C.B. Sant Josep - Badalona
GROC i LILA
05 ABRIL 2017
ÍNDEX EDITORIAL pàg. 2
EN EL CAPÍTOL ANTERIOR...
EN EL CAPÍTOL ANTERIOR...
pàg. 3
L‘1c1 pàg. 7
Derbis badalonins a dojo, una xerrada tècnica pels entrenadors, un liderat doble i un torneig de Seleccions. El mes de Març ha estat força intens. Reviu-lo!
LA PISSARRA pàg. 10
EN SAM DIU... pàg. 12
LA MENT TAMBÉ JUGA pàg. 14
ZONA SAMPEP pàg. 16
EN SAM DIU...
L‘1c1 A l’abril hem decidit jugar un 1c1 a la consulta d’en Paco Fernández, fisioterapeuta d’alt nivell.
En Pol Amigó ens parla sobre la inflamació. És dolenta? Pot ser la nostra aliada? Esbrinem-ho.
L’AGENDA pàg. 18
LA GOTERA
@CBSantJosep
pàg. 19
@cbsantjosep /cbsantjosep
facebook.com
LA MENT TAMBÉ JUGA
Estrenem nova secció amb la Judit Olalde.
LA PISSARRA amb Lluís Riera
EDITORIAL Les darreres setmanes, a l’altra banda de l’Oceà Atlàntic, hi ha un tema que està en boca de molts aficionats del bàsquet NBA: el descans dels jugadors estrella. Durant els últims enfrontaments, a molts dels equips que ja s’han assegurat matemàticament el post-season, és habitual veure jugadors que són poc protagonistes durant bona part de la temporada. Aficionats que van al camp tan sols per veure les grans estrelles de la lliga, pot ser que es quedin amb les ganes de poder-los gaudir. Aqui a la península, fa uns quants anys que això també ens sona. I és que es fa d’allò més complicat no assabentar-se de les famoses rotacions del Barça en partits poc importants, o que els tècnics consideren més assequibles que d’altres. I, darrerament, al bàsquet espanyol també comencem a viure una situació similar. Concretament, amb els equips que disputen la nova Eurolliga i que poden comprovar l’enorme exigència d’aquesta competició. Sense anar més lluny, tant Barça com Madrid han confeccionat plantilles de més de 12 jugadors, que també els permeten fer descansar alguns jugadors per a compromisos futurs. Quan tot això es queda al món professional, no hi ha cap tipus d’incovenient; ara bé, quan se li dóna tant de “bombo”, el perill està en veure fins a quin límit pot afectar això a molts entrenadors de formació. Evidentment, en bàsquet formatiu és poc freqüent veure plantilles que superen el límit permès de 12 jugadors. Però, malauradament, no és tant poc habitual veure jugadors importants que disputen menys minuts dels que mereixen pel simple fet de reservar-los per altres compromisos. Però, en categories com infantil o mini, quin sentit té deixar un jugador important jugant menys períodes dels que mereix perquè es tracta d’un partit que considerem més senzill? Si un jugador durant la setmana treballa per jugar 5 o 6 quarts, per què no els ha de jugar? Evidentment que el bàsquet és un esport competitiu, on qui guanya sovint marxa més feliç que el perdedor, i com més important o decisiu és el partit, més s’accentua aquest sentiment. Però això no hauria de donar peu a reservar jugadors durant la temporada; al cap i a la fi, l’aprenentatge, o en aquest cas, la paraula de moda, “formació”, és un procés diari i els entrenadors no hauríem de creuren’s amb el dret de privar de minuts d’aprenentatge a jugadors que s’ho mereixen. O sí?
Equip de redacció : Gerard Castro Óscar Rosés redactors@cbsantjosep.net Direcció i maquetació : Oriol Entrena
Cordialment, l’equip de redacció i en Sam.
2
EN EL CAPITOL ANTERIOR... 04/03/2017 Mini B Femení 62-31 A.E.Minguella B El Mini B Femení ha disputat el derbi de la jornada, en el que també es disputaven el primer lloc de la classificació. L’inici del partit va destacar per molta igualtat en el joc i, sobretot, va estar marcat per una alta intensitat i un frenètic ritme, tant a nivell ofensiu com defensiu. Les parroquials però, no van trigar gaire en trencar aquesta igualtat. Trepitjaren fort el parquet, amb molta seguretat i deixant constància que no deixarien escapar la victòria. Les visitants no van respondre davant de la reacció de les parroquials, motiu pel qual aquesta reacció va ser decisiva i va decantar la balança a favor de les locals. Fóra un partit molt maco i molt transparent, on ambdós equips van reflectir la seva millor identitat i, conseqüentment, va fer que tots els assistents gaudíssin del matx. De nou, aquest equip ens mostra una ambició insaciable per millorar setmana rere setmana.
L’entrenadora es mostra molt satisfeta amb el treball de les seves jugadores i destaca que, per sobre de la qualitat individual, aquest grup de joves s’ha convertit en un equip que cada vegada es complementa millor, i en el que cada jugadora té una aportació imprescindible dins l’equip.
3
EN EL CAPITOL ANTERIOR... 12/03/2017 Mini B 82-37 U.B.S.A B Gran partit viscut diumenge entre el Mini B parroquial i el Mini B del Sant Adrià. Amb un Centre Parroquial força ple i amb ganes d’animar als seus joves jugadors, l’equip d’en Gerard Castro va saltar a pista molt concentrat i amb les idees molt clares. Tot i això, durant els primers dos quarts no van trobar l’encert necessari per agafar avantatges al marcador, i el Sant Adrià ho va aprofitar. Però la tendència del matx feia pressagiar que l’equip parroquial trencaria el partit en un moment o altre. I així va ser; encomanats a la seva defensa, van aconseguir capgirar el marcador i anotar cistelles fàcils, aconseguint els aplaudiments de la grada en més d’una ocasió. A partir d’aquí, l’equip d’en Gerard Castro no va afluixar ni un segon i va deixar a l’equip visitant amb 10 punts en tota la segona meitat, completant un partit extraordinari.
16/03/2017 Xerrada amb l’Óscar Orellana L’Óscar Orellana és l’actual entrenador ajudant del primer equip del F.C. Barcelona Lassa. Abans d’arribar al primer equip, l’Óscar va començar sent el delegat de l’Infantil del Club, per posteriorment entrar com a ajudant al Cadet i al Júnior. Buscant nous projectes, va arribar com a entrenador al Sarrià Femení per, a l’any següent, tornar al Barça i incorporar-se com a entrenador ajudant de l’equip filial a la LEB, fins
a aquesta temporada, on ha passat a formar part del primer equip. Durant la xerrada, l’Óscar va repassar vàries de les funcions de l’entrenador ajudant. Mantenir-se actiu als entrenaments o establir una bona relació amb els jugadors són algunes de les premises clau per a ell. A partir d’experiències pròpies, l’Óscar va donar consells als entrenadors del Club per orientar-los en determinats moments d’un entrenament. Una bona relació entre el primer entrenador i l’ajudant serà clau pel treball de l’equip i la dinàmica d’aquest. Per últim, l’Óscar va voler remarcar que l’entrenador ajudant s’ha de sentir entrenador i que ha d’actuar com a tal en els moments en què l’entrenador li dóna la possibilitat de dirigir l’entrenament. Tot un luxe per a seguir amb la formació contínua dels nostres entrenadors! Gràcies Óscar!
19/03/2017 Pre-mini femení 14-64 Joventut femení Mal partit de les més petites del Club, on no van trobar en cap moment la seva identitat i no van lluitar tant com altres dies. Tot i així, les seves entrenadores són optimistes de cara al futur, i confien que aquests partits serviran a les joves jugadores per millorar i fer-se més fortes. A seguir treballant noies!
4
EN EL CAPITOL ANTERIOR... 20/03/2017 Cadets A i B, líders d’Interterritorial El Cadet A ha finalitzat la primera fase aconseguint el liderat del seu grup d’Interterritorial. Aquesta primera fase ha servit per assolir els objectius individuals i grupals, de cara a poder encarar la segona fase amb il·lusió, després de no haver pogut assolir la plaça de Preferent a les fases d’agost. El bon treball setmanal ha fet que s’hagin vist bons partits, acompanyats de bon joc i bons resultats, cosa que ha ajudat a treballar i a progressar al nivell que s’esperava. Tot i una lleugera relaxació a les últimes jornades, els dos darrers partits han servit per retrobar el ritme i la línia a seguir. El Cadet B, per la seva banda, va sumar diumenge passat una victòria que els ha permès acabar primers de la fase prèvia d’Interterritorial, tot i ser un equip de primer any i competir contra jugadors d’un any més, en molts casos. Han demostrat ser l’equip més regular de la lliga, encaixant només una derrota a la tercera jornada de competició, a la pista del Boet Mataró A, que ha acabat en segona posició. A partir d’aquella derrota, l’equip va començar a créixer, no ha trobat cap equip que els hagi pogut superar i s’han convertit en la millor defensa del seu grup. Ara s’obre la segona fase d’aquesta lliga, on els millors equips de cada grup i el millor segon es trobaran en una lligueta on s’enfrontaran tots contra tots.
25/03/2017 Júnior A – C.B. Hospitalet B Victòria de prestigi del Junior A contra un Hospitalet que arribava com a líder invicte. Una molt bona sortida, amb molt energia i un joc dinàmic donava les primeres avantatges a l’equip parroquial, tot i que mancava una mica d’encert. Però un gran encert de l’Hospitalet, anotant fins a 4 triples en el primer quart, els permetia acabar el primer quart per davant en el marcador. Els primers minuts del segon quart es van veure marcats per la superioritat física dels visitants, dificultant l’anotació dels locals i aconseguint bones situacions properes a l’aro, però un temps mort de Quim Solà permetria ajustar algunes situacions i realitzar un parcial de 13-3 per tancar el segon quart i arribar a la mitja part amb un 3134 al marcador. El tercer quart seria clarament local, aconseguint una molt bona defensa i un joc molt dinàmic, ensenyant allò que volen ser, i es tancaria amb un parcial de 18-5. Però a l’últim periode, l’Hospitalet demostraria perquè encara no havia perdut cap partit i es retrobaria amb l’encert per ajustar al partit fins al segon final.
5
EN EL CAPITOL ANTERIOR... 26/03/2017 En Pau Majoral i en Pablo Santiago, amb la Selecció Catalana Mini Els dos jugadors del Mini A han estat seleccionats per formar part de la Selecció Catalana Mini, que es desplaçarà del 8 al 12 d’abril a San Fernando (Cadis), per disputar el Campionat d’Espanya de Seleccions Autonòmiques de Minibàsquet. Per altra banda, ambdós jugadors es van desplaçar el passat 25 i 26 de març a la localitat de Utrillas (Aragó) per disputar un triangular amb dos combinats més. Els catalans van veure’s superats per la Selecció de la Comunitat Valenciana (6871) i pel combinat aragonès (64-50). Molta sort i a disfrutar-ho, nois!
6
L ' 1 c 1 amb Paco Fernandez Paco Fernández,
fisioterapeuta, aficionat i pare
“Us asseguro que als camps de Sèrbia o de Turquia, per exemple, no és agradable jugar com a rival.”
• Nom complet: Paco Fernández Martín • Data de naixement: 13 d’Octubre de 1970 • Lloc de naixement: Son Servera (Illes Balears) • Relació actual amb el bàsquet: Pare de jugador a Sant Josep, continuo sent aficionat i encara vaig tractant jugadors i jugadores de totes les categories. • Clubs on has estat com a jugador: Son Servera, Perles Manacor, Jac Sants i Sant Pere Terrassa. • Clubs on has estat com a fisioterapeuta: Sant Josep de Badalona i Club Joventut de Badalona. • On tornaries si tinguessis oportunitat? Repetiria a molts llocs. He pogut visitar ràpidament, perquè no teníem massa temps, ciutats boniques o curioses de veure. Una de les coses que m’ha donat el bàsquet ha sigut poder conèixer ciutats d’arreu on mai hauria anat si no fos pel fet d’haver treballat en aquest món. •Has guanyat algun títol? (campionat clubs, seleccions, torneig...) Com a fisio, 2 Copes del Rey´97 i ´08, 1 ULEB Cup´08, 1 Eurocup´06. Medalla d’Or Europeu´09 amb la selecció espanyola. • Pavelló on sempre t’ha agradat jugar? Al Pavelló Olímpic de Badalona, sempre a casa et sents més còmode, però he visitat camps molt macos o agradables per jugar, no en sabria destacar cap.
7
L ' 1 c 1 amb Paco Fernandez • Pavelló “odiat”? Cap en concret, però us asseguro que als camps de Sèrbia o Turquia per exemple, no és agradable jugar com a rival. •·Millor entrenador amb qui has compartit experiències? Amb tots he compartit bons moments. Després de treballar alguns anys junts, comparteixes moments bons i dolents. A l’esport professional tot es viu amb molta intensitat i, en poc temps, tot pot canviar de positiu a negatiu o al contrari. • Millor company amb qui has conviscut en un equip? Em faltaria espai per escriure el nom de tantes persones. Quan s’acaba el bàsquet, el millor que queda són les persones que has conegut i amb moltes encara tinc bona relació, et retrobes al carrer, als camps, ara que molts som pares, o en altres facetes. Amb alguns encara som molt bons amics.
• Millor rival amb qui t’has enfrontat? Juan Carlos Navarro i Felipe Reyes, els hem patit masses vegades. Han sigut grans jugadors, quina llàstima que els nens no els puguin veure amb alguns anys menys... També destacaria a Kevin Durant, el vaig veure d’aprop amb la selecció, és sorprenent que un jugador tan alt pugui jugar tan bé a bàsquet. • Un partit que recorda sempre. Per què? Més que un partit concret destacaria la Copa del Rey´08 que vàrem guanyar amb la Penya i l´Europeu´09 guanyat amb la selecció, es va jugar a un nivell altíssim. • Una anècdota en algun entrenament, al vestuari, algun viatge, torneig..? (que es pugui explicar) En un entrenament amb en Manel Comas, en Nikola Radulovic va ficar una cadira dintre del camp i es va asseure. Estaven practicant un sistema nou on no s´havia de moure de la cantonada i, als 10 minuts, es va cansar i va decidir seure. • Com vius els partits a la grada? Animant a l’equip, amb patiment també com tots els pares, i intentant controlar els nervis. • Groc o lila? Groc i lila combinats, sens dubte són més vistosos i macos junts. •·Entrenaments o partits? Partits, he vist massa entrenaments des d’una cadira... •·ACB o NBA? Ara mateix els partits que més m’agraden són els que veig des de les grades com a pare. Per mi, actualment ni ACB ni NBA són atractives, trobo més divertits i de més qualitat els partits de l’Eurolliga. • Jugador ACB? Doncic. Cada vegada és millor aquest noi, ja veurem quin és el seu límit.
8
L ' 1 c 1 amb Paco Fernandez • Jugador NBA? Ricky Rubio. No molts jugadors fan millors als altres, per mi ell és un d’aquest reduït grup dins de l’NBA. • Entrenador? No en tinc cap de preferit. • Esport que no sigui bàsquet? Handbol. De petit vaig jugar a l’escola, llàstima que l’equip no va tenir continuïtat, però vaig descobrir el bàsquet. • Un esportista? Rafa Nadal, treballador constant i incansable. Això sempre té premi. • Un hobby? Caminar per la platja o la muntanya. • Un lema? No val la pena estressar-te, intenta solucionar el problema. Es pot aplicar a la vida en general i també a l’esport.
• Un desig? Que Sant Josep continuï creixent com a club. • Un somni? Fer la volta al món. • Un país on agradaria viatjar per veure com viuen el bàsquet? Lituània, on és l’esport nacional i ho viuen amb molta intensitat, al pavelló i al carrer.
9
LA PISSARRA
Ampliar el joc amb les cantonades En un esport com el nostre, on el camp i les seves zones limiten enormement el desenvolupament del joc, els entrenadors i jugadors han d’entendre i treballar l’ús dels espais per desenvolupar-se. I en això, tant la gran com la petita escala són realment importants. A gran escala és una obvietat que no és el mateix rebre la pilota en una àrea que en una altra al camp, com repartir als defensors d’una manera com de l’altra. No és el mateix un bloqueig indirecte a la cantonada com un bloqueig sortint de sota cistella. No és el mateix el bloqueig directe lateral que el que es juga a la cantonada cap al centre. A petita escala, el canvi mínim de l’espai pot fer variar els detalls del joc fins al seu màxim. Això vol dir que, si el jugador o la pilota varien mínimament la seva posició al camp, pot generar una situació de joc diferent o fins i tot canviar els detalls de l’execució. L’entrenador i el jugador han de tenir en compte a quina posició exacta ha de realitzar un jugador un determinat moviment, o quins són els espais idonis del moviment perquè sigui efectiu en el seu màxim, per ampliar el ventall d’opcions existents. Un dels aspectes que el bàsquet modern ha inclòs dins el joc és el fet que ara gairebé tots els jugadors poden tirar de 3 punts, i s’ha trencat la clàssica estructura de dos jugadors interiors. Això ha afavorit que quatre jugadors, i des de fa pocs anys fins a cinc, juguin al perímetre. Això genera millors espais dins de la pintura per penetradors, per al pal baix o per als rols en els bloquejos directes. El camp s’ha hagut d’ampliar, però físicament no ho ha fet ja que les dimensions del camp han quedat intactes, excepte en l’ampliació del rang de 3 punts. El que ha fet el joc és aprofitar espais del camp que antigament estaven infrautilitzats.
1. L’exemple principal és l’ús de la cantonada en el joc. Ja no només es fa servir la cantonada per tirar de 3 punts, que segons estudis realitzats en NBA és el tir més efectiu que existeix, sinó que, tant a NBA com a Europa, molts equips inclouen la cantonada per generar el joc. 2. La segona opció és usar la cantonada per a l‘1c1. En alguns sistemes es castiga el jugador enganxat a la línia de fons sense estar en línia de passada i es passa a la cantonada per penetrar. El jugador de la cantonada ha d’estar preparat en tot moment per rebre i llençar, o fins i tot per rebre i castigar la recuperació del seu defensor. Si en rebre, aquest no veu avantatge en l’1c1, realitza la passada de tornada per seguir jugant el moviment i, amb això, ha fet moure la defensa fins a l’altre costat de la pista. 3. Una altra opció de l’ús de la cantonada per sorpresa és el tall per dalt o per sota del defensor quan la pilota realitza un moviment. El més usat és el tall quan la pilota arriba a la prolongació del tir lliure. Aquest té com a objectiu castigar la relaxació del defensor sense la pilota. 4. Són moltes les situacions en què es fa servir la cantonada per iniciar una recepció. Si el jugador vol rebre en prolongació del tir lliure, no és el mateix començar a treballar a la cantonada que lleugerament més amunt, ja que, només el fet de buscar una finta de recepció, ja farà que el receptor obtingui la pilota fora de la zona òptima.
10
LA PISSARRA
5. També, per jugar els bloquejos que depenen de la cantonada, és important començar el més a baix possible. L’exemple més clar d’això són els bloquejos a la cantonada (pin down). És important començar a la cantonada amb els peus encarats a cistella per llegir el defensor. No s’ha d’ensenyar la intenció de pujar al bloqueig fins al mateix moment de pujar. Si el defensor aquest està a la mateixa línia, el tirador pot pujar directe. En canvi, si està per dalt, pot fintar el tall per l’esquena per pujar. 6. Recentment s’han introduït les opcions del P&R utilitzant la cantonada com a referència. El primer és el P&R a la cantonada. Té molt espai al costat contrari del bloqueig, cosa que afavoreix la situació de 2×2 ja que, a més, s’ha de situar a l’últim home a l’altra banda de la pista per defensar-lo. A més, és un P&R que castiga a tots aquells equips que neguen el bloqueig lateral (anomenat BLUE per molts equips) ja que generalment el bloquejador sol venir de dalt a tota velocitat i no hi ha el moment per negar. El jugador amb la pilota ha d’atacar el colze i, el que continua, atacar el cèrcol per acabar per sobre.
7. L’altre P&R on s’utilitza la cantonada és el P&R cap a la cantonada, o també anomenat el P&R cap al fons. És un P&R on majoritàriament es vé d’una inversió de pilota i el gran puja a tota velocitat a posar un bloqueig cap al fons, gairebé amb una orientació completament vertical. Dos entrenadors que fan servir molt aquest bloqueig són en Salva MALDONADO, sense cap atacant a la cantonada amb l’objectiu de progressar i buscar una forta continuació a cistella (2×2), i en Luis CASIMIRO, amb l’altre gran apareixent per sota cap a la cantonada, per jugar amb un suport amb aquest jugador. https://youtu.be/xKzqVe4Treo
Article de Lluís Riera - @lluisriera15 https://basketanalisis.wordpress.com/2017/03/16/ampliar-el-juego-con-las-esquinas/
Blog: https://basketanalisis.wordpress.com/
11
EN SAM DIU . . .
La Inflamació
Tothom ha sentit a parlar de la paraula inflamació. De fet, acompanya la majoria de lesions que ens trobem en el món de l’esport. Però som realment justos amb ella? Ens hem aturat a conèixer-la una mica més? La inflamació és el procés mitjançant el qual el nostre organisme pot reparar un teixit en mal estat o danyat per recuperar el seu estat original. Així doncs, la inflamació no hauria de ser vista com el problema, sinó com la solució a allò que ens ha passat. I, conseqüentment, els nostres esforços no haurien d’anar encaminats a combatre-la, sinó a facilitar que evolucioni favorablement. Imaginem per un moment que tenim un incendi a casa. Evidentment, reclamaríem la presència dels bombers per tal que erradiquessin el foc i els deixaríem treballar. Doncs quan tenim una lesió, la inflamació serien els bombers, vénen per netejar i reparar la zona afectada. Quan ens dediquem a combatre la inflamació, estem fent fora de casa els bombers amb el foc encara encès. Dins d’aquest procés, hem d’entendre el dolor com una part més de la inflamació, com un aliat. El dolor ens recorda que tenim una lesió i que no po-
dem fer segons quina activitat fins que ens haguem recuperat. Si entenem aquest mecanisme, resultarà evident que, en la majoria dels casos, serà innecessari, fins i tot contraproduent, la ingesta d’un antiinflamatori. Aquest ens podria ajudar a alleugerir el dolor, fins i tot a resoldre abans la inflamació, però molt probablement també a deixar la regeneració a mig camí. En conseqüència, el teixit lesionat no quedarà reparat i, per tant, serà molt més fàcil que ens tornem a lesionar i tinguem recaigudes. La utilització de gel o fred a la zona afectada pot ser útil per paliar el dolor i produir efectes a nivell circulatori que facilitin la correcta evolució de la inflamació. De la mateixa manera, el moviment, sempre i quan no sigui excessivament dolorós i no comprometi els teixits lesionats, facilitarà també el procés inflamatori, així com ajudarà a la correcta cicatrització. Per aquest motiu és important aprendre a escoltar el nostre cos i deixar-lo treballar, respectant els temps que necessita en cada cas, i buscant la manera d’ajudar-lo a recuperar-se el millor possible. Com en la majoria de casos, la pressa no és una bona consellera. Pol Amigó i Mustarós Fisioterapeuta i entrenador del Club
12
C.B. Sant Josep - Badalona
GROC i LILA
ANUNCIA’T A LA NOSTRA REVISTA !!!!
Aqui pots anunciar la teva empresa o negoci. Si et vols anunciar a la nostra revista, posa’t en contacte a: info@cbsantjosep.net o bé al telèfon 659 04 45 90 (Oriol)
13
LA MENT TAMBE JUGA La importància de la ment en la pràctica esportiva Quantes vegades, durant un partit o un entrenament, ens preguntem què és el que no està sortint bé? Normalment no té res a veure amb un tema físic però, de sobte, comences a fallar tirs que acostumen a ser fàcils per a tu, o deixen de sortir-te moviments que tens completament automatitzats des de fa anys. Això passa perquè la ment juga un paper vital en tot el desenvolupament de la pràctica esportiva. A vegades no som conscients que tenim alguna cosa al cap que no ens deixa fluir i gaudir de l’esport, i d’altres sí que en som conscients però no sabem com fer fora aquests pensaments. A vegades tenim bloquejos en aspectes puntuals que es perllonguen en el temps. Altres vegades, simplement, es tracta de coses que mai ens hem atrevit a fer, sense saber ben bé per quin motiu. Pors, bloquejos i inseguretats són algunes d’aquestes coses, però també tenim a la ment aspectes que volem millorar i no aconseguim trobar la manera de fer-ho. Doncs és aquí on entra en joc una disciplina de la que cada vegada en sentim més a parlar: la Psicologia Coaching aplicada a l’esport. Però, què és? Per a què serveix? Com ens pot ajudar?
Potser a l’esportista professional li preocupa rendir òptimament per no perdre el seu sou però, els esportistes amateurs, i sobre tot els nens i nenes que comencen, necessiten fer un bon partit o entrenament perquè la seva felicitat o el seu benestar està íntimament connectat amb el seu rendiment esportiu. Quan comencem a jugar a qualsevol esport, el primer que fem és aprendre les regles i els moviments bàsics. A mesura que anem creixent i millorant, aprenem la tècnica i la tàctica més avançada. I, conforme anem pujant de categoria, l’exigència dels rivals, de les competicions i de nosaltres mateixos ens demana fer un pas més endavant per gaudir de l’esport més plenament. L’esport és una font molt rica d’aprenentatges vitals. S’aprenen valors, ens comencem a trobar amb situacions difícils de gestionar, promou el treball en equip però també l’autonomia personal per aportar el millor de cadascú al grup. Per tant, com a jugadora, entrenadora i psicòloga coach considero indispensable acompanyar, des de l’inici de la pràctica esportiva, tots els ensenyaments tàctics i tècnics amb l’entrenament de la ment. D’aquesta manera es van oferint eines i recursos que també seran útils a la vida quotidiana.
14
LA MENT TAMBE JUGA Després d’aquesta breu introducció, m’agradaria convidar-vos a ser partíceps d’aquesta secció. El propòsit de la mateixa és anar compartint diferents recursos i eines que es poden donar en qualsevol situació que envolti l’esport, en el nostre cas, el bàsquet. Tindrem en compte tots els agents que poden intervenir en la pràctica esportiva, com poden ser pares, entrenadors, àrbitres o directors tècnics, ja que tota persona que forma part de l’entorn de l’esport juga un paper fonamental en el mateix. Per la meva part, des d’aquest moment estic al servei del bàsquet i de tots vosaltres. Podeu fer suggeriments de temes que us puguin semblar interessants als que, de bon grat, intentaré donar resposta.
Judit Olalde Jugadora, entrenadora i Psicòloga Coach http://encestandohaciaelinfinito.blogspot.com
15
ZONA SAMPEP Aniversaris d’Abril Sánchez Alcázar, Toni Manzanares Rebull, Àlex Alcoberro Guerrero, Joel Garcia Safont, Gina Carballo Sevillano, Eduard Villar Ventura, Miquel Ruiz gámiz, Alba Torra Cabrera, Pol Aibar Farràs, Alex Ortega Badia, Oriol Bagués Martínez, Ferran Cortinas Guirao, Aleix Vidal Vallès, Pol Blat Baeza, Gerard Pascual Arenas, Joel Nogales Romero, Ramón Majoral De los Ríos, Pau López Eixarch, Pere Clària Durán, Alba Clària Durán, Marina Franco Grañé, Pol Gorosito Escalada, Astor Parra Polo, Arnau Ayguasenosa Jiménez, Joan Luque Núñez, Jordi Bigas Romo, Teo Amigó Mustarós, Pol Buenaventura Martín, Paula Clapés Arfelis, Pau
01/04/1973 01/04/2007 01/04/2008 02/04/2007 03/04/1999 03/04/2007 04/04/2002 07/04/2001 07/04/2001 08/04/2004 10/04/1997 12/04/2010 13/04/2002 14/04/1997 14/04/2004 15/04/1999 15/04/2005 15/04/2007 18/04/1997 18/04/1997 19/04/2004 20/04/2009 21/04/2004 22/04/1988 23/04/2001 25/04/2010 28/04/1990 30/04/1997 30/04/2005
Ajudant Júnior B Pre-Mini A Pre-Mini B Mini B Femení Júnior A Pre-Mini A Cadet Femení Cadet A Cadet A Infantil B Sènior A Escola de Bàsquet Cadet 1 Sènior A Infantil B Júnior A Mini A Pre-Mini A Sènior Femení Sènior Femení Infantil B Escola de Bàsquet Infantil B Preparador Físic Cadet A Escola de Bàsquet Entrenador Cadet 1 Sènior Femení Mini A
16
ZONA SAMPEP La FOTO del mes (188 likes)
El TUIT del mes “@AjBadalona dos mesos i mig més tard seguim dutxant-nos amb aigua freda i amb 7 focus i el rellotge sense funcionar. Com ho tenim?” @AndreuLlado9 “@AndreuLlado9 ja s’ha instal·lat un termoacumulador que resoldrà la incidència. En dues setmanes estarà resolt.” @AjBadalona
17
L ' AGENDA Partits destacats a Sant Pep Dissabte 1 a les 16:00 - Mini A vs. Masculí Maresme 3V 2005 Dissabte 8 - Inici del 31è Campus de Setmana Santa a Amposta Dijous 13 a diumenge 16 - Cadet A Torneig MHL Sports a Saragossa Divendres 14 a diumenge 16 - Mini A i B XVI Torneig Minibàsquet Vilassar de Dalt Dissabte 22 i diumenge 23 - VI Mini EasoKopa a San Sebastià Dissabte 22 a les 17:45 - Cadet B vs. UBSA 3 Diumenge 23 a les 11.30 - Pre-Mini A vs. Club Joventut Badalona A Diumenge 30 a les 17:45 - Júnior B vs. UE Montgat
18
LA GOTERA el primer entrenador tingui un reforç positiu i vegi que la idea que té no és l’equivocada. No menys important és la tasca de l’entrenador hooligan, capaç d’embogir celebrant un bàsquet quan vas 20 a dalt. Una persona important, que anima la banqueta, manté els jugadors dins del partit i que, a la vegada, és capaç d’embogir negativament quan l’equip encaixa una cistella. Però bé, els canvis d’humor són tant importants com aprendre a controlar-los. Després de poder gaudir d’una bona xerrada i d’un millor sopar posterior amb l’Oscar Orellana, poc a poc anem perfilant els diferents perfils d’entrenadors ajudants que podem trobar-nos. Esperem que a poc a poc construirem algun perfil ideal que sigui la cura de tots els nostres mals. Qui no voldria tenir al costat de la banqueta aquell company que li vagi dient què ens està fallant i, a la vegada, aportant la solució ideal. O aquell que també és capaç de gestionar les emocions dels jugadors i que, alhora, estiguin amb la màxima concentració i predisposició per esforçar-se. Ara bé, si tenim la sort de que el nostre entrenador ajudant compleix aquest perfil, potser estaria bé que intercanviéssim els rols.
Però si després de llegir aquestes línies, comenceu a estar preocupats pel rol dels vostres entrenadors ajudants, per si prenen decisions correctes o us informen d’allò que necessiteu saber, no cal que patiu. Per sort, a l’esport sempre ens queda un recurs molt útil quan no sabem què hem de fer: obrir bé les orelles i escoltar algun dels molts consells que acostumen a venir de la graderia; l’únic risc que correm és escoltar les crítiques a l’entrenador!
Però, tornant al món real, també té el seu punt divertit tenir un entrenador ajudant que, a poc a poc, quan les coses no van bé, es va accelerant més que tu mateix i que, al final, ja no saps si t’has de queixar a l’àrbitre o a la teva pròpia banqueta. Almenys, en aquest cas, tens clar de què queixar-te. I és que, d’altra banda, també trobem l’ajudant observador, que quan l’equip porta cinc pilotes seguides perdudes a causa de la pressió del rival, t’informa que estem perdent massa pilotes per culpa de la pressió. En aquest cas, sempre va bé que
19