Batec 417 agost 2022 by Centre Arenys de Munt

LA REVISTA DEL CENTRE D'ARENYS DE MUNT

MÀGIA I COMÈDIA AL CENTRE pàg 03

AL SETEMBRE TORNA EL CICLE GAUDÍ DE CINEMA pàg 05

LES EMOCIONS DE LES COLÒNIES Exclusive interview with

Manila's Rising Sun El Cos de Dansa de l'Esbart estrenarà a la tardor nou espectacle.

pag. 04

pàg 16

AGOST 2022 / núm. 417

L'ESBART ESTRENARÀ NOU ESPECTACLE

Continguts 02/ Continguts 03/ Del Centre 11/ D'Arenys, casa de la vila 15/ D'Arenys, gent i societat

18/ D'Arenys, esports 20/ De la Parròquia

23/ Del temps 24/ Mirant el cel 25/ Paisatges poètics 26/ El llibre del mes 27/ Cartellera 28/Calendari 29/ Recordant a...

33/ El racó de l'humanista 34/ Opinió 36/ La Bústia 43/ Entreteniments 44/ La Imatge del mes

18 Dipòsit legal 2608-94 editada per: Centre Moral d'Arenys de Munt Rbla Francesc Macià, 57 08358 Arenys de Munt 93 793 70 19 +34 684 580 661 @elcentre_arenysdemunt @AdmCentre centre@centremoral.cat batec@centremoral.cat www.centrearenysdemunt.cat Horari secretaria: de dimarts a divendres de 17h a 19h

Equip | Redacció i muntatge: Daniel Banegas Sedano, Montserrat Fontbona Missé, Oriol Leo Colomer, Ferran Lloret Yusta, Martina Sansa Colomer, Baldomer Torrent Crous, Esteve Torrent Fontbona i Pau Torrent Fontbona. | Fotografia portada: Esbart d'Arenys de Munt | Publicitat: centre@centremoral.cat (des de 15 euros). | Impressió:

|Del Centre

EDITORIAL

Una temporada més al sac! Enguany, les restriccions en l'àmbit cultural ens han deixat respirar una mica més tranquil·les. Tot i la mala experiència d'haver anul·lat uns Pastorets, la resta del curs ha anat com una seda: Hem innovat amb propostes per a joves i activitats en família; hem continuat gaudint dels espectacles i cinema per a adults; la producció pròpia i les escoles s'han lluït amb les finals de curs... Ara ja està tot en marxa per la temporada vinent, que serà igual d'intensa i esperem amb el mateix èxit o més! Gràcies a totes les persones que feu possible la cultura al Centre! Meli Cardoso Vocal de la Junta

MÀGIA I COMÈDIA AL CENTRE 18 Setembre a les 18:00h Gerard Borrell és un mag còmic atípic, atrevit i tot terreny, i és per això que ha ideat un espectacle a mida de la diversitat del món ateneístic. MÀGIA & COMÈDIA ALS ATENEUS és un show còmic i molt gamberro per a persones adultes en el que Gerard Borrell demostra el seu enginy a l’hora d’improvisar en els diàlegs amb el públic, sorprenent als espectadors amb el seu inimitable estil barrejant màgia i comèdia. El principal propòsit d’aquest showman desvergonyit i provocador és divertir a un públic disposat a tot, amb ganes de passar ho bé i, sobretot, riure sense prejudicis. Amb un llarg recorregut pels teatres d’arreu del país i col·laborador habitual en destacats programes de televisió, Gerard Borrell tracta la màgia com una art escènica completa que li permet jugar amb diferents elements artístics i, en conjunt, oferir un show espatarrant.

/03

|Del Centre

EL COS DE DANSA ES PREPARA PER ESTRENAR EL NOU ESPECTACLE Ja queda menys perquè el Cos de Dansa de l'Esbart estreni el nou espectacle, després que el passat mes de juliol hagin fet diverses accions per tal d'anar-ho enllestint tot. Per una banda, el cap de setmana del 9 i 10 de juliol van fer una estada de cap de setmana a Les Preses, a la Garrotxa, per fer hores d'assaig al local de l'Esbart Marboleny, crear cohesió de grup i desconnectar de la rutina. Un cap de setmana on es va esprémer el temps al màxim i del que se n'han tret moltes coses positives.

Cos de dansa

El diumenge 17 de juliol van participar en el Festival de Danses Catalanes de Sant Pol de Mar on, a banda de dansar els balls que ja tenen ben rodats, van fer una petita mostra del que estan creant i que veurà la llum en els mesos vinents.

L'ESCOLA DE DANSA TORNA A L'ACTIVITAT Amb la tornada a l'escola, els infants i juvenils de l'esbart tornaran a l'activitat amb una estructura completament reformada. L'escola de dansa estrena grup infantil i consolida els grups existents, a la vegada que neix un nou grup de juvenils amb la pujada d'alguns dansaires infantils a la Secundària i l'ingrés d'altres dansaires al Cos de Dansa. Així i tot, la recuperació de dansaires encara és molt tímida, i és per aquest motiu que l'esbart encara fa una crida a què nens i nenes de 6 a 16 anys vinguin a provar l'experiència de ballar i aprendre la cultura popular dels països catalans. Per a més informació, contacteu a esbartarenysdemunt@gmail.com o a les xarxes socials, sota el nom d'usuari @esbartarenysdemunt

/04

Ballada de Rams

|Del Centre

AL SETEMBRE TORNA EL CICLE GAUDÍ DE CINEMA ESCAPE ROOM - 25 Setembre a les 18:00h

Dues parelles, una nit en un “escape room” i 90 min. L’única manera d’escapar serà posant a prova la seva amistat, enfrontant-se a la veritat i superant un seguit d’enigmes perfectes per a l’ocasió. Ho aconseguiran? Definida com “l’única comèdia catalana de l’any”, Escape Room combina l’humor i la intriga per fer-nos passar una molt bona estona.

Fotografia |

Escape Room és l’adaptació cinematogràfica de l’obra de teatre dirigida per Hèctor Claramunt i protagonitzada per Joel Joan.

Cartell d'Escape Room

LA NOVA LLEI DE MEMÒRIA DEMOCRÀTICA NO SATISFÀ A LA FEDERACIÓ D’ATENEUS DE CATALUNYA El president de la Federació d’Ateneus (FAC), Pep Morella, ha explicat que “la Llei de Memòria Democràtica aprovada pel Congrés ahir no ens satisfà perquè, tot i incloure algunes de les reclamacions que fem des de la Federació, el resultat final és una llei excessivament ambigua a l’hora de referir-se al retorn dels béns espoliats pel franquisme”. En aquest sentit, la FAC troba a faltar una menció explicita a la restitució, per part de l’Estat, dels béns immobles i drets de contingut patrimonial confiscats pel règim franquista als titulars els ateneus i cooperatives, que és el que es reclamava a través de l’esmena. Comissió pel Retorn dels Béns Espoliats pel Franquisme

La nova llei obre les portes als ateneus per reclamar el patrimoni espoliat via judicial i, fins i tot, fa referència a la realització d’una auditoria dels béns i drets confiscats durant la Guerra Civil i la Dictadura, però, des de la FAC, s’observa amb molta cautela aquest procés perquè no es concreta com ni qui portarà a terme aquest estudi, ni s’especifica en cap lloc que, un cop inventariats, es restituiran els béns espoliats.

/05

|Del Centre

CONVOCADA LA X BECA TERRA D’ATENEUS La Federació d’Ateneus de Catalunya i l’Institut Ramon Muntaner (IRMU) convoquem la X Beca de recerca històrica Terra d’Ateneus 2022, que compta amb el suport del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, la Coordinadora de Centres d’Estudis de Parla Catalana i d’Arç Cooperativa.

Cartell de la Beca Terra d'Ateneus

En què consisteix? La convocatòria, que està dirigida investigadors, preferentment, vinculats a centres d’estudis locals i comarcals o a grups de recerca universitaris, està dotada amb 4.000€ i la posterior edició de l’estudi a través de la col·lecció Terra d’Ateneus de l’Editorial Afers.

Requisits: El projecte de recerca ha de ser inèdit, s’ha de desenvolupar entre els mesos de gener i novembre de 2023, es pot concretar en l’estudi general d’un ateneu en el seu context històric i social i la seva incidència en el moviment sociocultural del seu entorn i també es podrà definir en temàtiques concretes d’activitats que històricament s’han desenvolupat en el si d’un ateneu, com per exemple l’organització de certàmens i manifestacions literàries, la vinculació amb l’àmbit educatiu, la connexió amb l’associacionisme de la comarca o territori de l’entorn. Es valoraran preferentment les propostes que contemplin un ateneu encara en actiu. La recerca ha de desenvolupar-se entre els mesos de gener i novembre de 2023. Com presentar-se? Per presentar-se a la beca cal enviar obligatòriament la documentació sol·licitada a les bases juntament amb el formulari de sol·licitud, què trobareu al final d’aquest document, per correu postal a la seu de l’Institut Ramon Muntaner (Mas de la Coixa. Rotonda de l’Eix de l’Ebre N 420 s/n. 43770, Móra la Nova, Ribera d’Ebre) i per correu electrònic a: nuria@irmu.org. Quin és el termini de presentació de sol·licituds? El termini de presentació de les sol·licituds acaba el dilluns 7 de novembre de 2022.

OBERTS AMB L'HORARI HABITUAL

/06 www.pepsacasa.cat 93 795 16 59

Publicació 6è Beca Terra d'Ateneus

|Del Centre

LA FAC S’ADHEREIX AL MANIFEST EN SUPORT DEL CATALÀ ‘NOMÉS HI FALTES TU’ El Manifest en suport del català “Només hi faltes tu” és una iniciativa de la Fundació Vincle i la Plataforma per la Llengua que interpel·la el govern de la Generalitat de Catalunya i tota la ciutadania del nostre país perquè facin més accions per la llengua. El mateix manifest inclou una sèrie de propostes de millora de la llengua catalana que toca els principals àmbits on es mou la llengua i en els quals li cal avançar, com l’educació, la sanitat, l’audiovisual, l’empresa, l’acollida i cohesió social, etc. Entre les reclamacions al govern hi ha que s’apliqui la immersió, Imatge de la campanya que es faci complir les lleis vigents que protegeixen el català, que s’incrementin els requisits lingüístics a l’administració pública, que s’impulsi la formació en català en el si de les empreses i que es faciliti la integració dels nouvinguts. El manifest també interpel·la l’Estat espanyol: se li demana, per enèsima vegada, que assumeixi la pluralitat de cultures que l’integren. El text ha estat signat per 49 personalitats, institucions, patronals, entitats i sindicats de procedència i sectors diversos que busquen aquesta transversalitat de la llengua catalana i el compromís de tothom. Entre els signants hi ha els metges Magda Campins i Jaume Padrós, els empresaris Joan Font i Jaume Roures, la cantant Marina Rossell i els periodistes i comunicadors Marc Giró i Pilar Rahola, a més d’institucions i entitats com l’Acadèmia del Cinema Català, l’Associació de Treballadors Pakistanesos, la Cambra de Comerç de Girona, la Casa Amaziga, CECOT i FemCAT

Parada de Plataforma per la Llengua

/07

|Del Centre

MÉS D’UNA QUARENTENA D’ATENEUS JA FORMEN PART DEL CENS D’ENTITATS DE FOMENT DE LA LLENGUA CATALANA

Imatge corporativa del Cens d'entitats del foments de la llengua catalana

Ja són 42 ateneus, entre ells el Centre, els que ens hem inscrit al Cens d’entitats de foment de la llengua catalana. El Cens agrupa entitats privades sense finalitat de lucre, organitzacions sindicals i empresarials, col·legis professionals i altres corporacions de dret públic que duen a terme activitats per fomentar la llengua catalana, dins del seu àmbit d’actuació. S’entén per foment de la llengua catalana la realització d’activitats que promouen actituds positives envers el català o tendeixen a incrementar-ne el coneixement o l’ús entre la població en general o en col·lectius concrets.

CONVOCATS ELS PREMIS ATENEUS La Federació d'Ateneus ha convocat els nous PREMIS ATENEUS en els que el centre hi ha participat en diverses edicions guanyant nombrosos premis. Es poden consultar tots els premis lliurats al llarg dels anys a https://premis.ateneus.cat/guardonats/ Per altra banda, aquest any es tornen a convocar les categories Jove proposa! i Treball en xarxa. Al premi Treball en xarxa hi poden optar totes aquelles iniciatives organitzades conjuntament per ateneus amb d’altres entitats de tota Catalunya que potenciïn la incidència de l’associacionisme a la societat. Les activitats proposades hauran de ser realitzades entre l’1 de gener de 2023 i el 30 de novembre de 2023. Al premi Jove, proposa!, s’hi poden presentar iniciatives organitzades per grups de joves entre 16 i 30 anys.

/08

Imatge de la gala de lliurament dels Premis Ateneus del 2021 a la carpa del Circ Raluy

|D'Arenys, la casa de la vila

EL PLE Resum del ple de juliol L’Escola Bressol La petjada i les places que s’ofereixen al poble per a infants de 0 a 3 anys va ser un dels temes més rellevants i que van portar més debat al ple de juliol.Tot plegat es va iniciar amb una pregunta del grup Junts per Arenys de Munt on bàsicament es qüestionaven si la solució de canvis d’estança que ha proposat el centre per poder acollir tota la demanda d'infants a mitjans és la més adequada, i si s’ha intentat reobrir el servei privat de llar d’infants La Caseta Amagada per poder donar servei a les famílies que es quedin sense plaça a La Petjada. També preguntaven si la Petjada es pot ampliar, i si s’està planificant el futur de l’equipament ara que està pujant la natalitat i el govern català implanta progressivament la gratuïtat dels cursos d’escola bressol. La regidora d’Educació, Tònia Vila Paituví, va aclarir que només hi ha hagut més preinscripcions que places demanades a la franja dels mitjans, i no va ser així ni en el cas dels nadons on quedaven 12 places lliures després de la preinscripció, ni en el cas dels més grans, on sobren 6 places a hores d’ara, i això que el curs serà gratuït. Durant el període de matrícula si que s’ha vist que hi ha famílies interessades en obtenir plaça a estances de nadons però són infants que no tenen les 16 setmanes de vida mínimes que es demanen per a poder entrar. Algun fins i tot encara no ha nascut. Vila va aclarir també que hi ha estances a La Petjada que estan validades pel Departament per acollir infants de diverses edats i compleixen la ràtio d’infants per aula i d’infants total al conjunt de l’equipament. Per

tot plegat va exposar que la solució aportada des de la direcció del centre és la més adequada i la que soluciona més problemàtiques, sempre complint amb totes les normatives vigents. Referent a una possible ampliació de l’equipament, la regidora va explicar que un pic de natalitat no vol dir necessàriament una tendència i que fer més gran l’equipament és inviable a curt termini per tota la tramitació que requereix un fet així. També va recordar que l'etapa 0-3 no és un ensenyament obligatori i per tant no tenen l’obligació de garantir plaça. Qui va respondre a Junts referent a si s’ha parlat o no amb La Caseta Amagada va ser l’alcalde, Josep Sánchez i Camps. Va explicar que estan disposats a subvencionar activitat privada i emprenedora en projectes educatius a l’etapa de 0 a 3 anys quan algú els vulgui tirar endavant. I si la demanda queda curta cada any, ja es plantejarà una ampliació de llar d’infants, però fent-ho ben fet, sense improvisació. Un cop acabat el ple va intervenir des del públic un veí, Jaume Puig, que recentment ha tingut un nadó i no té garantida ara mateix una plaça a l’Escola Bressol La Petjada per quan hi hagi de portar la seva criatura. Hi intervenia en nom d’altres famílies en aquesta mateixa situació, famílies que han tingut infants nascuts a finals del 2021, a principis del 2022 o que tindran naixement en el que queda d’any. Va exposar que hi hauria d’haver algun sistema per poder preinscriure infants que encara no han nascut o que tenen menys de 16 setmanes perquè els pares ja saben si els voldran portar a la llar d’infants o no quan >>>

/09

|D'Arenys, la casa de la vila

escola bressol La Petjada

Fotografia | Batec

>>>

sigui el moment. Puig va argumentar que caldria més oferta de places i que no hi hagués només una escola pública, ja que això comporta problemes a les famílies, que s’inscriuen abans, i paguen abans del que voldrien per por a no tenir plaça més endavant. La regidora es va comprometre a parlar-ne al consell escolar de l’octubre per a poder trobar alguna solució. En una altra pregunta, el PSC va demanar que es facin activitats durant l’estiu i casals de cara a l’any vinent per a infants de 0 a 3 anys. Des de l’àrea d’Educació es va respondre que això es podria plantejar quan tots els nivells siguin d’escolarització gratuïta i el juliol fos un mes complementari. La regidora Vila va respondre que tampoc hi ha hagut demanda per a fer un casal d’estiu per a infants de 0 a 3 anys, però que si hi ha una gran demanda en algun moment s’ho plantejarien. També apuntava que si hi hagués un casal d’estiu es dificultaria la fase de familiarització que és tan important en aquesta etapa educativa.

La resta del ple, la part dispositiva, es va aprovar tota per unanimitat. El primer era sobre l’aprovació de la delimitació del terme entre Arenys de Munt i Sant Vicenç de Montalt. Tots els grups hi van votar a favor. Igual que la pròrroga de la gestió de la deixalleria encarregada a GUSAM, després de rebre les competències que han delegat en el nostre municipi els ajuntaments de Sant Iscle i Arenys de Mar. La pròrroga, aquest any, no es fa per 12 mesos sinó per 16, per no fer coincidir el final amb les eleccions municipals i l’entrada de nous governs municipals. Per altra banda també es va aprovar la recuperació d’ofici de l’ús públic del camí del fondo de la Casa Nova. El Punt es va aprovar per unanimitat, i ara el propietari té 10 dies per retirar els obstacles que impedeixen el pas pel camí.

/10

Deixalleria

|D'Arenys, casa de la vila

La mobilitat també va ser objecte de debat al ple del mes de juliol. Els veïns de la zona van poder participar al ple i van exposar que el canvi actual de mobilitat, amb el carrer Enric Morera de baixada, empitjora encara més el trànsit i porta problemes als veïns d’aquell carrer i el de l‘Olivera. El regidor Àngel Castillo Vallcorba va demanar paciència als veïns, ja que el canvi és provisional mentre durin les obres, però el cert és que la voluntat és deixar ja per sempre més l’Enric Morera de baixada. Davant les queixes el regidor es va comprometre a parlar amb el cap de la policia per estudiar si hi ha alguna manera d’eliminar el canvi de sentit d’Enric Morera i deixar-lo de pujada com havia estat sempre.

Fotografia | Batec

VENEN SETMANES COMPLICADE PER MOURE'S EN COTXE PER ARENYS DE MUNT

Nova rotonda en construcció

El regidor Castillo va dir al Ple que la primera setmana d’agost es tallarà el centre de la carretera, es dibuixarà ja la rotonda, i a finals de setmana els cotxes es preveu que ja facin el camí circular, encara però sense treure els semàfors.

Fotografies | Joan Navarra

Per altra banda, aquest estiu no es tallarà la Riera els caps de setmana. Altres anys es feia algunes tardes quan s’organitzaven concerts o activitats lúdiques, amb l’objectiu que la gent passejés per la Riera sense cotxes i gaudís de la riera sense trànsit. Aquest any, però, no será així. El motiu són les obres de la Riera i la rotonda d’entrada al poble. No és que afectin directament la zona que es tallava, però es considera que fer un tal de trànsit a la Riera seria agreujar les limitacions de mobilitat que ja hi ha per culpa de les esmentades obres. Per tant aquest estiu, excepcionalment, no es tallarà la Riera els caps de setmana en cap franja horària, tal com s’ha fet en anys anteriors. En cas que es programin activitats de lleure d’estiu s’ubicaran en llocs alternatius.

Imatges de la Riera tallada per diferents actes i activitats, l'estiu passat

/11

|D'Arenys, casa de la vila

Piscina Municipal

Fotografia | maresme film commission

JUNTS DEMANA QUE LA PISCINA SIGUI GRATUÏTA QUAN FACI MOLTA CALOR; SERIA VIABLE SI GUSAM GESTIONÉS EL SERVEI A causa de l’onada de calor el partit Junts per Arenys de Munt, a l’oposició, ha demanat que la piscina fos gratuïta mentre durés la calorada. Junts per Arenys de Munt va proposar a l’equip de govern que valorés la possible gratuïtat de la piscina municipal els dies compresos entre el 15 i el 24 de juliol per als veïns i veïnes d’Arenys de Munt. La regidora Vicky Devesa Jorge va explicar, al Ple, que la proposta contemplava la gratuïtat de la piscina, ja sigui per a un determinat col·lectiu o horari concret. Són conscients que tenir la piscina gratuïta no alleugeriria la calor als prop de 10.000 habitants d’Arenys de Munt, ja que només n’hi podria anar un nombre limitat, però procurarien que

fos beneficiós per a persones de risc i vulnerables davant la calor, per a aquella gent sense cap altre mètode per refrescar-se, i posant límits també d’aforament per no col·lapsar la piscina. Des del govern afirmen que ara per ara una proposta així no és viable, però que ho podria ser quan la piscina estigui gestionada directament per GUSAM l’any vinent. L’empresa que actualment porta la piscina es financia amb els tiquets i abonaments i aplicar una gratuïtat implica que l’Ajuntament hi ha de posar més diners, cosa que administrativament no és viable.

ARENYS DE MUNT TINDRÀ MÉS PUNTS DE PAS AMB PAVIMENT PODOTÀCTIL Es tracta de zones de vorera amb una textura diferent i rugosa que es detecta al trepitjar-ho, i que es posa davant d’obstacles o perills perquè les persones amb dificultats notin que s’acosten a un potencial perill, ja sigui una escala, una baixada o un esglaó. Ho va demanar al Ple el grup de Junts per Arenys de Munt. La regidora d’Urbanisme, M. Àngels Gros Argelés, va respondre explicant que ja hi ha zones d’aquestes a diferents espais del poble i a la nova obra de la riera i la rotonda. Allà on n’hi calgui a altres punts del poble es canviaran panots o materials per posar paviment podotàctil.

/12

Paviment podotàctil

|D'Arenys, gent i societat

LA POLICIA AVISA A 75 INFRACTORS AMB PATINET ELÈCTRIC I EN MULTA A 15

Fotografia | Canal Reus

Durant el primer semestre de l’any 2022, la Policia Local ha dut a terme una campanya de conscienciació als conductors de vehicles de mobilitat personal (VMP). Ara n’han fet balanç. Han fet setantacinc advertiments i han posat quinze denúncies en el primer semestre de l'any. La campanya de control de patinets elèctrics tenia com a objectiu conscienciar i prevenir conductes de risc de les persones usuàries d’aquest tipus de vehicles. L’augment constant d’usuaris de VMP, com ara patinets elèctrics, pot generar situacions de risc i conflictes amb altres vehicles i vianants. Aquesta campanya ha consistit a realitzar controls específics en els punts on es concentra més circulació de VMP, informar els usuaris d’aquests tipus de vehicles de la normativa i denunciar aquells que fossin reincidents o realitzessin infraccions greus. També s’han dut a terme classes d’educació viària específiques sobre l’ús d’aquests vehicles a les escoles Sant Martí i Sobirans. Les infraccions que s’han denunciat són majoritàriament per circular en patinet elèctric sobre la vorera, circular amb dues persones a sobre i circular en sentit contrari. També cal remarcar que s’han denunciat dos conductors de patinet elèctric que manipulaven un telèfon mòbil mentre el conduïen.

ESTALVIEM AIGUA, PER SI CAS Catalunya ha viscut una gran onada de calor fins a finals del mes de juliol. Les temperatures s’han disparat arribant amb facilitat als 40 graus al centre del país. Res que no sigui normal a l’estiu però que provoca afectacions a les persones i complica el seu dia a dia. És evident que l’aigua és una gran aliada en èpoques com aquestes. Des d’Aigües d’Arenys comenten que la situació és bona i que no hem de patir per possibles restriccions, almenys de moment. Tot i això, es demana un consum responsable i moderat.

/13

|D'Arenys, casa de la vila

Fotografia | maresme film commission

LES OBRES DE MILLORA AL PAVELLÓ NO ES PODRAN FER ABANS DE L'INICI DE L'OK LLIGA Les obres per millorar el pavelló Torrent d’en Terra de cara a la nova temporada d’hoquei, amb el primer equip a la màxima competició estatal, han quedat desertes. Això vol dir que cap empresa s’ha presentat a la licitació que havia publicat l’Ajuntament per fer unes obres d’adequació de l’accessibilitat i les portes d’emergència, així com per també adequar la grada que toca a la pista annexa, tirant la zona actual on hi ha el marcador i ampliant una petita pista lateral, cosa que també milloraria l’accessibilitat per a persones amb mobilitat reduïda i cadires de rodes.

La regidora d’Urbanisme, M. Àngels Gros Argelés, ha Pista del pavelló municipàl Torrent d'en Terra explicat, a Ràdio Arenys de Munt, que moltes licitacions estan quedant desertes a molts ajuntaments. La causa és l’encariment del preu dels materials, que encareix molt el preu de les obres i les quantitats per les quals els ajuntaments treuen a licitació les obres són baixes i a les empreses no els surt a compte presentar-se. L’obra es tornarà a licitar un cop revisat l’expedient, però això no serà immediat. Hi ha un calendari de licitacions i caldrà esperar que torni a ser el torn d’aquesta per treure-la de nou, això pot ser tant d’aquí uns mesos com l’any vinent. La voluntat és fer-ho abans d’acabar l’any però la regidora no s’ha volgut mullar en aquest sentit. Quan es revisi, depenent del moment en què es faci, ja es decidirà si cal pujar o no el preu de la licitació tinguent en compte el preu dels materials i el context socioeconòmic del moment. Sense deixar de parlar del pavelló Torrent d’en Terra, informem que l’àrea d’Esports està aprofitant que durant l’estiu no hi ha tanta activitat competitiva a les instal·lacions municipals per fer millores a alguns espais. Ja fa anys que cada estiu es fan millores a totes les instal·lacions esportives perquè els esportistes arenyencs puguin començar la pretemporada en les millors condicions. Aquest cop ha tocat fer un nou pintat al pavelló torrent d’en Terra.

/14

|D'Arenys, gent i societat

RE-VERS 2022

El cicle l'obrirà Josep Pedrals, el divendres 26 d'agost, a les 9 del vespre, a Can Borrell, per celebrar junts els seus 25 anys de vida dalt dels escenaris amb un espectacle especialment pensat per a l’ocasió amb el músic Xavi Lloses.

Fotografia |

Torna el cicle d’arts poètiques Re-Vers, serà la cinquena edició. Amb noves actuacions que ens acostaran les propostes de música, imatge i poesia més innovadores. Propostes que abracen la tradició artística catalana i l’estiren dits amunt gratant la innovació, la tecnologia i la fusió, per crear nous i bells llenguatges.

Continuarà el primer cap de setmana de setembre, el divendres 2, a les 9 del vespre, a Can Borrell, amb una Peu de foto mostra evident de l’encert que és sempre ajuntar-se, amb l’actuació de Vladivostok, el duet musicopoètic que formen la Maria Callís i la Irene Fontdevila, en companyia de la psicodèlia de la jove formació Remei de Ca la Fresca.

Clara Peya

Fotografia | @Sílvia Poch

L'endemà, el dissabte 3 de setembre, hi haurà doble proposta; a les 6 de la tarda, a la plaça de l'Església s'iniciarà la Ruta literària Domènec Perramon, que ens permetrà recórrer la vila de la mà dels versos del poeta de l’elegància, del poeta del nostre poble, i a 2/4 de 9 del vespre, podrem descobrir com de bé lliguen la poesia i el vi amb el maridatge que han preparat el sommelier Arnau Barangé (La Copa Negra) i l'actriu Rosa Gàmiz. El divendres, 9 de setembre, a les 9 del vespre, a la Masia de Can Borrell, podrem gaudir del nou muntatge audiovisual i performàtic de la Miriam Reyes que porta al nivell d’experiència multisensorial el llibre que recentment ha recollit la seva producció poètica des del 2001. I, tot seguit, a les 10 de la nit, en un concert dual, podrem viure Un nou incendi, l’aposta sonora, visual i poètica dels internacionals Barba Corsini (Eduard Escoffet i Pope). Tancarà el cicle, el divendres 16 de setembre, al Castell Jalpí, a 2/4 de 10 dels vespre, Clara Peya que presentarà el seu darrer àlbum Perifèria, amb una sempre sorprenent posada en escena.

/15

|D'Arenys, gent i societat

QUINA EMOCIÓ TORNAR DE KT Un dia qualsevol de finals de juliol. Resten pocs dies per marxar de colònies, encara hi ha temps de fer la motxilla i d’escollir les 10 mudes. De la llista que tens preparada, vas taxant: que si el repel·lent, que si la gorra, que si la crema solar. Dia 31 de juliol. Està tot enllestit. Fins i tot l’esmorzar i el dinar del primer dia. Perds la noció del temps: el dia ha passat ràpid o ha passat lent? Dius que no tens nervis, però no pots dormir pensant en l’endemà. Dia 1 d’agost. T’aixeques del llit, tot i que fa estona que has obert els ulls. I quin somriure d’orella a orella. Et carregues la motxilla a l’esquena i notes una sensació estranya que et costa definir. Et dirigeixes cap a la zona industrial. Nervis, molts nervis. Els nervis abans de marxar. Puges a l’autocar que ja fa olor de colònies i saludes per la finestra. Després d’un parell d’hores, surts de l’autocar i ara sí que sí, estàs de colònies, estàs de KT. L’enyorança quan et trobes lluny de casa. L’amor que es transmet de generació en generació. L’alegria que vius al formar part de les colònies. La tristor que t'envaeix quan tornes a casa i t’has d’acomiadar d’aquest somni de 10 dies... Les emocions ens acompanyen durant tota la vida i de vegades no sabem explicar com o perquè sentim, sense saber trobar la importància que tenen. El Xalió Aquests deu dies, t’endinsaràs als racons més bonics del teu cor. Envoltant-te de sensacions, somnis i emocions inoblidables. Arrenca aquest fantàstic viatge, quina emoció tornar de KT! Escrit introductori del dossier de les Catecolònies 2022 De l'1 al 10 d'agost, 550 infants, joves i adults d'Arenys de Munt, viuran de nou emocions que any rere any porten les Catecolnònies. Al Primer torn hi participaran 115 infants de 4t i 5è de Primària, 8 ajudants de cap, 25 nois i noies de l'equip de monitors i 6 responsables de cuina. El cap és en Xavi Xandri. Aniran a la casa de colònies El Xalió de Mieres, entre les comarques del Pla de l'Estany i la Garrotxa, just a l'entrada del Parc Natural de la Zona Volcànica de La Garrotxa. Al Segon torn hi participaran 127 infants de 6è de Primària i 1r d'ESO, 3 ajudants de cap, 24 nois i noies de l'equip de monitors i 5 responsables de cuina. La cap és la Mireia Subirana. Aniran a la casa de colònies Les Obagues de Juneda, a la comarca de les Garrigues. Al Tercer torn hi participaran 113 adolescents de 2n i 3r d'ESO, 14 nois i noies de l'equip de monitors i 6 responsables de cuina. La cap és la Judith Calvo. Aniran a la casa de colònies Els Arcs de Santa Pau, a la comarca de la Garrotxa. Al Quart torn hi participaran 83 adolescents de 4t d'ESO i Batxillerat, 13 nois i noies de l'equip de monitors i 7 responsables de cuina. La cap és la Martina Sansa. Estaràn 6 dies de ruta, des d'Oix (Garrotxa) fins a Serinyà (Pla de l'Estany), la resta de dies s'estaràn al complex de colònies Els Refugis de Serinyà.

/16

Els Arcs

Les Obagues

Els Refugis

| D'Arenys, gent i societat

Aquest any, Arenys de Munt ha tornat a gaudir de les Bredes, sense restriccions, sense anul·lacions, sense mascaretes i sense por. Es notava que hi havia ganes de tornar a sortir al carrer amb els veïns, amb els amics, amb la família, amb tots. Han tornat els sopars compartits i a la fresca, els balls, les orquestres, els gegants, els tallers i els jocs per a la mainada, els inflables, les havaneres... Amb la xafogor enganxosa d'enguany venia de gust perdre les nits, deixar-se anar, teixir noves amistats, qui sap si enamorar-se i tot, allargar les hores fins que tornava a sortir el sol per recordar-nos que sempre hi ha un nou dia. Ens ho hem tornat a passar bé, a riure, a cantar i a ballar i el que ens ha agradat més és fer-ho plegats.

Fotografies | Joan Navarra

HAN TORNAT LES BREDES

El Follet Antallet

Fotografia | Batec

FESTA DEL COMERÇ LOCAL El dissabte 16 de juliol, es va celebrar la Festa del Comerç Local, al llarg de tot el dia. A la tarda es va fer un joc de rol en el que diferents grups formats per infants i adults van recorrer el poble cercant pistes del Follet Antallet. A la Nit es va explicar la seva història que es remonta quan a Arenys de Munt sols hi vivien follets i fades. Unes tempestes ho van destrossar tot i per poder-ho refer van decidir ser persones humanes, per ser grans i forts i poder arreglar els desperfectes. Una bruixa bona els va concedir el desig a canvi que es fessin els seus propis productes. D’aquí va néixer el producte d’Arenys. Quan ja ho tenien tot refet van decidir quedar-se com a persones humanes, però no tots. Un follet es va escapar i encara és un follet. És entremaliat i és la mascota de l’ABIC.

/17

|D'Arenys, esports

EL C.P.A. ARENYS DE MUNT ES CLASSIFICA PER AL CAMPIONAT D'EUROPA 2022 I PORTA EL NOM D'ARENYS DE MUNT A NIVELL INTERNACIONAL

Fotografia | Centre Moral

Després de tan sols 2 anys competint en la modalitat d'INLINE la patinadora Mireia Martinez després de demostrar un gran nivell al Campionat d'Espanya ha sigut seleccionada per la Federació Espanyola de Patinatge per competir al Campionat d'Europa 2022. L'equip tècnic i la patinadora han treballat de manera rigorosa i han aconseguit amb èxit l'objectiu de la temporada 2022. La patinadora juntament amb el seu equip es prepararan durant tot l'estiu i a principis de setembre agafaran les maletes per emprendre la nova aventura cap al Campionat Europa 2022.

EL PRIMER EQUIP D’HOQUEI ES MARCA L’OBJECTIU D’ESTAR ENTRE ELS 8 PRIMERS DE L’OK LLIGA A MITJANS I FINALS DE TEMPORADA Semblava que era ahir quan celebràvem l’ascens del CE Arenys de Munt a l’OK Lliga i estem a escasses 3 setmanes que els d’Enric Daumal tornin a la feina per iniciar la pretemporada d’un curs que es presenta il·lusionant. L’Arenys de Munt ha tancat, ara per ara, la plantilla amb la incorporació de 3 cares noves: Ernest Burgalla, provinent del Vic, Àlex Joseph, provinent del Noia i Marc Pujades, del Manlleu es sumen al projecte arenyenc. L’equip es marca com a objectiu quedar entre els vuit primers per jugar la Copa del Rei i el play off pel títol de la Ok Lliga

Clica en la imatge i enllaça amb la web de l'anunciant

/18

Fotografia | Ràdio Arenys de Munt

Una gran fita aconseguida en un club situat en un poble de tan sols 9.000 habitants i un orgull poder portar el nom d'Arenys de Munt a un Campionat Interacional de la World Skate.

|D'Arenys, esports

MIREIA MARTINEZ ARRIBA DEL CAMPIONAT D'ESPANYA INLINE AMB LA MEDALLA DE PLATA Fa tan sols 2 anys que el C.P.A. Arenys de Munt ens vam endinsar en una nova modalitat de patinatge artistic, l'Inline.

El passat 9/10 d'abril va tenir lloc el Campionat de Catalunya on la patinadora va aconseguir la 1a posició i classificar-se per al Campionat d'Espanya. Els dies 3,4 i 5 de juny van tenir lloc el Campionat Nacional on la patinadora va aconseguir una 2a plaça al programa curt la qual va mantenir al programa llarg i es va classificar per al Campionat d 'Espanya.

Fotografia | Centre Moral

La patinadora Mireia Martinez ens va seguir en aquesta aventura i aquest mes de juliol ha disputat el seu segon Campionat d'Espanya.

Fotografia | Ràdio Arenys de Munt

QUATRE MEMBRES DEL GRUP DE MUNTANYA HAN DISPUTAT LA UTMB A LA VALL D’ARAN El cap de setmana del 9-10 de juliol, 4 integrants de la secció Amuntrail del grup de muntanya es van desplaçar a Vielha per fer la UTMB. El primer a sortir va ser Joan Maresma, que feia la distància de 55 km i 4.000 m+. Tot anava molt bé fins que cap al km 40 va patir un problema estomacal i no va poder fer els últims 13 km. El segon torn era per a Jordi Illa que feia la modalitat de 105km i 6000m+. Era la primera vegada que feia més de 100 km i ho va fer extremadament bé acabant en poc més de 18:40 hores. L’últim torn era per Cesc i Roger Andreu que feien la modalitat 162 km i 10200 m+. Tots dos ja estan més experimentats en el tema del quilometratge, però se’ls hi va fer dura per la calor extrema i la son. Al final tots dos van poder acabar aquesta aventura

/19

|De la parròquia

SOLEMNITAT DE L’ASSUMPCIÓ DE LA BENAURADA VERGE MARIA VESPRES AL SANTUARI DE LOURDES

Fotografia | Joan Navarra

Al santuari de Lourdes de Sobirans, el dilluns 15 d’agost es clourà la celebració comunitària d’aquesta solemnitat, com ja fa més de 25 anys, amb el rés de les vespres de la Mare de Déu, al santuari de Lourdes de Sobirans. Sempre que la pluja o enguany les mesures contra incendis ho permetin. Si no es pot fer a Lourdes es celebraran al temple parroquial en els mateixos horaris. Horari: - 2/4 de 7 de la tarda: Rés del Sant Rosari. - 7 de la tarda: Solemnes Vespres Tot seguit: Corona Poètica a la Verge

Unes paraules del pare Josep Ma Soler, abat emèrit de Montserrat, que va pronunciar en la seva homilia del 15 d’agost de 2021. "La meva ànima magnifica el Senyor. És el cant de Maria, la Mare de Déu, en la seva Assumpció. La més humil entre les serventes del Senyor “entra radiant” en la glòria celestial (cf. cant d’entrada). I el seu esperit celebra Déu que la fa participar plenament de la Pasqua de Jesucrist. Una nova meravella que el Totpoderós obra en la petitesa de la seva serventa. Avui contemplem joiosos com la resurrecció de Crist és realment l’inici de la glorificació i de l’entrada definitiva al Regne de tots aquells que per la fe i les bones obres segueixen l’Evangeli. Maria, que ha anat al davant de tots en el seguint del seu fill, ens precedeix també cap a la vida eterna. Sant Pau ens deia, a la segona lectura, que cadascú ressuscitarà al moment que li correspon: Crist el primer,… després els qui són de Crist. La primera dels quals és, segons la fe de l’Església, Santa Maria. Aquesta realitat avui particularment ens omple de joia. I ens estimula en el nostre camí de cristians, perquè ens mostra quina és la meta, quin és el terme cap on ens encaminem: participar de la plenitud pasqual de Jesucrist i, per tant, trobar la nostra plenitud personal, en la felicitat eterna, sense dolors ni plors. Maria és Assumpta no tant per haver estat la Mare del Senyor com per la seva santedat extraordinària de vida. Ha estat la seva obediència en la fe que l’ha predisposada a rebre l’Encarnació del Fill de Déu. I ha estat, encara, l’obediència de la fe fins a la creu i fins a la Pentecosta, que l’ha portada a la gloriosa Assumpció. Perquè ha viscut la humilitat entra en l’exaltació celestial. La humilitat és inseparable de l’obediència de la fe. Maria sintetitza en la seva persona l’actitud espiritual dels petits i senzills lloats per l’Escriptura. I és que l’acolliment de la Paraula i l’obediència que comporta només són possibles des de la humilitat. Per això, el Senyor exalça els humils, mira la petitesa dels seus servents, omple de béns els pobres i els fa experimentar el seu amor entranyable. És sobretot la fidelitat humil de Maria, doncs, que la fa feliç, que la fa benaurada; que la va fer feliç en la seva vida terrena i que la fa feliç per tota l’eternitat en la gloria del Regne. Per això l’Església, de generació en generació, la proclama benaurada. I ella, a la presència de la Santa Trinitat, continua eternament el seu cant de lloança i d’acció de gràcies: La meva ànima magnifica el Senyor, el meu esperit celebra Déu que em salva. ".

/20

|De la parròquia

ADÉU, MN PRÓSPER. BENVINGUT, MN JEAN BAPTISTE Mossèn Prósper Lare, un cop ha acabat els estudis de Teologia Bïblica que ha fet durant els tres anys que ha estat aquí, el proper 18 d’agost tornarà al seu país, a la seva diòcesi de Dapaong (Togo. Àfrica). Aquí ha après el català, per poder estudiar i per poder ajudar en les tasques pastorals a la nostra parròquia i a Arenys de Mar. Ha estat molt conegut i apreciat per tots els feligresos, que li agraeixen el seu servei, el seu testimoni de la seva fe en la seva senzillesa. acollida que ha viscut entre nosaltres. Ara transcrivim el que Mn Pròsper va publicar al Full Parroquial/ Vida Parroquial el mes passat, tot agraint la bona acollida que ha viscut entre nosaltres. “Benvolguts parroquians i parroquianes, És amb el cor ple d’emoció que us adreço aquestes paraules. Una emoció del temps del comiat i de l’adéu a aquells amb qui he viscut i estimat durant aquests tres anys, en què aquest mal de la covid19 que, per una banda, ens va obligar a mantenir les normes de restriccions socials i, per altra banda, ens va ensenyar a viure millor la solidaritat humana. Sí, aquest amor solidari i fraternal el vaig viure entre vosaltres. Efectivament, com més passaven els dies, més aprenia a través de vosaltres els hàbits que corresponen al teixit social mediterrani. Així que em vau ensenyar a sentir-me com a casa meva essent a la vostra terra catalana. Tot el que he viscut amb vosaltres, i entre vosaltres, em fa repetir aquesta paraula de l’apòstol Pere a l’evangeli de la Transfiguració: «que és bo viure aquí...». Sí, m’hagués agradat quedar-me amb vosaltres per seguir aprenent de vosaltres i sobretot per consolidar el que he après. Però tots entenem que l’Àfrica, en general, i el Togo, en particular, segueix sent més que mai una terra de missió. Doncs, és també necessari que marxi així, a la missió pastoral que el meu bisbe em demana. Me’n vaig carregat del que he rebut i après de tots vosaltres, per compartir-ho amb aquells amb qui treballaré. Per tot això, us dono de tot cor un sincer agraïment. Estic orgullós de vosaltres, i de veritat us guardo ja des d’ara en molt bons records. Us trobaré molt a faltar! Infinites gràcies, adeu-siau i fins una altra ocasió, si Déu vol!”. El mes passat de juliol ja va arribar un company seu, mossèn Jean Baptiste Bedouma Kamman, que està previst que també estigui amb nosaltres tres anys, per poder fer els seus estudis de Teologia Moral a la Facultat de Teologia de Barcelona. Actualment ja està aprenent el català, com va fer Mn Prósper. Ben aviat podrà també ajudar en les tasques pastorals de la nostra parròquia, al mateix temps que estarà estudiant a Barcelona.

ORACIÓ ESPERIT SANT

Esperit Sant : Tu que m’aclareixes tot, que il·lumines tots els camins perquè jo aconsegueixi el meu ideal, tu que en dones el do diví de perdonar i oblidar el mal que em fan i que en tots els instants de la meva vida estàs amb mi, jo vull en aquest curt diàleg agrair-te per tot i confirmar una vegades més que mai vull separar-me de Tu per major que sigui la il·lusió material. Desitjo estar amb tu i tots els meus sers estimats en la gràcia perpètua, gràcies per la teva misericòrdia amb mi i els meus. (La persona haurà de resar aquesta oració tres dies seguits sense dir el demanat; dins de tres dies serà aconseguida la gràcia per més difícil que sigui). Publicar aquesta oració quan es rebi la gràcia.

/21

|De la Parròquia

DES DEL CAMPANAR

Mn. Joan Soler Ribas

Catecolònies

Benvolguts, arribem al mes d’agost i al nostre poble, com cada any, el començarem amb un munt de nens i nenes, nois i noies il·lusionats, carregats amb les seves motxilles per anar a buscar l’autobús que els durà cap a viure 10 dies únics. Dies on tot serà possible. Dies on els més menuts es deixaran transportar en un món màgic, i els més grans començaran a sentir unes emocions que potser fins ara no havien descobert. Dies per a riure amb els teatres i les vetllades de nit. Dies per aprendre a compartir. Dies per adonar-se que necessitem dels altres mentre caminem tot fent ruta i gaudim de la natura. Dies per a imaginar-se un futur preciós seguint les lletres d’unes cançons, puntejades amb la guitarra, que ens parlen de mons nous, d’històries d’amor i d’éssers imaginaris que ompliran per sempre el nostre cap d’unes melodies que no ens abandonaran mai més. Dies per asseure’s després de veure com els més menuts ja van a dormir i per comentar com ha anat el dia. Per corregir amb amor els errors que hàgim pogut cometre. Per preparar el dia següent. Per deixar passar la nit sense presses mentre comparteixes amb algú el que amaga el teu cor. Dies per reflexionar i, per què no, també per pregar i desco-brir a Déu present en les nostres vides. Dies per anar a saludar els cuiners. Per saber que els seus macarrons són únics, i que les seves sobretaules són un bon temps per gaudir de la conversa. Dies per aprendre a rentar els plats i deixar neta la cuina. Dies per fer torns per arreglar les habitacions, els lavabos i l’entorn. Dies, en definitiva, que només venen un cop l'any, però que et marquen

per tota la vida. Perquè així són les Catecolònies. Un somni obert enmig del nostre poble, el lloc on els nostres nois i noies aprenen a conviure junts, a treballar en equip, a descobrir els talents dels seus companys i a fer uns lligams que perduraran tota la vida. I tot això és el que ofereixen els nostres joves monitors i caps de les catecolònies i a qui hauríem d’agrair que, de manera totalment altruista, donin el seu temps i la seva alegria a les generacions que en seguiran. Perquè és així com construïm un poble millor. A vegades, en les nostres societats, hi ha una certa por davant la joventut per part de les persones més grans. Però no hem d’oblidar que nosaltres també vam ser joves, i que també vam haver de lluitar per a tenir el nostre espai al món. I aquesta lluita és el que ens cal transmetre també a les noves generacions, i pels qui som creients, també la nostra fe. Això és el què deia al Papa Francesc aquest mes de juny a la trobada amb les Famílies: «Déu estima els joves. No els vol sobreprotegir, sinó que confia en ells i els crida a cada un perquè descobreixi la seva fe, la seva vocació i la seva missió. Només cal veure a qui confia Déu la transformació de la societat: Als joves Samuel, David, Jeremies, Maria... Déu sempre s’ha fiat dels joves». I benvolguts, si Déu ho fa, femho també nosaltres. Transmetem-los la passió per la vida i transmetem-los la passió per viure la nostra fe en Jesucrist, el Fill de Déu, no com una càrrega pesada, sinó com una font de llibertat. I després que, lliurement, triïn el camí que han de seguir, amb la seguretat que, si han vist en nosaltres testimonis creïbles, també es faran seus els nostres somnis, els nostres ideals, les nostres lluites i la nostra fe.

PREGÀRIA DE TAIZÉ

HORARIS PARROQUIALS

Recordem que, com és costum, aquest mes d'agost no se celebra aquesta pregària, ja que podrem participar a les vespres solemnes de l'Assumpció el dilluns 15 d'agost

MISSES: -dilluns, dimarts i divendres, a 2/4 de 7 tarda. -Dissabtes, 8h capvespre. -Diumenges: 9 i 11h del matí.

DEFUNCIONS

RÉS DEL ROSARI: Dilluns, dimarts i divendres, 6h tarda.

- Francisca López García, 90 anys - Blasa Ruiz Martínez, 78 anys Que el Senyor les rebi en la seva Pau.

/22

Bones catecolònies a tots!.

Despatx parroquial: Divendres de 4 a 6h tarda.

UN JULIOL CONTUNDENT (MOLT CALORÓS I SEC) Si el maig no va fer de maig, el juny va ser majoritàriament canicular... doncs ara instal·lats ja en el període plenament estival, juliol, ves per on, ha fet de juliol més contundent del normal, però ha fet de juliol. Amb algun petit miratge més insegur que passà amb més pena que glòria el dia 6. Trencant la intrusió polsegosa i el pic de calor dels dies 3-5, per reprendre una altra vegada les típiques constants estivals de sol, calor/xafogor i mosques del mes de juliol. Accentuant-se tot plegat per la repetició de patró (DANA ancorada a l’oest de la Península, Cel espectacular: Nuvolada molt aparatosa + cortina de precipitació. (tarda/vespre 6 de juliol) afavorint una nova entrada d’aire càlid i polsegós del "L’últim fugaç, i insuficient , respir termomètric abans nord d’Àfrica) coincidint, ara sí, amb l’inici per la porta de la CALORADA persitent que ens venia. La 2a de la gran del període canicular (15 juliol-15 agost) amb la temporada" 2a onada de calor de la temporada. Agafant així el protagonisme meteorològic, no per les temperatures excepcionals ja que quedaren lluny (Gràcies en bona part dels vents en règim de brises de mar cap a terra), sinó per la persistència en el temps de la intensa calor de dia i el poquet refrescament de nit. I tot plegat, dins d’un context de sequera extrema, que agreujava encara més el polvorí en què s’havia convertit el bosc des de fa setmanes. I per més inri, lluny de normalitzarse la situació, (tot i algun intent curt i insuficient), encarrilàrem una nova punta de la 2a onada de calor de la temporada (sinó volíem caldo, doncs dues tasses), abans de rematar-ho tot plegat, amb una normalització més evident de la temperatura i un cert augment de la inestabilitat a les acaballes del mes. Que bona falta feia enmig d’un estiu llarg i feixuc fins aleshores. Fotografia | Pau Torrent Fontbona

Segueix-nos també a Twitter @MeteoAdM

|Del temps

"El juliol, l'amo del sol"

Crònica realitzada per: Pau Torrent Fontbona Dades extretes de l'estació situada a la part alta Arenys de Munt

/23

|Mirant el cel

Fotografia | James Webb

UNES MILLORS ULLERES PER A CONTEMPLAR EL NOSTRE UNIVERS

La nebulosa de l’Anell del Sud vista pel telescopi espacial Hubble (esquerra) i pel James Webb (dreta).

El passat 12 de juliol es van publicar les primeres 4 imatges científiques obtingudes pel telescopi espacial James Webb Telescope (JWST) de la NASA. Aquestes imatges, d’una qualitat sense cap precedent, han sorprès a tothom, mostrant un detall que deixa les llargament admirades imatges del telescopi espacial Hubble molt enrere (podeu veure una comparativa molt interessant aquí: https://www.webbcompare.com). Les 4 imatges corresponen a: la Nebulosa de Carina, el Quintet de Stephan, la Nebulosa de l’Anell Sud, i la imatge en infraroig més profunda i nítida de l’Univers més llunya, fins a la fita.

Segueix-nos també a Twitter @MeteoAdM

El JWST és un telescopi amb un mirall de 6.5 metres de diàmetre format per un mosaic de 18 hexàgons metàl·lics (beril·li) recoberts d’or. Aquest enorme mirall s’encarrega d’enviar la llum de les estrelles i galàxies cap a la resta de sistemes (miralls i instrument científics) del JWST, que permeten la generació de les espectaculars imatges que hem pogut veure recentment, així com una anàlisi científica d’aquestes i una extracció de dades per als astrofísics. Gràcies a les capacitats del JWST, s’ha pogut travessar el pols que rodeja els centres galàctics de les galàxies del Quintet de Stephen i arribar a resoldre estrelles individuals, una gran fita en Astrofísica observacional. D’altra banda, gràcies als instruments científics que el componen, també ha pogut identificar aigua en l’atmosfera d’un planeta fora del nostre Sistema Solar (el planeta WASP-96b). I moltes coses més! Amb la publicació d’aquestes imatges, queda inaugurada una nova era en Astronomia i Astrofísica. Ara només cal esperar veure quins nous misteris extraurà el Webb tot observant la immensitat del Cosmos. Que tingueu un molt bon estiu, replet de descobriments tan interessants com els que ha aportat i aportarà el James Webb. Sobretot gaudiu de les nits de fresca i, amb una mica de sort, de la Màgia de les Llàgrimes de Sant Llorenç a l’agost.

Crònica realitzada per: Tony Marzoa

/24

|Paisatges poètics

PLAÇA DE L'ESGLÉSIA

Les terrasses tranquil·les guardaran el sol i a missa es resarà una pregària, cap al vespre la plaça s’adormirà amb una cançó de bressol fins a quedar deserta i sola i la lluna, plàcida, li farà un mantell de borrissol.

Fotografia | Joan Navarra Alcantara

Tocaran les campanes a mitja tarda i la plaça es tornarà a omplir de mainada, de berenar i xocolata, de patinet i d’alguna marranada.

Antoni Cantallops

/25

|Llibre del mes

MUSCLOS PER SOPAR Birgit Vanderbeke. Vienaeditorial. 114 pàgines Una família espera que el pare arribi d’un viatge de negocis amb bones notícies d’un ascens. La mare s’ha passat la tarda netejant musclos, el menjar preferit del pare, tot i que ell només se’ls menja si abans han estat fregats amb contundència per eliminar qualsevol rastre de brutícia. A la mare i als dos fills no és un plat que els hi agradi gaire, però és el que sempre cuinen per a les ocasions especials. La novel·la gira al voltant d’un sopar amb tres personatges (la mare, la filla gran i el fill petit) que conversen al voltant d’uns musclos, ja freds i que es van podrint. El pare encara no ha arribat, la seva absència és motiu de preocupació, però també ajuda a destensar l’ambient. A través del monòleg de la filla gran, ens endinsem en una atmosfera cada vegada més despietada i descobrim una família que està sotmesa a la tirania d’un home. «Jo ja sabia que els musclos eren vius, el que no sabia era que solen fer soroll dintre de l’olla perquè mai no era al davant en el moment en què els meus pares els posaven al foc. De primer vaig pensar que devia ser una altra cosa, tot i que estava segura que el soroll venia de l’olla i que era un soroll molt estrany, que em va deixar desassedegada: jo ja estava prou neguitosa i excitada i només em faltava aquell soroll.» Musclos per sopar va ser la primera novel·la de Birgit Vanderverke i va obtenir el prestigiós premi Ingebourg Bachmann el 1990. L’autora, igual que els protagonistes de la història, va fugir de l’Alemanya Oriental amb l’esperança d’un futur millor. La novel·la s’ha llegit amb el rerefons d’una crítica a l’autoritarisme que es va patir a l’Alemanya Federal d’aquells anys. Birgit Vanderverke va morir el desembre passat a França. Pregunteu a la nostra biblioteca per aquesta novel·la. Gemma Tomàs Pruna

/26

|Cartellera

Recomanacions davant l'onada de calor Davant l’onada de calor d’aquests dies, l’Ajuntament d’Arenys de Munt recomana: A casa, controleu la temperatura: Tanqueu les persianes quan hi toca el sol; obriu les finestres al vespre per refrescar-la; refresqueu l’ambient amb ventiladors, etc. Al carrer, eviteu el sol directe: Porteu una gorra o un barret; utilitzeu roba lleugera que no sigui ajustada; procureu caminar per l’ombra; porteu aigua i beveu-ne sovint. Reduïu l’activitat física a les hores de més calor: eviteu sortir a les hores de més calor. Beveu força i vigileu amb l’alimentació: beveu aigua i sucs de fruita, fins i tot sense tenir set; feu menjars lleugers i equilibrats; no abuseu d’alcohol, cafeïna o refrescos. Mantingueu contacte amb el vostre entorn. Recordeu que per qualsevol emergència podeu trucar, les 24 hores del dia, a la Policia Local, telèfons 93 793 79 70 i 629 20 47 40, o al 112.

/27

|Calendari

AGOST 2022 DILLUNS, 1 - Torrent d'en Puig, a les 9 del matí, Sortida de les Catecolònies 2022 DIUMENGE, 7 - Pati de l'Escola Sant Martí, a les 6 de la tarda, Ball de l'Esplai de Jubilats Verge del Remei. Entrada: socis 3 €, no socis 5 €. DIMECRES, 10 - Torrent d'en Puig, aproximadament a les 6 de la tarda, Arribada de les Catecolònies 2022 DIUMENGE, 14 - Pati de l'Escola Sant Martí, a les 6 de la tarda, Ball de l'Esplai de Jubilats Verge del Remei. Entrada: socis 3 €, no socis 5 €. - Plaça de l'Església a les 7 de la tarda, Sardanes amb la Cobla Premià. DIUMENGE, 21 - Pati de l'Escola Sant Martí, a les 6 de la tarda, Ball de l'Esplai de Jubilats Verge del Remei. Entrada: socis 3 €, no socis 5 €. - Plaça de l'Església a les 7 de la tarda, Sardanes amb la Cobla Vila d'Olesa. DIVENDRES, 26 - Plaça de la República Catalana, a les 9 del vespre, Cicle Re-Vers: Josep Pedrals. Entrada: 5 €. Cal adquirir-la al web de Codetickets o revers.cat DIUMENGE, 28 - Pati de l'Escola Sant Martí, a les 6 de la tarda, Ball de l'Esplai de Jubilats Verge del Remei. Entrada: socis 3 €, no socis 5 €. - Plaça de l'Església a les 7 de la tarda, Sardanes amb la Cobla Ciutat de Granollers.

/28

SETEMBRE 2022 DIVENDRES, 2 - Plaça de la República Catalana, a les 9 del vespre, Cicle Re-Vers: Vladivostok i Remei de Ca la Fresca. Entrada: 5 €. Cal adquirir-la al web de Codetickets o revers.cat DISSABTE, 3 - Plaça de l'Església, a les 6 de la tarda, Cicle Re-Vers: Ruta literària Domènec Perramon. Activitat gratuïta. Reserva prèvia a la Biblioteca Antònia Torrent i Martori - Plaça de la República Catalana, Cicle ReVers: Maridatge poètic amb Rosa Gàmiz i La Copa Negra. Entrada: 5 €. Reserva prèvia a la Biblioteca Antònia Torrent i Martori.

Exposicions Sala d'Exposicions Mercè Paluzié - Fins el 14 d’agost, Exposició de la Nit Bruixa d’Amics per l’Art del Maresme.

|Recordant a...

FRANCESC CASELLAS i TUTÓ 1913 - 1997 Pintor de paisatges de l’escola olotina, dibuixant, fotògraf i viatjant de licors En les dues biografies anteriors vàrem recordar a dos artistes, també procedents d’Arenys de Munt, encara que de diferents especialitats, com eren els escriptors Goytisolo i la soprano Cecília Gubert, nascuts a Barcelona, però de pares naturals de la nostra població. En aquesta ocasió, el nostre protagonista és un pintor, dibuixant i fotògraf, nascut al nostre municipi i que marxà a viure a Arenys de Mar, quan només tenia vint-itres anys. L’obra d’en Francesc està definida molt encertadament en un escrit del també pintor arenyenc Jaume Barangé i l’Eulàlia Riera i Casellas (neboda d’en Casellas), en ocasió de l’homenatge al pintor l’any 2019: “En Francesc era un artista autodidacte per excel·lència, poeta de paisatges, pobles rurals, fidel als seus colors, que relataven amb les seves pinzellades el que més estimava, la natura, la terra i la gent. Amb sentiment va aconseguir el que veien els seus ulls, transmetent amb forma i color un paisatge viu, en què et convidava a entrar i formar part d’aquell entorn (..). Els seus temes preferits eren paisatges al descobert, pobles rurals, ermites, masies localitzades a la Garrotxa, el Ripollès, l’Alt Urgell, la Vall d’Aran i altres, però sobretot els voltants del Montseny en tots els seus vessants”. Procedència familiar d’en Francesc Per part de pare, la família d’en Francesc procedia de Banyoles (comarca del Pla de l’Estany), d’on havia vingut a principis del segle XX, el seu pare Joan Casellas i Alegri (1880-1934) amb dos germans més. Tots tres, eren fills d’en Joan Casellas i Jordà i la Teresa Alegri i Brusel, naturals de Banyoles. Els altres dos germans eren en Francesc p, (1878-1937) casat amb la Victoria Canet i Garganta, també de Banyoles i que tenien un fill d’un any. I l’altre germà era, en Francesc s, (1891-1950). Tots dos germans es deien Francesc, però, suposem de diferents onomàstiques (no hem pogut esbrinar-ho, ja que al padró els anomenen Francesc i prou, a tots dos). En Joan feia de carreter, igual que el seu germà Francesc p, a més d’altres feines de pagès que els anaven sortint, però, el germà Francesc s només feia de pagès. En arribar de Banyoles anaren a viure, en primer lloc, a Sant Iscle de Vallalta, a on va néixer un altre fill d’en Francesc p, l’Emili (1904-1997). Sembla que, a principis de la segona dècada del 1900, un cop havia enviudat en Francesc, tots tres germans es van traslladar a

Francesc Casellas i Tutó

Arenys de Munt. Aquí, van continuar treballant en les seves feines de carreters i pagesos per masies del poble, com de Sant Vicenç o Llavaneres, a on hi havien d’anar caminant. I com no podia ser d’una altra manera es van casar amb diferents pubilles d’Arenys de Munt. En Joan es casà l’any 1910 amb la Maria Tutó i Salvanyà (1888) natural d’Arenys de Munt, i d’una família de pagesos de Sobirans de les més antigues del poble. Van tenir un fill i una filla: l’Eulàlia el 1911 i el nostre protagonista Francesc al 1913. Però, la Maria a més de ser la mare d’en Francesc, també, va ser una gran puntaire, i amb les puntes que feia, que les anaven a vendre a can Castells d’Arenys de Mar, ajudava a l’economia familiar. El germà viudo, Francesc p, es tornà a casar l’any 1916 amb una pubilla de can Niño, la Rosa Umbert i Ginesta (1889), amb la que tingué tres filles: Enriqueta (1917), Lluïsa (1920) i Josepa (1922). (Per cert, un dels padrins del casament fou l’empresari Joan Culubret i Dalmau, també natural de Banyoles, que anys més tard seria regidor de l’ajuntament republicà i fou assassinat l’any 1936 per membres incontrolats dels comitès revolucionaris). L’any 1936 morí en Francesc p, i la vídua amb les filles marxaren d’Arenys de Munt l’any 1937. L’altre germà Francesc s, es casà l’any 1917 amb una germana de la dona d’en Joan, l’Antònia Tutó i Salvanyà (1891) i van tenir quatre fills: Agustí (1919), Joan (1921), Ramon (1925) i Rosa (1930). L’any 1932 el matrimoni i els fills van marxar d’Arenys de Munt, quan vivien en aquell moment al carrer Pascual, 26. Segurament, la feina que feien de pagesos els tres germans i que treballessin pels Tutó de Sobirans, va propiciar aquests casaments.

/29

|Recordant a...

Any 1920. En Francesc és el segon a l'esquerra del mestre Corrales

En Francesc amb la Rodalla jovenil en l'elecció de la pubilla comarcal 1960

Actualment, només continuen al poble els descendents dels Casellas/Canet. La família Tutó d’Arenys de Munt La família Tutó, dedicada a la pagesia, estava des de feia vàries generacions ubicada al barri de Sobiranas, i el més antic que trobem documentat a la població, és en Jaume Tutó, mort l’any 1601, i fill d’un tal Tutó de can Moliner de Gascons. Però, tirant uns anys endavant, ens trobem amb el rebesavi de la Maria Tutó i Salvanya (mare d’en Francesc) i que era, en Josep Tutó i Mora (17381821), el besavi, l’Agustí i Tutó Massuet (17901861) l’avi, en Marià Tutó i Travesa i els pares: Agustí Tutó i Jaurés i Rosa Salvanyà i Catarineu. Com es pot veure, doncs, en Francesc, per la part d’Arenys de Munt provenia d’una nissaga força integrada al poble i amb arrels provinents de les principals famílies locals. Com a curiositat, podríem citar dos importants personatges, no nascuts al poble, però descendents dels Tutó de Sobirans: El cardenal Josep Vives i Tutó (Llavaneres 1854 – Roma 1913) i el músic Joan Tutó i Differt (Mataró 1913 – Hondures 1967). En Francesc Casellas i Tutó Tal com hem dit anteriorment, en Francesc va néixer l’any 1913 quan els seus pares vivien al carrer Panagall, 27 (durant la República: Gabriel i Galan Hernández, i al principi del franquisme: Avenida José Antonio). A l’hora d’anar a escola, en Francesc assistí a les classes del molt reconegut mestre Joan Corrales (del qui hem parlat en nombroses ocasions) i que era el responsable de l’escola de nens número 1, situada precisament, al començament del carrer Panagall (feia cantar als nens, inclús quan sortien de passeig pel camp). L’afició d’en Francesc per la pintura i la música que practicà de més gran, podria ser (gairebé segur) que hi tingués alguna responsabilitat el mestre Corrales, impulsor del Centre Moral d’Arenys de Munt i primer president de l’Entitat. En Corrales, creador de diverses corals i orfeons, intentava fomentar entre els seus alumnes l’amor per la música i el dibuix, amb les seves classes d’aquestes assignatures. A l’edat de catorze anys, en Francesc començà a

/30

treballar de teixidor – no ens consta la fàbrica – igual que la seva germana Eulàlia, feina en la qual estigué fins al final de la guerra civil. L’any 1934 morí el seu pare, al mateix moment que el van quintar per anar a fer el servei militar. Va presentar al·legacions per lliurar-se’n, argumentant que era fill de vídua i que tenia la mare a càrrec seu. Li van concedir pròrroga de 1a classe, que es va allargar fins al començament de la guerra civil, a la que, es veié obligat a participar. L’any 1936, la seva germana Eulàlia es va casar amb en Josep Riera i Gelmà Pedret d’Arenys de Mar - que l’havia conegut quan pujà a ballar sardanes a Arenys de Munt - i juntament amb la mare i en Francesc es van traslladar a viure a Arenys de Mar, establint-se al carrer Sant Gabriel. Estaven en aquest domicili, quan va ser allistat per anar a la guerra. No sabem concretament quin fou el seu destí amb l’exèrcit de la República, però, estigué a la primera línia del front de l’Ebre, envoltat del fum de les canonades enemigues i veien com queien al seu costat, altres companys seus pels trets dels soldats feixistes. Quedant en una d’aquestes batalles envoltat de soldats morts, i no li va quedar més remei que fer-se ell també el mort per evitar ser rematat per l’enemic. Per sort, va poder sortir sa i estalvi del conflicte bèl·lic i pogué tornar a casa seva, que aleshores estava al carrer de la Parera. Suposem que vivia aquí quan entrà a treballar a la fàbrica de licors de Can Lladó, dedicant-se a fer de viatjant. L’any 1944, van tornar a canviar a una casa del Passeig del Xifré, a on es van estar fins a l’any 1970 en què, es van traslladar a la que seria la seva llar definitiva del carrer Sant Pere, 11. En Francesc, el dibuix i la fotografia De petit va començar a demostrar una gran habilitat com a dibuixant, i de més gran va il·lustrar els temes esportius d’un diari del Maresme, a part de participar en tres ocasions a la Fira Nacional del Dibuix de Barcelona. Per dibuixar utilitzava una tècnica única, ja que ho feia amb un bolígraf BIC, característica que converteix la seva obra en inimitable. Obres seves es troben a col·leccions particulars d’Espanya, França, Suïssa, Alemanya, etc. També, va deixar la seva empremta en l’etiqueta de la ratafia Sant Jordi de can Lladó, que ell va dissenyar i dibuixar. A causa de la seva feina de viatjant visitava diferents llocs de Catalunya i amb la seva càmera fotogràfica captava els paisatges que trobava interessants per després pintar-los quan arribés a casa. No fou res estrany, doncs, que s’afeccionés a la fotografia, especialitat en la que destacà considerablement. Va ser cofundador de l’Associació de Fotografia d’Arenys (AFA) col·laborant en l’organització de diferents concursos fotogràfics, al mateix temps, que participava en altres o hi feia de jurat.

|Recordant a... En Francesc i la pintura En Francesc va començar la seva trajectòria com a pintor de molt jove, influït per l’art figuratiu i per l’escola olotina i pintava a l’oli. Només li calé deixar anar la inspiració per esdevenir un gran artista. A la seva casa del carrer Sant Pere tenia una terrassa des de la qual dominava el poble d’Arenys de Mar, per una banda, i per les altres el mar i els Tres Turons. Tot un paisatge que ajudava a aconseguir la inspiració necessària. Però, també sabem que la majoria de la seva obra paisatgística la va pintar al seu estudi, ja que li agradava pintar amb llum artificial, tot i que a vegades, anava a la muntanya o al camp a pintar, almenys això ens va comentar un dels seus alumnes d’Arenys de Munt, l’espardenyer Jaume Soler i Bosch pichon, que anava amb en Francesc a pintar paisatges al Montseny. Com va aprendre la tècnica de la pintura ho explicà ell mateix a la periodista Maria-Antònia Solé: “En primer, lloc caldria citar a en Joan Colom i Agustí (1879-1969) perquè va ser el meu mestre o, més ben dit, el meu guia. Em va donar consells que m’han estat realment útils, em va fer notar l’harmonia de colors i em va explicar per què uns colors no lliguen amb uns altres, i coses per l’estil. Em va dir que la meva pintura era contemporània i que seguís el meu camí, i així ho vaig fer. D’altra banda, el bon amic Ramon Capmany i de Montaner (1899-1992), també em va donar bons consells. Ells em van guiar. I sobre el seu estil pictòric, li va confessar que: “Em considero un pintor figuratiu i, pel que fa a la meva orientació, encara que hagi seguit diferents tendències, diria que m’identifico més amb l’escola olotina(..). Quan vaig començar a pintar feia pintures a l’oli i aiguada, però un amic meu el pintor Ramon Capmany em va treure del cap l’aiguada. Li vaig fer cas i m’ha anat prou bé”. No obstant això, la mateixa Maria-Antònia Solé, acaba l’entrevista donant una acurada i personal definició de la personalitat artística d’en Francesc, que em sembla molt encertada: “En Francesc Casellas és un home que sap esprémer amb delicadesa el suc de la vida per tenyir les teles amb el verd dels boscos, per il·luminar-les amb una infinitat de matisos de blancs sense nom, per acolorir-les amb tonalitats ocres, subtils i suggeridors, amb tons i ombres que fan que cada obra sigui una bella elegia, un cant apassionat d’amor a la natura”. També cal mencionar el quadre de grans dimensions que va pintar de can Roig del Castell (Sant Iscle de Vallalta) i que va estar exposat molt de temps a can Roig, però que per temor a un incendi - ja que els voltants de la masia són molt boscosos – es va traslladar al bar dels Seràfics d’Arenys de Mar, a on encara es conserva, després de ser restaurat per en Jaume Barangé. Va fer de jurat en diversos concursos de pintura, com els de pintura ràpida, que tingueren lloc el

En Joan i la Maria, pares d'en Francesc

En Francesc pintant una masia

mes d’abril de 1970 i el juliol de 1979; en la segona Biennal de l’Ateneu Arenyenc, el mes de setembre de 1971; o en el 6è concurs de pintura organitzat pel Centre Excursionista Sant Francesc, celebrat a la plaça de l’Església el mes de desembre de 1986. L’any 1983 va participar de jurat en el concurs-exposició de pessebres organitzat pel Grup Local de Pessebristes a la Sala d’Exposicions de la Caixa Laietana. Exposicions La seva obra s’ha exposat al costat de reconeguts artistes en exposicions col·lectives com per exemple: a l’Ateneu d’Arenys de Mar el 1960 amb l’Isidre Nonell i Monturiol (1872-1911), Joan Colom i Agustí i altres. El desembre de 1969 en una Exposició Antològica d’Artistes Arenyencs (en la que també participava el seu deixeble Jaume Barangé); al Club La Vanguardia als anys setanta, amb Ramon Casas i Carbó (1866-1932), Ricard Opisso i Sala (1880-1966) i Concha Ibáñez i Escobar (1926); o en la inauguració de la galeria d’art A-2, l’octubre de 1974. També, en una ocasió va participar en un concurs a Pineda, a on aconseguí el segon premi. Però, a més, va fer 14 exposicions individuals (que tinguem constància): A Arenys de Munt dues vegades: els anys 1963 i 70 amb pintures a l’oli; a Arenys de Mar 6 vegades: els anys 1960-62-69-71-78 amb pintures a l’oli; l’any 1979 amb dibuixos, a l’Art Galeria Covarsi; i el 1995 a la sala Lloveras amb 30 dibuixos de masies, ermites i esglésies. A sant Celoni, l’any 1964 i l’any 1967 amb pintures a l’oli; a Granollers l’any 1966 amb pintures a l’oli; a Barcelona l’any 1979 amb dibuixos; i a Vilassar de Mar el juny de 1993 amb pintures a l’oli i dibuixos. Francesc Casellas i la música En la dècada dels anys seixanta començà a dedicar més temps a la música assajant i actuant a l’Ateneu, a més d’altres indrets, com el 1960 que participà en el Festival de la Vejez d’Arenys de Munt amb la Rondalla Juvenil, grup que ell liderava. Precisament, a partir d’aquesta Rondalla, als anys seixanta hi hagué una gran

/31

|Recordant a... mentre vivia amb la seva germana al pis del carrer Sant Pere. Voldria acabar aquesta petita biografia d’en Francesc Casellas, citant unes paraules que ell va manifestar a la periodista Maria-Antònia Solé i Vergé, per definir l’art: “L’art és un do que tenen certes persones, que indueix a realitzar alguna de les facetes que agrupa la inspiració. Podríem dir que l’art es pot expressar mitjançant la pintura, i també amb l’escultura i l’arquitectura, o amb la musica, o amb Cartell Ratafia Sant Jordi Una pintura a l'oli pintat per en Francesc d'en Francesc la poesia o la dansa. Hi ha moltes formes d’art. Veritablement, en Francesc tenia aquest do, i ho aparició de grups musicals (gairebé, un a cada podem constatar quan contemplem les seves carrer) que van anar sortint, gràcies a l’impuls obres, que mostraven el que més li agradava: “El donat per en Francesc en la formació musical del paisatge obert, els carrerons tortuosos amb jovent arenyenc, sense oblidar la tasca duta a edificacions antigues i, sobretot, l’art romànic”. terme, per en Joan Carles Villares i Justicia Tatos, Arenys de Munt té un deute amb en Francesc Casellas. A Arenys de Mar ja li han organitzat pioner de l’esclatada musical a Arenys de Mar. diverses exposicions i homenatges. El seu llegat pictòric, també mereix un reconeixement per part Altres activitats d’en Casellas Era un aficionat al bitllar que practicava sovint al de la població que el va veure néixer i que mai va local de l’Ateneu, el Casino o al cafè Espanyol. deixar completament, ja que sempre hi va estar Però, a l’Ateneu, també hi jugava a escacs o feia vinculat per la seva feina i les seves solitaris amb les cartes, a part de participar en col·laboracions artístiques. Els grans artistes moltes tertúlies. I entre les quals destacaven les locals, que pocs en tenim, no poden ser oblidats futboleres, en les que defensava al seu club amb tanta facilitat. Les nostres autoritats ho favorit: el Reial Club Espanyol de Barcelona. I per haurien de tenir en compte. aquesta raó podem trobar diversos quadres ambientats amb els colors i les insígnies del club. Col·laborava en tot el que era requerit en l’àmbit veïnal o municipal com, fer cartells per les Elies Surroca i Campàs portades dels programes de les festes majors d’Arenys de Munt, d’Arenys de Mar o de les festes del seu carrer. Sense oblidar-nos de la magnífica (Per aconseguir la informació necessària sobre selecció de dibuixos que va fer per la revista l’activitat artística i la història familiar d’en Quadern d’Estudis Arenyencs núm. 1, dedicat a Francesc Casellas, ens hem servit de l’entrevista al Salvador Espriu, fill adoptiu d’Arenys de Mar, i pintor, publicada en la revista Arenys Parroquial núm. 551 d’Arenys de Mar i també, per les dades publicat l’any 1981. En Francesc no s’arriba a casar mai i sempre que ens han facilitat el pintor arenyenc Jaume visqué amb la mare, fins que va morir aquesta, Barangé i Salvanyà, l’Eulàlia Riera – neboda d’en l’any 1971. Ell va viure fins als vuitanta-quatre Francesc -i els seus familiars Josep i Dolors anys, ja que va morir el dia 5 d’abril de 1997, men- Casellas).

/32

|El racó de l'Humanista

LOS REIRES No sé si: “amb Franco vivíem millor,” però almenys érem més joves. Les designacions a dit són una manca d’educació. La Societat Anònima, tal com indica el nom, és una empresa formada per socis desconeguts. Per què en cap llibre d'ensenyament no s'explica qui són els Reis Mags? En canvi, t'ho ensenyen a tots els col·legis els del curs superior. Algunes rúbriques sembla que el que pretenen és que no caiguin les lletres de la signatura. Que la majoria dels fills s'assemblin als pares, és el primer motiu del poc avenç de la civilització. En banyar-nos sempre entra una mica d'aigua per la boca o per les orelles; per això, segons el principi d'Arquimedes, ens entren ganes d'orinar. El bon marí regala a la seva xicota un ram de “roses dels vents.” Ser, però no ser allò que es vol ser. Vet aquí el problema. Barrejant un comunista i un xinès, un pintor aconsegueix una fruita valenciana. La xifra d'incendis forestals va baixant cada any en la mateixa proporció que desapareixen els boscos. No tinc vicis petits. Fumo molt i bec molt. La platja més immoral que hi ha a Espanya és la d'Astúries. Per això es diu Costa Verde. Hi ha diversos tipus de triangles: el rectangle, l'equilàter, l'escalè i el matrimonial. A molts de nosaltres se'ns albira un futur imperfecte. Moltes guerres han començat per no saber demanar perdó a temps.

La majoria de vegades que l'entrevistat contesta: “No coment” és perquè no sap què dir. Quan consultem alguna cosa, no sabem amb seguretat el que ens diran, però estem convençuts del que farem. La diferència de nivell de qualitat entre Espanya i Alemanya fa molts anys que existeix. Carlos I, a Alemanya només va aconseguir ser V. Els cambrers del segle XVII descorden les ampolles amb els tirabuixons de les seves perruques. L'avantatge de tenir amics desmemoriats és que no recorden els acudits que els han explicat. No sé quina dificultat troben els no catalanoparlants a dir que: “setze jutges mengen fetge d'un penjat.” “La sort està feta,” exclama el crupier mentre està rodant la bola. A molts ens ha arribat la fortuna amb la banya de l'abundància al revés. Per què tots els metges, quan ens miren el pols, tenen pressa? Està comprovat que dels tres exèrcits, el més catòlic sempre ha estat el de marina. Només cal veure que cap nen fa la Primera Comunió vestit de soldat o d'aviador. Tots els morts sembla que es moren en dies festius. Sempre els vesteixen amb el vestit dels diumenges. Hi ha algunes persones que en veure-les pel carrer no sabem si són homes o dones, fins que ens hi acostem i llavors és quan estem segurs que no sabem què són. Quan algú afina una guitarra, sembla que està buscant una emissora de ràdio. Per saber si un xinès és autèntic, se l'intenta enganyar i si s'aconsegueix, segur que ho és. Que als Estats Units qualsevol pot arribar a President cert. Ha quedat últimament demostrat. Estic totalment d'acord que, “far niente” es “dolce.” “Consultar amb el coixí,” és un monòleg dels secrets de l'alcova. Vaixells pesquers espanyols capturats per patrulleres del Marroc mentre pescaven en aigües jurisdiccionals de l'Ebre. Als directors dels museus de pintura els molesten els tremolors de terra. No és veritat que els captaires visquin més que ningú perquè “no tenen on caure morts.” Als sondejos de moltes enquestes es preveu que el 70% votarà que sí i el 60% votarà que no. Quan un blanc i un negre juguen a escacs, no sortegen el color de les fitxes. “A porta tancada, no entren…” venedors. El 4 és el número més gandul. Es passa tota l'estona assegut. El veritable avar ha hagut de sargir més d'un sac.

/33

OPINIÓ batec OPINIÓ BATEC opinió BATEC

|Opinió

NO TENIM POR! Aquesta secció us publica la vostra opinió sobre temes d’interès públic amb el degut respecte a les persones, entitats i institucions. El Batec no es fa responsable de cap dels escrits de la secció «opinió» i «bústia». Els escrits com a màxim hauran de tenir una llargada de 250 paraules, al voltant de 15 línies. Feu-los arribar a: batec@centremoral.cat o la bústia del Batec a la facana del Centre abans del 20 de cada mes.

A Arenys de Munt feia una calor enganxosa, cruel. Les cinc de la tarda, hora de bon futbol i torus, i te, en una terrassa de la nostrada riera degustava amb un bon amic un cafè amb gel. En Jaume és un arenyenc cap de redacció d’una de les televisions estatals, un home fort de la comunicació a Madrid. La cantarella de wsaps que li entraven era important. De sobte li va canviar la cara, va agafar les ulleres, va trucar un parell de cops a no sé qui. Vaig deduir que aquella tarda del dijous 17 d’agost del 2.017 la tragèdia, ara fa cinc anys, era a casa, a prop nostre, a les Rambles, a Barcelona. Algú li va enviar un video d’una furgoneta atropellant indiscriminadament els vianants a prop del Liceu. Imatges esferidores, la rambla de gom a gom en el passeig més concorregut d’Europa. Sang i mort en una tarda de festa d’estiu. Hi ha un video que no ha vist la llum per la crueltad de les imatges, en un jutjat de Barcelona. Vaig pujar l’amic fins a la urbanització, ni la tele ni la ràdio encara no donen cap notícia. Va reservar un bitllet a l’AVE a Lleida, via Manresa, per tornar a Madrid, un gat vell, l’operació Gavia, el bloqueix de Barcelona no tardarà a aplicar-se. El conseller en Lluís Forn encara no deia res. Els catorze morts, centenars de ferits, la CIA, el CNI, la Interpol, les Cases d’Alcanar, Ripoll, Brussel·les, Cambrils, Santa Perpetua, Vilafranca del Penedès, i els plors del pare del nen de Rubí. En Jaume, avui sots-director, parlaran a la TV breument del tema, no interessa massa. Cinc anys després, una tarda d’estiu, encara falten moltes peces del trencaclosques. No tenim por, …o Sí?

Joan Puig i Pont

/34

|Opinió

PREMONICIÓ El passat dia 14 de juny, l’Ajuntament d’Arenys de Munt va convocar el CONSELL d’ URBANISME (especial de MOBILITAT) amb temes força sucosos (segons ACV). Era el primer Consell al flamant nou equipament rehabilitat de la capciosa obra milionària sense acabar del CENTRE CIVÍC/Hotel d’Entitats (CENTRE neuràlgic d’Arenys de Munt - ACV) El principal tema estrella (segons ACV) anaven sobre propostes de MOBILITAT per la nova circulació de vehicles amb diferents alternatives a partir de la posada en funcionament de la nova ROTONDA (d’1 M€) de la carretera C-61-Riera i Penya, Zona Industrial. Els altres punts de l’ordre del dia tractaven de la MOBILITAT per la zona Sindicat, noves places d‘aparcament (?), propostes de MOBILITAT per la Riera de Sobirans/Can Cosme i Ordenança carregadors elèctrics. Va ser decebedor veure la poca participació ciutadana (serà una PREMONICIÓ) en que hi havien més polítics (7) i 2 Responsable de la Policia, que vilatans (8) per tractar, debatre i aprovar uns temes que afectaran a tothom i que possibilitaran com podrem circulat o aparcar per la zona urbana d’Arenys de Munt. Va ser molt lamentable el poc interès de l’Ajuntament per informar degudament amb tota classe de publicitat visual per convidar la

població, conductors, comerciants, industrials, veïns de S. Carles, entitats, etc. més sumar la poca implicació de l’Administració Pública i els seus Departaments per NO considerar que calia reforçar la informació, com la confiança i el respecte per evitar la desfeta i el caos d’aquest CONSELL. És evident què, amb el projecte de Riera i Penya, escanyant l’amplada de la calçada de la Riera (perquè sí) sense mirar l’evolució ni les circumstàncies portarà conseqüències per la mobilitat, l’aparcament de vehicles, pels vilatans i per l’Ajuntament que abans de decidit el que comportava l’obra, hauria sigut més fàcil haver consultat i consensuat què volien els arenyencs.

Xavier Oller

/35

BÚSTIA batec BÚSTIA BATEC bústia BATEC

|La Bústia

Aquesta secció reserva un espai per a les entitats, associacions, partits polítics, grups i institucions del nostre poble perquè puguin expressar la seva veu. Sempre amb el degut respecte a les persones, entitats i institucions. El Batec no es fa responsable de cap dels escrits de la secció «bústia». Els escrits com a màxim hauran de tenir una llargada de 250 paraules, al voltant de 15 línies. Feu-los arribar a: batec@centremoral.cat o la bústia del Batec a la façana del Centre abans del 20 de cada mes.

Alternativa Municipal

SUBVERTIR Encara que NO ho sembli, però des de l’anunci de les obres del projecte de la multimilionària rotonda de la carretera C-61 i de la urbanització de l’últim tram de la Riera, sembla que s’han desbocat les estratègies per tornar a envestir les noves Eleccions Municipals del pròxim any 2023. No és estrany doncs que, quan arribi el moment caldrà fer un balanç de tot plegat i reconèixer amb el cap fred si hem avançat com a poble o pel contrari si estem en decadència, o si tot el que s’ha fet és correcte o ha faltat iniciativa i compromís per estar a l’altura de les demandes dels vilatans. Després d’onze (11) anys de govern d’ERC i de la gestió pública efectuada sense autocrítica amb poca transparència i una escassa participació ciutadana el resultat d’aquest mandat i la relació de la qualitat/cost (productivitat) dels polítics (interins) que governen amb dedicació total o parcial és de: Alcalde 3.032,30 €/mes, regidor ACV 2.830,15 €/mes, la regidora MBA (½ jornada) 1.275,82 €/mes i el regidor ACT (½ jornada) 1.134,06 €/mes + 2 pagues extres caigudes del cel per segons VOSTÈS per “deixar-se la pell” per als ciutadans, a més de tots els altres regidors(?). Actualment, s’estarà portant una política devaluada de TRIOMFALISME singular i propagandista amb força carències resolutives que provoquen malestar i angoixa que ens deixen compungits quan discursegen de les grans obres que s’estan executant (especialment la del Centre Cívic, sense consensuar) ni centrar-se en el que va malament (neteja viària per tots els carrers i places) o en el que realment volen els vilatans (nous serveis públics eficients, nova Residència Municipal d’avis) o senzillament una gestió pública NO polaritzada que planifiqui les inversions necessàries de futur o subvertir els problemes dels arenyencs que NO tenen la culpa de la mala gestió. Temps al temps!! Alternativa Municipal Arenys de Munt – IDC Mail: consensmunicipal@gmail.com Twitter: @AlternativaMunt

/36

|La bústia

Centre de Formació d'Adults Enric Camón Ens plau saludar-vos efusivament. En plena canícula, se'ns ofereix l'oportunitat d'encetar aquesta col·laboració mensual. Un gest que cal agrair a les persones que encapçalen, d'anys ençà, aquest butlletí. Gentils de mena, sempre ens han mostrat restar al nostre servei. Som la família de Can Camón. El vostre centre on, a partir de 16 anys en endavant, podeu formar-vos. La nostra intenció és palesar – sense embuts– el bategar de la casa. Sabem de gent que ja ens coneix (de fet, curs rere curs, ens fan confiança); però, també, ens agradaria eixamplar horitzons. És a dir: arribar a tot aquell gruix que –ara per ara– ens desconeix. En aquest sentit, el servei desplega un recorregut ja dilatat. L'inici de l'Aula Cultural (febrer 1992), a mans del mestre Enric Camón, queda lluny. Més tard, i després de força vicissituds, l'endreça va venir gràcies a GUSAM (setembre 2016). Des de llavors, doncs, formem part de l'empresa municipal. Un canvi que només podem beneir. La seva excel·lent professionalitat fa molt fàcil caminar plegats. Tot un luxe. A dia d'avui, abastem una oferta educativa de 17 cursos: un repertori gens menyspreable. Maresme estant, també puntuem a l'alça. D'aquí que, en ocasions, rebem alumnat de

poblacions veïnes. El propòsit d'enguany és seguir creixent i superar les 230 inscripcions actuals (curs 2021/22). Per aquest motiu, hem endegat un seguit d'accions: cartelleria nova, més presència als mitjans de comunicació locals, un vídeo promocional per a les Xarxes Socials... I com a colofó, una Aula Oberta. A saber: ensenyar públicament, i en petit format, allò que fem. Un repte que tindrà lloc el proper 9 de setembre, en horari de tarda, a la Plaça de l'Església. Aquell dia, tothom ja hi és convidat, podreu copsar tot el nostre bagatge. Des del massiu més històric (l'acollida lingüística, la disposició per obtenir el Graduat en Educació Secundària o bé la preparació per a les diverses proves d'accés: Grau Mitjà, Grau Superior i Universitat) fins aquella saó més recent (el Català C1 i C2, l'Anglès First Certificate, el Francès Bàsic, el Gabinet d'Escriptura o bé el curs d'Història de l'Art). Sumat i garbellat, segur que serà una jornada de bell record i gaubança. I, esclar, volem comptar amb la vostra participació. No hi falteu pas! Amb deler perseguim que l'estudi esdevingui el vostre punt axial. Sens dubte, vida i educació van de bracet. I recordeu: Can Camón us espera. Som el vostre impuls!

/37

|La bústia

ADM

EXPECTATIVES Quan arriben les ELECCIONS MUNICIPALS els partits polítics preparen les seves estratègies per crear expectatives a la ciutadania que moltes vegades NO es compleixen ni de bon tros. Amb tot això la maquinària propagandista es posa en marxa amb tots els mitjans de difusió al seu abast per entabanar els electors que es conformen en poca cosa i que mai demanaran comptes de les promeses electorals ni exigeixen que es compleixin les propostes dels Programes/pamflets. La percepció que en tenen els vilatans mobilitzats que segueixen la política local es de falta de seriositat i de compromís envers els discursos i les promeses dels representants dels vilatans que no tenen capacitat per innovar per millorar i trencar motllos per canviar els sistemes encotillats de les administracions públiques que regeixen tota classe de funcionaris per falta d’un lideratge que indiquin els criteris i les directrius prioritàries del seu mandat i de la seva política de planificació amb un Projecte global per Arenys de Munt.

Avui en dia és practica la circumscràcia que és la política de les circumstàncies que els va molt bé a la classe governant que són còmplices dels directius de l’Administració Pública de prendre’ls el pel i per portar-los pel camí de seva lògica implícita de “final de mes”. La regeneració política exigeix implicació, disponibilitat, sentit comú, moderació, esperit per servir els vilatans i per aixecar el llistó de l’eficàcia per rebaixar les males praxis dels mandats anteriors sobretot per falta de la inexistent Transparència i la poca Participació real. Els representants dels vilatans de l’actualitat són personatges per obeir el que els marca qui realment sap els “intringulis” de l’Administració pública i per justificar les decisions que prenen qui els aconsellen que a vegades només serveixen per descartar projectes i frenar il·lusions “La POLITICA és l’art de fer POSSIBLE el que és NECESSARI” ADM

/38

|La bústia

ERC Arenys de Munt

Els republicans seguim treballant per millorar Arenys de Munt Portem anys treballant per millorar el nostre poble en diferents àmbits. Algunes vegades amb més encert que altres però amb esforç, humilitat, voluntat, bones intencions i professionalitat per fer d’Arenys de Munt un poble on estiguem orgullosos de viure. Tot i que s’estan fent molts esforços des de totes les regidories, hem de ser realistes, som un poble petit, amb pocs recursos i no es pot fer tot el que voldríem amb la rapidesa que voldríem. Els terminis que ens marca la pròpia administració i la seva burocràcia, molt sovint fa complicat poder fer feina al ritme que ens agradaria. Aquest darrers anys, des de la regidoria d’Esports, hem prioritzat el manteniment de les instal·lacions esportives, amb canvis de llums LED a les instal·lacions, canvi de calderes, canvi de portes d’emergència, megafonia, plafons de protecció de pistes, xarxes, pintura i el dia a dia del manteniment de les instal·lacions. Som conscients que encara queda molta feina per fer, però anem pel bon camí per seguir millorant les instal·lacions esportives del nostre poble per tal que els clubs puguin desenvolupar correctament les seves activitats. Tenim redactats els projectes de la pista annexa del Torrent d’en Terra, la coberta de la tribuna del camp de futbol i el canvi de llum LED de les torres del camp de futbol, les millores accessibilitat del pavelló Torrent d’en Terra i altres millores que faran que les nostres instal·lacions esportives en un futur estiguin a l’alçada de les necessitats. Ara només ens cal aconseguir recursos per poder fer-los realitat així com altres projectes que tenim previstos. També hem dotat les entitats d’unes subvencions dignes, passant dels 10.000 € als 65.000 € aquest 2022 per ajudar-les en el seu dia a dia, poder afrontar nous reptes i ajudar-les després d’aquest anys complicats per culpa del Covid. Des de la regidoria de Medi Ambient també hem fet un gran esforç en molts àmbits: hem millorat la recollida selectiva; hem reobert la Central de can Jalpí i hi hem planificat activitats els caps de

setmana; hem canviat les lluminàries dels fanals del poble i diverses instal·lacions municipals amb llums LED; hem instal·lat plaques fotovoltaiques a l’escola bressol La Petjada i ben aviat en tindrem a l’Escola Sobirans, a l’Escola Sant Martí i al CAP. Pel que fa a la recollida selectiva, sobrepassem els objectius europeus, ja que superem el 70 % en el porta a porta i hem de dir que aquests resultats s’han aconseguit gràcies a la ciutadania i als comerços. Segons les dades estadístiques publicades per l’agència de Residus de Catalunya, Arenys de Munt se situa en els municipis que millor reciclem de la comarca del Maresme i de Catalunya, i ara ens cal seguir treballant per millorar-ho i ho farem gràcies a la subvenció de 105.595€ que hem rebut de la Unió Europea mitjançant el programa Next Generation, per a implantar projectes de foment de la recollida de residus municipals. També cal posar més esforços a millorar la gestió forestal del nostre municipi per a prevenir i minimitzar el risc d’incendis. Portem anys treballant en el manteniment de les parcel·les municipals i franges de les urbanitzacions, però encara queda molta feina a fer i cal que la fem entre totes les administracions, l’ajuntament i els particulars; entre tots hem de fer un esforç important per a millorar la gestió forestal. A finals d’any es tornaran a realitzar treballs de neteja a les franges i tenim la redacció del projecte per a fer tota la franja del casc urbà per la qual estem buscant finançament perquè sigui una realitat el 2023-24. Ens cal seguir treballant per millorar Arenys de Munt, portem anys d’endarreriment en molts àmbits i sobretot millorar les infraestructures de carrers i manteniment d’edificis. Però amb la finalització de la urbanització de la riera i la rotonda que aquesta darrera dècada ha provocat la concentració de bona part dels recursos econòmics de l’Ajuntament en aquesta obra, ens permetrà poder començar a posar els nostres esforços en la millora d’altres carrers, instal·lacions municipals i iniciar nous projectes que per manca de recursos esperen el seu inici.

/39

|La bústia

Assemblea Arenys de Munt

ENCAREM L’11 DE SETEMBRE I L’1 D’OCTUBRE El passat 9 de juliol, es va celebrar a la nostra vil·la la primera reunió presencial del nou Secretariat Nacional de l’Assemblea. La presidenta, Dolors Feliu, va ressaltar que és un fet important tornar a Arenys de Munt, un lloc emblemàtic pel nostre moviment i inspirador per a les lluites que vindran, per a les que caldrà recuperar l’esperit que va fer possibles les consultes. Com a Territorial n’estem molt orgullosos d’haver acollit un cop més aquesta trobada i ens motiva per continuar endavant. No ens podran titllar de falta d’insistència amb el nostre ideari, com cada dimarts a plaça reivindicant la independència i la fi de la repressió, però com cada any també, plantant la parada a plaça per organitzar i informar sobre les mobilitzacions de l’11 de setembre i l’1 d’octubre. Persistirem en preparar autocars i fent crida a la gent per anar-hi. L’any passat vam ser cap a 400.000 persones, que va sobrepassar tota estimació catastrofista que fallaríem. No fem cap pas enrere i aquest any hi tornem. No cregueu que els polítics ens faran la feina, ho farem el poble. I només des del poble aconseguirem la independència.

/40

Hem de continuar pressionant als partits polítics perquè posin data a la formalització REAL de la República, no més tard del 2025, amb les eleccions al Parlament de Catalunya. O estar preparats per si hi ha algun fet transcendent que ho avanci, aprofitar l’avinentesa. Precisament la samarreta d’aquest any s’ha triat el color negre, com la bandera de Santa Eulàlia, com a símbol de no rendició. No, malgrat la repressió i la desídia dels polítics, no ens rendirem. Aquest agost, gaudiu de l’estiu, però escalfeu motors. #Tornem-hi_per_vencer #Independencia VISCA LA REPÚBLICA CATALANA!

|La bústia

Contes des del Projecte RADARS

LA CARÍCIA Continuo vivint a la casa de sempre, on la mare em va fer una carícia rasposa a la galta esquerra. Més ben dit, visc a la mitja casa pagesa on vaig créixer. L’altra meitat pertany al meu oncle. Tinc una preciosa mitja casa feta al meu gust. El meu pare i el seu germà, van decidir partir la masia familiar en dues meitats iguals, com si fos un trencaclosques. No pas perquè s’haguessin barallat, tot al contrari. Eren dos germans molt ben avinguts que s’estimaven de debò. Per això mateix, van decidir partir la casa en dos trossos, exactament iguals. D’aquesta manera, tots dos podrien gaudir de les seves vides independents i continuar vivint en un lloc tan bonic: a dins del parc natural del Montnegre i el Corredor. Tot i ser mitja casa és molt gran. Té llars de foc a dojo, cuina, banys, dormitoris, tot repartit en dues plantes. Conservo molts quadres i detalls de la família i m’agrada. La casa està envoltada de meravellosos espais verds. És d’una elegància i alhora senzillesa infinita enmig de boscos de pins i alzines, i del meu hort. Del vell safareig on la mare feinejava, n’he fet una piscina conservant les lloses per estovar i rentar la roba, i la bonica pica que deixa caure un rajolí d’aigua que acarona les tranquil·les tardes de cada estació de l’any. T’asseguis on vulguis per sentir la remor del silenci, escoltes el rajolí de l’aixeta que no para mai, i el roc-roc de les granotes i dels gripaus que també tenen el seu petit llac amb nenúfars per saltar i jugar, i les fulles per amagar-se quan s’acosta algú que no coneixen. Les tortugues també tenen el seu espai i casa pròpia, amb les plantes per guarir-se i sorra per amagar els ous. Les gallines i els gossos comparteixen una gran gàbia feta en dues parts: una per les tites i l’altra pels guaus. Aquests últims només resten tancats unes hores al dia. Quasi sempre tomben pels grans espais lliures de perills, tot i que hem de vigilar perquè són una mica entremaliats.

De la cort dels animals (cavall, carro i més bestioles) vaig aconseguir fer-ne una casa per gaudir dels àpats i celebracions amb els amics. Els meus amics entren i surten d’aquí com els ve de gust. Ells saben que aquella cançó que deia: Casa meva és casa vostra si és que hi cases d’algú... és per a mi un mantra que repeteixo cada dia. A casa meva tothom és benvingut —sempre que es portin com vulguin sense fer mal a ningú—, perquè a mi, m’agrada viure sol, però, això sí, envoltat d’amics. Sempre tinc a punt una antiga gerra de cristall tallat plena d’aigua amb gel i una ampolla d’anís per fer passar la set. És una gerra preciosa digna de ser servida damunt d’una safata de plata transportada per les delicades mans d’una serventa amb còfia blanca i davantal emmidonat. Però, tot i que em sap greu, de serventa no en tinc pas, encara que hi somio. Jo que he triat viure sol, semblarà una paradoxa el fet que, d’ençà d’uns anys cap aquí, el meu germà visqui amb mi. Quan la seva salut va defallir, el vaig acollir amb tot l’amor que sento per ell, i ves per on, es va apropiar del pis de dalt. Ell a dalt i jo a baix, com allò d’Arriba y abajo. Ens respectem, ens estimem, i de vegades, igual que els anglesos de la sèrie, prenem el te. Ens tenim l’un a l’altre sempre que faci falta. Ell també té una casa preciosa que, de moment, només obre i ventila fins que pugui instal·lar-s’hi. Aquí, no fa cap nosa, encara que ja comença a ser un okupa consentit. Fa molts anys, vaig aprendre que l’amor per les persones no són només els petons i les abraçades. A banda de les expressions físiques, hi ha les que no es mostren, però que hi són i s’amaguen ben endins del cor, com feia la mare. La meva mare no ens feia petons ni abraçades. No ens amanyagava mai, i a mi, em semblava normal perquè intuïa que m’estimava. Ho vaig descobrir un dia que, abans de marxar camí avall cap al poble per

/41

|La bústia anar a escola, em va mirar als ulls, va encongir el dit índex en forma de mitja lluna, i me’l va passar per la galta esquerra. En aquell moment em va semblar que aquella carícia m’esgarrapava, perquè vaig notar una coïssor a la pell. S’ha de dir que a casa érem —i encara som— pagesos. La mare, a banda de les feines de casa, es passava hores i hores treballant al camp, collint patates, mongetes, tomàquets, pebrots... Sembrant, llaurant igual que el pare. Era la nostra forma de vida, la que ens omplia el pap. Vendre les nostres collites, els conills, —que dit sigui de passada atrapàvem dins les gàbies el meu germà i jo—, els ous que posaven les gallines... conformava l’economia de la nostra família. Aquella esgarrapada a la galta em va fer pensar que potser havia fet alguna malifeta, però en arribar de l’escola, vaig trobar que a casa tot continuava igual com sempre. Els nens que vivíem allunyats del poble, havíem de fer cada dia el viatge a peu si volíem anar a aprendre de lletres. La tornada a l’hivern, la fèiem quan ja era negra nit. No obstant això, érem valents i la fosca no ens feia cap basarda. Tot i les dificultats que patíem, jo volia estudiar i aprendre coses noves encara que a casa no entenien la meva dèria d’aprendre si, el meu futur, estava en els camps de casa. I així va ser. Tota la família vam treballar al camp, vam anar a mercats, vam vendre les nostres collites fins a l’hora de la jubilació. Al cap d’uns anys de la carícia rasposa de la mare, quan jo ja no hi havia pensat més, una senyora molt respectable del poble, em va dir: —Hola vailet. Et recordo de petit i ara, ja t’has fet gran. Em podries deixar veure les teves mans? —Sí senyora, miri —les hi vaig mostrar una mica estranyat. —Te les puc tocar? Aquella petició em va encuriosir. Què voldria de les meves mans? Tot i això, li vaig dir que sí. Me les va agafar i les va resseguir molt suaument amb el capciró dels dits, tot dientme:

/42

—Quines mans més dures. Es nota que treballen la terra. Les pells i les durícies parlen de la feina que fan. M’agraden les mans que mostren el treball de cada dia. De cop i volta, vaig recordar la carícia del dit en forma de mitja lluna de la mare, passant-me lentament per la pell de la galta esquerra. Vaig entendre que aquella esgarrapada, va ser la seva carícia més sincera amb uns dits endurits per la terra que feinejava dia sí, i dia també. La mare no em feia petons, però m’estimava. No he oblidat mai aquella carícia, i sé que l’estimació cadascú la mostra a la seva manera. Jo, que visc sol perquè així ho he decidit, que prefereixo la soledat triada, i que sé que pot ser la més grata companyia, m’estimo la meva gent, m’estimo els meus amics, i la meva manera de mostrar-ho, és obrint-los-hi de bat a bat, les portes de la meva mitja casa. Al capvespre, quan el sol de l’estiu es va calmant i ja no crema, m’assec al jardí de casa mirant a la llunyania i em sento en pau. Veig el turó que em saluda, i sento la remor del silenci acompanyat del rajolí d’aigua i del roc-roc de les granotes i els gripaus. Aleshores, sovint em ve al cap el crit pagès que fan els eivissencs per parlar-se des del camp, i faig un uc que em neix de l’ànima. Espero la resposta, i encara que no arriba mai, em sento feliç.

Laura Masdeu. Voluntària de l’equip RADARS

|Entreteniments

EL SODOKU DEL MES

LES SOLUCIONS

FELICITATS!

Nenes i nens que fan anys aquest mes: ARLET PITARQUE ANGEL, 14 anys

JULEN OJEDA TERRE, 11 anys

JANA OTAOLAURRUCHI CÓRDOBA, 4 anys

ROC VALIENTE COBALEDA, 12 anys

VINYET BOSCH CLOPÉS, 7 anys

RICARD ACERO MENDIETA, 11 anys

Si vols que et felicitem peR aniversari, fes-nos arribar a centre@centremoral.cat: nom, cognms i data de neixament. Et felicitarem fins els 14 anys.

/43

El Centre va tancar temporada amb amb la final de curs de l'Escola de Teatre del Centre. En primer lloc van obrir els nens i nenes de 5è i 6è de Primària amb "El Petit Príncep". Seguidament el grup de 1r i 2n ESO van encarnar l'obra "Ràdio Resistència".

Descobreix totes les fotos de l'acte:

La imatge del mes

Clica en la imatge i enllaça amb la web de l'anunciant.