REVISTA ST JORDI 23 PRIMÀRIA

J0SEP VALLVERDÚ

Professor, traductor, poeta i també escriptor de més de dos-cents llibres per infants i joves. Va néixer a Lleida, el 9 de juliol de 1923. Aquest 2023, és l’ any Vallverdú, any què farà 100 anys.

Va ser professor d’institut, però no li agradava gaire donar classes, era més feliç en un ambient camperol i amb un hort per conrear personalment, tot i que encara era i és més feliç escrivint per a gent jove, sobretot, novel·les. Ha guanyat multitud de premis i ha estat candidat al premi H C Andersen, que ve a ser el Nobel de literatura per a joves.

Diuen d’ell que és un home tranquil i solitari, però gens insolidari Emotiu i sensible

El seu llibre Rovelló porta ja disset edicions en català i ha estat traduït al basc, al francès, al castellà, a l’italià i, fins i tot, al rus i és el llibre que més premis ha guanyat en els últims trenta anys Se'n va fer una serie de dibuixos animats per TV3. És, probablement, l’escriptor més llegit entre la gent jove del nostre país

Josep Vallverdú és un nom lligat per sempre més a la literatura infantil i juvenil. Amb quaranta-cinc títols ha esdevingut no sols un clàssic, sinó un dels escriptors que més llibres ha escrit en català i un dels més guardonats en la literatura juvenil

EL REI FLIPFLOP I LA MÀQUINA DE GEL

Fa molts i molts anys a una època molt antiga hi havia un castell molt rocós on vivia un rei que es deia Flipflop. El rei tenia un color de pell tan blanc com la neu i uns cabells blaus com el cel. Tothom pensava que era un rei molt bufó, però en aquell co s tan petit hi havia un rei molt malvat. El rei tenia un gran amic que es deia Snuppi, el qual era un robot molt bromista. Tots dos tenien una màquina que feia gel amb forma de tortuga que semblava del futur.

En Flipflop va pensar que sería bona idea posar en marxa la màquina a tota potència i poder congelar a tot el poble perquè li vinguessin a demanar llenya i guanyar més diners dels que tenia. L’Snuppi va clicar dos botons i la màquina va començar a treure gel. En un moment, tot el poble va quedar cobert de gel i la gent es va espantar molt i a tremolar del fred que feia. Els dos en veure com havia quedat tot van riure malèficament. El so va ressonar per tot el castell. L’Snuppi va voler aturar la màquina, però no ho aconseguia. La màquina cada vegada tre ia més gel amb molta força. L’Snuppi, nerviós, va clicar tots els botons possibles, però no hi havia manera i li va dir al rei que no podia aturar -la. El rei, encara rient, va pensar que era una broma perquè l’Snuppi era el robot més bromista que havia con egut, però en veure que la cara de l’Snuppi estava molt seriosa es va començar a preocupar molt. De cop i volta, mig castell estava congelat i el rei va començar a cridar molt enfadat.

Abans que el castell es congelés del tot, el rei va ordenar a l’Snuppi que destruís la màquina del gel. Aquest no va dubtar ni un sol instant i li va donar amb tota la seva força perquè deixés de funcionar. Semblava que ho estava aconseguint, però per quedar -se més tranquil va decidir llençar la màquina des de dalt del castel l fins que va quedar com un nyap.

El rei es sentia molt culpable per com havia deixat al poble, així que va agafar tota la llenya que tenia guardada al castell i va anar casa per casa per ajudar a desfer tot el que havia quedat congelat. El rei en veure que tot el poble estava molt agraït amb ell va pensar que ja era moment de deixar de ser malvat i els va convidar a tots a un bon àpat amb molt de menjar i begudes. A partir d’aquell dia en Flipflop es va convertir amb un rei molt estimat.

Pseudònim: Les granotes

LA MADUIXA MÀGICA

Fa molt temps vivia en un castell llunyà una bruixa que es deia Bruixa Maduixa. Era baixeta, la seva pell era de color verd i tenia una piga al nas. El seu castell era de maduixes perquè era la seva fruita preferida. Allà hi vivia amb el seu lleopard Taca, un animal preciós de color groc i taronja amb taques negres. L’endemà, la Bruixa Maduixa estava al seu jardí plantant maduixes. De sobte, va trobar entre la sorra una escombra i una vareta màgica.

Quan va estirar la vareta per treure -la de la sorra, va sortir plena de cucs! La bruixa va fer un crit que es va sentir a l’altra part del món! Va notar alguna cosa estranya al seu cos i de sobte... va començar a transformar -se en una maduixa de colors. Es va quedar molt sorpresa i va començar a adonar-se que tenia molta gana. Va mirar les maduixes plantades i va decidir començar a menjar-se-les totes. La Taca, que era molt intel·ligent, la va avisar que només tenia 24 hores per desfer l’encanteri i que s’hauria de donar pressa. Havia de preparar una poció feta de llaminadures, caca d’elefant, coca-cola i un tros de núvol. La Bruixa Maduixa sabia que només tenia una opció per recollir tots els ingredients: viatjar al Món Màgic, un lloc molt perillós ple de cocodrils, ossos i Gotzilles negres. Però era la seva única opció si volia tornar a ser la bruixa que era abans.

La Bruixa Maduixa va viatjar al Món Màgic i es va adonar que era tot ple de caramels! Es va quedar sorpresa, perquè estava equivocada... ella que es pensava que era un món ple d’animals perillosos! Va recollir tots els ingredients que necessitava, menys la caca d’elefant i un tros de núvol. Llavors va decidir anar al zoo i agafar la caca d’elefant, i va viatjar al cel amb la seva escombra màgica a recollir el trosset de núvol que li f altava. Ja al castell va fer la poció, va provar-la i... va tornar a ser la bruixa de sempre! Va tornar al Món Màgic per recollir més caramels per fer més pocions i tenir menjar per tot l’hivern. I vet aquí un gat, vet aquí un gos, vet aquí que aquest cont e ja s’ha fos.

Pseudònim: Quart minvant 38

ANIMALS

Alguns animals són inofensius, i uns altres són agressius vigileu, alguns tenen verí! i et poden ferir.

Al zoo vaig viatjar i engabiats els vaig trobar. Amb el cor trist vaig pensar, els he d'alliberar.

T ’agradaria estar empresonat o preferiries viure en lliber tat?

Ni matar, ni caçar, ni experimentar, ni tancar als animals els hauries de cuidar.

L'amor et deixa un record

L'amor pot ser un record que no s’escolta, que no es veu però que se sent dins teu.

I cada color que mires et recorda a la persona que admires.

Quan estiguis al seu costat digues-li el que sents, de veritat

L’amor no fa por quan estàs enamorat, has de ser arriscat, no tinguis por a ser rebutjat.

LA MÀQUINA

Hi havia una vegada un científic boig, que es deia Antoni i tenia un gos. Un dia, el gos va entrar sense voler a una màquina del temps que tenia el científic i ell, l’Antoni, per salvar-lo, també hi va entrar. Quan l’Antoni va ser dins, va agafar el gos i, amb el colze, sense voler, va prémer un botó i les portes es van tancar. L’Antoni es va desmaiar perquè no sabia a quin temps havia clicat i la màquina (que era com un ascensor) va començar a baixar, superràpid!! Quan es van obrir les portes el gos va sor tir corrents i quan va bordar l’Antoni es va despertar i va veure que el gos estava envoltat per tres animals mitològics:

l'hipocamp, el fènix i el drac japonès…

l’animal tenia molta por, no sabia què fer. De cop, van venir uns senyors i van lligar a l’Antoni a un arbre. L’hipocamp, el fènix i el drac japonès es van emportar el gos a un magatzem ple de trastos bruts amb teranyines, estava tot molt fosc. L'Antoni estava lligat al mig del bosc i es va intentar deslligar, finalment ho va aconseguir. No sabia on era la seva mascota fins que va trobar unes petjades que eren d’animals mitològics i va deduir que eren d’ells. Les va anar seguint fins que va arribar un magatzem i no sabia què feia en aquell lloc.

Va mirar per una finestra petita i es va adonar que h i havia 5 animals mitològics: l’hipocamp, el fènix, el drac japonès, el pegàs i l’unicorn. Volia salvar el seu gos, però sabia que si entrava, els animals mitològics guanyarien.

L'Antoni no parava de pensar què fer. De cop i volta, es va posar les mans a l a butxaca, va tocar una cosa i la va treure. Resulta que era la màquina de fer -se petit. Va clicar el botó, però com que no hi havia wifi la màquina de fer -se petit no va funcionar perfectament, es va fer més petit del normal.

Va decidir entrar, i va trobar una formiga en un costat de la sala i va anar fins a ella. Li va donar un tros de pa a la formiga i aquesta va deixar que l'Antoni pugés sobre seu. Després va agafar les antenes de la formiga i va començar a estirar-les cap a la direcció on volia a anar , que era a un forat que hi havia a la porta del magatzem.

A la ciutat de Bona Sardina, el 2050, hi vivia un nen anomenat Miguel Tenia setze anys i una família molt agradable. Vivien en un pis al costat de la platja de Bona Sardina.

Jo, que em dic Marc, sempre anava a casa d'en Miguel perquè érem molt amics; un d’aquests dies vam jugar a bàsquet.De sobte, va aparèixer el germà del Miguel: es deia Jan i, com que sempre anava de fe sta, no podia veure'l mai. Estava molt canviat, es va apropar a ell i el va abraçar . Feia molt que no ho feien.

Tots tres vam agafar el teletransportador i vam anar al teleburger, vam demanar algunes coses i vam marxar. Però el teletransportador va fallar i… vam aparèixer al desert del Sàhara. Hi havia una benzinera i hi vam entrar, estava abandonada. Vam veure un teletransportador trencat d'una altra persona que ja havia estat allà abans que nosaltres. Vam trobar una nota que deia: «Hola, me llamo Kevin. Esto es una trampa del teleburger: llaman a los teletransportadores para traer a las personas aquí y convertirlas en hamburguesas. ¡Escapad lo más rápido posible, yo no tuve esa suerte! »

De sobte, d’una porta que teníem darrere va sortir en Kevin: un senyor bastant vell i amb barba blanca que tindria uns 97 anys. Al principi no ens ho creiem, però en Kevin ens va explicar tota la història.

Vam pensar un pla per destruir el teleburger. Vol íem construir un robot amb coets a les mans, punxes als peus, bombes a la boca i un làser al pit.

Guanyaríem segur!!!

R2D2

PERDUT

Caminant per un túnel infinit em perdo en els teus ulls negres com la nit.

Corrents i corrents per sortir d'aquest laberint de confusió, encara no puc veure la claror.

És un candau sense la clau, no sé què fer em sento un esclau.

Dubto si anar a l'esquerra o a la dreta, potser mai trobaré la meta.

Crec que ja vaig trobant la solució, potser al final ningú té raó.

Jo vull ser lliure i decidir i ningú res m'ha de dir.

Martín

LA VIDA

Encara que sigui complicada és tan bona com la melmelada, tan bonica com una nit estrellada i tan dolça com una galeta ensucrada.

Portar-ne el control és l'important si no vols que et passi volant, però ràpidament s’enfosquirà si tot l’important deixés anar.

Hi són els amics, la família, els companys formant una comunitat al llarg dels anys. La vida té bons moments i altres de dolents, però que això no encongeixi les nostres ments.

A la vida gaudir és fonamental, i qui t’acompanyi en ella pot ser brutal. Malauradament, tot el que comença té un final, I espero que el vostre sigui ben excitant.

Arsène Lupin

Estic envoltada per la foscor, sento ràbia, tristesa, angoixa i por. Si segueixo així, perdré la memòria i acabaré boja, sola, sense glòria.

Ja no recordo gairebé a ningú estic atrapada en aquest déjà-vu. I tots els meus feliços moments surten del meu cap, van desapareixent.

Vull marxar, vull sortir d'aquí, tornar a tenir la meva vida feliç. Tornar a sentir l'alegria meravellosa que a moments d'ara, està tota fosa.

Vull refrescar-me amb les onades, sentir l'amor d'una dolça abraçada, poder veure animals, tenir gent al costat, olorar roses, estirar-me als prats.

Però tornem a la trista realitat, al lloc on el meu cor està atrapat. La meva vida, plena de dolor està capturada en la foscor

fet per: ·s·w·i·f·t·i·e·

Fa sis mesos vaig començar, i crec que per fi ho tinc clar. Ja només em falta el final, però necessito que sigui triomfal

Quan ja acabi el llibre, diuen que seré lliure. Per mi més aviat complicat serà, tancar tots els meus personatges, dur em resultarà.

Em semblava una aventura, crear una història sense cap fissura Crec que ho he aconseguit, tot i haver-ho fet amb neguit.

Tinc els nervis a flor de pell, perquè ja he deixat el pinzell Potser no els hi agrada, però seguiré aquí, empoderada.