BATEC 401 Abril 2021

UNA COMÈDIA ROMÀNTICA ARRIBA PER SANT JORDI

ARRIBA A ARENYS DE MUNT "BRUNA", EL MÚSICAL FAMILIAR pàg 06 EL COS DE DANSA PRESENTA “TORNAR A COMENÇAR” pàg 07

PER ST JORDI S'ESTRENA CABARET JOVE pàg 08 Exclusive interview with El Centre celebra Sant Jordi amb l'obra de teatre "36 preguntes que faran que t'enamoris (o no)". Una divertida comèdia romàntica inspirada en l'experiment que el psicòleg canadenc Arthur Aron va fer el 1997 sobre com es Sun Manila's Rising genera la intimitat.

pag. 05

L'AJUNTAMENT COMPRA HABITATGE SOCIAL pàg 14

104 .mún / 1202 LIRBA

LA REVISTA DEL CENTRE D'ARENYS DE MUNT

Continguts 02/ Continguts 03/ Del Centre 11/ D'Arenys, casa de la vila 16/ D'Arenys, gent i societat

17/ D'Arenys, esports 19/ De la Parròquia

05

06

22/ Del temps 24/ #Lilconte 26/ Biblioteca 27/ El llibre del mes 28/Calendari 30/ Recordant a...

34/ El racó de l'humanista 35/ Opinió

07

14

39/ La Bústia 43/ Entreteniments 44/ La Imatge del mes

16

17

Equip Dipòsit legal 2608-94 editada per: Centre Moral d'Arenys de Munt Rbla Francesc Macià, 57 08358 Arenys de Munt 93 793 70 19 centre@centremoral.cat www.centrearenysdemunt.cat

| Redacció i muntatge: Daniel Banegas Sedano, Montserrat Fontbona Missé, Oriol Leo Colomer, Ferran Lloret Yusta, Sílvia Espinach Garcia, Baldomer Torrent Crous, Esteve Torrent Fontbona i Pau Torrent Fontbona. | Fotografia portada: Lara Correa | Publicitat: centre@centremoral.cat (des de 15 euros). | Impressió:

|Del Centre

EDITORIAL

Comencem aquest mes d’abril amb la celebració de Setmana Santa i Pasqua, que eren moments importants per a la vida del nostre Centre Moral: la ballada de Rams, la Moixiganga el Dijous Sant seguida de la lectura dramatitzada i cantada de la Passió de Jesús i altres actes que mostraven, una vegada més, el lligam del Centre amb la vida cultural i religiosa del nostre poble.

Enguany, tot i que estem recuperant una certa normalitat, aquests actes no es podran fer en aquest moment, però això no ens ha d’impedir de conservar els valors que ens transmetien, principalment el de l’Esperança. Una esperança que també veiem reflectida en el nostre patró, Sant Josep, del qui celebràvem la seva festa el mes passat.

Sant Josep i els personatges de la Setmana Santa, són els testimonis de persones que, vivint situacions molt complicades, no van buscar protagonismes estèrils sinó que van treballar pel bé comú. Persones «de la presència diària, discreta i oculta, d’aquells que, en segona línia, treballen incansablement pel bé de tots». I per sort, d’aquesta gent, al nostre Centre, en tenim un bon grapat, entre ells els nostres joves que sembren d’esperança i iŀlusió el futur del nostre Centre, i també el de tantes persones que, amb el seu voluntariat, fan possible el dia a dia del Centre. Un voluntariat que volem organitzar per a integrar més persones en les nostres activitats. Quan el moment arribarà, contarem amb cada un de vosaltres. Bona Pasqua!

Mn. Joan Soler Ribas consiliari del Centre.

LA FEDERACIÓ D'ATENEUS APROVA 102 ACCIONS PER IMPLEMENTAR EL 2021 El passat dissabte 13 de març es va celebrar en format telemàtic l’Assemblea General Ordinària (AGO) de la Federació d’Ateneus de Catalunya (FAC), en la qual es va presentar també el Projecte de la FAC 2021.

Arrel del 6è Congrés de Catalunya celebrat el passat 2019, entre els mesos de novembre i febrer, des de la FAC s’ha coordinat un grup motor amb voluntaris de diferents ateneus federats per acordar quines accions concretes es volen prioritzar per aquest any i que han sigut ratificades per l’Assemblea General Ordinària de socis.

S’han proposat 102 accions a dur a terme, tant per part de la FAC com per part de les entitats, que s’han discutit i ratificat entre els socis assistents, tancant així el Pla d’execució de la FAC 2021. Entre aquestes en destaquen: Impulsar descomptes mancomunats per a tots els associats dels ateneus que tinguin en el seu carnet de soci el logo de la Federació d'Ateneus. Actualment els ateneus federats agrupen a gairebé un milió de socis.

Editar guies temàtiques d’interès pel funcionament de les entitats Fomentar la digitalització de les entitats reforçant i promocionant les eines informàtiques de la FAC (SIFAC).

Es pot consultar vídeo resum de l'activitat del 2020 en aquest VÍDEO.

/03

|Del Centre

MAMBO PROJECT PRESENTA: IAIA Gràcies a la Xarxa de Teatres Ateneus de Catalunya, el Centre ha estat l'espai de residència de la prestigiosa companyia de teatre Mambo Project que ha gaudit d'èxit de públic i crítica a la Fira de Teatre al Carrer de Tàrrega. El divendres 9 d'abril la companyia estrenarà a la Sala Gran del Centre el seu nou espectacle titulat Iaia i que la companyia presenta així: Iaia, si féssim una obra sobre tu, com voldries que fos?

La iaia sempre ha estat present en les nostres vides, però què en sabem realment d’ella? Com va créixer?

Què feia? Què li agradava? A "Iaia", entrareu al menjador de casa da la iaia per descobrir la seva història. Un altaveu a la vida de les iaies a través del seu testimoni captat en videotrucada.

Cartell de l'espectacle

Un espectacle on conviuen passat i present per intentar entendre qui som i cap a on anem.

Mambo Project es caracteritza per l’aproximació documental, el treball en espais escènics no convencionals, la proposta de dispositius participatius per l’espectador i el treball audiovisual en escena. Per aquest motiu, han parlat amb diferents iaies del poble; perquè la seva història formi part de l’espectacle. Entrades anticipades a secretaria i al web www.centrearenysdemunt.cat

PEL REMEI VERITV PROGRAMA UNA SÈRIE DOCUMENTAL AL CENTRE La periodista Maria Riera va viure molt de prop el que va passar fa 20 anys. Els infants eren amics seus. Per això, quan Jofre Verdaguer va sortir de la presó a principis de l’any passat, se li van remoure moltes emocions.

Recordo quan va venir al meu despatx per comunicar-me que s’estava plantejant tornar aquí, al seu poble natal, per fer-ne un reportatge. Jo la vaig recolzar, i finalment va venir acompanyada del càmera Xavi Dorca, amb el qual van fer una feina periodística exceŀlent. És evident que ningú esperava el que va passar després…

Quan vaig fundar la productora audiovisual VeriTV l'any 1995, ho vaig fer amb el convenciment que els mitjans de comunicació tenim un deure amb la societat, el deure d’informar. Per això, hem fet una sèrie documental de quatre episodis amb les imatges inèdites dels seus darrers dies. I ho hem fet en honor a la Maria i en Xavi, i en honor a la veritat.

El proper dissabte 10 d’abril, us convidem a veure la projecció del primer capítol al Centre. Serà a les 17:00h i cal fer inscripción previa al web de l’Ajuntament. També podreu veure els capítols a www.veritv.cat a partir del mateix dia

/04

|Del Centre

36 PREGUNTES QUE FARAN QUE T'ENAMORIS Enguany, el Centre celebrarà Sant Jordi amb l'obra de teatre 36 preguntes que faran que t'enamoris (o no). Una comèdia romàntica inspirada en l'experiment que el psicòleg canadenc Arthur Aron va fer el 1997 sobre com es genera la intimitat.

Diumenge 25 d'abril a les 6 de la tarda es presentarà a la Sala Gran del Centre el divertit espectacle "36 preguntes que faran que t'enamoris". Una comèdia romàntica escrita i dirigida per Pere Anglas inspirada en experiment que el psicòleg canadenc Arthur Aron va fer el 1997 sobre com es genera la intimitat. No farà falta gaire estona perquè l'Aura(Lara Correa) i el Roc (Xavier Alomà) s'adonin que ells dos no tenen res en comú. És més: no se suporten. Però, tot i això, es presten igualment a participar en l'experiment sociològic al qual s'han inscrit voluntàriament. Hauran de sotmetre's a 36 preguntes que els portaran a intimar l'un amb l'altre.

Cartell de l'espectacle

L'espectacle és una producció de la Xarxa d'Ateneus de Catalunya (XTAC) creadora d'espectacles d'èxit com el musical "Una altra estrena", el reivindicatiu "Octubre cançons per la llibertat" o l'emblemàtica "Auca del Senyor Esteve" La comèdia té previst girar per més de 30 localitats de tot Catalunya i ja l'han vista centenars d'espectadors. El telenotícies de TV3 es va fer ressò de la seva estrena, pots recuperar-ne el fragment en aquest enllaç.

Acaba de celebrar la setmana de Sant Jordi gaudint d'una divertida comèdia romàntica a la Sala Gran del Centre.

Moment de l'espectacle

Entrades ja a la venda a secretaria i a la pàgina web del Centre www.centrearenysdemunt.cat

/05

|Del Centre

ARRIBA A ARENYS DE MUNT BRUNA, EL MÚSICAL FAMILIAR DE MÉS ÈXIT La Bruna, d’11 anys, ha de fer un treball d’escola sobre la seva àvia, la Quima. Però fer-lo no serà fàcil ja que, malauradament, l’àvia té un cert grau de demència i no la podrà ajudar gaire.

“Aquesta ets tu quan tenies la meva edat ?

La mama diu que ens assemblem posant-nos de costat!

Tenim el cabell pràcticament igual.

Aquesta ets tu i l’escola on vas estudiar?

Per què ningú somriu?”

Moment de l'espectacle

El treball de la Bruna, que finalment es guiarà per un dietari de l’àvia, anirà traient la pols a una història que remourà emocionalment, tant a la nena, com a la seva mare, qui sempre està massa enfeinada.

“Mare, si hagués estat amb tu abans d’anar-te’n hauria pogut dir-te tot allò que enyoro avui.

Mare, si em sents deixa que et digui per última vegada que tu has estat per a mi la teva sort de ser qui soc!

Quan et deia que pesada que et posaves quan xerràvem, de les dues tu tenies la raó!”

Així doncs, amb dos fils conductors espaiats en el temps (el present de la Bruna i el passat de la Quima) descobrirem jocs i cançons d’una època no massa llunyana i encara amenaçada pel feixisme, però també veurem com la Bruna s’adona que vol viure una vida plena amb la seva mare, que no té ara.

No us podeu perdre aquesta història que arribarà a El Centre el proper 18 d’abril. I és que, just sortit del teatre Romea, i com sempre a preus populars, arriba a Arenys de Munt, “Bruna, El Musical!”. Un impressionant espectacle musical familiar de Mateu Peramiquel i Mar Puig que neix de la necessitat d’homenatjar als nostres avis i àvies i recordar que, gràcies a les seves lluites silenciades, avui en dia podem ser qui som. No us el perdeu!

Entrades anticipades a secretaria i a la pàgina web del Centre: www.centrearenysdemunt.cat

/06 www.pepsacasa.cat 93 795 16 59

Moment de l'espectacle

|Del Centre

EL COS DE DANSA PRESENTA “TORNAR A COMENÇAR” Després de més d’un any d’incertesa, en què l’activitat de l’esbart s’ha vist interrompuda en diverses ocasions, el Cos de Dansa aparca la preparació del seu nou espectacle per oferir-nos “Tornar a començar”, un recital de danses que volen compartir amb tots nosaltres i que pretén demostrar que la cultura és més viva i segura que mai.

L’activitat de l’Esbart, com tot, s’ha vist condicionada per les restriccions. Mentre esperen poder tornar a assajar amb normalitat, s’han adaptat a la normativa marcada per les autoritats, treballant amb grups reduïts de dansaires i amb totes les mesures de seguretat aplicables.

Moment d'anterior espectacle de l'Esbart

Així doncs, us esperem a la Sala Gran del Centre per viure plegats una tarda de dansa tradicional i de nova creació. Atents a les xarxes socials!

Dissabte 1 de maig a les 19:30h Diumenge 2 de maig a les 18:00h

ANUĿLADA LA BALLADA DE RAMS PER SEGON ANY CONSECUTIU Fa poc més d’un any vam haver de canceŀlar, a última hora i després de celebrar-la ininterrompudament durant més de 25 anys, la Ballada de Rams.

Enguany ens hem vist obligats a tornar-la a canceŀlar. És una cita marcada en vermell al calendari de l’esbart i que esperem poder recuperar l’any vinent. El mes de març, l’escola de dansa també ha tornat a la normalitat amb l’esperança de poder oferir un recull de danses en els propers mesos.

Moment de la Ballada de Rams d'anys anteriors

/07

|Del Centre

S'ESTRENA EL CABARET JOVE’21 El proper dissabte 24 d’abril el grup de joves de l’Encirca’t estrenaran el seu Cabaret Jove’21 a la Sala Corrioles del Centre en dues sessions, una a les 12h i l’altre a les 18h. Des de mitjans del mes de març i durant tot l’abril, la Berta Roca, la Linette Alonso, en Pau Vidal, la Laia Conesa, la Míriam Gaeta i la Bet Corominas han estat i seguiran preparant un espectacle de circ de creació coŀlectiva, que comptarà amb dos exalumnes de l’escola en la producció musical: l’Aniol Petit i en Ramses Matas.

| aifargotoF

Assaig de l'espectacle

El grup ja ha començat a treballar en la temàtica de l’actuació, que serà sobre com ens sentim les persones dins i fora de la nostra zona de confort, la lluita per encarar nous reptes a la vida, i les emocions que pot provocar un canvi tan significant; la gravetat i el desequilibri que es genera en el procés.

Els i les joves mostraran en la creació habilitats que tenen a part de les tècniques de circ que ja dominen, i per aquest motiu, volen convidar a altres participants de més de 12 anys de les seccions del Centre, que no necessàriament estiguin vinculats a l’associació de circ, a formar-ne part. Qualsevol proposta serà benvinguda i esperen que la dansa i el teatre puguin ser presents a l’espectacle. Així mateix, també conviden a persones que vulguin aprendre i formar part de l’equip tècnic, el vestuari i la producció. Per a més informació i inscripcions, els interessats i interessades poden fer un WhatsApp al 622652577.

Un cop passada la Setmana Santa es donaran més detalls sobre l’adquisició de les entrades.

El Cabaret Jove’21 va ser guardonat amb el 1r premi dels Premis Ateneus en la categoria Jove, proposa! de l’any 2020.

"SENSE RETRETS" L’OBRA DE TEATRE QUE NO DEIXARÀ A NINGÚ INDIFERENT El grup de teatre del Centre està treballant intensament en aquesta obra que ha despertat l’interès i curiositat de molta gent i que es representarà a la Sala Gran del Centre, els dies 15 i 16 de maig. SENSE RETRETS neix de l’estreta coŀlaboració entre el Centre i l’associació Amunt LGBTI. Basada en la peŀlícula de la televisió nord-americana, Normal, en Joan Llavador ha fet una dramatúrgia que els actors i actrius han entès a la perfecció, doncs interpreten amb una força increïble als seus personatges.

Des de sempre, el pare (interpretat per en Pep Artigas) ha ocultat un secret molt íntim. I ara decideix canviar radicalment la seva vida.

Ja es poden comprar les entrades i conèixer el tràiler de l'espectacle al web del Centre: www.centrearenysdemunt.cat

/08

Participants de l'espectacle

|Del Centre

L’EDITORIAL AFERS PUBLICA EL SISÈ VOLUM DE LA COĿLECCIÓ TERRA D’ATENEUS

ES PRESENTA EL LLIBRE "REFLEXOS DE LA LLUNA A L'AIGUA" AL CENTRE

L’editorial Afers ja ha publicat l’obra guanyadora de la VI Beca Terra d’Ateneus, i que es pot adquirir a la botiga en línia de l’editorial, com una de les novetats més recents del seu catàleg.

La setmana vigília de Sant Jordi, Donaviva amb coŀlaboració amb el Centre organitza una presentació del llibre Reflexos de la lluna a l'aigua de l'autora Roser Soms.

L’obra, Modernitat i progrés. L’evolució ateneística i associativa de les Terres de Ponent (1850-2020) de la historiadora Montse Baiges i l’investigador Gerard Pamplona, se centra en els ateneus i altres espais de socialització que van néixer a la llum de l’evolució social iniciada amb la Revolució Industrial a les comarques del Segrià i el Pla d’Urgell.

L’estudi ens aporta evidències que ajudaran a entendre les necessitats i les demandes dels diversos grups socials que estructuraven les poblacions de Ponent, canalitzades a través de les associacions ateneístiques. Així mateix, s’endinsa a descobrir les connexions entre els esdeveniments locals i les dinàmiques socials que s’experimentaven a escala nacional, la consolidació del catalanisme i la irrupció de les classes obreres com a subjecte polític dins les noves societats industrials.

La presentació es farà el dissabte 17 d'abril a 2/4 d'1 del migdia a la Sala Corrioles del Centre, i anirà a càrrec de d'Anna Moore professora d'escriptura i creixement personal.

Sinopsi del llibre: La lluna es reflecteix amb la mateixa perfecció al mar que a les aigües tranquiŀles d'un estany, en un bassal de pluja, una galleda vella o una tassa de te. I també ho fa igualment en cadascun de nosaltres perquè també som aigua. Allò que no veiem condiciona de maneres insospitades el nostre caminar per la vida. D'això va aquest llibre. Però també de moltes altres coses. O d'una de sola. Sigueu lliures de descobrir-ho.

Per les mesures de seguretat covid-19 cal reservar l'entrada gratuïta a través de secretaria de o del web del Centre: www.centrearenysdemunt.cat

La coŀlecció Terra d’Ateneus, és el conjunt d’obres que han resultat vencedores de la Beca Terra d’Ateneus que organitza la Federació d’Ateneus.

/09

|Del Centre

EL CENTRE REIVINDICA EL 8M AUTOANALITZANT-SE Amb motiu del 8 de març, Dia Internacional de la Dona, el Centre ha volgut realitzar una radiografia sobre la participació de la dona al Centre. Els resultats obtinguts són els següents: La Junta del Centre està formada per 12 persones, 6 de les quals són dones (50%).

A les 16 Seccions de l'Entitat, hi trobem un 50% de dones com a responsables i caps de secció (8 seccions capitanejades per dones), un 25% de les seccions són de direcció mixta (4 seccions estan dirigides conjuntament per homes i dones) i l'altre 25% (les 4 seccions restants) en són responsables només homes.

Com a personal contractat al Centre hi treballen 3 dones i 1 home (75% de dones).

A la Comissió de Programació (òrgan de participació interna encarregat d'escollir i gestionar la programació general del Centre), formada per 12 persones, hi participen 8 dones i 4 homes (66,7%).

Pel que fa al conjunt de persones associades, (com a persones sòcies titulars o beneficiàries) les dones representen un 53,4% del total (774 dones i 676 homes).

Tot i tenir uns bons percentatges en perspectiva de gènere, sobretot en posicions de responsabilitat i en la vida diària de l'Entitat, al Centre es proposa seguir treballant cada dia per abolir aquelles desigualtats de gènere heretades des de fa temps, inherents també a la nostra societat i molt sovint invisibles. Segueix oferint un espai segur per a totes les dones participants i voluntàries que fan de motor i d'engranatge, treballant en equip i colze a colze, teixint així, aquesta xarxa social tan sòlida que fa del Centre la més gran entitat cultural del poble.

Moltes gràcies a totes per ser-hi, per sumar i per vetllar sempre pel Centre.

Seguim endavant!

/10

|D'Arenys, la casa de la vila

EL PLE Resum del ple de març Al ple de març s'aprovà un canvi en les subvencions perquè siguin més fàcils de demanar, justificar i cobrar, tant les ordinàries com les d’afectacions per covid-19. Primer es va aprovar una modificació de l’ordenança general de subvencions amb la voluntat de facilitar la demanda, tramitació, concessió i posterior justificació de les subvencions. Fins ara era un procés burocràtic, lent i molt farragós. Aquesta modificació general, que es va aprovar per unanimitat, va obligar també, al mateix ple, a modificar les bases reguladores específiques per a subvencions culturals, esportives, socials i per al lloguer. Tots els grups hi van votar a favor.

Els següents punts que tenien a veure amb les subvencions era la modificació de les ajudes que es donen per activitats afectades per les restriccions de la covid-19. L’alcalde, Josep Sanchez, començava l’explicació del punt assumint els errors en el sistema per concedir les que es van demanar durant el 2020 i demanant perdó perquè les ajudes encara no s’han resolt i ningú les ha cobrat. Ara les subvencions s’aniran resolent per ordre d’arribada i són molt més clares, sense lloc a interpretacions. Serà també més fàcil justificar-les. Davant d’això, tots els grups hi van votar a favor.

Tot seguit es va actualitzar el Pla Estratègic de subvencions 2020-2023. Un punt de tràmit, ja que s’hi han de reflectir els canvis en el model de subvencions que es van aprovar al mateix ple. Aquest punt va ser l’únic on no tots els vots van ser favorables. El PSC es va abstenir per coherència amb una votació anterior, a l’aprovació inicial del Pla Estratègic al febrer de l’any passat, quan ja es van abstenir.

A la part final del ple es van aprovar, per separat, les bases específiques de subvencions en l'àm-

bit cultural, esportiu, social i ajuts al lloguer. A totes elles els vots van ser favorables per unanimitat.

Un dels punts més destacats del ple, eclipsat per tanta modificació de les subvencions, va ser l’aprovació del projecte d’urbanització del tram final de la Riera i la nova rotonda a l’entrada de la zona industrial al Torrent d’en Puig. Va ser un punt que va presentar la regidora d’Urbanisme, M. Àngels Gros Argelés. Durant l’explicació del punt va destacar el llarg camí que s’ha hagut de recórrer per arribar a aquest punt i va agrair la feina feta anteriorment. Es farà per fases. La fase 4.1 serà la urbanització de la Riera i la connexió amb el barri de Sant Carles. La fase 4.2 és la rotonda. Al ple la regidora va llegir esmenes que es requeriran als redactors del projecte, previs a l’aprovació definitiva.

La CUP es va abstenir en aquest punt ja que sempre han dit que ara mateix les obres de la Riera i la rotonda no haurien de ser una prioritat, i que els diners que costen es podrien gastar en altres qüestions socials, com pisos de lloguer social. Així mateix Muns va qualificar de desastre l’actual entrada al poble amb vehicle, per la carretera coŀlapsada. Entenen que la rotonda és una necessitat que serà molt beneficiosa per al municipi, i que seria molt pitjor la construcció de la variant de Valldegata.

Qui hi va votar a favor va ser el PSC, que va anar més enllà i va qualificar l’acte com un ple històric. Diuen que es millorarà molt la vida dels arenyencs, tan físicament com en qualitat de vida. Referent a la rotonda, Castillo va dir que és necessària però que el poble no hauria de pagar els 975.000€ que costa. La regidora de Junts per Arenys de Munt, Roser Moré Collet, va fer referència a les esmenes que va comentar la regidora d’Urbanisme que cal revisar abans de l’aprovació definitiva. Es va preguntar si no ha-

>>>

/11

|D'Arenys, casa de la vila

>>>

projecte rotonda Torrent d'en Puig

gués valgut més portar el projecte a Ple quan estigués tot correcte. Va demanar també que s’incorpori la urbanització del Rial de la Rectora al projecte de la rotonda, ja que cal arreglar els carrer a l’entorn del Centre cívic. La regidora d’Urbanisme li va respondre que són esmenes que no haurien de comportar cap canvi substancial al projecte. I que urbanitzar el Rial de la Rectora depèn dels propietaris de la zona, però que estan interessats i en converses per desenvolupar la unitat d’actuació. Per part d’ERC, que hi va votar a favor, va prendre la paraula la regidora Tònia Vila Paituví, agraint la feina de polítics i tècnics que han fet possible el projecte.

Es va aprovar per unanimitat l'actualització del conveni regulador de l’encomana de gestió a favor de la Diputació de Barcelona per a l’exercici de funcions d’assistència a la gestió econòmica. També es va aprovar la petició de Sorea de canviar el servei d’aigua potable a Collsacreu a Agbar, la CUP es va abstenir perquè Sorea i Agbar són dues cares de la mateixa moneda.

També es va aprovar la modificació de l’ordenança d’administració electrònica.

Al ple hi havia dues mocions. La primera la va presentar la CUP, demanant que la Generalitat no es personi com a acusació particular als judicis contra independentistes que hagin estat detinguts en protestes a favor de la Independència de Catalunya o a favor dels drets socials i

/12

i nacionals bàsics, com la llibertat d’expressió i l’autodeterminació. El regidor no adscrit, Abel Coll, va estar-hi d’acord. Junts x Arenys de Munt va comentar que a la moció s’hi poden fer matisos, però que comparteixen el sentit global del text, van puntualitzar que la Generalitat només actua com a acusació particular quan hi ha algun policia ferit, però que es podrien defensar els seus interessos de moltes altres maneres que no sigui judicialment. ERC va defensar el dret a la manifestació i va fer constar que la Generalitat està obligada a defensar un policia quan ha estat ferit en acte de servei. El PSC hi va votar en contra perquè no vol interferir en tot allò que tingui a veure amb processos judicials i amb forces de seguretat.

L’altra moció la presentava el PSC, demanant condemnar els aldarulls vandàlics a Catalunya, i també a Espanya, viscuts darrerament en defensa de la llibertat d’expressió arrel de l’entrada a presó del raper Pablo Hasél. A la moció el dret a la llibertat d’expressió, comentant que el gobierno treballa per despenalitzar alguns delictes que ara comporten penes de presó i que haurien de ser només faltes administratives, com les injúries o calúmnies a la Corona. Expressaven el malestar pels aldarulls, donaven suport a les forces policials i rebutjaven els assalts i saquejos a comerços privats. El regidor Abel Coll va votar en contra del text, dient que era una barreja de conceptes equivocats i alguns d’intolerables, tot i que va manifestar el seu acord en què no s’han de tolerar saquejos concrets. Guiu Muns, de la CUP, va afirmar que l’Estat és el primer que perpetra actes vandàlics contra la població, que no respectar acords, i que la societat té tota la raó en protestar ja que no els queda res més a perdre, sobretot a la gent jove. Junts per Arenys de Munt es va expressar en termes molt similars als que ho havia fet el regidor no adscrit. Per a ells la moció va deixar de tenir sentit quan es va dir que Espanya és una democràcia plena. Des d’ERC també es van condemnar els actes vandàlics, però referent al text polític de la moció la regidora Tònia Vila Paituví va ser molt dura amb el plantejament del partit socialista. La moció es va desestimar amb tots els vots en contra, excepte el vot del PSC que presentava la moció.

|D'Arenys, casa de la vila

L'AJUNTAMENT COMPRA HABITATGE SOCIAL

aratnáclA arravaN naoJ | aifargotoF

L’Ajuntament d’Arenys de Munt compra el primer immoble destinat a habitatge social al poble; una demanda des de fa ja diversos anys i que ara, per fi, serà una realitat.

L'alcalde, Josep Sanchez, lamenta que fins a l'actualitat el municipi no tingués cap immoble per a aquest ús. La seva voluntat és crear una bossa d'habitatge social per a famílies amb dificultats per accedir a aquest bé essencial, per això s'incentivarà que els propietaris de pisos els lloguin a preus assequibles, es comprarà habitatge de segona mà i s'estudiarà la possibilitat de comprar terrenys per a la construcció d'habitatge nou, destinat a lloguer social.

També s'estudia l'aprovació d'un reglament que reguli l'habitatge social a Arenys de Munt.

Panoràmica d'Arenys de Munt

CONVOCATÒRIA D'AJUTS DE LLOGUER PER A MAJORS DE 65 ANYS aratnáclA arravaN naoJ | aifargotoF

Panoràmica d'Arenys de Munt

L’Agència de l’Habitatge de Catalunya ha obert el termini per la presentació de soŀlicituds d’ajut al pagament del lloguer de l’habitatge per a persones majors de 65 anys. Les persones que reuneixin els requisits de la convocatòria han de tramitar la soŀlicitud abans del 30 d’abril de 2021, a través d'internet, les oficines de correus o l'OAC de l'Ajuntament. Requisits: Tenir la residència legal a Catalunya; tenir 65 anys o més; que la unitat de convivència tingui uns ingressos no superiors a 2,83 vegades l’IRSC; ser titular d’un contracte de lloguer de l’habitatge que sigui el seu domicili habitual i permanent i estar-hi empadronat; no pagar un lloguer mensual per l’habitatge superior a 800 euros o 900 en el cas de les unitats de convicència on hi hagi algun membre amb discapacitat; tenir domiciliat el cobrament de la subvenció en una entitat financera; estar al corrent de pagament de les rendes en el moment de presentar la soŀlicitud; complir les obligacions tributàries davant l’Estat, la Generalitat i les obligacions amb la Seguretat Social.

Per ampliar aquesta informació, podeu consultar la pàgina de Tràmits de la Generalitat

/13

|D'Arenys, casa de la vila

ELS OPERADORS DE TURISME DE REUNIONS S’INTERESSEN PER CAN JALPÍ

aratnáclA i arravaN naoJ | aifargotoF

Vista del Castell Jalpí des del llac

El Maresme es posiciona com a destinació potent per rebre tursime de negocis amb el Castell Jalpí d’Arenys de Munt com a gran reclam.

El Consorci de Promoció Turística Costa del Maresme va participar al Work Show virtual de turisme MICE (Meetings, Incentives, Conventions and Exhibitions /Events), turisme de negocis, convencions i congressos organitzat pel Cercle de Turisme de la Diputació de Barcelona, juntament amb altres destinacions de la província que promocionen el turisme de reunions, un dels principals motors de desenvolupament del sector serveis.

Des del Consorci es va poder presentar la destinació Costa de Barcelona – Maresme i, en concret, l’oferta

MICE, a 17 agències de l’Estat espanyol. La majoria d’agències ja coneixien el Maresme, però no tots els seus recursos. Van mostrar un clar interès en espais singulars i amb història com el Castell de Santa Florentina, de Canet de Mar, o Castell Jalpí, d’Arenys de Munt, entre d’altres. A més, també es van mostrar interessats en l’oferta d’experiències úniques a prop de Barcelona, com l’enoturisme o els esports nàutics.

EL REMEI ESTRENA LA PLAÇA DE LA REPÚBLICA CATALANA

/14

cetaB | aifargotoF

Al ple de gener es va aprovar la proposta de la comissió del nomenclàtor de posar el nom de “Plaça de la República Catalana” a la nova plaça de Can Borrell.

El dissabte 10 d'abril, a la una del migdia, dins dels actes de les Festes del Remei, la Big Band de l'Aula de Música d'Arenys de Munt farà un concert a la flamant plaça.

Nova plaça de la República Catalana encara tancada al públic

|D'Arenys, casa de la vila

INVERSIONS A LA PETJADA

cetaB | aifargotoF

Durant aquest curs 2020-2021 a l’Escola Bressol Municipal La Petjada s’han dut a terme diverses inversions econòmiques que han revertit en diferents aspectes per millorar l’atenció als infants i la qualitat educativa de l’escola. Aquests diners provenen d’unes subvencions endarrerides de la Generalitat de Catalunya. GUSAM, que és l’empresa gestora de l’escola, i l’equip educatiu han treballat conjuntament per definir les necessitats de l’escola i aprofitar al màxim aquesta inversió. S'ha invertit en l’ampliació de l’equip educatiu, dotant totes les aules de la figura de “parella educativa” (dues educadores per aula), s’han comprat jardineres de fusta i plantes per poder dividir el jardí en diferents zones i herba artificial per al jardí de nadons i s’ha comprat nou utillatge per al servei de menjador, ja que aquest curs els infants dinen a la seva aula per tal de mantenir els grups bombolla.

Pati de l'escola Bressol parcelat amb jardineres de fusta

També s’han comprat estructures i mòduls de fusta per a les aules i la sala de moviment, mobiliari pels laboratoris de llum i foscor, natura, aigua i l’atelier d’art i joguines i material de fusta per a totes les aules.

ES MANTENEN LES RESTRICCIONS PER LA COVID-19 MESURES COVID-19

El Procicat prorroga fins al divendres 9 d’abril les mesures vigents per combatre l’expansió de la pandèmia i hi afegeix les restriccions específiques per a Setmana Santa que limiten més les trobades socials. Aquestes hauran de ser de 4 persones màxim en espais públics tancats i de 6 persones màxim en espais públics oberts, no se’n poden fer en domicilis particulars on només poden reunir-se les persones convivents. Es pot viatjar per tot Catalunya individualment o amb els convivents. No es pot viatjar entre comunitats autònomes excepte a les Balears i les Canàries. El comerç pot obrir tota la setmana, amb aforament del 30% i superfície màxima de 800m2. Es poden fer competicions esportives federades per a totes les edats, amb aforament de públic del 50% a l'exterior i del 30% a l'interior i seient preassignat. El confinament nocturn queda igual, entre les 10 de la nit i les 6 del matí.

Referent a la vacunació, les persones d’entre 60 i 65 anys ja poden demanar hora per rebre la vacuna d’AstraZeneca, tothom que estigui en aquesta franja d’edat pot demanar cita prèvia a través de la web vacunacovidsalut.cat.

/15

|D'Arenys, gent i societat

TEMPS DE PÈSOLS 2021 Aquest any sí. Després de l’aturada forçosa de 2020, tornen les Jornades Gastronòmiques del Pèsol del Maresme. Van arrencar el 19 de març i finalitzaran el 2 de maig.

Són temps difícils per a tothom i, en especial, per a activitats com la restauració que aquest any ha fet un esforç major per participar en l’edició 2021 de Temps de pèsols del Maresme. Restaurants i establiments agroalimentaris de 14 municipis de la comarca ofereixen atractives propostes culinàries i menús especials per satisfer els paladars més exquisits. Uns plats que es poden assaborir al mateix establiment o emportar-se’ls a casa.

I és que les hortes del Maresme estan en plena producció de l’anomenada “perla verda” o “caviar verd” que, conjuntament amb la maduixa, han donat renom internacional a la comarca. Els pèsols del Maresme estan tipificats com a “producte singular”, el seu característic gust d’extrema dolçor és irreproduïble.

Ja fa dies que els pèsols del Maresme es troben al Mercat i hi ha productors que en fan la venda directa. A Arenys de Munt els podem trobar a Agrosalichs Riera i Penya, 79 Tel. 937 951 595

shcilasorgA | aifargotoF

La COVID-19 ha restringit les activitats complementàries que habitualment es feien en diferents municipis per promocionar la gastronomia a l’entorn del pèsol del Maresme. En aquesta edició 2021 hi participen restaurants, establiments de menjar per emportar i d’altres que elaboren productes alimentaris de 14 municipis. El Consorci de Promoció Turística Costa del Maresme ha fet arribar un regal als restaurants participants, de manera que els comensals que vagin a tastar les propostes gastronòmiques de pèsols puguin rebre un detall. És un estímul directe al consum al sector de la restauració, molt afectat per la pandèmia. Podeu veure les propostes gastronòmiques en el Fulletó de Temps de Pèsols al Maresme 2021 A Arenys de Munt podem gaudir de la degustació de menús i plats elaborats amb pèsols del Maresme en els següents restaurants: - Restaurant l'Era, Torrent d'en Puig 11 Tel 937 950 114. Reserva prèvia, servei per emportar i servei a domicili.

Proposta gastronòmica: Saltat de pèsols amb alls tendres, pernil ibèric i foie i Platillo de pèsols, xipirons i botifarra negra. Proposta de maridatge: 3 de Testuan Celler: Testuan - Bar El Centre, Rbla. Francesc Macià, 57 Tel. 937 951 659 i 659 942 962.

Proposta gastronòmica: Truita de pèsols i alls tendres del Maresme amb ous de proximitat i aroma de tòfona del Montnegre, sobre tulipa de pa artesanal de 72 hores de fermentació de Can Joan. Proposta de maridatge: Cava Privat Alta Alella Mirgin Celler: Alta Alella Mirgin

Els pèsols pertanyen a la família de les lleguminoses, però des del punt de vista nutricional els que són frescos s’assemblen més a una verdura. Per tant, podríem dir que són les dues coses alhora. Són molt rics nutritivament, destaquen per un contingut alt en vitamines del grup B, vitamina C, proteïnes fàcilment digeribles, hidrats de carboni d’assimilació lenta i minerals com el calci, el ferro, el potassi.

/16

pèsols a l'Agrosalichs

Clica aquí per descobrir totes les propostes gastronòmiques

|D'Arenys, esports

LA PRIMERA ETAPA DE LA VOLTA A CATALUNYA NÚMERO 100 VA PASSAR PER ARENYS DE MUNT

aynulataC a atsilcic atloV | aifargotoF

La primera jornada va ser en un recorregut que creuava Arenys de Munt. La primera etapa va tenir Calella com a origen i destí, com ja és habitual els darrers anys, però ja serà l’últim que serà així. Pel nostre poble van passar-hi de tornada, baixant de Collsacreu fins les quatre carreteres, i allà tombaren cap a Sant Iscle. Entre els corredors destaca en Peter Sagan, el corredor eslovac del Bora–hansgrohe, tricampió del món, i un dels ciclistes de més qualitat i renom del panorama actual. Altres també van ser Alejandro Valverde, Marc Soler i Enric Mas, Richard Carapaz, Chris Froome, Thomas De Gendt, Marc Hirschi… entre molts d’altres.

LA SETZENA EDICIÓ DE LA TITAN DESERT TINDRÀ DOS CICLISTES D’ARENYS DE MUNT, MARÇAL ROSSELL I JUANITO CANO

tnaicnuna'l ed bew al bma açallne i egtami al ne acilC

tnuM ed synerA oidàR | aifargotoF

És la cursa ciclista més dura del món, que es disputa pel desert del Marroc entre els dies 23 i 28 de maig. Hi participen a la categoria de recent creació en la que un menor sub-25 hi pren part acompanyat d’algú que ja hagi fet la Titan Desert en una altra ocasió. Els dos esportistes fa temps que fan ciclisme i entrenen a diari. Ara, a més, han afegit rutes molt més llargues al seu entrenament ja que a la Titan Desertés és molt important la resistència física, a la qual se li suma l’alimentació, la força i la calor que trobaran al desert marroquí. Unes circumstàncies que a Arenys de Munt són ben diferents.

Juanito Cano, hi anirà per primer cop, i Marçal Rossell, ja serà la segona vegada que hi participa.

/17

|D'Arenys, esports

PÀDEL ARENYS, A CAN ZARIQUEI, OFEREIX UN CASAL DE PÀDEL PER A INFANTS PER SETMANA SANTA Durant els dies no festius de la Setmana Santa, és a dir de dilluns sant 29 de març i fins al dijous sant, dia 1 d’abril, es farà un campus Esportiu per a infants a les instaŀlacions de Pàdel Arenys, a Can Zariquei. Serà als matins, de 9 a 13. tnuM ed synerA oidàR | aifargotoF

La primera hora i mitja la dedicaran a parlar de tàctica, tècnica i física. Tot seguit podran esmorzar, i a les 11 reprendran l’activitat física amb jocs i partits. S’hi pot anar un sol dia, que val 25€, dos dies i pagar 45€, tres dies 65€, o anar-hi els quatre dies per un preu de 75€.

Les inscripcions es poden fer a info@padelarenys.cat, o bé trucant al 682 535 493.

DARRERA JORNADA DEL MES DE MARÇ: VICTÒRIES DE L’HOQUEI, DEL FUTBOL I DEL FUTBOL SALA FEMENÍ I DERROTES DEL FUTBOL SALA MASCULÍ I DEL BÀSQUET tnuM ed synerA oidàR | aifargotoF

El Centre d’Esports Arenys de Munt Solar Tradex es jugava el passaport a la Copa de la Princesa en el partit endarrerit de la 11a jornada de l’OK Lliga Plata. Els de Raul Castillo no van fallar i va endur-se la victòria davant el Sant Feliu de Codines per 4 gols a 1. Així doncs, els arenyencs disputaran el títol a final de temporada. L’altra cara de la moneda la protagonitza el futbol sala masculí, que va caure dissabte contra el Segorbe en el partit inaugural de la segona fase per 1 gol a 3.

/18

tnaicnuna'l ed bew al bma açallne i egtami al ne acilC

L’equip dirigit per Tati Torres comença amb mal peu aquesta segona i darrera fase del campionat domèstic. El futbol sala femení que va sumar una nova victòria i manté el liderat de la Primera Divisió després de superar a l’Arrels per un contundent 5 a 0. Per altra banda, Club Esportiu Arenys de Munt va aconseguir una victòria de mèrit al camp del Cabrils per 2 gols a 3.

Els arenyencs escalen fins a la 5a posició, empatat amb el segon classificat, el Canet. I per últim, l’Amunt Basquet disputava ahir la segona jornada de la categoria Territorial. Repetia davant el Llefià, caient per 59-61.

|De la parròquia

SETMANA SANTA 2021 Tots els actes es celebren dins del temple ABRIL 1, DIJOUS SANT 2/4 de 7 tarda MISSA DE LA CENA DEL SENYOR Tot seguit: HORA SANTA 2, DIVENDRES SANT 11 matí VIA CRUCIS 5h tarda CELEBRACIÓ LITÚRGICA DE LA PASSIÓ I MORT DEL SENYOR Amb l’adoració de la Creu.

3, DISSABTE SANT 2/4 de 9 vespre VETLLA PASQUAL amb l'encesa del Ciri Pasqual 4, DIUMENGE DE PASQUA 9h i 11h matí MISSA de la Solemnitat

CALENDARI LITÚRGIC SETMANA SANTA Aquests dies són els més importants de tot l’any litúrgic, sobretot el Tridu Pasqual –Dijous Sant, Divendres Sant i Vetlla Pasqual–. Els altres dies anteriors en són una preparació.

La Setmana Santa té el seu pòrtic i el seu inici en el Diumenge de Rams o de la Passió del Senyor.

En ell, commemorem, en primer lloc, l’entrada solemne de Jesús a Jerusalem on és aclamat pel poble com a rei d’Israel i beneït en nom del Senyor. Segueixen el Dilluns Sant, el Dimarts Sant i el Dimecres Sant, en què ens anem preparant vers la celebració de la passió, la mort i la resurrecció de Crist. Seguidament tindrem el Dijous Sant al matí i ja finalment, el Tridu Pasqual des de Dijous Sant al vespre fins al Diumenge de Pasqua de resurrecció.

Diumenge de Rams És el dia que obre el pòrtic de la Setmana Santa, el Diumenge en què commemorem dos fets: l’entrada solemne de Jesús a Jerusalem, aclamat pel poble i, en segon lloc, la seva passió i mort en creu. D’aquí ve que aquest diumenge tingui dos títols: “Diumenge de Rams” i “Diumenge de la Passió del Senyor”.

Dijous Sant El Dijous Sant a la tarda o al vespre ens reunim per commemorar el darrer sopar de Jesús, que és com un resum o una introducció a tot el que viurem els tres dies següents. Jesús, en aquell sopar darrer, mostra amb el signe del rentament dels peus quin era el sentit de la seva vida, i quin volia que fos el sentit de la vida dels seus deixebles: l’entrega total pels altres. I després, els deixa un altre signe que és una invitació a la fe i a la confiança: els dóna el pa i el vi anunciant-los que cada cop que es reuneixin i celebrin aquell mateix signe, ell es farà present enmig seu com a font de vida per sempre.Al final de la celebració, reservem l’Eucaristia per a la comunió de l’endemà, i aquest acte és per a tots una invitació a manifestar la nostra fe en la presència de Jesús.

Divendres Sant El Divendres Sant commemorem la passió i la mort de Jesús. Ho fem, sobretot, mitjançant la celebració litúrgica d’aquest dia, que és una celebració de característiques especials. Avui, en efecte, no celebrem l’Eucaristia, perquè esperem poder celebrar-la amb tot el goig la Nit de Pasqua.

>>>

/19

|De la parròquia

>> Calendari litúrgic. Setmana Santa >>>

El color de la celebració d’avui és el vermell, perquè no celebrem el funeral de Jesús, sinó el seu testimoni fidel fins al final.

Dissabte Sant Avui és el dia del silenci i de l’espera. Jesús és al sepulcre, i tota l’Església acompanya el seu Senyor que ha entregat la vida, amb la confiança que aquesta vida donarà un fruit inesgotable.

Vetlla Pasqual Aquesta és la gran nit, la mare de totes les vigílies, la missa més important de l’any. En ella commemorem la resurrecció de Jesucrist.

“Llavors entrà també l’altre deixeble que havia arribat primer al sepulcre, ho veié i cregué. Fins aquell momento no havien entès que, segons les Escriptures, Jesús havia ressuscitat d’entre els morts” (Jo 20, 8-9)

Diumenge de Pasqua És la missa solemne de la resurrecció del Senyor, tot i que la més rellevant i important és la de la nit anterior. Aquest diumenge llegim el relat de la resurrecció segons sant Joan.

TEMPS PASQUAL El diumenge 4 d'abril, comença el temps litúrgic de Pasqua, que el celebrarem fins al diumenge 23 de maig, Pentecosta, "Pasqua Granada".

Al nostre poble, el 2n diumenge de Pasqua, 11 d'abril, celebrarem la nostra Festa Major petita amb la revovació del

Vot de Poble a la Mare de Déu del Remei.

De tot bé certa advocada, del Sol etern pura aurora, siau nostra protectora, del Remei Mare aclamada El d'Arenys poble ditxós, penyora de vostra gràcia, sempre i amb gran eficàcia a Vós clama fervorós; salveu-lo, Mare adorada, ara i de la mort en l'hora.

Goigs e la Mare de Déu del Remei d'Arenys de MUnt

FESTA DE LA MARE DE DÉU DE MONTSERRAT Aquest mes d'abril celebrarem la festa de la Mare de Déu de Montserrat.

El dimarts 27, a les 6h de la tarda resarem el Rosari i tot seguit, a 2/4 de 7, es celebrarà la Missa, en la qual, com és ja tradicional a la nostra parròquia, es beneirà el boix de Montserrat, i en acabar la missa es repartiran els brots. Tothom hi és convidat!

/20

|De la Parròquia

DES DEL CAMPANAR

Mn. Joan Soler Ribas

175è aniversari de la construcció del Cambril de la Mare de Déu del Remei

Benvolguts, mes d’abril, mes de primavera i mes de Resurrecció. Una Resurrecció que, enguany, la volem sentir amb més força que mai, perquè després de tot un any de pandèmia, de malaltia i mort de persones estimades, de restriccions i de pèrdua de seguretats, necessitem escoltar de nou aquell crit que trenca la nit i que diu: «Ha ressuscitat!»

Justament l’any passat, en aquella Pasqua on estàvem confinats, escrivia al full Parroquial: «Vindrà el dia, quan acabarem el nostre confinament, que sortirem temorencs a fora per a saludar de nou a tots aquells que només podíem trucar. Sortirem temorencs per anar a celebrar de nou l’eucaristia».

Aquest temor, és cert, encara continua en certa manera en els nostres cors, però no és menys cert, que ara sí, amb amb les vacunes, ja albirem un temps nou. Això és Pasqua! Pasqua és tenir fe! Creure en la Resurrecció tot i que no tenim proves evidents. Creure en la Resurrecció perquè és primavera i veurem com aquells arbres que semblaven morts, rebroten i donen nova vida. Creure en la Resurrecció perquè Déu ens va prometre que no ens abandonaria mai. I és aquesta fe la que van viure totes les generacions que ens han precedit. Una fe que, al nostre poble d’Arenys de Munt, es va concretar en el nostre vot de Poble, en la festa del Remei, el diumenge després de Pasqua.

Un vot de poble és una prometença feta per tot un poble a Déu, a través de la Mare de Déu o d’algun sant, per demanar-li la protecció davant d’alguna calamitat, generalment per malalties o per desastres naturals. Un cop la protecció s’havia realitzat,

PREGÀRIA DE TAIZÉ

Aquest mes d'abril, queda substituida per l'HORA SANTA de Dijous Sant

DEFUNCIONS

-Francisco Casellas Crusat, 91 anys -Ángel Hidalgo Albao, 76 anys.

-Maria Fornaguera Colomer, 79 anys Que el Senyor els rebi en la seva Pau.

el poble ho agraïa a través d’actes religiosos d’acció de gràcies pel favor rebut. El nostre poble d’Arenys de Munt, també celebrem aquest vot, tot i que no sabem ben bé quin fou el motiu que li va donar inici. El què sí sabem, però és que la Mare de Déu del Remei hi tenia un lloc ben important.

Per això és important aquest any, perquè celebrem el 175è aniversari de la construcció del Cambril de la Mare de Déu del Remei. Un cambril que es va construir després de moltes vicissituds i lluites per part del poble, que mostrava ja el tarannà lluitador de la seva gent, i que van aconseguir inaugurar-lo l’any 1846 amb la reproducció de la imatge del Remei per al nostre poble. Una efemèride que va donar empenta a la celebració del nostre vot de poble.

Serà un bon moment per a tornar-nos a posar confiadament a les mans de Déu i renovar de nou el nostre vot de poble. Ens ha semblat, però, que donat que encara no podem gaudir de l’aforament que voldríem, deixarem les celebracions per la clausura d’aquest 175è centenari, en el vot de poble del 2022, on tindrem diferents actes destacats com l’aparició d’un opuscle sobre la història de la construcció del cambril, un estudi que ens ajudi a entreveure d’on pot venir el nostre vot de poble, una obra de teatre en forma de comèdia sobre les peripècies del poble per a tenir la Mare de Déu a Arenys de Munt i també, finalment, la inauguració del nostre petit museu, que ens permetrà fer un recorregut per la nostra història.

Ja ho veieu, doncs, que tenim ganes de celebrar la nostra història, la nostra fe, i sobretot el desig de renovar, com a poble, la nostra devoció a la Mare de Déu del Remei, no com un acte del passat, sinó com el present d’un poble que esta posant els fonaments per al seu futur. Bona Pasqua a tots!

HORARIS PARROQUIALS MISSES Dissabtes, 8h capvespre Diumenges, 9h i 11h matí Dilluns, dimarts i divendres, 2/4 de 7h tarda RÉS DEL SANT ROSARI Dilluns, dimarts i divendres, 6h tarda DESPATX PARROQUIAL Divendres, de 4 a 6h tarda.

/21

|Del temps

anobtnoF tnerroT uaP | aifargotoF

Dues imatges de dos meteors molt característics de l’hivern astronòmic d’enguany: 1. Un del reguitzell d’arcs de Sant Martí que s’anaven creant per l’aixecament de la neu caiguda al Montnegre per la gregalada associada al temporal Filomena (1gener) 2. L’ambient enterbolit, encalitjat i terrós que ens acompanyà durant unes setmanes amb un sol més africà que mediterrani (5 març)

Un cop ja hem acabat l'hivern, podem dir que l'ambient de rigorós hivern ha estat un "vist i no vist". Des de Nadal a Sant Esteve passant per cap d'any i Reis i allargant-se fins a mitjans de gener. Amb el seu punt àlgid durant la setmana de Reis amb el temporal Filomena inclòs (9-10 gener) malgrat que aquí la neu va passà literalment de llarg. La resta ha estat, com aquell qui diu, un robatori en tota regla! ", (meteorològicament parlant) de la primavera a l'hivern. Com si ens haguéssim saltat el mes febrer del calendari ( un mes que ha acabat sent el més càlid de la sèrie 2005-2021), i ens plantéssim ja de ple al mes de març. I tot, com a resultat d'estar immersos dins la dorsal africana, setmana sí i setmana també responsable de les 3 importants intrusions de pols sahariana. Dues al febrer que no féu de febrer i una en començar el març. I que juntament amb un flux marítim i persistent, responsable dels núvols baixos i boires associades feren d'aquest període, a més de gens fred, enterbolit, encalitjat i poc plujós... també poc assolellat on el sol ha estat ben car de veure. I quan tot semblava dat i beneït... Patapam!

En meteo no diguis res per perdut sinó està al sac i ben lligat. L'hivern, que des de feia setmanes ja el donàvem per més mort que viu, es tragué un últim As de la màniga, acomiadant-se per la porta gran amb un contundent canvi de temps de Març, marçot... com a conseqüència d'una glopada freda retrògrada en tota regla, per un anticicló a les Illes britàniques i una borrasca al mediterrani occidental que ens afectà indirectament amb un dia 18 inestable amb la temperatura cap avall, un dia 19 hivernal, insegur i inestable... i un equinocci de primavera força fred i ventós per deixar enrere l'hivern astronòmic i donar la benvinguda a la primavera astronòmica

Crònica realitzada per: Pau Torrent Fontbona

Dades extretes de l'estació situada a la part alta Arenys de Munt

/22

MdAoeteM@ rettiwT a ébmat son-xieugeS

RESUM D'UN HIVERN "VIST I NO VIST" QUE S'ACOMIDA PERÒ PER LA PORTA GRAN.

|Del temps

UN MARÇ PECULIAR, EL 3r MÉS FRESC I EL 6è MÉS EIXUT

anobtnoF tnerroT uaP | aifargotoF

Donem la benvinguda a la primavera meteorològica (març, abril i maig) sense gaires novetats respecte la suavitat del mes de febrer, ja que seguírem immersos en plena dorsal africana enviant-nos una nova intrusió de pols sahariana, (la 3a de l'hivern astronòmic) durant la primera setmana de març. Però la cosa es redreçà durant la segona setmana amb un març que "marcejava" una mica, tot preparant com aquell qui diu el terreny, per la contundent entrada freda que ens catapultà entre el 18 i 21 a l'hivern més rigorós amb inestabilitat al principi per acabar amb sol, vent i fred.

Abans del retorn de les pressions que donaren pas (tot i algun petit parèntesi) a un temps molt tranquil i plenament primaveral, al que s'ha li afegí l'afectació novament de la dorsal nord africana amb la 4ta intrusió de pols sahariana d'enguany (la primera de la primavera astronòmica), la 1a part de la Setmana Santa per acomiadar aquest març tan peculiar. Sent el 3er més fresc i el 6è més eixut respecte el període 2005-2021.

"1.Doble parheli o fals sol (matí 25 març) símptoma que normalment pronostica un canvi de temps. En aquesta ocasió pronosticava la cueta de front molt escarransit entre la nit del dia 26 i les primeres hores del dia 27.

2. La flor de cirerer . Senyal que la primavera ja està ben consolidada (29 març)

Crònica realitzada per: Pau Torrent Fontbona

"Març, marcedor, nit freda i dia amb calor"

Dades extretes de l'estació situada a la part alta Arenys de Munt

/23

#Lilconte

GUSPIRA CRONIFICADA En George es va despertar quan un raig de llum que s'escolava pels forats de la persiana va impactar contra la seva cara. Sense ser conscient que aquell dia provocaria una revolució, va agafar el paquet de tabac que tenia a la tauleta i va encendre un cigarret. Fumant va sortir de l'habitació. Caminava direcció a la cuina rascantse els ous mentre els baixos d'una cançó "hip hop" es filtraven des del pis del costat. Els plats bruts del sopar ocupaven el marbre de la cuina.

Va obrir la nevera i en va treure un bric de llet i un pot amb crema de cacauet. Cada vegada escoltava la música més forta. Va treure el cap pel celobert que s'obria des de darrere l'aigüera i va cridar: —Jim! Vols fer el fotut favor d'abaixar aquesta punyetera música?

Va seure al tamboret, i davant la petita taula va xarrupar el bric. Tot seguit va fer una última calada, va apagar el cigarret dins un cul de got i va posar una cullera sopera dins el pot de cacauet, en va treure una bona palada i se'l va posar a la boca. Va notar un regust com de formatge pudent francès i ho va escopir tot sobre la taula.

—Em cago en la mare que ho va parir!! Quin fàstic!

Es va aixecar, va tornar a posar la llet a la nevera i sense recollir res més, va tornar cap a l'habitació.

Va arreplegar uns texans que hi havia tirats per terra i se'ls va posar. Es va asseure al costat del capçal del llit. Quina merda, va pensar, aquesta situació m'està deixant fet pols. Va obrir el primer calaix de la tauleta i en va treure una caixeta. Va agafar un cristall, el va posar dins una catximba i amb l'encenedor en va escalfar la base. Tot seguit va aspirar tot el fum de la meta.

—Oh! Aquesta porqueria és bona.

Amb aquella bona sensació va sortir del pis i va picar la porta del costat.

—Jim! Jim! Negrot, fill de la gran puta! Obre!

—Què vols, desgraciat? Abans em fas baixar la música de mala manera i ara em toques els ous?

Què vols? No em facis perdre el temps, tio!

—Jim, dona'm un parell de bitllets dels que semblen de veritat, si us plau. No tinc res a la nevera.

—No, mal nascut, no! Si en fas un mal ús, ens enxamparan! Ja te'n vaig donar fa tres dies. Al final ens la fotran, tros d'imbècil! Troba una feina, em sents, una feina!

—El del restaurant m'ha dit que en dues setmanes s'acaba el confinament i que tornarà a

/24

Dibuix de Pol Costa Sagré

obrir. Vinga, Jim, fes-me aquest favor, només uns dies més i ja està.

—Ets un cabró —en Jim se li va acostar mirant-lo com si encantés una serp —Tio, què t'has fotut?

Tens les pupiŀles desorbitades. Oh! T'has tornat a enganxar? —va fer que no amb el cap —Si no vigiles acabaràs malament, em sents? Malament!

—Jim, quan tot torni a la normalitat ho deixaré.

T'ho prometo. Aquesta merda m'ajuda a tirar endavant, m'entens, fill de puta? M'ajuda a trampejar aquesta situació.

—No, malparit, no! Vinc amb tu a comprar. Anirem amb el meu cotxe.

Feia sis anys que havia arribat a Minneapolis per estar a prop de la seva filla, Gianna. Fugia d'un passat fosc. Havia estat cinc anys a la presó per atracament amb arma. Però en aquella ciutat semblava que la vida havia posat el comptador a zero. Va començar treballant de porter de discoteca on es va guanyar una reputació de persona dialogant. Al cap de dos anys va aconseguir una feina com a responsable de seguretat d'un dels restaurants llatins amb més renom de la ciutat. Aquest canvi li va brindar una estabilitat econòmica duradora que mai havia tingut. Va deixar la casa compartida on vivia i va llogar un pis per ell sol. Va començar a fer de pare, dedicava bones hores a la Gianna. Jugaven, estudiaven, reien. El 2019 havia estat un bon any, segurament el millor any de la seva vida. Però de cop va arribar el Covid i el restaurant llatí va tancar, fent-lo fora a ell i a tots. A causa de la manca d'estalvis, en poques setmanes es va quedar sense diners. Feia un mes i mig que no veia la seva filla i la tristor l'envaïa. Va començar a

no dormir bé, menjava malament i el cap no parava de donar-li voltes pensant com sortir d'aquella situació.

—Anirem al barri de Powderhorn. Conec un parell de llocs on penso que podrem colar els bitllets fàcilment —va dir en Jim. —On tu diguis, Jim. El seu amic Jim va parar el cotxe i li va assenyalar una tenda que hi havia a uns dos-cents metres. Li costava una mica respirar i se sentia marejat. Va entrar a la tenda i va dir hola als dependents, un parell d'homes hindús. Va agafar una cistella i va recórrer els passadissos, semblava que els genolls no aguantaven els seus cent quilos de pes. Quan va acabar la ronda va posar el cabàs sobre el taulell. Dins hi havia una botella d'aigua, dues safates de pollastre i tres pots de crema de cacauet.

—Són onze amb seixanta-cinc cèntims.

Va treure un bitllet de vint de la cartera i li va donar.

L'home va agafar el paperet i el va posar a la caixa.

En George, donava copets al mostrador mentre esperava que li tornessin el canvi. Tot d'una, el dependent, que mirava de reüll els dits d’en George, va tornar a agafar el bitllet, el va mirar a contrallum i el va passar per una màquina amb llums florescents.

—Agafa el teu bitllet fals i marxa.

—Fals? Però què dius? Ets boig?

—Si us plau, marxa! —L'hindú tenia un posat molt seriós. Es va fer un silenci incòmode.

Va sortir de la botiga afectat pel mareig. Tenia la sensació que tothom el mirava. Caminant direcció el cotxe, dibuixava una essa llargueruda en la seva trajectòria.

—M'han enxampat.

—Què dius, cabró? De debò? T'han tornat el bitllet?

—Sí, sí, tranquil.

—Tranquil? Cagun tot! Fotem el camp d'aquí.

En Jim va arrancar el cotxe i es va posar en marxa.

Al cap de pocs metres es va sentir una sirena de policia darrere seu.

—Surt del cotxe amb les mans on les puguem veure.

Un policia va obrir la porta del copilot. Va notar com el cor se li accelerava.

En Jim inicialment no es va moure del cotxe. Quan va veure que el policia s'emportava el seu amic va decidir deixar-lo mal aparcat i sortir. Es va dirigir fins al lloc on el policia tenia en George retingut.

—Què passa? De què se m'acusa, senyor? — Va preguntar en George amb veu tremolosa.

L'agent no va respondre, el va girar i li va doblegar el braç darrere l'esquena amb força. En George va fer un crit greu de dolor.

—Agent, si us plau, no em faci mal.

—Calla i camina.

Quin merder, va pensar en Jim. Va tranquil, tot anirà bé! Només volia comprar menjar, només això.

Ni tan sols ha fet servir el bitllet. No es troba bé, li veig la boca seca. La meta dels collons! T'ho tinc dit desgraciat, cagun tot! No m'agrada, això té mala pinta. Tot ha passat tan ràpidament!

—Si us plau, agent, em pot afluixar el braç. M'està fent molt mal —va suplicar en George.

Van arribar fins al cotxe de policia.

—No em tanquin al cotxe, si us plau. Tinc claustrofòbia —va dir en George resistint-se. Les cames, però, li feien figa.

—A terra! —Va cridar el policia —a terra, collons!

La gent del carrer es començava a acumular al voltant de l’escena.

—Agent, li està fent mal! Tregui-li el genoll del coll!

—va cridar una dona al costat d'en Jim. Va treure el mòbil i va apuntar on succeïa l’acció.

—Aaagrrrh. Agent, no puc respirar! Empotreurr elgenollelcoll? —en George parlava com podia amb la cara enganxada a l'asfalt.

—Doncs aixeca't i entra al cotxe —va dir en to burleta, l'agent.

—Hufaré, nom pucmour. No puc rrresgggp aahgg...

—No t’entenc. Què vols? —Va preguntar l'agent, al mateix temps que seguia prement el coll d’en George amb tot el seu pes.

—Elgoooll, mal, mmmh...

En Jim estava paralitzat, la ment li va quedar en blanc, notava un nus sota les costelles que cada vegada es feia més gran. En George, des del terra, el mirava i demanava auxili amb el pànic reflectit als ulls. En Jim veia com el genoll de l'agent es clavava al coll d'en George. La imatge de la seva cara encastada a l'asfalt el feia estremir. En George va començar a plorar desconsoladament, era un plor buit, un plor sense alè, oprimit per la pressió de la roca que tenia sobre. En Jim va tancar els ulls, mentre al seu voltant la cridòria augmentava.

—Aaaagrrh. Mmammààà!

Aquells gemecs queien com cops de martell sobre el cap d’en Jim. Es va tapar les orelles. Aïllat, dins el seu univers, va pensar; el del terra podria ser jo. No vull que m’agafin. I si m’agafa l’altre policia? No vull, no controlen, fan el que volen. No vull llepar l’asfalt, he de sortir d’aquí, he de marxar, no vull que em facin mal. Mentre seguia atrapat dins la presó del terror, una cridòria eixordadora va penetrar dins el seu cap. Va obrir els ulls, la revolució havia començat.

Carles Costa Travé (Ficció sobre com hauria pogut ser l’últim dia d’en George Floyd, en record a ell i al moviment Black Lives Matters)

/25

|Biblioteca

BIBLIOTECA ANTÒNIA TORRENT I MARTORI NOTÍCIES I RECOMANACIONS Estrenem logotip, un logotip que juga amb les tres lletres inicials del nom de la biblioteca i que té un aspecte tridimensional que fa referència a un espai obert a la dinamització cultural.

També us volem comentar que ja està en funcionament el catàleg Atena que uneix els dos grans catàlegs de les biblioteques públiques de Catalunya, Aladí i Argus. Des de casa, amb el carnet de la biblioteca, podeu reservar documents i demanar que us els portin a la biblioteca més propera. Us ho explicarem amb més detall al proper Batec.

Ja per acabar, aquest mes us volem recomanar un llibre, El santuari de la Verge del Remei del terme d’Arenys de Munt, escrit per J.M. Pons i Guri i Francesc Forn i Salvà. Us el volem recomanar perquè la història d’aquest santuari és emocionant i noveŀlesca, perquè està escrit amb una prosa molt amena i fàcil de llegir i perquè durant molts anys va ser el centre d’un aplec que era molt important per a la gent d’Arenys de Munt. El prefaci del llibre recull records i impressions de l’indret d’escriptors tan insignes com mossèn Cinto, el P. Hilari d’Arenys de Mar o Salvador Espriu, que fa una descripció magnífica del paisatge que envolta el santuari. Una gran masia, casaments entre famílies riques de la comarca, morts prematures, herències, robatoris, destruccions... tot això i més trobareu en aquesta interessant obra, que a més ens acosta d’una manera amena a una part de la història d’Arenys de Munt que ara mateix se’ns fa molt llunyana.

/26

|Llibre del mes

FUGIR ERA EL MÉS BELL QUE TENÍEM Marta Marín-Dòmine. Club editor. 220 pàgines.

Marta Marín-Dòmine explica a Fugir era el més bell que teníem que de petita li agradava dir que vivia en una rulot.

Aquesta anècdota li serveix per explicar que el moviment forma part d’ella, també fa una reflexió sobre la naturalesa del verb errar. Diu que errar o marxar són verbs que li són propers, que li proporcionen la sensació d’agafar aire.

El llibre de Marín-Dòmine és un diàleg entre la seva veu i els dietaris de la memòria del seu pare, Joaquim Marín. La seva era una família de fortes conviccions polítiques que li marcarien la vida. De petit, el pare de l’autora es va exiliar a Béziers durant la dictadura de Primo de Rivera a causa de l’anarquisme. De més gran, només amb tretze anys, Joaquin Marín es va enrolar al club d’aviació de Sabadell i més tard, acabaria fent un periple pels camps d’internament a Argèles.

Fugir era el més bell que teníem és una narració plena de preguntes, la majoria sense resposta, però aquí la rau la força: que la lectura ens desperti tot un seguit de reflexions personals. L’autora parla sobre si la condició d’exiliat s’hereta de pares a fills, ella diu que no s’hereta, perquè l’exili és una conseqüència política. Però sí que pot ser una pauta de conducta per altres generacions, aquest fet de veure la vida sempre en moviment. Fugir era el més bell que teníem està dividit en vint-i-dos capítols força breus, cada capítol aborda una temàtica o més ben dit, una reflexió. Per exemple, parla de com creu que està formada la memòria, Marín-Dòmine parla d’una visió de gairell, de biaix.

El passat s’aborda de biaix. No pren mai la forma d’una imatge nítida que, a la manera d’un mirall, o d’una finestra, s’interposaria, rectangular, entre la nostra mirada i l’escena on transcorre allò que anomenem present.

Marta Marín-Dòmine és una autora Catalano-Canadenca, nascuda a Barcelona, però fa molts anys que viu al Canadà. És professora de literatura, està especialitzada en la memòria històrica i també dirigeix un centre memorial.

Fugir era el més bell que teníem va obtenir una menció especial del Gremi de Llibreters, també va rebre el Premi Ciutat de Barcelona l’any 2019, el premi Joaquim AmatPiniella i el Premi Crítica Serra d’Or, aquests últims el 2020.

Podeu trobar Fugir era el més bell que teníem a la nostra biblioteca i també a l’ebiblio.

Gemma Tomàs Pruna

/27

|Calendari

ABRIL 2020 DISSABTE, 3 D'ABRIL - Sala Gran del Centre, a les 7 de la tarda, Concert de Vigília d'Aplec amb LA PRINCIPAL DEL LLOBREGAT Preu entrades anticipades: socis del Centre <30anys 4€, socis del Centre 8€, general <30 anys 6€, general 12€. A taquilla increment de 2€.

DIJOUS, 8 D'ABRIL - A 2/4 de 8 del vespre, Ple ordinari telemàtic.

DIVENDRES, 9 D'ABRIL - Pati de l'Escola Sant Martí, a 2/4 de 8 del vespre, Festes del Remei: Concert de versions amb DI-VERSIONES -Sala Corrioles del Centre, a 2/4 de 9 del vespre, la companyia Mambo Project presenta IAIA. Preu entrades anticipades: socis del Centre <30anys 4,5€, socis del Centre 6€, general <30 anys 6€, general 10€. A taquilla increment de 2€.

DISSABTE, 10 D'ABRIL - Plaça de la República Catalana, a la 1 del migdia, Festes del Remei: Concert de la BIG BANS de l’Aula de Música.

- Sala Gran del Centre, a les 5 de la tarda, Estrena del primer capítol de la Websèrie CAS TANCAT. Entrada gartuïta amb reserva prèvia a www.arenysdemunt.cat - Pati de l'Escola sant Martí, a les 7 de la tarda, Festes del Remei: Nit Jove amb DANNY HAWSS, DOUBLE JABS I LÀD CÚIG. DIUMENGE, 11 D'ABRIL - Pati de l'Escola Sant Martí, a 2/4 d'1 del migdia, Festes del Remei: Concert infantil amb The Penguins BALLANT DAMUNT LA LLUNA. - Pati de l'Escola Sant Martí, a 2/4 de 6 de la tarda, Festes del Remei: Concert d’havaneres amb PORT BO. - Jardins de Can Borrell, a 2/4 de 8 del vespre, Festes del Remei: Concert de MARALA.

#CULTURA SEGURA

/28

DIVENDRES, 16 - Sala Corrioles del Centre, a les 7 de la tarda, presentació de la noveŀla EL FUTUR NO ÉS EL QUE ERA. DISSABTE, 17 D'ABRIL - Sala Corrioles, a 2/4 d'1 del migdia, presentació del llibre REFLEXOS DE LA LLUNA A L'AIGUA, de Roser Soms, presenta Anna Moore.

Entrada gartuïta amb reserva prèvia a www.centrearenysdemunt.cat o a secretaria del Centre Moral.

DIUMENGE, 18 D'ABRIL - Sala Gran, a les 6 de la tarda, Musical infantil del Petit Romea, presenta BRUNA Preu entrades anticipades: socis del Centre <30anys 4€, socis del Centre 8€, general <30 anys 6€, general 12€. A taquilla increment de 2€.

DISSABTE, 24 D'ABRIL - Sala Corrioles, doble sessió a les 12 del migdia i a les 6 de la tarda, estrena de CABARET JOVE'21 DIUMENGE, 25 D'ABRIL - Sala Gran, a les 6, la Xarxa d'Ateneus de Catalunya, presenta la comèdia 36 PREGUNTES QUE FARAN QUE T'ENAMORIS, O NO Preu entrades anticipades: socis del Centre <30anys 6€, socis del Centre 10€, general <30 anys 9€, general 15€. A taquilla increment de 2€.

MAIG 2021 DISSABTE, 1 i DIUMENGE 2 - Sala Gran, TORNAR A COMENÇAR, nou espectacle de l'Esbart Dansaire del Centre DISSABTE 15 i DIUMENGE 16 - Sala Gran, el Grup de Teatre del Centre presenta SENSE RETRETS

Al Centre complim amb totes les mesures decretades pel PROCICAT: Reducció al 50% de l'aforament en els espectacles Finalització dels espectacles abans de les 10h de la nit Pre-assignació de butaca Distància de seguretat entre localitats Registre d'assistència

|Cartellera

/29

|Recordant a...

Rucarols i Pallí, Josep (1881-1955)

Josep Rucarols i Pallí

En Josep amb la seva esposa, fills i l'àvia Francesca (1929)

JOSEP RUCAROLS i PALLÍ MARIA BORÉS i SALETA JOSEP VALLALTA i COLOMER

Tres mestres nascuts a Arenys de Munt, que van deixar la seva empremta en la Nova Escola Catalana de la República

En Josep Rucarols, la Maria Borés i en Josep Vallalta, eren tres mestres d'aquesta Nova Escola Catalana, que creien que amb una bona educació es podia transformar el país. I en això estaven quan la derrota de la República i l’arribada del franquisme, impossibilità fer aquesta reforma. El destí i la guerra van fer que la vida de cada un d’ells seguís camins diferents. En Rucarols continuà exercint, però fou castigat amb l'exili interior i obligat a donar classes fora de Catalunya; la Borés no patí cap sanció administrativa (que nosaltres sapiguem), i en Vallalta –molt compromès políticament- marxà a l'exili francès per no tornar mai més, abandonant definitivament la docència. En Josep Rucarols i la Maria Borés, van arribar a donar classes a Arenys de Munt, tot i que durant poc temps.

La data que es podria considerar fundacional de l’Escola Nova a Catalunya seria la de 1898, quan Francesc Flos i Calcat (1856-1929) fundà l’Escola Sant Jordi. Entre altres canvis en el sistema educatiu s’inicià l’ensenyament escolar en català; el 1901 Francesc Ferrer i Guàrdia (1859-1909) va obrir l’Escola Moderna a Barcelona, on s'hi portà a terme un ensenyament inspirat en el lliure pensament, practicant la coeducació, insistint en la necessitat de la higiene personal i social, rebutjant els exàmens i qualsevol sistema de premis i càstigs, obrint l'escola a les dinàmiques de la vida social i laboral, i organitzant activitats de descoberta del medi natural. Van introduir les visites a museus i fàbriques, els viatges i el fet d’estrènyer la relació amb les famílies. Simultàniament, l’Ajuntament de Barcelona va iniciar el Servei de Colònies escolars per proporcionar uns dies de vacances dedicats a les activitats a l’aire lliure i a l’esport per als infants.

/30

En Josep Rucarols va néixer un 19 de gener de 1881 a Arenys de Munt. Fill de l'Isidre Rucarols i Teis (1853) i la Francesca Pallí i Casals (1854) que van tenir dues filles bessones més: l'Antònia i l'Anna (1886). La família d'en Josep per part de pare, estava integrada a Arenys de Munt des de feia vàries generacions, i per part de la mare, provenien de la localitat de Calonge (Baix Empordà).

El 1898 amb tan sols disset anys, aprovà els exàmens de revàlida celebrats a l'Escola Normal obtenint el títol elemental i amb una nota d’exceŀlent. El 1908 va soŀlicitar prendre part en les oposicions que es van celebrar a Barcelona, i el mes de febrer de 1909 fou destinat, com a mestre provincial al municipi d'Arenys de Mar, al mateix temps que en Francisco Calero Urroz era destinat a Arenys de Munt. Però, al cap de tres mesos, el van tornar a canviar, enviant-lo a Arenys de Munt, conjuntament amb la mestra Ramona Cabrero Maldonado. El 1911 va rebre de la Universitat de Barcelona el títol de mestre interí per ocupar la plaça en una escola graduada del Patronat Escolar de Barcelona (entitat que donà un fort impuls a la Nova Escola Catalana, i al mateix temps, endegà un pla ambiciós de construccions escolars).

El 1914 tornà a Arenys de Munt per casar-se amb una xicota del poble, la Dolors Soler i Fornaguera (1883-1970) i amb la qui va tenir tres fills/es (Dolors, Antoni i Paquita). Aquell mateix any fou destinat a Castellar de la Ribera Salada (Lleida), plaça que deixà l'any 1917 per anar - a petició pròpia - a l'escola pública de Santpedor; i en consonància amb el que predicava la Nova Escola Catalana sobre la necessitat de les Colònies Escolars i l’aprenentatge en la natura, en Rucarols juntament amb el mestre Joan Salvador, s'encarregà de les colònies que l'Ajuntament de Barcelona organitzava cada any a Palamós. Precisament aquell any, una de les entitats que va donar suport a les colònies, va ser el Centro Republicano Federal de Palamós. El 1923 deixà Santpedor per passar a Martorell.

En aquesta ciutat estigué fins a l'any 1933, donant classes en una escola que anteriorment havia estat un convent de frares caputxins. Un edifici que la reina Maria Cristina va cedir a l'Ajuntament l'any 1842, per ser utilitzat amb finalitats benèfiques, primerament va ser utilitzat com hospital i posteriorment, gràcies a l'aportació econòmica d'en Ramon Llosellas y de Ros, s'hi van habilitar tres escoles, on van estudiar

|Recordant a... vàries generacions d'alumnes. Els primers assaigs de la moderna pedagogia van ser practicats en aquestes aules pels professors Ignasi Gall, Enric Santaeularia i en Josep Rucarols. Actualment, l'edifici serveix d'ubicació del museu Vicenç Ros. Les activitats culturals i lúdiques estaven força presents en l'ensenyament de l'escola d'en Rucarols. L'any 1917, mentre estava a Santpedor el diari de Manresa publicava la següent notícia: “Una Exposició Escolar: Nosaltres que hem tingut l'ocasió de visitar l'exposició de l'escola nacional de nois que amb tanta competència dirigeix el molt laboriós, iŀlustrat i inteŀligent company D. Josep Rucarols i Pallí, no podem menos de fer públic des d'aquestes columnes que, mai com aquesta vegada s'han vist en nostra vila resultats tant útils i preuats en matèria d'ensenyança...[....]”

El 1925, el diari La Vanguardia, publicava la següent notícia, sobre un acte cultural a l'escola de Martorell: “A las seis de la tarde, el patio de las escuelas estaba lleno por numerosas familias, el ayuntamiento en corporación y representaciones de entidades. —Dirigido por los profesores don José Rucarols. de la escuela superior, y el señor Rafael Gili de la escuela elemental y profesora doña Teresa Coca, se ejecutó un extenso y escogido programa exclusivamente para este acto, por doña Mercedes Gratacós de Ragué, siendo muy bien interpretadas y muy aplaudidas, y recitándose varios diálogos y poesías, tituladas «La bella Filosa», para niños y niñas, y «La madoneata»”.

L'any 1926, el mateix diari informava de l'organització d'unes noves colònies escolars dirigides per en Josep Rucarols, però en aquesta ocasió eren subvencionades per la Caja de Ahorros y Monte de Piedad de Barcelona, i que es van celebrar a Blanes. El dia 18 de juliol de 1928 tornava a publicar La Vanguardia: “Con gran brillantez se celebró en la villa de Martorell la inauguración de la exposición de los trabajos ejecutados durante el finido curso, en las escuelas nacionales, por los alumnos asistentes a las mismas. Presidió el acto el gobernador civil señor Milans del Bosch, al que acompañaban los delegados gubernativo y de instrucción, señores Martí y Aspiazu i el alcalde señor Ros....[...]...Las autoridades dedicaron entusiastas elogios y felicitaciones a los maestros señores don José Rucarols y don Rafael Gili ;así como a la directora de la escuela nacional de niñas doña Teresa Coca”.

L'any 1933, en Josep fou destinat a l’Escola Unitària núm. 13 de L'Hospitalet de Llobregat, on estigué durant tots els anys que durà la guerra, distingint-se pel seu compromís amb la causa republicana i com a simpatitzant de l’ERC. Mentre

estava aquí, l'any 1934 fou nomenat vocal de la Comissió Permanent de l'Associació de Mestres de la Província de Barcelona, i membre de la Junta Local de Protecció de Menors, que estava presidida per l'alcalde de l'Hospitalet, Ramon Frontera i Bosch.

Acabada la guerra va patir, com els altres mestres de la República un procés de depuració (Exp. 32/12376 de 1939-42) que el va inhabilitar per exercir a les quatre províncies catalanes (i a fer un curset d'acceptació ideològica de la nova realitat franquista, que propugnava els postulats de la Falange Española i el catolicisme). Va ser desterrat per un període de sis anys a Carrascosa de Aro (Cuenca).

En Josep no tornà a Catalunya fins a l'any 1945 que li va ser aixecada l’ordre de desterrament (circular del 14 de juny de 1945 de la Delegación de Barcelona del Ministerio ee Educación) i passà a exercir a Sant Esteve de Sesrovires, on estigué fins la jubilació forçosa en 1950. Un cop jubilat anà a viure a L'Hospitalet de Llobregat, per estar més a prop dels seus fills/es. L'any 1975 l’ajuntament va donar el nom de “Mestre Josep Rucarols” a una plaça del poble de Martorell (situada entre els carrers Lluís de Requesens i Primera Centúria Catalana).

Sobre aquest homenatge al mestre, algun dels seus exalumnes va comentar: “S'ho mereixia, ja que deixà un gratíssim record entre els veïns i veïnes del municipi. La seva actuació en tots els sentits de la vida era la d'un mestre en servei permanent de la població, de la cultura i el civisme, demostrat en tots els moments de la història que li tocà viure”.

Borés i Saleta, Maria (1907-1969) La Maria Borés nascuda el 10 de setembre de 1907 a Arenys de Munt, era una de les filles del fabricant de teixits Adolf Borés i Farreras (1879) i de l'Antònia Saleta i Borrell (1883). Els altres germans/es de la Maria eren: Joaquim (1906), Josep (1908), Carme (1911) i la Teresa (1914).

L'Adolf Borés era de Barcelona, però tenia una fàbrica de teixits al carrer de la Rasa d'Arenys de Munt, d'on era la seva dona Antònia Saleta, i vivien indistintament a Barcelona com a Arenys de Munt (carrer Nou, 3). En Joaquim, el germà gran de la Maria, es casà amb la Montserrat Coll i Rull, continuant amb el negoci tèxtil, i fent societat amb la família Flaquer que tenien muntat uns tallers mecànics, a la part del darrere de la fàbrica tèxtil (donant al carrer Borrell) i que es dedicaven a la construcció de les màquines canilleres “Autollam”.

/31

|Recordant a...

Maria Borés i Saleta

Maria Borés amb les autoritats de La Pobla de Claramunt

La fàbrica tèxtil Borés va tancar a finals dels anys seixanta i la d'en Flaquer a principis dels vuitanta.

Després d'estudiar en un institut de Barcelona, la Maria Borés i Saleta, es va decantar pel magisteri i l'any 1932 aconseguia el títol de mestra de Primera Enseñanza de l'Escola Normal de Mestres, i el 18 d'octubre del mateix any, fou nomenada mestra interina de l'escola de nenes núm. 2 d'Arenys de Munt. Poc temps, però va estar a Arenys de Munt, ja que l'any 1933 era designada mestra de pàrvuls de l'escola nacional de La Pobla de Claramunt (Anoia). Un any després, tornava a canviar d'escola, ja que el Consejo Provincial de Barcelona li assignà una plaça de mestra a l'escola de la colònia tèxtil La Bauma (Castellbell i el Vilar) comarca del Bages. Per recollir el nomenament hagué de pagar 7,50 pessetes i un segell d'una pesseta del Colegio de Huérfanos.

Es veu que no hi estava massa a gust a La Bauma, perquè el novembre de 1934 tornava a La Pobla.

S'afilià al FETE-UGT d'Igualada i estigué ensenyant d'acord amb els postulats de la Nova Escola Catalana i republicana. La Maria tenia una especial manera de tractar els seus alumnes –segons manifestacions de persones del poble– amb molt d'amor i respecte.

Curiosament, el poble en aquell moment, tenia al capdavant de l’ajuntament a la republicana Nativitat Yarza, la primera dona a ostentar el càrrec d’alcalde, i que al mateix temps, també era mestra de l’escola local; en esclatar la guerra marxà al front a fer serveis auxiliars, acabant a l’exili francès.

La resta de mestres també van marxar del poble quan acabà la guerra, però ella no es mogué de la seva escola, ja que estava segura que havia portat una línia d'ensenyament de caràcter catòlic i sense cap deriva ideològica. No tenia res a témer, doncs, dels nous governants. Efectivament, després de ser sotmesa a un procediment de depuració (Exp. 32/12364 de 1939-40) - com a tots els mestres que havien estat afiliats a la UGT- no patí cap sanció administrativa, gràcies en part, a l'informe favorable de les noves autoritats franquistes de la

/32

localitat, i pogué continuar fent de mestra a la mateixa població de La Pobla de Claramunt.

Un cop la situació política quedà estabilitzada, la Maria es casà amb l'Antoni Pasqual, un xicot de la localitat que tenia un petit comerç al mateix poble, i a on ella també feia de botiguera tot sortint de l'escola. No van tenir cap fill, i potser per això, devia considerar els seus alumnes com a fills seus i s'ho passava d'allò més bé, fent de mestra de pàrvuls.

Encara no tenia l'edat per jubilar-se, que hagué d’agafar la baixa a causa d'una greu malaltia, que ja no l'abandonà fins a la seva mort el mes de gener de 1969, quan només tenia seixanta-dos anys.

L'escola pública de La Pobla estava situada abans de la guerra en el mateix edifici de l'Ajuntament (inaugurat el 1928) i posteriorment, passà a un edifici del davant de la Zona Esportiva i del Pas Blau. L'any 1969, coincidint amb la prematura mort de la Maria, es van construir cinc noves aules a l'escola i l'Ajuntament, fent cas els desitjos de la població que volia homenatjar a la seva estimada mestra, van decidir canviar el nom de l'escola pel de: “Escoles Graduades Maria Borés”, en record a una mestra que havia estat un referent en l'ensenyament de La Pobla de Claramunt durant trenta-cinc anys.

Vallalta i Colomer, Josep (1907-1971) En Josep va néixer l'any 1907 a Arenys de Munt i era fill d'en Domènec Vallalta i Torrent i de la Filomena Colomer i Soler. L'any 1924, abans de marxar a estudiar a Barcelona, vivia al carrer Nou, 12 amb els seus avis materns, Josep Colomer Amatller (1849) i Magdalena Soler i Illa (1851).

Suposem que els seus pares havien anat a viure a un altre poble, ja que no constaven al padró municipal d'aquell any.

L'11 de maig de 1931, en Josep va ser admès pel Rectorat de Barcelona, amb el número 262, per ingressar al Magisteri (Gaceta del 14 de maig) i el desembre del mateix any fou nomenat mestre interí del Patronat de Barcelona, però va ser destinat a Aiguafreda i a Caldes de Montbui. Un any més tard era nomenat, també interí a la localitat d'Arbeca, encara que per poc temps, ja que a finals del 1932 anava de mestre a Manresa, per suplir a Vicenç Pagès i Soler (mestre que després de la guerra vindria a Arenys de Munt) a l'escola núm. 3 de la ciutat, situada a l’edifici Sant Domènec. Aquí, va contribuir a implementar el

|Recordant a...

En Josep Vallalta i la seva companya Aimeelin

model educatiu de L'Escola Nova Unificada com a mestre del CENU, però al cap de poc temps, l'escola fou traslladada a l'aula núm. 8, costat esquerre de la planta baixa, del Grup Escolar, i on estigué en Josep fins al desembre de 1934, que passà a l'institut Francesc Macià de la mateixa ciutat.

L'any 1935, fou nomenat mestre titular de la localitat de Belianes (Lleida), a on passà gairebé tres anys fins que no marxà a la guerra. L'any 1938 va ser mobilitzat amb els de la seva lleva (o marxà voluntari, no ho sabem) amb destí al front de Balaguer, passant entre els mesos de maig i agost a lluitar a primera fila de les trinxeres.

Posterior-ment, fou destinat a fer-se càrrec de la Secció Tècnica Topogràfica de la brigada, confeccionant plànols per encàrrec de l'Estat Major. D'aquí, passà a dependre de la Comandància Principal d'Enginyers del XVIII Cos d'Exèrcit (Base 8a) com a assessor cultural dels batallons d'enginyers, i responsable de coordinar tots els aspectes relacionats amb la cultura que afectaven les unitats militars del C.E. Quan la guerra ja estava perduda, no volgué quedar-se a veure què passava i va preferir iniciar la retirada amb les unitats que anaven cap a la frontera francesa. Un cop a França fou internat, en primer lloc, al camp de refugiats de Sant Cebrià i posteriorment, el van traslladar al d'Argelers (illot 4, barraca 285) però, encara passà per dos llocs

més d'internament: el camp de Le Barcarès primer, i el setembre de 1940 sortí per anar al camp de Larzac (situat al poble de La Cavaleria del depar-tament d'Aveyron) i a on estigué fins a mitjans de l'any 1941. Aquell mateix any, van partir del port de Marsella diferents vaixells amb destí a Amèrica, i en Josep estava inscrit per embarcar en un d'aquests vaixells. Finalment, però va decidir quedar-se a treballar a França. Un cop acabada la guerra mundial estigué una colla d'anys fent tombs per Europa, fins que s'establí definitivament a Estrasburg, abandonant l’exercici de mestre, però treballant en una feina amb la qual podia viure amb dignitat. També, va influir en la seva decisió de quedar-se, haver conegut a l'Aiméelein, una noia d'aquella ciutat, amb qui es quedà a viure.

L'alcalde Josep Culubret i Soler, familiar –per part de mare– d'en Josep, va fer gestions per tal, que l'ajuntament de Belianes li proporcionés un informe i avals favorables sobre l'actuació d'en Josep perquè pogués tornar. Però, ni els va aconseguir, ja que era considerat com un republicà radical, ni en Josep tenia massa ganes de tornar, almenys mentre el general Franco estigués viu. Malauradament, ell es va morir l'any 1971, abans que el dictador.

Gairebé 600 mestres catalans van marxar a l'exili estranger i molts altres van ser castigats amb l'exili interior i obligats a convertir-se al nacionalcatolicisme, deixant aparcades les seves creences republicanes. Poc sovint valorem el que ha significat la feina dels mestres en la nostra vida.

Caldria tenir-los més presents en el si de la comunitat i recordar-los posant els seus noms a llocs públics, com fan en altres municipis.

“La primera tasca de l'educació és agitar la vida, però deixar-la lliure perquè es desenvolupi”.

(Maria Montessori. Pedagoga. 1870-1952) Elies Surroca i Campàs

/33

|El racó de l'Humanista

He cregut que per compensar una mica la situació que estem vivint podria ser més agraït intentar alegrar una mica els ànims dels lectors. Per a això, la pàgina que cada dos mesos venia inserint en la secció Racó de l'Humanista, amb el títol MIS PENSARES, la substituiré per un recull d'ocurrències humorístiques, que titularé: MIS REÍRES. Una abraçada. Carles Rodríguez

MIS REIRES Hi ha persones que parlen tant que se les hauria de posar un boç en els colzes.

Era un director de teatre tan professional que, en morir, cridà: Teló!

L'any que Espanya va guanyar el Festival de la Cançó d'Eurovisió va quedar demostrat que les lletres de les cançons no eren importants.

L'excepció confirma la regla i l'excepció de la regla confirma l'embaràs.

El temps tot ho esborra. Menys els interessos de la hipoteca.

/34

Li van posar un nom tan estrany a l'infant, que al jutjat li van dir que no calia posar-li cognoms.

El refredat aprima, però seguim pesant el mateix ..., si conservem el mocador a la butxaca.

Un dels postissos més cars que hi ha és l'ull de vidre: costa un ull de la cara.

Gallina vella ... posa els ous arrugats.

Els focs artificials resulten més barats que els naturals. Ens estalviem bombers i arbres.

Quan un jove acaba el seu creixement vertical està a punt de començar el seu creixement horitzontal.

A la botiga d'un antiquari tot és antic menys els preus.

Les bàscules de bany sempre donen el pes net.

Era un caçador tan dolent que, on posava el gos, posava la bala.

Una de les poques coses que durant la postguerra estava a l'abast de tots els espanyols, era el NO-DO. He pogut observar que un semàfor en vermell és un lloc apropiat perquè el conductor efectuï la seva higiene de nas.

Quan es té molt de fred, el millor remei per evitar el “castañetear”, és treure’s la dentadura.

Tenim tanta costum de menysprear els productes nacionals, que al pernil que no és de primera en diem de país.

Quan en un edifici s'han cobert aigües, de vegades el constructor està amb l'aigua a coll.

Carlos Rodríguez Escritor – Humanista – Psicoterapeuta

OPINIÓ batec OPINIÓ BATEC opinió BATEC

|Opinió

Aquesta secció us publica la vostra opinió sobre temes d’interes public amb el degut respecte a les persones, entitats i institucions.

El Batec no es fa responsable de cap dels escrits de la secció «opinió» i «bustia».

Els escrits com a maxim hauran de tenir una llargada de 250 paraules, al voltant de 15 línies.

Feu-los arribar a: centre@centremoral.cat o la bustia del Batec a la facana del Centre abans del 20 de cada mes.

ELS BOIXETS La primavera convidava a les puntaires a sortir al carrer amb els seus coixins. A la plaça del nostre poble rodaven i rodaven les sardanes sense parar, per acabar finalment cargolant i descargolant la nostra dansa arenyenca: La Dansa d’Arenys de Munt.

UNA NOVA ERA Dels anys setanta ençà s’està vivint l’aurora d’una nova era. L’era d’Aquari. Hi ha una autèntica recerca de l’espiritualitat, amb teràpies, tècniques orientals, noves creences i un llarg etcètera, que el que cerca és una nova manera d’entendre les coses i en definitiva la possibilitat d’un món millor.

Crec que en aquest context, que és a nivell planetari, les religions tenen un paper fonamental i considero que, necessàriament i avui més que mai, cal un diàleg interreligiós que doni noves perspectives per a una nova consciència. Només amb el diàleg podrem construir i només amb l’entesa podrem viure una nova albada. Calen profundes reflexions amb el que està passant en el pla espiritual i una de les maneres és a través de la religió.

Siguem valents i tot esdevindrà. Com va dir Pablo Neruda, “Podran cortar todas las flores, però no podran detener la primavera”.

Antoni Cantallops

ELS BOIXETS Dansen i dansen damunt dels coixins Dansen fent puntes tots els matins Ballen la dansa marcant el seu punt Ballen la dansa d’Arenys de Munt.

Jordi Garrell i Serrat

/35

|Opinió

ALBA GU BRÀTH!

EN CAS D’INCENDI, GREUS CONSEQÜÈNCIES!

Si pensem en termes de política municipalista al servei dels vilatans, és important que les persones que volen ser els nostres representants siguin la veu que sempre i en tot moment defensin els ciutadans de les institucions, de les Administracions Públiques i que actuïn amb responsabilitat i sacrifici per ajudar i protegir tots i cada un dels arenyencs que volen ser escoltats o que poden aportar solucions per millorar Arenys de Munt.

Actualment ens troben que els que ens volen representar solament actuen en defensa de l’Ajuntament, potser perquè són els que realment manen i també perquè els donen cobertura legal i assessorament tècnic perquè no s’hagin de preocupar de res, només de cobrar a final de mes.

En èpoques passades, els representats de la ciutadania tenien molt clar que el seu objectiu prioritari era dedicar el temps municipal a dues finalitats imperants, a l’esforç i al respecte per atendre a les persones que demanaven ser escoltades, que volien solucions i les que volien aportar propostes per al poble i per als arenyencs.

Aquell sistema polític volia atendre amb celeritat i no defallir en cap moment per trobar solucions als problemes, ni evitar escoltar totes les preocupacions i/o opinions de qui ho necessitava. En canvi ara, s’han canviat els comportaments, no es fan autocrítica al supremacisme i només s’autovaloren les seves propostes i NO agraden les aportacions que no surten d’ells mateixos. És penós i llastimós no saber anteposar el consens i la coŀlaboració a la indiferència .

Escoltar les veus discrepants de qui volen una participació efectiva i una transparència real no és cap problema per tenir divergències d’opinions de persones amb criteri i/o coneixements per fer avançar un poble que es va morint lentament si no si posa remei ARENYS de MUNT per SEMPRE!!

Com en anys anteriors vaig tornar demanar a l’Ajuntament que s’havia de netejar el seu espai que hi ha darrera casa meva, al carrer de Les Suredes. és una zona amb arbres i herbes, cal netejar-ho per seguretat en cas d’incendi. Tot i que és un espai municipal sempre els ho haig de demanar que ho facin, i enguany encara no ho han fet.

(WILLIAM WALLACE)

Xavier Oller

/36

Aquest hivern passat ho vaig demanar i per telèfon em van dir que ho feien de mica en mica, segons el personal que tenien. Jo els vaig dir que ja havien netejat just un espai veí, i no havien netejat el que hi ha just a continuació!

Davant de tot això, vaig entrar la meva petició per escrit. Van venir a mirar-s’ho i encara estic esperant que ho facin! I l’hivern ja s’ha acabat ! Ara és època que el arbres i plantes rebrotin i creixin.

Alhora aprofito per dir que sí que van netejar tota la sorra que va caure amb les pluges de la tempesta de l’any passat. Però estem encara pendents que vinguin a fer la neteja per evitar greus conseqüències en cas d’incendi, ja que just per allà hi circulen els cotxes.

Només cal que des de l’Ajuntament sàpiguen programar-se les feines que cada any s’han de fer!

Martí Torrent

|Opinió

L’HIVERN MÉS CALENT Després de les eleccions el resultat és molt clar, Esquerra, Junts i la CUP un govern poden formar.

Mentre esperem l'acord que porti un pla d'acció, pel jovent, decebut, s'escalfa la situació.

Les eleccions del Barça són el reflex d'un present on tres candidats lluiten per ser-ne el president.

La decepció es ben gran pels partits unionistes, doncs la majoria absoluta és pels independentistes.

La detenció d'un raper per uns textos punyents provoca uns aldarulls que controlen els agents.

El dia de les eleccions en plena nit d'eufòria Joan Laporta i els seus obtenen la victòria.

Primers en vots i escons i el cinquanta-u per cent demostra el gran suport que els ha donat la gent.

Pels aparadors trencats i per haver encès els focs hi ha un greu intercanvi de bales de foam i de rocs.

A causa del Barçagate Bartomeu és detingut, mentre presos i exiliats ho tenen bastant fotut.

El partit Socialista formar un govern voldria però tot i que ha guanyat no aconsegueix majoria.

És del tot inadmissible que a causa del batibull i l'actuació dels Mossos una jova perdi un ull.

Superant dificultats ja tenim nou parlament, també es forma Govern però l'hivern, fou calent!

Més d'un partit reclama presidir el Parlament, no és pas per la cadira... és per servir a la gent!

La llibertat d'expressió i el dret a manifestar-se a la Constitució hi són però, sense passar-se.

Pere Marpons Colomer Març del 2021

/37

BÚSTIA batec BÚSTIA BATEC bústia BATEC

|La Bústia

Aquesta secció reserva un espai per a les entitats, associacions, partits politics, grups i institucions del nostre poble perquè puguin expressar la seva veu. Sempre amb el degut respecte a les persones, entitats i institucions.

El Batec no es fa responsable de cap dels escrits de la secció «bústia».

Els escrits com a màxim hauran de tenir una llargada de 250 paraules, al voltant de 15 línies.

Feu-los arribar a: centre@centremoral.cat o la bústia del Batec a la facana del Centre abans del 20 de cada mes.

Associació de Puntaires d'Arenys de Munt

RET FI

El RET FI o punta d’Arenys és la tècnica més complexa de totes les habilitats per produir puntes de coixí i representa el màxim exponent de la mestria, de disseny, de la bellesa i de la finesa de l’art d’elaborar les difícils puntes de coixí de marca catalana fetes amb fils de cotó.

Les exceŀlents puntes de RET FI tenen la peculiaritat de tenir un fons de tul o niu d’abella característica d’aquesta tècnica, conjuntament amb el punt d’esperit, la filigrana, el punt sencer i ribetejats de torçal per definir el dibuix de la composició artística.

A aquesta tècnica, de màxima creativitat i perfeccionament, només s'hi pot arribar superant totes les diferents etapes d’aprenentatge de les altres tècniques del geomètric, l’empuntillat i el guipur, per accedir al mestratge de la màxima categoria de l’artesania del Món de les Puntes, de la delicadesa, de la paciència i perseverança, de l’experiència interpretades per la superació i la satisfacció de fer les puntes que van donar-nos nom a les puntaires d’Arenys de Munt des de fa més de 100 anys.

Preocupa que en aquests moments no es tingui un interès més ampli i objectiu per promocionar una artesania de les puntes i concretament del RET FI, que representa un dels signes d’identitat d’Arenys de Munt i de l’exceŀlència de les puntes.

Preocupa a totes les puntaires que veuen com se'ns va de les mans un ofici de tanta bellesa i qualitat que ens aporta un prestigi i un nom a totes les dones que sabien compaginar les feines de la casa amb acomplir la tasca que cada dia s’imposaven.

Preocupa sobretot que el llegat de les puntaires que un dia varen ser una economia per a Arenys de Munt s’esvaeixi a poc a poc i que no s'hi pugui fer res.

La junta de l'Associació de Puntaires d'Arenys de Munt

/38

|La bústia

Donaviva

MOLTES GRÀCIES, VICKY La carta d’aquest mes va dedicada a una dona que encara no surt als llibres d’història però síi a la història de Donaviva. La Vicky Pérez, sòcia de Donaviva des dels inicis, ha treballat des de la junta sempre amb molt de carinyo, entusiasme i eficiència. Sempre ens ha fet molta envejeta la seva vitalitat. Fa uns tres anys va anar a viure a El Masnou. I va deixar la junta, però va voler continuar coŀlaborant amb l’associació. Totes les cartes que heu llegit al Batec les ha escrit ella, corregida ortogràficament per la Laura Masdeu. Ara hi ha una altra tasca, que la té molt iŀlusionada, que li demana més temps i esforços. Per això ens ha demanat deixar de coŀlaborar, amb molt agraïment per la feina feta i desitjant-li molts èxits en el seu projecte, només ens queda dir-li MOLTES GRÀCIES, VICKY.

Junts X Arenys de Munt Vivim en un context dur. Pandèmia, crisi econòmica, desigualtat social, repressió, espoliació, politització de la justícia, corrupció ...

I, malgrat tot, continuem amb l'esperança de fer un país millor. En tenim el deure personal, comunitari i històric.

La millor manera d'assolir-ho és treballar junts, sumant, transversalment, com solen fer les associacions, les entitats, els clubs ... la política no pot ser diferent.

Arenys de Munt i Catalunya necessiten tothom.

Hem d'anar per feina. Tenim presos i exiliats polítics, mils de represaliats; molta gent que necessita ajut econòmic; molts que viuen en una solitud severa; molts d'altres que, volent treballar, no poden. La nostra nació pateix una espoliació d'un 8% i això merma molt considerablement els recursos de les institucions i de les administracions. Els polítics, amb el suport del poble, han d'unir força i voluntat, coratge i convenciment, per solventar-ho.

El tansemenfotisme d'alguns tribunals i l'excés de repressió, de càstig i de venjança sembla que s'hi ha enquistat. Les multes al MHPresident, Sr Quim Torra, la inculpació de l'ex MHPresident del Parlament, Sr Roger Torrent i de membres de la Mesa; l'extirpació injustificada i cruel del 3r grau als presos polítics i de la immunitat parlamentària als eurodiputats/da, el rellançament de les euroordres... un autèntic despropòsit davant del qual calen accions "eficaces", ja!

S'ha dit sovint que "poble salva el poble" . El poble, aplegat, unit, bategant per un objectiu comú, pot assolir els objectius més agoserats que es proposi.

Cal tornar-hi i no cedir. Cal que es respecti la seva veu, els seus vots, les seves volences legítimes. És del tot necessari que els nostres representants ho tinguin clar i cerquin camins, els més eficients que coneguin, per permetre's decidir el seu futur.

I el poble ha parlat i vol, ansia, desitja la independència de Catalunya. No podem renunciar – hi.

Tots hi som cridats. Som-hi!

/39

|La bústia

Alternativa Municipal - IDC Aquest escrit d'havia de publicar al Batec del mes de març i per un error d'edició no s'hi va incloure. Demanen disculpes a Alternativa Municipal- IDC

OBJECTIU: Centre Cívic “saber governar és saber rectificar” Confuci En el tema de prioritzar nous equipaments municipals, hi poden haver diferents opinions entre vilatans mobilitzats i qui governa l’Ajuntament. Moltes vegades es pot coincidir i d’altres es pot dissentir per diferents raons o interessos, però el que s’hauria de fer és respectar la voluntat popular, escoltar les preferències i saber valorar els sentiments dels arenyencs.

Es podia haver fet una consulta popular (o potser no interessa?) per saber el que volen els arenyencs abans que els manaires publiquessin el PAM de les 25 àrees de gestió i les 230 actuacions.

Una de les accions prioritats obsessives i capritxoses, en la que més i posen èmfasi, és l’obra del CENTRE CÍVIC, que el volen convertir en un equipament públic obert a tothom (sense mestressa?) per impulsar activitats ciutadanes (quines i quantes?) i promoure l’associacionisme (ara que estem en decadència?), però els hi és igual, els que discrepen, puguin argumentar o simplement que pensin els vilatans.

La qüestió és tirar endavant amb la seva capciosa i urgent obra número 1 amb les actuacions: 37. un espai d’estudi assaig i treball per a joves grups de música.

43. traslladar l’Espai Jove al Centre Cívic per l’estudi, un punt d’informació, l’associacionisme, l’emprenedoria, la cultura i l’oci.

53. un nou referent d’espai multifuncional destinat a entitats i associacions des de l’àmbit cultural i cívic a l’empresariat.

59. espai per impulsar la cultura com a element de cohesió social i d’identificació ciutadana.

213. servei d’incubadora/acceleradora de projectes empresarials i de treball temporal.

Alternativa Municipal - IDC

CONTRADICCIONS vs.

DEIXADESA La governança designa l’eficàcia, la qualitat, el bon govern i la bona orientació intervencionista de la direcció política que proporciona una forma especifica de governar i que a Arenys de Munt la seva aportació és d’una política només de pandereta, sense previsió de futur, sense estratègies concretes, sense connectarse ni sintonitzar amb els vilatans, i sense voler consensuar res important pels vilatans d’Arenys de Munt.

El govern d’ERC+1 NO s’han preocupat per dissenyar uns PLANS específics per propiciar la governabilitat dels quatre (4) anys de mandat, disposant d’uns projectes (no improvisats) que garanteixin propostes sobre equipaments necessaris i solucions per als edificis municipals, tampoc d’una planificació ponderada de la Cultura, les Festes i el Lleure, ni programes de protocols dels espais públics (neteja, mobiliari urbà, enllumenat...), no existeixen uns acords majoritaris sobre urbanisme, territori i medi ambient, Agenda 20-30, no han tingut la capacitat de sintonitzar el poble amb una informació a l’abast de tothom imparcial, continuada i veraç, no hi ha una pedagogia per la transparència dels números de l’Administració, ni cap estudi per regular la despesa pública, els costos dels serveis, els contractes, l’organigrama funcional municipal i de la Gusam.

NO és ètic governar d’ESQUENA als vilatans!

Han passat divuit (18) mesos de legislatura i estem patint les contradiccions d’un govern que preocupa als vilatans que veuen com l’Ajuntament va en una direcció sense fer quasi mai autocrítica i sense escoltar les veus que demanen que s’atenguin les necessitats que consideren prioritàries, que preocupen en aquests temps de pandèmia, de problemes econòmics i de preocupació per la davallada de llocs de treball.

No s’entén com els que ens representen els falta la capacitat per proposar acords que generin entusiasme sense banalització, amb raons pragmàtiques, amb inversions consensuades i amb iniciatives per millorar un poble que està en una deixadesa que no arriben a veure.

Alternativa Municipal Arenys de Munt – IDC Mail: consensmunicipal@gmail.com Twitter: @AlternativaMunt

Alternativa Municipal Arenys de Munt – IDC Mail: consensmunicipal@gmail.com Twitter: @AlternativaMunt

I encara, es descuiden dinamitzar el veïnat de Sant Carles o un espai de trobada per la gent gran. Tot plegat com si fos una infraestructura imprescindible per als arenyencs i per a Arenys de Munt.

/40

|La bústia

Escola Sant Martí

INTERCANVI DE L’ESCOLA SANT MARTÍ AMB L’ESCOLA DE TOMIKAWA, JAPÓ Durant aquest curs els alumnes de 5è de l’Escola Sant Martí, hem realitzat unes quantes activitats d’intercanvi amb l’escola de primària de Tomikawa, Hokkaido, al nord del Japó. Aquestes activitats s’han realitzat amb l’objectiu de fomentar l’ús de l’anglès en situacions de comunicació reals.

Primer vàrem rebre un vídeo de la seva mestra en el que ens presentava l’escola i els alumnes de 5è.

Nosaltres els vàrem contestar amb un vídeo similar.

Després de les vacances de Nadal, ens varen enviar un vídeo on diferents grups d’alumnes ens presentaven aspectes diferents de la vida al Japó i sobre les seves tradicions. Va ser una bona manera de conèixer aspectes nous d’aquesta cultura i societat tan llunyana. Arrel d’això, alguns alumnes ens hem interessat en l’origami i l’ayatori o el joc de plegar el cordill.

Aquest segon trimestre els alumnes de 5è, en petits grups, hem decidit què volíem mostrar de la nostra escola i el nostre poble als companys del Japó.

Hem estat preparant els textos i ara estem gravant els vídeos de l’escola i del poble. Esperem causarlos una bona impressió!

Escola Sobirans LES FESTES ANGLOSAXONES: UN RECURS MÉS PER APRENDRE ANGLÈS A L’ESCOLA Una de les estratègies més motivadores que estem introduint per potenciar l’aprenentatge de l’anglès des de P3 fins a 6è és la celebració de festes anglosaxones, en aquest cas Saint Patrick.

Gràcies a la coŀlaboració d’una família de l’escola de parla anglesa s’han realitzat uns vídeos amb el personatge del Leprechaun(follet) per transmetre una sèrie de reptes a l’alumnat. Per a nosaltres la participació de les famílies en activitats escolars és vital per fomentar l’educació constructiva alumneescola-família.

Des de l’àrea d’anglès s’han plantejat una sèrie de racons i jocs per treballar vocabulari específic i estructures gramaticals concretes.

John Dewey filòsof, pedagog i psicòleg, ens deia que els alumnes aprenen molt més quan s'enfronten amb una situació real que demana una solució . La base de la seva pedagogia és l'educació per l'acció.

A més dels racons i jocs s’ha ofert als infants una proposta basada en reptes, metodologia que consisteix a aprendre mitjançant l’acció. A partir d'un àmbit d’interès per als alumnes (en aquest cas la festa de Saint Patrick), es plantegen una sèrie de reptes que s'han de resoldre de forma cooperativa.

/41

|La bústia

ADM

QUÈ FAN PER NOSALTRES?

ON SOM?

¿Que fan per nosaltres els nostres polítics del govern (4+3) i de l’oposició (6), els funcionaris, (49) els laborals (16) la Policia (16+1), amb TOTAL 82 servidors, a més dels contractats plans d’ocupació de l’Ajuntament, embutxacant-se 168.815 € al mes i altres guanys; mes 62.775 € de seguretat social (3.346.742,04€. CAPITOL i del Pressupost 2.021). A més dels 48 treballadors de l’Empresa Pública GUSAM SA?.

Rebem tots els serveis i el que necessitem de l’Administració Pública pel que paguem?

Des de fa molt de temps ens preguntem: què espera l’Ajuntament per decidir-se a posar els tècnics i la política municipal a fer possible la nova Residència Municipal d’avis per substituir l’actual equipament de Residència del Remeiobsoleta?.

També preguntem: què esperen per solucionar un problema que afecta les persones que necessiten aquesta nova Residència?. Perquè deixen passar els dies per perpetuar-se en els càrrecs i no fer res, per aprofitar-los per fer el que toca, per millorar la dignitat i el confort dels nostres avis?

En un dels Consells del Poble presencials d’abans de saber de la pandèmia, l’alcalde i la regidora ens varen dir que crearien els serveis de Residència Pública i el de Piscina Municipal, i en el PLE ordinari del passat dia 18 de febrer (després de més d’1 any) a una pregunta del PSC la Regidora de la Gent Gran va contestar telemàticament que hi estaven treballant, i preguntem fins quan cal esperar?. És incomprensible el comportament dels nostres polítics, que administren els nostres impostos, que no entenguin que és urgent, que cal més compromís i més responsabilitat política.?. Que esperen per decidir-se a posar fil a l’agulla?. És una necessitat o un problema destinar temps i recursos per una nova Residencia?. De fora

Estem en un impàs polític i anem passant el temps.

Després de donar-los el 52% en vots a les urnes, els partits sembla que rebaixin expectatives. Serà que no gosen tirar pel dret? Estan més pendents de demanar permís a Madrid –somicant una amnistia i un referèndum que mai es concediran–, abans que donar un cop al pit i seguir endavant, amb el suport d’una majoria mai vista.

Mentrestant l’estat espanyol continua amb la repressió: retirant el 3r grau als presos polítics, tornant a la càrrega contra els exiliats i encalçant qualsevol indepe que bellugui. Ara, el president Torrent i la Mesa del Parlament. Ja són més de 3.000 els encausats.

Hem d’exigir valentia als polítics per ser ferms davant els resultats de les urnes. No hi ha alternativa: només la independència ens farà lliures. I per això necessitem un govern clarament independentista, i sobretot unit i decidit sense embuts a fer efectiu el mandat de l’1 d’octubre i construir la República Catalana.

Per la nostra part cal que ens mantinguem vius. La pandèmia afavoreix la desmobilització, però no podem defallir. Ens hem de fer sentir com sigui. Ara no podem fer les manifestacions que calen.

Haurem de ser imaginatius per tal de continuar llaurant el nostre futur. L’estat continua collant els drets socials, i no ho podem permetre. És per això que mantenim les concentracions dels dimarts a plaça: per denunciar la repressió de l’estat i per exigir als partits indepes que facin la feina per a la qual els hem votat.

Hem de mirar endavant i sobretot, ser valents, poble i polítics. Només amb la valentia i la unió de l’1 d’octubre ho aconseguirem. Depèn de tots i cadascun de nosaltres. No siguem conformistes, perquè ens farem còmplices.

vindran . . . !!

ADM

/42

ANC Arenys de Munt

#ElDretASerIndependents VISCA LA REPÚBLICA CATALANA!

|Entreteniments

EL SODOKU DEL MES

LA SOLUCIÓ

FELICITATS!

Nenes i nens que fan anys aquest mes: GORETTI de la ASUNCIÓN BASSAS, 12 anys

ARNAU VILA NARVÁEZ, 13 anys

MARTÍ RAMÍREZ PLÀ, 14 anys

LINETTE ALONSO FLORES, 12 anys

ANIOL VERNIS SANZ, 12 anys

MARC QUILEZ AMELA, 14 anys

BERTA XIAOCAI MÀRTIR ALFARO, 11 anys

LALI DAUMAL ARTIGAS, 8 anys

DÍDAC CORPAS MATA, 12 anys

GERARD BARAJAS DE PRADO 9 anys

PAU CAMPÍ MOLET, 7 anys

LUA COLOMER SUÁREZ, 4 anys

Si vols que et felicitem peR aniversari, fes-nos arribar a centre@centremoral.cat: nom, cognms i data de neixament. Et felicitarem fins els 14 anys.

/43

Diumenge, 21 de març, el Centre va celebrar Sant Josep amb una obra de teatre reivindicativa i protagonitzada per Carme Sansa.

.tnaicnuna'l ed bew al bma açallne i egtami al ne acilC

L’obra de teatre Isabel Cinc Hores, escrita per Toni Strubell en forma de monòleg, dona vida a la primera dona sindicalista catalana, Isabel Vila (Calonge, 1843 – Sabadell, 1896) que va aconseguir que aquesta fos la jornada laboral màxima dels menors a les fàbriques i tallers.

:etca'l ed sotof sel setot xierbocseD

La imatge del mes