X JOCS FLORALS SANT JORDI 2022
ESCOLA FORT PIENC
EDITORIAL
Una portada de cartró dur i colors vius que s’obre amb la il.lusió d’un regal. Unes guardes que han deixat de ser blanques per convertir-se en una font de creativitat inesgotable i que enceten tot un món d’aventures estimulants. Elles són les responsables de donar-nos la primera pista del tresor que trobarem dins. Un títol suggerent, misteriós, que ens impulsa a seguir, gairebé hipnotitzats, girant fulls i més fulls de paper olorós. Un munt de lletres, frases paràgrafs i il.lustracions precioses que ens endinsen en un món històries meravelloses… Hi ha res més màgic que obrir un bon llibre? I és que els llibres ens fan curiosos i tafaners, ens connecten amb el món més proper i més llunyà, ens mantenen en suspens o ens fan emo cionar, ens arranquen una forta rialla i ens entendreixen per la seva humanitat. Quin munt d’emocions i sentiments! I quin repte per l’escola el d’encendre i mantenir viva aquesta flama per continuar alimentant el gust per la lectura. És per això que gran part de la nostra reflexió pedagògica d’aquest curs s’ha centrat en cuidar tots aquells detalls que ens empenyen a experimentar el plaer de llegir un bon llibre.
I com ho estem fent? us preguntareu. Doncs seguint la recepta d’un plat ben saborós i nutritiu per la nostra ment i esperit. Digne de l’alta gastronomia literària dels nostres dies i de dies passats. Els savis bibliotecaris/es i llibreter/es ens n’han suggerit els ingredients principals, orientant-nos en aquesta meravellosa empresa. Amb l’ajuda del seu coneixement d’autores i autors de tots els temps hem continuat la renovació de les biblioteques d’aula de l’escola per convertir-les en vertaders petits museus. Aquestes biblioteques s’han fet atractives mitjançant els estris més tradicionals però alhora innovadors per cuinar la nostra recepta. Mobles expositors i espais confortables i atractius que promouen la visibilitat dels llibres i fan que els seus aromes ens arribin en aules i passadissos. Com ho saben les nenes i els nens de Petits quan estrenen, il.lusionats, els nous llibres que van arribant a la seva aula! Ah! i també cuinem per emportar i per compartir! No hem d’oblidar que importants són els llibres viatgers dels nens i nenes de Mitjans o les històries per compartir dels llibres col.lectius dels Grans. Per ells també hi tenim un racó a la nostra cuina. Us volem oferir una carta extensa i en constant millora: històries emocionants, divertides, còmiques i enigmàtiques. Llibres de fantasia i còmics. Hem volgut fer més presents els emotius i exquisits llibres de poesia i les històries d’on afloren bons sentiments i l’estimació per la vida i la natura. Llibres que ens obrin nous móns i noves inquietuds, que respectin tothom. Que facin volar la imaginació i ens transportin a nous indrets on hi passen aventures extraordinàries. Aprofitant qualsevol moment de la vida a l’escola com una oportunitat preciosa per desenvolupar aquest hàbit que ens fa feliços i ens omple d’una infinita satisfacció personal. Ens ajudeu a cuinar aquesta aventura meravellosa?
DEDICATÒRIA_ EL CÒMIC
Quan anem a la biblioteca, mirem, remenem... Hi trobem llibres ben diferents, alguns ens expliquen històries reals, imaginades, divertides, tristes, d’aventures, fantàstiques; d’altres ens expliquen com són les coses, com funciona el món; també trobem llibres de poemes, d’endevinalles, de receptes... i com us agrada trobar-hi còmics!
però..
per què?
Potser
pels dibuixos
que ens fan la lectura més àgil i l’entenem millor?
Un còmic és una narració feta mitjançant una seqüència d’imatges per explicar una història. Combina imatges i text, normalment es representa en vinyetes i els personatges parlen utilitzant les bafarades. Per fer-ho, els autors de còmics utilitzen tot un seguit de recursos gràfics tant en les il·lustracions com en el text, i amb això aconsegueixen una comprensió més ràpida i més atractiva, però cal interpretar bé aquests recursos.
e so
n Les o
om
ies atope
són
d cions a t n e s repre
s mi
roll ns i so
tres.
nt lle tjança
Quin
va ser el primer còmic?
Es parla que les pintures prehistòriques pintades a les coves poden ser considerades com historietes, ja que expliquen els fets mitjançant les imatges. També les pintures i relleus de les cultures egípcia, grega, romana, asteca entraria en aquesta definició i es trobarien entre els antecedents del còmic. Però el primer còmic que es va publicar, tal com els coneixem ara, va ser el Yellow Kid, un còmic sobre un noi trapella que vestia un camisó groc. Va ser en un diari de Nova York al 1883.
Parlant de còmic, aquest 2022 fa 100 anys que va néixer l’Stan Lee. Va ser el guionista, no el dibuixant, dels superherois dels clàssics de Marvel: Els 4 fantàstics, Spiderman, Capità Amèrica, Daredevill, X-Men, Hulk... Durant molts anys va dirigir l’editorial MARVEL COMICS.
A casa nostra, al segle passat, els còmics eren coneguts com al “Patufet” o el “tebeo” a causa de la popularitat de les revistes En Patufet i TBO. També a Catalunya existeix una forma d’expressió escrita que recorda el còmic, parlem de l’ auca: és una història dibuixada pròpia de la cultura catalana que sol representar un esdeveniment històric, una biografia, una llegenda... A diferència dels còmics, les auques es presenten sempre en una sola pàgina i cada vinyeta va acompanyada per versos fent un rodolí.
Obres premiades: 1r A :
OBRES PREMIADES
1r B :
2n A :
2n B :
3r A :
a botiga misteriosa
El drac de la cova
-
Les àligues (conte col·lectiu)
- Els pingüins (conte col·lectiu)
Jocs Florals districte
* Atrapats - Gludi (Jana, Paula i Gael) * Les plantes
- El gat entremaliat (Max, Clara i Safia)
El misteri del drac Rac - lujuma (June, Luna i Marc)
3r B :
Jocs Florals districte
4rt A :
Jocs Florals districte
* L’assassí de la biblioteca - Els millors (Rayane, Helena i Sira) *
* Els esports - Michael Jordan (Gerard.Gu, Xavi i Martina) *
4rt B :
5è A :
La guerra
- Mini Oreos (Berta, Silvia i Ana)
Jocs Florals districte
* L’altra cara de la llegenda de Sant Jordi - Els Umpalumpas *
(Ona.B, Guido, Imanol i Joan)
5è B :
Marta i l’advertència del drac” - Els mims (Arnau, Ian, Maria i Ot)
6èA : Un somni sideral - Skywalker (Valentina, Miranda i Javiera) 6è B :
Jocs Florals districte
* Què sents? - Team puertas (Guillem, Andrea, Lola i Sofia) *
* Obres de 1er *
Obres de 2n
*
Obres de 3r
*
EL MISTERI DEL DRAC RAC Fa molts anys en un bosc hi vivia una noia que es deia Carolina i era científica. Per les nits la Carolina tenia molta calor, perquè era estiu. Una mica lluny del bosc vivien els investigadors que es deien Juan, Leo i Àngel.
Un matí mentre estava treballant en el seu laboratori va trobar una poció al vell armari. La Carolina va agafar-la i la va mirar durant una estona llarga. Va pensar que era una poció molt rara i sospitosa. Després, va provar la poció i…BOOM!!! La Carolina es va desplomar contra el terra i també es va convertir en el drac RAC!!! Després la Carolina, “el drac RAC”, va agafar el telèfon mòbil i va trucar als investigadors.
Dos dies més tard, els investigadors van arribar i la Carolina, “el drac Rac”, els va explicar tot el que li havia passat. Quan la Carolina es va relaxar, de sobte es va convertir en ella mateixa. Veient aquesta reacció, l’Àngel va tenir una idea. Li va tirar una pilota de futbol per jugar amb ella i així ella no recordaria de què s’havia convertit en un drac, ja que estaria tranquil·la.
Més tard, van descobrir unes petjades i en Juan va dir: – Mireu! Seguim aquestes petjades? De sobte, en Leo va dir: – Sí, les podem seguir!
L’Àngel com era un crack en les matemàtiques va decidir fer càlculs per saber a on arribaven les petjades i així esbrinar com havia passat aquest misteri. Finalment, van descobrir el misteri: la poció tenia baba de drac!! La Carolina molt sorpresa va dir: – Ai, quin fàstic! I per haver fet un bon treball, com que el Leo era cuiner, van anar al seu restaurant i van menjar una paella mot bona. També, van brindar pel 3052.
CONTINUARÀ...
LUJUMA
L’ASSASSÍ DE LA BIBLIOTECA
Vet aquí una vegada l’any 1994, hi havia una biblioteca on generalment estaven tranquils. Aquell dia les llums es van apagar i es va sentir un crit. Quan es van encendre, es va veure el cap d’una persona a la taula de la novia del cadàver. Va arribar la policia i va entrar una persona desconeguda
i va
dir:-Hola sóc el Sherlock Holmes, un detectiu privat, sóc el cosí de la víctima i vinc a investigar el cas. Van estar parlant i van trobar els sospitosos: la senyora de la neteja, el bibliotecari, el del ordinador i la novia. La senyora de la neteja va dir que no era ella perquè estava netejant el lavabo, el bibliotecari va dir que no era ell perquè estava plastificant un llibre, el del ordinador va dir que ell no va ser perquè estava reiniciant l’ordinador ja que el wifi s’havia anat i la novia va dir que es va trobar amb la senyora de la neteja. La senyora neteja ho va confirmar. Una setmana després va vindre Sherlock Holmes i va dir: -La biblioteca ha de tancar. Entrega’t bibliotecari! No es pot plastificar un llibre amb les llums apagades!. Se’l van emportar a la presó on va estar molt temps tancat. Conte contat i ja s’ha acabat. Els millors
Obres de 4rt
*
ELS ESPORTS
L'atletisme és l'esport més conegut, i si l’has practicat has d'haver corregut. En aquest esport no pots estar ni un segon assegut perquè si no ja has perdut.
El futbol i el bàsquet són esports semblants, els dos es juguen amb pilota, però en un, la has d’encistellar, mentre en l'altre, la has de xutar i marcar.
Per ser el més ràpid a natació, necessites molta coordinació. A les grades es pot sentir l’admiració, tothom anima i saluda als nous campions.
En els esports has de fer molt d’esforç i a vegades, pots cometre errors. També pots patir dolor, però has de seguir, com forts corredors.
Michael Jordan
LA GUERRA Hi ha països que viuen en guerra, indrets amb molta pena. Dones e infants intenten fugir per reprendre un nou camí.
Ciutats i pobles bombardejats, cases i escoles destruïdes. Oficines i hospitals enfonsats que estan fent moltes ferides.
Gent al límit de la desesperació deixa llars i familiars. Fan camins cap a la frontera per escapar de la guerra.
La solució mai arribarà si no paren de lluitar. El diàleg és el camí per parar de ferir. Mini Oreos
Obres de 5è
*
L'ALTRA CARA DE LA LLEGENDA DE SANT JORDI Temps després de la llegenda de Sant Jordi, on es va realitzar aquella lluita memorable, ens trobem amb dos personatges que hi eren en aquell lloc i en aquell moment. —N'estem farts! —va dir el drac—. Ja no podem més, sempre es repeteix la mateixa història! Perdoneu, per si ho havíeu dubtat som el "ferotge" drac, que no ho és tant, i la "petita i insignificant" rosa que surt al final de la llegenda. —Avui hem vingut aquí per reivindicar que sortim molt poc i que no se'ns veu tal com som. Ens roben el protagonisme uns actors de pa sucat amb oli —va dir la rosa. —Nosaltres podríem ser els protagonistes i seríem molt millors. Però és clar, ens han donat un paper que té tela! —va dir el drac—. Soc un drac i menjo persones, si no què vols, que mengi bledes? I a més a més m'han donat un paper que és justament el contrari del que soc. M'agrada dibuixar, tocar el piano i cuinar. Fins i tot em vaig presentar a Master Chef, però no em van acceptar pel meu aspecte. —I jo, què? Soc la "insignificant" rosa que es queda quieta i no diu ni una paraula —va exclamar la rosa indignada—. M'agrada el futbol, m'agraden les lluites de galls i molestar a la gent! Ah! I no us oblideu de la princesa, què és una dictadora. Ni tan sols es molesta en ficar-me en un test de flors amb una mica de terra als peus per poder créixer. —Ah, i el Sant Jordi què? Arriba, fa el seu encàrrec i se'n va. Just com un repartidor de pizzes. Com a mínim espero que no li paguin sou per això —va dir
el drac—. No és normal clavar-li una llança a un drac i després anar-se'n com si res. —Quan érem joves volíem ser famosos, però vam acabar sent els famosos que no volíem ser —va dir la rosa. —Malgrat que ja em va anar bé fer aquella obra de teatre, ja que el lloguer de la meva cova estava pels núvols —va dir el drac una mica més calmat. —Ah! I per cert, us haureu d'estar preguntant què fem aquí el drac i jo —va dir la rosa—. És perquè tècnicament som com germans, germanastres o cosins, propers de genètica. I també us estareu preguntant per què vaig acceptar aquella feina. Doncs bé, vaig ser jo qui li va demanar al Sant Jordi de clavar-li la seva llança al drac —va dir la rosa xiuxiuejant—. Perquè en aquella època el drac tenia bastant de greix a la panxa. No, perdó, molt de greix a la panxa. No, perdó, massa greix a la panxa. No, perdó, una quantitat inoblidable de greix a la panxa! —Ah! Però aquí ningú se’n lliura! I el director, què? Ens va jugar una molt mala passada. Ell sempre amb les seves idees al cap: els dracs dolents, les roses al final, les princeses amb problemes… I els cavallers? Doncs, sempre com herois! —Eh, perdoneu, jo me n’he d’anar a dos quarts de deu, ens hi estarem molta estona més? —va preguntar la rosa. —Sí, tranquil·la, ara acabem. Fins aquí els informatius d’avui —va finalitzar el presentador—. Així que… Bona nit i fins demà!
MARTA I L’ADVERTÈNCIA DEL DRAC
Vet aquí que una vegada hi havia una nena que es deia Marta. Vivia en una casa als afores de Hong Kong. Els seus pares eren extremadament sobreprotectors i no la deixaven anar enlloc. —Va Marta, ja és hora de sopar! —Ara vinc! — Li va contestar. Mentre sopaven, la Marta va dir: —Vull viure aventures sola i lluny d'aquí! —Ja saps que no pots! És molt perillós! Et podries fer mal i no hi ha hospitals a prop de casa. —Vull ser lliure! Fer coses pel meu compte! —Va respondre enfadada. La Marta se'n va anar a la seva habitació murmurant paraules sense sentit. De cop, va veure una llum estranya que venia de la finestra. S'hi va apropar per veure què passava. Per uns instants havia pensat que venia de la lluna, però al saber que era de la muntanya, no va dubtar a embarcar-se en aquella misteriosa aventura. Després de bloquejar l'entrada de l'habitació, va agafar la seva corda d'escalada i la va utilitzar per baixar per la paret de la casa. Quan va arribar a baix, va córrer cap a la muntanya, on va trobar un drac malferit estirat a terra. —Què et passa? —va dir amb veu tremolosa la Marta. —Estava volant per aquí i he xocat contra un arbre, tinc un pal clavat a la cua. Me'l treus? —Va respondre amb una veu amable el drac. —D'acord, però quan te'l tregui no em faràs mal, oi? —Va preguntar amb una mica de por. —Tampoc et pensava fer res!
La Marta s'hi va apropar i va estirar el pal que va saltar, juntament amb una escata de color lilós brillant. La Marta la va agafar amb curiositat i el drac li va advertir: —Aquesta escata és molt poderosa, si no fas servir el cap, pots causar molts desastres. Utilitza-la intel·ligentment, si no, tornaré a buscar les meves pertinences. —I tot seguit va marxar volant. La Marta va tornar a casa seva, després d'estar una estona descobrint els seus poders es va duplicar i va crear un portal cap a un altre món deshabitat. Llavors, va ordenar al seu duplicat que es fes passar per ella. Va travessar el portal i en un tancar i obrir d'ulls estava en un món completament verd. Amb un dia ja tenia un parc aquàtic, un parc d'atraccions, una pista d'esquí i un zoològic gegant per divertir-se tot el dia. Quan ja feia un mes que estava a Martaland (que equival a mitja hora en el món real) va decidir crear un hotel controlat per robots, només per a ella. Mentre el construïa, va veure una taca blava dalt de la muntanya des de la qual sortia una brillantor allargada que venia de dret cap a ella. "No pot ser, és el drac!!" va pensar. Evidentment, el drac venia a emportar-se l'escata màgica. Quan el va tenir davant dels nassos el drac va dir-li en to sever: —Has trencat el pacte. No has complert les normes. La meva obligació és endur-me l'escata i treure-li els poders. —D'acord! —Va dir la Marta, pensant que el seu món es mantindria ple de tot el que havia construït. Li va donar l'escata i en veure que el zoològic, el parc d'atraccions, el parc aquàtic i la pista d'esquí començaven a desaparèixer, va intentar recuperar-la, però el drac s'havia esfumat. Va aconseguir travessar el portal abans que desaparegués per complet.
Una setmana després, va parlar amb els seus pares i van decidir que la Marta podria fer més coses, a canvi, havia de fer-los cas i respectar-los. Tots els anys següents van viure com una família feliç i normal, sense baralles.
FI
PSEUD: ELS MIMS
Obres de 6è
*
UN SOMNI SIDERAL Quan prenc el vol, deixo enrere el nostre sol, i m’acosto a un espai on no he estat mai. Quan veig les estrelles, sembla que ballin un vals en parelles, amb la seva esplendor, em ceguen de lluentor. I pensar que en aquest espai podria haver-hi una galàxia; dins de la galàxia un sistema, dins del sistema un planeta, i a dins del planeta éssers desconeguts. L ‘immensitat de l’espai negre com el quitrà, sempre tan impressionant aquest lloc sideral. Les estrelles d’or tenen un cor ple d'il·lusió; al llarg del temps, l’evolució les ha fet ser millor. Ara me n'he d’anar, estimat cosmos, t’he de dir adéu perquè m’he de despertar Skywalker
QUÈ SENTS? Què és l'alegria? L'alegria és allò que sents quan estàs amb gent que més t’estima, allò que sents quan algú t’escolta i t’anima. Quan l'estiu arriba, i assoleiat és el dia. I …què és la tristesa? Allò que sents quan recordes la pobresa, quan algú trenca una promesa, quan et cau el gelat al terra i no hi ha manera de tornar enrere.
I… la por? El que senties de petit quan la teva mare marxava del teu llit, et tapaves amb el llençol, pensant que no estaves sol, creies que algú t’esperava sota el llit, que t’agafaria, i t’espantaria amb un crit.
I què és l'amor? El que senten els teus pares quan es miren, pensant que han trobat el camí que els inspira. I, és allà quan te n’adones, que l’un sense l’altre no caminaria.
Aquests són només quatre dels molts sentiment que hi ha, en qualsevol moment els pots experimentar.
TEAM PUERTAS
Sant Jordi 2022