BATEC 419 octubre 2022

EDITORIAL

Arriba la tardor i al Centre ja ens posem les piles per començar el nou curs.

L'octubre és un mes de retrobament, on comencen totes les activitats. Tot i això, hi ha alguna secció com Veus de Munt que han començat els assajos el setembre, o l'esbart que no han descansat en tot l'estiu perquè estan preparant l'estrena del nou espectacle el novembre

Des de la Junta, volem agrair especialment a tots els monitors i monitores de totes les seccions perquè sabem que amb les agendes plenes troben temps per ensenyar als més petits. Sense la seva aportació altruista el Centre no seria qui és.

Gràcies, equip, i endavant amb el curs

Tere Salvà Catarineu Membre de Junta

El diumenge 18 de setembre de 2022 es va celebrar el XXVè Campionat de Partides Ràpides a la Plaça de l’Església, amb la participació de 8 equips de 6 jugadors cada un: 2 d’Arenys de Munt, Mataró, Pineda, Canet, Llavaneres, Combinat i Hostalric.

En total, el campionat va comptar amb 48 jugadors repartits en 24 taulers que van atreure el nombrós públic que passejava per la Plaça de l’Església

El guanyador fou el Mataró, que va presentar un equip molt fort, que va guanyar 3 enfrontaments per 12 0, dos per 10 2 i un per 10,5 1,5. L’únic matx que va perdre va ser contra l’Arenys de Munt A, que es va imposar a l’equip mataroní per 6,5 5,5.

L’Arenys de Munt A va guanyar 5 enfrontaments i només en va perdre dos, fet que li va permetre quedar en segona posició

A nivell individual, hi va haver un jugador que va guanyar 14 punts de 14 possibles: Gian Carlo Bimbati, de Mataró.

El millor jugador de l’Arenys de Munt fou l’Àlex Borràs, que aconseguí 12 punts de 14 possibles. En el seu cas, la dificultat era màxima, ja que al ser el primer tauler del club, es va haver d’enfrontar als millors jugadors de cada un dels equips.

XXVÈ CAMPIONAT DE PARTIDES RÀPIDES D’ESCACS A LA PLAÇA DE L’ESGLÉSIA D’ARENYS DE MUNT

IOGA AL CENTRE

Cada vegada més i més persones troben en el ioga una disciplina que els motiva a fer exercici i a mantenir se actius, però hi ha molts tipus diferents de ioga

Kundalini ioga ha sintetitzat el millor de moltes altres disciplines per augmentar la consciència corporal. És una pràctica basada en sèries de postures i moviments dinàmics i repetitius coordinats amb una respiració específica marcada per uns temps determinats.

Kundalini Ioga és una tècnica per equilibrar cos, ment i esperit Et porta al cor, a l’arrel de la teva essència Un procés que et convida a connectar ràpidament amb tu mateix; al nucli del teu ésser. Un viatge complert a través del cos, la respiració, el so del mantra i la meditació.

T’animes a probar ho? Comencem el proper dimarts 4 d’octubre a 2/4 de 8 del vespre.

EL GRUP DE TEATRE "EL XISCLE" DE SANT ISCLE PRESENTA OBRA A ARENYS DE MUNT

El proper 16 d'octubre a les 18 hores, el grup de teatre el Xiscle de Sant Iscle de Vallalta us oferirà a "El Centre" l'obra "El retaule del Xiscle", adaptació creada i dirigida per en Joan Mas Si voleu passar una bona estona i gaudir del teatre, us hi esperem!!!

Cartell de l'espectacle

Anna Missé, monitora del curs de Ioga del Centre

Centre

BANY DE GONGS AL CENTRE

El so dels gongs és el so OM de la creació de l'univers i la seva vibració et transporta a un estat de consciència on pots connectar amb la teva essència.

El 5 de novembre, a les 7 de la tarda, podràs viure una experiència única en connexió plena amb el moment present Una meditació profunda i sanadora des d'on podràs alliberar el torrent de pensaments, tensions i preocupacions per sentir te renèixer, capaç, creatiu/va i en pau

Les vibracions sonores emeses pel Gong tenen un efecte curatiu. Actuen facilitant el moviment de l'energia a través de la membrana ceŀlular.

Un bany de Gong és una exceŀlent oportunitat per aturar se, centrar se en la respiració, i reequilibrar el

sistema nerviós. A mesura que ens relaxem la pressió arterial i les hormones d'estrès disminueixen, permetent que el sistema immunològic funcioni més eficientment.

És recomanable portar un mat (màrfega) i una manta per tapar te Pots portar també una ampolla amb aigua, preferentment de vidre, i algun objecte personal que vulguis carregar amb l'energia que es generarà.

CINEMA CICLE GAUDÍ: TOSCANA DE PAU DURÀ

Diumenge 9 d’octubre a les 18:00h, a la Sala Gran del Centre

Amb un pot ple d’esperma a la butxaca camí a la clínica on l’espera la seva dona per a fer una fecundació in vitro, en Santi, un crític culinari d’uns quaranta anys, xoca amb un cotxe que es dona a la fugida. Buscant ajuda, queda atrapat al restaurant Toscana, un local amb evidents problemes econòmics on, a punta d’escopeta, un antic cuiner reclama la seva quitança a l’amo d’aquest.

Ja pots aconseguir l'entrada al web del Centre o a secretaria

Cartell de la peŀlícula

Cartell de l'acte

RAU RAU CELEBRA 20 ANYS AMB NOVA TEMPORADA

Aquest curs que iniciem és especial per a la família Rau Rau, i dient la família Rau Rau també ens referim a vosaltres!

Aquest octubre fem 20 tardors! 20 anys fent arribar la cultura als més petits, perquè des de Rau Rau creiem que és quan som petits, que som pura innocència, quan gaudim més dels contes, els titelles, mags... tant a casa com dalt de l'escenari.

Escollim espectacles destinats a ells, on no passa res si s'aixequen inquiets de la cadira amb la trama del conte, o si fan una riallada escandalosa quan el pallasso cau per terra Ens encanta veure les cares de fascinació que fan els menuts quan estan abduïts per l'escenari, aliens al que passa al seu voltant.

Això ens empeny a seguir i a agafar amb força aquest any de celebració. Encetem el dia 23 d'octubre a la sala Corrioles amb el conte de la castanyera de la mà de l'amiga Sílvia Serra. Us animem que hi vingueu disfressats, és més, qui vingui disfressat tindrà SORPRESA! Tant grans com petits!

Encara no us ho podem confirmar, però de cara a final d'any estem preparant un SÚPER CONCERT d'aniversari! Estem segures que us encantaran els nostres futurs convidats!

Ens espera una temporada plena d'emocions, i recordeu que sense vosaltres, no hi ha Rau Rau

COMENÇA EL NOU CURS DE L'ESCOLA D'ESCACS

6 d'octubre

OBERTS

|Del Centre

NOU CURS DEL GRUP D'INTERCULTURALITAT DEL CENTRE

Passats els mesos d’intensa calor d’aquest estiu, ens tornem a posar en marxa iŀlusionats per seguir amb la tasca d’unir cultures, de fer possible la integració de les diferents nacionalitats de les que gaudeix el nostre poble

VOLEM: donar continuïtat a les accions que, durant els dos cursos anteriors, han fet possible una part important del que ens proposem en aquest grup.

VOLEM: aconseguir la participació de tota la mainada del poble en les activitats que es fan per a infants.

VOLEM: Fer possible que aquelles persones no nascudes a Arenys de Munt, poguéssim acudir als assajos generals de les obres de teatre del Centre

VOLEM: que totes aquelles persones que tenen dificultats a parlar la nostra llengua, coŀlaboressin en les converses en català que es fan a la biblioteca.

VOLEM: celebrar altra vegada el dia de la diversitat cultural amb actes d’integració i conèixer nos millor.

VOLEM: iniciar la creació d’un arxiu amb totes les activitats realitzades durant els dos cursos anteriors i en farem difusió a través de la pàgina web del Centre. Ho farem amb la iŀlusió d'anar afegint moltes més activitats que volem dur a terme amb la coŀlaboració de totes i tots els vilatans

Per unir nos, necessitem que s’incorporin al nostre grup més persones de diferents cultures. Els donarem el nostre suport i assessorament per a tot allò que els faci falta.

Aprofitem aquesta oportunitat que ens brinda la revista BATEC, per animar a totes les persones interessades en aquesta encisadora tasca a través del telèfon del centre: 937937019 e mail: centre@centremoral.cat.

EL CENTRE COĿLABORA AMB LA MARXA

Al Centre és tradició coŀlaborar cada any amb un dels avituallaments de la Marxa els Termes d'Arenys de Munt. Enguany, és la 33a edició i també participarem voluntàriament donant refrigeri i alguna cosa de menjar als corredors i corredores de la Marxa. Ens veiem el dia 2 d'octubre pels voltants del nostre poble gaudint de la natura i d'aquest esdeveniment tan arrelat a Arenys de Munt.

LA FEDERACIÓ D'ATENEUS COMPAREIX AL PARLAMENT

La Comissió pel retorn dels béns espoliats pel franquisme va comparèixer dijous 22 de setembre, al Parlament de Cataluny, per defensar els interessos patrimonials dels ateneus i vetllar perquè es recullin en llei les necessitats del teixit associatiu vers l'espoli franquista.

En la seva compareixença davant la Comissió de Justícia del Parlament de Catalunya, el president de la Federació d'Ateneus de Catalunya (FAC), Pep Morella, ha demanat als portaveus de les diverses formacions polítiques presents que "vagin més enllà de les bones voluntats i demostrin amb fets el seu suport real a les accions orientades al retorn dels béns ateneus espoliats pel franquisme als ateneus".

L'estudi encarregat per la FAC a Neus Moran l’any 2019 sobre l'espoli n’han nascut tota una sèrie d’iniciatives: Una exposició itinerant, reportatges, l’impuls d’una esmena a la Llei de Memòria Democràtica del Congrés, taules rodones amb experts o amb els principals partits polítics Si vols saber més sobre el tema visita: https://www.ateneus.cat/espoli/

CONVENI DE COĿLABORACIÓ AMB LA FUNDACIÓ .CAT

La Federació d’Ateneus de Catalunya i la Fundació .cat, entitat privada titular del domini cat, han signat un conveni de coŀlaboració que els compromet a endegar accions conjuntes per promoure l’ús del català a Internet entre les entitats adscrites a la Federació

Aquest conveni busca incorporar noves tecnologies per beneficiar als Ateneus. En aquest sentit, la Fundació .cat vol continuar aprofundint en la seva tasca de promocionar el català a Internet, vinculant se a través del teixit associatiu i ajudant a les entitats de la societat civil catalana a digitalitzar se. Amb aquest voluntat s’ha acordat la creació d’una Comissió de treball i seguiment del conveni que vetllarà per la posada en marxa de les accions previstes

Compareixença al Parlament

F o t o g r a f i a | x a r x a n e t

Pep Morella, de la Federació d’Ateneus, i en Genís Roca, de la Fundació cat

La Federació d’Ateneus de Catalunya i l’Ateneu Barcelonès han preparat un manifest per reclamar a la Generalitat de Catalunya un augment en la partida pressupostària del català

En l’actual situació d’emergència lingüística, la Generalitat destina un 0.12 % (47 M €) del seu pressupost a impulsar la llengua catalana al conjunt del sector públic. Aquest menysteniment pressupostari fa anys que dura, i no permet fer front a la reculada que la llengua catalana pateix a tots els àmbits i que cada dia és més alarmant

Plataforma per la llengua ja va demanar aquest increment atès que el català es troba en un moment d’emergència i necessita un veritable pla de xoc per recuperar espais d’ús, per assegurar la transmissió intergeneracional i per arribar a noves capes socials.

Per això, els Ateneus de Catalunya reclamen el 0,5% del pressupost de la Generalitat per promoure el CATALÀ.

Llegeix aquí el manifest.

L’Acadèmia Catalana de la Música impulsa #LaMúsicaEmCuida

L’Acadèmia Catalana de la Música, i com a proposta del Grup de Treball “Música i Neurociència”, han engegat una campanya per donar valor, visibilitzar i recordar a la ciutadania els beneficis de la música.

La societat i les persones en el seu conjunt, necessitem la música com l’aire que respirem o el menjar que ens alimenta És una eina que el Centre ofereiix a l'abast de tothom participant com a cantaire a Veus de Munt o com espectadora gaudint de concerts diversos que ens permeten tenir moments i espais de cura per a totes. La música ens cuida, sempre hi és, per escoltar la, per moure’ns, per sentir la, per expressar la, per connectar amb aquells intangibles completament necessaris que ens fan sentir bé, vius i en pau Fins hi tot el silenci i la quietud són part intrínseca de la música

Per això es fa una crida a les persones que gaudeixen de la música a participar activament de la campanya, explicant al món quins són els seus beneficis, què us ha aportat a nivell personal, vital, emocional, i quines experiències relacionades amb la salut i el benestar heu tingut a través de la música

Com participar? Amb el hashtag #lamúsicaemcuida, feu un petit video en vertical (d’uns 30 45″) on expliqueu les diferents experiències: Com et cuida la música? Com la fas servir per estar millor? Què t’aporta? Quines experiències relacionades amb la salut i el benestar has tingut a través de la música?

Els vídeos o bé els pot penjar cadascú a les seves xarxes socials fent servir el hashtag #lamúsicaemcuida i etiquetant a l’Acadèmia (@academiamusica ) o bé fent arribar el vídeo a info@academiamusica.cat o al whatsapp 650 319 502.

Els Ateneus de Catalunya diem prou al retrocés del català

de la vila

EL PLE DE SETEMBRE

El punt més desatacat i important del ple va ser una nova modificació de crèdit, per un valor de 280 mil euros, que es va entrar per urgència per no haver d’esperar al mes d’octubre a fer la. És una modificació amb molts punts de caràcter tècnic que es pot dividir en tres blocs: energia elèctrica uns 63.000€, joventut amb 24.000€, i la cobertura al conveni amb el Consell Comarcal en Serveis Socials, que són 71 000€ S’hi inclouen també temes d’acció social per garantir mínims vitals a veïns que ho necessiten, com la distribució d’aliments, i una ampliació al servei de la residència Verge del Remei, fins a 90.000€ i 20.000€ per renovar mobiliari, entre altres. Uns 4.000€ són per pagar l’SGAE, i una partida que va ser de les més criticades per l’oposició van ser 15.000€ per a la festa major de Sant Martí. L’alcalde va dir que es tracta d’apujar el llistó de la Festa Major i portar activitats i espectacles d’alt nivel

La CUP hi va votar en contra sobretot pels tempos que hi ha hagut a l’hora de valorar la proposta del govern. Des de Junts per Arenys de Munt es van queixar de l’hora a la qual els havien fet arribar la informació, exposant que van sentir ho abans per la ràdio. I igual que la CUP, estaven d’acord amb algunes partides però tenien dubtes amb altres com la de Festa Major Per mostrar rebuig amb les formes de com el govern ha gestionat la modificació, es van abstenir El PSC també es va queixar del retard a rebre la documentació i del calaix de

sastre on hi ha partides molt diferents barrejades. L’alcalde va dir que entenia que aquestes no són les formes ni les maneres de fer, i que també hi votaria en contra si estigués a l’oposició, però per responsabilitat com a alcalde ha hagut de tirar pel dret i fer ho a corre cuita per evitar un problema major a l’octubre i novembre. Es fa perquè ens ho podem permetre, va dir. L’oposició va poder tornar a prendre la paraula, i la regidora Castillo, del PSC, va dir que estaria disposada a fer un altre ple només per debatre bé la modificació de crèdit un cop l’haguessin pogut estudiar, i sense cobrar per assistir hi Coincideix amb la importància de les festes, però veu a venir la crisi i l’augment de la demanda a Serveis Socials, cosa que fa que no sigui moment d’ampliar diners en festes. Junts es va mostrar a favor de les festes, però quan hi ha tantes necessitats, cal donar una explicació del perquè es posen més diners, per entendre l’augment de despesa. El PSC va demanar que dels 15.000€ en festes se’n donessin part als geganters per poder fer les dues figures de goma dels gegants, ja que de moment només en podran fer un membre de la parella

A tot plegat hi va donar resposta el regidor de Festes, Abel Coll. Va dir que el pressupost de festes és molt petit i que si no es fan festes també hi ha molta gent que viu de la cultura que deixa d’ingressar diners i ho passa malament. Va destacar que per sant Martí vindrà un grup infantil que costa 6.000€ i que està al capdamunt del panorama musical català

Al final, doncs, la modificació es va aprovar amb els set vots del govern, l’abstenció de Junts, i els vots en contra del PSC i la CUP

Aprovada per urgència la darrera modificació de crèdit de l’any

Aprovada també l’ordenança per posar carregadors elèctrics

Un dels primers punts que va ser destacat al ple de setembre era l’ordenança per deixar posar a l’espai públic carregadors elèctrics per a vehicles, sorgits de la iniciativa privada, amb condicions i llocs determinats.

Junts X AdM es va abstenir perquè va dir que l’ordenança és poc específica i poc acotada, però estan totalment a favor de facilitar la mobilitat sostenible amb vehicle elèctric El PSC també es va abstenir en aquest punt La regidora Vanesa Muñoz Fernandez es va expressar en termes molt similars, senyalant que tot el que no queda clar a l’ordenança pot ser un focus de problemes futurs i obre la porta a una mala gestió dels punts de càrrega.

La CUP hi va votar a favor i va demanar que més endavant prevegi carregadors que creïn l’electricitat només amb energia solar

Des del govern es va admetre que l’ordenan ça té punts millorables i es pot aprofitar el mes en exposició pública per fer hi aŀlegacions i millorar la. L’oposició va demanar que per a properes ocasions el govern faciliti la informació abans a la resta de partits i poder hi fer aportacions abans del ple, poder hi votar a favor, i no haver de fer les aŀlegacions després, sobrecarregant els tècnics municipals

Resum d’altres punts del Ple

El punt de caràcter tècnic per aclarir la interpretació de la bonificació de l’IBI en les instaŀlacions d’aprofitament tèrmic es va aprovar per unanimitat, igual que la modificació dels límits de despesa plurianual

en el conveni de coŀlaboració entre el Consell Comarcal del Maresme i l’Ajuntament d’Arenys de Munt en matèria de serveis socials Tots els grups hi van votar a favor, però el PSC va criticar que no havien rebut la informació amb prou temps per estudiar ho i analitzar ho correctament i per això van exposar un seguit de dubtes i preguntes al mateix ple.

També es va aprovar per unanimitat el punt cinquè, per liquidar l’encàrrec que es va fer a GUSAM perquè gestionés la Unitat d’Actuació

7. L’alcalde va exposar la cronologia dels fets. Tots els grups hi van votar a favor

També es va aprovar la moció que va presentar ERC a favor de l’autodeterminació i l’acord social per l’amnistia. Com era previsible, els grups independentistes van donar suport a la moció, però no ho va fer el PSC, cosa que també era previsible. L’argu ment era el mateix que han esgrimit en altres ocasions, que al Ple de l’Ajuntament no s’hi haurien de debatre qüestions d’àmbit nacional, estatal o autonòmic, per no enterbolir la bona convivència al poble entre veïns que discrepen políticament

Una fuita fecal va obligar a parar el Ple uns minuts

Durant la celebració de Ple es va produir un vessament d’aigües fecals a la claveguera que baixa cap a Arenys de Mar que va obligar a suspendre'l uns minuts per fer diverses gestions i convocar els serveis tècnics i d’emergència. Un embús al coŀlector feia que l’aigua fecal sortís per un sobreeixidor situat a la riera, entre el pavelló i la gasolinera

de la vila

ES POSARAN PASSOS ELEVATS O SEMÀFORS ALS PASSOS DE VIANANTS DE LA CARRETERA

L’Ajuntament posarà mesures per fer frenar els conductors abans dels passos de vianants sense semàfor que hi ha a la carretera. Ho va explicar al Ple el regidor Àngel Castillo Vallcorba, com a responsable de l’àrea de Seguretat. L’atropellament del 24 d’agost a la carretera ha fet alçar l’alerta en el perill que suposa la carretera i es faran un seguit de millores als passos sense semàfor per fer los més segurs El pas que hi ha ara mateix a la part baixa del municipi, a Riera i Penya, desapareixerà i es farà un nou pas amb semàfor quan estiguin fetes les obres d’entrada al barri de Sant Carles i Sindicat. Desapareixerà també el pas que hi ha actualment al pont, on tampoc hi haurà semàfor. Els altres dos passos, el que hi ha entre Bellsolell i cotxeria i el que està a la zona de Lluís Companys on es va produir l’atropellament, tindran senyals lluminoses que avisaran de la presència del pas i hi haurà el radar pedagògic que indica la velocitat dels vehicles.

Una altra idea amb la qual treballa el govern i el cap de policia és fer passos elevats allà on hi ha un pas de vianants. Una idea que el Ministeri espanyol contempla a la normativa però que carreteres de la Generalitat desestima completament Davant d’això el regidor es planteja tirar pel dret i fer ho sense permís, o posar hi semàfors. L’explicació va venir arran d’una pregunta del PSC al ple municipal.

EL GOVERN ENCARA ESPERA L’ESTUDI ECONÒMIC PER CREAR EL SERVEI D’HABITATGE SOCIAL

Al Ple es va dir que el tindrien a mitjans de setembre, però a finals de mes encara no havia arribat. Després caldrà revisar lo des de diferents departaments. El següent pas serà convocar la comissió creada a tal efecte al ple de novembre de 2020.

Actualment Arenys de Munt té 4 pisos socials, dels quals sols es pot viure a un, ja que els altres tres necessiten reformes Ja hi ha una subvenció per rehabilitar ne un, i un altre es farà l’any que ve també amb subvenció de la Diputació. El que necessita menys reforma s’arreglarà amb recursos propis. Al mateix Ple la regidora d’Urbanisme va fer balanç del mandat en aquesta qüestió, valorant tot el que s’ha aconseguit. L’alcalde va coincidir amb ella que no n’hi ha prou amb quatre pisos i per això es compta amb la zona de can Globus on hi poden anar uns 30 habitatges assequibles per a gent gran i gent jove

LA LÍNIA DE BUS A L’HOSPITAL DE MATARÓ S’AMPLIA

Serà, però, de moment només amb més viatges al matí. La Directora general de Transports i Mobilitat, Mercè Rius, s’ha compromès ha incrementar el servei de bus entre els dos Arenys i l’Hospital de Mataró Ho va dir a la reunió que va mantenir amb l’alcalde d’Arenys de Munt, Josep Sánchez Camps, i l’alcaldessa d’Arenys de Mar, Annabel Moreno.

de la vila

>>>

L’ampliació del servei d’autobusos al matí es farà aviat i ve avalada per la consolidació del servei des que es va inaugurar l’1 de març de l’any 2021. La principal petició d’Arenys de Munt, però, és ampliar el servei també a les tardes. En aquesta qüestió s’ha pres l’acord d’estudiar ho. Per això els dos ajuntaments arenyencs faran unes enquestes per veure quines són les peticions de servei de tarda. Sánchez Camps ha dit que cal ser pacients i perseverants per aconseguir l’ampliació a la tarda, però és optimista perquè els dos ajuntaments van units en aquesta petició i hi ha bona predisposició per part de la Generalitat a parlar i estudiar les propostes que es facin.

A la reunió també es va demanar que la línia de l’Hospital de Mataró tingui una parada comuna que la connecti amb la línia que fa el servei des de Mataró a la Universitat Autònoma de Barcelona, a Bellaterra, per poder interconnectar aquest viatge pels estudiants dels dos Arenys Els tècnics de mobilitat analitzaran quina és la millor solució possible per crear aquest nou servei.

Actualment el servei d’autobús d’Arenys a l’Hospital de Mataró està operat per Sagalès, i té 5 expedicions d’anada i 5 de tornada, que arriben al centre hospitalari a les 8h, a les 9h i a les 10h, i tornen al migdia. També hi ha una parada, posterior a l’hospital, per poder accedir al centre comercial Mataro Park

El servei es pot utilitzar amb els títols de viatge de transport integrat; son dues zones i al mateix autobús es pot comprar el bitllet. L’empresa Sagalès recomana l’ús de l’app que ofereix tota la informació dels horaris i novetats dels seus serveis.

COM CADA AGOST, PUJA L’ATUR A ARENYS DE MUNT

Aquest mes d’agost hi ha hagut 368 persones residents al municipi inscrites al SOC, 16 persones més que al juliol. El fet no sorprèn, aquest és un mes on l’atur acostuma a pujar. Només va baixar l’any 2021, quan es van reactivar les activitats dels serveis d’hostaleria i comerç.

Tot i l’augment de l’atur, es tracta de la xifra més baixa per a un mes d’agost des del 2007, molt allunyada de les 684 persones de l’any 2012 en què va haver hi el nombre més alt de persones aturades a Arenys de Munt durant un mes d’agost.

Respecte de l’agost del 2019, el darrer abans de la crisi, la diferència és de 27 persones menys a l’atur; i respecte de l’agost de 2020, l’any del confinament, la diferència és de 150 persones menys

Tot i l’increment intermensual respecte de fa un any, hi ha 46 persones aturades menys De nou, aquest agost el descens en la variació interanual és més moderat que els primers mesos de l’any.

A la resta d’àmbits del nostre entorn, la xifra de persones aturades també ha augmentat, a causa de la finalització dels contractes temporals lligats a la temporada d’estiu. Les variacions interanuals segueixen sent a la baixa a tots els territoris

Tot i la pujada de l’atur, Catalunya torna a tancar el mes amb la xifra d’atur més baixa per a un mes d’agost des de 2008. Pel que fa al Maresme, veiem que l’atur ha augmentat respecte del mes passat i ha baixat respecte de fa un any, seguint la mateixa dinàmica que la resta d’àmbits territorials.

L’ÀREA DE CULTURA DONA LA BENVINGUDA ALS DOCENTS DEL NOU CURS ACADÈMIC

El dimarts 6 de setembre la regidora d’Educació i els equips docents dels centres educatius d’Arenys de Munt es van reunir als jardins de Can Borrell per donar la benvinguda al nou curs escolar. La regidora Tònia Vila Paituví va agrair als docents la seva tasca i els va encoratjar a iniciar el curs amb el repte d’assolir els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) de l’Agenda 2030

Mestres, professors i personal PAS de l’Escola Bressol La Petjada, les escoles Sant Martí i Sobirans, l’Institut Domènec Perramon, l’Aula de Música i el CFA Enric Camón van assistir a la recepció.

Aquest acte de benvinguda és un moment de retrobament del professorat i de compartir una estona distesament Als mestres i professors nous que s’incorporen als nostres centres, se’ls lliura un petit dossier de benvinguda amb informació sobre Arenys de Munt, com ara característiques del poble, tradicions, festes i centres educatius

NEIX LA TAULA PER LA CONVIVÈNCIA

El dimarts 20 de setembre es va fer a la masia de Can Borrell la primera Taula per la convivència, organitzada pel Servei de Mediació La iniciativa sorgeix després de l’èxit de la trobada virtual que es va realitzar el febrer del 2021 en la que es va manifestar el desig de fer regularment aquests espais de trobada en què tothom tingui l’oportunitat de parlar, de sentir se escoltat, on poder conèixer se, enriquir se, compartir i co construir la convivència al municipi.

La Taula de Convivència té per objectiu crear i impulsar accions de millora de la convivència a Arenys de Munt on tothom hi sigui partícip. Hi està convidada qualsevol persona de la vila que comparteixi aquests interessos.

La regidora Montse Batista i Alsina va sortir amb positivisme de la trobada, per la bona participació, tant de gent a títol individual com representació d’entitats Es va definir la finalitat i els objectius de base i es van emplaçar a trobar se un cop al mes i començar a idear campanyes i accions

L'alcalde i la regidora d'educació amb els docents

F o t o g r a f i a | A u n t a m e n t d A r e n y s d e M u n t

Dinàmica a la Taula de Convivència

Xavi Morago, entrenador de l’Amunt Bàsquet en els darrers 6 anys deixa el club per incorporar se a l’Arenys Basquet. Com bé sabran Amunt Basquet i Arenys Basquet tenen un conveni de coŀlaboració entre les dues entitats esportives.

Això els permet poder cobrir se entre ells les necessitats que puguin sorgir De fet, ha marxat Morago i la gran majoria de jugadors de l’Amunt Bàsquet, tots cap a Arenys de Mar Aquí a Arenys de Munt s’intentarà crear un nou equip de bàsquet i competir a la categoria sots 25

MIREIA MARTÍNEZ HA QUEDAT TERCERA DEL CAMPIONAT D’EUROPA IN-LINE JÚNIOR I TORNA D’ANDORRA AMB LA MEDALLA DE BRONZE

Del 4 al 7 de setembre Mireia Martínez estava a Andorra participant al campionat europeu modalitat in line A l’informatiu de la Ràdio ha explicat que ha estat un dels seus millors campionats, on es va trobar molt bones patinadores, sobretot les de la delegació italiana

La Mireia va fer dos bons balls amb cap caiguda i s’ho va passar molt bé. Ha tornat contenta del resultat i de com li ha anat tot el campionat, i va arribar a la final amb els salts segurs i nets, això li va permetre obtenir la tercera posició. Ara, d’aquí a finals d’any, seguirà entrenant tant l’in line com amb quatre rodes.

XAVI MORAGO DEIXA D’ENTRENAR L'AMUNT BÀSQUET

I, JUNTAMENT AMB LA MAJORIA DE JUGADORS D’AQUÍ, S’INCORPOREN A L'ARENYS BÀSQUET D’ARENYS DE MAR

EL MATARÓ S’EMPORTA EL 25È CAMPIONAT DE PARTIDES RÀPIDES D’ESCACS, PER DAVANT DE L’ARENYS DE MUNT A SEGON I L’HOSTALRIC A TERCER

El passat 18 de setembre es va jugar el campionat de partides ràpides d’escacs a la plaça de l’Església

Era la 25ena edició d’aquesta competició i hi havia 8 equips jugant entre ells Es van muntar 24 taulers i al mateix moment jugaven 48 persones. Va fer un bon dia, gens de calor, i es van veure partides intenses i emocionants. Va guanyar el Mataró, que portava un equip de molt nivell.

El segon classificat va ser l’Arenys de Munt A, i l’Hostalric va ser tercer. El Mataró va guanyar 6 de les

set rondes disputades La única ronda que va perdre va ser contra l’Arenys de Munt A L’MVP del partir va ser un jugador de Mataró que va guanyar totes 14 partides que va disputar Un jugador d’Arenys de Munt en va guayar 12 de 14. El trofeu era una rèplica del monument a la Independència.

DARRERA JORNADA DELS EQUIPS DEL POBLE

L’Arenys de Munt Solar Tradex d’Hoquei patins visitava el Palau blaugrana per disputar la 4a jornada de l’OK lliga davant del Barça i va caure per 7 gols a 1 Això deixa a l’Arenys de Munt com a 11è classificat amb un punt

En futbol es va donar el tret de sortida a la temporada. El senior A del grup 5 va disputar el seu partit davant la seva afició i ho va fer amb derrota per la mínima contra el Pla d’en Boet de Mataró per 2 3. També va debutar l’equip senior B que està a la mateixa categoría però del Grup 6. Ho feia al camp de los Molinos derrotat per 14 1. Les baixes de l’equip i la superioritat dels locals van condemnar els visitants a encaixar la primera derrota de la temporada

F o t o g r a f i a | R à d i o A r e n y s d e M u n t

FESTA DE LA MARE DE DÉU DEL ROSER

El primer diumenge d’octubre celebrem la diada dedicada a la Mare de Déu del Roser, alhora és la diada de la Confraria de la Mare de Déu del Roser A la missa de les 11h es celebra tot pregant per tots els confrares difunts i al final amb el cant dels goigs.

Com cada any, tots els confrares del Roser podran fer la seva aportació anual al cancell del temple. Tothom que desitgi apuntar se a la Confraria del Roser ho pot dir directament al despatx parroquial, personalment o per correu: arenysmuntparroquia@gmail.com

Els confrares tenen com a una de les seves pregàries habituals el rés del Rosari, amb els rés de les denes de l'Avemaria es poden contemplar els misteris principals de la vida de Crist i de la seva Mare Els confrares es beneficien també de la corona de pregàries que en tot el món els uneixen en la pregària També se'ls assegura sufragis pels confrares difunts. Aquesta advocació dona nom a totes aquelles persones que es diuen Maria del Roser o Roser. L'onomàstica se celebra el dia de la festa litúrgica d'aquesta Mare de Déu: el 7 d'octubre.

FESTA DE LA MARE DE DÉU DEL REMEI

El segon diumenge d’octubre, enguany el dia 9, celebrarem la festa de la Mare de Déu del Remei. La Mare de Déu del Remei o Verge del Remei, és també una advocació mariana. La Mare de Déu del Remei és una de les que gaudeixen de més veneració a Catalunya, per demanar li bon consell i remei en casos de malaltia, en tota mena de tribulacions i trasbalsos.

També ha estat una de les invocacions més freqüents perquè afavorís el moment del part Només cal observar els exvots que hi ha al cambril de la imatge que hi ha al nostre temple. Aquest diumenge celebren la seva onomàstica les dones que es diuen Remei o Maria Remei.

A la nostra parròquia i al poble, segons la tradició també celebrem la festa de vot del poble a la Verge del Remei, però ho fem el segon diumenge de Pasqua, tot celebrant la nostra festa major petita.

DES DEL CAMPANAR

Mes d’octubre, mes missioner

El mes d’octubre ha estat, des de sempre, el mes missioner per exceŀlència, marcat pel diumenge del DOMUND, que va deixar una forta petjada solidària a molta de la gent més gran del nostre poble. Era un dia en el que, repartits arreu de tots els pobles i barris de Catalunya, els joves i els més menuts anaven amb unes guardioles recollint diners per a les “Missions”. És cert que ja des de l’any 1622 hi havia la Congregació per a la Propagació de la Fe, que ajudava els països de missió, i també l’any 1823 una jove francesa, Paulina Jaricot, va fundar l’Obra de la Propagació de la Fe, posant en moviment una xarxa d’oració i de coŀlecta per ajudar els missioners. Però podríem dir que és a partir del DOMUND quan co

mença una veritable solidaritat internacional, que es nodria del bonic somni de pensar que era possible acabar amb la Fam al Món a través dels petits gestos de moltes persones solidàries. I dic que era un bonic somni i no una utopia, perquè, de fet, hauria estat un somni possible si no fos pels interessos dels poderosos d’aquest món, a qui ja els interessava de mantenir a bona part de la població en la pobresa, per així poder treure més beneficis dels seus negocis fraudulents.

Des d’aquell any 1926 en què va començar el DOMUND fins avui, ha plogut molt, i ens podríem preguntar: ¿Continua, doncs, encara vigent aquell somni? Quin sentit té avui el Domund? Aquestes preguntes les ha respost el Papa Francesc en el bonic missatge que ens ha enviat, titulat: «Per a què siguin els meus testimonis». Perquè és d’això del que es tracta de fer a la missió. Ésser testimoni de Jesús que ha omplert el nostre cor del seu Amor i que ens ha posat al servei de tots els teus germans.

Mn. Joan Soler Ribas

Com diria Sant Ignasi de Loiola: «en tot servir i estimar». Quin lema més bonic.

El Domund és, doncs, una crida a posar en el centre de les nostres vides l’altre. Un Altre que fa referència a Déu, perquè Déu és el totalment Altre, però un altre que també fa referència al nostre germà, la presència i el sofriment del qual ha d’interrogar les nostres vides, i ens ha de fer canviar. Perquè el Domund ens recorda, en definitiva, que no és Déu qui permet el sofriment al món, sinó que és la nostra llibertat mal utilitzada la que provoca les desigualtats més punyents.

Per això, germans, us convido en aquest mes d’octubre a preguntar vos, amb sinceritat, quina és la vostra opció solidària cap als altres, i veure com ho podem fer per anar treballant junts per a disminuir les desigualtats socials i per a fer que el missatge de Jesús sigui no només conegut, sinó sobretot viscut, perquè com ens va recordar el Papa Pau VI: «L’home contemporani escolta molt més als testimonis que als mestres. I si escolta als mestres, és perquè abans han estat testimonis»

SOLEMNITAT DE TOTS SANTS i COMMEMORACIÓ DE TOTS ELS DIFUNTS

Recordem que el dimarts, 1 de novembre, tots podrem celebrar aquesta solemnitat pasqual de Tots Sants

HORARIS PARROQUIALS

MISSES: dilluns, dimarts i divendres, a 2/4 de 7 tarda. Dissabtes, 8h capvespre. Diumenges: 9 i 11h del matí.

RÉS DEL ROSARI: Dilluns, dimarts i divendres, 6h tarda. Despatx parroquial: Divendres de 4 a 6h tarda.

DEFUNCIONS

Pedro Moral Villar, 85 anys Esperanza García Consuegra Carmona, 83 anys.

Que el Senyor els rebi en la seva Pau.

PREGÀRIA DE TAIZÉ

Aquest mes d'octubre es celebrarà el dilluns 17 a les 7h de la tarda (30 minuts)

OBERTA A TOTHOM

|De la Parròquia /19 I l’endemà, 2 de novembre, pregarem per tots els nostres germans difunts, ja al Regne del cel.

La imatge de l’arc de sant Martí després del xàfec acompanyat de tempesta de la tarda del dia 2 reflecteix molt bé el setembre dinàmic i canviant amb una mica de tot que hem tingut

UN SETEMBRE BEN ENTRETINGUT

Ja amb la tardor meteorològica (setembre, octubre i novembre) comencem el setembre i ho fem si fa o no fa de la mateixa manera que vam acabar l'agost. Alternant la calor i xafogor amb una certa inestabilitat, que a banda de refrescà l’ambient amb mínimes més fresques i acumular alguns litrets (el compte pluviomètric anual encara força pobre d'enguany), originà algunes d'aquelles tardes, vespres i nits que creen afició.

I així seguí, fins que entrà en joc l'ex huracà Danielle convertit ja en una borrasca normal a partir del dia de la Diada, estibant nos primer, l'enèsima intrusió polsegosa del nord d'Àfrica acompanyada de l'enèssim pic de calor d'aquest estiu tan llarg... i posteriorment el pas de vàries línies d'inestabilitat (les primeres precipitacions de les quals acompanyades de fang) que anaren a més en el transcurs de les jornades a mesura que la borrasca se'ns anava acostant. Escombrant així la massa molt calorosa, xafogosa i polsegosa que

teníem al damunt, amb un xoc de masses d'aire el dia 16 en què diguérem adéu a la calor intensa i xafogor acusada catapultant nos, ara sí, a l'ambient habitual d'un mes de setembre amb aires cada vegada més de tardor, que s'accentuaren a partir de l'equinocci de tardor de la mà d'un front fred associat a un solc fred en altura responsable d'una nit del dia 23 i matinada del dia 24 inestables (menys del previst), i que donaren pas a un primer cap de setmana de la tardor relativament insegur i amb ambient tardorenc Un ambient que s'allargà amb petits alts i baixos, accentuant se novament amb una última tongada de xàfecs i tempestes els darrers dies de setembre

Crònica realitzada per: Pau Torrent Fontbona

Dades extretes de l'estació situada a la part alta Arenys de Munt

"Quan plou pel setembre la tardor bé entra"

F o t o g r a f i a | P a u T o r r e n t F o n t b o n a

EL SEGON ESTIU ASTRONÒMIC MÉS CALORÓS PER DARRERE DEL DE 2006, EN 17 ANYS DE MESURES!

La sotregadeta que tinguérem entre la vigília de Sant Joan i els primers 2 dies de juliol, juntament amb l'estocada que tinguérem entre el 18 i el 20 d'agost enmig del temps dinàmic i canviant de la segona quinzena d'agost i que seguí poc o molt el mes de setembre, però encara amb força calor i xafogor fins a la renovació d'aires que donà força joc el dia 16 i ens catapultà per fi a una recta final, amb ambient ja més de setembre i amb regust de tardor.... no han impedit que l'estiu astronòmic d'enguany hagi acabat sent el segon més calorós, darrere del de 2006, acompanyat d'una pluviometria per sota la mitjana (2005 2022)

Gràcies en bona part del pes inconfusible d'haver viscut el 3r juliol més calorós i el més sec, així com de l'agost més calorós en 17 anys de mesures

I tot plegat per culpa d'una calorada que fou notícia, no pels rècords que no s'enregistraren aquí a la nostra zona, sinó per la seva persistència en el temps.

Dues imatges que reflecteixen el que ha estat aquest estiu astronòmic:

1 2

Posta de sol ben vistosa per la polseguera sahariana que tantes jornades ens ha acompanyat juntament amb una calor intensa, que sense rècords ha estat ben persistent. (12 juliol )

La llampegada de la matinada del dia 27 d'agost reflecteix el cert dinamisme que el temps agafà sobretot a partir del la 2a quinzena d'aquest mes

Crònica realitzada per: Pau Torrent Fontbona

Dades extretes de l'estació situada a la part alta Arenys de Munt

JARDINS DE CAN BORRELL

Espès el verd del teu paisatge de somni encès al so de la campana. Ombriu el temps i clares les paraules, les que es diuen d’amagades en el cor dels visitants.

Antoni Cantallops

BIBLIOTECA ANTÒNIA TORRENT I MARTORI

AGENDA D’ACTIVITATS

1dissabte, 11:30h

OCTUBRE 2022

Parlem de referents LGBTI+. Trobada de joves per parlar i comentar diferents llibres, sèries, peŀlícules, músics, etc del coŀlectiu LGBTIQ+

7 i 19 divendres i dimecres, 19:30h

Conversa en francès

14 i 28 divendres, 19’30h

Conversa en anglès

20 dijous, 19h

Club de lectura: On ets, món bonic,de Sally Rooney

21 divendres, 19h 22 dissabte, 11’30h 26 dimecres, 19h

Tertúlia de llibres: Comparteix les teves lectures

Tertúlia del Fènix Per a joves entre 11 i 17 anys

Cinema amb emocions: Puentes de Madison, de Clint Eastwood

BENVOLGUDA

Empar Moliner. Columna Edicions. 2022. 240 pàgines

Empar Moliner explica en una entrevista que va ser en un pas de vianants que va veure com dues conductores discutien, però el marit d’una d’elles en comptes de fer costat a la seva pròpia dona, el que feia era somriure a l’altra A partir d’aquesta imatge, Moliner va imaginar l’argument de Benvolguda, una noveŀla que comença amb la Remei, la protagonista, al seient del darrera del cotxe. El seu marit condueix, i de copilot, hi ha la Cristina, una violinista jove amb qui ha d’assajar un concert. Dins d’aquell cotxe, en aquell moment, la Remei té la intuïció que el seu marit s’enamorarà de la jove concertista. Amb aquesta mena d’epifania d’anticipació d’unes banyes, comencen tot un seguit d’esdeveniments que portaran al que la protagonista en diu, de manera molt encertada, l’era del d C (després de Cristina)

A partir d’aquest conflicte n’arriba un altra de molt més complicat, i és que a la Remei li apareixen els primers símptomes d’una menopausa, fet que fa que tot el seu món trontolli amb l’aparició els fogots, la pèrdua del desig sexual, i també les pèrdues d’orina degudes als estossecs Tot dosificat amb la ironia que Moliner domina a la perfecció.

I em ve molta tos, també de cop No te n’adones mai, esclar, del moment exacte en què t’ha aparegut, però no me n’adono perquè per primera vegada a la vida amb aquella tos, molt seca, comprenc del tot els anuncis de compreses per les pèrdues.

A Benvolguda apareixen els temes que Empar Molina ja ens té acostumats en els seus relats, la felicitat fingida, la part sòrdida de les parelles, la por a tot allò que en qualsevol moment pot alterar la petita quotidianitat, o sigui, en definitiva, la fragilitat d’una realitat a la qual ens aferrem Però, aquí ho gaudim doblement, perquè podem compartir més pàgines amb els personatges, fet que amb els relats, a vegades ens passa que voldríem romandre més temps dins de les històries. Un personatge, el de la Remei amb uns paraŀlelismes evidents i intencionats, com el fet de ser una dibuixant a qui de sobte li arriba l’èxit i es torna molt mediàtica, o l’altra coincidència que és l’obsessió per córrer una dotzena de quilòmetres cada matí (referència directa al llibre De què fuges, qui et persegueix?). Benvolguda ha estat premiada amb el Ramon Llull d’enguany, la teniu a la nostra biblioteca i també a l’Ebiblio. No us la perdeu!

Gemma Tomàs Pruna

EXCURSIÓ AL CASTELL DE BURRIAC

L'excursió al castell de Burriac i Montcabré que s'havia de fer el passat 24 de setembre i que es va suspendre per la previsió de pluges, es farà el DISSABTE 8 D'OCTUBRE.

Lloc de trobada: aparcament de can Globus a les 8 del matí Desplaçament fins a Cabrera de Mar amb cotxes particulars.

L'excursió té un recorregut de 10,2 Km i un desnivell acumulat de 440 metres. Cal portar aigua, esmorzar i calçat adequat per caminar per la muntanya.

DISSABTE 9, a les 18h, al Centre

OCTUBRE 2022

DISSABTE, 1

Plaça de l'Església, de les 11 del matí a la 1 del migdia, Setmana de la Gent Gran: Programa de ràdio especial gent gran.

Biblioteca Antonia Torrent i Martori, a 2/4 de 12 del migdia, Parlem de referents LGBTIQ+, amb Guiu Muns i Claudia García d’Amunt LGBTI.

Sala Municipal, a les 2 del migdia, Dinar de la Setmana de la Gent Gran Preu: 3 € Venda a l’Esplai Verge del Remei.

DIUMENGE, 2

Plaça de l'Església, 33a Marxa Els Termes, a partir de 2/4 de 8 del matí Sala Municipal, Setmana de la Gent Gran: a les 4 de la tarda, Concurs d'endevinar fotografies antigues. A les 5 de la tarda, Havaneres i Cremat amb Barca Mitjana.

DIMARTS, 4

Can Borrell, a les 6 de la tarda, Setmana de la Gent Gran: Monogràfic sobre la residència.

DIMECRES, 5

A les 7 del matí, Setmana de la Gent Gran: Sortida a Corbera d’Ebre per visitar el Memorial de la Batalla de l’Ebre Preu: 15 € Inscripcions a l’OAV.

DISSABTE, 8

Aparcament de Can Globus, a les 8 del matí Excursió al Castell de Burriac

DIUMENGE, 9

La Central, a les 11 del matí Passejada L'itinerari d'en Genet, netegem les caixes niu. Activitat gratuïta, places limitades, cal inscripció prèvia a info@durbec.cat. Sala Gran del Centre Moral, a les 6 de la tarda, Cinema Cicle Gaudí Toscana. Preu entrades: general 4,5€, carnet jove 3€, FAC 3€.

DIUMENGE, 9

Sala Municipal, a les 6 de la tarda, Ball Esplai de Jubilats Verge del Remei Entrada 5€, socis de l'Esplai 3€.

DIVENDRES, 14

Sala d’Exposicions Mercè Paluzie, a les 6 de la tarda: Inauguració de l’exposició “Manolo Hugué (1872 1945) Un artista universal a Arenys de Munt”. Es podrà visitar fins el 30 d'octubre

DIUMENGE, 16

La Central, a les 10 del matí, Passejada A l'entorn de les masies, riquesa d'ambients. Preu 3€. Cal inscripció prèvia a enc@pangea org

Sala Gran del Centre Moral, a les 6 de la tarda: Teatre El Retaule del Xiscle, a càrrec del grup Xiscle de Sant Iscle de Vallalta. Preu entrades: general 10€, socis 6€, <30 anys 6€, socis <30anys 4€

Sala Municipal, a les 6 de la tarda, Ball Esplai de Jubilats

DIJOUS, 20

Can Borrell, a 2/4 de 8 del vespre, Ple ordinari

DIUMENGE, 23

Parc de Can Jalpí, a le 12 del migdia, Parcs en Concert: Pol Batlle i Rita Payès. Sala Corrioles del Centre Moral, a les 6 de la tarda, espectacle de Rau rau: La castanyera, a càrrec de Silvia Serra Entrades: general 8€ / socis 5€ /<14 anys 5€ / <14 anys socis 2,5€. +2€ a taquilla. Sala Municipal, a les 6 de la tarda, Ball Esplai de Jubilats

DIUMENGE, 30

La Central, a les 11 del matí Taller Pessics de parc Activitat familiar per a investigar i conèixer els ocells del parc de Can Jalpí. Cal inscripció prèvia a info@durbec cat Es recomana calçat per caminar, aigua, llapis i prismàtics.

Sala Municipal, a les 6 de la tarda, Ball Esplai de Jubilats

NOVEMBRE 2022

DISSABTE, 5

Sala Corrioles del Centre Moral, a les 7 del vespre, Bany de Gongs, a càrrec de Prem Tara Gong. Preu: 20€ / socis 15€

Exposicions

Sala d'Exposicions Mercè Paluzié

Fins el 9 d’octubre, Exposició de la Setmana de la Gent Gran.

Del 14 al 30 d’octubre, Exposició "Manolo Hugué (1872 1945): un artista universal a Arenys de Munt.

Altres

Can Borrell, de l’1 al 5 d’octubre, Setmana de la Gent Gran: Portes obertes a l’Arxiu Històric d’Arenys de Munt.

Plaça de l'Església, del 4 al 6 d’octubre, de 6 a 8 de la tarda, Setmana de la Gent Gran: Classes de gimnàstica i ball.

Sala Municipal, a partir del 3 d’octubre, cada dilluns de 10 a 2/4 de 12 del matí o de 7 a 2/4 de 9 del vespre, Curs gratuït de txikung. No cal inscripció

JOSEP M. de DELÀS i MIRALLES decanDelàsolacasaVella(Torrentbò)

ALFRED DORCA i BLANCH

Durant la Guerra Civil Espanyola, la família va haver d’abandonar la i la casa va acollir una colònia de nens refugiats asturians que estava integrada dins l’organització “Pla de Suport alsOrfes de Guerra”. Posteriorment, la casa s’anomenà can Belda, nom del següent propietari, i actualment és propietat de l’Ajuntament de Sant Vicenç de Montalt

Fernando de Delàs i de Gelpí

Seguint amb la línia d’anar recordant, de tant en tant, els nostres veïns i veïnes de la barriada de Torrentbò, coneixerem en aquesta ocasió a dues persones força populars en l’àmbit industrial i comercial i polític de Catalunya, que han conviscut entre nosaltres, amb motiu de tenir la seva segona residència a la nostra població. Dos homes nascuts al segle XIX: un, l’Alfred Dorca, era un popular banquer i advocat d’Olot, fill d’un altre banquer, que a més, va destacar com a polític durant els anys de la República. I l’altre, en Josep Maria de Delàs, va ser també, un advocat, empresari del sector de les assegurances fill també, d’un altre empresari que a finals del segle XIX havia comprat la masia de Torrentbò coneguda com la Casa Vella.

Josep Maria Delàs i Miralles (1863 1955)

La masia de la família Delàs era una casa coneguda antigament com la Casa Vella, que a finals del segle XIX en comprar la els Delàs es va reformar i ampliar, convertint se en residència d’estiueig de la família

L’Alfred de Delàs era un reconegut advocat de Barcelona, fill d’en Fernando de Delàs y de Gelpí Taurinyà y Marañosa (1823 1909) natural de Girona En Fernando de Delàs, era nét del baró de Vilagayà, i havia fundat l’any 1865 a Barcelona una societat d’assegurances anomenada “Sociedad Catalana de Seguros contra incendios a prima fija” , que aviat va veure coberta la subscripció de cinc milions de pessetes (deu mil accions de cinc centes pessetes cada una) i que posteriorment, es convertí en “La Catalana de Seguros” i finalment en “Grupo Catalana de Occidente” Precisament, aquell mateix any de 1865 en què fundà l’asseguradora, en Fernando Delàs, també, es presentà a les eleccions per les corts espanyoles i sortí elegit diputat per la circumscripció de Girona, havent obtingut 1553 vots

L’Alfred de Delàs L’Alfred, fill d’en Fernando, havia aconseguit el títol d’advocat l’any 1884 (quatre anys abans de l’Exposició Universal) amb només vint un anys Després d’acabar la carrera es casà amb una noia de l’alta societat catalana, la Teresa de Sagarra y Pita Boado (1866 1943) amb qui va tenir dos fills: Ramon i Fernando, i quatre filles: Conxita, Pilar, Montserrat i Loreto. La Pilar, la més gran de les noies es casà precisament amb en Fernando Villavecchia, familiar d’un vell conegut d’Arenys de Munt. Al 1898 va ser elegit vicesecretari de la junta de la Cámara de Propietarios de Barcelona, i el 1911 va ser designat per reial decret, vocal de la Junta Consultiva de Seguros de la capital d’Espanya, càrrec que ostentà durant una colla d’anys. El desembre de 1922 va passar a formar part de la junta de la Sociedad Colombofila de Barcelona (una entitat elitista farcida de milionaris)

decanMiróocanGuix (Torrentbò)

Activitat professional

A més d’advocat, activitat que va exercir durant setanta anys, l’Alfred fou molt més popular per ser director gerent de la companyia d’assegurances coneguda per “La Catalana” fundada l’any 1865 pel seu pare, i que l’any 1929 ja sumaven les primes cobrades a més de dotze milions de pessetes Més endavant va crear una filial nomenada “La Previsión Nacional” , dedicada, principalment a protegir els industrials i comerciants. L’any 1923 la companyia “La Catalana” inaugurà noves dependències al núm 23 del Passeig de Gràcia de Barcelona El president del Consell d’Administració era el marquès d’Alella, mentre en Delàs ocupava el càrrec de director gerent, des de l’any 1906, en què es va jubilar el seu pare Era tant el prestigi que tenia en Josep M Delàs en el món de les assegurances, que l’any 1891, amb només vint i vuit anys, ja va ser designat per assistir a Milà, a una assemblea internacional d’asseguradores, en representació d’Espanya

El novembre de 1933 els Consells d’administració de les companyies “La Catalana i La Previsión Nacional” , es van reunir conjuntament per fer un homenatge al seu director gerent, amb motiu d’haver li concedit el govern republicà de Madrid, els títols honorífics d’ “Inspector Jefe del Cuerpo Técnico de Inspección de Seguros i Jefe Superior de Administración Civil” .

Després de la guerra

Es veu que les seves activitats dutes a terme durant la república, no van agradar massa als franquistes que el van fer investigar per les seves actuacions, així com, per algunes de les seves declaracions de la renda El van fitxar per haver exercit el càrrec de secretari general dels Serveis Documentals (CDMH ES Fitxer 15 núm. D0003902 Exp. Secretaria 4.148) de no sabem quin organisme, suposem que més aviat, devia ser pels títols honorífics que li concedí el govern republicà. Però, essent en Delàs un home de l’alta burgesia i clarament de dretes, es va identificar ben aviat amb el nou règim I no només va rebre distincions durant la república, sinó també, a l’època franquista. L’any 1949, li va ser imposada, pel director

general del Seguro y Ahorro, la Medalla de Oro del Seguro, així com el títol de Comendador de la Real Orden de Isabel la Catòlica. El 1951 quan tenia vuitanta set anys, va ser nomenat vocal de la Junta Consultiva de Seguros del ministeri d’hisenda, en representació del ram d’accidents i malalties (Ordre del 8 de febrer de 1951 BOE núm. 50). Tenia el número 1 del coŀlegi d’advocats de Barcelona i el número 1 d’El Instituto Agrícola Catalán San Isidro. El seu fill Fernando també va ser advocat i el seu successor en les assegurances, exercint el càrrec de gerent de la “Previsión Nacional” . Es casà amb la Filomena de Montagut, l’any 1930, vestit d’Alferes de Dragons de Montesa. En Josep Maria de Delàs va morir el 8 de febrer de 1955 amb noranta dos anys, mentre encara estava exercint d’advocat. Se celebrà una missa l’endemà de la seva mort a la capella de Torrentbò. Amb motiu de la seva mort aquell mateix any, es va crear una fundació amb el seu nom, que establí un premi de 25 000 pessetes, al millor treball sobre el tema de les assegurances. L’any de la seva mort el tema del treball va ser: “La depreciación monetaria i el seguro”

Alfred Dorca i Blanch (1884 1965)

La masia de can Miró és una casa documentada el segle XVI, tot i que el fet que s’hagi trobat restes romanes en aquesta finca (ceràmica, àmfores) fa suposar que la casa és construïda sobre una edificació molt més antiga. La família Miró que dóna nom a la masia, foren uns importants comerciants que van participar activament en la vida política i social de Sant Martí d’Arenys al llarg dels segles XVI, XVII i XVIII. A mitjan segle XIX hi havia construïda la casa principal, tot i que

Can Miró Fernando de Delàs

sense el cos transversal que actualment té a la part posterior, també hi havia la masoveria i la bassa. A principis del segle XX la va adquirir la família Dorca, que va fer una reforma rellevant durant els anys cinquanta D’aquesta època és la gran finestra coronella que hi ha damunt el portal, que es va portar de Roda de Barà, i el cos afegit transversal a la part posterior de la casa. La teulada també es devia fer nova. L’arquitecte Joaquim de Ros i de Ramis va dirigir les obres d’adequació que van conferir a la casa la seva estètica actual. També es va construir el petit edifici del pati, i la casa que hi ha al camí i que s’utilitzava com a magatzem.

L’Alfred Dorca i la Banca L’Alfred Dorca i Blanch va néixer en una casa benestant d’Olot. El seu pare, en Salvador Dorca i Turon empresari i banquer, casat amb la Rosalia Blanch i Masdeu, va participar el 1897 en la fundació de la banca “Perxas, Dorca, Sagartal i Cia”, que s’establí a Figueres, ja que el seu principal accionista era de la ciutat. La societat va resistir fins a l’any 1932, que els Dorca es van retirar, però mentrestant, havien ja creat la seva pròpia banca a Olot: la Banca Dorca, que començà a funcionar el 20 de juliol de 1904, com a Dorca i Cia, en un local del carrer de Clivillers de la capital de la Garrotxa, i als baixos d’una casa que havia estat del marquès de Vallgonera. Les 12.000 pessetes de capital inicial van ser aportades per Salvador Dorca i Joaquim Barcons, que dissolgué la preexistent Barcons i Cia., poc després, a causa de la seva defunció El capital va ser reduït a 8.000 pessetes i quedà totalment en mans de la família Dorca. La banca continuà operant sense incidències fins a la mort d’en Salvador Dorca el 5 de

gener de 1927, que la societat passà a mans dels seus tres fills Joan, Alfred i Claudi. Paraŀlelament, el capital va enregistrar algunes variacions: el 1922 va passar a 488 000 pessetes i el 1933 a 519.250. Però el gran salt es va fer el 1947, esdevenint Banca Dorca S.A., amb un capital de 4 milions i 14 milions en dipòsits de clients i situant la seu de l’entitat al carrer Sant Esteve de la mateixa ciutat Uns anys abans de morir, però, cap allà l’any 1905, en Salvador Dorca havia comprat la masia Miró, a on passava la família moltes temporades i que la va reformar tal com hem dit anteriorment

Dels tres fills d’en Salvador Dorca, va ser l’Alfred que havia estudiat dret i que fins aleshores havia exercit d’advocat el que a la mort del pare, es convertí en nou responsable de l’entitat bancària i nou propietari de can Miró de Torrentbò. Tenien també, dues empreses més de caràcter familiar: “Banca Perxas, Dorca i Cia.”(fins el 1932) i “Dorca y Feliu”, fabrica tèxtil ubicada a Barcelona L’Alfred Dorca, es casà dues vegades, primer amb la Joaquima Sureda i Iglesias, i en quedar viudo es tornà a casar amb la Flor Garcia i Carlus. Tingué tres fills: Alfred, Joaquim i Albert

L’Alfred amb la cultura

El 1902 amb només divuit anys, ja va ser nomenat secretari de la secció de Dret, Filosofia i Lletres del Consell General del Centre Escolar Catalanista de Barcelona I a partir de l’any 1920, com a vicesecretari de la secció de comerç, formà part de les juntes de l’Ateneu Barcelonès. El maig de 1923 fou elegit secretari i el maig de 1926 president de la secció de comerç, mentre el vicepresident era en Josep Casanellas, també veí de Torrentbò. A primers de juliol de l’any 1936 (poc abans de la revolta feixista) es tornà a presentar a les eleccions per la junta de l’Ateneu Barcelonès, en la que també i figurava el futur president de la Generalitat Josep Tarradellas. L’Alfred fou nomenat vicesecretari i en Tarradellas tresorer.

L’Alfred i la política

A causa del seu prestigi en els ambients dretans de la societat catalana, l’Alfred, durant

Seu de la Banca Dorca a COlot andidatura de la Lliga el 1932

la República, va ser requerit per formar part de les candidatures de La Lliga. L’octubre de 1932 es reuní en assemblea el Centre Catalanista de Figueres, i van designar a l’Alfred Dorca i deu més com a candidats a diputats de la Generalitat per les comarques gironines de la Lliga Regionalista, però la candidatura estava inscrita com: “Candidatura Catalanista de Pacificació Social” i estava encapçalada per en Ramon d’Abadal i Calderó (diputat a Corts, advocat i un dels fundadors de la Lliga Catalana). El mes de novembre es van proclamar els resultats i l’Alfred tot i haver aconseguit 14 899 vots, encara no en tingué prou per sortir elegit.

El mes de novembre de 1933 va ser nomenat candidat a les eleccions municipals de 1934 per l’Ajuntament de Barcelona, en represen tació també, de la Lliga Catalana Tampoc obtingué representació, però fou proclamat regidor suplent. Per aquest motiu, quan van tenir lloc els fets d’octubre d’aquell any 1934 i van empresonar al president Companys i molts regidors de les candidatures d’esquerres estaven també empresonats o dimitits, el governador general de Catalunya nomenà als regidors suplents de la dreta per cobrir els llocs vacants Un dels designats fou l’Alfred Dorca com a suplent de La Lliga També, a finals d’aquest any se celebrà el seminari d’estudis polítics, socials, econòmics i culturals de La Lliga Catalana i l’Alfred hi participà com a ponent en la secció d’economia i hisenda Està clar que els germans Dorca eren políticament de dretes, però també és veritat que eren demòcrates i republicans. No van fugir durant la guerra i es van mantenir fidels a l’ordre establert Per això, van ser jutjats tots tres, pel famós tribunal franquista de Responsabilidades Politicas (TRRP). En Joan fou condemnat a una sanció econòmica de 30.000 pessetes i en Claudi a una de 35.000 (BOE núm 182 de juliol de 1941) L’Alfred després de ser condemnat en un primer judici, va ser finalment absolt (BOE núm. 217 de 5 d’agost de 1941).

La venda de la Banca i de la masia Miró L’any 1959 la banca Dorca fou adquirida per Florenci Pujol, el seu fill Jordi Pujol i tres més, traslladant la seu del banc a Barcelona i can

viant el nom pel de Banca Catalana Després d'una ampliació de capital i del trasllat a Barcelona va començar la formació d'un vast grup bancari amb interessos a la major part dels sectors productius del país, una forta implantació comercial i una considerable activitat de mecenatge cultural, que tots sabem com va acabar. L’any 1962, la família Dorca es vengué la masia de Torrentbò i tres anys més tard moria l’Alfred Dorca, el 20 de setembre de 1965, a l’edat de vuitanta un anys L’enterrament es va fer a la seva ciutat natal d’Olot. Els nous habitants de can Miró foren la família Guix, que en són els actuals propietaris. L’Enric Guix i Rius, de professió enginyer industrial, produïa vi i en va comercialitzar la seva pròpia marca. D’aquesta època són les reformes que es van dur a terme segons projecte de l’arquitecte Eugeni Rosich Casany, l’any 1974, data en què es va construir la capella en el camí que duia a la casa Segurament per motius de privacitat es va rectificar el traçat i actualment s’accedeix pel darrere de la casa, entre aquesta i la masoveria. A la finca hi havia vinya, ametllers, i també tenien vaques El magatzem al costat del camí va passar a ser edifici per al bestiar.

Elies Surroca i Campàs

Can Delàs

LA MORT D'UN FILL

Primera part

En aquest escrit intento posar me al lloc d'uns pares que perden el fill o la filla Expressar allò que pensen i senten i oferir los unes paraules de consol i força. No pretenc oferir solucions miraculoses ni dictar normes, ni indicar models a seguir. Només és un intent de propiciar algunes reflexions

No està previst a les lleis de la vida sobreviure a un fill. El més habitual és que els fills enterrin els pares.

Perdre un fill és una cosa antinatural. És una prova devastadora que ens colpeja de manera que tot queda paralitzat i s'esfondra en un sol instant Ens vam quedar completament en blanc, amb un mutisme que ens separa de tot. Com si només existís el crit ensordidor del nostre plor.

Ens apareixen estranyes sensacions, reaccions desconegudes i impulsos involuntaris que ens desequilibren i ens sembla que hem mort en vida. La impotència i el dolor ens estripen per dins i ens queda la sensació que ens han robat una cosa molt valuosa.

Quan es rep la notícia d'una mort per accident o imprevistament, és un moment doblement dur, atroç i dramàtic El que ens diguin: “almenys no ha patit” no pot paŀliar el dolor i el patiment que sentim.

Quan passa un fet així no ho acceptem. Ens enfadem amb el món i amb la vida. Culpem i exigim responsabilitats, a tots ia tot. Però culpar algú de la pèrdua no ens ho tornarà amb vida Se'ns desperten uns sentiments sobre la culpabilitat de molts delinqüents i dels càstigs que es mereixen. Considerem que ha estat un càstig. Ens desesperem doncs creiem que no ens ho mereixem, i s'apodera de nosaltres un sentiment de culpa i ràbia Se'ns apareixen unes preguntes: Per què ell? Per què a nosaltres? Què hem fet per merèixer això? No tractem de cercar la resposta. No ho comprendrem.

Ens hem de consolar entenent que la seva missió a la Terra havia complert Hi ha qui es refugia a acceptar la voluntat de Déu, però altres pateixen una crisi de fe. Els creients hem de recordar la frase del Parenostre: “Feu vos la vostra voluntat”. Acceptem que Déu així ho ha volgut. Hem d'entendre també que amb tant de patiment i tantes desgràcies que hi ha al món, no podem pretendre estar immunes a patir com els altres.

La pèrdua ens deixa un buit impossible d'omplir. Ens preguntem si podrem continuar vivint amb l'immens i inconsolable dolor i amb aquesta pena que ens ofega sense treva, i si podrem suportar la pèrdua del que més es pot estimar al món. D'alguna manera, en part hi morim, i ens entren desitjos de canviar la nostra vida per la seva.

Es diu que: “el temps tot ho guareix”. En aquest cas, no és cert Durant els primers dies seguirem notant la seva presència i en sentirem la veu. Ens semblarà que el veiem quan ens creuem amb algú que se li assembla.

El que ens ha passat ens pot fer recordar altres fets negatius del nostre passat, i que arribem a la idea, errònia i equivocada, que som unes persones desafortunades.

Continuarà… Carlos Rodríguez. Escritor Humanista Psicoterapeuta

P I N I Ó b a t e c O P I N I Ó B A T E C o p i n i ó B A T E C

Aquesta secció us publica la vostra opinió sobre temes d’interès públic amb el degut respecte a les persones, entitats i institucions.

El Batec no es fa responsable de cap dels escrits de la secció «opinió» i «bústia»

Els escrits com a màxim hauran de tenir una llargada de 250 paraules, al voltant de 15 línies

Feu los arribar a: batec@centremoral cat o la bústia del Batec a la facana del Centre abans del 20 de cada mes.

ARA NO TOCA

En aquell temps, la Marta Ferrusola esposa del President Jordi Pujol passejava eixerida com un pèsol per la zona alta de Barcelona dia sí dia també com una ciutadana més, entre la resta de contribuents.

A prop de la seva llar, sempre ben vigilada, però a la vegada amb un dispositiu de seguretat discret i eficaç. Una zona de la Ciutat Comtal on hi ha el millor de cada casa: els pares d’en Gerard Piqué, la família Nuñez y Navarro, els pares d’en Jordi Hereu, el cap de la ultradreta, fa dos dies els Urdangarín , el comte Güell, per anomenar ne una petita mostra del veïnat gourmet.

En Jordi Pujol, com la reina britànica Elisabet II o en Mikhail Gorbachov entre d’altres, formant part del segle XX exhaurit però tanmateig un segle XXI on la pandèmia, la guerra, la inflació junt amb el desgavell de la classe mitjana treballadora, el món, el país, no sap/no pot, incorporar nous líders vàlids de referència Els que remenen les cireres d’en Roca, o no, fan força basarda La tendència és que la vella Europa, aviat, sigui engolida per altres potències imperials més enllà de Taiwan.

La vitalitat, la força d’aquell homenot amb les sabates gastades de trepitjar territori, amb una encaixada de mans ferma, segur acompanyat d’un somriure de peix al cove, banyat pels aplaudiments d’uns arenyencs entregats aquell vespre de març del 2007 al Centre Moral Un èxtasi total

Ara camina mig geparut amb un bastó, amb la Marta en una cadira de rodes acompanyada d’una noia sud americana, i com sempre molt discretament, un mosso alt i prim de paisà, els ajuda a creuar el carrer.

La metgessa de capçalera dels Pujol es jubila aviat, però ella es resisteix a deixar la seva feina vocacional de moltes hores d’entrega i no mirar gens el rellotge, ni el calendari, per la sortida Ara no toca.

Joan Puig

LA TRINITAT D'AVUI

Sovint, i més la gent gran o d’edat madura, acostumen a fer crítica a les noves generacions Que si van estripats, que van tatuats, que si passegen animals de companyia als que cuiden més que no a pares, avis o família, etcètera. Voldria posar l’accent en què ens equivoquem, almenys en temes concrets, i bàsicament faré referència al nostre poble d’Arenys de Munt, actualment.

Primer punt, i ho podem constatar aquests dies, amb el dilema de si s’han de continuar dient “Kate colònies”, que si han d’estar sota l’aixopluc de la Santa Mare Església o han de ser laiques totalment. Mireu: si anem al tema, al principal, més de quatre centes persones fan equip, cadascú amb la seva responsabilitat i proposen una educació, un coneixement de la natura, del país en comarques diferents del Maresme on s’han d’espavilar els nois sense la família. Cosa que permet a pares joves sense els nens que puguin reviure uns dies de parella Tot aquest conjunt els farà com a mínim més bons ciutadans

Segon punt, tots ens havíem plantejat què en faríem del nostre Centre Moral, sense alguns noms de tota la vida. Doncs podem veure que hem passat a ser un ateneu (personalment a mi no m’acaba de fer el pes), però el resultat és que l’entitat té vida, és plena d’activitats per a tots els gustos, amb programes coherents, amb èxit de

participació i assistència de públic i no podem fer altra cosa que felicitar nos en A nosaltres ens cal continuar animant els responsables i socis en aquesta línia, per les traces i exemples en les assemblees, si convé tot es pot revisar i posar al dia, però l’entitat segueix els valors pels quals es va fundar.

Tercer punt. Tema similar a l'anterior, l'hoquei sobre patins. Tots pensàvem com ho faríem si hi havia responsables que per raons justificades deixaven el club La competència amb altres esports a Arenys de Munt és molt elevada cosa que provoca una delicada gestió de les instaŀlacions municipals, entre altres coses. Doncs, aquí els teniu: també un grup de joves, s’han posat al davant d’un projecte que els ha donat un resultat magnífic, i han aconseguit l’ascens a la màxima categoria d’aquest esport, en què es trobaran competint amb equips de l’Estat professionals, quan la majoria o tots els d’aquí són aficionats i prou

No em direu, doncs, que tinc les meves raons per estar com a mínim molt esperançat amb el compromís de les persones del nostre Arenys de Munt.

Acabo, recordant la lletra de la sardana d’Arenys de Munt: “Aquell poble, matiner, treballador i bon feiner, que viscut estalviant ”

Josep Pruna i Borrell Agost de 2022

COMUNICACIÓ i TRANSPARÈNCIA

Les persones que paguen obligatòriament i puntualment els seus impostos NO han vist cap referència al Butlletí Municipal 62 (amb un format NO homologat) el que dedica l’Ajuntament a la conservació, manteniment o modificacions de les obres, activitats, festes, contractes o accions i especialment a la urbanització de la RIERA. Per posar un exemple del manteniment i les millores dels polèmics escocells de la Riera (que també serveixen principalment de pipicans) i que mai han informat de les despeses invertides, ni del costos assignats que són invisibles

Aquestes són algunes de les seves millores: Escorça de pi no adequada i malversada a la primera rierada. Uns escocells amb “gravilla” de color. Plantes de jardineria inadaptades/insostenibles Pedres escairades (intolerables) trencacames (anti persones amb mobilitat) Ampliació d’aparcaments amb pedra imitació rajoles Rampetes escairades que no se sap per fer què. Noves peces de formigó quadrícula per tapar l’escocell (48.381,85€). Retallar 1 metre els fanal de l’enllumenat públic però amb la mateixa iŀluminació Substitució enllumenat per leds Neteja molt esporàdica de reixes Pilones de ferro per no aparcar Jardineres gegants de ferro i de ceràmica Rec automàtic inapropiat/ineficient. Neteja viària diària permanent. Contractació amb l’Empresa CEO pel manteniment, regar i recollida de fulles. Esporga, tala i substitució de nous plàtans. Nul manteniment de cartelleres informatives Conveni neteja papereres Anuŀlació d’aparcaments, multes indiscriminades, bicicletes, patinets i gossos/propietaris sense respecte i sense control.

Tot plegat un desgavell i una enganyifa de com s’ha de governar, i de com s’han d’administrar els recursos públics per millorar Arenys de Munt Amb tot això, com ens volen convèncer? Senyors regidors d’Economia, Transparència, Urbanisme, Espai Urbá i Medi Ambient, NO tants discursos fantasiosos i facin bé la seva FEINAi el seu compromís amb els arenyencs.

Xavier Oller

MAX WEBER

És incomprensible que una administració pública com l’Ajuntament d’Arenys de Munt que gestiona un Pressupost d’11.740.799,82 € anuals i una Plantilla de 82 persones NO nomeni un GERENT o d’un Càrrec Electe amb dedicació i responsabilitat total per dirigir l’economia l’organització, l’administració, el control, la transparència i l’eficiència de la Casa Gran que és de tots, a més d’avaluar l’efectivitat de la gestió de l’Empresa GUSAM amb un total de 55 treballadors (que si té un gerent) i un Pressupost de 2.397.279,75 €, com també de la disposició de les obligacions de les institucions i atencions de responsabilitat de l’Ajuntament (Patronat, Edificis públics, Representacions, etc )

La diferència entre una Empresa privada i l’Ajuntament, es concreta en què l’Empresa privada ha de donar comptes directes de la gestió, els controls, l’economia, l’eficiència i la productivitat, i si NO ho fa degudament, haurà de sucumbir i morir Mentre que l’administració pública arcaica, obsoleta i egocentrista tot li val per continuar i subsistir sense garantia d’evolucionar, ni aprimar l’eficàcia per competir i per millorar les obligacions, oblidant la cessació de qui NO compleix (sigui qui sigui).

En qualsevol moment fa falta una reflexió; sense ocurrències, sense enganar nos, sense governar per DECRET, per implementar la productivitat, la innovació, l’estalvi municipal, i per millorar l’administració pública en favor pels vilatans. També per protegir i potenciar les tradicions i cultura popular, per retornar la personalitat d’Arenys de Munt i per canviar la burocràcia retorçada per augmentar l’autoestima municipal Segons el sociòleg, politòleg, filòsof, economista i jurista Alemany, MAX WEBER (1864 1920) El polític ha de tenir: “Amor apassionat per la seva causa. Ètica per la seva responsabilitat i mesura en les seves actuacions” i potser faltaria, Treballar en equip. Perfecció en les decisions Eficiència en el servei i respecte i comprensió pels vilatans

Virgili Garcia President Alternativa Municipal Arenys de Munt IDC

THE QUEEN ELISABET II

El Regne Unit està de dol, Elisabet d'Anglaterra quasi sense acomiadar se ha deixat la seva terra.

Reina des de molt jove té un rècord destacat, amb setanta anys al tron és la que més ha regnat.

El dia que és coronada sap que té una missió, vetllar per la Monarquia i fer més gran la nació.

D'un país molt poderós ella era el cap d'estat, per fer les coses com cal la gent se l'ha estimat.

La porta algun fill seu pel camí de l'amargura, però ella se sobreposa demostrant geni i figura

Pere Marpons Colomer

Carles és un faldiller deu ser cosa del dimoni, perquè amb Diana i Camila són tres en el matrimoni.

Li puja la mosca al nas quan la princesa Diana, humiliada pel seu fill no fa el que se li mana.

Decebuda la princesa renega de la seva sang, s'aparta de la reialesa i els envia a pastar fang.

Un trist dia Elisabet perd la nora en un accident, la membre de la família més volguda de la gent.

Els afers de casa seva no li causen gaire estrès, està en un altre nivell molt per sobre dels altres

Vestits força cridaners ella sempre ha portat, colors blau, verd o rosa del barret fins al calçat.

La conducta de la reina honora la casa reial, tant de bo que a Europa tots els reis fessin igual.

De tot el món envien els seus ambaixadors, mentre el poble la plora omplint ho tot de flors.

Es diu que en un futur cinc reis tindrà la terra, els quatre de les cartes i la Reina D'Anglaterra!

RECUPERANT EL BON DIA

Fa temps que vaig cada dia a LOURDES, i tot caminant vaig adonar me que les persones que anava trobant pel camí, unes parlant amb el mòbil, altres escoltant música amb els auriculars, gent que caminava més de pressa sense dir res , una parella amb el gos, estirant lo perquè caminés, etc...

La meva reflexió tot caminant per la recta de la pedrera, va ser que com podia ser que un poble tan acollidor i amable, agaféssim el costum de perdre el BON DIA

Bé, vaig començar jo a dir el bon dia a tothom, fins i tot als ciclistes, i ara al cap d'uns mesos, aquest petit gest d'un somriure amb la salutació tan nostra, ja ha començat a veure la llum.

La parella quan en veuen ja fan una senyal amb la mà , el que escolta música ja diu bon dia ell, els que van ràpids tenen temps de dir

adéu, els ciclistes algú ja em diu pel meu nom, fa molta iŀlusió això

Una senyora va comprar una casa aquí, a Arenys de Munt, jo li vaig preguntar un dia el perquèhavia triat venir a viure aquí, i em va dir.:Estava mirant cases a diversos pobles, i no em decidia , quan vaig arribar per mirar la casa on estic ara, unes persones van passar i en van donar el bon dia, i de seguida vaig tenir clar que era aquí on estaria millor Si poguéssim recuperar la salutació seria perfecta

Tothom que faci el que cregui més convenient, però, si us plau, anem hi pensant t'ho.

Moltes gràcies a tots.

Nuria Vilaró

B Ú S T I A b a t e c B Ú S T I A B A T E C b ú s t i a B A T E C

Aquesta secció reserva un espai per a les entitats, associacions, partits polítics, grups i institucions del nostre poble perquè puguin expressar la seva veu. Sempre amb el degut respecte a les persones, entitats i institucions.

El Batec no es fa responsable de cap dels escrits de la secció «bústia»

Els escrits com a màxim hauran de tenir una llargada de 250 paraules, al voltant de 15 línies.

Feu los arribar a: batec@centremoral cat o la bústia del Batec a la façana del Centre abans del 20 de cada mes.

Assemblea Arenys de Munt

CINC ANYS DE L'1 D'OCTUBRE

Venim d’un setembre especial. Però l’1 d’Octubre ens revifa les emocions i el record de com vàrem tenir a prop el nostre objectiu. Aquest any estem celebrant el 10è aniversari de l’Assemblea, i en aquests deu anys l’1 d’Octubre marca un abans i un després La repressió, la pandèmia i el desori polític ens han tingut en hores baixes A molta gent li interessa que això s’apagui. Però veient l’ambient d’aquesta última Diada, que a ningú li passi pel cap de prendre’ns per morts.

Tant els que hi vàrem anar amb l’autocar de l’Assemblea, com els vilatans que hi vàreu anar particularment, coincidim que la Diada ens ha renovat les ganes Es va demostrar que els carrers mai han deixat de ser nostres i que hem de tornar hi

La Diada ha marcat un canvi d’etapa. I hem de reactivar nos per pressionar des del carrer les institucions catalanes, Govern i Parlament, perquè treballin decididament cap a la independència.

Quan llegiu aquest article haurà passat per la nostra viŀla en Vicent Partal i de bon segur que, com a la Diada, haurem sortit de nou al carrer per defensar l’1 d’Octubre i exigir el compliment del seu mandat

En els mesos vinents, l’Assemblea recorrerà el país per organitzar, al gener, una conferència amb totes les entitats independentistes. Hem de travar la unitat des de baix i reactivar nos. I si els nostres representants no estan per la labor, buscarem d’altres que ho estiguin.

Va, traiem la pols de l’estimada estelada que fa anys teníem al balcó i tornem al carrer Els processos són cíclics i ara estem remuntant en un moment clau pel futur de Catalunya. Tothom és necessari!

VISCA LA REPÚBLICA CATALANA!

Centre de Formació d'Adults Enric Camón

El proppassat 9 de setembre, com bé sabeu, vam organitzar una Aula Oberta a la plaça de l'Església. L’equip docent va fer intervencions individuals per explicar aspectes que tracten en els seus cursos. Com a responsable de la part científica i tècnica dels cursos de Graduat en Educació Secundària (GES), proves d'accés a Grau Mitjà (GM), Grau Superior (GS) i Universitat (UNI), la meva intervenció va pretendre reconciliar la relació entre les persones i les matemàtiques, una relació difícil des dels temps escolars, amb una dissertació en un cert to d’humor.

Però és cert que hi ha una tendència a veure la ciència matemàtica com una cosa complexa, com una elucubració ininteŀligible, només a l’abast de certes ments que molts prenen per privilegiades

Només pensem, per un moment, per què sorgeix la necessitat de manejar quantitats i veurem en quants àmbits de la vida podem necessitar imperiosament conceptes matemàtics.

Els intercanvis comercials necessiten comptar mercaderies, els magatzems fan inventari, les previsions de matèries primeres, les velocitats de producció, els preus, els marges comercials, els percentatges de benefici, de descompte o de recàrrec.

En el món jurídic cal numerar capítols, articles

de les lleis, disposicions, etc; en el món de l’esport necessitem cronòmetres, rellotges, dorsals, dimensionar camps, pistes, etc; a la cuina, les proporcions dels ingredients d’una recepta; al món de l’ecologia, el control d’espècies invasores, el seguiment de poblacions d’espècies en extinció; al món de l’enologia, l’agricultura, l’arquitectura, l’enginyeria, l’electrònica, l’astronomia, etc. Potser seria més curt enumerar els camps on la matemàtica no és present. Podríem trobar gairebé infinits exemples d’aquesta necessitat de comptar, mesurar, repartir, operar, modelitzar, representar, etc.

Hi ha maneres d’acostar se a aquesta ciència de forma amable i totalment inteŀligible per a tothom, i una d’aquestes és resseguir el camí històric, el camí que va seguir la pròpia ciència, l’aparició de problemes, els entrebancs, els descobriments, els errors, les astúcies, etc. En definitiva, la necessitat de solucionar problemes per poder avançar, administrar millor, o ser més justos entre nosaltres.

Tothom que pugui necessitar superar unes matemàtiques té les portes esbatanades de Can Camón, i un equip disposat a tot per impulsar vos. I si us cal superar unes matemàtiques, tant de bo vingueu al centre i perdeu la por a aquesta ciència que tant de servei ha fet, i seguirà fent, a la nostra vida quotidiana.

Escola Sant Martí

NOU CURS, NOVES IĿLUSIONS

A l’Escola Sant Martí donem la benvinguda al nou curs 2022 2023 amb iŀlusions renovades i amb les motxilles carregades d’energia i nous reptes pedagògics Som plenament conscients que, tot i les dificultats superades en aquests últims cursos, els reptes continuen estant presents, però això no fa sinó donar nos més motius per seguir donant passos junts; alumnes, famílies, mestres i tota la comunitat educativa. Volem que els nostres alumnes siguin protagonistes del seu procés de construcció com a persones. Tenim al davant un curs ple de novetats Iniciem un nou projecte directiu

que esperem que ajudi als nostres nens i nenes a guanyar en habilitats socials, competències i, sobretot, a créixer com a persones creatives, emocionals i lliures El treball cooperatiu i compartit ha de ser una constant en aquest camí cap a la formació integral del nostre alumne. A tot això ens ajudarà la posada en marxa un altre cop de molts dels projectes d’escola que aquests darrers anys havien quedat aturats per la pandèmia com el tutor lector, els tallers i ambients intercicles, les corals, relació amb les entitats del poble Que comenci l’aventura i el nou curs

Escola Sobirans

Tornant a la normalitat!

Aquest curs el tret de sortida l’ha donat l’AFA amb una festa de benvinguda per les famílies just el dia abans de començar l’escola. Petits i grans van gaudir d’una jornada d’inflables, amb gimcana familiar i berenant pinxos de fruita i xocolatada... Els nostres gegants, en Sobimunt i en Quimet, tampoc s’ho van voler perdre!

Els alumnes del cicle de mitjans (1r, 2n, 3r) van estrenar l’aula natura tot observant com havia crescut l’hort durant l’estiu: melons tomàquets i plantes aromàtiques que fan una olor boníssima

Els més grans de l’escola, 4t, 5è i 6è, van anar a Lourdes i van aprofitar aquest fantàstic entorn per fer dinàmiques de grup i re

Tot i que l’entrada del curs s’ha avançat, l’emoció és la mateixa! El cicle de petits van començar el curs amb estones de joc per anar se conei t l d l infants de P3 i per retrobar se en el cas dels més grans

A D M

APARCAMENTS

El passat dia 9 d’agost d’enguany en l’INFORMATIU de Ràdio Arenys de Munt, l’alcalde (JSC) ens va iŀlustrar per aixecant nos la moral en un tema que cada dia és més difícil per als propietaris de vehicles que han d’aparcar al carrer i que NO troben un lloc per la manca d’espais per deixar el cotxe.

Segons l’alcalde: “Arenys de Munt és el Municipi del Maresme (crec que és un fet objectiu) que està canviant més ràpidament la seva fisonomia respecte als altres municipis del Maresme i que ha accelerat els processos de millora i modernitat del poble”. (Ara tenim un poble que es l’ENVEJA del Maresme).

Es veu que els “mandamassos” estan enfilats en una muntanya russa del moment estratègic dels cavis per les obres de dignificació de la Riera i que NO els preocupa la peculiaritat que els arenyencs perdin places d’aparcament ni el ecologistes perdin zones verdes perquè algú ha decidit aparcar hi vehicles (Can Globus, Torrent d’en Puig, serres d’en Vernis,) ni que els vilatans NO se’ls tingui en compte Tot plegat amb la connivència de l’oposició,(suspesa) la tolerància penyora dels Serveis Tècnics, la complicitat del regidor i del tècnic de Medi Ambient i la falta de responsabilitat de l’alcalde

Per altra banda (confirma l’alcalde) l’Ajuntament està buscant 200 places d’aparcament però mentrestant la Policia esporàdicament fan complir les Ordenances posant multes sense un criteri unificat que fa emprenyar

Els pobles que saben créixer ordenadament amb una planificació coherent, que saben organitzar la burocràcia i aprimar l’administració innecessària, que NO volen créixer per disposar de més ingressos (i més impostos d’IBI), sinó per oferir més equipaments municipals basics consensuats, amb més serveis i més espais públics cada cop més grans i més nets, és un poble que permanentment tindrà un FUTUR

Alternativa Municipal MALVERSACIÓ

Arenys de Munt NO es pot permetre el desgavell d’algunes actuacions que són poc satisfactòries per les necessitats dels vilatans, com la malversació dels cabals públics municipals (que té a càrrec seu l’Ajuntament), per invertir los i utilit zar los per les seves conveniències polítiques com: Fitxar el regidor NO adscrit (ADT) “Pantites” per assegurar se la majoria absoluta

Costejar un exèrcit de Policies Locals (16+1) sense cap obligació amb un cost de + d’1 milió €

Contractació d’un director Cap d’Obres i Serveis amb un cost mensual de 3.426,34€(a 22 h/set.)

Aprovar el pressupost desmesurat de la urbanització Riera i Penya i la vorera de la carretera L’última moda pels escocells de la Riera (coŀlocació paviment flexible) 48.381,85 €

Rotonda a la carretera C 61 de titularitat Diputació de Barcelona 895.000 € (de moment)

Duplicitat de funcions d’altres administracions públiques que no s’aprofiten

Inversió milionària (per un caprici) per rehabilitat una antiga fàbrica per a Centre Cívic

Obres a l’Esplai dels Jubilats/Emissora de Ràdio AM que no millora substancialment els m2

Cartipàs municipal de festes de responsabilitat de 3 regidories (Cultura, Promoció, Festes)

Subvencions de 661.000 € per fer dependència i fidelitats amb una intenció electoralista

Invent del Cicle d’Arts Poètiques RE VERS només per persones de l’elit i per gent de fora Augmentar la Plantilla Municipal amb personal (Tècnic d’informàtica, Medi Ambient, etc.)

Publicitat informativa municipal sense fer constar els costos de cada activitat/acció

Subvencionar els Partits Polítics aprovats en les Bases del Pressupost Municipal

Falta de coordinació entre regidories que suposa diners (eficàcia) i temps (eficiència)

Aprovar 4 càrrecs electes amb dedicació de: 3 032 + 2 830 + 1 275 +1 134 €/Mensuals i més i més i

És necessari que als polítics que gestionen els recursos dels arenyencs se’ls EXIGEIXI total TRANSPARÈNCIA de cada euro que és (mal)gasta

Alternativa Municipal Arenys de Munt IDC Mail: consensmunicipal@gmail com Twitter: @AlternativaMunt

Junts X Arenys de Munt

DIADA DESLLUÏDA I UN 13S OBLIDAT

La Diada Nacional de Catalunya va tornar a ser celebrada al municipi començant amb l'ofrena floral d'entitats i partits polítics al cementiri, seguit de les sardanes a la plaça de l'Església, la intervenció de l'alcalde amb el discurs institucional, la hissada de la senyera amb el cant dels segadors i va acabar amb el lliurament d'obsequi a la puntaire més gran, un lliurament que fa la sensació que sigui un acte d'ERC i no de tot el consistori Una Riera tallada fins a l’altura de l’Ajuntament quan en prou feines va haver hi parades per cobrir la zona que va des de l’entrada a la Plaça fins a la Farmàcia Mias. Una possible alternativa seria ubicar els paradistes entre la plaça de l’Església i la Plaça Catalunya, aquest fet ha d’estar ben planificat per valorar si cal tallar la riera al trànsit.

Aprofitem l’avinentesa per agrair a les poques entitats i parades que van participar hi, també a les puntaires que van ser hi amb les seves obres! Gràcies per ser hi Cal que els pròxims anys us sentiu més acompanyades.

Pensem que aquesta última diada ha sigut molt deslluïda al nostre poble i, de fet, creiem que s'està convertint en un acte de caràcter polític quan hauria de ser una diada on entitats i vilatans participin de manera activa en diferents actes i activitats pensades per aquesta data Com per exemple, començant el dia abans amb una baixada de torxes, promocionada i sentida, acompanyada dels

gegants després de l'ofrena floral, una lectura de poemes en finalitzar l'acte amb la participació de les escoles de dansa i les diferents escoles de música, un sopar popular a plaça, etc…

Dos dies després ens plantem al 13 de setembre, una data arrelada a Arenys de Munt, on fa tretze anys es va celebrar la primera consulta municipal sobre la independència de Catalunya i que aquest any no s'ha fet RES per commemorar la Volem recordar que aquell 13 de setembre de 2009 la riera, plena de gom a gom, amb música al carrer, dinars populars, ambient de victòria i un entusiasme que s'encomanava va fer canviar la història del nostre país. Per aquests motius no hem de deixar morir la nostra diada i hem de continuar recordant la i festejant la.

Pensem que s'ha de donar una visió i plantejament diferent d'aquests dos actes, i no donar la sensació al poble que es fan perquè toca i prou. Apostem per una vida coŀlectiva i creiem fermament amb l’ànima de poble, només amb això el públic i la participació ja serà diferent.

Si Junts per Arenys de Munt té clar una cosa és que la nostra màxima prioritat són els vilatans

"Estem per servir el poble, no per ser servits."

ERC Arenys de Munt

COMENCEM UN NOU CURS!

Les aules tornen a estar plenes d’alumnes, d’activitat i de retrobaments després d’un llarg i calorós estiu. Enguany, una setmana abans de l’habitual, ha arrencat un nou curs en el qual el professorat ha hagut de fer un esforç per a tenir ho tot a punt a l’inici de les classes i per això els agraïm moltíssim la seva professionalitat i dedicació

Des de la regidoria d’Educació treballem intensament per aprofitar la pausa de les vacances escolars per a fer inversions i millores dels edificis escolars. Així, doncs, enguany hem tirat endavant projectes i demandes conjuntament amb les direccions i les AFA’s, per a fer de les nostres escoles uns espais més confortables i actuals.

Els republicans creiem fermament en l’educació com a eina transformadora de la societat i per formar la ciutadania en els valors de la cohesió, la integració i la igualtat d’oportunitats.

Un dels aspectes que ens ocupa i ens preocupa és l’enorme problema ecològic i mediambiental que estem patint i, com a administració pública, tenim el deure de treballar per a l’assoliment dels Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS2030).

L’Agenda 2030 ens interpeŀla a tots i cal que posem fil a l’agulla per a fer els canvis necessaris per aconseguir minimitzar els impactes ecològics de la nostra vida Per aquest motiu, els republicans ja vam

començar a coŀlocar l’estiu passat plaques fotovoltaiques a l’Escola Bressol La Petjada i enguany continuarem amb les escoles Sant Martí i Sobirans.

També estem fent un canvi important en l’ordenació dels patis per a fer los més verds, més sostenibles, més creatius i més pedagògics, allunyant nos de la imatge de patis de formigó Els nostres infants i joves passen moltíssimes hores al llarg de l’any en els patis escolars i per això estem convençuts que hem d’aprofitar les hores d’esbarjo i de descans perquè puguin tenir uns espais que impulsin l’aprenentatge, el joc, l’educació i el creixement. La incorporació d’elements naturals ens permeten dissenyar espais més agradables, inclusius i transformadors.

Un altre objectiu a assolir i que hi posem molt d’esforç, és promoure oportunitats d’aprenentatge durant tota la vida per a tothom; és quan l’Aula d’Adults Enric Camon i l’Escola de Música d’Arenys de Munt prenen tot el sentit, perquè imparteixen estudis formatius més enllà del sistema escolar, per a totes les edats i ajuden en la creació d’una xarxa comunitària educativa molt beneficiosa per a la societat arenyenca. Aprendre al llarg de la vida ens ajuda a fer front als reptes canviants de la societat del coneixement al mateix temps que ens realitza personalment Aprofitem aquestes ratlles per a desitjar un bon curs a tota la comunitat educativa.

Contes des del Projecte RADARS

BOIXETS

En aquell soroll de boixets que remena la Marieta, s’hi amaguen moltes històries teixides en llargues tardes d’estiu i freds matins d’hivern sense bellugar se per a gairebé res

La Marieta passa les hores asseguda a la vora de la finestra, amb el coixí de fer punta repenjat en el respatller de la cadira de boga, la manteleta damunt les espatlles i els dits neguitosos fent ballar els boixets d’una banda a l’altra Va clavant agulles de cap per marcar el dibuix del patró de la randa que ja fa uns quants metres que s’enrotlla dins una bossa que penja de la cadira amagant pensaments, neguits i somnis incomplerts

Va quedar esclafada com un gra de raïm dins la premsa aquell dia, ja llunyà, que un atac de feridura la va postrar per a la resta dels seus dies Amb només trenta anys i escaig, va quedar atrapada com una aranya en la seva teranyina, tot i que, a diferència de l’insecte, la Marieta no tenia capacitat per desenganxar se d’aquelles parets que eren casa seva, de sa germana i de son germà Avui, amb molts anys damunt l’espatlla, els cabells grisos i greixosos separats per una clenxa pelada i enganxats amb dos clips al cap, i només un parell de dents, va fent boixets sense parar.

No pot moure el cap i per veure què passa al seu voltant, gira tot el cos Ajudada per cadires posades pertot arreu, arrossega els peus encarcarats per arribar fins a la pica de granit per beure un got d’aigua D’aquesta manera, carrega el feix de la seva vida amb més penes que treballs. Si necessita alguna cosa, crida fins a esgargamellar se abocada a la finestra Pot ser que tingui sort i l’Angelina o en Quimet la sentin i, cagant se en tot, l’Angelina deixi la feina del camp i entomi contrariada l’empinada pujada que porta a la casa per atendre els seus esgarips.

Què vols Marieta?

Anar a pixar Ja saps que jo sola no puc Em teniu oblidada...

I qui vols que faci la feina? Com et penses que omples el pap?

La feina del camp és dura, les vaques s’han de munyir cada dia, i al capvespre, s’ha d’omplir d’herba les gàbies dels conills. L’Angelina va amunt i avall com un escarrassot feinejant sense parar, perquè a més, s’encarrega de netejar la casa, rentar la roba i cuinar.

Li sap greu l’estat de sa germana i l’ajuda tant com pot, però la Marieta és molt exigent L’Angelina es va mossegant els llavis mentre deixa caure a l’oli calent, les verdures tallades, i pensa que hi ha coses que es fan i d’altres que no es poden fer La cullera de fusta en el sofregit, remena alhora les olors i els sentiments. Quan seuen a taula els tres germans, un silenci espès, més sorollós que els crits de terror, es filtra per les esquerdes de la vella casa.

La casa sempre està muda Només la remor dels

boixets estripa el silenci La gent del barri allunyat del poble un parell de kilòmetres , parla de la casa embruixada. Parlen de la Marieta que mastega una lletania mentre els boixets ballen També d’en Quimet que, amb el pas dels anys, ha agafat bon ritme carretejant la cama ranca, fruit d’un petit accident en caure dins el pou Tot i això, encara li queda esma per enfilar se a l’atrotinada Mobyllette i baixar al poble els diumenges a veure què hi troba, però mai ha aconseguit enamorar cap dona. Amb la boca gairebé buida de dents, el seu somriure no és que en diguem, encisador

Els tres germans ja fa temps que van perdre la capacitat d’entendre tanta desgràcia, i no l’han trobada mai més L’Angelina és l’única que està sencera Al capvespre, quan enfila la pujada per tornar a casa, es mira el casalot i li troba un rostre sever i poc hospitalari Per què li ha tocat viure enmig de tanta tristor? Ella que frisava per casar se, marxar del camp, tenir fills i amanyagar los, vestir se mudada, perfumar se, escoltar música i ballar I tot el que té, dia rere dia, és un germà coix que no parla mai, una germana impedida que tot el dia remuga ves a saber què, uns conills per alimentar per després matar los, espellar i rostir, la fortor de la merda de les vaques, i la música esgarrifosa dels boixets que du cisellada dins el seu cap

Ella, que recorda de petita com la mare els ensenyava a viure de la millor manera possible, ara entén com un bon dia, la dona encara jove, va omplir una maleta els va fer dos petons a cadascun i els va dir adeu:

Fills meus, recordeu el que us diré: procureu que la calamarsa no us enxampi mai a la intempèrie. Espavileu, busqueu allò que més desitgeu i no us deixeu vèncer Lluiteu per la vostra vida Jo necessito lluitar per la meva.

Mai més la van tornar a veure

Una tarda, quan el sol ja s’havia cansat de les vinyes i baixava de pressa projectant ombres desmanyotades muntanya avall, va escombrar el pare, que va anar a petar contra la paret del darrere la casa amb tan mala sort, que la falç li va caure al damunt fent li un forat al cap

Mai més va tornar a respirar.

A l’Angelina, ara que ja no li queda cap nus per deslligar i sent com el vent udola com una criatura aterrida, li venen al cap tots aquells pensaments arraconats i s’adona que ella mateixa, avui, és una no ningú

Tornen els boixets de la Marieta a furgar li el cap, i puja amb parsimònia cap a dormir amb les grenyes caient li damunt del front i l’esquena vinclada de tant cavar la terra, acompanyada de la llum que vagareja per les parets i sumeix les escales d’una llum fràgil i grisenca

Laura Masdeu. Voluntària de l’equip RADARS

EL SODOKU DEL MES

JAN SÀBAT CANTÍ, 14 anys

MARIONA XINXÓ BLEDA, 14 anys

JÚLIA MENDIETA COLOMER, 13 anys

CARLA ILLA TERRÉ, 12 anys

LES SOLUCIONS

FELICITATS!

Nenes i nens que fan anys aquest mes:

JORDI RODRÍGUEZ PEÑA, 12 anys

JORDI RAMIREZ PLÀ, 12 anys

AURA PITARQUE ANGEL, 11 anys

TON ROCA ARTIGAS, 10 anys

GIL ROCA CAMPÍ, 10 anys

EMMANUEL AMBRÓS RIENDAS, 6 anys

CLARA ESTEBAN JOSEPH, 11 anys

BRU PEDEMONTE COLOMER, 4 anys

anys

La imatge del mes

Diumenge 18 de setembre es va representar al Centre l'espectacle MÀGIA & COMÈDIA ALS ATENEUS

Gerard Borrell, un mag còmic atípic, atrevit i tot terreny, va fer riure i somriure a la platea amb la seva actuació a mida de la diversitat del món ateneístic.