BATEC 429 Agost 2023

Un any més unes 500 persones (infants, adolescents, joves i adults) d’Arenys de Munt, el dia 1 d’agost, marxaran del municipi cap a una nova aventura, fins al dia 10 d’agost.

pag. 18

VEUS

CONVIDADA AL CONCERT D’ESTIU DE LA CORAL ESPERANÇA D’ARENYS DE MAR pàg 10

APROVAT EL NOU CARTIPÀS MUNICIPAL

RESULTAT DE LES ELECCIONS GENERALS

A ARENYS DE MUNT

pàg 15

Continguts

| Redacció i muntatge:

Fontbona.

| Fotografia portada: Cate Colònies

| Publicitat: centre@centremoral.cat (des de 15 euros).

| Impressió:

Daniel Banegas Sedano, Montserrat Fontbona Missé, Oriol Leo Colomer, Ferran Lloret Yusta, Maria Morell Casellas, Baldomer Torrent Crous, Esteve Torrent Fontbona i Pau Torrent

EDITORIAL

Un curs més al sac. I el més important: ben lligat!

La producció pròpia ha tingut un gran pes dins de la programació d’aquest curs 2223 I ara que el tanquem, m’agradaria ferne un repàs.

Al novembre, amb motiu de la Festa Major de Sant Martí, la secció de Teatre va estrenar “Germanes” amb la sala gran ben plena els tres dies de passi. Al cap de dues setmanes l’Esbart estrenava

“Vi(r)atges” , també amb la sala plena.

“Els Pastorets 2022” , bastant diferents de com els coneixíem fins ara, van emocionar posant dalt de l’escenari cantants, actors i actrius que feia molts i molts anys que no vèiem sobre l’escenari del Centre. I el teatre al Centre no s’acaba aquí: a finals de gener vam programar “Microteatre” maridat amb vins, una proposta exquisida que, ben segur, repetirem. I per celebrar Sant Josep, com no pot ser d’altra manera, teatre amb “Doble Vida” del grup de Teatre del Centre

A l’abril, com marca la tradició, la “Ballada de Rams” de l’Esbart amb grups debutants dalt l’escenari, que sempre és un goig veure’ls ballar. També a l’abril, Veus de Munt ens va enamorar amb l’espectacle “Capsetes d’Amor” que va omplir la sala de gom a gom.

La secció d’Escacs va acabar la temporada amb un campionat infantil. I finalment, l’Escola de Teatre del Centre va tancar la programació de producció pròpia amb el final de curs que vam celebrar a finals de maig.

En resum, ha estat un curs on les persones que mouen el Centre l’han pogut gaudir i fer créixer des de dins, obrint les portes a nous i noves sòcies, donant sentit i cos a les seccions del Centre, i sobretot, donant vida a la nostra estimada entitat Gràcies, un any més per demostrar que el Centre és viu i el viu molta gent

Meli Cardoso Santacana Vocal de la Junta

A PUNT DE COMENÇAR LA NOVA TEMPORADA

Benvolguts socis i sòcies del Centre, Ja som a l'estiu i amb ell arriba el final de la temporada 2022-23. Encarem la nova temporada 2023-24 amb moltes ganes, amb una programació ben farcida i per a totes les edats.

Mensualment, projectarem cinema del Cicle Gaudí a la Sala Gran i també el CineXic, el millor cinema infantil en català, amb propostes que faran les delícies dels petits de la casa

Us sorprendrem amb un espectacle de música, amb el que ens endinsarem en el gòspel i el soul, que no us deixarà indiferents, continuarem amb l'obra de teatre de Sant Martí, que ja s'està assajant amb molta iŀlusió i empenta. Oferirem espectacles familiars de la mà de Rau-Rau i arribarem a Nadal programant els clàssics del Centre

No us ho podeu perdre! Us esperem amb els braços oberts!

També us volem fer coneixedors que, de cara a la temporada vinent, serà imprescindible l'ús del carnet de soci del Centre i estar al corrent de pagament de les quotes, per poder accedir als esdeveniments programats a preu de soci.

Per qualsevol dubte o qüestió podeu posar-vos en contacte amb nosaltres mitjançant el correu: centre@centremoral cat, telefonant-nos al 93 793 70 19 o per WhatsApp al mòbil del Centre: 683 580 661

Moltes gràcies per la vostra coŀlaboració.

Guanyador del campionat

CAMPIONAT D’ESCACS INFANTIL 2023

Aquesta primavera, els alumnes de l’Escola d’Escacs del Centre van participar en un Campionat Infantil de Partides Ràpides que va tenir lloc a la sala Daniel Paituví del Centre entre el 27 d’abril i el 8 de juny.

El campionat es va celebrar tots els dijous de 19:00 a 20:00 durant les classes d’escacs que cada dijous imparteix David Fabregat, mestre d’escacs i jugador del primer equip de l’Arenys de Munt

Cada alumne es va enfrontar a la resta de nens en un matx al millor de 3 partides Finalment, els 3 guanyadors van ser: Jordi Puigdomènech, Jofre Candell i Kai Williams. La resta de participants van rebre una medalla commemorativa: Anna, Maks, Adam, Bruno, Sam, Berta i Marc.

L’edat dels nens de l’Escola d’Escacs del Centre està compresa entre els 6 i els 11 anys.

Un dels 3 guanyadors fou en Jordi Puigdomènech (7 anys), que està donat d’alta a la Federació d’Escacs (FCdE) des del mes de març d’enguany. En aquest breu període de temps, ja ha participat en diversos campionats oficials, havent assolit la 2a posició en el Campionat Calculin groc de Llinars del Vallès i la 7a posició final en el campionat infantil Calculin d’Or de tot Catalunya (categoria sub-8), entre d’altres Moltes felicitats, Jordi

Des de l’Escola d’Escacs del Centre volem recordar que la pràctica dels escacs ajuda als nens a despertar les seves capacitats inteŀlectuals i a desenvolupar el pensament lògic de manera més primerenca, a més de potenciar la memòria i la capacitat de concentració, entre altres beneficis. A partir del mes de setembre ens tornarem a trobar tots els dijous a la sala Daniel Paituví del Centre. Us hi esperem!

Per a més informació, poseu-vos en contacte amb nosaltres.

Josep Maria Pitarque Illa

Alumnat de l'Escola d'Escacs del Centre

20 ANYS AMB RAU RAU

Fer un escrit del què ha suposat per mi Rau Rau no fàcil, però tenia la necessitat de fer-lo per aquests que he estat des de l'inici fins ara que deixo de fo part d'aquesta secció Han estat vint anys on ha entrant i sortint gent que hi formava part, la m d'aquests incorporant-se quan tenien els fills pe després marxant quan ja eren més grans.

Tot va començar quan ens van proposar formar d'una nova secció del Centre en la qual es program espectacles infantils d'una manera regular. Aq secció es diria Rialles (que era un grup de Catalun a través d'ells contractàvem els espectacles). Quan van suggerir vaig dir que sí i en el mateix moment un grup de mares vam engegar aquesta nova secció

En aquell moment estava embarassada de la meva filla petita que ara evidentment s'ha fet gran i té vint anys

Quan les meves dues filles eren petites sempre venien a tots els espectacles i van gaudir molt d'ells, fins que van créixer i van deixar de venir.

Amb els anys, ens vam voler separar del grup Rialles per a ser més independents i va ser quan va néixer Rau Rau. No vull fer aquest escrit explicant tota la història de Rau Rau perquè amb Batecs anteriors ja s'ha explicat, ni tampoc vull posar els noms de totes i tots els que han anat passant durant aquests anys perquè també ja s'han posat i nomenat

El que sí que vull parlar, és el bon ambient que sempre hi ha hagut amb totes les persones que hi han format part i de l'amistat que em queda amb moltes d'elles. És per això, que una de les raons per ser-hi tants anys, ha sigut perquè hi he estat molt a gust i no veia la necessitat de marxar.

Hem tingut teatre, titelles, màgia, pallassos, etc. en definitiva CULTURA al nostre poble, amb grups que després han estat famosos i sempre amb una gran qualitat Per explicar alguna anècdota, esmentaria que la gran majoria de dies que fèiem espectacles poc o molt plovia, i en un d'aquests, sempre em quedaré amb la frase d'una mare que ens va dir: Vinc perquè no vull que deixeu de programar. Doncs això, que tenim Rau Rau per temps i que per molts anys!

Les últimes què hi hem format part en aquests últims anys, la Meli, la Muntsa i jo, desitgem molta sort a la Raquel que continua i donem la benvinguda a la Gemma i a la Laia per seguir programant espectacles. Gràcies, Raureres!

Equip de Rau Rau celebrant els 20 anys

Públic i equip d'acte de Rau Rau

Tere Salvà Catarineu

Actuació de Veus de Munt al Principal

VEUS DE MUNT, CONVIDADA AL CONCERT D’ESTIU DE LA CORAL ESPERANÇA D’ARENYS DE MAR

Després de l’estrena de Capsetes d’Amor, el 14 d’abril, a la Sala Gran del Centre, Veus de Munt va repetir part del repertori de l’espectacle al concert d’estiu organitzat per la Coral Esperança, el 7 de juliol, al Teatre Principal d’Arenys de Mar. Va ser un concert emotiu i entranyable, agradable i bonic; ens retrobàvem i cantàvem plegades amb una coral amiga, amb qui no ho havíem fet des d’abans de la pandèmia La Coral l’Esperança ens va acollir a casa seva amb l’hospitalitat que la caracteritza i ens va regalar una rajola de València amb el dibuix de l’Almorratxa típica d’Arenys .

Després d’aquest concert Veus de Munt ha començat les vacances d’estiu, fins el mes de setembre, contentes de la temporada que les ha fet créixer com a grup, incrementant el nombre de membres, i musicalment, estrenant peces noves que han sigut tot un repte.

Fem nostres les paraules del mestre, compositor, pedagog i director de cors mallorquí Baltasar Bibiloni i Llabrés:

«No deixem que l’art coral mori mai En una societat on prima la individualitat, els cors amateurs són totalment una illa, un model on el que triomfa és la coŀlectivitat Triomfa amb l’amistat entre els seus membres, fent feina colze a colze, agermanats en l’amor a la bellesa de la música i la paraula. Triomfa quan mostra al públic, als oients, el fruit de seu treball i agermanament. Triomfa, ajudant, humilment, a fer més amable el nostre món»

Record que la Coral l'Esperança va lliurar a Veus de Munt

NOU PREMI PER L’OBRA “LA CONSULTA”

Novament l’obra de Microteatre “La Consulta”, escrita per Emma Dotras i interpretada per Jordi Saladrigas i Pili Muns, ha estat premiada. Aquesta vegada ha estat al poble de Calaf, situat la nord de la comarca de l’Anoia, dins del 3r. Concurs de Microtextos teatrals.

Després de cinc intenses representacions i amb força calor, la Pili i en Jordi van aconseguir posar-se el públic a la butxaca amb una gran complicitat. El públic va valorar aquesta feina i d’aquesta manera van rebre el reconeixement merescut amb el “1r. PREMI DE VOTACIÓ POPULAR”

Més de 150 persones, repartides en cinc grups, van decidir acompanyar als grups de Microteatre i tot voltant per diferents punts del casc antic de Calaf, es van anar retrobant amb petites escenes, molt variades entre elles, que van fer gaudir al públic d’una manera especial Els grups participants venien de diferents punts de Catalunya, de Vilassar de Mar, Sabadell, Arenys de Munt, Terrassa i Girona

Aquest Concurs té la peculiaritat que en una primera convocatòria es presenten només els textos. Aquest any ha estat la 3a. Edició i d’un total de 35 textos que es van presentar, se’n van triar 5, quedant La Consulta en segon lloc. El text de l’Emma ja va ser premiat. Passats uns mesos, aquests textos guanyadors es representen i es valora la interpretació.

Així doncs “La Consulta” ha estat doblement premiada, amb el text i la interpretació Recordem que també va aconseguir el segon premi al Concurs Duetwo de Castelldefels i el Primer Premi al Concurs de La Pobla de Montornès La Consulta no s’atura i el proper 31 de juliol, dilluns vespre, en Jordi i la Pili actuen a Sant Pere Pescador, en la 10ena. Edició de Passejades, on també el públic va passejant pel poble. L’hauran de representar un mínim de 4 vegades.

Hem de dir també que aquest setembre, podeu seguir el Concurs “La Puntual” de TV3, amb l’Angel Llàcer al capdavant, on la Pili Muns s’ha presentat als càstings Què passarà? Molta sort i endavant!!!

Recollida del premi a Calaf

Cartell de La Consulta

cartell de The Party

DESCOMPTES ALS ESPECTACLES DEL TEATRE POLIORAMA

El Teatre Poliorama ofereix nous descomptes per als quals els socis i sòcies d’entitats adherides a la FAC podran gaudir d’un 20%, 15% o 10% de descompte sobre el preu total de les entrades. Si esteu interessats a rebre el codi de descompte per a algun espectacle, envieu un correu electrònic a tecnic3@ateneus.cat

Els espectacles oferts són els següents:

La Tendresa

Del 28/06/23 al 04/08/23 | 20:30 h

Torna la versió catalana de l’aclamadíssima comèdia d’Alfredo Sanzol: La ternura. Sanzol ha estat guardonat amb el Premio Nacional de Literatura Dramática 2017 i el XII Premio Valle-Inclán de Teatro per aquesta mateixa obra. L’autor s’ha inspirat en l’univers de les comèdies de Shakespeare per dirigir una enginyosa comèdia romàntica

The Party

Del 15/09/23 al 05/11/23

20% de descompte

Un exemple d’alta comèdia sense secrets superflus o detalls innecessaris: converses creuades entre amics sobre dilemes vitals que giren entorn de tota mena d’assumptes, des del sistema sanitari a la hipocresia.

25% de descompte.

Romeu i Julieta

Premi Butaca a la Millor Actriu Revelació, Premi Butaca al Millor Actor Revelació

Del 02/10/23 al 30/10/23 | 20:00 h

Dos joves s’enamoren i posen les seves vides en perill, convertint el seu amor en un crit desesperat.

30% de descompte.

Més informació al web topgrups.com

Imatge promocional de La Tendresa

‘DONES

EMPODERADES ALS ATENEUS’, UN REPORTATGE DE LA REVISTA ATENEUS

De la mà d’Alba Cuenca Sánchez, el reportatge de la revista ATENEUS número 30 revisa la presència femenina actual als càrrecs de responsabilitat dels ateneus i associacions culturals. En concret, posa l’enfocament en les dones presidentes d’ateneus, els seus perfils, les accions que impulsen i les característiques que diferencien aquest lideratge femení a les entitats. Compartim petits fragments d’aquest reportatge.

A l’estudi Les dones a l’associacionisme cultural català: la incorporació i la participació de les dones en la cultura popular (2019), la sociòloga Núria Roca Samon afirma que «les tasques i les accions que es porten a terme dins d’una entitat o els càrrecs que s’ocupen van en concordança amb els rols de gènere establerts socialment» En la mateixa línia, trobem l’Informe sobre la programació cultural de l’Ajuntament de Barcelona des d’una perspectiva de gènere (2016-2017), en què Anna Cabó i Joan Manel Sánchez conclouen que «no es tracta que no hi hagi dones treballant en el món de la cultura, sinó que aquestes no arriben als llocs de presa de decisió» Aquesta tendència també s’observa als ateneus, on, tot i l’alta presència femenina en les activitats i els actes, els càrrecs directius són majoritàriament ocupats per homes.[…]

Com a tònica general, les accions impulsades per les dones presidentes no tracten temes especialment feminitzats [ ] Per altra banda, totes les presidentes coincideixen en afirmar que les activitats que organitzen acostumen a tenir un públic majoritàriament femení. […] Encara que la majoria d’activitats dels ateneus són per a públic mixt, existeixen algunes iniciatives pensades especialment per a les dones. La Societat Cultural Sant Jaume acull una secció de dones, amb jornades exclusives per fomentar un espai segur. En l’àmbit del lleure, existeixen diversos cors de dones, com ara el de l’Ateneu Torrellenc. Als Lluïsos de Gràcia programen una mostra de música jove, DescoNNecta, amb un premi específic, la Menció Erra Forta, per a la millor banda formada per dones Al Casino Prado de Sitges organitzen cada any el Festival Dona, amb una programació professional en què caben el cinema, el teatre i la música amb dones com a protagonistes Des de la FAC també s’ha treballat per fomentar la creació femenina a través de la XTAC, la Xarxa de Teatres Ateneus de Catalunya, que ofereix cicles específics de programació professional coordinada.

Trobareu el reportatge complet a la revista ATENEUS número 30:

Disponible gratuïtament a secretaria del Centre

A les Biblioteques Públiques de Catalunya i a l’eBiblio.

A l’iQuiosc, el portal de les revistes i diaris digitals en català També podeu subscriure-us a l’edició física a través de la web:

https://www ateneus cat/subscriu-te-a-la-revista-ateneus/

EL PLE

Aprovat el nou cartipàs municipal

Al primer ple del mandat primer es va acordar la periodicitat de les sessions plenàries, es faran el segon dijous de cada mes, a partir de dos quarts de set del vespre. Al juliol es va fer a final de mes i a l’agost no n’hi haurà. L’alcalde, Josep Sánchez Camps, explicava que és una qüestió de conciliació de vida política i familiar Roser Moré Collet, de Junts per Arenys de Munt, va fer una proposta alternativa, que els Plens comencessin a les set, per qüestions laborals. Es va acordar parlar-ne de cara a l’octubre, passades les vacances. Referent a l’horari dels Plens també en va parlar el PSC, Vanesa Muñoz Fernández es va queixar del fet que l’horari no s’hagi consensuat i parlat abans amb els grups de l’oposició I per això també es van abstenir

Després es van crear i compondre les comissions informatives:

Serveis Personals

Permanent de Serveis Generals

Permanent de Serveis Territorials

Especial de comptes

Recuperació de la Memòria històrica

Promoció i Millora del Comerç i teixit productiu local

Projecte, memòria i reglament del Servei d’Habitatges Protegits

Aquest punt es va aprovar per unanimitat.

Tot seguit es va aprovar la delegació de competències del Ple en favor de la Junta de Govern Local, per fer més àgils les decisions. Es va facultar la Junta de Govern Local per aprovar preus públics, l’aprovació de convenis amb administracions i particulars en matèries de competència no exclusiva del Ple,

petició i concessió de subvencions, realització del sorteig de meses electorals i aprovació de projectes d’obres de competència del Ple que no comportin expropiacions. Junts va votar-hi en contra, perquè el Ple és un òrgan més garantista que la Junta de Govern, on no està representada l’oposició I en el mateix sentit es va expressar la regidora del PSC, Vanesa Muñoz Fernández. L’alcalde va dir que respectava l’opinió, però mantenia la proposta per ser més eficients. A les Juntes de Govern hi estan convidats els grups a l’oposició, però no hi poden votar. Després es va votar el mateix, però delegant competències del Ple en l’alcalde. En concret la facultat d’iniciar i tancar expedients sancionadors en infraccions greus o molt greus en la tinença d’animals potencialment perillosos L’oposició, de Junts i PSC, en aquest cas hi van votar a favor.

Tot seguit es va fer el nomenament de representants d’Arenys de Munt en òrgans coŀlegiats. Es van aprovar representants a Entitats urbanístiques del municipi, ADF Serra de Marina, Parc Montnegre Corredor, Consorci per al tractament de Residus Sòlids Urbans del Maresme, Localret, el Consorci de Promoció Turística Costa del Maresme, el Fons Català de Cooperació per al Desenvolupament, Associació Catalana de Municipis, la Xarxa Local de Consum, i l’Associació de Municipis per la Independència. També l’Agrupació de municipis titulars del servei de transport públic urbà de la regió metropolitana de Barcelona (l’AMTU), la Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat, l’Associació de

|D'Arenys, la casa de la vila

Municipis Catalans per la Recollida Selectiva porta a porta, el Consorci de Promoció Enoturística de la DO Alella, i la Xarxa de Municipis per l’Economia Social i Solidària. Des de Junts per Arenys de Munt es van queixar que el Govern no nomeni cap representant que sigui d’un grup a l’oposició, ni que fos per fer de suplents. Ho va expressar la regidora Vicky Devesa Jorge, afegint que reclama que s’enviï a l’oposició, amb temps, tota la informació del que es porti a Ple, per poder votar amb més seguretat. I la regidora del PSC, Vanesa Muñoz, també es va expressar en el mateix sentit, afegint que també s’informi l’oposició de les accions i acords que es prenguin a les comissions aprovades L’alcalde es va comprometre a donar informació completa a l’oposició de les comissions i òrgans coŀlegiats i de les accions. Això va fer que Junts canviés el sentit del vot i ho van fer a favor. També ho va fer el PSC.

Tot seguit es va aprovar la proposta de dedicacions de l’alcalde i els regidors. Es parteixen 3 jornades senceres entre 5 persones Qui farà més dedicació serà l’alcalde, al 90% i cobrant 45 000€ anuals, i el 3r tinent d’alcalde, també al 90% amb un sou de 38.483€. M. Àngels Gros, al 50% i un sou de 21.379€, Tònia Vila al 30% i 10.308€ de sou, i Raquel Serrat, al 40% i un sou de 17.301€ a l’any. Elles tres passaran a tenir un petit sou a l’Ajuntament. Qui no tingui dedicació exclusiva ni parcial cobrarà 325€ per assistir al Ple, 250€ per anar a la Junta de Govern Local, 105€ per comissió informativa o altres comissions, amb límit màxim de cobrament Junts per Arenys de Munt es va queixar que els sous en regidors, respecte del mandat passat, augmenta un 20%, i seria un

36% si tot fossin jornades completes. El sou de l’alcalde puja un 18% i el de Castillo puja un 26%. I especialment crítics amb Raquel Serrat Suñé, de la CUP, que cobrarà un 20% més del que marca el codi ètic de la CUP Junts es va abstenir, però el PSC hi va votar en contra, sorpresa per la distribució de les dedicacions, retocada aquell mateix matí. Guiu Muns Roura, portaveu de la CUP, va respondre al comentari de Junts argumentant que la voluntat del seu partit va ser retallar sous i gràcies a això, l’alcalde cobra menys que la directora de l’Institut. I va afegir que el que sobrepassa del que estableix el codi ètic els càrrecs polítics en fan donatiu al partit Més concret va ser Pep Artigas Alsina, argumentant que el que han fet és baixar el percentatge de dedicació però apujar el sou per acabar cobrant igual I va preguntar a la secretaria de l’Ajuntament si és legal que un alcalde baixi la dedicació, però treballi més hores del compte, ja que això és un frau a la Seguretat Social.

El debat sobre els sous encara es va allargar una estona més, amb crítiques de l’alcaldia cap a la llei que regula els sous. Tot seguit es va donar compte de la constitució definitiva dels grups municipals, que són ERC, Junts, CUP i PSC Els seus portaveus seran, respectivament, Montse Batista Alsina, Pep Artigas Alsina, Guiu Muns Roura i Vanesa Muñoz Fernández. La Junta de portaveus es farà mitja hora abans del Ple ordinari.

Finalment, es va donar compte del nomenament de les tinences d’alcaldia, la constitució de la junta de Govern, i la delegació de competències als regidors de l’equip de Govern per part d’alcaldia El cartipàs de la següent manera:

Josep Sánchez Camps: Alcaldia, Economia i Hisenda, Promoció Econòmica i Fires, Ocupació, Plantejament Urbanístic, Habitatge, Comunicació

Montse Batista i Alsina: 1a tinent d’alcalde, Acció Social, Interculturalitat, Gent Gran, Benestar Animal, Salut Pública i Participació Ciutadana i Cooperació.

Guiu Muns Roura: 2n tinent d’alcalde, Municipalitzacions, gestió de serveis municipalitzats, Gestió d’Equipaments Municipals i Entitats.

Àngel Castillo Vallcorba: 3r tinent d’alcalde, Espai Públic (Brigada i parcs i jardins), manteniment d’equipaments municipals, Seguretat i Mobilitat (Policia) i Recursos Humans.

Jordi Maimí Girbal: 4t tinent d’alcaldia, Esports i Medi Ambient, Sistemes Informàtics i transparència

Àngels Gros Argelés: Sostenibilitat, Obres públiques, nous equipaments, reformes d’habitatges, Sanitat i Igualtat de GènereLGBTI

Els regidors i regidores de l'ajuntament

D'esquerra a dreta: Tònia Vilà Paituví, Jordi Maimí Girbal, Guiu Muns Roura, Àngels Gros Argelés, Montse Batista Alsina, Josep Sanchez Camps, Àngel Castillo Vallcorba, Vanesa Muñoz Fernandez, Viqui Devesa Jorge, Roser Moré Collet, Albert Vallalta Jaurés, Pep Artigas Alsina, Raquel Serrat Suñé

Tònia Vila Paituví: Cultura, Arts i Patrimoni, Educació i Infantesa

Raquel Serrat Suñé: Cultura d’arrel, Festes i Tradicions i Joventut

Junts per Arenys de Munt va dir que hi ha regidories duplicades, o subregidories, i ho trobaven absurd. Sánchez Camps va dir que molts projectes s’hauran de treballar de forma conjunta entre regidories, de forma transversal. També ho va argumentar així Guiu Muns Roura, defensant que l’esquema de regidories implica el treball conjunt entre membres del Govern. En aquest cas també el debat es va allargar una estona, explicant el funcionament previst i les tasques concretes de cada regidoria

Per altra banda, Sánchez proposà deixar de ser president del Consell d’Administració de GUSAM i que ho passi a ser M. Àngels Gros Argelés. Però això haurà de ser aprovat al Consell d’Administració de GUSAM

CANVIS DE MOBILITAT A SOBIRANS PER REDUIR POLS

Per reduir la pols a l’ambient que es genera amb el pas de vehicles per la Riera de Sobirans, s'ha fet dues actuacions: l’aplicació d’un producte que compacta la sorra i dificulta que, amb el pas de vehicles, s’aixequi la pols, i canviar la circulació a la Riera de Sobirans, on només es pot circular en sentit descendent, reduint a la meitat el trànsit de vehicles.

Per la carretera de Lourdes es pot circular en tots dos sentits, des de la bassa de laminació fins a la cruïlla del carrer Can Cosme, que és per on els vehicles s’han d’incorporar a la carretera de Torrentbò. Els veïns de la part baixa de la Riera de Sobirans poden accedir-hi amb els vehicles per la carretera de Lourdes número 13, on hi ha el baixador que dona accés a la Riera de Sobirans

L’ATUR HA PUJAT AL MES DE JUNY, LLEUGERAMENT, AMB 4 PERSONES SENSE FEINA

El nombre de persones aturades d'Arenys de Munt i inscrites al SOC aquest mes de juny ha pujat tot i que lleugerament: 4 més que al maig, que fa un total de 368 persones aturades. La taxa d’atur és del 7,84%.

El primer semestre de l’any ha estat irregular quant a l’atur: tres mesos ha baixat i els altres tres ha pujat; però, en conjunt, el balanç de gener a juny és que hi ha les mateixes persones aturades, així que el resultat es pot considerar positiu

El còmput interanual és de 9 persones aturades més que fa 12 mesos, 16 més que el juliol de 2022 i 16 menys que a l’octubre, que són respectivament el millor i el pitjor mes dels darrers 12.

El mes de juny reflecteix fidelment la situació de la conjuntura econòmica: entre els anys 2005 i 2008 l’atur puja a poc a poc i es dispara l’any 2009. Del 2012 endavant comença a caure de mica en mica i més intensament des del 2016 al 2019. Finalment, torna a disparar-se l’any 2020 i posteriorment es recupera ràpidament els anys 2021 i 2022. Aquest 2023 hem viscut un augment interanual de 9 persones Caldrà observar si aquest repunt forma part d’un cicle o si es tracta tan sols d’una situació puntual

L’atur al municipi aquest mes té un comportament diferent dels àmbits territorials del nostre entorn, situació que observem sovint Sovint anem al revés del món. Als altres àmbits la xifra de persones aturades ha caigut respecte del mes de maig i respecte a fa un any.

L’atur registrat a les Oficines de Treball a Catalunya és la xifra més baixa des del juliol de 2008. El mes de juny a Catalunya l’atur acostuma a baixar, però el descens aquest any és discret.

Pel que fa al Maresme, hi ha 20.123 persones registrades com a aturades, 364 menys que el mes passat i 777 menys que fa un any. Dels 30 municipis de la comarca, l’atur baixa a 19, puja a 9 i es manté a dos

Entrada de la Riera de Sobirans

Una imatge d'arxiu on es mostra el 'modus operandi' de les lladres

DETINGUDA UNA LLADRE QUE ROBAVA ANELLS, COLLARETS I RELLOTGES A GENT GRAN

La dona detinguda s’acostava a una persona gran fent veure que feia molts anys que no es veien, i li mostrava afecte agafant-li les mans. Aprofitant la confusió de la víctima, ella s’enduia el que podia agafar de les mans i els canells, sobretot joies i rellotges. El cap de la Policia Local, Javi Reina, ha explicat a ràdio Arenys de Munt que els cossos policials havien rebut denúncies de veïns d’Arenys de Munt perquè havien estat víctimes de furts tipus “mimoses” En aquesta tipologia delictiva, l’autor s’apropa a la víctima (normalment una persona d’edat avançada) i tracta de guanyar-se la seva confiança dient-li que la coneix, que treballa en alguna farmàcia (lloc òbviament freqüentat per persones d’aquesta franja d’edat), etc. Seguidament, amb aquest pretext, l’autor comença a tocar a la víctima seleccionada, abraçant-la o simulant que li fa un massatge a les mans. Amb aquesta operativa aconsegueix sostreure collarets, anells, rellotges o qualsevol article de valor.

La Policia Local i els Mossos d’Esquadra que estaven investigant els fets disposaven d’una fotografia de l’autora dels fets i durant aquest temps estaven realitzant gestions per aconseguir identificar-la

Finalment, la localització de l’autora dels furts es va produir durant el matí del dia 20 de juliol, quan els agents de la Policia Local d’Arenys de Munt la van reconèixer per la fotografia de què disposaven. La dona va ser traslladada a la comissaria dels Mossos d’Esquadra a efectes d’identificació, on, davant els indicis que es tenien dels fets, els Mossos van detenir-la i han instruït les diligències per enviar-les al jutjat de guàrdia.

RESULTAT DE LES ELECCIONS GENERALS A ARENYS DE MUNT

A Arenys de Munt la força més votada ha estat el PSC. Aquest cop, a diferència de fa quatre anys, arenyencs i arenyenques han donat la victòria als socialistes. La formació, que ha presentat Meritxell Batet com a número 1 per la circumscripció de Barcelona, ha sumat un 23,6% dels vots ERC, amb Gabriel Rufián com a cap de llista de la demarcació, ha acabat segon, amb el 21,9% dels vots El tercer és Junts, amb el 19,4% Sumar-En Comú Podem, amb el 13,1% dels vots. El PP augmenta el percentatge a 7,63%. La CUP passa del segon partit més votat el 2019 al sisè, amb un 5,7%. Vox obté el 4,81%.

Aquesta vegada, amb la cita electoral en ple estiu, hi ha hagut una davallada significativa de la participació en el municipi Han anat a votar un 65,1% dels arenyencs i arenyenques, i això significa que la participació ha baixat 9,9 punts respecte a les generals de fa 4 anys, quedant, per tant, per sota del global català, que ha estat del 65,4%, i de la mitjana de la província de Barcelona, que ha estat del 66,2%. Malgrat que la participació ha baixat respecte a fa quatre anys, és més alta que en les eleccions municipals de fa dos mesos. Llavors la participació va ser 12,2 punts més baixa.

Tant la jornada electoral com el recompte de vots es van esdevenir sense cap incident remarcable, únicament la mesa de districte 1 sector 3 B, va fer constar una incidència a l'acta: "Els apoderats de Junts, CUP i ERC fan constar que el vot de Vox que apareix esquinçat no és vàlid. La presidenta de la mesa conclou la validesa del vot segons informació previament estudiada des de la web del Ministerio del Interior"

Partit dels socialistes de Catalunya (PSC-PSOE): 1092 vots

Esquerra Republicana de Catalunya (ERC): 1013 vots

Junts per Catalunya (JUNTS): 897

Sumar - En Comú Podem (SUMAR-ECP): 565

Partit Popular (PP): 356

Candidatura d'Unitat Popular - Per la Ruptura (CUP-PR): 263

VOX: 222

Partit Animalista amb el medi ambient (PACMA): 64

Partit Demòcrata Europeu Català - Espai CIU (PDeCAT): 38

Frente Obrero (FO): 18

Partit Comunista dels Treballadors de Catalunya (PCTC): 4

Recortes Cero: 2

Vots en Blanc: 39

Vots nuls: 45

ARENYS DE MUNT - GENERALS 2019

FESTA RADARS 2023

El dissabte 8 de juliol es va celebrar la Festa Radars 2023 Classe de txikung, bingo de dites catalanes, pica-pica refrescant i recital de poesia improvisat d’en Joan i la Rosario que té cent dos anys Actuació de Los Sesenta y Pico Trío, que van fer ballar tothom amb el seu ampli repertori musical, des de boleros fins a sardanes.

Finalment, es va fer un petit homenatge a la tasca de les voluntàries, amb l’entrega d’un petit obsequi per part de la regidora de Gent Gran, Montserrat Batista i Alsina, i l’alcalde, Josep Sànchez i Camps

El projecte d’acció comunitària Radars vol seguir creant xarxa entre comerciants, persones voluntàries i veïns per erradicar la soledat no volguda en els nostres grans, sempre des d’una mirada respectuosa i empoderadora.

Si teniu una mica de temps lliure o teniu un negoci a Arenys de Munt i voleu formar part del projecte, o bé si sou persones grans i us sentiu soles, podeu contactar amb Radars als telèfons 93 793 79 82o 629 204 740, o bé enviar un correu a radars@arenysdemunt.cat

CAMINADES A PEU PEL TERRITORI

Un any més el cicle de caminades a la fresca ha permès a un bon nombre de persones (d'entre 60 i 70 a cada caminada) conèixer el territori i el paisatge d'Arenys de Munt, al llarg de quatre setmanes de juliol (una caminada cada setmana).

El guiatge d'en Gaspar Casals, ha permès, a més, conèixer també la història desl diferents racons que s'han visitat, les anècdotes i les enraonies de la gent que hi ha viscut, en definitiva, el que conforma la cultura del nostre poble

caminada del 19 de juliol

EXIT DEL II ESCAPE ROOM DE L’ABIC

L’Associació de Botiguer i Comerciants d’Arenys de Munt va organitzar una segona jornada per a les famílies i per dinamitzar el comerç, el dissabte 15 de juliol. Les famílies participants (25 grups de 10 persones) van passar la tarda de dissabte d’una forma ben divertida, superant diversos reptes i proves

Aquest any la bruixa Efi li va agafar tota la roba a l’Antallet, que s’havia colat a la piscina municipal, i els diferents equips van haver d’ajudar-lo a recuperar-la, fent jocs que els van portar per establiments comercials. Tots els participants van tenir un obsequi i els guanyadors obtindran premis gentilesa dels comerços del municipi.

JOSEP FUGAROLAS OMS, NOU PRESIDENT DE L’ESPLAI

Josep Fugarolas ja presidia en funcions l’Esplai des del mes de gener, després de la mort sobtada del president El divendres 7 de juliol es va celebrar l’Assemblea de l’entitat i es va aprovar la incorporació de nous membres a la Junta El dimarts següent, la nova junta va escollir Josep Fulgarolas, nou president

Fulgarolas ha manifestat que ha assumit el càrrec animat per companys i companyes de la Junta i socis i sòcies de l’Esplai. Està iŀlusionat perquè han entrat nous membres a la junta, més joves, i confia que més endavant puguin prendre el relleu.

Alguns dels participants al II Escape Room amb l'Antallet al centre

Josep Fugarolas i Oms

Primer torn. Els Arcs de Santa Pau, La Garrotxa Participants: 65 infants de 3r i 4t de primària; 7 ajudants de cap; 25 monitors i monitores; 8 persones de l'equip de cuina. Cap: Quim Marpons

Segon Torn. Les Obagues, Juneda, Les Garrigues. Participants: 110 infants de 5è i 6è de primària; 25 monitors i monitores; 8 persones de l'equip de cuina Cap: Xavi Xandri

Tercer Torn. Clar del Bosc, Banyoles, Pla de l’Estany Participants 115 infants i adolescents de 1r i 2n d’ESO; 22 monitors i monitores; 8 persones de l'equip de cuina. Cap: Mireia Subirana.

Quart Torn. L’Era d’Oliola, La Noguera.

Participants 79 adolescents de 3r i 4t d’ESO; 9 monitors i monitores; 3 persones de l'equip de cuina Caps: Judith Calvo i Carles Sansa

LA MÀGIA DE LES KT

Fa molts i molts anys, en un món trist i desolador hi va néixer un nen que odiava la màgia. L'odiava perquè no entenia com feien volar coloms de sota un tros de tela, com guardaven tants conills dins d'un barret, com els mags sabien sempre en quina carta estava pensant

Va decidir fer-se mag per aprendre tots els trucs i així poder descobrir el secret de la màgia Va viatjar per tot el món, buscant altres tipus de màgia. Va visitar bruixes, curanderos, xamans, iŀlusionistes... Un dia, va anar a buscar al mag més poderós del món i li va preguntar quin era el secret de la màgia. El mag va riure i va respondre:

Això, amic meu, no li has de preguntar a un mag, sinó al seu públic.

Aquesta resposta el va fer adonar que el veritable secret de la màgia no és com es fa, sinó com et fa sentir El jove mag va tornar a casa Tenia ganes d'ajudar a tothom qui pogués, perquè ningú perdés el temps com ell intentant revelar trucs i oblidant-se de gaudir-los.

Va decidir muntar unes colònies màgiques, on tots els infants fossin feliços i gaudissin de la màgia sense preguntar-se el perquè. I allà on realment ets feliç, sobren les preguntes. I fins al dia d'avui, milers de persones han passat per aquestes colònies, tancant els ulls cada 1 d'agost per deixar-se portar per la màgia de les KT Aquí, què t'impedirà creure en la màgia?

Així comença el dossier de les Cate-colònies d’enguany.

Un any més unes 500 persones d’Arenys de Munt, el dia 1 d’agost, marxaran del municipi cap a una nova aventura, fins al dia 10 d’agost. Mentre durin les colònies, de dilluns a divendres, entre les 11h i les 12h, els diferents torns trucaran en directe a Ràdio Arenys de Munt per explicar com els va

CFA ENRIC CAMÓN, CURS 2023/2024

Aquest juliol s’obre el període de matriculació al curs 2023-24 del Centre de Formació d’Adults Enric Camón

La major part dels cursos s’iniciaran el 18 de setembre Per a l’alumnat nou, es faran les sessions informatives i les proves de nivell el 14 de setembre a les 19 h al CFA Enric Camón (Escola Sant Martí).

Les inscripcions s’efectuaran durant el juliol i l’agost a GUSAM (rial Bellsolell, 5, 1r pis) de 10 a 13 h; telèfon 937950767. Durant el setembre s’atendran a l’Escola Sant Martí (c/ Generalitat, 2) de 19 a 21 h; telèfon 937937043.

OFERTA DE CURSOS

ATENCIÓ SOCIAL INSTRUMENTAL

I

Horari 1: dimarts i dijous, 17 a 19 hores Horari 2: dimarts i dijous, 19 a 21 hores Preu: gratuït

INSTRUMENTAL II

Horari 1: dimarts i dijous, 17 a 19 hores Horari 2: dimarts i dijous, 19 a 21 hores. Preu: gratuït.

INSTRUMENTAL III

Horari: dilluns i dimecres, 17 a 19 hores Preparació: proves lliures, certificat CFI Preu: gratuït

INSTRUMENTAL TIC

Horari: dilluns, 17 a 19 hores Preu: gratuït

CATALÀ ELEMENTAL

Horari: dimarts i dijous, 17 a 19 hores

Preparació: proves lliures, certificat B1. Preu: gratuït

PER ALS CURSOS D’ATENCIÓ SOCIAL SERVEI DE LUDOTECA ALS INFANTS

Horari: dilluns a dijous, 17 a 19 hores Preu: gratuït

FORMACIÓ

GRADUAT EN SECUNDÀRIA (GES) i GRAU MITJÀ

Horari: dilluns a dijous, 19 a 22 hores Preparació: proves lliures, títol GES; prova d’accés, certificat GM

Preu: 90€ Inscripció mínima: 10 persones

GRAU SUPERIOR (GS) i UNIVERSITAT +25/+45

Horari: dilluns a dijous, 19 a 23 hores Preparació: prova d’accés, certificat GS; prova d’accés, certificat +25/+45. Preu: 150€. Inscripció mínima: 10 persones

LLENGÜES

CATALÀ SUFICIÈNCIA

Horari: dilluns, 19 a 21 hores Preparació: proves lliures, certificat C1 Preu: 175 € Inscripció mínima:

15 persones

CATALÀ SUPERIOR

Horari: dimarts, 20 a 22 hores. Preparació: proves lliures, certificat C2. Preu: 200 €. Inscripció mínima:

15 persones

ANGLÈS BÀSIC-INTERMEDI

Horari: dilluns i dimecres, 19 a 20:30 hores Preu: 275 € (pagament fraccionable) Inscripció mínima: 15

persones

ANGLÈS INTERMEDI

Horari: dimarts i dijous, 19 a 20:30 hores Preu: 275 € (pagament fraccionable) Inscripció mínima: 15 persones.

ANGLÈS INTERMEDI-ALT

Horari: dimarts i dijous, 20:30 a 22 hores Preu: 275€ (pagament fraccionable) Inscripció mínima: 15 persones

ANGLÈS ALT

Horari: dilluns i dimecres, 19 a 21 hores Preparació: proves lliures, certificat B2 (EOI); proves lliures, First Certificate. Preu: 350€ (pagament fraccionable)

Inscripció mínima: 15 persones

FRANCÈS BÀSIC

Horari: dimarts i dijous, 19:30 a 21 hores Preu: 275€ (pagament fraccionable) Inscripció mínima: 15 persones.

MISCEĿLÀNIA

HISTÒRIA DE L’ART

Horari: dimarts, 19 a 20 hores i dimecres, 19 a 21 hores Preu: 275€ (pagament fraccionable)

Inscripció mínima: 10 persones

GABINET D’ESCRIPTURA

Horari: dilluns i dimecres, 19 a 20:30 hores. Preu: 275€ (pagament fraccionable) Inscripció mínima: 10 persones.

EXEMPCIONSIBONIFICACIONS

Aquelles persones que acreditin trobar-se en alguna de les situacions següents: aturades, jubilades, famílies nombroses/monoparentals o membres d’una mateixa unitat familiar a càrrec d’una persona amb una minusvalidesa mínima del 66% podran beneficiar-se d’una reducció del 25% sobre el preu establert Quant a la seva justificació, hauran de presentar el document que escaigui: DNI, targeta INEM, carnet de família nombrosa/monoparental i/o certificat de convivència

Rosa Sensat 150è aniversari naixement (1873-1961)

LA MONTSE ROIG DE CA L’AVIADOR VA PARTICIPAR AL GRAN PREMI DE LA FUNDACIÓ

ISIDRE ESTEVE, AL CIRCUIT DE CATALUNYA

La cinquena edició del Gran Premi Fundació Isidre Esteve es va celebrar el dimarts 18 de juliol al Circuit de Barcelona-Catalunya, un esdeveniment que pretén reivindicar un any més l’esport inclusiu i que any rere any es consolida com una de les cites solidàries imprescindibles en el calendari del traçat. I hi havia gent d’Arenys de Munt que hi participava. Entre ells, la Montse Roig Umbert, la Montse de ca l’Aviador. Ella va ser una de les grans protagonistes del Gran Premi Fundació Isidre Esteve, és a dir, una de les persones amb mobilitat reduïda que van prendre part a la cursa per relleus.

L’objectiu d’aquest esdeveniment no és un altre que donar a conèixer les activitats socials que realitza la fundació, conscienciar i generar recursos addicionals que contribueixin a sufragar les iniciatives de la Fundació Isidre Esteve. Actualment, els principals esforços de la Fundació estan dirigits als Centres Pont que manté al CAR de Sant Cugat i a Vigo, on, a través de la pràctica de l’esport, ajuda a persones amb problemes de mobilitat reduïda o altres minusvalideses, a més de dones que han patit violència de gènere, a millorar la seva qualitat de vida i autonomia, així com a reinserir-se a la societat

EMMA PÉREZ CAMP, JUGADORA DE L'EQUIP FEMENÍ JUVENIL DE WATERPOLO CN MATARÓ, SUBCAMPIONS D'ESPANYA

El passat 10 de juliol es va disputar a les instaŀlacions de l'AR. Concepción el campionat d'Espanya de waterpolo femení de categoria Juvenil.

Les de la Padi, ho van tornar a fer molt bé, com en tota la temporada, on van ser campiones de Catalunya de la fase Regular, i subcampiones del Campionat de Catalunya i ara ho rubriquen amb aquets 2n Subcampionat estatal

SERGI PUIGDOMÈNECH ÉS EL NOU PRESIDENT DEL CENTRE D’ESPORTS ARENYS DE MUNT

El Centre d’Esports Arenys de Munt continua el seu procés de reestructuració

De cara a la temporada que ve l’hoquei canviarà de manera substancial la seva imatge.

Als canvis a la plantilla del primer equip se li ha de sumar el relleu a la presidència: Carles Colomer ha fet un pas al costat i serà Sergi Puigdomènech el capità del vaixell

MARTÍ ANGLAS, DEL CLUB CICLISTA ARENYS DE MUNT, HA COMPLETAT EL TOUR DU MONT BLANC CYCLO

En total han estat 330 KM i més de 8.300 metres de desnivell acumulat. Tot això concentrat en una sola etapa que es va disputar dissabte. Estem parlant de la cursa de bicicleta d’un dia més dura del món. I no ho diem nosaltres, ho diu la premsa especialitzada. Avui hem volgut saber com ha viscut aquesta experiència.

“Tots els fidels supliquen a la Mare de Déu i Mare dels homes perquè ella, que va ajudar amb les seves oracions l’Església naixent, també ara, exalçada al cel per sobre de tots els àngels i benaurats, intercedeixi en la comunió de tots els sants davant el seu Fill, fins que totes les famílies dels pobles, tant els que s’honoren amb el títol de cristians com els que encara desconeixen el seu Salvador, arribin a aplegar-se feliçment, en pau i concòrdia, en un sol Poble de Déu, per a glòria de la Santíssima i indivisible Trinitat”

Lumen Gentium, 69

SOLEMNITAT DE L’ASSUMPCIÓ DE LA BENAURADA VERGE MARIA

VESPRES AL SANTUARI DE LOURDES

Al santuari de Lourdes de Sobirans, com és costum a la nostra parroquia, el dimarts 15 d’agost es clourà la celebració comunitària d’aquesta solemnitat de la Mare de Déu, empre que la pluja o les mesures contra incendis ho permetin. Si no es pot fer a Lourdes els actes, se celebraran al temple parroquial en els mateixos horaris.

Horari:

2/4 de 7 de la tarda: Rés del Sant Rosari

7 de la tarda: Solemnes Vespres

Tot seguit: Corona Poètica a la Verge.

El 15 d’agost, de manera simfònica totes les Esglésies d’Orient i d’Occident celebren el Senyor glorificat en l’Esperit Sant per a la glòria del Pare en la solemnitat de l’Assumpció gloriosa de la sempre Benaurada Verge Maria.

Aquesta festa antiquíssima procedeix de Jerusalem i rep diversos noms, ja sigui dormició (kóimesis) o assumpció (análempsis) En substància, celebren el mateix misteri: la glorificació de la Mare de Déu com esperança de la glorificació de tota l’Església en Crist.

Maria fou assimilada total i per sempre a la glorificació del Senyor ressuscitat: “Tots viuran gràcies al Crist. Cadascú al moment que li correspon” (1C 15, 22-23). Aquella que va concebre el Verb de Déu per obra de l’Esperit Sant en la seva condició materna i virginal, cos i ànima Realment és una Festa Major

CONFRARIA DE LA MARE DE DÉU DE MONTSERRAT

MISSA SOLEMNE EN SUFRAGI DELS CONFRARES DIFUNTS

Enguany serà el pròxim dissabte 16 de setembre a la Basílica de Montserrat, a les 12 h, presidida per l’Abat emèrit de Montserrat

Rdm Josep M Soler i Canals

Per participar-hi podeu inscriure-us a M.Teresa Missé:

93 795 13 56. / 669 61 95 69

Si hi ha un bon grup es contractarà un autocar.

Homilia predicada pel P. Octavi Vilà, abat de Poblet

Poblet, 15 d’agost 2022

Maria és la benaurada, la dona que ha estat escollida per ser mare de Nostre. Senyor. Per a ella ja s’ha obert el santuari del temple que hi ha al cel i ha estat coronada amb una corona de dotze estels Maria és una dona com qualsevol altra dona, però alhora és la beneïda entre totes les dones perquè en les seves entranyes s’ha gestat i en elles ha portat, el fruit de la redempció Des de sempre fou destinada per engendrar humanament al Fill de Déu, esdevenint així peça clau en la història de la redempció humana, una redempció que l’abastà a ella abans que a cap altra persona, ella fou la primera en ser redimida i en recuperar aquella imatge de Déu que l’home havia tingut al principi i que perdé a causa de la seva ambició, a causa del pecat.

Per això mateix Maria fou concebuda immaculada, sense taca; per això fou enduta al cel en cos i ànima per tal de ser alliberada de la corrupció humana Així Maria esdevé el nostre model, el nostre exemple

Ella no ambicionava res de tot això, ho visqué quasi sense adonar-se’n, no ambicionava cap altra cosa que una vida tranquiŀla en una petita població de Galilea. Per això en adonar-se del que l’àngel li anunciava es torbà en saber-se escollida, no li havia pogut passar mai pel cap que Déu no tan sols havia fixat en ella la seva mirada sinó que l’havia predestinat des de sempre per fer-la mare del seu fill.

Maria, però de seguida es confià i acceptà decididament el seu paper en l’obra de la salvació Perquè Maria és la dona decidida i si decidida pujà a la muntanya a la província de Judà per ajudar a la seva cosina Elisabet en el seu embaràs, que avui diríem d’alt risc per la seva avançada edat, també decidida engendrà, donà a llum, crià el seu fill; mantenint la gràcia de la virginitat, com decidida i confiada diria als criats a Canà de Galilea que fessin el que Jesús digués; com decidida i refiada acceptà el paper de mare d’aquell qui tenia per mare i germans els qui feien la voluntat de Déu; com resignada i certa que allí no acabava la història de la salvació, sinó que més aviat hi començava, adolorida i alhora esperançada pujà decididament a una altra muntanya, al calvari, per restar fins al darrer alè del seu fill als peus de la creu, on moria aquell per qui ens ve la resurrecció dels morts.

Maria ens obre pas, Maria ens mostra el camí, Maria ens precedeix, perquè ella fou la primera de les creatures humanes salvades i com que és la nostra mare, cap mare pot voler altra cosa que la salvació dels seus fills

Avui celebrem que Maria ha estat assumpta al cel en cos i ànima, ni ho havia demanat ni s’ho havia imaginat mai; però estava destinada des de sempre a aquest paper, per la seva petitesa el Senyor ha obrat en ella meravelles, per això encara avui li diem benaurada. Perquè Maria és aquella qui s’obrí en plenitud a la gràcia de Déu, és la plena de gràcia; per això no calia que la corrupció de la carn actués en ella, perquè concebuda lliure del pecat i plena de la gràcia per obra de l’Esperit Sant ja ha recuperat la plena imatge de Déu en ella.

DES DEL CAMPANAR

Catecolònies

Benvolguts, un any més, quan arriba aquest temps d’estiu, m’agrada parlar de les Catecolònies I m’agrada per-què, si des d’un primer moment em vaig sentir fascinat per tot aquest moviment de joves i infants, venint jo mateix del món de l’esplai, quan més els conec, més admirat em sento per tots ells Perquè en una societat com la nostra, on es valora tant el guany personal, on es prioritza l’ús del propi temps per sobre del temps coŀlectiu i on moltes persones intenten evitar els compromisos, resulta que un gran grup de joves del nostre poble, decideix dedicar deu dies de l’estiu per a compartir les seves vivències, les seves inquietuds, els seus anhels i les seves iŀlusions amb els més menuts del nostre poble. I ho fan de manera altruista, sense buscar cap mena de guany econòmic, o fins i

tot, pagant-se de la seva butxaca un part de les colònies, com ho fan els premonitors. Ho fan, preparant-les amb moltes setmanes d’antelació i fent activitats com la venda de flors, el bingo, les barres... per a poder disminuir el cost de les colònies. I tot acompanyats per monitors més grans, que van passant el relleu, que fan de caps, que es converteixen en equip de cuina i d’intendència, i que els ajuden en la gestió econòmica i administrativa de l’activitat. En total més de 500 persones del nostre poble que participaran d’aquests dies plens de màgia. Es tracta, en definitiva, com ens deia el Papa Francesc, de joves que ens recorden a la jove Maria, la Mare de Déu, que va començar l’aven-

BAPTISMES

-Bruna Herrera Juvanteny

Per molts anys!

HORARIS PARROQUIALS

Misses

Dissabte, 20h Diumenge, 9h i 11h Dilluns, dimarts i divendres, 18'30h.

Rés del Rosari

Dilluns, dimarts i divendres 6h de la tarda Despatx parroquial Divendres, de 4 a 6h tarda

Mn. Joan Soler Ribas

tura més apassionant de la història de la humanitat Es pregunta el Papa: «Per què un jove ha de mirar a Maria? Doncs perquè Maria no es va fer mai enrere ni va restar indiferent als reptes del món Va pensar més en els altres que en ella mateixa i això li va donar dinamisme i entusiasme a la seva vida El jove s’ha de preguntar: com reacciono davant les necessitats que veig al meu voltant? Penso immediatament en una justificació per a desentendre’m, o m’interesso i em poso a disposició dels qui ho necessiten? Per descomptat, vosaltres no podeu resoldre tots els problemes del món Però potser podeu començar amb els més propers, amb els problemes de la vostra pròpia zona. A la Mare Teresa li digueren un cop: “El que vostè fa és només una gota a l’oceà”. I ella respongué: “Però si no ho fes, l’oceà tindria una gota menys”». Vosaltres, joves de les catecolònies, sou les boniques gotes en l’oceà de la vida dels nostres infants.

Per tot això, crec que seria bo que el nostre poble reconegués de veritat aquesta tasca i aquesta disponibilitat. Seria bo que, quan trobéssiu algun dels monitors de les catecolònies, els diguéssiu, senzillament: Gràcies. I ara potser em direu: i com els coneixerem? Com sabrem que són els monitors de les catecolònies? Doncs és molt senzill. Quan trobeu a un noi o noia passejant per la riera, amb un somriure als llavis, una cançó en el cor i un somni per realitzar, podeu estar segurs que us heu trobat amb un dels monitors de les catecolònies.

Gràcies, no només pel que feu, sinó, sobretot, pel que sou: un bri d’esperança en moments difícils de la nostra societat.

DEFUNCIONS

-Susanna-Magdalena Gispert Ballesté, 99 anys

-Joan Roca Cot, 82 anys.

-Enric Casals Bernal, 80 anys

-Andreu Cantallops Domènech, 81 anys

-Ana Cebrián Román,77 anys

Que el Senyor les aculli en la seva pau.

PREGÀRIA DE TAIZÉ

Recordem que, com és costum, aquest mes d'agost no se celebra aquesta pregària, ja que podrem participar en les vespres solemnes de l'Assumpció el dimarts 15 d'agost.

UN JULIOL POTENT, QUE HA PASSAT DE PUNTETES DELS RÈCORDS EXTRAORDINARIS DE CALOR DE BONA PART DE CATALUNYA.

Entrem ja de ple al període més eixut i calorós de l'any i ho fem essent història el brusc canvi de temps que acomiadà el mes de juny, tot encetant amb força calma i unes temperatures de luxe (fresca de nit i calor continguda de dia) el mes de juliol, que vingué precedit d'un petit període d'una certa inseguretat que ens aportà poqueta cosa tret d'una calor ben continguda per la nostra zona Abans d'una calorada canicular a partir del 7-8 en endavant, quan pel moviment dels centres d'acció ens arribà una massa força calorosa i polsegosa del nord d'Àfrica, que tot i alguna petita i curta desinflada perdurà força dies amb diversos pics de calor, destacant el pic extraordinari del dia 18 i en menor mesura del 19 de bona part de Catalunya excepte alguna zona a prop del mar com la nostra, que quedà al marge gràcies a una marinada ben efectiva per frenar el termòmetre, no així de la marcada sensació de xafogor causada per l'elevada humitat ambiental

Dos moments d’aquest juliol:

El Montseny engolit per una cortina de precipitació que desfilava per la comarca del Vallès Oriental la tarda de gotellades, del dijous 6 de juliol.

La posta de sol encesa afavorida pels cirrus i cirrostrats al vespre del dia 12 de juliol.

Una situació que es veié estroncada momentàniament entre els dies 21-22, per l'atansament d'un "solquet" fred que afavorí una relativa inestabilitat (misèria i companyia aquí a la nostra zona),però això sí, un ambient un pèl menys calorós per tornar altra vegada entre els dies 23 i 24 donant pas aquesta vegada a una recta final de mes més entretinguda i en conjunt menys calorosa.

Dades extretes de l'estació situada a la part alta Arenys de Munt

Crònica realitzada per: Pau Torrent Fontbona

"Pel juliol, set i suor"

LES LLÀGRIMES DE SANT LLORENÇ

La primera quinzena d’agost sempre és especial. Molts comencen les vacances, a la nostra viŀla es va de Colònies i les nits s’omplen de pluges d’estels

Cada any, entre el 11 i el 13 d’agost, l’espectacle de la pluja d’estels de Les Perseides o Llàgrimes de Sant Llorenç reuneix a famílies i amics a la platja, la muntanya o als patis, per a gaudir de la màgia de les darreres nits d’estiu

Les Perseides són partícules suspeses en l’espai que, en entrar en contacte amb la atmosfera terrestre, s’incineren i precipiten cap a la superfície del nostre planeta, desfent-se en el camí. Es tracta de partícules deixades anar pel cometa Swift-Tuttle

El fet de que cada any puguem gaudir de les Llàgrimes de Sant Llorenç durant les mateixes dates, és perquè aquestes partícules han quedat suspeses a l’espai entre la Terra i el Sol i, cada any, en passar per aquesta regió de l’espai en el seu moviment anual de translació al voltant del Sol, la Terra recull l’acumulació d’aquestes partícules, generant l’espectacle d’aquesta pluja d’estels tan popular i preuada.

Així que, sigueu on sigueu de vacances o bé, treballant, no us deixeu perdre aquest fenomen durant les nits d’estiu (les Llàgrimes de Sant Llorenç comencen a ser visibles al voltant del 17 de juliol i arriben al seu màxim, enguany, al 12 d’agost), sempre que el temps ho acompanyi.

Que gaudiu d’un bon agost, feixuc i mandrós

Crònica realitzada per: Tony Marzoa

ESCOLA SANT MARTÍ

De petit no vaig venir aquí, anava a una altra escola, però sempre m’hagués agradat venir a l’escola de Sant Martí.

Veig la canalla al pati que festegen la vida tot jugant, que estudien, que potser savis aniran tirant endavant, i és aquest edifici, construït amb tanta saviesa, el que alliçona al vianant que amb l’ànima presa mira l’escola i la segueix admirant.

Guarda bé aquests petits, escola docta, que són l’esperança d’un món millor, dona’ls cultura, maneres i fermesa d’esperit, que es facin grans i que perdin la por

LARGO PÉTALO DE MAR

Isabel Allende. Plaza & Janés. 384 pàgines.

L’1 de setembre del 39 esclatava la Segona Guerra Mundial. Un dia després arribava a Xile, el Winnipeg, un vaixell amb més de 2.200 passatgers, una embarcació plena d’exiliats. Refugiats que havien arribat a França i que malvivien en dures condicions Es calcula que més d’un 30% d’aquests viatgers eren catalans Isabel Allende, autora xilena, coneix aquesta història i la fa servir per crear una ficció barrejada amb elements històrics. Els protagonistes són Victor Dalmau i Roser Bruguera, ell, aspirant a metge i ella, un prodigi de la música. Dos personatges de ficció que s’intercalen amb d’altres de secundaris extrets de la realitat, com les referències a Elisabeth Eidenbenz, impulsora de la maternitat d’Elna, o un Salvador Allende molt jove que veiem com va escalant posicions

El projecte del Winnipeg sorgeix de l’experiència de Pablo Neruda com a cònsol a Barcelona i Madrid, uns anys en què Neruda es va integrar en els ambients literaris i culturals. La Guerra Civil Espanyola i la pèrdua d’alguns companys com Lorca o Machado el van marcar, i van ser la llavor del Winnipeg, que juntament amb la seva dona, Delia del Carril, una pintora i dibuixant de renom van organitzar-se per poder reunir diners pels passatges, poder costejar les despeses i tot el que necessitessin. La condició, però, era seleccionar passatgers que aportessin valor al país: professionals, pensadors i artistes El mateix Neruda va deixar dit quan es referia al Winnipeg “que la crítica borretoda mi poesía, si le parece. Pero este poema, que hoy recuerdo, no podrá borrarlo nadie”. El títol de la noveŀla, Largo pétalo de mar prové d’un vers de Neruda que fa referència a Xile.

Aquesta és una història que parla d’aprofitar les oportunitats i de la importància de la solidaritat i els llaços que es produeixen entre un nou país i els seus habitants Una narració molt necessària per recordar el passat d’on venim, i per no oblidar mai la nostra història

Isabel Allende és una escriptora xilena que es va donar a conèixer amb la noveŀla La casa de los espíritus i actualment és l’escriptora més llegida en llengua espanyola. Podeu trobar les seves noveŀles a la biblioteca. Com a curiositat comentar també, que si preferiu l’audiollibre, el podeu trobar amb la veu de Jordi Boixaderas.

Gemma Tomàs Pruna

AGOST 2023

DIUMENGE, 13

Plaça de l'Església, a la 7 de la tarda, Sardanes amb la Cobla Premià.

DIUMENGE, 20

Plaça de l'Església, a la 7 de la tarda, Sardanes amb la Cobla Vila d'Olesa.

DIMARTS, 15

Santuari de Lourdes de Sobirans,

DIJOUS, 31

Sala d'Exposicions Mercè

Paluzié, a les 8 del vespre, Cicle Re-Vers: Presentació del cicle i inauguració de l’exposició de Lluís

Cadafalch No haver-te conegut seria terrible... Entrada lliure.

SETEMBRE 2023

DIVENDRES, 1

Plaça de la República

Catalana, a les 9 del vespre, Cicle Re-Vers: Calem, el show, amb Anna Tobias i Jaume Madaula.

Plaça de la República

Catalana, a les 10 de la nit, Cicle Re-Vers: Concepcional, amb Oriol

Sauleda i Lulú Martorell.

Entrada: 5 €. Cal adquirir-la al web de Codetickets.

DISSABTE, 2

Plaça de l'Església, les 6 de la tarda, Cicle Re-Vers: Ruta literària Domènec Perramon. Activitat gratuïta. Reserva prèvia a la Biblioteca Antònia Torrent i Martori, al telèfon 937938448, correu b arenysmu sm@diba cat o presencialment de dilluns a divendres de 16.30 a 20.30h.

DISSABTE, 2

Jardins de Can Borrell, a les 9 del vespre, Cicle Re-Vers: Maridatge poètic amb Clara Antúnez i Dora Cantero. Entrada: 10 €. Es pot adquirir al web de Codetickets o a la Biblioteca Antònia Torrent i Martori, al telèfon 937938448, correu b arenysmu sm@diba cat o presencialment de dilluns a divendres de 16.30 a 20.30h.

EXPOSICIONS

Sala d'Exposicions Mercè Paluzié

Del 31 d’agost al 9 de setembre, Cicle Re-Vers: Exposició Lluís Cadafalch No haver-te conegut seria terrible...

PERE TORRENT i LLORET Peretpintor,decanFarra

1924 - 1986

Alcalde d’Arenys de Munt que li tocà gestionar l’època de transició a la democràcia. Quan morí el dictador Franco – però, ja des de principi dels anys setanta – preveient que el canvi de règim no trigaria gaire a arribar, les autoritats franquistes van voleroferir una imatge més amable i de més llibertat de cara a la ciutadania arraconant els homes del cercle dur de la Falange Espanyola, que fins aleshores havien controlat les polítiques locals. A Arenys de Munt, aquesta feina de transició, li tocà fer-la a en Pere Torrent i Lloret, un home que no venia de fer la guerra en cap dels dos bàndols- en principi, afí al règim - però, més tolerant i dialogant que els anteriors alcaldes, amb una clara visió de com havia de ser el futur del poble i de les necessitats dels seus veïns i veïnes. Sempre deia: “Jo no faig política, faig administració local” . Durant el seu mandat, es van fer eleccions municipals (encara que a nivell restringit entre el grup d’addictes) es donà una mica més de veu al poble i es posaren en marxa les infraestructures bàsiques més necessàries per a la població, tot i que, mancà la participació ciutadana, a causa de les lleis franquistes encara vigents i que no ho permetien. També, li tocà acabar amb l’anomenat plet Molins que s’anava arrastrant des de feia anys i que costà molts de diners a la població Però, en Peret, a part de ser polític ocasional, també treballà de pintor i exercí d’empresari constructor de pous i mines.

Procedència familiar d’en Pere

En Pere Torrent va néixer el 25 d’octubre de 1924 en una casa del carrer Sant Martí, 36 i era fill de Joan Torrent i Francesch (1881-1952) d’Arenys de Munt i de Rita Lloret i Iborra (1887) d’Alacant Però,la branca de la família Torrent - una de les més antigues d’Arenys de Munt – de la qual procedia en Pere estava assentada al carrer dels Capellans, 17, una casa coneguda per can Farra, de planta baixa i dos pisosi que tenia com a veïns en Josep Catà i Campeny, per un costat, i la Josepa Coll per l’altre La casa a finals del segle XIX era propietat d’en Josep Torrent i Majó, avi d’en Pere

Tenim constància que ja vivien en aquella casa, els rebesavis d’en Pere, l’Anton Torrent i Majó (1756-1844) i la Rosa Maresme i Vallalta. A continuació el seu fill Esteve Torrent i Maresma (1793-1835) casat amb l’Esperança Majó, que van donar pas als que foren els avis d’en Pere: en

Josep Torrent i Majó (1827-1904) i la Maria Francesch (que procedia de Riells). Aquest matrimoni va tenir quatre fills/es: Rosa (1875) Antoni (1878) Joan (1881-1952) i Josep (18841952) Un d’aquests germans, en Joan Torrent i Francesch, que seria més tard, el pare d’en Pere,es casà l’any 1906 amb una noia de Mataró de cognom Valls i anaren a viure a la capital del Maresme a on tingueren un fill, en Miquel (19081937), però en néixer el fill va morir la mare i en Joan es traslladà a Arenys de Munt amb el seu fill, a la casa familiar de can Farra del carrer dels Capellans L’any 1912, es tornà a casar amb la Rita Lloret i Iborra (1887) que procedia d’una família arribada d’Alacant a principis del segle XX,i van anar a viure al carrer Sant Martí, 36. Una casa, on a finals del segle XIX hi havia una sastreria i era propietat d’en Josep Roca i Bellsolell En aquesta casa van néixer les seves filles: Isabel (1913) i Maria (1916), el fill Josep (1920) i el nostre protagonista Pere Torrent i Lloret el 1924

La família Lloret

La mare d’en Peret, la Rita Lloret i Iborra, era de la ciutat d’Alacant i era la filla petita del matrimoni format per Tomàs Lloret i Isabel Iborra, família tota ella de la mateixa província d’Alacant Va venir a Arenys de Munt a principis dels anys vint amb els seus pares, germans i germana Tenia dos germans i una germana - que nosaltres sapiguem - i dels quals, parlarem en una altra ocasió: Tomàs (1886), Vicenç (1883) i Dolors (1877). En arribar del País Valencià es van establir en una masia a la zona rural del marge dret a l’entrada del poble (barri d’Orient, 7) i tota

Pere Torrent i Lloret

la família es dedicaren a fer de pagesos.

Canvi de residència, estudis i primera feina d’en Pere

A principis dels anys trenta, la família TorrentLloret tornà a can Farra del carrer dels Capellans (que després de la guerra canvià de nom i passà a dir-se Jacinto Verdaguer). En Pere començà els estudis a l’escola nacional, que havien inaugurat l’any 1929 a la rambla Jalpí, 55 i li tocà fer classes ambel mestre Josep Vilarrubla i Piñana, que havia arribat feia poc, en substitució del mestre Salamero Però, a catorze anys ja va començar a treballar d’aprenent de pintor amb l’Antonio Recolons i Bigorra (en realitat es deia Joan) que vivia al núm. 14 del carrer Generalisimo Franco (abans de la guerra i actualment, rambla Francesc Macià) i a més, de ben jovenet en Pere anà a viure amb la seva tia Dolors Lloret Iborra, a la casa núm 2 del carrer Borrell/plaça de l’Església (que a la mort del seu oncle heretà en Pere)

La família Torrent a la guerra civil

En Pere no tenia edat per anar a la guerra, però, els seus dos germans Miquel i Josep hi van participar força activament i amb molta mala sort, ja que un, morí en un hospital militar a causa de les ferides sofertes al front, i l’altre va ser represaliat pels franquistes:

En Miquel Torrent i Valls, fill de la primera dona d’en Joan Torrent, que també treballava de pagès com el pare, estava casat quan marxà a la guerra i tenia dues filles. Va ser destinat a la 224a Brigada Mixta (3a Companyia, 896è Batalló) integrada a la 60a Divisió, del XVIII Cos d'Exèrcit

La brigada fou enviada al sector de Belchite el 7 de març de 1938 i posteriorment, als fronts d’Escatrón i Caspe, a on van patir una greu derrota. Un cop reorganitzada la unitat, el 30 de juliol va ser destinada a participar en la batalla de l'Ebre, al sector Fayón-Villalba de MasalucaCuatroCaminos i el dia 19 d’agost es veié implicada en els combats del triangle de VillalbaCorbera-VérticeGaeta, resistint sense cedir les

seves posicions fins a ser rellevada per la 42a Divisió Aquí, en aquest sector fou ferit en Miquel el 5 de setembre de 1938 i traslladat a un hospital militar. No es va saber res més d’ell. L'any 1952 el jutge municipal Salvador Corominas, va expedir un certificat a demanda del pare d'en Miquel, validant la seva mort.

L’altre germà, en Josep Torrent i Lloret afiliat a la CNT, s’allistà voluntari el març del 1937, quan encara no havia fet els divuit anys, a la Divisió Carlos Marx, reconvertida més tard, en la 123a Brigada Mixta, que formava part de la 27a Divisió del XXI Cos d’Exèrcit. Varen intervenir en l’ofensiva sobre Osca, el juny de 1937 i posteriorment, a la batalla de Belchite, a l’ocupació de Zuera i al front de Fraga En l’ofensiva contra el cap de pont de Balaguer els últims dies de la guerra, a en Josep el van fer presoner i el van enviar a fer carreteres al Batalló de treballadors (BBTT núm. 156) de Tiurana fins al juny del 1940. Declarat desafecto per la Caixa de Reclutes núm. 38, ingressà al Batallón de Trabajadores n. 21, 4ª Compañia de Terol i després al BTDS n 25, 4ª Compañia d’Albarracín Un cop deixat en llibertat a primers de 1941 fou acusat per la Falange d’Arenys de Munt d’haver fet controls durant la guerra i d’haver estat afiliat al PSUC. Ingressà a la presó comarcal d’Arenys de Mar per ser sotmès a consell de guerra sumaríssim (TMTT – Exp. 029768 – Ref. 40195). Estigué en presó provisional fins que el jutja militar de la causa el deixà en llibertat per anar a complir el servei militar franquista al Regimiento de Infanteria nº 17, 3r Batallón, 2ª Compañia d’Aragó (destacat a Saragossa) passant, més tard, al Batallón de Cazadores de Montaña nº 12 de Antequera, d’Alegria de Oria (Sant Sebastià). Però, la causa que estava oberta contra ell continuà el seu curs, ja que fou acusat de més delictes i el tornaren a citar al Jutjat Militar de Badalona a les 9 30 del matí de l’onze d’agost de 1943 Finalment, la causa fou sobreseguda Una vegada estigué lliure definitivament, es casà amb una noia de Calella i es quedà a viure en aquesta localitat del Maresme.

Però, encara un altre membre de la família fou represaliat pels franquistes, i aquest fou el pagès Josep Torrent i Francesc, oncle d’en Pere que vivia a Mataró Fou jutjat en consell de guerra (TMTT – Exp 008003 – Ref 5122 de 1939) i condemnat a quinze anys de reclusió temporal per auxili a la rebeŀlió. Va sortir amb llibertat condicional i amb alliberament definitiu de desterrament, el mes d’octubre de 1941 (Ordre del 25 de setembre de 1941 – BOE núm. 2387 del 14 d’octubre) Quan sortí tornà a establir la seva residència a Arenys de Munt

En Pere amb en Villar Palasí, el doctor Mitjà i el mossèn en una inauguració

En Pere Torrent en un acte de l'Ajuntament

En Pere al servei militar, casament i canvi de feina

L’any 1945 li tocà fer el servei militar amb les noves autoritats franquistes i el van enviar a Girona a una caserna del Regimiento de Artilleria

22 Bateria PMR División núm 4

A la tornada del servei militar continuà treballant de pintor fins que es casà l’any 1949, amb la Núria Teys i Massuet de can Boira (1928) que treballava d’auxiliar de secretaria a l’Ajuntament d’Arenys de Munt i vivia al núm. 16 del carrer del Generalisimo (al costat de can Recolons, amb qui treballava en Pere) Era filla del minaire Lluís Teys i Jubany Boira (1881-1955) i de la Consol Massuet i Badia (1891-1976) que l’any 1924 vivien al núm. 23 del carrer Sant Martí i el 1930 es van traslladar a Francesc Macià, 16. Un cop casats la parella Pere/Núria, anaren a viure a la casa propietat dels Teys del carrer Sant Martí, 13 i en Pere es quedà a treballar amb el seu sogre fent pous i mines Però, aviat s’hagué de fer responsable del negoci, a causa de la mort d’en Lluís Teys. Aleshores l’empresa es digué “Pedro Torrent contratista de Pozos i minas. Sucesor de Luis Teys” . Van tenir un fill i una filla: Lluís (19552020) i la Núria (1957) que ha estat qui m’ha posat al dia de la història familiar.

En Pere a l’Ajuntament

Per motius desconeguts, les autoritats de l’època van aconseguir convèncer a en Pere, que acceptés el càrrec de Fiscal municipal (el seu sogre Lluís Teys feia de jutge) i es començà a involucrar en política. Però, no acabà la cosa aquí, i quan l’alcalde Josep Mas va caure en desgràcia, van proposar a en Pere Peret de can Farra, per nou alcalde, cosa una mica difícil d’entendre a causa dels seus antecedents familiars republicans. Precisament, aprofitant aquesta circumstància, els del nucli dur i falangista del consistori van escriure una carta al governador civil amb diverses acusacions contra en Pere, però, el secretari del governador que el coneixia, va fer cas omís de la carta i aconsellà al governador que el nomenés, ja que creia que en Pere era la persona indicada pels nous reptes que haurien d’afrontar les administracions locals en el pròxim futur. En Pere no tenia una salut gaire bona, pel fet que patia diabetis i li convenia descans i bons aliments, però, tot i no estar massa convençut, acabà acceptant, en contra dels consells de la seva dona Núria En Pere argumentava, que calia redreçar la política municipal i treballar pel bé del poble

Inici de la feina d’alcalde

Així, el mes de novembre de 1968 s’acomiadava

l’alcalde Josep Mas i en Pere fou designat alcalde després de pocs mesos de la inauguració del nou edifici de l’Ajuntament. El plet Molins que venia sagnant econòmicament l’ajuntament des de feia anys, va ser una de les prioritats d’en Pere, que amb l’ajut del ministre Villar Palasí, (germà del rector de la universitat, que vivia a Torrentbò) al que en Pere i l’advocat del cas van visitar en diverses ocasions a Madrid – a on anaven en cotxe, perquè l’advocat Saurí no volia volar –pogué l’Ajuntament tancar l’expedient, pagant una bona suma de diners a l’altra part, que deixà al municipi sense ni un duro a la caixa. Però, també intentà en Pere, tirar endavant altres iniciatives municipals necessàries, reclamades pels ciutadans, anant a buscar diners a Madrid, i que un cop els tenien, havien de gastar-los en altres necessitats més prioritàries.

Així, va començar dirigint un consistori format per sis regidors nomenats a dit i que al mes de desembre de 1970 foren substituïts pels vuit que havien estat elegits en les eleccions (presumptament democràtiques) celebrades entre addictes al règim, i que foren: Francesc Xavier Colomer, Francesc Gubau i Josep Artigas pel terç familiar; Salvador Farrerons, Salvador Rossell i Jaume Jaurés pel terç sindical; i Pere Vila, Antoni Vila i Josep Lloveras pel terç de representació corporativa. Entre les actuacions que es va proposar fer aquell any de 1970 el nou ajuntament, podríem citar com les més rellevants: compra dels terrenys per l’escola “Colegio Libre adoptado de Enseñanza Media” futura escola de formació professional; aprovació del projecte per a la construcció d’una piscina olímpica; compra dels terrenys per a la nova zona esportiva a la Creueta; compra conjuntament amb Arenys de Mar, dels terrenys pel nou abocador d’escombraries Els anys de 1971 i 1972 es continuà amb: Aprovació definitiva dels Plans parcials del Mas Gabana, la Creueta i Collsacreu; fer les gestions per ubicar la nova biblioteca i el futur museu municipal en l’edifici de can Bernat (enderrocat durant el

En Pere i la Núria drets al darrera de l'alcade republicà Martí Bassí i la Gertrudis Joseph. Any 1983

En Pere al costat de l'Ou com Balla l'any 1953

En Pere en un acte a l'esglèsia al costat dels regidors Lladó, Artigas i Rossell

mandat del primer ajuntament democràtic), compra d’un espai per la ubicació de la biblioteca,per poder deixar lliure el que ocupava a l’escola pública, etc Però, també, en aquesta època, es van endegar projectes de caràcter ciutadà i culturals d’iniciativa municipal o de les entitats locals. Per exemple: Creació de l’Associació de Pares d’Alumnes (APA),classes de català subvencionades per la Diputació, posada en marxa del cineclub Llanterna, aparició de la revista “Nació”, restauració de la festa del Carnestoltes per l’entitat Barrufet, presentació de la galeria l’Art Trobat, inici de les actuacions de l’Esbart del Centre Moral, creació de l’Associació de Jubilats d’Arenys de Munt, un important impuls ciutadà al Hoquei local gràcies al patrocini de diversos empresaris del poble (Licors Sorel i Artés de Arcos), etc.

Després de la mort del dictador

El mes de desembre de 1975, amb en Franco ja mort i enterrat, el B O E publicà un decret convocant eleccions per renovar els alcaldes d’algunes poblacions i una d’elles era Arenys de Munt. El mes de gener de 1976 es renovà el consistori amb noves incorporacions, quedant constituït l’ajuntament que havia de regir l’administració pública fins a l’arribada de la democràcia pels següents regidors: Pere Torrent i Lloret, Josep Artigas i Salvà, Guillem Roca i Gaspart, Francesc Gubau i Roig, Antoni Vila i Mas, Joan Lladó i Casals, Antoni Horta i Vila i Pere Rossell i Cabot. Per unanimitat fou reelegit Pere Torrent com a alcalde per fer la transició. Fins a les eleccions democràtiques que s’havien de fer l’any 1979, l’ajuntament intentà no fer gaires actuacions contràries a la voluntat dels nous partits polítics, encara que la hisenda municipal tampoc estava per massa alegries. Però, es van desenvolupar algunes obres necessàries per a la població, com: El nou camp de futbol i el pavelló d’esports, la zona Industrial del Torrent d’en Puig, l’adquisició a la família Parera del subministrament d’aigua potable,

l'aulari de l’escola Sant Martí, l’escola de Formació Professional, asfaltat de la majoria de carrers, clavegueram i enllumenat públic o el pagament d’un mestre de català per l’escola També, es van projectar algunes actuacions que no arribaren a fer-se realitat per manca de pressupost, com: un parc infantil a ca l’Espàrrec (can Globus), la piscina olímpica a l’Ajup, l’asfaltat de “Les Rambles” la Riera, etc.

El 3 d’abril de l’any 1979 es van fer les eleccions municipals amb participació dels nous partits democràtics i el dia 18 l’ajuntament de l’anterior règim va fer el seu últim ple, per tal de preparar el traspàs de l’administració municipal i de la vara d’alcalde al recentment elegit Joan Miquel i Figueres. Cal dir, que el nou ajuntament va fer un control de la hisenda municipal deixada per l’ajuntament cessant i no va trobar cap irregularitat comptable, fet que provocà la felicitació del nou alcalde a en Pere Torrent, per la gestió feta

Nova empresa de pous i jubilació d’en Pere Ja feia algun temps que estava fent d’alcalde, quan en Pere muntà una altra empresa de fer pous de caràcter més modern. Juntament amb el seu amic Guillem Roca van comprar una màquina per fer pous i varen fer una societat (Torrent-Roca) En aquesta empresa hi treballava l’Antonio Ojeda Álvarez que era el responsable de fer funcionar la màquina i en Lluís Armisen com a conductor del Land Rover, que portava els materials al llocs on feien els pous, i que guardaven juntament amb la maquinària, al local que va construir al carrer Nou.

Però la malaltia que patia en Pere no va perdonar i cada cop hi veia menys No tingué més remei que jubilar-se i tancar l’empresa de pous, ja que el seu fill Lluís no continuà amb el negoci familiar. En Pere es dedicà a partir d’aleshores a descansar, prendre el sol a la plaça o a relacionar-se amb els amics o la família. Ens deixà definitivament el 25 de maig de 1986.

En Peret parlant amb en Guillem Roca i el mossèn

Elies Surroca i Campàs

MIS PENSARES

Molts desagraïts, que es recorden constantment de Déu, ho obliden de cop quan els somriu la fortuna.

L'egoisme és un acte de caritat excessiu amb un mateix.

L'home inteŀligent reconeix quan s'equivoca, el neci no se n'assabenta.

Davant d'una desgràcia no tots saben ser desgraciats

L'home que ha perdut la iŀlusió és com un cadàver aparcat que espera ser enterrat

Un núvol és un conjunt de records que el vent s'ha endut.

El cansament és el termòmetre dels anys

De vegades penso si no serem com el sol, que no neix ni mor.Només canvia de lloc. Tot delicte té alguna justificació atenuant. Estalvia tot el que puguis, menys les almoines.

Hi ha qui creu que, rentant-se les mans, es renta la consciència

Quan diem que no hem entès la pregunta és perquè no en sabem la resposta.

Quan et demanin per menjar, no els donis diners: dóna'ls menjar

Fixa't en els errors dels altres, però només per corregir els teus.

Qui es recolza a les estadístiques és perquè les seves idees no tenen on recolzar-se.

És fàcil ser generós quan es reparteixen béns aliens

Qui té raó, té el dret

Es pot ser més feliç amb una mica que amb un molt.

La força no consisteix a arrencar un arbre, sinó a aixecar-ne un que estigui caigut.

Per a certes preguntes, el silenci és la millor resposta

Quan ens excusem, moltes vegades ens acusem.

Tot canvi beneficia els uns i perjudica els altres.

El crim només dóna pau a la víctima.

Qui no sap agrair, no és digne de favors

Quan riem dels defectes dels altres, moltes vegades ens estem rient de nosaltres mateixos.

Homes i arbres són molt pocs els totalment rectes.

Si hi hagués més justícia, igualtat i llibertat, no caldria tanta misericòrdia, clemència i perdó.

Necessitem un mirall per conèixer la nostra cara.Necessitem un amic per conèixer el nostre cor.

Molts errors es cometen per no saber esperar

Carles Rodríguez.

Escriptor-Humanista-Psicoterapeuta

Aquesta secció us publica la vostra opinió sobre temes d’interes public amb el degut respecte a les persones, entitats i institucions.

El Batec no es fa responsable de cap dels escrits de la secció «opinió» i «bustia»

Els escrits com a maxim hauran de tenir una llargada de 250 paraules, al voltant de 15 línies

Feu-los arribar a: centre@centremoral cat o la bustia del Batec a la facana del Centre abans del 20 de cada mes.

MADRID, ESCULLERA DE TOTES LES ESPANYES

Molt a prop de l’Hotel Palace hi ha la seu de les Corts Espanyoles amb els dos lleons de l’entrada que són testimoni mut del pas inexorable dels pares de la pàtria espanyola.

El fet d’anar a votar, o no, en ple mes de juliol és sens dubte una situació singular del tot anormal en la història en la vida del ciutadans d’aquestes contrades amants per aquesta època de l’any de la platja, de les merescudes vacances preparades tot l’any, i de l’escapada més enllà de les nostres fronteres.

Les Eleccions Generals del passat 23-J són per triar uns politics, que després entre ells votaran un president de govern. També aquella càmera, caríssima, del Senat poc coneguda però refugi de noms ben relacionats amb el poder

Avui tenim quatre blocs per escollir, el primer: el blau, a la dreta de tota la vida cal afegir la dreta extrema. El segon: el vermell, l’esquerra, els socialistes i comunistes. El tercer, els nacionalistes com també un conjunt d’altres petits partits locals i un quart bloc:els que no aniran a votar, com tots aquells vots en blancs i nuls per demostrar els desencís de molta gent. Segons el politòleg Lluís Orriols ara tenim una guerra de blocs on els amics aniran contra els enemics, els meus contra el teus El consens i el diàleg serà prou difícil. Allò del 78 serà complicat però l’enyorament. Hi ha qui creu que estem més posicionats al 36.

El tsunami blau serà o no serà una tempesta d’estiu o quelcom més seriós.

Catalunya, i Arenys de Munt, però és diferent

Joan Puig i Pont Win-Win Club

“PESSETEROS”

El passat dia 29 de juny (Sts. Pere i Pau), amb una tormenta nocturna de llamps, trons i pluja (que convenia), es va celebrar a les 6 de la tarda el primer PLE EXTRAORDINARI del nou Consistori (més continuista) i de coalició El punt 6. del ORDRE DEL DIA , <PROPOSTA D’APROVACIÓ DE DEDICACIÓ DE L’ALCALDE i els REGIDORS> (el més llarg de tot el Ple), amb un resultat de 8 vots a favor (6 ERC+2 CUP), 4 abstencions de JUNTS i 1 vot en contra del PSC, es va aprovar (sense cap vergonya) el cartipàs municipal de 26 regidories (fetes a mida) multiexpansives desestructurades entre elles i faltades d’1 COORDINADOR responsable del funcionament, l’eficàcia i el control de l’Ajuntament.

En aquest Punt l’alcalde va voler jugar al joc del “Pare carbasser” per adjudicar sous/dietes retributives als membres del nou govern. El joc començava repartint a l’alcalde

J.Sanchez 45.000€ amb una dedicació parcial del 90%, al regidor A. Castillo

38.483€ amb un 90%, la regidora Mª A. Gros

21.379€ un 50%, la regidora T. Vila 10.308€ un 30%. I la regidora de la CUP R. Serret

17.103€. amb un 40%. Una manera com una altra de burlar el Reglament Orgànic Municipal (ROM) que regula un màxim de 3 càrrecs electes.

Les persones que volen dedicar el seu temps a ajudar els arenyencs NO poden ser uns “pesseteros” interessats/partidistes, ni aŀlegar dedicació per compensar-se unes retribucions que executen el personal i tècnics de l’Ajuntament.

Inexplicable que uns polítics aficionats que volen servir al poble es posin la indemnització que vulguin. Tampoc s’entén l’oposició de JUNTS argumentant les desavinences i votar abstenció?. Sres/sr.:coherència!!

“IMAGINACIÓ AL PODER”: 1 Reg de Serveis

Generals (alcalde), 1 Reg. de Serveis

Personals i 1 Reg. de Serveis Territorials, la resta dels 5 regidors de la coalició com assessors amb el suport de comissionats (vilatans) de l’especialitat per garantir el bon funcionament d’Arenys de Munt.

Xavier Oller

EN JALPÍ I LA MARTINA

Es presenta aquest any la parella de Gegants, que la mainada envolta agafant-se de les mans

La Martina i en Jalpí, una campana i un noble, són des del mes de juny història viva del poble.

Hem de parlar del passat del senyor de Can Jalpí i d’un fet inquietant que també passava aquí

Una força esgarrifosa dirigia les tempestes, vent i pedra deixaven les collites ben llestes.

Es diu que les causava un “Blanquillo” embogit que de dia era paleta i es feia bruixot de nit

Aquí pren rellevància l’acció de la Martina que allunyava el perill amb la seva veu divina.

Rebutjada la tempesta amb el seu repic potent, retornava l’alegria i confiança de la gent

De don Augusto Borràs, senyor de grata memòria i benefactor del poble explicarem la història.

Casat amb donya Sofia de rica família basca, amb la dot i el seu enginy fa aquí una gran tasca

Apadrina la Creu Roja, fa un hospital pels pobres i la Germandat del Remei són algunes bones obres.

Es fa construir un far, també un llac gran i bell i pel que fa a la masia la converteix en castell

Per tenir electricitat construeix una central i amb canyes i magnòlies crea un jardí tropical.

Per tot el que fa al poble porta el seu nom la Riera i el castell el millor lloc per lluir una gran senyera

Catalanista indòmit escriu sempre en català, és fill adoptiu del poble i sempre s’ha fet estimar.

D’en Jalpí i la Martina n’hem quedat enamorats, són part de la història de nostres avantpassats

Satisfets joves i grans direm “Viscan els Gegants”!

Pere Marpons Colomer

Aquesta secció reserva un espai per a les entitats, associacions, partits politics, grups i institucions del nostre poble perquè puguin expressar la seva veu. Sempre amb el degut respecte a les persones, entitats i institucions.

El Batec no es fa responsable de cap dels escrits de la secció «bústia»

Els escrits com a màxim hauran de tenir una llargada de 250 paraules, al voltant de 15 línies.

Feu-los arribar a: centre@centremoral cat o la bústia del Batec a la facana del Centre abans del 20 de cada mes.

A D M

TRADICIONS

Arenys de Munt, una vila miŀlenària (a.878 “opuscle commemoratiu –“el MC anys de S.Martí”) amb les seves tradicions i contradiccions que últimament es van esvaint degut a la globalització i les noves modes per les noves tendències politiques imposades pels nous vilatanssense sensibilitat niautocrítica. D’aquesta manera els autèntics de tota la vida s’han de conformar a seguir el corrent sense que se’ls tingui massa en compte.

Els natius autòctons recordem l’organització cívica per a joves dels “Escoltes” (Boys Scouts), la Festa de la Vellesa, o la Festa de S.Cristòfol dels propietaris de vehicles, També les 7 “Bredes” que començaves desprès del Corpus, l’Aplec i Caramelles del dilluns de Pasqua, la Final del concurs de Colles Sardanistes a la Plaça de l’Església, amb l’embala’t pel Ball i el compartir amb els familiars la riquesa de la Festa Major. El tradicional concert de la Coral per S.Esteve, la Rua de Carnestoltes sènior, La Festa de St.Cecília de Torrentbò, la Fira de la Maduixa i la Fira de la cirera d’en Roca de S.Joan, les Jornades Folklòriques Internacionals de Catalunya, la Trobada de Puntaires Infantil, la Festa de la Germandat de S.Antoni, la Primavera de les Arts, les activitats dels “Amics d’Arenys de Munt” , la passejada pels cirerers florits, els concerts de música Mediterrània del Castells de Can Jalpí i l’11 de setembre, etc.

La paradoxa és que, si no posen remei, veurem con continuen desapareixent més tradicions que reconeixen la idiosincràsia dels arenyencs con les pomes farcides, el “Relleno” o les puntaires i el ret fi que ens identifiquen a Arenys de Munt, la “Nit de Naps” o la colla dels geganters i grallers que porten la Festa a la sang. Mentrestant conservem el que ens identifica i intentem recuperar els que ens és propi.

NO perdem la memòria, siguem conseqüents amb Arenys de Munt!!

CUP Arenys de Munt

PRESERVEM EL LITORAL: QUÈ PASSA AMB LES NOSTRES PLATGES?

Les platges són un element dinàmic i, per tant, inestable, del nostre territori. Els temporals, com també les rierades, van condicionar l’activitat i el poblament tradicional. La pressió sobre el litoral va anar augmentant sobretot a partir de la creació del primer ferrocarril de la Península, damunt sorrals de platja. Aquest fet iniciava l’alteració de la dinàmica geològica de les platges. És, però, a partir dels anys 70 del segle XX que les modificacions del litoral del Maresme fan un salt qualitatiu

Les dinàmiques que sustenten l’equilibri del litoral són complexes Les aportacions d'aigües i sediments de les conques hidrològiques de la Tordera i de les rieres són arrossegades pels corrents marins dominants de llevant a ponent Aquest arrossegament ha estat modificat per la ubicació de ports, espigons i edificacions acumulant a llevant dels obstacles artificials, grans bancs de sorres mentre, a ponent, les platges han desaparegut En segon terme, l’abandó de l’agricultura amb el creixement de grans masses forestals, l'explotació insostenible dels aqüífers de la conca de la Tordera i l'ocupació, canalització i soterrament de rieres o la impermeabilització d’unes conques fortament urbanitzades, ha implicat una disminució considerable de l'aportació d’aigües i de sediments i, com a conseqüència, de la superfície estable de platges Paraŀlelament, mar endins, la pesca d’arrossegament i el continu dragatge i regeneració artificial de platges ha provocat la regressió de les prades de posidònia, i ha malmès els hàbitats del fons marí, minvant els seus efectes estabilitzadors i degradant l’ecosistema.

A aquestes alteracions tan complexes del sistema cal afegir-hi les previsions de la pujada dels nivells de les aigües a les costes de la Mediterrània, a causa del canvi climàtic.

En definitiva, podríem dir que les dimensions del funcionament continu dels cicles naturals ha estat fortament alterat per un model de creixement depredador dels recursos que sembla desconèixer el topall dels seus límits.

Hi ha alternatives?

Premià de Mar ja és des del mes de juny d’enguany el primer banc de proves del Ministerio del projecte conegut com a "Informe Técnico de Estrategia de Actuación en el Maresme" una actuació a tota la costa del Maresme a 15 anys vista que torna a optar fonamentalment per intervencions basades en l'extracció de sorres del fons marí i de les platges amb dragues i la modificació dels corrents marins i de la morfologia del litoral amb la construcció d'espigons

Un projecte que abocarà una gran inversió pública al mar obviant la necessària modificació del model de gestió de l'aigua i dels sediments a les conques, els compromisos de bypass incomplets pels ports esportius i la necessitat d'una participació dels diversos agents del territori

Davant això, cal plantejar la possibilitat d'actuacions globals, tenint en compte possibles actuacions a les conques (plans de conques, recuperació de cabals ecològics, estalvi i eficiència en usos de l'aigua, control d'extraccions d'àrids i aigües, limitacions a les empreses embotelladores, recuperació d'aqüífers, desbloqueig de sediments compactats, possibles dragats puntuals de sorrals i d’acumulacions de sediments des de les conques, etc )

En aquest sentit, des de Preservem el Litoral proposem al Consell Comarcal del Maresme la creació de la Taula interdisciplinària per la gestió del litoral amb l'objectiu de dissenyar un Pla Integral on proposarem integrar els principis ecològics de globalitat i d'interrelació dels sistemes naturals a les futures actuacions, replantejant les inèrcies de creixement urbanístic i econòmic iŀlimitat.

Jordi Pagès. Preservem el Litoral, entitat adherida a Preservem el Maresme.

Assemblea Arenys de Munt Centre de Formació d'Adults Enric Camón

NOSALTRES, A LA NOSTRA

A l’hora d’escriure aquesta columna, tot just coneixem uns resultats de les eleccions espanyoles que obren diferents escenaris possibles, inclosa la repetició electoral. Els partits indepes continuen perdent bous i esquelles: ERC, 407 000 vots menys; JUNTS, 130 000; i CUP ha perdut 146 000 vots El 42% dels seus electors, els ha girat l’esquena Veurem quin paper faran, i si seran decisius o no a Madrid.

Arenys de Munt no ha estat una excepció. El 38% de l’electorat independentista no els ha votat: ERC ha perdut 760 vots; JUNTS 260; i CUP 290.

Vol dir això que han deixat de ser indepes?

NO! Simplement, que no ens sentim representats amb les seves politiquetes dins la gàbia espanyola S’ho haurien de fer mirar No tenim cap futur a Espanya i ho saben

Independència, ara!

La pèrdua de vots (l’únic llenguatge que entenen els partits), els hauria de fer veure-li les orelles al llop, de cara a les eleccions al Parlament de Catalunya: si han malbaratat la majoria del 52% i no treballen decididament per la independència, per què els hauríem de tornar a votar?

Mentrestant, haurem d’utilitzar l’altra eina que disposem, la mobilització, per continuar empenyent-los a rectificar les estratègies partidistes i a complir amb el mandat del referèndum de l’1 d’Octubre.

Aquest 11 de Setembre mobilitzem-nos. I l’1 d’Octubre, també. Sortim al carrer com mai.

Aprofitem la presidència espanyola de la Unió Europea per deixar ben clar a l’estat espanyol, a Europa i als partits processistes, que AIXÒ NO S’HA ACABAT! No renunciarem a la independència.

VIA FORA!

VISCA LA REPÚBLICA CATALANA!

NULLADIESSINELINEA

Hi havia una vegada, temps era temps, un nen nascut en un poblet: lluny de tot i de tots. Va créixer sense escola, sense iguals, envoltat de persones grans: d'adults. Va anar aprenent de la natura, de les bèsties, de l'observació... No sabia ni llegir ni escriure A poc a poc, el vailet va convertir-se en un jove i va traslladar-se a una vila més gran: allà, en una petita fàbrica, hi trobà feina El jove era espavilat, aprenia ràpid Somiava que s'asseia a una terrassa i repassava la premsa. Volia ser com la resta del jovent. Tanmateix, havia de treballar dur i era difícil estudiar. La vida el posava a prova. De fet, va aconseguir aprendre algunes coses: però no era suficient.

Després de pencar més de quaranta anys en aquella vella fàbrica, arribà l'hora de la jubilació Tres anys més tard, s'iŀlusionà amb un centre de formació d'adults acabat d'estrenar No va tenir cap dubte Era el moment Sorprenentment, passat un curs, ja recitava un poema de Lorca a la ràdio local: a la seva manera, al seu ritme, amb el seu to... Havia trobat la sensibilitat inherent en ell i que mai havia pogut expressar.

Des de Can Camón volem ser el vostre impuls: tant si veniu formats, com si no n'és el cas; tant si desitgeu obtenir un títol, com si voleu aprendre per pur plaer. Aquest estiu ja podeu consultar el tríptic i els diversos cartells amb vista al proper curs (2023/24). I com bé sabeu: contents d'ensenyar-vos i també d'aprendre de vosaltres Salut i fresca!

Contes des del Projecte RADARS

CAMÍ DE CASA

Les olors de les fulles humides li acaronen els narius. La remor del vent que fa ballar les branques és, per a la Serafina, una nota greu i baixa com el so d’un gong que l’acompanya cada tarda, quan el sol ja no crema, i surt a passejar pel parc del poble

Aquestes estones enmig de la natura li donen corda a la vida, tot i que, potser,ja no n’hi queda gaire. La Serafina encara no ha desat les ganes de viure. Parla amb els peixos de l’estany, llença pa als ànecs,ensuma l’aire net,i s’asseu a l’ombra del desmai. Li agrada badar per deixar córrer el temps.

Avui, és un dia diferent Avui, s’ha trobat amb en Vicenç, vell amic, antic amor

Vicenç, et veig trist Fa tants anys que no parlem

Tu segueixes molt guapa. Com sempre. Entre les arrugues de la veu d’en Vicenç, a la Serafina li sembla endevinar un deix d’enyorança. Tot i que ell s’esforça per somriure, no pot amagar els anys mal viscuts. Ella, molt serena, li acarona la galta, es penja del seu braç i caminen junts sense dir res.La Serafina, voldria treure dels plecs del seu vestit tot allò que s’ha guardat només per a ell Totes aquelles paraules que no ha dit mai a ningú.

Qualsevol diria que són com dos brots d’herba tendra buscant la llum. Tots dos saben que s’han perdut una vida preciosa. Avui, ja no val la pena parlar del que va passar, del que els va separar. També saben que sempre s’han estimat en silenci. L’un al costat de l’altre, ara que ningú no els pot dir res perquè s’han quedat sols, no volen recordar mals temps

La brisa del capvespre fa cruixir, lleugerament, les branques baixes dels matolls que els freguen les robes que cobreixen els seus cossos cansats, altres temps, vius i calents.

Quants anys, Vicenç.

Saps Serafina? Cada nit, quan la lluna apareix iŀluminant la vall, aixeco els ulls sobre

les muntanyes damunt de la casa buida. La que havia de ser casa nostra. Encara duc la clau a la butxaca. Mira-la, és teva i meva. Però avui, això ja no té gens d’importància Ara som aquí Ningú ens ha de dir que hem de fer

Tu et vas malfiar de mi Ningú em va creure

Jo sí. Mai he dubtat de tu. Però ara, això són discussions perdudes en les nits d’altres temps.

Allò que seixanta anys enrere va posar una pedra en el camí dels dos joves, avui, ja és aigua passada en la vida dels dos vells. Aigua bullent que va cremar dues vides.

En Vicenç se la mira de cara, li enretira un ble de cabells blancs que s’ha escapat de la trossa, i li besa suaument els llavis Ella, li ressegueix les arrugues dels ulls amb els dits fràgils i tremolosos. Dits, que avui diuen tot allò que va quedar desat en el fons del calaix de la calaixera. En el de la roba blanca i neta, a punt d’estrenar.

S’asseuen a l’antic banc de fusta vella a recer del desmai. Sota les branques bellugadisses i molt junts, parlen i parlen. Parlen amb els ulls, amb l’olor de cadascú, amb l’alè calent de l’estiu que no deixa brollar les paraules, que avui, ja no calen S’escolten, es miren

Les fulles del desmai els cobreixen, i el silenci els acompanya. Cau la fosca, però ells continuen sense moure’s amb les mans enllaçades i els cors calents, bategant compassats.

La Serafina deixa caure el seu cap a l’espatlla d’en Vicenç i s’adorm. En Vicenç posa la barbeta damunt el cap d’ella i s’adorm Demà, ja buscaran el camí que els porti a casa

Laura Masdeu. Voluntària de l’equip RADARS

EL SODOKU DEL MES

ROC VALIENTE COBALEDA, 13 anys

JULEN OJEDA TERRE, 12 anys

FELICITATS!

Nenes i nens que fan anys aquest mes:

VINYET BOSCH CLOPÉS, 8 anys

JANA OTAOLAURRUCHI CÓRDOBA, 5 anys

Ricard Acero Mendieta, 12 anys

Si vols que et felicitem peR aniversari, fes-nos arribar a centre@centremoral.cat: nom, cognms i data de neixament Et felicitarem fins els 14 anys

La imatge del mes

L'Aula de Música ADM va acabar el curs fent un concert ple de sorpreses amb els combos “Sala d’Stars” i “The Prisioners” a la Sala Corrioles del Centre.