BATEC 416 juliol 2022

ÈXIT DE LA JORNADA PER A LES PERSONES REFUGIADES

RESUM DEL 2021 AL CENTRE pàg 05 I 06

TOTS ELS CURSOS DEL CFA ENRIC CAMON pàg 15

TOTS ELS ACTES DE LES BREDES Exclusive interview with Arenys de Munt celebra una jornada de debat i solidaritat a favor de les persones refugiades

pag. 03 i 07

Manila's Rising Sun

pàgs 28-36 i 37

614 .mún / 2202 LOILUJ

LA REVISTA DEL CENTRE D'ARENYS DE MUNT

Continguts 02/ Continguts 03/ Del Centre 09/ D'Arenys, casa de la vila 16/ D'Arenys, gent i societat

18/ D'Arenys, esports 20/ De la Parròquia

07

08

23/ Del temps 25/ Paisatges poètics 26/ El llibre del mes 27/ Cartellera 28/Calendari 29/ Recordant a...

33/ El racó de l'humanista 34/ Opinió

17

19

36/ La Bústia 43/ Entreteniments 44/ La Imatge del mes

36 Dipòsit legal 2608-94 editada per: Centre Moral d'Arenys de Munt Rbla Francesc Macià, 57 08358 Arenys de Munt 93 793 70 19 +34 684 580 661 @elcentre_arenysdemunt @AdmCentre centre@centremoral.cat batec@centremoral.cat www.centrearenysdemunt.cat Horari secretaria: de dimarts a divendres de 17h a 19h

16

Equip | Redacció i muntatge: Daniel Banegas Sedano, Montserrat Fontbona Missé, Oriol Leo Colomer, Ferran Lloret Yusta, Martina Sansa Colomer, Baldomer Torrent Crous, Esteve Torrent Fontbona i Pau Torrent Fontbona. | Fotografia portada: Joan Navarra Alcántara | Publicitat: centre@centremoral.cat (des de 15 euros). | Impressió:

|Del Centre

EDITORIAL

Arriba l’estiu, temps de vacances, de parar i descansar.

Es tanca el teló fins al setembre, però darrere el teló el Centre no es para. Seccions, socis i voluntaris que mantenen l’activitat o que es preparen per tornar al setembre amb les piles carregades i seguir oferint bones activitats i espectacles als socis/es del Centre.

Es tanca el teló, però es preparen noves obres per modernitzar, adequar i donar nova vida a espais que havien quedat obsolets. També per adaptar-se a les noves normatives i seguir construint un Centre on els socis/es en gaudeixin avui i demà.

Bon estiu i ens veiem pel Centre Jordi Torrent Membre de la junta

ARENYS DE MUNT SOLIDARI El poble d'Arenys de Munt recentment ha demostrat un gran esperit solidari, i amb la intenció de continuar amb aquesta dinàmica, es va organitzar una jornada solidària, festiva i de reflexió dedicada a les Persones Refugiades el diumenge 19 de juny.

De bon matí vam poder gaudir d'una caminada per les diferents masies d'Arenys de Munt, música en viu, diferents tallers i parlaments que van permetre reflexionar sobre la realitat de les persones refugiades. Després d'un intens matí vam poder gaudir d'un dinar popular, una fantàstica paella!

La jornada es va seguir amb una taula rodona iniciada amb el curtmetratge "ASH", filmat al camp de Mòria just després del seu incendi. Després de la projecció es va poder debatre sobre les condicions als camps, sobre el procés d'asil, sobre a qui es considera persona refugiada des d'un estatus legal... el debat va ser d'allò més enriquidor, i va complir la funció de reflexionar conjuntament amb tothom qui ens va acompanyar sobre la realitat tan complexa que envolten les persones refugiades. Ja per acabar, vam envoltar-nos de cants i danses, d'aquí i d'arreu. Una imatge i un record que posa de manifest la necessitat d'un constant intercanvi cultural, que provoca l'enriquiment mutu entre totes les cultures.

Aquest resum no pot reflectir els esforços invisibles de tothom que hi va posar el seu gra de sorra per tirar endavant la jornada, però el que sí que hauria de manifestar és la voluntat de la gent per intentar canviar la realitat que s'està vivint arreu. És per això que des de l'organització volem recordar que tothom té les portes obertes en les pròximes edicions.

Finalment, volem agrair a totes les persones i entitats que van fer possible la jornada. Moltíssimes gràcies a tothom!

/03

|Del Centre

OBRES AL CENTRE 2022 El gener de 2019 es van iniciar les obres de reforma de l'edifici del Centre que havien de permetre millorar l'accessibilitat a tots els espais de l'edifici i permetre la legalització de l'activitat al Centre, tot i que fa mesos que es van acabar, quedaven encara actuacions pendents, que està previst que s'executin aquest estiu, alhora que es faran les obres de la segona fase del projecte.

aedI purG | aifargotoF

Es començarà durant el mes de juliol amb les obres a la Sala Corrioles. S’adequarà la sala a la normativa sobre electricitat, ventilació i sistemes contra incendis; es posaran cortines a les finestres del cimbori del sostre per poder fer activitats, quan hi ha llum de dia, sense molèsties; s'instal·larà un sistema de calefacció i aire Sala Corrioles condicionat.

També hi ha pendent de la primera fase, posar una cadira elevadora al tram d'escales que hi ha per accedir a aquesta sala. Aquestes obres es miraran de tenir enllestides el mes de setembre, per poder començar el nou curs amb la màxima normalitat possible.

Per la segona fase es va publicar i demanar que es presentessin pressupostos però només es varen presentar les empreses que varen fer la primera fase.

/04

aedI purG | aifargotoF

Per fer aquestes obres, en principi el Centre ja té prou fons. Serà en la tercera fase, que és la de la remodelació de vestuaris, escenari i platea, que és la més cara, per a la que caldrà de nou buscar fons per poder fer-la.

aedI purG | aifargotoF

Les altres obres previstes són la transformació de l'amfiteatre, amb vàries sales polivalents. Està previst fer dues sales, una per arxiu i una altra per a les reunions de la Junta, quedaran a la mateixa alçada que la secretaria actual.

Al tercer pis es farà una sala que es podrà dividir, que servirà per fer assaigs, conferències i obres de petit format. Aquesta obra tindrà una durada més gran però encara que s’estigui fent un cop iniciades les activitats de la sala gran, majoritàriament no afectaran el seu desenvolupament.

Accés al tercer pis

Sala Daniel Paituví (tercer pis)

|Del Centre

MEMÒRIA D'ACTIVITATS 2021

Organització

laroM ertneC | aifargotoF

Rau-rau, El Peix Irisat (7-11-21)

aedI purG | aifargotoF

Actuació Janine Jonshon (20-1121)

cetaB uixra | aifargotoF

El mes de maig passat es va celebrar l'Assemblea General de Socis del Centre. La Junta va presentar la memòria de les activitats de l'any 2021. El president va remarcar que després de dos anys de penúries (primer per les obres i després per la pandèmia), l'any 2021 ha permès, a poc a poc, anar tornant a la normalitat: durant aquest any s'ha obert i tancat l'activitat vàries d'algunes seccions, es van haver de suspendre la Ballada de Rams i els Pastorets... Malgrat tot es va mantenir la programació i les activitats van ser ben acollides, l'aforament encara limitat en els espectacles va fer que es pengés en vàries ocasions el cartell d'entrades exhaurides.

Teatre de Sant Martí 2021: Buonasera, signorina

Junta: Salvador Farrerons Bosch (President), Jaume Bosch Pérez (Vicepresident), Antoni Jané Tort (Tresorer), Montserrat Carreras Cort (Secretària) Joan Soler Ribas (consiliari) i els vocals: Jordi Torrent Cruañas, Meli Cardoso Santana, Tere Salvà Catarineu, Mireia Subirana Brecha i Eduard Roca Bigorra.

Les seccions del Centre són: Agrupació Sardanista, Batec, Cavalcada, El Centre és Viu (ràdio), Cinema, Esbat Dansaira, Escacs, Grup Pessebrista, Maquillatge i Perruqueria, Rau-rau, Sortides Culturals, Teatre, Tennis Taula, Tramoia i Tècnics, Vestuari, Veus de Munt (Coral), Grup Interculturalitat.

Comissió de programació, encarregada de planificar i gestionar la programació cultural que no produeixen les seccions: espectacles, xerrades i tallers: Salvador Farrerons Bosch (President), Meli Cardoso Santana (Junta i Rau Rau), Tere Salvà Caterineu (Junta i Rau Rau), Maria Rectoret Sardà (SonaGust), Anna Alsina Keith (Secció Cinema), Martina Sansa Colomer (Gestió Cultural), Carlos Cordoba Planas (Comunicació), Esteve Fontbona Torrent (Sortida Cultural). personal assalariat: Dolors Salvà Muns (Administració), Panxo Alcaraz Brusau (Consergeria), Carlos Cordoba Planas (Comunicació) i Martina Sansa Colomer (Gestió Cultural).

/05

|Del Centre

Resum de les dades econòmiques en gràfics Activitats i seccions Programació 3,4% 5,7%

Activitats i seccions 9,7% Obres 22,3%

Programació 10,4%

DESPESES

INGRESSOS Ingressos fixes 37%

Obres 53,9% Despeses fixes 57,6%

INGRESSOS: - Activitats i seccions: 12.924,21€ - Programació: 21.437,22€ - Ingressos fixes: 138.876,01€ - Obres: 202.552,00€

DESPESES: - Activitats i seccions: 15.411,02€ - Programació: 16.556,26€ - Despeses fixes: 91.621,27€ - Obres: 35.501,30€

Valoració dels Objectius 2021

Objectius 2022

El programa de la junta per a l'any 2021 tenia quatre objectius, dels quals dos s'han assolit i els altres dos estan pendents d'assoliment: - Consolidar més seccions. Assolit. S'ha creat una nova secció: Interculturalitat.

- Aplicar el pla de voluntariat. No assolit.

Feina pendent, a causa dels canvis en les activitats, en les normatives i els confinaments totals o parcials que s'han viscut durant el 2021, ha estat difícil i improcedent d'aplicar-lo.

- Continuïtat del projecte de modernització. Assolit. S'ha impulsat la modernització en les dinàmiques, les activitats i les propostes; es disposa de nou material informàtic per Secretaria i nou material tècnic per les dues Sales.

- Arribar als 600 socis. No assolit. S'ha tancat el 2021 amb 487 socis titulars, lluny dels 600, però amb esperança de recuperar aquells i aquelles qui s'han donat de baixa perquè no hi havia activitat.

- Seccions. Ampliar el públic objectiu a través d'una oferta cultural dirigida a totes les franges d'edat i sobretot a joves. Oferir activitats en favor de la gent gran.

- Obres. Acabar les obres pendents de la primera fase.

Realitzar la segona fase: Sales del Galliner i Sala Corrioles. Avançar en el projecte de la tercera fase.

Buscar subvencions i capital pel pagament de les obres.

- Modernització. Continuar renovant el material de so i llum. Actualitzar la base de dades dels socis. Posar en marxa el pla de voluntariat. Potenciar l'entrada de nous punts de vista dins les seccions i les comissions.

- Economia. Petició de subvenció del SOC per la contractació d'una persona durant un any. Aconseguir subvencions per les activitats i les obres. Controlar la despesa. Augmentar ingressos amb noves fonts de finançament.

- Relacions. Continuar dins la FAC (Federació d'Ateneus de Catalunya) i a la XTAC (Xarxa de Teatres d'Ateneus de Catalunya). Seguir en contacte i en xarxa amb les diferents federacions esportives i culturals a les que estem adherits. Fomentar la cooperació amb altres Ateneus del Maresme.

OBERTS AMB L'HORARI HABITUAL

/06

www.pepsacasa.cat 93 795 16 59

|Del Centre

DONA’M LA MÀ... I AVANÇAREM

aratnáclA i arravaN naoJ | aifargotoF

“DONA’M LA MÀ” Així vam encapçalar el Dia Internacional dels Refugiats, que enguany, en caure en dilluns (20 de juny), es va avançar al diumenge 19. Perquè aquest senzill gest, donar la mà, inclou tota la voluntat d’ajuda que els éssers humans podem donar.

Vam partir d’un plantejament senzill: provocar la reflexió i la conscienciació al voltant de la figura del refugiat, recentment i vergonyosament posat en porta-da, i alhora, activar una recollida de diners destinats a projectes d’ONG que treballen amb els refugiats. I justament fou l’Edu Roca, coneixedor del problema sobre el terreny, qui va inspirar aquesta jornada.

Calia doncs posar fil a l’agulla, i en sincronia amb l’Ajuntament, des del Centre es van coordinar particulars i entitats que van trenar les activitats proposades durant tota la jornada. No van faltar mans per posar en Moment de l'espectacle de la tarda: Veus de Munt, cor marxa el bar, preparar el material dels diferents tallers, Kalina i Esbart Dansaire interpretant "Santa Espina" imprimir i vendre polseres, cercar els premis del sorteig, activar els ressorts de l’Ajuntament, organitzar i sonoritzar l’escenari, sol·licitar permisos diversos, ajustar horaris i espais,... no us podeu imaginar com de complexe és sincronitzar aquest engranatge i que tot surti bé!. El secret rau en la vàlua de les persones-motor i per sort a Arenys de Munt i al Centre no en falten: La Montserrat, la Meli, l’Albert, la Tere, en Josep, en Vadó, l’Anna, l’Aleix, en Marc, en Carlos, en Joan... totes i tots donant-nos la mà per a fer-ho possible.

De bon matí, una caminada popular guiada per en Gaspar Casals per les masies del nostre entorn; a mig matí, tallers de pintura, de henna, de gegants, d’escacs, inflables, etc, per als més menuts, organitzats per les AFA’s de les escoles, els Geganters, els Voluntaris, el Club d’Escacs del Centre. Al migdia, música amb la Jazz Band Canalla i el combo “Sala d’Stars” de l’Aula de Música, i les emotives intepretacions al piano de l’Anna i el seu fill de 10 anys, en Jaromir, acabats d’arribar d’Ucraïna.

Després de l’arròs popular cuinat per les Dones de l’Eixample, va tenir lloc una taula rodona oberta a reflexionar al voltant del fenomen dels refugiats, un punt de debat i coneixement.

I al vespre, una actuació ben especial: Veus de Munt i l’Esbart Veus de Munt Dansaire ens vam unir per mostrar una part de la nostra cultura, amb un repertori absolutament indicat per a l’ocasió: “País Petit” i “L’Emigrant”.

Vam convidar també a cantar amb nosaltres el Cor Kalina, format per noies ucraïneses que viuen a Catalunya. Després d’un breu repertori propi, les seves veus, carregades de records i enyorança, van fondre’s amb les nostres amb la cançó popular ucraïnesa “Krinitsa” (“el pou d’aigua”), cantada en els dos idiomes. Una fusió màgica i emotiva. L’actuació es va cloure amb una estrena, la sardana “La Santa Espina”, cantada pels dos cors i ballada per l’Esbart.

Fou una jornada festiva i lluminosa, però també de reflexió, de Cor Kalina denúncia i de presa de consciència per un problema que no sembla minvar. Ben al contrari, i molt tristament, haurem d’organitzar encara més jornades com les de diumenge.

Marc Sansa Colomer aratnáclA i arravaN naoJ | seifargotoF

/07

|Del Centre

L’OBRA DE MICROTEATRE “PICARDIES” SEGUEIX VOLTANT PER DIFERENTS ESCENARIS. L’obra de MIcroteatre “Picardies” segueix voltant per diferents escenaris.

El mes de juny l’hem portat a Alta Alella, gràcies a la proposta de Microsensacions, que organitza circuits de microteatre en espais singulars. Hem pogut actuar entre vinyes i acompanyats d’un bon maridatge de vins. L’experiència de poder viure el teatre en llocs tan diferents i enmig de la natura és realment fantàstica.

Vam fer tres “passes” i ens va acompanyar un públic molt entregat que va compartir complicitat amb nosaltres.

Picardies al Celler de Rubí

Aquest passat 25 de juny vam anar a Rubí. Vam participar a la VII Edició del festival jove de microteatre i vam poder actuar fins a 6 vegades, en un espai super especial, el Celler de Rubí. De fet mai hagués pensat que es podria actuar en un lloc tan diferent a un escenari i junt amb la complicitat de les altres companyies, la bona organització i acolliment i l’entrega del públic em fa creure que la cultura no s’atura i no té límits.

Haig de dir que amb l’obra Picardies, de l’Emma Dotras, hem pogut viure moments únics i molt especials, actuar en espais únics i emblemàtics, hem pogut conèixer molta gent nova i companyies de teatre fantàstiques i voltar per molt pobles de Catalunya. Hem fet 40 representacions i guanyar el primer Premi del Concurs Duetwo de Castelldefels.

Ara encetem un nou projecte de l’Emma Dotras, el microteatre La Consulta, un nou repte teatral que esperem que ens aporti també molt bones sensacions Pili Muns

/08

Celler de Rubí

|D'Arenys, la casa de la vila

EL PLE Resum del ple de juny El ple municipal del mes de juny va durar unes dues hores i mitja entre la part dispositiva i els precs i preguntes i l’únic punt que no va tenir unanimitat va ser una nova modificació de crèdit. La resta, tots aprovats amb 12 vots a favor, que eren tots els presents, ja que hi faltava el regidor de Junts Santi Morell Capellera.

La modificació de crèdit número 9 d’aquest exercici va ser defensada per l’alcalde i regidor d’Economia, Josep Sánchez i Camps.

Servirà per complementar partides que es van retallar al Pressupost 2022, i per comprar el terreny privat de Can Globus on s’hi podrà fer una residència geriàtrica més gran i pisos de lloguer social. És una modificació d’un milió i mig d’euros. Sánchez va detallar algunes de les actuacions que es podran fer gràcies a aquesta modificació de crèdit, que són moltes i molt variades.

I a partir d’aquí, el dia de la marmota. Els partits a l’oposició s’hi van abstenir perquè en una modificació tan gran, on hi ha tantes qüestions i tan diferents, sempre n’hi ha que hi estan a favor i altres en contra, i com que s’ha de votar la totalitat i el conjunt, no poden votar ni que si ni que no.

Qui primer va parlar va ser la regidora de JuntsxAdM, Roser Moré Collet. Va repassar algunes partides que veuen bé i altres que no tant. Va anar més enllà i va acusar el govern de mala planificació del Pressupost, i dient que és poc rigorós justificar les modificacions de crèdit que s’han fet, de fins a 4 milions d’euros, per suplementar una retallada inicial del Pressupost per culpa de l’impost de plusvàlues, que va ser sols de 400.000€.

Per part del PSC va parlar la regidora Àngels Castillo Campos, que també va dir que no

s’han previst bé les despeses. Com Junts, tampoc veuen bé que s’esgoti la pràctica totalitat del romanent que té l’Ajuntament de l’any passat en aquesta modificació, ja que no hi haurà diners disponibles per fer front a qualsevol eventualitat que pugui passar d’aquí a final d’any. I el seu vot i l’explicació, la de sempre. No es pot votar en conjunt una proposta tan àmplia i amb poca explicació per part del govern.

La CUP també es va abstenir. Demanen que el govern faci pressupostos realistes i acurats a la realitat i no posant molts diners a algunes partides per quedar bé de cara a la galeria sabent que no hi ha recursos humans per gastar el que es preveu. Troben encertat aprofitar l’ocasió de comprar el terreny de Can Globus. També va demanar que es faci un procés participatiu per decidir què hi haurà ornamentant la nova rotonda d’entrada del municipi. Al seu regidor, Guiu Muns Roura, li va semblar que la resta de partits estan ja fent campanya electoral perquè queda menys d’un any per les Eleccions.

L’alcalde va agrair els vots d’abstenció de l’oposició, però va dir que és mentida que el govern no escolti l’oposició i que si no n’han parlat és perquè els partits de l’oposició no han contestat a l’oferiment que els va fer per comentar la modificació. Sánchez també va dir que no quedarà poc romanent a la caixa aquest 2022 ja que s’hi incorporarà el pagament que ha de fer Sorea a l’Ajuntament, que està previst però no ho han contemplat per si la qüestió s’allarga més del compte.

Dels punts aprovats per unanimitat hi havia qüestions destacades com l’aprovació del Pla Únic de Protecció Civil Municipal. N’hi diuen el DUPROCIM. Ve a ser un pla que regula com

/09

|D'Arenys, la casa de la vila s’han de gestionar al poble situacions d’emergència de tots els tipus, com incendis, inundacions, ventades, terratrèmols, onades de calor i fred, brots de malalties transmissibles i altes concentracions de persones. És un pla que s’haurà de revisar cada quatre anys i actualitzar quan hi hagi canvis de persones que anomena el Pla. Els grups a l’oposició hi van votar a favor.

El punt tercer era una delegació de competències al Consell Comarcal del Maresme per afegir-se a la compra agregada d’electricitat i gas i que el subministrament d’energia sigui més barat i fàcil que fent el contracte individualment. Tothom hi va votar a favor perquè és beneficiós per Arenys de Munt.

Junts i CUP, però, van comentar que el Consell Comarcal hauria de contractar l’energia a empreses catalanes i verdes i no a les grans companyies clàssiques de subministrament. El govern també ho voldria així.

També es va aprovar que els festius locals pel 2023: el dilluns 17 d’abril, per la festa del Remei, i el 10 de novembre, vigília de Sant Martí, que és divendres.

El darrer punt de la part dispositiva i també aprovat per unanimitat era la petició perquè Arenys de Munt tingui, al CAP, almenys una infermera pediàtrica que atengui els infants que estan sans però han de fer-se les revisions rutinàries i posar vacunes i que hi estigui a jornada completa. Una petició de mínims que es fa sense renunciar en cap moment a l’aspiració que retorni el servei de pediatria sencer. La proposta la va llegir el regidor de la CUP ja que el text partia d’una moció de la seva formació que s’ha transformat en proposta del Ple. La resta de partits hi van votar a favor i van tornar a demostrar que en aquest aspecte fan pinya i defensen el mateix,

/10

un servei òptim de pediatria per als veïns d’Arenys de Munt, de qualitat i de proximitat.

En aquest punt el regidor no adscrit, Abel Coll, va carregar durament contra els representants del Departament de Salut, citant noms i cognoms de dues persones de qui va dir que tenen alta incompetència i incapacitat per gestionar la sanitat pública del país. El punt es va aprovar amb el vot favorable de tothom i així va acabar la part dispositiva, va començar el despatx d’ofici.

NOVA CAMPANYA DE CIVISME EN L’ÚS DE CONTENIDORS DE VIDRE L’Ajuntament d’Arenys de Munt, des de l’àrea de Medi Ambient, ha engegat una campanya per promoure el civisme al voltant dels contenidors de vidre, que són els únics contenidors que hi ha repartits pel poble fora de les àrees d’emergència. Això fa que hi hagi persones incíviques que hi deixen bosses de deixalles al seu voltant, pensant que ja les recollirà algú o altre. Una situació que provoca una despesa important a les arques municipals.

Per això s’ha fet aquesta campanya; un cartell enganxat al contenidor diu que està prohibit abandonar escombraries al voltant del contenidor i que el vidre només es pot llençar entre 9 del matí i 9 del vespre, per evitar molèsties als veïns que viuen a prop d’un contenidor de vidre i que senten molt soroll si algú llença ampolles de vidre de nit o matinada. El cartell acaba dient que incomplir les condicions fixades a l’ordenança municipal comporta sancions, que poden anar des dels 175€ fins als 3.000€.

|D'Arenys, casa de la vila

LES OBRES DE LA RIERA ENTREN A LA FASE 2 Des del dilluns 27 de juny les obres de la riera han entrat en una nova fase. En el moment de l’inici de les obres es van repartir uns díptics en el quals s’informava de la planificació que es seguiria i de com s’estructuraria l’obra en fases. L’obra contempla tres fases. La primera ja ha acabat, es centrava en el mur que separa la Riera de la carretera. Ara s’està fent la calçada fins al carrer Pompeu Fabra.

Fins ara, les afectacions han estat relativament lleugeres. La més important ha estat la pèrdua de places d’aparcament i algun tall puntual de trànsit a la zona però a mesura que avancin les obres també es produiran noves afectacions de caràcter més important. Per això es talla la circulació per la Riera entre la Rasa i Pompeu Fabra. Com a solució es farà un canvi de sentit del carrer Enric Morera, ara és de baixada i servirà per anar a buscar la incorporació a la carretera. També es canvia el sentit del carrer Barbeta per poder-hi pujar.

ADÉU AL PUNT DE CÀRREGA ELÈCTRIC GRATUÏT DE LA RIERA El punt de càrrega per a cotxes elèctric gratuït que hi ha a la Riera, davant la comissaria de Policia, té els dies comptats. Ho ha afirmat l’alcalde en sessió d’alcaldia a la ràdio. Entén que es va posar en un moment que era interessant potenciar el vehicle elèctric però que ara no té cap sentit que l’electricitat d’aquest punt de càrrega sigui gratuït per als usuaris i que l’energia la pagui l’ajuntament, és a dir, els veïns.

Sánchez va explicar que es posarà un punt de

càrrega nou, a la nova zona urbanitzada de la Riera a la part baixa quan estigui l’obra feta, però que serà de pagament.

Legalment, tal com va dir l’alcalde, hi ha d’haver punts de càrrega elèctrics en zones d’aparcament públiques, el que no diu la llei és que hagin de ser gratuïts.

La previsió és que el procés per instal·lar el nou punt de càrrega de pagament comenci d’aquí a dos mesos

AVIAT S’IDENTIFICARÀ DE QUIN GOS SÓN LES CAQUES QUE HI HAGI AL CARRER A TRAVÉS DE L’ADN L’Ajuntament iniciarà properament la identificació de gossos que deixin deposicions al carrer a través de l’ADN. Per fer-ho cal un procés previ per tenir censats tots els gossos del poble amb el seu ADN corresponent i llavors poder identificar-los recollint mostres de les caques deixades a la via pública.

També ho va explicar l’alcalde a la ràdio a la sessió d’alcaldia. Va comentar que es farà un canvi d’ordenança i s’obligarà als propietaris de gossos que censin el seu animal donant una mostra d’ADN. El sistema va més enllà i pot detectar quin tipus de gos és encara que no tingui l’ADN registrat.

L’alcalde va afirmar que segurament qui és incívic ho és en tot, tant llençant la brossa com no recollint caques del gos com anant en patinet sense respectar cap mínima norma de convivència. De tots aquests fronts ara mateix l’alcalde diu que ha demanat a la policia que prioritzin el control de caques de gos. Entén que no es pot arribar a l’incivisme zero, però si que cal, entre tots, millorar la taxa d’incivisme i aprendre a embrutar menys.

/11

|D'Arenys, casa de la vila

PROMOCIÓ ECONÒMICA VOL REPETIR LES JORNADES D’EMPRENEDORIA L’ANY VINENT A finals de maig van finalitzar les I Jornades d’Emprenedoria celebrades a Arenys de Munt.

En total foren 9 dies en que l’emprenedoria ha estat protagonista al poble amb, entre d’altres, la participació de diversos ponents que han exposat els seus casos reals. Un cop finalitzades ara és moment d’entrar en valoracions, d’analitzar el transcurs de les jornades i detectar quines coses han funcionat i quines no. Elisenda Ferrer, tècnica de Promoció econòmica, ha comentat que des de l’administració local valoren de manera molt positiva aquestes jornades, que han tingut una afluència mitjana de 15 persones al dia.

L’Ajuntament ha destacat també la importància de la xarxa de contactes entre emprenedors. Aquesta bona valoració ha estat compartida també per Ricard Planas, un dels ponents de les jornades, però hi ha trobat a faltar més presència per part d’empresaris, botiguers i autònoms del poble. Planas ha remarcat la importància de que els nous emprenedors puguin emmirallar-se en altres emprenedors que ja han assolit l’èxit.

ELS USUARIS VOLEN MÉS BUSOS CAP A L’HOSPITAL Segons el resultat de l’enquesta que l’Ajuntament va proposar als usuaris del bus entre els dos Arenys i l’Hospital de Mataró, els usuaris van manifestar que farien més ús del servei si s’ampliés la franja horària de matins i tardes, ja que la gran majoria creuen que no hi ha prou autobusos per cobrir el servei.

/12

Els resultats van ser presentats al Departament de Transports de la Generalitat de Catalunya i s’estudiarà ampliar el servei.

No arriba a 200 persones el nombre de respostes donades a través de l’enquesta.

Amb els resultats van parlar amb la Generalitat i no s’hi ha posat en contra. De mitjana, els usuaris valoren el servei amb un 3,37 sobre 5 i l’edat dels que l’utilitzen és de 57,38 anys.

JA ES PODEN DEMANAR LES AJUDES PER AGAFAR EL BUS DE LÍNIA

S'ha obert el termini per sol·licitar l’ajut per a les targetes de transport en autobús urbà i interurbà entre Arenys de Munt, Arenys de Mar i Sant Iscle de Vallalta per a persones de 65 anys o més, pensionistes i persones amb discapacitat. L’objectiu és fer més accessible el transport públic als col·lectius més vulnerables i fomentar-ne l’ús.

El període per presentar sol·licituds va començar el 9 de juny i finalitza el 8 de juliol. Les sol·licituds es poden presentar per escrit a l’edifici de Serveis Socials o bé per la Seu Electrònica, mitjançant el model normalitzat.

L’ajut es concedirà en forma de títols de transport de deu viatges unipersonals. La quantitat màxima de targetes que es poden demanar és de deu i s’adjudicaran segons l’ordre d’entrada de les sol·licituds.

Poden ser beneficiàries d’aquestes targetes les persones empadronades a Arenys de Munt que tinguin 65 anys o més, siguin pensionistes o tinguin una discapacitat superior al 33%.

Han d’aportar la documentació pertinent i estar al corrent de les obligacions tributàries amb l’Agència Estatal de l’Administració Tributària, la Seguretat Social i el mateix Ajuntament.

|D'Arenys, casa de la vila

BAIXA L’ATUR PER PRIMER COP EN EL QUE PORTEM D’ANY

Aquest l’atur registrat al municipi s’ha reduït.

Ha baixat en 24 persones. Amb el descens del nombre de persones aturades del darrer mes, s’aprecia un canvi en la dinàmica, que durant els quatre primers mesos de l’any ha estat menys positiva del que va ser durant el 2021.

Aquest és el mes amb la xifra més baixa dels darrers nou anys, i respecte de l’any 2021 hi ha 110 persones aturades menys, per la qual cosa hem de parlar d’una situació del mercat de treball favorable pel que fa a les persones que busquen feina.

Si mirem més enllà del poble veiem que Catalunya tanca de nou el mes amb una davallada en les xifres de desocupació: son les dades d’atur més baixes registrades en un mes de maig des del 2008. Que a Catalunya l’atur baixi al maig en comparació amb el mes d’abril és un fet habitual. A més, enguany s’ha registrat el descens més acusat en un mes de maig des del 1996. Per demarcacions, l’atur cau especialment a Lleida i al sector agrícola; a Tarragona i Girona el descens és superior a la mitjana de Catalunya i a Barcelona ha tingut lloc un descens més moderat. Respecte del mateix mes de l’any 2021, el nombre d’aturats també és més baix arreu.

Pel que fa al Maresme, veiem que l’atur ha baixat respecte del mes d’abril i respecte del maig del 2021. A la comarca l’atur ha pujat només a tres dels trenta municipis, s’ha mantingut en un i ha baixat a la resta. El municipi amb una davallada més important és Mataró, seguit per Pineda de Mar, Premià de Mar i Calella. A tots els municipis el nombre d’aturats ha baixat respecte de fa dotze mesos.

ADA LOVELACE INSPIRA UN PROGRAMA DE FORMACIÓ DEL SLO

El Servei d’Ocupació de Catalunya (SOC) posa en marxa el Programa ADA, d’iniciació a la tecnologia en Igualtat. Té per objectiu la realització d’accions de formació 100% subvencionades en l’adquisició i millora de competències digitals per a l’ocupació i està adreçat de manera prioritària a dones inscrites al SOC no ocupades o en millora d’ocupació i residents preferentment en municipis de menys de 30.000 habitants.

El programa rep el nom en honor a Ada Lovelace, matemàtica del segle XIX que, entre altres fites, va publicar el primer programa informàtic de la història i és considerada la primera programadora d’ordinadors.

ADA ofereix formacions presencials a tot Catalunya, en línia i mixtes en diferents competències digitals: Ofimàtica i competències digitals, Comerç electrònic, Màrqueting i xarxes socials, Xarxes i sistemes, Impressió i disseny 3D, Disseny gràfic, Big Data, Sistemes d’informació geogràfica, Apps mòbils, Construcció domòtica i telecomunicacions, Desenvolupament i programació, Disseny web, Imatge i so, Nàutica i formacions per obtenir el certificat ACTIC en els seus tres nivells.

Les interessades ja es poden inscriure a les diferents formacions i les inscripcions es poden realitzar contactant directament amb els centres formadors, a l’Oficina de Treball corresponent o a través del cercador de cursos del SOC. Per a més informació, també us podeu dirigir a l'Oficina de Treball de referencia, residents a Arenys de Munt: ot_premia.soc@gencat.cat, i els Residents a Sant Iscle de Vallalta: otg_altmaresme.soc@gencat.cat.

/13

|D'Arenys, casa de la vila

TOTS ELS CURSOS DEL CENTRE DE FORMACIÓ D'ADULTS ENRIC CAMON 22/23 CALENDARI LECTIU 12/09/2022 a 22/06/2023. Dates i horaris, poden ajustar-se a canvis INFORMACIÓ I MATRICULACIÓ GUSAM: juliol i agost, Rial Bellsolell 5, 1r (Edifici Les Monges). Horari: 10h a 13h Telèfon: 93 795 07 67 www.gusam.cat CFA ENRIC CAMÓN: setembre, C. Generalitat 2, (ESC Sant Martí).

Horari: 19h a 21h Telèfon: 93 793 70 43 www.arenysdemunt.cat SESSIÓ INFORMATIVA I PROVES DE NIVELL 08/09/2022,19 hores CFA Enric Camón. Per a l'alumnat nou.

ATENCIÓ SOCIAL INSTRUMENTAL I Horari 1: dimarts i dijous,17 a 19 h Horari 2: dimarts i dijous,19 a 21 h Preu: gratuït INSTRUMENTAL II Horari 1: dimarts i dijous,17 a 19 h Horari 2: dimarts i dijous,19 a 21 h Preu: gratuït INSTRUMENTAL III Horari: dilluns i dimecres, 17 a 19h Preparació: proves lliures, certificat FI Preu: gratuït INSTRUMENTAL TIC Horari: dilluns i dimecres, 18 a 19 h Preu: gratuït CATALÀ ELEMENTAL Horari: dimarts i dijous, 17 a 19h Preparació: proves lliures,certificat B1 Preu:gratuït CURSOS D’ATENCIÓ SOCIAL SERVEI DE LUDOTECA PER ALS INFANTS Horari:dilluns a dijous, 17 a 19h Preu:gratuït FORMACIÓ GRADUAT EN SECUNDÀRIA (GES) I GRAU MITJÀ (GM) Horari: dilluns a dijous, 19 a 22 h Preparació: proveslliures, títol GES;

/14

prova d’accés, certificat GM Preu: 90€ Inscripció mínima: 10 persones GRAU SUPERIOR (GS) I UNIVERSITAT +25/+45 Horari: dilluns a dijous, 19 a 23 h Preparació: prova d’accés, certificat GS; prova d’accés, certificat +25/+45 Preu: 150€ Inscripció mínima: 10 persones LLENGÜES CATALÀ SUFICIÈNCIA Horari: dilluns,19 a 21h Preparació: proves lliures, certificat C1 Preu: 175€ Inscripció mínima: 15 persones CATALÀ SUPERIOR Horari: dimarts, 20 a 22 h Preparació: proves lliures, certificatC2 Preu: 200€ Inscripció mínima: 15 persones ANGLÈS BÀSIC Horari: dilluns i dimecres, 19 a 20.30h Preu: 275€ (pagament fraccionable) Inscripció mínima: 15 persones ANGLÈS BÀSIC-INTERMEDI Horari:dilluns i dimecres, 20.30 a 22h Preu: 275€ (pagament fraccionable) Inscripció mínima: 15 persones

Centenari del naixement de Joan Fuster 1922-1992

ANGLÈS INTERMEDI Horari: dimarts i dijous, 19 a 20.30h Preu: 275€ (pagament fraccionable) Inscripció mínima:15 persones ANGLÈS INTERMEDI-ALT Horari: dimarts i dijous, 20.30 a 22h Preu: 275€ (pagament fraccionable) Inscripció mínima:15 persones ANGLÈS ALT Horari: dilluns i dimecres, 19 a 21h Preparació: proves lliures, certificat B2 (EOI); proves lliures, First Certificate Preu: 350€ (pagament fraccionable) Inscripció mínima:15 persones FRANCÈS BÀSIC Horari:dimarts i dijous,19.30 a21h Preu: 275€ (pagament fraccionable) Inscripció mínima:15 persones MISCEL·LÀNIA HISTÒRIA DE L’ART Horari: dilluns i dimecres, 17 a 18.30h Preu: 275€ (pagament fraccionable) Inscripciómínima:10 persones GABINET D’ESCRIPTURA Horari: dilluns i dimecres, 19 a 20.30h Preu: 275€ (pagament fraccionable) Inscripciómínima: 10 persones

| D'Arenys, gent i societat

PUBLICACIÓ D'UN NOU ARENNIOS La revista del Col·lectiu pel Museu Arxiu d'Arenys de Munt número 15 es presentarà el divendres 9 de juliol.

L'acte es farà a l'edifici del Mercat. A les 7 de la tarda es presentarà l'Arennios 15, els autors presentaran els seus articles, que enumerem a continuació: Editorial La marededéu de Valldemaria a Arenys de Munt, de joan Armangué i Herrero Lliurament de les restes d'Andreu Flores Flores L'arxiu, entre la història i l'administració, d'Imma Moratalla i Valls El museu parroquial, de Montse Viader Arquer vs Cathà, d'Agustí Barrera Una lectura de Perill a la reraguarda, d'Agustí Barrera Curset sobre Recerca història La 134 brigada mixta, primer batalló, a Arenys de Munt, de Francesc Forn L'església de Sant Martí d'Arenys després de la consagració. Segles XVI, XVII i XVIII (2), de Francesc Forn Fèlix Graupera i Lleonart (1873-1936), d'Elies Surroca.

ariM aL | aifargotoF

Ambaixada del Regne Unit establerta a Can Soler de Caldetes entre maig de 1937 i gener de 1939.

(Fotografia de l’arxiu nacional de l’Illa de Man)

En acabar la presentació de la revista podrem escoltar la conferència Ambaixades a Caldetes, 1937-1939, a càrrec de Jordi Sellarés Serra (Barcelona, 1966), doctor en Dret per la Universitat de Barcelona, amb un màster en Relacions Internacionals per la Universitat de Cambridge, i professor de Dret Diplomàtic Consular a la Universitat de Barcelona i a ESADE. Ens explicarà que a la zona de Caldetes (Caldes d’Estrac) hi havia hagut moltes ambaixades durant la Guerra Civil”. El Regne Unit s’instal·la al Maresme des de maig de 1937 sense passar per Barcelona. Actua de tractor i arrossega fins a una vintena d’ambaixades a fer el mateix. Les ambaixades cerquen algun indret que no sigui objectiu militar i que permeti fugir, com ara el Maresme, que té platja. Aquí hi vivien bé. A ‘La Vanguardia’ s’arriba a publicar un campionat de tennis entre els consolats del Brasil i de Mèxic. A finals de gener de 1939 tot es precipita. Toca tocar el dos. El dia 25, Suècia i el Brasil marxen per carretera, en cotxe, i el 26 a les set del matí tothom ha de ser a la platja per pujar a bord i fugir.

/15

|D'Arenys, gent i societat

FESTA NACIONAL DELS PAÏSOS CATALANS

aratnáclñA i arravaN naoJ | aifargotoF

La Flama del Canigó és la festa d’encesa dels Focs de Sant Joan, símbol de la nostra identitat, una festa popular arrelada al llarg dels Països Catalans, vinculada al solstici d’estiu, i que té l’element del foc com a símbol preeminent. La Flama del Canigó està encesa des del 1956: durant tot l’any resta al Castellet de Perpinyà fins que, el 22 de juny, és portada al cim del Canigó. Al punt de mitjanit, el foc de la Flama es distribueix entre els presents. Tot seguit comença el recorregut, en què es va escampant i desdoblant per encendre les fogueres de Sant Joan de de més de 450 municipis i és rebuda als seus ajuntaments, consells comarcals i entitats culturals, socials i esportives així com al Parlament de Catalunya. Es calcula que aquella nit s’encenen unes 3.000 fogueres amb el foc que Encesa del Foc amb la Flama del Canigó prové del cim del Canigó.

A Arenys de Munt ens arriba la Flama gràcies a la Penya Apa Anem-hi d'Arenys de Mar i enguany ha estat rebuda a les quatres carreteres i baixada fins a la plaça de l'Església pels esportistes locals que aquesta temporada han assolit grans fites: l'Aleví femení del Club Futbol Sala Arenys de Munt, campiones de la seva categoria i el Benjamí A masculí de futbol, campió de lliga i en representació de l'entitat Club Esportiu Arenys de Munt, que han celebrat el seu 100 aniversari.

A la plaça ja s'havien començat a ballar sardanes amb la Cobla Premià. Els encarregats de llegir el manifest abans de l'encesa de la foguera han estat les persones representants de la Junta de la Breda del Pi Gros, que enguany celebra el 40è aniversari de la icona de la Breda. Cada any el mateix missatge és llegit arreu dels Països Catalans abans d'encendre les fogueres.

L'autor del missatge d'enguany és Eliseu Climent, activista cultural i editor, decidit defensor i propugnador de la comunitat de cultura dels Països Catalans, impulsor i fundador d’Acció Cultural del País Valencià i del setmanari El Temps.

/16

aratnáclA i arravaN naoJ | seifargotoF

Som llengua i foc De llengua, en tenim una, nacional i innegociable; la que ens uneix i ens identifica: el català de base que fonamenta la nostra cultura, que vehicula les nostres idees, que dona forma als nostres ideals i que es ramifica en una multitud de fórmules locals que l'endolceixen i el fan ric.

També som foc, deia. Foc primigeni, purificador i renovador de vida (...)

L'esperada vigília de la Nit de Sant Joan s'encendrà, al Canigó, la flama que haurà d'estendre's simbòlicament de Salses a Guardamar i de Fraga fins a Maó, i que serà baixada a peu per complicats camins de muntanya, des del cim de la nostra muntanya-emblema, gràcies a l'esforç de la nostra gent.

I és que, a diferència d'altres cultures, les catalanes i els catalans, del nord i del sud, de ponent i insulars, som un poble que camina. Caminem per conèixer i per estimar el país (...) Caminem, també, com a expressió d'una resistència radicalment pacífica i revolucionària. Som de pas contundent, marcat, inflexible, que ens uneix com a poble en un sol crit, llimant divergències, acostant mirades (...)

Som així: llengua i foc, i al mateix temps i si em permeteu la irònica paradoxa, som un poble incombustible que forja pas a pas, obstinadament, el seu propi futur.

Llegint el Manifest

| D'Arenys, gent i societat

XXVII TROBADA DE PUNTAIRES

aratnáclA i arravaN naoJ | aifargotoFF

El dia de Sant Joan, a la tarda es va celebrar un any més la trobada de puntaires. Aquest any, però, no va ser possible la celebració de la Fira de la Cirera; les circumstàncies meteorològiques, amb temperatures molt per sobre de les habituals, que va provocar una maduració avançada de les cireres diverses setmanes, no va permetre muntar les tradicionals parades de cireres el dia de la fira, malgrat tot la Riera es va omplir de parades de productes artesans. La Riera també va acollir la cercavila Transhumància a càrrec de la companyia Xip Xap Teatre i els Geganters d’Arenys de Munt. Més tard hi va haver l'actuació musical "Havaneres en femení", a càrrec de Les Anxovetes i la inauguració de l'exposició del centenari del futbol.

Fins el 17 de juliol, els restaurants i pastisseries d’Arenys Trobada de puntaires a la plaça de l'Església de Munt ofereixen les seves creacions en el marc de les Jornades Gastronòmiques de la Cirera d’en Roca. Hi participen els següents establiments: Restaurant Collsacreu, L’Era Restaurant, El Rostidor, Infinit, Fogons Restaurant i les pastisseries La Lyonesa i L’Obrador.

DIA DE L'ORGULL LGTBI+

IBTGL tnumA | aifargotoF

El dimarts 28 de juny, es commemora cada any en record dels anomenats aldarulls de Stonewall (sèrie de conflictes violents entre la comunitat homosexual i la policia a la ciutat de Nova York) que van tenir lloc el 28 de juny de 1969.

Aquest dia el monument a La Puntaire es va poder veure lluint els colors d’aquesta lluita i, al vespre, a l'espai 1 d'Octubre, l'entitat Amunt LGBTI va llegir el Manifest amb motiu del Dia per l'alliberament Lesbià, Gai, Bisexual, Transsexual, Intersexual i Més, reivindicant el dret d'aquestes persones a viure lliures de por a ser discriminades per la seva condició sexual al carrer, a la feina i en les relacions socials .

També hi van actuar l’Aula de Música amb Elia García Cervera i Arnau Gurri Ruiz i les ballarines Irene Esteves Tortosa i la Meritxell Calafell Tortosa

/17

|D'Arenys, esports

EL C.P.A. ARENYS DE MUNT TORNA DEL CAMPIONAT D'ESPANYA JUNIOR AMB LA MEDALLA DE PLATA TNUm ED SYNERa'D laroM ertneC | aifargotoF

Fa tan sols 2 anys que el C.P.A. Arenys de Munt ens va endinsar en una nova modalitat de patinatge artistic, l'inline.

Les patinadores Mireia Martinez i Emma Alvarez van seguir en aquesta aventura i aquest cap de setmana han disputat el seu segon campionat d'Espanya.

El passat 9/10 d'abril va tenir lloc el Campionat de Catalunya on la patinadora Miria Martinez va aconseguir la 1a posició i l'Emma Alvarez la 2a posició aixi classificant-se per al Campionat d'Espanya.

Els dies 3,4 i 5 de juny van tenir lloc el Campionat Nacional on la patinadora Mireia Martínez va aconseguir una 2a plaça al programa curt, la qual va mantenir al programa llarg i es va proclamar 2a classificada del Campionat d'Espanya. Després d'un inici de temporada complicat on una lesió la va deixar fora de les pistes durant uns 3 mesos, la patinadora Emma Alvarez ha aconseguit grans resultats classificant-se 5a al Campionat d'Espanya Inline 2022.

El 13 de juny de 2021 va començar la modalitat inline després de superar el test 3 i ja aquest mes de juny es desplaçà a Alacant per participar al Campionat d'Espanya Juvenil.

El 10 i 11 de juny de 2022 va tenir lloc el Campionat Nacional on la patinadora s'ha proclamat 2a classificada, així pujant al segon esglaó del podi. A la patinadora li coincidia aquest campionat d'Espanya amb el Campionat de Catalunya de quatre rodes en el qual també s'havia classificat.

tnuM ed synerrA'd laroM ertneC | aifargotoF

CAROLINA POTTIEZ ES PROCLAMA SUBCAMPIONA D'ESPANYA

/18

tnaicnuna'l ed bew al bma açallne i egtami al ne acilC

Ha sigut dificil gestionar les emocions contradictòries d'haver de decidir i disputar tan sols un dels dos campionats. El club està molt orgullós dels resultats i d'acompanyar-la en aquesta aventura.

|D'Arenys, esports

LORENA CANTILLO EN EL TOP 10 DEL CAMPIONAT D'ESPANYA CADET INLINE Fa tant sols 2 anys que el CPA Arenys de Munt es va endinsar en una nova modalitat de patinatge artístic, l'inline. tnuM ed synerA'd laroM ertneC | aifargotoF

La patinadora Lorena Cantillo ens va seguir en aquesta aventura i aquest cap de setmana ha disputat el seu segon Campionat d'Espanya.

El passat 9/10 d'abril va tenir lloc el Campionat de Catalunya on la patinadora va aconseguir la 1a posició i classificar-se per el Campionat d'Espanya. ls dies 9,10 i 11 de juny va tenir lloc el Campionat Nacional on la patinadora va aconseguir una 13 plaça al programa curt i va fer una gran remontada al programa llarg en el qual va conseguir la 5a posició i finalment es va proclamar 7a classficada del campionat d'Espanya.

La patinadora ha aconseguit grans resultats en aquest campionat. Primer de tot classificar-se per realitzar el programa llarg el qual només el poden fer les primeres 15 patinadores de les 20 participants. I per últim classificar-se en el Top 10 del Campionat d'Espanya Cadet Inline 2022.

tnuM ed synerA oidàR| aifargotoF

EL 27 DE JUNY VA COMENÇAR LA 41A EDICIÓ DEL TORNEIG DE FUTBOL SALA “LA PISTA” D’aquí en endavant seran 4 setmanes en les quals el futbol sala serà protagonista a Arenys de Munt en una edició en la que es recupera la seva essència al disputar-se, de nou, a la pista municipal. Avui comença a rodar la pilota d’aquesta 41a edició que comptarà amb 48 equips, dividits en les seves corresponents categories i que buscaran ser presents a les finals que es disputaran el dia 29 de juliol.

/19

|De la parròquia

DEL TEMPS DE DURANT L’ANY Les lectures dels diumenges de durant l’any

Durant els temps forts: Advent, Nadal, Quaresma, Setmana Santa i Pasqua, les lectures estan triades per destacar allò que se celebra en aquell temps. A la resta dels diumenges de durant l’any les lectures segueixen el criteri de la “lectura contínua”, és a dir, que els evangelis es llegeixen de manera seguida, tal i com l’evangelista els va escriure, de manera, que enllacem el diumenge el relat del diumenge anterior. I els llegim en tres anys o cicles: l’anomenat cicle A, en què llegim l’evangeli de Mateu; el cicle B, en què llegim l’evangeli de Marc; i el cicle C, enguany, en què llegim l’evangeli de Lluc. L’evangeli de Joan es llegeix en general en els temps de Quaresma i Pasqua.

Cal dir que en aquesta lectura continuada a vegades se’n salten trossos, per no repetir escenes que ja surten en altres anys o perquè aquells relats es llegeixen en un temps litúrgic específic (com ara les temptacions o la transfiguració, que es llegeixen a la Quaresma). I, en el cas de l’evangeli de Marc, que és molt curt, s’hi intercalen a més durant alguns diumenges els fragments del capítol sisè de l’evangeli de Joan, que és el discurs de Jesús que es presenta com el Pa de vida.

I en l’evangeli de Lluc, trobem un text que parteix del relat de Marc, si bé incorpora ensenyaments d’altres fonts, entre els que destaquen les escenes del bon samarità, el fill pròdig i Zaqueu.

Ell ens presenta una Bona Nova de misericòrdia, d’alegria, d’humanitat, d’atenció als pobres, de pregària confiada.

Pel que fa a la primera lectura dels diumenges de durant l’any, està triada en funció de l’evangeli que es proclamarà. La lectura ens presenta un relat de l’Antic Testament que tingui relació amb l’evangeli que llegirem i ens hi introdueix. Pot ser una escena de l’Antic Testament, una profecia que anunciï allò que va fer Jesús, o una explicació que ajudi a comprendre allò que llegirem a l’evangeli.

Finalment, la segona lectura no està triada en funció de l’evangeli, sinó que són una selecció de fragments de les cartes de sant Pau i de les altres cartes apostòliques, de manera més o menys continuada. És com un acompanyament de la lectura evangèlica, si bé sense tenir-hi relació.

CLAM DE LA TERRA. CLAM DELS POBRES !

Què demana el Papa Francesc ?

El desafiament urgent de protegir la nostra casa de tots inclou la preocupació d’unir tota la família humana en la recerca d’un desenvolupament sostenible i integral, ja que sabem que les coses poden canviar. El Creador no ens abandona, mai no ha fet marxa enrere en el seu projecte d’amor, no es penedeix pas d’haver-nos creat. La humanitat encara posseeix la capacitat de col·laborar per a construir la nostra casa comuna... Mereixen una gratitud especial els qui lluiten amb vigor per resoldre les conseqüències dramàtiques de la degradació ambiental en les vides dels més pobres del món. Els joves ens reclamen un canvi. Ells es pregunten com és possible que es pretengui construir un futur millor sense pensar en la crisi de l’ambient i en els sofriments dels exclosos.

Faig una invitació urgent a un nou diàleg sobre la manera com estem construint el futur del planeta. Necessitem una conversa que ens uneixi a tots, perquè el desafiament ambiental que vivim, i les seves arrels humanes, ens interessen i ens impacten a tots.

Necessitem una solidaritat universal nova (Laudato si’, 13-14).

/20

|De la parròquia

MARE DE DÉU DEL CARME A L’Església es celebra la festa de la Mare de Déu del Carme el 16 de juliol. La Mare de Déu del Carme és una de les diverses advocacions de la Mare de Déu. La seva denominació procedeix del Mont Carmel, a Israel, un nom que deriva de la paraula Karmel o Al-Karem i que es podria traduir com 'jardí'.

Hi ha avui en actiu ordes religiosos carmelites repartits per tot el món –masculins i femenins–, els quals giren entorn d'aquesta figura mariana. L'origen del culte de la verge del Carme és en la fundació de l'Orde del Carme amb seu primer monestir al mont Carmel el 1154, dedicat a la Mare de Déu, però la vinculació del Mont Carmel amb la Mare de Déu es fa remuntar a unes visions del profeta Elies a l'Antic Testament, que van ocórrer en aquest lloc, i que els cristians han vist com a símbol de Maria.

Segons la tradició, el diumenge 16 de juliol de 1251, la Mare de Déu es va aparèixer a Cambridge (Anglaterra) a sant Simó Stock, a qui va entregar-li l'Escapulari del Carme. D'aquí la data de la festivitat del Carme.

L'origen de la festivitat del Carme com a patrona dels navegants es troba en la llegenda que explica que la Mare de Déu va salvar un vaixell anglès a la deriva enmig d'una tempesta terrible.

Enmig de la desesperació, un dels mariners va sortir a resar, va arrancar-se l’escapulari de l’ordre Carmelita i el va llençar al mar. Això va fer que la tempesta s’aturés immediatament. Sembla que la difusió d’aquesta llegenda va contribuir a consolidar el patronatge de la Mare de Déu del Carme entre els mariners i navegants.

Al segle XVIII l'almirall mallorquí Antoni Barceló Pont de la Terra va promoure aquesta festivitat entre els seus homes i de seguida els mariners la van fer patrona i van passar a anomenar-la ‘Stella Maris’. De mica en mica la devoció s’estengué entre els mariners i lentament anà substituint a sant Elm, que tradicionalment havia estat el patró primigeni dels navegants i mariners catalans.

EXERCICIS ESPIRITUALS Un any més s’ofereixen uns dies d'Exercicis Espirituals a Sant Martí del Montnegre.

- Del 24 al 30 de juliol - Del 31 de juliol al 6 d'agost Les dues tandes estaran acompanyades per fra Josep Manuel Vallejo.

Les places són limitades.

Per a més informació i inscripcions: conselldelaics@caputxins.cat

/21

|De la Parròquia

DES DEL CAMPANAR

Mn. Joan Soler Ribas

ACOMIADANT A MN. PROSPER Benvolguts, avui, des d’aquest campanar, ens toca acomiadar a Mn. Prosper Mibe Bartche Lare que, tot i que marxarà a mitjans d’agost, li farem el comiat a les misses del cap de setmana del 23 i 24 de juliol, oferint-li les col·lectes i donatius d’aquell cap de setmana perquè pugui ajudar la seva nova missió a la parròquia on l’enviaran. Sentim-noshi tots ben convidats. La nostra solidaritat és també signe de la nostra estimació.

Mn. Prosper ha estat el nostre vicari durant aquests darrers tres anys, i ha esdevingut una cara coneguda per a tots nosaltres. La seva presència amable, el seu somriure humil i el seu desig de fer-se un més del nostre poble ha fet que fos apreciat per tots nosaltres. Ara, després d’aquest temps d’estudis, li toca tornar a casa seva. Deixarà enrere la seva etapa al nostre poble per continuar el seu camí enmig del seu poble, amb la seva gent, la seva família, la seva llengua. Però ni ell ni nosaltres ja serem els mateixos. Perquè el fet d’haver compartit la vida, ens ha transformats una mica més a tots. I així, ara ell, quan parlarà d’Europa en el seu país, el Togo, ho farà amb el filtre d’Arenys de Munt. I parlarà de l’acollida que ha sentit, de la llengua que ha après, dels costums que l’han sorprès. Però també, nosaltres, quan parlarem de l’Àfrica, ho farem amb uns sentiments nous, perquè a través

HORARIS PARROQUIALS MISSES: -dilluns, dimarts i divendres, a 2/4 de 7 tarda.

-Dissabtes, 8h capvespre.

-Diumenges: 9 i 11h del matí.

RÉS DEL ROSARI: Dilluns, dimarts i divendres, 6h tarda.

Despatx parroquial: Divendres de 4 a 6h tarda.

/22

de Mn. Prosper hem descobert una altra Àfrica. El contacte, doncs, ens ha enriquit mútuament.

I malgrat tot això, em toca escriure aquestes ratlles quan hem vist tots les últimes imatges dels immigrants intentant entrar al nostre país. És dur. I sé que no hi ha solucions fàcils.

I sé que no podem obrir de cop les fronteres perquè no donaríem un bon servei a ningú.

Però també sé que, quan asseguts a casa amb en Prosper, veiem aquestes imatges, ens n’adonem que els qui estan allà al terra, morts, presoners, abatuts, són els nostres germans. I això, a mi, em fa qüestionar moltes coses. Perquè si Mn. Prosper i jo mateix, resem cada dia el Pare Nostre, amb tants i tants d’altres cristians del món, vol dir que creiem que Déu és Pare. I si creiem això, vol dir que tots son fills seus i, per tant, germans nostres. I si som germans ...

Gràcies, doncs, Mn. Prosper, per la teva fe, el teu servei a la parròquia, la teva amistat al poble i perquè, amb la teva presència, ens has ajudat a tenir una mirada nova sobre l’estranger seguint l’exemple de Jesús de Natzaret. Et trobarem a faltar, és cert, tot i que ens arribarà un altre vicari, Mn. Jean Baptiste Bedouma Kamman, que ja trobarà el camí desbrossat, i que ens continuarà parlant d’un bonic país, el Togo, que ja formarà part de la història de la nostra comunitat cristiana.

Torna quan vulguis, perquè sempre hi trobaràs una casa oberta.

PREGÀRIA DE TAIZÉ Aquest mes de juliol es celebrarà el dilluns 18 a les 7h de la tarda (30 minuts) OBERTA A TOTHOM

DEFUNCIONS -Dolores Valdivia Méndez, 95 anys - Conxita Fernández Bosch, 64 anys - Josep Terrats Vergés, 91 anys Que el Senyor els rebi en la seva Pau.

|Del temps

I ens plantem a l'equador de l'any amb un juny que no voldria ser menys que el 4rt maig més càlid de la sèrie que acabem de viure, amb una 1a quinzena ja ben estiuenca amb alguna punta de calor canicular puntual i un petit respir acompanyat d'un petit ruixadet entre el 8 i el 9,per agafar forces abans de la primera i prematura onada de calor sense precedents en un mes de juny des que prenc dades el 2005.

Tocant sostre amb l'escandalosa punta de calor del dia 17 en què es bateren amb 36°C de màxima i els 24,3°C de mínima els anteriors rècords que teníem registrats dels dies 28 i 29 de juny de 2019 respectivament. Per afluixar clarament pels volts de la vigília de Sant Joan, de la mà d' un embossament d'aire fred el nord-oest de la Península, amb diverses línies d'inestabilitat associades el dia abans de la vigília. Que posteriorment es decidí a passar-nos pel damunt en forma de sistema frontal de xàfecs i

anobtnoF tnerroT uaP | aifargotoF

MdAoeteM@ rettiwT a ébmat son-xieugeS

JUNY CANICULAR, TOT I EL RESPIR D'ENTRE SANT JOAN I SANT PERE/SANT PAU

-El cel característic d’aquest juny de pols en suspensió i bandes de núvols alts (Foto 1 Tarda 20 de juny) Que contrasta amb les poques jornades ben transparents i poc caloroses (Foto 2 Sortida de sol 25 juny)

tempestes de distribució molt irregular,(associat a un solc fred), entre la tarda del dia 27 i la matinada del dia 28. Que tot i que ens aportar molt poquet, afavorí el petit respir de temperatures relativament a ratlla, fins a acabar aquest juny canicular amb gairebé dos graus per sobre la mitjana respecte el període 2005-2022.

"Al juny, si pica el sol,ni dona ni cargol"

Crònica realitzada per: Pau Torrent Fontbona Dades extretes de l'estació situada a la part alta Arenys de Munt

/23

|Del temps

UNA PRIMAVERA DE MÉS A MENYS. Començant-la amb un temps ben dinàmic i canviant, (marca de la casa de la primavera, després de la ploguda intensa que féu baixà una mica la riera, instants abans de l'equinocci de primavera). I que s'allargà amb una accentuació del Dragon Khan termomètric bona part d'un abril que acabà més fresc (destacant els 0,2°C de mínima el dia 2 d'abril. Rècord de fred per un abril des que prenc dades el 2005) i gairebé en mitjana pluviomètrica respecte la sèrie 2005-2022. | aifargotoF

El cap i a la fi, hem tingut primavera curta i de més a menys però hem tingut primavera (Foto 9 de maig)

Però vingué precedit pel 4rt maig més càlid (destacant la calor fora de lloc del cap de setmana 2122. Igualant el rècord del 28 maig 2006 amb 33,5°C de màx.) i el 3r més eixut ja que es tancà l'aixeta a partir del dia 9 i només es tornà obrí transitòriament entre el 24-25 de maig.

Rematant-la amb un període encara més calorós, els 21 primers dies de juny amb un ambient cada vegada més estival ( amb una recta final, a partir del dia 12, d'onada de calor sense precedents en un mes de juny, des que prenc dades el 2005. Amb una punta escandalosament calorosa el dia 17, en què els 36°C de màxima i els 24,3°C de mínima bateren tots els rècords calor que teníem d'aquells infernals 35,4°C del dia 28 i els 23,5°C de mínima del dia 29, del 2019.

"Quan faltava un minut per 1/4 de 12 del migdia del 21 de juny vam entrar a l'estiu astronòmic" Crònica realitzada per: Pau Torrent Fontbona

/24

|Paisatges poètics

CAN BELLSOLELL

aratnaclA arravaN naoJ | aifargotoF

Com un somni fet de fada, t’alces ombriu amb llum evanescent.

La mirada és verda, de pedra el teu silenci i l’esperit com el d’un jove adolescent.

Miro la teva ànima i la veig profunda, rivetejada de finestra i portalada, d’estacions que marquen la llar de foc encesa dins de casa amb aquest aire d’establia que és el verb del temps que passa.

Antoni Cantallops

/25

|Llibre del mes

FRANKENSTEIN O EL PROMETEU MODERN Mary W. Shelley. Labutxaca. Traducció de Quim Monzó.

294 pàgines.

Frankenstein és segurament una de les obres sobre les quals més adaptacions cinematogràfiques s’han fet, però quan llegim la novel·la de Mary Shelley descobrim que en realitat poca cosa hi ha del monstre que ens atemoreix a les pel·lícules de Hollywood.

Fem cinc cèntims de l’argument, Víctor Frankenstein és un científic que arran de la tràgica mort de la seva mare aspira a descobrir el secret de la immortalitat, en el seu experiment confecciona un ésser de retalls de cadàvers que acaba prenent vida. Horroritzat per la seva creació, rebutja i abandona la criatura.

Un ésser amb un cor generós a qui la manca d’amor fa que s’acabi convertint en el monstre que tothom veu des de l’inici.

«On eren, però, els meus amics, i la meva família? Cap pare no m’havia observat de petit, cap mare no m’havia beneït amb somriures i carícies.[...] No havia vist encara cap ésser que se m’assemblés o que volgués tenir cap contacte amb mi. Què era jo? La pregunta sorgia novament, i no podria respondre-hi sinó amb gemecs.»

Víctor Frankenstein és el científic que experimenta com la supèrbia egocèntrica per a dominar la natura provoca que al seu voltant tot sigui horror i soledat, d’aquí el títol de Frankenstein o el prometeu modern, aquell que va robar el foc per entregar-lo als mortals i que fa ser durament castigat pels déus de l’Olimp.

Mary W. Shelley era filla de Mary Wollstonecreaft, una de les primeres sufragistes angleses i de William Godwin un anarquista que rebia a casa seva la societat més il·lustrada. Amb només divuit anys va escriure aquesta història que ha perdurat al llarg dels temps. La llavor de la novel·la es va gestar una nit d’estiu a Ginebra, amb Lord Byron i Percy Shelley. Tots tres van fer l’aposta de qui podria inventar la més terrorífica història de por.

En català es pot trobar una magnífica traducció de Quim Monzó, es tracta de la primera versió de l’any 1818 perquè segons Monzó és la versió més autèntica i genuïna. Una traducció amb la qual redescobrireu un mite que com ja he avançat a l’inici, està molt lluny de l’imaginari col·lectiu que ens han traslladat les pel·lícules.

Gemma Tomàs Pruna

/26

|Cartellera

CICLE DE CAMINADES A LA FRESCA 2022 Amb el guiatge d’en Gaspar Casals

Dia 6 de juliol Afegeix una mica text al cos Lloc de trobada: Plaça dede l’Església Hora: 7 de la tarda Recorregut: Plaça de l’Església – La Taixonera – Turó del Pollastre – Camí de Torrentbò – Vall de Dois – Camí del Remei – Can Catà de Dalt – Hostal del Sol – Plaça de l’Església.

Dia 20 de juliol Lloc de trobada: Plaça de l’Església Hora: 7 de la tarda Recorregut: Plaça de l’Església – Riera de Sobirans – Can Colomer – Parent Rost – Can Mora – Riera de Sobirans – Plaça de l’Església.

Dia 13 de juliol Lloc de trobada: Plaça de l’Església.

Hora: 7 de la tarda.

Recorregut: Plaça de l’Església – Rial Bellsolell – Cami de la Creu de Canet –Les Teixoneres – Can Pauet – La Fontana – Camí de can Sala – Rial Pasqual – sant Carles – Plaça de l’Església

Dia 27 de juliol Lloc de trobada: Aparcament de can Globus.

Hora: 2/4 de 7 de la tarda.

Recorregut: Desplaçament fins a Sobirans amb cotxes particulars. Sobirans – La Casa Nova – Pi de Buac Creu de Rupit – Font de l’Aiguaroja – Sobirans

Les caminades tenen un recorregut d' uns 7 Km. Alguns trams passen per camins pel bosc amb un desnivell que pot arribar als 200 mts.

Cal portar aigua i tenir un mínim de preparació.

/27

|Calendari

JULIOL 2022 DISSABTE, 2 - Espai Catà, 11h, Presentació del llibre Diccionari biogràfic d’Estat Català, a càrrec de Tomàs Callau, coautor del text, i Agustí Barrera, del Grup d’Historiadors Jaume Compte.

BREDA DE LA PLAÇA - Plaça de l'Església, d'11h a 13:30h, Jocs infantils, xocolatada i inflables.

- Plaça de l'Església, 22h, Inauguració de l'Ou com balla / Sopar de Recapte / Concert i ball amb el Grup Millenium.

DIUMENGE, 3 BREDA DE LA PLAÇA - Plaça de l'Església, de12h a 13:30h, Festa de l'escuma de colors.

- Plaça de l'Església, 18h, Cercavila pels carrers de la Breda amb gegants - Plaça de l'Església, 20h, Ball de fi de festa amb Liberty la Petita Gran Orquestra DIMECRES, 6 - Plaça de l'Església, 19h.

Caminada a la Fresca (veure pàg.

27) DIJOUS, 7 - Can Borrell, 19h, Xerrada Què és realment una alimentació saludable?, a càrrec de la dietista i nutricionista Laura Lorca.

- Can Borrell, a 2/4 de 9 del vespre, Taula per a la Diversitat

DISSABTE, 16 - Riera i Plaça de l'Església, durant tot el dia, Festa del comerç d’Arenys de Munt.

DIMECRES, 20 - Plaça de l'Església, 19h. Caminada a la Fresca (veure pàg. 27) DIJOUS, 21 - Can Borrell, a 2/4 de 8 del vespre, Ple ordinari.

DIVENDRES, 22 BREDA DEL PI GROS - 20h Enramada dels carrers DISSABTE, 23 BREDA DEL PI GROS - 10h, Infables, Xocolatada, taller Maquillatge infantil, Festa de l'escuma.

- 17h, 11a Simultània d'Escacs i Jocs -18h, Espectacle de màgia, amb David Stromboli - 22h, Sopar popular i Ball amb el grup Zenit DIUMENGE,24 BREDA DEL PI GROS - 10h, Circuit de Ponis, amb Terra Eqüestre - 17h, Cercavila Gegantera des de la Plaça de l'Església - 18:30h. Inauguració de les places del barri: Plaça del Pi Gros i Plaça

DISSABTE, 9 - Edifici del Mercat, 19h, Presentació del nou Arennios.

DIVENDRES, 29 BREDA DE L'EIXAMPLE - Vespre, Enramada de la zona de ball

/28

EXPOSICIONS Sala d'Exposicions Mercè Paluzié - Fins el 3 de juliol "100 anys d’història del Club Esportiu Arenys de Munt”.

- Del 4 al 17 de juliol, Exposició de l’Aula de Pintura.

- Del 25 de juliol al 14 d’agost, Exposició de la Nit Bruixa d’Amics per l’Art del Maresme.

- 19:30h, Havaneres amb Dolça Petxina i Rom Cremat DIMECRES, 27 - Aparcament de Can Globus, 18:30h. Caminada a la Fresca (veure pàg. 27)

DIMECRES, 13 - Plaça de l'Església, 19h.

Caminada a la Fresca (veure pàg.

27)

- Riera, de les 10 a les 12 de la nit, Nit Bruixa, concurs de pintura ràpida organitzat per Amics per l’Art del Maresme.

de la Breda del Pi Gros

DIVENDRES, 8 - Plaça de la República Catalana, 20h, Espectacle Gabriel i Qel, homenatge al poeta Gabriel Ferrater.

DIUMENGE, 10 - La Central (Parc Can Jalpí), d'11h a 12:30h, Passejada "Plantes i Usos". Cal inscripció prèvia 675581339 o info@durbec.cat

DISSABTE, 30 BREDA DE L'EIXAMPLE - Migdia: Xeringada de colors i Ruixada.

- Tarda: Xocolatada i espectacle de màgia a càrrec de Joaquim Matas.

-Nit: Sopar, actuació de Silver Monkeys i DJ Aleix.

DISSABTE, 30 BREDA DE L'EIXAMPLE - Pati Escola Sobirans, matí, torneig entre els veterans del CDAM i una selecció de la Breda - Matí, activitats infantils: Inflables del Voluntaris x Arenys de Munt, tobogan d'aigua, jocs de taula, manualitats.

Altres - Activitats de l’Esplai de Jubilats Verge del Remei: Ball, els diumenges a les 18 h a la Sala Municipal. Entrada: socis 3 €, no socis 5 €.

- Fins al 17 de juliol, als restaurants i pastisseries del municipi, Jornades Gastronòmiques de la Cirera d’en Roca.

- Juliol i Setembre, Curs d'higiene alimentària (manipuladors d'aliments).

Inscripcions a rromero@ademunt.cat

|Recordant a...

CECÍLIA GUBERT i RAFANELL 1906 - 1985 Una gran artista de la lírica catalana, procedent d’Arenys de Munt, i republicana de soca-rel No era res estrany, durant la dècada dels anys trenta, poder assistir a Arenys de Munt a una audició musical, al teatre Corrioles, per gaudir de les cançons de la famosa soprano intèrpret d’operetes i sarsueles Cecília Gubert, tot un privilegi per als arenyencs de l’època, ja que hi venia sovint. I això, era possible per l’estimació que ella tenia pel nostre poble, pel fet que procedia d’una família molt arrelada al poble i que tot i viure a Barcelona continuaven conservant la casa dels avis, on hi venien força sovint. Va començar la seva carrera professional debutant l’any 1930 amb l’òpera Marina, convertint-se durant la República amb una de les intèrprets de sarsueles de més prestigi, i que va cantar al costat dels tenors i barítons més populars de l’època, com en Marcos Redondo, Joan Riba, Joan Rosich o Hipòlit Lázaro. Però, no solament era una gran cantant i una gran actriu de teatre, sinó que fou una republicana compromesa amb la causa, ja que no calia anar al front per lluitar contra el feixisme, doncs a la rereguarda, també hi havia molta feina per fer, i la Cecília hi estava força involucrada. Actuà en hospitals militars, sindicats o festivals benèfics, per tal de fer més agradable la vida als soldats ferits o per recollir diners per les entitats socials.

La dècada de la República (1930-39) fou la més exitosa per a la Cecília.

Procedència familiar de la Cecília La primera referència d’un Gubert a Arenys de Munt, la tenim a principis del segle XIX, quan un tal Antoni Gubert i Saleta (1791-1838) vingué de Santa Maria de Palautordera a la nostra població acompanyant els seus pares, en Bonaventura Gubert i la Narcisa Saleta. L’Antoni Gubert i el seu pare eren traginers/negociants i possiblement, disposaven de bastants diners, ja que aviat van ser propietaris d’un important patrimoni immobiliari.

L’any 1823, l’Antoni es casà amb una noia de bona família de Santa Maria de Palautordera, la Margarida Vila i Picart Baliull (1805-1891). El 1828 naixia la seva filla Francesca, i el 1841 el seu fill i hereu, l’Antoni Gubert i Vila, que l’any 1862 es casava amb l’Anna Riera de Sant Iscle. El matrimoni, però, només durà deu anys, ja que l’Anna va morir el 1871. Van tenir tres fills: Joan (1863), Andreu (1866) i la Josepa (1868). L’Antoni es tornà a casar l’any 1873 amb una germana de la difunta, la Maria Àngels i Riera, amb qui va tenir

Cecília Gubert i Rafanell

un fill, en Josep (1874). A la mort de l’Antoni Gubert i Saleta, que morí molt jove, totes les propietats passaren a nom de la seva dona Margarida Vila, fins a la mort d’aquesta l’any 1891: una part del patrimoni fou pel seu fill gran Juan (que un cop casat marxà a viure a Sant Feliu de Buixalleu) i que consistia en: quatre cases del carrer Sant Antoni, (números 11-13-15 i 23); la resta de propietats van passar als altres fills, a nom de (Herederos de Margarita Gubert). Els béns consistien en: una casa al carrer Panagall, núm.2 d i tres al carrer Sant Antoni, números 7-15 i 15 d.

Casament a Arenys de Munt d’en Josep Gubert Ja hem dit que en Joan, fill gran de l’Antoni Gubert, marxà a Sant Feliu, però dels altres tres, només tenim notícies del fill petit Josep (futur pare de la Cecília) que l’any 1899, a vint-i-dos anys, es casà amb una noia de Sant Cebrià, la Rosa Rafanell i Clerch (1876-1960).

En Josep treballava d’ebenista, tanmateix, també era un gran aficionat al teatre i un bon actor. De ben jovenet actuà en la majoria d’obres teatrals que es feien a Arenys de Munt, tant al teatre de can Corrioles com al Segle o al Caball. No tenim informació de les seves actuacions abans del 1894, però sabem que aquell any va ser el primer actor de les obres que es van programar al teatre del Segle, com: “Batalla de Pescaters”, “Batalla de Reines” i “Lo Contramaestre”, entre altres. Totes tres eren de l’autor Frederic Soler i en Josep estigué acompanyat a l’escenari, de la jova i excel·lent actriu Teresa Planas de can Barres (que anys més tard moriria ofegada a la riera). El 1897 intervingué en l’obra “En Polvora” al Casino Progrés Arenyenc, i el 1898 la tornà a interpretar

/29

|Recordant a... com eren en Pellicer i en Josep M. Millet, així, com també amb el professor de cant Augusto Scampini.

Cecília Gubert

El tenor Joan Rosich

al mateix Casino, a més de les obres “La Por” i “Lo Port de Salvació”. També, el 1897 va ser nomenat secretari de la Germandat “Sant Jaume”.

Malauradament per als aficionats al teatre d’Arenys de Munt, en Josep es casà l’any 1899, com hem dit anteriorment, i -suposem que va ser a causa de la feina– marxà a viure a Barcelona.

Tenim entès que s’establí per la zona de l’avinguda de la República Argentina.

Naixement de la Cecília Un cop a la Ciutat Comtal la parella, van tenir un fill i una filla: en Josep el 1903 i la Cecília el 1906.

Però, en Josep no es resignà a deixar de fer teatre a Arenys de Munt i venia un parell de cops a l’any a col·laborar en les distintes obres que es programaven als teatres locals (sobretot al Segle).

Segons publicà la revista “La Costa de Llevant” el mes d’abril de 1903 vingué a interpretar el paper de Sant Crist a la Passió que es programà al Segle i per la Pasqua de 1906 hi tornà de nou, acompanyat de vàries actrius de Barcelona.

Mentrestant, la Cecília anava creixent i cursà els estudis primaris en una escola de la seva barriada.

Però, a ella el que li agradava era el teatre i cantar, cosa no gaire estranya, ja que sempre havia vist el seu pare actuar. En diverses ocasions va poder demostrar que tenia unes grans qualitats per exercir aquesta disciplina artística, no obstant això, els seus pares no ho veien amb bons ulls, potser, consideraven que el món de l’espectacle no era el més adequat per a la Cecília. El destí, tanmateix, jugà en favor de la Cecília. Resulta que els seus pares, de tendència republicana, eren grans amics d’en Joan Rosich famós tenor català d’esquerres, i en una ocasió que la Cecília anà a una representació de l’òpera Marina, d’aquest tenor al Poble Espanyol, va despertar en ella un desig enorme de cantar; i ajudada per en Rosich que coneixia les condicions de la noia pel cant, convencé els pares que la deixessin estudiar música.

Ingressà a l’Escola Municipal de Música de Barcelona i donà classes amb dos grans mestres,

/30

Primeres actuacions de la Cecília Va actuar públicament per primera vegada, en un concert vocal-instrumental d’un programa de ràdio EAJ-15 (Ràdio Associació) interpretant diverses peces musicals del seu repertori (composicions de Puccini, Turina i Toldrà, entre altres) acompanyada per un trio de músics, format pels professors Conxita Badia (pianista), Giménez (violí) i Dini (cell). Però, oficialment, debutà el dia 10 d’abril de 1930 al Teatre Nou amb l’obra Marina i de la mà de la Compañia de zarzuela castellana y catalana G. Camarasa Sort.

En un principi – segons explicà ella mateixa en una entrevista al Diari de Terrassa – l’empresari del Teatre Nou la volia fer debutar amb l’obra “El cabo primero”, però ella protestà i va manifestar que no debutaria si no era amb una obra seriosa, com “Marina”. Aconseguí convèncer els empresaris Llimona i Capàrrós - que no volien perdre una perla com aquella - i li van programar una funció al Teatre Nou amb l’obra “Marina”.

L’intèrpret masculí fou el seu admirat Joan Rossich (que després de la guerra seria investigat per la brigada politicosocial franquista per haver estat un nacionalista català). Uns mesos més tard tornà a interpretar la mateixa obra al teatre Natura de Terrassa.

Aquell mateix any, però, ja definitivament consagrada com a diva de primer nivell, actuà a l’Ateneu de Barcelona interpretant cançons d’obres de Mozzart, Puccini o Rossini, entremig de les conferències que l’entitat acostumava a programar amb intel·lectuals de prestigi mundial.

També, fou requerida per actuar amb la companyia catalana del teatre Novetats al costat de l’Enric Borràs i Marcos Redondo que programaven obres en català com: Ocells de pas de Rusiñol o L’aigua Miraculosa. La Cecília, a partir d’aleshores, quedà integrada a la companyia del teatre.

La Cecília Gubert durant la República L’any 1931 al Novetats, el grup d’actors d’esquerres que hi actuaven, per tal de fomentar el teatre i la música i que fos assequible per tothom, van establir uns preus més econòmics sota la denominació de “Entradas a precios revolucionarios” (d’una a dues pessetes la butaca). El nom de la Cecília Gubert començà a fer-se famós i sol·licitada per tot arreu: Festes majors, festivals benèfics o audicions radiofòniques.

La Cecília ja en temps de la República començà a

|Recordant a... actuar regularment en festivals benèfics i en actes polítics dels partits catalans d’esquerres. El 1932 actuà a Vic amb altres artistes de la companyia del Novetats, en un concert al teatre Vigatà a benefici de l’hospital comarcal. El mes d’octubre participà desinteressadament al local del “Centre i Joventut d’ERC” per reunir diners per Assistència Social, acompanyada dels tenors republicans Joan Rossich i Marc Redondo. El 1935 aniversari de la República van organitzar un festival per celebrar-ho a l’Agrupament de la Cecília Gubert amb ball per l’orquestra “Frorwar’s Orchestra”.

L’any 1925 en Pau Casals fundà l’Associació Obrera de Concerts, amb la idea d’apropar les peces dels grans compositors europeus a tots els treballadors (amb una junta formada íntegrament per obrers). Per això, crea la seva pròpia orquestra formada per 88 músics, pagats per ell mateix, i nomenada Orquestra Pau Casals (OPC). Creà un patronat i amb la complicitat de l’Ateneu Polytèchnicun, que cedí un local a la nova associació, van iniciar una sèrie d’audicions pels seus socis, al Palau de la Música Catalana. La Cecília Gubert fou una assídua col·laboradora de l’Associació, on actuà desinteressadament en nombroses ocasions. El 1938 es dissolgué l’entitat, ja que la majoria dels seus associats estaven al front, morts o a l’exili, com el mateix Pau Casals.

El 1933 es formà l’Agrupament Cecília Gubert, una espècie de club de fans de l’època, que a més de seguir a la Cecília en les seves actuacions, organitzaven excursions (moltes a Arenys de Munt a visitar a la Cecília mentre hi passava les vacances) i projectaven vetllades musicals o teatrals, balls i altres activitats culturals al seu local social (Portal de l’Àngel, 6), ja que disposaven d’un quadre escènic propi, on actuaven convidats els actors catalans d’esquerres, com en Joan Rosich, Marcos Redondo o Joan Brito (i on majoritàriament, s’hi representaven obres catalanes com: Mossèn Joanot, Mar i Cel, El Pati Blau, etc.). La Cecília Gubert n’era la presidenta d’honor. L’Agrupament organitzà moltes excursions a Arenys de Munt per visitar a la seva presidenta Cecília mentre hi passava les vacances o s’hi estava recuperant d’alguna malaltia, com l’estiu de 1934 després de ser operada d’apendicitis.

Després de la guerra civil els agrupaments foren abolits.

També, el 1933 fou l’any que la companyia de Luis Calvo, que actuava al Novetats, amb la primera actriu Cecília Gubert al capdavant, va ser guardonada amb el premi de la República a la millor actuació lírica.

La guerra civil (1936-39) La Cecília durant la guerra no fugí a la zona nacio-

La Cecília a Doña Francisquita

La Cecília amb altres actors a Ràdio Barcelona

nal, al contrari, es quedà a Barcelona col·laborant amb la República des de la rereguarda, i a partir de 1936 formà part de la Companyia Socialitzada del Teatre Novetats de Barcelona. Continuà donant suport a les autoritats de la Generalitat i participant en tots els actes en els quals era sol·licitada. Per exemple: Al teatre Novetats, interpretà la sarsuela Katiuska, amb el baríton Enrique Zabarte a benefici dels hospitals de sang de Madrid; en la inauguració d’una biblioteca dedicada als combatents ferits de l’Hospital Militar de Vallcarca hi va participar acompanyada de la Banda de Música del Primer Batallón de Zapadores del Ejército del Este; el mes de febrer de 1938 participà en un festival al Foment Republicà de Sants a benefici dels hospitals militars d’Alcañiz; el mes d’agost del mateix any, participà en l’entrega de premis del concurs de cartells organitzat per les Joventuts Socialistes Unificades (JSU) al local del C.A.D.C.I, interpretant una selecció de cançons; el mes de setembre participà en un festival en honor dels participants a la batalla de l’Ebre, presidit per en Lluís Companys i celebrat al Teatre Català de la Comèdia; i en un altra ocasió, conjuntament amb l’Emili Vendrell participà en un festival de confraternització cívic-militar organitzat per la primera companyia telefònica del Batallón de Transmisiones del Ejército del Este, acompanyats de la banda de música del XVIII Cos d’Exèrcit.

El mes de juliol de 1938 la Generalitat constituí l’Institut del Teatre Líric de Catalunya, ocupant la secretaria general l’actor Joan Mumbrú i la Cecília Gubert una delegació de propaganda.

Principals obres interpretades Entre els anys 1930-1939 interpretà, entre altres, les següents sarsueles i operetes: Luisa Fernanda, Don Gil de Alcalá, La Generala, Doña Francisquita, La viejecita, Las golondrinas, Maruxa, Talisman, El Conde de Luxemburgo, Miss Helyett, El cantar del arriero, Molinos de viento, La bella burlada, La Dolorosa, Chateaux Margaux, La del Manojo de rosas, El vals de los pájaros, La Musa gitana, La princesa de las Czardas, etc.,

/31

|Recordant a...

L'Agrupament Cecilia Gubert en una excursió

convertint-se al mateix temps en una de les principals intèrprets de la lírica i el teatre en català (amb obres com: Cançó d’amor i de guerra amb Joan Arnó, El Pati Blau de Rusinyol, La legió d’honor, Flors i violes, Mar i Cel, La Planxadora de la Plaça del Pi, etc).

Actuacions a Arenys de Mar i de Munt (abans de la guerra) La Cecília sentia especial predilecció per actuar a Arenys de Munt, lloc que ella considerava la seva terra, i venia sovint a can Corrioles. Per exemple: El dia 13 d’agost de 1932 es va organitzar un festival benèfic per l’Assistència Social i can Corrioles van oferir desinteressadament, el seu local – acabat de reformar - a l’Ajuntament i la Cecília no dubtà a venir, a més, del grup escènic La Garba, els membres de l’Agrupament Cecília Gubert de Barcelona, la concertista Maria Cocuart i una orquestra local. No va faltar tampoc, el poeta Domènec Perramon, gran amic de la soprano. I l’any 1935 per la festa major d’Arenys de Mar, actuà a la sala Mercè amb la companyia de Marcos Redondo, representant les obres líriques: La Dolorosa i El cantar del arriero”, acompanyada del tenor Francesc Godayo.

La dictadura franquista Molts dels actors i actrius de la República van ser investigats per la Brigada Politico-Social, com fou el cas de: Antoni Miras, Marcos Redondo, Enric Borràs, Joan Rosich, Emili Vendrell, Gaietà Renom, Cecília Gubert, Selina Pérez, Salvador Malonde, etc., per la seva col·laboració amb la Generalitat republicana, però com que no tenien cap causa contra ells, van poder continuar actuant després de la guerra, ja que la continuïtat d’aquests grans artistes amb el règim de la dictadura, era una bona propaganda pel franquisme. Altres com: Antoni Palacios o l’Álvarez Cantos foren represaliats i algun hagué d’exiliar-se, com va ser el cas d’en Pau Casals.

La Cecília un cop investigada i posada a prova la seva adhesió al nou règim, va tornar a la seva

/32

activitat artística, però al principi, en papers no massa importants. La seva qualitat com a cantant lírica fou un punt a favor per seguir a primer pla de la música i el teatre, encara que no fos contractada tan sovint com a primera actriu. Per fer-se perdonar hagué d’anar a actuar a Burgos i Salamanca – entre altres llocs de l’estat- i fent de segona vedet. Participà molt en audicions musicals, festes majors o programes de ràdio i en alguna, que altra sarsuela (La viuda alegre, Los Burladores, La Planxadora de la plaça del Pi, etc.).

A la ràdio, intervingué, entre altres, en una obra teatral radiofònica dirigida per Armando Blanch i produïda per l’Antonio Losada de Ràdio Barcelona, titulada Recortes de prensa en televisión, o en un programa, també de Ràdio Barcelona, retransmès des del cine Àncora de Calella amb altres actors de l’emissora i diversos cantats del moment. I als festivals, la vàrem poder veure al Pavelló d’Esports de Barcelona, en un festival de Chocolates Barcelona amb cantants de segona fila, així com, en l’homenatge a Emili Vendrell amb en Cayetano Renom, Ramon Calduch i altres.

A Arenys de Mar actuà el mes de desembre de l’any 1950 representant l’obra Marianela, traduïda al català per A. Carner, amb actors del grup Montserrat; i a Arenys de Munt repetí la mateixa obra a can Corrioles el vuit d’abril de l’any següent, amb actors, també, del grup Montserrat, amb gran alegria dels arenyencs de munt, que ja tenien ganes de tornar-la a veure.

La Cecília no es casà i va viure sempre amb la seva mare, que li cosia els vestits, ja que a Sant Cebrià feia de modista. No tenim constància de l’any de la mort del pare, però la mare morí l’any 1960. El seu germà Josep ens deixà a l’edat de quaranta-nou anys, el 1952 i ella, el 1985. Creiem que els últims anys de la seva vida els passà en una residència, pel que diu l’esquela de La Vanguardia. La Cecília Gubert i Rafanell fou una gran cantant i actriu, de la qui n’hem d’estar orgullosos, i la Comissió del Nomenclàtor de l’Ajuntament, ja hauria d’estar cercant un carrer per posar-li el seu nom.

Elies Surroca i Campàs

|El racó de l'Humanista

Llanço a l'aire unes preguntes perquè ens serveixin per reflexionar-hi.

Vivim en un món que anomenem civilitzat, però si ho meditem detingudament, en molts aspectes és inhumà, insolidari i egoista. Els seus objectius i prioritats són el poder i els diners.

Sóc conscient que la solució de totes aquestes reflexions són un somni i una utopia, i que lamentablement avui, i molt possiblement demà, continuarà sent una irrealitat.

ÉS JUST?

Que hi hagi més de 800 milions de persones que passen gana, i que cada dia morin de gana 24.000 persones?

Que 2.000 milions de persones no tinguin accés a l'aigua potable?

L'escassetat de vacunes per a la Covid que ha patit el Tercer Món?

Que 5 milions de nens morin cada any, i que 1,5 milions tinguin menys d'1 any?

Que cada any, al mar Mediterrani, morin ofegats més de 2.000 migrants?

Que segueixin existint epidèmies (Ebola, Malària, VIH, Còlera, Dengue, ...)?

Que hi hagi països on se segueixi aplicant l'ablació genital femenina?

Que hi hagi 100 milions de persones sense llar, i que 1.800 milions de persones no tenen un habitatge adequat?

Que 2.500 milions de persones hagin de sobreviure amb menys de 2€ diaris?

Que encara 700 milions de persones siguin analfabetes?

Que segueixi existint al món – que anomenem civilitzat – l'homofòbia, el racisme, l'esclavitud, l'explotació, el sexisme,...?

Que en alguns països l'homosexualitat és castigada o considerada una malaltia?

Que segueixi havent-hi discriminació per raó de sexe, raça, creences, …?

L’encara actual desigualtat i discriminació amb les dones?

Que a les escoles segueixi havent-hi assetjament escolar (bullying)?

Que al segle XXI segueixin havent-hi guerres?

Que segueixin al carrer autors de múltiples delictes de robatori, o atracament?

Que la justícia sigui tan lenta i tolerant amb els okupes?

Que segueixin existint les oligarquies i els latifundis?

La diferència de sou entre les dones i els homes, pel mateix treball i rendiment?

Els sous i contractes blindats dels presidents i alts executius dels bancs i multinacionals?

Els ingressos d’algunes figures de l’esport?

El poc reconeixement i els sous dels científics i investigadors?

Que un polític, encara que només hagi estat al càrrec uns mesos, tingui un sou vitalici?

Que hi hagi polítics que s'enriqueixin a costa de comissions il·legals?

Que segueixin havent-hi designacions a dit o per recomanació?

Que hi hagi qui vagi a fer un viatge especial, per plaer, mentre hi ha persones que no es poden pagar una targeta de transport públic?

Que hi hagi individus que les aixetes dels seus sanitaris siguin d'or?

Que hi hagi ampolles de vi que costin més de 6.000 €, i, sobretot, que hi hagi qui les beguin?

Carlos Rodríguez Podeu posar-vos en contacte amb mi: - Rambla de l’Eixample, 151 - Móbil 696 360 695 - WhatsApp 696 360 695 - Email: carlos.rodriguez.personal@hotmail.com

/33

OPINIÓ batec OPINIÓ BATEC opinió BATEC

|Opinió

Aquesta secció us publica la vostra opinió sobre temes d’interès públic amb el degut respecte a les persones, entitats i institucions.

El Batec no es fa responsable de cap dels escrits de la secció «opinió» i «bústia».

Els escrits com a màxim hauran de tenir una llargada de 250 paraules, al voltant de 15 línies.

Feu-los arribar a: batec@centremoral.cat o la bústia del Batec a la facana del Centre abans del 20 de cada mes.

À LA VILLE DE… BARCELONA!!!

Tal com diuen les cròniques el 17 d´octubre de 1986, cap a 2/4 de dues, un fet va canviar per sempre més la Ciutat Comtal, Catalunya, les Espanyes com també les nostres vides.

Un prohom reciclat de l’antic règim a la bellíssima ciutat suïssa de Lausana va esparracar un sobre tot i il·luminant a la sala amb la seva mirada d àguila, amb un somriure murri, el president COI, en Joan Antoni Samaranch, va donar la volta al món una paraula en català: Barcelona!

Segur que alguns dels preuats lectors van patir un petit sotrac al cor, fins i tot alguna llàgrima.

Un tsunami d’il·lusió i optimisme transversal va envair totes les platges de totes classes polítiques, socials, industrials, culturals. On totes les administracions jugaren plegades per cercar l ´èxit dels XXVe JJ.OO però per sobre de tot una immensa sardana de tots els catalans.

El Borbó, en González. en Pujol, en Maragall, en Bassat i tants i tants fent pinya. Els més de 100.000 voluntaris de totes les classes socials. Cal recordar que la ciutat ja era candidata el 1924,1936 i 1972. L’any màgic però de 1992 serà per molta gent, un any molt recordat.

Un èxtasi, ara fa 30 anys, l’encesa del pebeter a Montjuïc el dissabte 25 de juliol de 1992.

Cal recuperar l’esperit de 92? …però quant donaries per tornar a viure aquells temps un cop més…. Perales.

Joan Puig i Pont

/34

|Opinió

ON S’HA VIST On s’ha vist que un Ajuntament (que l’alcalde es Regidor d’Economia des de l’any 2013) que diuen que en saben tant de portar els comptes de la Casa Gran quan l’informe de la interventora comunica la LIQUIDACIÓ al Ple municipal (segons disposa l’article 90.2 RD 500/90) que el TOTAL dels ROMANENTS de CRÈDIT és de 7.022.126,16€., des de la Liquidació del Pressupost de l’any 2.018 (desglossats en: Romanents de crèdit compromesos 2.400.290,35€ + Crèdits retinguts 1.020.413,23€ + Crèdits autoritzats 197.668,93€ + Crèdits disponibles 3.403.753,65€ Total de Romanents de crèdit NO compromesos 4.621.853,81 €.)

Tot un disbarat de com gestionar eficientment els cabdals públics i de com administrar els impostos imposats que paguen els arenyencs (recordem l’augment del 7,58 % de l’impost de Béns Immobles (IBI)) Però això NO és tot, resulta que com que venen ELECCIONS MUNICIPALS ara toca gastar i de pressa per tornar assegurar-se el desitjat sou i la feina fàcil 4 anys més abans que vingui algú altre i els prengui el xollo.

I com ho faran?, doncs en el PLE del 21 d’abril d’ enguany (Punt núm.7) amb l’aprovació de MODIFICACIÓ DE CRÈDIT 6/2022 per compensar la poca planificació del Pressupost s’aprovaren 2.623.839,23€., i altre cop, al PLE del 16 de juny (punt núm. 5) MODIFICACÓ DE CREDIT 9/2022 que és com un calaix de sastre de 1.527.344,08€. A més de l’aprovació de la resolució d’alcaldia núm. 183/2022 de data 12/05/2022 (projecte d’obres d’urbanit-zació de la Plaça del Sindicat que NO entrava al Pressupost de Riera i Penya) amb un total de 320.530,64€. I “suma i sigue” que els temps s’escurcen i cal aprofitar l’avantatge política que potser alguns ni se’n assabentin de la disbauxa.

Tota un contradicció dels valors democràtics de com s’hauria de gestionar intel·ligentment un ajuntament que impulsés la participació ciutadana i informés amb transparència, amb regularitat i amb respecte a qui té les obligacions (per força) de pagar els IMPOSTOS MUNICIPALS.

VIURE A PAGÈS És una satisfacció gran viure al mig de la natura, flora i fauna a prop teu i l'atmosfera tan pura.

Pensaven els de ciutat que anaven a descansar, però hi ha molta remor i això no es pot tolerar

En un poblet pirinenc s'hi vivia de primera quan a principis d'estiu arriba gent forastera.

Quan els veïns fan gresca i els visitants, botellots,, si les colles es troben hi ha crits i mastegots.

Hi ha sempre a pagès sons i olors de muntanya que per als estiuejants és com una cosa estranya.

El que és més assenyat per acabar les lluites és anar a caçar bolets o al riu a pescar truites.

Els molesta a la nit el repic de les campanes i quan ja comença el dia que el gall canti amb ganes.

Tot i venir de la ciutat i que volen semblar fins, per als veïns del poble seran sempre "pixapins"

Els crits dels caçadors i els esquellots del ramat quan se'n va a pasturar els desperta massa aviat.

Potser sí que és veritat que algun poble fa pudor, però a les grans ciutats mata la contaminació.

Si les granges fan pudor o els femers són merders el que passa als pobles no agrada als forasters.

El millor que podem fer és conviure amb alegria perquè el que aquí hem dit tan sols és una ironia.

Pere Marpons

Xavier Oller

/35

BÚSTIA batec BÚSTIA BATEC bústia BATEC

|La Bústia

Aquesta secció reserva un espai per a les entitats, associacions, partits polítics, grups i institucions del nostre poble perquè puguin expressar la seva veu. Sempre amb el degut respecte a les persones, entitats i institucions.

El Batec no es fa responsable de cap dels escrits de la secció «bústia».

Els escrits com a màxim hauran de tenir una llargada de 250 paraules, al voltant de 15 línies.

Feu-los arribar a: batec@centremoral.cat o la bústia del Batec a la façana del Centre abans del 20 de cada mes.

Breda del Pi Gros

BONA BREDA DEL PI GROS 2022 A TOTHOM!

Aquest any deixem enrere els malsons de la COVID19, encarant amb il·lusió nous reptes veïnals.

En primer lloc, celebrarem el 40è aniversari de la nostra icona: el PI GROS. Generacions de veïnes i veïns i altres juntes que ens han precedit l’han mantingut entre nosaltres fins al dia d’avui. Per aquest motiu, aquest any esdevindrà mascota del nostre barri.

En segon lloc, després de la darrera urbanització de l’espai de la cruïlla de l’avinguda Sant Jordi i el carrer Pau Casals, on s’ubica el pi que dona nom al nostre barri, aquesta junta va creure oportú que aquest espai i el de la cruïlla dels carrers Pau Casals i Lluís Companys esdevinguessin places, anomenant-les Plaça del Pi Gros i Plaça de la Breda del Pi Gros, respectivament.

Per aquest motiu vam sol·licitar a l’Ajuntament, a la Regidoria de Cultura i a la Comissió del Nomenclàtor que uníssim esforços per aconseguir-ho, per tal d’homenatjar totes les veïnes i veïns que han gaudit de la nostra breda i que ara ja no hi són, i perquè les noves generacions segueixin mantenint-la viva.

Finalment ho hem aconseguit! Us convidem a venir a les places del nostre barri per la seva inauguració, el proper diumenge 24 de juliol a les 18:30h, després de la cercavila gegantera.

La Breda del Pi Gros i totes les bredes són un patrimoni del nostre poble. Vetllem per elles, compartim-les i gaudim-les!

LA BREDA SOM TOTS! Us hi esperem!

JUNTA BREDA DEL PI GROS – 2017 Maria Majó Roura, Jordi Garrell Serrat, Santiago Gaeta Alonso, Katy Martin Zamora i Alejandro Reyes Sánchez

/36

|La bústia

Breda de l'Eixample Després de tornar a fer la revetlla de Sant Joan amb una gran afluència de públic i contents i agraïts a tots els que ens han ajudat i participat, ens disposem a tornar a fer una altra Festa. D'aquí a poc mes d'un mes farem la nostra Breda de l'Eixample, la de cada any.

Divendres 29 de juliol al vespre amb l'enramada de la zona de ball/ escenari, convidem a galetes i cava als que vinguin a fer un cop de mà.

Dissabte 30 al matí el tradicional torneig entre els veterans del CDAM i una selecció Breda al pati de l'escola Sobirans, continuarem amb activitats per als petits, inflables dels voluntaris d' Arenys de Munt i inflable amb tobogan d'aigua, també tallers amb jocs de taula i manualitats i per acabar el matí ja de cara a migdia una xeringada de colors i ruixada amb una zona habilitada amb discjockey.

A la tarda xocolatada amb espectacle de màgia a càrrec de Joaquim Matas.

Al capvespre, i amenitzat amb música, preparatius del sopar i potser alguna sorpresa abans del sopar, a partir de les 22.00 el nostre sopar habitual, seguidament tindrem l'actuació d'un grup amb el vocalista d'Arenys de Munt, els Silver Monkeys amb música per a tots els públics, durant la nit sortejarem productes i serveis dels nostres col·laboradors del poble, botigues i empreses.

Acabarem el concert en viu i si encara tenim forces i el públic ho desitja continuarem amb el nostre DJ Aleix. Hi haurà servei de Bar tot el dia.

L'endemà, diumenge 31, a la tarda, ens esperen la tradicional sardinada i el rom cremat i servei de Bar, actuació del grup Els Tarambana i actuació d'un grup amateur de nois joves del poble a qui brindem l’oportunitat d'aprofitar el moment per donar-se a conèixer.

Sempre pensant en la gent del poble i per al poble, intentant comptar amb productes del poble i espectacles del poble, som una entitat que pertany a Arenys de Munt i intentem fer les coses per a la gent del poble principalment i també, com no, a gent de fora si escau.

No serà només la revetlla de Sant Joan i Breda al juliol, sinó que també farem alguna cosa més, a part de la Castanyada i d'alguna fira com el Tria i Remena.

Gràcies al Batec i a tots els que ens ajuden a fer difusió dels nostres actes.

Amics per l'Art del Maresme Benvolguts amics i amants de l’art, Com potser ja sabeu, des de l’any 2004 la nostra entitat celebra l’últim dissabte de juliol el concurs NIT BRUIXA DE PINTURA RÀPIDA NOCTURNA, que ja s’ha fet un nom entre els concursos pictòrics de casa nostra.

Després de l’aturada de la pandèmia, l’any passat vam organitzar-ne la XV edició amb una xifra rècord de visitants, participants i premis.

Cada any oferim als arenyencs, i als amants de l’art en general la possibilitat de patrocinar un dels premis del concurs, que sempre compta amb la participació d’alguns dels millors pintors de casa nostra.

Per això adrecem aquesta crida als amants de la cultura i de l’art, ja siguin empreses o particulars, perquè puguin convertir-se en espònsors atorgant un premi i obtenint a canvi el quadre premiat.

Però què significa convertir-se en patrocinador d’un premi del Concurs Nit Bruixa de pintura? Ser patrocinador d’un premi de la NIT BRUIXA... És contribuir a l’avenç i el FOMENT DE L’ART català. És adquirir una OBRA D’ART que representi un racó emblemàtic d’Arenys de Munt de nit. És poder lluir, a casa o a les instal·lacions de l’empresa o negoci, un QUADRE GUARDONAT en un concurs de prestigi com la NIT BRUIXA d’Arenys de Munt.

El premi es pot concedir en nom de l’empresa o bé a títol personal, amb l’opció de mantenir-vos en l’anonimat si ho desitgeu.

L’import mínim per fer-se patrocinador i optar a un quadre premiat és de 200€.

No hi ha import màxim.

Rebeu una salutació ben cordial i, tant si hi col·laboreu com si no, us convidem a gaudir d’aquesta FESTA DE L’ART I LA PINTURA NOCTURNA que és el nostre concurs.

La Junta d’Amics per l’Art del Maresme

/37

|La bústia

ADM

PROMESES (IN)COMPLIDES Temps era temps d’un poble que va perden la personalitat, que el carrer de les Flors i més el carrer Panagall estaven plens de natura verda i de vida en forma d’arbres de la varietat moreres que ajudaven a fer una bona ombra a l’estiu que s’agraïa quan arribava la calor.

El proper any 2023 els governs d’ERC portaran 10 anys governant Arenys de Munt i des de fa 2 mandats (2015/2022) que sentim a parlar què, tan del Panagall com el carrer de les Flors que s’arranjaran perquè estan molt malmesos, una PROMESA que es va repetint cada ix temps però sense arribar mai a concretar-se i el pitjor de tot és que els poquets 5 arbres escanyolits (cirerers bors) de mica en mica els van anul·lant i tapant els escocells amb asfalt. Una gran solució.

De promeses in complides en trobem arreu, com l’anunci de compra de la finca de Riera i Penys, 57, al costat de l’antiga cooperativa per fer habitatge cooperatiu i que un particular se’ls va avançar en l’adquisició, o les promeses de redactar i aprovar els SERVEIS MUNICIPALS de Piscina pública, d’habitatge social o el de Residencia Municipal d’Avis que encara esperem que s’hi posin després d’haver-ho anunciat en diferents ocasions a Consells Municipals o a l’Emissora de Ràdio Arenys de Munt.

I NO parlem de la PARTICIPACIÓ CIUTADANA, ni de la poca AUTOCRITÍCA, ni de la TRANSPARENCIA MUNICIPAL que brilla de la seva absència, ni del seguiment del PROGRAMA ELECTORAL i del PLA D’ACCIÓ MUNICIPAL (PAM) que NO s’avalua ni s’audita el compliment ni mai se’n parla.

NO cal apuntar les obsessives, capcioses i milionàries accions del govern que s’estan executant, que malbaraten recursos públics i credibilitat, ni dels serveis que l’Ajuntament té l’obligació i responsabilitat de complir, que podrien ser millors i més empoderats perquè els vilatans se sentin representats i protegits.

ADM

/38

Assemblea Arenys de Munt

HO HAUREM DE FER NOSALTRES Mentre el gobierno más progre de la història a Madrid continua passant-nos la mà per la cara, els “nostres” partits polítics continuen practicant el poltronisme. Tant és si els jutges, amb el vist-i-plau del gobierno, persegueixen el català a l’escola o si el prohibeixen al congreso; si l’espionatge polític quedarà en un no res; si no s’acompleixen les inversions compromeses; Tant és, si els tornen a prendre el pèl –com ja van fer amb l’ampliació de l’aeroport–, suspenent –afortunadament–, la candidatura dels jocs d’hivern, després d’embolicar la troca només amb el propòsit de sembrar la zitzània, demostrar al món que només som una autonomia i que l’independentisme és incapaç d’aprofitar les inversions de l’estat. Tant és. El Govern de la Generalitat tragarà amb tots els gripaus que faci falta, aferrant-se a la pantomima de la taula de diàleg. Vigileu que, mentre l’espereu, no ens quedem sense país.

Ja veieu que no podem comptar amb els polítics. Ho haurem de fer nosaltres, el poble.

Ens hem de tornar a activar perquè tornant de l’estiu, l’11 de setembre, haurem de dir-los que així no, companys. Tornar a demostrar que volem la independència. Haurem de fer de nou una gran Diada, com sabem fer-la. El carrer ha de ser nostre i no farem ni un pas enrere, ni per agafar embranzida. I després, l’1 d’octubre, recordar-los que no vam votar i defensar les urnes per acabar així, vergonyosament, sotmesos a la trituradora espanyola.

Posem-nos les piles. Tots i totes. I vosaltres, polítics, pugeu al carro o aparteu-vos.

VISCA LA REPÚBLICA CATALANA!

|La bústia

Junts per Arenys de Munt

LA IMPORTÀNCIA DE TOTA L’OFERTA EDUCATIVA A ARENYS DE MUNT A Arenys de Munt hi ha ofertes educatives i formatives per als nostres infants i joves que sorgeixen de la iniciativa pública, altres de la privada i altres del món associatiu.

TOTES SÓN IMPORTANTS, totes ajuden a preparar-los tècnicament, a descobrir vocacions, a socialitzar, a crear relacions personals que poden ser per a tota la vida, en definitiva ajuden a formar-los com a persones que viuen en comunitat i pertanyen a un poble del qual en són i seran el seu futur més valuós.

El mes de juny és temps de notes, de festes de graduació, d’acomiadaments d’escola, de festivals de fi de curs, d’actuacions en directe per ensenyar-nos aquella feina que han desenvolupat durant tot l’any i on pares, avis i germans anem amb ulls espurnejants a veure una part de tot allò que han aprés els nostres fills o nets durant un any escolar.

Els nostres centres educatius públics, els de primària, l’Escola Sant Martí i l’Escola Sobirans i el de secundària l’IES Domènec Perramon, juntament amb l’Escola Bressol la Petjada actuen com els centres bàsics formatius dels nostres joves i com a tals l’Ajuntament ha de posar els recursos al seu abast per tal de millorar i prestigiar les seves instal·lacions i necessitats que els corresponen. L’Aula de Música AdM fomenta la formació musical, que és molt important.

Voldríem destacar aquí les iniciatives privades que, amb esforç, amb risc econòmic i moltes vegades amb desemparament institucional, realitzen una feina de qualitat i impagable per proporcionar ensenyaments alternatius

als que són públics. Estem pensant en centres com l’escola d’Art Pigment, el Meow Taller, els centres de dansa Aina Dance Studio i la Riera, les escoles d’idiomes English Center i BI, l’estudi de música de la Maica Brecha i d’altres que probablement ens deixem.

Els infants i pares pateixen ara el tancament de l’escola bressol La Caseta Amagada.

Factors diversos com la pandèmia, la competència de l’oferta pública i que la seva supervivència econòmica no podia ser assegurada amb recursos públics l’ha obligat a tancar, i quina ha estat la conseqüència? menys places per als infants d’Arenys de Munt, i ara l’escola bressol municipal no pot cobrir tota la demanda que hi ha. Quan una gestió privada proporciona un valor tan important com aquest, l’Ajuntament no pot mirar cap a una altra banda; ha d’interessar-se, dialogar i explorar vies legalment correctes per tal d’evitar un tancament que el que fa és perjudicar infants i pares que han de portar els seus fills a altres pobles.

També tenim la sort de comptar amb ofertes formatives per als nostres infants que venen del món associatiu, com l’escola de teatre del Centre, l’Esbart Dansaire, l’Encirca’t a més de totes les relacionades amb el món de l’esport o altres activitats que barregen lleure i creixement personal, com les KT Colònies, la majoria fetes des del voluntariat.

HEM DE PROTEGIR I FOMENTAR CADA INICIATIVA PEDAGOGICA DEL NOSTRE POBLE

/39

|La bústia

Alternativa Municipal

RIERA (2a part) Molts arenyencs mobilitzats i motivats es fan moltes preguntes sobre el tema de les actuals obres d’urbanització del tercer tram de la Riera, i volem una explicació que cal i proposem, com: Els nostres polítics han valorat si aquesta urbanització i manteniment dels quatre trams de la Riera (Riera i Penya, Sant Martí, Francesc Macià, i Eixample) són el que volien els vilatans?

Econòmicament disposem d’una Riera prou eficient, sostenible, d’adequada neteja, mobilitat, enjardinament, aparcament, càrrega/descàrrega, comerç local, enllumenat públic adient...?

Per què els nostres representants han aprovat un Projecte tan exagerat sense pensar com ho podran pagar els vilatans, obligats per unes contribucions especials de l’Ajuntament?

Que passa amb el PLET interposat per una bona part de veïns contra les contribucions especials per urbanització de la Riera i tota la parafernàlia d’escocells, jardinets, testos...?

Per què l’Ajuntament va aprovar un Projecte tan car (revestiment amb pedra, rampes, escales) sense demanar una altra solució més econòmica, més senzilla i més eficient?

/40

És ètic encarir presumptament el Projecte i pressupost perquè algun empresari guanyi un bon percentatge de diners i per gastar recursos públics i estalvis municipals dels vilatans?

Per què ara s’esforcen tant a acabar aquesta obra a corre-cuita abans de les eleccions municipals?

Serà per aconseguir continuar quatre anys més a l’Ajuntament?

Planejar i prioritzar acabar l’obra de la Riera abans de les eleccions municipals és un acte electoralista programat per enlluernar els votants d’Arenys de Munt? És una obra desmesurada sense participació ciutadana que comporta vestir tot el mur de la carretera amb rocalloses, rampes, escales, i baranes noves que no feien falta?

Aprofitaran aquest projecte milionari per anul·lar el PONT perquè des d’un principi els hi fa nosa? “les exigències generen excel·lències”

Alternativa Municipal Arenys de Munt – IDC Mail: consensmunicipal@gmail.com Twitter: @AlternativaMunt

|La bústia

Contes des del Projecte RADARS

UN LLOC BONIC Vaig decidir canviar el sofà de casa per un de més modern i més gros. No és que a casa fossin gaires a posar-hi el cul —de fet, jo sola—. Vaig donar moltes veus a veure si algú el volia. No estava vell i volia trobar-li una llar nova per a ell.

Però, vet aquí que ningú necessitava el meu sofà; o era massa gran, o massa petit, o aquest color s’embrutarà molt, o bé quina llàstima me n’he comprat un de segona mà fa uns dies. Tot i això, me’n vaig anar a comprar el sofà nou.

Quan abans em deslliurés de tot allò que vestia la casa, deixaria de fer olor d’abandó. En Gai m’havia deixat per una morena preciosa i espectacular i jo volia gaudir d’una vida nova sense ensopiments. Havia arribat l’hora de deixar d’arrossegar-me com un cuc per la tristesa de la solitud. Calia refer la meva vida i obrir-me al món sense embuts.

Vaig sortir a escampar la boira talonejant amb força, amb els llavis ben pintats i els ulls riallers.

Sense experiència de caminar damunt d’aquelles agulles de deu centímetres, vaig ensopegar amb una reixa d’engolir aigua de pluja i patapam, de morros a terra. En Panxo, que sempre anava passejant poble amunt i poble avall amb la cigarreta penjant dels llavis i saludant a tothom, em va veure de bocaterrosa com una granota amb el cap aixecat i els dits entortolligats a la reixa.

—Doni’m la mà que l’ajudo a aixecar-se —em va dir amb un somriure d’orella a orella.

—Gràcies, de poc em trenco el nas —vaig contestar estirant-li la mà.

—Amb aquests talons no m’estranya que es fotés de lloros! Tan guapa que va, i ara, tota bruta!

—No t’amoïnis per això. Aniré a canviar-me de roba.

—Jo de vostè, em posaria unes vambes.

L’havia vist pel poble, però mai havia parlat amb ell. Anava malgirbat amb uns pantalons que li anaven balders i una camisa de quadres neta i polida. Les sabates semblaven un parell de números més grans que els peus i la gorra de llana, enfonsada fins a les orelles, li feien un cap divertit. Era un home esquifit i ja no li quedaven dents, encara que això no li impedia anar sempre amb un somriure. A més era d’una amabilitat encisadora. Pel seu aspecte, quedava palès que arreplegava el que li donaven.

De cop se’m va acudir: —Necessites un sofà per a casa teva? Te’n puc donar un molt ben conservat.

—Un sofà? De veres em donaria vostè un sofà?

—Si el vols, sí. Canvio el de casa, i si et va bé, te’l pots quedar. La setmana que ve el podràs venir a buscar.

Ell no s’ho podia creure, tot i que em va dir que sí.

—Moltes gràcies, senyora... Com es diu vostè?

—Lena, d’Elena. Ningú em diu pel meu nom sencer.

—Quina mania té la gent d’escurçar els noms!

Sembla que ens vulguin fer més petits. Jo li diré Elena, el nom sencer, com vostè.

Ves per on aquell home em veia sencera, i jo, em trobava més aviat feta miques. D’ençà d’aquell moment, quan coincidíem fent cafè a cal Xinxó, xerràvem una estoneta.

—Vol venir a casa meva? Tinc un trosset de terra on cultivo verdures. Així no les he de comprar.

Respecto molt la natura i no ruixo res amb pesticides. M’agrada el món i no vull fer-li mal.

Li vaig anar trobant gust a fer el cafè a la tasca per parlar amb en Panxo. Aquell home em donava la pau que mai havia tingut. De tant en tant, em sorprenia amb verdures del seu hort, o amb un manat d’espàrrecs que havia arreplegat

/41

|La bústia del bosc. No sabia per què, però la companyia d’en Panxo em feia sentir bé.

— Visc en un lloc molt bonic i ben ventilat. La convido a casa meva, encara que vostè potser preferirà venir-hi quan tingui el sofà. Ara mateix no disposo de cap lloc per seure, encara que tinc un arbre que em fa molta ombra i molta companyia. El que no hi ha són finestres, però tinc un forat per veure el cel.

—No t’amoïnis Panxo, que buscaré temps per anar a casa teva. Demà passat uns amics meus que tenen una furgo et duran el sofà. Digues-me exactament on vius per donar-los-hi l’adreça.

—Jo els esperaré aquí mateix. Visc molt a prop.

Els meus amics van deixar-li el moble davant de cal Xinxó. Ell, el va arrossegar mentre els nois miraven com s’ho feia. El van veure desaparèixer per la cantonada. De cap de les maneres, en Panxo va deixar que l’ajudessin a traginar el gran volum.

Al cap d’uns dies ja tenia el sofà instal·lat i em va convidar a casa seva. M’ho ensenyaria tot: l’arbre, l’hort...

El cert era que tenia curiositat per conèixer què feia tan feliç aquell home tan senzill, sempre de bon humor i amb una conversa captivadora. Em semblava que vivia molt més que jo mateixa les coses petites de la vida. Vaig comprar uns panets, un trosset de llonganissa, una mica de pernil i un pack de cerveses. Calia celebrar la casa que acollia el sofà, en el qual jo no havia aconseguit ser feliç. Ara, m’hi asseuria amb un altre sentiment.

Ens vam trobar a la cantonada del bar. Ell anava davant meu caminant per un carrer que jo no recordava. En acabar les cases, continuava una tanca de filferro i a l’altra banda, matolls. En Panxo va separar unes branques que feien de porta i em va convidar a entrar.

—Aquí està la meva llar. Vol passar Elena?

/42

Em vaig trobar al bell mig d’un espai envoltat de tomaqueres, pebrots i unes quantes hortalisses més sense ordre ni concert. Tot barrejat entre flors, espígol, romaní. Aquell garbuix de vegetació em semblava perfecte. S’hi olorava un ordre peculiar sense males herbes ni cap fulla marcida. Vaig seguir i em vaig topar amb un arbre preciós d’un verd lluent seguit de fustes, fullaraca i trossos de plàstics que feien les parets de l’estança. A la dreta de la cofurna, hi vaig veure un tros del sofà, i a l’altra banda, separat per una taula petita parada amb dos gots, dos plats i un pot ple de te, la resta. Vaig haver d’empassar-me saliva per engolir les llàgrimes que estaven a punt de trair-me, embolcallada per una plaent sensació: Obria els ulls sota un nou cel. L’home havia partit curosament el sofà en dos trossos iguals i havia fet una estora de fulles seques molt ben col·locades perquè hi posés els peus.

—L’hi agrada? Aquest forat del sostre l’he fet per poder ventilar i veure el cel. Si plou, el tapo amb un plàstic i no em mullo. Les fulles que tenen nom, les hi ensenyaré després. Són totes filles d’aquest arbre. Cada any, quan arriba la tardor, recullo les que li cauen per fer lloc a les que neixen noves. Les tinc comptades. N’he necessitat unes quantes per fer l’estora. Però no s’amoïni gens, que l’arbre m’ha donat permís.

Podríem omplir els panets amb tot això que ha portat? La panxa ja em fa rau-rau!

—I tant Panxo! És un lloc molt bonic.

Laura Masdeu. Voluntària de l’equip RADARS

|Entreteniments

EL SODOKU DEL MES

LES SOLUCIONS

FELICITATS!

Nenes i nens que fan anys aquest mes: IONA ALCÀSSER MACHIN, 12 anys

BET DAUMAL ARTIGAS, 12 anys

MARTINA TORRENT RENGEL, 7 anys

Si vols que et felicitem peR aniversari, fes-nos arribar a centre@centremoral.cat: nom, cognoms i data de naixement. Et felicitarem fins als 14 anys.

/43

El 4 i 5 de Juny el Grup de Teatre del Centre va estrenar la comèdia "Lladres" a la Sala Gran del Centre.

.tnaicnuna'l ed bew al bma açallne i egtami al ne acilC

El Grup ja prepara nous projectes amb l'objectiu de presentar-los aquesta tardor.

:etca'l ed sotof sel setot xierbocseD

La imatge del mes