BATEC 395 octubre 2020

LA CONSELLERA DE CULTURA INAUGURA LES OBRES DEL CENTRE

"OVELLES" ARRIBA AL CENTRE pàg 04

PROGRAMACIÓ FAMILIAR AL CENTRE AMB CINEMA I TITELLES pàg 07 I 08

ARENYS DE MUNT PROTESTA PERQUÈ LA REPRESSIÓ ESPANYOLA Exclusive interview with DEIXA CATALUNYA El Centre va celebrar la inauguració de les obres de millora de l'accessibilitat SENSE PRESIDENT on la consellera de Cultura de la Generalitat de Catalunya va destapar la placa commemorativa. pag. 03, 09 i 10.

Manila's Rising Sun

pàg 15

593 .mún / 0202 ERBUTCO

LA REVISTA DEL CENTRE D'ARENYS DE MUNT

Continguts 02/ Continguts 03/ Del Centre 11/ D'Arenys, casa de la vila 15/ D'Arenys, gent i societat

16/ D'Arenys, esports 19/ De la Parròquia

04

07

22/ Del temps 24/ #Lilconte 26/ Biblioteca 27/ El llibre del mes 28/ Cartellera 29/Calendari 30/ Recordant a...

34/ El racó de l'humanista

08

15

35/ Opinió 38/ La Bústia 43/ Entreteniments 44/ La Imatge del mes

18

Equip Dipòsit legal 2608-94 editada per: Centre Moral d'Arenys de Munt Rbla Francesc Macià, 57 08358 Arenys de Munt 93 793 70 19 centre@centremoral.cat www.centremoral.cat

30

| Redacció i muntatge: Daniel Banegas Sedano, Montserrat Fontbona Missé, Oriol Leo Colomer, Ferran Lloret Yusta, Baldomer Torrent Crous, Esteve Torrent Fontbona i Pau Torrent Fontbona. | Fotografia portada: | Publicitat: centre@centremoral.cat (des de 15 euros). | Impressió:

|Del Centre

EDITORIAL

Aquest mes d'octubre toca relleu a la Junta del Centre. Durant aquest últims 5 anys he tingut l'honor de poder presidir aquest equip de persones incansables que treballen intensament perquè l'activitat del Centre no s'aturi mai.

Un equip de persones que va més enllà de la pròpia Junta i que agrupa els voluntaris de seccions, participants de comissions, socis i sòcies que no dubten d'arromangar-se la camisa i d'organitzar alguna activitat nova, els treballadors del Centre...

Unes persones que han viscut moments singulars aquests últims anys: de la celebració del Centrenari hem passat a experimentar la por d'un possible tancament, una por que ha estat superada per la valentia i l'energia de treballar per buscar-hi solucions que han estat precedides per les incomoditats d'unes obres que no ens han deixat utilitzar els espais que ens acostumaven a aixoplugar i que quan aquests espais renovats ens obrien de nou les portes, una pandèmia ens ho ha impedit recluint-nos a casa.

Però el confinament també ha estat superat, amb noves mesures i molta prudència, sí, però s'ha superat; i ha fet possible poder celebrar l'acte d'inauguració de les obres de reforma en el que ens va acompanyar la Consellera de Cultura.

EL CENTRE INAUGURA LES OBRES DE REFORMA El passat dissabte, 26 de setembre de 2020, les obres de millora d’accessibilitat del Centre van quedar oficialment inaugurades per Esteve Torrent, president de l’entitat, i Àngels Ponsa, consellera de la Generalitat. L’acte va aplegar més de 150 persones, que van poder gaudir d’una presentació molt especial amb un tast del nou espectacle de l’Esbart, parlaments de les autoritats convidades, un reportatge de les obres de Joan Navarra i la cançó de Kalabranda, “Centre”. Tot plegat va resultar un esdeveniment molt emotiu, que va culminar amb una visita guiada per les sales remodelades, la signatura de la consellera al Llibre d’Honor i la descoberta de la placa inaugural, que des de llavors llueix a l’eixida de l’edifici.

Justament aquesta fita, aquest acte d'inauguració, posa un punt i a part en aquest cicle, un punt i a part que vindrà seguit d'un nou relleu i de noves energies i il·lusions per seguir el repte de mantenir el Centre viu i actualitzat.

Esteve Torrent i Fontbona El president

/03

|Del Centre

EL GRUP DE TEATRE DEL CENTRE PRESENTA LA TRAGICOMÈDIA "OVELLES" AQUEST OCTUBRE L’argument d’OVELLES és molt senzill. Tres germans, el Víctor, l’Arnau i l’Alba, es troben per decidir què fer amb l’herència que acaben de rebre: 512 ovelles i un gos d’atura.

Parlen d’això, és clar, i també de la parella, del món laboral, de l'homosexualitat, de viure a ciutat o a pagès, de les enveges entre germans… En resum, parlen de la vida d’una generació que pateix la crisi actual quan encara no ha superat la del 2008.

Però OVELLES no és un drama. El autors, Yago Alonso i Carmen Marfà, han escrit un text intel·ligent, sensible i molt divertit. La Ione Oller, l’Enric Rucarols i l’Esteve Torrent aconseguiran que somriguis tota l’estona i potser que en algun moment t’emocionis.

Quan Ovelles es va estrenar, ara fa un parell d’anys, una de les crítiques que es van publicar deia: “Saps quan estàs llegint un llibre o quan escoltes una cançó i t’agraden tant que et fa ràbia quan s’acaben? Doncs això et passarà si vas a veure OVELLES.” Segur que a tu també et sabrà greu que OVELLES s’acabi. És d’aquelles obres que et fan desconnectar. Un glop d'aire fresc que, si sempre ve de gust, ara necessitem més que mai. No te la perdis.

Sessions: dissabte 17 d'octubre a les 21.30h i diumenge 18 a les 18h Preus entrades anticipades: 10€ general 6€ soci/a del Centre 4,5€ soci/a del Centre Jove (menor de 30 anys) Preus entrades a taquilla: 15€ general 10€ soci/a del Centre 8€ soci/a del Centre Jove (menor de 30 anys)

/04

|Del Centre

TORNA EL SONAGUST El cicle amb més ritme i sabor del Centre torna amb un concert al mes a la Sala Corrioles. El divendres 23 d’octubre, a les 21:30h, l’espai acollirà el concert que es va haver de cancel·lar el mes de març per la pandèmia: Dans Igbern, un viatge visual i auditiu que gira, balla i es mou dins la unió de dos músics amb tres ballarines de la companyia Dans Invitro.

Com sempre, l’espectacle anirà acompanyat d’un petit tast.

Entrades ja a la venda a secretaria i a la pàgina web del Centre.

MANDA CARALLO! UNA MOLT BONA COMÈDIA PER A LES FESTES DE SANTMARTÍ El grup de teatre d’El Centre està acabant d’assajar MANDA CARALLO! sota la direcció d’en Joan Llavador.

Quan el Metro es caracteritza per l’anonimat d’individus solitaris, una trobada casual en una andana permet el joc entre dos desconeguts, un home (en Jordi Saladrigas) i una dona (l’Alícia Muns) quan esperen agafar el tren. Parlaran de tot i de res; es buscaran, s’estudiaran, es desafiaran alternant rols hilarants, sense regles ni certeses i acabaran tan desconeguts com al principi. O no.

/05

|Del Centre

SESSIONS ESPECIALS DE MOVIMENT EXPRESSIU Per a tots aquells i aquelles no puguin assistir a les classes setmanals de moviment expressiu, i també per a qui vulgui aprofundir en l’experiència corporal i emocional, des del proper diumenge, 18 d’octubre, ho podran fer un cop al mes. Sílvia López, la guia d’aquesta activitat, proposarà unes sessions especials d’11h a 13h per a iniciats i novells al preu de 20€, entrada general, i 15€ per a socis i sòcies del Centre.

ELS RITMES LLATINS ARRIBEN AL CENTRE Any rere any, el Centre s’esforça per oferir nous cursos als seus socis i sòcies, i aquesta temporada no podia ser diferent. A partir de l’octubre, l’especialista en salsa cubana Chucho Díaz, ensenyarà ritmes llatins en els següents horaris: Dilluns (18:15h) Bachata dominicana. Sala Riera (19:15h) Salsa cubana. Bàsic. Sala Riera Dimarts (10.00h) Salsa i ritmes llatins. Ball en línia (individual) Sala Corrioles (11.00h) Salsa i ritmes llatins. Ball en parella. Sala Corrioles Divendres (11.30h) Salsa i ritmes llatins. Ball en línia (individual) Sala Corrioles (12.30h) Salsa i ritmes llatins. Ball en parella. Sala Corrioles Preus Pack trimestre dilluns dimarts (11 sessions): 65€ / Socis 45€ Pack mensual: (4 sessions) 30€ / Socis 20€ Sessió puntual: 10€ / Socis 7'5€ Pack trimestre divendres (12 sessions): 70€ / Socis 50€ Vine a provar unes classes amenes on gaudir de la música i l’energia compartida del ball en grup, individual o en parelles sense discriminació de gènere. Més informació a centre@centremoral.cat OBERTS AMB L'HORARI HABITUAL

/06 www.pepsacasa.cat 93 795 16 59

|Del Centre

UNA TARDOR AMB EL CICLE DE CINEMA FAMILIAR El millor cinema familiar en català arriba a la Sala Gran del Centre aquesta tardor gràcies a la iniciativa CINC. El cicle s’iniciarà el proper diumenge, 4 d’octubre, a les 18h amb “Trasto: De la mansió al carrer”, una història molt divertida i emocionant d’un petit gosset capritxós que no podrà cobrar la gran fortuna que la seva mestressa li deixarà en herència i se les haurà d’empescar tot sol al carrer, amb l’ajuda dels seus nous amics i amigues.

El cicle de cinema seguirà l’1 de novembre amb “Pokémon: Detectiu Pikachu”, i el 13 de desembre amb “Onward”, la darrera aventura de Disney.

COMENÇA EL CURS DE CIRC 2020/21 El proper dilluns, 5 d’octubre, començarà el curs de circ 2020/21 de la mà d’Encirca’t a les sales Corrioles i Riera del Centre. Després d’uns casals d’estiu amb molt d’èxit, on es va poder posar a prova l’ensenyament de les tècniques habituals seguint la normativa de prevenció de la COVID-19, l’equip ja ho té tot a punt per iniciar un curs segur i ple de màgia.

Com cada any, de cursos n’hi ha per a totes les edats i nivells: - Circomotricitat. Nens i nenes d'entre el 3 i 5 anys. Dilluns de 17h a 18h.

- Iniciació 1. Nens i nenes d'entre 5 i 7 anys. Dimecres de 17h a 18.30h.

- Iniciació 2. Nens i nenes d'entre 7 i 9 anys. Dimecres de 18.45h a 20.15h.

- Intermedi. Nens i nenes d'entre 8 i 11 anys. Dimarts de 17h a 19h.

- Juvenil. Joves a partir de 12 anys. Dijous de 17h a 19h.

- Llitelàstic. Jovesa partir de 12 anys. Dilluns de 18.15h a 20.15h.

- Teles juvenil. Joves a partir de 12 anys. Dilluns de 18.15h a 20.15h. (novetat) Aeris. Persones adultes amb qualsevol nivell. Dimecres d’11h a 13h i dijous de 19.15h a 21.15h.

Més informació i inscripcions a info@encircat.org

/07

|Del Centre

TORNEN ELS ESPECTACLES FAMILIARS DE RAU RAU Miguel de Unamuno, escriptor, poeta i filòsof basc deia que “La llibertat que s’ha de donar al poble és la cultura”. I les del Rau Rau no podem estar-hi més d’acord. De fet, malgrat la pandèmia, o potser millor dit, fins i tot durant la pandèmia, entenem la cultura com una de les millors eines que tenim com a societat per continuar creixent i avançant. I és per això que, amb totes les precaucions i mesures necessàries, us podem confirmar ben contentes que TORNEM !

I ho farem el proper diumenge 25 d’octubre a les 18.00h amb l’espectacle “Xim”.

En Xim, és un petit ximpanzé, simpàtic i un pèl trapella que s’ha perdut. Acompanyat de la seva titellaire, viatja per tot arreu dins la seva caseta-carretó amb l’esperança de retrobar la seva família.

L’espectacle és de petit format i compte amb el suport d’un músic propiciant que el cant esdevingui una eina més al servei del gaudi artístic i de l’educació dels menuts espectadors.

Ens el presentarà la companyia Titelles de Lleida. Des del 1986 que aquesta companyia està desenvolupant una extensa activitat arreu del país creant i divulgant l’art de les titelles. És, de fet, una vella coneguda del poble ja que no fa pas gaire que ens va presentar amb molt èxit el seu espectacle “En Patufet”. Aquesta vegada però apostem per aquest petit ximpanzé de nom Xim qui de ben segur ens enamorarà a tots i a totes.

Esperem retrobar-vos doncs el proper 25 d’octubre per gaudir i reafirmar tot junts que la cultura no només ens farà lliures, sino que a més a més ÉS SEGURA! Entrades anticipades a la venda a www.centremoral.cat

/08

|Del Centre

ES CONVOCA L'ASSEMBLEA GENERAL ORDINÀRIA DE SOCIS I SÒCIES DEL CENTRE Després que la pandèmia obligués a ajornar l'Assemblea general Ordinària de socis i sòcies del Centre prevista pel 22 de març. De nou, la Junta proposa una nova data per tal de celebrar-la el diumenge 25 d'octubre a les 12.15h en segona convocatòria i 30 minuts abans en primera convocatòria.

En aquesta assemblea s'ha de produir el relleu de bona part de la junta actual així com l'explicació de la memòria d'activitats i econòmica de l'exercici del 2019. Exercici que va estar marcat per l'execució de les obres de reforma que es van inaugurar el passat 26 de setembre.

Totes les persones sòcies de l'entitat estan convocades a l'acte.

DISCURS D'INAUGURACIÓ DE LES OBRES DEL CENTRE Benvolguts i benvolgudes, Consellera, Il·lustríssim Alcalde, President de la Federació d'Ateneus de Catalunya, Mossèn, associacions i entitats, empreses i comerços del poble, socis, sòcies, amics i amigues del Centre, sigueu benvinguts i benvingudes a casa vostra.

Avui, per fi, i malgrat la covid, inaugurem les obres del Centre. Unes obres que principalment milloren l'accessibilitat de tot l'edifici fent-lo més obert i accessible a tot-hom.

Unes obres que són la primera part d'un projecte molt més ambiciós i complet. Unes obres que han marcat aquests darrers anys.

Uns anys viscuts amb molta força i intensitat i on hem viscut moments realment difícils (la carta d'avís de tancament, problemes burocràtics per demanar subvencions, l'elevat cost de les obres...) però que gràcies a l'energia i il·lusió dels centenars de persones que fan viu el Centre ho hem pogut superar.

Justament el lema d'aquests anys ha estat "el Centre és viu". I amb aquesta premissa no hem deixat que l'activitat que aixopluga l'entitat decaigués. Tot el contrari, hem continuat amb tota l'activitat de les seccions, incorporant nous directors al grup de teatre, relleu en la direcció de l'esbart, les iniciatives de Veus de Munt, programant espectacles familiars des de Rau Rau, cinema familiar en català, concerts de música en el cicle Sonagust, nombroses activitats de l'agrupació sardanista, hem seguit organitzant la cavalcada de Reis i construint el pessebre monumental, acollint tota una escola de circ, incorporant nous tallers de gimnàstica com el Total body, grups de conversa en anglès, encetant el nou grup de debat batejat com a Grup Atri, incorporant noves persones a l'equip de treballadors del Centre, establint un pla de comunicació i de voluntariat, nova imatge del Batec i continuant el programa de ràdio estrenat amb motiu de la celebració dels 100 anys del Centre... >>

/09

|Del Centre >> Justament també hem estrenat nous carnets, amb una imatge renovada i amb possibilitat de versió digital!Una incansable activitat a la qual se li ha sumat la gran fita d'iniciar unes obres de reforma que ens han canviat els espais, ens han fet patir i que a la vegada han despertat la part solidària que tots tenim a dins. De fet aquesta reforma ha estat possible gràcies a l'aval que 133 persones que estimen el Centre han aportat per fer possible contractar el crèdit de 300.000€ a Coop 57.

Les autoritats assistents de la inauguració

Han estat possible també gràcies a la dotzena d'associacions i entitats d'Arenys de Munt que en tot moment ens vau oferir suport davant el perill de tancament i vau organitzar nombroses activitats per recaptar diners. Gràcies també a les empreses i comerços locals que vau voler afegir el seu granet de sorra oferint donatius econòmics.

També gràcies a les administracions que finalment ens heu pogut oferir unes subvencions que han fet possible tirar endavant les obres.I gràcies als centenars de socis que heu acceptat una apujada de les quotes per tal de fer front al pagament del crèdit i mantenir la bona salut econòmica de l’entitat que farà possible seguir el procés i iniciar noves fases en el futur.

De tot cor i ple d’energia us vull dir a tots: moltes gràcies.

Com podeu comprovar el Centre és la suma de centenars d'il·lusions acompanyades d'energia i esforç que les conjuguen un objectiu comú: omplir de cultura i esperit cívic Arenys de Munt. La Covid ens ho està posant una mica més difícil però estic segur que tota aquesta força cap virus la pot aturar. Estiguem-ne convençuts i reivindiquem que la cultura és essencial i segura. Omplim de vida els equipaments culturals!

Moltes gràcies. _ Discurs del president Esteve Torrent i Fontbona de l'acte d'inauguració de les obres de millora de l'accessibilitat del Centre. (26/09/2020)

/10

La consellera fotografia la placa conmemorativa de la 1a consulta

|D'Arenys, la casa de la vila

EL PLE

Resum del ple de setembre Al ple municipal del mes de setembre es va acordar que tots els regidors hauran de tornar els diners que han cobrat de més en concepte de dietes. Així es va explicar a partir de les al·legacions presentades pels partits de l’oposició i per dos veïns del poble. L’alcalde Josep Sánchez va dir que inicialment les bases estaven correctes però un cop revisades per intervenció s’ha vist aquest error tècnic i s’ha corregit. La regidora del PSC Àngels Castillo va dir que aquesta és una qüestió que hauria d’haver revisat el govern i no els grups de l’oposició. I el regidor de Junts per Arenys de Munt, Lluís Campasol, va afegir que han hagut de presentar 3 instàncies perquè finalment el govern rectifiqués. El punt es va aprovar amb els vots dels regidors al govern. El PSC i Junts van votar-hi en contra i la CUP es va abstenir.

Un altre punt va ser una modificació de crèdit de 177 mil euros dels quals 150.000 es destinaran a l’adquisició d’un terreny del costat de l’edifici de la Cooperativa per construir-hi habitatge cooperatiu. La modificació de crèdit també contempla destinar una part de l’import a subministrar a la Policia Local un aparell per controlar i evitar el consum d’alcohol a la via pública. I per últim, es destinaran 10.000 euros a la tramitació de bestretes a treballadors de l’ajuntament.

Aquest punt es va aprovar amb els vots a favor dels regidors de govern, de Junts i de la CUP, en canvi el PSC va votar-hi en contra.

Un altre punt del ple va ser la proposta de resolució d’al·legacions a l’aprovació inicial

de la modificació de les bases d’execució i la seva posterior aprovació definitiva, punt que es va aprovar per unanimitat. Es tractava d’aprovar una sèrie de factures que no estaven pressupostades.

I també es va aprovar per unanimitat la delegació parcial de competències al Consell Comarcal del Maresme per l’execució pel programa Treball i Formació 2020. Amb aquest programa, l’Ajuntament disposarà d’una treballadora familiar per fer front a la covid 19 i que treballarà al banc d’aliments, Disam.

Finalment la moció que presentava la CUP per a la derogació de les lleis que ofeguen el món local, es va retirar de l’ordre del dia.

DIVERSOS ALCALDES ES REUNEIXEN TELEMÀTICAMENT PER TRACTAR TEMES D'INTERÈS COMÚ Entre altres qüestions, en la trobada es va tractar el tema de la recollida selectiva, i un expert en la matèria va exposar que el millor sistema és el porta a porta. A la trobada també es va parlar de compartir la contractació de serveis fent servir empreses supramunicipals com l’ACM o Localred, que és una pràctica que abarateix costos i agilitza els tràmits.

/11

|D'Arenys, casa de la vila

S'APROVA UNA MODIFICACIÓ DE CRÈDIT DE 4 MILIONS D'EUROS

PLS SSA i arutcetiuqrA tratiuG etcejorp | aifargotoF

Imatge del projecte de l'edifici de la Cooperativa

Els 4 milions d’euros de la modificació de crèdit que ha aprovat el govern municipal, serviran per actuar en diversos fronts. En primer lloc, amb aquesta modificació de crèdit el govern eliminarà tot el deute bancari per estalviar 450.000€ anuals. També es recuperen recursos per adquirir habitatges per a la bossa d'habitatge social, així com per encetar una iniciativa per promocionar l'habitatge cooperatiu.

Es comprarà amb un nou edifici al costat de la Cooperativa, un projecte que es porta anys treballant, i serà una realitat cofinançat per GUSAM, oferint millors serveis públics en un edifici nou per traslladar els serveis de promoció econòmica i acció social que ara paguen lloguer en un espai que es considera obsolet.

El govern inverteix prop de 400.000 euros en la renovació de tot l'enllumenat del poble per llums LED, generant

100.000€ d'estalvi en consum i manteniment de l'enllumenat públic. També s'amplia l'enllumenat de Can Jalpí amb fanals de plaques fotovoltaiques.

La modificació contempla més de 300.000€ per avançar en les obres del centre cívic, que es podrà finalitzar el 2021, oferint un total de 1.500 m2 per al talent local, les entitats, el jovent i l'emprenedoria. Hi haurà un dinamitzador i es podran teixir complicitats entre diferents àmbits econòmic i culturals del poble.

/12

cetaB | aifargotoF

També es faran inversions en espai públic com el trasllat de la zona d’esbarjo dels gossos, i nous espais esportius per al bàsquet.

Es preveu finalitzar les obres de la nova cuina de l’escola bressol, reformar el paviment del mercat municipal i endreçar els dos locals pendents de reformar. També s'actuarà a la pista de Sant Martí, i s'invertirà en la pavimentació per a l'accessibilitat a la piscina municipal.

La modificació contempla avançar en obres de petit format i del dia a dia del municipi, ja que les grans obres avancen per un altre camí. És un exemple la urbanització superficial de la Riera, que segueix el seu tràmit per començarles l'any vinent. I també el cas del nou geriàtric, ja que des del govern estan fent l'estudi i es farà el projecte per a la construcció d'un nou geriàtric, i s'amplien els recursos per continuar avançant en la reforma de l'Esplai de Jubilats Verge del Remei, reforçant el suport a la Residència Verge del Remei amb 85.000€ de suvenció i 23.000€ per finançar l'obra de la nova rampa.

nous fanals del Parc Jalpí

|D'Arenys, casa de la vila

ES CONSTRUEIX UNA PLAÇA A L'ESPLANADA DE CAN BORRELL Aquest espai, que ara és un solar, passarà a ser un espai polivalent totalment renovat. S’ha tret el mur que dona al carrer i que permetrà un accés més direc-te a aquest espai. També es fa un escenari d’obra, es col·locarà paviment, es canviarà la il·luminació, es plantarà vegetació i es traurà la soca de l’eucaliptus que va haver de ser tallat.

ABEL COLL I MONTSE BATISTA JA SÓN REGIDORS AMB UN SOU DE L'AJUNTAMENT Aquest canvi respon al fet que aquests regidors dediquen moltes hores a l’activitat política, i des de l'alcaldia es veia injust que fins ara cobressin dos-cents cinquanta euros, quan un regidor de la oposició en cobra entre 450 i 600. Per aquest motiu, al darrer ple van fer uns canvis en les bases de modificació del pressupost per regularitzar la situació d’aquests dos regidors, que passaran a cobrar més de mil euros al mes.

El sou de la resta de regidors de govern es veuran afectats per la modificació que es va aprovar en el darrer ple, i podran arribar a cobrar l’equivalent al salari mínim interprofessional durant 12 mesos.

Els regidors de l'oposició seguiran cobrant el mateix, ja que la seva situació ja s’ajusta a les bases.

cetaB | aifargotoF

A finals de setembre s'ha reunit la comissió del Nomenclator per buscar un nom per aquesta plaça.

Està previst que les obres acabin en 4 a 8 mesos.

Obres a l'esplanada de Can Borrell

DES D'AQUEST SETEMBRE GUSAM DESINFECTA CADA DIA ELS EDIFICIS MUNICIPALS Operaris de l’empresa municipal GUSAM d’Arenys de Munt estan realitzant una neteja diària de tots els equipaments municipals. Des de GUSAM s’ha cregut oportú reforçar el servei de neteja en un moment com el que vivim per garantir al màxim la seguretat dels treballadors.

Aquest reforç s’allargarà, com a mínim, fins a finals d’any sempre tenint en compte l’evolució de la situació sanitària.

/13

|D'Arenys, casa de la vila

EL GOVERN VALORA AMB ÈXIT EL CICLE RE-VERS DE POESIA El cicle ha portat a Blanca Llum Vidal i el grup Una, l’espectacle infantil Bestiari, un maridatge poètic, amb Arnau Barangé com a sommelier i Kai Puig com a rapsoda. També vam poder gaudir de la poesia de David Caño i música amb Rusó Sala, Aleix Tobias i Miriam Encina, i finalment, el concert de cloenda amb Pau Riba i De Mortimers, una proposta que va reunir a gairebé 200 persones a la Sala Municipal. cetaB | aifargotoF

Maridatge: vi i literatura

La valoració del festival és molt positiva i se'l considera ja tot un referent a la comarca, cosa que garanteix una nova edició l’any que ve.

TRES EMPRESES DEMANEN L'AJUDA QUE ELS OFEREIX L'AJUNTAMENT Aquest és un dels ajuts que l’Ajuntament posa a disposició dels empresaris del poble, i ha tingut poques sol·licituds si les comparem amb altres, com el del comerç o el de la Covid. L’alcalde i regidor d’Economia, Josep Sànchez, va explicar a Ràdio Arenys de Munt que només una d’aquestes tres sol·licituds serà resolta positivament, ja que és l'única que compleix tots els requisits. També avança que tornaran a convocar aquest ajut amb la major brevetat possible.

L'alcalde assegura que seguiran atorgant aquesta subvenció, ja que es mostra convençut de que hi ha empreses que la necessiten.

Per altra banda, des del govern portaran al ple d’octubre una revisió a la baixa d’alguns tipus de taxes per a empreses i comerços del poble, i també per a aquelles empreses que s’hi vulguin establir.

/14

UNA SOLA FAMÍLIA DEMANA AJUDA A L'AJUNTAMENT PER PAGAR EL MENJADOR ESCOLAR Només una família d’Arenys de Munt ha demanat l’ajut per al servei de menjador de les escoles bressol. En canvi, 96 famílies han demanat la beca de menjador que atorga el Consell Comarcal del Maresme.

Coincidint amb l’inici del curs escolar, el Consell Comarcal del Maresme anuncia un primer atorgament de beques de menjador per a famílies amb dificultats econòmiques. Cal destacar que s’ha incrementat la quantia dels ajuts. Fins ara, les beques cobrien un 50% del cost total del servei de menjador i enguany, cobriran un 70%, a més d’algunes beques que cobriran el 100% del servei. De les 96 sol·licituds tramitades, 72 ja han estat atorgades i encara en queden 24 pendents de valoració. Durant el mes d'octubre estan previstos més atorgaments.

|D'Arenys, gent i societat

ARENYS DE MUNT PROTESTA PERQUÈ LA REPRESSIÓ ESPANYOLA DEIXA CATALUNYA SENSE PRESIDENT Responent a la convocatòria de l'Associació de Municipis per la Independència (AMI), es va fer una concentració davant de l'ajuntament, la tarda que el Tribunal Suprem va inhabilitar el president de la Generalitat, el 28 de setembre. L'alcalde va llegir la moció de rebuig que elaborada per l'AMI on es demana “el màxim respecte ar les institucions catalanes i als nostres representants, escollits democràticament”, i on també es recorda que la inhabilitació és conseqüència d’uns fets que no constitueixen cap delicte ple que s'ha de celebrar el 15 d'octubre, s'ha previst aprovar la moció de rebuig a la sentència. El representant de l'Assemblea Local de l'ANC també va dirigir unes paraules als assistents abans de

Lectura del manifest de l'AMI

cantar els Segadors. Finalment es va penjar al balcó de l'ajuntament la mateixa pancarta que el president Quim Torra tenia al balcó de la Generalitat i que l’ha portat a la inhabilitació.

Entre altres coses, el contingut de la moció diu: "L’Ajuntament d'Arenys de Munt rebutja de forma rotunda i contundent la decisió del Tribunal Suprem d’inhabilitar el president de la Generalitat de Catalunya, Hble. Sr. Quim Torra, escollit democràticament pel Parlament de Catalunya mitjançant els nostres vots i després d’investidures fallides[...] Davant una justícia espanyola que utilitza el seu poder per discriminar arbitràriament i que vulnera de forma reiterada l’Estat de Dret, el món municipal català tenim la necessitat d’unir-nos i mostrar el rebuig a la sentència de forma conjunta[...] Creiem fermament en la Democràcia. I per aquest motiu només entenem un Estat que garanteixi la separació de poders i que respecti i asseguri els principis bàsics d’aquest ordre social. [...] Exigim el respecte absolut pels Drets Fonamentals. [...] Condemnem la repressió contra el moviment independentista. Catalunya, la nostra llengua, la nostra cultura… tenen una llarga història de discriminació per part de l’Estat espanyol. [...] Demanem una justícia justa, ponderada i equilibrada. Una justícia que doni garanties a l’estat i a tota la ciutadania. [...] Rebutgem fermament la sentència del Tribunal Suprem que inhabilita al 131è. president de la Generalitat de Catalunya per uns fets que no constitueixen cap delicte i que estan emparats en la llibertat d’expressió. Una sentència totalment grotesca i desproporcionada. [...]

Demanem el màxim respecte per les institucions catalanes i pels nostres representants, escollits democràticament.[...] Reiterem el nostre compromís en la República Catalana. Continuarem treballant des de cada poble i cada ciutat per materialitzar l’estat català, un projecte que compta amb el suport majoritari de la població que ho ha expressat reiteradament a les urnes el 9 de novembre de 2014 i l’1 d’octubre de 2017"

AQUEST MES D'OCTUBRE TORNA A OBRIR L'ESPAI JOVE

cetaB | aifargotoF

Espai Jove (setembre 2020)

Aprofitant l’inici de curs el govern s’ha plantejat tornar a obrir aquest centre, ja que molts joves ho estaven demanant. Hi haurà novetats, ja que enlloc d’un espai lúdic, l’Espai Jove serà una aula d’estudi i de reforç que es portarà a terme a l’aula petita i amb grups molt reduïts. A més a més, és probable que un cop superada la pandèmia, l’Espai segueixi en aquesta línia. S’implementaran totes les mesures de seguretat necessàries, des del control d’accés a l’ús de mascaretes i gel hidroalcohòlic.

/15

|D'Arenys, esports

INICI SEGUR DE LA TEMPORADA Tots els equips del Club Futbol Sala Arenys de Munt han començat ja els entrenaments de la temporada 2020-2021.

La COVID ha obligat a suspendre la desena edició del Vinyacat, la fira dels vins catalans que organitza Món la Cata.

Tampoc es faran les 3 hores de BTT que organitzen cada any des del Club Ciclista. Tanmateix, se seguirà fent les sortides col•lectives que organitzen de tant en tant. Això sí, sempre adaptant-les a les mesures de seguretat establertes.

/16

tnuM ed synerA oidàR | aifargotoF

LES 3 HORES DE BTT I LA DESENA EDICIÓ DEL VINYACAT, ANUL·LADES PER LA COVID-19

tnaicnuna'l ed bew al bma açallne i egtami al ne acilC

tnuM ed synerA alaS lobtuF ed bulC | aifargotoF

De fet, la majoria d'equips ja han iniciat també els primers partits amistosos, amb la qual cosa, l'activitat del club torna a ser important després que l'any passat s'hagués de frenar en sec per culpa de la pandèmia.

Cal destacar que el CFSADM, en estreta col·laboració amb l'Ajuntament, ha elaborat un protocol per tal d'aplicar un seguit de mesures contra la Covid-19, i realitzar l'esport que ens apassiona disminuint al màxim els riscos. A més, la Federació Catalana de Futbol també ha enviat un estricte protocol que s'ha de complir per poder jugar partits amistosos, i el club el segueix a la perfecció.Encarem doncs la temporada amb les màximes garanties i molta il·lusió de tornar a fer el que ens agrada. A més, aquest any podrem gaudir del Sènior Masculí en una gran categoria: la 2a Divisió B espanyola.

|D'Arenys, esports

L'EQUIP SNP DE 500 A LA QUARTA DIVISIÓ DEL PÀDEL ARENYS, SOTS CAMPIONES DE CATALUNYA El passat diumenge 20, al Club Fibra de Cabrera, es van disputar les semifinals i la final d’interseries de 500 femení, per optar a ser campiones de Catalunya i anar a Madrid a participar del campionat estatal.

Tot això, després de disputar les semifinals van poder aconseguir arribar a la final que van jugar contra el Malgrat el passat diumenge i classificar-se com a campiones de la província.

tnuM ed synerA oidàR | aifargotoF

A les semifinals, les jugadores del Pàdel Arenys van guanyar el Tarragona pàdel indoor femení per 8 a 4.

Es busquen jugadors i gent interessada a formar part de la nova junta, amb ganes d’involucrar-se amb el club, entrenar i participar en lligues oficials, ja que des de fa uns anys no tenen prou participants per poder disputar cap lliga.

Busquen persones de qualsevol edat amb temps i ganes de jugar, amb la intenció de gaudir de la petanca i fins i tot guanyar alguna lliga. Els interessats us podeu posar en contacte trucant al telèfon 634870576 o dirigint-vos a les pistes, situades al parc de Can Jalpí, de tres quarts de cinc a dos quarts de 8 de la tarda.

tnaicnuna'l ed bew al bma açallne i egtami al ne acilC

tnuM ed synerA oidàR | aifargotoF

EL CLUB DE PETANCA SANT MARTÍ D’ARENYS DE MUNT BUSCA PERSONES PER REFLOTAR EL CLUB

/17

|D'Arenys, esports

EL CLUB ESPORTIU ARENYS DE MUNT TORNA A LA FEINA La setmana passada el Club Esportiu Arenys de Munt va tornar als entrenaments per començar a preparar la propera temporada.

tnuM ed synerA oidàR | aifargotoF

Una temporada que encara no té data d’inici ja que la Federació Catalana de Fútbol està a l’espera de l’evolució de la situació sanitària abans de prendre una decisió. Com dèiem, l’Arenys de Munt va tornar a la feina la setmana passada amb novetats: alguns jugadors de la temporada passada han causat baixa i hi ha 9 cares noves, 6 incorporacions i 3 juvenils del club que tindran fitxa del primer equip.

Sobre els objectius a assolir, Cristian Pajuelo espera seguir en la línia de la temporada passada, lluitant en les primeres posicions de la taula i somiant amb un possible ascens de categoria.

EL CLUB HOQUEI D’A. DE MUNT DISPUTARÀ LA PROPERA TEMPORADA EN EL GRUP SUD DE L’OK LLIGA PLATA El Club Hoquei d’Arenys de Munt ja coneix el calendari de la propera temporada. Ha quedat emparellat en el grup sud de l’OK Lliga Plata.

Compartirà grup, entre d’altres, amb equips de renom com el Barça B, el Vilanova, l’Espanyol, l’Alpicat i el St Feliu.

De cara la propera temporada, l’Arenys de Munt tindrà la baixa d’Aleix Borregan, qui provarà sort a Nacional francesa, es tracta d’una baixa sensible tant a nivell esportiu com emocional.

D’altra banda, l’Arenys de Munt incorpora a les seves files Lluc Vilà, procedent del Sentmenat i format a les categories inferiors del FC Barcelona.

/18

tnuM ed synerA alaS lobtuF ed bulC | aifargotoF

Ja es coneix també que l’Arenys de Munt haurà de realitzar quatre desplaçaments a Madrid i un a Extremadura i Alcoi.

|De la parròquia

FESTA DE LA MARE DE DEU DEL ROSER Com cada any, el primer diumenge d’octubre, enguany el dia 4, coincidint amb la festa de Sant Francesc d’Assís, a la nostra parròquia celebrem la diada de la Confraria de la Mare de Déu del Roser, a la missa de les 11h ho celebrarem amb solemnitat i al final cantant els goigs.

Aquest diumenge tots els confrares poden fer la seva aportació anual per al culte al temple i pels sufragis per tots els confrares difunts.

Recordem que en el calendari de l'Església, es celebra memòria d'aquesta advocació de la Mare de Déu del Roser el 7 d'octubre.

Tothom que desitgi entrar a la Confraria, només ho ha de comunicar als confrares o directament a la Parròquia: directament al despatx parroquial personalment o per telèfon -93 793 85 63- o per correu electrònic a arenysmuntparroquia@gmail.

Els confrares tenen com a una de les seves pregàries habituals el rés del Rosari, en els rés de les denes de l'Avemaria es contemplen els misteris principals de la vida de Crist i de la seva Mare.

Els confrares es beneficien també de la corona de pregàries que en tot el món els uneixen en la pregària. També se'ls assegura sufragis pels seus difunts i per ells mateixos.

Imatge actual de l'escultor Armiño, de 1949

A la nostra església hi consta un altar dedicat al Roser des de l'any mateix de la batalla de Lepant (1571), guanyada als turcs per l'advocació de la Mare de Déu del Roser segons interpretà el papa dominicà sant Pius V. Hi ha referències d'un segon altar l'any 1626, obra del mestre Garau Vilagran d'Arenys de Mar. A finals del segle XII es basteix un tercer altar de gust barroc, molt probablementb el que fou destruït amb la crema del temple eñl 1936. Immediatament després de la guerra (1940) se n'habilità un de provisional, fet de fusta i amb un tapís pintat, obra de la senyora Consol Burch. El 1949 es va beneir el nou altar, l'actual, fet amb materials nobles : pedres i marbres de gran qualitat. La imatge de la Verge és obra de l'escultor Armiño.

La confraria d'Arenys de Munt és de les més antigues, possiblement des del primer altar. Moltes generacions d'arenyencs han participat en aquest pia societat i en les seves pregàries, especialment pels difunts.

FESTA DE SANT FRANCESC D’ASSÍS

Als Caputxins (Arenys de Mar) Dissabte 3 d’octubre -A les 19.30 h, missa de Vigília de Sant Francesc -A les 20.45 h, commemoració del Trànsit de Sant Francesc.

Diumenge 4 d’octubre -A les 19.30 h, vespres i eucaristia solemne de Sant Francesc.

Entrada al temple de la Fraternitat d'Arenys de Mar

Francesc d’Assís fou canonitzat per l'Església el 1228. És el sant patró dels animals i el medi ambient. Va fundar l'orde franciscà.

Els caputxins formen part de l’orde fundat per Sant Francesc d’Assís al segle XIII i reformat al segle XVI per mantenir la inspiració primitiva, posant l’accent en la vida de fraternitat evangèlica fonamentada en la pregària contemplativa i l’amor als més pobres.

/19

|De la parròquia

REPARACIONS A LA GRUTA DE LOURDES El grup encarregat de la conservació del santuari de la Mare de Déu de Lourdes de Sobirans informa amb goig que ja està acabada la reparació de la reixa de la gruta de la Verge, s’ha reparat i s’ha reforçat la part inferior que estava més desgastada, i s’ha repintat tota.

Recordem que el mes d’agost, per la festa de la Mare de Déu, es van oferir llantions amb els quals es va aconseguir una part dels diners que calia, també s’ha rebut donatiu de la família Brecha i un ajustament en l’arranjament fet per Carles Roig.

Gràcies a tots tenim ara el santuari en més bones condicions.

Imatge de la Gruta amb la reixa repintada i reforçada

CATEQUESI PARROQUIAL Tal com vam informar, el mes passat es van fer les inscripcions al curs 2020/21. Aquest mes d’octubre començaran les sessions setmanals de catequesi, els dies d’inici del curs són: dijous 8 i divendres 9 d’octubre.

Abans es farà una reunió de pares i mares: el dimarts 6 d’octubre, a les 20.30 h, a l’església parroquial. Els pares que no han inscrit els seus fills i desitgen que llurs fills hi participin, només s’han de posar en contacte amb mossèn Joan Soler: 679 55 34 66 “Som els hereus d’una tradició mil·lenària, que ha transmès, de generació en generació, una notícia única. Que Déu és amor, i que per amor es va fer home en Jesús, i que donant la vida per nosaltres ens va obrir els ulls a una vida nova, i viurela a l’interior d’una comunitat, l’Església. I això no ho podem deixar perdre. La fe és un tresor preciós, compartim-la amb aquells que més ens estimem. Donem-la als nostres fills i filles, nets i netes, i estiguem-nos segurs: haurem pres la millor decisió de la seva vida”.

DEFUNCIONS PREGÀRIA DE TAIZÉ Aquest mes d'octubre es celebrarà el dilluns 19 a les 7h de la tarda (30 minuts) OBERTA A TOTHOM

-Guillem Molons Candela, 86 anys.

-Eulàlia Vives Torrent, 102 anys -Sebastián Górriz Pérez, 84 anys.

-Anna Carrasco Ruiz, 76 anys.

-Montserrat Roig Llobet, 91 anys.

-Manuel Arazola Garrido, 87 anys.

-Juan CastroCamacho, 83 anys.

Que el Senyor els rebi en la seva Pau.

/20

|De la Parròquia Mn. Joan Soler Ribas

DES DEL CAMPANAR Benvolguts, fa uns dies que, des del campanar, vaig veient com el nostre poble vol tornar a recomençar les activitats. Hem tornat a l’escola, hem inaugurat les obres del Centre, hem arreglat el teulat del Remei, estem programant les primeres comunions, bateigs, casaments, i les celebracions dominicals. Sembla, fins i tot, que ens estem habituant a les mascaretes. Però, potser, caldria aturar un moment el pas i adonar-nos que no tothom està tornant a la normalitat. Hi ha moltes persones del nostre poble a qui el Coronavirus els hi ha deixat una marca que costa molt de treure: la marca de la incertesa, de la fragilitat, de l’absència d’aquells que més s’estimaven. Cal aturar el pas i adonar-nos que, en aquest temps de llarg silenci, moltes persones s’han sentit soles. I que ara, quan elles intenten recomençar, ja no tenen la força d’abans. Persones que, en aquesta pandèmia, han perdut l’esperança.

Però això ho hem de canviar. Fixeu-vos que l’esperança es defineix d’una banda des del desig d’aconseguir alguna cosa, de realitzar algun projecte, però també es defineix des de la confiança de rebre de Déu l’ajuda necessària.

M’agradaria que totes aquelles persones que us sentiu en un moment d’incertesa, intenteu recuperar l’esperança, o sigui, intenteu recuperar algun projecte pel qual val la pena lluitar, intenteu recuperar, de nou, la confiança en Déu.

I com fer-ho? Doncs adonar-nos, en primer lloc, que Déu ens continua estimant.

Com ens recordava Benet XVI en una trobada amb els joves: «No som fruit de la casualitat o de la irracionalitat, sinó que en l’origen de la nostra existència hi ha un projecte d’amor de Déu. Perquè la fe no és l’acceptació d’unes veritats abstractes, sinó una relació íntima amb Crist que ens porta a obrir el nostre cor a aquest misteri d’amor i a viure com a persones que es senten estimades per Déu».

En definitiva, el que hauríem d’entendre és que, per a la persona creient, no hi ha possibilitat de sentir-se veritablement sol en aquest món, perquè sempre ha de ser capaç de percebre la presència amorosa d’un Déu que no el pot abandonar. És cert que l’home té la llibertat d’allunyar-se de Déu, però Déu no es pot allunyar de la seva criatura. I també heu de sentir aquesta parròquia com a casa vostra. Una església que està sempre oberta perquè hi pugueu entrar, sentirvos formant part d’una gran família i d’una comunitat que està disposada a acompanyar i a acollir aquells que ho necessitin. Només cal que ens ho digueu, i trobareu en nosaltres una mà amiga i un cor obert per escoltar.

Per tant, el que m’agradaria de veritat és que tot i la incertesa del moment present, no perdéssim la capacitat de continuar aspirant a grans ideals, perquè la fe no s’oposa als més grans ideals, sinó que els exalta i els perfecciona.

Siguem capaços de nou, com ho van fer els nostres avantpassats, d’arrelar-nos en la fe i de trobar, enmig de les més grans contrarietats, l’arrel de l’alegria més profunda.

HORARIS PARROQUIALS DESPATX PARROQUIAL Els divendres a la tarda, de 5h a 7h Tel: 93 793 85 63 arenysmuntparroquia@gmail.com

MISSES Petit canvi d’horari de misses: A partir del primer dilluns d’octubre, dia 5, la celebració de la missa els dilluns és a 2/4 de 7 de la tarda.

Els dimarts i els divendres continuaran amb el mateix horari, a 2/4 de 8 del vespre Dissabtes: 8h capvespre Diumenges: 9h i 11h matí

/21

|Del temps

anobtnoF i tnerroT uaP | aifargotoF

Començàrem la tardor meteorològica (setembre, octubre i novembre) amb un primer de setembre de ressaca pel canvi digne de finals d'estiu l'últim cap de setmana d'agost i que amb el pas dels dies deixàrem enrere amb un lent retorn a l'ambient més estiuenc però que es tornà a trencar aquesta vegada de la mà d'una situació ben insegura (sols fred primer i després DANA "gota freda") que malgrat no afectar-nos directament donà pas a un nou tastet de tardor bona part de la setmana de la Diada de Catalunya.

Arribats a aquestes alçades de setembre, si algú es pensava que ens havíem desempallegat de l'ambient plenament d'estiu, doncs anava errat ja que tornà amb totes les de la llei a partir del dia 12. Arribant el punt Les pluges de finals d’agost ja comencen a àlgid el dia 13 per experimentar una lleu, però donar els seus resultats amb les primeres ininterrompuda, normalització enmig d'un context lleteroles de la temporada. majoritàriament estiuenc durant bona part de la setmana de l'inici de les escoles, abans d'una nova batzegada de la tardor (21-22) coincidint amb el canvi d'estació (la tardor començà el dia 22 a 2/4 i un minut de les 4 tarda) i que s'accentuà i de quina manera entre els dies 25-27 de la mà d'una irrupció molt freda per l'època, però també força eixuta, que ens catapultà a un ambient ben tardorenc l'últim cap de setmana de setembre (amb rècord de fred inclòs en un mes de setembre pels 8,7°C de mínima el dia 27). Per abonançar-se durant la recta final d'aquest setembre tan dinàmic i canviant però poc plujós.

"Quan plou pel setembre, la tardor bé entra"

Dades extretes de l'estació situada a la part alta Arenys de Munt

Crònica realitzada per: Pau Torrent Fontbona

/22

MdAoeteM@ rettiwT a ébmat son-xieugeS

UN SETEMBRE ENTRETINGUT HA ACABAT POC PLUJÓS.

|Del temps

UN ESTIU EN MITJANA RESPECTE EL PERÍODE 2005-2020.

anobtnoF i tnerroT uaP| aifargotoF

L' estiu 2020 que va començar a 3/4 de 12 de la nit del dia 20 de juny i que ha finalitzat el dia 22 de setembre després de 93 dies i 15 hores ha estat un estiu en mitjana respecte el període 2005-2020 tant pel que fa a la temperatura com per la precipitació malgrat ser lleugeríssimament més plujós. Després d'un començament no excessivament calorós, però sense precipitacions, seguit d'un juliol lluny de la monotonia que ens té acostumats, però que el rematarem amb la 1a gran calorada de l'estiu que tingué continuïtat els primers dies d'agost (amb la màxima de l'estiu el primer d'agost ). Un agost que es caracteritzà per diversos pics de calor i que s'acomiadà amb la 1a batzegada de la tardor amb rècord de fred inclòs (temperatura mínima) en un mes d'agost des de 2009.

I que donà pas a una recta final (principi de setembre) ben dinàmica i canviant per la ratxa de diversos episodis inestables, alternats per períodes estivals en majúscules... acomiadant-se per la porta gran amb una jornada de l’equinocci de tardor ben explosiva farcida de meteorologia.

La imatge de l’estiu 2020: L’engolida del poble

d’Arenys de Munt pel xàfec brusc i sobtat, acompanyat de tempesta amb una intensitat màxima a les 21:39 de 240 mm/hr (dia 2 de juliol).

Crònica realitzada per: Pau Torrent Fontbona

Dades extretes de l'estació situada a la part alta Arenys de Munt

/23

#Lilconte

L’ESCALADA —La decapitació d'un engany. És el títol del meu últim conte —va anunciar en Pau. —Té bona pinta. Quan me'l deixaràs llegir? —Va preguntar en Nitgard.

—Li faig una última lectura i te l'envio. Voldré una crítica sincera.

—Sempre ho és. Per cert, divendres a la tarda he quedat amb en Víctor per fer un vinet a La Bodegueta, t'apuntes? —Va proposar en Nitgard.

—Com els vells temps? Això sí que és una sorpresa!

—En Pau va fer una pausa de dos segons i va dir — En Víctor sap que m'ho has dit?

—Li vaig comentar que t'ho proposaria. No li va semblar malament.

—Ok! M'ho munto per venir.

En Pau, en Nitgard i en Víctor van ser amics inseparables durant els gairebé quatre anys que va durar el grau d'humanitats que van fer a la universitat. Els divendres a la tarda era un clàssic trobar-se al bar, La Bodegueta. Asseguts, davant una bota que els feia de taula, debatien sobre política, criticaven lectures, reien i s'emborratxaven. L'últim trimestre de la universitat va marcar aquella triangulació amigable quan en Pau i en Víctor es van enamorar de la mateixa dona i el primer en va sortir victoriós. Les responsabilitats laborals posteriors els va acabar de distanciar.

Els ulls d'en Pau brillaven quan va sortir de casa el divendres. Va entrar al bar i va trobar que els seus amics ja estaven entaulats.

—Què tal Víctor? Feia temps de l'última vegada —Els va fer una encaixada de mans a cada un, va demanar una cervesa i va seure.

En Pau va notar un pessigolleig a la panxa, tenia una sensació com si el temps no hagués passat.

—Comentàvem el teu últim conte. Dèiem que està ben escrit però desprèn un estoïcisme baronívol amb una visió esbiaixada de la societat que li dona un regust superficial —va envestir en Víctor.

—M'agrada que l'hagis llegit —Va respondre en Pau amb un to tranquil i pausat.

—No ho dèiem, ho deia ell —va puntualitzar en Nitgard —Jo penso que tens la necessitat de ser tu mateix en la forma d'escriure, sent coherent amb el contingut i defensant la tesi d'una trama complexa fins al final. Quan vaig començar no vaig poder deixar de llegir fins que vaig acabar.

En Pau va assentir, es va posar la gerra de cervesa als llavis i va fer un bon glop.

—No us talleu, m'interessa tot el que dieu, podeu desenvolupar una mica més la vostra opinió.

/24

Dibuix de Pol Costa Sagré

—Penso que fas un ús excessiu del sexe, entenc que per enganxar el lector. La lluita de classes descrita és poc creïble i ets massa condescendent amb els que manen. Maquilles els diàlegs embolcallantlos amb frases actualitzades de filòsofs de la Il·lustració per donar un cert punt d'intel·lectualitat a un text posat en boca d'uns personatges que no es creuen ni ells el que estan dient. Mai acabes de mostrar el fons dels protagonistes. —En Víctor, va fer una pausa, va agafar la seva copa de vi, la va olorar i se la va posar a la boca.

—No veig aquesta clicada d'ullet a les classes dominants per enlloc. Penso que t'has llegit el conte amb un filtre de progre de curta volada. —Després d'una petita pausa i agafant una tonada de veu seriosa en Nitgard va continuar —Abans de fer afirmacions desacreditant els diàlegs esmentats, segons el meu punt de vista, plens d'un contingut treballat, hauries de llegir L'ètica protestant i l'esperit del capitalisme de Max Weber, potser així emetries opinions amb una mica més de criteri.

—Atenció! —Va cridar en Victor perquè els de les taules del voltant el sentissin. —Aquí tenim un erudit preparat per enlluernar el món i combatre l'estupidesa humana des de la seva trona de ferro. Ell, el burgès benvolent, té consells per tothom, no es preocupin per res. Els de la seva classe tenen una visió clara i concisa de com ha de funcionar la societat, saben excel·lir fent que la gran màquina de beneficis capitalista funcioni per tal que tothom vulgui allò que no necessita. Ho tenen tot pensat. Si no saben jugar al seu joc estiguin tranquils poden acudir a Càritas o al Banc dels Aliments, la gent de la seva classe saben ser generosos i mantenen aques-

#Lilconte tes institucions perquè ningú al món occidental passi gana, al mateix temps que promouen el pensament neoliberal. Respectin l’estatus quo, no es queixin. Ah, i quan els contractin per aportar valor a les seves empreses amb beneficis sucosos i els paguin un salari de mil euros, donin les gràcies —va fer una respiració i mirant incisivament als ulls d'en Nitgard va acabar dient —perquè sinó, no tindran dret ni a la seva compassió.

—Moltbé, Víctor! Veig que amb els anys vas adoptant una postura conciliadora cada vegada més marcada de fervor anticapitalista. Sempre has tingut un excés d'entusiasme per a les discussions sobre el pensament social. El que no havia vist encara es que convertissis les qüestions ideològiques en disputes personals. Mira, penso que una causa noble com la teva exigeix un comportament que estigui a l’alçada, una actitud intel·ligent i més continguda. Les coses no són mai blanc o negre. Ah, i et demano una disculpa pel teu atac infundat sobre institucions sense ànim de lucre de trajectòria exemplar. Sincerament, em deceps amb el teu argumentari de ressentit.

—N'estic fins als ous de la teva doble moral. A més, què collons dius sobre personalitzar res! Tu m'has atacat primer, jo criticava el conte d'en Pau. Però és clar quan he tocat tot el que representa el teu modus vivendi has saltat com un guepard ferit.

El taló dret d'en Pau va començar a donar copets contra el terra i les celles del seu rostre es van arronsar. Atent, però, va seguir guardant silenci.

—Mira, deixem-ho estar! —va proferir en Nitgard clavant els ulls sobre els d’en Víctor i a continuació va prosseguir —Pau, tornant al teu conte, jo hi veig referències amagades sobre la lluita dels pobles per aconseguir la llibertat. També hi veig una crítica moral i social contra les injustícies del sistema corrupte i perniciós en què vivim alimentat tant per les classes socials altes com per la hipocresia de les classes populars. Les conseqüències de viure en una societat que no cuida la cultura i que es riu de l'educació sobre la intel·ligència emocional.

—Com pot ser que compartint l'opinió del perquè, estiguem tan lluny del com i del què? La teva crítica del conte és com un tros de mantega fora la nevera.

Què vols dir amb hipocresia de les classes populars?

Vivim dins un sistema social basat en la jerarquia i la desigualtat on les idees dominants són les de la classe dirigent. No veus, tros d'imbècil, que l'única reacció plausible de les classes populars tant en el terreny polític com cultural responen en forma de mirall i és el reflex del què practiqueu farisaicament els putos burgesos? No veus, desgraciat, que els que teniu el poder real controleu els mecanismes que formen la consciència social?

En Nitgard es va posar dempeus i mirant amb cara furiosa en Víctor va pronunciar —Imbècil? Desgraciat? No tornis a usar aquests termes quan discuteixis amb mi! —En Nitgard va agafar aire i aixecant el dit per assenyalar en Víctor va elevar el to de veu per sostenir —Em fa mandra haver-te de recordar que el capitalisme en la seva forma existent és moral i políticament millor que qualsevol sistema històric alternatiu. Mira, no entraré a discutir en profunditat aquesta afirmació amb tu perquè senzillament no hi ha res a debatre amb un suro obstinat a no entendre —va agafar la gerra de cervesa de sobre la taula i se la va beure d'un glop mentre no deixava de mirar en Víctor amb cara d'odi —i si tens collons aixeca't, així veurem si ets tan hàbil amb les mans com amb la llengua.

En Víctor va agafar la copa de vi de sobre la taula i aixecant-se amb la cara vermella com un pebrot va tirar el braç enrere per prendre embranzida, com per esclafar el vidre sobre el cap d'en Nitgard, però abans que ho pogués fer es va escoltar un alarit fort i contundent.

—Prou! —En Pau es va alçar amb clars signes d'enuig i cridant a ple pulmó els va increpar —Us tenia per persones intel·ligents! Esteu completament bojos! Vinc aquí després de tant de temps, amb totes les ganes i —va fer una pausa breu, tenia els ulls vidriosos. —Nosaltres érem bons amics, vam compartir infinitat de moments espectaculars, hòstia!

Mireu, si voleu us podeu matar, però no em convideu a mi perquè ho vegi. Esteu completament tocats del bolet! —I posant-se la mà al cap i movent-lo fent el signe de negació —Marxo! Que us donguin!

Es va fer silenci, en Nitgard va deixar la gerra sobre la taula, en Víctor es va asseure. Tot seguit en Nitgard també es va asseure i es van mirar mentre en Pau recollia les seves coses.

—Ja et vaig dir que no saltaria fins al final —va dir en Nitgard mirant en Víctor amb un somriure sota el nas.

—Quin tros de mal parit, d'això en dic tenir sang freda. Quasi ens esbudellem i el tio ha aguantat fins a l'últim segon! Nitgard, per un moment he pensat que t’hauria d’esclafar el got al cap —va dir en Víctor cagant-se de riure.

—Sou uns... no em puc creure que m'hagueu fet... però per què? No us deixaré llegir els meus contes mai més. —Es va eixugar una gota de suor que li queia pel costat de l'ull esquerre. Va dirigir la seva mirada cap a la barra del bar i amb una veu alleujada, una barreja de confusió i alegria va demanar —Mestre! Em portes un altra cervesa, si us plau?

Carles Costa Travé

/25

|Biblioteca

BIBLIOTECA ANTÒNIA TORRENT I MARTORI Hem de reconèixer que hem viscut una tornada de vacances agredolça. La part bona ha estat retrobar-nos amb totes les usuàries (i comprovar que mantenen l’avidesa lectora), així com seguir incorporant al nostre fons títols destacats del primer semestre de l’any i novetats recents. També la represa de les nostres activitats, i la satisfacció per la fantàstica resposta de públic al maridatge literari que vam organitzar dins el cicle de poesia ReVers.

Però no podem ignorar que les mesures sanitàries que hem de mantenir ens han deixat com a panorama una biblioteca inusualment buida de presència infantil per aquestes dates (més enllà dels infants que venen a tornar i a emportar-se llibres). Una situació que no ens plau i que encara desconeixem durant quant de temps es perllongarà.

Fins que la nova normalitat s’assembli més a l’antiga, també la presencialitat de la majoria d’activitats s’hi veurà afectada.

L’Hora del Conte Cantat d’en Ferran el Cantallaire es farà en format digital. La podreu veure al nostre Instagram durant tota la jornada de dissabte 10 d’octubre. El Club de Lectura, els grups de conversa i la tertúlia de joves també es faran ‘online’.

No obstant això, us avancem que, si l’evolució de la pandèmia no ho impedeix, al novembre us proposarem un bon grapat d’activitats presencials. La primera d’elles, un taller infantil de còmic i superherois, dissabte 7 de novembre a les 11h. De la resta, us en donarem detalls el proper mes.

Una vegada més, insistim a recordar-vos i recomanar-vos que tota informació que us fem arribar a través d’aquestes línies la contrasteu amb la publicada a les nostres xarxes socials (a Instagram, Twitter i Facebook).

Així mateix, tingueu present les condicions d’accés: es manté l’obligatorietat de l’ús de mascareta i de gel hidroalcohòlic (el gel us el subministrarem nosaltres), mentre demanem la vostra col·laboració a l’hora d’intentar mantenir la distància de metre i mig respecte

/26

a la resta de persones dins la biblioteca, així com de diferenciar els llibres que consulteu i que hem de deixar en quarantena, dipositantlos als carros i taules que hem habilitat amb aquest propòsit.

Bon inici de tardor a tothom, molta salut i molta cultura!

|Llibre del mes

PARAÍSO INHABITADO Ana María Matute. Destino. 2009. 350 pàgines.

Anna Maria Matute deia que els desitjos ens ajuden a viure i ens empenyen a no deixar-nos morir en el camí, i que, precisament, la novel·la Paraíso inhabitado tractava sobre aquests anhels, encara que fossin irrealitzables.

«Nací cuando mis padres ya no se querían. […]

Uno de mis recuerdos más lejanos se remonta a la noche en que vi correr al Unicornio que vivía enmarcado en la reproducción de un famoso tapiz. Con asombrosa nitidez, le vi echar a correr y desaparecer por un ángulo del marco, para reaparecer enseguida y retomar su lugar; hermoso, blanquísimo y enigmático» Adriana és una nena amb un pare absent, una mare que només apareix per recordar-li les malifetes que fa, i una escola assedegada de crueltati desig de voler aniquilar a tot aquell que pensa i actua diferent. La protagonista troba un refugi en la fantasia i l’amistat amb Gavi, el fill dels veïns que també, igual que els pares d’Adriana, sempre estan absents. Hi ha una gran barrera entre el món dels nens i dels adults: los gigantes, tal com Adriana els anomena. Però aquesta no és una bonica història de fantasia, Matute plasma sense contemplacions la cruesa de la realitat que ho esclafa tot.

Narrada en primera persona, però des de la memòria d’un temps en què tot està canviat, ens trobem al final de la segona república, amb el ressò de l’arribada de la Guerra Civil de fons.

Ana María Matute (Barcelona, 1926-2014) va saber retratar la complexitat de l’ésser humà a través de la seva literatura fantàstica i alhora realista, amb el món infantil sempre molt

present. Aquesta va ser una de les seves últimes novel·les, plena de referències a la seva pròpia infantesa, marcada per la solitud i una gran passió pels contes de fades.

A la nostra biblioteca podeu trobar Paraíso inhabitado, i moltes altres obres com El olvidado rey Gudú, Primera memoria o Los niños tontos.

Permeteu-me acabar amb aquestes belles paraules que Ana Maria Matute va pronunciar al discurs d’ingrés a la Real Acadèmia Española «¿Cómo era posible que en aquellas páginas de papel, de aquellas hormiguitas negras que la surcaban se levantara un mundo ante mis ojos, mis oídos y mi corazón de niña?»

Gemma Tomàs Pruna

/27

|Cartellera

/28

|Calendari

MES d'OCTUBRE 2020 DISSABTE,3 - Pati de l'ESC Sant Martí, 2/4 d 8 del vespre, Cinema: Uno para todos DIUMENGE, 4 - Sala Gran del Centre Moral, a les 6 de la tarda, Cinema Infantil, en català: Trasto.

Preu entrades: general adults 8€, general menors de 14 anys 4€, socis del centre 5€, socis menors de 14 anys 2,5€

DIUMENGE, 25 - Sala Gran del Centre Moral, a les 12 del migdia, Assamblea GeneralOrdinària de socis de l'entitat.

- Sala Corrioles, a les 6 de la tarda, Rau-rau: Xim. Preu entrades: general adults 8€, general menors de 14 anys 4€, socis del centre 5€, socis menors de 14 anys 2,5€

DIUMENGE, 11 - Pati ESC Sant Martí, a les 7 de la tarda, Cantada d'havaneres.

DIJOUS, 15 - Can Borrell, a 2/4 de 8 del vespre, Ple Ordinari DISSABTE, 17 - Sala Gran del Centre Moral, a 2/4 de 10 del vespre, Teatre: Ovelles, a càrrec del grup de teatre del Centre.

Preu entrades/ anticipades: 10€ genereal, 6€ socis, 4,5€ soci del centre jove / taquilla: 15€ general, 10€ socis, 8€ soci del Centre jove DIUMENGE, 18 - Sala Corrioles, a les 11 del matí, Moviment expressiu, sessió especial. 12€/no socis, i 9€/socis - Sala Gran del Centre moral, a les 6 de la tarda, Teatre: Ovelles.

Preu entrades/ anticipades: 10€ genereal, 6€ socis, 4,5€ soci del centre jove / taquilla: 15€ general, 10€ socis, 8€ soci del Centre jove DIVENDRES, 23 - Sala Corrioles, a 2/4 de 10 del vespre, Sonagust: Dans Igbern. Música amb degustació. Preu entrades: 12€ general, 8€ socis, 6€ soci del centre jove / taquilla: 15€ general, 10€ socis, 8€ soci del Centre jove

/29

|Recordant a...

República, i, per això, van patir la repressió i l'exili. No ens pot estranyar doncs, que en Ricard seguís en la mateixa línia, defensant la cultura catalana i la democràcia, i implicant-se en la política local, així que les circumstàncies ho van permetre a la mort del dictador.

Ricard Mias i Poblet

RICARD MIAS i POBLET 1936 - 2011 Home de grans conviccions nacionalistes que volia ser veterinari, però que acabà fent de farmacèutic

Abans de la República i fins al començament de la guerra civil, el farmacèutic oficial d'Arenys de Munt era en Blas Llussà i Espinal, malauradament assassinat per la violència revolucionària a finals del 1936 i que tenia la farmàcia ubicada al carrer Sant Martí, 19. Aleshores, es va fer càrrec de la farmàcia – situant-la a la Rambla Macià, 78 - la jove farmacèutica de Falset, Teresa Llaberia i Pallejà, filla d'en Francesc Llaberia, també assassinat per elements incontrolats a la ciutat de Barcelona, i que estigué al capdavant del negoci fins a l'any 1942. El nou farmacèutic fou l'excombatent i exalferes, Antoni Bolet i Queraltó natural de Castellví de la Marca, que instal·là la farmàcia als baixos de la seva finca, a la plaça de l'Església, 3. Finalment, des de l'any 1976 passà a ser regentada, primer pel nostre protagonista Ricard Mias i Poblet i posteriorment, i fins a l'actualitat, per la seva filla Mireia (que és, qui ens ha posat al dia de la història de la família). En Ricard era un farmacèutic arribat de la comarca de Les Garrigues, descendent d'una nissaga de polítics republicans, catalanistes i progressistes, que van ocupar càrrecs de responsabilitat en les institucions catalanes de la

/30

Orígens familiars L'any 1936, el farmacèutic titular de Les Borges Blanques (Les Garrigues) - en Daniel Arqués Arrufat, regidor i líder de la minoria carlista que tenia la farmàcia a la plaça de l'Ajuntament, 5 (o plaça de la Porxada, com era coneguda) va ser assassinat per la violència revolucionaria, i en Ricard Mias i Codina (1902-.1980) de Cal Mias, farmacèutic de professió, que ja havia demanat obrir una farmàcia l'any 1931 i havia estat nomenat farmacèutic titular aquell mateix any, comprà la farmàcia, passant aleshores a viure al mateix edifici amb la seva dona, la Concepció (Conxita) Poblet i Guarro (1908-2003) de Montblanc. I aquí van néixer el dia 2 de desembre d'aquell mateix any, en Ricard Mias i Poblet i dues noies, la Maria Dolors, també farmacèutica i la Concepció (Conxita), doctora que estigué exercint a la ciutat de Madrid.

L'avi d'en Ricard era L'Enric Mias i Roca (18441913) de Lleida, i l'àvia, la Dolors Codina i Farrerrons, de Les Borges Blanques, amb la qui va tenir 6 fills/es. Però, anteriorment havia estat casat amb una germana d'aquesta, la Francesca Codina, amb la qui, també havia tingut sis fills/es més. En morir l'Enric Mias, va fer responsable de l'herència familiar al fill gran Pere, amb l'encàrrec que tots els germans estudiessin una carrera universitària. Per això, trobem tants Mias que van destacar en diferents sectors, com ara: la política, la docència, la medicina, l'enginyeria, l'advocacia, l'arquitectura o la judicatura.

Els germans/es del pare d'en Ricard eren: Enriqueta (1877-1926); Pere (1879-1941) advocat i polític; Francesca (1881-?); Cecília (1882-?); Enric (1885-1956) pediatre; Maria (1889-1952); Lluís (1892-1893); Antoni (18951896); Josep (1898-1956) jutge; Eduard (18991980) enginyer i la Carme, mestra nacional.

Tots ells, en major o menor mesura, van patir la repressió dels franquistes, ja que el cognom Mias era sinònim de culpabilitat.

|Recordant a...

Membres de les famílies Mias i Poblet amb més protagonisme durant la República: -Pere Mias i Codina: germà gran dels Mias Codina, a part de ser un important advocat i militant del Centre Republicà Democràtic, va ser regidor de la Paeria de Lleida i de Les Borges Blanques, i només amb vint-i-tres anys fou elegit diputat al Parlament de Catalunya, així com, conseller d'Agricultura i Serveis Forestals de la Mancomunitat de Catalunya el 1919, 1921 i 1923; i Conseller d'Agricultura i Economia de la Generalitat republicana, entre el 24 de gener i el 4 d'octubre de 1933. Acabà exiliat a França i mentre estava absent fou jutjat pel Tribunal Especial de Responsabilidades Politicas (TERP) i condemnat a pagar una sanció de 10.000 pessetes. Morí a Montpellier l'any 1941.

-Enric Mias i Codina: prestigiós metge i cap de la Lògia Maçònica Themis de Barcelona, organitzà el voluntariat mèdic al principi de la guerra i fou anomenat metge de la Jefatura de Sanidad amb el grau d'oficial. S'exilià a França, a on atenia els refugiats catalans. Posteriorment es traslladà a Bèlgica, i va morir l'any 1956 a la ciutat de Verviers (encara que altres fonts diuen que va marxar a Xile amb el vapor Winnipeg).

Mentre estava a l'exili va ser jutjat pel Tribunal Especial para la Represión de la Masoneria i el Comunismo (TERMC).

-Eduard Mias i Codina: Enginyer que va fer el projecta de clavegueram de Les Borges i el de Binéfar. Durant la guerra fou nomenat segon director de fàbrica secreta de material de guerra (F-4), que depenia de La Comissió d'Indústries de Guerra, presidida per en Josep Tarradellas. El 1939 el Tribunal Militar de Lleida li obrí un expedient de Diligencias Previas al consell de guerra (núm. 000317- Ref. 38662 de 1939-40), però fou declarat no responsable i deixat en llibertat.

-Josep Mias i Codina: Jutge de primera instància de la ciutat de Tarragona, que va intervenir en el judici pels crims de La Fatarella.

S'exilià a França i estigué residint a Montpellier (departament d'Hérault). L'any 1940 fou jutjat pel TERMC. -Ricard Mias i Codina: Farmacèutic i pare d'en Ricard Mias i Poblet. L'alcalde republicà de Les Borges li encarregà una fòrmula per eliminar les pudors de les basses del Parc del Terrall. El 1939 el Tribunal Militar de Lleida li obrí Diligencias Previas al consell de guerra (Exp.

En Ricard Mias i Codina (just a sobre d'en Francesc Macià)

Pere Mias i Codina.

Conseller d'Economia

000004- Ref. 38641), però el mateix any fou alliberat, en ser declarat no responsable.

Mentre no se celebrava el judici, estava empresonat a la presó local i obligat a fer treballs comunitaris, com ara, escombrar el parc del Terrall amb la bata de farmacèutic.

Posteriorment, va ser jutjat pel Tribunal de Responsabilidades Politicas (TRP), condemnat a pagar una sanció econòmica i a pagar de nou la farmàcia, amb diners franquistes.

-Carme Mias i Codina: Mestra d'escola de la localitat de Vilanova d'Alpicat. Va patir un expedient de depuració (Ref. 32/12697 de 1936-42) -Josep M. Poblet i Guarro (1897-1980): Germà de la mare d'en Ricard. Dramaturg, polític i historiador. Membre destacat d'ERC, diputat i president de Tribunal de Cassació. S'exilià a França i Mèxic, però l'any 1948 tornà a Barcelona. Mentre es trobava absent va ser jutjat pel TERP (sumari 675-58 de 1947).

Escola a Les Borges i estudis a la Universitat En néixer en Ricard, l'església de Les Borges havia estat tancada pel Comitè Antifeixista i l'hagueren de bategar a la sala del cinema local. El seu pare, preveient temps força conflictius, envià la seva dona i en Ricard a casa de l'oncle Maties Poblet de Barcelona, on s'estigueren fins a la fi de la guerra. L'any 1939 van tornar, i en Ricard començà els estudis al Col·legi de la Mare de Déu de Montserrat (Els Frares), escola inaugurada l'any 1920 i regentada pels frares caputxins. Als quinze anys marxà a Barcelona a estudiar la carrera de farmàcia, feina que no li agradava massa, ja que ell volia ser veterinari, però va acceptar la voluntat de la família de seguir la carrera del pare. Mentre estudiava a la Universitat de Barcelona, tornà a estar-se a casa del germà de

/31

|Recordant a... estava a la plaça de l'Església, de costat amb la casa de l'antic farmacèutic i amb un dependent força diligent i servicial, com era l'Agustí Colomer, que ja hi treballava des de molt jovenet, i que continuà amb els nous propietaris. En Ricard i família es van establir en un primer moment, a la urbanització de l'Ajup (edifici de La Puntaire) i allà va néixer en Jordi (1979) el primer dels dos fills que va tenir amb la Teresa, i que va seguir la carrera d'enginyeria. Tot En Ricard amb la família Farmàcia Mias a l'actualitat seguit, van canviar de casa i anaren a viure al carrer Generalitat, per poc temps, ja que es van la seva mare, en Maties Poblet i Guarro, al fer construir una casa al carrer Montseny de la urbanització Sant Carles. passeig de Sant Joan.

Servei militar, casament i primeres feines Als 26 anys marxà a Madrid a complir amb el servei militar (les milícies universitàries) i en acabar, tornà cap a Les Borges Blanques. Es posà a treballar en una fàbrica de pinsos de la ciutat de Cervera, anant i venint cada dia de Les Borges Blanques. El 1960 es va casar amb la Mari-Cruz Navarro i Iglesias (1937-2006), filla del jutge Jesús Navarro Iglesias de Càceres, que estava destinat a Les Borges Blanques, i es van quedar a viure a la mateixa localitat (carrer Cases Barates, 2). Van tenir una filla, la Mireia (1965) i un fill, en Ricard (1966-1990). Al cap de pocs anys, li va sortir l'ocasió de comprar una farmàcia a bon preu a la localitat de Torregrossa, i aprofità l'ocasió. Hi posà una dependenta i ell continuà treballant encara uns quants anys més, a la fàbrica de pinsos. El 1971 se separà de la dona i anà a viure amb els fills a casa dels avis, a la plaça de La Porxada. Aleshores conegué a una noia de Torregrossa, la Teresa Niubó i Vall (1951) - filla del pagès Ramon Niubó i de la Mercè Vall – que havia entrat a treballar de dependenta a la seva farmàcia; i decidit a canviar d'aires, va fer gestions per trobar una farmàcia, en un altre lloc. També, l'any 1964 el BOE publicava una ordre del 17 de febrer (BOE núm. 82) amb els noms dels opositors aprovats per l'ingrés al Cuerpo de Inspectores Farmacéuticos Titulares, i entre els quals es trobava en Ricard.

Arribada a Arenys de Munt L'any 1976 es va assabentar que la farmàcia d'Arenys de Munt, quedava lliure per malaltia i jubilació del seu titular, l'Antoni Bolet i Queraltó.

Va fer les maletes i amb la Teresa i els fills van posar rumb a Arenys de Munt. La farmàcia

/32

Nou canvi de domicili, de local comercial i altres iniciatives A principis dels vuitanta del segle passat, doncs, van encarregar els plànols per construir una casa unifamiliar, a un arquitecte de gran prestigi de la família Mias, l'Enric Mias i Navés; fill de l'oncle Eduard Mias, i que havia projectat l'església Sant Martí de Lleida i la reforma de la zona nord-oest del Parc del Terrall a Les Borges. El 1982 tingueren la casa acabada i en Ricard s'hi traslladà amb tota la família. Aquí va néixer en 1985, l'Albert, el segon fill de la parella Mias-Niubó, que també va fer la carrera d'enginyer.

Com que, a mitjans de l'any 1977 els pares d'en Ricard es van traslladar a viure a Arenys de Munt (Rambla Generalisimo Franco, 63-67) ja que s'havien venut la farmàcia de Les Borges Blanques, i com que en aquells moments es podien posar dues farmàcies al poble, en Ricard pare, va demanar permís municipal per obrir-ne una al carrer de Sant Antoni 51. Fou inaugurada el 29 de setembre de 1977 i l'estigué regentant en Ricard Mias i Codina un temps, no massa, ja que no es trobava prou bé de salut, a causa d'haver patit un ictus, però mentre estigué funcionant l'ajudava fent de dependenta, la Teresa Niubó. En Ricard (pare) va morir a Arenys de Munt l'any 1980 i com que la farmàcia no era massa rendible van preferir tancar-la. Tan en Ricard Mias i Codina com la seva dona, la Conxita Poblet, descansen al cementiri de la població. El 1990 van traslladar la farmàcia de la plaça de l'Església a la Riera Sant Martí (on està actualment).

Anys més tard, el 2006, el seu cunyat, el farmacèutic Eduard Xapelli (marit, de la també farmacèutica Maria Dolors Mias, que ja tenia

|Recordant a... una farmàcia a Sabadell) després de vint anys d'haver fet la sol·licitud, li van concedir permís per l'obertura d'una tercera farmàcia a Arenys de Munt - la segona l'havia obert la farmacèutica Montserrat Pérez i Cardelús, que encara la regenta actualment - però, com que l'home, ja tenia setanta anys i estava jubilat, en Ricard Mias li va comprar la llicència i el mateix Ricard s'encarregà de dirigir-la, mentre, la farmàcia de la Riera passava a mans de la seva filla Mireia.

La nova farmàcia estava ubicada a l'altra punta de la població (camí de Lurdes, 21). Després de la mort d'en Ricard l'any 2011, va ser venuda a la farmacèutica Rosario Pizarro.

També, en una altra ocasió, i a iniciativa de la inspectora de sanitat de la comarca del Vallès, que tenia un fill òptic, van obrir conjuntament, una botiga d'òptica a la Riera Sant Martí amb el nom de Mias, però al cap d'un temps el noi que duia el negoci va plegar i aleshores el van traspassar a la persona que el gestiona actualment.

En Ricard amb la cultura i la política A la mort del dictador, i amb una petita empenta del doctor Mitjà - un dels seus principals amics a Arenys de Munt i que va ser un dels capdavanters de la política local en aquells moments - en Ricard, que no calia que l'animessin massa, ja que hi estava força predisposat, s'implicà amb gran entusiasme, en l'organització i preparació dels nous partits democràtics, que havien de lluitar per l'alcaldia d'Arenys de Munt. Participà amb el seu amic Mitjà, primer en l'Assemblea Democràtica d'Arenys de Munt i després, en la consolidació de Convergència Democràtica a la població i tanmateix, formà part de les seves llistes electorals en les primeres eleccions locals.

Però, a causa de la mort del doctor el 1982 i les divisions internes del partit de CDC d'Arenys de Munt que van tenir lloc l'any 1983, en Ricard es va anar apartant de la política i participà per última vegada a la candidatura de CDC de 1987, que encapçalava el seu amic i excel·lent persona, Daniel Paituví. La seva filla Mireia agafà el relleu més tard, participant en les llistes de CDC en les candidatures encapçalades per en Josep Artigas i Alfons Molons.

Normalment, però, en Ricard no es descuidava d'anar cada any a les manifestacions de la Diada Nacional De Catalunya de l'11 de

setembre, acompanyat dels seus fills, ja que abans que tot, en Ricard era un nacionalista català de pedra picada, i s'implicà en totes les iniciatives relacionades amb la cultura catalana, com ara: el diari Avui, TV3 o l'entitat Òmnium Cultural.

Altres activitats d'en Ricard A en Ricard no li agradava massa viatjar, però sí que anar a passar els caps de setmana a Les Borges Blanques, on tenia també una colla d'amics. Només viatjava unes quantes vegades l'any per anar al País Basc i fer una ruta gastronòmica-cultural pels seus restaurants, una de les seves aficions predilectes; com també, anar a jugar al bitllar o a la la butifarra, normalment al Centre Moral, i alternar amb el seu amic el doctor Mitjà. No havia tingut mai telèfon mòbil i tampoc li agradaven els ordinadors.

Els membres de la família Mias de Les Borges Blanques van pagar amb escreix la derrota a la guerra civil, amb exili, presó i sancions econòmiques. Per això, tant en Ricard com el seu pare, farmacèutics i grans persones, que van escollir Arenys de Munt per exercir la seva activitat professional, mereixen ser recordats.

En Ricard era un home d'un tarannà molt dialogant, amb qui es podia parlar i contraposar idees amb respecte per l'opinió de l'altre, sabia escoltar i sempre estava predisposat a col·laborar amb qualsevol activitat relacionada amb la recuperació de la democràcia i la nostra cultura. Segurament, li hagués agradat viure els moments emocionants del referèndum de l'1 d'octubre del 2017, però no va ser-hi a temps, ja que, malauradament va morir el 7 de novembre de 2011. Com passa moltes vegades, els millors ens deixen quan encara els queden moltes coses per fer. En Ricard estimava Arenys de Munt i Arenys de Munt sempre el tindrà present.

“A l'hospital el millor medicament és el metge, a la farmàcia el farmacèutic” (Jeremias Edson Cardoso – farmacèutic brasiler)

Elies Surroca i Campàs

/33

|El racó de l'Humanista

L'EDAT D'OR Aquestes reflexions i consideracions van dirigides a les persones que han arribat a l'anomenada "tercera edat" o que fins i tot ja s'han endinsat en la "quarta".

La vellesa ens ha arribat de pressa. Sempre ens agafa desprevinguts.

Quan érem joves ens volíem menjar el món.

L'edat ens ha anat portant limitacions i condicionants.

Amics: cada vegada menys. No perquè deixin de ser-ho, sinó perquè es "van anant".

De la coneguda cançó hem anat canviant l'ordre de prioritats: De joves: amor, diners i salut D'adults: diners, amor i salut. ara: salut, diners i amor.

Alguns ens cal una "tercera cama" i altres ja necessitem "quatre rodes".

Se'ns obliden les coses. Recordem el de "abans d'ahir" però sovint ens oblidem de l’ "ahir".

La majoria dels nostres amics estan ja retirats de les seves activitats laborals.

A vegades, quan ens vam quedar sols, vam visionar la "pel·lícula" de la nostra vida i ens adonem que hem fet coses que no hauríem d'haver fet, i que no hem fet d’altres que haguéssim hagut de fer.

A vegades no ens sentim útils. Els fills s'han casat i per llei de vida "han volat" de la llar.

/34

Ens dóna la sensació que ja ningú ens necessita ique cada dia es compta menys amb nosaltres.

Tenim les xacres i trastorns propis de l'edat, i també alguna malaltia ja crònica.

Tot d'una ens adonem que som grans.

Crèiem que a nosaltres no ens arribaria el dia.

A la nostra edat, molts tornem a ser "pares".

Ja no ens recordàvem d'aquella etapa llunyana, i ara la revivim cuidant dels néts.

Van disminuint les nostres facultats físiques i mentals. Unes més de pressa que d'altres.

Molts companys d'estudi ja s'han anat. Això ens fa adonar-nos que som vells.

Uns vivim amb la parella de tota la vida, altres amb una segona relació, i altres, lamentablement ens hem quedat sols.

Els néts ens donen molta alegria i felicitat, però el seu ritme i vitalitat ens cansa.

Possiblement molts lectors s'hauran vist identificats amb algun d'aquests comentaris.

En una propera pàgina del Racó de l'Humanista, procuraré donar unes pinzellades sobre com hem d'acceptar la realitat de la nostra edat i com hem d'adaptar-nos a ella.

Carles Rodríguez Escriptor-Humanista-Psicoterapeuta

OPINIÓ batec OPINIÓ BATEC opinió BATEC

|Opinió

Aquesta secció us publica la vostra opinió sobre temes d’interes public amb el degut respecte a les persones, entitats i institucions.

El Batec no es fa responsable de cap dels escrits de la secció «opinió» i «bustia».

Els escrits com a maxim hauran de tenir una llargada de 250 paraules, al voltant de 15 línies.

Feu-los arribar a: centre@centremoral.cat o la bustia del Batec a la facana del Centre abans del 20 de cada mes.

PRIMERA ETAPA

(CONTINUACIÓ: EL CANVI)

Ara és un record llunyà del que va representar el pas per l’Ajuntament del projecte d’AM 2000. Al principi podria semblar una incògnita però era una oportunitat intentar un consens amb tothom com una opció política. Resultava difícil d’entendre que tots el regidors treballessin per millorar, ordenar i modernitzar Arenys de Munt més que defensar a tota costa el partit que representàvem.

Va ser una possibilitat que tothom podria constatar i a la vegada un agraïment a dues bandes que representava aportar el respecte i l’esforç a la política local dels seus representants per avançar sobre les anteriors maneres de fer, d’interpretar la política local i de resoldre els conflictes.

Quan vam prendre possessió de les nostres delegacions polítiques NO va suposar començar unes vacances, sinó tot al contrari, vam assumir les nostres responsabilitats des d’un principi escoltant tothom, propiciant acords dintre les nostres possibilitats i esbossant un sistema organitzatiu (tasques de treball, protocolsmillores-controls, sistemes de comptabilitat pressupostària, recollida de residus, informatització...) que signifiqués un projecte de canvi que volíem en benefici dels arenyencs.

Els dos primers anys van ser apassionants i sobretot il·lusionats tot i els problemes que havíem heretat i que necessitaven solucions urgents, però eren uns moments d’iniciatives creatives, d’innovació permanent, era està al peu del canó les 24 hores del dia per escoltar i atendre tothom disposat a arriscar-hi a complir amb les expectatives que s’havien posat en nosaltres. Era fer costat a l’alcalde recolzant-lo, era treballar en equip per aconseguir aportar iniciatives valentes que milloressin als vilatans, a l’administració pública i al poble d’Arenys de Munt.

No tot van ser flors i violes, també van sorgir entrebancs que necessitaven solucions i respostes contundents, a més de la voluntat de resolució per poder avançar i alhora rebaixar tensions.

Xavier Oller

/35

|Opinió

ELS 4 GENETS DE L’APOCALIPSI A finals dels anys setanta, ja en plena democràcia, a diferents llocs d’Espanya i també a Catalunya, la policia espanyola va matar una dotzena de joves per no obeir les ordres de dissoldre alguna manifestació. Era una policia amb ADN franquista, igual que Rodolfo Martín Villa, Ministre d’Interior , que era el seu superior i qui els manava. Aquests crims mai van ser investigats pels responsables polítics de llavors ni per la Justícia.

I quan ara, a petició dels familiars dels joves assassinats, una jutgessa argentina vol esclarir el cas –a Espanya és impossible- surten els últims quatre expresidents del govern espanyol, González, Aznar, Zapatero i Rajoy, que s’hi oposen. Però, què es creuen aquests?. Que són els 4 genets de l’Apocalipsi?. Potser sí que a Felipe González li importa poc la MORT dels joves antisistema i oblidant-se que ell també ho era llavors i que va ser empresonat per ser-ho. A José Maria Aznar, integrant del Trio de les Azores junt amb l’anglès Blair i l’americà Bush, li va importar poc començar una GUERRA a l’Irak per interessos petroliers i no per la seguretat mundial, com deien. De Rodríguez Zapatero podem dir que entre la crisi de la construcció i de la banca, va portar la misèria i la FAM a milions d’espanyols. Finalment, Mariano Rajoy va ser com una PESTA per a l’independentisme català, amb unes actuacions policials pròpies d’una dictadura contra pacífics votants l’u d’octubre del 2017. No són un bon exemple, sinó al contrari.

LA GUERRA, LA FAM, LA PESTA I LA MORT, valdria més que callessin !

Pere Marpons

/36

EL DILEMA Els arenyencs tenim un DILEMA que ens fa desconfiar del govern d’ERC, perquè no creu interessant consultar si creiem necessari continuar (o ajornar) les obres de rehabilitació del Centre Cívic per prioritzar una nova residència municipal per als avis.

El passat ple del 30 de juliol d’enguany amb la PROPOSTA D’APROVACIÓ INICIAL DE LA MODIFICACIÓ DE CRÈDIT Núm 10 van aprovar, entre altres, 383.338 € per a la segona fase del Centre Cívic que està costant una pasta i que quan es posi en marxa la despesa mensual de manteniment també serà quantiosa. Mentrestant molts vilatans creiem que caldria prioritzar una NOVA RESIDÈNCIA MUNICIPAL amb recursos municipals i/o bancaris. Per altra banda, creix l’antagonisme entre l’Ajuntament i la població veient com el romanent de tresoreria de 4.143.897,467 € (d’un total de 5.939.000 € del superàvit del 2028) és escandalós i en canvi per a la nova residència se’n destinaran 0 € (tot un rècord de la bona gestió). Mentre per a l’equipament de l’obra de la Cooperativa s’invertiran 918.906 € sense comptar el projecte que ha subvencionat la Diputació.

No té gaire sentit argumentar que l’edifici municipal del Rial Bellsolell (que entre nosaltres és l’oficina de GUSAM) es digui que és un edifici absolet i NO es digui res de la Residència del Remei, que entre residents i treballadors hi conviuen +/- 67 persones, 24 hores al dia, 365 dies a l’any, mentre a l’Empresa Pública Gusam és una oficina de 6 o 7 persones 7 hores al dia 5 dies a la setmana i que assumir aquesta obra representa una prioritat.

Governar és elegir i decidir, però també és gestionar eficientment els diners públics i també és escoltar les demandes prioritàries dels ciutadans mobilitzats que estimen Arenys de Munt.

Jaume Missé

BÚSTIA batec BÚSTIA BATEC bústia BATEC

|La Bústia

Aquesta secció reserva un espai per a les entitats, associacions, partits politics, grups i institucions del nostre poble perquè puguin expressar la seva veu. Sempre amb el degut respecte a les persones, entitats i institucions.

El Batec no es fa responsable de cap dels escrits de la secció «bústia».

Els escrits com a màxim hauran de tenir una llargada de 250 paraules, al voltant de 15 línies.

Feu-los arribar a: centre@centremoral.cat o la bústia del Batec a la facana del Centre abans del 20 de cada mes.

Donaviva

LA HISTÒRIA DE MATA HARI Pocs espies han despertat tanta fascinació com Mata Hari (1876-1917), la llegendària ballarina holandesa que va escapar d'una vida provinciana per convertir-se en la dona més fatal del seu temps.

A 18 anys va atendre una sol·licitud de matrimoni en una pàgina de contacte i es va casar amb Campbell Macleod, un capità de 39 anys. Van marxar a viure a Indonèsia, llavors colònia holandesa, on ell estava destinat. Allà va tenir dos fills i va patir les penúries d'un marit borratxo, però també va conèixer la fascinació de l'Orient i els seus secrets de les danses javaneses, que li serien molt útils després del naufragi del seu matrimoni i la mort d'un dels seus fills. Va tornar a Europa el 1902, a París.

Emparada en el seu exòtic físic, es va inventar una identitat i es va llençar com la ballarina Mata Hari, especialitzada en danses eròtiques. Aviat va créixer la seva fama i va freqüentar a homes rics, polítics i militars. Entre 1904 i la I Guerra Mundial va ser la cortesana més famosa de l'època, va conèixer totes les ciutats d'Europa i no pocs secrets de política gràcies a les confidències d'alcova.

L'esclat de la guerra a l'any 1914 la va sorprendre ballant en un músic-hall de Berlín. Va aprofitar la seva agenda de coneguts en tots dos bàndols per oferir els seus serveis. El 13 de febrer de 1917 va ser arrestada i sotmesa a judici, on la van condemnar a mort. El 15 d'octubre de 1917 va ser afusellada. Es va negar que li embenessin els ulls i abans de rebre la descàrrega va llençar un petó als soldats de l'escamot. Tenia 41 anys. El seu cos mai va ser reclamat per cap familiar.

GENI I FIGURA A L'ÚLTIM MOMENT Més informació: Correu: donaviva_arenysdemunt@hotmail.com Telèfon: 654881711

/37

|La bústia

ERC Arenys de Munt Quan s'acaba l'estiu i comença la tardor a Catalunya, tenim un munt de dates assenyalades per celebrar, commemorar i/o recordar. Comencem per la Diada Nacional de Catalunya , l'11 de setembre, aquest any ens hem quedat sense l'habitual manifestació multitudinària i ens hem hagut de conformar amb els actes que es varen fer al nostre poble.

Primer l'ofrena floral al cementiri, on, per part de la secció local d'ERC, es va deixar el pertinent ram de flors i es va llegir un breu escrit del que ens quedem amb les paraules d'un vell/bell amic que diuen: ''En aquest país no hi ha prou flors per a tots els màrtirs de la lluita per la llibertat nacional i social dels PPCC.'' Després a plaça, la hissada de la senyera, el discurs de l'alcalde i ballada de sardanes.

A la tarda una concentració al davant del monument a la independència, amb el protocols i les mesures de seguretat pertinents, una mica estrany tot plegat, però més val això que res.

conselleria d'economia i malgrat ser pacífiques, els Jordis són a la presó per convocar a la gent a anar-hi, malgrat que ells varen ser la clau perquè tot anés bé, i es desconvoques pacíficament i tranquil·lament.

Demanem l'amnistia per a ells i per la a resta de preses i presos polítics.

L'1 d'octubre el dia del referèndum, inoblidable per a tots els que hi vam participar. Per organitzar-lo són privats de llibertat les preses i presos polítics i les exiliades i exiliats.

El 3 d'octubre, dia de la gran aturada general en protesta dels cops de porra i la violència policial.

El 6 d'octubre, data en què el President Companys proclamà l'Estat Català, i en la que aquest any presentem a Arenys de Munt el llibre ''Tornarem a vèncer'' de l'Oriol Junqueras i la Marta Rovira.

El 13 de setembre, dia per recordar la Consulta per la Independència del 2009, segurament a causa de la pandèmia, no s'ha pogut fer res, de fet l'any passat vaem celebrar el 10è aniversari amb prou intensitat, l'any vinent hi tornarem amb força.

El 15 d'Octubre com cada any recordarem l'assassinat del president Companys, detingut a França per la policia de l'alemanya nazi i executat per l'exercit espanyol a trenc d'alba, al fossar de Santa Eulàlia del castell de Montjuïc, si el COVID-19 ens ho permet, farem una xerrada sobre aquells fets i en memòria de president màrtir.

El 20 de setembre també va ser un dia clau, on van haver-hi les mobilitzacions que van aplegar unes 40.000 persones al davant de la

Ramon Pujol President Secció Local ERC Arenys de Munt.

/38

|La bústia

ANC Arenys de Munt

ANIVERSARI DE L’1 D’OCTUBRE Tanquem el setembre on hem celebrat la nostra Diada. Potser la més estranya que mai, però no hem fallat. Gràcies a tothom per ser i ajudar a l’acte al Monument a la Independència, i tothom que va participar de forma personal des de casa, amb la xarxa independència i penjant estelades als balcons.

Munt també va votar Independència. El poble continuarà cridant al carrer la consolidació de l’estat Català i la llibertat dels presos, però ja és hora que els polítics de la nostra vila s’uneixin amb totes les veus de base perquè les direccions nacionals dels seus partits llimin diferències i es posin a treballar seriosament per tornar a la unitat de l’Independentisme.

Ara hem tornat a fer anys d’aquell dia en què Catalunya va ser molt a la vora d’aconseguir la Independència real i efectiva. Aquell 1 d’octubre no pot deixar de ser un referent, quan la unitat va tenir la força justa i adequada per guanyar a Goliat. Tots ho vàrem fer, i no és victòria de ningú. Poble i política van trobar el punt per fer el que ningú creia que es faria.

Hem de fer efectiu el mandat que emana d’aquell dia.

Josep, Lluís, Guiu, endavant! Teniu el poble d’Arenys de Munt al vostre costat si el camí és la República. Alceu la veu, més alt si cal. El poble català està desanimat i convalescent, i necessitem referents amb trempera per a la lluita. Si no sou els polítics, serà el poble.

L’Assemblea intenta prendre de nou la iniciativa per tal de ser un dels pilars per a la unitat. En aquest sentit –seguint el nostre Full de Ruta–, com a poble que manté els anhels de llibertat, hem de dir als polítics del nostre poble que no ens cansarem de les mobilitzacions, però ja és hora també d’exigir que des dels grups polítics municipals alcin la mà dins els seus propis estaments nacionals.

Al nostre poble els hem votat i volem que transmetin la nostra veu. Hi estan obligats.

Més enllà de la política municipal, Arenys de

Molts ànims a tots els perjudicats per la Covid19.

VISCA LA REPÚBLICA CATALANA! Blog: http://ancarenysdemunt.blogspot.com

/39

|La bústia

Alternativa Municipal - IDC

ARENYS DE MUNT 1, AJUNTAMENT 0 Mentre els uns pensin que tot ho fan bé, i altres al contrari, pensen que segurament falta molt per ser un poble modèlic, que destaqui dels altres pobles veïns i que sobretot es pugui guanyar la confiança de la majoria d’arenyencs, resulta que; En aquests moments Arenys de Munt té molts fronts oberts que creen polèmica entre diferents sectors de la població per la falta de capacitat per convèncer amb una bona informació participativa que possibiliti la il·lusió als vilatans, amb l’aplicació de l’autocrítica des de dalt amb un canvi d’actitud, aplicant una metodologia pedagògica coherent d’entesa satisfactòria envers les persones discrepants que pensen que no se’ls escolta.

Segons les perspectives esbossades pel govern d’ERC es disparen alarmes d’incertesa que haurien de preocupar tothom. No n’hi ha prou de repetir que són els altres qui volen fer punta al llapis i mentrestant no comprenguin que ara no és el moment dels augments de sou a membres del govern ni de més càrrecs electes, encara que siguin amb dedicació parcial del 50 % sense cap mena d’horaris ni cap programa de treball.

/40

També és preocupant NO fer cas a la UE, que demana transformar i aprimar les administracions públiques per rendibilitzar els costos i afegim que NO és presentable prioritzar obres municipals només per caprici (Centre Cívic, ex-Cooperativa (1 Milió €) més

la compra d’una finca veïna per 150.000 €, urbanització i enjardinament de la part del darrere de Can Borrell, 60.000 €...) amb unes inversions milionàries que poden esperar i un aprofitament dubtós amb despeses de manteniment que haurà de pagar la població, només per demostrar coratge de manar i mentrestant continuar ajornant d’altres prioritats que necessita el territori d’Arenys de Munt i els seus veïnatges de Torrentbó, Vallvidrera i Sobirans, entre d’altres...

Alternativa Municipal Arenys de Munt – IDC Mail: consensmunicipal@gmail.com Twitter: @MunicipalIdc

|La bústia

ADM

AGENDA 20-30 L’actual AGENDA municipal per a Arenys de Munt és incidir en el dia a dia (algunes vegades apagant focs) amb neteja viària, recollida d’escombraries, circulació de bicis/patinets, bancs, papereres..., sense pensar a consensuar el que caldria fer per a dissenyar la planificació del FUTUR d’Arenys de Munt.

Avui la política local es defineix només per parlar cadascú del seu propòsit (sous, dietes, comissions informatives, meses de contractació...) i NO es fa res per millorar tot el que fa referència amb l’Administració pública, per fer-ne una prioritat de gestió eficient (amb el mínim temps i el mínim cost) amb uns serveis que satisfacin els vilatans i que siguin un exemple per als visitants.

municipals, Entitats locals, Associacions industrials, Entitats Bancaries i financeres, arenyencs mobilitzats...) a desenvolupar un PLA d’inversions amb una AGENDA 20-30 planificada i acotada.

Deixin de fer de ràdio-predicadors i encetin una nova etapa fent autocrítica, amb més presència personal, escoltant la gent del carrer, buscant el contacte personal amb els que discrepen, fent participar de les solucions i dels problemes diaris, demanant consell a vilatans que coneixen solucions a problemes puntuals, aparquin la crítica dels que no combreguen amb les seves decisions i prediquin amb l’exemple pel bé d’Arenys de Munt.

Arenys de Munt té molta feina per fer, com:

Urbanització de Riera i Penya amb la rotonda per la zona industrial, edificis municipals per destinar-los a equipaments públics, habitatges socials o cooperatiu i de lloguer, nova Residència Geriàtrica i rehabilitació de la Masia, millores de vies públiques i enllumenat (LED), acabament del Centre Cívic, mobiliari i accessos, revisió de contractes... i tot això sense buscar la complicitat i el consens amb les persones que poden ajudar (Partits polítics, Consells

ADM

/41

|La bústia

CONTES DES DEL PROJECTE RADARS

UN PARE ESPANTAT Vaig néixer durant la guerra i el pare era al front. Vaig néixer a la masia de Can Jalpí, però jo no ho recordo. El que sí que recordo són els crits esverats de la mare quan veia que per la carretera pujaven soldats: —Nenes, entreu a casa: correu correu, que pugen els soldats! Afanyeu-vos!

I les meves dues germanes grans i jo entràvem corrents. Aleshores, jo creia que els soldats eren dolents. I, és clar, els soldats eren homes.

El pare després de patir els horrors de la guerra, un cop acabada, el van enviar a un camp de concentració. La mare va haver de remenar cel i terra, bellugar papers i més papers per aconseguir que l’alliberessin. Quan ho va aconseguir, va tornar a casa.

Em vaig casar amb un noi molt trempat de Sant Iscle i ens estimàvem molt. I ens estimem molt, encara ara.

Però la nostra vida no va ser gens fàcil. Un aiguat de marca major ens va enderrocar la casa del carrer Nou on vivíem. En veure la gran desgràcia, vam baixar per sortir de casa però l’aigua ja arribava a meitat d’escala.

Teníem un nen petit i jo estava embarassada del meu segon fill.

En veure que no podíem sortir, vam pujar esgarrifats, escales amunt. Per una finestra del pis de dalt, vaig llençar-li el meu fill petit a un home que el va entomar.

El meu marit, jo i el que duia a la panxa, vam acabar sortint per la porta xops i ennuegats d’aigua. Ho vam perdre tot: mobles, roba... tot! Però, els tres més el que duia a la panxa, ens vam salvar. Estàvem sans i estalvis.

Jo només tenia dos anys i mig, i per a mi, els homes eren dolents com els soldats. El pare va marxar deixant a casa una dona embarassada i dues filles petites. A mi, no em coneixia. Jo era la seva tercera filla; i ell, volia un noi. Tot va coincidir: ell volia un nen, no em coneixia i per a mi, el pare era un home. És a dir: era dolent com els soldats i jo el veia amb por.

Tot això va portar a la freda relació del meu pare amb mi. M’estimava, això segur; i jo també l’estimava a ell.

La mare m’havia ensenyat a estimar la meva família.

Però, la nostra relació era només de respecte.

Bàsicament, respecte. Durant tota la vida vam ser respectuosos l’una amb l’altre.

Ens van llogar un trosset de pis i vam continuar treballant i vivint com vam poder.

El meu pare era un home espantat. Espantat per tot el que havia viscut. La crueltat de la guerra, el camp de concentració... Havia estat a la banda dels rojos i vés a saber què va viure el pobre!

Vam treballar molt. Vam fer de tot. Vaig fregar plats a la cuina d’un restaurant, vaig servir taules, vaig treballar al camp. El meu marit va conduir camions, va treballar al camp, va construir cases. Era un home molt fort.

Havia viscut la desgràcia de perdre el pare a sis anys i de tenir una mare dolenta. Va aprendre a espavilar-se i cuidar de la seva família.

Vaig començar a treballar quan encara em faltaven dos mesos per complir tretze anys i gairebé no vaig anar a escola. A casa feien falta els diners. L’economia estava molt malmesa. Vaig entrar a les Sedes i quan hi havia collites al camp, anava a ajudar al pare amb les meves germanes. Després va néixer una altra nena, i a la fi, un nen.

A l’edat de catorze anys, vaig canviar de fàbrica. A aquesta edat, ja podia treballar oficialment i vaig aprendre a teixir. Vaig fer de teixidora en tres fàbriques diferents.

El que tenia ben clar era que jo cuidaria dels meus fills.

La meva germana gran que es va fer Seglar, va tornar a casa per ajudar-me a cuidar de la mare. La meva germana segona i jo treballàvem i ella la cuidava quan va emmalaltir. Quan la mare ens va deixar a l’edat de quaranta-cinc anys, ella es va quedar per cuidar dels fills de ma germana. En veure això, vaig decidir que jo sempre cuidaria dels meus fills. Ja m’espavilaria per treballar i portar diners a casa.

El meu marit i jo érem forts i joves. Calia tirar endavant per la nostra família. Ell era manobre i treballava molt bé. De mica en mica va anar construint la casa on vivim ara.

Jo vaig aconseguir el meu propòsit: criar els meus quatre fills. Vaig muntar-me màquines de cosir a casa i treballava tot el dia. Però, quan arribaven d’escola, tenien a la mare a casa. Tenien el dinar, el berenar i el sopar a punt quan entraven per la porta.

Entre els dos, hem criat quatre fills: dues noies i dos nois. Són uns fills meravellosos. Ens estimen moltíssim.

Tenim set néts i un besnét. Estic molt orgullosa de la meva família. Si obro la boca per demanar alguna cosa, encara no l’he tancada que ja la tinc!

Recordo que el meu fill gran amb només onze anys va decidir que volia ser metge. No teníem diners, però sempre hi havia un plat a taula per a tots. Ell va aconseguir fer la carrera treballant i estudiant. Ara és un gran cirurgià. Els altres tres també han aconseguit el que han volgut fer.

Recordo al meu pare espantat. Però entre ell i la mare, em van ensenyar a caminar per la vida. Nosaltres, també ho hem fet amb els nostres fills.

Estic contenta. Ho tinc tot.

Laura Masdeu Voluntària de l’equip RADARS

/42

|Entreteniments

EL SODOKU DEL MES

LA SOLUCIÓ

FELICITATS!

Nenes i nens que fan anys aquest mes: JAN GALCERAN JÓDAR, 14 anys

JÚLIA MENDIETA COLOMER, 11 anys

AURA PITARQUE ANGEL, 9 anys

BERTA CAMPASOL ROURA, 14 anys

CARLA ILLA TERRÉ, 10 anys

TON ROCA ARTIGAS, 8 anys

M CLARA GRILLÓ VALLS, 13 anys

JORDI RODRÍGUEZ PEÑA, 10 anys

GIL ROCA CAMPÍ, 8 anys

GISELA DÍAZ BATISTA, 14 anys

JORDI RAMIREZ PLÀ, 10 anys

JAN LÓPEZ ROSQUELLAS, 14 anys

JAN SÀBAT CANTÍ, 12 anys

MAR ARTIGAS MARTORI, 14 anys

EMMANUEL AMBRÓS RIENDAS, 4 anys

MARIONA XINXÓ BLEDA, 12 anys

CLARA ESTEBAN JOSEPH, 9 anys

Si vols que et felicitem peR aniversari, fes-nos arribar a centre@centremoral.cat: nom, cognms i data de neixament. Et felicitarem fins els 14 anys.

/43

.tnaicnuna'l ed bew al bma aรงallne i egtami al ne acilC

El 26 de setembre el Centre va celebrar l'acte d'inauguraciรณ de les obres de millora de l'accessibilitat on la consellera de Cultura de la Generalitat de Catalunya va destapar la placa commemorativa.

:etca'l ed sotof sel setot xierbocseD

La imatge del mes