixem els interessos del nostre alumnat, podem adaptar els continguts de manera que se sentin atrets per aprendre'ls. Moltes vegades només cal tenir en compte com els presentam perquè els siguin atractius. Informant l'alumne de les seves possibilitats d'èxit en l'aprenentatge i el nivell real de les dificultats que es poden presentar: si se'ls explica el grau de dificultat d'un aprenentatge acostumen a respondre amb atenció. Per exemple: si els diem “Ara heu d'estar molt i molt atents, perquè això que farem es una mica difícil, però si us hi fixeu molt ho aprendreu molt bé. Igualment, si els diem “Ara farem una cosa molt fàcil, que segur que a tothom li sortirà molt bé, però cal estar ben atent per no cometre errors”, també aconseguirem la seva atenció Presentant continguts estructurats: el seguiment d'un ordre i una presentació clara del que es va a fer també obre l'atenció dels infants. Introduint novetats: no fent les coses sempre de la mateixa manera; de tant en tant, variar-les. Com es pot mantenir l‟atenció: Canviant freqüentment els canals d'estimulació (entonació de la veu, estímuls visuals...). La informació auditiva es processa més ràpidament que la visual, però la màxima eficàcia la trobem quan fem servir alhora els dos canals: auditiu i visual. Mantenint el contacte visual i, si convé físic (posant la ma al cap, a l'espatlla, acompanyant-lo a seure be...) amb cada un dels infants. La proximitat física és important. Incorporant algun tipus d'activitat física: verbalitzar, dibuixar, representar... Despertant consciència de satisfacció pel rendiment obtingut: animant-los en la tasca que estan fent. Com millorar la capacitat de reflexió: Es molt important ensenyar als infants que abans de començar una feina es bo que s'acostumin a no començar de forma precipitada, sinó a concentrar-se un moment i visualitzar totes les possibilitats de fer-ho be. Això ajuda a aconseguir-ho i a evitar molts errors. Bernardo Gargallo (2000) proposa un programa d'intervenció per millorar la reflexibilitat, basat en les següents tècniques:  Demora forçada: s'exigeix un temps mínim per a la realització de la tasca i no es pot donar cap resposta, ni donar per acabada la feina abans del temps fixat. L'infant haurà de revisar l'exercici les vegades que calgui. Això treu les presses per acabar ràpid i voler fer una altra cosa.  Auto instruccions. Ensenyament d'estratègies d'autocontrol mitjançant la parla interna: es tracta d'ensenyar als infants a fer servir el llenguatge intern com a regulador de la conducta i com a mitja d'autocontrol. Meichenbaum (1981) va dissenyar aquest procediment que consta dels següents passos: Modelatge cognitiu: una persona adulta realitza la tasca mentre es parla a si mateixa en veu alta. Guia externa i manifesta: l'infant fa la mateixa tasca sota la direcció de les instruccions de l'adult.


Auto guia manifesta: l'infant fa la tasca mentre es dóna instruccions a si mateix en veu alta. Auto guia manifesta atenuada: l'infant es xiuxiueja a si mateix les instruccions mentre va fent la tasca. Auto instrucció encoberta: l'infant fa la tasca mentre es guia per la parla interna. Modelatge participatiu: el professor posa, davant dels alumnes, exemples de com realitzar els exercicis, cometent errors i corregint-los, verbalitzant les estratègies de solució, amb la finalitat d'ensenyar-los a ser reflexius. Reforçadors: és important utilitzar al final de cada exercici el reforç social: l'aprovació, l'ànim, la critica constructiva i el reconeixement, encoratjant a millorar a aquells infants que no han aconseguit resoldre l'exercici correctament.

ESTRATÈGIES I ACTITUDS QUE HEM D’EVITAR SI VOLEM ACONSEGUIR UN BON CLIMA D’AULA

Discutir dins classe Entrar massa dins un problema durant la classe; això els excita i acaba convertint-se ne un problema més greu Abusar dels negatius Un excés de permissivitat Donar massa confiança Ser inconstant Ser desordenat Donar contraordres (ja sabem que ordre+ contraordre=desordre) No ser coherent ni conseqüent Sentir-se a disgust amb el grup Posar-nos “al seu nivell” en cas de conflicte i perdre el control Sancionar a tot la classe quan hi ha alguns alumnes que no han ocasionat cap problema i s‟han limitat a haver de “suportar” els problemes de disciplina de la resta i les seves conseqüències Només sancionar sense parlar del problema (sobre tot quan es tracta d‟una reincidència) Ridiculitzar els alumnes Arribar tard a classe. Aquest és un dels problemes més importants. Si el professor arriba tard, costa més centrar els alumnes Els simples avisos, sense una reflexió o una sanció

ESTRATÈGIES I ACTITUDS

QUE FUNCIONEN

Ser metòdics, posar ordre i imposar respecte abans de començar la classe Dur la classe molt preparada. Saber exactament què és el que s‟ha de fer cada dia Exigir que tots tenguin el material (el professor en podria tenir de reserva per tal que ningú es quedi sense fer la feina Permetre la participació ordenada dels alumnes Personalitzar al màxim Ser puntual. Tenir vocació i donar les classes a gust, estant motivat i sent motivador Seguir treballant els hàbits sempre Ser ritualista (passar llista abans de començar, etc) Si s‟ha donat algun conflicte senzill entre alumnes, el professor ha de procurar no entrar-hi


massa ja que, si hi dedica massa temps, el que pot passar és que el que havia començat sent senzill es converteixi en una bolla difícil de desfer. No amenaçar mai amb coses que sabem que no farem o que no podem fer Si anam a fer una substitució és molt important recollir la feina que han fet durant la sessió i que els alumnes sàpiguen que així es farà. Després, és imprescindible que el professor substituït tengui en compte la feina que han fet els alumnes durant aquell temps i que sigui conseqüent. També és molt important que s‟anotin les incidències ocorregudes durant la substitució i que aquestes siguin tengudes en compte pel professor substituït Si un professor imposa una sanció, és imprescindible que controli el seu compliment. Representa molta feina, però els resultats ho compensen Controlar perfectament i de manera sistemàtica tota la feina que han de fer els alumnes Enviar una carta setmanal als pares dels alumnes que tenen faltes, exigint que la tornin signada (en compte a les firmes, s‟ha de controlar que no estiguin falsificades). Si no la tornen signada el dia següent, l‟alumne es queda sense pati; si passen dos dies, el tutor telefona als pares Els professors que tenen incidències “menors” dins l‟aula, a més d‟anotar el problema en el full de faltes, han d’intervenir de manera directa i imposar les sancions que puguin posar com a professors (Donar un treball extra, recuperació en temps d´esplai, enviar-lo al professor de guàrdia durant 1 hora de classe), per tal de no “agobiar” tant al tutor, quan aquest ja està molt carregat. El tutor se n‟ocuparà de revisar els fulls de faltes i de sancionar i donar tractament a les reincidències i als conflictes més greus. Tenir present les “normes de funcionament de l’equip docent”

ALTRES: INTRODUIR ABANS DE LA SESSIÓ UNA TÈCNICA DE VISUALITZACIÓ QUÈ SÓN LES VISUALITZACIONS

La visualització és una tècnica que ens proporciona tranquil·litat, relaxació, confiança i serenitat, alhora que disminueix l'estrés i ajuda a mantenir una bona salut. És molt útil per aconseguir controlar la ment, les emocions i el cos i per aconseguir allò que desitjam. És una eina molt important en l'educació de la intel·ligència intrapersonal, que ens permet descobrir el nostre món interior per arribar a tenir una bona autoestima i una salut física, emocional, mental i social. DURADA DELS EXERCICIS DE VISUALITZACIÓ:

Els exercicis de visualització duren entre 5 i 10 minuts COM HEM DE COMENÇAR I COM HEM D’ACABAR:

Per fer-los hem de partir sempre de la postura bàsica de relaxació i hem de començar i acabar la sessió com hem explicat a l‟apartat de la relaxació. EXEMPLES DE VISUALITZACIONS D'OBJECTES SIMPLES:

Aquests exercicis serveixen per aprendre a dirigir l'atenció i augmentar la capacitat de concentració. Amb la seva pràctica, s'aprèn a canviar voluntàriament un estat de dispersió mental per concentració i a fixar l'atenció en qualsevol tasca per períodes cada cop més llargs. Es tracta d'adoptar la postura de relaxació ja explicada i visualitzar imatges abstractes senzilles (lletres, nombres, figures geomètriques...) i retenir-les al menys 2-3 minuts. Pot ser que les imatges no apareguin, estiguin borroses, desapareguin ràpidament i qualsevol altra cosa ocupi la nostra ment. Cal tenir paciència i tranquil·lament insistir per tornar a fixar en elles l'atenció. EVOCACIONS VISUALS Tancau els ulls i imaginau: Una ploma que escriu lentament el vostre nom en un paper.


Un nombre d’una sola xifra. Substituiu-lo per un de dos xifres, per un de tres, i així successivament fins que arribeu al màxim nombre de dígits que pogueu retenir. Manteniu aquest nombre davant dels vostres ulls durant dos minuts. Un triangle daurat, un cercle violeta, una estrella blava, etc. EVOCACIONS TÀCTILS: Centreu la vostra atenció en el tacte i imagineu-vos: Agafant a algú de la mà, sentint la seva pell, la seva temperatura, la pressió que exerceix a la vostra mà. Acariciant un gat o un gos, sentint el seu pel. Agafant una llimona, sentint la seva superfície. Tocant: l’escorça d’un arbre, la freda neu que cau, els pètals d’una flor amb delicadesa, la sorra, l’aigua de la pluja, una ploma. EVOCACIONS OLFATIVES. Imagineu que esteu olorant: El vostre perfum favorit. Benzina. Una flor. Herba fresca i humida. L’aire pur de la muntanya en un pinar. Una foguera. El mar. Menta. Pa recent tret del forn. EVOCACIONS AUDITIVES. Tancau els ulls i escoltau els següents sons imaginaris: Una veu que us crida pel vostre nom. El soroll dels cotxes en una gran ciutat. El so de la pluja. La gent que hi ha en una festa. Les onades que trenquen a la platja. Els nins jugant. Una porta que grinyola. EVOCACIONS GUSTATIVES. Tancau els ulls i imagineu-vos el sabor i la sensació que aquests aliments us produeixen: Un plat de sopa calenta. Unes patates fregides. Un gelat que es va desfent lentament. Un plat del vostre menjar preferit.

PINTAR MANDALES:

Pintar mandales és una altra activitat que podem fer per aconseguir la relaxació. En general, acostuma a agradar molt als infants, fins i tot a aquells que no els agrada gaire pintar. Al ser espais petits els que han d'omplir, no es cansen i s'esforcen en ferho bé. Els mandales són uns dibuixos dins d'un cercle o quadrat, fets generalment amb formes geomètriques i que contenen un o més eixos de simetria. Els mandales són considerats objectes que poden produir harmonia i tranquil·litat i, per tant, poden ser bonics per contemplar. Mitjançant el seu contingut, colors i formes podem obtenir equilibri i pau interior. Podem trobar fàcilment llibres amb gran varietat de dibuixos i també webs, des d'on es poden imprimir (http://mandalas.dibujos.net/)


Recull elaborat a partir de les següents fonts:  

Activitats per Fomentar l'atenció i la reflexió en L'alumnat de primària. Núria Marsal Hidalgo. Curs 2006-07 ROF secundària Aula Balear

6. PRIMER TRIMESTRE

1r d’ESO

1r trimestre

MATAR A UN ROSSINYOL TEMES QUE TRACTA


Dos temes centrals:  El racisme  La deficiència psíquica.

Grans temes socials:  El respecte a les persones com a base per a la convivència  La tolerància, reflectida sovint a través de la frase «per comprendre els altres ens hem de posar al seu lloc»  La justícia, expressada a través de l'exercici de la professió d'advocat per part de Atticus.  Atticus: Moral kantiana, sempre buscant la veritat, sempre just, sempre correcte en les seves postures  Atticus: Representa també la moral autònoma del deure, més enllà de les opinions de la gent.  Sinceritat i afectivitat a través de Scout  Desig d‟imitar al seu pare : Jem  Col·laboració i respecte als altres a través de Tom Robinson  La insolidaritat racial acusant a una persona innocent a través del Sr Eagle  Amistat: la relació entre els nens i Boo significa amistat pura, lleial, fidel  Diàleg: en diferents moments podem observar la indiscutible importància que té el diàleg per sobre de la autoritat, i el trobem exemplificat en diàlegs molt intensos entre pare i fills.  Autocontrol: Atticus ens demostra en diverses ocasions que el seu autocontrol és més fort que altres sentiments, i un moment fonamental es manifesta quan el pare de Mayela li escup a la cara.  Innocència: es presenten diferents facetes d'aquest concepte, a través dels infants, a través de Boo, a través de Tom; i entre tots podem obtenir una riquesa impressionant referent a aquest concepte.

CAPACITAT, CONDUCTA, EMOCIÓ, HABILITAT I/O FORTALESA QUE ES TREBALLARÀ

EMPATIA- OBERTURA MENTAL.......català o castellà ASSERTIVITAT- ESCOLTA...català o castellà OFERIR AJUDA- AMABILITAT.....Estudi o tutoria ENFRONTAR-SE A LA POR- CORATGE....departament orientació MOSTRAR AFECTE- AMOR....música MANEJAR L‟ENUIG- CAPACITAT DE PERDONAR- HUMILITAT – AUTOCONTROL......departament orientació DECIDIR SI ÉS JUST- SENTIT DE LA JUSTÍCIA.....EF ENFRONTAR-SE AMB LA DERROTA- ESPERANÇA.....estudi o tutoria


HONESTEDAT- CIUTADANIA.....castellà o català SOLIDARITAT RACIAL.....socials

DINÀMIQUES DE CLASSE QUE ES PROPOSEN ASPECTES QUE HA DE TENIR EN COMPTE LA PERSONA QUE INTRODUEIX LA DINÀMICA A L’AULA: Amb la introducció de cada habilitat els infants s'han de plantejar:  Per a què serveix? És important explicar els beneficis específics que s'obtindran amb la utilització d'una habilitat concreta, que els pot servir per obtenir un favor, resoldre un problema... Si els infants entenen per a què serveixen, estaran més motivats per aprendre-les.  Quan, on i amb qui s'han de fer servir? S'ha d'ensenyar en quines situacions i amb quines persones han d'utilitzar cada habilitat. El que pot ser molt útil en un moment donat, pot ser que no serveixi en una altra situació. Per exemple: demanar a algú que jugui és adequat al pati, però no enmig d'una classe.  Com s'ha de fer servir? La manera d'executar una habilitat (to de veu, expressió...) pot determinar la seva efectivitat.  Que s'ha de fer si no es te èxit? Els infants han d'aprendre a escollir una altra habilitat quan la utilització de la que han triat en primer lloc no ha tingut èxit. Parlar sobre les possibles raons del fracàs pot servir per a futurs intents. Davant una situació, han d'aprendre a triar l'habilitat que faran servir, anticipant les possibles conseqüències. Això els ajudarà a ser més reflexius.

ASPECTES QUE HA DE TENIR EN COMPTE EL TUTOR O LA PERSONA QUE S’ENCARREGA DE COORDINAR EL PROJECTE:  S'ha d'anar fent una revisió periòdica d'habilitats apreses prèviament i observar si es va generalitzant la seva aplicació a noves situacions.  Per fer algunes dinàmiques serà necessari haver vist prèviament la pel·lícula. Per a altres no és imprescindible  Abans de fer les dinàmiques serà necessari haver entrenat els alumnes amb alguna tècnica de relaxació i amb les respiracions profundes.

EXERCICI COMPLET DE RELAXACIÓ + EMPATIA // OBERTURA MENTAL (1)


Propòs que aquest exercici se faci a una hora de català o castellà Explicam als alumnes què és l’empatia: L'empatia es la capacitat que ens permet reconèixer i entendre les emocions dels altres, les seves motivacions i les raons que expliquen el seu comportament. És l'habilitat de comprendre les seves necessitats, sentiments i problemes i respondre correctament a les seves reaccions emocionals. Implica una connexió sincera i respectuosa amb les emocions i sentiments de l'altra persona. L'empatia suposa entrar en el món de l'altre i veure les coses des del seu punt de vista. Això no significa estar d'acord amb les seves opinions i actuacions. L'empatia es diferencia de la simpatia, en que aquesta implica una valoració positiva de l'altra persona, mentre que l'empatia no pressuposa cap valoració. El professorat hem de mostrar empatia amb l'alumnat. Hem d'observar les diverses emocions que els infants mostren en diferents moments i intuir quins pensaments tenen sobre ells mateixos. Per exemple en el moment de començar una feina poden mostrar interès, desinterès, avorriment, entusiasme... Si observem un infant que no se'n surt i que mostra inseguretat esborrant contínuament, pot ser que estigui pensant que allò és molt difícil per a ell i que no se sent capaç. Nosaltres el podem ajudar donant-li ànims i mostrant-li confiança en que ho pot fer. Per ser empàtics, el primer que hem de fer es saber escoltar. Sovint en una conversa, mentre l'altra persona parla, estem pensant el que direm o preguntarem després. Escoltar vol dir posar tota l'atenció en l'altra persona, no només en el que diu, sinó també en la comunicació no verbal (el to de veu, la gesticulació, els moviments, l’expressió facial...), ja que tot el cos expressa el que pensem. Els demanam que pensin en un moment de la pel·lícula en la què es mostra aquest concepte Comentam la frase d‟Atticus Finch: Un no comprèn de debò una persona fins que considera les coses des del seu punt de vista

EXERCICI: “Saluda’m” Objectiu: la salutació és una de les primeres representacions teatrals que fem al llarg del dia: quan arribem a la feina, a l‟escola, a casa, quan entrem a una botiga… Saludem a la família, els nostre veïns a l‟ascensor, els companys, els dependents, el conductor de l‟autobús. De fet, és una de les expressions més freqüents de les rutines quotidianes. Per a començar ens saludarem amb l‟altra persona com si acabéssim d‟arribar. Per exemple, com es saluden els veïns, o una nena i un nen, com


nosaltres saludem a la nostra mare, o a una persona que no coneixem, a un vell amic… Després anem introduint variables: -saludem com si fóssim una persona molt tímida, molt efusiva, molt seriosa… -salutacions des de diferents estats d‟ànim: enfadat, preocupat, alegre, cansat… -salutació formal, informal, salutacions variant el receptor (un nadó, un policia, un metge…) ACABAM FENT UN EXERCICI COMPLET DE RELAXACIÓ....No se faria en aquesta sessió, tal com s’ha proposat a dalt. Es dedicaria un part d’una sessió d’EF o de música per fer-la

ASSERTIVITAT I ESCOLTA (2) Propòs que aquest exercici se faci a una hora de català o castellà. Explicam als alumnes què és l’ASSERTIVITAT: L'assertivitat és la fermesa, la seguretat personal i la confiança en un mateix, que permet l'expressió adequada de les emocions en les relacions socials. És la conducta que implica l'expressió directa dels propis sentiments, necessitats, drets i opinions sense castigar ni amenaçar els altres ni els seus drets. La persona que es comporta assertivament està més satisfeta amb ella mateixa i amb els altres, perquè és capaç d'evitar que la manipulin, és més lliure en les seves relacions, té més autoestima i més capacitat d'autocontrol emocional i es mostra respectuosa amb tothom. L'assertivitat és la llibertat de decidir, amb responsabilitat, allò que volem fer a la nostra vida i ens permet actuar en base als nostres interessos o necessitats. És dir “si” quan volem dir “si” i dir “no”, quan volem dir “no”. Una persona assertiva no te por de defensar les seves opinions, respecta els límits dels altres i intenta aprendre de les diverses opinions, encara que siguin oposades a la seva. Una de les tècniques assertives és la següent: Lliure informació: consisteix en practicar l'escolta activa i saber captar la informació que ens donen els altres. Una bona manera de relacionar-nos assertivament és fer preguntes, interessar-nos per allò que l'altre ens diu i permetre-li parlar lliurement d'ell mateix. EXERCICI D'ESCOLTA ACTIVA Per començar explicarem als alumnes què és l‟escolta activa • L'escolta activa és un component fonamental per a comunicar-nos de forma eficaç. Implica prestar atenció al nostre interlocutor, i tractar d'entendre el seu punt de vista i els seus sentiments. • Suposa un esforç per la nostra part, ja que escoltar no és el mateix que sentir, així quan practiquem esta tècnica, la nostra atenció i interès han de ser màxims. • És la tècnica més apropiada per a ajudar altres persones, comprendre el seu punt de vista i resoldre conflictes amb persones que ens importen.


Introduïm els següents termes: 1-Mostrar interès, és important fer entendre l'altra persona que ens interessa el que ens està contant. Per això, podem assentir el cap, mantindre la mirada... 2-Aclarir, és a dir, demanar més informació, perquè el missatge resulta més clar. Es tracta d'ampliar la informació per a tindre una visió més clara de la situació. 3-Parafrasejar, és a dir, repetir amb paraules semblants les principals idees o pensaments que ha expressat la persona a qui escoltem. 4-Reflectir els sentiments que l'altra persona ens expressa en relació amb una determinada situació o un determinat problema. 5-Resumir tota la informació que tenim, és a dir, s'expressa la situació com l'hem entès segons la percepció de l'altra persona. Començam: • S‟han de seure per parelles i contar-se mútuament la seva història vital de forma resumida, fent insistència en esdeveniments especialment significatius per a cada un. • Posteriorment cada membre de la parella presentarà el seu company, contarà la seva història i reflectirà sentiments que hagi expressat el seu company. Quan totes les parelles hagin parlat, el professor llançarà les preguntes següents: - Vas sentir que el teu company et sentia i t'entenia? - Com te vas sentir quan senties la teva opinió repetida i els teus sentiments reflectits? - Com te vas sentir quan vas haver de repetir/reflectir l'opinió de l'altre? - És més fàcil o més difícil parlar a algú que practicar la tècnica de repetir/reflectir de l'escolta activa? - Què fa difícil repetir/reflectir? - Quan és important/convenient repetir/reflectir? Demanam als alumnes que relacionin l‟escolta activa amb algun aspecte de la pel·lícula OFERIR AJUDA// AMABILITAT (3) + VISUALITZACIÓ Propòs que aquest exercici se faci a una hora d’estudi o tutoria  Començarem obrint un diàleg sobre els moments de la pel·lícula en els que s‟està oferint ajuda per part d‟algun dels protagonistes  Després els alumnes hauran de pensar situacions en les què s‟han trobat o es poden trobar a algú de la classe que necessita ajuda. Han d‟escriure com ho farien per oferir la seva ajuda.  A través de dos voluntaris es farà un rol playing per aprendre a oferir la nostra ajuda. Per exemple, un/a company/a va carregat i se li cau l'estoig, quedant tots els colors escampats pel terra. Ho farem primer pensant que el company accepta la nostra ajuda.  Després farem el mateix, però pensant que l‟altre no vol la nostra ajuda. En aquest cas cal pensar que ja hem estat amables i hem fet bé en preguntar. INTRODUIM UN EXERCICI DE VISUALITZACIÓ:


Per fer-lo hem de partir sempre de la postura bàsica de relaxació i hem de començar i acabar la sessió com s’ha explicat a l’apartat de la relaxació. L'ONADA. Mentre inspireu… i expireu… imagineu que us trobeu dins d’una onada del mar que puja…i baixa… puja… i baixa. No correu cap perill; podeu flotar sobre l’aigua d’esquena o sobre una taula de surf o un matalàs inflable, o bé asseure-us en una barqueta i deixar-vos endur pel suau moviment de les onades. Mentre us seguiu movent cap a dalt… cap a baix… cap a endavant… cap enrere, notareu que l’escalfor del sol us relaxa i sentireu la suau brisa marina. Percebeu el color del cel, l’olor de la sal a l’aire i el rumor de les aus marines. Una sensació de calma envolta tot el vostre cos mentre us bressoleu o gronxeu al ritme del mar; us sentiu nodrits i protegits. ENFRONTAR-SE A LA POR- CORATGE (4) Propòs que aquest exercici se faci a una hora en la què pugui fer l’activitat algun membre del departament d’orientació, donada la temàtica i per si a cas surt algun cas que s’hagi de reconduir  Començarem obrint un diàleg sobre els moments de la pel·lícula en els que algun dels protagonistes s‟enfronta amb una situació de por, analitzant de què es té por i com han reaccionat  Seguim el diàleg pensant en moments de la història en la què, degut als esdeveniments, hi haurà hagut persones que han tengut por  Després els alumnes hauran de pensar situacions viscudes per ells mateixos en les que han tengut por. Han de descriure quina ha estat la seva reacció. Comentari: es pot tenir por de perills reals, de la foscor, d'intentar fer coses noves...  Se‟ls explica que davant la por es pot escollir entre explicar-ho a algú o relaxar-se  Se fa un exercici de respiracions profundes per tal que practiquin la tècnica i se‟ls explica que quan sentin por poden fer aquesta pràctica.  Es pot demanar si algun alumne de manera voluntària vol contar alguna cosa que li faci por. Se li fa veure que el fet d‟explicar-ho potser l‟haurà alleugerat.

MOSTRAR AFECTE- AMOR (5) + EXERCICI COMPLET DE RELAXACIÓ


Propòs que aquest exercici se faci a una hora de música. Se podria complementar amb alguna reflexió sobre com influeix la música damunt les emocions. Es podria veure un tros d’un vídeo (comunicació audiovisual) que tracta precisament d’aquest tema.  Començarem obrint un diàleg sobre els moments de la pel·lícula en els que algun dels protagonistes mostra el seu afecte a algú  Cada un pensarà si es troba bé amb algú de la classe i decidirà entre dir-li, abraçar-lo/la o fer alguna cosa per demostrar-li  Se‟ls explica que sempre s‟ha de cercar el moment adequat de mostrar el nostre afecte  Comentar entre tots quins poden ser els moments adequats per mostrar afecte. Propòs que aquí es comenti la frase: Atticus Finch: Mateu tots els gaigs blaus que volgueu, si podeu donar-los, però recordeu que matar un rossinyol és pecat. Els rossinyols no es dediquen a altra cosa que a cantar per alegrar. No fan res més que vessar el cor, cantant per al nostre delit. Per això és pecat matar un rossinyol.  Pregunta que es pot formular als alumnes per a la reflexió: A què es refereix el protagonista amb aquesta frase?

ACABAM FENT UN EXERCICI COMPLET DE RELAXACIÓ

MANEJAR L’ENUIG// CAPACITAT DE PERDONAR, HUMILITAT, AUTOCONTROL (6) Propòs que aquest exercici se faci a una hora en la què pugui fer l’activitat algun membre del departament d’orientació, donada la temàtica i per si a cas surt algun cas que s’hagi de reconduir  Començarem obrint un diàleg sobre els moments de la pel·lícula en els que algun dels protagonistes se sent enfadat per alguna cosa  Cada un pensarà en una ocasió en la què ha sentit enuig per algun esdeveniment. Escriurà com ha reaccionat i quines conseqüències ha tengut la seva reacció  Se‟ls explica que sempre s‟han de detenir i pensar. Això és important per evitar conseqüències negatives, com ara pegar.  Se donen opcions possibles: fer la tortuga, és a dir, amagar-se per no veure


la persona amb qui s'ha enfadat, relaxar-se o buscar algú per parlar.  Se fa una simulació en la què cada un s‟imagina en un moment d‟enuig. Ha de ser una situació real que hagin viscut. A continuació se‟ls convida a fer unes respiracions profundes i se‟ls guia cap a una relaxació.  En acabar se fa veure als alumnes que aquesta pràctica els pot servir per la propera vegada que sentin enuig. DECIDIR SI ÉS JUST // SENTIT DE LA JUSTÍCIA (7) + VISUALITZACIÓ Propòs que aquest exercici se faci a una hora d’EF  Començarem obrint un diàleg sobre els moments de la pel·lícula en els que s‟ha donat alguna injustícia  Simularem una situació en la què un/a alumne/a vol jugar amb alguna cosa que esta utilitzant algú altre  Parlar sobre com se sent l'altre quan es creu que una cosa no és justa  Pensar què es pot fer, si la situació pot ser més justa i fer-ho  En acabar se fa veure als alumnes que han d‟entendre que les coses no sempre són justes INTRODUIM UN EXERCICI DE VISUALITZACIÓ: Per fer-lo hem de partir sempre de la postura bàsica de relaxació i hem de començar i acabar la sessió com s’ha explicat a l’apartat de la relaxació. L'ALIAT INTERIOR. Tancau els ulls i centrau la vostra atenció en la respiració; inspirau… i expirau…i concentrau-vos en el moviment del vostre nas. Mentre seguiu respirant al vostre propi ritme, imagineu que us trobeu un camí enmig d’un bosc espès. Hi ha arbres de molta bellesa al vostre voltant, i caminau pel camí fins el lloc des del que prové un rumor d’aigua. Arribau a un rierol, us apropau a ell, i veis el vostre reflex a l’aigua. (Pausa). De seguida percebeu una altra presència al vostre costat, i us sentiu protegits. Veieu que un altre reflex s’uneix al vostre. Aquesta altra presència pot ser la d’un vell savi, un animal o un ser imaginari que sentiu que es el vostre aliat, algú que coneixeu des de fa molt temps: algú en qui podeu confiar. El vostre aliat us indica que el seguiu per un petit pont que creua el rierol. Ho feu així i us trobeu escalant un turó petit que condueix a una cova. El vostre aliat entra a la cova, s’asseu i us indica mitjançant gestos que l’imiteu. Quan ho feu, el vostre aliat comença a parlar-vos de vosaltres mateixos. (Pausa d’un minut). Si voleu fer-li alguna pregunta particular, feu-ho ara.


Escolteu atentament la resposta. (Pausa d’un minut). El vostre aliat diu que podeu tornar quan vulgueu; ell o ella sempre us estaran esperant per ajudar-vos amb el que necessiteu. Li doneu les gràcies, torneu pel camí, creueu el pont, i de nou veieu el vostre reflex a l’aigua. Concentreu-vos en la manera en que us sentiu mentre camineu pel camí i sortiu del bosc; ara preneu consciència de que esteu asseguts aquí ENFRONTAR-SE AMB LA DERROTA // ESPERANÇA (8) Propòs que aquest exercici se faci a una hora d’estudi o tutoria  Començarem obrint un diàleg sobre els moments de la pel·lícula en els que s‟ha donat alguna situació de derrota i/o d‟esperança  Demanam als alumnes que pensin en una situació en la què alguna cosa no els ha sortit bé i s‟han sentit derrotats, com si tot els sortís malament.  Les explicam una tècnica: LA REESTRUCTURACIÓ COGNITIVA:  Es tracta d'anar canviant aquelles idees o creences irracionals que ens ocasionen malestar emocional i que hem anat adquirint al llarg de la vida, per unes altres idees que s'apropin més a la realitat.  Aquests pensaments irracionals, que ens venen a vegades a la nostra ment, acostumen a ser pensaments que exageren els elements negatius d'una situació.  Per practicar la reestructuració cognitiva cal pensar sense generalitzar: en lloc de dir: tot me surt malament, dir: tal cosa m‟ha sortit malament.  Després he de pensar solucions: “que puc fer per no sentir-me enfadada o trista”. I donam alguns exemples: pensar amb coses que ens han sortit bé, fer respiracions profundes...  Els ensenyam a pensar en present i futur i no en passat: en lloc de pensar “ahir no vaig aconseguir tal cosa”, pensar “avui procuraré fer-ho millor”. HONESTEDAT- CIUTADANIA (9) Propòs que aquest exercici se faci a una hora de castellà o català 1. Demanam als alumnes en què creuen que consisteix ser lleial o fidel a una altra persona 2. Les demanam que posin exemples on es pugui apreciar amb claredat 3. Les proposam que recordin algun moment de la pel·lícula en el què es poden veure aquests conceptes 4. Les plantejam que imaginin una situació en la que aparegui la lleialtat i que


escriguin un breu relat sobre el tema (es podria titular: un bon amic) 5. Demanam als alumnes que s‟intercanviïn els relats amb la finalitat de que cada un en pugui llegir dos o tres dels que han escrit els seus companys 6. Establirem un diàleg demanant que exposin algunes conductes lleials que han reflectit els seus escrits 7. Podem acabar amb una conclusió final sobre les conseqüències que té en les nostres vides el fet de ser lleials o deslleials SOLIDARITAT RACIAL (10) Propòs que aquest exercici se faci a una hora de socials S‟obri un diàleg sobre aquest concepte i la relació que té amb la pel·lícula Es proposa un exercici:  Es pot començar amb una dinàmica:  Els alumnes faran un cercle però no podran deixar entrar-hi els companys que tenguin els cabells castanys  Després se‟ls demana com s‟han sentit, tant els alumnes que no han pogut entrar dins el cercle com els que no els han permès l‟entrada  S‟estableix un diàleg en el què s‟analitza la pel·lícula i el tema del racisme.  Es fan les següents preguntes i cada un les ha de contestar individualment a un full:      

T'has sentit discriminat/a alguna vegada? Quina sensació has tingut? Per què? Creus que has discriminat alguna vegada a una persona? Quan?per què motiu? Quina sensació vas tenir? Què vas fer? Indica en cada situació si hi ha o no racisme: Creure que hi ha races superiors o inferiors Denunciar a un alumne gitano que està robant Sentir antipatia cap als magrebís Voler expulsar del centre a uns alumnes perquè són xinesos Voler lleis i normes diferents per a cada raça Tirar de l'escala a uns veïns negres perquè fan soroll No voler asseure's, en classe, al costat d'un noi/a gitana Creure que no pots fiar-te d'un noi/a magrebí  Quin compromís et proposaries per evitar aquests prejudicis i que les persones que viuen al nostre poble se sentissin acollides i


integrades? Propòs que es comentin aquestes frases aquí:  "Les guerres continuaran existint mentre el color de la pell sigui més important que el dels ulls." (Bob Marley, músic, guitarrista i compositor jamaicà)  "Ningú pot fer-te sentir inferior sense el teu consentiment." (Eleanor Roosevelt, diplomàtica i activista pels drets humans)  Si respect a una persona, ella em respectarà també. (James Howel, escriptor anglès)

FRASES RELACIONADES. ORIENTACIONS PER A LA REFLEXIÓ (11) FRASES DE LA PEL·LÍCULA: 1. Atticus Finch: Mateu tots els gaigs blaus que volgueu, si podeu donar-los, però recordeu que matar un rossinyol és pecat. Els rossinyols no es dediquen a altra cosa que a cantar per alegrar. No fan res més que vessar el cor, cantant per al nostre delit. Per això és pecat matar un rossinyol.  Pregunta que es pot formular als alumnes per a la reflexió: A què es refereix el protagonista amb aquesta frase? Propós que aquesta frase es treballi amb l‟exercici de “mostrar afecte” 2. Atticus Finch: Un no comprèn de debò una persona fins que considera les coses des del seu punt de vista  Pregunta que es pot formular als alumnes per a la reflexió: Amb quin concepte dels que hem treballat amb les dinàmiques es pot relacionar aquesta frase? Propós que aquesta frase es treballi amb l‟exercici d‟empatia FRASES RELACIONADES AMB LA TEMÀTICA DE LA PEL·LÍCULA 1. "Les guerres continuaran existint mentre el color de la pell sigui més important que el dels ulls." (Bob Marley, músic, guitarrista i compositor jamaicà) 2. "Ningú pot fer-te sentir inferior sense el teu consentiment." (Eleanor Roosevelt, diplomàtica i activista pels drets humans) 3. Si respect a una persona, ella em respectarà també. (James Howel, escriptor anglès) Propós que aquestes tres frases es comentin quan es faci l‟exercici de “solidaritat racial”.

Altres activitats que es proposen Socials: es podria treballar “ la gran depressió”: on va sorgir, quan, quines varen ser les causes, diferències amb altres crisis anteriors, quins varen ser els resultats Anglès: Es podrien interpretar algunes escenes passant els diàlegs a l‟anglès Música: prejudicis racials, la vida del sud, la injustícia racial...tal vegada el tema es podria treballar a


través de diverses cançons Plàstica: es podria demanar als alumnes que dibuixassin una escena de la pel·lícula. Podrien fer un storyboard Castellà-català: es podria fer una lectura d‟unes pàgines del llibre, fer un resum de la pel·lícula, fer un comentari crític, una caracterització dels personatges....

2n ESO

1r trimestre

LA INVENCIÓ D'HUGO Noves propostes en blau..... EN BLAU ELS CANVIS QUE PROPOSARIA DE CARA A ALTRES CURSOS: 1. Les sessions de relaxació es podrien fer 

Dedicant una part d’alguna sessió d’EF

Dedicant una part d’alguna sessió de Música, tutoria i/o estudi

2.

Les visualitzacions es podrien fer dedicant alguna part de música, tutoria i/o estudi

3.

Fer les propostes als professors i, a partir d’aquí demanar-los que ens diguin a quina data faran la dinàmica.

CAPACITAT, CONDUCTA, EMOCIÓ, HABILITAT I/O FORTALESA QUE ES TREBALLARÀ

IMAGINACIÓ - CREATIVITAT TREBALL EN EQUIP - COL · LABORACIÓ CONSCIÈNCIA MULTICULTURAL - DIFERÈNCIES SOCIALS RESPECTE I VALORACIÓ DE LES CREACIONS PRÒPIES I D'ALTRES DISCIPLINA - ORDRE COMUNICACIÓ NO VERBAL COM AFRONTAR EL CONFLICTE SOLITUD CONSTÀNCIA - ESFORÇ - VALORACIÓ DEL TREBALL AMISTAT - LLEIALTAT

DINÀMIQUES DE CLASSE QUE ES PROPOSEN


ASPECTES QUE HA DE TENIR EN COMPTE LA PERSONA QUE INTRODUEIX LA DINÀMICA A L’AULA: Amb la introducció de cada habilitat els infants s'han de plantejar:  Per a què serveix? És important explicar els beneficis específics que s'obtindran amb la utilització d'una habilitat concreta, que els pot servir per obtenir un favor, resoldre un problema... Si els infants entenen per a què serveixen, estaran més motivats per aprendre-les.  Quan, on i amb qui s'han de fer servir? S'ha d'ensenyar en quines situacions i amb quines persones han d'utilitzar cada habilitat. El que pot ser molt útil en un moment donat, pot ser que no serveixi en una altra situació. Per exemple: demanar a algú que jugui és adequat al pati, però no enmig d'una classe.  Com s'ha de fer servir? La manera d'executar una habilitat (to de veu, expressió...) pot determinar la seva efectivitat.  Que s'ha de fer si no es te èxit? Els infants han d'aprendre a escollir una altra habilitat quan la utilització de la que han triat en primer lloc no ha tingut èxit. Parlar sobre les possibles raons del fracàs pot servir per a futurs intents. Davant una situació, han d'aprendre a triar l'habilitat que faran servir, anticipant les possibles conseqüències. Això els ajudarà a ser més reflexius.

ASPECTES QUE HA DE TENIR EN COMPTE EL TUTOR O LA PERSONA QUE S’ENCARREGA DE COORDINAR EL PROJECTE:  S'ha d'anar fent una revisió periòdica d'habilitats apreses prèviament i observar si es va generalitzant la seva aplicació a noves situacions.  Per fer algunes dinàmiques serà necessari haver vist prèviament la pel·lícula. Per a altres no és imprescindible  Abans de fer les dinàmiques serà necessari haver entrenat els alumnes amb alguna tècnica de relaxació i amb les respiracions profundes.

IMAGINACIÓ – CREATIVITAT (1) 1. S‟obre un diàleg per posar de manifest la relació d‟aquests conceptes amb la pel·lícula 2. Els alumnes han de dur a classe exemples d‟anuncis que tenguin connotacions negatives: continguts sexistes, que no tenguin en compte el medi ambient, articles fabricats explotant cruelment treballadors o que utilitzin mà d‟obra infantil, que incitin a consumir productes nocius. 3. Analitzarem per grups les seves característiques: llenguatge que utilitzen, característiques de les imatges o sons que les acompanyen, propòsit que pretenen.... 4. L‟activitat creativa consistirà en dissenyar una rèplica en positiu que, partint


del missatge original i introduint modificacions en el text, les imatges o els sons, ofereixi al receptor un missatge diferent, dirigit a potenciar actituds o accions positives: una imatge igualitària dels rols dels homes i dones, un consum responsable que sigui respectuós amb el medi ambient, una denúncia de la situació d‟opressió que viuen milers de treballadors en països desafavorits o de la utilització de ma d‟obra infantil

TREBALL EN EQUIP - COL · LABORACIÓ (2) + RELAXACIÓ COMPLETA Començam obrint un diàleg en el què expliquin la relació que té aquest tema amb la pel·lícula Es proposa un exercici: Els ases lligats - Es divideix el grup en tres equips i es reparteix un full a cada equip. - En aquest full els participants s‟hauran de posar d‟acord per escriure-hi un valor, aquell que trobin més important i significatiu. - Una vegada escrit el valor, surten tres voluntaris, un de cada equip, i es posen al mig de l‟aula. És important que la distancia entre cada voluntari i el seu equip respectiu sigui la mateixa. - Els tres se situen esquena contra esquena i es lliguen entre ells per la cintura. - Una vegada lligats es fa un compte enrere i quan es diu “Ja” cadascun d‟ells ha d‟anar a buscar el full del seu equip. - Els equips tendran els fulls de manera visible però no poden acostar-se al grup de voluntaris. - Les tres persones del mig estiren del grup per aconseguir el seu paper. - Amb un cronòmetre es calcula quant de temps ha passat fins que els tres participants aconsegueixen el seu valor. - Si no se‟ls ha acudit posar-se d‟acord per anar a cercar-ne primer un i després l‟altre entre els tres, se‟ls explica i se‟ls fa repetir el procediment. Reflexions: - Davant una situació donada, tendim a ser competitius i individualistes en lloc d‟arribar a solucions grupals - Si cooperam podem assolir l‟objectiu de manera més efectiva, còmoda i ràpida.


ACABAM FENT UN EXERCICI COMPLET DE RELAXACIÓ CONSCIÈNCIA MULTICULTURAL - DIFERÈNCIES SOCIALS (3) Es comença amb un diàleg sobre la relació d‟aquests conceptes amb la pel·lícula Es proposa un exercici. Atenció! Per fer aquest exercici s‟hauran de destinar un mínim de 2 sessions i mitja BAFA-BAFA. JOC DE ROL Objectius Experimentar la trobada entre cultures diferents, com succeeix en molts viatges turístics Descobrir la nostra manera de comportar i els nostres sentiments en la trobada amb grups diferents Analitzar quins són els factors que juguen un paper important en la percepció que tenim de "l'altre" des del punt de vista cultural Materials  Per a la cultura A : Fitxa amb les instruccions A. 2 o 3 baralles de cartes. Un paper en blanc per a cada participant. Paper i bolígrafs.  Per a la cultura B : Fitxa d'instruccions B. Pissarra i guix. Paper (de mesura 10x7 cm) de sis colors diferents, numerats de l'1 al 7. Temps necessari: Atenció! Aquesta dinàmica requereix unes dues hores i mitja. Desenvolupament del joc Els participants es divideixen en dos grups. En el grup A hi ha d'haver algun alumne del sexe masculí. Cada grup rep la Fitxa d'Instruccions en la qual s'expliquen les regles i el costum dels dos grups. La cultura A es caracteritza per la dolçor, una vida comunitària, les relacions fermes entre les persones i la confiança cap a la resta. Aquesta societat, que té tradicions molt antigues, és patriarcal i l'home ocupa en ella un lloc preeminent.


La cultura B, per contra, està explícitament orientada cap els diners i el guany econòmic: el valor de la persona està íntimament relacionada amb l'èxit que té en el mercat. Es deixa un temps suficient (uns 20 minuts) als dos grups perquè es relacionin i s'acostumin a les noves regles de la cultura que representen. Per a això, s'utilitzen les fitxes d'instruccions que es distribuiran a cada participant segons el seu grup de pertinença. Una vegada que tots els jugadors s'han exercitat en la seva nova cultura, es procedeix amb els primers contactes entre elles. Algunes persones d'un grup visiten l'altre, que es porta segons les regles de la seva cultura. Els visitants han de recollir el major nombre d'informació sobre valors, costums i funcionament de l'altra cultura. En aquest nivell del joc no es poden fer preguntes o demanar explicacions del que s'està observant. El grup que rep els visitants no fa res per ajudar-los. Aquesta fase acaba quan tots els participants han visitat un cop l'altre grup. Per separat, tots dos grups hauran de respondre a les següents preguntes: Quina impressió m'han donat les persones de l'altra cultura? (llista d'adjectius) Com som nosaltres? (llista d'adjectius) Quines són les regles i els valors de l'altra cultura? Com ens hem trobat en la nostra cultura? Aquesta fase del joc requereix uns 20 o 30 minuts. Els dos grups es reuneixen junts i es procedeix a l'avaluació comú, que pot fer de la següent manera: Els jugadors del grup A descriuen com li han semblat els jugadors del grup B. Els jugadors del grup B descriuen com li han semblat els jugadors del grup A. Un participant del grup B explica el que el grup ha entès de la cultura del grup A. Un participant del grup A explica la cultura del grup A. Un participant del grup A explica el que el grup ha entès de la cultura del grup B. Un participant del grup B explica la cultura del grup B. Durant la discussió és important evidenciar els mecanismes de la percepció i de la comunicació entre grups. Elements que interessen que siguin tractats: La percepció distorsionada de "l'altre" a través dels paràmetres culturals de la societat El concepte de cultura com a sistema d'orientació (après de manera inconscient) en la vida quotidiana. Sistema constituït per codis verbals, no verbals, etc ... Les cultures com a sistemes oberts, sensible als intercanvis i a la contaminació recíproca El concepte d'etnocentrisme i la seva altra cara, l'exotisme REGLES DE COMPORTAMENT DEL GRUP CULTURAL A Les persones de la cultura A són molt dolços i amables. Per a ells el més important és cultivar relacions d'amistat. No obstant això, les amistats han d'obeir a un sistema de regles bastant estricte (com es veurà més avall). Ells respecten a la gent gran. Les


dones pertanyen al patrimoni de l'home. El major (sempre home) del grup lliurament 6 cartes a cada membre, amb les que faran canvis. El canvi es fa sempre entre dues persones: cadascun posa una carta en una taula, una cadira o al dors de la mà amb la figura mirant cap avall. Les dues cartes es donen voltes en el mateix moment. Venç la carta de valor inferior. El seu amo es queda amb la carta de l'altra persona. Qui es queda sense cartes pot demanar més al major del grup, fins a un màxim de 6 cartes. Les regles de la cultura A són les següents: Abans de jugar a les cartes, els participants tenen una breu discussió (sobre el temps, els amics, l'esport, etc.). Després del canvi de les cartes es continua la conversa abans de seguir amb altres companys. Els dos participants s'han de tocar almenys una vegada durant el canvi, però no han de donar-se la mà perquè aquest gest es considera una manera de tenir a la gent lluny. La durada del canvi és d'aproximadament 4-5 minuts. Cada participant rep un paper en blanc. Després de cada canvi els dos participants anoten en el paper de l'altra persona com li ha semblat el canvi entre ells. Si es considera que tot s'ha dut a terme segons les regles establertes s'escriuen en el paper les inicials del propi nom, en cas contrari s'escriuen alguns números i no les inicials. D'aquesta manera els altres participants poden saber si els precedents canvis s'han dut a terme segons les regles o no. Només els homes poden parlar per primera vegada amb una dona, mai al contrari. No obstant això, les dones poden fer gestos i senyals l'home. Una dona pot parlar tranquil · lament amb una altra dona. Només els homes que tenen el paper blanc evidenciat per el major del grup poden parlar amb una dona. Quan es fan canvis amb el més gran del grup aquest guanya sempre, encara que la carta que tingui sigui més alta. Si és possible cada un ha de fer com a mínim un canvi amb tots els altres. Qualsevol que no respecti les regles de la comunitat (punt 3) és castigat per la comunitat dels homes: pot ser trobat a l'habitació i impedir fer canvis. Les sancions tenen validesa per un torn de visita. Els visitants no tenen dret a fer preguntes ni a xerrar amb els locals pertanyents a l'altra cultura. Si intenten parlar amb una dona seran tirats de l'habitació i no poden tornar. ESTÀ PROHIBIT REVELAR AQUESTES REGLES ALS MEMBRES DEL GRUP B REGLES DE COMPORTAMENT DEL GRUP CULTURAL B Els pertanyents al grup B treballen amb constància per obtenir la màxima puntuació a través de l'intercanvi de cartes. Cada participant del grup B rep a l'inici del joc 10 cartes de 6 diferents colors en les quals estan indicats els números de l'1 fins al 7. El banc (que és el monitor) distribueix de manera casual les cartes. La fi del joc és obtenir la puntuació màxima. Les regles de la cultura B són les següents: Està prohibit tocar-se. Inicialment cap de les cartes té valor. La situació es modifica quan, a través del canvi, s'arriba a obtenir una sèrie de cartes del mateix color amb numeració 1-7; en aquest moment totes les cartes que componen l'escala obtenen el seu valor nominal. D'ara endavant, el jugador que hagi aconseguit una sèrie completa, afegeix a la seva


puntuació el valor de les sèries incompletes d'almenys tres cartes consecutives del mateix color. Per exemple, si s'ha obtingut una escala de cartes blau des de l'1 fins al 7 (28 punts), tres cartes blaves consecutives (per exemple 2,3,4) valdran seus respectius valors nominals (en l'exemple, per un total de 9 punts més). Les cartes que tenen un valor nominal es poden tornar al banc i canviar-les per el mateix nombre de cartes però d'altres colors. D'aquesta manera es podran continuar els canvis. Cada jugador anota la puntuació obtinguda en la seva pròpia fitxa de gestió. El monitor anota totes les puntuacions en la pissarra. Els jugadors mostren als altres només les cartes amb les quals volen fer el canvi. En el territori de la cultura B, està rigorosament prohibit utilitzar un altre idioma que no sigui la Llengua Beta (expecto, és clar, en els descansos del joc): Si = tocar-se el pit amb la barbeta No = aixecar els colzes fins al nivell de la cara Repetir = mostrar els polzes en direcció horitzontal amb les mans tancades Colors = se simplifiquen pronunciant les dues primeres lletres de la paraula (ro = vermell, veu = verd) i és el que primer es declara en el moment de la transacció Xifres = es formen amb les inicials del nom del jugador seguida amb a; per exemple Blasco Fernández indicarà 2 amb Bafa, 3 amb BaFaBa, 4 amb BaFaBaFa, etc ... Els pertanyents al grup B consideren que treure el compte comptant amb els dits és de molt mala educació. Els canvis es fan de peu i segons les regles següents: Introducció: Dos companys es miren ràpidament tres vegades. Això significa que cada un reconeix en l'altre al representant d'una mateixa societat i que els dos estan disposats a negociar entre ells intentant guanyar. Qui no contesta a les mirades no vol participar en el canvi (o no coneix aquesta regla perquè no pertany a la cultura B). Els dos companys es comuniquen en llengua beta el que volen obtenir amb el canvi (per exemple Ro Bafa = un 2 vermell). Ells parlen del que volen però mai diuen el que van a donar a canvi. Per això el canvi té lloc només si les ofertes són interessants per als dos. Parlar una llengua diferent de la llengua beta durant els canvis al territori B és una ofensa extremadament greu. ESTÀ PROHIBIT REVELAR AQUESTES REGLES ALS MEMBRES DEL GRUP A Font: http://www.edualter.org/material/turisme/bafa.htm RESPECTE I VALORACIÓ DE LES CREACIONS PRÒPIES I D'ALTRES (4) + VISUALITZACIÓ

 Començarem obrint un diàleg sobre els moments de la pel·lícula en els que algun dels protagonistes ha fet una feina ben feta o una bona acció  Després els alumnes hauran de pensar situacions viscudes per ells mateixos en les que han fet una bona acció o una bona feina  Se‟ls explica que està molt bé que diguin: “que bé ho he fet”, “ho he fet molt bé”, “soc bo/bona en això”, “segueixo endavant”... estar orgullós d'un mateix, de l'esforç fet i del resultat aconseguit  Es comentarà amb els infants, individualment, les coses que han aconseguit i valorar el seu esforç.


INTRODUIM UN EXERCICI DE VISUALITZACIÓ: Per fer-lo hem de partir sempre de la postura bàsica de relaxació i hem de començar i acabar la sessió com s’ha explicat a l’apartat de la relaxació. L'ONADA. Mentre inspireu… i expireu… imagineu que us trobeu dins d’una onada del mar que puja…i baixa… puja… i baixa. No correu cap perill; podeu flotar sobre l’aigua d’esquena o sobre una taula de surf o un matalàs inflable, o bé asseure-us en una barqueta i deixar-vos endur pel suau moviment de les onades. Mentre us seguiu movent cap a dalt… cap a baix… cap a endavant… cap enrere, notareu que l’escalfor del sol us relaxa i sentireu la suau brisa marina. Percebeu el color del cel, l’olor de la sal a l’aire i el rumor de les aus marines. Una sensació de calma envolta tot el vostre cos mentre us bressoleu o gronxeu al ritme del mar; us sentiu nodrits i protegits. DISCIPLINA – ORDRE (5)  Començarem parlant del què significa disciplina, ordre i esforç. Se‟ls pot llegir la frase de Brian Tracy "Autodisciplina és fer el que hauries de fer, quan ho hauries de fer, tant si et ve de gust com si no"  Se‟ls demana que relacionin el concepte amb algun aspecte de la pel·lícula  Es demana als alumnes que comentin algun moments en els que l‟auto disciplina i els hàbits els han ajudat a culminar els seus objectius. Explicaran als seus companys el què els ha funcionat i allò que no els ha anat bé.  Se‟ls dóna una tècnica per aconseguir l‟auto disciplina. Es tracta de visualitzar el teu objectiu. Per exemple, imaginar que toca anar al gimnàs. Pots pensar una d'aquestes dues coses:  "Quina mandra em fa anar al gimnàs, estic tan a gust veient la tele / jugant a l'ordinador...”  "Quin bon cos em quedarà i quina salut de ferro tendré si segueix anant al gimnàs com fins ara"  Diferent, eh? Imagina't amb l'objectiu ja aconseguit. Imagina't aquest projecte acabat amb les felicitacions dels teus pares, o dels teus amics; la teva casa perfectament neta i ordenada, el cos que desitges obtenir. Visualitza'l com si ja ho haguessis aconseguit, imagina la situació i fica't completament en ella: què canviaria? Què percebrien els altres? Com et sentiries tu?  Visualitzar l'objectiu aconseguit ens dóna aquesta motivació extra que de vegades ens cal, especialment quan l'objectiu és a llarg


termini (recompensa ajornada), és una forma de "portar-nos" el resultat del futur i que ens motivi com si ho tinguéssim davant .  I si ens ve el desànim?  No et sentis intimidat; no et sentis aclaparat pel repte  Fer unes respiracions profundes i després, torna a intentar-ho.  Fer un exercici de pràctica, en el que cada un aplica la tècnica apresa COMUNICACIÓ NO VERBAL (6) Es comença obrint un diàleg sobre el paper de la comunicació no verbal a la pel·lícula Es proposen els següents tallers Taller d‟anàlisi de la comunicació 1. Fer un reflexió sobre la importància dels elements no verbals en la nostra comunicació 2. Sotmetre a un voluntari a un “detector de mentides”: fer-li diverses preguntes i observar els seu llenguatge i expressions, tractant d‟endevinar si és cert o no allò que respon... 3. Analitzar el llenguatge verbal, el paraverbal (ritme, to, èmfasi, pauses, silencis...) i el no verbal (gestos, moviments corporals...) Taller de Gestos dels personatges i emocions 1. Demanar voluntaris per imitar els gestos que es fan davant determinades emocions 2. Els podem ajudar amb la següent guia: o Ira: L'ira es manifesta amb:  A la cara: vermellor, celles juntes i cap avall, mirada fixa, ulls ferotges, boca tancada amb forca.  Al cos: respiració ràpida, musculatura tensa, punys tancats.  A la ment: ganes de pegar o trencar alguna cosa, ganes de cridar o de no dir res. o Tristesa: La tristesa es manifesta amb:  A la cara: front arrugat, ulls poc oberts i llavis cap avall i tremolosos.  Al cos: tensió muscular feble, decaïment general, pal·lidesa i ritme cardíac i respiratori lents  A la ment: apatia, desinterès, desànim, desmotivació, manca de desig, ganes d'estar sol. o Por: La por la manifestem de la següent manera:  A la cara: celles aixecades i ulls en tensió, ben oberts, pupil·les dilatades, front arrugat, pell pàl·lida, boca oberta i llavis tensos i cap enrere.


o

o

o

o

o

 Al cos: augment del ritme cardíac i respiratori, tremolor i tensió muscular i descarrega d'adrenalina, que ens prepara per fugir.  A la ment: malestar que bloqueja la resta d'activitats i pensaments. Alegria: Manifestem l'alegria amb:  A la cara: somriure, galtes aixecades i ulls oberts i brillants.  Al cos: benestar i relaxament general i bona tensió muscular.  A la ment: optimisme, sensació que tot funciona, estímul per actuar. Amor: Manifestem l'amor amb:  A la cara: somriure i ulls oberts i brillants.  Al cos: benestar i relaxament general  A la ment: sensació d'acceptació, ens trobem a gust, tranquil·litat, seguretat Aversió: L‟aversió es manifesta amb:  A la cara: nas arrugat, llavis estrets i el superior aixecat, ulls poc oberts.  Al cos: malestar, nàusees.  A la ment: sensació de rebuig, ganes de fugir o allunyar-nos. Vergonya: La vergonya es manifesta amb:  A la cara: cap cot, mirada baixa, vermellor.  Al cos: encongiment general del cos, braços i cames  A la ment: ganes d'amagar-se, de fugir o de fondre's. Sorpresa: La sorpresa es manifesta amb:  A la cara: ulls ben oberts però no tensos, boca oberta.  Al cos: acceleració del ritme cardíac, nerviosisme.  A la ment: ganes de saber que passarà, impaciència.

Taller d‟imitació: 1. Representar a l'aula imitant els moviments dels personatges de la pel·lícula

COM AFRONTAR EL CONFLICTE (7) + VISUALITZACIÓ  Demanam als alumnes que expliquin alguna situació de la pel·lícula en la què algun dels seus protagonistes s‟han hagut d‟enfrontar a un conflicte  Començam per explicar als alumnes una tècnica per afrontar un conflicte:  Primer de tot ens hem de calmar per poder resoldre el conflicte d'una manera més assertiva i positiva.  Per calmar-nos podem: parlar de la situació amb una altra persona, fer exercici físic per disminuir els pensaments obsessius, practicar la relaxació, comptar fins a 10, fer un dibuix, cantar, pensar coses agradables, etc.  Un cop ens hem tranquil·litzat, podem expressar, amb calma i serenor, els motius del nostre enuig a la persona que l'ha provocat. Com fer-ho? Pensem allò que direm i els nostres arguments, utilitzem un to de veu tranquil, vigilem el llenguatge no verbal (cal evitar mirades provocadores o amenaçadores...), evitem els retrets globals i critiquem nomes el fet concret que ens ha fet enfadar.


 Simulam una situació de conflicte entre dos alumnes. Un s‟ha enfadat molt amb l‟altre per qualque cosa. Dos- tres alumnes voluntaris fan un rol playing i practiquen la tècnica davant els seus companys. INTRODUIM UN EXERCICI DE VISUALITZACIÓ: Per fer-lo hem de partir sempre de la postura bàsica de relaxació i hem de començar i acabar la sessió com s’ha explicat a l’apartat de la relaxació. L'ALIAT INTERIOR. Tancau els ulls i centrau la vostra atenció en la respiració; inspirau… i expirau…i concentrau-vos en el moviment del vostre nas. Mentre seguiu respirant al vostre propi ritme, imagineu que us trobeu un camí enmig d’un bosc espès. Hi ha arbres de molta bellesa al vostre voltant, i caminau pel camí fins el lloc des del que prové un rumor d’aigua. Arribau a un rierol, us apropau a ell, i veis el vostre reflex a l’aigua. (Pausa). De seguida percebeu una altra presència al vostre costat, i us sentiu protegits. Veieu que un altre reflex s’uneix al vostre. Aquesta altra presència pot ser la d’un vell savi, un animal o un ser imaginari que sentiu que es el vostre aliat, algú que coneixeu des de fa molt temps: algú en qui podeu confiar. El vostre aliat us indica que el seguiu per un petit pont que creua el rierol. Ho feu així i us trobeu escalant un turó petit que condueix a una cova. El vostre aliat entra a la cova, s’asseu i us indica mitjançant gestos que l’imiteu. Quan ho feu, el vostre aliat comença a parlar-vos de vosaltres mateixos. (Pausa d’un minut). Si voleu fer-li alguna pregunta particular, feu-ho ara. Escolteu atentament la resposta. (Pausa d’un minut). El vostre aliat diu que podeu tornar quan vulgueu; ell o ella sempre us estaran esperant per ajudar-vos amb el que necessiteu. Li doneu les gràcies, torneu pel camí, creueu el pont, i de nou veieu el vostre reflex a l’aigua. Concentreu-vos en la manera en que us sentiu mentre camineu pel camí i sortiu del bosc; ara preneu consciència de que esteu asseguts aquí SOLITUD (8)  Demanam als alumnes que expliquin la relació que observen entre aquest concepte i algun aspecte de la pel·lícula  Els proposam que pensin en una ocasió en la què s‟han sentit tots sols, és a dir, han experimentat de manera negativa la solitud.  Els explicam que aquest sentiment ens pot produir una emoció de tristesa i que aquesta emoció es pot superar de vàries maneres:  Realitzant una activitat social que ens distregui. Demanam als alumnes que pensin exemples concrets. Un dels exemples seria cercar algú per parlar. Se‟ls explica que han de decidir a qui li explicaran el problema i buscar el moment apropiat, en que no estigui ocupat i el pugui atendre. Direm: “necessit parlar amb tu”, “m'agradaria explicar-te el que em passa”.


 Fent activitats que ens siguin agradables, com per exemple, realitzar exercici físic aeròbic per elevar el to muscular. Demanam als alumnes que pensin altres exemples. Fer entre tots un llistat de coses que es podrien fer  Practicar la reestructuració cognitiva.  Els explicam en què consisteix aquesta darrera tècnica:  Es tracta d'anar canviant aquelles idees o creences irracionals que ens ocasionen malestar emocional i que hem anat adquirint al llarg de la vida, per unes altres idees que s'apropin més a la realitat.  Aquests pensaments irracionals, que ens venen a vegades a la nostra ment, acostumen a ser pensaments que exageren els elements negatius d'una situació, que suposen demandes o obligacions irreals o que indiquen les necessitats per aconseguir la felicitat.  En el cas del sentiment de solitud i de la tristesa que ens ocasiona podem fer el següent:  Pensar en positiu: en lloc de pensar “ningú vol estar amb mi, sempre estic tot/a sol/a, pensar “en aquests moments no tenc ningú a devora, però normalment els meus amics/amigues estan contents d‟estar amb mi”.  Pensar en forma de conducta i no en conceptes globals: en lloc de pensar “estic molt trista”, pensar “em sento trista perquè en aquests moments no tenc a ningú al meu costat”.  Pensar solucions: pensar “que puc fer per no sentirme trista”.  Els convidam a què practiquin la tècnica de la reestructuració cognitiva. Per això han de pensar en un moment en què s‟han trobat trists per mor de la solitud. Han de recordar les idees que els venen al cap i les han de canviar utilitzant la tècnica que han après.

CONSTÀNCIA - ESFORÇ - VALORACIÓ DEL TREBALL (9)  Començam explicant una història: • Una vegada estaven entrevistant un inventor que havia desenvolupat un nou tipus de rodament. Per aconseguir aquest rodament havia dissenyat abans al voltant de 230 models diferents de rodaments. • Li preguntava l'entrevistador que com no s'havia donat per vençut davant tants fracassos. Sorprès, l'inventor va contestar que aquests 230 models anteriors no havien estat fracassos sinó solucions a problemes encara no plantejats.  Establim un diàleg sobre aquesta història fent-los veure la importància de la constància i l‟esforç.  Els demanam que relacionin els conceptes amb la pel·lícula


 Els explicam què s‟ha de fer quan hem de dur a terme una tasca difícil:  Detenir-se i pensar com es pot fer  Dir “és difícil, però ho intentaré”. Està molt bé intentar-ho, encara que no surti bé del tot.  Intentar-ho; a vegades, cal provar-ho diverses vegades  Els demanam que s‟imaginin una situació en la que ells han de dur a terme una tasca difícil. Han d‟imaginar que apliquen aquesta tècnica i que amb el seu esforç aconsegueixen l‟objectiu.  Demanar-los que facin tres respiracions profundes i que pensin: Quan inspir, me sent perseverant Quan espir, somric feliç  Proposam als alumnes que en una situació real, després d‟haver realitzat una activitat que els ha suposat un esforç i una constància, meditin durant un minut sobre la importància de ser diligent i haver complit un objectiu. Utilitzant la respiració profunda, la van combinant amb les paraules clau: Quan inspir, me sent perseverant Quan espir, somric feliç AMISTAT – LLEIALTAT (10)  Demanam als alumnes en què creuen que consisteix ser lleial o fidel a una altra persona  Les demanam que posin exemples de la vida real i de la pel·lícula on es pugui apreciar amb claredat  Les plantejam que imaginin una situació en la que aparegui la lleialtat i que escriguin un breu relat sobre el tema (es podria titular: un bon amic)  Demanam als alumnes que s‟intercanviïn els relats amb la finalitat de que cada un en pugui llegir dos o tres dels que han escrit els seus companys  Establirem un diàleg demanant que exposin algunes conductes lleials que han reflectit els seus escrits  Podem acabar amb una conclusió final sobre les conseqüències que té en les nostres vides el fet de ser lleials o deslleial


FRASES RELACIONADES. ORIENTACIONS PER A LA REFLEXIÓ (11) FRASES DE LA PEL·LÍCULA:  Tot té un propòsit, els rellotges et diuen l'hora, els trens et porten a algun lloc. Així que vaig pensar que el món sencer era una gran màquina. Tu saps que les màquines mai vénen amb peces extra. Jo no podia ser una peça extra. Havia de ser aquí per alguna raó i això vol dir que tu ets aquí per una raó també.  Potser per això les màquines trencades em posen trist. No fan el que han de fer. Potser és igual amb les persones. Si perds el teu propòsit és com si et trencassis ... FRASES RELACIONADES AMB LA TEMÀTICA DE LA PEL·LÍCULA  Un viatge de deu mil quilòmetres comença per un sol pas. Proverbi xinès  Amb ordre i temps es troba el secret de fer-ho tot, i de fer-ho bé. Pitàgores  La nostra recompensa es troba en l'esforç i no en el resultat. Un esforç total és una victòria completa. Mahatma Gandhi

AQUÍ ES PODEN TROBAR MOLTÍSSIMS RECURSOS I EXERCICIS RELACIONATS AMB DIVERSES ASSIGNATURES http://es.scribd.com/doc/126474949/la-invencion-de-hugo-guia-educativa

3r ESO

1r trimestre

"INTOCABLE" CAPACITAT, CONDUCTA, EMOCIÓ, HABILITAT I/O FORTALESA QUE ES TREBALLARÀ

AMISTAD – RELACIONS PERSONALS – SINCERITAT – CONFIANÇA – SINCERITAT - AMOR – AFECTE VIURE LA VIDA AMB SENTIT - ALEGRIA DE VIURE - SENTIT DE L‟HUMOR MULTICULTARILISME - DIFERÈNCIES SOCIALS - MARGINACIÓ SOCIAL ACCEPTACIÓ – SUPERACIÓ DE PREJUDICIS AJUDA - SERVEI CAP ELS ALTRES


DEFICIÈNCIES (INVALIDESA) FÍSIQUES – LIMITACIONS PERSONALS – SUPERACIÓ DELS PROPIS LÍMITS - MILLORA PERSONAL – CORATGE CONEIXEMENT DE SI MATEIX EMPATIA OPTIMISME - ESPERANÇA ACTITUD CAP A LA BELLESA EDUCACIÓ SOLITUD

DINÀMIQUES DE CLASSE QUE ES PROPOSEN ASPECTES QUE HA DE TENIR EN COMPTE LA PERSONA QUE INTRODUEIX LA DINÀMICA A L’AULA: Amb la introducció de cada habilitat els infants s'han de plantejar:  Per a què serveix? És important explicar els beneficis específics que s'obtindran amb la utilització d'una habilitat concreta, que els pot servir per obtenir un favor, resoldre un problema... Si els infants entenen per a què serveixen, estaran més motivats per aprendre-les.  Quan, on i amb qui s'han de fer servir? S'ha d'ensenyar en quines situacions i amb quines persones han d'utilitzar cada habilitat. El que pot ser molt útil en un moment donat, pot ser que no serveixi en una altra situació. Per exemple: demanar a algú que jugui és adequat al pati, però no enmig d'una classe.  Com s'ha de fer servir? La manera d'executar una habilitat (to de veu, expressió...) pot determinar la seva efectivitat.  Que s'ha de fer si no es te èxit? Els infants han d'aprendre a escollir una altra habilitat quan la utilització de la que han triat en primer lloc no ha tingut èxit. Parlar sobre les possibles raons del fracàs pot servir per a futurs intents. Davant una situació, han d'aprendre a triar l'habilitat que faran servir, anticipant les possibles conseqüències. Això els ajudarà a ser més reflexius.

ASPECTES QUE HA DE TENIR EN COMPTE EL TUTOR O LA PERSONA QUE S’ENCARREGA DE COORDINAR EL PROJECTE:  S'ha d'anar fent una revisió periòdica d'habilitats apreses prèviament i observar si es va generalitzant la seva aplicació a noves situacions.  Per fer algunes dinàmiques serà necessari haver vist prèviament la pel·lícula. Per a altres no és imprescindible  Abans de fer les dinàmiques serà necessari haver entrenat els alumnes amb alguna tècnica de relaxació i amb les respiracions profundes.

AMISTAD – RELACIONS PERSONALS – SINCERITAT – CONFIANÇA – SINCERITAT - AMOR – AFECTE (1)


Demanam que relacionin aquests conceptes amb la pel·lícula Els proposam un exercici UN REGAL DE FELICITAT 1. Dividim la classe en grups de 8-12 persones 2. Demanam a cada persona que divideixi tres fulls de paper en tants de trossos com persones tengui el seu grup, excepció feta d‟un mateix 3. Cada persona haurà d‟escriure un missatge a cada un dels components del seu grup. 4. Explicam que moltes vegades estam més contents amb un regal petit que amb un gran, però és molt habitual que ens preocupem de no poder fer coses grans per als altres i oblidam les petites coses que estan plenes de significat. Amb l‟exercici que ara començarem estarem donant un petit regal de felicitat a cada un dels participants. 5. Ara, cada un ha d‟escriure el missatge, un missatge per a cada component del grup. Els missatges que escriurem han d‟aconseguir fer que la persona es senti positiva quan el rebi. 6. Podem recomanar vàries maneres de donar retroalimentació positiva.  Per exemple, en el missatge podem dir: “M‟agrada com somrius”, en lloc de dir m‟agrada la teva actitud.  Es tracta de donar un missatge especial per a cada persona i no una cosa que se pogués aplicar a vàries persones.  Han de tractar dir-li a cada un allò que és vertaderament important o notable del seu comportament dins el grup, perquè li agradaria conèixer-lo millor o perquè està content d‟estar amb ell dins el grup  Han de fer que el seu missatge sigui personal, utilitzant el nom de la persona i termes com “m‟agrada…”, “sent…”  S‟ha de dir a cada persona què és el que d‟ella ens fa a nosaltres un poc més felices  És convenient que signem el nostre missatge, però això és voluntari 7. Un cop escrits tots els missatges, s‟ha de doblegar cada un dels paperets i s‟ha d‟escriure el nom dels destinatari a la part exterior. Després es reparteixen 8. Ara, cada un llegeix en veu baixa els missatges que ha rebut. 9. Comença una ronda en la que cada un comparteix amb els altres el missatge que més ha significat per a ells, també es pot demanar que ens aclareixin algun dubte que ens hagi ocasionat el missatge rebut. 10. Per acabar, cada un podria descriure els sentiments que han tengut durant la realització de l‟exercici 11. Per acabar, farem una reflexió de com podem aplicar el què hem après a la nostra vida

VIURE LA VIDA AMB SENTIT - ALEGRIA DE VIURE - SENTIT DE L’HUMOR (2) + VISUALITZACIÓ


Fer un taller d‟acudits: els alumnes han d‟elaborar per grups els seus propis acudits combinant l‟humor amb el respecte. INTRODUIM UN EXERCICI DE VISUALITZACIÓ: Per fer-lo hem de partir sempre de la postura bàsica de relaxació i hem de començar i acabar la sessió com s’ha explicat a l’apartat de la relaxació. LA IMATGE EN MIRALL. Imaginau que estau caminant per un bosc frondós i que en la distància veieu una casa dalt d’una muntanya. Us apropau i, com que les portes estan obertes, entreu; ara us trobau en una gran habitació en la qual les parets, el sostre i el terra son de mirall. Comença a sonar una peca musical (es pot posar “La primavera” de Les quatre estacions de Vivaldi) que sentiu atentament: la reconeixeu. Us apropau a una de les parets de mirall, observau el vostre reflex i de sobte aquesta imatge comença a ballar al ritme de la música. Us uniu al vostre company, que sou vosaltres mateixos, i deixeu que us guií. (Pausa d'un minut) Ara deixau de ballar, allunyauvos del vostre company, i tornau aquí, recordant perfectament els vostres moviments i el que heu après del vostre reflex. MULTICULTARILISME - DIFERÈNCIES SOCIALS - MARGINACIÓ SOCIAL ACCEPTACIÓ – SUPERACIÓ DE PREJUDICIS (3) Demanam als alumnes que relacionin aquests conceptes amb la pel·lícula Els proposam un exercici: “El joc dels prejudicis” - Desenvolupament: L'objectiu fonamental consisteix que l'alumnat experimenti un simulacre de discriminació pels prejudicis a través de conceptes ja establerts que posseeixen els participants. Abans de començar el joc el tutor escriu en paper adhesiu 25 etiquetes amb els següents continguts (si sobren es poden eliminar els que es considerin oportuns): - Ateu - Etarra - Polític - Porrero - Menysprea'm - Ignora'm - Religiós - Cristià - Europeu - Pacifista - Lladre - Esportista - Besa'm - Feliciteu-me - Dóna'm la mà


- Sóc Gai - Agenolla't - Plora'm - Anima't - Sóc indesitjable - Sóc molt pobra - Sóc un top-model - Sóc ric - Musulmà - Immigrant Se seleccionen cinc alumnes que seran els encarregats d'anotar el que succeeix durant el desenvolupament del joc. Els alumnes han d'asseure's en rotlle i d'esquena a la paret. Una vegada asseguts, el director del joc ha de col·locar, en silenci, les etiquetes en l'esquena de cadascun dels participants, mentre va dient a la resta que han de llegir les etiquetes i actuar en conseqüència amb el que està escrit en elles; els alumnes poden moure's lliurement per la sala observant, llegint les etiquetes dels seus companys, però desconeixen el que posa en l'etiqueta que porten penjada darrere. No es tracta de dir el que està escrit en cada etiqueta, sinó comportar-se o adoptar una determinada actitud. Els observadors prenen nota del que veuen i observen, quins són els comportaments, les actituds i les reaccions dels seus companys. Aquests participants no tenen etiquetes, gaudeixen d'una posició neutral i tenen una visió més equànime del que ocorre. Després del joc (que segons el parer del tutor pot durar mes o menys temps, fins al màxim d'una sessió) es realitza una posada en comú. Primer seran els observadors els encarregats d'informar, i després els propis participants els que posaran en comú el succeït durant el desenvolupament del joc. Finalment, el tutor recollirà la informació dels alumnes i realitzarà un petit comentari sobre les actuacions o prejudicis que tenim cap a les persones d'altres cultures o religions. Es pregunta als participants com s'han sentit en ser tractats d'una manera o una altra per part dels seus companys. Per a la majoria resulta incomprensible fins que coneixen l'etiqueta que portaven posada, encara que podem jugar al fet que intentin endevinar el que posa la seva etiqueta, la qual cosa els donarà una idea de fins que punt tenim codificats els nostres prejudicis. L'etiqueta resulta determinant, ja que, enjudiciem als altres per la seva imatge i pels prejudicis que comporta, normalment injusts. AJUDA - SERVEI CAP ELS ALTRES (4)+ VISUALITZACIÓ El Consell de Savis opina... 1. Demanam als alumnes que pensin en un conflicte que els hagi passat i que ho descriguin amb claredat. 2. S‟estudia el problema i pensen en un consell per donar a la persona que s‟ha


trobat en aquesta situació. Les escriuen a una targeta 3. Agrupam els consells similars, retiram els que es repeteixen i ens quedam amb les targetes imprescindibles perquè la persona amb problemes les pugui utilitzar com ajuda per afrontar aquestes situacions problemàtiques. INTRODUIM UN EXERCICI DE VISUALITZACIÓ: Per fer-lo hem de partir sempre de la postura bàsica de relaxació i hem de començar i acabar la sessió com s’ha explicat a l’apartat de la relaxació. L'ONADA. Mentre inspireu… i expireu… imagineu que us trobeu dins d’una onada del mar que puja…i baixa… puja… i baixa. No correu cap perill; podeu flotar sobre l’aigua d’esquena o sobre una taula de surf o un matalàs inflable, o bé asseure-us en una barqueta i deixar-vos endur pel suau moviment de les onades. Mentre us seguiu movent cap a dalt… cap a baix… cap a endavant… cap enrere, notareu que l’escalfor del sol us relaxa i sentireu la suau brisa marina. Percebeu el color del cel, l’olor de la sal a l’aire i el rumor de les aus marines. Una sensació de calma envolta tot el vostre cos mentre us bressoleu o gronxeu al ritme del mar; us sentiu nodrits i protegits.

DEFICIÈNCIES (INVALIDESA) FÍSIQUES – LIMITACIONS PERSONALS – SUPERACIÓ DELS PROPIS LÍMITS - MILLORA PERSONAL – CORATGE - CONEIXEMENT DE SI MATEIX (5) + RELAXACIÓ COMPLETA Obrim un diàleg sobre la relació entre aquests conceptes i el tema de la pel·lícula Els proposam un exercici: 1. Partim d‟un relat de Leon Tolstoi que tracta d‟un emperador que cercava la resposta a tres preguntes que li semblaven molt importants: Quin és el moment més oportú per fer cada cosa? Quina és sa gent més important amb la que fer feina? Quina és la cosa més important per fer a cada moment? 2. Demanam als alumnes que per grups donin resposta a les tres preguntes 3. Després les posam en comú 4. Explicam les respostes que va trobar l‟emperador. Es tracta de les respostes que li va donar un ermità:


El moment més oportú és ara La persona més important sempre és aquella amb la que estàs Allò que és més important és fer que aquesta persona sigui feliç 5. Comentam aquestes respostes intentant arribar a tres conclusions: Hem de viure la vida gaudint del valor de cada moment Les persones que ens rodegen a cada moment són importants Fer el bé (altruisme) pot ser una activitat que doni sentit a la nostra vida ACABAM FENT UN EXERCICI COMPLET DE RELAXACIÓ EMPATIA (6) POSAR-SE AL LLOC DE L'ALTRE Pensa en algú a qui t'agradaria entendre millor i tria alguna situació concreta en què t'hagués agradat poder comunicar-te amb aquesta persona de manera més eficaç. Recorda aquesta situació i repassa les idees que se't van passar pel cap, els teus sentiments en aquell moment, les coses que vas dir i que et van dir, les teves impressions, etc. Ara torna a recordar la mateixa situació, però aquest cop des del punt de vista de l'altra persona. Imagina't que ets aquesta persona Imagina't que t'estàs veient a tu mateix des dels ulls d'aquesta altra personal Entra a la pell d'aquesta persona i imagina't els seus sentiments sobre aquesta situació i sobre tu mateix. Què pensava aquesta persona ¿Quin era el seu punt de vista sobre la situació? Què haguessis hagut de dir-li i de quina manera per millorar la comunicació entre vosaltres? Pren nota de les teves impressions. Quina relació té el concepte d‟empatia amb la pel·lícula? OPTIMISME – ESPERANÇA (7)  Començam explicant als alumnes les diferències entre OPTIMISTES I PESSIMISTES  A la província de la ment el que creiem que és veritat és veritat o es converteix en veritat. A la província de la ment no hi ha més límits que els que s'imposa un mateix.  Tots sabem quina és la diferència entre un optimista i un pessimista: l'optimista veu l'ampolla mig plena i el pessimista mig buida, però què és el que fa que per un estigui plena i per a un altre buida?


 Segons Martin Seligman, psicòleg de la Universitat de Pennsilvània que ha fet tot tipus d'estudis sobre les diferències entre la manera de pensar dels optimistes i la dels pessimistes, un optimista és aquell que quan li surt malament alguna cosa o vol aconseguir alguna cosa es planteja "que és el que jo he de fer o canviar en aquesta situació", mentre que un "pessimista" és aquell que es veu a si mateix com impotent davant un món advers, o mercè del seu propi caràcter, que li és impossible canviar.  En altres paraules, l'optimista es responsabilitza de les seves reaccions i el pessimista espera que el món canviï, que la situació millori.  Com definires els protagonistes de la pel·lícula? Creus que són optimistes?  Els explicam una tècnica per qüestionar els pensaments pessimistes: Cada alumne pensa un esdeveniment negatiu o dolorós que li estigui passant en aquest moment i, per escrit, va completant el següent qüestionari: Escriure l‟esdeveniment o el problema al que m‟enfront (per exemple: fa tres dies que el meu amic no me xerra) Identificar qualsevol creença negativa que me susciti aquesta situació (per exemple: segur que ja no me torna xerrar..) Escriure la conseqüència del problema, com te fa sentir i com actues (per exemple: me sent fatal, me sent tot sol, no sé conservar els meus amics...) Qüestionar la creença negativa, posant-la en dubte i intentant substituirla per altres possibles raons (per exemple: potser està ocupat i preocupat per l‟examen, potser està trist també i vol que jo li xerri...) Prendre consciència de que cercar explicacions més positives i optimistes davant aquestes situacions, pot millorar el nostre estat d‟ànim, i afrontar amb més realisme i valentia situacions de dificultat o dolor.

ACTITUD CAP A LA BELLESA (8) Pràctica de mindfulness...atenció plena

 Començam per demanar als alumnes: Recordes com t‟has despert avui dematí? Quines han estat les teves primeres sensacions, les teves emocions,


els teus pensaments quan t‟has aixecat?  Els explicam: Si ets capaç de viure conscientment el moment present, és probable que t‟hagis sentit feliç quan has obert els ulls i comprovar que el teu cos funcionava perfectament, que les persones que estimes encara estaven adormides i escoltaves la seva plàcida respiració, que el sol seguia oferint la seva llum a tots els éssers, o que podies gaudir de l‟aigua fresca damunt el teu rostre només obrint una aixeta. L‟atenció plena consisteix en això: un estil de vida basat en la consciència i la calma, que ens permet viure íntegrament en el moment present.  Els proposam el següent exercici: Contemplar amb plaer una imatge. Mentre la contemplam anam fent respiracions profundes  Un altre exercici: Els proposam que facin un Somriure: està demostrat que somrient poden enviar al cervell senyals de que estam experimentant alegria, encara que estem enfadats..això ens reporta una sensació de benestar (enganam al cervell....)  Un exercici més: Els proposam que pensin en un dia feliç.  Finalment les demanam que seleccionin tasques quotidianes i que es proposin fer-les amb plena consciència...  Obrim un diàleg sobre la relació entre aquest exercici i la pel·lícula EDUCACIÓ (9) + RELAXACIÓ COMPLETA PARLAR AMABLEMENT  Explicam als alumnes que convé fer una mirada i una veu amable  Reflexionar sobre les expressions facials i postures del cos  Els feim veure que sovint el que pot ferir o molestar a algú no es tant el que es diu, sinó com es diu (la forma més que el contingut).  Simulam situacions en les què es mostra amabilitat i altres en les què es mostra el contrari, tant de la vida real com de la pel·lícula ACABAM FENT UN EXERCICI COMPLET DE RELAXACIÓ SOLITUD (10)  Començam per demanar als alumnes que pensin en una ocasió en la què s‟han sentit tots sols, és a dir, han experimentat de manera negativa la solitud.  Els explicam que aquest sentiment ens pot produir una emoció de tristesa i que aquesta emoció es pot superar de vàries maneres:  Realitzant una activitat social que ens distregui. Demanam als


alumnes que pensin exemples concrets. Un dels exemples seria cercar algú per parlar. Se‟ls explica que han de decidir a qui li explicaran el problema i buscar el moment apropiat, en que no estigui ocupat i el pugui atendre. Direm: “necessit parlar amb tu”, “m'agradaria explicar-te el que em passa”.  Fent activitats que ens siguin agradables, com per exemple, realitzar exercici físic aeròbic per elevar el to muscular. Demanam als alumnes que pensin altres exemples. Fer entre tots un llistat de coses que es podrien fer  Practicar la reestructuració cognitiva.  Els explicam en què consisteix aquesta darrera tècnica:  Es tracta d'anar canviant aquelles idees o creences irracionals que ens ocasionen malestar emocional i que hem anat adquirint al llarg de la vida, per unes altres idees que s'apropin més a la realitat.  Aquests pensaments irracionals, que ens venen a vegades a la nostra ment, acostumen a ser pensaments que exageren els elements negatius d'una situació, que suposen demandes o obligacions irreals o que indiquen les necessitats per aconseguir la felicitat.  En el cas del sentiment de solitud i de la tristesa que ens ocasiona podem fer el següent:  Pensar en positiu: en lloc de pensar “ningú vol estar amb mi, sempre estic tot/a sol/a, pensar “en aquests moments no tenc ningú a devora, però normalment els meus amics/amigues estan contents d‟estar amb mi”.  Pensar en forma de conducta i no en conceptes globals: en lloc de pensar “estic molt trista”, pensar “em sento trista perquè en aquests moments no tenc a ningú al meu costat”.  Pensar solucions: pensar “que puc fer per no sentirme trista”.  Els convidam a què practiquin la tècnica de la reestructuració cognitiva. Per això han de pensar en un moment en què s‟han trobat trists per mor de la solitud. Han de recordar les idees que els venen al cap i les han de canviar utilitzant la tècnica que han après.  Com relacionen aquest concepte amb la pel·lícula?

FRASES RELACIONADES. ORIENTACIONS PER A LA REFLEXIÓ (11) FRASES DE LA PEL·LÍCULA:  "Només em queda el cap per elevar. Quan el dolor em deixa en pau, em queda l'esperit. La meva veritable discapacitat no és estar en cadira de rodes. És estar sense. "  " Primer hi ha un acostament intel·lectual, emocional. Abans de centrar tot


en el físic, busco una relació d'esperit a esperit. FRASES RELACIONADES AMB LA TEMÀTICA DE LA PEL·LÍCULA  "Un tulipa no tracta d'impressionar a ningú. No s'esforça a ser diferent d'una rosa. No ha de fer. És diferent. I hi ha lloc al jardí per a cadascuna de les flors "- Marianne Williamson  "Comença fent el necessari, després ho possible, i de sobte et trobaràs fent l'impossible." - Sant Francesc d'Assís  "Quan la vida et ofereixi una llimona, exprimi-la i fes llimonada." - W. Clement Stone  "L'èxit sembla ser en bona part qüestió de perseverar després que altres hagin abandonat." - William Feather

4t d’ESO

1r trimestre

PRÒXIM ORIENT CAPACITAT, CONDUCTA, EMOCIÓ, HABILITAT I/O FORTALESA QUE ES TREBALLARÀ

AUTOCONTROL DIÀLEG – ESCOLTA ACTIVA ASSERTIVITAT EMPATIA - RESPECTE – TOLERÀNCIA – CONVIVÈNCIA INTEL·LIGÈNCIA INTRAPERSONAL ACEPTACIÓ - PERCEPCIONS MULTICULTURALISME – ESTEREOTIPS - REBUIG DAVANT EL DOGMATISME I L‟ ADOCTRINAMENT CAPACITAT DE PERDONAR SUPERAR UNA EMOCIÓ DOLOROSA - LLUITA PER LA VIDA- LLUITA PER LA LLIBERTAT SUPERAR LA POR

DINÀMIQUES DE CLASSE QUE ES PROPOSEN


ASPECTES QUE HA DE TENIR EN COMPTE LA PERSONA QUE INTRODUEIX LA DINÀMICA A L’AULA: Amb la introducció de cada habilitat els infants s'han de plantejar:  Per a què serveix? És important explicar els beneficis específics que s'obtindran amb la utilització d'una habilitat concreta, que els pot servir per obtenir un favor, resoldre un problema... Si els infants entenen per a què serveixen, estaran més motivats per aprendre-les.  Quan, on i amb qui s'han de fer servir? S'ha d'ensenyar en quines situacions i amb quines persones han d'utilitzar cada habilitat. El que pot ser molt útil en un moment donat, pot ser que no serveixi en una altra situació. Per exemple: demanar a algú que jugui és adequat al pati, però no enmig d'una classe.  Com s'ha de fer servir? La manera d'executar una habilitat (to de veu, expressió...) pot determinar la seva efectivitat.  Que s'ha de fer si no es te èxit? Els infants han d'aprendre a escollir una altra habilitat quan la utilització de la que han triat en primer lloc no ha tingut èxit. Parlar sobre les possibles raons del fracàs pot servir per a futurs intents. Davant una situació, han d'aprendre a triar l'habilitat que faran servir, anticipant les possibles conseqüències. Això els ajudarà a ser més reflexius.

ASPECTES QUE HA DE TENIR EN COMPTE EL TUTOR O LA PERSONA QUE S’ENCARREGA DE COORDINAR EL PROJECTE:  S'ha d'anar fent una revisió periòdica d'habilitats apreses prèviament i observar si es va generalitzant la seva aplicació a noves situacions.  Per fer algunes dinàmiques serà necessari haver vist prèviament la pel·lícula. Per a altres no és imprescindible  Abans de fer les dinàmiques serà necessari haver entrenat els alumnes amb alguna tècnica de relaxació i amb les respiracions profundes.

AUTOCONTROL (1) LA TÈCNICA DEL SEMÀFOR.  Primerament, cal ensenyar als infants a reconèixer les emocions, explicantlos que són senyals i que ens avisen d'alguna cosa. Fem l'analogia amb els senyals de trànsit i concretament amb el semàfor, recordant i remarcant que el color vermell vol dir que ens hem d'aturar i el verd, que podem seguir. El groc representaria anar a poc a poc, pensar. Per tant, quan sentim unes emocions tan fortes que no podem controlar, el primer que hem de fer es parar-nos i calmar-nos. Un cop ens hem calmat, ja podem pensar com resoldre el problema de la millor manera possible. Així podrem evitar reaccions impulsives, que possiblement empitjorarien la situació. Vermell = Aturar-se. CALMAR-SE. Groc = Anar a poc a poc. PENSAR. Verd =Avançar. ACTUAR I SOLUCIONAR.  Com calmar-nos - Respirar profundament


- Comptar fins a 10 - Cantar o xiular - Passejar - Apartar-se del lloc del conflicte  Farem una simulació en la que els alumnes pensaran en una situació en la que varen perdre el control. Pensaran en les conseqüències que va tenir aquesta manca d‟autocontrol. A continuació imaginaran que es troben en la mateixa situació i activaran la tècnica del semàfor. Cada un escollirà la manera de calmar-se que més li convengui.  Es demanarà els alumnes que posin en pràctica la tècnica quan es trobin en una situació real en la què l‟autocontrol és necessari.  S‟obri un diàleg sobre la relació entre aquest concepte i la pel·lícula DIÀLEG – ESCOLTA ACTIVA (2)  Començam explicant als alumnes el què hem de fer per practicar l'escolta activa -

Deixar parlar a l'altra persona. Ser pacient i no interrompre. Mostrar-li que volem escoltar per entendre, no per contradir. Acceptar el seu punt de vista i veure la diferencia amb el nostre. Eliminar els prejudicis, ja que actuen com a filtre i distorsionen la comunicació. Escoltar amb tot el cos, no només amb les orelles. La nostra actitud, gestos, mirades... mostren al nostre interlocutor/a la nostra disposició a l'escolta. Fer que l'altra persona se senti còmoda. Animar-la a parlar, fent-li les indicacions gestuals oportunes. Fer preguntes obertes que mostrin el nostre interès i seguiment de la conversa. No pensar en altres coses, com per exemple, que contestarem o quina valoració farem del que se'ns esta dient. Mostrar-li que percebem el seu estat d'ànim: “ entenc que et sentis enrabiada per...” Reformular la informació que ens ha donat. Utilitzar paràfrasis (preguntes emeses com afirmacions) que incloguin el contingut més important del missatge rebut i els sentiments que creiem que sent: “el que dius és que...”, “segons he entès...” Els alumnes s‟agrupen en parelles i practiquen l‟escolta activa: un d‟ells els ha d‟explicar alguna cosa; és molt oportú que sigui algun tema personal, que realment els preocupi. L‟altre ha d‟escoltar. Després s‟intercanviaran els papers

 Posteriorment cada membre de la parella presentarà el seu company, contarà la seva història i reflectirà sentiments que hagi expressat el seu company.  Es farà una posada en comú sobre els resultats de l‟experiència intentant respondre les preguntes següents: - Vas sentir que el teu company t‟escoltava i t'entenia?


- Com te vas sentir quan senties la teva opinió repetida i els teus sentiments reflectits? - Com te vas sentir quan vas haver de repetir/reflectir l'opinió de l'altre? - És més fàcil o més difícil parlar a algú que practicar la tècnica de repetir/reflectir de l'escolta activa? - Què fa difícil repetir/reflectir? - Quan és important/convenient repetir/reflectir?  Quina relació creus que té aquest concepte d‟escolta activa amb la pel·lícula?

ASSERTIVITAT (3) + RELAXACIÓ COMPLETA  Començam explicant als alumnes la tècnica d’Aprendre a fer pactes: davant d'una discussió en termes oposats, una sortida és establir un pacte, que compleixi les següents condicions: no ha de malmetre l'autoestima de ningú, i no ha de perjudicar, ni afectar emocionalment a cap de les parts. Un pacte és un compromís que sempre porta implícites unes concessions, però del que es tracta és que no vagi en contra dels nostres drets.  Demanam a dos voluntaris que simulin una discussió i que la resolguin fent alguns pactes  Quin episodi de la pel·lícula relacionarien amb aquest tema? ACABAM FENT UN EXERCICI COMPLET DE RELAXACIÓ EMPATIA - RESPECTE – TOLERÀNCIA – CONVIVÈNCIA (4) + VISUALITZACIÓ

 Començam llegint als alumnes el següent text: "Veuran, la vida té etapes difícils, i jo estic travessant una de la pitjors: l'adolescència. La del meu fill! El meu petitó, aquest que abans, quan venia del col·legi, em tornava boja explicant-me coses dels seus companys, dels professors ... Ara no desenganxa els llavis! Ha deixat de parlar d'un dia per l'altre. Quan arriba a casa es fica a la seva habitació i no se sap el que fa aquí dins. I jo ho entenc, no vol que el vegi ningú, s'està transformant, com els cucs ... El que ho porta fatal és el meu marit, un dia d'aquests el tira per la finestra ..."  Aquest text correspon a l''adaptació d'un Monòleg d"El Club de la Comèdia".  Demanam als alumnes que continuïn l‟escena per escrit com si fos la seva mare que explica els canvis "misteriosos" que està sofrint el seu fill o la seva filla ....  Comentam el què han escrit i parlam de com s'han SENTIT i què han descobert sobre a els seus pares.  Quines relacions tenen aquests conceptes amb la pel·lícula? INTRODUIM UN EXERCICI DE VISUALITZACIÓ:


Per fer-lo hem de partir sempre de la postura bàsica de relaxació i hem de començar i acabar la sessió com s’ha explicat a l’apartat de la relaxació. EL SOL. Visualitzau-vos ajaguts a la platja. La mar està quasi impassible, mentre s’apaguen les darreres estrelles. Notau la frescor i la puresa de l’aire. Contemplau l’aigua, les estrelles, el cel obscur. Dedicau uns moments a sentir el silenci que precedeix la sortida del sol, la quietud plena de possibilitats. Lentament, la foscor s’esvaneix i els colors canvien. El cel s’enrogeix a l’horitzó; després, es fa daurat. Us arriben els primers raigs del sol i veieu com emergeixen lentament de l’aigua. Amb la meitat del disc solar visible i la resta amagat sota l’horitzó, veieu que el seu reflex a l’aigua crea una sendera de llum, daurada i tremolosa, que va des d’on estau vosaltres fins al seu centre. La temperatura de l’aigua es ideal i decidiu entrar-hi. Lentament, amb plaer, començau a nedar pel raig daurat. Notau l’aigua banyada de llum que us acaricia el cos. Sentiu que floteu sense esforç i us moveu plàcidament pel mar. Com mes nedau cap al sol, menys us adoneu de l’aigua i més augmenta la llum que us envolta. Us sentiu embolcallats en una llum benefactora i daurada que us cala completament. El vostre cos es banya en la vitalitat del sol. Els vostres sentiments estan posseïts per la seva calor i la vostra ment es veu il·luminada per la seva llum. INTEL·LIGÈNCIA INTRAPERSONAL (5) + VISUALITZACIÓ PUNTS FORTS I PUNTS FEBLES  Començam explicant que l‟objectiu d‟aquesta activitat és desenvolupar una imatge precisa d'un mateix.  Dibuixam a la pissarra aquests cercles:

 Explicam que tothom té punts forts i punts febles. Quan et comparis amb una altra persona, procura pensar en tots els aspectes de la seva personalitat.  Potser el teu amic sigui un gran nedador mentre que a tu se't donen millor les ciències. O potser és més popular que tu, però tu no canviaries tots els seus amics per la teva amistat amb Pedro.  Pensa en tots els punts forts i febles que teniu tu i el teu millor amic. Escriu en els teus a un dels cercles i els del teu amic a l‟altre. On els cercles es barregen escriu els punts que teniu en comú.  Es recorda: TOTS SOM DIFERENTS, ÉS BO NOTAR I ACCEPTAR


AQUESTES DIFERÈNCIES  Quins creus que són els punts forts i els punts febles dels protagonistes de la pel·lícula? INTRODUIM UN EXERCICI DE VISUALITZACIÓ: Per fer-lo hem de partir sempre de la postura bàsica de relaxació i hem de començar i acabar la sessió com s’ha explicat a l’apartat de la relaxació. LA FONT. Imaginau una font que brolla d’una roca de granit. Veieu la seva aigua pura com brilla al sol i sentiu el seu borbolleig en el silenci que us envolta. Constateu que aquest lloc és especial i que tot hi és més clar, més pur i essencial. Començau a beure aigua i que us amari la seva energia benefactora que entra dins vostre i fa que us sentiu mes lleugers. Ara acostau-vos al doll i deixeu que l’aigua us remulli. Imagineu que té el poder de fluir per cadascuna de les cèl·lules del vostre cos. Imaginau també que flueix pels vostres sentiments i les vostres emocions, i per la vostra intel·ligència. Sigueu conscients que aquesta aigua us neteja dels pensaments negatius que acumulem dia rere dia (frustracions, penediments, temors, pensaments de tota casta). Experimentau gradualment com la puresa de la font esdevé la vostra puresa i la seva energia la vostra. Finalment imaginau que vosaltres sou la font mateixa, en que tot és possible i la vida es nova per sempre. ACEPTACIÓ – PERCEPCIONS (6) 1. Observar una imatge i veure que és diferent segons el punt de vista que adoptam (veure power point il·lusions òptiques) 2. Comentar les imatges i apreciar els punts de vista diferents davant una mateixa imatge, tractant d‟extrapolar-lo a la nostra forma quotidiana d‟analitzar la realitat... 3. Relacionar el concepte amb algun aspecte de la pel·lícula MULTICULTURALISME – ESTEREOTIPS- REBUIG DAVANT EL DOGMATISME I L’ ADOCTRINAMENT (7) S‟obri un diàleg sobre la relació entre aquests conceptes i la pel·lícula Es proposa un exercici: 1. Seleccionarem un grup de 8 voluntaris. La resta actuaran com a observadors 2. Aferrarem en el front de cada voluntari una etiqueta en la que figura escrit el rol que el grup li ha d‟assignar: expert, responsable, graciós, pessimista, vago, incompetent, agressiu, sumís. 3. Cada un pot veure les etiquetes dels altres però no ha de saber quina és la seva.


4. Quan ens dirigim verbalment a qualcú, procurarem actuar tenint en compte el rol que du escrit a l‟etiqueta. 5. Atenció! No hem de dir quines són les etiquetes per evitar que es descobreixi la que du cada persona!! 6. Començam el joc simulant una interacció social per exemple una reunió per preparar una festa... 7. En acabar el joc, - s‟ha d‟intentar que cada persona identifiqui el rol que se li havia assignat, basant-se en les interaccions que ha tengut durant el joc - valorar com s‟ha sentit cada persona durant el joc - els observadors poden aportar les seves impressions - intentar arribar a una o més conclusions, intentant comprendre com en les nostres relacions socials solem classificar a les persones mitjançant estereotips, i com aquest etiquetatge pot influir negativament en el nostre auto concepte i en la nostra interacció social CAPACITAT DE PERDONAR (8) 1. Demanar als alumnes que recordin una ocasió en la que han sentit ressentiment cap a qualcú i que escriguin les conseqüències negatives que això els va du 2. Demanar-los després que recordin una ocasió en la que han perdonat a algú i que anotin les conseqüències positives que els va produir el perdó. 3. Posar en comú les reflexions i obrir un col·loqui sobre el tema. Ens podem servir d‟una frase atribuïda a Buda que diu: sentir odi cap a qualcú és com agafar una caliu per tirar-la a qualcú; el qui se crema ets tu mateix 4. Després ells mateixos poden inventar una frase sobre el ressentiment i el perdó; anotar les propostes, votar i escollir la que més els agradi. La podrien escriure després a un cartell per posar a la classe. 5. Com es pot relacionar amb la pel·lícula? SUPERAR UNA EMOCIÓ DOLOROSA - LLUITA PER LA VIDA- LLUITA PER LA LLIBERTAT (9) S‟obri un diàleg sobre la relació d‟aquests conceptes amb la pel·lícula Se‟ls proposa un exercici: 1. Adoptar una postura relaxada. Podem tancar els ulls o bé dirigir la mirada a un punt fix del terra situat a un metre de distància. Feim 3 respiracions


profundes 2. Recordar algun fet més o menys recent que ens hagi produït alguna emoció dolorosa (ira, por, tristesa, vergonya, oi, culpa...). També podem elegir alguna vivència relativament estable (un problema, un obstacle, una dificultat...) que ens causi algun tipus de dolor. 3. Quan hem elegit l‟emoció a observar, tractar d‟identificar el motiu que la causa, i reproduir en el cos i en la ment allò que ens passa (sensacions corporals i reaccions mentals que experimentam quan ens passa aquesta vivència) 4. Ara posarem nom a l‟emoció: ira, por, tristesa, vergonya, oi, culpa... 5. Ara abandonarem la resistència que ens produeix aquesta emoció, tractant d‟acceptar-la tal com és. Això no significa resignació, sinó reconèixer que aquesta emoció és real i està dins nosaltres. Només així serem capaços de transformar-la 6. En aquest punt ens podem començar a distanciar de les nostres emocions. Ens diem a nosaltres mateixos: jo NO som aquesta emoció; som la persona que observa aquesta emoció. Jo som molt més que una emoció 7. Per acabar agafam consciència de la nostra respiració, experimentant la calma que ens produeix estar asseguts respirant tranquil·lament. Pensarem la següent frase: visc en el present, estic en pau. Repetim aquesta frase vàries vegades procurant sentir intensament l‟alegria d‟estar vius en el moment present i la pau que ens ha produït aquest exercici. Ens quedam assaborint aquesta sensació durant un parell de minutets

SUPERAR LA POR (10)  Començam explicant als alumnes que hi ha moltes ocasions en la nostra vida quotidiana que poden suposar una font de por o ansietat. El simple fet d'haver de parlar davant d'un grup de persones o acudir a una reunió en la qual no coneixem a ningú pot resultar angoixant.  Els demanam que recordin algun episodi de la pel·lícula en la què algun dels protagonistes viu una situació de por  Davant d'aquestes situacions moltes vegades reaccionem intentant enfrontar-nos a aquesta por. Per a això tensam el nostre cos, contenim la respiració i ens diem frases com "No he de tenir por", "No siguis estúpid" o "No n'hi ha per tant". Aquest tipus de frases solen tenir l'efecte contrari ja


que ens culpabilitzen o ridiculitzen sense buscar la causa d'aquesta por ni la solució a aquesta situació. És molt més eficaç utilitzar una estratègia de auto acceptació que explicarem a continuació.  Quan notis aquesta sensació de por o angoixa, no lluitis contra ella. Accepta dient "Sí, tenc por" i, en lloc de contenir la respiració, respira de manera lenta i profunda, concentrant-hi. Dóna't temps per observar aquesta por, reflexionant sobre ella sense deixar que et domini.  Intenta imaginar el pitjor que pogués passar per aprendre a afrontar aquesta situació i accepta-la. Per exemple, he de parlar en públic i em fa por. Què és el pitjor que pot passar-me? Que em quedi en blanc i no sàpiga què dir. Què podria fer en aquest moment? Disminuiria el meu valor com a persona per no ser capaç de sobreposar-me a aquesta situació?  Hi haurà vegades en què no poguem superar del tot les nostres pors però la majoria d'elles, el fet d'acceptar i observar pot ajudar-nos a conèixer les seves causes, adonar-nos que les conseqüències no serien tan terribles o fins i tot adonar-nos que aquestes pors no tenen sentit i aconseguir que desapareguin.  Demanam als alumnes que pensin en alguna cosa que els faci por o els produeixi angoixa. A continuació han d‟anar fent respiracions profundes i els anam guiant cap a la relaxació

FRASES RELACIONADES. ORIENTACIONS PER A LA REFLEXIÓ (11) FRASES DE LA PEL·LÍCULA:  " Si mates a un home mates a tota la humanitat”  “Aquí els immigrants semblam nosaltres” FRASES RELACIONADES AMB LA TEMÀTICA DE LA PEL·LÍCULA  Experiència no és el que et passa, sinó el que tu fas amb el que et passa. (Aldous Huxley)  "Hem après a volar com els ocells, a nedar com els peixos, però no hem après el senzill art de viure com a germans." Martin Luther King  Quan conec algú no m'importa si és blanc, negre, jueu o musulmà. En tinc prou amb saber que és un ésser humà. Walt Whitman (1819-1892) Poeta nord-americà.


1r Batxiller

1r trimestre

LA VIDA DELS ALTRES CAPACITAT, CONDUCTA, EMOCIÓ, HABILITAT I/O FORTALESA QUE ES TREBALLARÀ LLEIALTAT LIDERATGE EL PODER DE LA PARAULA I DE L’ART COMUNICAR EMOCIONS GESTIÓ DE LES EMOCIONS SUPERAR UNA EMOCIÓ DOLOROSA AUTOESTIMA APRENDRE A DIR NO LA CULPA RESPECTE - SENTIT DE LA JUSTÍCIA

DINÀMIQUES DE CLASSE QUE ES PROPOSEN

ASPECTES QUE HA DE TENIR EN COMPTE LA PERSONA QUE INTRODUEIX LA DINÀMICA A L’AULA: Amb la introducció de cada habilitat els alumnes s'han de plantejar:  Per a què serveix? És important explicar els beneficis específics que s'obtindran amb la utilització d'una habilitat concreta, que els pot servir per obtenir un favor, resoldre un problema... Si els infants entenen per a què serveixen, estaran més motivats per aprendre-les.  Quan, on i amb qui s'han de fer servir? S'ha d'ensenyar en quines situacions i amb quines persones han d'utilitzar cada habilitat. El que pot ser molt útil en un moment donat, pot ser que no serveixi en una altra situació. Per exemple: demanar a algú que jugui és adequat al pati, però no enmig d'una classe.  Com s'ha de fer servir? La manera d'executar una habilitat (to de veu, expressió...) pot determinar la seva efectivitat.  Que s'ha de fer si no es te èxit? Els infants han d'aprendre a escollir una altra habilitat quan la utilització de la que han triat en primer lloc no ha tingut èxit. Parlar sobre les possibles raons del fracàs pot servir per a futurs intents. Davant una situació, han d'aprendre a triar l'habilitat que faran servir, anticipant les possibles conseqüències. Això els ajudarà a ser més


reflexius.

ASPECTES QUE HA DE TENIR EN COMPTE EL TUTOR O LA PERSONA QUE S’ENCARREGA DE COORDINAR EL PROJECTE:  S'ha d'anar fent una revisió periòdica d'habilitats apreses prèviament i observar si es va generalitzant la seva aplicació a noves situacions.  Per fer algunes dinàmiques serà necessari haver vist prèviament la pel·lícula. Per a altres no és imprescindible  Abans de fer les dinàmiques serà necessari haver entrenat els alumnes amb alguna tècnica de relaxació i amb les respiracions profundes.

LLEIALTAT (1) 8. Demanam als alumnes en què creuen que consisteix ser lleial o fidel a una altra persona 9. Les demanam que posin exemples de la vida real i de la pel·lícula on es pugui apreciar amb claredat 10. Les plantejam que imaginin una situació en la que aparegui la lleialtat i que escriguin un breu relat sobre el tema (es podria titular: un bon amic) 11. Demanam als alumnes que s‟intercanviïn els relats amb la finalitat de que cada un en pugui llegir dos o tres dels que han escrit els seus companys 12. Establirem un diàleg demanant que exposin algunes conductes lleials que han reflectit els seus escrits 13. Podem acabar amb una conclusió final sobre les conseqüències que té en les nostres vides el fet de ser lleials o deslleials

LIDERATGE (2) 1. Parlarem sobre la pel·lícula i dirigim el debat cap els rols dels personatges. 2. Comentam els diferents tipus de lideratge: l‟assertiu, el manipulador, el que vol comandar. Analitzam les seves característiques 3. Dialogam sobre la influència que tenen els mètodes de desmoralització que


utilitzen els que tenen el poder sobre cada un dels protagonistes de la pel·lícula 4. Reflexionam sobre la responsabilitat individual davant qualsevol abús de poder 5. Contam casos reals en els que algun dels alumnes han assetjat, oprimit o desmoralitzat a alguns companys 6. Contam casos en els què l‟alumne ha viscut situacions (a classe, amb la família, amb els amics) que no són parets de pedra però sí conductes pròpies d‟una dictadura 7. Debatim sobre com se senten més còmodes en la seva vida quotidiana, quan s‟exerceix un lideratge o un altre 8. Pensam en les persones que al llarg de la nostra vida són fonts d‟inspiració o de lideratge dels nostres canvis personals 9. Prenem consciència de la influència que els altres exerceixen sobre nosaltres, i també de la influència positiva i negativa que nosaltres podem arribar a exercir sobre els altres EL PODER DE LA PARAULA I DE L’ART (3) o

Dialogam sobre el sentit de la literatura, el teatre i l‟art com a mitjans d‟expressió de dissidència o de crítica

o

Establim relacions amb la pel·lícula

o

Cada alumne intenta plasmar, bé a través de l‟escriptura, bé a través d‟una obra plàstica (o també en forma de teatre) el què hagués fet per criticar les maneres dictatorials que es mostren a la pel·lícula.

o

Posada en comú de les produccions COMUNICAR EMOCIONS (4)

 Seleccionar els plans de la pel·lícula en què el director aconsegueix que sapiguem el que pensen els seus personatges.  Seleccionar els plans en què el director aconsegueix un efecte sorpresa.  Seleccionar els plànols que transmeten un sentiment de tristesa.  Prendre consciència de les nostres emocions:  Adoptar una postura relaxada. Podem tancar els ulls o bé dirigir la mirada a un punt fix del terra situat a un metre de distància. Feim 3


respiracions profundes  Concentrar l„atenció en els nostre cos. Passam revista a les diferents parts del cos i tractam de percebre si existeix tensió a alguna de les parts i relaxam la musculatura a les zones que sigui necessari  Observam la nostra respiració i sentim com el fet de respirar tranquil·lament i profundament ens calma. Notam l‟aire que entra i surt i tractam de relaxar-nos contemplant la respiració  Ara observarem els nostres pensaments. Si descobrim que alguns pensaments arriben a la nostra ment en aquest moment simplement l‟observam i el deixam passar. Ens diem: jo NO som els meus pensaments, som qui els observa; els pensaments estan dins mi.  Ara prenem consciència de les nostres emocions. Tractam de contemplar què és el que sentim en aquest moment i intentam identificar les emocions i posar-los un nom: alegria, serenitat, cansament, somnolència....Igual que varem fer amb els pensaments, ens diem: jo NO som les meves emocions; som qui les observa; les emocions estan dins mi.  Per acabar pensarem la següent frase: visc en el present, estic en pau. Repetim aquesta frase vàries vegades, procurant sentir intensament l‟alegria d‟estar vius en el moment present i la pau que ens ha produït aquest exercici. Ens quedam assaborint aquesta sensació durant un parell de minutets.

GESTIÓ DE LES EMOCIONS (5) + VISUALITZACIÓ Qüestion els meus pensaments... 1. Cada alumne pensa un aconteixement negatiu o dolorós que li estigui passant en aquest moment i, per escrit, va completant el següent qüestionari: Escriure l‟esdeveniment o el problema al que m‟enfront (per exemple: fa tres dies que el meu amic no me xerra) Identificar qualsevol creença negativa que me susciti aquesta situació (per exemple: segur que ja no me torna xerrar..) Escriure la conseqüència del problema, com te fa sentir i com actues (per exemple: me sent fatal, me sent tot sol, no sé conservar els meus amics...) Qüestionar la creença negativa, posant-la en dubte i intentant substituirla per altres possibles raons (per exemple: potser està ocupat i


preocupat per l‟examen, potser està trist també i vol que jo li xerri...) Prendre consciència de que cercar explicacions més positives i optimistes davant aquestes situacions, pot millorar el nostre estat d‟ànim, i afrontar amb més realisme i valentia situacions de dificultat o dolor. 2. Relacionar aquest exercici amb algun episodi de la pel·lícula INTRODUIM UN EXERCICI DE VISUALITZACIÓ: Per fer-lo hem de partir sempre de la postura bàsica de relaxació i hem de començar i acabar la sessió com s’ha explicat a l’apartat de la relaxació. ANTROPOLOGIA CULTURAL. Centrau la vostra atenció en la respiració. Imagineu que amb cada exhalació el vostre cos es relaxa més i més. (Pausa). Imaginau que el vostre organisme es fa circular, que adoptau la forma d’una bola, una esfera o un globus. Ara notareu que aquesta esfera es mou, i en efecte us esteu movent a gran velocitat i travessau grans extensions, seguiu viatjant sense parar fins que aviat notau que la velocitat disminueix fins que us pareu. El vostre cos torna a adoptar la seva forma normal, i mirau al vostre voltant per a descobrir on us trobau. És una terra estranya per a vosaltres, un món nou que us interessa explorar. Investigau aquest món, les seves formes de vida, el seu ambient. Si hi ha gent, comunicau-vos amb ells i descobriu tot el possible sobre la seva cultura, vida familiar, menjars i forma de vida. Si tenen música podeu dur una cançó del seu món. Observau el seu art. Ara disposau d’alguns minuts que equivalen a tot el temps que necessiteu per a dur a terme les vostres exploracions d’aquesta terra. Començau. (Pausa de tres minuts) . Ja és hora de tornar. Mirau al vostre voltant per última vegada i fixau-vos en els colors, les formes, els sons, els aromes i els gustos. A continuació començau a moure-us de pressa pel temps i l’espai, un altre cop adoptant la forma d’una bola, i aterrau aquí suaument, el vostre cos torna a la seva forma normal. (Pausa). En un moment comptaré fins a deu. Uniu-vos a mi quan arribi al sis i obriu els ulls en el número deu, sentiu que estau relaxats i alerta, llestos per a dibuixar o escriure sobre la vostra visita a una altra cultura. Un… dos… tres… quatre… cinc… sis… set… vuit… nou… deu. SUPERAR UNA EMOCIÓ DOLOROSA (6) 8. Adoptar una postura relaxada. Podem tancar els ulls o bé dirigir la mirada a un punt fix del terra situat a un metre de distància. Feim 3 respiracions profundes 9. Recordar algun fet més o menys recent que ens hagi produït alguna emoció dolorosa (ira, por, tristesa, vergonya, oi, culpa...). També podem elegir alguna vivència relativament estable (un problema, un obstacle, una dificultat...) que


ens causi algun tipus de dolor. 10. Quan hem elegit l‟emoció a observar, tractar d‟identificar el motiu que la causa, i reproduir en el cos i en la ment allò que ens passa (sensacions corporals i reaccions mentals que experimentam quan ens passa aquesta vivència) 11. Ara posarem nom a l‟emoció: ira, por, tristesa, vergonya, oi, culpa... 12. Ara abandonarem la resistència que ens produeix aquesta emoció, tractant d‟acceptar-la tal com és. Això no significa resignació, sinó reconèixer que aquesta emoció és real i està dins nosaltres. Només així serem capaços de transformar-la 13. En aquest punt ens podem començar a distanciar de les nostres emocions. Ens diem a nosaltres mateixos: jo NO som aquesta emoció; som la persona que observa aquesta emoció. Jo som molt més que una emoció 14. Per acabar agafam consciència de la nostra respiració, experimentant la calma que ens produeix estar asseguts respirant tranquil·lament. Pensarem la següent frase: visc en el present, estic en pau. Repetim aquesta frase vàries vegades procurant sentir intensament l‟alegria d‟estar vius en el moment present i la pau que ens ha produït aquest exercici. Ens quedam assaborint aquesta sensació durant un parell de minutets AUTOESTIMA (7) + VISUALITZACIÓ  El dia abans de la dinàmica demanarem als alumnes que duguin una foto seva de quan eren petits  Amb la foto a la mà, els demanarem que la mirin, que mirin aquest nin/a per uns instants als ulls, comprometent-se a cuidar-lo i a no permetre desqualificar-lo ni torturar-lo dient-li coses que li facin mal  Demanarem que cada alumne repassi com es parla a ell mateix en el seu diàleg interior i que ho modifiqui de manera que sigui molt més tolerant i indulgent amb aquest nin / a ferit que porta dins ell.  Els proposam que expliquin la relació entre aquest concepte i la pel·lícula INTRODUIM UN EXERCICI DE VISUALITZACIÓ: Per fer-lo hem de partir sempre de la postura bàsica de relaxació i hem de començar i acabar la sessió com s’ha explicat a l’apartat de la relaxació. LA CADIRA I L'AUTOESTIMA. Imagineu amb tota la vivesa que pogueu, que teniu davant vostre una cadira buida…imagineu la seva forma, el seu color, la seva textura… Un cop la tingueu clara, observau


com ve a seure’s a aquesta cadira una persona que us estima molt, i que us fa sentir al seu costat molt a gust amb vosaltres mateixos, us fa sentir bé i acceptats. Contemplau detingudament el seu rostre, la seva figura, la seva postura….Què sentiu en contemplar-la? Segur que és un sentiment gratificant. Al cap d’una estona aquesta persona s’acomiada de vosaltres i se’n va, sabent que sempre la podreu tornar a convidar a estar amb vosaltres a la cadira. I ara, apareix una altra persona, que sou vosaltres mateixos, la vostra replica. I la convidau a seure a la cadira. Contemplau el vostre rostre, la vostra figura, la vostra postura…amb el màxim de vivesa possible….Què sentiu en presència de la vostra presència? És un sentiment agradable, desagradable, ambivalent, indiferent, de tristesa, d’alegria, de compassió, de tendresa, de comprensió... ? Intenteu prendre consciència dels sentiments que teniu respecte a vosaltres mateixos. I ara, tenint encara la vostra pròpia imatge al vostre davant, intentau respondre amb tota sinceritat les següents preguntes:  M’aprecio, em respecto, m’accepto tal com soc?  Estic habitualment satisfet/a o insatisfet/a de mi mateix?  Reconec les meves qualitats i les fites que he assolit o, pel contrari, no les valoro?  Em valoro com realment valc o, pel contrari, m’infravaloro?  Assumeixo serenament els meus errors, limitacions i fracassos?  Em perdono?  Em comporto d’una forma autònoma i solidaria alhora?  Som capaç de defensar els meus drets sense intentar violar els aliens?  Tenc cura de mi suficientment? Al finalitzar la sessió seria bo que cada un expressarà per escrit què ha sentit i les respostes a les preguntes.

APRENDRE A DIR NO (8) + RELAXACIÓ COMPLETA  Se‟ls proposa als alumnes que pensin en situacions en les que és important saber donar un no per resposta.  Se‟ls explica que per saber dir no primer de tot s‟ha de decidir si es vol fer allò que se'ls demana. Pensar per què no es vol fer, reflexionar sobre les raons per dir “no”  Dir “no” amablement i, si pot ser, explicar les raons  Es fan algunes simulacions. Es divideixen per parelles i es practiquen situacions en les què un company demana una cosa a l‟altra i aquest li explica les raons per les quals li diu que no.  Els proposam que expliquin la relació entre aquest concepte i la pel·lícula ACABAM FENT UN EXERCICI COMPLET DE RELAXACIÓ


LA CULPA (9)  S‟explica als alumnes la importància que té saber acceptar les conseqüències d‟alguna acció que no hem fet bé  En aquests casos s‟ha de dir amablement “si, ho he fet jo, ho sento”, s‟ha de ser honest, reconèixer l'error i demanar disculpes. Potser també es podrà fer alguna cosa per resoldre el problema  Es proposa als alumnes que recordin alguna situació viscuda en la què s‟han sentit culpables d‟alguna cosa. S‟han de visualitzar demanant disculpes, assumint les conseqüències. Estarà bé que el professor les guiï en les visualitzacions. Mentre es fan, se‟ls convida a anar fent respiracions profundes.  Es fa una relaxació  Els proposam que expliquin la relació entre aquest concepte i la pel·lícula RESPECTE - SENTIT DE LA JUSTÍCIA (10) 8. Seleccionarem un grup de 8 voluntaris. La resta actuaran com a observadors 9. Aferrarem en el front de cada voluntari una etiqueta en la que figura escrit el rol que el grup li ha d‟assignar: expert, responsable, graciós, pessimista, vago, incompetent, agressiu, sumís). 10. Cada un pot veure les etiquetes dels altres però no ha de saber quina és la seva. 11. Quan ens dirigim verbalment a qualcú, procurarem actuar tenint en compte el rol que du escrit a l‟etiqueta. 12. Atenció! No hem de dir quines són les etiquetes per evitar que es descobreixi la que du cada persona!! 13. Començam el joc simulant una interacció social per exemple una reunió per preparar una festa... 14. En acabar el joc, - s‟ha d‟intentar que cada persona identifiqui el rol que se li havia assignat, basant-se en les interaccions que ha tengut durant el joc


- valorar com s‟ha sentit cada persona durant el joc - els observadors poden aportar les seves impressions - intentar arribar a una o més conclusions, intentant comprendre com en les nostres relacions socials solem classificar a les persones mitjançant estereotips, i com aquest etiquetatge pot influir negativament en el nostre auto i en la nostra interacció social 15. Els proposam que expliquin la relació entre aquest concepte i la pel·lícula

FRASES RELACIONADES. ORIENTACIONS PER A LA REFLEXIÓ (11) FRASES DE LA PEL·LÍCULA: Lenin: "No conec res millor que la Appassionata. Podria escoltar cada dia. Quina música sorprenent, sobrehumana! La música és millor que qualsevol ideologia. Em fa sentir orgullós, potser ingènuament, el pensar que hi ha persones capaces de crear tals miracles. Però no puc escoltar-la amb molta freqüència, afecta meus nervis. Estimula el desig de dir coses dolces, d'acariciar el cap a qui, vivint en aquest brut infern, són capaços de crear semblant bellesa. Però avui ningú pot donar copets al cap, et poguessin arrencar la mà d'una mossegada. Cal colpejar al cap, colpejar sense pietat, encara que, idealment, estiguem en contra de la violència contra la gent. Quina tasca tan terriblement difícil! Si segueixo escoltant no acabaré la Revolució ... " "Pot un home escoltar aquesta música, escoltar-la de veritat, i ser una mala persona?" Per esbrinar si algú és culpable, el mètode més infal·lible és un interrogatori continu ... fins esgotar (Gerd Wiesler).

FRASES RELACIONADES AMB LA TEMÀTICA DE LA PEL·LÍCULA  Mai, mai i mai altra vegada, hauria de passar que aquesta terra bella experimenti l'opressió d'una persona per una altra. »Nelson Mandela  L'habilitat de fer una pausa i no actuar pel primer impuls s'ha tornat aprenentatge crucial en la vida diària . »Daniel Goleman


ERIN BROCKOVICH CAPACITAT, CONDUCTA, EMOCIÓ, HABILITAT I/O FORTALESA QUE ES TREBALLARÀ

AUTOESTIMA ENFRONTAR-SE A LES CRÍTIQUES PERSEVERANÇA PREJUDICIS RESPECTE - CONVIVÈNCIA SINCERITAT- HONESTEDAT ASSERTIVITAT EMPATIA COMUNICACIÓ TREBALL EN EQUIP

DINÀMIQUES DE CLASSE QUE ES PROPOSEN

ASPECTES QUE HA DE TENIR EN COMPTE LA PERSONA QUE INTRODUEIX LA DINÀMICA A L’AULA: Amb la introducció de cada habilitat els alumnes s'han de plantejar:  Per a què serveix? És important explicar els beneficis específics que s'obtindran amb la utilització d'una habilitat concreta, que els pot servir per obtenir un favor, resoldre un problema... Si els infants entenen per a què serveixen, estaran més motivats per aprendre-les.  Quan, on i amb qui s'han de fer servir? S'ha d'ensenyar en quines situacions i amb quines persones han d'utilitzar cada habilitat. El que pot ser molt útil en un moment donat, pot ser que no serveixi en una altra situació. Per exemple: demanar a algú que jugui és adequat al pati, però no enmig d'una classe.  Com s'ha de fer servir? La manera d'executar una habilitat (to de veu, expressió...) pot determinar la seva efectivitat.  Que s'ha de fer si no es te èxit? Els infants han d'aprendre a escollir una altra habilitat quan la utilització de la que han triat en primer lloc no ha tingut èxit. Parlar sobre les possibles raons del fracàs pot servir per a futurs intents. Davant una situació, han d'aprendre a triar l'habilitat que faran servir, anticipant les possibles conseqüències. Això els ajudarà a ser més reflexius.

ASPECTES QUE HA DE TENIR EN COMPTE EL TUTOR O LA PERSONA QUE S’ENCARREGA DE COORDINAR EL PROJECTE:


 S'ha d'anar fent una revisió periòdica d'habilitats apreses prèviament i observar si es va generalitzant la seva aplicació a noves situacions.  Per fer algunes dinàmiques serà necessari haver vist prèviament la pel·lícula. Per a altres no és imprescindible  Abans de fer les dinàmiques serà necessari haver entrenat els alumnes amb alguna tècnica de relaxació i amb les respiracions profundes.

AUTOESTIMA (1)

 S‟explica als alumnes què és l‟autoestima: La autoestima és un conjunt de percepcions , pensaments, avaluacions, sentiments i tendències de comportament dirigides cap a nosaltres mateixos, cap a la nostra manera de ser i de comportar-nos, i cap als trets del nostre cos i el nostre caràcter. En resum, és la percepció avaluativa de nosaltres mateixos.  Es demana que relacionin aquest concepte amb algun aspecte de la protagonista de la pel·lícula Exercici:  Es demana als alumnes que pensin en una persona que els estimi, pot ser una amistat, un familiar, etc.  Ara demanem que pensin per què creuen que aquesta persona els estima; que diguin quines qualitats ha vist en aquesta persona perquè hi hagi dipositat la seva estima.  Finalment, hauran d'escriure aquestes qualitats tan apreciades per aquesta persona.  Aquesta descripció es pot fer en forma de llista o de redacció.

ENFRONTAR-SE A LES CRÍTIQUES (2) + RELAXACIÓ COMPLETA  Explicam als alumnes que davant una crítica podem trobar tres tipus de reaccions. Les reaccions agressives consisteixen en contraatacar en forma de negació o d'una altra crítica. Les reaccions passives es manifesten callant, fugint i plorant en silenci. Les reaccions assertives poden ser: Banc de boira: consisteix en acceptar les crítiques, sense negarles i considerant la possibilitat que qui les fa tingui raó. Possibles respostes son: “potser si que...”,“no dic que no que...”, “podria ser


que...”.No li hem de donar la raó, ni negar el nostre dret a jutjar-nos a nosaltres mateixos. Asserció negativa: consisteix en reconèixer clarament les critiques, sense excuses. Es tracta d'acceptar els errors, sense sentirnos culpables. Interrogació negativa: consisteix en demanar més informació sobre les crítiques que ens fan. Si algú ens critica de forma destructiva i manipulativa: “tot ho fas malament”, li podem demanar: “em podries concretar quines coses i quan ho faig malament?”  Es demana que pensin en algun moment de la pel·lícula en el què es mostra alguna d‟aquestes situacions.  Demanam als alumnes que tanquin els ulls i que recordin un episodi que hagin viscut en el què alguna persona els fa una crítica i els molesta molt. Han de visualitzar com es varen sentir i com varen reaccionar.  Ara visualitzaran que reaccionen d‟una manera assertiva, aplicant una de les tècniques que hem explicat. Mentre ho van visualitzant, aniran fent respiracions profundes, per tal d‟aprendre a aplicar aquestes tècniques de manera relaxada. ACABAM FENT UN EXERCICI COMPLET DE RELAXACIÓ PERSEVERANÇA (3)  Començam demanant als alumnes què entenen per perseverança  Relacionam el concepte amb la pel·lícula  Les contam una història: A Xina la gent planta un arbre anomenat bambú xinès. Durant els primers 4 anys reguen i fertilitzen la planta amb aparentment poc o cap resultat. Llavors, en el cinquè any posen novament aigua i fertilitzant ¡i en cinc setmanes l'arbre creix trenta metres! La pregunta òbvia és: Va créixer l'arbre de bambú trenta metres en cinc setmanes o en cinc anys? La resposta és en cinc anys perquè si en algun moment d'aquest temps s'hagués deixat de regar i fertilitzar hagués mort.  Les llegim una frase d‟un humorista americà, Josh Billing: La vida consisteix no en tenir bones cartes, sinó en jugar bé les que un té  Els convidam a aplicar un canvi en la seva vida: No diguis estic cansat, he recorregut molt, he aguantat molt; canvia aquest pensament per aquest altre: És molt poc el que em falta! cada dia que m'esforço m'acosto més al dia que espero i que he somiat.  Demanam que entre tots elaborin una guia per millorar la perseverança. Les


podem anar ajudant amb els següents consells: 1. No et preocupis pels diners, capacitat o equip amb el qual comptes al moment d'iniciar una visió; només necessites un milió de dòlars de perseverança i determinació. És el millor capital per guanyar i avançar. Les persones decidides i determinades són les que demostren perseverança perquè no busquen excuses exteriors per avançar sinó usen la riquesa del seu interior per transformar la realitat. 2. No existeix perseverança sense determinació, les visions no moren ... simplement deixem de creure en elles o en nosaltres mateixos per veure realitzades. 3. Converteix-te en un guerrer del futur, perquè aquesta és l'actitud per vèncer la mediocritat i desànim que segur et faran viure una forta guerra, una forta lluita interna perquè "llencis la tovallola". Per aquí algú va dir alguna vegada: Les opcions i l'actitud en la vida són: Persistir, Persistir i més Persistir ". 4. Posa-Passió als teus plans, aquesta passió s'alimenta tancant els ulls físics i obrint els ulls del cor perquè és aquí on es troba la força per veure, per creure i per fer. 5. Cuida els teus pensaments i els sentiments que guardis dins del teu cor perquè d'això depèn l'energia que mantinguem per exercitar el múscul de la perseverança. 6. NO deixis d'esperar, mai deixis de creure, perquè hi ha la següent història que ens explica com funcionen les coses: 7. Resisteix la desesperació i el desànim, no oblidis tenir un cercle d'amics o de persones que t'ajudin a fertilitzar i regar la teva visió, són molt importants les persones amb què et relacions perquè és aquí on hi ha una gran fortalesa, aquestes seran els que t'empenyin o et detinguin. SUPERAR PREJUDICIS (4)

Es fa una reflexió sobre els prejudicis que es mostren a la pel·lícula Feim un exercici: EL CAS DE MIGUEL  Començam explicant als alumnes que no són rares les vegades que nosaltres mateixos ens espantem de la nostra permanent capacitat de jutjar. La veritat, vivim jutjant persones i coses. Vivim mesurant i avaluant tot el que trobem front, com un radar atent. No és estrany, també, equivocar-nos escandalosament.  Els demanam que reflexionin sobre quin efecte produeix aquesta faceta nostra en el grup amb el qual convivim?, Sobre quina base lògica ens situem per procedir a realitzar aquests judicis?. És la lògica que ens torna capaços d'organitzar les nostres idees a punt de sotjar amb més claredat determinades situacions.  Ara dividirem el grup en cinc equips i distribuirem entre ells els cinc textos presentats més endavant.  S'estableixi un termini de 10 minuts. En aquest període cada equip tendrà la


tasca de jutjar o avaluar el comportament d'un Miquel, observat en diferents moments d'un dia i descrit en els textos. Mostrem el comportament den Miquel a través de relats de la seva mare, de la senyora de la neteja, del conserge de l'edifici, del conductor del taxi i d'un al·lot del pub que Miquel freqüenta.  Finalitzat aquest termini, proposarem als equips, un a un, que realitzin el seu relat descrivint com perceben a Miquel.  Després llegirem el relat del propi Miquel sobre el que va esdevenir aquell dia. RELAT N ° 1 - DE LA SEVA MARE: Miguel es va aixecar corrent, no va voler prendre cafè i ni va mirar la coca que jo havia fet especialment per a ell. Només va prendre la caixa de cigarrets i la caixa de llumins. No va voler posar-se la jaqueta que li vaig aconseguir. Va dir que estava amb pressa i va reaccionar amb impaciència davant els meus comandes que s'alimentés i s'abrigués. Ell continua sent un nen que necessita atenció, ja que no reconeix el que és bo per a si mateix. Després d'aquest relat, com l'equip percep a Miguel?

RELAT N ° 2 - L'AL·LOT DEL PUB: Ahir de nit ell va arribar aquí acompanyat d'una al·lota morena, ben guapa. Quan va entrar una rossa, de vestit ajustat, ell em va trucar i va voler saber qui era ella. Com jo no la coneixia, ell no va dubtar; es va aixecar i va anar a la taula a parlar amb ella. Jo vaig dissimular però igual vaig poder sentir que ell marcava una trobada, a les nou del matí, davant de la barba de l'acompanyant de l‟al·lota. Què valent! Després d'aquest relat, com l'equip percep a Miguel?

RELAT N ° 3 - DEL CONDUCTOR DEL TAXI: Avui al matí, va aparèixer un subjecte i no em va agradar la seva cara. Estava de cara preocupada, seriosa, no volia conversar. Vaig intentar parlar sobre futbol, política, sobre el trànsit, però ell sempre em manava callar la boca, dient que necessitava concentrar-se. Desconfiar que ell era d'aquelles persones que la gent anomena subversiu, d'aquests que la policia va buscant o d'aquells que assalten els conductors de taxis. Aposto que camina armat. Vaig quedar boig fins que em vaig lliurar d'ell. Després d'aquest relat, com l'equip percep a Miguel?

RELAT N ° 4 - CONSERGE DE L'EDIFICI: Aquest Miquel és una persona rara. De vegades saluda, de vegades fa veure que no veu ningú. Les seves converses les persones no les entenem. És semblant a un parent meu que va embogir. Avui al matí, ell va arribar parlant sol. Li vaig donar el bon dia i


ell em va mirar amb un mirar estrany i va dir que tot en el món era relatiu, que les paraules no eren iguals per a tothom, ni les persones. Em va donar una empenta i va apuntar després a una senyora que passava. Va dir també que quan pintava un quadre, allò era la realitat. Donava riallades, i més riallades. Aquest jove és un llunàtic. Després d'aquest relat, com l'equip percep a Miguel? RELAT N ° 5 - SENYORA DE LA NETEJA: Ell sempre va amb un aire misteriós. Els quadres que pinta no els entenc. Quan ell va arribar ahir al matí, em va mirar mig esbiaixat. Vaig tenir un mal pressentiment, com si anés a esdevenir alguna cosa dolenta. Poc després va arribar l‟al·lota rossa. Ella em va preguntar on era i jo li vaig dir. A la poca estona la vaig sentir cridar i vaig anar corrent. Vaig obrir la porta de sorpresa i ell estava amb una cara furiosa, mirant a l‟al·lota ple d'odi. Ella estava tirada al divan i en el sòl tenia un ganivet. Jo vaig sortir cridant assassí, assassí!. Després d'aquest relat, com l'equip percep a Miguel? RELAT DEL PROPI MIQUEL SOBRE EL QUÈ VA PASSAR AQUEST DIA: Jo em dedico a la pintura de cos i ànima. La resta no té importància. Fa mesos que vull pintar una Madonna del segle XX, més no trobo una model adequada, que encarni la bellesa, la puresa i el sofriment que jo vull retratar. La vigília d'aquell dia, una amiga em va trucar per telèfon dient que havia trobat la model que jo procurava i em va proposar que ens trobéssim al pub. Jo estava ansiós per veure-la. Quan ella va arribar vaig quedar fascinat; era exactament el que jo volia. No vaig tenir dubtes. Ja que l‟al·lot del pub no la coneixia, vaig anar fins a la taula d'ella, em vaig presentar i li vaig demanar si podia posar per a mi. Ella va acceptar i vam marcar una trobada en el meu pis a les 9 hores del dia següent. Jo no vaig dormir tranquil aquella nit. Em vaig aixecar ansiós, boig per començar el quadre, ni vaig poder prendre cafè de tan emocionat. Al taxi, vaig començar a fer un esbós, pensant en els angles de la figura, en el joc de llum, en la textura, en els matisos .... Ni vaig notar que el taxista parlava amb mi. Quan vaig entrar a l'edifici, jo parlava baixet. El conserge va intentar parlar amb mi però jo no li vaig prestar atenció. Aquí jo vaig preguntar: què passa?. Ell diu: bon dia. Res més que bon dia! ELL no sabia el que aquell dia significava per a mi. Somnis, fantasies i aspiracions ... Tot s'anava a tornar real, amb l'execució d'aquell quadre. Jo vaig intentar explicar per a ell que la veritat era relativa, que cada persona veu a l'altra a la seva manera. Ell em va dir llunàtic. Jo vaig fer una riallada i vaig dir: El llunàtic que vostè veu, no existeix. Quan vaig poder entrar, em vaig donar de cara amb la senyora de la neteja. Vaig entrar al pis i vaig començar a preparar la tela i les tintes. Va ser quan ella va arribar. Estava amb el mateix vestit de la vigília i va explicar que va passar la nit en una festa. En aquell moment jo li vaig demanar que s'assegués al lloc indicat i que mirés per dalt, que imaginés innocència, patiment .... que ...


Aquí ella va enllaçar el meu coll amb els seus braços i va dir que jo era simpàtic. Jo em vaig allunyar i li vaig preguntar si havia begut. Ella va dir que sí, que la festa estava òptima, que va ser una pena que jo no estigués allà i que havia sentit la meva falta. Quan ella em va enllaçar de nou, jo la vaig empènyer i ella va caure sobre el divan i va cridar. En aquest instant la senyora de la neteja va entrar i va sortir cridant: assassí! Assassí!. La rossa es va aixecar i va marxar. Abans, em va dir idiota. Llavors jo vaig sospirar i vaig dir: ah, la meva Madonna.

RESPECTE – CONVIVÈNCIA (5) Es demana als alumnes que pensin en algun moment de la pel·lícula en el que es veu clarament que hi ha una manca de respecte cap a algun dels protagonistes. Com afecta a la convivència? Feim un exercici: La comunitat de veïns  Per realitzar aquesta dinàmica cal fer 6 grups. A cada grup se li lliura una fitxa en la que figuri el següent imaginari: Acabada la construcció d'un bloc de sis habitatges, els nous propietaris acorden tenir una primera reunió de tota la comunitat de veïns, amb l'única finalitat de conèixer i establir entre tots unes normes basades en el respecte, que afavoreixin una convivència pacífica i cordial per al bon funcionament de la comunitat. Propietaris Una parella sense nens. Una senyora gran amb dos gossos. Una jove rockera. Un cec i la seva filla. Una família amb tres nens petits. Un pianista.  Després s'explica que cada grup va a ocupar un pis i han d'intentar fer-se passar pel seu propietari en la reunió de la comunitat de veïns  Cada grup-propietari haurà d'acudir amb una llista d'almenys deu coses que està disposat a fer, per afavorir una bona convivència en el veïnatge basada en el respecte. És important recordar a cada grup, abans d'elaborar la llista, que han imaginar com es comportaria, que pensaria, quins costums tendria, quina actitud prendria, etc., el propietari que els ha tocat.  Un cop acabat el treball en grup (màxim 20 minuts), es tria un portaveu de cada un i es procedeix a realitzar la reunió de la comunitat de veïns, posant en comú les llistes elaborades.  Un cop realitzada la reunió de la comunitat de veïns elaboren una llista única entre tots els propietaris en la qual apareguin les normes de respecte per a tota


la comunitat.  Després de la posada en comú, comentar si ells / es tenen veïns semblants a algun dels models proposats, per veure les actituds i el tracte mutu entre aquests veïns i la resta de la comunitat. SINCERITAT- HONESTEDAT (6) Es demana als alumnes que reflexionin sobre la relació que existeix entre aquest concepte que ara es proposa i la pel·lícula Feim un exercici:  El professor selecciona quatre o cinc voluntaris perquè comptin tres incidents ocorreguts durant la infància. Aquests incidents poden ser veritables o ficticis, o fins i tot un veritable i dos ficticis, o dues veritables i un fictici. Queda a criteri dels relators la forma del relat, així com la seqüència. Hauran de procurar no revelar quines són vertaderes i quines ficticis.  Precisament correspon als membres participants endevinar quin són els incidents veritables i quins els ficticis. Cada membre ha d'anotar en el seu full els incidents que jutgi certs i els que no.  Després del relat dels incidents, i dient els relators quins eren veritables i quins els ficticis, cadascun comptarà quantes vegades va ser enganyat pels relators. Es pot fer un resum a la pissarra per veure la freqüència dels enganys i els encerts.  Es prossegueix l'exercici, formulant les següents preguntes: Com es van sentir tractant d'enganyar al grup? Com es van sentir els relators, en el conflicte entre la disposició per dir la veritat i la recerca de les fantasies per mentir? Quina estratègia va adoptar? Com es van sentir els participants del grup, sabent que podien estar sent enganyats, pels relators? Per què alguns participants deixen enganyar més fàcilment que altres? Recordin una situació en què hagin estat enganyats o que hagin enganyat a altres Què van sentir?  El Facilitador guia un procés perquè el grup analitzi, com es pot aplicar l‟aprés en la seva vida.  A continuació es fa un exercici sobre com superar una emoció dolorosa: 15. Adoptar una postura relaxada. Podem tancar els ulls o bé dirigir la mirada a un punt fix del terra situat a un metre de distància. Feim 3 respiracions profundes


16. Recordar algun fet més o menys recent que ens hagi produït alguna emoció dolorosa (ira, por, tristesa, vergonya, oi, culpa...). També podem elegir alguna vivència relativament estable (un problema, un obstacle, una dificultat...) que ens causi algun tipus de dolor. 17. Quan hem elegit l‟emoció a observar, tractar d‟identificar el motiu que la causa, i reproduir en el cos i en la ment allò que ens passa (sensacions corporals i reaccions mentals que experimentam quan ens passa aquesta vivència) 18. Ara posarem nom a l‟emoció: ira, por, tristesa, vergonya, oi, culpa... 19. Ara abandonarem la resistència que ens produeix aquesta emoció, tractant d‟acceptar-la tal com és. Això no significa resignació, sinó reconèixer que aquesta emoció és real i està dins nosaltres. Només així serem capaços de transformar-la 20. En aquest punt ens podem començar a distanciar de les nostres emocions. Ens diem a nosaltres mateixos: jo NO som aquesta emoció; som la persona que observa aquesta emoció. Jo som molt més que una emoció 21. Per acabar agafam consciència de la nostra respiració, experimentant la calma que ens produeix estar asseguts respirant tranquil·lament. Pensarem la següent frase: visc en el present, estic en pau. Repetim aquesta frase vàries vegades procurant sentir intensament l‟alegria d‟estar vius en el moment present i la pau que ens ha produït aquest exercici. Ens quedam assaborint aquesta sensació durant un parell de minutets

ASSERTIVITAT (7)  Començam explicant què és l'assertivitat : és una habilitat social que consisteix a manifestar de manera clara, franca i respectuosa les pròpies opinions, emocions i creences, a defensar els nostres drets, a acceptar a els pensaments i els crítiques dels altres i no sentir-se'n culpables.  Diferenciacions conducta assertiva o socialment hàbil, agressiva i passiva. Conducta assertiva o socialment hàbil Expressió directa dels propis Sentiments, Desitjos, drets legítims i opinions sense amenaçar o castigar ALS Altres i sense violar els drets d'aquestes persones. L'asserció implica respecte cap a un MATEIX a expressar les Necessitats pròpies i defensar a els propis drets i respecte cap ALS drets i Necessitats de les Altres persones. Les persones han de reconèixer també Quins són els Seves responsabilitats en AQUESTA situació i quines


Conseqüències resultin de l'Expressió dels Seus Sentiments. La conducta assertiva no te Sempre com Resultat l'absència de conflicte entre Les dues parts; Però el Seu Objectiu és la potenciació de les Conseqüències favorables i la minimització de les desfavorables. Conducta passiva : Transgressió dels propis drets al no ser capaç d'expressar obertament sentiments, pensaments i opinions o expressar-los d'una manera autoderrotista, amb disculpes, manca de confiança. La no asserció mostra una falta de respecte cap a les pròpies necessitats. Conducta agressiva : Defensa dels drets personals i expressió dels pensaments, sentiments i opinions d'una manera inadequada i impositiva i que transgredeix els drets de les altres persones.  Relacionam aquestes conductes amb la pel·lícula  Feim algunes pràctiques: Situació 1: El teu amic acaba d'arribar per fer el Treball de grup just una hora tard. No t'ha telefonat per a avisar que és retardaria. Et sents irritat per la tardança. Li dius: * Entra, el Treball està damunt la taula. CONDUCTA passiva. * He estat esperant durant una hora. M'hagués agradat que m'haguessis AVISAT que arribaves tard. CONDUCTA ASSERTIVA. * M'has posat molt nerviós arribant tard. És l'última vegada que et convido i fem un treball junts. CONDUCTA AGRESSIVA. Situació 2: Un company et dóna constantment el seu treball perquè li facis. Tu has decidit acabar AMB AQUESTA situació. El teu company acaba de demanarli que facis un treball seu. Li contestes: * Estic BASTANT ocupa't. Però si no aconsegueixes fer-ho, et PUC Ajudar. CONDUCTA passiva. * Oblida'l. Gairebé no queda Temps per a fer-ho. Em tractes com a un esclau. Ets molt desconsiderat. CONDUCTA AGRESSIVA. * No, Pep / Anna. No te tornaré a fer mes el teu Treball. Estic cansat de fer a més del meu treball, el teu. CONDUCTA ASSERTIVA. Situació 3: Un alumne nouvingut (o alumna) desconegut s'acaba de matricular al centre. El vols conèixer * Somrius al mateix temps que el nou alumne s'acosta, però no dius res. CONDUCTA passiva. * Tu t'acostes al patí on és ell i dius: Hola! Sóc l'Antoni / Luissa. Vaig A la mateixa classe. Benvingut al centre. M'alegro de conèixer-te. CONDUCTA ASSERTIVA. * Tu mires a l'alumne nouvingut per la finestra. CONDUCTA AGRESSIVA.  Explicam les tècniques de respiració per poder-les dur a terme quan volguem practicar una resposta assertiva i ens trobam alterats per la situació. EMPATIA (8)


 S‟explica als alumnes el què és l‟empatia  Es relaciona el concepte amb la pel·lícula  Es proposen varis exercicis per posar-nos a la pell de persones que tenen algunes dificultats: - Posar-se en la pell d'una persona invident: se li taparan els ulls al / a la participant, se li donarà unes quantes voltes per desorientar una mica i se li demanarà que arribi fins a un punt concret de l'aula, o que faci certa activitat diària com ara posar les cadires correctament en la taula. Es pot repetir l'activitat diverses vegades amb diferents graus de dificultat. - Posar-se en la pell d'una persona sorda: en aquesta activitat, la persona que dirigeixi la dinàmica ha de parlar sense emetre el so de la veu. és dir, moure la boca com si parlés però sense emetre cap so. el resta de participants d'entendre el que es diu. En aquest cas, també es pot augmentar la dificultat, "parlant" més ràpid o més poc a poc. - Posar-se en la pell d'una persona muda: en aquest cas, els / les participants hauran d'intentar comunicar-se amb la persona que dirigeixi la activitat sense poder parlar.  Després de cada cas, se preguntarà a cada participant, com s'ha sentit. COMUNICACIÓ (9) Es fa una reflexió sobre la importància del llenguatge no verbal Es relaciona aquest concepte amb algun aspecte de la pel·lícula Es fa un exercici: Taller d‟anàlisi de la comunicació 4. Fer un reflexió sobre la importància dels elements no verbals en la nostra comunicació 5. Sotmetre a un voluntari a un “detector de mentides”: fer-li diverses preguntes i observar els seu llenguatge i expressions, tractant d‟endevinar si és cert o no allò que respon... 6. Analitzar el llenguatge verbal, el paraverbal (ritme, to, èmfasi, pauses, silencis...) i el no verbal (gestos, moviments corporals...)

TREBALL EN EQUIP (10)


Activitat: L'habitatge ideal OBJECTIU Examinar les nostres actituds grupals i experimentar la necessitat que tots cedeixin per al treball comú.  El professor diu als alumnes: «Vaig a repartir un full blanc en el qual haureu de fer el dibuix d'un habitatge. Imagina't que tens l'oportunitat d'escollir la casa en la que t'agradaria viure, sense cap limitació ni econòmica, ni de paisatge, ni clima, etc. Pensa com t'agradaria que fos aquesta casa i dibuixa amb el major nombre de detalls que puguis. No oblidis incloure, a més de tot el que vulguis, detalls com ara: - Tipus d'habitatge: casa de veïns, gratacels, xalet, mas ... - Lloc: entre muntanyes, en un pla, al costat de la platja, a prop o lluny de la ciutat ... aïllada? ¿En poble petit? ¿En capital? ... Has de tenir cura de que tots aquests aspectes es vegin en dibuixar l'exterior de la casa. Per a aquesta tasca tens 10 minuts. No et preocupis si no ets massa bon dibuixant ... ».  Segon pas: Petit grup Un cop passats els 10 minuts es fa la posada en comú en petit grup. Cadascun ensenya el seu dibuix i explica el que ha volgut posar i per què. Aquest segon pas ha de ser breu, al voltant de 7-8 minuts.  Tercer pas: Petit grup Una vegada que han explicat les seves preferències personals en el segon pas, se'ls demana fer una casa del grup: «Cadascú heu fet la vostra casa ideal i heu vist la dels vostres companys de grup i les seves raons. La tasca que se us encomana ara és una mica més difícil. Heu dibuixar LA CASA IDEAL DEL GRUP en aquest paper gran que us ha repartit. Ha de tenir els mateixos detalls de tipus de casa (gratacels, casa veïnal, xalet, etc.), I de lloc (platja, muntanya, serra, etc.) que l'anterior, però ha de ser de grup; una casa en la qual tots els membres del grup us sentiu a gust. No oblideu que aneu a viure-hi tota la vida ». El professor aclareix els dubtes que se'ls ofereixen: efectivament, es tracta de fer una casa sense pegues econòmiques, de l'estil que vulguin, en la qual van a viure junts. No han d'oblidar el paisatge del voltant ni els accidents geogràfics. - No podeu parlar durant la realització del dibuix; el silenci és important; - Només un membre del grup pot treballar alhora en la seva realització; no ha de traçar més que una línia i després passar el llapis a un altre membre del grup; - Quan estigueu en possessió del llapis i només llavors podreu esborrar el que no us agradi del que ja està dibuixat i després escriure la línia que us correspongui; - Abans de començar la següent volta, cada membre del grup ha d'haver participat. Per realitzar aquesta casa disposeu d'uns 15 minuts ».


Quart pas: Posada en comú 1. Cada grup exposa la seva casa 2. Es comenta el treball de grup, centrant-se en les actituds: - Viuries a gust a la casa de grup que heu fet? - Us sembla que s'han respectat les idees que havíeu exposat als vostres companys al pas 2? - Què heu sentit quan us han esborrat una cosa que havíeu posat vosaltres? - Com us heu arreglat per donar gust al que els companys desitjaven? Heu estat conscients a l'hora de satisfer els companys, cedint part dels vostres interessos? Aquest quart pas dura uns 10-15 minuts.

FRASES RELACIONADES. ORIENTACIONS PER A LA REFLEXIÓ (11) FRASES DE LA PEL·LÍCULA:  ¿Als advocats els ensenyen a disculpar-se? Perquè vostè ho fa de pena.  "Per primera vegada a la vida hi ha gent que em respecta, he condicionat la meva vida a les necessitats dels homes, no ho faré més" FRASES RELACIONADES AMB LA TEMÀTICA DE LA PEL·LÍCULA  "Miri l'estampilla de correus. La seva utilitat consisteix en l'habilitat de enganxar-se a alguna cosa fins que arribi al seu destí ". Josh Billing, humorista americà  L'obrer té més necessitat de respecte que de pa. Karl Marx

2n curs Cicles Formatius

1r trimestre

EL CAPITAL CAPACITAT, CONDUCTA, EMOCIÓ, HABILITAT I/O FORTALESA QUE ES TREBALLARÀ

En aquest cas, s’han escollit les fortaleses que se contraposen a la pèrdua de valors que es mostra a la pel·lícula: ASSABORIR SENSACIONS


LLEIALTAT LIDERATGE SINCERITAT – HONRADESA ELS VALORS I ELS CONTRAVALORS AUTOESTIMA

DINÀMIQUES DE CLASSE QUE ES PROPOSEN

ASPECTES QUE HA DE TENIR EN COMPTE LA PERSONA QUE INTRODUEIX LA DINÀMICA A L’AULA: Amb la introducció de cada habilitat els alumnes s'han de plantejar:  Per a què serveix? És important explicar els beneficis específics que s'obtindran amb la utilització d'una habilitat concreta, que els pot servir per obtenir un favor, resoldre un problema... Si els infants entenen per a què serveixen, estaran més motivats per aprendre-les.  Quan, on i amb qui s'han de fer servir? S'ha d'ensenyar en quines situacions i amb quines persones han d'utilitzar cada habilitat. El que pot ser molt útil en un moment donat, pot ser que no serveixi en una altra situació. Per exemple: demanar a algú que jugui és adequat al pati, però no enmig d'una classe.  Com s'ha de fer servir? La manera d'executar una habilitat (to de veu, expressió...) pot determinar la seva efectivitat.  Que s'ha de fer si no es te èxit? Els infants han d'aprendre a escollir una altra habilitat quan la utilització de la que han triat en primer lloc no ha tingut èxit. Parlar sobre les possibles raons del fracàs pot servir per a futurs intents. Davant una situació, han d'aprendre a triar l'habilitat que faran servir, anticipant les possibles conseqüències. Això els ajudarà a ser més reflexius.

ASPECTES QUE HA DE TENIR EN COMPTE EL TUTOR O LA PERSONA QUE S’ENCARREGA DE COORDINAR EL PROJECTE:  S'ha d'anar fent una revisió periòdica d'habilitats apreses prèviament i observar si es va generalitzant la seva aplicació a noves situacions.  Per fer algunes dinàmiques serà necessari haver vist prèviament la pel·lícula. Per a altres no és imprescindible  Abans de fer les dinàmiques serà necessari haver entrenat els alumnes amb alguna tècnica de relaxació i amb les respiracions profundes.

ASSABORIR SENSACIONS (1) Parar-li esment A LES NOSTRES SENSACIONS  Començam explicant que la majoria de les vegades estem tan ocupats que no tenim temps per prestar atenció a les nostres sensacions fins que són


molt fortes.  La següent activitat és per practicar la percepció de sensacions encara febles. Comença per prendre't cinc minuts per fixar-te en el que aquestes notant en aquest moment. Pren nota de les teves sensacions, sense afegir comentaris ni judicis de valor. Per exemple, noto els peus creuats, amb l'esquerre recolzat sobre el dret, noto com es mou el pit en respirar, amunt i avall, noto l'esquena recolzada al respatller del seient ... Ara tria alguna activitat que facis amb relativa freqüència i que no t'agradi o que et molesti fer (fregar plats o memoritzar paraules noves, per exemple). La propera vegada que et toqui fer aquesta activitat, mentre la realitzes fixa't en les teves sensacions. Què és el que sents mentre la fas? ¿Quines sensacions utilitza el teu cos per dir no m'agrada? Fes el mateix amb alguna activitat que t'agradi. Repeteix l'experiment diverses vegades fins que sàpigues quin tipus de senyals et dóna el teu cos quan alguna cosa t'agrada i quan alguna cosa que no t'agrada. Quin és el primer indici? Moltes vegades és una cosa tan senzilla com un canvi en el ritme de la respiració, altres és un senyal molt més fort. Ara, cada un escollirà una cosa que li agradi fer i que pugui dur a terme ara, en aquests moments; per exemple: dibuixar, escoltar música, mirar per la finestra, llegir algun wassap...Mentre ho està fent, es fixarà en les sensacions i després les escriurà a un paper. Ara farem el mateix però amb una activitat que no ens agradi. Posam en comú el que hem escrit  Amb la següent activitat es pretén assaborir sentiments que ens fan sentir bé. Per això: 1. Escollir alguna cosa que ens faci sentir bé en aquest moment (per exemple, tenir salut, tenir una casa on viure, estar vius, tenir amics, tenir una família, que no ens faci mal res... 2. Tancar els ulls i durant un minut assaborir els sentiments que ens produeix pensar en el fet que hem elegit 3. Si ho feim amb grup ens podem contar després quin ha estat el motiu per ser feliç que hem escollit 4. Són molts els beneficis d‟incorporar aquest exercici a la nostra vida quotidiana, en diverses situacions : quan ens despertam al matí, quan ens


sentin tristos o desanimats, quan començam una activitat que no ens motiva massa...  Com relacionaries aquesta activitat amb la pel·lícula?

LLEIALTAT (2) 14. Demanam als alumnes en què creuen que consisteix ser lleial o fidel a una altra persona 15. Les demanam que posin exemples on es pugui apreciar amb claredat 16. Les plantejam que imaginin una situació en la que aparegui la lleialtat i que escriguin un breu relat sobre el tema (es podria titular: un bon amic) 17. Demanam als alumnes que s‟intercanviïn els relats amb la finalitat de que cada un en pugui llegir dos o tres dels que han escrit els seus companys 18. Establirem un diàleg demanant que exposin algunes conductes lleials que han reflectit els seus escrits 19. Podem acabar amb una conclusió final sobre les conseqüències que té en les nostres vides el fet de ser lleials o deslleials. També es pot relacionar amb la pel·lícula

LIDERATGE (3) 10. Parlarem sobre la pel·lícula i dirigim el debat cap els rols dels personatges. 11. Comentam els diferents tipus de lideratge: l‟assertiu, el manipulador, el que vol comandar. Analitzam les seves característiques 12. Debatim sobre com se senten més còmodes en la seva vida quotidiana, quan s‟exerceix un lideratge o un altre

SINCERITAT- HONRADESA (4) + RELAXACIÓ COMPLETA  Començarem obrint un debat sobre el valor de la sinceritat i l‟honradesa a la pel·lícula  Treballarem les següents frases: L'honradesa és sempre digna d'elogi, encara que no reporti utilitat, ni recompensa, ni profit. Ciceró


El que les lleis no prohibeixen, pot prohibir l'honestedat. Lucio Anneo Sèneca ACABAM FENT UN EXERCICI COMPLET DE RELAXACIÓ ELS VALORS I ELS CONTRAVALORS (5) + VISUALITZACIÓ  Sobre la taula hi haurà les targetes amb les lletres de l'abecedari, posades cap per avall, de manera que no es vegi la lletra corresponent a la carta.  Un participant agafa una de els targetes mostrant la lletra. S'inicia aleshores una ronda on tots els participants han de completar la frase: passa de... o bé passo de... amb una paraula que comenci per la lletra que ha sortit a la targeta  Algú haurà de registrar les aportacions a la pissarra, per després fer-ho servir com a material per a la reflexió personal i en grup.  Per dirigir la reflexió es poden seguir les següents qüestions: Quins valors negatius, és a dir contravalors, presents en la nostra societat han sortit en el llistat? Quins creus que són més difícils de "combatre"? Què pots fer tu a nivell personal per eliminar aquests contravalors? Quins d‟aquests contravalors han sorgit a la pel·lícula INTRODUIM UN EXERCICI DE VISUALITZACIÓ: Per fer-lo hem de partir sempre de la postura bàsica de relaxació i hem de començar i acabar la sessió com s’ha explicat a l’apartat de la relaxació. LA ROSA. Imaginau un roser: arrels, tiges, fulles i, a la part superior, el capoll. Aquest es troba tancat i rodejat de sèpals verds. Dedicau una estona a visualitzar tots els detalls. Ara imaginau que els sèpals comencen a descloure’s, es torcen i mostren a l’interior els pètals, suaus, delicats i encara tancats. Els pètals comencen a obrir-se. Quan ho fan, us adonau que l’obertura també es produeix a l’interior del vostre ésser. Notau que alguna cosa en vosaltres es desvetlla i emergeix a la llum. Seguiu contemplant la rosa i sentiu que el seu ritme és el vostre ritme. Continuau veient com la rosa surt a la llum, revelant-se en tota la seva bellesa. N’oloreu el perfum i l’absorbiu ben endins. Observeu el centre mateix de la rosa, en el qual la seva vida es més intensa. Deixeu que n’emergeixi una imatge. Aquesta última representarà allò més bell, més significatiu i més creatiu del que, en la vostra vida, ara vol sortir a la llum. Pot ser una imatge de qualsevol cosa. Només heu de deixar que sorgeixi espontàniament, sense forçar-


vos ni pensar. Quedau-vos amb aquesta imatge una estona i absorbiune la qualitat. Aquesta imatge pot contenir un missatge per a vosaltres, verbal o no. Mostrau-vos receptius. AUTOESTIMA (6)  Començarem explicant als alumnes que la realització dels seus projectes futurs, depèn, en gran mesura, d'ells mateixos. Els comentarem que en aquesta activitat pensaran en el futur i en com s'imaginen a si mateixos d'aquí a alguns anys  En primer lloc, han de tancar els ulls i imaginar-se a si mateixos d'ací a 10 anys.  Quan tots els alumnes han tancat els ulls, els farem en veu alta les següents preguntes, cuidant sempre de deixar un temps entre pregunta i pregunta perquè cada alumne, individualment, pugui pensar i imaginar les respostes. Les preguntes que ha de realitzar són les següents: 

«Com t'imagines físicament d'aquí 10 anys?

«A què creus que et dedicaràs?»

«Quines aficions tens?»

«Amb qui vius?»

«Quins amics tens?»

«Com és la relació amb els teus pares?»

«Tens parella?»

«Tens fills?»

«Què t'agrada fer en el teu temps lliure?»

«Ets feliç?»

«De què et sents més orgullós?».

 La fase d'imaginació conclou i els alumnes ja poden obrir els ulls.  Després, pregunta a tots els alumnes en general si creuen que aquest futur imaginat serà necessàriament així o si pot ser d'una altra manera i, sobretot, si creuen que aconseguir el futur que desitgen és una cosa que depèn en gran part, encara que no totalment, d'ells o si creuen que no poden fer res per a acostar-se al seu futur desitjat.


 Reconduirem aquest debat cap a la capacitat que tots tenim per a augmentar les probabilitats d'aconseguir els nostres objectius. No obstant això, la primera cosa que necessitem per a aconseguir les nostres metes és saber on volem arribar, què volem ser, quins són els nostres objectius. Tenir això clar és haver recorregut ja la meitat del camí.  Motivarem els alumnes perquè valorin el poder i capacitat personals que tenen i la necessitat de fixar-se uns objectius clars.  Finalment, l'activitat conclou amb una fase final individual en la qual els alumnes escriuen tres metes futures a llarg termini (per exemple, crear una família, tenir un treball on se senten satisfets, etc.) i també tres metes futures a curt termini (per exemple, aprovar el següent examen) que desitjarien aconseguir.

FRASES RELACIONADES. ORIENTACIONS PER A LA REFLEXIÓ (7) FRASES DE LA PEL·LÍCULA: "Els bancs robau a la gent tres vegades. La primera als vostres empleats quan els acomiadau tot i tenir beneficis. La segona, als clients sagnant-los amb els vostres crèdits. I la tercera, destrossant l'estat del benestar, perquè els països han de gastar tots els diners en deute i ja no poden sufragar. Tres vegades a les mateixes persones, que són treballadors, clients i ciutadans ". "Els diners són un gos que no demana carícies." " La gent es creu que els diners són una eina però s'equivoquen. Els diners són l'amo, com millor ho serveixis millor et tractarà. " " Som com Robin Hood, robam als pobres per donar-ho als rics. " FRASES RELACIONADES AMB LA TEMÀTICA DE LA PEL·LÍCULA  Odiós per a mi és l'home que amaga una cosa dins ell i diu una altra. Homer (VIII AC-VIII AC) Poeta i rapsode grec.  Era tan pobre que no tenia més que diners. Joaquin Sabina  "Ser sincer no és dir allò que un pensa, sinó no dir mai el contrari d'allò que es pensa". André Maurois

7. 2n TRIMESTRE


1r d’ESO

2n trimestre

LOS CHICOS DEL CORO

TEMES QUE TRACTA Temes centrals:

 El valor de la caritat i la compassió enfront de la dura disciplina de la llei  Mostra com un acte aparentment insignificant pot transformar la vida de tants, passant de tractar els nens, de delinqüents sense remei algun a persones.  La música pot canviar a les persones  Esperança  Els nins són castigats severament  Valor del perdó i de veure‟s perdonats  Un cor com a símbol d'unió  Els nins comencen a sentir encoratjats, confiats, i sobretot reconeguts.

CAPACITAT, CONDUCTA, EMOCIÓ, HABILITAT I/O FORTALESA QUE ES TREBALLARÀ

Entendre les emocions .....català, plàstica, castellà, tutoria, estudi Caritat i compassió...Música Esperança ... Departament d‟orientació Perdó....català i plàstica Unió....EF Coratge. Autoestima ...Tutoria Confiança.....EF i castellà Reconeixement. Èxit. Autoestima...Departament d‟orientació Empatia....Tutoria

DINÀMIQUES DE CLASSE QUE ES PROPOSEN


ASPECTES QUE HA DE TENIR EN COMPTE LA PERSONA QUE INTRODUEIX LA DINÀMICA A L’AULA: Amb la introducció de cada habilitat els infants s'han de plantejar:  Per a què serveix? És important explicar els beneficis específics que s'obtindran amb la utilització d'una habilitat concreta, que els pot servir per obtenir un favor, resoldre un problema... Si els infants entenen per a què serveixen, estaran més motivats per aprendre-les.  Quan, on i amb qui s'han de fer servir? S'ha d'ensenyar en quines situacions i amb quines persones han d'utilitzar cada habilitat. El que pot ser molt útil en un moment donat, pot ser que no serveixi en una altra situació. Per exemple: demanar a algú que jugui és adequat al pati, però no enmig d'una classe.  Com s'ha de fer servir? La manera d'executar una habilitat (to de veu, expressió...) pot determinar la seva efectivitat.  Que s'ha de fer si no es te èxit? Els infants han d'aprendre a escollir una altra habilitat quan la utilització de la que han triat en primer lloc no ha tingut èxit. Parlar sobre les possibles raons del fracàs pot servir per a futurs intents. Davant una situació, han d'aprendre a triar l'habilitat que faran servir, anticipant les possibles conseqüències. Això els ajudarà a ser més reflexius.

ASPECTES QUE HA DE TENIR EN COMPTE EL TUTOR O LA PERSONA QUE S’ENCARREGA DE COORDINAR EL PROJECTE:  S'ha d'anar fent una revisió periòdica d'habilitats apreses prèviament i observar si es va generalitzant la seva aplicació a noves situacions.  Per fer algunes dinàmiques serà necessari haver vist prèviament la pel·lícula. Per a altres no és imprescindible  Abans de fer les dinàmiques serà necessari haver entrenat els alumnes amb alguna tècnica de relaxació i amb les respiracions profundes.

LES EMOCIONS (1) La caixa de les Emocions Objectius i Funcionament: La caixa emocional és un instrument que ens ajudarà a aconseguir que els nostres alumnes aprenguin a comunicar-se emocionalment. A partir d'aquestes comunicacions individuals podem aprofundir en el coneixement de les diferents emocions (alegria, tristesa, desesperança, rancor, etc.). L'objectiu és aconseguir una major intel·ligència emocional i ensenyar noves formes d'afrontament de conflictes i canalització adequada dels sentiments que l'acompanyen. Amb això també estem fent un treball preventiu respecte a possibles nous conflictes. Aquest exercici se podria fer a tutoria, amb la col·laboració de les professores de plàstica que prepararien la capsa amb els alumnes i de les professores de català que definirien amb els alumnes algunes emocions. Per fer la capsa (sessió de plàstica): Per posar en marxa aquest sistema hem de preparar una caixa amb tot el nostre grup d'alumnes. Per a això qualsevol caixa de


sabates o una altra pot servir. Hi podem escriure el nom de les diferents emocions i col·locar algun dibuix o cara. Igualment es prepraran trossos de paper de diferents colors en forma de petites notes perquè els alumnes puguin escriure en ells els seus missatges. Per definir les emocions (classe de català): Definir les diferents emocions i treballar les definicions amb els alumnes: la vergonya, la timidesa, la ràbia, l‟alegria, la felicitat, la tristesa, el rancor, la por, l‟angoixa , la compassió , la culpa , la gelosia , l‟enveja , l‟esperança , la frustració , la inseguretat, l‟ optimisme,la paciència , la preocupació , el pessimisme, el rebuig ,la satisfacció, la serenitat, l‟ estrès , la tranquil·litat , la tendresa , la valentia... Començam utilitzar la capsa (sessió de tutoria): Un cop familiaritzats amb les emocions bàsiques podem començar a utilitzar la caixa. La caixa que s‟haurà elaborat ha d'estar situada en un lloc visible de l'aula i ser accessible a tots els alumnes. Explicam el funcionament : 1r - Hem d'explicar als alumnes que la caixa de les emocions està per rebre els nostres missatges. Els mateixos mestres s'han d'erigir com a models i poden utilitzarla per expressar diferents emocions o sentiments respecte a situacions que es puguin produir a l'aula en el treball diari. 2n - Evidentment no hem obligar cap alumne a que expressi els seus sentiments però sí a incentivar a que ho faci en determinades circumstàncies i per això el millor és prendre nosaltres la iniciativa. 3r - L'alumne pot comunicar emocions negatives (por, tristesa, nervis, pèrdua del control, etc.) O positives (felicitat, alegria, etc.). Per a això ha d'agafar el paper disposat a l'efecte i escriure de forma breu la situació concreta i l'estat d'ànim que li ha provocat. Un cop escrita haurà d'introduir a la caixa. Per exemple, "Aquest matí no he pogut controlar els meus nervis i he discutit amb un company. Em sento malament ... " 4t - A les sessions de tutoria, es pot dedicar un temps a llegir les diferents notes introduïdes a la caixa. Aquestes notes poden ser llegides pels propis autors o, en alguns casos, poden llegir-les els tutors i guardar l'anonimat de l'alumne si aquest així ho desitja. 5è - A partir de la lectura d'aquestes notes, els professors poden iniciar un col·loqui sobre les diferents emocions que s'han expressat i els alumnes poden aportar les seves pròpies vivències en situacions semblants que ells hagin viscut. La lectura dels paperets es pot fer també a alguna sessió d‟estudi, sempre que estigui consensuat amb el tutor. Reflexió sobre les emocions vistes a la pel·lícula (sessió de castellà): Es demanarà als alumnes que facin una reflexió de les emocions que han vist a la pel·lícula. En podrien fer una redacció, un informe....

CAPACITAT DE PERDONAR (2)


Activitat que es podria fer a català, en col·laboració amb plàstica A català: 6. Demanar als alumnes que recordin una ocasió en la que han sentit ressentiment cap a qualcú i que escriguin les conseqüències negatives que això els va du 7. Demanar-los després que recordin una ocasió en la que han perdonat a algú i que anotin les conseqüències positives que els va produir el perdó. 8. Posar en comú les reflexions i obrir un col·loqui sobre el tema. Ens podem servir d‟una frase atribuïda a Buda que diu: sentir odi cap a qualcú és com agafar una caliu per tirar-la a qualcú; el qui se crema ets tu mateix 9. Després ells mateixos poden inventar una frase sobre el ressentiment i el perdó; anotar les propostes, votar i escollir la que més els agradi. La podrien escriure després a un cartell per posar a la classe, s‟enviaria a la comissió de frase setmanal per passar a formar part del recull que es fa. 10. Demanam als alumnes que relacionin aquest exercici amb algun aspecte de la pel·lícula 11. Els contam aquesta llegenda: Diu una llegenda àrab que dos amics viatjaven pel desert. En un determinat punt del viatge van discutir, i un li va donar una bufetada a l'altre. L'altre, ofès, sense res a dir, va escriure a la sorra: AVUI, EL MEU MILLOR AMIC M‟HA PEGAT UNA BUFETADA A LA CARA. Van seguir endavant i van arribar a un oasi on van resoldre banyar-se. El que havia estat bufetejat i ferit va començar a ofegar-se, sent salvat per l'amic. Al recuperar-se va agafar un estilet i va escriure en una pedra: AVUI, EL MEU MILLOR AMIC M‟HA SALVAT LA VIDA. Intrigat, l'amic preguntà: Per què després que et vaig llastimar, vas escriure a la sorra i ara escrius en una pedra? Somrient, l'altre amic va respondre: Quan un gran amic ens ofèn, hem d'escriure a la sorra on el vent de l'oblit i el perdó s'encarregaran d'esborrar-ho i apagar; d'altra banda quan ens passi alguna cosa grandiosa, haurem de gravar-lo en la pedra de la memòria del cor on cap vent a tot el món podrà esborrar. A plàstica: 12. Per acabar els podem demanar que dibuixin en un paper l‟escena. UNIÓ (3) Se proposa que aquest exercici es faci a EF 1. Els ases lligats Objectius: descobrir l‟efectivitat de la cooperació. Prendre decisions per consens Desenvolupament: - Es divideix el grup en tres equips I es reparteix un full a cada equip. - En aquest full els participants s‟hauran de posar d‟acord per escriure-hi un valor, aquell que trobin més important i significatiu.


-

Una vegada escrit el valor, surten tres voluntaris, un de cada equip, i es posen al mig de l‟aula. És important que la distancia entre cada voluntari i el seu equip respectiu sigui la mateixa. - Els tres se situen esquena contra esquena i es lliguen entre ells per la cintura. - Una vegada lligats es fa un compte enrere i quan es diu “Ja” cadascun d‟ells ha d‟anar a buscar el full del seu equip. - Els equips tendran els fulls de manera visible però no poden acostar-se al grup de voluntaris. - Les tres persones del mig estiren del grup per aconseguir el seu paper. - Amb un cronòmetre es calcula quant de temps ha passat fins que els tres participants aconsegueixen el seu valor. - Si no se‟ls ha acudit posar-se d‟acord per anar a cercar-ne primer un i després l‟altre entre els tres, se‟ls explica i se‟ls fa repetir el procediment. Reflexions: - Davant una situació donada, tendim a ser competitius i individualistes en lloc d‟arribar a solucions grupals - Si cooperam podem assolir l‟objectiu de manera més efectiva, còmoda i ràpida. - Com es relacionaria la capacitat d‟unió i de treball en equip amb la pel·lícula

EMPATIA (4) Activitat per fer a tutoria: Explicam als alumnes què és l’empatia: L'empatia es la capacitat que ens permet reconèixer i entendre les emocions dels altres, les seves motivacions i les raons que expliquen el seu comportament. És l'habilitat de comprendre les seves necessitats, sentiments i problemes i respondre correctament a les seves reaccions emocionals. Implica una connexió sincera i respectuosa amb les emocions i sentiments de l'altra persona. L'empatia suposa entrar en el món de l'altre i veure les coses


des del seu punt de vista. Això no significa estar d'acord amb les seves opinions i actuacions. L'empatia es diferencia de la simpatia, en que aquesta implica una valoració positiva de l'altra persona, mentre que l'empatia no pressuposa cap valoració. El professorat hem de mostrar empatia amb l'alumnat. Hem d'observar les diverses emocions que els infants mostren en diferents moments i intuir quins pensaments tenen sobre ells mateixos. Per exemple en el moment de començar una feina poden mostrar interès, desinterès, avorriment, entusiasme... Si observem un infant que no se'n surt i que mostra inseguretat esborrant contínuament, pot ser que estigui pensant que allò és molt difícil per a ell i que no se sent capaç. Nosaltres el podem ajudar donant-li ànims i mostrant-li confiança en que ho pot fer. Per ser empàtics, el primer que hem de fer es saber escoltar. Sovint en una conversa, mentre l'altra persona parla, estem pensant el que direm o preguntarem després. Escoltar vol dir posar tota l'atenció en l'altra persona, no només en el que diu, sinó també en la comunicació no verbal (el to de veu, la gesticulació, els moviments, l’expressió facial...), ja que tot el cos expressa el que pensem. Els demanam que pensin en un moment de la pel·lícula en la què es mostra aquest concepte Feim un exercici: “originals i copies”. Qui va davant nostre inventa un estil de caminar i els altres el copien. Després es va canviant i imitant a l‟últim que ha passat. Després podem intentar endevinar l‟estat emocional de cada forma de caminar. Totes aquestes dinàmiques ens poden ajudar a observar la gent i entendre com se senten en cada moment Visionat del vídeo: CUERDAS. És la història d'una petita nena però amb un enorme cor qui li va dibuixar un somriure a un nin malaltet. Està inspirada en la vida d’un nin que es nom Nicolás, que pateix paràlisi cerebral. El pare d’aquest nin és el que va fer aquest curtmetratge. https://www.youtube.com/watch?v=Hy7X2pUdDsE&feature=emshare_video_user

RECONEIXEMENT. ÈXIT. AUTOSTIMA(5) + VISUALITZACIÓ Aquest exercici el podria dur a terme el departament d’orientació RECOMPENSAR-SE UN MATEIX Hem de dir “que bé ho he fet”, “ho he fet molt bé”, “soc bo/bona en això”, “segueixo endavant”... estar orgullós d'un mateix, de l'esforç fet i del resultat aconseguit Comentar amb els infants, individualment, les coses que han aconseguit i valorar el seu esforç. Un exercici: ¿SABEM COMPTAR?


Si esteu segurs que sabem explicar la cosa serà molt fàcil. Intentarem comptar de l'1 al 20. Ens posem en cercle i sense cap norma comencem a explicar. Cada vegada s'ha de sentir un nombre. No ha d'haver cap norma sobre l'ordre de participació per anar dient els nombres. Tot és qüestió d'esperar que no se sentin dos nombres a la vegada perquè si és així haurem de tornar a començar des del principi. Que hi hagi sort i arribeu a 20. De vegades no hem estat capaços de passar de 10. El que si és segur és que passareu una estona divertida. FER UNA VISUALITZACIÓ: LA CADIRA I L'AUTOESTIMA. Imagineu amb tota la vivesa que pogueu, que teniu davant vostre una cadira buida…imagineu la seva forma, el seu color, la seva textura… Un cop la tingueu clara, observau com ve a seure‟s a aquesta cadira una persona que us estima molt, i que us fa sentir al seu costat molt a gust amb vosaltres mateixos, us fa sentir bé i acceptats. Contemplau detingudament el seu rostre, la seva figura, la seva postura….Què sentiu en contemplar-la? Segur que és un sentiment gratificant. Al cap d‟una estona aquesta persona s‟acomiada de vosaltres i se‟n va, sabent que sempre la podreu tornar a convidar a estar amb vosaltres a la cadira. CARITAT-SOLIDARITAT (6) Sessió de música Els saquets • Preparem per a cada un dels alumnes un saquet tancat amb llegums en el seu interior (es poden utilitzar bosses de qualsevol altra cosa que tinguin el pes adequat, perquè no caigui fàcilment, per exemple, sorra). • Els participants es col·loquen la bossa al cap. • Comencen a moure al seu ritme, o se'ls demana que segueixin un ritme determinat o canviant (d'esquena, fent saltets ...). Es pot utilitzar música de ritmes variables que marqui el moviment. • Si una borsa cau a terra, la persona que la portava «queda congelada» i una altra persona ha de tornar a col·locar-li el saquet per «descongelar», evitant que caigui el seu. • Passats uns minuts recollim unes primeres reflexions sobre el valor de l'ajuda en contraposició a la individualitat i la competitivitat, encara assumint un risc personal («quedar congelat»). En aquest punt seria interessant parlar del sentit de comunitat. • Algunes preguntes per trencar el gel: a) quantes vegades has ajudat a recollir una bossa? b) què t'ha animat a ajudar a un company/a a no arriscar? c) quina importància creieu que té ajudar que ningú es queda 'congelat'? d) hi ha diferències entre un altre company i jo? Quina relació veuen entre aquest exercici i algun aspecte de la pel·lícula

ESPERANÇA (7) + Relaxació completa


Departament d’orientació Mètode ACCRR: detectar i rebatre els pensaments pessimistes. 1. Explicam el mètode: - Adversitat: prenem consciència de la situació adversa i en què consisteix exactament. Per exemple: La meva amiga no compareix i no tenc manera de posar-me en contacte amb ella - Creences: idees prèvies que sorgeixen espontàniament: identificar els pensaments negatius que sorgeixen davant l‟adversitat. Per exemple: Aquí estic esperant mentres ella ve quan li dóna la gana - Conseqüències habituals d‟aquestes creences: analitzam les conseqüències que poden tenir els nostres pensaments negatius i prenem consciència dels possibles efectes adversos. Per exemple: Me sent impacient i estic enfadada per la falta de puntualitat de la meva amiga - Rebatre les creences habituals. Per exemple: Pot ser ha tengut problemes per arribar - Revitalització que es produeix quan les creences es rebaten amb èxit: donar-se compte del que passa quan les creences negatives són refutades satisfactòriament, i se‟ns obri un panorama més objectiu per jutjar la realitat i actuar sobre ella. Per exemple: Me sent millor si no estic enfadada. Me puc centrar en altres alternatives: cridar a qualcú perquè me doni el seu telèfon, contemplar el paisatge mentres l‟esper.. 2. Els demanam que imaginin aquesta situació....visualització. Acabam la visualització amb una relaxació completa en el moment en què han aconseguit sentir-se bé. CONFIANÇA (8) Sessió d’EF Començar amb un diàleg sobre la confiança i la relació d‟aquest tema amb algun aspecte de la pel·lícula. Feim un exercici: ♦ EL LAZARILLO: per parelles, un es tapa els ulls a manera de cec i l'altre fa de pigall. Hi ha diverses maneres de jugar, sempre tenint en compte de remarcar la seguretat perquè el cec no pateixi cap dany, el pigall haurà d'estar atent en tot moment. Es pot començar a jugar en un espai tancat buidat d'objectes, si bé tenint la


precaució adequada es pot també practicar a l'exterior. - Mantenint el contacte amb el cec: el pigall el subjecta amb una mà per un braç i així ho guia, dirigeix el seu moviment. Sense parlar, només pronunciant STOP si requereix que el cec es pari de cop. - Sense contacte amb el cec: el pigall el guia indicant si ha de girar, seguir recte, parar, anar cap enrere: recte / dreta + recte / esquerra + recte / enrere / stop / qualsevol combinació necessària per guiar els passos del cec . - Pronunciant el nom del cec: aconsellable en sala o espai sense obstacles, el pigall guia el cec dient-li pel seu nom. Primer pot trucar des de molt a prop per després allunyar-se una mica, prendre més distància, cridar més fluix, més fort. - Fent un so que prèviament el pigall li farà escoltar al cec: de la mateixa manera que la variant de pronunciar el nom però en aquest cas amb un so. El facilitador pot indicar els sons a cada parella, poden ser sons d'animals o altres coses, o deixar que cada pigall esculli el so que vulgui. ♦ CANVI DE LAZARILLO: es requereix total seguretat en el lloc on es farà evitant llocs amb desnivells, clots o qualsevol espai de perill potencial. Com l'anterior, començar per parelles embenant un els ulls a manera de cec i l'altre fent de guia i mantenint el contacte amb el cec, el pigall el subjecta amb una mà per un braç guiant, dirigint el seu moviment. Sense parlar, només pronunciant STOP si requereix que el cec es pari de cop. Quan el facilitador doni el senyal, el pigall deixa al seu cec que seguirà caminant uns moments pel seu compte, confiant, mentre arriba un altre lazarillo canviant d'aquesta manera les parelles de pigalls-cecs, sense parlar ni comunicar al cec qui és el seu nou pigall. Es poden fer diversos canvis deixant aquests moments al cec caminant només en confiança. El vídeo es podria veure en una sessió de castellà. Prèviament a la visualització els alumnes podrien fer un relat sobre l‟exercici del “lazarillo” que han fet a EF, relacionant el tema de la confiança amb algun aspecte de l pel·lícula. ♦ Visionam aquest vídeo....per a tots aquells que diuen “no puc” http://youtu.be/Fshit6CPoos CORATGE- AUTOESTIMA (9) Sessió de tutoria S'asseuen en rotllana . Un per un hauran de pensar nou coses que els agrada molt fer i que no els fan tan com a els agradaria o quasi gens perquè els manca coratge. Hauran de ser coses molt importants per a ells. Quan ho tenguin és tractarà d'explicar-ho als companys, dient per exemple: "m'agrada molt muntar a cavall i tot i que ara no puc, quan pugui hi aniré sempre, perquè les coses que m 'agradin els he de fer ". Feim una visualització: EL MIRALL.Tancau els ulls. Imaginau-vos que estau davant un mirall. De sobte començau a veure un cercle lluminós que us envolta. El cercle es fa de cada vegada més brillant, de cada vegada envolta més parts del vostre cos. Fixau-vos bé amb aquest cercle, és com un aura que us envolta i us omple d‟energia positiva, de força interior....


FRASES RELACIONADES. ORIENTACIONS PER A LA REFLEXIÓ (11) Es podrien treballar a una sessió de socials FRASES DE LA PEL·LÍCULA: "Mai diguis Mai."

FRASES RELACIONADES AMB LA TEMÀTICA DE LA PEL·LÍCULA Mai desesperis, tot i estar a les més ombrívoles afliccions, doncs dels núvols negres cau aigua neta i fecundant - Miguel de Unamuno

ACTIVITATS RELACIONADES AMB ÀREES DEL CURRÍCULUM: ASSIGNATURA O COMPETÈNCIA BÀSICA

ACTIVITATS QUE ES PROPOSEN

Socials

La segona Guerra Mundial

Música

Classificació de les veus humanes en el cant

Plàstica

Feim avions de paper....papiroflèxia

Francès

Investigar sobre el lloc on es va rodar la pel·lícula

Naturals

Fer un estudi sobre els efectes perjudicials del tabac

Moment PROFESSOR que es IMPLICAT suggereix per a la seva aplicació

EXERCICIS INDIVIDUALS QUE ES PROPOSEN


Català Redacció sobre com la música pot canviar a les persones Castellà Descriure les característiques dels personatges de la pel·lícula Anglès Escriure la sinopsi de la pel·lícula

LECTURES QUE ES PROPOSEN amb activitats relacionades COERR, Eleanor Sadako y las mil grullas de papel Madrid : Everest, 1996 Sadako Sasaki tenia tan sols dotze anys quan va morir. Una terrible bomba atòmica va ser llançada sobre la seva ciutat, Hiroshima, al Japó, quan ella tenia dos anys d'edat. Deu anys més tard, va emmalaltir de la leucèmia com a resultat de la radicació d'aquella bomba. L'autora ha volgut destacar en Sadako el seu gran esperit i valentia a l'hora d'afrontar el futur que ella sabia que li esperava. Fitxa didàctica de la lectura del llibre: http://www.planlectorleeresvivir.com/pdf/flectura/8444143774.pdf Es podria explicar als alumnes la següent història per tal de motiva el seu interès per la lectura d’aquest llibre: Sadako Sasaki tenia dos anys quan va caure la bomba a Hiroshima, ciutat en la qual vivia. Deu anys més tard (quan tenia 12 anys), com a conseqüència de la irradiació que li va produir la bomba d'Hiroshima, els metges li van diagnosticar leucèmia. Quan la petita Sadako era a l'hospital recuperant-se de la seva malaltia, la seva amiga Chizucho li va explicar la història de les 1.000 grues de paper. La història és que si desitges alguna cosa amb molta força i construeixes 1.000 grues de paper (papiroflèxia), els déus et concediran aquest desig que tant anheles. És així com Sadako va desitjar curar-se del seu terrible malaltia i per a això es va proposar construir per si mateixa 1.000 grues de paper, encara que no va aconseguir aconseguir-ho perquè va morir molt abans de poder acabar-les totes. Va morir a l'octubre de 1955 i només havia aconseguit plegar 644 grues de paper. Simbòlicament, els seus amics van continuar la seva missió i van completar les mil grues, amb l'esperança que s'evitessin les guerres en el futur i s'aconseguís la pau entre tots els països del món. Tres anys més tard de la mort de Sadako, els nens de tota la ciutat d'Hiroshima li van dedicar una estàtua d'ella amb una grua a la mà. L'estàtua està al Parc de la Pau d'Hiroshima. Cada any, per al 6 d'agost, Dia de la Pau, arriben milers de grues de paper a Hiroshima des de tots els llocs del planeta. Els nens de la ciutat pengen les grues al monument de


Sadako, amb l'esperança de transmetre aquest missatge a tothom. En aquests dies, com a conseqüència del Terratrèmol de Japó, moltíssimes persones i associacions de tots els llocs del món s'han proposat construir grues de paper amb la finalitat d'enviar-les a Japó. Al Japó hi ha persones encarregades de recollir aquestes grues que la gent envia anònimament i col·locar-les en els diferents temples del país, amb el desig que el Japó pugui sortir del malson que està vivint i que la vida, la salut, l'esperança i la prosperitat es restableixin de nou en les seves vides. Una japonesa resident a Madrid ha recuperat la llegenda japonesa de les mil grues de paper per demanar als internautes que s'uneixin a aquesta iniciativa de abraçada i ànim al Japó que simbolitza la pau. A través d'una pàgina web anomenada 'Les 1.000 grues'. Makiko demana ajuda per completar les mil grues de paper de les que parla la llegenda. Qui les completi, rebrà un desig. I aquest, ara mateix, no és altre que la fi de l'amenaça de catàstrofe nuclear i la millor de les sorts per a tots els damnificats. La grua de la pau deixa ara pas a la grua de la solidaritat, que des de tots els racons inunda a les webs amb múltiples missatges de suport. Els alumnes podrien cercar informació sobre què és una grulla (Naturals) i sobre què és la papiroflèxia (Plàstica). També és podria fer una grua de paper (Plàstica) Es podria cercar informació sobre el Parc de la Pau d‟ Hiroshima i l‟escultura en homenatge a Sadako


Es podria llegir algun fragment del llibre (Castellà). Link amb el pdf (també es pot trobar en el blog de IE) http://www.juntadeandalucia.es/averroes/centrostic/41010149/helvia/sitio/upload/Sadako_y_las_mil_grullas.pdf

CANÇONS SELECCIONADES

Totes les cançons de la pel·lícula subtitulades. Es podria fer una audició a Música https://www.youtube.com/watch?v=rF5maE1-5wM

Les choristes en concert a Paris 2005 (Es podria veure una part del vídeo a música i/o a Francès, per tal que els alumnes coneguin els nins que cantaven les cançons de la pel·lícula) https://www.youtube.com/watch?v=Y5bWxVRRJT0

VÍDEOS I DOCUMENTALS COMPLEMENTARIS Sadako & las Mil Grullas de Papel https://www.youtube.com/watch?v=7HaZeUQQzrw#t=61 Vídeo preciós que il·lustra sense paraules la trista història de Sadako Sasaki.

2n d’ESO

2n trimestre

EL NOM DE LA ROSA


TEMES QUE TRACTA Temes centrals: La pobresa com a decisió de forma de vida La repressió de l‟alegria Homosexualitat Ambició Fanatisme Odi Amistat Amor a la cultura Violència Censura

CAPACITAT, CONDUCTA, EMOCIÓ, HABILITAT I/O FORTALESA QUE ES TREBALLARÀ

Emocions .....català, tecnologia, castellà, tutoria, estudi Alegria...castellà Amor a la cultura...tecnologia i socials Amistat- Gratitud.... Departament d‟orientació Tolerància front a la censura i al fanatisme...Tutoria Modèstia front a l‟ambició...català Amor a la humanitat front a l‟odi...departament d‟orientació Empatia... Ciutadania Convivència pacífica front a violència....socials Autocontrol ...Tutoria

DINÀMIQUES DE CLASSE QUE ES PROPOSEN ASPECTES QUE HA DE TENIR EN COMPTE LA PERSONA QUE INTRODUEIX LA DINÀMICA A L’AULA: Amb la introducció de cada habilitat els infants s'han de plantejar:  Per a què serveix? És important explicar els beneficis específics que s'obtindran amb la utilització d'una habilitat concreta, que els pot servir per obtenir un favor, resoldre un problema... Si els infants entenen per a què serveixen, estaran més motivats per aprendre-les.  Quan, on i amb qui s'han de fer servir? S'ha d'ensenyar en quines situacions i amb quines persones han d'utilitzar cada habilitat. El que pot ser molt útil en un moment donat, pot ser que no serveixi en una altra situació. Per exemple:


demanar a algú que jugui és adequat al pati, però no enmig d'una classe.  Com s'ha de fer servir? La manera d'executar una habilitat (to de veu, expressió...) pot determinar la seva efectivitat.  Que s'ha de fer si no es te èxit? Els infants han d'aprendre a escollir una altra habilitat quan la utilització de la que han triat en primer lloc no ha tingut èxit. Parlar sobre les possibles raons del fracàs pot servir per a futurs intents. Davant una situació, han d'aprendre a triar l'habilitat que faran servir, anticipant les possibles conseqüències. Això els ajudarà a ser més reflexius.

ASPECTES QUE HA DE TENIR EN COMPTE EL TUTOR O LA PERSONA QUE S’ENCARREGA DE COORDINAR EL PROJECTE:  S'ha d'anar fent una revisió periòdica d'habilitats apreses prèviament i observar si es va generalitzant la seva aplicació a noves situacions.  Per fer algunes dinàmiques serà necessari haver vist prèviament la pel·lícula. Per a altres no és imprescindible  Abans de fer les dinàmiques serà necessari haver entrenat els alumnes amb alguna tècnica de relaxació i amb les respiracions profundes.

LES EMOCIONS (1) La caixa de les Emocions Objectius i Funcionament: La caixa emocional és un instrument que ens ajudarà a aconseguir que els nostres alumnes aprenguin a comunicar-se emocionalment. A partir d'aquestes comunicacions individuals podem aprofundir en el coneixement de les diferents emocions (alegria, tristesa, desesperança, rancor, etc.). L'objectiu és aconseguir una major intel·ligència emocional i ensenyar noves formes d'afrontament de conflictes i canalització adequada dels sentiments que l'acompanyen. Amb això també estem fent un treball preventiu respecte a possibles nous conflictes. Aquest exercici se podria fer a tutoria, amb la col·laboració de les professores de tecnologia que prepararien la capsa amb els alumnes i de les professores de català que definirien amb els alumnes algunes emocions. Per fer la capsa (sessió de tecnologia): Per posar en marxa aquest sistema hem de preparar una caixa amb tot el nostre grup d'alumnes. Per a això qualsevol caixa de sabates o una altra pot servir. Hi podem escriure el nom de les diferents emocions i col·locar algun dibuix o cara. Igualment es prepraran trossos de paper de diferents colors en forma de petites notes perquè els alumnes puguin escriure en ells els seus missatges. Per definir les emocions (classe de català): Definir les diferents emocions i treballar les definicions amb els alumnes: la vergonya, la timidesa, la ràbia, l‟alegria, la felicitat, la tristesa, el rancor, la por, l‟angoixa , la compassió , la culpa , la gelosia , l‟enveja , l‟esperança , la frustració , la inseguretat, l‟ optimisme,la paciència , la preocupació , el pessimisme, el rebuig ,la satisfacció, la serenitat, l‟ estrès , la tranquil·litat , la tendresa , la valentia... Començam utilitzar la capsa (sessió de tutoria): Un cop familiaritzats amb les emocions bàsiques podem començar a utilitzar la caixa. La caixa que s‟haurà elaborat ha d'estar situada en un lloc visible de l'aula i ser accessible a tots els alumnes. Explicam el


funcionament : 1r - Hem d'explicar als alumnes que la caixa de les emocions està per rebre els nostres missatges. Els mateixos mestres s'han d'erigir com a models i poden utilitzar-la per expressar diferents emocions o sentiments respecte a situacions que es puguin produir a l'aula en el treball diari. 2n - Evidentment no hem obligar cap alumne a que expressi els seus sentiments però sí a incentivar a que ho faci en determinades circumstàncies i per això el millor és prendre nosaltres la iniciativa. 3r - L'alumne pot comunicar emocions negatives (por, tristesa, nervis, pèrdua del control, etc.) O positives (felicitat, alegria, etc.). Per a això ha d'agafar el paper disposat a l'efecte i escriure de forma breu la situació concreta i l'estat d'ànim que li ha provocat. Un cop escrita haurà d'introduir a la caixa. Per exemple, "Aquest matí no he pogut controlar els meus nervis i he discutit amb un company. Em sento malament ... " 4t - A les sessions de tutoria, es pot dedicar un temps a llegir les diferents notes introduïdes a la caixa. Aquestes notes poden ser llegides pels propis autors o, en alguns casos, poden llegir-les els tutors i guardar l'anonimat de l'alumne si aquest així ho desitja. 5è - A partir de la lectura d'aquestes notes, els professors poden iniciar un col·loqui sobre les diferents emocions que s'han expressat i els alumnes poden aportar les seves pròpies vivències en situacions semblants que ells hagin viscut. La lectura dels paperets es pot fer també a alguna sessió d‟estudi, sempre que estigui consensuat amb el tutor. Reflexió sobre les emocions vistes a la pel·lícula (sessió de castellà): Es demanarà als alumnes que facin una reflexió de les emocions que han vist a la pel·lícula. En podrien fer una redacció, un informe....

ALEGRIA (2) Es podria fer a una sessió de castellà OPTIMISTES I PESSIMISTES 1. Començam llegint aquesta frase de John Lilly: A la província de la ment el que creiem que és veritat és veritat o es converteix en veritat. A la província de la ment no hi ha més límits que els que s'imposa un mateix. 2. Feim aquestes reflexions:  Tots sabem quina és la diferència entre un optimista i un pessimista: l'optimista veu l'ampolla mig plena i el pessimista mig buida, però què és el que fa que per un estigui plena i per a un altre buida?  Un optimista és aquell que quan li surt malament alguna cosa o vol aconseguir alguna cosa es planteja "que és el que jo he de fer o canviar en aquesta situació", mentre que un "pessimista" és aquell que es veu a si mateix com impotent davant un món advers, o mercè del seu propi caràcter, que li és impossible canviar. En altres paraules, l'optimista es responsabilitza de les seves reaccions i el pessimista espera que el món canviï, que la situació millori. 3. Les demanam que posin exemples de moments en els què s‟han sentit optimistes


4. Els demanam que cerquin moments de la pel·lícula en la què els protagonistes es senten optimistes i altres en què es denota pessimisme 5.

6.

Segons Jorge de Burgos les rialles són perilloses; llegir el llibre d‟Aristòtil sobre la comèdia també és perillós. Quins motius al·lega per explicar aquesta opinió? Quines postures es defensen a la pel·lícula quant al tema de les rialles?

7. I quina és la teva opinió? 8. Ara les demanam que pensin en una situació que hagin viscut en la què han sentit pessimisme. Intentam recordar, repetir i definir les emocions que sentirem 9. Ara els demanam que canviïn els seus pensaments i se sentin optimistes i esperançats davant la situació que han recordat. Han de sentir alegria interna, han de pensar que tot anirà bé. Els feim veure que ara ens sentim millor 10. Acabarem la dinàmica fent un taller d‟acudits: els alumnes han d‟elaborar per grups els seus propis acudits combinant l‟humor amb el respecte AMOR A LA CULTURA (3) Aquesta dinàmica es podria fer part a la classe de tecnologia i part a la classe de socials A tecnologia: 1. Uns dies abans de fer aquesta dinàmica demanarem als alumnes que duguin objectes o imatges que demostrin la importància del saber en les nostres vides 2. El professor/a per la seva part prepararà cordes per penjar per la classe i pinces, cartolines i tisores 3. Comentarem que l‟amor per la cultura i per al saber és primordial per a l‟evolució de la humanitat 4. Els demanarem que expliquin moments de la pel·lícula en la què es denota un gran amor cap a la cultura. 5. El dia de la dinàmica dividirem la classe en grups de 5 o 6 persones i col·locarem tantes cordes com grups 6. Cada grup haurà de col·locar a la corda, penjant amb les pinces per no danyar el material, les fotografies i objectes que hagin portat. Si no tenen moltes fotografies poden substituir-les per dibuixos o símbols dibuixats a la cartolina. 7. Un cop acabat guiaran al grup per l'exposició fent comentaris sobre el què passaria si no s‟hagués fet determinat descobriment, si no es conservassin els escrits dels primers pensadors, el fet de saber ens fa més lliures?.... A socials: 8. Reflexionam sobre aspectes de la pel·lícula:


      

Per què no es permetia l‟accés a la biblioteca? Per què hi havia llibres prohibits? Quin paper van jugar els monestirs en la conservació i difusió de la cultura clàssica? Assenyala alguna escena del film que mostri aquest paper. Quins oficis o treballs fan els monjos? A quins moments es demostra l‟amor especial que sent el frare Guillem pels llibres? De quin tipus d‟amor parla el frare Guillem quan li comenta a Adso que ell també ha estat enamorat?

EMPATIA (4) Sessió de ciutadania Explicam als alumnes què és l’empatia: L'empatia es la capacitat que ens permet reconèixer i entendre les emocions dels altres, les seves motivacions i les raons que expliquen el seu comportament. És l'habilitat de comprendre les seves necessitats, sentiments i problemes i respondre correctament a les seves reaccions emocionals. Implica una connexió sincera i respectuosa amb les emocions i sentiments de l'altra persona. L'empatia suposa entrar en el món de l'altre i veure les coses des del seu punt de vista. Això no significa estar d'acord amb les seves opinions i actuacions. L'empatia es diferencia de la simpatia, en que aquesta implica una valoració positiva de l'altra persona, mentre que l'empatia no pressuposa cap valoració. El professorat hem de mostrar empatia amb l'alumnat. Hem d'observar les diverses emocions que els infants mostren en diferents moments i intuir quins pensaments tenen sobre ells mateixos. Per exemple en el moment de començar una feina poden mostrar interès, desinterès, avorriment, entusiasme... Si observem un infant que no se'n surt i que mostra inseguretat esborrant contínuament, pot ser que estigui pensant que allò és molt difícil per a ell i que no se sent capaç. Nosaltres el podem ajudar donant-li ànims i mostrant-li confiança en que ho pot fer. Per ser empàtics, el primer que hem de fer es saber escoltar. Sovint en una conversa, mentre l'altra persona parla, estem pensant el que direm o preguntarem després. Escoltar vol dir posar tota l'atenció en l'altra persona, no només en el que diu, sinó també en la comunicació no verbal (el to de veu, la gesticulació, els moviments, l’expressió facial...), ja que tot el cos expressa el que pensem. Els demanam que pensin en un moment de la pel·lícula en la què es mostra aquest concepte Feim un exercici: “originals i copies”. Qui va davant nostre inventa un estil de caminar i els altres el copien. Després es va canviant i imitant a l‟últim que ha passat. Després podem intentar endevinar l‟estat emocional de cada forma de caminar. Totes aquestes dinàmiques ens poden ajudar a observar la gent i entendre com se senten en cada moment Visionat del vídeo: CUERDAS. És la història d'una petita nena però amb un enorme cor qui li va dibuixar un somriure a un nin malaltet. Està inspirada


en la vida d’un nin que es nom Nicolás, que pateix paràlisi cerebral. El pare d’aquest nin és el que va fer aquest curtmetratge. https://www.youtube.com/watch?v=Hy7X2pUdDsE&feature=emshare_video_user

AMISTAT. GRATITUD (5) + VISUALITZACIÓ Departament d’orientació 1. Començam per fer-los la reflexió de que probablement el seu millor amic o amiga és la que més els sap escoltar.... 2. Els demanam que cerquin un moment de la pel·lícula en el què es veu clarament el valor de l‟amistat 3. Els explicam la importància de l‟escolta activa 4. EXERCICI D'ESCOLTA ACTIVA Per començar explicarem als alumnes què és l‟escolta activa • L'escolta activa és un component fonamental per a comunicar-nos de forma eficaç. Implica prestar atenció al nostre interlocutor, i tractar d'entendre el seu punt de vista i els seus sentiments. • Suposa un esforç per la nostra part, ja que escoltar no és el mateix que sentir, així quan practiquem esta tècnica, la nostra atenció i interès han de ser màxims. • És la tècnica més apropiada per a ajudar altres persones, comprendre el seu punt de vista i resoldre conflictes amb persones que ens importen. Introduïm els següents termes: 1-Mostrar interès, és important fer entendre l'altra persona que ens interessa el que ens està contant. Per això, podem assentir el cap, mantindre la mirada... 2-Aclarir, és a dir, demanar més informació, perquè el missatge resulta més clar. Es tracta d'ampliar la informació per a tindre una visió més clara de la situació. 3-Parafrasejar, és a dir, repetir amb paraules semblants les principals idees o pensaments que ha expressat la persona a qui escoltem. 4-Reflectir els sentiments que l'altra persona ens expressa en relació amb una determinada situació o un determinat problema. 5-Resumir tota la informació que tenim, és a dir, s'expressa la situació com l'hem entès segons la percepció de l'altra persona. Començam: • Han d'asseure's per parelles i contar-se mútuament la seva història vital de forma resumida, fent insistència en esdeveniments especialment significatius per a cada un. • Posteriorment cada membre de la parella presentarà el seu company, contarà la seva història i reflectirà sentiments que haja expressat el seu company. Quan totes les parelles hagin parlat, el professor llançarà les preguntes següents: - Vas sentir que el teu company et sentia i t'entenia? - Com te vas sentir quan senties la teua opinió repetida i els teus sentiments reflectits? - Com te vas sentir quan vas haver de repetir/reflectir l'opinió de l'altre? - És més fàcil o més difícil parlar a algú que practicar la tècnica de repetir/reflectir de l'escolta activa? - Què fa difícil repetir/reflectir? - Quan és important/convenient repetir/reflectir?

FER UNA VISUALITZACIÓ: 1. Adoptam la postura per a les visualitzacions: tancam els ulls, anam relaxant el cos a poc a poc, fent respiracions profundes…. 2. Demanam als alumnes que pensin individualment en actuacions i fets que han d‟agrair a persones properes a ells, a algun amic o amiga. Hem de tenir


pensaments d‟agraïment cap a les persones que ens cuiden, que ens aporten coses.... 3. Visualitzam aquesta situació de la manera més real possible i ens imaginam donant les gràcies a aquesta persona, sentint l‟alegria de l‟agraïment. 4. Els diem que de que el professor/a hagi comptat 10 podran obrir els ulls i se sentiran molt bé, tranquils però amb energia.

TOLERÀNCIA FRONT A LA CENSURA I AL FANATISME (6) Sessió de tutoria: Començam amb unes reflexions relacionades amb la pel·lícula: Es pot prohibir la lectura d'un llibre? Es pot prohibir una pel·lícula, o un programa de televisió? Algú té dret a dir quins llibres, pel·lícula o programa de televisió es poden llegir i veure i quins no? Esmenta algun moment de la pel·lícula en la què es veu fanatisme front a tolerància i viceversa Com reacciona el protagonista davant les crítiques que li fan?

Tècniques davant les crítiques: davant una crítica podem trobar tres tipus de reaccions. Les reaccions agressives consisteixen en contraatacar en forma de negació o d'una altra crítica. Les reaccions passives es manifesten callant, fugint i plorant en silenci. Les reaccions assertives poden ser: Banc de boira: consisteix en acceptar les crítiques, sense negarles i considerant la possibilitat que qui les fa tingui raó. Possibles respostes son: “potser si que...”,“no dic que no que...”, “podria ser que...”.No li hem de donar la raó, ni negar el nostre dret a jutjar-nos a nosaltres mateixos. Asserció negativa: consisteix en reconèixer clarament les critiques, sense excuses. Es tracta d'acceptar els errors, sense sentir-nos culpables. Interrogació negativa: consisteix en demanar més informació sobre les crítiques que ens fan. Si algú ens critica de forma destructiva i manipulativa: “tot ho fas malament”, li podem demanar: “em podries concretar quines coses i quan ho faig malament?” Demanam als alumnes que pensin en una situació en la què s‟han sentit criticats. Com han reaccionat? De manera agressiva, passiva o assertiva? Ara han d‟imaginar la mateixa situació i s‟han de visualitzar a ells mateixos responent de manera assertiva; mentre s‟imaginen, van fent respiracions profundes i es van relaxant. MODÈSTIA FRONT A L’AMBICIÓ (7) + Relaxació completa


Sessió de català 1. Explicam els conceptes de modèstia, ambició, humilitat... 2. Demanam als alumnes que pensin en escenes de la pel·lícula en la què es denota una gran ambició per part d‟algun personatge 3. Ara han de fer el mateix però recordant escenes d‟humilitat i modèstia 4. Demanam que reflexionin individualment sobre els nostres punts forts i febles; després les han d‟anotar en un folio dividit en dues parts. 5. S‟agrupen per parelles a l‟atzar i s‟intercanvien els folis. Llegeixen el que ha escrit el company i matisen si hi estan d‟acord o no. Donam la consigna de ser molt realistes en les seves apreciacions i assertius amb els comentaris que facin als companys, però sempre amb una actitud de respecte cap a l‟altre 6. Després parlam amb el grup sobre el que hem treballat per parelles. I amb la posada en comú se desprendrà si els alumnes són humils o no, les seves formes de jutjar-se a si mateixos, si són objectius o no en la valoració que fan de les seves fortaleses, debilitats, etc AMOR A LA HUMANITAT FRONT A L’ODI (8) Departament d’orientació

Començam fent una reflexió sobre algun moment de la pel·lícula en la què es veu odi cap a la humanitat i una escena en la què es vegi el sentiment contrari, és a dir, l‟amor cap a la humanitat Feim una dinàmica: 1. Cream una atmosfera de relaxació i concentració, demanant als alumnes que adoptin una postura còmode, asseguts amb l‟espatlla recta, que tanquin els ulls i facin vàries respiracions profundes per concentrar-se i omplir-se de calma 2. Cada un recitarà interiorment els versos següents, procurant a més sentir de manera intensa i sincera allò que se recita: - Que jo sigui pacífica i feliç, amb el cos i l‟esperit serens - Que jo estigui sa i estalvi, lliure de qualsevol mal - Que jo estigui lliure de ràbia, d‟afliccions, de pors, d‟ansietat 3. Feim el mateix pensant amb qualcú que apreciam i recitam els versos pensant amb aquesta persona i desitjant vivament allò que estam pensant - Que ell/ella sigui pacífica i feliç, amb el cos i l‟esperit serens - Que ell/ella estigui sa i estalvi, lliure de qualsevol mal


- Que ell/ella estigui lliure de ràbia, d‟afliccions, de pors, d‟ansietat 4. El mateix pensant en algú que ens resulti indiferent 5. El mateix amb algú que estimam de veritat 6. El mateix pensant amb algú que només de recordar-lo ens produeixi patiment 7. Per acabar, cada un se visualitza a si mateix com si del seu cor irradiassin ones d‟amor. Imaginam que aquestes ones irradien cap els que ens són més propers i es van extenent a poc a poc a sa nostra família, amics, al bari on vivim, a la ciutat, a tot el país, a tots els éssers de la terra i finalment les nostres ones omplen tots els confins de l „Univers. 8. Acabam amb una visualització: Adoptam primer una postura física i mental de relaxació, ens anam fixant amb la respiració, anam afluixant tots el músculs..... Quan ja han aconseguit la relaxació començam la visualització: L'ALIAT INTERIOR. Tancau els ulls i centrau la vostra atenció en la respiració; inspirau… i expirau…i concentrau-vos en el moviment del vostre nas. Mentre seguiu respirant al vostre propi ritme, imagineu que us trobeu un camí enmig d‟un bosc espès. Hi ha arbres de molta bellesa al vostre voltant, i caminau pel camí fins el lloc des del que prové un rumor d‟aigua. Arribau a un rierol, us apropau a ell, i veis el vostre reflex a l‟aigua. (Pausa). De seguida percebeu una altra presència al vostre costat, i us sentiu protegits. Veieu que un altre reflex s‟uneix al vostre. Aquesta altra presència pot ser la d‟un vell savi, un animal o un ser imaginari que sentiu que es el vostre aliat, algú que coneixeu des de fa molt temps: algú en qui podeu confiar. El vostre aliat us indica que el seguiu per un petit pont que creua el rierol. Ho feu així i us trobeu escalant un turó petit que condueix a una cova. El vostre aliat entra a la cova, s‟asseu i us indica mitjançant gestos que l‟imiteu. Quan ho feu, el vostre aliat comença a parlar-vos de vosaltres mateixos. (Pausa d‟un minut). Si voleu fer-li alguna pregunta particular, feu-ho ara. Escolteu atentament la resposta. (Pausa d‟un minut). El vostre aliat diu que podeu tornar quan vulgueu; ell o ella sempre us estaran esperant per ajudar-vos amb el que necessiteu. Li doneu les gràcies, torneu pel camí, creueu el pont, i de nou veieu el vostre reflex a l‟aigua. Concentreu-vos en la manera en que us sentiu mentre camineu pel camí i sortiu del bosc; ara preneu consciència de que esteu asseguts aquí CONVIVÈNCIA PACÍFICA FRONT A VIOLÈNCIA. POR (9) Sessió de socials Feim una reflexió sobre una escena de la pel·lícula: Com aconsegueix Bernardo Gui que el frare que han capturat com a presumpte assassí es confessi culpable de les morts sense ser-ho? Els explicam el sistema dels 5 pensaments per resoldre problemes interpersonals


Feim una prĂ ctica:


AUTOCONTROL (10) Sessió de tutoria LA TÈCNICA DEL SEMÀFOR.  Primerament, cal ensenyar als infants a reconèixer les emocions, explicant-los que són senyals i que ens avisen d'alguna cosa. Fem l'analogia amb els senyals de trànsit i concretament amb el semàfor, recordant i remarcant que el color vermell vol dir que ens hem d'aturar i el verd, que podem seguir. El groc representaria anar a poc a poc, pensar. Per tant, quan sentim unes emocions tan fortes que no podem controlar, el primer que hem de fer es parar-nos i calmarnos. Un cop ens hem calmat, ja podem pensar com resoldre el problema de la millor manera possible. Així podrem evitar reaccions impulsives, que possiblement empitjorarien la situació. Vermell Aturar-se. CALMAR-SE. Groc Anar a poc a poc. PENSAR. Verd Avançar. ACTUAR I SOLUCIONAR.  Com calmar-nos - Respirar profundament - Comptar fins a 10 - Cantar o xiular - Passejar - Apartar-se del lloc del conflicte - Creuar els braços (especialment útil als infants molt impulsius o amb problemes d‟hiperactivitat) - Posar les mans a les butxaques (ídem anterior)  Elaboració d'un segon semàfor: - Vermell >> em calmo >>> m‟apart, m‟atur, me tranquil·litzo, respir profundament - Groc >>> pens >>> explic el problema; exprés les meves emocions, pens diverses solucions, pens possibles conseqüències - Verd >>> duc a terme el millor pla  Es podria penjar un esquema amb el dibuix del semàfor a l‟aula i a altres espais de l‟escola (passadissos, menjador, biblioteca, pati..)   Recordar les frases dels semàfors. En diferents moments del dia, sobretot al principi, quan s'introdueix aquesta tècnica, dir en veu alta el que cal fer davant les situacions problemàtiques.  Practicar en situacions reals.  Elogiar la pràctica RELAXACIÓ COMPLETA Sessió EF

ACTIVITATS RELACIONADES AMB ÀREES DEL CURRÍCULUM: ASSIGNATURA O

ACTIVITATS QUE ES PROPOSEN

Moment

PROFESSOR


COMPETÈNCIA BÀSICA

Català

Socials

que es IMPLICAT suggereix per a la seva aplicació En la pel·lícula es parla sovint en llatí, era freqüent a l'època? ¿Quines activitats exercien els monjos a la biblioteca? Es parla d'Aristòtil i dels filòsofs grecs. Explica per què eren tan importants en aquesta època. Per què hi ha llibres prohibits? En aquesta història ¿quin llibre era el causant de les morts i per què? Assenyala els estaments socials que apareixen a la pel·lícula.¿Quina relació hi ha entre aquests grups? Descriu la forma de vestir, els seus costums, llenguatge, etc. Quines activitats econòmiques es desenvolupaven en els monestirs medievals? ¿Perquè acudien els pagesos al monestir? El paper dels monestir en la difusió de la cultura

Tecnologia

Es podria fer una maqueta de les dependències del monestir

Naturals

En aquesta història ¿quin llibre era el causant de les morts i per què?

EXERCICIS INDIVIDUALS QUE ES PROPOSEN Matemàtiques: A partir de la següent descripció, fer un dibuix esquemàtic de l‟abadia: “ Mientras trepábamos por la abrupta vereda que serpenteaba alrededor del monte, vi la abadía. No me impresionó la muralla que la rodeaba, similar a otras que había visto en todo el mundo cristiano, sino la mole de lo que después supe que era el Edificio. Se trataba de una construcción octogonal que de lejos parecía un tetrágono (figura perfectísima que expresa la solidez e invulnerabilidad de la Ciudad de Dios), cuyos lados meridionales se erguían sobre la meseta de la abadía, mientras que los septentrionales parecían surgir de las mismas faldas de la montaña, arraigando en ellas y alzándose como un despeñadero. Quiero decir que en algunas partes, mirando desde abajo, la roca parecía prolongarse hacia el cielo, sin cambio de color ni de materia, y a


convertirse, a cierta altura, en burche y torreón (obra de gigantes acostumbrados a tratar tanto con la tierra como con el cielo). Tres órdenes de ventanas expresaban el ritmo ternario de la elevación, de modo que lo que era físicamente cuadrado en la tierra era espiritualmente triangular en el cielo. Al acercarse más se advertía que, en cada ángulo, la forma cuadrangular engendraba un torreón heptagonal, cinco de cuyos lados asomaban hacia fuera; o sea que cuatro de los ocho lados del octágono mayor engendraban cuatro heptágonos menores, que hacia fuera se manifestaban como pentágonos. Evidente, y admirable, armonía de tantos números sagrados, cada uno revestido de un sutilísimo sentido espiritual. Ocho es el número de la perfección de todo tetrágono; cuatro el número de los evangelios; cinco el número de las partes del mundo; siete el número de los dones del Espíritu Santo. Por la mole, y por la forma, el Edificio era similar a Castel Urbino o a Castel del Monte, que luego vería en el sur de la península italiana, pero por su posición inaccesible era más tremendo que ellos, y capaz de infundir temor al viajero que se fuese acercando poco a poco. Por suerte era una diáfana mañana de invierno y no vi la construcción con el aspecto que presenta en los días de tormenta. Sin embargo, no diré que me produjo sentimientos de júbilo. Me sentí amedentrado, preso de una vaga inquietud. Dios sabe que no eran fantasmas de mi ánimo inexperto, y que interpreté correctamente inequívocos presagios inscritos en la piedra el día en que los gigantes la modelaran, antes de que la ilusa voluntad de los monjes se atreviese a consagrarla a la custodia de la palabra divina.” (Descripción de la abadía en El nombre de la rosa de Umberto Eco) Castellà:  Cuál es el argumento de la película ?  ¿ Y el tema ? Piensa otros temas secundarios.  ¿ En qué género la encuadrarías ? (¿Recuerdas haber visto otras parecidas?)  ¿Qué aspectos te han llamado más la atención? Cita un par de cosas que recuerdes.  ¿Te ha chocado algún aspecto en concreto?  ¿Qué conflicto o conflictos se plantea en el film?

LECTURES QUE ES PROPOSEN A una sessió de castellà es podria suggerir la lectura d‟aquest llibre (voluntari per als alumnes, però es podria tenir en consideració per la nota si es llegís, per exemple) Creuada en jeans Thea Beckman (SM, Gran Angular) En l'època de les Croades s'ambienta Creuada en jeans. Rudolf és un nin que es presta a fer un experiment científic de viatges en el temps i es veu transportat a l'any 1212. Es troba casualment amb una croada infantil camí de Terra Santa i s'uneix a ella. A poc a poc es van convertint en líder i ajuda als nens a superar totes les dificultats que troba en el seu camí, que són moltes: abusos, malalties terribles, privacions ... fins i tot s'ha d'enfrontar a una acusació d'heretgia.


Es poden seleccionar textos a: http://www.colegiomanuelbaquedano.cl/download/Libros/Cruzada%20en%20Je ans%20-%20Thea%20Beckman.pdf També es trobarà en el blog del grup d‟IE Per motivar als alumnes a llegir el llibre, es podria posar un fragment de la pel·lícula que s‟ha fet del llibre: https://www.youtube.com/watch?v=IQ1iYpLt2hY

CANÇONS SELECCIONADES Tecnologia: Es podria ensenyar als alumnes a baixar-se vídeos de You tube a través d‟un programa que no s‟ha de descarregar ja que es pot fer on line. El programa és keepvid. El vídeo que se selecciona podria ser aquest. A partir del programa els alumnes podrien veure que un cop seleccionat el vídeo, poden escollir entre baixar-lo complet, baixar només l‟àudio, etc. Se‟ls podria proposar que en aquest cas baixassin només l‟àudio. https://www.youtube.com/watch?v=pOaCm211q3c

VÍDEOS I DOCUMENTALS COMPLEMENTARIS Es podria veure a una sessió de tutoria Aquests joves van crear un experiment social molt interessant. La idea era posar a prova a gent a l'atzar al carrer per veure si compartien el seu menjar. No hi ha molta sorpresa en les respostes que aconsegueixen al principi, però després troben a una persona especial que els sorprèn. https://www.youtube.com/watch?v=dcRTh8DNC84

FRASES RELACIONADES. ORIENTACIONS PER A LA REFLEXIÓ (11) Es podrien treballar a ciutadania FRASES DE LA PEL·LÍCULA: Abra las puertas de su corazón. Busque en su alma. Busque.


Nunca he lamentado mi decisión porque aprendí de mi maestro lo que era sabio, bueno y verdadero. Cuando por fin nos separamos, me entregó sus lentes. Me dijo que era joven, pero que algún día me servirían. Y ahora los llevo puestos sobre mi nariz mientras escribo esto. Luego me abrazó cariñosamente, como un padre, y me hizo seguir mi camino. Nunca lo volví a ver ni sé qué fue de él, pero ruego que Dios lo acogiera y le perdonara las pequeñas vanidades a las que lo llevó su orgullo intelectual. FRASES RELACIONADES AMB LA TEMÀTICA DE LA PEL·LÍCULA Saber que se sap el que se sap i que no se sap el que no sap; heus aquí el veritable saber. Confuci "Un veritable amic és aquell qui s'acosta a tu quan la resta del món t'abandona." walter Winchell

3r ESO

2n trimestre

"PEQUEÑA MISS SUNSHINE "

CAPACITAT, CONDUCTA, EMOCIÓ, HABILITAT I/O FORTALESA QUE ES TREBALLARÀ  TOLERÀNCIA DAVANT LA FRUSTRACIÓ I EL FRACÀS Departament d’orientació  ESMENT DELS ALTRES - RELACIONS RESPONSABLES – COMUNICACIÓ – INTERDEPENDÈNCIA - DEMOSTRAR AFECTES... Sessió de tutoria  ASSERTIVITAT... Sessió de música  EMPATIA.... Sessió de català  RESPECTE A LA DIVERSITAT – ACCEPTACIÓ.. Sessió de música  AUTOESTIMA.... Sessió d’EF  AUTOCONEIXEMENT.... Sessió de tutoria  SINCERITAT.... Sessió de castellà  LLUITA PER ALLÒ QUE UN VOL. ESFORÇ. CONSTÀNCIA.... Sessió de tutoria  SERENITAT – HARMONIA - EQUILIBRI EMOCIONAL APRENENTATGE DELS PROPIS ERRORS - QUALITATS – OPTIMISME - HABILITATS – ESTRATÈGIES - CONFIANÇA EN UN


MATEIX- SEGURETAT.... Departament d’orientació

PER AL VISIONAT DE LA PEL·LÍCULA Abans del visionat de la pel·lícula hem de dir als alumnes que han de fixar l‟atenció en els personatges. També podem dir que es tracta d'una comèdia especial, en la qual no n'hi ha prou amb somriure perquè també hi ha moments que ens faran pensar ... DINÀMIQUES DE CLASSE QUE ES PROPOSEN ASPECTES QUE HA DE TENIR EN COMPTE LA PERSONA QUE INTRODUEIX LA DINÀMICA A L’AULA: Amb la introducció de cada habilitat els infants s'han de plantejar:  Per a què serveix? És important explicar els beneficis específics que s'obtindran amb la utilització d'una habilitat concreta, que els pot servir per obtenir un favor, resoldre un problema... Si els infants entenen per a què serveixen, estaran més motivats per aprendre-les.  Quan, on i amb qui s'han de fer servir? S'ha d'ensenyar en quines situacions i amb quines persones han d'utilitzar cada habilitat. El que pot ser molt útil en un moment donat, pot ser que no serveixi en una altra situació. Per exemple: demanar a algú que jugui és adequat al pati, però no enmig d'una classe.  Com s'ha de fer servir? La manera d'executar una habilitat (to de veu, expressió...) pot determinar la seva efectivitat.  Que s'ha de fer si no es te èxit? Els infants han d'aprendre a escollir una altra habilitat quan la utilització de la que han triat en primer lloc no ha tingut èxit. Parlar sobre les possibles raons del fracàs pot servir per a futurs intents. Davant una situació, han d'aprendre a triar l'habilitat que faran servir, anticipant les possibles conseqüències. Això els ajudarà a ser més reflexius.

ASPECTES QUE HA DE TENIR EN COMPTE EL TUTOR O LA PERSONA QUE S’ENCARREGA DE COORDINAR EL PROJECTE:  S'ha d'anar fent una revisió periòdica d'habilitats apreses prèviament i observar si es va generalitzant la seva aplicació a noves situacions.  Per fer algunes dinàmiques serà necessari haver vist prèviament la pel·lícula. Per a altres no és imprescindible  Abans de fer les dinàmiques serà necessari haver entrenat els alumnes amb alguna tècnica de relaxació i amb les respiracions profundes.

TOLERÀNCIA DAVANT LA FRUSTRACIÓ I EL FRACÀS (1)


Departament d’orientació Demanam que relacionin aquests conceptes amb la pel·lícula:  Reconèixer en els personatges de la pel·lícula els seus fracassos, les causes i els efectes que produeixen en ells  Reflexionar sobre com reaccionem davant el fracàs i les seves conseqüències Els proposam un exercici. LA REESTRUCTURACIÓ COGNITIVA o Es tracta d'anar canviant aquelles idees o creences irracionals que ens ocasionen malestar emocional i que hem anat adquirint al llarg de la vida, per unes altres idees que s'apropin més a la realitat. o Aquests pensaments irracionals, que ens venen a vegades a la nostra ment, acostumen a ser pensaments que exageren els elements negatius d'una situació, que suposen demandes o obligacions irreals o que indiquen les necessitats per aconseguir la felicitat. o Per practicar la reestructuració cognitiva cal:  Pensar en positiu: en lloc de pensar “encara em sento trist o enfadat”, pensar “ara ja no em sento tan trist o enfadat, com em sentia abans”.  Pensar en forma de conducta i no en conceptes globals: en lloc de pensar “estic molt enfadada o trista”, pensar “em sento enfadada o trista, quan... (fet concret)”.  Pensar de forma flexible: en lloc de pensar “no he pogut fer tot el que m'havia proposat”, pensar “he aconseguir acabar 4 de les 5 coses que volia fer”.  Pensar solucions: pensar “que puc fer per no sentir-me enfadada o trista”.  Pensar en present i futur i no en passat: en lloc de pensar “ahir no vaig aconseguir estudiar”, pensar “avui procuraré estudiar durant mitja hora”. o Els proposam que adoptin una actitud de relaxació (tancar els ulls, respiracions profundes, afluixar els músculs...) i que visualitzin un moment de la seva vida en la que s‟han sentit frustrats per algun fracàs, per alguna cosa que no han aconseguit. Els anam guiant en la reestructuració cognitiva, seguint les passes que s‟han explicat abans. ESMENT DELS ALTRES - RELACIONS RESPONSABLES – COMUNICACIÓ – INTERDEPENDÈNCIA - DEMOSTRAR AFECTES (2) + VISUALITZACIÓ


Sessió de tutoria Començam explicant als alumnes que avui aprendran tècniques per tenir esment dels altres i demostrar afectes.... ESCOLTAR 1. Començarem explicant als alumnes què s‟ha de fer per escoltar de forma activa i atendre l‟altre: mirar la persona que parla per demostrar-li que se l'escolta; estar quiet/a amb mans i peus quiets i sense parlar amb altres persones; pensar el que la persona està dient i assegurar que se l'entén 2. Ara donarem un número a cada alumne i els demanam que els imparells facin un cartellet amb un full en el què hi escriuran el número que els ha tocat. 3. Els que tenen els números parells s‟aixequen i van cap al company que té el número imparell consecutiu del seu. Els dels números parells han de contar al seu company algun fet de la seva vida que hagi estat important per a ells. Els companys dels números imparells han d‟adoptar l‟actitud de l‟escolta. Els recordam quines són les consignes per escoltar: mirar la persona que parla per demostrar-li que se l'escolta; estar quiet/a amb mans i peus quiets i sense parlar amb altres persones; pensar el que la persona està dient i assegurar que se l'entén 4. Les deixam 5 minuts perquè vagin fent l‟activitat. Després dels 5 minuts s‟han d‟intercanviar els rols 5. Acabam explicant-los que a tots ens ajuda molt que ens escoltin i que ho hem de saber fer. Els demanam que reflexionin uns minuts sobre com s‟han sentit notant que el company/a les escoltava de forma activa. INTERPRETAR ELS ALTRES 1. Demanam 5 voluntaris per fer unes observacions dels seus companys. La seva tasca consistirà en asseure‟s davant de la classe i observar les actituds dels seus companys; els han de mirar la cara, han d‟observar les seves expressions, les posicions del cos... 2. La resta de companys ha d‟estar en silenci, sense fer res, pensant en alguna cosa.... 3. Es fan les observacions durant 10 minuts aproximadament i es van agafant notes 4. Explicam a tots que les diferents posicions mostren sentiments i que és molt important fixar-nos amb el llenguatge no verbal si volem atendre vertaderament al que l‟altra necessita. Això forma part del fet de tenir esment de l‟altra 5. Demanam als observadors que ens expliquin els resultats de la seva tasca, intentant esbrinar els sentiments dels seus companys a través dels seus gestos, posicions, etc. COMPARTIR


1. Demanam als alumnes que pensin durant dos minuts què podrien compartir amb els altres, per tal de ser millors companys. Han de tancar els ulls i s‟han d‟imaginar compartint alguna cosa seva que pugui ser útil al seu company/a. Mentre es visualitzen, han d‟anar fent respiracions profundes OFERIR AJUDA Es tracta amb aquest exercici d‟aprendre a decidir quan algú necessita ajuda; per exemple, si s‟ha fet mal, si va molt carregat....Com el podem ajudar? També ens hem de posar en la situació de que l‟altre no vulgui l'ajuda quan ens hem ofert. En aquest cas cal pensar que ja hem estat amables i hem fet bé en preguntar. DECIDIR COM SE SENT ALGU Feim imaginar als alumnes una situació en la que observen una persona i per les seves expressions pensam que se sent malament. Li demanam si se sent com nosaltres pensem i si podem fer alguna cosa per ajudar-la. Si està molt enfadat/da potser és millor no dir res i deixar-ho per quan estigui mes tranquil/·la MOSTRAR AFECTE Demanarem a cada un que triï un company/a amb qui es troba bé. Ara li ha de demostrar d‟alguna manera: per exemple, dient-li que l‟ha escollit perquè es troba bé amb ell/a; abraçant-lo.... Acabam l‟exercici explicant que s‟ha de cercar el moment adequat per demostrar els afectes i comentam entre tots quins poden ser aquests moments ASSERTIVITAT (3) Sessió de música Començam per recordar el concepte d’assertivitat:  L'assertivitat és una habilitat social que consisteix a manifestar de manera clara, franca i respectuosa les pròpies opinions, emocions i creences, a defensar els nostres drets, a acceptar a els pensaments i els crítiques dels altres i no sentir-se'n culpables.  Diferenciacions conducta assertiva o socialment hàbil, agressiva i passiva. (mentre anam explicant cada una de les conductes, podem posar música adequada a cada una d‟elles...música motivadora per a la conducta assertiva; música extremadament suau per a la passiva; música molt estrident per a la conducta agressiva) Conducta assertiva o socialment hàbil Expressió directa dels propis Sentiments, Desitjos, drets legítims i opinions sense amenaçar o castigar ALS Altres i sense violar els drets d'aquestes persones. L'asserció implica respecte cap a un MATEIX a expressar les Necessitats pròpies i defensar a els propis drets i respecte cap ALS drets i Necessitats de les Altres persones. Les persones han de reconèixer també Quins són els Seves responsabilitats en AQUESTA situació i quines Conseqüències resultin de l'Expressió dels Seus Sentiments. La conducta assertiva no te Sempre com Resultat l'absència de conflicte entre Les dues parts; Però el Seu Objectiu és la potenciació de les Conseqüències favorables i la minimització de les desfavorables.


Conducta passiva : Transgressió dels propis drets al no ser capaç d'expressar obertament sentiments, pensaments i opinions o expressar-los d'una manera autoderrotista, amb disculpes, manca de confiança. La no asserció mostra una falta de respecte cap a les pròpies necessitats. Conducta agressiva : Defensa dels drets personals i expressió dels pensaments, sentiments i opinions d'una manera inadequada i impositiva i que transgredeix els drets de les altres persones. Visionam aquest vídeo: https://www.youtube.com/watch?v=BdyVCvr81UA#t=19 Demanam als alumnes que relacionin aquests conceptes amb la pel·lícula i que posin exemples

EMPATIA (4)+ VISUALITZACIÓ Sessió de català Començam fent la lectura d‟aquest text i els diem que correspon a l‟adaptació d‟un monòleg que ja fa uns quants anys van fer en un programa que es diu “El Club de la Comedia”. "Veuran, la vida té etapes difícils, i jo estic travessant una de la pitjors: l'adolescència. La del meu fill! El meu petitó, aquest que abans, quan venia del col·legi, em tornava boja contant-me coses dels seus companys, dels professors ... Ara no desenganxa els llavis! Ha deixat de parlar d'un dia per l'altre. Quan arriba a casa es fica a la seva habitació i no se sap el que fa allà dins. I jo ho entenc, no vol que el vegi ningú, s'està transformant, com els cucs ... Qui ho porta fatal és el meu marit, un dia d'aquests ho tira per la finestra ... " Els demanam que el continuïn com si fos la seva mare que expliqués els canvis “misteriosos” que està sofrint el seu fill o la seva filla…. Al principi els hi costa, ja que sovint no estan (ni estem) acostumats a posar-nos al lloc de l‟altre, però a poc a poc, van connectant amb el què deu sentir la seva mare o el seu pare. Un cop acabat el text de cadascú, comentem el què han escrit I finalment parlem de com s‟han sentit i que han descobert sobre els seus pares, fent-los veure que aquesta és una manera de fer-los connectar a com es deu sentir la gent que els envolta, i sobretot els pares, ja que els i les adolescents estan en plena època de canvis, d‟autoafirmació i a vegades veuen els pares com una amenaça cap al seu canvi. Quan l‟únic que està fent el pare i la mare és adaptar-se, de la millor manera que saben, a aquesta nova realitat…. i això requereix, temps, paciència i amor. Els demanam que recordin moments de la pel·lícula en la què es mostra


empatia

RESPECTE A LA DIVERSITAT - ACCEPTACIÓ(5) + RELAXACIÓ COMPLETA Sessió de música Obrim un diàleg sobre la relació entre aquests conceptes i el tema de la pel·lícula Els mostram el següent vídeo (el circ de les papallones): https://www.youtube.com/watch?v=looUBhyZtOs ACABAM FENT UN EXERCICI COMPLET DE RELAXACIÓ AUTOESTIMA (6) Sessió d’EF Parlarem del concepte d‟autoestima. Definirem el concepte i ho relacionarem amb la pel·lícula Parlarem del tema: Els concursos de bellesa contribueixen a la fixació d‟una autoimatge distorsionada de la realitat. La bellesa i la primesa apareixen associades a l'èxit Farem una relaxació i introduirem la següent visualització LA FONT. Imaginau una font que brolla d‟una roca de granit. Veieu la seva aigua pura com brilla al sol i sentiu el seu borbolleig en el silenci que us envolta. Constateu que aquest lloc és especial i que tot hi és més clar, més pur i essencial. Començau a beure aigua i que us amari la seva energia benefactora que entra dins vostre i fa que us sentiu mes lleugers. Ara acostauvos al doll i deixeu que l‟aigua us remulli. Imagineu que té el poder de fluir per cadascuna de les cèl·lules del vostre cos. Imaginau també que flueix pels vostres sentiments i les vostres emocions, i per la vostra intel·ligència. Sigueu conscients que aquesta aigua us neteja dels pensaments negatius que acumulem dia rere dia (frustracions, penediments, temors, pensaments de tota casta). Experimentau gradualment com la puresa de la font esdevé la vostra puresa i la seva energia la vostra. Finalment imaginau que vosaltres sou la font mateixa, en que tot és possible i la vida es nova per sempre. AUTOCONEIXEMENT (7) Sessió de tutoria UN INFORME METEOROLÒGIC PERSONAL Pren-te un moment i seu tranquil. Respira i presta atenció a la teva respiració ... dins ... fora ... dins ... fora .. Col·loca la mà al cor ... Com et sents avui?


Què et diu el cor sobre com et sents? Fes un informe meteorològic sobre el teu temps interior Allà dins està ennuvolat o fa sol? ¿Plugim o plou a mars? Què tal l'aire, carregat com si anés a haver tempesta o fresc? Fa fred, calor, o és una temperatura suau? Fes una redacció amb les teves respostes. Amb tres llapis de colors fes un dibuix del teu temps interior PUNTS FORTS I PUNTS FEBLES Tothom té punts forts i punts febles. Quan et comparis amb una altra persona, procura pensar en tots els aspectes de la seva personalitat. Potser el teu amic sigui un gran nedador mentre que a tu se't donen millor les ciències. O potser és més popular que tu, però tu no canviaries tots els seus amics per la teva amistat amb Pedro. Pensa en tots els punts forts i febles que teniu tu i el teu millor amic. Escriu-los en dos cercles . On els cercles es barregen escriu els punts que teniu en comú. Recorda TOTS SOM DIFERENTS, ÉS BO NOTAR I ACCEPTAR AQUESTES DIFERÈNCIES SINCERITAT (8) Sessió de castellà ACCEPTAR LES CONSEQÜÈNCIES Imaginam una situació en la què hem comès algun error o ens hem comportat malament amb un amic/a. Què hem de fer: Cal: - detenir-se i pensar, així es tranquil·litzen - dir amablement “si, ho he fet jo, ho sento”, ser honest, reconèixer l'error i demanar disculpes - seguir les instruccions: potser cal fer alguna cosa per resoldre el problema, per exemple, si s'ha embrutat alguna cosa, netejar-la Les demanam que tanquin els ulls i s‟imaginin la situació mentre van fent respiracions profundes Fer llistes de les conseqüències possibles de dir o no la veritat. Comentar que a vegades dir la veritat pot ferir els altres. Sempre s'ha de valorar el fet de dir la veritat. Relacionar l‟activitat amb alguna escena de la pel·lícula

LLUITA PER ALLÒ QUE UN VOL. ESFORÇ. CONSTÀNCIA (9)


Sessió de tutoria L’ INVENTOR • Una vegada estaven entrevistant un inventor que havia desenvolupat un nou tipus de rodament. Per aconseguir aquest rodament havia dissenyat abans al voltant de 230 models diferents de rodaments. • Li preguntava l'entrevistador que com no s'havia donat per vençut davant tants fracassos. Sorprès, l'inventor va contestar que aquests 230 models anteriors no havien estat fracassos sinó solucions a problemes encara no plantejats. Demanar l‟opinió dels alumnes sobre aquesta historia. Relacionar-la amb la pel·lícula RECOMPENSAR-SE UN MATEIX Els comentam que està bé recompensar-se un mateix: Cal: - dir “que bé ho he fet”, “ho he fet molt bé”, “soc bo/bona en això”, “segueixo endavant”... estar orgullós d'un mateix, de l'esforç fet i del resultat aconseguit Pensar en alguna cosa que ens ha sortit bé i recompensar-nos DEMANAR AJUDA Els explicam que demanar ajuda quan la necessitam està bé Cal: - primer intentar-ho sol - dir “jo necessito ajuda amb això” i demanar-la amablement, encara que s'estigui una mica frustrat per no haver-ho aconseguit sol. Després, és bo donar les gràcies. Les demanam que recordin una situació en la què no sabien fer alguna cosa, però no demanaren ajuda. Han de pensar el què hagués passat si l‟haguessin demanada DEMANAR UN FAVOR Cal: - pensar què dir. Cal reflexionar sobre el favor que es vol demanar i pensar si és just - preguntar amablement, per exemple: “em podries deixar això, si us plau?” - donar les gràcies Comentari: convé parlar sobre quins favors poden ser justos i quins no. El favor pot ser que no sigui concedit. Llavors, es pot dir “de totes maneres, gràcies”. INTENTAR QUAN ES DIFICIL Cal: - detenir-se i pensar com es pot fer - dir “és difícil, però ho intentaré”. Està molt bé intentar-ho, encara que no surti bé del tot. - intentar-ho; a vegades, cal provar-ho diverses vegades Relacionam aquest aspecte amb la pel·lícula TÈCNIQUES DAVANT LES CRÍTIQUES: Davant una crítica podem trobar tres tipus de reaccions. Les reaccions agressives consisteixen en contraatacar en forma de negació o d'una altra crítica. Les reaccions passives es manifesten callant, fugint i plorant en silenci. Les reaccions assertives poden ser: Banc de boira: consisteix en acceptar les crítiques, sense negar-les i considerant la


possibilitat que qui les fa tingui raó. Possibles respostes son: “potser si que...”,“no dic que no que...”, “podria ser que...”.No li hem de donar la raó, ni negar el nostre dret a jutjar-nos a nosaltres mateixos. Asserció negativa: consisteix en reconèixer clarament les critiques, sense excuses. Es tracta d'acceptar els errors, sense sentir-nos culpables. Interrogació negativa: consisteix en demanar més informació sobre les crítiques que ens fan. Si algú ens critica de forma destructiva i manipulativa: “tot ho fas malament”, li podem demanar: “em podries concretar quines coses i quan ho faig malament?” SERENITAT – HARMONIA - EQUILIBRI EMOCIONAL APRENENTATGE DELS PROPIS ERRORS - QUALITATS – OPTIMISME - HABILITATS – ESTRATÈGIES - CONFIANÇA EN UN MATEIX- SEGURETAT (10) Departament d’orientació Superar una emoció dolorosa: 22. Adoptar una postura relaxada. Podem tancar els ulls o bé dirigir la mirada a un punt fix del terra situat a un metre de distància. Feim 3 respiracions profundes 23. Recordar algun fet més o menys recent que ens hagi produït alguna emoció dolorosa (ira, por, tristesa, vergonya, oi, culpa...). També podem elegir alguna vivència relativament estable (un problema, un obstacle, una dificultat...) que ens causi algun tipus de dolor. 24. Quan hem elegit l‟emoció a observar, tractar d‟identificar el motiu que la causa, i reproduir en el cos i en la ment allò que ens passa (sensacions corporals i reaccions mentals que experimentam quan ens passa aquesta vivència) 25. Ara posarem nom a l‟emoció: ira, por, tristesa, vergonya, oi, culpa... 26. Ara abandonarem la resistència que ens produeix aquesta emoció, tractant d‟acceptar-la tal com és. Això no significa resignació, sinó reconèixer que aquesta emoció és real i està dins nosaltres. Només així serem capaços de transformar-la 27. En aquest punt ens podem començar a distanciar de les nostres emocions. Ens


diem a nosaltres mateixos: jo NO som aquesta emoció; som la persona que observa aquesta emoció. Jo som molt més que una emoció 28. Per acabar agafam consciència de la nostra respiració, experimentant la calma que ens produeix estar asseguts respirant tranquil·lament. Pensarem la següent frase: visc en el present, estic en pau. Repetim aquesta frase vàries vegades procurant sentir intensament l‟alegria d‟estar vius en el moment present i la pau que ens ha produït aquest exercici. Ens quedam assaborint aquesta sensació durant un parell de minutets ESTRATEGIES PER AFRONTAR ALGUNES EMOCIONS  L 'ira: primer de tot calmar-nos per poder resoldre el conflicte d'una manera més assertiva i positiva. Per calmar-nos podem: parlar de la situació amb una altra persona, fer exercici físic per disminuir els pensaments obsessius, practicar la relaxació, comptar fins a 10, fer un dibuix, cantar, pensar coses agradables, etc. Un cop ens hem tranquil·litzat, podem expressar, amb calma i serenor, els motius del nostre enuig a la persona que l'ha provocat. Com fer-ho? Pensem allò que direm i els nostres arguments, utilitzem un to de veu tranquil, vigilem el llenguatge no verbal (cal evitar mirades provocadores o amenaçadores...), evitem els retrets globals i critiquem nomes el fet concret que ens ha fet enfadar.  La tristesa: per superar la tristesa podem realitzar alguna activitat social que ens distregui, fer activitats que ens siguin agradables, realitzar exercici físic aeròbic per elevar el to muscular i practicar la reestructuració cognitiva.  La por o l'ansietat: per afrontar-les podem practicar algun mètode de relaxació (respiració, distensió muscular...), la reestructuració cognitiva, controlar la preocupació i reflexionar constructivament, basant-nos en la realitat.

FRASES RELACIONADES. ORIENTACIONS PER A LA REFLEXIÓ (11) Es podrien comentar aquestes frases a una sessió de català FRASES DE LA PEL·LÍCULA: El veritable perdedor no és aquell que no guanya. El veritable perdedor és aquell que té tanta por a no guanyar que ni tan sols ho intenta. Hi ha dues classes de persones al món, els triomfadors i els fracassats. I sabeu quina és la diferència? Els triomfadors lluiten FRASES RELACIONADES AMB LA TEMÀTICA DE LA PEL·LÍCULA  Tu has de ser el canvi que vols veure al món. Gandhi  Fes el que puguis, amb el que tinguis, allà on siguis. Theodore Roosevelt


ACTIVITATS RELACIONADES AMB ÀREES DEL CURRÍCULUM: ASSIGNATU RA O COMPETÈN CIA BÀSICA

ACTIVITATS QUE ES PROPOSEN

Socials

Fer un estudi geogràfic sobre l‟itinerari del viatge que es fa a la pel·lícula

Música

Fer un estudi sobre la banda sonora de la pel·lícula

Plàstica

Fer un dibuix de l‟interior de la furgoneta

Naturals

DWAYNE és daltònic. Fer un estudi sobre aquest defecte genètic Edwin, el padrí, ha esta expulsat de la residència degut al consum de drogues: fer un estudi sobre les conseqüències del consum

Tecnologia

Fer un estudi sobre l‟embragatge de la furgoneta...quins són els motius que fan que no resisteixi les maldestres escomeses de la mare.

Català o castellà

Presentam una sèrie de fotografies i els demanem la seva interpretació perquè intentin establir la relació entre l'aspecte tècnic del llenguatge fílmic i la intencionalitat dels directors que hi ha en un plànol determinat. Comprovarem que les imatges estan directament relacionades amb les idees i sentiments que provoca la pel·lícula. IMATGE 1: A l'inici del film, Olivia està absorta davant el televisor revisant una i altra vegada el moment en què Miss Kansas és proclamat Miss Amèrica. Veiem a Olivia d'esquena, gairebé dins l'aparell, atrapada pel que veu i pel que ella desitjaria ser. La imatge ens parla dels desitjos i aspiracions, generalment enganyosos, en els quals ens introdueix la

Moment PROFESSOR que es IMPLICAT suggereix per a la seva aplicació


pantalla, aquí magnificada. IMATGE 2: Sheryl s'inclina davant el seu germà per donar-li un petó a el front. Ha anat a buscar després de l'intent de suïcidi i el porta a casa deixant-lo en la cambra de Dwayne amb la porta oberta. és un pla mitjà amb el focus d'atenció centrat en la cara de Frank, inexpressiva, ressuscitada, absent ... Però Sheryl es doblega, descendeix de la seva condició de normalitat i li posa la mà a l‟espatlla mirantli als ulls. Mostra la seva qualitat de "cuidadora", de persona que desitja ajudarlo. IMATGE 3: Tots els membres de la família presencien el nombre d'Olivia i encara que els pugui semblar patètic o fora de lloc, es posen en peu i aplaudeixen portant el ritme; després, fins i tot ballaran amb ella. Es tracta d'un pla mitjà o mitjà americà que permet veure la família destacada del seu entorn, d'un públic perplex que rebutja la nena. Tots estan alegres i fins Frank i Dwayne somriuen per primera vegada, obliden els seus fracassos particulars i estan incondicionalment disposats a acompanyar Olivia en el seu. IMATGE 4: Es tracta d'un pla curt característic d'un diàleg en el qual se solen combinar pla i contraplà. Veiem que Richard també s'ajup per estar a l'alçada de la seva filla i, encara que no escoltem el que diu, suposem que li està donant un consell per la posició de la mà i dit índex, un consell per tenir èxit. En realitat, com a pare, intenta ajudar a Olivia. el plànol permet captar l'energia de Richard en la seva explicació. IMATGE 5: Un pla amb un lleuger


contrapicat ens permet veure en primer lloc a Olivia abraçant al seu germà que acaba d'explotar de ràbia en assabentar-se si no visual que li impedirà ser pilot. La mà sobre l'espatlla i el cap recolzat ens indiquen que hi ha una comunicació silenciosa entre tots dos, un gest de comprensió i ànim que portaran a Dwayne a demanar disculpes pels seus insults i acompanyar la seva germana al concurs. Mentrestant, a un segon pla veiem la furgoneta i la resta de la família que, encara que estan distanciats, esperen una resposta. IMATGE 6: Aquest pla general ens mostra les diferències que existeixen entre Olivia i la resta de concursants. El somriure, la posició de les cames, el color de pell (hem vist abans a les mares polvoritzant a les nenes), el pentinat, el vestit de bany, els colors ... Curiosament el seu aspecte tan normal la converteix en una persona diferent en aquest context que recull la imatge. El ball posterior accentuarà aquestes diferències i provocarà la reacció de la seva família que procura cuidar la seva nena "diferent".

EXERCICIS INDIVIDUALS QUE ES PROPOSEN Català: Caracterització dels personatges. Reconèixer les diferents característiques i actituds dels personatges Castellà: Redacció sobre: La relació i la comunicació es converteixen en elements bàsics que mitiguen el fracàs, depuren els defectes i ens acosten cap a l'altre, cap a la seva cura. Les relacions amb els altres com a mitjans enriquidors capaços d‟ajudar-nos a tolerar els nostres fracassos Anglès: Redacció sobre: Reflexionar sobre les nostres expectatives, sobre si són reals i si hi posam els mitjans necessaris per aconseguir els nostres objectius


LECTURES QUE ES PROPOSEN Marcel Proust Estem en el "Capítol Un" de "Pel camí de Swann" el primer llibre dels set que integren "A la recerca del temps ...". El narrador-protagonista evoca una tarda d'hivern a Cambray, quan en tornar a casa amb la seva mare, aquesta li va proposar prendre una tassa de te per combatre el fred, afegint una magdalena a la refecció. “[…] abrumado por el triste día que había pasado y por la perspectiva de otro tan melancólico por venir, me llevé a los labios una cucharada de té en el que había echado un trozo de magdalena. Pero en el mismo instante en que aquel trago, con las migas de bollo, tocó mi paladar, me estremecí, fija mi atención en algo extraordinario que ocurría en mi interior. Un placer delicioso me invadió, me aisló, sin noción de lo que le causaba. Y él me convirtió las vicisitudes de la vida en indiferentes, sus desastres en inofensivos y su brevedad en ilusoria, todo del mismo modo que opera el amor, llenándose de una esencia preciosa; pero, mejor dicho, esa esencia no es que estuviera en mí, es que era yo mismo. Dejé de sentirme mediocre, contingente y mortal. ¿De dónde podría venirme aquella alegría tan fuerte? Me daba cuenta de que iba unida al sabor del té y del bollo, pero le excedía en mucho, y no debía de ser de la misma naturaleza […]” […] Y de pronto el recuerdo surge. Ese sabor es el que tenía el pedazo de magdalena que mi tía Leoncia me ofrecía, después de mojado en su infusión de té o de tila, los domingos por la mañana en Combray (porque los domingos yo no salía hasta la hora de misa) cuando iba a darle los buenos días a su cuarto. Ver la magdalena no me había recordado nada, antes de que la probara; quizá porque como había visto muchas, sin comerlas, en las pastelerías, su imagen se había separado de aquellos días de Combray para enlazarse a otros más recientes, ¡quizá porque de esos recuerdos por tanto tiempo abandonados fuera de la memoria, no sobrevive nada y todo se va disgregando! […] […] convirtiéndose en flores, en casas, en personajes consistentes y cognoscibles, así ahora todas las flores de nuestro jardín y las del parque del señor Swann y las ninfeas del Vivonne y las buenas gentes del pueblo y sus viviendas chiquitas y la iglesia y Combray entero y sus alrededores, todo eso, pueblo y jardines, que va tomando forma y consistencia, sale de mi taza de té.(Fin del Capítulo Uno) Nota.- El text en cursiva procedeix de Pel camí de Swann (I) .- Marcel Proust. Traducció de Pedro Salinas.- Pàgines 60-64 d'Edicions Orbis i Editorial Origen. 1982.

CANÇONS SELECCIONADES

'Pretty Hurts'


Beyoncé fa una dura reflexió sobre els concursos de bellesa que tant abunden al seu país natal. Dirigit per Melina Matsoukas, a 'Pretty Hurts' veiem a la cantant en el paper d'una candidata d'un concurs de bellesa que davant dels focus enlluerna a tots, però que quan es baixa de la passarel·la es converteix en una jove infeliç. Reflecteix l'estrès i els estereotips de les models que són perseguides per l'anorèxia, bulímia i trastorns psicològics a causa de l'estrès que viuen.

https://www.youtube.com/watch?v=LXXQLa-5n5w

Pretty Hurts

La Belleza Duele

Mama said, you're a pretty girl What's in your head it doesn't matter Brush your hair, fix your teeth What you wear is all that matters

Mamá me decía: eres una chica hermosa Lo que está en tu cabeza no importa Peinate, arreglate los dientes Lo que vistas es todo lo que importa

Just another stage Pageant the pain away This time I'm gonna take the crown Without falling down, down

Solo otro escenario Tienes que desfilar para sacarte el dolor Esta vez voy a conseguir la corona Sin caerme

Pretty hurts Shine the light on whatever's worse Perfection is the disease of a nation Pretty hurts Shine the light on whatever's worse Tryna fix something But you can't fix what you can't see It's the soul that needs the surgery

La belleza duele Haz brillar la luz en lo que es peor La perfección es la enfermedad de una nación La belleza duele Haz brillar la luz en lo que es peor Intenta arreglar algo Pero no podrás arreglar lo que no puedes ver Es el alma la que necesita una cirugía

Blonder hair, flat chest TV says bigger is better South beach, sugar free Vogue says Thinner is better

Cabello rubio, pecho plano La TV dice que lo más grande es mejor South Beach, sin azucar Vogue dice Cuando más delgada mejor

Just another stage Pageant the pain away This time I'm gonna take the crown Without falling down, down

Solo otro escenario Tienes que desfilar para sacarte el dolor Esta vez voy a conseguir la corona Sin caerme

Pretty hurts Shine the light on whatever's worse Perfection is the disease of a nation Pretty hurts Shine the light on whatever's worse Tryna fix something

La belleza duele Haz brillar la luz en lo que es peor La perfección es la enfermedad de una nación La belleza duele Haz brillar la luz en lo que es peor Intenta arreglar algo


But you can't fix what you can't see It's the soul that needs the surgery

Pero no podrás arreglar lo que no puedes ver Es el alma la que necesita una cirugía

Ain't no doctor or therapeutic that can take the pain away The pain's inside And nobody frees you from your body It's the soul that needs surgery It's my soul that needs surgery Plastic smiles and denial can only take you so far And you break when the paper signs you in the dark You left a shattered mirror And the shards of a beautiful girl

No hay doctor o terapéuta que pueda eliminar el dolor El dolor interno Y nadie te libera de tu cuerpo Es el alma la que necesita una cirugía Es mi alma la que necesita una cirugía Las sonrisas plásticas y la negacíon te pueden llevar muy lejos Y llorarás cuando el contrato te señale en la oscuridad Haz dejado un espejo roto Y los fragmentos de una hermosa chica

Pretty hurts Shine the light on whatever's worse Perfection is the disease of a nation Pretty hurts Shine the light on whatever's worse Tryna fix something But you can't fix what you can't see It's the soul that needs the surgery When you're alone all by yourself And you're lying in your bed Reflection stares right into you Are you happy with yourself? It's just a way to masquerade The illusion has been shed Are you happy with yourself? Are you happy with yourself? Yes

La belleza duele Haz brillar la luz en lo que es peor La perfección es la enfermedad de una nación La belleza duele Haz brillar la luz en lo que es peor Intenta arreglar algo Pero no podrás arreglar lo que no puedes ver Es el alma la que necesita una cirugía Cuando estés sola, solo contigo misma Y estes acostada en tu cama La reflexión te hará mirar dentro de tí ¿Eres feliz contigo misma? Es solo una forma de enmascararte La ilusión ha desaparecido ¿Eres feliz contigo misma? ¿Eres feliz contigo misma? Si

VÍDEOS I DOCUMENTALS COMPLEMENTARIS Se podria veure a tutoria Consells per a la vida... https://www.youtube.com/watch?v=0CVB8YSOLK4

Se podria veure a tutoria Per Reflexionar... "¿La Mujer Más Fea del Mundo?": http://youtu.be/ak8EjMszkVg


4t d’ESO

2n trimestre

LA LISTA DE SCHINDLER CAPACITAT, CONDUCTA, EMOCIÓ, HABILITAT I/O FORTALESA QUE ES TREBALLARÀ

Superar emocions Aprendre a dir que no Respecte Prudència Integritat vs corrupció Dignitat - Drets humans Justícia Sentiment de culpa - empatia Pau Amistat

DINÀMIQUES DE CLASSE QUE ES PROPOSEN

ASPECTES QUE HA DE TENIR EN COMPTE LA PERSONA QUE INTRODUEIX LA DINÀMICA A L’AULA: Amb la introducció de cada habilitat els infants s'han de plantejar:  Per a què serveix? És important explicar els beneficis específics que s'obtindran amb la utilització d'una habilitat concreta, que els pot servir per obtenir un favor, resoldre un problema... Si els infants entenen per a què serveixen, estaran més motivats per aprendre-les.  Quan, on i amb qui s'han de fer servir? S'ha d'ensenyar en quines situacions i amb quines persones han d'utilitzar cada habilitat. El que pot ser molt útil en un moment donat, pot ser que no serveixi en una altra situació. Per exemple: demanar a algú que jugui és adequat al pati, però no enmig d'una classe.  Com s'ha de fer servir? La manera d'executar una habilitat (to de veu, expressió...) pot determinar la seva efectivitat.  Que s'ha de fer si no es te èxit? Els infants han d'aprendre a escollir una altra habilitat quan la utilització de la que han triat en primer lloc no ha tingut èxit. Parlar sobre les possibles raons del fracàs pot servir per a futurs


intents. Davant una situació, han d'aprendre a triar l'habilitat que faran servir, anticipant les possibles conseqüències. Això els ajudarà a ser més reflexius.

ASPECTES QUE HA DE TENIR EN COMPTE EL TUTOR O LA PERSONA QUE S’ENCARREGA DE COORDINAR EL PROJECTE:  S'ha d'anar fent una revisió periòdica d'habilitats apreses prèviament i observar si es va generalitzant la seva aplicació a noves situacions.  Per fer algunes dinàmiques serà necessari haver vist prèviament la pel·lícula. Per a altres no és imprescindible  Abans de fer les dinàmiques serà necessari haver entrenat els alumnes amb alguna tècnica de relaxació i amb les respiracions profundes.

SUPERAR EMOCIONS (1) Sessió d’estudi ESTRATEGIES PER AFRONTAR ALGUNES EMOCIONS  L 'ira: primer de tot calmar-nos per poder resoldre el conflicte d'una manera més assertiva i positiva. Per calmar-nos podem: parlar de la situació amb una altra persona, fer exercici físic per disminuir els pensaments obsessius, practicar la relaxació, comptar fins a 10, fer un dibuix, cantar, pensar coses agradables, etc. Un cop ens hem tranquil·litzat, podem expressar, amb calma i serenor, els motius del nostre enuig a la persona que l'ha provocat. Com fer-ho? Pensem allò que direm i els nostres arguments, utilitzem un to de veu tranquil, vigilem el llenguatge no verbal (cal evitar mirades provocadores o amenaçadores...), evitem els retrets globals i critiquem nomes el fet concret que ens ha fet enfadar.  Pensar en alguna situació en la què clarament hem sentit ira i no hem sabut controlar-nos. Descriure com hem reaccionat  Imaginar la mateixa situació i visualitzar-nos reaccionant de manera assertiva i positiva. Descriure com ho faríem  Veure el següent vídeo: https://www.youtube.com/watch?v=rrMC1Zoy8Uk  Un altre vídeo: https://www.youtube.com/watch?v=n4JlK6kLKTU

APRENDRE A DIR QUE NO (2) + RELAXACIÓ COMPLETA Sessió d’estudi  Aprendre a dir que no: consisteix en dir que “no” quan volem dir “no” i fer-ho de forma tranquil·la, amb seguretat, sense donar excuses, ni cridar, ni deixar-nos portar pel mal geni. Aquesta tècnica evitarà que ens manipulin i


que ens sentim culpables o angoixats per haver dit que “si” quan volíem dir “no”.  Es podria veure aquest vídeo: https://www.youtube.com/watch?v=lmZFYyPf8eE  Imaginar una situació en la què, per quedar bé, perquè no ens recriminin res, etc, hem dit que sí quan volíem dir no. Descriure com ens hem sentit  Imaginar ara la mateixa situació i ens visualitzam dient no de manera tranquil·la, amb seguretat, sense donar excuses, sense cridar, etc. Mentre ens visualitzam anam fent respiracions profundes EXERCICI COMPLET DE RELAXACIÓ Sessió EF

RESPECTE (3) Sessió de català PUBLICITAT I CONTRAPUBLICITAT 5. Els alumnes han de dur a classe exemples d‟anuncis que tenguin connotacions negatives: continguts sexistes, que no tenguin en compte el medi ambient, articles fabricats explotant cruelment treballadors o que utilitzin mà d‟obra infantil, que incitin a consumir productes nocius. 6. Analitzarem per grups les seves característiques: llenguatge que utilitzen, característiques de les imatges o sons que les acompanyen, propòsit que pretenen.... 7. L‟activitat creativa consistirà en dissenyar una rèplica en positiu que, partint del missatge original i introduint modificacions en el text, les imatges o els sons, ofereixi al receptor un missatge diferent, dirigit a potenciar actituds o accions positives: una imatge igualitària dels rols dels homes i dones, un consum responsable que sigui respectuós amb el medi ambient, una denúncia de la situació d‟opressió que viuen milers de treballadors en països desafavorits o de la utilització de ma d‟obra infantil

PRUDÈNCIA (4) + VISUALITZACIÓ Sessió d’ètica Un debat sobre “el justo medio” de n‟Aristòtil >>> la conducta virtuosa consisteix en afrontar les dificultats o els perills amb decisió i prudència, sense caure en la por que ens paralitza, ni en la falta de reflexió que pot dur a conductes imprudents i temeràries. Podrien posar exemples de situacions en les que no hagin respost segons aquesta consigna . Podríem treballar també amb el següent quadre: Defecte Virtut Excés Tristesa Avarícia

Alegria Generositat

Eufòria Malbaratament (despilfarro)


Desordre Odi Presumpció

Ordre Amor Modèstia

Impaciència Inconstància

Paciència Perseverança

Compulsivitat Oblidar-se d‟un mateix Falta d‟autoestima o desvalorització Despreocupació Tossudesa

INTRODUIM UN EXERCICI DE VISUALITZACIÓ: Per fer-lo hem de partir sempre de la postura bàsica de relaxació i hem de començar i acabar la sessió com s’ha explicat a l’apartat de la relaxació. L'ONADA. Mentre inspireu… i expireu… imagineu que us trobeu dins d‟una onada del mar que puja…i baixa… puja… i baixa. No correu cap perill; podeu flotar sobre l‟aigua d‟esquena o sobre una taula de surf o un matalàs inflable, o bé asseure-us en una barqueta i deixar-vos endur pel suau moviment de les onades. Mentre us seguiu movent cap a dalt… cap a baix… cap a endavant… cap enrere, notareu que l‟escalfor del sol us relaxa i sentireu la suau brisa marina. Percebeu el color del cel, l‟olor de la sal a l‟aire i el rumor de les aus marines. Una sensació de calma envolta tot el vostre cos mentre us bressoleu o gronxeu al ritme del mar; us sentiu nodrits i protegits. INTEGRITAT VS CORRUPCIÓ (5) + VISUALITZACIÓ Sessió d’ètica En la pel·lícula es veuen diversos exemples de corrupció (suborns, regals a dirigents polítics i militars). Citar els diferents casos de corrupció que apareix en la pel·lícula. Quin judici mereixen els metges que en lloc de dedicar-se a curar malalts es dediquen a decidir qui segueix sent apte per treballar i qui no, i per tant ha de morir? Com intenten dissimular les persones que estan malaltes? Fer un debat sobre el tema Posar exemples de persones que han estat exemple d‟integritat. Pensar en persones del seu entorn a les que consideren íntegres INTRODUIM UN EXERCICI DE VISUALITZACIÓ: Per fer-lo hem de partir sempre de la postura bàsica de relaxació i hem de començar i acabar la sessió com s’ha explicat a l’apartat de la relaxació. LA CADIRA I L'AUTOESTIMA. Imagineu amb tota la vivesa que pogueu, que teniu davant vostre una cadira buida…imagineu la seva forma, el seu color, la seva textura… Un cop la tingueu clara, observau com ve a seure‟s a aquesta cadira una persona que us estima molt, i que us fa sentir al seu costat molt a gust amb vosaltres mateixos, us fa sentir bé i acceptats. Contemplau detingudament el seu rostre, la seva figura, la seva postura….Què sentiu en contemplar-la? Segur que és un sentiment gratificant. Al cap d‟una estona aquesta persona s‟acomiada de vosaltres i se‟n va, sabent que sempre la podreu tornar a convidar a estar amb vosaltres a la cadira. I ara, apareix una altra persona, que sou vosaltres mateixos, la vostra replica. I la convidau a seure a la cadira. Contemplau el vostre rostre, la vostra figura, la vostra postura…amb el màxim de vivesa possible….Què sentiu en presència de la


vostra presència? És un sentiment agradable, desagradable, ambivalent, indiferent, de tristesa, d‟alegria, de compassió, de tendresa, de comprensió... ? Intenteu prendre consciència dels sentiments que teniu respecte a vosaltres mateixos. I ara, tenint encara la vostra pròpia imatge al vostre davant, intentau respondre amb tota sinceritat les següents preguntes:  M‟aprecio, em respecto, m‟accepto tal com soc?  Estic habitualment satisfet/a o insatisfet/a de mi mateix?  Reconec les meves qualitats i les fites que he assolit o, pel contrari, no les valoro?  Em valoro com realment valc o, pel contrari, m‟infravaloro?  Assumeixo serenament els meus errors, limitacions i fracassos?  Em perdono?  Em comporto d‟una forma autònoma i solidaria alhora?  Som capaç de defensar els meus drets sense intentar violar els aliens?  Tenc cura de mi suficientment? Al finalitzar la sessió seria bo que cada un expressarà per escrit què ha sentit i les respostes a les preguntes.

DIGNITAT - DRETS HUMANS (6) Sessió de tutoria “El racisme” Materials: etiquetes i cartolines - Desenvolupament: Amb aquesta activitat es pretén que l'alumne sigui conscient de situacions de discriminació que puguin donar-se en la vida quotidiana. Per a això i perquè l'alumne ho visqui “en la seva pròpia pell” col·loquem en la porta de classe el següent cartell: “Prohibida l'entrada als alumnes amb ulls clars”. En entrar en la classe, li passaríem la següent fitxa: Hi ha un prejudici quan una persona o un grup de persones fan una valoració o tenen una opinió no raonada sobre una altra persona o grup de persones. Quan un prejudici implica tractar amb inferioritat a una persona o grup de persones en funció d'algunes de les seves característiques (llengua que parla, sexe, creences, costums, religió, deficiència, etc.), hi ha discriminació. Una de les discriminacions que més es dóna és la xenofòbia que consisteix en l'odi cap als estrangers, que, si són d'altres races, es denominaria racisme. CONTESTA INDIVIDUALMENT 1. T'has sentit discriminat/a alguna vegada? 2. Quina sensació has tingut? Per què? 3. Creïs que has discriminat alguna vegada a una persona? Quan?per què motiu? 4. Quina sensació vas tenir? Què vas fer? 5. Indica en cada situació si hi ha o no racisme: Creure que hi ha races superiors o inferiors Denunciar a un alumne gitano que està robant


Sentir antipatia cap als magrebís Voler expulsar del centre a uns alumnes perquè són xinesos Voler lleis i normes diferents per a cada raça Tirar de l'escala a uns veïns negres perquè fan soroll No voler asseure's, en classe, al costat d'un noi/a gitana Creure que no pots fiar-te d'un noi/a magrebí 6. Quins prejudicis hi ha sobre les ètnies o races que viuen prop de vosaltres? 7. Quin compromís et proposaries per evitar aquests prejudicis i que les persones que viuen al nostre poble se sentissin acollides i integrades?

JUSTÍCIA (7) Sessió de socials Reflexionam sobre les següents preguntes: Què és un gueto? Cerca l'etimologia de la paraula. El director mostra a l'espectador diversos elements de tortura i extermini. No obstant això, ho fa sense paraules suposant que els coneixem. Quins són? Com apareixen presentats? A quin camp de concentració són enviades les dones? Com es va poder arribar a la barbàrie de l'Holocaust? Què penses que hi hagi persones que afirmen que l'Holocaust mai va succeir i que es tracta d'un invent dels vencedors de la Segona Guerra Mundial? En la pel·lícula, els jueus són tractats com a éssers inferiors, desposseïts de la dignitat pròpia de tots els éssers humans. Quina utilitat poden tenir textos com la Declaració Universal de Drets Humans perquè fets així no tornin a succeir? Quina relació hi ha entre l'Holocaust i l'origen de la Declaració Universal dels Drets Humans? Quina part del Preàmbul de la Declaració es refereix a l'Holocaust i als altres genocidis comesos durant la Segona Guerra Mundial? Per què els jueus eren obligats a portar una estrella de David a la roba? No només els jueus van ser víctimes dels camps de concentració o d'extermini, també van ser perseguits altres col·lectius, com els gitanos, els homosexuals, els partidaris d'opcions polítiques d'esquerres, els testimonis de Jehovà ... No obstant això, la seva presència en la literatura o el cinema sobre els crims del nazisme és molt reduïda. A què pot ser degut? Referint-se a la seva criada jueva, Amón Got diu: "Sé que no ets una persona en el sentit estricte de la paraula." Quina relació hi ha entre aquesta frase i el tracte que reben els jueus? Per què Amon got pega a la seva criada? La pel·lícula reflecteix l'ús que van fer de la mà d'obra esclava grans empreses alemanyes. Algunes d'aquestes empreses segueixen existint. Segueixen sent d'alguna manera responsables dels fets que van protagonitzar fa setanta anys? Per què la majoria dels totalitarismes recorren al treball esclau de determinats col·lectius? Quins col·lectius són els més vulnerables en aquestes circumstàncies?

SENTIMENT DE CULPA - EMPATIA (8) Sessió d’ètica Reflexionar sobre les següents qüestions: En els judicis de Nuremberg es va jutjar només als màxims responsables dels crims de guerra del nazisme. Valorar el sentiment de culpa que en l'actualitat pot sentir el poble alemany en el seu conjunt pels crims del nazisme. Té algun sentit? Recordar el passat serveix per intentar evitar que els seus excessos es repeteixin. Com


incideix en aquesta necessària memòria històrica que actualment hi hagi persones que neguen l'Holocaust o el minimitzen? Per què apareixen al final de la pel·lícula els personatges reals que van viure la història? En quina mesura el fet que la pel·lícula estigui basada en fets reals la fa més efectiva com a eina de sensibilització? Oskar Schindler pateix un evident canvi d'actitud cap als jueus al llarg de la pel·lícula. Quina és la causa? La pel·lícula, malgrat rodar el 1993, és en blanc i negre. Per què Steven Spielberg va decidir rodar-la en blanc i negre i no en color? Quins sentiments de provoquen cada un dels personatges de la pel·lícula? Un dels moments més commovedors de la pel·lícula es dóna quan entre el caos veu una nena, el vestit destaca per ser de color vermell, i no estar en blanc i negre. Per què creus que es posa aquesta escena? Què significa? El director argumenta una dada interessant sobre aquesta part del film; "Per a la resta dels aliats, la matança que es porta a terme a Alemanya és tan visible com una nena caminant enmig d'una matança", i en efecte és així, ja que la nena camina agosarada entre els soldats de les SS i els jueus. Schindler veu com la nena passa entre soldats i jueus, entre bales i cadàvers, representant la innocència i insignificança dels nens. Això impacta a Schindler fins que el seu acompanyant li demana que es vagin d'allà. PAU (9) Sessió d’EF Quan Steven Spielberg va rebre l'Oscar per La Llista de Schindler, va demanar als professors que passessin aquesta pel·lícula a les escoles. Valorar el possible paper pedagògic d'aquesta pel·lícula per mostrar els crims del nazisme i l'Holocaust. Què podem fer perquè no tornin a succeir esdeveniments com els que es narren a la pel·lícula? FEIM UNA DINÀMICA: Recordes com t‟has despert avui dematí? Quines han estat les teves primeres sensacions, les teves emocions, els teus pensaments quan t‟has aixecat? Si ets capaç de viure conscientment el moment present, és probable que t‟hagis sentit feliç quan has obert els ulls i comprovar que el teu cos funcionava perfectament, que les persones que estimes encara estaven adormides i escoltaves la seva plàcida respiració, que el sol seguia oferint la seva llum a tots els éssers, o que podies gaudir de l‟aigua fresca damunt el teu rostre només obrint una aixeta. L‟atenció plena consisteix en això: un estil de vida basat en la consciència i la calma, que ens permet viure íntegrament en el moment present. Estarà molt bé aprendre a fer respiracions profundes per ajudar a la pràctica de l’atenció plena... Alguns exercicis per practicar l’atenció plena poden ser: Contemplar amb plaer una imatge, escoltar música... Somriure: està demostrat que somrient poden enviar al cervell senyals de que estam experimentant alegria, encara que estem enfadats..això ens reporta una sensació de


benestar (enganam al cervell....) Calma i alegria: 1. Fer respiracions profundes 2. Somriure lleugerament mentre inspiren i espiren lentament. Sentir l‟alegria d‟estar vius i de poder gaudir del moment present 3. Podem utilitzar aquest exercici en la vida quotidiana per omplir-nos de calma i alegria, davant diverses situacions: quan ens despertam al dematí, mentre esperam l‟autobús o a una coa, quan escoltam música, quan ens sentin enfadats... Assaborir sentiments que ens fan sentir bé: 5. Escollir alguna cosa que ens faci sentir bé en aquest moment (per exemple, tenir salut, tenir una casa on viure, estar vius, tenir amics, tenir una família, que no ens faci mal res... 6. Tancar els ulls i durant un minut assaborir els sentiments que ens produeix pensar en el fet que hem elegit 7. Si ho feim amb grup ens podem contar després quin ha estat el motiu per ser feliç que hem escollit 8. Són molts els beneficis d‟incorporar aquest exercici a la nostra vida quotidiana, en diverses situacions : quan ens despertam al matí, quan ens sentin tristos o desanimats, quan començam una activitat que no ens motiva massa...

AMISTAT (10) Departament d’orientació Feim una reflexió sobre aquesta pregunta: Va haver-hi altres casos com el d'Oskar Schindler, de persones que es van jugar la vida per salvar els jueus? Per què en circumstàncies així unes persones col·laboren amb els agressors, altres s'inhibeixen i algunes s'oposen? Feim una dinàmica: Capacitat d‟estimar 9. Cream una atmosfera de relaxació i concentració, demanant als alumnes que adoptin una postura còmode, asseguts amb l‟espatlla recta, que tanquin els ulls i facin vàries respiracions profundes per concentrar-se i omplir-se de calma 10. Cada un recitarà interiorment els versos següents, procurant a més sentir de manera intensa i sincera allò que se recita:


- Que jo/ell/ella sigui pacífica i feliç, amb el cos i l‟esperit serens - Que jo/ell/ella estigui sa i estalvi, lliure de qualsevol mal - Que jo /ell/ella estigui lliure de ràbia, d‟afliccions, de pors, d‟ansietat 11. La seqüència és la següent: Primer: cada un pensa amb ell mateix i se dedica aquests versos Segon: feim el mateix pensant amb qualcú que apreciam i recitam els versos pensant amb aquesta persona i desitjant vivament allò que estam pensant Tercer: el mateix pensant en algú que ens resulti indiferent Quart: el mateix amb algú que estimam de veritat Cinquè: el mateix pensant amb algú que només de recordar-lo ens produeixi patiment 12. Per acabar, cada un se visualitza a si mateix com si del seu cor irradiassin ones d‟amor. Imaginam que aquestes ones irradien cap els que ens són més propers i es van extenent a poc a poc a sa nostra família, amics, al bari on vivim, a la ciutat, a tot el país, a tots els éssers de la terra i finalment les nostres ones omplen tots els confins de l „Univers.

ACTIVITATS RELACIONADES AMB ÀREES DEL CURRÍCULUM: ASSIGNATU RA O COMPETÈNC IA BÀSICA

ACTIVITATS QUE ES PROPOSEN

Anglès Visionar i comentar aquest vídeo: L'ONU dedica la commemoració de l'Holocaust als nins http://www.un.org/content/es/_vidout/video 472.shtml Castellà

Descripció de la personalitat de cada personatge. Per exemple: Stern és calmat, serè i seriós, moltes vegades callat i parla sempre amb gran sensatesa. Schindler, molt intel·ligent, astut i ple de vigor

Socials

Cerca informació sobre el personatge històric d'Oskar Schindler. Exposa breument les principals dades de la seva biografia.

Moment que es suggereix per a la seva aplicació

PROFESSOR IMPLICAT


Coincideix la visió que se'ns ofereix de Schindler en la pel·lícula amb el personatge real? Justifica la teva resposta. Música

Cercar informació sobre el tema principal de la pel·lícula. Parlar sobre la importància de la banda sonora en un film.

Plàstica

Fabricar espelmes. Inici de la Pel·lícula: En la foscor, s'encenen un parell d'espelmes, en una tranquil·la tarda, mentre una família jueva beneeix el sàbat. L'escena en color, fa èmfasi poc a poc en el parell de veles, que mentre es consumeixen s'esvaeix el color, quedant a poc a poc en blanc i negre. Al moment en què les veles es consumeixen per complet, el fum de la metxa puja, (entra el color blanc i negre que durarà la resta de la pel·lícula excepte una excepció, a l'abric d'una nena del guetto) i dóna lloc a una imatge d'un tren nouvingut a una estació a l'aire lliure.

Català

Diferències i similituds entre un documental sobre l‟Holocaust i aquesta pel·lícula. Quines són les característiques bàsiques dels documentals?

Informàtica

Veure apartat “Cançons seleccionades”. LECTURES QUE ES PROPOSEN

Les propostes es podrien fer a una sessió de castellà La decisión de Sophie . William Styron Es podria veure el trailer de la Pel·lícula per animar als alumnes a llegir el llibre: https://www.youtube.com/watch?v=kzelidjPACE El niño con el pijama de rayas. John Boyne Es podria veure la primera part de la Pel·lícula per animar als alumnes a llegir el llibre: https://www.youtube.com/watch?v=y-uBxFijKoA El diario de Ana Frank Es podria explicar un poc la història: Anna Frank és una nena jueva que, durant el Segona Guerra Mundial, ha de amagar-se per escapar a la persecució dels nazis. Juntament amb altres set persones roman


amagada a la «casa del darrere» de l'edifici situat al canal Prinsengracht n ° 263, a Amsterdam. Després de més de dos anys d'haver estat ocults, els amagats són descoberts i deportats a camps de concentració. Dels vuit amagats, només el pare d'Anna, Otto Frank, sobreviu a la guerra. Després de la seva mort, Ana es fa mundialment famosa gràcies al diari que va escriure durant el temps en què va estar amagada. Aquí es pot veure un vídeo amb fotografies reals https://www.youtube.com/watch?v=9CyqjA9_DpY CANÇONS SELECCIONADES A alguna sessió d’informàtica es podria proposar fer un vídeo per aquesta cançó, agafant trossos de diversos documentals i afegint-los. DANCE ME TO THE END OF LOVE (LEONARD COHEN) La imatge de jueus escanyolits en un camp d'extermini sent obligats a tocar un quartet de corda prop dels crematoris mentre es desenvolupa la massacre i centenars dels seus moren gasejats i desapareixen calcinats, és el que va inspirar Cohen per escriure una de les seves cançons més belles. Com si d'una versió pop del "Quartet per a la fi dels temps" de Messiaen es tractés, el músic i poeta jueu interposa l'amor entre l'Holocaust i la música, que és el vehicle de l'amor i també de la mort, a la que s'enfronten amb un violí superb la identitat no deixa cap dubte: "Dance me to your beauty with a burning violin / Dance em through the panic 'til I'ma gathered Safely in / Lift em like an olive branch and be my Homeward dove / Dance me to the end of love " https://www.youtube.com/watch?v=5_j4f0HiEh0 VÍDEOS I DOCUMENTALS COMPLEMENTARIS

Els nins en els camps de concentració https://www.youtube.com/watch?v=M_rAW8SQymw

FRASES RELACIONADES. ORIENTACIONS PER A LA REFLEXIÓ (11) Aquestes frases es podrien treballar a tutoria FRASES DE LA PEL·LÍCULA:  "Poder és quan tenim justificació per matar i no ho fem. (...) És el que tenien els Emperadors. Un home roba alguna cosa, el condueixen davant l'Emperador. Es troba a terra davant seu i implora clemència; ell sap que ha de morir. Però l'Emperador li perdona la vida a aquest miserable i deixa que se‟n vagi. Això és poder. "


 "Aquell que salva una vida, salva el món sencer". FRASES RELACIONADES AMB LA TEMÀTICA DE LA PEL·LÍCULA  "Quan els rics fan la guerra, són els pobres els que moren." (Jean Paul Sartre.)  Un home, qualsevol home, val més que una bandera, qualsevol bandera. (Eduardo Chillida.)

1r de Batxiller

2n trimestre

DOCE HOMBRES SIN PIEDAD CAPACITAT, CONDUCTA, EMOCIÓ, HABILITAT, FORTALESA I/O TEMA QUE ES TREBALLARÀ RESPONSABILITAT COMPASSIÓ- EMPATIA PREJUDICIS- ESTEREOTIPS-RACISME JUSTÍCIA- PRUDÈNCIA PRESUMPCIÓ D‟INNOCÈNCIA DIÀLEG- L‟ART DE LA DISCUSSIÓ LLENGUATGE CORPORAL PENA DE MORT JURAT POPULAR PRINCIPI "IN DUBIO PRO REO"

DINÀMIQUES DE CLASSE QUE ES PROPOSEN

ASPECTES QUE HA DE TENIR EN COMPTE LA PERSONA QUE INTRODUEIX LA DINÀMICA A L’AULA: Amb la introducció de cada habilitat els infants s'han de plantejar:  Per a què serveix? És important explicar els beneficis específics que s'obtindran amb la utilització d'una habilitat concreta, que els pot servir per obtenir un favor, resoldre un problema... Si els infants entenen per a què serveixen, estaran més motivats per aprendre-les.  Quan, on i amb qui s'han de fer servir? S'ha d'ensenyar en quines situacions i amb quines persones han d'utilitzar cada habilitat. El que pot ser molt útil


en un moment donat, pot ser que no serveixi en una altra situació. Per exemple: demanar a algú que jugui és adequat al pati, però no enmig d'una classe.  Com s'ha de fer servir? La manera d'executar una habilitat (to de veu, expressió...) pot determinar la seva efectivitat.  Que s'ha de fer si no es te èxit? Els infants han d'aprendre a escollir una altra habilitat quan la utilització de la que han triat en primer lloc no ha tingut èxit. Parlar sobre les possibles raons del fracàs pot servir per a futurs intents. Davant una situació, han d'aprendre a triar l'habilitat que faran servir, anticipant les possibles conseqüències. Això els ajudarà a ser més reflexius.

ASPECTES QUE HA DE TENIR EN COMPTE EL TUTOR O LA PERSONA QUE S’ENCARREGA DE COORDINAR EL PROJECTE:  S'ha d'anar fent una revisió periòdica d'habilitats apreses prèviament i observar si es va generalitzant la seva aplicació a noves situacions.  Per fer algunes dinàmiques serà necessari haver vist prèviament la pel·lícula. Per a altres no és imprescindible  Abans de fer les dinàmiques serà necessari haver entrenat els alumnes amb alguna tècnica de relaxació i amb les respiracions profundes.

RESPONSABILITAT (1)

Sessió de Filosofia Reflexió: '12 Homes sense pietat 'narra la història dels components d'un jurat, dotze homes, que es retiren a reflexionar sobre el que sembla un senzill i clar cas d'assassinat (un noi ha matat el seu pare). Quan sembla que no estaran massa temps en decidir un veredicte, un d'ells no ho té tan clar, té el que s'anomena dubte raonable, la que si sorgeix és necessari i imprescindible dictaminar que l'acusat és innocent (la seva vida depèn de la decisió d'aquests dotze homes). Exposarà els seus arguments i demanarà una nova votació per veure si algú més s'ho ha pensat. A poc a poc les dubte comencen a sorgir. Un a un van descobrint les seves cartes, i tot d‟una ens donam compte d'aquells als que veritablement els preocupa el cas i es prenen amb serietat la responsabilitat que ha recaigut sobre ells, i als que tot els importa un rave. Un clar reflex de la vida real, realment tots els jurats del món actuen com haurien de fer-ho? TECNICA D'AUTOCONTROL. Explicam les tècniques - Utilitzar la parla interna. El fet de parlar-se un mateix i preveure o anticipar les conseqüències d'una actuació determinada potencia la regulació i el control de la conducta. Les persones que practiquen la conversa interior troben més fàcilment formes per controlar els estats d'ànim i els impulsos emocionals.


- Fomentar la capacitat per demorar una resposta. Aquesta capacitat és bàsica per evitar errors i en la solució de tasques que impliquen incertesa. Per entrenar la reflexivitat és bo fer exercicis que impliquin tasques de diferenciació i discriminació (de formes, de sons...) i exercicis que consisteixin en observar i analitzar amb compte els detalls, ja que ensenyen a posar-hi atenció i a processar la informació. Exercici de visualització: Feim un exercici de visualització en el què practicarem una d‟aquestes tècniques: els alumnes imaginaran una situació en la què no han tengut autocontrol i han donat una resposta automàtica, sense pensar en les conseqüències. Ara feim que es relaxin i que visualitzin la mateixa situació fent una conversa interior abans de donar la resposta. Les anam introduint en una visualització en la què prendran consciència plena de detalls, com ara, l‟olor d‟una flor, agafant a algú de la mà, sentint la seva pell, la seva temperatura, la pressió que exerceix a la vostra mà, una veu que els crida pel seu nom, un plat de sopa calenta... COMPASSIÓ- EMPATIA (2) + RELAXACIÓ COMPLETA Sessió de Filosofia Reflexió: Els dotze components de l'esmentat jurat representen l'ésser humà en general. Encertat és el detall que no sabem la majoria dels seus noms; o bé es dirigeixen a ells pel seu nombre de membre del jurat, o bé per la seva professió. Hi ha des d'un arquitecte (el primer a fer saltar la llebre) fins a un publicista, passant per un entrenador de futbol, un comptable, un venedor, etc. Gent del carrer normal i corrent amb la qual és molt fàcil identificar-se, excepte potser la de l'arquitecte, paper que li ve com anell al dit a Henry Fonda, doncs sembla posseir la veritat absoluta, cosa que si existeix és molt difícil d'assolir. Un home recte, reflexiu, compassiu, intel·ligent, i que la seva inquietud li fa pensar més que els altres, cosa que farà que els esdeveniments propers prenguin un curs ben diferent. Exercici d’empatia: Pensa en algú a qui t'agradaria entendre millor i tria alguna situació concreta en què t'hagués agradat poder comunicar-te amb aquesta persona de manera més eficaç. Recorda aquesta situació i repassa les idees que se't van passar pel cap, els teus sentiments en aquell moment, les coses que vas dir i que et van dir, les teves impressions, etc. Ara torna a recordar la mateixa situació, però aquest cop des del punt de vista de l'altra persona. Imagina't que ets aquesta persona Imagina't que t'estàs veient a tu mateix des dels ulls d'aquesta altra personal Entra a la pell d'aquesta persona i imagina't els seus sentiments sobre aquesta situació i sobre tu mateix. Què pensava aquesta persona ¿Quin era el seu punt de vista sobre la situació? Què haguessis hagut de dir-li i de quina manera per millorar la comunicació entre vosaltres? Pren nota de les teves impressions.


Vídeo sobre empatia (nina que es posa a plorar veient una pel·lícula): https://www.youtube.com/watch?v=cxyS-LmR9Bg PREJUDICIS- ESTEREOTIPS- RACISME (3) Sessió de Filosofia Reflexió sobre prejudicis i estereotips: Dotze homes sense pietat retrata magistralment els condicionants que pesen en la deliberació del veredicte. Analitzarem algun dels condicionants que el film mostra. Els membres del jurat són elegits a sorteig i estan obligats a participar en el tribunal. Al jurat arriben persones de totes les condicions socials i personals, que han d'interrompre les seves ocupacions habituals per realitzar un servei públic. Al film podem constatar com en alguns d'ells la urgència per tornar a les seves ocupacions i entreteniments pot pesar en la decisió, cercant una conclusió ràpida i irreflexiva. Alguns membres del jurat poden pressuposar que tot imputat és culpable per la seva condició social o seu historial delictiu, poden partir de la idea que la seguretat ciutadana obliga a eliminar possibles criminals. No podem oblidar que estan decidint sobre la pena capital. Els prejudicis socials i ideològics procedents de la classe social dels membres del jurat són exposats en el film a través de la majoria dels personatges. Només el fet que un dels membres del jurat, de tarannà liberal i racionalista, plantegi minuciosament les debilitats probatòries obligarà a la resta dels membres a desmuntar les idees preconcebudes de les que partien. En relació amb els prejudicis cal assenyalar que tots els éssers humans tendim a categoritzar el món que ens envolta per poder manejar i entendre-ho millor. Aquesta tendència a establir categories i a agrupar les persones dins d'elles és el que dóna lloc als estereotips, que van més enllà de la mera categorització i inclouen trets de personalitat, emocions, aficions, gustos, etc. que es creu que comparteixen els membres d'un grup. Una de les funcions dels prejudicis fer que les persones se sentin bé al comparar-se amb un grup al qual consideren inferior o menys competent. Tendim a pensar que el nostre grup és únic i sobreestimam les seves qualitats positives (som els més intel·ligents, els més nets, els més honestos, etc.), mentre que les característiques negatives les compartim amb els altres i les veiem com una cosa que tothom té o fa. A través del personatge que viu el seu paper de pare amb angoixa podem constatar el pes que poden tenir sobre la decisió condemnatòria les projeccions psicològiques d'un membre del jurat. La història d'un fill que suposadament ha assassinat al seu pare desperta en ell totes les ofenses que el seu fill li ha inferit, i de les que inconscientment vol rescabalar-se en la persona del noi, a qui ja ha condemnat per endavant. Són les proves les que poden portar a condemnar l'acusat i no els prejudicis, interessos o idees dels que han de jutjar. Reflexió sobre racisme: Prejudicis de tota casta surten a la superfície abans que arribi l'inevitable final, i sobretot perquè la majoria dels personatges, són incapaços en principi de deixar de banda les experiències personals (un d'ells és racista amb la gent de la mateixa condició social que l'acusat només perquè ha tengut un parell de topades amb ells). Tots aquests punts de vista són desmuntats cada vegada que un es va unint a la causa que l'arquitecte I l'espectador es commou davant cada nova pista descoberta, davant


cada nou enfonsament dels prejudicis que tots posseïm. “El joc dels prejudicis” - Desenvolupament: L'objectiu fonamental consisteix que l'alumnat experimenti un simulacre de discriminació pels prejudicis a través de conceptes ja establerts que posseeixen els participants. Abans de començar el joc el tutor escriu en paper adhesiu 25 etiquetes amb els següents continguts (si sobren es poden eliminar els que es considerin oportuns): - Ateu - Etarra - Polític - Porrero - Menysprea'm - Ignora'm - Religiós - Cristià - Pacifista - Lladre - Esportista - Besa'm - Feliciteu-me - Dóna'm la mà - Sóc Gai - Agenolla't - Sóc indesitjable - Sóc molt pobra -som ric -som musulmà -som immigrant Se seleccionen cinc alumnes que seran els encarregats d'anotar el que succeeix durant el desenvolupament del joc. Els alumnes han d'asseure's en rotlle i d'esquena a la paret. Una vegada asseguts, el director del joc ha de col·locar, en silenci, les etiquetes en l'esquena de cadascun dels participants, mentre va dient a la resta que han de llegir les etiquetes i actuar en conseqüència amb el que està escrit en elles; els alumnes poden moure's lliurement per la sala observant, llegint les etiquetes dels seus companys, però desconeixen el que posa en l'etiqueta que porten penjada darrere. No es tracta de dir el que està escrit en cada etiqueta, sinó comportar-se o adoptar una determinada actitud. Els observadors prenen nota del que veuen i observen, quins són els comportaments, les actituds i les reaccions dels seus companys. Aquests participants no tenen etiquetes, gaudeixen d'una posició neutral i tenen una visió més equànime del que ocorre. Després del joc (que segons el parer del tutor pot durar mes o menys temps, fins al màxim d'una sessió) es realitza una posada en comú. Primer seran els observadors els encarregats d'informar, i després els propis participants els que posaran en comú el succeït durant el desenvolupament del joc. Finalment, el tutor recollirà la informació dels alumnes i realitzarà un petit comentari sobre les actuacions o prejudicis que tenim cap a les persones d'altres cultures o religions. Es pregunta als participants com s'han sentit en ser tractats


d'una manera o una altra per part dels seus companys. Per a la majoria resulta incomprensible fins que coneixen l'etiqueta que portaven posada, encara que podem jugar al fet que intentin endevinar el que posa la seva etiqueta, la qual cosa els donarà una idea de fins que punt tenim codificats els nostres prejudicis. L'etiqueta resulta determinant, ja que, enjudiciem als altres per la seva imatge i pels prejudicis que comporta, normalment injusts.

JUSTÍCIA- PRUDÈNCIA (4) + VISUALITZACIÓ Sessió de Filosofia Reflexió: Al final queda la veritat, s'ha fet justícia i la sensació d'haver fet el correcte, encara que per arribar-hi cadascú ha pres camins diferents. Un debat sobre “el justo medio” de n‟Aristòtil >>> la conducta virtuosa consisteix en afrontar les dificultats o els perills amb decisió i prudència, sense caure en la por que ens paralitza, ni en la falta de reflexió que pot dur a conductes imprudents i temeràries. Podrien posar exemples de situacions en les que no hagin respost segons aquesta consigna . Podríem treballar també amb el següent quadre: Defecte Virtut Excés Tristesa Avarícia Desordre Odi Presumpció

Alegria Generositat Ordre Amor Modèstia

Impaciència Inconstància

Paciència Perseverança

Eufòria Malbaratament (despilfarro) Compulsivitat Oblidar-se d‟un mateix Falta d‟autoestima o desvalorització Despreocupació Tossudesa

INTRODUIM UN EXERCICI DE VISUALITZACIÓ: Per fer-lo hem de partir sempre de la postura bàsica de relaxació i hem de començar i acabar la sessió com s’ha explicat a l’apartat de la relaxació. L'ALIAT INTERIOR. Tancau els ulls i centrau la vostra atenció en la respiració; inspirau… i expirau…i concentrau-vos en el moviment del vostre nas. Mentre seguiu respirant al vostre propi ritme, imagineu que us trobeu un camí enmig d‟un bosc espès. Hi ha arbres de molta bellesa al vostre voltant, i caminau pel camí fins el lloc des del que prové un rumor d‟aigua. Arribau a un rierol, us apropau a ell, i veis el vostre reflex a l‟aigua. (Pausa). De seguida percebeu una altra presència al vostre costat, i us sentiu protegits. Veieu que un altre reflex s‟uneix al vostre. Aquesta altra presència pot ser la d‟un vell savi, un animal o un ser imaginari que sentiu que es el vostre aliat, algú que coneixeu des de fa molt temps: algú en qui podeu confiar. El vostre aliat us indica que el seguiu per un petit pont que creua el rierol. Ho feu així i us trobeu escalant un turó petit que condueix a una cova. El vostre aliat entra a la cova, s‟asseu i us indica mitjançant gestos que l‟imiteu. Quan ho feu, el vostre aliat comença a parlar-vos de vosaltres mateixos. (Pausa d‟un minut). Si voleu fer-li alguna pregunta particular, feu-ho ara. Escolteu atentament la resposta. (Pausa d‟un minut). El vostre aliat diu que podeu tornar quan vulgueu; ell o ella sempre us estaran esperant per ajudar-vos amb el que necessiteu. Li


doneu les gràcies, torneu pel camí, creueu el pont, i de nou veieu el vostre reflex a l‟aigua. Concentreu-vos en la manera en que us sentiu mentre camineu pel camí i sortiu del bosc; ara preneu consciència de que esteu asseguts aquí PRESUMPCIÓ D’INNOCÈNCIA(5) + VISUALITZACIÓ Sessió de Filosofia Reflexió: Presumpció d’innocència. Drets fonamentals que assisteixen a l'imputat en un procés penal. La Constitució espanyola reconeix el detingut, imputat i condemnat una sèrie de drets, que es recullen en els articles 24 i 25. Diuen així: article 24 • Totes les persones tenen dret a obtenir la tutela efectiva dels jutges i tribunals en l'exercici dels seus drets i interessos legítims, sense que, en cap cas, pugui produir indefensió. • Tothom té dret al jutge ordinari predeterminat per la llei, a ser defensat i assistit per un lletrat, a ser informat de l'acusació formulada contra ell, a un procés públic sense dilacions indegudes i amb totes les garanties, a utilitzar els mitjans de prova pertinents per a la seva defensa, a no declarar contra si mateix, a no confessar-se culpable i a la presumpció d'innocència. La llei regularà els casos en què, per raó de parentiu o de secret professional, no s'estarà obligat a declarar sobre fets presumptament delictius. article 25 • Ningú pot ser condemnat o sancionat per accions o omissions que en el moment de produir-se no constitueixin delicte, falta o infracció administrativa, segons la legislació vigent en aquell moment. • Les penes privatives de llibertat i les mesures de seguretat estaran orientades cap a la reeducació i reinserció social i no podran consistir en treballs forçats. El condemnat a pena de presó que estigués complint gaudirà dels drets fonamentals d'aquest Capítol, llevat dels que es trobin limitats expressament pel contingut del veredicte condemnatori, pel sentit de la pena i la llei penitenciària. En tot cas, tindrà dret a un treball remunerat, als beneficis corresponents de la Seguretat Social, i a l'accés a la cultura i al desenvolupament integral de la seva personalitat. • L'Administració civil no podrà imposar sancions que directament o subsidiàriament, impliquin privació de llibertat. Al film, l'heroi racional solitari aconsegueix convèncer els seus companys de l'absolució del noi, davant la impossibilitat de desvirtuar la seva presumpció d'inocencia. No sabem si és culpable o no, per això hem de considerar innocent. A la vida real no sempre són així les coses. No hem d'allunyar-nos ni en l'espai ni en el temps per analitzar una situació d'aquest tipus.


INTRODUIM UN EXERCICI DE VISUALITZACIÓ: Per fer-lo hem de partir sempre de la postura bàsica de relaxació i hem de començar i acabar la sessió com s’ha explicat a l’apartat de la relaxació. EL SOL. Visualitzau-vos ajaguts a la platja. La mar està quasi impassible, mentre s‟apaguen les darreres estrelles. Notau la frescor i la puresa de l‟aire. Contemplau l‟aigua, les estrelles, el cel obscur. Dedicau uns moments a sentir el silenci que precedeix la sortida del sol, la quietud plena de possibilitats. Lentament, la foscor s‟esvaneix i els colors canvien. El cel s‟enrogeix a l‟horitzó; després, es fa daurat. Us arriben els primers raigs del sol i veieu com emergeixen lentament de l‟aigua. Amb la meitat del disc solar visible i la resta amagat sota l‟horitzó, veieu que el seu reflex a l‟aigua crea una sendera de llum, daurada i tremolosa, que va des d‟on estau vosaltres fins al seu centre. La temperatura de l‟aigua es ideal i decidiu entrar-hi. Lentament, amb plaer, començau a nedar pel raig daurat. Notau l‟aigua banyada de llum que us acaricia el cos. Sentiu que floteu sense esforç i us moveu plàcidament pel mar. Com mes nedau cap al sol, menys us adoneu de l‟aigua i més augmenta la llum que us envolta. Us sentiu embolcallats en una llum benefactora i daurada que us cala completament. El vostre cos es banya en la vitalitat del sol. Els vostres sentiments estan posseïts per la seva calor i la vostra ment es veu il·luminada per la seva llum. DIÀLEG- L’ART DE LA DISCUSSIÓ (6) Sessió de Filosofia Reflexió: "Aquesta és una pel·lícula on la tensió ve de conflictes de personalitat, del diàleg i del llenguatge corporal, no de l'acció Exercici: Les dues cantonades Objectiu: Desenvolupar la capacitat d‟escoltar els arguments dels altres i canviar d‟opinió Desenvolupament: - Es fa una afirmació (per exemple: el Madrid és millor que el Barça; aquesta classe és millor que la del costat; els conflictes s‟han d‟evitar; la violència és útil per resoldre conflictes…). - Cada persona del grup s‟haurà de posicionar . - A una banda de la classe se situen els que són contraris a l‟afirmació i, a l‟altra, els qui hi donen suport. - Segons el grau de convenciment dels participants respecte a l‟afirmació que s‟hagi fet, estaran més lluny del centre o més a prop. - Una vegada posicionats comença el debat. Els participants hauran d‟argumentar perquè s‟han situar on són i poden anar canviant de posició si els arguments dels seus companys els convencen. Algunes reflexions: - Canviar d‟opinió és bo en la mesura que els arguments de l‟altre et


-

convencen, el joc ajuda a fer visibles aquests canvis d‟opinió Els conflictes són inherents a les persones. Allò realment important és superar-los positivament, sense violència.

L’escolta activa: Què hem de fer per practicar l'escolta activa? - Deixar parlar a l'altra persona. Ser pacient i no interrompre. - Mostrar-li que volem escoltar per entendre, no per contradir. - Acceptar el seu punt de vista i veure la diferencia amb el nostre. - Eliminar els prejudicis, ja que actuen com a filtre i distorsionen la comunicació. - Escoltar amb tot el cos, no només amb les orelles. La nostra actitud, gestos, mirades... mostren al nostre interlocutor/a la nostra disposició a l'escolta. Fer que l'altra persona se senti còmoda. - Animar-la a parlar, fent-li les indicacions gestuals oportunes. - Fer preguntes obertes que mostrin el nostre interès i seguiment de la conversa. - No pensar en altres coses, com per exemple, que contestarem o quina valoració farem del que se'ns esta dient. - Mostrar-li que percebem el seu estat d'ànim: “ entenc que et sentis enrabiada per...” - Reformular la informació que ens ha donat. - Utilitzar paràfrasis (preguntes emeses com afirmacions) que incloguin el contingut més important del missatge rebut i els sentiments que creiem que sent: “el que dius és que...”, “segons he entès...”  TÈCNIQUES ASSERTIVES - Lliure informació: consisteix en practicar l'escolta activa i saber captar la informació que ens donen els altres. Una bona manera de relacionar-nos assertivament és fer preguntes, interessar-nos per allò que l'altre ens diu i permetre-li parlar lliurement d'ell mateix. - Auto revelació: consisteix en donar a l'altre informació sobre nosaltres mateixos i els nostres pensaments i opinions, sense que ens ho demani. - Aprendre a fer pactes: davant d'una discussió en termes oposats, una sortida es establir un pacte, que compleixi les següents condicions: no ha de malmetre l'autoestima de ningú, i no ha de perjudicar, ni afectar emocionalment a cap de les parts. Un pacte es un compromís que sempre porta implícites unes concessions, però del que es tracta és que no vagi en contra dels nostres drets. Vídeo Comunicar amb eficàcia. Ángel Lafuente: https://www.youtube.com/watch?v=8crhrEnW6z8 LLENGUATGE CORPORAL (7) Sessió de Filosofia Reflexió: Feim la mateixa que a l‟exercici anterior: "Aquesta és una pel·lícula on la tensió ve de conflictes de personalitat, del diàleg i del llenguatge corporal, no de l'acció


Importància del llenguatge corporal: es demana als alumnes si coneixen alguns significats del llenguatge corporal. Vídeos: https://www.youtube.com/watch?v=AbNgmxPaSVs https://www.youtube.com/watch?v=Yn7KQzvnz34 https://www.youtube.com/watch?v=yqE1B77G_aU https://www.youtube.com/watch?v=CtC3BVD8Rb4 https://www.youtube.com/watch?v=NAwRefCE5-c PENA DE MORT (8) La pel·lícula mostra el menyspreu per la pena de mort Debat sobre el tema: - Tenim dret a decidir sobre la mort d‟una persona? - I si la justícia s‟equivoca i el condemnat és innocent? Relació amb l‟empatia i la compassió Vídeos: http://youtu.be/PxZO_0a8qH4 (contra la pena de mort) http://youtu.be/EeFJkKrf8p8 (la pena de mort a l‟art) JURAT POPULAR (9) Sessió de Filosofia Jurat popular: La realitat és que a partir d'aquesta extraordinària pel·lícula podrem estudiar la regulació espanyola del Tribunal del Jurat. No podem oblidar que en algun moment de la nostra vida podem ser convocats a participar en aquest servei públic. I després de la informació la reflexió. Hi ha un debat a Espanya sobre la institució del Jurat que mereix ser conegut i en el qual tots nosaltres participarem. Reflexions sobre: Què sabem del jurat popular? Quina opinió ens mareix aquest recurs? Com se sentirien si haguessin de formar part d‟un jurat popular? Responsabilitat de les persones que integren el jurat Vídeos: http://youtu.be/N_PZjvhMrnc

Com se trien els membres d‟ un jurat popular…: http://youtu.be/Uf_EgsvqRCA

Com afronta un jurat popular un judici?: http://youtu.be/wG0145xhlrk

Exercici d’atenció plena: calma i alegria: pot ser que un dia ens toqui ser membres d‟un jurat popular i això ens faci sentir tensos i deprimits. Per això aprendrem a fer un exercici de calma i alegria practicant l‟atenció plena: 4. Fer respiracions profundes 5. Somriure lleugerament mentre inspiren i espiren lentament. Sentir l‟alegria d‟estar vius i de poder gaudir del moment present Podem utilitzar aquest exercici en la vida quotidiana per omplir-nos de calma i alegria, davant diverses situacions: quan ens despertam al dematí, mentre esperam


l‟autobús o a una coa, quan escoltam música, quan ens sentin enfadats.. PRINCIPI "IN DUBIO PRO REO"(10) Sessió de Filosofia Principi "in dubio pro reo" En cas de dubte s'ha d'estar a favor del reu, és el principi "in dubio pro reo" Reflexió sobre aquest principi del dret Exercici: DECIDIR SI ES JUST - pensar com se sent l'altre quan es creu que una cosa no és justa - pensar què es pot fer, si la situació pot ser més justa i fer-ho - hem d'entendre que les coses no sempre són justes Exercici: capacitat de perdonar... 13. Demanar als alumnes que recordin una ocasió en la que han sentit ressentiment cap a qualcú i que escriguin les conseqüències negatives que això els va du 14. Demanar-los després que recordin una ocasió en la que han perdonat a algú i que anotin les conseqüències positives que els va produir el perdó. 15. Posar en comú les reflexions i obrir un col·loqui sobre el tema. Ens podem servir d‟una frase atribuïda a Buda que diu: sentir odi cap a qualcú és com agafar una caliu per tirar-la a qualcú; el qui se crema ets tu mateix 16. Després ells mateixos poden inventar una frase sobre el ressentiment i el perdó; anotar les propostes, votar i escollir la que més els agradi. La podrien escriure després a un cartell per posar a la classe.

ACTIVITATS RELACIONADES AMB ÀREES DEL CURRÍCULUM: ASSIGNATU RA O COMPETÈNC IA BÀSICA

ACTIVITATS QUE ES PROPOSEN

Anglès

Fer un comentari de la pel·lícula en anglès

Castellà

Fer un comentari sobre la lletra d‟aquesta cançó...Al alba Si te dijera, amor mío, que temo a a la madrugada,

Moment que es suggereix per a la seva aplicació

PROFESSOR IMPLICAT


no sé qué estrellas son estas que hieren como amenazas, ni sé qué sangra la luna al filo de su guadaña. Presiento que tras la noche vendrá la noche más larga, quiero que no me abandones amor mío, al alba. Los hijos que no tuvimos se esconden en las cloacas, comen las últimas flores, parece que adivinaran que el día que se avecina viene con hambre atrasada. Presiento que tras la noche... Miles de buitres callados van extendiendo sus alas, no te destroza, amor mío, esta silenciosa danza, maldito baile de muertos, pólvora de la mañana. Presiento que tras la noche

Història del món contempora ni

Fer un estudi sobre el principi “In dubio pro reo”

Biologia o CMC

L'ex ministre de defensa d‟EEUU, Michael Portillo, investiga formes de matar "vol trobar un mètode que sigui humanitari, i per fer-ho aprofundís en una de les àrees més fosques de la ciència, El seu objectiu és tractar de comprendre que se sent en morir executat, En la seva recerca Michael passés per una sèrie d'experiments especials, portés el seu cos a la vora de la mort, Tot per una creença fonamental: SI UN ESTAT HA DE MATAR a les PERSONES QUE SIGUI D'UNA FORMA EL MÉS HUMANITÀRIA POSSIBLE !!.


Vídeo: https://www.youtube.com/watch?v=Q6rKY TNN0Bw Descripció de la personalitat de cada personatge.

Català Informàtica

Veure apartat “Cançons seleccionades”. LECTURES QUE ES PROPOSEN

Albert Camus. Arthur Koestler: Reflexiones sobre la pena de muerte Capitán Swing, 2011. Salamanca.

Camilo José Cela La familia de Pascual Duarte (fragmento) " Yo, señor, no soy malo, aunque no me faltarían motivos para serlo. Los mismos cueros tenemos todos los mortales al nacer y sin embargo, cuando vamos creciendo, el destino se complace en variarnos como si fuésemos de cera y en destinarnos por sendas diferentes al mismo fin: la muerte. Hay hombres a quienes se les ordena marchar por el camino de las flores, y hombres a quienes se les manda tirar por el camino de los cardos y de las chumberas. Aquéllos gozan de un mirar sereno y al aroma de su felicidad sonríen con la cara del inocente; estos otros sufren del sol violento de la llanura y arrugan el ceño como las alimañas por defenderse. Hay mucha diferencia entre adornarse las carnes con arrebol y colonia, y hacerlo con tatuajes que después nadie ha de borrar ya. "

CANÇONS SELECCIONADES A alguna sessió d’informàtica es podria proposar fer un vídeo per aquesta cançó, agafant trossos de diversos documentals i afegint-los. Al alba...Luis Eduardo Aute (Dedicada als darrers afusellats del franquisme) https://www.youtube.com/watch?v=d3WLLHO2FEU VÍDEOS I DOCUMENTALS COMPLEMENTARIS Estan a l’apartat de les dinàmiques

Una pel·lícula: La milla verda (18) (The Green Mile)


EUA. 1999. 184 ' Director: Frank Darabont La milla verda és el nom que els funcionaris d'una presó donen al que avui sol anomenar "el corredor de la mort". Més tard o més d'hora, els presos destinats a aquest sector de la presó seran executats mitjançant la cadira elèctrica, unes execucions durant les quals de vegades sorgeixen problemes. Un dels nous presos és un gegant negre, condemnat per l'assassinat de dues nenes, i que, malgrat les aparences, resulta ser sensible i bondadós, un personatge amb uns poders que li permeten obrar miracles, alterant amb això el rutinari funcionament del corredor.

FRASES RELACIONADES. ORIENTACIONS PER A LA REFLEXIÓ (11) Aquestes frases es podrien treballar a Història i a Filosofia FRASES DE LA PEL·LÍCULA:  "Allà on es trobi el prejudici, sempre ennuvola la veritat."  Només tract d'exposar un dubte raonable!  "Em fa llàstima, què se sent quan es desitja activar l'interruptor? Des que va entrar en aquesta habitació es porta com si fos el venjador del poble, vol veure morir com una cosa personal, no pel que diguin els fets. És un sàdic . " FRASES RELACIONADES AMB LA TEMÀTICA DE LA PEL·LÍCULA  «És millor i més satisfactori alliberar mil culpables que sentenciar a mort a un sol innocent» Maimònides  «La pena de mort és signe peculiar de la barbàrie.» Victor Hugo  Quer un home hagi de ser absolutament suprimit de la societat perquè és absolutament solent, equival a dir que la societat és absolutament bona, la qual cosa cap persona sensata pot creure en l‟actualitat. Albert Camus

1r curs Cicles Formatius

2n trimestre

UP IN THE AIR CAPACITAT, CONDUCTA, EMOCIÓ, HABILITAT, FORTALESA I/O TEMA QUE ES TREBALLARÀ

CRISI


HIPOCRESIA- EMPATIA HOME-DONA: ESTEREOTIPS EN EL TREBALL VALENTIA-ACCEPTACIÓ- AUTOESTIMA EL MERCAT DE TREBALL-TREBALL ESTABLE CONCILIACIÓ TREBALL I VIDA FAMILIAR LLENGUATGE CORPORA QUALITATS PROFESSIONALS I PERSONALS ACOMIADAMENTS-RESILIÈNCIA

DINÀMIQUES DE CLASSE QUE ES PROPOSEN

ASPECTES QUE HA DE TENIR EN COMPTE LA PERSONA QUE INTRODUEIX LA DINÀMICA A L’AULA: Amb la introducció de cada habilitat els infants s'han de plantejar:  Per a què serveix? És important explicar els beneficis específics que s'obtindran amb la utilització d'una habilitat concreta, que els pot servir per obtenir un favor, resoldre un problema... Si els infants entenen per a què serveixen, estaran més motivats per aprendre-les.  Quan, on i amb qui s'han de fer servir? S'ha d'ensenyar en quines situacions i amb quines persones han d'utilitzar cada habilitat. El que pot ser molt útil en un moment donat, pot ser que no serveixi en una altra situació. Per exemple: demanar a algú que jugui és adequat al pati, però no enmig d'una classe.  Com s'ha de fer servir? La manera d'executar una habilitat (to de veu, expressió...) pot determinar la seva efectivitat.  Que s'ha de fer si no es te èxit? Els infants han d'aprendre a escollir una altra habilitat quan la utilització de la que han triat en primer lloc no ha tingut èxit. Parlar sobre les possibles raons del fracàs pot servir per a futurs intents. Davant una situació, han d'aprendre a triar l'habilitat que faran servir, anticipant les possibles conseqüències. Això els ajudarà a ser més reflexius.

ASPECTES QUE HA DE TENIR EN COMPTE EL TUTOR O LA PERSONA QUE S’ENCARREGA DE COORDINAR EL PROJECTE:  S'ha d'anar fent una revisió periòdica d'habilitats apreses prèviament i observar si es va generalitzant la seva aplicació a noves situacions.  Per fer algunes dinàmiques serà necessari haver vist prèviament la pel·lícula. Per a altres no és imprescindible  Abans de fer les dinàmiques serà necessari haver entrenat els alumnes amb alguna tècnica de relaxació i amb les respiracions profundes.


CRISI (1)

ADM: Sessió de Rosa S. (Com) TELECOM: Marga P. Reflexió:  A la pel·lícula hi ha moments d‟autèntiques crisis personals. Identifica‟ls.  Com resolen els protagonistes aquestes crisis Treballem unes tècniques d’autocontrol TECNICA D'AUTOCONTROL. Explicam les tècniques - Utilitzar la parla interna. El fet de parlar-se un mateix i preveure o anticipar les conseqüències d'una actuació determinada potencia la regulació i el control de la conducta. Les persones que practiquen la conversa interior troben més fàcilment formes per controlar els estats d'ànim i els impulsos emocionals. - Fomentar la capacitat per demorar una resposta. Aquesta capacitat és bàsica per evitar errors i en la solució de tasques que impliquen incertesa. Per entrenar la reflexivitat és bo fer exercicis que impliquin tasques de diferenciació i discriminació (de formes, de sons...) i exercicis que consisteixin en observar i analitzar amb compte els detalls, ja que ensenyen a posar-hi atenció i a processar la informació. Exercici de visualització: Feim un exercici de visualització en el què practicarem una d‟aquestes tècniques: els alumnes imaginaran una situació en la què no han tengut autocontrol i han donat una resposta automàtica, sense pensar en les conseqüències. Ara feim que es relaxin i que visualitzin la mateixa situació fent una conversa interior abans de donar la resposta. Les anam introduint en una visualització en la què prendran consciència plena de detalls, com ara, l‟olor d‟una flor, agafant a algú de la mà, sentint la seva pell, la seva temperatura, la pressió que exerceix a la vostra mà, una veu que els crida pel seu nom, un plat de sopa calenta... Vídeo (valora el que tens): http://youtu.be/6FUHgUL5MpI HIPOCRESIA- EMPATIA (2) + RELAXACIÓ COMPLETA ADM: Sessió de Rosa S. (Com) TELECOM: Marga P. Reflexió: en quins moments de la pel·lícula se tracta l‟hipocresia? I l‟empatia, està present en algun moment? Exercici d’empatia: Pensa en algú a qui t'agradaria entendre millor i tria alguna situació concreta en què t'hagués agradat poder comunicar-te amb aquesta persona de manera més eficaç. Recorda aquesta situació i repassa les idees que se't van passar pel cap, els teus sentiments en aquell moment, les coses que vas dir i que et van dir, les teves


impressions, etc. Ara torna a recordar la mateixa situació, però aquest cop des del punt de vista de l'altra persona. Imagina't que ets aquesta persona Imagina't que t'estàs veient a tu mateix des dels ulls d'aquesta altra personal Entra a la pell d'aquesta persona i imagina't els seus sentiments sobre aquesta situació i sobre tu mateix. Què pensava aquesta persona ¿Quin era el seu punt de vista sobre la situació? Què haguessis hagut de dir-li i de quina manera per millorar la comunicació entre vosaltres? Pren nota de les teves impressions. Vídeo sobre empatia (mirant la vida des d’altres cors) : http://youtu.be/swWi4YYrX_8 HOME-DONA: ESTEREOTIPS EN EL TREBALL (3) ADM: Sessió de Rosa S. (Com) TELECOM: Marga P. Reflexió sobre prejudicis i estereotips: Quins estereotips es veuen a la pel·lícula? “El joc dels prejudicis” - Desenvolupament: L'objectiu fonamental consisteix que l'alumnat experimenti un simulacre de discriminació pels prejudicis a través de conceptes ja establerts que posseeixen els participants. Abans de començar el joc el tutor escriu en paper adhesiu etiquetes amb els següents continguts (si sobren es poden eliminar els que es considerin oportuns): - Ateu - Polític - Ignora'm - Religiós - Cristià - Pacifista - Lladre - Esportista - Feliciteu-me - Dóna'm la mà - Sóc indesitjable - Sóc molt pobra Se seleccionen cinc alumnes que seran els encarregats d'anotar el que succeeix durant el desenvolupament del joc. Els alumnes han d'asseure's en rotlle i d'esquena a la paret. Una vegada asseguts, el director del joc ha de col·locar, en silenci, les etiquetes en l'esquena de cadascun dels participants, mentre va dient a la resta que han de llegir les etiquetes i actuar en conseqüència amb el que està escrit en elles; els alumnes poden moure's lliurement per la sala observant, llegint les etiquetes dels seus companys, però desconeixen el que posa en l'etiqueta que porten penjada darrere.


No es tracta de dir el que està escrit en cada etiqueta, sinó comportar-se o adoptar una determinada actitud. Els observadors prenen nota del que veuen i observen, quins són els comportaments, les actituds i les reaccions dels seus companys. Aquests participants no tenen etiquetes, gaudeixen d'una posició neutral i tenen una visió més equànime del que ocorre. Després del joc (que segons el parer del tutor pot durar mes o menys temps, fins al màxim d'una sessió) es realitza una posada en comú. Primer seran els observadors els encarregats d'informar, i després els propis participants els que posaran en comú el succeït durant el desenvolupament del joc. Finalment, el tutor recollirà la informació dels alumnes i realitzarà un petit comentari sobre les actuacions o prejudicis que tenim cap a les persones d'altres cultures o religions. Es pregunta als participants com s'han sentit en ser tractats d'una manera o una altra per part dels seus companys. Per a la majoria resulta incomprensible fins que coneixen l'etiqueta que portaven posada, encara que podem jugar al fet que intentin endevinar el que posa la seva etiqueta, la qual cosa els donarà una idea de fins que punt tenim codificats els nostres prejudicis. L'etiqueta resulta determinant, ja que, enjudiciem als altres per la seva imatge i pels prejudicis que comporta, normalment injusts. Vídeo (mare i filla insultades per ser llatines): https://www.youtube.com/watch?v=aFcrQe5h7uw#t=18 Vídeo: dona discriminada a la feina: https://www.youtube.com/watch?v=PwasByYMTiE VALENTIA-ACCEPTACIÓ- AUTOESTIMA (4) + VISUALITZACIÓ ADM: Sessió de Rosa S. (Com) TELECOM: Marga P. Reflexió:  A la pel·lícula hi ha escenes en les que s‟ha de fer un exercici de valentia i d‟acceptació. Identifica‟ls Treballem l’autoestima: Farem que l'alumnat s‟assegui formant un cercle i repartirem per a cada alumne i alumna 6 quadrats de paper (10 cm de costat aproximadament). Un del grup s‟asseurà al mig i actuarà com a focus. Direm als alumnes que ja sabem que tots tenim qualitats i defectes i que avui només ens fixarem en les qualitats. Demanarem que pensin en les qualitats del company que està al centre del grup i que, durant un minut, les escriguin en un dels papers. Transcorregut aquest minut es donaran els papers a l'alumne-focus; un altre alumne ocuparà la posició central i tornarà a començar l'exercici. Quan tots els alumnes hagin passat pel centre deixarem cinc minuts


perquè cada alumne pugui llegir els seus paperets. Finalment, i per ordre, aniran explicant al gran grup les qualitats que han sortit més repetides i si hi ha alguna que creuen no tenir. INTRODUIM UN EXERCICI DE VISUALITZACIÓ: Per fer-lo hem de partir sempre de la postura bàsica de relaxació i hem de començar i acabar la sessió com s’ha explicat a l’apartat de la relaxació. L'ALIAT INTERIOR. Tancau els ulls i centrau la vostra atenció en la respiració; inspirau… i expirau…i concentrau-vos en el moviment del vostre nas. Mentre seguiu respirant al vostre propi ritme, imagineu que us trobeu un camí enmig d‟un bosc espès. Hi ha arbres de molta bellesa al vostre voltant, i caminau pel camí fins el lloc des del que prové un rumor d‟aigua. Arribau a un rierol, us apropau a ell, i veis el vostre reflex a l‟aigua. (Pausa). De seguida percebeu una altra presència al vostre costat, i us sentiu protegits. Veieu que un altre reflex s‟uneix al vostre. Aquesta altra presència pot ser la d‟un vell savi, un animal o un ser imaginari que sentiu que es el vostre aliat, algú que coneixeu des de fa molt temps: algú en qui podeu confiar. El vostre aliat us indica que el seguiu per un petit pont que creua el rierol. Ho feu així i us trobeu escalant un turó petit que condueix a una cova. El vostre aliat entra a la cova, s‟asseu i us indica mitjançant gestos que l‟imiteu. Quan ho feu, el vostre aliat comença a parlar-vos de vosaltres mateixos. (Pausa d‟un minut). Si voleu fer-li alguna pregunta particular, feu-ho ara. Escolteu atentament la resposta. (Pausa d‟un minut). El vostre aliat diu que podeu tornar quan vulgueu; ell o ella sempre us estaran esperant per ajudar-vos amb el que necessiteu. Li doneu les gràcies, torneu pel camí, creueu el pont, i de nou veieu el vostre reflex a l‟aigua. Concentreu-vos en la manera en que us sentiu mentre camineu pel camí i sortiu del bosc; ara preneu consciència de que esteu asseguts aquí EL MERCAT DE TREBALL- TREBALL ESTABLE(5) + VISUALITZACIÓ ADM: Sessió de Rosa S. (Com) TELECOM: Marga P. Reflexió: Amb els acomiadaments que es donen a la pel·lícula queda ben clar la inestabilitat del mercat de treball. La forma que tenen els protagonistes de presentar els acomiadaments, ¿te sembla adequada? ¿Com es podria millorar? Ta vegada si es fes una escolta activa s‟empatitzaria més amb les persones acomiadades? L’escolta activa: Què hem de fer per practicar l'escolta activa? - Deixar parlar a l'altra persona. Ser pacient i no interrompre. - Mostrar-li que volem escoltar per entendre, no per contradir. - Acceptar el seu punt de vista i veure la diferencia amb el nostre. - Eliminar els prejudicis, ja que actuen com a filtre i distorsionen la comunicació. - Escoltar amb tot el cos, no només amb les orelles. La nostra actitud,


gestos, mirades... mostren al nostre interlocutor/a la nostra disposició a l'escolta. Fer que l'altra persona se senti còmoda. - Animar-la a parlar, fent-li les indicacions gestuals oportunes. - Fer preguntes obertes que mostrin el nostre interès i seguiment de la conversa. - No pensar en altres coses, com per exemple, que contestarem o quina valoració farem del que se'ns esta dient. - Mostrar-li que percebem el seu estat d'ànim: “ entenc que et sentis enrabiada per...” - Reformular la informació que ens ha donat. - Utilitzar paràfrasis (preguntes emeses com afirmacions) que incloguin el contingut més important del missatge rebut i els sentiments que creiem que sent: “el que dius és que...”, “segons he entès...”  TÈCNIQUES ASSERTIVES - Lliure informació: consisteix en practicar l'escolta activa i saber captar la informació que ens donen els altres. Una bona manera de relacionar-nos assertivament és fer preguntes, interessar-nos per allò que l'altre ens diu i permetre-li parlar lliurement d'ell mateix. - Auto revelació: consisteix en donar a l'altre informació sobre nosaltres mateixos i els nostres pensaments i opinions, sense que ens ho demani. - Aprendre a fer pactes: davant d'una discussió en termes oposats, una sortida es establir un pacte, que compleixi les següents condicions: no ha de malmetre l'autoestima de ningú, i no ha de perjudicar, ni afectar emocionalment a cap de les parts. Un pacte es un compromís que sempre porta implícites unes concessions, però del que es tracta és que no vagi en contra dels nostres drets. Vídeo Comunicar amb eficàcia. Ángel Lafuente: https://www.youtube.com/watch?v=8crhrEnW6z8 INTRODUIM UN EXERCICI DE VISUALITZACIÓ: Per fer-lo hem de partir sempre de la postura bàsica de relaxació i hem de començar i acabar la sessió com s’ha explicat a l’apartat de la relaxació. EL SOL. Visualitzau-vos ajaguts a la platja. La mar està quasi impassible, mentre s‟apaguen les darreres estrelles. Notau la frescor i la puresa de l‟aire. Contemplau l‟aigua, les estrelles, el cel obscur. Dedicau uns moments a sentir el silenci que precedeix la sortida del sol, la quietud plena de possibilitats. Lentament, la foscor s‟esvaneix i els colors canvien. El cel s‟enrogeix a l‟horitzó; després, es fa daurat. Us arriben els primers raigs del sol i veieu com emergeixen lentament de l‟aigua. Amb la meitat del disc solar visible i la resta amagat sota l‟horitzó, veieu que el seu reflex a l‟aigua crea una sendera de llum, daurada i tremolosa, que va des d‟on estau vosaltres fins al seu centre. La temperatura de l‟aigua es ideal i decidiu entrar-hi. Lentament, amb plaer, començau a nedar pel raig daurat. Notau l‟aigua banyada de llum que us acaricia el cos. Sentiu que floteu sense esforç i us moveu plàcidament pel mar. Com mes nedau cap al sol, menys us adoneu de l‟aigua i més augmenta la llum que us envolta. Us sentiu embolcallats en una llum benefactora i


daurada que us cala completament. El vostre cos es banya en la vitalitat del sol. Els vostres sentiments estan posseïts per la seva calor i la vostra ment es veu il·luminada per la seva llum. CONCILIACIÓ TREBALL I VIDA FAMILIAR (6) ADM: Sessió de Rosa S. TELECOM: Marga P.

Reflexió: Quins problemes es revelen a la pel·lícula sobre el problema de la conciliació de la vida laboral i la vida familiar. Què podríem fer en el cs de que aquest conciliació fos difícil. Proposam un exercici: Exercici: IMAGINA'T A TU MATEIX Aquesta activitat es basa en la utilització de tècniques d'imatgeria mental, les quals són de gran utilitat per a aconseguir que les persones siguem conscients d'aspectes en què ens és costós concentrar-nos per la càrrega emocional implícita que a vegades posseeixen. El professor comenta als alumnes que en aquesta activitat pensaran en el futur i en com s'imaginen a si mateixos d'aquí a alguns anys. En primer lloc, han de tancar els ulls i imaginar-se a si mateixos d'aquí a 10 anys. Quan tots els alumnes han tancat els ulls, el professor formula en veu alta les següents preguntes, cuidant sempre de deixar un temps entre pregunta i pregunta perquè cada alumne, individualment, pugui pensar i imaginar les respostes. Les preguntes que ha de realitzar són les següents:  «Com t'imagines físicament d'aquí 10 anys?,  «A què creus que et dedicaràs?»  «Quines aficions tens?»  «Amb qui vius?»  «Quins amics tens?»  «Com és la relació amb els teus pares?»  «Tens parella?»  «Tens fills?»  «Què t'agrada fer en el teu temps lliure?  «Ets feliç?»,  «De què et sents més orgullós?». La fase d'imaginació conclou i els alumnes ja poden obrir els ulls. Després, preguntarem a tots els alumnes en general si creuen que aquest futur imaginat serà necessàriament així o si pot ser d'una altra manera i, sobretot, si creuen que aconseguir el futur que desitgen és una cosa que depèn en gran part, encara que no totalment, d'ells o si creuen que no poden fer res per a acostar-se al seu futur desitjat. El professor ha de reconduir aquest debat cap a la capacitat que tots tenim per a augmentar les probabilitats d'aconseguir els nostres objectius. No


obstant això, la primera cosa que necessitem per a aconseguir les nostres metes és saber on volem arribar, què volem ser, quins són els nostres objectius. Tenir això clar és haver recorregut ja la meitat del camí. El professor ha de motivar els alumnes perquè valorin el poder i capacitat personals que tenen i la necessitat de fixar-se uns objectius clars. Finalment, l'activitat conclou amb una fase final individual en la qual els alumnes escriuen tres metes futures a llarg termini (per exemple, crear una família, tenir un treball on se senten satisfets, etc.) i també tres metes futures a curt termini (per exemple, aprovar el següent examen) que desitjarien aconseguir. LLENGUATGE CORPORAL (7) ADM: Sessió de Rosa S. (Com) TELECOM: Marga P. Reflexió:Importància del llenguatge corporal: es demana als alumnes si coneixen alguns significats del llenguatge corporal. Vídeos: https://www.youtube.com/watch?v=AbNgmxPaSVs https://www.youtube.com/watch?v=Yn7KQzvnz34 https://www.youtube.com/watch?v=yqE1B77G_aU https://www.youtube.com/watch?v=CtC3BVD8Rb4 https://www.youtube.com/watch?v=NAwRefCE5-c QUALITATS PROFESSIONALS I PERSONALS (8) ADM: Sessió de Rosa S. (Com) TELECOM: Marga P. Reflexió: quines qualitats professionals i personals creus que tenen els protagonistes de la pel·lícula? I quines creus que són les teves? Exercici: Demanarem als alumnes que prenguin un full de paper i que escriguin una trentena de frases que comencin amb l‟expressió: «Jo, Cristina (el nom que sigui), tinc confiança en mi i ...» Després caldrà completar aquestes frases, que sempre tenen el mateix inici. Cal escriure amb rapidesa i no té importància si alguna es repeteix. . Es proposa aquesta tècnica que té propietats de autosuggestió. . Caldrà motivar adequadament. . El professor/a pot donar un parell d'exemples en començar l'exercici.


ACOMIADAMENTS-RESILIÈNCIA (9) ADM: Sessió de Rosa S. (Com) TELECOM: Marga P. Visionar els següents vídeos i comentar-los: Què fer quan t’acomiaden? https://www.youtube.com/watch?v=lNggyFyfMdU https://www.youtube.com/watch?v=tnGygFMXgTI https://www.youtube.com/watch?v=gQ9GZZV8h7I La resiliència: https://www.youtube.com/watch?v=EBX689DyctY https://www.youtube.com/watch?v=93kO7HY0veM

FRASES RELACIONADES. ORIENTACIONS PER A LA REFLEXIÓ (11) Aquestes frases es podrien treballar a Història i a Filosofia FRASES DE LA PEL·LÍCULA:  ¿Les seves vides quant pesen?  Moure‟s és viure  Ompliu la motxilla de persones i sentiu el seu pes  Nosaltres no som cignes sinó taurons FRASES RELACIONADES AMB LA TEMÀTICA DE LA PEL·LÍCULA  Alliberar-nos de les expectatives dels altres, tornar a nosaltres mateixos, aquí descansa el genial i singular poder de l'autorespecte. - Joan Didion  Caure està permès, aixecar-se és obligatori. - Proverbi rus

2n curs Cicles Formatius

2n trimestre

WALL STREET CAPACITAT, CONDUCTA, EMOCIÓ, HABILITAT, FORTALESA I/O TEMA QUE ES TREBALLARÀ

SINCERITAT- HONESTEDAT


SIMPLICITAT VS RIQUESA, PODER, COBDÍCIA....AMBICIÓ MANCA D'ESCRÚPOLS CINISME vs NOBLESA CULTURA DE L'ESFORÇ RIVALITAT Vs AMISTAT CAPITALISME - ESPECULACIÓ EL MÓN DE LA BORSA- AUDÀCIA

MOMENTS DE LAPELI EN ELSQ ES DEFENSA LACODICIA

DINÀMIQUES DE CLASSE QUE ES PROPOSEN

ASPECTES QUE HA DE TENIR EN COMPTE LA PERSONA QUE INTRODUEIX LA DINÀMICA A L’AULA: Amb la introducció de cada habilitat els infants s'han de plantejar:  Per a què serveix? És important explicar els beneficis específics que s'obtindran amb la utilització d'una habilitat concreta, que els pot servir per obtenir un favor, resoldre un problema... Si els infants entenen per a què serveixen, estaran més motivats per aprendre-les.  Quan, on i amb qui s'han de fer servir? S'ha d'ensenyar en quines situacions i amb quines persones han d'utilitzar cada habilitat. El que pot ser molt útil en un moment donat, pot ser que no serveixi en una altra situació. Per exemple: demanar a algú que jugui és adequat al pati, però no enmig d'una classe.  Com s'ha de fer servir? La manera d'executar una habilitat (to de veu, expressió...) pot determinar la seva efectivitat.  Que s'ha de fer si no es te èxit? Els infants han d'aprendre a escollir una altra habilitat quan la utilització de la que han triat en primer lloc no ha tingut èxit. Parlar sobre les possibles raons del fracàs pot servir per a futurs intents. Davant una situació, han d'aprendre a triar l'habilitat que faran servir, anticipant les possibles conseqüències. Això els ajudarà a ser més reflexius.


ASPECTES QUE HA DE TENIR EN COMPTE EL TUTOR O LA PERSONA QUE S’ENCARREGA DE COORDINAR EL PROJECTE:  S'ha d'anar fent una revisió periòdica d'habilitats apreses prèviament i observar si es va generalitzant la seva aplicació a noves situacions.  Per fer algunes dinàmiques serà necessari haver vist prèviament la pel·lícula. Per a altres no és imprescindible  Abans de fer les dinàmiques serà necessari haver entrenat els alumnes amb alguna tècnica de relaxació i amb les respiracions profundes.

SINCERITAT- HONESTEDAT(1) + visualització

ADM: Sessió de Rosa S. TELECOM: Teresa Reflexió:  A la pel·lícula hi ha moments en els que es veu manca d‟honestedat. Identifica‟ls  Debat sobre la importància de ser honests en el món laboral Dinàmica:  El professor selecciona un o dos voluntaris perquè comptin tres incidents ocorreguts durant la infància. Aquests incidents poden ser veritables o ficticis, o fins i tot un veritable i dos ficticis, o dues veritables i un fictici. Queda a criteri dels relators la forma del relat, així com la seqüència. Hauran de procurar no revelar quines són vertaderes i quines ficticis.  Precisament correspon als membres participants endevinar quin són els incidents veritables i quins els ficticis. Cada membre ha d'anotar en el seu full els incidents que jutgi certs i els que no.  Després del relat dels incidents, i dient els relators quins eren veritables i quins els ficticis, cadascun comptarà quantes vegades va ser enganyat pels relators. Es pot fer un resum a la pissarra per veure la freqüència dels enganys i els encerts.  Es prossegueix l'exercici, formulant les següents preguntes: Com es van sentir tractant d'enganyar al grup? Com es van sentir els relators, en el conflicte entre la disposició per dir la veritat i la recerca de les fantasies per mentir? Quina estratègia va adoptar? Com es van sentir els participants del grup, sabent que podien estar sent enganyats, pels relators? Per què alguns participants deixen enganyar més fàcilment que altres? Recordin una situació en què hagin estat enganyats o que hagin enganyat a altres Què van


sentir?  El Facilitador guia un procés perquè el grup analitzi, com es pot aplicar l‟aprés en la seva vida. Visualització: EL TEU LLOC O PAISATGE IDEAL. El propòsit d‟aquesta visualització és ajudar-vos a imaginar un lloc especial que us permeti sentir-vos totalment protegits, còmodes i relaxats. Aquest lloc pot estar en qualsevol lloc. Pot ser un lloc que ja conegueu o en el que hi hàgiu estat. Pot ser un lloc que us inventeu totalment o que compongueu amb fragments d‟altres que aprecieu particularment. També podeu optar per posar una estança on reposar en el vostre paisatge: una cabana, un castell o una cova. Ara imagineu un lloc on us sentiu totalment a gust i en pau. Pot ser real o imaginari, un lloc que pertanyi al vostre passat o on sempre heu desitjat anar. No importa, sempre que sigui un lloc en el qual us sentiu protegits i en pau. Permeteu que aquest lloc vagi prenent forma poc a poc. No tingueu cap presa. A mesura que el vostre lloc va prenent forma, mirau al vostre voltant. Mirau a la vostra dreta i a la vostra esquerra i per totes bandes. .Que veieu? Gaudiu del paisatge, dels seus colors, textures i formes. Escoltau els sons que hi ha en el vostre lloc especial. Potser unes onades que venen a xocar suaument a la platja, el so d‟un ocell a la llunyania, el vent que frega els arbres al passar per les seves branques… Ara simplement gaudiu amb els sons d‟aquest lloc preciós, aquest lloc que s‟assembla a un santuari i us transporta a un lloc on regna el repòs, la protecció i la pau. (Pausa) Ara comenceu a sentir que alguna cosa meravellosa està a punt de succeir. Sentiu l‟emoció de que una cosa bona i emocionant està a punt de succeir. Sentiu aquesta certesa. Tot està bé, tal i com ha d‟estar. Ara observau com la brillantor suau d‟una llum daurada us il·lumina des de dalt. Aquesta llum us banya tot el cos. Una lluent i vibrant energia us envolta i us omple d‟energia calmant-vos i relaxant-vos. Esteu banyats per la bondat, per l‟amor incondicional que atrau cap a vosaltres tot el que necessitau, com si fóssiu un poderós imant. Us acompanyen bons desigs i pensaments positius. Aquesta energia sanadora es fon en el vostre cos nodrint-lo amb una generosa energia i omplint-te de benestar. (Pausa) Sentiu de quina forma es mou per les diferents capes del vostre cos, cada cop més profundament en cadascun dels vostres òrgans, fins arribar a l‟interior dels ossos. Sentiu-la en cadascuna de les vostres cèl·lules, dissolent cadascun dels bloqueigs i corregint tots els desequilibris. Gaudiu d‟aquest lliure fluir de l‟energia a traves del vostre cos. Ara esteu relaxats. El vostre cos recorda com és estar bé, i sap gaudir i assaborir aquesta sensació de benestar. El vostre santuari sempre està aquí i en ell sentiu una pau absoluta. Té propietats curatives i sabeu que és un lloc al que sempre hi podeu tornar per sentir aquesta energia sanadora i aquesta pau. Quan us trobeu a punt per tornar, feu una inspiració molt profunda i expireu l‟aire totalment. SIMPLICITAT VS RIQUESA,PODER, COBDÍCIA....AMBICIÓ (2) + VISUALITZACIÓ ADM: Sessió de Rosa S. TELECOM: Teresa


Reflexió: Identifica moments de la pel·lícula en el què es veu afany de poder, ambició, cobdícia. Com poden afectar aquests afanys a l‟hora de les relacions en el món laboral. Debat sobre “el justo medio” d‟Aristòtil >>> la conducta virtuosa consisteix en afrontar les dificultats o els perills amb decisió i prudència, sense caure en la por que ens paralitza, ni en la falta de reflexió que pot dur a conductes imprudents i temeràries. Podrien posar exemples de situacions en les que no hagin respost segons aquesta consigna . Podríem treballar també amb el següent quadre: Defecte Virtut Excés Tristesa Alegria Eufòria Avarícia Generositat Malbaratament (despilfarro) Desordre Ordre Compulsivitat Odi Amor Oblidar-se d‟un mateix Presumpció Modèstia Falta d‟autoestima o desvalorització Impaciència Paciència Despreocupació Inconstància Perseverança Tossuderia INTRODUIM UN EXERCICI DE VISUALITZACIÓ: Per fer-lo hem de partir sempre de la postura bàsica de relaxació i hem de començar i acabar la sessió com s’ha explicat a l’apartat de la relaxació. L'ALIAT INTERIOR. Tancau els ulls i centrau la vostra atenció en la respiració; inspirau… i expirau…i concentrau-vos en el moviment del vostre nas. Mentre seguiu respirant al vostre propi ritme, imagineu que us trobeu un camí enmig d‟un bosc espès. Hi ha arbres de molta bellesa al vostre voltant, i caminau pel camí fins el lloc des del que prové un rumor d‟aigua. Arribau a un rierol, us apropau a ell, i veis el vostre reflex a l‟aigua. (Pausa). De seguida percebeu una altra presència al vostre costat, i us sentiu protegits. Veieu que un altre reflex s‟uneix al vostre. Aquesta altra presència pot ser la d‟un vell savi, un animal o un ser imaginari que sentiu que es el vostre aliat, algú que coneixeu des de fa molt temps: algú en qui podeu confiar. El vostre aliat us indica que el seguiu per un petit pont que creua el rierol. Ho feu així i us trobeu escalant un turó petit que condueix a una cova. El vostre aliat entra a la cova, s‟asseu i us indica mitjançant gestos que l‟imiteu. Quan ho feu, el vostre aliat comença a parlar-vos de vosaltres mateixos. (Pausa d‟un minut). Si voleu fer-li alguna pregunta particular, feu-ho ara. Escolteu atentament la resposta. (Pausa d‟un minut). El vostre aliat diu que podeu tornar quan vulgueu; ell o ella sempre us estaran esperant per ajudar-vos amb el que necessiteu. Li doneu les gràcies, torneu pel camí, creueu el pont, i de nou veieu el vostre reflex a l‟aigua. Concentreu-vos en la manera en que us sentiu mentre camineu pel camí i sortiu del bosc; ara preneu consciència de que esteu asseguts aquí MANCA D'ESCRÚPOLS (3)


ADM: Sessió de Rosa S. TELECOM: Teresa Reflexió:  A la pel·lícula hi ha escenes en les que es veu una manca d‟escrúpols. Identifica‟ls DINÀMICA DE L'AVIÓ A EMERGÈNCIA "Vostès són passatgers del vol amb destinació a la ciutat de Huniongrupal. El vol es desenvolupava amb total normalitat, fins que falla una de les turbines de l'avió, i donen el senyal d'emergència que s'ha de saltar. L'hostessa, lliurarà els corresponents paracaigudes als passatgers. Sorgeix un altre problema, el nombre de paracaigudes no és suficient, i es planteja que "tres de les persones que hi ha a l'avió, no podrien saltar". A continuació es descriuen algunes característiques personals i de situació de cada un dels passatgers i de la tripulació. 1) Hostessa 1: Té 18 anys, conviu amb pares i un germà menor. Des de fa un any, el seu pare es troba afligit d'una malaltia, que li impedeix desenvolupar-se laboralment. Ha recaigut sobre ella, la gairebé total manutenció de la llar. 2) Hostessa 2: Té 30 anys, està cursant un embaràs de 4 mesos, després de diversos intents fallits. 3) Hostessa 3: Té 28 anys, s‟ha de casar el mes que ve. Ja està planificant les seves vacances. És filla única. 4) Pilot 1: Té 37 anys, és solter, és una persona molt estimada i reconeguda pel seu alt nivell de solidaritat amb els altres. Es troba realitzant els tràmits d'adopció d'un nen de 2 anys. 5) Pilot 2: Té 58 anys, li queda menys per arribar a la tan anhelada jubilació. Espera poder compensar en els propers anys, la mala fortuna que ha tingut fins al moment: va ser fill natural, la seva mare mor quan ell té 13 anys, passa la seva adolescència en un orfenat, es "fa sol". Però, mai "deixa de lluitar". Té un fill que lluita contra la drogoaddicció. 6) Copilot: Compleix el seu somni de tota la vida, dedicar-se a aquesta activitat, va ser la seva passió. Ara ha estat seleccionat, i des de fa tres mesos només agraeix "a la vida" la generositat que ha tingut amb el. Té 28 anys, i té al·lota des dels 18, anhelen casar-se el més aviat millor, i formar la seva pròpia família; haver aconseguit aquest treball, és una possibilitat de concretar això. 7) Passatger 1 - Un empresari, l'objectiu és realitzar un contacte "clau" que li permetrà obrir portes i oferir noves possibilitats laborals als seus empleats. Es tracta d'una empresa familiar, que neix gràcies al seu besavi, fa ja molts anys. Ell ha desenvolupat una molt bona gestió, de participació i consideració als seus treballadors. Hi té posades moltes expectatives. 8) Passatger 2 - Dona jove de 24 anys, que a causa dels avatars del destí, va ser


separada de la seva mare en néixer. Indagacions i investigacions realitzades, localitzen el parador de la mare (ciutat destí d'aquest viatge). A partir d'aquest fet, aquesta persona, només ha pensat en el dia en què la coneixerà. La seva mare, cursa un quadre terminal, i el seu últim desig és conèixer a aquesta filla. 9) Passatger 3 - Nena de 10 anys. Filla de pares separats. Ja que està de vacances, les va a gaudir amb el seu pare i la seva nova esposa. Està a càrrec de la tripulació. 10) Passatger 4 - Missionera de 48 anys. El seu motiu de viatge, passar a treballar i donar suport en un àmbit de gent molt malalta, que viuen en condicions infrahumanes. La seva clara vocació i la seva capacitat d'escolta, contenció i ajuda al proïsme, van fer que fos escollida, per tan noble acció. 11) Passatger 5 - Home major de 65 anys d'edat. Es trasllada a aquesta ciutat, per al retrobament amb l'única família que li queda, la seva filla, gendre i 2 néts (un dels quals té 9 mesos i una greu malaltia). Té una posició social molt àmplia i un dels motius del seu viatge és ajudar econòmicament a la seva família. 12) Passatgera 6 - Dona de 42 anys que en la seva joventut va ser prostituta; raó per la qual va ser discriminada sempre que buscava feina, el que la va portar a tenir grans pous depressius. Coneix el Passatger 7, es casa amb ell i sent que comença a tenir fe en la vida. S'ha enamorat perdudament d'aquesta persona. 13) Passatger 7 - Home de 62 anys, fill de víctimes de l'holocaust. Encara segueix patint les seqüeles que aquesta situació límit va deixar en la seva família (la qual va quedar desmembrada), els seus pares van ser assassinats. Intenta refer la seva vida, es casa, té 2 fills - dels quals un mor en l'adolescència d'una malaltia - aquest fet aniquila també la seva relació matrimonial (que ja venia deteriorada). Fa un any coneix a la passatgera 6; i per primera vegada, sent que la vida li dóna la revenja. El aclareix que no saltarà si no és amb la seva dona. 14) Passatger 8 - Dona de 42 anys. Viatja amb el seu nadó de 3 mesos de vida, ja que van a realitzar-li una intervenció per salvar la vida. Aconsegueix després d'un any, i gràcies a la solidaritat de molta gent, reunir els fons per això. Queda esperant el seu marit, a càrrec de 2 fills més: nena de 4 anys, i nin de 6. 15) Passatger 9 - Nadó de 3 mesos de vida. Fill de passatger 8. 16) Passatger 10 - Home de 38 anys. Vidu. A la recerca d'oportunitat laboral, que li permeti oferir millor qualitat de vida a la seva família. Té 3 fills: nin de 13 anys, nena de 8 i nin de 5, que van quedar a càrrec de la seva mare, és a dir l'àvia dels nois. ADVERTÈNCIA I: S'ha de prendre en compte, pel que fa a la quantitat de paracaigudes, a tots i cadascun dels tripulants: 3 hostesses, 2 pilots, 1 copilot. ADVERTÈNCIA 2: Des de la detecció d'un nombre menor de paracaigudes que el necessari, i la posterior comunicació al grup d'això, transcorren uns quants minuts. Van quedant solament "20 minuts" abans que la situació es


descontroli de manera total. ADVERTÈNCIA 3: Vostè ha de deixar fora irremeiablement 3 de les persones esmentades anteriorment.

CINISME Vs NOBLESA (4) ADM: Sessió de Rosa S. TELECOM: Teresa Reflexió: esmenta moments de la pel·lícula en el què es vegi cinisme en la conducta d‟alguns dels protagonistes. L‟antònim del cinisme és la noblesa. Relacionar aquest concepte amb l‟assertivitat. ASSERTIVITAT  Començam explicant què és l'assertivitat : és una habilitat social que consisteix a manifestar de manera clara, franca i respectuosa les pròpies opinions, emocions i creences, a defensar els nostres drets, a acceptar a els pensaments i els crítiques dels altres i no sentir-se'n culpables.  Diferenciacions conducta assertiva o socialment hàbil, agressiva i passiva. Conducta assertiva o socialment hàbil Expressió directa dels propis Sentiments, Desitjos, drets legítims i opinions sense amenaçar o castigar als altres i sense violar els drets d'aquestes persones. L'asserció implica respecte cap a un mateix a expressar les necessitats pròpies i defensar a els propis drets i respecte cap als drets i necessitats de les altres persones. Les persones han de reconèixer també quins són els seves responsabilitats en aquesta situació i quines conseqüències resulten de l'expressió dels seus sentiments. La conducta assertiva no té sempre com resultat l'absència de conflicte entre les dues parts; però el seu objectiu és la potenciació de les conseqüències favorables i la minimització de les desfavorables. Conducta passiva : Transgressió dels propis drets al no ser capaç d'expressar obertament sentiments, pensaments i opinions o expressar-los d'una manera autoderrotista, amb disculpes, manca de confiança. La no asserció mostra una falta de respecte cap a les pròpies necessitats. Conducta agressiva : Defensa dels drets personals i expressió dels pensaments, sentiments i opinions d'una manera inadequada i impositiva i que transgredeix els drets de les altres persones.  Feim algunes pràctiques: Situació 1: El teu amic acaba d'arribar per fer el treball de grup just una hora tard. No t'ha telefonat per a avisar que és retardaria. Et sents irritat per la tardança. Li dius: * Entra, el Treball està damunt la taula. CONDUCTA passiva. * He estat esperant durant una hora. M'hagués agradat que m'haguessis AVISAT que arribaves tard. CONDUCTA ASSERTIVA.


* M'has posat molt nerviós arribant tard. És l'última vegada que et convido i fem un treball junts. CONDUCTA AGRESSIVA. Situació 2: Un company et dóna constantment el seu treball perquè li facis. Tu has decidit acabar amb aquesta situació. El teu company acaba de demanar-li que facis un treball seu. Li contestes: * Estic bastant ocupa't. Però si no aconsegueixes fer-ho, et puc ajudar. CONDUCTA passiva. * Oblida'l. Gairebé no queda temps per a fer-ho. Em tractes com a un esclau. Ets molt desconsiderat. CONDUCTA AGRESSIVA. * No, Pep / Anna. No te tornaré a fer més el teu treball. Estic cansat de fer a més del meu treball, el teu. CONDUCTA ASSERTIVA. Vídeo: http://youtu.be/BdyVCvr81UA http://youtu.be/trNEHOmwTRQ

CULTURA DE L'ESFORÇ (5) ADM: Sessió de Rosa S. TELECOM: Teresa Debat sobre la cultura de l’esforç. Relació amb la pel·lícula Proposam un exercici: Exercici: IMAGINA'T A TU MATEIX Aquesta activitat es basa en la utilització de tècniques d'imatgeria mental, les quals són de gran utilitat per a aconseguir que les persones siguem conscients d'aspectes en què ens és costós concentrar-nos per la càrrega emocional implícita que a vegades posseeixen. El professor comenta als alumnes que en aquesta activitat pensaran en el futur i en com s'imaginen a si mateixos d'aquí a alguns anys. En primer lloc, han de tancar els ulls i imaginar-se a si mateixos d'aquí a 10 anys. Quan tots els alumnes han tancat els ulls, el professor formula en veu alta les següents preguntes, cuidant sempre de deixar un temps entre pregunta i pregunta perquè cada alumne, individualment, pugui pensar i imaginar les respostes. Les preguntes que ha de realitzar són les següents:  «Com t'imagines físicament d'aquí 10 anys?,  «A què creus que et dedicaràs?»  «Quines aficions tens?»  «Amb qui vius?»  «Quins amics tens?»  «Com és la relació amb els teus pares?»  «Tens parella?»  «Tens fills?»  «Què t'agrada fer en el teu temps lliure?  «Ets feliç?»,


 «De què et sents més orgullós?». La fase d'imaginació conclou i els alumnes ja poden obrir els ulls. Després, preguntarem a tots els alumnes en general si creuen que aquest futur imaginat serà necessàriament així o si pot ser d'una altra manera i, sobretot, si creuen que aconseguir el futur que desitgen és una cosa que depèn en gran part, encara que no totalment, d'ells o si creuen que no poden fer res per a acostar-se al seu futur desitjat. El professor ha de reconduir aquest debat cap a la capacitat que tots tenim per a augmentar les probabilitats d'aconseguir els nostres objectius. No obstant això, la primera cosa que necessitem per a aconseguir les nostres metes és saber on volem arribar, què volem ser, quins són els nostres objectius. Tenir això clar és haver recorregut ja la meitat del camí. El professor ha de motivar els alumnes perquè valorin el poder i capacitat personals que tenen i la necessitat de fixar-se uns objectius clars. Finalment, l'activitat conclou amb una fase final individual en la qual els alumnes escriuen tres metes futures a llarg termini (per exemple, crear una família, tenir un treball on se senten satisfets, etc.) i també tres metes futures a curt termini (per exemple, aprovar el següent examen) que desitjarien aconseguir. Vídeo: http://youtu.be/Fshit6CPoos

RIVALITAT Vs AMISTAT (6) + VISUALITZACIÓ ADM: Sessió de Rosa S. TELECOM: Teresa Reflexió: Esmenta moments de la pel·lícula en els què es vegi clarament una conducta de rivalitat. Com podem contrarestar aquests tipus de conducta? Què podem fer davant un company que presenta rivalitat amb nosaltres? TREBALLAR L’AUTOESTIMA (4)  Els alumnes se posen en cercle. Cada un agafa un full i escriu, a la part superior, el seu nom amb lletres majúscules.  El professor dicta una frase, que cal copiar a sota del nom. La frase és: «Una de les coses que més m'agrada de tu és ...». el professor explica que caldrà passar el full al company de la dreta, que, després de llegir el nom al qual pertany i d‟escriure una de les coses que més li agradin d'ell, el passarà a la seva dreta perquè el nou company afegeixi una altra, etc.  Convé explicar que és necessari, abans d'escriure alguna cosa, que llegeixin el que ja està anotat, ja que es tracta de no repetir les qualitats.  L'exercici acaba quan cada alumne rep la seva. Quan ha passat això, cada


un llegeix el seu full i se la guarda. INTRODUIM UN EXERCICI DE VISUALITZACIÓ: Per fer-lo hem de partir sempre de la postura bàsica de relaxació i hem de començar i acabar la sessió com s’ha explicat a l’apartat de la relaxació. EL SOL. Visualitzau-vos ajaguts a la platja. La mar està quasi impassible, mentre s‟apaguen les darreres estrelles. Notau la frescor i la puresa de l‟aire. Contemplau l‟aigua, les estrelles, el cel obscur. Dedicau uns moments a sentir el silenci que precedeix la sortida del sol, la quietud plena de possibilitats. Lentament, la foscor s‟esvaneix i els colors canvien. El cel s‟enrogeix a l‟horitzó; després, es fa daurat. Us arriben els primers raigs del sol i veieu com emergeixen lentament de l‟aigua. Amb la meitat del disc solar visible i la resta amagat sota l‟horitzó, veieu que el seu reflex a l‟aigua crea una sendera de llum, daurada i tremolosa, que va des d‟on estau vosaltres fins al seu centre. La temperatura de l‟aigua es ideal i decidiu entrar-hi. Lentament, amb plaer, començau a nedar pel raig daurat. Notau l‟aigua banyada de llum que us acaricia el cos. Sentiu que floteu sense esforç i us moveu plàcidament pel mar. Com mes nedau cap al sol, menys us adoneu de l‟aigua i més augmenta la llum que us envolta. Us sentiu embolcallats en una llum benefactora i daurada que us cala completament. El vostre cos es banya en la vitalitat del sol. Els vostres sentiments estan posseïts per la seva calor i la vostra ment es veu il·luminada per la seva llum. Vídeo: Com Millorar l’autoestima en 7 Passes https://www.youtube.com/watch?v=-MuGZ7szCBI Com ser més segur de tu mateix- Incrementa la teva seguretat en 5 minuts amb aquest tip: https://www.youtube.com/watch?v=-PJptpE4pfY

CAPITALISME- ESPECULACIÓ (7) ADM: Sessió de Maruja (Tresoreria) TELECOM: Teresa Treball previ: Què saps del capitalisme? Què significa especulació? Visionat dels següents vídeos: El Capitalisme explicat de manera senzilla i ràpida


https://www.youtube.com/watch?v=wD2fiN4Bma8 Capitalisme: com manipulen l'economia mundial amb l'Especulació Financera: Com veuran els diners especulatius que es mou en els mercats financers amb prou feines aporten res al món econòmic, amb prou feines crea treball o progrés https://www.youtube.com/watch?v=jx8iwRTtwt8 Especulació financera: REVILLA EXPLICA L'ESPECULACIÓ EN BORSA https://www.youtube.com/watch?v=JKlmDpBpSCA

EL MÓN DE LA BORSA- AUDÀCIA (8) ADM: Sessió de Maruja (Tresoreria) TELECOM: Teresa Treball previ: Què sabem del món de la borsa? Com es relaciona amb l‟audàcia? Què significa ser una persona audaç? Visionat dels següents vídeos: Què és la borsa? https://www.youtube.com/watch?v=geyJvTKQszo Jordi Évole (El Follonero) - Josef Ajram, broker de la Borsa de Barcelona i de Madrid https://www.youtube.com/watch?v=A2VQBROHp0I Miguel Angel Cornejo - EL PODER DE LA AUDÀCIA - Superació Personal https://www.youtube.com/watch?v=-OOOk3iRmDs FRASES RELACIONADES. ORIENTACIONS PER A LA REFLEXIÓ (11) FRASES DE LA PEL·LÍCULA:  "La cosa més valuosa del món és la informació no et sembla?"  "La cobdícia, a falta d'una paraula millor, és bona; és necessària i funciona. La cobdícia clarifica i capta l'essència de l'esperit d'evolució. La cobdícia en totes les seves formes: la cobdícia de viure, de saber, d'amor, de diners; és el que ha marcat la vida de la humanitat ... " FRASES RELACIONADES AMB LA TEMÀTICA DE LA PEL·LÍCULA  No pot el cobdiciós ser agraït. Sèneca  Si un individu posseeix la base espiritual necessària, no es deixarà vèncer per la temptació tecnològica i la bogeria de posseir. Sabrà trobar el just equilibri, sense demanar massa. El perill constant és obrir la porta a la cobdícia, un dels


nostres més aferrissats enemics, i aquí resideix el veritable treball de l'esperit. Dalai-Lama  No fa la cobdícia que passi el que volem, ni la por que no passi el que recelem. Francisco De Quevedo

8. 3r TRIMESTRE 1r d’ESO

3r trimestre

TIEMPOS MODERNOS TEMES QUE TRACTA Temes centrals:

 Lluita per la supervivència  Crítica al sistema capitalista  El treball mecanitzat: la pel·lícula compara als obrers amb una guarda d‟ovelles, el pastor de les quals seria el capitalisme  Problemàtica dels salaris baixos: fam, pobresa...  Injustícia social que viu la classe baixa  Vulnerabilitat que presenten les persones de classe social més baixa  Diferències socials  Estrés  Esgotament físic i psicològic  Desequilibri mental  Robatoris relacionats amb la fam

CAPACITAT, CONDUCTA, EMOCIÓ, HABILITAT I/O FORTALESA QUE ES TREBALLARÀ

Les emocions....A tutoria Caritat i compassió... A tutoria Esperança ...A català Coratge. Autoestima ... A tutoria Confiança.....E.F. Empatia....Estudi


Superar una emoció dolorosa... Departament d‟orientació Superar l‟estrés.... Departament d‟orientació Fortaleses personals...A tutoria Autoestima ... A tutoria

DINÀMIQUES DE CLASSE QUE ES PROPOSEN ASPECTES QUE HA DE TENIR EN COMPTE LA PERSONA QUE INTRODUEIX LA DINÀMICA A L’AULA: Amb la introducció de cada habilitat els infants s'han de plantejar:  Per a què serveix? És important explicar els beneficis específics que s'obtindran amb la utilització d'una habilitat concreta, que els pot servir per obtenir un favor, resoldre un problema... Si els infants entenen per a què serveixen, estaran més motivats per aprendre-les.  Quan, on i amb qui s'han de fer servir? S'ha d'ensenyar en quines situacions i amb quines persones han d'utilitzar cada habilitat. El que pot ser molt útil en un moment donat, pot ser que no serveixi en una altra situació. Per exemple: demanar a algú que jugui és adequat al pati, però no enmig d'una classe.  Com s'ha de fer servir? La manera d'executar una habilitat (to de veu, expressió...) pot determinar la seva efectivitat.  Que s'ha de fer si no es te èxit? Els infants han d'aprendre a escollir una altra habilitat quan la utilització de la que han triat en primer lloc no ha tingut èxit. Parlar sobre les possibles raons del fracàs pot servir per a futurs intents. Davant una situació, han d'aprendre a triar l'habilitat que faran servir, anticipant les possibles conseqüències. Això els ajudarà a ser més reflexius.

ASPECTES QUE HA DE TENIR EN COMPTE EL TUTOR O LA PERSONA QUE S’ENCARREGA DE COORDINAR EL PROJECTE:  S'ha d'anar fent una revisió periòdica d'habilitats apreses prèviament i observar si es va generalitzant la seva aplicació a noves situacions.  Per fer algunes dinàmiques serà necessari haver vist prèviament la pel·lícula. Per a altres no és imprescindible  Abans de fer les dinàmiques serà necessari haver entrenat els alumnes amb alguna tècnica de relaxació i amb les respiracions profundes.

LES EMOCIONS (1) (Tutoria)


La caixa de les Emocions Objectius i Funcionament: La caixa emocional és un instrument que ens ajudarà a aconseguir que els nostres alumnes aprenguin a comunicar-se emocionalment. A partir d'aquestes comunicacions individuals podem aprofundir en el coneixement de les diferents emocions (alegria, tristesa, desesperança, rancor, etc.). L'objectiu és aconseguir una major intel·ligència emocional i ensenyar noves formes d'afrontament de conflictes i canalització adequada dels sentiments que l'acompanyen. Amb això també estem fent un treball preventiu respecte a possibles nous conflictes. Començam utilitzar la capsa (sessió de tutoria):. La caixa que s‟haurà elaborat ha d'estar situada en un lloc visible de l'aula i ser accessible a tots els alumnes. Recordam el funcionament : 1r - Hem d'explicar als alumnes que la caixa de les emocions està per rebre els nostres missatges. Els mateixos mestres s'han d'erigir com a models i poden utilitzarla per expressar diferents emocions o sentiments respecte a situacions que es puguin produir a l'aula en el treball diari. 2n - Evidentment no hem obligar cap alumne a que expressi els seus sentiments però sí a incentivar a que ho faci en determinades circumstàncies i per això el millor és prendre nosaltres la iniciativa. 3r - L'alumne pot comunicar emocions negatives (por, tristesa, nervis, pèrdua del control, etc.) O positives (felicitat, alegria, etc.). Per a això ha d'agafar el paper disposat a l'efecte i escriure de forma breu la situació concreta i l'estat d'ànim que li ha provocat. Un cop escrita haurà d'introduir a la caixa. Per exemple, "Aquest matí no he pogut controlar els meus nervis i he discutit amb un company. Em sento malament ... " 4t - A les sessions de tutoria, es pot dedicar un temps a llegir les diferents notes introduïdes a la caixa. Aquestes notes poden ser llegides pels propis autors o, en alguns casos, poden llegir-les els tutors i guardar l'anonimat de l'alumne si aquest així ho desitja. 5è - A partir de la lectura d'aquestes notes, els professors poden iniciar un col·loqui sobre les diferents emocions que s'han expressat i els alumnes poden aportar les seves pròpies vivències en situacions semblants que ells hagin viscut. La lectura dels paperets es pot fer també a alguna sessió d‟estudi, sempre que estigui consensuat amb el tutor. Reflexió sobre les emocions vistes a la pel·lícula (sessió de castellà): Es demanarà als alumnes que facin una reflexió de les emocions que han vist a la pel·lícula. En podrien fer una redacció, un informe....

CARITAT I COMPASSIÓ (2) (Tutoria)


El dilema de Annapur (20 min) • Plantegem a la classe la lectura d'un dilema (veure annex 'El dilema de Annapur') que han de resoldre per grups prèviament establerts (no més de 5 persones per grup). • Després de la lectura del dilema, donem uns 5 minuts perquè prenguin una decisió: a) a qui contractaries tu si fossis Annapur? b) Per què? • Cada grup torna a la classe la seva decisió, explicant els motius de la mateixa. A la pissarra es recullen totes les aportacions. • Obrim un debat: a) quina de les tres situacions us sembla més injusta? ¿Per què? b) quina idea tenim de pobresa i de desenvolupament? c) quina és la nostra idea d'ajuda i solidaritat? d) quines conseqüències té cadascuna de les decisions que hem pres? e) Com pot una societat o una comunitat prevenir o resoldre situacions com aquesta? f) existeixen a les nostres ciutats situacions similars? g) quines conseqüències té per a una societat o comunitat el que hi hagi situacions com aquesta? On creieu que trobem les causes? Annex: 'El dilema de Annapur' "Annapur està buscant algú perquè li netegi el jardí, que porta una llarga temporada descuidat, i tres veïnes seves desitgen que els encarregui el treball: Dinu, Bisha i Rogini. Pot contractar qualsevol d'elles, però el treball és indivisible i no pot segmentar en tres tossos. Annapur sap que qualsevol d'elles pot fer perfectament el treball per bàsicament el mateix salari, però sent una persona reflexiva, es pregunta a quina de les tres persones seria més just contractar. Ella sap que les tres són persones pobres, però Dinu és la més empobrida, tots el veïnats ho saben. Això fa que Annapur s'inclini per contractar-la, "Què pot ser més just que ajudar al més pobre" es diu. No obstant això, Annapur sap que Bisha ha tengut molt mala sort en uns negocis familiars i la seva economia està molt malmesa, cosa que l'ha portat a estar molt deprimida i trista. Dinu i Rogi estan, per contra, acostumades a la seva situació de pobresa. Tots els veïnats coincideix que Bisha és la més infeliç de les tres i que el treball li faria guanyar en felicitat més que a les altres dues. "Segurament el més just és aportar felicitat", es diu Annapur. No obstant això, algú li diu a Annapur que Rogini està últimament un poc "empiocada" per una malaltia que té i que podria usar els diners de la feina per pagar-se unes medicines i curar-se d'una malaltia que pot arribar a ser crònica. Ningú nega que Rogine és la persona menys pobra de les tres, tot i que també visqui en condicions de pobresa, i se sap que no és la més infeliç, ja que per caràcter sembla que porta la seva situació amb força lucidesa, estant acostumada a la situació de deprivació en què viu (ve d'una família pobra que l'ha educat en la creença de no protestar i no ser ambiciosa). Annapur es pregunta si el més just no seria donar-li el treball a Rogini "segurament tendria el major impacte sobre la qualitat de vida i possibilitat de desenvolupament d'una persona malalta". Pres de "Development as Freedom, Amartya Sen."


ESPERANÇA (3) (A Català) L’ INVENTOR • Una vegada estaven entrevistant un inventor que havia desenvolupat un nou tipus de rodament. Per aconseguir aquest rodament havia dissenyat abans al voltant de 230 models diferents de rodaments. • Li preguntava l'entrevistador que com no s'havia donat per vençut davant tants fracassos. Sorprès, l'inventor va contestar que aquests 230 models anteriors no havien estat fracassos sinó solucions a problemes encara no plantejats. OPTIMISTES I PESSIMISTES A la província de la ment el que creiem que és veritat és veritat o es converteix en veritat. A la província de la ment no hi ha més límits que els que s'imposa un mateix. John Lilly • Tots sabem quina és la diferència entre un optimista i un pessimista: l'optimista veu la botella mig plena i el pessimista mig buida, però què és el que fa que per un estigui plena i per a un altre buida? • Segons Martin Seligman, psicòleg de la Universitat de Pennsilvània que ha fet tot tipus d'estudis sobre les diferències entre la manera de pensar dels optimistes i la dels pessimistes, un optimista és aquell que quan li surt malament alguna cosa o vol aconseguir alguna cosa es planteja "que és el que jo he de fer o canviar en aquesta situació", mentre que un "pessimista" és aquell que es veu a si mateix com impotent davant un món advers, o mercè del seu propi caràcter, que li és impossible canviar. • En altres paraules, l'optimista es responsabilitza de les seves reaccions i el pessimista espera que el món canviï, que la situació millori. Demanarem als alumnes que pensin en situacions viscudes en les què hagin estat pessimistes (fer la descripció per escrit). Fer-los reviure la mateixa situació visualitzant que tenen una actitud optimista. CORATGE. AUTOESTIMA (4) (A tutoria) UN REGAL DE FELICITAT DESENVOLUPAMENT DE L’ACTIVITAT: 12. Dividim la classe en grups de 8-12 persones 13. Demanam a cada persona que divideixi tres fulls de paper en tants de trossos com persones tengui el seu grup, excepció feta d‟un mateix 14. Cada persona haurà d‟escriure un missatge a cada un dels components del seu grup. 15. Explicam que moltes vegades estam més contents amb un regal petit que amb un gran, però és molt habitual que ens preocupem de no poder fer coses grans per als altres i oblidam les petites coses que estan plenes de significat. Amb l‟exercici que ara començarem estarem donant un petit regal de felicitat a cada un dels participants. 16. Ara, cada un ha d‟escriure el missatge, un missatge per a cada component del grup. Els missatges que escriurem han d‟aconseguir fer que la persona es senti positiva quan el rebi. 17. Podem recomanar vàries maneres de donar retroalimentació positiva.  Per exemple, en el missatge podem dir: “M‟agrada com somrius”, en lloc de dir m‟agrada la teva actitud.


 Es tracta de donar un missatge especial per a cada persona i no una cosa que se pogués aplicar a vàries persones.  Han de tractar dir-li a cada un allò que és vertaderament important o notable del seu comportament dins el grup, perquè li agradaria conèixer-lo millor o perquè està content d‟estar amb ell dins el grup  Han de fer que el seu missatge sigui personal, utilitzant el nom de la persona i termes com “m‟agrada…”, “sent…”  S‟ha de dir a cada persona què és el que d‟ella ens fa a nosaltres un poc més felices  És convenient que signem el nostre missatge, però això és voluntari 18. Un cop escrits tots els missatges, s‟ha de doblegar cada un dels paperets i s‟ha d‟escriure el nom dels destinatari a la part exterior. Després es reparteixen 19. Ara, cada un llegeix en veu baixa els missatges que ha rebut. 20. Comença una ronda en la que cada un comparteix amb els altres el missatge que més ha significat per a ells, també es pot demanar que ens aclareixin algun dubte que ens hagi ocasionat el missatge rebut. 21. Per acabar, cada un podria descriure els sentiments que han tengut durant la realització de l‟exercici 22. Per acabar, farem una reflexió de com podem aplicar el què hem après a la nostra vida

CONFIANÇA (5) + VISUALITZACIÓ (Sessió d’Educació física) ♦ TRENS BOJOS: fer trens amb 4-5 participants. Només l'última persona de cada tren té els ulls oberts, les altres persones els mantenen tancats. Per fer que el tren es posi en marxa, l'última persona que és la que tendrà els ulls oberts, dirigeix el moviment picant de mans a la persona que té davant, aquesta passa la consigna igual que l'ha rebut a la persona que té davant i així fins arribar a la primera persona del tren. Les consignes són. - Copet al centre de l'esquena: caminar recte cap endavant - Palmellada sobre l'espatlla dreta: fer un gir d'un quart cap a la dreta - Palmellada sobre l'espatlla esquerra: fer un gir d'un quart cap a l'esquerra - Palmellada suau sobre el cap: caminar recte cap enrere - Encaixada sobre la part alta de tots dos braços: aturar la marxa Es pot fer un recorregut amb obstacles (coixins, cadires) a sortejar pels trens. Acabam fent una relaxació completa EMPATIA (6) (sessió d’estudi)

EMPATIA. POSAR-SE AL LLOC DE L'ALTRE Pensa en algú a qui t'agradaria entendre millor i tria alguna situació concreta en què t'hagués agradat poder comunicar-te amb aquesta persona de manera més eficaç. Recorda aquesta situació i repassa les idees que se't van passar pel cap, els teus sentiments en aquell moment, les coses que vas dir i que et van dir, les teves impressions, etc. Ara torna a recordar la mateixa situació, però aquest cop des del punt de vista de


l'altra persona. Imagina't que ets aquesta persona Imagina't que t'estàs veient a tu mateix des dels ulls d'aquesta altra personal Entra a la pell d'aquesta persona i imagina't els seus sentiments sobre aquesta situació i sobre tu mateix. Què pensava aquesta persona ¿Quin era el seu punt de vista sobre la situació? Què haguessis hagut de dir-li i de quina manera per millorar la comunicació entre vosaltres? Pren nota de les teves impressions. Feim un altre exercici: Es col·loca el grup en cercle. Per ordre surt cada un al centre fa un gest i alhora diu el seu nom i una frase curta que el defineixi. Tota la resta s'acosta al centre i repeteix el gest i la frase. També es pot fer individual i en aquest cas surten al centre per repetir el nom i gest de l'anterior i fer el mateix. S'encadena fins al total d'alumnes. SUPERAR UNA EMOCIÓ DOLOROSA (7) + Relaxació completa Departament d’orientació Superar una emoció dolorosa: 29. Adoptar una postura relaxada. Podem tancar els ulls o bé dirigir la mirada a un punt fix del terra situat a un metre de distància. Feim 3 respiracions profundes 30. Recordar algun fet més o menys recent que ens hagi produït alguna emoció dolorosa (ira, por, tristesa, vergonya, oi, culpa...). També podem elegir alguna vivència relativament estable (un problema, un obstacle, una dificultat...) que ens causi algun tipus de dolor. 31. Quan hem elegit l‟emoció a observar, tractar d‟identificar el motiu que la causa, i reproduir en el cos i en la ment allò que ens passa (sensacions corporals i reaccions mentals que experimentam quan ens passa aquesta vivència) 32. Ara posarem nom a l‟emoció: ira, por, tristesa, vergonya, oi, culpa... 33. Ara abandonarem la resistència que ens produeix aquesta emoció, tractant d‟acceptar-la tal com és. Això no significa resignació, sinó reconèixer que aquesta emoció és real i està dins nosaltres. Només així serem capaços de transformar-la 34. En aquest punt ens podem començar a distanciar de les nostres emocions. Ens diem a nosaltres mateixos: jo NO som aquesta emoció; som la persona que observa aquesta emoció. Jo som molt més que una emoció 35. Per acabar agafam consciència de la nostra respiració, experimentant la calma que ens produeix estar asseguts respirant tranquil·lament. Pensarem la següent frase: visc en el present, estic en pau. Repetim aquesta frase vàries vegades


procurant sentir intensament l‟alegria d‟estar vius en el moment present i la pau que ens ha produït aquest exercici. Ens quedam assaborint aquesta sensació durant un parell de minutets FER UNA VISUALITZACIÓ: UNA CASCADA DE LLUM BLANCA. Tancau els ulls i centrau la vostra atenció en la respiració. Pensau que en cada exhalació el vostre cos es relaxa cada vegada més. Ara, imaginau que una preciosa cascada de llum blanca us cobreix des de la part superior del vostre cap; sentiu la seva suau energia sanadora a través del cervell, sobre la cara, el mentó i el coll. Ara, la cascada de llum blanca descendeix fins al vostre pit, espatlles i esquena; segueix a traves dels braços i de les mans i regalima des de la punta dels vostres dits emportant-se amb ella qualsevol tensió que hagi descobert en el vostre cos. La llum blanca continua fluint cap al ventre, la pelvis i les natges; a continuació segueix descendent fins els malucs, genolls i part baixa de la cama. Ara entra pels vostres turmells i peus, i surt a traves dels seus dits, fent desaparèixer l‟estrés o les molèsties del vostre cos. Ara us trobau immersos en una contínua cascada de llum blanca. Cada part del vostre ésser està coberta de la seva llum. Deixau que aquesta energia us embolcalli i gaudiu de la pau que us proporciona. Pausa d‟un minut i acabam la sessió. SUPERAR L’ESTRÉS (8) Departament d’orientació RELAXAR-SE Cal: - pensar com ens sentim, què ens passa quan estem tensos? Estem nerviosos, ens fa mal la panxa... - fer 3 respiracions profundes: inspirar a poc a poc i profundament, inflant la panxa i deixant anar l'aire per la boca lentament - exprimir taronges: es simula que l'infant té mitja taronja a cada mà i li ha de treure tot el suc. Primer una mà, després l'altra i finalment les dues juntes. Deixa caure les pells i s'espolsa el suc que queda a les mans. Fer una relaxació completa FORTALESES PERSONALS (9) Sessió de tutoria Qüestion els meus pensaments... 3. Cada alumne pensa un aconteixement negatiu o dolorós que li estigui passant en aquest moment i, per escrit, va completant el següent qüestionari: Escriure l‟esdeveniment o el problema al que m‟enfront (per exemple: fa tres dies que el meu amic no me xerra) Identificar qualsevol creença negativa que me susciti aquesta situació (per exemple: segur que ja no me torna xerrar..) Escriure la conseqüència del problema, com te fa sentir i com actues (per exemple: me sent fatal, me sent tot sol, no sé conservar els meus amics...)


Qüestionar la creença negativa, posant-la en dubte i intentant substituirla per altres possibles raons (per exemple: potser està ocupat i preocupat per l‟examen, potser està trist també i vol que jo li xerri...) Prendre consciència de que cercar explicacions més positives i optimistes davant aquestes situacions, pot millorar el nostre estat d‟ànim, i afrontar amb més realisme i valentia situacions de dificultat o dolor. 4. En acabar, cada alumne podria expressar de forma oral el seu grau de satisfacció amb aquesta activitat, que li aporta aquesta fórmula...

Feim una visualització: Tancau els ulls, anau fent respiracions profundes i imaginau: Una ploma que escriu lentament el vostre nom en un paper. AUTOESTIMA (10) Sessió de tutoria

Anem a aprofitar aquesta coneguda dinàmica per fer una versió que ens ajudi a reforçar aquesta part positiva que sempre tenim dedins. Necessitem un cabdell de llana gruixuda i haurem d'anar amb compte perquè no se facin nusos. Si el grup és més gran de quinze persones, aquesta dinàmica es fa massa llarga, però es pot fer en dues sessions Ens posam en cercle. Ja sabeu, només movem les cadires. Les col·loquem en un cercle completament tancat i aprofitam per anar reforçant les millores que vagin arribant a l'hora de fer el cercle de forma ordenada i silenciosa. És obvi que si aquest primer pas no funciona, qualsevol cosa que fem després, tampoc funcionarà així que li hem de donar el seu valor a aquest pas de fer el cercle. Una vegada que estem en cercle llançar un cabdell a una altra persona del grup, mantenint el bri de llana subjecta amb el nostre dit. Abans de llançar el cabdell hem de dir alt a tot el grup una cosa que fem molt bé. Repetirem que és una cosa que fem molt bé i no una cosa que ens agrada fer. Cada persona que rep el cabdell, envolta un dels seus dits amb la llana i passa el cabdell a una altra persona. Així fins que tot el grup hagi dit alguna cosa que fa molt bé, però molt, molt bé. FRASES RELACIONADES. ORIENTACIONS PER A LA REFLEXIÓ (11) Es podrien treballar a una sessió de tutoria FRASES DE LA PEL·LÍCULA: "Anima’t! Mai perdis l’esperança!" “Somriu!”


FRASES RELACIONADES AMB LA TEMÀTICA DE LA PEL·LÍCULA Per molt llarga que sigui la tempesta, el sol sempre torna a brillar entre els núvols. Khalil Gibran Les ànimes superiors no tenen por més que d'una cosa: de cometre una injustícia. Amado Nervo

ACTIVITATS RELACIONADES AMB ÀREES DEL CURRÍCULUM: ASSIGNATURA ACTIVITATS QUE ES PROPOSEN Moment PROFESSOR O que es IMPLICAT COMPETÈNCIA suggereix BÀSICA per a la seva aplicació Socials

Música

La gran depressió. Relaciona els aspectes d’aquest moment de la història amb les escenes de la pel·lícula Escoltar la cançó que canta el protagonista i analitzar la lletra: una versió de la cançó de Léo Daniderff «Je cherche après Titine», però en una llengua inexistent, coneguda como «Charabia», els sons de la qual tracten de semblar-se a una mescla de francès i italià, amb alguna paraula reconeixible en anglès.

Plàstica

- Quan tot sembla que està solucionat, una nova intervenció de la policia deixa sense recursos als protagonistes. Fes una anàlisi de la darrera imatge i explica el seu valor simbòlic - Fer un mural amb invents sorgits a la segona Revolució Industrial. Es podria fer el mur amb un padlet (padlet.com)

Francès

Posar frases en francès a alguna escena

Naturals

Fer un estudi sobre els efectes de la cocaïna


EXERCICIS INDIVIDUALS QUE ES PROPOSEN Català Redacció sobre l’organització del treball durant la segona Revolució Industrial: el Taylorisme i el Fordisme Castellà A la primera escena surt una guarda d’ovelles. Es tracta d’una metàfora pròpia del cinema mut per dir-nos alguna cosa sense paraules. Explica a què es refereix Anglès Escriure la sinopsi de la pel·lícula

LECTURES QUE ES PROPOSEN amb activitats relacionades En qualsevol tipus de tasca creadora, la persona que crea s'uneix amb el seu material, que representa el món exterior a ell. Sigui un fuster que construeix una taula, un joier que fabrica una joia, el pagès que sembra el blat o el pintor que pinta una tela, en tots els tipus de treball creador l'individu i el seu objecte es tornen un, l'home s'uneix al món en el seu procés de creació. Això, sense això, només és vàlid per al treball productiu, per la tasca que jo planatge, produeixo i veig el resultat de la meva feina. Actualment en el procés de treball de un empleat o un obrer en la interminable cadena, poc queda d'aquesta qualitat unificadora del treball. El treballador es converteix en un apèndix de la màquina o de l'organització burocràtica. Ha deixat de ser ell, i per això mateix no es produeix cap unió a part de la que s'aconsegueix per mitjà de la conformitat. Erich Fromm, L'art d'estimar Fer una reflexió sobre aquest text i relacionar-lo amb la temàtica de la pel·lícula (a castellà o a català)

CANÇONS SELECCIONADES

Imagine – John Lennon Blowin’ in the wind – Bob Dylan Es podria fer una audició a Música i a anglès


VÍDEOS I DOCUMENTALS COMPLEMENTARIS Documental sobre La gran depressió: https://www.youtube.com/watch?v=oMt9iudc3k0 Es podria veure i comentar a Socials

2n d’ESO

3r trimestre

EDUARDO MANOSTIJERAS

TEMES QUE TRACTA Temes centrals: La curiositat per al saber Bondat Innocència - ingenuïtat Acceptació del què ens fa diferents Respecte vs explotació dels altres Les aparences Compassió Amor Solitud i aïllament Sentit comú Gelosia Violència Resistència pacífica

CAPACITAT, CONDUCTA, EMOCIÓ, HABILITAT I/O FORTALESA QUE ES TREBALLARÀ

Emocions ..... Tutoria Solitud i aïllament. Saber demanar ajuda..... Castellà


Gelosia. Saber superar pensaments negatius....Estudi Empatia... Ciutadania Sentit de la justícia (compassió, amor, respecte...)....Tutoria Capacitat de perdonar (bondat, resistència pacífica, innocència...)....Català Comunicació (la curiositat per al saber, les aparences, el sentit comú...)...Tutoria Acceptació del què ens fa diferents...Ciutadania La màgia dels contes i el què ens ensenyen....Català Autocontrol ...Tutoria DINÀMIQUES DE CLASSE QUE ES PROPOSEN ASPECTES QUE HA DE TENIR EN COMPTE LA PERSONA QUE INTRODUEIX LA DINÀMICA A L’AULA: Amb la introducció de cada habilitat els infants s'han de plantejar:  Per a què serveix? És important explicar els beneficis específics que s'obtindran amb la utilització d'una habilitat concreta, que els pot servir per obtenir un favor, resoldre un problema... Si els infants entenen per a què serveixen, estaran més motivats per aprendre-les.  Quan, on i amb qui s'han de fer servir? S'ha d'ensenyar en quines situacions i amb quines persones han d'utilitzar cada habilitat. El que pot ser molt útil en un moment donat, pot ser que no serveixi en una altra situació. Per exemple: demanar a algú que jugui és adequat al pati, però no enmig d'una classe.  Com s'ha de fer servir? La manera d'executar una habilitat (to de veu, expressió...) pot determinar la seva efectivitat.  Que s'ha de fer si no es te èxit? Els infants han d'aprendre a escollir una altra habilitat quan la utilització de la que han triat en primer lloc no ha tingut èxit. Parlar sobre les possibles raons del fracàs pot servir per a futurs intents. Davant una situació, han d'aprendre a triar l'habilitat que faran servir, anticipant les possibles conseqüències. Això els ajudarà a ser més reflexius.

ASPECTES QUE HA DE TENIR EN COMPTE EL TUTOR O LA PERSONA QUE S’ENCARREGA DE COORDINAR EL PROJECTE:  S'ha d'anar fent una revisió periòdica d'habilitats apreses prèviament i observar si es va generalitzant la seva aplicació a noves situacions.  Per fer algunes dinàmiques serà necessari haver vist prèviament la pel·lícula. Per a altres no és imprescindible  Abans de fer les dinàmiques serà necessari haver entrenat els alumnes amb alguna tècnica de relaxació i amb les respiracions profundes.

LES EMOCIONS (1) tutoria i català


La caixa de les Emocions Aquesta activitat se va començar en el 2n trimestre, però pensam que podria tenir continuïtat, per això, la repetim. Objectius i Funcionament: La caixa emocional és un instrument que ens ajudarà a aconseguir que els nostres alumnes aprenguin a comunicar-se emocionalment. A partir d'aquestes comunicacions individuals podem aprofundir en el coneixement de les diferents emocions (alegria, tristesa, desesperança, rancor, etc.). L'objectiu és aconseguir una major intel·ligència emocional i ensenyar noves formes d'afrontament de conflictes i canalització adequada dels sentiments que l'acompanyen. Amb això també estem fent un treball preventiu respecte a possibles nous conflictes. Aquest exercici se podria fer a tutoria, amb la col·laboració de les professores de català que definirien amb els alumnes algunes emocions. La capsa ja es va fer en el 2n trimestre a tecnologia. Per definir les emocions (classe de català): Definir les diferents emocions i treballar les definicions amb els alumnes: la vergonya, la timidesa, la ràbia, l‟alegria, la felicitat, la tristesa, el rancor, la por, l‟angoixa , la compassió , la culpa , la gelosia , l‟enveja , l‟esperança , la frustració , la inseguretat, l‟ optimisme,la paciència , la preocupació , el pessimisme, el rebuig ,la satisfacció, la serenitat, l‟ estrès , la tranquil·litat , la tendresa , la valentia... Començam utilitzar la capsa (sessió de tutoria): Un cop familiaritzats amb les emocions bàsiques podem començar a utilitzar la caixa. La caixa que s‟haurà elaborat ha d'estar situada en un lloc visible de l'aula i ser accessible a tots els alumnes. Explicam el funcionament : 1r - Hem d'explicar als alumnes que la caixa de les emocions està per rebre els nostres missatges. Els mateixos mestres s'han d'erigir com a models i poden utilitzar-la per expressar diferents emocions o sentiments respecte a situacions que es puguin produir a l'aula en el treball diari. 2n - Evidentment no hem obligar cap alumne a que expressi els seus sentiments però sí a incentivar a que ho faci en determinades circumstàncies i per això el millor és prendre nosaltres la iniciativa. 3r - L'alumne pot comunicar emocions negatives (por, tristesa, nervis, pèrdua del control, etc.) O positives (felicitat, alegria, etc.). Per a això ha d'agafar el paper disposat a l'efecte i escriure de forma breu la situació concreta i l'estat d'ànim que li ha provocat. Un cop escrita haurà d'introduir a la caixa. Per exemple, "Aquest matí no he pogut controlar els meus nervis i he discutit amb un company. Em sento malament ... " 4t - A les sessions de tutoria, es pot dedicar un temps a llegir les diferents notes introduïdes a la caixa. Aquestes notes poden ser llegides pels propis autors o, en alguns casos, poden llegir-les els tutors i guardar l'anonimat de l'alumne si aquest així ho desitja. 5è - A partir de la lectura d'aquestes notes, els professors poden iniciar un col·loqui sobre les diferents emocions que s'han expressat i els alumnes poden aportar les seves pròpies vivències en situacions semblants que ells hagin viscut. La lectura dels paperets es pot fer també a alguna sessió d‟estudi, sempre que estigui consensuat amb el tutor. Reflexió sobre les emocions vistes a la pel·lícula (sessió de castellà): Es demanarà als alumnes que facin una reflexió de les emocions que han vist a la pel·lícula. En podrien fer una redacció, un informe....


SOLITUD I AÏLLAMENT. SABER DEMANAR AJUDA (2) Es podria fer a una sessió de castellà El Consell de Savis opina... 4. Demanam als alumnes que pensin en un conflicte que els hagi passat i que ho descriguin amb claredat. 5. Entre tots, escollim un dels problemes plantejats 6. S‟estudia el problema i pensen en un consell per donar a la persona que s‟ha trobat en aquesta situació. Les escriuen a una targeta 7. Agrupam els consells similars, retiram els que es repeteixen i ens quedam amb les targetes imprescindibles perquè la persona amb problemes les pugui utilitzar com ajuda per afrontar aquestes situacions problemàtiques.

GELOSIA. SABER SUPERAR PENSAMENTS NEGATIUS (3) A una sessió d‟estudi Qüestion els meus pensaments... 5. Cada alumne pensa un aconteixement negatiu o dolorós que li estigui passant en aquest moment i, per escrit, va completant el següent qüestionari: Escriure l‟esdeveniment o el problema al que m‟enfront (per exemple: fa tres dies que el meu amic no me xerra) Identificar qualsevol creença negativa que me susciti aquesta situació (per exemple: segur que ja no me torna xerrar..) Escriure la conseqüència del problema, com te fa sentir i com actues (per exemple: me sent fatal, me sent tot sol, no sé conservar els meus amics...) Qüestionar la creença negativa, posant-la en dubte i intentant substituir-la per altres possibles raons (per exemple: potser està ocupat i preocupat per l‟examen, potser està trist també i vol que jo li xerri...) Prendre consciència de que cercar explicacions més positives i optimistes davant aquestes situacions, pot millorar el nostre estat d‟ànim, i afrontar amb més realisme i valentia situacions de dificultat o dolor. 6. En acabar, cada alumne podria expressar de forma oral el seu grau de satisfacció


amb aquesta activitat, que li aporta aquesta fórmula...

EMPATIA (4) Sessió de ciutadania

Començam explicant als alumnes que per augmentar la nostra empatia és interessant practicar l‟escolta activa. Què hem de fer per practicar l'escolta activa? - Deixar parlar a l'altra persona. Ser pacient i no interrompre. - Mostrar-li que volem escoltar per entendre, no per contradir. - Acceptar el seu punt de vista i veure la diferencia amb el nostre. - Eliminar els prejudicis, ja que actuen com a filtre i distorsionen la comunicació. - Escoltar amb tot el cos, no només amb les orelles. La nostra actitud, gestos, mirades... mostren al nostre interlocutor/a la nostra disposició a l'escolta. Fer que l'altra persona se senti còmoda. - Animar-la a parlar, fent-li les indicacions gestuals oportunes. - Fer preguntes obertes que mostrin el nostre interès i seguiment de la conversa. - No pensar en altres coses, com per exemple, que contestarem o quina valoració farem del que se'ns esta dient. - Mostrar-li que percebem el seu estat d'ànim: “ entenc que et sentis enrabiada per...” - Reformular la informació que ens ha donat. - Utilitzar paràfrasis (preguntes emeses com afirmacions) que incloguin el contingut més important del missatge rebut i els sentiments que creiem que sent: “el que dius és que...”, “segons he entès...” Proposam un exercici pràctic:  Els alumnes se posen en grups de dos. Un d‟ells ha de contar una cosa a l‟altre. És convenient que sigui alguna cosa personal, però que després es pugui comentar en veu alta a la classe. Se practica tot el que s‟ha ensenyat sobre l‟escolta activa. Després se canvien els papers.  Quan tots els grups han acabat, es demana que el primer alumne d‟un grup es posi dret darrera el company, que seguirà assegut. El primer li posarà les mans sobre les espatlles i començarà el relat del què ha entès. En acabar demanarem a l‟alumne que està assegut si el seu company ha transmès bé el què li havia contat.  Després s‟intercanviaran els papers i s‟anirà fent el mateix amb cada un dels grups.


SENTIT DE LA JUSTÍCIA (COMPASSIÓ, AMOR, RESPECTE...) (5) Sessió de tutoria 16. Seleccionarem un grup de 8 voluntaris. La resta actuaran com a observadors 17. Aferrarem en el front de cada voluntari una etiqueta en la que figura escrit el rol que el grup li ha d‟assignar: expert, responsable, graciós, pessimista, vago, incompetent, agressiu, sumís). 18. Cada un pot veure les etiquetes dels altres però no ha de saber quina és la seva. 19. Quan ens dirigim verbalment a qualcú, procurarem actuar tenint en compte el rol que du escrit a l‟etiqueta. 20. Atenció! No hem de dir quines són les etiquetes per evitar que es descobreixi la que du cada persona!! 21. Començam el joc simulant una interacció social per exemple una reunió per preparar una festa... 22. En acabar el joc, - s‟ha d‟intentar que cada persona identifiqui el rol que se li havia assignat, basant-se en les interaccions que ha tengut durant el joc - valorar com s‟ha sentit cada persona durant el joc - els observadors poden aportar les seves impressions - intentar arribar a una o més conclusions, intentant comprendre com en les nostres relacions socials solem classificar a les persones mitjançant estereotips, i com aquest etiquetatge pot influir negativament en el nostre auto i en la nostra interacció social

CAPACITAT DE PERDONAR (Bondat, resistència pacífica, innocència...) (6) Sessió de català: 17. Demanar als alumnes que recordin una ocasió en la que han sentit ressentiment cap a qualcú i que escriguin les conseqüències negatives que això els va du 18. Demanar-los després que recordin una ocasió en la que han perdonat a algú i que anotin les conseqüències positives que els va produir el perdó. 19. Posar en comú les reflexions i obrir un col·loqui sobre el tema. Ens podem servir d‟una frase atribuïda a Buda que diu: sentir odi cap a qualcú és com agafar una caliu per tirar-la a qualcú; el qui se crema ets tu mateix 20. Després ells mateixos poden inventar una frase sobre el ressentiment i el perdó;


anotar les propostes, votar i escollir la que més els agradi. La podrien escriure després a un cartell per posar a la classe.

COMUNICACIÓ (la curiositat per al saber, les aparences, el sentit comú...) (7) Sessió de tutoria El rumor 1. Es fan do grups de 5 alumnes cada un. S‟han de situar a una part diferent de la classe. 2. El tutor indica prèviament a aquest grup quin ha de ser la seva tasca. 3. Prèviament també, el tutor selecciona un grup d'alumnes que faran d'observadors durant l'exercici. Les reuneix i els explica breument com realitzar l'observació. Cada observador es fixa únicament en un dels seus companys. Durant l'exercici se situen en la classe entre els altres companys. 4. La resta de la classe roman dins l'aula. Per a aquest exercici serà convenient disposar la sala de manera que observadors i resta de la classe, estiguin en cercle tenint davant la taula del professor i una tarima. 5. Es demana a tots que romanguin molt atents. Se'ls explica breument en què consistirà l'exercici, i que han de fixar-se en com cada un dels cinc membres del grup repeteixen amb exactitud o deformen la història que sentiran. És molt important que tots estiguin en absolut silenci durant l'experiència, i sense fer cap tipus de gestos, ganyotes, rialles, somriures, etc. Han de comportar com si la classe estigués buida, per no influir en els seus companys. 6. Desenvolupament de l'exercici 1a fase: exercici de comunicació sense feedback (sense preguntes) Es tracta d'estudiar com el fet que no es puguin fer preguntes influeix en la comunicació i en la transmissió de la informació. Per tant, en aquesta primera fase de l'exercici, el qui escolta la història no pot preguntar res. Aquesta indicació ha de donar-se amb claredat als 5 que hi participen. 1. El professor fa passar a la classe al primer alumne. Li explica la història del granger; ha de ser fidel i exacte: per això, el millor és que la llegeixi tal qual. 2. Passa després el segon. El primer li explica la història al seu torn. Després, s'asseu a la classe. 3. Passa després el tercer. El segon li explica la història. I així fins que passen els cinc. Els observadors prenen nota cadascun del company del que s‟ ha encarregat (1r, 2n, 3r etc.). La resta dels membres de la classe apunta totes les deformacions que s'observen en el pas d'una història a una altra. 2a. fase: exercici de comunicació amb feedback (amb preguntes) En aquesta segona fase es poden fer preguntes a l'informador. Es tracta d'estudiar com influeixen les preguntes en la comunicació i en la transmissió de la informació.


S'ha de donar aquesta indicació als cinc alumnes que participen en l'exercici. 1. El professor fa passar al primer dels cinc alumnes. Llegeix la història; respon a les seves preguntes. 2. Passa després el segon alumne. El primer li explica la història a la seva manera, i respon a les seves preguntes. 3. Passa el tercer alumne. El segon li explica la història a la seva manera. I així fins que passen els cinc. Els observadors i la resta de la classe es comporten de la mateixa manera que a la primera fase. 3a fase: comentari dels resultats 1. Els observadors posen a la pissarra els seus resultats 2. Diàleg general a la classe: a) Sobre com influeix en la comunicació la possibilitat o no de fer preguntes. - ¿Què pensen els que han participat en l'experiència? ¿Com s'han sentit? - Què opinen els observadors i la resta de la classe? Quines coses significatives han notat? b) Quina aplicació té tot això per a la nostra classe? Quins efectes produeix el fet que no es pregunti per por al professor o per por que els altres es riguin d'un? A tenir en compte ... 1. Ha entrenar prèviament als observadors. Així mateix, s'han d'elegir per a observadors alumnes una mica espavilats i que siguin capaços de fer-ho bé. 2. El tutor s'ha d'assegurar que els membres dels dos grups de l'experiència no es comuniquen entre si i ignoren la història abans que la sentin a classe. 3. És molt important que a classe hi hagi absolut silenci i que tothom sigui fidel a no fer gestos de cap tipus. 4. Aquí trobareu algunes idees que poden servir al tutor per al diàleg final, entorn de les transformacions que solen patir habitualment els missatges que es transmeten oralment: Normalment es dóna una deformació del missatge que és tant més gran com més nombrós és el grup o més nombrosos són els participants. Les tres deformacions més freqüents solen ser: a) Reducció del missatge El receptor tendeix a reduir la quantitat d'informació rebuda. El missatge perd riquesa de detalls, es fa més curt, més resumit. b) Agudització El receptor ressalta alguns punts d'especial importància per a ell. e) Interpretació El receptor interpreta el missatge des dels seus propis sentiments i valors, modificant i de vegades tergiversant la intenció de l'emissor i el contingut del missatge. La història del granger Un granger a l'oest de Extramadura va col·locar una teulada prima sobre el seu graner. Poc després un vent huracanat ho va fer volar i quan el granger el va trobar a vint quilòmetres, estava doblegat i encongit amb impossible reparació. Un amic i un advocat li van indicar que la Companyia Ford d'Automòbils li pagaria un bon preu per la ferralla i el granger va decidir enviar la teulada a la Companyia per veure quant podria treure d'ella. La va embalar en una gran caixa de fusta i la va enviar a Avilés, Astúries, posant clarament el remetent perquè la Companyia Ford


sabés on enviar el xec. Passades dotze setmanes, el granger no havia sentit res de la Companyia Ford. Finalment quan estava a punt d'escriure'ls per esbrinar el que passava, va rebre un sobre d'ells. Deia així: «No sabem què va xocar contra el seu cotxe però el tindrem arreglat per al dia quinze d‟aquest mes». ACCEPTACIÓ DEL QUÈ ENS FA DIFERENTS (8) Sessió de ciutadania Feim una reflexió sobre els següents aspectes de la pel·lícula: El film ens mostra l'oposició de dos mons: el de la fantasia (el misteriós castell gòtic) i el de la realitat més banal (un estereotipat barri americà de classe mitjana Tots dos mons s'ignoren. La història és un "conte de fades" modern i, per tant, com tots els contes, una faula amb continguts i ensenyaments morals. L'eix central de la història és la no acceptació per la societat dels que són "diferents" als que no compleixen els paràmetres del que aquesta societat alienada considera com a "normal". Quan, provisionalment, s'accepta el "monstre" és mentre es deixa explotar ja que la bona part d'aquesta societat considera que només per ser acceptat s'ha de sotmetre a qualsevol humiliació. Però, al primer problema, es deslliga tota la intolerància i la violència que hi ha dins dels bons ciutadans. La mirada de Burton sembla indicar-nos que la veritable monstruositat és l'estètica i el mal gust d'aquesta mesquina classe mitjana que està ancorada en el confort i la hipocresia social i que no es planteja conèixer a altres. El drama personal d'Edward és més dolorós quan els altres el troben de forma totalment oposada a com és realment. Això ens porta al joc de les aparences: sota el seu agressiu aspecte, Edward és bondadós mentre sota la seva afable façana, la bona societat està podrida pels sentiments més egoistes. Demanam als alumnes que redactin un escrit sobre aquests aspectes, fent una reflexió personal LA MÀGIA DELS CONTES I EL QUÈ ENS ENSENYEN (9)  Fes una llista de tots els títols de contes infantils que coneguis o recordis.  Pregunta als teus familiars quin conte t'agradava més quan eres petit i per què.  Comprova després els resultats obtinguts amb els teus companys; entre tots elaborar el '' Top 5 '' dels cinc contes infantils més recordats.  Observar que gairebé sempre el conte tradicional té un component de prohibició, un desobediència i un altre màgic.  Inventa un conte tenint en compte els components anteriors.  Els contes i el què ens ensenyen: quina moralitat hi ha als contes tipus: Caputxeta Vermella, Blancaneus, La bella dorment, Les set cabretes i el llop, Els tres porquets?


AUTOCONTROL (10) Sessió de tutoria TECNIQUES D'AUTOCONTROL. Utilitzar la parla interna. El fet de parlar-se un mateix i preveure o anticipar les conseqüències d'una actuació determinada potencia la regulació i el control de la conducta. Les persones que practiquen la conversa interior troben més fàcilment formes per controlar els estats d'ànim i els impulsos emocionals. Es planteja un exercici pràctic en el què l‟alumnat: cada un ha de pensar en una situació en la què qualcú l‟ha fet enfadar (el pare, la mare o un professor/a que l‟ha amonestat per alguna cosa que ha fet; un amic/a que ha arribat tard o que li ha dit alguna cosa que no li ha agradat...). Pensar en quina seria la primera reacció que tendria davant aquest fet i acte seguit imaginar la conversa interior: es tracta de parlar amb un mateix i determinar quines conseqüències tendrà fer el què està pensant; veure quines alternatives d‟actuació hi ha i quines serien les conseqüències. Fomentar la capacitat per demorar una resposta. Aquesta capacitat és bàsica per evitar errors i en la solució de tasques que impliquen incertesa. Per entrenar la reflexivitat és bo fer exercicis que impliquin tasques de diferenciació i discriminació (de formes, de sons...) i exercicis que consisteixin en observar i analitzar amb compte els detalls, ja que ensenyen a posar-hi atenció i a processar la informació. Es proposa un altre exercici: Demanam als alumnes que imaginin una situació en la què han de decidir entre vàries opcions. Podem seguir amb l‟exercici iniciat abans en el què hem de determinar quina serà la nostra resposta davant el fet ocorregut. Per a cada una de les alternatives, demanam que analitzin detingudament tots els detalls de la situació; han d‟imaginar les paraules de l‟altra persona, la seva veu, la seva imatge, els seus ulls, el seu olor, tot el que puguin.... RELAXACIÓ COMPLETA Sessió EF

ACTIVITATS RELACIONADES AMB ÀREES DEL CURRÍCULUM: ASSIGNATURA O COMPETÈNCIA BÀSICA

ACTIVITATS QUE ES PROPOSEN

Català

Escriu l’argument de la pel·lícula

Castellà

Relaciona les paraules que vénen a continuació amb alguns dels

Moment PROFESSOR que es IMPLICAT suggereix per a la seva aplicació


Tecnologia Anglès

personatges: bondat, violència, hipocresia, conformisme, valor, covardia, ignorància, crueltat, amistat, innocència, enveja. Explica perquè ho has relacionat. Fes un estudi sobre els efectes especials de la pel·lícula Escriu quin és el tema principal de la pel·lícula EXERCICIS INDIVIDUALS QUE ES PROPOSEN

LECTURES QUE ES PROPOSEN Conte de Pedro Pablo Sacristán (http://cuentosparadormir.com/infantiles/cuento/el-cuentito) Hi havia una vegada un conte curtet, d'aspecte petitó, lletres petitones i poques parauletes. Era tan poca cosa que gairebé ningú reparava en ell, sentint-se trist i oblidat. Va arribar fins i tot a envejar als contes grans, aquests que sempre que hi havia una oportunitat eren triats primer. Però un dia, un vell i mandrós periodista va trobar un foradet entre els seus escrits, i buscant com omplir només va trobar aquell conte petit. A contracor, el va incloure entre les seves paraules, i l'endemà el contet es va llegir en mil llocs. Era tan curtet, que sempre havia temps per explicar-ho, i en només uns pocs dies, el món sencer coneixia la seva història. Una senzilla història que parlava que tant és ser gran o petit, gros o prim, ràpid o lent, perquè precisament d'allò que ens fa especials sorgirà la nostra gran oportunitat. Es podria treballar a català CANÇONS SELECCIONADES

'DARK SIDE' Kelly Clarkson https://www.youtube.com/watch?v=H5ArpRWcGe0

There's a place that I know It's not pretty there and few have ever gone If I show it to you now Will it make you run away


Or will you stay Even if it hurts Even if I try to push you out Will you return? And remind me who I really am Please remind me who I really am Everybody's got a dark side Do you love me? Can you love mine? Nobody's a picture perfect But we're worth it You know that we're worth it Will you love me? Even with my dark side? Like a diamond From black dust It's hard to know It can become A few give up So don't give up on me Please remind me who I really am Everybody's got a dark side Do you love me? Can you love mine? Nobody's a picture perfect But we're worth it You know that we're worth it Will you love me? Even with my dark side? Don't run away Don't run away Just tell me that you will stay Promise me you will stay Don't run away Don't run away Just promise me you will stay Promise me you will stay Will you love me? ohh Everybody's got a dark side Do you love me? Can you love mine? Nobody's a picture perfect But we're worth it You know that we're worth it Will you love me? Even with my dark side?

Es podria treballar a anglティs

Vテ好EOS I DOCUMENTALS COMPLEMENTARIS


La granota que volia ser una granota autèntica - Contes curts - Augusto Monterroso Conte curt per a públic adolescent i adult sobre la insatisfacció personal, la recerca de la identitat, les falses aparences, i la manca d'acceptació de si mateix. Hi havia una vegada una granota que buscava ser una granota autèntica, i per això seria capaç de fer qualsevol cosa. Conte escrit per Augusto Monterroso i narrat per Beatriz Montero http://www.beatrizmontero.com https://www.youtube.com/watch?v=mW-nz-Y-FU8 es podria treballar amb el departament d‟orientació

FRASES RELACIONADES. ORIENTACIONS PER A LA REFLEXIÓ (11) Es podrien treballar a ciutadania FRASES DE LA PEL·LÍCULA: No tenguis por. Només sé tu mateix. Les coses no es roben. Això dóna problemes. FRASES RELACIONADES AMB LA TEMÀTICA DE LA PEL·LÍCULA L'únic que et farà feliç és ser feliç amb qui ets, i no amb el que la gent pensa que ets. (Goldie Hawn) Tot amor genuí és compassió, i tot amor que no sigui compassió és egoisme. (Arthur Schopenhauer)

3r ESO

3r trimestre

ARDE MISSISSIPI

CAPACITAT, CONDUCTA, EMOCIÓ, HABILITAT, FORTALESA I/O TEMÀTICA DE LA PEL·LÍCULA QUE ES TREBALLARÀ

Empatia...tutoria


Assertivitat...tutoria Respecte -Tolerància ....tutoria Sinceritat vs cinisme...català Lideratge....tutoria Prudència vs fanatisme ...socials Racisme....tutoria Autocontrol vs violència...departament orientació Drets humans. Interculturalitat....anglès

DINÀMIQUES DE CLASSE QUE ES PROPOSEN ASPECTES QUE HA DE TENIR EN COMPTE LA PERSONA QUE INTRODUEIX LA DINÀMICA A L’AULA: Amb la introducció de cada habilitat els infants s'han de plantejar:  Per a què serveix? És important explicar els beneficis específics que s'obtindran amb la utilització d'una habilitat concreta, que els pot servir per obtenir un favor, resoldre un problema... Si els infants entenen per a què serveixen, estaran més motivats per aprendre-les.  Quan, on i amb qui s'han de fer servir? S'ha d'ensenyar en quines situacions i amb quines persones han d'utilitzar cada habilitat. El que pot ser molt útil en un moment donat, pot ser que no serveixi en una altra situació. Per exemple: demanar a algú que jugui és adequat al pati, però no enmig d'una classe.  Com s'ha de fer servir? La manera d'executar una habilitat (to de veu, expressió...) pot determinar la seva efectivitat.  Que s'ha de fer si no es te èxit? Els infants han d'aprendre a escollir una altra habilitat quan la utilització de la que han triat en primer lloc no ha tingut èxit. Parlar sobre les possibles raons del fracàs pot servir per a futurs intents. Davant una situació, han d'aprendre a triar l'habilitat que faran servir, anticipant les possibles conseqüències. Això els ajudarà a ser més reflexius.


ASPECTES QUE HA DE TENIR EN COMPTE EL TUTOR O LA PERSONA QUE S’ENCARREGA DE COORDINAR EL PROJECTE:  S'ha d'anar fent una revisió periòdica d'habilitats apreses prèviament i observar si es va generalitzant la seva aplicació a noves situacions.  Per fer algunes dinàmiques serà necessari haver vist prèviament la pel·lícula. Per a altres no és imprescindible  Abans de fer les dinàmiques serà necessari haver entrenat els alumnes amb alguna tècnica de relaxació i amb les respiracions profundes.

EMPATIA (1) Sessió de tutoria 1. Parlar sobre l‟empatia dels diversos personatges de la pel·lícula 2. Què podem canviar quan som empàtics? Què hauria canviat en la història de la pel·lícula si s‟hagués desenvolupat l‟empatia en alguns personatges. 3. Feim un exercici sobre l‟empatia EL BESCANVI D'UN SECRET I. L'instructor distribueix un full a cada un dels participants. II. Els participants hauran de descriure en un full les dificultats que senten per relacionar-se amb les altres persones i que no els agradaria exposar oralment. III. L'instructor recomana que tots disfressin la lletra, per no revelar l'autor. IV. L'instructor sol·licita que tots doblin el full de la mateixa manera que els altres participants. Un cop recollides aquestes seran barrejades, distribuint després les fulles doblegades a cada participant. V. L'instructor recomana que cadascú assumeixi el problema del full, com si el participant fos l'autor, esforçant-se per comprendre-ho. VI. Cadascun al seu torn, llegirà en veu alta el problema que hi havia a la fulla, usant la primera persona "Jo" i fent les adaptacions necessàries, per proposar una solució. VII. En explicar el problema als altres, cada un haurà representar-lo. VIII. No serà permès debatre ni preguntar sobre l'assumpte, durant l'exposició. IX. Al final, l'instructor podrà liderar el debat sobre les reaccions. X. L'instructor guia un procés perquè el grup analitzi, com es pot aplicar l‟aprés en la seva


FULL DE TREBALL Formular les següents preguntes: - Com et vas sentir en descriure el teu problema? - Com et vas sentir en explicar el problema d'un altre? - Com et vas sentir quan el teu problema va ser explicat per un altre? - Al teu entendre, l'altre va comprendre el teu problema? - Va aconseguir posar-se en la situació? - Vas sentir que comprenies el problema de l‟altra persona? - Com et vas sentir en relació amb els altres membres del grup? - Van canviar els teus sentiments en relació amb els altres, com a conseqüència d'aquest exercici?

ASSERTIVITAT (2) Sessió de tutoria Aprendre a queixar-nos és una cosa molt sana. No es tracta de guardar un malestar dedins ja que provoca úlcera; tampoc es tracta de llançar "a matar", és pitjor que l'úlcera per a qui el rep. A la pel·lícula es poden descobrir moments en els que no hauria anat malament que algun personatge fos més assertiu. Demanar als alumnes que en descriguin algun Anem a posar en pràctica uns quants jocs de rol que ens permetran analitzar i millorar les nostres "formes". Segur que després d'aquesta experiència les nostres crítiques són més constructives. Aquests són els temes que anotarem en paperets i que passaran a interpretar de forma voluntària escollint a l'atzar. Anirem demanant que vagin sortint persones voluntàries per a la interpretació per parelles abans de triar el paper que ens indica de què va la queixa. 1.- Un policia acaba de col·locar una multa al nostre parabrisa i tractarem d'explicar que no és just ja que hem aparcat en doble fila només durant uns minuts ??? 2.- El menjar que avui hem trobat en el nostre plat no el podríem definir precisament com "deliciós". No és la primera vegada que ens passa. 3.- Estem a la cua de l'autobús a l'hora punta i notem que una persona es col·loca en els primers llocs sense respectar el seu torn d'arribada. 4.- Ens acaben d'entregar les notes. Els resultats són "catastròfics". L'examen era considerat per la majoria molt difícil. Expressem les nostres queixes al professor o professora que l'ha redactat. 5.- Una persona que va davant de nosaltres acaba de menjar unes galetes i veiem com tira el paper a terra. Li expressem el nostre desgrat per tal actitud.


Amb aquestes 5 situacions tendrem més que suficient per a una sessió completa. Després de cada interpretació preguntarem a les persones que han actuat COM S'HAN SENTIT. Una vegada que ens expliquin els seus sentiments i emocions durant la interpretació passarem a l'anàlisi. Es donen situacions com aquesta en la realitat? Hem viscut alguna situació similar en primera persona? Tot i que ha estat molt bé tenint en compte la dificultat de la situació es podria millorar d'alguna manera? S'ha aconseguit convèncer la persona que rep la queixa o s'ha creat un enfrontament major? Aquesta sèrie de preguntes o algunes altres similars, les haurem de realitzar després de cada interpretació. No es tracta de tenir temps per realitzar tots els jocs de rol proposats, sinó d'analitzar-los en profunditat per extreure l'aprenentatge que faciliti les nostres vides (i les de les altres persones). RESPECTE I TOLERÀNCIA(3) Sessió de tutoria Es col·loquen dues cadires al davant de la classe. Sobre una es col·loca un cartell de A FAVOR i sobre una altra col·loquem EN CONTRA. Tenim en paperets diversos papers amb temes per al debat. l'alcohol el càstig les drogues la televisió el tabac el futbol Els nuvis / núvies als 13 anys La moda i la roba de marca O qualsevol altre que entengueu és important en la seva edat. Demanem que surtin dues persones voluntàries. Primer, hem demanat que triïn, sense veure-ho, el cartell A FAVOR o el cartell EN CONTRA. A continuació han de triar, també agafant paperets secrets, el tema del debat. Comença la primera ronda. Han de començar el debat ficant-se al paper que els ha tocat. No cal que sigui llarg. Quan es vegi que es van acabant les idees és millor tallar. Immediatament després es canvien de cadira i qui va interpretar el paper A FAVOR


haurà d'interpretar ara el paper EN CONTRA sobre el mateix tema. Hem intentat posar-nos en lloc d'altres persones amb pensaments i actituds probablement, diferents a les nostres. Conèixer-nos millor i conèixer les persones que ens envolten ens ajudarà en la convivència. Després de cada actuació procedirem a avaluar escoltant sempre el primer com s'han sentit durant la interpretació. Com els va resultar el paper. A continuació la resta de la classe podrà opinar sobre la realitat o irrealitat de la situació pensant sempre amb el que es podria fer per a millorar-ho En aquest cas també podem analitzar les tendències teatrals de cadascuna de les persones que han participat. Postures, gestos, tons de veu, diferents elements que donen més realisme a la interpretació. SINCERITAT VS CINISME(4) Sessió de català 1. Quina relació creus que hi ha entre el concepte de sinceritat i integritat i la pel·lícula? 2. Feim un taller: Integritat. Taller d‟anàlisi de la comunicació 7. Fer un reflexió sobre la importància dels elements no verbals en la nostra comunicació 8. Sotmetre a un voluntari a un “detector de mentides”: fer-li diverses preguntes i observar els seu llenguatge i expressions, tractant d‟endevinar si és cert o no allò que respon... 9. Analitzar el llenguatge verbal, el paraverbal (ritme, to, èmfasi, pauses, silencis...) i el no verbal (gestos, moviments corporals...) 10. Debatre sobre la importància de ser sincers en les nostres relacions personals 11. Veure el vídeo següent i comentar-lo: El significado de nuestros gestos, en la comunica…: http://youtu.be/NAwRefCE5-c 12. I el següent: Amy Cuddy - El lenguaje corporal moldea nuestra i…: http://youtu.be/CtC3BVD8Rb4

LIDERATGE (5)


Sessió de tutoria 13. Parlarem sobre la pel·lícula i dirigim el debat cap els rols dels personatges. 14. Comentam els diferents tipus de lideratge: l‟assertiu, el manipulador, el que vol comandar. Analitzam les seves característiques 15. Debatim sobre com se senten més còmodes en la seva vida quotidiana, quan s‟exerceix un lideratge o un altre 16. Parlam sobre el lideratge negatiu del grup del KKK i sobre els perills que té un lideratge d‟aquest tipus.

PRUDÈNCIA VS FANATISME (6)

Sessió de socials Un debat sobre “el justo medio” de n‟Aristòtil pot servir >>> la conducta virtuosa consisteix en afrontar les dificultats o els perills amb decisió i prudència, sense caure en la por que ens paralitza, ni en la falta de reflexió que pot dur a conductes imprudents i temeràries. Podrien posar exemples de situacions en les que no hagin respost segons aquesta consigna . Podríem treballar també amb el següent quadre: Defecte Virtut Excés Tristesa

Alegria

Eufòria

Avarícia

Generositat

Malbaratament (despilfarro)

Desordre

Ordre

Compulsivitat

Odi

Amor

Oblidar-se d‟un mateix

Presumpció

Modèstia

Falta d‟autoestima o desvalorització

Impaciència

Paciència

Despreocupació

Inconstància

Perseverança

Tossuderia

RACISME (7) “ Sessió de tutoria Materials: etiquetes i cartolines - Desenvolupament: Amb aquesta activitat es pretén que l'alumne sigui conscient de situacions de discriminació que puguin donar-se en la vida quotidiana. Per a això i


perquè l'alumne ho visqui “en la seva pròpia pell” col·loquem en la porta de classe el següent cartell: “Prohibida l'entrada als alumnes amb ulls clars”. En entrar en la classe, li passaríem la següent fitxa: Hi ha un prejudici quan una persona o un grup de persones fan una valoració o tenen una opinió no raonada sobre una altra persona o grup de persones. Quan un prejudici implica tractar amb inferioritat a una persona o grup de persones en funció d'algunes de les seves característiques (llengua que parla, sexe, creences, costums, religió, deficiència, etc.), hi ha discriminació. Una de les discriminacions que més es dóna és la xenofòbia que consisteix en l'odi cap als estrangers, que, si són d'altres races, es denominaria racisme. CONTESTA INDIVIDUALMENT 1. T'has sentit discriminat/a alguna vegada? 2. Quina sensació has tingut? Per què? 3. Creïs que has discriminat alguna vegada a una persona? Quan?per què motiu? 4. Quina sensació vas tenir? Què vas fer? 5. Indica en cada situació si hi ha o no racisme: Creure que hi ha races superiors o inferiors Denunciar a un alumne gitano que està robant Sentir antipatia cap als magrebís Voler expulsar del centre a uns alumnes perquè són xinesos Voler lleis i normes diferents per a cada raça Tirar de l'escala a uns veïns negres perquè fan soroll No voler asseure's, en classe, al costat d'un noi/a gitana Creure que no pots fiar-te d'un noi/a magrebí 6. Quins prejudicis hi ha sobre les ètnies o races que viuen prop de vosaltres? 7. Quin compromís et proposaries per evitar aquests prejudicis i que les persones que viuen al nostre poble se sentissin acollides i integrades? AUTOCONTROL VS VIOLÈNCIA (8) Departament d‟orientació LA TÈCNICA DEL SEMÀFOR.  Primerament, cal ensenyar als infants a reconèixer les emocions, explicant-los que són senyals i que ens avisen d'alguna cosa. Fem l'analogia amb els senyals de trànsit i concretament amb el semàfor, recordant i remarcant que el color vermell vol dir que ens hem d'aturar i el verd, que podem seguir. El groc representaria anar a poc a poc, pensar. Per tant, quan sentim unes emocions tan fortes que no podem controlar, el primer que hem de fer es parar-nos i calmar-nos. Un cop ens hem calmat, ja podem pensar com resoldre el problema de la millor manera possible. Així podrem evitar reaccions impulsives, que possiblement empitjorarien la situació.


Vermell Aturar-se. CALMAR-SE. Groc Anar a poc a poc. PENSAR. Verd Avançar. ACTUAR I SOLUCIONAR.  Com calmar-nos - Respirar profundament - Comptar fins a 10 - Cantar o xiular - Passejar - Apartar-se del lloc del conflicte - Creuar els braços (especialment útil als infants molt impulsius o amb problemes d‟hiperactivitat) - Posar les mans a les butxaques (ídem anterior)  Elaboració d'un segon semàfor: - Vermell >> em calmo >>> m‟apart, m‟atur, me tranquil·litzo, respir profundament - Groc >>> pens >>> explic el problema; exprés les meves emocions, pens diverses solucions, pens possibles conseqüències - Verd >>> duc a terme el millor pla  Es podria penjar un esquema amb el dibuix del semàfor a l‟aula i a altres espais de l‟escola (passadissos, menjador, biblioteca, pati..)  Recordar les frases dels semàfors. En diferents moments del dia, sobretot al principi, quan s'introdueix aquesta tècnica, dir en veu alta el que cal fer davant les situacions problemàtiques.  Practicar en situacions reals.  Elogiar la pràctica DRETS HUMANS. INTERCULTURALITAT (9) Sessió d‟anglès Visionam aquest vídeo i després el comentam. No és cap secret que milions de persones diàriament són víctimes del racisme. Ser immigrant no és fàcil i si la societat els discrimina se'ls fa molt més difícil. En aquest vídeo veiem una persona que no té inconvenient a insultar i intentar humiliar a una Mare i la seva filla perquè no saben parlar anglès. La bona notícia és que la reacció de les persones és meravellosa. http://autoayudapractica.com/madre-e-hija-son-insultadas-y-humilladas-por-serlatinas/

RELAXACIÓ COMPLETA (10) Sessió d‟EF


FRASES RELACIONADES. ORIENTACIONS PER A LA REFLEXIÓ (11) Es podrien comentar aquestes frases a una sessió de català FRASES DE LA PEL·LÍCULA: Mireu la cara d'aquest jove i veureu la cara d'un negre. Però si mireu la sang vessada ... és vermella; ¡Del mateix color que la seva! (Badja Djola). Anderson: "Si jo fos negre, probablement pensaria com ells" Ward: "Si fos negre, a ningú li importaria una merda el que pensés" FRASES RELACIONADES AMB LA TEMÀTICA DE LA PEL·LÍCULA  El prejudici és fill de la ignorància - William Hazlitt  La guerra continuarà existint mentre el color de la pell sigui més important que el dels ulls - Bob Marley ACTIVITATS RELACIONADES AMB ÀREES DEL CURRÍCULUM: ASSIGNATU RA O COMPETÈN CIA BÀSICA

ACTIVITATS QUE ES PROPOSEN

Socials

Cercar informació sobre el cas real que va inspirar la pel·lícula: http://www.elmundo.es/elmundo/2005/06/1 3/internacional/1118680556.html Cercar informació sobre el Ku Klux

Música

Klan (KKK) Cercar informació sobre la BSO de la pel·lícula Cercar informació sobre música espiritual negra (Gospel)

Plàstica

Elaborar un dibuix o un mural contra el racisme

Tecnologia

Elaborar un vídeo utilitzant imatges, cançons i frases contra el racisme

Català

Caracterització dels personatges. Reconèixer les diferents característiques i actituds dels personatges

Castellà

Redacció sobre el racisme

Anglès:

Sinopsis de la pel·lícula

Moment PROFESSOR que es IMPLICAT suggereix per a la seva aplicació


LECTURES QUE ES PROPOSEN Matar un ruiseñor. Nelle Harper Lee

CANÇONS SELECCIONADES

Es podria treballar a una sessió de música John Lennon - Imagine https://www.youtube.com/watch?v=DVg2EJvvlF8

IMAGINE Imagine there's no Heaven It's easy if you try And no Hell below us Above us only sky Imagine all the people Living for today Imagine there's no country It isn't hard to do Nothing to kill or die for And no religion too Imagine all the people Living life in peace You may say I'm a dreamer But I'm not the only one I hope someday you will join us And the world will be as one Imagine no posessions I wonder if you can No need for greed or hunger Or Brotherhood of Man Imagine all the people Sharing all the world You may say that I'm a dreamer But I'm not the only one I hope someday you will join us And the world will be as one

IMAGINA Imagina que no hay paraíso, Es fácil si lo intentas, Ningún infierno debajo de nosotros, Arriba de nosotros, solamente cielo, Imagina a toda la gente Viviendo al día... Imagina que no hay países, No es difícil hacerlo, Nada por lo que matar o morir, Ni religiones tampoco, Imagina a toda la gente Viviendo la pida en paz Imagina que no hay posesiones, Me pregunto si puedes, Ninguna necesidad de codicia o hambre, Una hermandad del hombre, Imagina a toda la gente Compartiendo todo el mundo... Tu puedes decir que soy un soñador, Pero no soy el único, Espero que algún día te nos unas, Y el mundo vivirá como uno solo.


VÍDEOS I DOCUMENTALS COMPLEMENTARIS Se podria veure a tutoria Ponte en mi piel - Cortometraje sobre el racismo (1:49) https://www.youtube.com/watch?v=PK9u5uA5fIc

4t d’ESO

3r trimestre

EL DIARIO DE NOAH

CAPACITAT, CONDUCTA, EMOCIÓ, HABILITAT, TEMA I/O FORTALESA QUE ES TREBALLARÀ

Resiliència...tutoria Demència senil i Alzheimer. Victòria de l‟amor sobre la malaltia. Empatia...ètica Presa de decisions. Amb el cor o amb la raó? ....tutoria Qüestion els meus pensaments. Segones oportunitats per a les persones...ètica Perseverança. Superació d‟obstacles i barreres. Constància i esforç...tutoria Esperança...ètica Superar una emoció dolorosa....tutoria Reflexionar sobre la interpretació que fem dels fets. Ser conscients de les percepcions i judicis erronis. Responsabilitat ....català Auto ...castellà Escolta activa...tutoria

DINÀMIQUES DE CLASSE QUE ES PROPOSEN


ASPECTES QUE HA DE TENIR EN COMPTE LA PERSONA QUE INTRODUEIX LA DINÀMICA A L’AULA: Amb la introducció de cada habilitat els infants s'han de plantejar:  Per a què serveix? És important explicar els beneficis específics que s'obtindran amb la utilització d'una habilitat concreta, que els pot servir per obtenir un favor, resoldre un problema... Si els infants entenen per a què serveixen, estaran més motivats per aprendre-les.  Quan, on i amb qui s'han de fer servir? S'ha d'ensenyar en quines situacions i amb quines persones han d'utilitzar cada habilitat. El que pot ser molt útil en un moment donat, pot ser que no serveixi en una altra situació. Per exemple: demanar a algú que jugui és adequat al pati, però no enmig d'una classe.  Com s'ha de fer servir? La manera d'executar una habilitat (to de veu, expressió...) pot determinar la seva efectivitat.  Que s'ha de fer si no es te èxit? Els infants han d'aprendre a escollir una altra habilitat quan la utilització de la que han triat en primer lloc no ha tingut èxit. Parlar sobre les possibles raons del fracàs pot servir per a futurs intents. Davant una situació, han d'aprendre a triar l'habilitat que faran servir, anticipant les possibles conseqüències. Això els ajudarà a ser més reflexius.

ASPECTES QUE HA DE TENIR EN COMPTE EL TUTOR O LA PERSONA QUE S’ENCARREGA DE COORDINAR EL PROJECTE:  S'ha d'anar fent una revisió periòdica d'habilitats apreses prèviament i observar si es va generalitzant la seva aplicació a noves situacions.  Per fer algunes dinàmiques serà necessari haver vist prèviament la pel·lícula. Per a altres no és imprescindible  Abans de fer les dinàmiques serà necessari haver entrenat els alumnes amb alguna tècnica de relaxació i amb les respiracions profundes.

RESILÈNCIA (1) Sessió de tutoria

Primera part: Explicam què és la resilència: La Resiliència és quan un ésser viu, planta, animal o ésser humà • Resisteix una pressió tan forta i 'es recupera! • Rep cops, ofenses i maltractaments i 'es recupera! • No se sent derrotat pel lleig, el difícil o el molest que li passi a la vida, encara caigui


i s'embruti. perquè • La Resiliència et permet recuperar-te. • La Resiliència et permet lluitar. • La Resiliència et permet treure de la teva vida el dolent i brut. • La Resiliència et permet suportar qualsevol pressió. • La Resiliència et permet tornar a posar-te de peu. • La Resiliència et permet recuperar l'humor. • La Resiliència et permet aprendre alguna cosa de cada moment. • La Resiliència et permet aguantar seriosos problemes. • La Resiliència et permet estar tranquil, encara que el teu cos estigui inundat de tristesa. • La Resiliència et permet utilitzar les teves habilitats per fer front a qualsevol situació dolenta. • La Resiliència et permet aprofitar una mala experiència per treure alguna cosa positiva d'ella. • La Resiliència et permet absorbir el bo de casa vivència. • La Resiliència et permet esprémer les emocions negatives. • La Resiliència et permet créixer tenint en tot moment els peus a terra. • La Resiliència et permet millorar i ser millor malgrat tots els cops que reps a la vida.

Segona part: Visionam el següent vídeo: https://www.youtube.com/watch?v=iVnzcHPVki8#t=139

Feim aquest comentari: Gràcies a la resiliència es pot transformar el sofriment en una oportunitat per treure el millor d'un mateix. Segur que coneixes l'expressió "el que no et mata et fa més fort". Doncs bé, el que fa la resiliència és, precisament, fer-te més fort davant totes les adversitats que vagin sorgint en la vida. I el més important és que de cada situació adversa viscuda cal saber extreure un conclusió positiva, és a dir, es tracta d'absorbir el dolent per treure del dolent el bo com, per exemple, un ensenyament, una experiència, una vivència que et permeti seguir endavant, que et permeti seguir de peu.


Tercera part: Els comentam que practicar la bondat és una forma d‟aprendre a tenir més resiliència. Els parlam de la diferència entre favor i acte de bondat. La Reial Acadèmia de la Llengua en la seva primera accepció defineix el terme favor com 'Ajuda, socors que es concedeix a algú', mentre que defineix bondat en la seva segona accepció com a 'natural inclinació a fer el bé'. Hi ha una diferència considerable entre fer un favor i realitzar un acte de bondat. En moltes ocasions les persones fan un favor a altres perquè ho han demanat, és a dir, no ha sortit de nosaltres mateixos, mentre que l'acte de bondat es distingeix precisament per ser una acció natural, espontània i que nosaltres fem per pròpia iniciativa i, és clar, sense esperar res a canvi. Els proposam un acte de bondat: Necessitarem: Fulls de colors i una caixa tancada amb una ranura a la part superior (urna). Explicam als alumnes que repartirem per sorteig un paper en què figurarà el nom d'un company de classe. Serà a aquest company al que haurà de realitzar l'alumne un acte de bondat o aquells que cregui necessaris. Per dur a terme un acte de bondat tendrà tota la setmana. Cal explicar-los que l'acte de bondat ha de ser una acció molt senzilla, espontània, fàcil de realitzar, sense cap cost i, si és possible, sense que l'altre company se n'adoni. Exemples d'actes de bondat: • Aixecar un full o un llapis de terra. • Deixar passar primer al company. • Saludar pel seu nom al company • Felicitar al company per alguna cosa que hagi fet bé. • Preguntar com se sent avui • Oferir-se per recollir el material de la taula. • Prestar un bolígraf durant uns dies. • Apuntar els deures a l'agenda del company. • Envia un WhatsApp desitjant un bon dia o donant la bona nit. • Proposar alguna pel·lícula, videojoc o llibre que ens hagi agradat.


• Xocar la mà quan el nostre company hagi fet alguna cosa bé. Quan l'alumne hagi realitzat un acte de bondat, en un altre paper que li haurà donat el tutor, escriurà el seu nom i el nom del company a qui ha de realitzar l'acte de bondat. A més, en aquest paper escriurà en què ha consistit l'acte de bondat en qüestió. Un cop ho hagi escrit, el ficarà dins la caixa tancada (urna). El professor també participarà de l'activitat com una forma d'empatitzar amb un alumne. Al cap d'una setmana i en la sessió lectiva de tutoria, els alumnes es col·locaran en cercle i es col·locarà la caixa tancada al centre i a sobre d'una taula. El tutor l'obrirà i anirà llegint cada acte de bondat i l'hi lliurarà a la persona que l'ha rebut. Aquesta persona s'aixecarà de la seva cadira, anirà al company que li ha fet l'acte de bondat que també s'aixecarà, l'hi agrairà de paraula i s'abraçarà amb ell. En aquest sentit és fonamental verbalitzar l'acte de bondat, fer-lo visible mitjançant la paraula i l'agraïment. Perquè aquesta verbalització serà a la qual ens acollirem quan es produeixi una situació adversa. Finalitzada la lectura de cada acte de bondat, es col·locaran de forma visible a les parets o cartelleres de l'aula. DEMÈNCIA SENIL I ALZHEIMER. VICTÒRIA DE L’AMOR SOBRE LA MALALTIA. EMPATIA (2) Sessió d’Ètica

Primera part: Us proposem alguns exercicis: “Saluda’m” Objectiu: la salutació és una de les primeres representacions teatrals que fem al llarg del dia: quan arribem a la feina, a l‟escola, a casa, quan entrem a una botiga… Saludem a la família, els nostre veïns a l‟ascensor, els companys, els dependents, el conductor de l‟autobús. De fet, és una de les expressions més freqüents de les rutines quotidianes. Per a començar ens saludarem amb l‟altra persona com si acabéssim d‟arribar. Per exemple, com es saluden els veïns, o una nena i un nen, com nosaltres saludem a la nostra mare, o a una persona que no coneixem, a un vell amic… Després anem introduint variables: -saludem com si fóssim una persona molt tímida, molt efusiva, molt seriosa… -salutacions des de diferents estats d‟ànim: enfadat, preocupat, alegre, cansat… -salutació formal, informal, salutacions variant el receptor (un nadó, un policia, un metge…) “Jo camino, tu camines, ell camina…” Objectiu: si observem la manera de caminar d‟una persona podem saber les intencions que porta, l‟actitud amb la qual va iniciar una conversa, l‟estat d‟ànim, les presses amb les quals parla després. Això pot servir-nos per a saber amb quina actitud afrontar el diàleg amb determinades persones, i fins i tot per a veure si un nen o adult tendeix més a l‟exploració o a la introversió.


La idea és que busquem diferents maneres de caminar. Per exemple: -La nostra forma de caminar expressa part de la nostra identitat. Proveu a caminar com ho faria algú introvertit, extravertit, poruc, alegre, etc. -Ara variant alguns dels nostres rols o papers a la vida: no caminem igual en el nostre rol de treballador, que d‟alumne, de parella, d‟amic… -Canviant les nostres inquietuds o motivacions: el caminar de les presses, de qui busca alguna cosa, de qui camina gaudint, de qui persegueix, de qui desconfia… -Modificant les nostres emocions: camina de forma diferent qui està alegre, enfadat, preocupat… Variant: “originals i copies”. Qui va davant nostre inventa un estil de caminat i els altres el copien. Després es va canviant i imitant a l‟últim que ha passat. Després podem intentar endevinar l‟estat emocional de cada forma de caminar. Totes aquestes dinàmiques ens poden ajudar a observar la gent i entendre com se senten en cada moment, hi ha molts recursos per a treballar l‟empatia.

Segona part: Visionam els següents vídeos

Alzheimer (la sensació d'estar sol) https://www.youtube.com/watch?v=5xjVeBN79MI

Oyakudachi · La Senyora (Un conte sobre Alzheimer) https://www.youtube.com/watch?v=KHgELUdCpWY

Tercera part: Debat sobre com es de sentir un malalt d‟Alzheimer, la seva família i els seus cuidadors EXERCICI COMPLET DE RELAXACIÓ Sessió EF PRESA DE DECISSIONS. AMB EL COR O AMB LA RAÓ? (3) Sessió de tutoria: El Consell de Savis opina... 8. Demanam als alumnes que pensin en un conflicte que els hagi passat i que ho descriguin amb claredat. 9. S‟estudia el problema i pensen en un consell per donar a la persona que s‟ha


trobat en aquesta situació. Les escriuen a una targeta 10. Agrupam els consells similars, retiram els que es repeteixen i ens quedam amb les targetes imprescindibles perquè la persona amb problemes les pugui utilitzar com ajuda per afrontar aquestes situacions problemàtiques.

QÜESTION ELS MEUS PENSAMENTS. SEGONES OPORTUNITATS PER A LES PERSONES (4) Sessió d’ètica Qüestion els meus pensaments... 7. Cada alumne pensa un aconteixement negatiu o dolorós que li estigui passant en aquest moment i, per escrit, va completant el següent qüestionari: Escriure l‟esdeveniment o el problema al que m‟enfront (per exemple: fa tres dies que el meu amic no me xerra) Identificar qualsevol creença negativa que me susciti aquesta situació (per exemple: segur que ja no me torna xerrar..) Escriure la conseqüència del problema, com te fa sentir i com actues (per exemple: me sent fatal, me sent tot sol, no sé conservar els meus amics...) Qüestionar la creença negativa, posant-la en dubte i intentant substituir-la per altres possibles raons (per exemple: potser està ocupat i preocupat per l‟examen, potser està trist també i vol que jo li xerri...) Prendre consciència de que cercar explicacions més positives i optimistes davant aquestes situacions, pot millorar el nostre estat d‟ànim, i afrontar amb més realisme i valentia situacions de dificultat o dolor. 8. En acabar, cada alumne podria expressar de forma oral el seu grau de satisfacció amb aquesta activitat, que li aporta aquesta fórmula...

PERSEVERÀNCIA. SUPERACIÓ D’OBSTACLES I BARRERES. CONSTÀNCIA I ESFORÇ (5) Sessió de tutoria

Primera part: Les presentam un vídeo: https://www.youtube.com/watch?v=M97vR2V4vTs Comentam el vídeo

Segona part: Les proposam un acte de perseverança:


1. Cada alumne elegeix una activitat senzilla que exigeixi un esforç i es compromet a dedicar-hi uns minuts cada dia durant una setmana. Per exemple: pujar les escales en lloc d‟anar amb ascensor, fer algunes flexions, anar a comprar el pa, ajudar a posar sa taula, practicar un exercici de meditació basada en la respiració.... 2. Proposam als alumnes que després d‟haver realitzat l‟activitat diària que han escollit, meditin durant un minut sobre la importància de ser diligent i haver complit u objectiu. Pot ser útil el següent exercici de meditació basada en la respiració, utilitzant la respiració combinada amb frases o paraules clau....per exemple: Quan inspir, me sent perseverant Quan espir, somric feliç

ESPERANÇA (6) Sessió d’Ètica Esperança: Mètode ACCRR: detectar i rebatre els pensaments pessimistes. 3. Explicam el mètode: - Adversitat: prenem consciència de la situació adversa i en què consisteix exactament - Creences: idees prèvies que sorgeixen espontàniament: identificar els pensaments negatius que sorgeixen davant l‟adversitat - Conseqüències habituals d‟aquestes creences: analitzam les conseqüències que poden tenir els nostres pensaments negatius i prenem consciència dels possibles efectes adversos - Rebatre les creences habituals - Revitalització que es produeix quan les creences es rebaten amb èxit: donarse compte del que passa quan les creences negatives són refutades satisfactòriament, i se‟ns obri un panorama més objectiu per jutjar la realitat i actuar sobre ella. 4. Explicar que la clau està en rebatre bé les creences. Quatre estratègies: - Cercar evidències que demostrin que les nostres idees negatives són incorrectes - Analitzar altres causes alternatives que ens hagin duit a la situació adversa - Evitar el catastrofisme - Plantejar-se alternatives si les creences negatives estan fonamentades. Per exemple, demanar-nos quina utilitat té recrear-nos en les nostres creences negatives


5. Posam un exemple: Adversitat La meva amiga no compareix i no tenc manera de posarme en contacte amb ell

Creences Aquí estic esperant mentres ella ve quan lo dóna la gana

Conseqüències Me sent impacient i estic enfadada per la falta de puntualitat de la meva amiga

Rebatiment Pot ser ha tengut problemes per arribar

Revitalització Me sent millor si no estic enfadada. Me puc centrar en altres alternatives: cridar a qualcú perquè me doni el seu telèfon, contemplar el paisatge mentres l‟esper..

SUPERAR UNA EMOCIÓ DOLOROSA (7) Sessió de tutoria Superar una emoció dolorosa: 36. Adoptar una postura relaxada. Podem tancar els ulls o bé dirigir la mirada a un punt fix del terra situat a un metre de distància. Feim 3 respiracions profundes 37. Recordar algun fet més o menys recent que ens hagi produït alguna emoció dolorosa (ira, por, tristesa, vergonya, oi, culpa...). També podem elegir alguna vivència relativament estable (un problema, un obstacle, una dificultat...) que ens causi algun tipus de dolor. 38. Quan hem elegit l‟emoció a observar, tractar d‟identificar el motiu que la causa, i reproduir en el cos i en la ment allò que ens passa (sensacions corporals i reaccions mentals que experimentam quan ens passa aquesta vivència) 39. Ara posarem nom a l‟emoció: ira, por, tristesa, vergonya, oi, culpa... 40. Ara abandonarem la resistència que ens produeix aquesta emoció, tractant d‟acceptar-la tal com és. Això no significa resignació, sinó reconèixer que aquesta emoció és real i està dins nosaltres. Només així serem capaços de transformar-la 41. En aquest punt ens podem començar a distanciar de les nostres emocions. Ens diem a nosaltres mateixos: jo NO som aquesta emoció; som la persona que observa aquesta emoció. Jo som molt més que una emoció 42. Per acabar agafam consciència de la nostra respiració, experimentant la calma que ens produeix estar asseguts respirant tranquil·lament. Pensarem la següent frase: visc en el present, estic en pau. Repetim aquesta frase vàries vegades procurant sentir intensament l‟alegria d‟estar vius en el moment present i la pau que ens ha produït aquest exercici. Ens quedam assaborint aquesta


sensació durant un parell de minutets REFLEXIONAR SOBRE LA INTERPRETACIÓ QUE FEM DELS FETS. SER CONSCIENTS DE LES PERCEPCIONS I JUDICIS ERRONIS. RESPONSABILITAT . (8) Sessió de català L‟activitat consisteix en omplir un qüestionari sobre la informació que recullen de la història que escolten. La persona dinamitzadora llegeix al grup una història, que han d'escoltar atentament. La lectura es realitza dues vegades. HISTÒRIA: "Un home de negocis acaba d'apagar els llums de la botiga, quan un home va aparèixer i li va demanar diners. El propietari va obrir una caixa registradora. El contingut de la caixa registradora va ser extret i l'home va sortir corrent. Un membre de la policia va ser avisat ràpidament. " En segon lloc els membres del grup emplenen individualment un qüestionari que se'ls lliura, en aquest apareixen una sèrie d'afirmacions referides a la història de les que han d'indicar si són veritables, falses o no saben. Indica si les frases són V, F o ¿ 1.- Un home va aparèixer després que l'amo apagués els llums de la seva botiga. ¿? 2.- El lladre era un home ¿? 3.- L'home que va aparèixer no va demanar diners 4.- L'home que va obrir la caixa registradora era l'amo 5.- El propietari de la botiga va extreure el contingut de la caixa registradora i va sortir corrent ¿? 6.- Algú va obrir una caixa registradora 7.- El lladre va demandar diners a l'amo ¿? 8.- Era a plena llum del dia quan l'home va aparèixer. ¿? 9.- L'home que va aparèixer va obrir la caixa registradora ¿? 10.- Ningú va demandar diners 11.- La història es refereix a una sèrie de fets en els quals únicament s'esmenten tres persones: l'amo de la botiga, un home que va demandar diners i un policia. ¿? Finalment, la persona dinamitzadora llegeix en veu alta les afirmacions i els participants informen sobre les seves respostes a cadascuna d'elles. Feim un debat sobre les possibilitats d‟interpretar uns fets de manera errònia

AUTOCONEIXEMENT (9)

Sessió de castellà Conèixer-nos una miqueta més ens ajudarà a saber millor què és el que volem i el que podem fer amb les nostres vides. Avui els proposarem una pregunta senzilla: Què fas a l'escola? Una pregunta molt clara que no necessitarà de cap explicació més. Cadascuna i


cadascun haurà d'intentar interpretar i donar resposta per escrit a aquesta pregunta durant uns 5 o 10 minuts. Quan tothom ha reflexionat una mica i ha escrit alguna cosa els llegim la següent història: LA CANTERA Una dona va passar per una pedrera on un grup d'homes colpejaven amb els seus becs sobre la roca. En veure tant esforç els va preguntar què feien. El primer va respondre que picar pedra. El segon va dir que així es guanyava la vida. El tercer va afirmar: - "Construeixo una catedral". Tres respostes diferents a la mateixa pregunta. Moltes més seran les que els nois i noies del nostre institut ens donaran com resposta al que els hem preguntat. Obrirem un petit debat per comentar les respostes de l'ecol i les de la cantera. Segur que el debat ens ha suggerit noves idees per respondre a la pregunta amb la que vam iniciar aquesta dinàmica. Bé en classe o com a treball personal a casa podem demanar-los que afegeixin alguna cosa al seu escrit. No cal que llegim en públic el que han escrit però sí podem recollir-lo, llegir-lo detingudament i potser escriure'ls algun comentari personal que els pugui animar. Si ens sembla apropiat podem llegir algun dels escrits de forma anònima. ECOLTA ACTIVA (10) Sessió de tutoria 1. Proposam la dramatització d‟una situació per prendre una decisió hipotètica, per exemple elegir un llibre per llegir a classe. 2. Part dels alumnes actuaran com a observadors i altres com a actors. 3. Preparam vàries targetes en les que anotarem cada una de les possibilitats; per exemple llibre d‟aventures, de ciència ficció, còmic, teatre, poesia. Cada actor defensarà l‟opció que li hagi tocat intentant convèncer a la resta de que és la millor. 4. Al final es demanarà a cada un dels actors : Us heu sentit acollits i escoltats? Heu pogut exposar la vostra opció amb el temps i l‟atenció suficient? Com us heu sentit? Com creis que s‟ha sentit l‟altra quan ha escoltat la vostra opinió? 5. Els observadors també han d‟expressar com han vist que es desenvolupava el debat: si tots estaven còmodes, si han argumentat bé, quina opció elegirien en funció dels arguments


6. Per acabar destacarem el paper del diàleg i de l‟escolta. Intentarem arribar a la conclusió de que per comunicar-se ens hem de posar a la pell de l‟altra i que les bones relacions són aquelles en les que es pot dir el que es pensa sense ofendre ningú i comprenent els sentiments que es poden provocar en els altres.

ACTIVITATS RELACIONADES AMB ÀREES DEL CURRÍCULUM: ASSIGNATU RA O COMPETÈNC IA BÀSICA

ACTIVITATS QUE ES PROPOSEN

Anglès

Sinopsi de la pel·lícula

Castellà

Descripció de la personalitat de cada personatge.

Socials

La Segona Guerra Mundial. Conseqüències emocionals

Biologia

Estudi sobre l‟Alzheimer

Plàstica

Fer un collage amb fotogrames de la pel·lícula

Català

Cada alumne s‟escriurà una carta a si mateix que cregui que li pugui servir de motivació/record si la llegeix quan sigui major

Informàtica

Fer un vídeo amb diferents fotogrames de la pel·lícula i frases de la mateixa que els hagin cridat l‟atenció.

Moment que es suggereix per a la seva aplicació

PROFESSOR IMPLICAT

LECTURES QUE ES PROPOSEN Les propostes es podrien fer a una sessió de castellà Es podria fer un resum d’aquest text afegint un comentari personal La Vanguardia. Es (3 de gener de 2015) http://www.lavanguardia.com/estilos-devida/20130510/54373872100/existe-aun-el-amor-verdadero.html

¿Existe aún el amor verdadero? Soñamos con los cuentos de hadas, con la media naranja impuesta por la industria cultural. Buscamos sin parar ese amor romántico, pero en la era capitalista nos hemos vuelto inconformistas, hasta el punto de consumir (y no construir) relaciones. De ahí que nos


preguntemos... ES | 10/05/2013 - 07:34h | Última actualización: 10/05/2013 - 20:22h Yaiza Saiz Si los amantes más famosos de la historia, Romeo y Julieta, vivieran en el siglo XXI puede que nunca jamás hubieran decidido quitarse la vida por amor. Hubieran tenido libertad para casarse o para vivir una relación liberal o para crear un proyecto de vida común. Quizás no es descabellado pensar que hubieran acabado aburridos el uno del otro, como muchas parejas posmodernas, dando fin a la relación con un divorcio exprés. La Julieta actual, motivada por los valores de autonomía y libertad vigentes, seguramente se lo hubiera pensado dos veces y hubiera buscado un nuevo Romeo antes de clavarse la daga en el pecho. Hoy en día, “tenemos más oportunidades afectivas que nuestros antepasados y hemos multiplicado por mil la creencia en la posibilidad de poder encontrar siempre a alguien mejor”, explica Francesc Núñez, sociólogo y director del programa de humanidades de la UOC (Universitat Oberta de Catalunya). Vivimos en otros tiempos, ya no creemos en el matrimonio de conveniencia y los cambios sociales nos han vuelto cada vez más inconformistas. “Ha cambiado la mentalidad con la que elegimos de quien nos enamoramos, ahora somos bastante más racionales”, añade el sociólogo. Eso nos lleva a andar buscando continuamente el amor verdadero, ese ideal romántico que nos muestran las películas y los libros de la industria cultural, adaptándonos durante ese proceso de búsqueda a las políticas de consumo marcadas por el capitalismo. Tratamos de encontrar a nuestra alma gemela bajo la premisa del “busque, compare y, si encuentra algo mejor, compre”, desechando todo aquello que no nos llegue a convencer, aunque sea sólo por un mínimo detalle. “Como consumidores deseamos una cosa, pero cuando ya la tenemos nos olvidamos – asegura Núñez –; algo parecido pasa ahora con el amor”. AMORES DE USAR Y TIRAR Dice Zygmunt Bauman, sociólogo polaco ganador del premio Príncipe de Asturias de Comunicación y Humanidades en el 2010, que consumimos relaciones igual que consumimos productos. Para el sociólogo, la idea del matrimonio, del “hasta que la muerte nos separe”, deviene inasumible en una sociedad marcada por el eterno presente y por la costumbre del usar y tirar a la que nos ha arrastrado el capitalismo. “Ahora el amor es líquido, las relaciones son fluidas y es más difícil crear lazos duraderos, se cambia más de pareja y las personas se comprometen menos”, explica Francesc Núñez para definir el concepto de amor líquido acuñado por Bauman. Las relaciones interpersonales del siglo XXI están marcadas por la fugacidad, la superficialidad y por la fragilidad de los vínculos afectivos. Es fácil creer que el amor acaba en el momento en el que aparecen nuevos ingredientes en la relación o surgen cambios novedosos, pero en realidad lo que nos cuesta es asumir que la pareja se transforma. “La pareja es un organismo vivo en continua evolución, es imposible que el enamoramiento inicial dure eternamente”, afirma la psicóloga y sexóloga Pilar Sampedro, especialista en terapia de pareja y mediación familiar. El proceso de cristalización (ese periodo que vivimos cuando nos enamoramos, y en el que idealizamos al otro proyectandoen él nuestros deseos y necesidades), acaba tarde o temprano. “Al principio no nos enamoramos de lo que el otro es, sino de lo que nosotros creemos e imaginamos que es – añade la psicóloga–; pero pronto la realidad nos revela datos y es ahí cuando hay que decidir si el balance entre lo imaginado y lo real es positivo, si sale a cuenta estar con esa persona”. EL IDEAL ROMÁNTICO Hacer este balance, en la era posmoderna, es difícil porque nuestras expectativas sobre “lo que el otro debería ser” suelen ser demasiado altas. “Son unas expectativas demasiado hollywoodienses –afirma Nuñez–; tanta es la exigencia a la hora de seleccionar y elegir que ya nos aboca a una decepción previa o prematura”.Pero ¿cómo y por qué construimos esas expectativas que hasta nosotros mismos juzgamos inalcanzables? “El romance y el romanticismo se han convertido en mercancía. El capitalismo es quien está dictando lo que uno tiene que sentir cuando está enamorado de otra persona e, incluso també, lo que tiene que hacer”, explica Sampedro. Han pasado tan sólo unos 60 años desde que descubrimos que disfrutar de un viaje a París, pasar el fin de semana en una casa rural, salir a cenar a uno de los mejores restaurantes de la ciudad o regalar flores son gestos románticos que de vez en cuando debemos compartir con la pareja. “El capitalismo ofrece rituales para todos los presupuestos, y eso permite que las parejas con menos recursos també puedan vivir los rituales románticos”, afirma Sérgio Costa, profesor de Sociología de la Universidad Libre de Berlín y autor del estudio ¿Amores fáciles? Romanticismo y consumo en la modernidad tardía. Para Costa, “el amor es la última utopía capitalista, pero a la vez es la utopía que alimenta el consumo y la acumulación de capital”. Ya no son el cine, la literatura o el arte quienes imitan al amor, sino que hoy en día son las parejas quienes imitan al arte, al cine o a la literatura. “Tomamos ejemplo de la industria cultural, de esa


utopía romántica que nos ofrecen las artes, al punto de que vivimos soñando con cosas que en la vida cotidiana nunca podremos cumplir”, explica el sociólogo. La industria cultural, y sobre todo el cine hollywoodiense, nos ofrece constantemente historias de amor exitosas, cargadas de personajes idealizados y tramas mitificadas que nos hacen creer que sólo a través del amor verdadero es posible alcanzar la felicidad plena, la armonía y la abundancia. “Ahora que vivimos en la era del vacío, como dice el filósofo francés Gilles Lipovetsky, es fácil aferrarnos a estas promesas. Buscamos emociones fuertes y estamos hambrientos de sensaciones rápidas e intensas, de sentimientos que nos llenen el vacío”, asegura Coral Herrera, consultora de género y autora del libro La construcción sociocultural del amor romántico (Fundamentos). “La frustración llega cuando nos damos cuenta de que ese amor verdadero, eterno y maravilloso, que nos hacen creer que existe en realidad., es tan sólo un ideal”, añade Herrera. FRUSTRACIÓN Y REALIDAD Pocos cuentos acaban con un final como el de Cenicienta o Blancanieves, pero aunque seamos conscientes de que el “fueron felices y comieron perdices” sólo está reservado para un pequeño porcentaje de historias, la idea de tener que afrontar la realidad tal como es no suele atraernos demasiado. “Somos generaciones poco preparadas para la frustración y tener pareja es naturalmente frustrante”, afirma Pilar Sampedro. ¿Por qué? Siempre existirán intereses y necesidades individuales que se impongan a las colectivas y que abran un pequeño abismo entre la pareja. Nuestros abuelos sabían, de mejor o peor manera, sobrellevar las diferencias; “pero ahora nosotros queremos todo en el mismo lote, encontrar a alguien con quien configurar un proyecto de vida, sentirnos siempre enamorados y que el deseo sexual nunca se agote –explica la psicóloga–; y hay que tener claro que la pareja no puede cubrir todas nuestras necesidades, ni que siempre va a ser todo tan maravilloso como nos muestra la ficción”. En la realidad, el otro es un simple ser humano, con las mismas imperfecciones y defectos que nosotros mismos podemos tener. “Es muy fácil anhelar la tierra prometida, pero la tierra prometida hay que caminarla”, afirma Joan Garriga, psicólogo gestálsico y autor de El buen amor en la pareja (Destino). “La pareja no está pensada para que por sí misma nos dé la felicidad, sino que hay que trabajar la relación constantemente –añade Garriga–; lo que pasa es que en este siglo parece que todo tiene que servir sólo al yo”. ¿INDIVIDUALISMO Y AMOR? La ecuación es simple: a más libertad y mayor posibilidad de elección, más individualismo. “Vivimos en tiempos muy nuevos, en menos de 100 o 50 años el yo se ha convertido en el epicentro del vivir”, explica Garriga. Ahora somos más egocéntricos e inconformistas de lo que fueron nuestros antepasados. “El ego está muy ligado a la libertad, y ahora al tener más libertad tenemos mucha más incertidumbre”, continua el psicólogo. Un siglo atrás pocas opciones existían, “o te casabas pronto, o te metías a monje, o te desesperabas mucho hasta asumir tu soltería o optabas por la opción de la prostitución y de la vida ligera –añade Garriga–; ahora puedes estar soltero sin que nadie te mire mal, ser prostituta estando casada, tener hijos por aquí y por allá… hay mil opciones de vida”. Los cánones se han resquebrajado configurando una sociedad libre, pero también provocando un gran estrés. Buscamos desesperadamente sin saber lo que buscamos y eso, en ocasiones, nos hace infelices. “Antes uno sabía lo que tenía que hacer: casarse, tener hijos, etcétera. Ahora hay muchas opciones, por lo que muchas personas andan desorientadas”, afirma Garriga.Ese es el motivo por el que “nos aferramos a paraísos individuales, a utopías emocionales de carácter individualista que empleamos para evadirnos de un mundo que no podemos cambiar”, explica la consultora de género Coral Herrera. En definitiva, nos aferramos al amor romántico como si se tratara de una nueva religión, creyendo que encontrar al amor verdadero es nuestra salvación y que sólo tropezando con nuestra media naranja podremos dar sentido a nuestras vidas. Pero como casi siempre, la realidad supera a la ficción. Leer más: http://www.lavanguardia.com/estilos-de-vida/20130510/54373872100/existe-aun-el-amor-verdadero.html#ixzz3PLwP7KMX

CANÇONS SELECCIONADES Es podria treballar a castellà Señora Joan Manel Serrat


Ese con quien sueña su hija, ese ladrón que os desvalija de su amor, soy yo, señora. Ya sé que no soy un buen yerno. Soy casi un beso del infierno, pero un beso, al fin, señora. Yo soy ese por quien ahora os preguntáis por qué, señora, se marchitó vuestra fragancia, perdiendo la vida, mimando su infancia, velando su sueño, llorando su llanto con tanta abundancia. Si cuando se abre una flor, al olor de la flor, se le olvida la flor. De nada sirvieron las monjas, ni los caprichos y lisonjas que tuvo a granel, señora. No la educó, ya me hago cargo, pa' un soñador de pelo largo. ¿Qué le va usted a hacer, señora, si en su reloj sonó la hora de olvidar vuestro hogar, señora, en brazos de un desconocido, que sólo le ha dado un soplo de Cupido que no la hizo hermosa a fuerza de arrugas y de años perdidos? Póngase usted un vestido viejo y, de reojo, en el espejo, haga marcha atrás, señora. Recuerde antes de maldecirme, que tuvo usted la carne firme y un sueño en la piel, y un sueño en la piel, y un sueño en la piel, señora... Señora, Señora

En el següent vídeo, Serrat comenta la cançó abans de cantar-la https://www.youtube.com/watch?v=q1WQSPaPvns Aquí podem escoltar la cançó: https://www.youtube.com/watch?v=cM_9RrlV-t4 VÍDEOS I DOCUMENTALS COMPLEMENTARIS Es podrien veure i comentar a tutoria Prendre bones decissions https://www.youtube.com/watch?v=NoEXbto0OVo (4 min)

https://www.youtube.com/watch?v=nGrBu0w5i5k (5 min)


https://www.youtube.com/watch?v=_3KeOeOml-0 (4 min)

FRASES RELACIONADES. ORIENTACIONS PER A LA REFLEXIÓ (11) Aquestes frases es podrien treballar a tutoria FRASES DE LA PEL·LÍCULA:  "No sóc ningú especial. Només sóc un home corrent amb pensaments corrents. He portat una vida corrent. No m'han fet cap monument i el meu nom aviat quedarà en l'oblit. Però segons com es miri he tengut molt èxit com moltes altres persones en la vida. He estimat a una altra persona amb tot el meu cor i això per a mi sempre ha estat suficient. "  "Avui és un gran dia? Vostè diu això tots els dies." FRASES RELACIONADES AMB LA TEMÀTICA DE LA PEL·LÍCULA  Mai un home és massa vell per recomençar la seva vida i no hem de cercar que el que va ser l'impedeixi ser el que és o el que serà. Miguel d'Unamuno  Envellir és com escalar una gran muntanya; mentre es puja les forces disminueixen, però la mirada és més lliure, la vista més àmplia i serena. Ingmar Bergman

1r de Batxiller

3r trimestre

HOTEL RWANDA

Sinopsi A unes hores de la signatura d'un conveni de pau entre hutus i tutsis -recolçat per l'ONU- a l'Hotel Mille Collines (Kigali, Rwanda), que regenta Paul Rusesabagina (Don Cheadle), petits esdeveniments comencen a pertorbar la quotidianitat del país . Soldats hutus instiguen per ràdio a "eradicar la invasió assassina dels tutsis". Paul Rusesabagina és hutu i director de l'hotel Mille Collines, propietat de les aerolínies belgues Sabena. Respectat per la seva generositat, el seu carisma i els contactes que té, es veu involucrat en el transcurs dels esdeveniments quan amenacen a la seva dona tutsi (Sophie


Okonedo), als seus fills i veïns amb la mort i aconsegueix sortejar els primers obstacles mitjançant el suborn , amb l'esperança que les forces internacionals arribin en qualsevol moment per evitar la guerra civil. No obstant això, la situació s'intensifica. Després de l'assassinat del president ruandès, comencen les matances indiscriminades de tutsis a mans dels soldats i ciutadans hutus. Paul aconsegueix protegir els seus a l'hotel, al qual comencen a arribar milers de persones demanant auxili. Mentre un jove càmera, reporter de la BBC (Joaquín Phoenix), assisteix a l'espectacle dantesc i Paul fa ús de tots els recursos i suborns possibles per mantenir amb vida als tutsis refugiats a l'hotel, les forces internacionals arriben a Rwanda però només per evacuar els ciutadans blancs i tornar als seus països d'origen i amb ordres de no intervenció. Paul, armat de coratge, amb l'ajuda del coronel Oliver (Nick Nolte) de l'ONU (defraudat pel comportament internacional), aconseguirà acollir i protegir primer, i salvar després, la vida de milers de persones que van confiar en ell. Es compromet amb si mateix per protegir la seva dona tutsi, Tatiana, als seus fills i als 1200 veïns tutsis que, atemorits i amenaçats, arriben a l'hotel demanant auxili i protecció, quan les forces internacionals no ofereixen intervenció ni ajuda als perseguits. Argument: Basada en fets reals. El 1994 es va dur a terme a Rwanda una de les majors matances de la història recent, davant la indiferència de les Nacions Unides i del món occidental en general, que va optar per ignorar la magnitud del genocidi. La pel·lícula rescata un diminut raig d'esperança entre l'horror de la massacre: la història de Paul Rusesabagina, gerent d'un hotel de Kigali, que va fer apilament de la seva valentia i astúcia per alliberar més de mil refugiats d'una mort certa durant la guerra civil entre tutsis i hutus. CAPACITAT, CONDUCTA, EMOCIÓ, HABILITAT, FORTALESA I/O TEMA QUE ES TREBALLARÀ Coratge en temps de crisi Crueltat- Falta de compassió - Conseqüències de la violència - Crítica de la guerra La pobresa radical Les diferències ètniques sostingudes simbòlicament - Racisme La culpa col·lectiva Importància del diàleg - Coexistència i convivència pacífica Solidaritat – Esperança Tolerància

DINÀMIQUES DE CLASSE QUE ES PROPOSEN

ASPECTES QUE HA DE TENIR EN COMPTE LA PERSONA QUE INTRODUEIX LA DINÀMICA A L’AULA: Amb la introducció de cada habilitat els infants s'han de plantejar:  Per a què serveix? És important explicar els beneficis específics que s'obtindran amb la utilització d'una habilitat concreta, que els pot servir per obtenir un favor, resoldre un problema... Si els infants entenen per a què


serveixen, estaran més motivats per aprendre-les.  Quan, on i amb qui s'han de fer servir? S'ha d'ensenyar en quines situacions i amb quines persones han d'utilitzar cada habilitat. El que pot ser molt útil en un moment donat, pot ser que no serveixi en una altra situació. Per exemple: demanar a algú que jugui és adequat al pati, però no enmig d'una classe.  Com s'ha de fer servir? La manera d'executar una habilitat (to de veu, expressió...) pot determinar la seva efectivitat.  Que s'ha de fer si no es te èxit? Els infants han d'aprendre a escollir una altra habilitat quan la utilització de la que han triat en primer lloc no ha tingut èxit. Parlar sobre les possibles raons del fracàs pot servir per a futurs intents. Davant una situació, han d'aprendre a triar l'habilitat que faran servir, anticipant les possibles conseqüències. Això els ajudarà a ser més reflexius.

ASPECTES QUE HA DE TENIR EN COMPTE EL TUTOR O LA PERSONA QUE S’ENCARREGA DE COORDINAR EL PROJECTE:  S'ha d'anar fent una revisió periòdica d'habilitats apreses prèviament i observar si es va generalitzant la seva aplicació a noves situacions.  Per fer algunes dinàmiques serà necessari haver vist prèviament la pel·lícula. Per a altres no és imprescindible  Abans de fer les dinàmiques serà necessari haver entrenat els alumnes amb alguna tècnica de relaxació i amb les respiracions profundes.

CORATGE EN TEMPS DE CRISI (1)

Sessió de Filosofia Primera part: reflexió sobre alguns aspectes de la pel·lícula: Al principi, Paul només es preocupa de defensar la seva família. Per què lluita finalment per la llibertat de tots els refugiats a l'hotel Mille Collines? Per què es troba tan tot sol en la seva lluita per defensar les persones que estan al seu càrrec? Hi ha un moment en la pel·lícula en què Paul té l'oportunitat d'anar-se'n de l'hotel i salvar-se amb la seva família, però finalment no ho fa. Per què pren aquesta decisió? Es va comportar Paul com un heroi? Per què freqüentment és tan difícil que uns defensin els drets dels altres?

Segona part: treballam un conte de Jorge Bucay


EL ELEFANTE ENCADENADO Cuando yo era chico me encantaban los circos, y lo que más me gustaba de los circos eran los animales. También a mí como a otros, después me enteré, me llamaba la atención el elefante. Durante la función, la enorme bestia hacía despliegue de su tamaño, peso y fuerza descomunal… pero después de su actuación y hasta un rato antes de volver al escenario, el elefante quedaba sujeto solamente por una cadena que aprisionaba una de sus patas clavada a una pequeña estaca clavada en el suelo. Sin embargo, la estaca era solo un minúsculo pedazo de madera apenas enterrado unos centímetros en la tierra. Y aunque la cadena era gruesa y poderosa me parecía obvio que ese animal capaz de arrancar un árbol de cuajo con su propia fuerza, podría, con facilidad, arrancar la estaca y huir. El misterio es evidente: ¿Qué lo mantiene entonces? ¿Por qué no huye? Cuando tenía 5 o 6 años yo todavía creía en la sabiduría de los grandes. Pregunté entonces a algún maestro, a algún padre, o a algún tío por el misterio del elefante. Alguno de ellos me explicó que el elefante no se escapaba porque estaba amaestrado. Hice entonces la pregunta obvia: -Si está amaestrado, ¿por qué lo encadenan? No recuerdo haber recibido ninguna respuesta coherente. Con el tiempo me olvidé del misterio del elefante y la estaca… y sólo lo recordaba cuando me encontraba con otros que también se habían hecho la misma pregunta. Hace algunos años descubrí que por suerte para mí alguien había sido lo bastante sabio como para encontrar la respuesta: El elefante del circo no se escapa porque ha estado atado a una estaca parecida desde muy, muy pequeño. Cerré los ojos y me imaginé al pequeño recién nacido sujeto a la estaca. Estoy seguro de que en aquel momento el elefantito empujó, tiró, sudó, tratando de soltarse. Y a pesar de todo su esfuerzo, no pudo. La estaca era ciertamente muy fuerte para él. Juraría que se durmió agotado, y que al día siguiente volvió a probar, y también al otro y al que le seguía… Hasta que un día, un terrible día para su historia, el animal aceptó su impotencia y se resignó a su destino. Este elefante enorme y poderoso, que vemos en el circo, no se escapa porque cree -pobre- que NO PUEDE. Él tiene registro y recuerdo de su impotencia, de aquella impotencia que sintió poco después de nacer. Y lo peor es que jamás se ha vuelto a cuestionar seriamente ese registro. Jamás… jamás… intentó


poner a prueba su fuerza otra vez… Reflexionem….  De quines coses creis que no vos podeu escapar.      

Quants NO PUC tenc amagats? En quines occasions m‟he donat per vençut/da massa aviat Com puc fer per afrontar-ho i probar-ho de nou. La por al canvi Les creences que ens limiten Pot ser que el nostre autoconcepte sigui un fre davant les novetats que se‟ns presenten?

Un vídeo sobre aquest conte: https://www.youtube.com/watch?v=SDlrj-2UUC0 CRUELTAT- FALTA DE COMPASSIÓ - CONSEQÜÈNCIES DE LA VIOLÈNCIA - CRÍTICA DE LA GUERRA (2) Sessió de Filosofia Reflexionam sobre alguns aspectes:  Posa exemples de falta de respecte que es donen per motius de raça, religió, ideologia, cultures i creences.  Per què les forces internacionals no van fer res per evitar la tragèdia?  Com qualificaries la postura dels responsables de les forces d'intervenció de l'ONU davant la situació de matança ètnica ocorreguda a Rwanda a mitjans dels 90?  Creus que aquestes forces compleixen amb una missió pacificadora o només intenten donar una bona imatge davant l'opinió pública?  Com creus que haurien d'haver actuat davant la situació exposada en la pel·lícula?  I davant el conflicte bèl·lic en general?  Comenta la següent frase: "No existeix la neutralitat quan existeixen els assassinats".  La pel·lícula planteja una crítica profunda a l'abandonament d'Àfrica. Occident, i deforma més directa Europa, no només roman indiferent a l'atrocitat de les matances sinó que està darrere d'algunes de les causes que


han generat la catàstrofe. PROPOSAM UN EXERCICI: 6. Partim d‟un relat de Leon Tolstoi que tracta d‟un emperador que cercava la resposta a tres preguntes que li semblaven molt importants: Quin és el moment més oportú per fer cada cosa? Quina és sa gent més important amb la que fer feina? Quina és la cosa més important per fer a cada moment? 7. Demanam als alumnes que per grups donin resposta a les tres preguntes 8. Després les posam en comú 9. Explicam les respostes que va trobar l‟emperador. Es tracta de les respostes que li va donar un ermità: El moment més oportú és ara La persona més important sempre és aquella amb la que estàs Allò que és més important és fer que aquesta persona sigui feliç 10. Comentam aquestes respostes intentant arribar a tres conclusions: Hem de viure la vida gaudint del valor de cada moment Les persones que ens rodegen a cada moment són importants Fer el bé (altruisme) pot ser una activitat que doni sentit a la nostra vida

LA POBRESA RADICAL (3) Sessió de Filosofia Feim una reflexió sobre els següents aspectes: Al llarg del conflicte entre tutsis i hutus la població va ser víctima no només de la guerra, el genocidi i tot tipus de violència, sinó també de la pobresa, la fam i els robatoris. ¿S'han de garantir aquests drets socials a totes les persones? Per què, en determinat context, es priva a les persones de drets tan bàsics? Per què normalment som capaços de veure que la privació d‟aquests drets és una atrocitat, mentre que en algunes ocasions no veim que nosaltres mateixos som els que privam als altres d‟altres drets que, encara que no siguin tan bàsics, també són importants? Parlam per exemple del dret a l‟estudi dels companys, del dret a ser respectat... Proposam la següent dinàmica: Indicam als alumnes que retiren les taules i que formen un cercle gran i un altre més petit dedins.


A continuació, es reparteix a cada alumne un full amb les preguntes següents: • Posa't un adjectiu que comenci per la mateixa lletra que el teu nom. • Si haguessis de canviar-te el nom, quin triaries? Per què? • Qui és el teu heroi favorit? Per què? I la teua heroïna? Per què? • Qui és la persona que més ha influït en la teua vida? Per què? • Què recordes de quan tenies 4 anys? • Les millors vacances que has passat han estat... • Si et concedissin la possibilitat d'estar parlant amb una persona famosa a la teva elecció a qui triaries? • Digues una cosa que et faça feliç. •Quin és el teu programa favorit de la televisió? I el teu grup musical o cantant favorit? • Si haguessis d'emportar-te a una illa deserta només tres coses, què t'emportaries? • Digues un o més aficions que tens o practiques •Si et donassin un premi que consistís a anar a viure un any al lloc de la terra que volguessis, on aniries? Per què? • Digues una cosa bona que t‟hagi succeït fa poc. • Qui és el teu millor amic/a? • Què t'agradaria ser de major? • Si poguessis convertir-te en un animal, en quin animal et convertiries? Per què? • Si poguessis canviar qualsevol cosa del món, què canviaries? • Quina és l'època de la teva vida que recordes amb més alegria? I amb més tristesa? • Si un geni et concedís tres desitjos, què li demanaries? A continuació, una vegada col·locats en cercle i mirant-se els uns als altres, els indica, que amb la parella que tenen davant comencin a preguntar-se la primera de les qüestions escrites. Una vegada contestades per ambdós, es rota, i amb el company que es té ara davant, es contesta la segona pregunta. Així successivament fins a acabar totes les preguntes Per rotar tots al mateix temps, donarem un colp i deixarem dos minuts per a respondre cada pregunta Per finalitzar, cada alumne/a (posada en comú) tracta de respondre a les preguntes en funció de les respostes que li hagin donat amb la finalitat de comprovar com som de diferents pel que fa a personalitat, interessos, vivències, etc. QUE ES PRETÉN QUE ELS ALUMNES APRENGUIN AMB ESTA ACTIVITAT Que aprenguin a respectar els altres encara que pensin de forma diferent d'ells i així evitar possibles conflictes causats per aquest motiu. LES DIFERÈNCIES ÈTNIQUES SOSTINGUDES SIMBÒLICAMENT RACISME (4) + VISUALITZACIÓ Sessió de Filosofia Començam amb una reflexió sobre els següents aspectes: ¿Quina diferència hi ha, si és que n'hi ha alguna, entre un hutu i un tutsi? És possible alguna forma de convivència o tenir alguna esperança quan unes


persones es refereixen a altres com "escarabats"? Què es pot fer, en situacions d'aquest tipus, per canviar aquestes actituds? Comentar la següent cita de Larry Hollingworth, ex coronel britànic, coordinador de 12 missions de l'ONU en zones en conflicte. (La Vanguardia, 6-5-2009): "Cada vegada crec menys en les banderes, estats, països, institucions, i més en les persones (...) la veritat i la justícia s'acaben quan deixem de cridar a les persones pel seu nom i comencem a parlar de bàndols, banderes i causes (...) si vols afirmar la teva religió i identitat sobre les altres, com et vas a posar d'acord? Aquesta guerra no s'acaba mai. " A finals del segle XIX els països europeus es van emparar en les teories que establien la divisió de la humanitat en diferents races i proclamaven la superioritat de la raça blanca per a justificar la colonització d'Àfrica. L'apropiació dels recursos naturals, els genocidis i la destrucció de l'organització social i les cultures locals es van dur a terme sense cap tipus d'escrúpols. En 1885 Leopold II de Bèlgica es va apropiar de l'Estat Lliure del Congo; entre 1893 i 1895 França va conquerir Tombuctú, el Regne de Dahomey i Madagascar; Gran Bretanya va conquerir el Regne de Benín el 1897, etc. A causa del seu passat colonial, els països europeus estan en deute amb el continent africà? A més d'en el continent africà, en quins altres llocs s'han dut a terme colonitzacions? Sempre s'han justificat o acompanyat amb argumentacions racistes? Només els països europeus i els membres de la suposada raça blanca els han protagonitzat, o en altres continents han estat altres grups els impulsors d'aquestes polítiques expansives, invasives i depredadores? Treballam la següent dinàmica: Amb aquesta activitat es pretén que l'alumne sigui conscient de situacions de discriminació que puguin donar-se en la vida quotidiana. Per a això i perquè l'alumne ho visqui “en la seva pròpia pell” col·loquem en la porta de classe el següent cartell: “Prohibida l'entrada als alumnes amb ulls clars”. En entrar en la classe, li passaríem la següent fitxa: Hi ha un prejudici quan una persona o un grup de persones fan una valoració o tenen una opinió no raonada sobre una altra persona o grup de persones. Quan un prejudici implica tractar amb inferioritat a una persona o grup de persones en funció d'algunes de les seves característiques (llengua que parla, sexe, creences, costums, religió, deficiència, etc.), hi ha discriminació. Una de les discriminacions que més es dóna és la xenofòbia que consisteix en l'odi cap als estrangers, que, si són d'altres races, es denominaria racisme. CONTESTA INDIVIDUALMENT 1. T'has sentit discriminat/a alguna vegada? 2. Quina sensació has tingut? Per què? 3. Creïs que has discriminat alguna vegada a una persona?


Quan? per quin motiu? 4. Quina sensació vas tenir? Què vas fer? 5. Indica en cada situació si hi ha o no racisme: Creure que hi ha races superiors o inferiors Denunciar a un alumne gitano que està robant Sentir antipatia cap als magrebís Voler expulsar del centre a uns alumnes perquè són xinesos Voler lleis i normes diferents per a cada raça Tirar de l'escala a uns veïns negres perquè fan soroll No voler asseure's, en classe, al costat d'un noi/a gitana Creure que no pots fiar-te d'un noi/a magrebí 6. Quins prejudicis hi ha sobre les ètnies o races que viuen prop de vosaltres? 7. Quin compromís et proposaries per evitar aquests prejudicis i que les persones que viuen al nostre poble se sentissin acollides i integrades? LA CULPA COL·LECTIVA (5) + VISUALITZACIÓ Sessió de Filosofia Començam explicant un fet: El 1994 es va crear el Tribunal Penal Internacional per a Rwanda, amb l'objectiu de jutjar els principals responsables del genocidi. Una de les persones jutjades va ser el cantant rwandès Simon Bikindi, condemnat a 15 anys de presó per haver pronunciat un discurs al juny de 1994 en el qual va instar els hutus a matar la minoria tutsi. Feim les següents reflexions: Valorar la capacitat que tenen les persones famoses per incidir, positivament o negativament, sobre el desenvolupament de situacions en les que estan en joc els drets humans d'alguns col·lectius. Hauria jutjar també el Tribunal Penal Internacional per a Rwanda la responsabilitat, per acció (per exemple les vendes d'armes per part de França) o omissió (la no intervenció quan el genocidi estava a punt d'esclatar i una vegada desencadenat) dels països occidentals , especialment aquells amb un passat colonial a la zona? Davant totes aquestes situacions ens podem trobar amb un sentiment de pessimisme davant molts de fets globals, però a vegades aquest pessimisme també es dóna davant fets més quotidians i més propers a nosaltres mateixos. Per això, proposam la següent dinàmica d’esperança: Mètode ACCRR: detectar i rebatre els pensaments pessimistes. 6. Explicam el mètode: - Adversitat: prenem consciència de la situació adversa i en què consisteix exactament - Creences: idees prèvies que sorgeixen espontàniament: identificar els pensaments negatius que sorgeixen davant l‟adversitat - Conseqüències habituals d‟aquestes creences: analitzam les conseqüències que poden tenir els nostres pensaments negatius i prenem consciència dels possibles efectes adversos


- Rebatre les creences habituals - Revitalització que es produeix quan les creences es rebaten amb èxit: donar-se compte del que passa quan les creences negatives són refutades satisfactòriament, i se‟ns obri un panorama més objectiu per jutjar la realitat i actuar sobre ella. 7. Explicar que la clau està en rebatre bé les creences. Quatre estratègies: - Cercar evidències que demostrin que les nostres idees negatives són incorrectes - Analitzar altres causes alternatives que ens hagin duit a la situació adversa - Evitar el catastrofisme - Plantejar-se alternatives si les creences negatives estan fonamentades. Per exemple, demanar-nos quina utilitat té recrear-nos en les nostres creences negatives 8. Posam un exemple: Adversitat La meva amiga no compareix i no tenc manera de posar-me en contacte amb ell

Creences Aquí estic esperant mentres ella ve quan lo dóna la gana

Conseqüències Rebatiment Me sent Pot ser ha impacient i tengut estic enfadada problemes per la falta de per arribar puntualitat de la meva amiga

Revitalització Me sent millor si no estic enfadada. Me puc centrar en altres alternatives: cridar a qualcú perquè me doni el seu telèfon, contemplar el paisatge mentres l‟esper..

IMPORTÀNCIA DEL DIÀLEG - COEXISTÈNCIA I CONVIVÈNCIA PACÍFICA (6) Sessió de Filosofia Feim una reflexió sobre un aspecte de la pel·lícula: El director al llarg de la pel·lícula ens demostra que les paraules i la comprensió poden ajudar a que siguem capaços de posar-nos al lloc dels altres i que només el diàleg i les ganes de respectar altres opcions que vénen donades pel diàleg i el respecte ens faran avançar en la direcció correcta. Posa algun exemple que il·lustri


l'expressat. Feim una dinàmica sobre la importància del diàleg: LES DUES CADIRES Es col·loquen dues cadires al davant de la classe. Sobre una es col·loca un cartell de A favor i sobre una altra col·loquem EN CONTRA. Tenim en paperets diversos papers amb temes per al debat. l'alcohol el càstig les drogues la televisió el tabac el futbol Els nuvis / núvies als 13 anys La moda i la roba de marca O qualsevol altre que entengueu és important en la seva edat. Demanem que surtin dues persones voluntàries. Primer, han de triar, sense veureho, el cartell a favor o el cartell EN CONTRA. A continuació han de triar, també agafant paperets secrets, el tema del debat. Comença la primera ronda. Han d'interpretar el debat ficant-se al paper que els ha tocat. No cal que sigui llarg. Quan es vegi que es van acabant les idees és millor tallar. Immediatament després es canvien de cadira i qui va interpretar el paper a favor haurà d'interpretar ara el paper EN CONTRA sobre el mateix tema. Hem intentat posar-nos en lloc d'altres persones amb pensaments i actituds probablement, diferents a les nostres. Conèixer-nos millor i conèixer les persones que ens envolten ens ajudarà en la convivència. Després de cada actuació procedirem a avaluar escoltant sempre el primer com s'han sentit durant la interpretació. Com els va resultar el paper. A continuació la resta de la classe podrà opinar sobre la realitat o irrealitat de la situació sempre pensant en el que es podria dir per millorar-lo. SOLIDARITAT - ESPERANÇA(7) Sessió de Filosofia SEMPRE HI HA ESPERANÇA. SEMPRE HI HA LLOC (Es tracta de l'últim missatge de la pel·lícula. Paul i Tatiana han trobat a les seves nebodes. Però han decidit portar també als orfes que Ancher va recollir) Ancher: Van dir que no hi havia lloc Paul: Sempre hi ha lloc Feim una dinàmica de relaxació: Assaborir sentiments que ens fan sentir bé: 9. Escollir alguna cosa que ens faci sentir bé en aquest moment (per exemple, tenir salut, tenir una casa on viure, estar vius, tenir amics, tenir una família, que no ens faci mal res...


10. Tancar els ulls i durant un minut assaborir els sentiments que ens produeix pensar en el fet que hem elegit 11. Fer una relaxació completa 12. En acabar podran contar quin ha estat el motiu per ser feliç que hem escollit 13. Els explicam que són molts els beneficis d‟incorporar aquest exercici a la nostra vida quotidiana, en diverses situacions : quan ens despertam al matí, quan ens sentin tristos o desanimats, quan començam una activitat que no ens motiva massa... TOLERÀNCIA (8) Sessió de Filosofia Reflexionam sobre els següents temes: Quina opinió et mereix el paper dels mitjans de comunicació a la pel·lícula? I en els diferents conflictes bèl·lics? Creus que la tolerància cap al sofriment humà està renyida amb la llibertat de premsa? Hi ha límits al dret a la informació? Descriu diferents moments de tolerància i intolerància que es donen en la pel·lícula. Quines situacions d'intolerància es mostren al nostre voltant i quina ha de ser la nostra reacció davant les mateixes? Posa algun exemple. Feim una dinàmica de tolerància cap a nosaltres mateixos: COMBATRE LA POR Hi ha moltes ocasions en la nostra vida quotidiana que poden suposar una font de por o ansietat. El simple fet d'haver de parlar davant d'un grup de persones o acudir a una reunió en la qual no coneixem a ningú pot resultar angoixant. Davant d'aquestes situacions moltes vegades reaccionem intentant enfrontar-nos a aquesta por. Per a això tibem nostre cos, contenim la respiració i ens diem frases com "No hi ha de tenir por", "No siguis estúpid" o "No n'hi ha per tant". Aquest tipus de frases solen tenir l'efecte contrari ja que ens culpabilitzen o ridiculitzen sense buscar la causa d'aquesta por ni la solució a aquesta situació. És molt més eficaç utilitzar una estratègia de autoacceptació que explicarem a continuació. Quan notis aquesta sensació de por o angoixa, no lluitis contra ella. Accepta dient "Sí, tinc por" i, en lloc de contenir la respiració, respira de manera lenta i profunda, concentrant-hi. Dóna't temps per observar aquesta por, reflexionant sobre ell sense deixar que et domini. Intenta imaginar el pitjor que pogués passar per aprendre a afrontar aquesta situació i acceptar-la. Per exemple, he de parlar en públic i em fa por. Què és el pitjor que pot passar-me? Que em quedi en blanc i no sàpiga què dir. Què podria fer en aquest moment? ¿Disminuiria el meu valor com a persona per no ser capaç de sobreposar a aquesta situació?


Hi haurà vegades en què no puguem superar del tot les nostres pors però la majoria d'elles, el fet d'acceptar i observar pot ajudar-nos a conèixer les seves causes, adonarnos que les conseqüències no serien tan terribles o fins i tot adonar-nos que aquestes pors no tenen sentit i aconseguir que desapareguin. No podrem vèncer les nostres pors negant la realitat o intentant evitar-los, perquè tard o d'hora apareixeran. Si en canvi ens fem conscients d'ells, ens alliberarem de gran part de la pressió. Per exemple, si tinc por de les altures i va intentar negar-ho, el dia que hagi de enfrontar a una, no sabré com actuar i em quedaré paralitzat. Si en canvi accepto que tinc por a les altures però que això no em fa pitjor persona, em sentiré menys pressionat en aquesta situació i les meves possibilitats d'enfrontar a això amb èxit augmentaran. En resum, no hem de negar les nostres pors i dir-nos a nosaltres mateixos que hem de relaxar perquè el nostre cos no sabrà com fer-ho. La manera d'aconseguir-ho és una respiració tranquil · la i controlada, obrir-se a la por per observar-lo i conèixer-lo, imaginar el pitjor que podria succeir i preveure com afrontar-lo. Si aprenem a acceptar la por i deixem de torturar amb fantasies de coses terribles que succeiran (i que la majoria de les vegades són irreals), aconseguirem alliberar d'ell. Podrem veure la situació que ens terroritzava de forma realista i sentir que tornem a tenir el control, el que augmentarà la nostra confiança i la nostra autoestima. Feim una visualització en la què imaginarem el què hem explicat

ACTIVITATS RELACIONADES AMB ÀREES DEL CURRÍCULUM: PROFESSOR ASSIGNATU ACTIVITATS QUE ES PROPOSEN Moment IMPLICAT RA O que es COMPETÈNC suggereix IA BÀSICA per a la seva aplicació Treballar la cançó que es proposa a l‟apartat Anglès cançons seleccionades Treballar el text que es proposa a l‟apartat Castellà lectures (o un similar) Història del món contempora ni

Cercar informació sobre: El genocidi de la guerra de Rwanda de 1994 es va caracteritzar no només pel seu caràcter ètnic, sinó també polític. Quins eren els antecedents polítics del país abans de la matança entre hutus i tutsis? Quins altres genocidis es van produir al món durant la segona meitat del segle XX?


Quin ha estat el genocidi més gran de la història? Informàtica

La crítica de la pel·lícula s'estén als mitjans de comunicació que únicament mostren la notícia però no elaboren la informació en funció de desenvolupar una consciència compromesa amb la situació. Activitat: Pot ser interessant comparar a la premsa escrita les notícies que procedeixen d'Àfrica i les notícies dels altres continents. El treball ens pot portar a reconèixer el silenci al voltant d'aquest continent. Preparar una presentació amb slidebean que mostri aquests aspectes

Català Biologia o CMC

Escriure una sinopsis de la pel·lícula Segons el diccionari, raça és "cadascun dels grups en què es subdivideixen algunes espècies biològiques i els caràcters diferencials es perpetuen per herència". En l'actualitat se segueix considerant vigent aquesta definició per a classificar els diferents grups d'éssers humans?

Es podria treballar a CMC LECTURES QUE ES PROPOSEN

Los pequeños héroes de Ruanda Siete años después del genocidio tutsi, miles y miles de niños huérfanos buscan fórmulas originales de supervivencia en un país tan pobre que la expectativa de vida es de 39 años JOHN CARLIN Kigali 22 ABR 2001 EL PAÍS http://elpais.com/diario/2001/04/22/internacional/987890409_850215.html Abril es el mes más cruel para las familias huérfanas de Ruanda, los miles y miles de niños que, desde el genocidio de 1994, se han visto obligados a depender de otros niños para obtener comida, ropa, abrigo y consuelo. Fue en abril, hace siete años, cuando comenzó la matanza. Y, por más que los huérfanos intenten enterrar sus recuerdos más espantosos durante el resto del año, abril es el mes en el que los fantasmas ensangrentados de sus padres -y de sus hermanos, y de sus tíosvuelven para perseguirles.


'Abril es el peor momento, porque es cuando recordamos, cuando las emisoras de radio nos recuerdan que es el aniversario', explica Jane Murekatete, que ha criado a sus cinco hermanos pequeños por sí sola desde que tenía 11 años. El más pequeño tenía cuatro años cuando lasinterahamwe, las milicias exterminadoras del Gobierno -un inmenso ejército de Hannibal Lecters de la etnia hutu-, irrumpieron en su casa, la destruyeron y se llevaron a sus padres para despedazarlos con machetes. Ruanda es un jardín del Edén. Mejor dicho, lo era antes de que llegaran los humanos 'Durante el día, los pequeños están callados', dice Jane, que tiene los típicos rasgos finos -la nariz y los labios delgados que se suelen ver más en Etiopía o Sudán que en el África subsahariana- que distinguen a la minoría tutsi de los hutus, dominantes en número. En voz baja continúa: 'No hablan, los pequeños. No comen. Y, cuando se miran, lloran. Por la noche es lo peor. Lloran llamando a su madre y a su padre. Se asustan. Susurran que las milicias van a venir por ellos. Gritan: '¡Las interahamwe van a venir a matarme!' Lo que viven los hermanos de Jane no son sólo pesadillas. Sus terrores no están infundados. Las interahamwe todavía pueden volver para matarlos. La mayoría de sus miembros, junto con el ejército que les ayudó a organizar el sacrificio asombrosamente eficaz de 800.000 tutsis (y algún hutu poco entusiasta) en 100 días, consiguieron huir de la fuerza rebelde de liberación que en la actualidad gobierna Ruanda y pasaron al vecino Congo, con el apoyo de soldados franceses, cuyo Gobierno había proporcionado, entre 1990 y 1994, ayuda económica y militar al Gobierno racista que orquestó el genocidio. Las interahamwe y sus dirigentes esperan el momento apropiado para regresar y culminar una labor que consideran -con gran irritación- que dejaron a medio hacer. Impedir que lo hagan es la tarea que tienen el Gobierno y su ejército, que es -y esto supone un consuelo para los Murekatete super-vivientes- la fuerza de combate más eficiente de África central. Mientras tanto, Jane y millares como ella en todo Ruanda luchan a diario para ayudar a los niños que tienen a su cargo, no sólo para evitar que se vuelvan completamente locos, sino -en un país tan pobre que la esperanza media de vida es de 39 años- para que sobrevivan. Sólo en Kigali (que no fue donde más atrocidades sufrieron en 1994) existen, al menos, 808 'familias huérfanas', según Jean D'Amour Kalisa, que encabeza una asociación formada el pasado mes de agosto para agrupar a Jane y otros cabezas de familia en situación semejante, con el fin de mejorar sus posibilidades de obtener la ayuda económica que tan desesperadamente necesitan. Hasta ahora, la Association des Orphelins Chef de Ménage no ha obtenido nada. Tiene unas siglas, AOCM, y a Jean D'Amour, que tiene 22 años. Pero D'Amour no tiene dinero, oficina ni vehículo. Lo único que posee es un teléfono móvil (un fenómeno sorprendentemente extendido en Ruanda, a falta de líneas telefónicas que funcionen como es debido) y enormes cantidades de energía y buena voluntad. Porque un ser humano normal y corriente, con una energía y una buena voluntad normales y corrientes, tendría más que suficiente con cuidar de sí mismo, mantenerse entero de cuerpo y alma después de haber presenciado la matanza de sus padres y cinco hermanos. Sin embargo, Jean D'Amour encabeza además una familia de 15 huérfanos, de distintos padres, a los que cuida desde que tenía 15 años. Jean D'Amour, que cuenta con la generosidad de las ONG locales de Ruanda -en


situación un poco mejor que la AOCM- para disponer de un fax y, de vez en cuando, una mesa en la que trabajar, no parece agotado, por asombroso que resulte. Lo que sí parece es tremendamente triste. 'Han muerto muchos huérfanos en los últimos siete años', dice. 'Algunos mueren a solas, porque no hay ni una sola persona en el mundo que se preocupe por ellos. Normalmente, de enfermedades contraídas durante el genocidio, como el sida. O de enfermedades debidas a no tener un techo, o no tener lo bastante para comer'. Para los supervivientes, aparte de la infinita pobreza, el mayor problema es lo que Jean D'Amour llama el 'trauma'. Hay tres síntomas comunes. 'Uno, es los niños que se apartan y permanecen solos, cabizbajos, sin hacer nada. Otro, los niños que se disparan, que se vuelven locos, que corren por la calle gritando y llorando. Y luego hay algo que se ve mucho en la escuela: los niños que, de pronto, en medio de la clase, preguntan cosas como '¿Por qué yo? ¿Por qué esos niños tienen padres y yo no? ¿Por qué tengo que sufrir así?', o 'a otros que estudiaban los mataron, ¿para qué sirve?' No es extraño, quizá, que en un país con el 65% de católicos haya personas, incluso niños, que se inclinen a pensar que, en vez de vivir bajo el ojo vigilante de un dios omnisciente y bondadoso, habitan un universo absurdo y sin sentido. Lo que sorprende más es el deseo de la gente de seguir viviendo, de luchar por una vida mejor. Y ésa es la historia, que no siempre se cuenta, de África: la resistencia asombrosa, casi sobrenatural, de sus habitantes, frente a dificultades y desgracias de una dimensión que no se conoce en Europa occidental, probablemente, desde la Edad Media; el heroísmo de los desheredados de la tierra. Es difícil imaginar unas condiciones de vida mucho más duras que las de Jane Murekatete, sus dos hermanas y sus tres hermanos. Hace seis meses se vieron forzados a abandonar una casucha en la que habían pasado gran parte de los últimos siete años. Los dueños del terreno en el que estaba la choza, unos hutus que estaban en los campos de refugiados de Congo, volvieron y les dijeron que, o pagaban el alquiler, o tenían que marcharse. Como no podían pagar, se fueron. Desde entonces han vivido en casa de quienes eran sus vecinos cuando vivían sus padres. En la barriada de Gatenga, en Kigali. Un arrabal polvoriento y apestoso, sin agua corriente ni electricidad, pero con mariposas, flores silvestres y vistas -lo que salva a Ruanda es su belleza natural-, vistas de valles exuberantes y verdes colinas. Ruanda es un jardín del Edén. Mejor dicho, lo era antes de que llegaran los humanos y lo convirtieran en el país con más densidad de población de África, una de cuyas consecuencias es la imagen que presentaban las ruinas del viejo hogar familiar, el que destruyeron las interamhawe. El tejado ha desaparecido; el suelo consiste en escombros y tierra removida; hay unos espacios amorfos donde debían estar la puerta y las ventanas. Es como si la casa hubiera sufrido ataques sostenidos y precisos con artillería. El cuarto en el que vive la familia Murekatete en casa de los vecinos es, en realidad, más un armario escobero que una habitación. Sin luz y sin ventanas, demasiado pequeño para permitir el lujo inimaginable de una cama: los seis niños, de edades comprendidas entre 11 y los 18 años, duermen sobre el suelo de tierra, apiñados como sardinas en lata, cuando las pesadillas se lo permiten. Mientras habla Jane, mientras recuerda el día en el que se llevaron a sus padres, los otros cinco la rodean, en parte escuchando y en parte, tal vez, prefiriendo no escuchar.


Callados, con los ojos fijos a media distancia, dan la impresión de estar permanentemente aturdidos, como si vivieran en un limbo en el que los sentidos y las emociones están adormecidos. Tal vez no sea siempre así. Tal vez sea la depresión de abril. Lo curioso es que no tienen aspecto enfermizo. No parece que vayan a morir de desnutrición. 'Hace siete años conseguí que un amigo de la familia me prestara 1.000 francos (500 pesetas)', explica Jane. 'Con ese dinero puse en marcha mi negocio'. ¿Negocio? 'Vendo tomates en la calle, aquí en Gatenga. Cuando ganamos dinero, podemos comer. Lo que me gustaría tener es algo más de crédito para poder comprar y vender otras cosas'. Jane, que tiene 18 años pero aparenta 50 (unos 50 extraordinariamente duros y rigurosamente prácticos) se ocupa de su familia desde que tenía 11, sólo con los ingresos de su negocio de tomates. Puede que otros huérfanos se hayan beneficiado de la ayuda de una ONG, pero los auxilios externos, hasta ahora, han dejado de lado a los Murekatete. ¿Cómo es un día típico de Jane? 'Voy andando al mercado central a las seis en punto. El transporte es demasiado caro. En total, son dos horas. Una para ir a comprar los tomates, y otra para volver. Luego me coloco en una esquina de la calle y los vendo. Llevo siete años haciendo eso todos los días'. ¿Y la escuela? 'Fui al colegio hasta los 15 años, pero entonces tuve que dejarlo. Me era imposible ocuparme del negocio además de lavar la ropa y hacer la comida. Ahora, lo que estamos intentando es ahorrar un poco de dinero y comprar láminas de plástico para nuestra casa. Para ponerle un tejado. Entonces quizá podamos irnos de la habitación en la que estamos y volvernos a instalar allí, por fin'. ¿Qué ocurre con la disciplina de los pequeños? ¿Se ha tenido que ocupar de ella? 'Desde el principio, he intentado decirles que la educación es importante para su futuro, porque lo que pasó, pasó, y ahora hay que pensar en el futuro. Y cuando digo esto, tengo que decirlo con voz tranquila. Debo estar tranquila'. Jane tiene una tranquilidad extraordinaria. Habla con una voz monótona y unos ojos que apenas parecen parpadear. No derrama ninguna lágrima. Como si una parte de ella, una parte que en otras personas es blanda, se hubiera vuelto de piedra. En el transcurso de una conversación entrecortada, sólo hay una ocasión en la que se agrieta su armadura. Sólo un segundo en el que una sombra le cubre el rostro, una nota sutil de amargura penetra en su voz, cuando deja el relato de los hechos para contar, sin que se lo pregunte, que su familia de huérfanos nunca pudo llorar a sus padres. 'Nunca los enterramos', se lamenta. 'Nunca pudimos enterrarlos'. Cuando Jane explica que a sus hermanos les dice que piensen en el futuro, está siguiendo el consejo de Jean D'Amour, cuyo aire melancólico ofrece una mínima idea de los impensables sufrimientos que ha padecido, la ira y el odio que ha tenido que aprender a reprimir. 'La única esperanza que tenemos', afirma, recurriendo a la parte racional de su cerebro, 'es no obsesionarnos con el pasado, porque eso no servirá para nada, nos volverá locos. La única esperanza es mirar hacia el futuro, ver qué podemos hacer para salir de esta situación'. Ni siquiera han empezado a asomar. Todavía faltan ocho días para que finalice el mes de abril y ahí siguen, en las profundidades de su Edén


infernal.

CANÇONS SELECCIONADES Es podria treballar a anglès Blowin 'in the Wind ("Bufant en el vent") és una popular cançó composta per Bob Dylan, la qual es va convertir gairebé immediatament en un clàssic de la música nord-americana i també en el món sencer. Va ser inclosa en l'àlbum The Freewheelin 'Bob Dylan, editat el 27 maig 1963. És descrita com una cançó protesta, que conté una sèrie de preguntes retòriques sobre la pau, la guerra i la llibertat, no fent referència a cap esdeveniment específic. En 1999 va ser introduïda en el Grammy Hall of Fame i el 2004 la revista Rolling Stone la va considerar la catorzena millor cançó de tots els temps. Al juny de 1962, la cançó va ser publicada a la revista "Sign Out!", Amb comentaris de Dylan: "[...] Crec que entre el gran nombre de criminals que hi ha, es poden comptar els que tornen la cara quan veuen el mal i saben que és el mal. Jo no tinc més que vint anys i sé que s'han fet ja massa guerres, vostès, els que tenen més, el hauríeu de saber millor encara. Ara la millor manera de respondre a les preguntes de la cançó, és exposar-les. " How many roads must a man walk down Before you call him a man? Yes, ‟n‟ how many seas must a white dove sail Before she sleeps in the sand? Yes, ‟n‟ how many times must the cannonballs fly Before they‟re forever banned? The answer, my friend, is blowin‟ in the wind The answer is blowin‟ in the wind How many years can a mountain exist Before it‟s washed to the sea? Yes, ‟n‟ how many years can some people exist Before they‟re allowed to be free? Yes, ‟n‟ how many times can a man turn his head Pretending he just doesn‟t see? The answer, my friend, is blowin‟ in the wind The answer is blowin‟ in the wind How many times must a man look up Before he can see the sky? Yes, ‟n‟ how many ears must one man have Before he can hear people cry? Yes, ‟n‟ how many deaths will it take till he knows That too many people have died?


The answer, my friend, is blowin‟ in the wind The answer is blowin‟ in the wind http://www.dailymotion.com/video/xmls2e_bob-dylan-blowing-in-the-wind-1971youtube_music

VÍDEOS I DOCUMENTALS COMPLEMENTARIS Bullying stop. Respecte https://www.youtube.com/watch?v=FoWNqxAyFlw&feature=youtu.be es podria treballar a castellà

FRASES RELACIONADES. ORIENTACIONS PER A LA REFLEXIÓ (11) Aquestes frases es podrien treballar a Història i a Filosofia FRASES DE LA PEL·LÍCULA:  " Daglish: Perdona, cariño, ¿puedo hacerte una pregunta personal? ¿Eres hutu o tutsi? Joven 1: Soy tutsi Daglish : ¿Y tu amiga? ¿Tutsi? Joven 2: No, soy hutu Daglish (Hacia Benedict): Podrían ser gemelas  Creo que cuando la gente vea esas imágenes dirá: “Dios mío, qué horrible” y luego seguirá cenando. FRASES RELACIONADES AMB LA TEMÀTICA DE LA PEL·LÍCULA  I segueixen els mateixos morts podrits de crueltat. Ara moren a Bòsnia els que morien a Vietnam ...Ismael Serrano  Em sembla que el lloc adequat per plantar cara a la crueltat és aquell on un la troba, de la mateixa manera que és bon lloc per a prestar ajuda aquell on un es topa amb algú necessitat. Philip Pullman

1r curs Cicles Formatius

3r trimestre

THELMA Y LOUISE


CAPACITAT, CONDUCTA, EMOCIÓ, HABILITAT, FORTALESA I/O TEMA QUE ES TREBALLARÀ Amistat entre persones de caràcter diferent - Autoconeixement La llibertat L'emancipació i autorealització. Autoestima Injustícia davant una violació o davant actes semblants La transgressió de gènere - Feminisme Insatisfacció personal, treball per davall de les pròpies possibilitats... Excessos vs prudència Desig de venjança Manca d‟esperança

DINÀMIQUES DE CLASSE QUE ES PROPOSEN

ASPECTES QUE HA DE TENIR EN COMPTE LA PERSONA QUE INTRODUEIX LA DINÀMICA A L’AULA: Amb la introducció de cada habilitat els infants s'han de plantejar:  Per a què serveix? És important explicar els beneficis específics que s'obtindran amb la utilització d'una habilitat concreta, que els pot servir per obtenir un favor, resoldre un problema... Si els infants entenen per a què serveixen, estaran més motivats per aprendre-les.  Quan, on i amb qui s'han de fer servir? S'ha d'ensenyar en quines situacions i amb quines persones han d'utilitzar cada habilitat. El que pot ser molt útil en un moment donat, pot ser que no serveixi en una altra situació. Per exemple: demanar a algú que jugui és adequat al pati, però no enmig d'una classe.  Com s'ha de fer servir? La manera d'executar una habilitat (to de veu, expressió...) pot determinar la seva efectivitat.  Que s'ha de fer si no es te èxit? Els infants han d'aprendre a escollir una altra habilitat quan la utilització de la que han triat en primer lloc no ha tingut èxit. Parlar sobre les possibles raons del fracàs pot servir per a futurs intents. Davant una situació, han d'aprendre a triar l'habilitat que faran servir, anticipant les possibles conseqüències. Això els ajudarà a ser més reflexius.


ASPECTES QUE HA DE TENIR EN COMPTE EL TUTOR O LA PERSONA QUE S’ENCARREGA DE COORDINAR EL PROJECTE:  S'ha d'anar fent una revisió periòdica d'habilitats apreses prèviament i observar si es va generalitzant la seva aplicació a noves situacions.  Per fer algunes dinàmiques serà necessari haver vist prèviament la pel·lícula. Per a altres no és imprescindible  Abans de fer les dinàmiques serà necessari haver entrenat els alumnes amb alguna tècnica de relaxació i amb les respiracions profundes.

AMISTAT ENTRE PERSONES DE CARÀCTER DIFERENT – AUTOCONEIXEMENT (1) ADM: Sessió de Rosa S. (Com) TELECOM: Marga P. Reflexionam sobre alguns aspectes de la pel·lícula: La pel·lícula tracta sobre l'amistat entre dues dones de caràcter diferent. Thelma té una personalitat que evoluciona al llarg de la pel·lícula, al principi és una jove mestressa de casa, espantadissa i ingènua, que només vol divertir un cap de setmana. Arran de les proves a les que és sotmesa, guanya en seguretat i s'adona del poder que té per incidir en el desenvolupament de les coses. Louise és més gran, més madura i més maternal.10 Té més experiència, també en aspectes més dolorosos, i té un potencial molt superior al del treball de cambrera en què trabaja.11 El començament de la pel·lícula presenta a les dues heroïnes de manera separada, cadascuna en el seu univers quotidià, el que permet exposar aquesta diferència de caràcter. En particular, la seqüència de preparació de les maletes de viatge mostra, per exemple, que Louise és organitzada, metòdica i pràctica, mentre que Thelma és infantil, impulsiva i inexperta. Una dinàmica sobre l’autoconeixement: Conèixer-nos una miqueta més ens ajudarà a saber millor què és el que volem i el que podem fer amb les nostres vides. Avui els proposarem una pregunta senzilla: Què fas en aquest CF? Una pregunta molt clara que no necessitarà de cap explicació més. Cadascuna i cadascun haurà d'intentar interpretar i donar resposta per escrit a aquesta pregunta durant uns 5 o 10 minuts. Quan tothom ha reflexionat una mica i ha escrit alguna cosa els llegim la següent història: PEDRERA Una dona va passar per una pedrera on un grup d'homes colpejaven amb els seus becs sobre la roca. En veure tant esforç els va preguntar què feien. El primer va respondre que picar pedra. El segon va dir que així es guanyava la vida. El tercer va afirmar: - "Construeixo una catedral". Tres respostes diferents a la mateixa pregunta. Obrirem un petit debat per comentar les respostes dels nostres alumnes i les de la pedrera Segur que el debat ens ha suggerit noves idees per respondre a la pregunta amb la que


vam iniciar aquesta dinàmica. Bé en classe o com a treball personal a casa podem demanar-los que afegeixin alguna cosa al seu escrit. No cal que llegim en públic el que han escrit però sí podem recollir-lo, llegir-lo detingudament i potser escriure'ls algun comentari personal que els pugui animar. Si ens sembla apropiat podem llegir algun dels escrits de forma anònima.

LA LLIBERTAT (2) + RELAXACIÓ COMPLETA ADM: Sessió de Rosa S. (Com) TELECOM: Marga P. Reflexionam sobre alguns aspectes de la pel·lícula: La llibertat Una de les sensacions que es desprèn de la pel·lícula és el sentiment de llibertat. Les dues heroïnes decideixen escapar-se, durant un cap de setmana, de la monotonia quotidiana, de la pesadesa de la parella i de l'horitzó limitat de la ciutat, viatjant en cotxe i travessant grans espais desèrtics i paisatges naturals sublims. Al principi es tracta d'alliberar-se temporalment de les cuines respectives (la de casa per Thelma i la professional per Louise), «només la necessitat d'una mica d'aire i de veure país» Aquest aspecte també comporta la llibertat de deixar-se anar , de beure alcohol, de divertir-se, com voler atrapar el temps perdut. Les dues dones es fiquen poc a poc en l'engranatge que les empeny igualment a saltar-se les lleis i a sentir el plaer de fer-ho, fins a cometre crims en una manera de «desesperació alegre» No obstant això, aquesta llibertat serà de curta durada. Scott mostra que Amèrica prometedora de llibertat, dels mites i llegendes, amb cel blau i verds planes, no ho és per a tothom. Aquesta distància entre promesa i difícil realitat dóna a la pel·lícula la seva mordacitat i el seu tret incisiu pel que fa a les veritats i els límits del «somni americà» Feim una dinàmica a través de la qual podran veure que per “evadir-se” no fa falta fer-ho físicament, ja que podem gaudir del sentiment de llibertat que necessitam a través d’una visualització: EL TEU LLOC O PAISATGE IDEAL. El propòsit d‟aquesta visualització és ajudar-vos a imaginar un lloc especial que us permeti sentir-vos totalment protegits, còmodes i relaxats. Aquest lloc pot estar en qualsevol lloc. Pot ser un lloc que ja conegueu o en el que hi hàgiu estat. Pot ser un lloc que us inventeu totalment o que compongueu amb fragments d‟altres que aprecieu particularment. També podeu optar per posar una estança on reposar en el vostre paisatge: una cabana, un castell o una cova. Ara imagineu un lloc on us sentiu totalment a gust i en pau. Pot ser real o imaginari, un lloc que pertanyi al vostre passat o on sempre heu desitjat anar. No importa, sempre que sigui un lloc en el qual us sentiu protegits i en pau. Permeteu que aquest lloc vagi prenent forma poc a poc. No tingueu cap presa. A mesura que el vostre lloc va prenent forma, mirau al vostre voltant. Mirau a la vostra dreta i a la vostra esquerra i per totes bandes. .Que veieu? Gaudiu del paisatge, dels seus colors, textures i formes. Escoltau els sons que hi ha en el vostre lloc especial. Potser unes onades que venen a xocar suaument a la platja, el so d‟un ocell a la llunyania, el vent que frega els arbres al passar per les seves branques… Ara simplement gaudiu amb els sons d‟aquest lloc preciós, aquest lloc que


s‟assembla a un santuari i us transporta a un lloc on regna el repòs, la protecció i la pau. (Pausa) Ara comenceu a sentir que alguna cosa meravellosa està a punt de succeir. Sentiu l‟emoció de que una cosa bona i emocionant està a punt de succeir. Sentiu aquesta certesa. Tot està bé, tal i com ha d‟estar. Ara observau com la brillantor suau d‟una llum daurada us il·lumina des de dalt. Aquesta llum us banya tot el cos. Una lluent i vibrant energia us envolta i us omple d‟energia calmant-vos i relaxant-vos. Esteu banyats per la bondat, per l‟amor incondicional que atrau cap a vosaltres tot el que necessitau, com si fóssiu un poderós imant. Us acompanyen bons desigs i pensaments positius. Aquesta energia sanadora es fon en el vostre cos nodrint-lo amb una generosa energia i omplint-te de benestar. (Pausa) Sentiu de quina forma es mou per les diferents capes del vostre cos, cada cop més profundament en cadascun dels vostres òrgans, fins arribar a l‟interior dels ossos. Sentiu-la en cadascuna de les vostres cèl·lules, dissolent cadascun dels bloqueigs i corregint tots els desequilibris. Gaudiu d‟aquest lliure fluir de l‟energia a traves del vostre cos. Ara esteu relaxats. El vostre cos recorda com és estar bé, i sap gaudir i assaborir aquesta sensació de benestar. El vostre santuari sempre està aquí i en ell sentiu una pau absoluta. Té propietats curatives i sabeu que és un lloc al que sempre hi podeu tornar per sentir aquesta energia sanadora i aquesta pau. Quan us trobeu a punt per tornar, feu una inspiració molt profunda i expireu l‟aire totalment.

L'EMANCIPACIÓ I AUTOREALITZACIÓ. AUTOESTIMA (3) ADM: Sessió de Rosa S. (Com) TELECOM: Marga P. Reflexionam sobre alguns aspectes de la pel·lícula: L'emancipació i autorealització Un tema de la pel·lícula és el de l'emancipació femenina, la Piràmide de les necessitats de Maslow, la presa de control de les dones sobre la seva vida, el empowerment. Thelma i Louise són confrontades a esdeveniments que les empenyen a triar una altra vida .Aquesta presa de control sobre el seu cos i la seva vida passa per la reapropiació del revòlver, un objecte que ocupa un paper central en la mitologia americana com a instrument d'autonomia. L'emancipació és igualment una característica del personatge de Thelma que es veu transformada al llarg de la pel·lícula. Alguns destaquen que aquesta autorealització passa per la presa de consciència de les heroïnes, de la fatalitat que assumeixen precisament perquè han combatut, amb «una energia bruta», l'engranatge, el seu pes i les conseqüències. Proposam una dinàmica d’autoestima: El professor explica als alumnes que s‟han de centrar únicament en les característiques positives que tenen els seus companys: qualitats (per exemple, simpatia, alegria, optimisme, sentit de l'humor, sentit comú, solidaritat, etc.), trets físics que els agraden (per exemple, un cabell bonic, mirada agradable, un somriure dolç, etc.), capacitats (capacitat per a la lectura, per a les matemàtiques,


per a organitzar festes, etc.)... A continuació, els alumnes es col·loquen en cercle, i cada un escriu el seu nom en la part superior d'un foli i li dóna al company de la seva dreta, així, el foli va donant voltes fins que el rep el propietari amb tots els elogis que han escrit d'ell els seus companys. És una activitat molt útil per a fomentar l'autoestima, els alumnes es donen compte que, fins i tot trets físics i qualitats que per a ells passen desapercebuts, són apreciats i admirats pels seus companys.

INJUSTÍCIA DAVANT UNA VIOLACIÓ O DAVANT ACTES SEMBLANTS (4) + VISUALITZACIÓ ADM: Sessió de Rosa S. (Com) TELECOM: Marga P. Reflexionam sobre alguns aspectes de la pel·lícula: La violació El tema de la violació està omnipresent en la pel·lícula. És la seqüència fonamental sobre la qual descansa tota la trama, ja que transforma una simple sortida d'esbarjo en una dramàtica fugida a través dels Estats Units. Cap al final de la pel·lícula, Thelma pregunta a Louise si pensa arribar a un acord amb Hal, el policia que les persegueix. Efectivament, per telèfon, aquest utilitza la seva informació sobre «el que va passar a Texas», presumiblement una violació, per intentar persuadir Louise i fer-li entendre que comprèn la seva actitud, intentant a la vegada tenir el màxim de temps possible al telèfon per localitzar-la Tots tenim el sentiment d‟injustícia davant el què està passant. Proposam una dinàmica per prendre consciència de les nostres emocions i per aprendre a viure el present i a sentir-nos en pau: Prendre consciència de les emocions: 1. Adoptar una postura relaxada. Podem tancar els ulls o bé dirigir la mirada a un punt fix del terra situat a un metre de distància. Feim 3 respiracions profundes 2. Concentrar l„atenció en els nostre cos. Passam revista a les diferents parts del cos i tractam de percebre si existeix tensió a alguna de les parts i relaxam la musculatura a les zones que sigui necessari 3. Observam la nostra respiració i sentim com el fet de respirar tranquil·lament i profundament ens calma. Notam l‟aire que entra i surt i tractam de relaxar-nos contemplant la respiració 4. Ara observarem els nostres pensaments. Si descobrim que alguns pensaments arriben a la nostra ment en aquest moment simplement l‟observam i el deixam passar. Ens deim: jo NO som els meus pensaments, som qui els oberva; els pensaments estan dins mi. 5. Ara prenem consciència de les nostres emocions. Tractam de contemplar què


és el que sentim en aquest moment i intentam identificar les emocions i posarlos un nom: alegria, serenitat, cansament, somnolència....Igual que varem fer amb els pensaments, ens deim: jo NO som les meves emocions; som qui les observa; les emocions estan dins mi. 6. Per acabar pensarem la següent frase: visc en el present, estic en pau. Repetim aquesta frase vàries vegades, procurant sentir intensament l‟alegria d‟estar vius en el moment present i la pau que ens ha produït aquest exercici. Ens quedam assaborint aquesta sensació durant un parell de minutets.

LA TRANSGRESSIÓ DE GÈNERE - FEMINISME (5) + VISUALITZACIÓ ADM: Sessió de Rosa S. (Com) TELECOM: Marga P. Reflexionam sobre alguns aspectes de la pel·lícula: La transgressió de gènere Un tema important de la pel·lícula és el de la transgressió de rols sexuals. Al fil de la història, les dues heroïnes abandonen les seves vestimentes femenines per adoptar una aparença més masculina. La transgressió de sexe es produeix igualment pel seu comportament: queden fora de la llei i adopten gestos i actituds virils. La pel·lícula inverteix finalment les relacions de sexe en l'espai, presentant dues dones que van a la «conquesta de l'Oest», mentre que els homes les esperen a ca seva Proposam una dinàmica sobre la superació dels prejudicis: Imaginem que estem amb l'amenaça d'un bombardeig, a la nostra ciutat. Hi ha en ella un únic abric subterrani, el qual només pot albergar a set persones. A baix vostè trobarà una llista de persones que podrien ingressar-hi. Cal conformar un equip de treball, el qual serà el que ingressi a l'abric. Vostè ha de prendre una decisió immediata respecte als qui conformaran l'equip. Recordeu només set seran els integrants del mateix. L'objectiu és estar preparat per si ells són els únics que sobreviuen per recomençar la vida a la terra. Ara és la seva tasca prendre la decisió. Un supervisor autoritari de 34 anys d'edat, molt resistent als canvis i de difícil tracte La dona d'un executiu de 24 anys, que acaba de sortir d'un manicomi; ambdós prefereixen quedar junts al refugi o fora d'aquest. Un sacerdot de l'ala moderna de l'església de 30 anys. Un operari comunista de 25 anys que qüestiona al seu supervisor. Un líder sindical manyós, amic dels supervisors. Una infermera arrogant i poc atenta, de 40 anys.


Un treballador negre - de 25 anys - inestable en les ocupacions. Un ateu de 20 anys, amb antecedents criminals, que intenta recuperar-se. Una universitària jove i bonica, però que ha fet vots de castedat. Un físic de 38 anys, que només accepta ingressar a l'abric si pot portar una arma. Una nena de 13 anys, amb baixos recursos intel·lectuals. Un vaguista constant, amb bona productivitat i 30 anys d'edat. Un homosexual de 18 anys, cooperador. Un feble mental de 32 anys, que pateix atacs d'epilèptics, però que és estimat per tots. Un dirigent sindical de 33 anys, actiu i intel·ligent. Un empresari arbitrari i dur negociador de 45 anys. Un poeta de 29 anys, aturat, que viu declamant. Un funcionari públic de 35 anys. Una prostituta de 29 anys d'edat INSATISFACCIÓ PERSONAL, TREBALL PER DAVALL DE LES PRÒPIES POSSIBILITATS... (6) ADM: Sessió de Rosa S. TELECOM: Marga P. Una de les protagonistes desenvolupa un treball que està per davall de les seves possibilitats, la qual cosa lo produeix una insatisfacció personal. Proposam una dinàmica Assaborir sentiments que ens fan sentir bé: 14. Escollir alguna cosa que ens faci sentir bé en aquest moment (per exemple, tenir salut, tenir una casa on viure, estar vius, tenir amics, tenir una família, que no ens faci mal res... 15. Tancar els ulls i durant un minut assaborir els sentiments que ens produeix pensar en el fet que hem elegit 16. Si ho feim amb grup ens podem contar després quin ha estat el motiu per ser feliç que hem escollit 17. Són molts els beneficis d‟incorporar aquest exercici a la nostra vida quotidiana, en diverses situacions : quan ens despertam al matí, quan ens sentin tristos o desanimats, quan començam una activitat que no ens motiva


massa...

EXCESSOS VS PRUDÈNCIA (7) ADM: Sessió de Rosa S. (Com) TELECOM: Marga P. Un debat sobre “el justo medio” de n‟Aristòtil pot servir >>> la conducta virtuosa consisteix en afrontar les dificultats o els perills amb decisió i prudència, sense caure en la por que ens paralitza, ni en la falta de reflexió que pot dur a conductes imprudents i temeràries. Podrien posar exemples de situacions en les que no hagin respost segons aquesta consigna . Podríem treballar també amb el següent quadre: Defecte Virtut Excés Tristesa Alegria Eufòria Avarícia Generositat Malbaratament (despilfarro) Desordre Ordre Compulsivitat Odi Amor Oblidar-se d‟un mateix Presumpció Modèstia Falta d‟autoestima o desvalorització Impaciència Paciència Despreocupació Inconstància Perseverança Tossuderia Demanar als alumnes que posin exemples de circumstàncies que han viscut en el que s‟han posat de manifest alguns d‟aquests defectes o alguna de les virtuts. DESIG DE VENJANÇA (8) ADM: Sessió de Rosa S. (Com) TELECOM: Marga P. Reflexionam sobre alguns aspectes de la pel·lícula: El tema de la violació comporta igualment el de la venjança. Si l'assassinat de Harlam va ser en certa manera accidental -encara signifiqués la venjança de Louise contra l'home que la va violar en el passat, punt clau per entendre la seva reacció-, Louise i Thelma desenvolupen una venjança conscient contra els pilars bàsics del patriarcat en general Després de l'assassinat, Thelma es delecta nerviosament amb la mort de Harlam, ridiculitza els seus gestos i expressions i admet alegrar del que ha passat, fins al punt de lamentar no haver disparat ella mateixa. Per la seva banda, Louise intenta esborrar de la seva memòria la violació consumada anys enrere a Texas. Això és una característica del seu personatge, i és evocat durant tota la pel·lícula. Repetim l’exercici de com superar una emoció dolorosa: 43. Adoptar una postura relaxada. Podem tancar els ulls o bé dirigir la mirada a un punt fix del terra situat a un metre de distància. Feim 3 respiracions profundes 44. Recordar algun fet més o menys recent que ens hagi produït alguna emoció


dolorosa (ira, por, tristesa, vergonya, oi, culpa...). També podem elegir alguna vivència relativament estable (un problema, un obstacle, una dificultat...) que ens causi algun tipus de dolor. 45. Quan hem elegit l‟emoció a observar, tractar d‟identificar el motiu que la causa, i reproduir en el cos i en la ment allò que ens passa (sensacions corporals i reaccions mentals que experimentam quan ens passa aquesta vivència) 46. Ara posarem nom a l‟emoció: ira, por, tristesa, vergonya, oi, culpa... 47. Ara abandonarem la resistència que ens produeix aquesta emoció, tractant d‟acceptar-la tal com és. Això no significa resignació, sinó reconèixer que aquesta emoció és real i està dins nosaltres. Només així serem capaços de transformar-la 48. En aquest punt ens podem començar a distanciar de les nostres emocions. Ens deim a nosaltres mateixos: jo NO som aquesta emoció; som la persona que observa aquesta emoció. Jo som molt més que una emoció 49. Per acabar agafam consciència de la nostra respiració, experimentant la calma que ens produeix estar asseguts respirant tranquil·lament. Pensarem la següent frase: visc en el present, estic en pau. Repetim aquesta frase vàries vegades procurant sentir intensament l‟alegria d‟estar vius en el moment present i la pau que ens ha produït aquest exercici. Ens quedam assaborint aquesta sensació durant un parell de minutets

MANCA D’ESPERANÇA (9) ADM: Sessió de Rosa S. (Com) TELECOM: Marga P. A la pel·lícula hi ha molts de moments en els què es veu una manca d‟esperança. Proposam una dinàmica per aprendre a detectar i rebatre pensaments pessimistes: Mètode ACCRR: detectar i rebatre els pensaments pessimistes. 9. Explicam el mètode: - Adversitat: prenem consciència de la situació adversa i en què consisteix exactament - Creences: idees prèvies que sorgeixen espontàniament: identificar els pensaments negatius que sorgeixen davant l‟adversitat - Conseqüències habituals d‟aquestes creences: analitzam les conseqüències que poden tenir els nostres pensaments negatius i


prenem consciència dels possibles efectes adversos - Rebatre les creences habituals - Revitalització que es produeix quan les creences es rebaten amb èxit: donar-se compte del que passa quan les creences negatives són refutades satisfactòriament, i se‟ns obri un panorama més objectiu per jutjar la realitat i actuar sobre ella. 10. Explicar que la clau està en rebatre bé les creences. Quatre estratègies: - Cercar evidències que demostrin que les nostres idees negatives són incorrectes - Analitzar altres causes alternatives que ens hagin duit a la situació adversa - Evitar el catastrofisme - Plantejar-se alternatives si les creences negatives estan fonamentades. Per exemple, demanar-nos quina utilitat té recrear-nos en les nostres creences negatives 11. Posam un exemple: Adversitat Creences La meva Aquí estic amiga no esperant compareix i mentres no tenc ella ve manera de quan lo posar-me en dóna la contacte gana amb ell

Conseqüències Rebatiment Me sent Pot ser ha impacient i tengut estic enfadada problemes per la falta de per arribar puntualitat de la meva amiga

Revitalització Me sent millor si no estic enfadada. Me puc centrar en altres alternatives: cridar a qualcú perquè me doni el seu telèfon, contemplar el paisatge mentres l‟esper..

FRASES RELACIONADES. ORIENTACIONS PER A LA REFLEXIÓ (11) FRASES DE LA PEL·LÍCULA:  No són molt joves per fumar, noies?  - Mai he sortit de la ciutat sense Darryl. - Com és que Darryl et va deixar venir? - Perquè no ho vaig demanar.


- Carajo Thelma! Et matarà! - Mai em deixa fer res divertit. Prefereix que em quedi a casa mentre ell fa el que li dóna la gana. - Reps el que mereixes. - Li vaig deixar una nota. Li vaig deixar alguna cosa al microones. FRASES RELACIONADES AMB LA TEMÀTICA DE LA PEL·LÍCULA  "L'únic símbol de superioritat que conec és la bondat." Beethoven, Ludwig van:  Un amic és un que ho sap tot de tu i malgrat això t'estima. Elbert Hubbard

Dossier cep gt aula balear  
Read more
Read more
Similar to
Popular now
Just for you