Horari secretaria: de dimarts a divendres de 17h a 19h
| Redacció i muntatge: Daniel Banegas Sedano, Montserrat Fontbona Missé, Ferran Lloret Yusta, Maria Morell Casellas, Baldomer Torrent Crous, Esteve Torrent Fontbona i Pau Torrent Fontbona.
| Fotografia portada: Apunta Teatre
| Publicitat: centre@centremoral cat (des de 15 euros)
| Impressió: Equip
EDITORIAL
L'inici de curs i de tardor, al nostre País i més concretament al nostre poble, és sinònim de reivindicació, de protesta, de reclamar una identitat nacional en resum, de bellugar-nos per buscar aquells camins que ens portin a construir un futur millor per a nosaltres i per als arenyencs i catalans del futur.
I aquests grandiloqüents propòsits sempre neixen d'una llavor petita, ben plantada i regada, dins d'un petit, discret i humil test. Aquests dies també de record, quan mirem quinze anys enrere, ens enorgullim d'haver estat aquest test de terrissa, ferm i fràgil alhora
El 13 de setembre del 2009, el Centre va esdevenir, com ha estat sempre d'altra banda, el bressol d'alguna cosa important, el punt imprescindible on s'aguanta la palanca que bellugarà allò més gran. I aquests moments especials cal que no els oblidem mai, encara que per alguns la memòria sigui selectiva o vulguin tergiversar maldestrament la realitat
Tots els socis i amics del Centre en podem estar ben cofois de saber que "sempre hi som", i especialment en els moments de la nostra història on cal aquell trosset de terra adobada perquè els petits projectes puguin arrelar-hi i créixer.
El Centre es viu, és viu... i dóna vida.
Marc Sansa Junta del Centre
NOVA TEMPORADA
Esperem que gaudiu molt de la programació d’aquest mes al Centre. Moltes gràcies a tots els que esteu adquirint entrades i participant de l’activitat cultural de l’entitat
Us recordem que aquesta temporada és imprescindible l'ús del carnet de soci del Centre i estar al corrent de pagament de les quotes, per poder accedir als esdeveniments programats a preu de soci.
Us demanarem el carnet en el moment d’accedir al Centre.
Per qualsevol dubte o qüestió podeu posarvos en contacte amb nosaltres mitjançant el correu: centre@centremoral cat, telefonantnos al 93 793 70 19 o per WhatsApp al mòbil del Centre: 683 580 661.
HE MORT EL POP
En commemoració dels 100 anys de la mort d’Àngel Guimerà, i en motiu de l’any Guimerà 2024, APUNTA TEATRE i la FEDERACIÓ D’ATENEUS presentem l’espectacle “HE MORT EL POP”, una paròdia amable sobre el món i els personatges d’Àngel Guimerà obra de Lluís-Antón Baulenas.
Tot el que Guimerà es va descuidar d’escriure…
L’obra consisteix en un recull de tres de les peces més rellevants de l’autor –Mar i cel (1888), Maria Rosa (1894) i Terra baixa (1897)-, però, en comptes de representar-les un cop més, i des de la complicitat amb el gran autor, ens preguntem què se’n devia fer d’en Manelic, de la Blanc o de la Maria Rosa. I ens ho preguntem amb broma i ironia, des de l’amor i, no cal dir-ho, l’admiració. Una desconstrucció de cadascun dels textos amb un tractament de comèdia, on prete-
nem apropar-nos a la prolífica trajectòria de Guimerà des d’un altre punt de vista: la contemporització dels clàssics Una proposta universal amb l’objectiu de fer arribar els treballs de l’autor al públic actual
Tres drames sobre les passions humanes, tres conflictes socials i classistes, i tres desenllaços punyents i ben diferents. Un teatre vigent en tots els aspectes; pur espectacle representatiu del món d’avui en un muntatge que consta de cinc parts: La primera, una introducció, on reflexionem sobre les dues obsessions de Guimerà, l’amor i la mort. Seguidament, tres parts on
reproduïm els finals de “Manelic”, “Mar i Cel” i “Maria Rosa” acompanyats d’unes escenes plenes d’ironia relacionades amb els protagonistes d’aquestes obres: Manleic, un mite nacional que ja n’està tip, Blanca i la hipocresia del món actual i, finalment, el cruel destí de Maria Rosa, a la presó per assassina, on rep propostes molt modernes per treure rèdit comercial a la seva situació. Finalment, un epíleg musical on es respon a les acusacions que apareixen de tant en tant sobre la vigència de Guimerà.
Fitxa artística:
Autor: Lluís-Anton Baulenas
Direcció: Marc Vilavella
Música original: Marc Sambola
Actors: Antonio del Valle / Rafaela Rivas / Bernat Cot / Francesc Marginedes
He mort el pop: Diumenge 20 d’octubre a les 18h a la Sala Gran del Centre
He mort el pop
He mort el pop
CICLE GAUDÍ DE CINEMA: PÁJAROS
El Colombo (Javier Gutiérrez) treballa en un garatge 24h i complementa el seu miserable sou traficant amb marihuana. El Mario (Luis Zahera), un home peculiar i aficionat a les aus, que apareix inesperadament al garatge, el contracta de xofer per anar a la Costa Brava a veure grues.
Però en arribar al seu destí, li explica que les aus han variat el rumb migratori cap al delta del Danubi, a Romania. El Mario necessita arribar-hi i el Colombo necessita els diners. Ocultant els seus veritables motius, emprenen un viatge que els portarà a conèixer-se millor i enfrontar-se a ells mateixos
Fitxa tècnica:
Direcció: Pau Durà
Guió: Anna M. Peiró
Durada: 100 min
Productora: Fosca Films S.L., Iconica Producciones, S.L., Tandem Films, S.L., Birds Film, A.I.E., Motion Picture Management Srl
Qualificació: No recomanada per a menors de 12 anys
Versió: Original en castellà
Intèrprets: Javier Gutiérrez, Luis Zahera, Teresa Saponangelo
Pájaros: Diumenge, 27 d’octubre a les 18:30h a la Sala Gran del Centre
CINEXIC: FRITZI, UN CONTE REVOLUCIONARI
Alemanya de l’Est, 1989. El mur que divideix el país en dues meitats és a punt de caure. La Fritzi, de dotze anys, cuida de l’Sputnik, el gosset de la seva millor amiga Sophie, mentre ella és de vacances amb la seva família a Hongria. Però arriba la tardor i comença l’escola i la Sophie no ha tornat. La Fritzi i l’Sputnik inicien una aventura per a trobar-la. Les seves passes els portaran a descobrir les manifestacions que es repeteixen a Leipzig i a entendre què està passant al seu país. Una peŀlícula emocionant, impregnada de l’atmosfera de l’època i històricament acurada, que retrata la caiguda del mur des de la perspectiva d’una nena Recomanada a partir de 7 anys
Fritzi. Un conte revolucionari: Diumenge 27 d’octubre a les 17 h a la Sala Gran
Escena de la peŀlícula
NOVA PROPOSTA PER A L’AULA DE TEATRE
L'Aula de Teatre del Centre inicia una nova temporada amb força novetats, els responsables seran Gemma Sangerman, actriu i professora de l’Institut del Teatre i Jordi Kai Puig, actor i director, i veïns d’Arenys de Munt. El nou projecte compta amb un nou enfocament pedagògic i artístic, orientat no només a la representació d’una obra final, sinó a fomentar el coneixement i l’amor pel teatre des de les bases La metodologia de treball es centrarà en el joc, l’entrenament corporal, la veu i la improvisació L’objectiu és que els participants s’endinsin en el món del teatre d’una manera més natural i orgànica, sense la pressió de preparar una obra des del primer dia.
L'Aula també buscarà formar un equip de monitors joves, als quals es vol capacitar perquè, en el futur, puguin seguir transmetent els coneixements teatrals a altres generacions D’aquesta manera, l’Aula de Teatre pretén assegurar la continuïtat del projecte i fomentar la creació d’una comunitat activa i compromesa amb les arts escèniques
Està dirigida a infants i adolescents d’entre 8 i 15 anys, dividits en dos grups segons la franja d’edat. Les classes són els divendres a la tarda.
Gemma Sangerman destaca que en teatre es juga i es potencia molt l’equip, s’intenta trobar el punt fort de cadascú (el cant, la dansa, la declamació...) es tracta de descobrir quines son les habilitats de cadascú i ajudar a desenvolupar-les. També es demana compromís a tots els que vagin a l’Aula, compromís a l’assistència setmanal i amb el grup
PROJECCIÓ DE KT FOTOS
Tornen les KTfotos!
El 3 de novembre ens reunim tots a la sala gran del Centre a les 18 h per reviure els 10 millors dies de l’any. Els monitors i monitores us esperem amb moltes sorpreses No us oblideu d’agafar la vostra entrada a la pàgina web del Centre i estigueu atents a les nostres xarxes socials: us anirem anunciant novetats sobre el dia Ens veiem d’aquí res!
AVANTATGES PER A SOCIS I SÒCIES
La FAC Federació d’Ateneus de Catalunya ofereix avantatges per a totes les persones sòcies de les seves entitats:
Preu especial de 3€ per gaudir de les peŀlícules del Cicle Gaudí de cinema a qualsevol salsa de la xarxa estable a quasi una vuitantena de poblacions. El cicle Gaudí arriba allà on els ciutadans no tenen un accés fàcil a l’oferta en pantalla gran, ja sigui per manca de sala de cinema o bé per absència de programació catalana a les sales de cinema properes
Protegim ofereix un 10% de descompte de la quota d’alarmes contractades pels socis de les entitats federades.
El Punt Avui ofereix un 15% de descompte pels socis dels ateneus en la subscripció.
Entreacte, revista d’arts escèniques Us podeu subscriure anualment a la revista rebent 4 números en paper per tan sols 15€
Escola EFA aplica un 10% de descompte a les inscripcions individuals de tots els socis d’entitats adherides a la FAC.
Teatre Poliorama ofereix un 20% de descompte al preu total de les entrades. Si esteu interessats en rebre el codi de descompte per a algun espectacle, envieu un correu electrònic a tecnic6@ateneus.cat. Els espectacles ofertats son els següents:
Els Buonaparte, un text de Ramon Madaula basat en fets històrics i dirigit per Sílvia
Munt Pau Roca i David Bagés es posen a la pell de Napoleó i el seu germà en un joc d’intriga, revelacions i enganys en una nit que van sacsejar la història.
Le Congrès ne marche pas, una peça sobre el Congrés de Viena, la fi de l’Antic Règim i la nostra societat capitalista que se celebra a si mateixa a la vora del coŀlapse. Una comèdia grandiosa, frívola i, sobretot, rabiosament política
EL PLE
Resum del ple de setembre
El dijous 5 de setembre es va celebrar el ple ordinari del mes de setembre, després de l’aturada de vacances. Va durar una mica més de dues hores, i va comptar amb la totalitat de regidors. A més a més, hi va haver un punt d’urgència sobre el pagament de les factures de la llum al Consell Comarcal del Maresme.
En la part resolutiva, després d’aprovar per unanimitat l’acta de la sessió anterior, es portava a votació l’aprovació dels comptes generals de l’exercici 2023, i es va aprovar amb 8 vots a favor d’ERC i de la CUP i 5 en contra de Junts i PSC En el torn d’intervencions, Albert Vallalta Jaurés, del grup Junts, va celebrar que el resultat del 2023 fos positiu, i que el vot negatiu del seu grup es devia a què el govern municipal fa pressupostos molt conservadors i que no són capaços d’executar totes les actuacions. Vanesa Muñoz Fernández, del grup PSC, va estar d’acord amb l’anàlisi de Vallalta, i va lamentar les reiterades modificacions de crèdit que fa servir el govern municipal per cobrir despeses que no havien previst
El en el següent punt, l’alcalde Josep Sánchez Camps, va exposar la proposta d’aprovació de la massa salarial del personal laboral de l’Ajuntament i de GUSAM S.A. de l’any 2024. Una part del personal de l’Ajuntament i de GUSAM no són funcionaris sinó que tenen un contracte laboral i, per tant, quan les condicions laborals canvien, això s’ha d’aplicar a part El punt va ser aprovat per unanimitat
A continuació es va portar a debat la proposta per a la declaració com a disponible del crèdit dependent de la liquidació definitiva de les participacions en els tributs de l’Estat 2022. Aquest punt va ser aprovat amb 12 vots a favor d’Esquerra, CUP i Junts, i l’abstenció del PSC. Es tracta de 400 mil euros que estan al pressupost municipal, però estaven bloquejats a l’espera de la confirmació que estarien disponibles. Finalment ha arribat aquesta confirmació i es podran gastar. Muñoz, del grup PSC, va explicar la seva abstenció argumentant que estaran a l’expectativa per veure de quina manera s’executen aquests diners
El cinquè punt de l’ordre del dia era la proposta de modificació inicial del projecte del servei de l’escola bressol i d’aprovació de la modificació de l’encàrrec a GUSAM S.A. Aquest punt va ser aprovat amb 12 vots a favor, i una abstenció del grup PSC. El regidor de municipalitzacions, Guiu Muns Roura, va llegir la proposta d’aprovar la modificació de l’estudi econòmic del projecte de servei de l’Escola Bressol pel que fa a la reorganització del nombre d’infants per estança a les hores de menjador, i a la supressió del servei d’acollida fins a les 6 de la tarda. Muñoz, del grup PSC, va valorar positivament l’esperit de canvi del servei, però va expressar els seus dubtes pel fet de reagrupar els infants, també per la reducció del número d’educadors, i per l’eliminació de les permanències de tarda, ja que els pares i mares que fan servir aquest servei ho fan per necessitat.
El darrer punt de la part resolutiva, que era la proposta d’aprovació de la modificació de la comissió de nomenclàtor, va ser aprovada per unanimitat Tonia Vila Paituví, Regidora d’Ensenyament i Cultura va explicar que després de la renúncia d’un dels membres de la part tècnica, Gaspar Casals Coll, es portava a ple la proposta de dos nous membres: Joan Josep i Colomer i Joan Francesc Colomer i Aragon.
Hi va haver un punt d’urgència, que es va aprovar per unanimitat: la canceŀlació parcial de la despesa derivada de la delegació de competències al Consell Comarcal del Maresme d’adhesió a la compra agregada d’energia elèctrica i gas Jordi Maimí Girbal, Regidor de Sostenibilitat, va explicar la proposta
En la part de precs i preguntes, Junts va preguntar sobre els actes previstos per commemorar el 15è aniversari de la primera consulta per la independència de Catalunya celebrada a Arenys de Munt. La regidora de Participació Ciutadana Montserrat Batista Alsina es va encarregar d’informar dels actes previstos el dia 13 de setembre (podeu llegir la crònica de la jornada a la pàg )
Una altra pregunta de Junts va ser sobre la falta de reg en diferents zones verdes del poble, Vicki Devesa Jorge, va justificar la pregunta i va demanar quines zones del municipi han de ser regades, si disposen de reg automàtic i la freqüència amb què es fa. Va respondre el regidor d’Espai Públic, Àngel Castillo Vallcorba, explicant que són conscients de la mortalitat de moltes zones
enjardinades del poble durant aquest període de sequera, està previst que passat l’estiu es replantin aquestes zones amb plantes resistents a la sequera, també va informar que a partir del mes de juliol s’està fent un reg de supervivència
Albert Vallalta, de Junts, va formular el prec per la defensa del català, motivat pel cartell trilingüe que es va editar promocionant la Breda de Sant Carles, redactat per l’associació de veïns que va organitzar l’esdeveniment. El cartell, amb el logo de l’Ajuntament es va publicar a la pàgina web de l’Ajuntament en la seva versió trilingüe fins que el dia 23 d’agost es va substituir per un cartell només en català. Va respondre la regidora de Cultura d’arrel i festes, Raquel Serrat Suné, ressaltant que el cartell original va ser redactat pel grup de veïns i veïnes del barri que tenen ganes de ferse seus els carrers i sobretot d’enfortir els vincles entre els habitants del veïnat, volien que la informació arribés al màxim d’habitants del barri i que es sentissin cridats a participar de la festa.
Junts també va preguntar pel mal servei telefònic del CAP, Roser Moré i Collet va preguntar quines gestions ha fet l’ajuntament per a solucionar el problema. La regidora de Sanitat M Àngels Gros Argelés, va respondre que la línia telefònica del cap corresponia a l’Ajuntament i aquest estiu l’empresa de telefonia Vodafon es va encarregar de fer la migració al departament de Salut de la Generalitat, la qual cosa va provocar moltes incidències en el servei. Va assegurar que en l’actualitat el sistema de telefonia funciona de la manera habitual.
Els PSC, a través de la seva regidora, va presentar tres precs i una pregunta. Els primers precs demanava la realització de tasques de neteja i manteniment dels bancs del municipi, que en alguns casos els fan impracticables per a seure i la reparació i arranjament de la font de la plaça de l’Església. El regidor d’Espai Públic va assegurar que han demanat al servei de brigada de netejar regularment els bancs així com vetllar pel seu correcte manteniment. Respecte a la font de la plaça, va exposar que és un afer complicat perquè s’embossa molt sovint, però va assegurar que es desaigua setmanalment
El PSC també va preguntar per les actuacions previstes davant la presència de senglars al municipi. El regidor de Medi Ambient va informar que, des de l’any passat, la policia local té constància dels següents incidents: 7
accidents de trànsit amb atropellament d’un senglar, 6 serveis requerits pels veïns amb senglars morts a la via pública i 16 serveis relacionats amb trucades de veïns per avisar de senglars a la via pública En la darrera temporada el grup de caçadors d’Arenys de Munt van fer 30 batudes, en les quals van capturar 38 senglars i se’ls van escapar 82 Les mesures de prevenció: insistir en la neteja i manteniment forestal, properament es farà els desbrossament de la zona entre l’institut i la carretera i al voltant de l’aparcament del torrent d’en Terra i s’ha demanat una subvenció a la Diputació per fer la zona perimetral de tot el nucli urbà.
En el tercer prec es demanava dotar al passatge de la cotxeria d’una vorera i/o barana o altre mecanisme que faci aquesta via accessible i segura, que permeti als veïns i veïnes que passen per aquest carrer transitar de Públic va respondre que el passatge cotxeria és de plataforma única, conviuen cotxes i vianants, precisament perquè no hi ha espai per poder tenir una vorera d’ample correcte; cal reconèixer que la major part del poble no és accessible pel pla de carrers antic, ara bé, tot el que es fa nou compleix els criteris d’accessibilitat i la plataforma única és la solució Amb tot, els tècnics de l’Ajuntament estan treballant en un nou pla de carrers, per fer més accessible el municipi
Font de la plaça de l’Església
carrer de la Cotxeria
OBRES DE MILLORA
Millores en els equipaments esportius del Poliesportiu
El Torrent d'En Terra, per garantir l’accessibilitat Les obres inclouen la instaŀlació de rampes en diverses zones, la creació d'una graderia accessible per a persones que utilitzen cadires de rodes i un elevador perquè tots els usuaris puguin gaudir de les instaŀlacions de manera còmoda i segura.
Millores a la via pública d’Arenys de Munt. S’han reparat i estabilitzat les voreres on hi havia panots que es movien, millorant la seguretat per a tothom. També s'han millorat diverses rampes d'accés per garantir una major comoditat i accessibilitat.
Millora de la pintura viària en diferents punts del poble De moment, es tracta d’actuacions puntuals en algunes zones més malmeses, així com aparcaments per a persones amb mobilitat reduïda i senyals de cediu el pas
Pel que fa a l’accés a la riera des de la carretera, més amunt del pont, malgrat els cons i els dos senyals verticals que prohibeixen el gir a l'esquerra, està costant molt que la gent el respecti. Es preveu que aquests cons es retirin tan bon punt, la Generalitat, que és la titular i responsable de la carretera, posi algun tipus d'element dissuasori com els que podem veure en altres llocs. S’ha instaŀlat un petit parc infantil per a menors de 6 anys a la zona de Can Cosme.
S’ha construït un nou mur de separació entre la pista municipal i l'Escola Sant Martí per garantir una millor separació entre la pista municipal i l'Escola Sant Martí. Aquesta actuació permet millorar la seguretat tant dels alumnes com de les persones que utilitzen les instaŀlacions esportives i assegura que cada espai es pugui utilitzar de manera més adequada i ordenada, oferint una major tranquiŀlitat a tots els usuaris
S’ha avançat en les obres a la darrera fase del Centre Cívic de Can Mallol Les obres està previst que acabin a principis d'octubre La segona planta comptarà amb: una sala de psicomotricitat per fer gimnàstica, ioga, balls... Una sala d’actes per presentacions i xerrades, Un aula d’arts plàstiques per desenvolupar la creativitat. A més d'una sala d'informàtica per a formació. Tasques de desbrossament al voltant del Banc dels Aliments (DISAM) per deixar-la lliure de males herbes i vegetació excessiva. Tenir aquesta zona neta és molt important per reduir la humitat del terreny, i també per evitar la proliferació de mosquits i altres insectes o animals no desitjats, com rates. Això ajuda a mantenir un entorn més segur i saludable per a tothom.
Segon pis del Centre Cívic
coberta del DISAM
El regidor Guiu Muns presenta la Trobada d’entitats
PRIMERA TROBADA D’ENTITATS
El Centre Cívic Can Malloll de la Torre va acollir, el dimecres 18 de setembre, la primera trobada d’entitats, organitzada per l’Ajuntament conjuntament amb l’empresa Ossos Polars amb l’objectiu d’aquesta trobada era establir les bases per a la creació d’una Taula d’Entitats, on es treballarà per a la dinamització i coŀlaboració entre les entitats locals, l’administració pública i altres agents del territori Es vol fomentar un espai de participació, diàleg i cooperació que enriqueixi el teixit associatiu.
Una vintena d’entitats del municipi, van participar-hi. Va servir per posar en contacte diverses associacions locals, algunes de les quals encara no es coneixien, i per facilitar la interacció entre entitats de nova creació i altres amb més trajectòria; per analitzar la situació actual de les entitats i la seva relació amb l’Ajuntament.
Aquestes trobades es repetiran mensualment amb l'objectiu de coordinar millor les activitats al poble i crear un calendari comú, que faciliti la gestió dels recursos disponibles per part de l’Ajuntament, com taules i cadires, i eviti la coincidència de grans esdeveniments. Entre els projectes futurs, es treballa en la recuperació d'una mostra d’entitats, una fira que ja s’havia organitzat anteriorment però que amb el temps va perdre força.
FOMENT DEL SECTOR PRIMARI
L’Ajuntament d'Arenys de Munt recorda que segueix oberta la convocatòria per soŀlicitar les subvencions destinades al foment de l'activitat econòmica del sector primari, amb un import total de 10 000 € per a l'any 2024 Aquestes ajudes estan adreçades a persones físiques o jurídiques que siguin titulars d’una activitat econòmica del sector primari al municipi d’Arenys de Munt i que realitzin obres o millores abans de la finalització de l’any.
Entre les actuacions subvencionables, es troben:
Construcció o rehabilitació d’instaŀlacions de reg eficient i sostenible.
Anivellament de finques destinades al conreu (exclosos els marges)
Construcció o rehabilitació d’infraestructures necessàries per als cultius i explotacions ramaderes.
Obres i instaŀlacions per prevenir danys d’espècies cinegètiques en finques agrícoles i ramaderes.
Instaŀlacions per evitar danys climatològics extrems en explotacions agrícoles i ramaderes.
Instaŀlació d’equips d’energia renovable per a l’autoconsum, com panells solars. Compra de maquinària per a l’explotació agrícola i ramadera Introducció de noves tecnologies per a l’eficiència productiva, ambiental i de seguretat en explotacions
Obres de manteniment i rehabilitació del patrimoni històric, com pous i mines
Les subvencions es concediran mitjançant el procediment de competència competitiva i cobreixen fins al 50% de les inversions, amb un màxim de 1.000 € per soŀlicitud.
El termini per presentar soŀlicituds finalitza el 17 d’octubre de 2024. La documentació i els formularis es poden obtenir a la pàg web de l’ajuntament.
Arenys de Munt
Acte institucionalPlaça de l’Església
CELEBRACIÓ DE LA DIADA NACIONAL DE CATALUNYA
Com cada any, Arenys de Munt va celebrar la Diada Nacional de Catalunya amb un matí carregat d’activitats Els actes van començar a les deu del matí amb una ofrena floral als defensors de Catalunya, al cementiri a càrrec dels membres del consistori, de l'ANC, i la participació dels geganters d'Arenys de Munt i la Colla de Diables "Socarrimats", i altres veïns i veïnes; plegats van cantar el "Els Segadors".
A la plaça de l’Església es va celebrar l’acte institucional, l’alcalde accidental, Guiu Muns Roura, va llegir el manifest consensuat pels membres del consistori, el president de l’ANC va llegir el seu propi manifest i mentre es cantava l’Himne Nacional, la Policia Local, vestida de gala, va enlairar una nova
senyera a la placeta. Aquest any Els Segadors va ser entonat pel cor Aloc i els alumnes de 6è de primària de l’Escola Sant Martí, acompanyats per la cobla la Flama de Farners, seguidament es va fer una ballada de sardanes.
La jornada va acabar amb el lliurament d’un obsequi a la puntaire de més edat, una distinció que posa en valor l'art de les puntes de coixí, un ofici artesanal amb una llarga tradició al nostre poble.. Aquest any la guardonada va ser la senyora Maria Rosa Umbert. La puntaire va expressar la seva sorpresa i alegria en rebre el premi, agraint amb emoció l'homenatge; va començar a fer puntes a l'edat de 6 anys, i al llarg de la seva vida, ha combinat la passió per les puntes amb les seves altres responsabilitats familiars i laborals, sempre trobant un moment per dedicar-se a aquesta afició que tant l'omple Tot i que ara, per raons d'edat, admet que fa puntes amb menys freqüència, sempre té el coixí a punt per agafar-lo a la falda.
Ràdio Arenys de Munt, va parlar amb els portaveus dels partits polítics amb representació a l’ajuntament, per fer balanç de la Diada.
Guiu Muns, portaveu de la CUP i alcalde accidental, va expressar la seva preocupació pel fet que, tot i els avenços com l'1 d'octubre, sembla que el moviment independentista es troba en un moment de desànim Va fer una crida a recuperar l'esperança i la mobilització ciutadana per continuar empenyent cap a la llibertat del poble català.
Àngel Castillo, regidor d'ERC, va destacar la unitat dels partits independentistes a Arenys de Munt i la importància de cosir les ferides generades en els darrers anys i mirar cap endavant i continuar treballant per la independència de Catalunya.
Pep Artigas, regidor de Junts i cap de l'oposició, va valorar positivament la Diada, destacant l'afluència de gent a la plaça i la necessitat d'unir-se per assolir la independència de Catalunya, va insistir en què cal continuar pressionant els partits polítics perquè treballin conjuntament i avancin cap a un futur millor per al país
Per la seva banda, Vanesa Muñoz, regidora del PSC, que no va poder assistir als actes per motius laborals, va fer un missatge destacant el fet que la jornada es celebrés amb unió i fraternitat
Homenatge als defensors de Catalunya
M.Rosa Umbert puntaire de mes edat
Acte institucional
COMMEMORACIÓ DEL 15è ANIVERSARI DE LA PRIMERA CONSULTA PER LA INDEPENDÈNCIA
El divendres 13 de setembre, Arenys de Munt, va recordar aquella mateixa data de 2009, quan es va celebrar al municipi la primera consulta popular per a la independència de Catalunya
Per a la celebració es va instaŀlar a la Sala Municipal l’exposició «La revolta de les urnes», que es va poder visitar fins a finals de mes; creada per Dolors Gibert i Carles B. Gorbs, recull fotografies de moments clau del procés independentista, que busca remoure sentiments i reactivar el moviment independentista. L’acte institucional es va celebrar a la mateixa Sala Municipal, a la tarda, presentat per l’arenyenc Kai Puig, va comptar amb parlaments dels autors de l’exposició,
l’impulsor de la plataforma Som 1 d’Octubre, Carles Mora, alcalde d’Arenys de Munt l’any 2009, Josep Manel Ximenis, un dels organitzadors de la Primera consulta i Josep Sánchez, alcalde actual. Al final de l’acte es va projectar el documental El primer dia d’octubre, produït per l’equip de la Directa i Agència UO, que narra la jornada del referèndum per l’autodeterminació des de la perspectiva de la societat civil i concretament del que va succeir a la ciutat de Barcelona En acabar es va convidar els assistents a fer un brindis amb cava
La diputada de la CUP al Parlament de Catalunya, Pilar Castillejo, que va ser present, va destacar que aquell dia va servir per demostrar que els municipis podien organitzar-se i exercir el dret a decidir, marcant un abans i un després en el moviment independentista; actes com el d’avui, va dir, ajuden a valorar el camí recorregut i a seguir endavant.
Carles Mora va assegurar que tenia records entranyables del 13 de setembre de 2009, record de totes les persones que van anar a votar amb iŀlusió, gent gran acompanyada, alguns en cadires de rodes, joves de 16 anys, veïns i veïnes, nascuts a Catalunya o de fora record de totes les persones que es van implicar perquè fos possible, record pels que ja no hi son i que van treballar de valent perquè l’organització fos un èxit... records molt bonics que els tinc gravats al cor. Avui s’ha normalitzat parlar d’independència i el que cal és marcar un camí ple de beŀligeràncies i accions condretes que siguin eficaces, el poder d’un poble organitzat és gairebé infinit.
Josep Manel Ximenis que va destacar la intensitat d’aquell procés i va mostrar-se crític amb tot el que va passar després de l’1 d’octubre de 2017, quan, segons ell, els polítics es van rendir, deixant la població exposada a la repressió, l'exili i la presó.
Josep Sanchez, reconeixia que el sobiranisme no està passant pel seu millor moment i la societat civil independentista està dolguda, i tot i semblar que no hi ha un horitzó clar va assegurar que estem millor que a l’any 2019, perquè ara la base social independentista és molt àmplia Va reivindicar l’esperit d’Arenys de Munt, aixecar el cap i desvetllar consciències, treballar plegats i deixar els retrets, perquè quan tots anem a la una les coses surten i avancem com a país
La jornada va, a la nit, amb actuacions musicals a la plaça de l'Església de Cesk Freixas, Gemma Humet i Samuel Arderiu.
Carles Mora Tuixans
Actuació Gemma Humet
Josep M Mallarach dirigint-se al públic
EL VALOR DELS SANTUARIS MARIANS RURALS
Durant tres caps de setmana, la Sala Mercè Paluzié va acollir l’exposició 100 anys de la Gruta de Lourdes de Sobirans, en aquests deu dies va ser ser visitada per cinccentes persones. El dissabte 14 de setembre va acollir la conferència del doctor en biologia ambiental Josep Maria Mallarach.
Mallarach va parlar del concepte de sant o sagrat, dels primers santuaris (els santuaris troglodítics) i de com al llarg de la història, la humanitat els ha anat adaptant, va explicar que l’origen de les ciutats són precisament els santuaris, els llocs de reunió de la població nòmada on van anar construint els serveis dels santuari (residència dels sacerdots i les sacerdotesses, allotjaments pels pelegrins...). Va explicar també com l’església catòlica va anar creant imatges de la divinitat (que en un principi estaven prohibides, de fet hi ha esglésies cristianes que continuen essent iconoclastes), que els models que es prenen, tant d’icones com d’escultures, són models precristians que es cristianitzen Totes les religions grecoromanes, ibèriques i d’altres de l’àmbit mediterrani, són politeistes i el culte a les deesses és molt rellevant, i el que en la tradició grecoromana eren déus i deesses, correspon funcionalment al que en la tradició cristiana serien els àngels i arcàngels. I Maria substitueix el culte a les deesses, d’aquí ve la proliferació d’advocacions marianes.
Va explicar com es desenvolupa el culte a Maria dins de les esglésies cristianes, des del concili d’Efes al s V en què es reconeix el culte a Maria com a mare de Déu Va fer un repàs de la geografia de llocs sacralitzats a Catalunya i de la densitat i profusió de la geografia mariana a casa nostra Va parlar especialment dels santuaris vinculats a les aparicions marianes, com el de Lourdes.
Finalment va exposar quins eren, per a ell, els valors que els santuaris marians rurals aporten a la societat. Avui, que la immensa majoria de la població viu en les ciutats i treballa en llocs tancats, els santuaris que estan en plena natura ens aporten el contacte vivificador dels espais naturals, l’aire sa, el silenci, la serenor. Són espais, com el de Lourdes de Sobirans, que ens predisposen també al recolliment, ens conviden a un contacte espiritual amb els símbols naturals, la cova, la font, la muntanya, el sol, l’arbre Això des d’un punt de vista ecològic i de la salut psicosomàtica Des d’un punt de vista espiritual, són llocs que ens conviden a pregar en la natura i per la natura, són llocs que conviden a la meditació, a la contemplació En el cas de Sobirans, no només en el santuari, sinó mentre s’hi va a peu, quan fem la passejada, sols, en silenci, potser al capvespre, potser ben d’hora al matí, aquesta aproximació en sí mateixa ja és benèfica, ja asserena i quan s’hi arriba, el lloc convida al recolliment.
Va acabar la conferència animant al públic a seguir conservant, custodiant i fent ús d’aquest santuari que tenim tan a prop, tan amable, tan estimat, procurant que l’ús recreatiu que té al seu voltant, no acabi fagocitant el que és nuclear. El santuari de Lourdes de Sobirans és part d’una trama de llocs sants que està fent el seu servei i la seva funció en una societat tant secularitzada com la que vivim
Moments de la conferència que va comptar amb la presència de 70 persones assistents
CONCURS DE RELATS CURTS PER LA DIVERSITAT SEXUAL I DE GÈNERE DEL MARESME
El 23 de setembre es va obrir el termini de presentació d’obres al Concurs Literari de Relats Curts per la Diversitat Sexual i de Gènere del Maresme que en aquesta quarta edició arriba amb novetats. La principal és la incorporació de la categoria juvenil que facilita la participació de les persones d’entre 12 i 17 anys. Aquesta nova categoria es complementa amb la d’adults i compta també amb dos premis, el primer d’un import econòmic de 150 euros i el segon de 100.
El Consell Comarcal i l’ajuntament d’arenys de Munt promouen aquest certamen literari amb la voluntat de fer visible les realitats de les persones no heteronormatives que viuen a la comarca. És per això que només poden participar-hi les persones que resideixen al Maresme. A més, el fil conductor de tots els relats és la diversitat sexual i de gènere i s’ha d’utilitzar un llenguatge inclusiu. Un altre requisit establert a les Bases és que el relat sigui en català i ocupi entre una i dues pàgines. Les obres es poden presentar fins a les 12 de la nit del dia 13 d'octubre.
NO ES POT ANAR AMB PATINET ELÈCTRIC PER LA CARRETERA ENTRE ELS DOS ARENYS
Un patinet elèctric només es pot moure per un casc urbà. No pot anar de poble en poble per una carretera. Per tant no es pot baixar d'Arenys de Munt a Arenys de Mar, o viceversa, en patinet elèctric. SÍ que ho podrien fer si hi hagués un carril bici segregat de la circulació i els municipis ho permetessin. L’única opció és anar a peu per la vorera, acompanyant el patinet, però no circulant-hi.
Cada municipi, té les seves pròpies ordenances, no obstant això, hi ha una normativa superior, de la DGT, que regula l'ús del patinet elèctric en general
Tot i les restriccions que pot tenir, des de Mossos d'Esquadra veuen el patinet elèctric com una bona alternativa per a la mobilitat i el Medi Ambient, però cal regular-lo per evitar una conducció descontrolada i reduir riscos per als vianants.
Torneig La Puntaire - Memorial Ramón Vila
XLVI TORNEIG DE LA PUNTAIRE MEMORIAL RAMON VILA AMB LA PARTICIPACIÓ DE GAIREBÉ 50 EQUIPS D'HOQUEI PATINS
El primer cap de setmana de setembre, el Centre d'Esports Arenys de Munt va celebrar amb gran èxit el XLVI Torneig de La Puntaire Memorial Ramon Vila, un esdeveniment esportiu que ha consolidat el municipi com una de les places fortes de l'hoquei patins a Catalunya El torneig, que va comptar amb la participació de gairebé 50 equips de diferents categories, va recuperar el format de lligueta i s’hi van disputar gairebé 60 partits durant els tres dies de competició.
L'organització del torneig va treballar amb gran dedicació per garantir que l'esdeveniment fos un èxit tant a nivell esportiu com logístic. Els partits es van dis-
putar a les dues pistes del pavelló municipal Torrent d’en Terra, que va comptar amb una gran afluència de públic durant tot el cap de setmana. Els assistents van poder gaudir de tres dies intensos d'hoquei, amb equips provinents d'arreu de Catalunya
Des dels més petits, amb les categories de formació, fins als equips sèniors i veterans, el torneig va oferir una gran varietat de partits El torneig s'ha consolidat com una cita ineludible al calendari d'hoquei patins i, sens dubte, continuarà creixent en properes edicions
El diumenge al matí també es van presentar els 18 equips de l’entitat que aquest any participaran en les competicions oficials d’hoquei patins.
XXXV MARXA POPULAR TERMES D’ARENYS DE MUNT
El diumenge 6 d’octubre, Arenys de Munt s’omplirà d’esportistes disposats a recórrer el terme municipal Aquest any no hi haurà Marató per la manca d’inscripcions, es tracta d’un recorregut exigent que requereix un període considerable de preparació
Els recorreguts previstos són:
La Curta, 13 kms, que respira l'essència dels Termes. La sortida és a 2/4 de 9 del matí
La Mitja, 22 kms de corriols i arriba fins al Corredor. La sortida és a 3/4 de 8 del matí
La Xics, la cursa de la canalla i per a la canalla, per a infants menors de 7 anys. La inscripció és gratuïta, però participar és obligatori portar una bossa d'aliments, que la organització entregarà posteriorment al banc d'aliments d'Arenys de Munt. La sortida és a les 12 del migdia.
MARE DE DÉU DEL ROSER
El primer diumenge d’octubre celebrem la diada dedicada a la Mare de Déu del Roser, alhora és la diada de la Confraria de la Mare de Déu del Roser. Com cada any, tots els confrares del Roser poden fer la seva aportació anual al cancell del temple.
Els confrares tenen com a una de les seves pregàries habituals el rés del Rosari, amb els rés de les denes de l'Avemaria es poden contemplar els misteris principals de la vida de Crist i de la seva Mare.
Els confrares es beneficien també de la corona de pregàries que en tot el món els uneixen en la pregària
També se'ls assegura sufragis pels confrares difunts, a la nostra parròquia es prega pels confrares difunts a les misses de les 11h del diumenge.
Tothom que desitgi apuntar-se a la Confraria del Roser ho pot dir directament al despatx parroquial, personalment o per correu electrònic: arenysmuntparroquia@gmail.com
MARE DE DÉU DEL REMEI
El segon diumenge d’octubre, enguany el dia 13, celebrarem la festa de la Mare de Déu del Remei. La Mare de Déu del Remei o Verge del Remei és una advocació mariana que ha estat una de les invocacions més freqüents perquè afavorís el moment del part, i en tota mena de tribulacions i trasbalsos. Només cal observar els exvots que hi ha al cambril de la imatge que hi ha al nostre temple
Aquest diumenge celebren la seva onomàstica les dones que es diuen Remei o Maria Remei. Patrona de l’Esplai dels Jubilats i l’Associació de Puntaires Verge del Remei.
Aquest diumenge participaran a la missa de les 11h les dues entitats: l’Espai dels Jubilats Verge del Remei i l’Associació de Puntaires Verge del Remei, tot honorant la seva patrona i pregant especialment pels seus membres difunts.
A la nostra parròquia i al poble, segons la tradició també celebrem la festa de vot del poble a la Verge del Remei, però ho fem el segon diumenge de Pasqua, tot celebrant la nostra festa major petita.
Altar de la Mare de Déu del Roser al temple parroquial
Verge del Remei al nostre temple parroquial
HOSPITALITAT
DE
LA MARE DE DÉU DE LOURDES. BISBAT GIRONA.
58a TROBADA DE GERMANOR
Aquesta trobada que es fa cada any, enguany tindrà lloc a Arenys de Munt, al santuari de la Mare de Déu de Lourdes de Sobirans, en el seu centenari
Serà el proper dissabte 12octubre, amb els següents actes:
10h matí, rebuda i acollida
11h Audició i ballada de sardanes
13h. Missa, concelebrada i presidida pel nostre bisbe de Girona Fra Octavi Vilà.
14’30h. al Pavelló Municipal, dinar de germanor.
SOLEMNITAT DE TOTS SANTS
I COMMEMORACIÓ DE TOTS ELS DIFUNTS
Els propers dies 1 i 2 de novembre, l’Església celebra la solemnitat de Tots Sants i la commemoració de tots els fidels difunts, respectivament, dues celebracions importants en el calendari litúrgic.
A la nostra parròquia: el dijous 31 d’octubre, a les 8h del vespre: Missa anticipada de la festa. el divendres 1 de novembre, a les 11h del matí: Missa de la Solemnitat de Tots Sants El dissabte 2 de novembre, a 2/4 11 del matí, a la capella del cementiri: Missa per tots els fidels difunts
Aquestes festes són dues jornades molt significatives que ens ajuden a contemplar i aprofundir en el misteri de la comunió dels sants, a recordar la vocació universal a la santedat i a elevar la nostra pregària pels fidels difunts a la llum de la paraula de Déu, amb l’esperança que un dia ens reunirem amb ells a la casa del Pare i fruirem per sempre de la pau i l’amor.
Recordem algunes paraules de Mons. Francesc Pardo, que fou el nostre bisbe. Ens va dir que la festa de Tots Sants i la commemoració de tots els fidels difunts ens poden ajudar a creure en la destinació de les persones, i també la nostra destinació, i el terme de la vida humana, que és la vida eterna, la felicitat en plenitud en Déu
L’Església, en la festa de Tots Sants, ens proposa la proclamació de les benaurances, de la veritable felicitat segons Jesús Això és, “se’ns convida a contemplar les benaurances com a compromís de Déu amb la humanitat”, que les benaurances “manifesten l’experiència de Jesús mateix”, ja que “Ell és el pobre, Ell és el compassiu, el net de cor…”; manifesten també el compromís de Déu envers aquelles persones que viuen en situacions que humanament, per si mateixes, potser no són motiu de felicitat” i proposen alhora una dimensió que cal subratllar: la recompensa dels qui exerceixen misericòrdia envers tots els que hi són esmentats. Expressa que “no cal fruir de grans riqueses ni de tots els béns per ser feliç”, que “no cal triomfar ni sortir a les notícies ni a les xarxes socials per ser feliç” i que “fins i tot quan et mirin com si fossis d’una espècie estranya i d’alguna manera et marginin per ser de Jesús… seràs feliç”.
Finalment, ens deìa que “ser feliç segons Déu és ser sant” i que “per això celebrem tots els sants, els del santoral de l’Església i els del santoral de Déu”
DES DEL CAMPANAR
OCTUBRE – MES MISSIONER
Benvolguts, comencem aquest mes d’octubre, que és el mes missioner que té en la campanya del Domund un dels moments culminants La missió s’ha d’entendre en la seva perspectiva de bona notícia, i de predicar sense por allò que ha canviat les nostres vides per sempre, que és l’anunci de la resurrecció del Crist. Moltes vegades, per una certa por a no ésser compresos, hem reduït el nostre missatge a un conjunt de valors, que són ben necessaris per a la convivència, però que no són el nucli de la nostra fe. Els missioners, quan han deixat les seves comunitats d’origen, ho han fet moguts pel desig de compartir amb els altres la vivència d’un Déu que ha donat la vida per Amor Després, evidentment, si eren països que vivien en la pobresa, s’intentava ajudar al progrés material, pe-
Mn. Joan Soler Ribas
relació a aquest tema, el teòleg Halik, de qui ja us he parlat alguna altra vegada, fa una reflexió sobre la relació de l’Església amb el món d’avui. Ens recorda que el Déu en qui creiem, al Déu que confessem, parla de moltes maneres diferents. Parla evidentment a través de la Paraula de Déu que escoltem, i també a través del magisteri que l’Església ensenya i dels seus pastors Però no hem d’oblidar, també, que parla a través dels místics i de la pràctica quotidiana de tot el Poble de Déu, i com no, a través dels profetes que ens poden molestar i descentrar I hem d’aprendre a escoltar aquestes diferents veus per a no convertir el cristianisme en una ideologia, ni a l’Església en un poder polític, sinó que necessitem una Església que torni a comprendre el desig de Déu de fer el bé enmig del món, i que ajudi a fer un veritable discerniment espiritual. Hem de vigilar de no convertir a la religió en un riu sec que ja no porti als homes i dones d’avui l’aigua que necessiten per a créixer de veritat en la dimensió transcendent. Hem d’evitar el perill de replegar-nos que va totalment en la direcció contrària del què ens ha demanat de fer el Papa Francesc en el seu darrer viatge a la perifèria de les perifèries, a Indonèsia, Papua Nova Guinea i Timor Oriental i Singapur. Perquè el Sant Pare ens ha demanat d’obrir la nostra mirada i no tenir por a establir ponts amb les grans tradicions religioses per anunciar a Jesús sense por, però també amb el respecte que es mereixen tots aquells que han fet, també, una reflexió profunda sobre la seva fe. En definitiva, aquest mes missioner ens ha d’ajudar a recuperar l’alegria de la missió, l’esperança que neix de la nostra fe, i la iŀlusió d’un projecte: el de fer present el Regne de Déu enmig del món, que continua essent engrescador. Ha arribat el moment de deixar de lamentar-nos perquè no som una majoria, sinó de veure com ho fem per a convertir-nos en una minoria creativa enmig de la nostra societat, de ser sal i llum enmig del món, de ser llevat per a fer créixer de nou el desig del Déu en el cor dels homes El repte és apassionant, t’hi apuntes?
rò sempre com a conseqüència del primer objectiu, proclamar l’evangeli. Així, s’evitava de caure en un assistencialisme que perdia la força profètica I la denúncia ha d’existir, una denúncia que es pot fer amb un cert to d’humor, com s’atribueix la que va fer Mn Cinto Verdaguer, en una ocasió on va anar a fer la benedicció d’una casa d’acollida als pobres que havia fet un mecenes de l’època i va dir:«Us agraïm a vós marquès d’haver creat aquesta llar per rebre els pobres Pobres, per altra banda, que també heu creat vós amb les vostres condicions de treball» I això és l’evangeli, i això és el que hem de viure apassionadament, enmig d’un món en el qual hem de ser servidors de la misericòrdia, com ho son, per exemple, les hospitalitats de Lourdes, amb qui compartirem l’eucaristia en el marc del centenari del Santuari de Lourdes, el proper 12 d’octubre. Hi hem de servir amb les obres, però també amb un missatge d’obertura que, sense perdre la seva identitat, pugui ésser comprès per els homes i dones del nostre segle que s’han allunyat de la fe en Crist. Justament, en-
PREGÀRIA DE TAIZÉ
Aquest mes d’octubre es celebrarà el dilluns 21 a les 7h de la tarda (30 minuts)
OBERTA A TOTHOM
DEFUNCIONS
-María Concepción López Mateo, 93 anys -Xavi Martínez Pitarch, 58 anys.
Que el Senyor les aculli en la seva pau.
Que el Senyor els aculli en la seva pau
“Espectacular cumulonimbus calvus, responsable de la tempesta que descarregà al sud del Baix Empordà, la tarda del 24 de setembre ”
UN SETEMBRE ENTRETINGUT, HA ACABAT SENT EL MÉS PLUJÓS
DE LA SERIE 2005-2024
Donem la benvinguda a la tardor meteorològica amb un inici de setembre ben entretingut Començant amb uns plugims acompanyats de fang de la massa encara molt polsegosa i calorosa que ens començà a afecar a finalsd'agost i que encara la teníem al damunt.
Però la cosa canvià,quan es veié escombrada per un canvi digne de finals d'estiu amb ingredients tardorencs entre els dies 3 i sobretot 4, de la mà d'un "tàlveg" o "solcfred” en altura que donà força de sí, concretament al vespre i nit del dia 4, moment en què es presentà una senyora traca final per rematar aquest primer episodi de pluges de la tardor meteorològica i del setembre
Però la ratxa de precipitacions no acabà aquí, ja que vingueren un seguit de tongades de precipitacions alternades de jornades més tranquiŀles, amb una entrada d'aire fred força contundent per l'època, l'endemà de la Diada de Catalunya, responsable d'un xoc de masses d'aire que ens portà un temps insegur primer i un ambient de tardor un parell de dies després
Amb la mínima més baixa en una primera quinzena de setembre des que prenc dades el 2005, el dia 13.
No obstant això, l'ambient amb regust de tardor seguí la setmana de l'equinocci de tardor (El dia 22, quan faltà un minut per ¾ de tres de la tarda entràrem a la tardor astronòmica), a causa d'una situació retrògrada. Que pel que fa a les precipitacions ens feren una mica el salt, però amb el tema temperatura, aquesta era molt continguda, tot i alguns petits parèntesis més frescos. Dit això, la situació retrògrada culminà amb el pas del primer solcfred en altura de la tardor astronómica,els primers dos dies. Afavorint, així, més oportunitats de xàfecs decents a la nostra zona, però sense gaire fortuna per la marcada irregularitat en aquestes situacions.
Dades extretes de l'estació situada a la part alta Arenys de Munt
Tot plegat abans del Shambala de temperatures que tingérem entre els dies 26-27 (estiuet de Sant Miquel avançat) i 28-29 (ambientde tardor), per acomiadar aques tsetembre plujós i menys càlid que els 2 - 3 anteriors.
“Quan plou al setembre, la tardor bé entra.”
Crònica realitzada per: Pau Torrent Fontbona
EL 2N ESTIU MÉS PLUJÓS DE LA SÈRIE 2005-2024, GRÀCIES A UNA
PRIMERA QUINZENA DE SETEMBRE MOLT PLUJOSA
El segon estiu més plujós de la sèrie amb una temperatura mitjana amb una dècima per sota, ha vingut afavorit, gràcies en bona part perquè les constants típiques de l'estiu vingueren amb comptagotes. Però, quan finalment s'acabaren instaŀlant a sobre nostre a partir de la segona quinzena de juliol, amb el primer pic de calor entre els dies 1821, esdevingué contundent fins ben bé el 2 de setembre. Destacant la intensíssima i feixuga calor de la recta final de juliol i els 3 primers dies d'agost amb la primera i única onada de calor d'aquest estiu que durà del 29 de juliol el 2 d'agost amb uns dies 30 i 31 difícils de passar, malgrat que la temperatura (35,8 i 36,2°C indistintament) quedà lluny del rècord en un mes de juliol que fins avui encara és els 38,4 °C del dia 5 de juliol de 2015.
A banda, també cal destacar la matinada tan xafogosa del dia 10 en ple pic de calor dels dies 9 i 10 d'agost.
Una calor que que a partir d'aquí seguí de ple estiu però sense excessos, fins ben bé el 2 de setembre. Amb un petit respir inestable i amb una temperatura a ratlla entre el 14-18 d'agost. No obstant això, la cosa canvià com un mitjó a partir del 3 de setembre, i l'ambient de sol, calor, xafogor i mosques, anà clarament a la baixa amb el retorn de l'entreteniment meteorològic que amb un seguit de plogudes de finals d'estiu donaren una primera quinzena de setembre molt plujosa (Afavorint que aquest estiu astronòmic hagi acabat sent, el 2n més plujós de la sèrie 2005-2024). I que juntament amb la clatellada més freda en una primera quinzena de setembre que tinguérem la matinada del 13 de setembre i la posterior situació retrògrada la setmana de l'equinocci de tardor (El dia 22, quan faltà 1 minut per 3/4 de 3 de la tarda, entrarem a la tardor astronòmica), l'ambient amb regust de tardor es feu ben present, per acomiadar un estiu astronòmic, les constants estivals de la qual foren més aviat curtes però contundents
Crònica realitzada per: Pau Torrent Fontbona
El 2n estiu més plujós de la sèrie 2005-2024, gràcies a una primera quinzena de setembre molt plujosa
BIBLIOTECA
ANTÒNIA TORRENT I MARTORI
AGENDA ACTIVITATS
NOVEMBRE
Divendres 4, 18’45h: Conversa francès
Dijous 10, 17’30h: Tertúlia de llibres
Divendres 11, 18’45h: Conversa en anglès
Dimecres 16, 17h: Salut mental
Dissabte 19, 11h: Tertúlia Fènix
PLAÇA PEP VENTURA
Mudaran les teves fulles ara en temps de la tardor i sota l’influx de la lluna, gronxarà de tendresa el gronxador.
De verd de frescor a groc de nostàlgia cada arbre és una pregària al món.
La font de la plaça ja raja, ja raja de converses, ja raja de paraules, ja raja de passions, de vides i de faules escampades entre les fulles que els arbres acaronen com una cançó de bressol.
Antoni Cantallops Boada
Dimecres 30, 17h: Hora del conte: Un secret deliciós un conte kamishibai, de la Vero Bas.
XACONA
Jordi Masó Males Herbes
272 pàgines
A la contraportada del llibre s’explica què és una Xacona, que per a tots aquells que no ho sabeu es tracta d’una composició instrumental que es desenvolupa a còpia de variacions sobre un baix obstinat, o en altres paraules, una composició que es va construint a base de variacions d’ella mateixa.
A partir d’aquesta idea, Jordi Masó crea una mena d’artefacte literari a partir d’un mateix punt de partida. Una vídua que després d’enterrar el seu marit es troba un sobre antic al despatx del finat, amb una declaració d’amor i un remitent, Clara R
«Va trobar el sobre l’endemà del funeral, mentre endreçava el despatx del marit. «Clara R.», deia el remitent. Va desplegar la carta. «Estimat Gustau», cap adreça. L’empremta del mata-segells estava difuminada.»
A partir d’aquest inici comencen totes les variacions amb diferents vídues, marits i altres personatges que desenvoluparan fils narratius de tota mena i gèneres narratius diferents.
Aquesta és una història que podria ser cosina germana dels experiments literaris que es feien a l’escola francesa OuLiPo als anys seixanta. Artistes que experimentaven la recerca de reptes narratius com els famosos Exercicis d’estil de Raymond Quenau o La disparition de Perec on la lletra e, literalment, desapareixia Per cert, La disparition va ser magníficament traduïda en català per l’Adrià Pujol amb el títol de L'eclipsi que podem trobar a l’editorial Avenç, i també amb la desaparició d’una vocal, en aquest cas, la lletra e.
Xacona podria anar en aquesta línia experimental, de fet es pot llegir com un joc d’infinites possibilitats amb un cert ordre dins d’un petit caos, perquè el relat és dividit per lletres de l’abecedari i posteriorment per números, per tant, a mesura que va avançant el relat, ens trobem amb text esquarterat, però que té continuïtat.
No és casual que la idea principal de la noveŀla sorgeixi d’una inspiració musical, Jordi Masó és pianista a més d’escriptor. Ha publicat relats i microrelats, entre ells Polpa, La biblioteca fantasma i Ambrosia. També és conegut per la noveŀla L’hivern a Corfú. Amb Xacona ha guanyat el Premi Llibreter d’enguany
Pregunteu a la biblioteca per aquest autor
Gemma Tomàs Pruna
OCTUBRE 2024
DIMARTS, 1
Edifici El Mercat, a les 5 de la tarda, Setmana de la Gent Gran: Xerrada pràctica sobre flors i plantes a càrrec de Fredi Planas Martínez Espai 1 d’Octubre, a les 7 de la tarda, Concentració i lectura d’un Manifest. Organitza ANC Arenys de Munt
DIMECRES, 2
Edifici El Mercat, a les 5 de la tarda, Setmana de la Gent Gran: Xerrada “Com prevenir les caigudes?” , a càrrec de Josep Anton Capdevila Morell
DIJOUS, 3
Setmana de la Gent Gran A les 9 del matí, sortint amb autocar des de l’entrada del Torrent d’en Puig, Sortida a Pals. Preu: 22 €. Inscripcions a l’OAV. Castell Jalpí, a les 6 de la tarda, Acte de presentació Arenys 036 -Llars sostenibles, inclusives i de qualitat. Reunirà a persones expertes del sector de la construcció, la sostenibilitat en l'habitatge i la conservació de la natura al nostre territori. Acte obert i gratuït, cal inscripció prèvia Organitza: Omplim
DIVENDRES, 4
Plaça de l’Església, a les 5 de la tarda, Setmana de la Gent Gran: Xocolatada i ballada de l’Esbart. Organitza: Càritas Arenys de Munt.
DISSABTE, 5
Plaça de l’Església, a les 11 del matí. Setmana de la Gent Gran: Programa de ràdio especial gent gran. Sala Municipal, a les 2 del migdia, Setmana de la Gent Gran: Dinar de la Setmana de la Gent Gran, amb l’actuació del Grup de Playback i Los 60 y Pico Trío. Preu: 3 €. Venda a l’Esplai Verge del Remei
DIUMENGE, 6
Plaça de l’Església, a partir de 2/4 de 8 del matí, 35a Marxa Popular Termes d’Arenys de Munt. Organitza: Grup de Muntanya d’Arenys de Munt. Sala Municipal, a les 5 de la tarda, Setmana de la Gent Gran: Havaneres amb Barca de Mitjana i concurs d’endevinar fotografies antigues.
DIMARTS , 8
Setmana de la Gent Gran. A les 9 del matí, sortint amb autocar des de l’entrada del Torrent d’en Puig, Sortida a Pals. Preu: 22 € Inscripcions a l’OAV
DIUMENGE, 13
Sala d’Exposicions Mercè Paluzié, a les 12 del migdia, A les 12 h, a la Sala d’Exposicions Mercè Paluzie, Inauguració de l’exposició “Diari de revolta: Sis mesos de lluita a França” , del fotoperiodista Esteve Alonso i Flores.
DIMECRES, 16
Biblioteca Antònia Torrent Martori, a les 5 de la tarda,Xerrada sobre salut mental: “La comunicació amb la persona amb deteriorament cognitiu”.
DIJOUS, 17
Can Borrell, 19:30h, Ple ordinari
DIUMENGE, 20
Sala Gran del Centre Moral, a les 6 de la tarda, Espectacle teatral He mort el pop, una paròdia amable sobre el món i els personatges d’Àngel Guimerà obra de Lluís-Antón Baulenas.
DIMECRES, 23
Sala Gran del Centre Moral, a 2/4 de 7 de la tarda, conferència del MHP Quim Torra Si la llengua falla, fallarà tot. Organitza ANC Arenys de Munt
DISSABTE, 26
III Ruta Mototurística d’Arenys de Munt
DIUMENGE, 27
Sala Gran del Centre Moral, a les 5 de la tarda, Cinexic: Fritzi, un conte revolucionari.
Sala Gran del Centre Moral, Cicle Gaudí de cinema: Pájaros.
DIMECRES, 30
Biblioteca Antònia Torrent i Martori, L’hora del conte: Un secret deliciós, a càrrec de Verònica Bas Espectacle infantil per més de 3 anys.
EXPOSICIONS
Sala d’Exposicions Mercè Paluzié
Del 30 de setembre al 6 d’octubre, Exposició de la Setmana de la Gent Gran.
De l’11 al 27 d’octubre, Exposició Diari de revolta: Sis mesos de lluita a França, del fotoperiodista Esteve Alonso i Flores
SIGUES SEMPRE TU (2)
Aquestes reflexions són una continuació de la inserció del mes d'agost passat, sobre aquest mateix tema
No et preocupis pel que pensin de tu els altres.
No intentis complaure tothom.
Dóna la teva opinió, només quan te la demanin.
No facis de la teva vida una contínua competició amb els altres
No mostris les teves debilitats, les teves febleses, les teves pors.
Com menys sàpiguen de tu els altres, més et respectaran.
Segueix el teu camí, al teu temps i al teu ritme.
No jutgis sense conèixer I quan coneguis, tampoc jutgis
Si us toca dirigir, procura ser líder i no cap
No et rendeixis mai. Creu en tu, sempre.
No et preocupis per pensar i ser diferent dels altres. Fins i tot de la teva família.
No utilitzeu mai, per aconseguir un objectiu, l'adulació o la hipocresia
Acudeix a ajudar el teu amic abans que et truqui I vés-te'n, abans que t'ho demani
No et desvisquis per superar els altres. Però posa tot el teu esforç per superar-te a tu mateix.
No et retinguis de riure, cantar, ballar, … quan et vingui de gust i t'ho demani el cos
No permetis que els altres envaeixin el teu espai personal
Acontenta't en els teus propòsits, ideals, objectius i metes.
Hi ha una persona en què pots confiar per sobre de les altres: Tu.
Si necessites, demana. Però no pregueu ni us humilieu
Controla la teva ment i sigues amo dels teus pensaments
És preferible que causis molèsties dient la veritat, que causar admiració dient mentides.
Deixa que et critiquin, però no permetis que t'aturin
Tingues confiança en tu mateix i en les teves capacitats.
No fingeixis, ni per acontentar algú.
Aparteu de la vostra vida les persones tòxiques i que només us aporten energies negatives
Valora't No esperis que ho facin els altres
No culpis els altres de la teva vida.
Feu el que feu, sempre hi haurà algú que et criticarà.
Centra't en tu, però no estiguis mirant-te el melic
Que els teus actes siguin d’acord amb les teves paraules i que siguin afins als teus pensaments.
No cal que estiguis a sobre de ningú, però no permetis que ningú no sigui a sobre teu.
No demanis que pensin igual que tu, però exigeix respecte pel que penses.
Mantingues alta la teva autoestima
Envolta't de persones positives i evita apropar-te a persones perdedores
Procura despertar gelosia pel que ets, i no pel que tens.
No escolliu una companyia només pel pretext d'omplir la vostra soledat.
Actua com si ja haguessis aconseguit el que desitges
No et preocupis pel que la gent diu a la teva esquena.
Si pots, millor que treballis per fer els teus projectes, que ho facis pels projectes dels altres.
No permetis que ningú torbi la teva tranquiŀlitat, la teva pau i el teu benestar
Mantingues les teves conviccions i els teus principis.
Quan arribis a la convicció que has de fer alguna cosa, demà ja és tard.
No diguis sí a tot. Aprèn a dir no.
No permetis que la teva vida sigui una conseqüència de les decisions dels altres
No et comparis
Acostuma't a gaudir de la teva pròpia companyia.
No t'agenollis per res humà.
No donis poder a les opinions dels altres.
Hem arribat al final de l’espai disponible Però no hem esgotat totes les reflexions que podem fer sobre aquest tema En un proper mes esperem poder continuar comentant sobre això mateix.
Carles Rodríguez. Escriptor - Humanista
Aquesta secció us publica la vostra opinió sobre temes d’interes public amb el degut respecte a les persones, entitats i institucions.
El Batec no es fa responsable de cap dels escrits de la secció «opinió» i «bustia».
Els escrits com a maxim hauran de tenir una llargada de 250 paraules, al voltant de 15 línies.
Feu-los arribar a: batec@centremoral.cat o la bustia del Batec a la facana del Centre abans del 20 de cada mes.
COMPLICAR-NOS LA VIDA
(Aquest escrit no va aparèixer, per error de maquetació, al Batec del mes de setembre)
La decisió d’impedir que el trànsit que puja per la carretera, passat el pont, entri a la Riera com s’havia fet sempre és una atzagaiada sense sentit. Això obliga als conductors a pujar fins al rial Bellsolell, passar pel pàrquing i esperar que el semàfor es posi verd per baixar de nou.
Jo visc en aquest tram de carretera i cada dia veig cotxes i motos girant davant de casa per guanyar temps I aquesta maniobra és perillosa
L’augment de trànsit en aquesta zona, que el canvi ha provocat, complica encara més les entrades i sortides dels cotxes dels veïns. Cap regidor de l’Ajuntament, ni tècnic, ni policia, viu aquí. Si fos així potser s’ho haurien pensat dues vegades abans de fer-ho.
Pels cotxes que pugen d’Arenys de Mar, és fàcil entrar a la Riera des de la rotonda però pels centenars o milers de veïns dels blocs de la carretera, Sant Carles i tota la zona, no Han de creuar la carretera fent un gir a l’esquerra per anar a la rotonda Qui ho entén?
Per anar a la Plaça, per exemple, es triplica el recorregut. Més combustible, més contaminació i més temps perdut. Fantàstic, felicitats!
La rambla Riera i Penya, abans força tranquiŀla, és ara un garbuix. I a sobre fins al carrer de la Rasa és de doble direcció. Tot això no ho veuen els que manen? Ja es va provar abans de les eleccions municipals però veient el rebuig de veïns i comerciants es va treure, per tornar-ho a posar després de les eleccions Serà casualitat? Jo crec que no
De girs a l’esquerra n’hi ha a totes les ciutats i pobles. Al nostre també a molts carrers. El que porta al CAP i a l’Escola Sant Martí és molt transitat i no passa res si es té precaució. L’obcecació del govern actual per impedir l’entrada de sempre a la Riera dels que pugen, és un pal. Ja vindran dies millors!
Pere Marpons Colomer
EN MEMÒRIA
DEL NOSTRE AMIC XAVI
Després del xoc en saber la notícia de la mort d'en Xavi, aquest dijous 19 de setembre la cerimònia de comiat ha esdevingut un matí ple d’emocions, de llàgrimes, de trobada amb gent que fa temps que no vèiem i sobretot, de records, de tot el que en Xavi ens ha aportat a cada un de nosaltres.
L’Església va quedar petita del munt de gent, familiars, amics i companys que van voler dir l’últim adéu a en Xavi i compartir-ho amb la Núria, en Pau, la Mariona i la resta de la família.
En Xavi era molt conegut a Arenys de Munt, tots ho sabem, participava en moltes entitats i coŀlaborava en moltes iniciatives. També era molt estimat a la seva feina i una molt important delegació de companys de TV3 van assistir al comiat. En Sigfrid Gras, l’actual director de TV3, juntament amb molts altres companys de tots els departaments, van compartir el condol per la seva pèrdua.
En la cerimònia en Marc, en nom de tots els amics i companys, va dir unes molt sentides paraules a tots els assistents, completament compartides per a tots nosaltres I la Sonia, la seva cunyada, en nom de la família, també va tenir un record molt emotiu i va definir en Xavi a la perfecció, tal com era i tal com el recordarem sempre
Gràcies, Xavi Martínez, per tot el que ens has ensenyat i, sobretot, per com ens ho has ensenyat
Els amics de la TAM
EL GPS INTERIOR
Un del meus joves veïns té un ritual, cada canvi de temporada pren uns reforçants físics de vitamines acompanyades de forces dosis de jalea real, d’aquella anunciada en totes les farmàcies i herboristeries del poble. Aquesta època és molt propensa als desajustaments físics i mentals de molts convilatans. El canvi de temperatura, de llum i de costums fa necessari un temps de transició per aclimatar-se a molta gent a la nova tardor que enceta els seus primers dies de forma brusca i inesperada. La pluja i el vent ha canviat l’aspecte de la Riera, el color i l’olor. Les primeres xemeneies fumen poc a poc. Els carrers tenen un regust d’ametlles tendres i de fulla de menta picant,com diria en Josep Pla en El quadern gris.
Tanmateix vindrà a la Ràdio una eminència, amb un llibre sota el braç,un psiquiatre, una meravellosa persona que s’ha dedicat en cos i ànima a la medicina, de la promoció del 62, en la consulta privada i també en la pública. El GPS secret de la nostra ment d’en Ramon Andreu Anglada, és el llibre en qüestió, una guia on un mateix, els altres, els diners i el temps Tot amanit amb la família, la criança, les interaccions amb l’entorn i la societat La depressió, la gran epidèmia del primer món,l’ansietat, la solitud, les noves tecnologies, els fàrmacs de nova generació, les teràpies actuals, la felicitat
La família com el nucli fonamental de la Societat Una Societat que amb amor, bons sentiments i compromís serà el nostre futur o no serà
Estem perduts?
No! Tenim el GPS.
Joan Puig veinsdemar@gmail.com Entrevistador
DAVID & GOLIAT part II
Jo amb el càrrec d’encarregat d’Aigües d’Arenys.
- Al juliol de 2023 després d’haver passat un càstig d’UN MES SENSE FEINA NI SOU que em varen imposar injustament el consell d’administració de Gusam, l´alcalde i la gerent; i un parell de mesos més de baixa, vaig tornar a la feina i m’hi vaig trobar un ambient totalment hostil sobretot per part del cap de servei i superiors, no sabia pas el que deurien anar maquinant.
- Durant aquell estiu de 2023 els dos operaris més un noi que havia estat contractat per passar l’estiu (els tres amb la mateixa categoria) els varen fe fer un curs per a manipuladors d’aigua, no vaig acabar d’entendre que a mi, tot i ser l’encarregat del servei, no se’m va oferir de fer-lo, també és veritat que a mi no se’m donava la roba de temporada, ni estiu ni hivern, dintre els terminis establerts per conveni i l’havia de reclamar, entre moltes altres coses
- En arribar el mes d’octubre, un migdia abans de plegar com cada dia anàvem al despatx del cap de servei per fer-li saber com havia anat el dia i el que s’havia fet, en aquell temps ja només els dos operaris i jo Aquell migdia el cap de servei ens va donar una enquesta que li havien fet arribar des de Gusam, era una enquesta feminista i que era anònima, jo la vaig agafar, me la vaig llegir per sobre i li vaig tornar dient-li que no sabia què contestar a aquelles preguntes, l’operari paleta va asseure’s a la taula i la va contestar, l’altre operari el ferrer, li va dir que se l‘emportava a casa i que l’endemà li portaria (suposo perquè l’ajudessin a fer-la), i fins aquí tot bé més o menys.
- Al cap d’un parell de setmanes, a mig mati vaig ser cridat al despatx d’Aigües d’Arenys al qual m’hi estaven esperant la gerent i la cap de personal i recursos humans, les quals em van donar una carta conforme em despatxaven per com sempre diuen ells, en to altiu, desproporcionat i de males maneres vaig dir el següent: “aquesta merda no la penso contestar, això no va amb mi, això segur que es un invent d’aquesta gerent que ens han posat a dit”. Aquesta és l’acusació que el cap de servei els va fer arribar tergiversant les meves paraules
- Està clar que l’acomiadament el van gestionar com a acomiadament procedent, per falta molt greu (acomiadament procedent és aquell que l’empresa no indemnitza al treballador, és a dir, que em foten al carrer sense ni un duro). Tot
això, és clar, per unanimitat del consell d’administració que són els mateixos de feia mig any, només canviava en J. Sánchez per la M.A. Gros que havia passat a ser presidenta. I aquesta vegada tampoc ningú d’aquesta colla ha contrastat res amb mi, si és veritat o no
- En no veure la seva jugada massa clara vaig haver de tornar a denunciar a l’empresa municipal per mala praxi.
- Aquest judici es va celebrar el 12 de juny de 2024, l’empresa amb el seu advocat no van voler de cap manera entrar a sala per poder celebrar el judici, ja que a mi m’hagués agradat que la jutgessa hagués fet justícia, finalment va mediar la secretària de la jutjessa: em van oferir una quantitat per sota dels 32 dies per any que marca la llei (si no vaig errat) amb l’amenaça que em tornarien a readmetre, evidentment els vam dir que no i que si calia ja tornaria al meu lloc de feina, al final els vam poder treure un 20% més del que m’hagués tocat si ho haguessin fet bé des del principi, però no passa res, torna a pagar el poble. Tot i això, jo m’he hagut de tornar a gastar els meus diners, que no han sigut pocs, en una bona advocada, i torno a tenir la satisfacció que tota aquesta colla de forasters que es pensen que en aquest poblet poden fer el que volen no els ha sortit gaire bé la jugada
- És una llàstima que després de 10 anys i mig de ser el millor operari d’Aigües i ara amb el canvi de gerent i amb 11 anys i mig sóc el pitjor, canvis n’hi ha hagut a Aigües i Gusam des del cap de servei que deu de fer uns 5 o 6 anys que hi és, com la gerent que en fa un parell o tres, entre d’altres, com recursos humans, comitè d’empresa etc, i una cosa és evident al menys per a mi, i és que la cosa no ha anat pas a millor, per no dir el contrari.
- Evidentment el que més ha perdut he sigut jo, que he perdut la feina gràcies a mentides de tercers, sóc la primera persona de tot el país que he estat despatxat per no saber què contestar a una enquesta, i finalment: pare de família sense feina i polítics amb el cap ben alt i bons sous i amb la satisfacció d’haver-ho fet bé, tot i anar perdent judicis per les seves males pràctiques, això sí, el poble anirem pagant i callant!
PD: Jo no soc polític Jo no explico mentides
J. Penya
POCA COSA A CELEBRAR
És el dotze d’octubre el dia de la Hispanitat que pels indis d’Amèrica va ser una calamitat.
Convivint amb la natura tranquils estaven ells, adoraven els seus déus i respectaven els vells.
Un dia naus de Castella comandades per Colón naveguen per l’Atlàntic a la cerca d’un nou món
Així que divisen terra els nadius encuriosits sense saber d’on venen els reben amb cants i crits.
Aquells homes tan pàŀlids no s’assemblen als seus i pensen els pobres indis que són enviats pels déus.
Quan Colón retorna a aquí i explica de la riquesa que hi ha en aquell país la cobdícia es fa palesa.
Partides d’homes armats s’apoderen de la terra i si algú es resisteix li declaren la guerra.
Quan es dóna una batalla les tropes dels invasors amb cavalls i artilleria es mostren superiors
Espolien els recursos, s’enduen minerals i or i si els indis pateixen no els fa gaire mal el cor.
Arriben uns missioners que els llencen un avís, si no es fan cristians no aniran al paradís.
Els confinen en reserves on es senten desgraciats lluny de la terra volguda dels seus avantpassats.
Han perdut la seva terra, la identitat i els costums, i aquells que es rebeŀlin els abaixaran els fums.
Aquesta és la història d’una colonització que en països d’Europa se’n deia civilització
Sembla que el que narrem sigui cosa del passat però la situació es dóna també en l’actualitat.
Pateixen persecució igual que passava abans i no hi ha res a celebrar, com diem molts catalans.
12 d’octubre de 2024
Pere Marpons Colomer
GRÀCIES, CENTRE MORAL
Gràcies a la seva Junta, es pogué votar al mateix costat de l’Ajuntament on a l’interior de la Sala Municipal molts voluntaris donaven sang en un gest de solidaritat amb el país.
Els tribunals varen vetar la possibilitat de fer la consulta a la Sala Municipal i volíem defugir la imatge dels Mossos traient les urnes per ordre judicial. La intervenció de la Junta del Centre, que va permetre que s’hi realitzés a les seves intaŀlacions ou cabdal per al reeiximent global de la jornada, que esdevingué una festa de la democràcia.
Quan penso amb el que vàrem fer tots plegats, units, fent pinya, amb una unitat indissoluble que dia darrere dia ens donava convenciment i força per facilitar que el poble pogués expressar el seu desig de llibertat, d’escollir el seu propi camí, em vénen a la memòria els records de tota la gent que ho va donar tot i que sovint ho va perdre tot per defensar la dignitat i els drets de Catalunya, que va lluitar i va patir en les seves carns la revenja i la terrible repressió d’un Estat ferotge, colèric i venjatiu, que sempre ens ha volgut esclaus dels seus capricis, privilegis i bon viure
La força d’un poble organitzat i decidit és imparable L’Estat espanyol ho sap i ho tem Tem que això s’expandeixi arreu, que arreu es conegui l’afer que espolia i reprimeix els catalans d’ençà molts anys. Aquest és el seu taló d’aquiŀles, el seu punt feble. I és aquí on
s’ha d’incidir. Posar l’Estat entre l’espasa i la paret. Mobilització estratègica, insistència a les ambaixades, insistència als tribunals, insistència als mitjans i a les xarxes, reiterada, entossudida, dins un aiguabarreig incessant i persistent L’actitud beŀligerant, astuta, programada, multiplica els resultats i permet d’assolir els objectius més eficaçment.
Som un dels molts pobles de la terra que anhelen la llibertat. La nostra situació econòmica, cultural i social és crítica i demana actuacions contundents i eficients. Hem d’exigir als nostres representants polítics que s’hi posin, que adoptin compromisos inalienables amb qui els ha atorgat la confiança, que mostrin la seva fidelitat a la lluita històrica que ha mantingut el poble català al llarg dels segles I, si no ho fan, reprovem-los i pressionem-los perquè deixin pas a d’altres que sí que hi están disposats. Focnou, si cal. Catalunya s’ho mereix tot. Ara és l’hora. Tenim persones amb capacitat per capdavantejar la lluita. Seguim-los, decidits. Fem-ho pel futur del nostre poble, pel futur dels nostres fills i dels nostres néts. Fem-ho ja! Posem-nos-hi avui mateix, dibuixem estratègies, discutim-les i consensuem-les tots plegats Tothom, sense exclusions hi és cridat Actuem i movem-nos sense dilacions Si ens hi posem, Catalunya esdevindrà un poble lliure! Som-hi!
Carles Móra Tuxans Exalcalde d’Arenys de Munt i alcalde de Tarrés
Aquesta secció reserva un espai per a les entitats, associacions, partits politics, grups i institucions del nostre poble perquè puguin expressar la seva veu. Sempre amb el degut respecte a les persones, entitats i institucions
El Batec no es fa responsable de cap dels escrits de la secció «bústia»
Els escrits com a màxim hauran de tenir una llargada de 250 paraules, al voltant de 15 línies
Feu-los arribar a: batec@centremoral.cat o la bústia del Batec a la facana del Centre abans del 20 de cada mes.
Assemblea Arenys de Munt
1 D’OCTUBRE: LA VICTÒRIA QUE MARCA EL CAMÍ
Hem commemorat aquests dies el setè aniversari de l’1 d’Octubre, i ho hem fet reivindicant la victòria que va significar que poséssim contra les cordes l’estat espanyol, amb un acte de dignitat i sobirania amb el qual el poble català va decidir convertir-se en una república independent
Perquè va perdre i va tenir por, l’estat espanyol amb el Borbó al capdavant, vestit de militar , va recórrer a la violència, a la repressió i a la vulneració de drets per aturar-nos com fos.
Sí, l’1 d’octubre va ser una victòria i no hem de permetre que els relats interessats des d’allà, però tristament també des d’aquí , vulguin deslluir-lo, menystenir-lo o desqualificar-lo
No caiem en els cants de sirena sobre finançaments, negociar un referèndum, ni res d’això. El 2017 van atacar sense escrúpols gent indefensa que només volien votar. Aquests que diuen negociar van aplaudir el 155 i la repressió. No són negociadors, són colonitzadors, i l’època colonial s’ha acabat.
L’1-O va marcar el camí de què cal fer: tirar pel dret tots junts de manera unilateral. El Dret a Decidir no es pot deixar en mans de la negociació entre estat i partits Hem d’alçar-nos i prendre’l nosaltres mateixos Ningú ens el regalarà
Fa 15 anys, Arenys de Munt va marcar un camí, aquell 13 de setembre. Ara, Catalunya ens necessita més que mai. I doncs? La lluita continua i hem de lluitar contra l’enemic comú que és l’estat espanyol. Els catalans, tots a una! Fins i tot els que no branden l’Estelada, perquè també tindran un futur millor en una Catalunya lliure i potser, fins i tot, un bon veïnatge amb Espanya.
CENTRE DE FORMACIÓ D'ADULTS ENRIC CAMÓN
SANT TORNEM-HI!
Encetem tardor i encetem també nou any a Can Camón Després del descans estival, toca reprendre la feina L'època, sens dubte, es presta a voler iniciar nous propòsits De fet, sempre tenim aquell anhel que –tard o d'hora–volem fer realitat.
En matèria educativa, el centre ofereix –novament– 17 cursos. Teniu tríptics repartits per tots els comerços locals, publicitat a les cartelleres de l'Ajuntament, presència a les xarxes socials i la secretaria oberta a l'Escola Sant Martí (a partir de les 7 de la tarda).
Quant a novetats, enguany en tenim un parell Primerament, a nivell d'horari: les darreres classes acabaran a les 10 de la nit En aquest sentit, hem rebaixat l'horari a fi d'ajustar-nos a criteris més saludables per a tothom. I segonament, a dia d'avui, ja som centre coŀlaborador del SOC (Servei d'Ocupació de Catalunya). Una realitat que ens permetrà activar noves formacions, de caràcter ocupacional, quan les convocatòries s'adiguin al nostre perfil d'alumnat i a l'entorn que habitem.
En darrer terme, simplement confessar-vos una iŀlusió De fa un parell d'anys, hi ha 3 cursos que van escassos d'alumnat A saber: Anglès Alt (B2-First Certificate), Francès Bàsic i Història de l'Art. La satisfacció fora poder-los obrir i que la gent en gaudís: sobretot, de l'aventura d'aprendre. Per endavant, doncs, moltes gràcies!
ASSOCIACIÓ DE PUNTAIRES D'ARENYS DE MUNT
TEMPS AL TEMPS
Cada dia que passa es pot comprovar que l’artesania de les puntes al coixí està minvant a marxes forçades cap a la seva desaparició si no s’hi posen solucions perquè no es perdi, com ha passat en altres oficis artesans; assumint des de la capacitat de les persones que tenen l’obligació de conservar una tradició que és un signe identitari d’Arenys de Munt que cal preservar, i assegurarla continuïtat que representa la idiosincràsia d’un poble que no vol perdre ni el seu passat, ni el seu futur, per molts entrebancs i camins tortuosos que calgui esquivar.
Si ningú posa remei, el temps farà que un altre dia tots plegats lamentem no haver donat respostes ni haver previst el que podia passar, ni cercar propostes des de l’Administració ni des de l’Ajuntament,que són qui tenen els recursos per convocar concursos anuals de puntes o subvencionar l’aprenentatge per a noies i nois, promocionar les puntes en tots els mitjans municipals, utilitzar les xarxes socials per donar a conèixer les puntes, organitzar jornades per motivar i difondre, incentivant amb premis en metàŀlic treballs relacionats amb puntes, crear un espai museístic per exposar puntes al coixí i materials relacionats, coŀlaborar amb escoles i institut per recuperar treballs de recerca, participar en exposicions vives comarcals, provincials o nacionals, cercar idees noves per fer evolucionar les puntes, i tot el que es proposi des del Consell de Cultura i les entitats.
Cal una reflexió assenyada des de tots els àmbits d’Arenys de Munt per no acabar malament i rendir-nos a l’evidencia que no es pot fer res més, amb la intenció de superar aquests mals moments de preocupació i de manca de possibilitats per dissenyar un futur satisfactori per un poble que sap conservar l’art de la punta al coixí i les seves puntaires artesanes
La Junta de l’Associació de Puntaires d’Arenys de Munt
Escola Sant Martí
NOU CURS, NOVES IĿLUSIONS!
Amb molta iŀlusió i ganes, a l'Escola Sant Martí hem donat el tret de sortida a un nou curs escolar. Cada inici de curs és un moment especial, ple d'emocions i nervis, amb la incertesa i l'alegria de tot el que està per venir Els primers dies ens han permès retrobar-nos amb els companys de classe, les famílies i els mestres, i poc a poc, l'escola torna a omplir-se de somriures i complicitats. Un dels moments més emocionants ha estat l'entrada dels més petits, els alumnes d'I3, que, juntament amb les seves famílies, han viscut els primers passos d'adaptació amb la seva entrada esglaonada. Veure com els infants es van familiaritzant amb el nou entorn i com les famílies comparteixen aquest procés, ens omple d'orgull i d'alegria
Aquest curs ve carregat de nous reptes, i un dels principals serà la incorporació del treball de robòtica a tots els nivells del centre Estem convençuts que aquesta nova iniciativa fomentarà la creativitat i el pensament crític dels nostres alumnes, preparant-los per al futur amb eines innovadores.
A més, estem molt orgullosos de comunicar que aquest any som una de les 62 escoles de Catalunya que ha aconseguit entrar al programa d'innovació PINNERRG d'escoles restauratives Aquest projecte ens ofereix l'oportunitat de treballar amb una mirada més profunda cap a la convivència i la resolució de conflictes dins de l'escola, basant-nos en els valors de la restauració i el diàleg. El fet de formar part d'aquest programa suposa un pas i
consolidar un clima escolar més positiu, on els valors de respecte, empatia i coŀlaboració esdevinguin pilars fonamentals.
Seguim amb la consolidació de les "Tardes en Família", una oportunitat única perquè les famílies puguin participar activament en el dia a dia dels seus fills i filles, creant un vincle més fort entre l’escola i la comunitat educativa. A l'Escola Sant Martí, creiem en la importància de construir una comunitat unida, on cada veu compta i cada aportació és valorada. Us animem a participar en les activitats, a fer preguntes i a compartir les vostres idees. Junts, podem fer d'aquest curs una experiència inoblidable!
Amb aquests objectius, i d’altres, i molta iŀlusió esperem que aquest sigui un curs ben profitós per a tothom, ple d'aprenentatges, noves experiències i, sobretot, de moments compartits Endavant amb aquest nou viatge que tot just comença on cada dia és una nova aventura!
Escola Sobirans
ENS RETROBEM DESPRÉS DE L’ESTIU
L'inici del curs escolar ha estat ple d'emocions i retrobaments a la nostra escola. Hem donat la benvinguda a nous companys i companyes amb dinàmiques divertides que ens han ajudat a compartir les nostres experiències de vacances
Al cicle de petits hem acollit els infants d’I3 que comencen l’etapa escolar. A la resta del cicle tot jugant han iniciat una dinàmica amb un cabdell de llana que els ha permès explicar-se el que més els ha agradat de l'estiu. A mesura que passaven el cabdell, han creat una teranyina que els ha connectat a tots, compartint com se sentien el primer dia d’escola.
Una de les dinàmiques dels alumnes del cicle de mitjans ha estat decorar l’arbre de la classe amb fulles pintades amb els seus noms, simbolitzant la seva unió com a grup També hi ha hagut moments per a la relaxació al racó de la calma i de joc amb mots encreuats i avions de paper, on cadascú ha escrit preguntes per conèixer millor als altres. Llençar els avions ha estat un moment de diversió i descobriment.
Finalment, una de les dinàmiques de la colla del cicle de grans ha estat encetar el curs amb una capsa màgica plena de paraules que els guiaran durant l'any Han realitzat una sortida a Lourdes plegats on han fet dinàmiques de coneixement i han artit les seves ats d'estiu.
tat un inici de curs fantàstic, ple de riures i connexions ns han ajudat a conèixer-nos millor. Estem emocionats t el que ens espera aquest any!
AMUNT LGTBI
PEDAGOGIA INCLUSIVA: ESTRATÈGIES PER PROMOURE LA DIVERSITAT A LES ESCOLES I EMPRESES
La pedagogia inclusiva és essencial per fomentar un ambient respectuós i acollidor per a totes les persones. Aquí proposem algunes estratègies per promoure la diversitat sexual i de gènere a les escoles i empreses
Estratègies per a Escoles
1.
Formació del professorat: Programes de formació per als docents sobre diversitat sexual i de gènere. Això els permetrà reconèixer i abordar situacions de discriminació i oferir un suport adequat als estudiants LGBTI. Cal demanar que els centres educatius d’Arenys de Munt es formin en aquest tema.
2
Currículum inclusiu: Integrar continguts que reflecteixin la diversitat sexual i de gènere en les assignatures Això ajuda a normalitzar aquestes realitats i a fomentar el respecte entre els estudiants. Cal treballar perquè els centres educatius el desenvolupin de manera transversal.
3.
Espais segurs: Crear espais de suport per als estudiants LGBTI, on puguin compartir les seves experiències i sentirse compresos i protegits. Cal preparar la comunitat educativa per poder atendre els necessitats de les persones LGBTI
Estratègies per a Empreses Polítiques d’igualtat: Desenvolupar i implementar polítiques que garanteixin la no discriminació i la igualtat d’oportunitats per a les persones LGBTI.
1 Formació en diversitat: Oferir formació als empleats sobre diversitat sexual i de gènere per promoure un ambient de treball respectuós i inclusiu.
3.
2. Suport i visibilitat LGBTI: Fomentar la visibilitat de les persones LGBTI a l’empresa mitjançant iniciatives com
grups de suport, esdeveniments i campanyes de sensibilització.
Tot i els avenços aconseguits, encara hi ha molta feina a fer en el nostre poble per garantir una societat veritablement inclusiva i respectuosa amb la diversitat sexual i de gènere La pedagogia inclusiva és un pas crucial, però cal continuar treballant per erradicar prejudicis i discriminacions arrelades. És fonamental que escoles i empreses es comprometin fermament a promoure la igualtat, oferint formació contínua i creant espais segurs per a tothom. Només així podrem construir un futur on totes les persones, independentment de la seva orientació sexual o identitat de gènere, puguin viure lliurement i sense por La lluita per la igualtat és un camí llarg, però amb el compromís de tota la comunitat, podem avançar cap a una societat més justa i equitativa.
CUP Arenys de Munt
UN ANY I ESCAIG TREBALLANT PEL JOVENT
D’ARENYS DE MUNT
Premo el fre i em permeto un moment de «KitKat» dins d’aquest ritme frenètic de reunions, propostes i idees, per agafar aire i veure amb perspectiva d’on venim i cap a on anem. I es que si analitzem aquest any i escaig de mandat, estic contenta de la feina feta. Si posem la mira en la regidoria de joventut, déu-n’hi-do!
Vista la demanda d’oci nocturn al poble, des del mes d’abril hem obert tots els divendres i dissabtes de 20.30 a 12.30 l’ESPAI JOVE NITS, on els joves d’edats compreses entre els 13 i els 29 anys, troben un ambient sa i un lloc on reunirse les nits del cap de setmana. La mitjana d’assistència és de 15 joves per nit.
Aquest estiu hem estrenar l’ESPAI JOVE ESTIU, una mena de casal on els i les joves han trobat un espai amb activitats per la seva edat i el seu ritme Hi han assistit una mitjana de 18 joves cada dia Durant el curs, la mitjana d’assistència és de 22 usuaris per dia
La COMISSIÓ D’OCI NOCTURN, s’encarrega d’escoltar les propostes de festes del jovent i les organitzem conjuntament. Igual passa amb les propostes d’activitats i tallers que els i les joves fan a la «Pissarra» que hi ha a la sala gran; propostes com l’ESQUIADA JOVE, la sortida a l’ILLA FANTASIA, o els tallers de ceràmica, ioga o cuina
Seguim treballant perquè l’edifici de l’ESCORXADOR sigui un lloc que doni cobertura a les necessitats dels nostres nois i noies. Hem incitat una sessió mensual a la ràdio municipal on el dinamitzador explica la programació del mes i comenta les novetats. Demanem a les famílies que vinguin a inscriure els seus fills i filles físicament a l’Escorxador i així coneixen l’oferta d’activitats i les instaŀlacions de la mà dels dinamitzadors. A principi de curs, els dinamitzadors reben els alumnes de 1r
d’ESO i, mitjançant una gimcana, els mostren l’espai i les activitats que hi poden fer.
Hem posat en funcionament un BUC D’ASSAIG on els nois i les noies poden ajuntar-se, amb la banda o sols, i assajar sense molestar els veïns.
No només tenim l’ull posat en els adolescents, creiem que perquè ells estiguin bé, han d’estar bé a casa És per això que des de la regidoria de joventut oferim XERRADES PER FAMÍLIES amb la finalitat de potenciar la bona convivència a casa.
I això es fa detectant quines són les necessitats i mancances que tenen els nostres joves al poble. Com? escoltant-los, passant tardes a l’espai jove amb ells, reunint-me amb els dinamitzadors quinzenalment i amb la tècnica de joventut setmanalment, creant el CONSELL DE TÈCNICS que es reuneix dos cops l’any on es coordinen policia local, CAP, institut, servei de mediació, serveis socials i joventut per analitzar com veiem des de les diferents àrees el jovent, i amb el PLA LOCAL DE JOVENTUT que en breu sortirà a la llum i que ens permet posar l’ull en tres eixos principals, en els que ja ens hem posat a treballar.
Tot sense oblidar els serveis que la regidoria ja oferia, com el punt d’informació juvenil, el curs de monitor de lleure, els serveis de l’Espai Jove, no només d’oci sinó també d’ajuda en la realització dels deures, el servei d’ocupació jove on s’ajuda als joves a fer el seu primer currículum i se’ls hi passa ofertes de treball, se’ls aclareix dubtes a l’hora de seguir els seus estudis...
Perquè el jovent és el futur, és també la nostra prioritat
Raquel Serrat Suñé Regidora de Joventut
ERC Arenys de Munt
SOM 13 DE SETEMBRE. SOM 1 D’OCTUBRE.
En aquestes alçades del calendari commemorem un seguit de fites que no només són importants per l’independentisme, sinó que també ho són per Arenys de Munt.
La primera celebració que tenim durant el mes de setembre té lloc el dia 11 i és la Diada Nacional de Catalunya. És un dia singular, no només pel que representa, sinó també pel que simbolitza I és que, tot i representar una derrota, també és un gran exemple de la gran capacitat dels catalans i catalanes de perseverar i mai defallir en la lluita per la democràcia i la llibertat del nostre país.
Arenys de Munt ha estat sempre un poble pioner en la defensa dels nostres drets, les nostres llibertats i en la lluita per la independència. El nostre poble és ben conegut per ser el primer on es va celebrar una consulta per la independència, el 13 de setembre de 2009, i del qual aquest mes de setembre hem celebrat el quinzè aniversari Va ser gràcies a la feina dels nostres veïns que fa 15 anys, i contra tot l’aparell polític i mediàtic d’un estat com l’espanyol, es va poder celebrar la primera de totes aquelles consultes que es van anar estenent per tot el principat durant els mesos que la van succeir. Sens dubte, aquella petita gran victòria fou llavor que va acabar germinant amb el Referèndum de l’1 d’octubre de 2017. És per això que ens hem de sentir orgullosos d’aquesta primera consulta i hem d’agrair a totes les persones que el van fer possible.
Aquests últims anys, però, el país ha viscut una situació molt complicada, que s’ha agreujat aquests últims mesos L’independentisme no
només ha perdut la majoria parlamentària sinó que s’ha perdut a ell mateix, entre jugades mestres de cara a la galeria i pactes ignominiosos que només fan que allunyar-nos del nostre objectiu. És evident i fins i tot legítim que tothom pugui tenir els seus interessos particulars, però els haurien d’aparcar sempre si aquests van en contra dels interessos comuns. Si seguim amb aquestes batalles internes que no ens porten enlloc, només aconseguirem que des del país veí s’ho mirin, satisfets, mentre mengen crispetes Ser independentista és voler el millor per a la gent del nostre país, per davant de qualsevol altra cosa. Ser independentista és oblidar-nos d’on sigui el nostre origen, oblidar-nos de quina sigui la nostra condició social, i remar conjuntament per tenir un país lliure. Perquè, només amb la independència serem capaços millorar la qualitat de vida de tots els catalans. És per tot això que hem de recuperar l’esperit de l’1 d’octubre de 2017, del qual es compleixen ja set anys Com havíem fet uns anys abans a Arenys de Munt amb la primera consulta, el 2017 vam ser un sol poble, a l’hora de defensar uns coŀlegis electorals, unes paperetes i unes urnes, posant l’interès general per sobre del nostre particular. Ens vam enfrontar amb un estat que no coneix la paraula “democràcia” i que va intentar impedir, amb mitjans propis de temps pretèrits, que poguéssim exercir el nostre dret a votar. I vam guanyar. Perquè si anem plegats, som imparables. I, si recuperem la iŀlusió, ho tornarem a ser. I ho tornarem a fer.
Visca Catalunya lliure!
JUNTS per Arenys de Munt
ARENYS DE MUNT EL REFERENT INDEPENDENTISTA DE CATALUNYA
El 13 de setembre de 2009 Arenys de Munt va passar a la història per celebrar la primera consulta sobre la independència de Catalunya, a la qual després en van seguir més de cinccentes per molts pobles del nostre país. Va ser una iniciativa pionera, en la qual hi van treballar molts ciutadans del nostre poble que, amb el seu esforç, entusiasme, coratge i iŀlusió varen aconseguir empentar a tot el nostre poble i també a tot el país a mobilitzar-se per poder votar Va ser un èxit rotund que ha fet d’Arenys de Munt un referent molt potent en el món independentista.
Aquest 2024, coincidint amb els 15 anys de la consulta i després que durant molts anys i de forma incomprensible el govern municipal d’ERC no celebrés aquesta efemèride tan important pel nostre poble, ho hem pogut celebrar amb la significança que per a Junts per Arenys de Munt i per a molts arenyencs representa
Aquella consulta, igual que el referèndum de l’1 octubre del 2017, va ser mèrit de molta gent que la va fer possible amb el seu compromís, esforç i amb la convicció que només la independència ens portarà a tenir un país més pròsper i just. Malauradament hi ha persones que van organitzar la consulta no van assabentar-se o no van poder assistir a l’acte celebrat a la Sala Municipal. Tot i això, el batlle d’aquell moment Carles Mora i en Josep Manel Ximenis com a impulsor de la consulta van representarlos a tots
No ens podem oblidar del paper clau del Centre Moral que, com sempre fidel al país, va cedir les seves instaŀlacions per celebrar-hi la consulta. Avui i sempre hem de cridar fort que el Centre és un tresor que tenim a Arenys de Munt, un referent cultural, un refugi de complicitats, companyonia, i d’actitud compromesa i d’esforç inesgotable de la gent que el forma, durant els seus més de 100 anys d’història i per al goig de tots els arenyencs Amb tristesa, hem de dir que a Junts per Arenys de Munt se’ns va negar la possibilitat d’entrar al govern d’Arenys de Munt. El mateix grup polític que prometia no pactar amb el PSC a Arenys de Munt i que només governarien amb les forces independentistes, ara li ha donat la presidència de la Generalitat a Salvador Illa. Incongruències o interessos d’uns o altres, ja s’ho faran
Nosaltres estem convençuts que la suma d’esforços hagués sigut bona per Arenys de Munt
Des de l’oposició i en l’àmbit de la independència de Catalunya, no deixarem de demanar que els 13 de setembre de cada any mai se’ns oblidi de commemorar que a Arenys de Munt vàrem ser el reducte que amb imaginació, valentia i convenciment vàrem posar la primera pedra que va generar una onada d’iŀlusió i democràcia per preguntar als catalans per l’autodeterminació del nostre país
Contes des del Projecte RADARS
BLANC I BLAU
Era esprimatxat Tenia els cabells blancs coberts gairebé sempre per un capell de palla
Quan l’hivern treia el nas, canviava el barret de palla per una gorra de llana blava que l’Agneta, la seva estimada Agneta, li havia teixit durant les llargues tardes d’hivern, dins la casa cúbica i blanca.Asseguda darrere la finestra de fusta blava envellida per la salabror de la mar, teixia mentre vigilava l’arribada del llaüt blanc i blau A en Ramon, els pantalons li anaven balders i el jersei blau, com la gorra de llana, i esfilagarsat de tantes estirades dalt de la barca, li tenyia el rostre de mariner. Li agradava ser pescador.
S’avenien l’Agneta i ell. La vida no era fàcil i tiraven endavant, a empentes i rodolons, amb la venda de les captures que en Ramon duia cada dia, a sol post, a la platja dels crancs.
Quan en arribar a la sorra daurada, dins del petit llaüt saltironaven els peixos, calia afanyar-se a la venda. Si hi havia hagut sort i entre les captures s’hi trobava alguna rotja o algun gall de Sant Pere, era festa major Eren peixos que es venien a bon preu Sempre eren abundosos els gerrets, les círvies, les milanes Per aquestes espècies, en donaven pocs calerons.
La millor pesca eren, sense cap mena de dubte, els raons. Però en Ramon no en pescava gaires de raons. Tenia les mans molt masegades d’anys i panys de tibar de les xarxes, d’arriar els caps, de pintar la barca amb els colors del cel, del mar i dels núvols Sempre havia estat el llaüt blanc i blau. S’hi passava hores arranjant la barca. Aquella olor de fusta vella, salada i de peix, li donava la vida.
Malgrat tot, l’Agneta i en Ramon eren feliços. Si no fos Si no fos per aquell mal record
Ja fa molts anys Ramon A la vida sempre n’hi ha d’entrebancs Ara estem bé
Bé, bé, Agneta no. Encara veig els braços d’en Josep bellugant-se desesperats fins que se’l va empassar la mar enfurismada. I jo, sense esma per llençar-me a l’aigua per ajudar-lo. Els crits i la gola plena d’aigua del meu amic, em furguen el cap mentre soc enmig de la mar blava
No hi vas poder fer res, Ramon. Ell, sigui on sigui, ho sap. Si haguessis saltat a l’aigua, ara tu tampoc series aquí.
Aquests records el masegaven dia rere dia.
D’ençà d’aquell mal dia que els va enxampar la tempesta al mig de la mar enrabiada No havia viscut mai més del tot. No es podia desempallegar de la desgràcia que es va endur el seu amic Josep.
Se li esqueixava l’ànima quan la claror de les acaballes del dia, els duia a la platja dels crancs. Aleshores, en Josep, l’acompanyava arrossegant la barca per la sorra L’amic, ja no hi era. Se sentia sol. Amb aquell sentiment, alçava el cap, mirava cap al cel, i veia en Josep entre els núvols esbarriats. El saludava amb la mà i continuava feinejant.
L’Agneta l’ajudava amb les xarxes, mentre les crestes de les ones remullaven la pell resseca dels turmells del pescador Entre tots dos l’arrossegaven per la sorra fins a allunyar-se de l’escuma blanca que pujava platja amunt.
L’horabaixa era el moment del dia que més li agradava. Quan arribava a la platja cansat i amb la barca mig plena de peix del color de l’argent. Era el moment d’olorar la felicitat La tranquiŀlitat d’haver tornat a casa un dia més Caminava amb parsimònia cap a la casa cúbica i blanca de finestres de fusta blava. Somiava amb el xerric del porró de vi i el bullit de peix a la taula. Els mals records s’espargien com la pols. En acabar de sopar, sortia a seure a la cadira de palla teixida per l’Agneta i contemplava amb delit la nit blava amb estels blancs que regnava damunt la mar Tot seguit, pujava les velles escales de fusta esqueixada i entrava al dormitori. S’escapava de la roba que queia a terra, i s’arraulia al costat de l’Agneta. El son tranquil, reparava totes les esquerdes que havien sorgit durant el dia L’endemà, de bon matí, quan el dia encara no s’havia llevat, sortia de casa, saludava les mates de fonoll marí i tornava a acaronar el llaüt blanc i blau. Es girava per fer un petó dolç a la mà, i el bufava suaument sense deixar de mirar la seva estimada.
Quan ella l’havia recollit i li havia tornat, arrossegava la barca per la sorra i es feia a la mar
Amb el blau de la mar i el blanc dels núvols.
Laura Masdeu
Voluntària
de l’equip RADARS
EL SODOKU DEL MES
L'ENDEVINALLA DEL MES
Per dintre sóc groga per fora marró i en una paradeta em couen amb carbó
LES SOLUCIONS
EMMANUEL AMBRÓS RIENDAS
8 anys
BRU PEDEMONTE COLOMER
6 anys
JORDI RODRIGUEZ PEÑA 14 anys
FELICITATS!
Nenes i nens que fan anys aquest mes:
CARLA ILLA TERRÉ
14 anys
AURE PITARQUE ANGEL 13 anys TON ROCA ARTIGAS 12 anys
CLARA ESTEBAN JOSEPH
13 anys
JORDI RAMIREZ PLA 14 anys
GIL ROCA CAMPÍ 12 anys
Si vols que et felicitem peR aniversari, fes-nos arribar a centre@centremoral.cat: nom, cognms i data de neixament. Et felicitarem fins els 14 anys.
aL aynatsac
La imatge del mes
Dissabte 14 de setembre, l’Esbart Dansaire del Centre va tancar la gira del seu darrer espectacle "Viratges", un viatge cultural inspirat en el Mediterrani a través de les danses i tradicions d'Arenys de Munt Es va estrenar el novembre del 2022 i des d'aleshores ha estat presentat en diversos escenaris. Els arenyencs i arenyenques, que omplien la plaça de l’Església, van gaudir d’allò més de l’espectacle i coincidien a sentir-se orgullosos de comptar en el poble amb un grup de la categoria de l’Esbart.