Guaita! Nº5

Revista de l´EOI de Ciutadella 2020/núm. 5

IN PARADISUM

Com el vent que, cansat, s’asserena en la nit ara evoc els records més afables que puc rescatar d’entre els anys i esgratiny amb els mots un apunt blau de vida.

Tants de versos retxats, tants de llibres llegits, tant inútil amor, tant adéu, tanta nafra… pel paisatge romput, per la terra escanyada.

Cada hivern és igual (ja me’ls sé de memòria!).

El celatge que duu pluja al ventre amb ressò de llampecs fa estremir l’estelada i formós parla d’altres hiverns que vindran repetits vora el mar de l’enyor, altres dies de fred humitós que a pesar de tristeses vull viure.

Ponç Pons del llibre Abissínia

DISSENY GRÀFIC I MAQUETACIÓ Candela Nieto Design /candelanietodesign@gmail.com

Depósito Legal/DL: ME 647-2017

FOTO DE PORTADA

Pons Servera

S.L. FOTOS SECCIONS

EDITORIAL

Sens

dubte un dels projectes de la nostra escola que ens fa sentir més orgullosos és la creació de la nostra revista Guaita! D’això ja en fa cinc anys, era el curs 201516 quan vam llançar el primer nombre i avui us presentem el cinquè.

Des de l’equip directiu de l’EOI de Ciutadella creiem fermament en aquest projecte i per això hi dedicam molt esforç i energia per aconseguir la seva continuïtat, any rere any. Tanmateix, estem convençuts que sense el suport i col·laboració de tots, professorat i alumnat de l’EOI, treure a la llum tots aquests exemplars no hauria estat possible. També volem agrair al Consell Insular de Menorca i a les empreses col·laboradores el seu suport econòmic per a l’edició d’aquesta revista.

Aquest curs 2019-20 no ha estat fàcil, ha vingut ple de canvis, canvis que ja es van iniciar el curs passat però que ara s’han fet realitat afectant-nos a tots en el dia a dia de l’escola. El nou pla d’estudis ens ha portat una nova distribució de nivells, de continguts, noves programacions, nova estructura de les proves de certificació i un nou sistema de percentatges d’avaluació. La introducció i desenvolupament de la mediació escrita i oral, tant dins les activitats de classe com en les proves d’avaluació, ha centrat gran part de les nostres actuacions.

Aquesta nova situació provoca sovint sensació de confusió i de dificultat. Tanmateix, requereix esforç i voluntat d’adaptació per part de tots. Per tot això, el nostre professorat ha seguit formant-se intensament durant aquest curs, per tal d’actualitzar-se i poder continuar oferint un ensenyament de qualitat.

En aquest exemplar de Guaita! que teniu a les mans hi trobareu un tast de les activitats que es duen a terme a la nostra escola, col·laboracions dels nostres alumnes en les tres llengües d’estudi, alemany, anglès i francès, així com entrevistes, articles, fotos, passatemps... En definitiva, desitjam que en llegir aquestes pàgines us arribi la flaire del nostre entusiasme, la frescor dels nostres alumnes i la imatge d’una escola que vol sortir de les quatre parets de la classe d’idiomes per convertir-se en una porta oberta al món.

Moltes gràcies a totes i a tots i salut per continuar endavant!

Glòria Pascual Vivó Directora de l’EOI de Ciutadella.

VISTES AL MAR III

El cel ben serè torna el mar més blau, d’un blau que enamora al migdia clar: entre els pins me’l miro… Dues coses hi ha que el mirar-les juntes me fa el cor més gran: la verdor dels pins, la blavor del mar.

Joan Maragall

LES NOSTRES

Celebració Sant Jordi 2019

Com cada any d’ençà del curs 2015-2016, l’abril passat vam fer la celebració de Sant Jordi per commemorar el dia del llibre i presentar el 4t número de la revista Guaita!, una publicació que elaborem cada any alumnes i professors, amb molta il·lusió, i que editem gràcies al suport econòmic dels nostres patrocinadors.

És una ocasió perquè el personal de l’Escola puguem compartir una bona estona amb el nostre alumnat i les seves famílies i per celebrar que tots els ciutadans de Ciutadella, Ferreries i Es Mercadal tenen una escola pública al seu abast per poder aprendre llengües estrangeres.

Durant l’esdeveniment, vam gaudir de diverses actuacions d’alumnes i professors en les tres llengües que s’estudien a la nostra escola (alemany, anglès i francès). A més a més, es va lliurar el premi del concurs de fotografia, gentilesa d’Artiem Hotels, i es va fer una rifa de vals de degustació. L’actuació dels glosadors “Soca de Mots” va ser el millor tancament d’aquesta vetllada inoblidable.

Aquí us deixem un tast d’imatges de la nostra festa de Sant Jordi i els seus protagonistes!

Lola Domínguez

Professora del Departament d’Anglès

“L’eau va toujours à la rivière.”

Francès, Bàsic A2

ACTIVITATS

CONCURS DE FOTOGRAFIA

“Les petites coses”

GUANYADORA

KELLY 15.1

Rebeca Pons Servera

Un any més, l’EOI de Ciutadella ha convocat un concurs de fotografia, il·lustració i fotomuntatge sota el lema “Les petites coses” amb l’objectiu de trobar una imatge evocadora per a la portada de la nostra revista. Hem rebut un total de 16 propostes plenes de creativitat i originalitat i, hem de dir, amb un alt nivell de qualitat que ha fet molt difícil l’elecció al jurat compost per set dels vuit professors del Centre.

Volem que els alumnes de tots els idiomes s’impliquin activament en la creació de la revista Guaita! i creiem que, any rere any, aquest objectiu es consolida i creix, la qual cosa ens fa sentir molt satisfets!

Agraïm a tots els concursants la seva participació i desitgem fer un esment especial als finalistes Francesc Bagur Florit i Carles Canitrot Revilla, alumnes de francès A1-A i anglès C1 respectivament i, naturalment, a Rebeca Pons Servera, alumna del grup B1-A d’anglès, que ha guanyat el concurs d’aquest any amb una fotografia molt ben resolta tècnicament i plena de sensibilitat: la senzillesa d’una gota d’aigua caient de la roca.

Com a recompensa a la fotografia presentada, Rebeca rebrà un val per a dues persones, gentilesa d’Artiem Hotels, per gaudir d’un circuit termal i d’un menú degustació a l’Hotel Audax de Cala Galdana.

Enhorabona, doncs, als nostres artistes i, des d’avui mateix, emplacem a tots els alumnes a participar al concurs de l’any que ve!

Raquel

Marcos Professora del Departament de Francès

ANACLETO 1

Francesc Bagur Florit

ANACLETO 2

Francesc Bagur Florit

DIUMENGE 1

Carles Canitrot Revilla

DIUMENGE 2

Carles Canitrot Revilla

E-110 (2)

Laura Cueto i Gañet

E-110 (1)

Laura Cueto i Gañet

ESTIMAR EL QUE FEIM

Laura Moya Yllanes

FARBEN 1

Rita Rovellada Anglada

FARBEN 2

Rita Rovellada Anglada

HALLO 1

Beatriz Lafarga Zamora

HALLO 2

Beatriz Lafarga Zamora

PARR 1

Cristina Bosch Simó

PARR 2

Cristina Bosch Simó

KELLY 15.2

Rebeca Pons Servera

Projecte medieval

Per què dos departaments de l’EOI de Ciutadella (Francès i Anglès) gaudeixen d’un àpat medieval arran d’un projecte comú?

Compartir un projecte entre departaments resulta engrescador. Això no implica necessàriament que els objectius bàsics siguin els mateixos, sinó que tinguin un punt de complementarietat i es fusionin amb un final comú. L’element cohesionador ens remonta al matrimoni entre na Leonor d’Aquitània i l’Enric II Plantagenet: fusió de dues corones, cultures i llengües.

Tot va començar quan els alumnes del grup C1 d’anglès treballaven la unitat didàctica relacionada amb els aliments, gustos i restaurants. Es va plantejar una activitat de treball col·laboratiu en la qual tots els alumnes aportaven la seva experiència i coneixements per a la implantació d’un restaurant “virtual”. L’objectiu era només abastar el major número de vocabulari específic i estructures gramaticals necessàries per a expressar idees relacionades amb camps semàntics tan diversos com l’economia sostenible, la tecnologia, la legislació i, és clar, la gastronomia.

Per agafar idees, i també com a exercici de comprensió oral, vàrem visionar un vídeo en el qual es presentaven diferents tipus d’iniciatives, totes elles originals i amb la clara finalitat d’aconseguir el major nombre de clients possible. Un dels projectes es referia a oferir menjar medieval en un entorn que rememorava aquella època: les receptes, la música, la decoració i la vestimenta del cambrers.

Seria viable una iniciativa d’aquest tipus a la nostra illa?

Els alumnes van ser molt creatius i van sorgir idees molt interessants, fins i tot li van posar nom al restaurant: Ciutat de Parella.

Aprofitant que el Departament de Francès també treballava en un projecte de característiques semblants, les professores vàrem decidir cercar punts comuns d´ambdues cultures per tal de poder cohesionar les activitats en un conjunt que fos significatiu per a tots els alumnes, un projecte que donés un sentit addicional a l’aprenentatge d’una llengua: el de conèixer també part de la seva història i la seva cultura; d’aquí va sorgir la idea per part de la professora de francès d’utilitzar com a pretext a la casa dels Plantagenet, anomenada també d’Anjou.

Els grups A2 d’anglès també es van a apuntar a aquesta iniciativa i van ser molt actius a l’hora de cercar informació que poguessin utilitzar, tal com receptes de cuina de l’Anglaterra medieval, l’escut d’armes del reis que varen regnar o com poder decorar l’aula amb motius medievals.

El Departament de Francès tria l’època de la Edat Mitjana com a punt de partida d’un projecte que inclou tots els aspectes culturals i socials de l’època. Descobrim que la part culinària és un caire que condiciona els hàbits quotidians. Pels medievals, el plaer del menjar va a la una

“Jobs fill your pocket, but adventures fill your soul.”

Lyn Beatty / Anglès, B1-B

amb la salut. Les receptes presenten, en general, una dimensió tecnico-culinària, dietètica i acaben amb una dimensió medicinal. Privilegien els productes de la terra i d´altres indrets. Ens sobte que l´oli de Mallorca és molt apreciat i consumit a França. L´Hypocras, vi especiat i digestiu és la beguda quotidiana ja que l´aigua,segons l’època,era considerada font d´epidèmies. El menjar és un plaer pels ulls i per la boca en els estaments socials poderosos. A més a més, el color dels plats té una finalitat medicinal per controlar els humors de les persones malaltes. Els remeis casolans que encara fem servir. Tot un ritual d´intencions que

“El menjar és un plaer pels ulls i per la boca en els estaments socials poderosos. A més a més, el color dels plats té una finalitat medicinal per controlar els humors de les persones malaltes.”

condiciona les arts del bon viure,els tractats publicats del bon menjar i l’art de conservar una salut que permet viure molt. Qui no ha resat un parenostre el temps de bullir un ou? Mesures i pràctiques religioses condicionant l’alimentació segons els dies del calendari.Les creences marquen encara la nostra manera de viure. El seu significat haurà canviat però la seva celebració roman siguem creients o pagans.

El projecte ens va conduir a comparar hàbits actuals nostres amb els d’aquella època. Vam indagar en les receptes medievals franceses i menorquines en llibres de referència medieval francesos i en documents diversos. Quin

plaer descobrir que aquestes receptes encara formen part de la nostra cuina de poble malgrat no en tinguem consciència! ”La convivialité” és essencial en la relacions de les persones davant una taula ben parada. La decisió de reproduir un àpat medieval ens va dur al compromís de cuinar receptes medievals i compartir-les. La motivació va ser major quan es va decidir a utilitzar espelmes i canelobres creant un ambient de l’època. Aquest tipus de projecte va entusiasmar als participants dins i fora de l’aula i va resultar una experiència inoblidable que segurament tornarem a organitzar properament.

La col.laboració dels dos departaments ens ha resultat una grata experiència, tant a nivell de professors compromesos en el projecte, com d´alumnes implicats en la preparació i en el desenvolupament de l’activitat.

Hem gaudit del banquet com a vertaders commensals medievals de la Cort franco-anglesa.La nostra experiència culinària ens va restaurar l’esperit i l´estomac!

Carolina Tarlowski Professora del Departament de Francès

Maria José Sánchez Professora del Departament d’Anglès

La nostra biblioteca

Una biblioteca és un refugi de la cultura, és el lloc on ens acostem a la literatura, a la música o al cinema, el lloc on compartim els nostres punts de vista sobre un llibre o un còmic que acabem de llegir, o una pel·lícula que ens va marcar especialment. Una biblioteca no és només un magatzem de llibres, sinó que és també un element dinamitzador, d’intercanvi i de portes obertes a altres punts de vista expressats en les llengües que ensenyem a l’EOI Ciutadella.

Per una banda, la lectura en llengua estrangera és una manera eficient, enriquidora i autònoma de consolidar les competències escrites i orals. Per una altra banda, el nostre repte és tractar d’establir una interacció entre el treball d’aula i la biblioteca a través d’activitats obertes a les propostes d’alumnes i professors com, per exemple, la realització de lectures dramatitzades, de tallers de poesia visual, de clubs de lectura al voltant d’un gènere literari, d’un hobby o de qualsevol punt d’interès que sigui enriquidor pels alumnes de l’Escola.

La biblioteca és també un espai on volem realitzar petites exposicions temporals, de temes determinats i

amb un fil conductor previ. Pot tractar-se d’un autor literari, algun aniversari concret o altres motius que portin als alumnes a la recerca en llengua estrangera. Es tracta d’una gran ocasió per plantejar tasques interdepartamentals que comptin amb la col·laboració de tots els membres de la comunitat educativa.

Per dur a terme aquesta tasca, s’han adquirit nous fons i s’ha condicionat el lloc amb noves prestatgeries, expositors i taules de lectura que faciliten la labor d’elecció, consulta i estudi per part dels alumnes de la nostra Escola i que permeten la realització d’activitats conjuntes.

Obrirem una secció de còmic perquè els nostres alumnes puguin conèixer les darreres novetats en aquest gènere i practicar la llengua amb suport visual. Ens agrada dir que estem “en procés”, que el nostre repte és evolucionar, canviar... Volem donar visibilitat a la nostra biblioteca senyalitzant el camí per arribar-hi, penjant pels passadissos imatges d’autors o portades de llibres recentment adquirits. Estem convençuts que la biblioteca és un agent amb molt potencial i sabem també el repte que suposa un “canvi de mirada” i les possibles pràctiques que se’n poden derivar. Esperem tenir la força i la imaginació suficient per dur a terme els nostres projectes! Esperem, també, comptar amb la il·lusió i la col·laboració de tots en aquesta tasca que va començar ja el curs passat i a la que ara volem donar continuïtat!

Raquel Marcos Professora del Departament de Francès

“Für einen Appel und ein Ei kaufen.”

Alemany, A1-A

Activitats d’Alemany

Wer ist wer? – Qui és qui?

Aquesta activitat consistia a conèixer-se millor entre els companys de classe. Havien de caminar per la classe i plantejar algunes qüestions a vegades molt facecioses.

Departament d’Alemany

Alemany, Bàsic A1

Sketch à l’alemany

Si pensau que els alemanys no tenen sentit de l’humor, us equivoqueu!

El grup Bàsic A1 d’Alemany va inventar-se un petit “sainet” i el van representar a classe. El “sketch” tractava d’uns amics o una parella que es trobaven en una festa de treball. Un intentava convèncer al seu “amant” o amic, que no estava casat (encara que sí que ho estava) o, en el cas de l’amic, intentava convèncer-lo que la persona a la foto no era la seva mare. La persona en destret intentava donar excuses, però realment era creïble? La posada en escena, l’ambient, i tot el que ens imaginem va donar molt per parlar i per a riure.

Departament d’Alemany

Alemany, Bàsic A1

En aquesta activitat l’alumnat va recrear un diàleg entre venedor i comprador en un mercat ambulant. Amb una mica d’improvisació, el mercat ambulant es va muntar en un moment. El comprador cercava un regal especial i el venedor havia d’intentar vendre-li el més adequat. El venedor, amb els seus trucs, lloava el producte i intentava vendre-l’hi al preu més alt, però i el comprador? Es deixava? Aquí entravan els seus dots de negociar... i, al final, aconseguia el seu regal a un bon preu.

Departament d’Alemany

Alemany, Bàsic A1

Flohmarkt – mercat ambulant

“Aime-toiettuauras des amis.”

Francès, Bàsic A1-A

CURIOSITATS DE

Xandall

Fins i tot ens podem impregnar tota la roba d’all. Era el que els passava als antics venedors francesos d’all, els marchand d’ail. Aquests venedors solien vestir jerseis gruixuts per protegir-se dels rigors de la intempèrie. D’aquí nasqué la paraula xandall, que avui només fa referència a una peça de roba còmoda, idònia per fer esport.

Vielfrass

La paraula “Vielfrass” (pertanyent a la família de les martes) no té res a veure amb els costums alimentaris de l’animal, sinó que ve del terme nòrdic fjellfräs - que significa en alemany “moix de muntanya”. En el llenguatge col·loquial, aquest terme també s’utilitza per a una persona que menja massa.

Bobbies

Col·loquialment als policies de Londres se’ls denomina com bobbies, diminutiu del nom propi Robert, en referència a Sir Robert Peel, que va introduir la policia metropolitana l’any 1844.

Halloween

La festa de Halloween s’ha incorporat en els darrers anys a la nostra terra, especialment entre els més petits, que gaudeixen de disfressar-se i demanar dolços i caramels. La paraula Halloween ve de l’expressió All Hallows’ Eve, que significa “Vigília de Tots Sants”, és a dir, el vespre anterior al dia en que recordem als nostres difunts.

Croque-mitaine

El croque-mitaine és un monstre imaginari creat pels adults per fer por als nens i fer-se obeir més fàcilment. Dit també babau a certes regions franceses, la paraula croque-mitaine està composta per una forma del verb croquer (engrunar sota les dents) i per mitaine, d’origen incert, que evoca o la llegenda del gat del diable, o el sentit de bufetada.

LA LLENGUA

Laune

La nostra paraula alemanya “Laune” ve del llatí “lluna”, perquè, segons els astròlegs de l’Edat mitjana, l’humor o l’estat d’ànim d’una persona depenia en cert grau dels canvis de lluna.

Estar com a pinxes

La paraula pinxa, a Menorca, és un anglicisme encara en ús avui dia. Pronunciat /píɲʃə/, ve de l’anglès pilchard, ‘sardina’. Si alguna vegada vas al metro de Barcelona a les 8 del matí, per exemple, i sents l’expressió Uf!, estam com a pinxes!, això vol dir que tens algun menorquí a prop teu.

Ein X für ein U vormachen

No et creguis ni una sola paraula! Et vol fer veure que la X és una U. Expressió per dir que et volen enganar. I és que en l’alfabet llatí, la lletra U equival a la V i amb la V reconeixem el nombre cinc. La V es pot convertir, si allarguem línies, en una X, de manera que una factura es podria falsificar. D’una V, una factura de cinc monedes, es pot convertir en 10. D’aquí l’expressió: Fer-te veure la X per una U.

Si anam a un restaurant sempre s’agraeix menjar un menú bo i barat. Minutus significava, per tant, “disminuït”, “petit”. També va ser un terme creat a França com a sinònim de llista detallada. D’aquesta accepció sorgí més tard l’expressió menu de repas (“llistat de menjars”), que quedà reduïda a menu (el català i el castellà incorporarien l’accent a la u). Menú

Loup-garou

Home que es transforma en llop les nits de lluna plena i que torna a la forma humana a l’alba . L’home llop és, gairebé amb tota seguretat, el personatge mitològic més conegut i estès al llarg de la Història a tot el planeta. Avui dia coneixem aquests enigmàtics éssers que es converteixen en llops en les nits de lluna plena gràcies a la literatura o el cinema.

PROFESSORA

Quina va ser la teva motivació per triar la docència com a professió? Per què el francès?

Soc filla única. Mu mare sempre m’ha dit que podia passar-me hores i hores a dins de la meva habitació fent de mestra. Tenia una pissarra de cavallet i un munt de peluixos i ninots. Els col·locava en rotllana i els explicava vés tu a saber què.

Jo record que sempre havia volgut ser advocada. Era quelcom que sempre havia pensat i sabia amb certesa que jo, el que volia, era estudiar dret. A quart d’ESO, en un moment donat, ens van repartir un full amb algunes assignatures optatives que havíem de triar per l’any següent. Jo la secundària vaig cursar-la al Col·legi Nostra Senyora de la Consolació, “Calàs” de tota la vida. El batxiller, però, l’havia de fer en un altre centre, a l’IES Josep Maria Quadrado. Vaig començar a tenir dubtes. No sabia si havia de triar economia o francès. Li vaig demanar al

meu professor de català, que en aquell moment era un dels meus referents. Ell no ho va dubtar: “Laura, el francès és una llengua súper xula!”

El primer dia de francès ja m’havia enamorat de la llengua. La professora era com una segona mare per a nosaltres. Ens estimava. Hi posava tanta dedicació i tant d’amor a tot el que ens ensenyava que ens va encomanar el seu amor cap al francès. Ella sempre em deia que jo havia de dedicar-me a açò. TOT ÉS CULPA SEVA!

Així que, en poques paraules, la meva motivació per triar la docència com a professió han sigut, en gran part, aquestes dues personetes. A vegades, la gent que ens trobem pel camí, sense adonar-nos-en, ens marca molt més del que ens podríem arribar a imaginar.

Quina diries que és la teva millor virtut com a professora i quin el teu punt feble si el pots confessar? Crec que la meva millor virtut com a professora és la frescor i la curiositat. Soc jove i he començat amb moltíssimes ganes i il·lusió. Sense cap mena de dubte, intent encomanar als meus alumnes l’atracció que em provoca la llengua francesa (de la mateixa manera que els meus professors ho van fer amb mi). A més, consider molt important el fet que un professor sigui curiós, que no perdi les ganes de saber-ne cada vegada més.

El meu punt feble és que sóc conscient que no ho sé tot i que a dins del meu coneixement hi ha buits. Pas pena per si qualcú em demana justament allò que no sé. Però no em preocupa massa tampoc, perquè esper i desitj que aquests buits es vagin omplint a poc a poc. Un altre punt que em preocupa a vegades és el fet de donar per suposades algunes coses i que no s’entenguin del tot. Soc conscient que moltes vegades soc molt efusiva i espontània i em deix endur per l’emoció i tenc por de no fer-me entendre del tot.

Què és el que t’agrada més de la docència? I quin aspecte trobes més complicat?

El que més m’agrada de la docència és la creació de materials didàctics. Anar a una papereria i tornar-me boja

“If you want to go fast, go alone. If you want to go far, go together.”

African proverb / Anglès, B1-C

MÉS JOVE

imaginant quin ús podrien tenir les coses. No m’agrada el fet d’haver-me de cenyir a un llibre de text. M’agrada indagar, perdre el temps cercant bons materials, recursos d’utilitat per als meus alumnes. I, m’agrada encara més quan surt d’una classe i el material ha tingut èxit!

Podries explicar qualque cosa sobre tu que sorprendria els teus alumnes?

No sé si deu ser molt del seu interès, però vaig saber que començava a dominar el francès quan vaig plorar llegint el llibre “Oscar et la dame rose” d’Éric-Emmanuel Schmit.

Record que tot d’una m’hi vaig posar molt en serio: cercava les paraules que no entenia al diccionari, les expressions, ho anotava, ho tornava a llegir... Més tard, vaig començar a enganxar-me a la història i vaig deixar de banda el diccionari. Intentava fer un breu esquema al final de cada capítol per veure què havia entès i què se m’havia perdut pel camí.

Aquí vaig veure que, malgrat no conèixer la totalitat del vocabulari, podia entendre el sentit general del text. Record que aquest fet va motivar-me moltíssim a seguir estudiant aquesta llengua estrangera.

Recoman la seva lectura a tothom que tengui ganes de llegir en francès!

“El que més m’agrada de la docència és la creació de materials didàctics. Anar a una papereria i tornar-me boja imaginant quin ús podrien tenir les coses. No m’agrada el fet d’haver-me de cenyir a un llibre de text.”

Com et vas sentir el primer dia de classe com a professora? El primer dia de classe tenia por de no estar a l’altura. No vaig poder dormir en tota la nit. Tenia moltíssima il·lusió (i encara la tenc, no l’he perduda!) per ensenyar aquesta llengua que tant m’agrada. Tenia moltes ganes de sortir del classicisme metodològic i intentar trobar una manera entretinguda de fer feina. A poc a poc m’aniré formant i esper que l’experiència que vagi tenint m’ajudi a convertir-me en una bona professional.

Quina ciutat francòfona recomanaries que visitessin els teus alumnes? Per què? Ho cregueu o no, no he visitat gaire ciutats franceses... Sí que és ver que París és una ciutat preciosa, però a jo, personalment, Lió em té el cor robat. Hi vaig viure durant l’últim curs de la carrera. És una ciutat amb moltíssima història, amb carrers i carrerons que desprenen màgia a cada pas! També vaig tenir l’oportunitat de visitar un poblet medieval molt petitó (i quan dic molt, és molt!). Es diu Le Poët, situat al departament des Hautes-Alpes, a la regió de Provence-Alpes-Côte d’Azur.

Record que hi vaig ser justament quan els camps de lavanda eren més florits. Un espectacle!

Quins són els millors records que t’has endut de l’EOI Ciutadella?

Crec que duré l’EOI de Ciutadella sempre dins el meu cor. Em sent tan afortunada! Ha sigut el meu primer contacte amb el món de la docència. La meva primera feina. M’he sentit tan ben acompanyada, tan compresa, tan estimada! No hauria pogut caure a un centre millor. Són uns grans professionals, carregats d’energia, de ganes, d’il·lusió. No oblit els meus primers alumnes. Quina canya! Feiners, amables, simpàtics... He tingut tantíssima sort que encara no m’ho crec. Estic immensament agraïda.

Laura Moya Professora del Departament de Francès

Professora de més edat

Quina va ser la teva motivació per triar la docència com a professió? Per què l’anglès?

La veritat és que quan era jove no m’havia plantejat mai la possibilitat d’exercir la docència, tot i que la idea sempre m’havia agradat. A l’hora de triar estudis universitaris no tenia massa clar què volia fer. Com que havia aprovat una oposició per treballar d’administrativa en

una companyia, havia d’elegir una carrera que pogués fer als capvespres. Vaig pensar que Econòmiques era la millor opció per les seves bones expectatives laborals. Un bon dia, finalitzant ja el meu segon any de carrera, vaig veure en el tauler d’anuncis la presentació pública de la tesina d’una companya de cinquè curs. Ara no me’n record del títol, però era molt molt llarg i ple de tecnicismes molt avorrits, i aleshores vaig pensar: “què faig jo aquí si no m’agrada gens tot això?”, i en aquell precís instant vaig decidir fer una altra cosa.

Va coincidir que dies després vaig conèixer, a través d’un amic comú, una al·lota que cursava quart de Filologia Anglesa i li vaig demanar en què consistia aquesta carrera, ja que jo no l’havia sentit esmentar abans. Em va encantar tot el que em va explicar sobre les assignatures i vaig sol·licitar canvi d’expedient per començar Filologia Anglesa al curs següent.

Quina diries que és la teva millor virtut com a professora i quin el teu punt feble si el pots confessar?

Crec que la passió per la llengua anglesa. Procuro transmetre als meus alumnes aquesta passió no tan sols per la llengua per si mateixa sinó també per la seva història, per com ha anat evolucionant. La història d’una llengua està lligada a la història dels seus parlants, i l’anglès reflecteix com a pocs avatars històrics com les invasions dels territoris o l’expansió cap a nous mons, i tot això implica l’aparició de paraules noves i de noves formes de pensar.

Conèixer una llengua no és només parlar-la, suposa també ser coneixedor de la cultura que està subjacent i a la qual representa.

“Tomaten

“Quan vaig anar a la Facultat de Filologia Anglesa, sabia només els nombres, els colors i poc més. Em va suposar un enorme esforç agafar el ritme dels meus companys, ja que, lògicament, el domini de la llengua es donava per descomptat.”

Quant al punt feble ... d’això en tinc uns quants, un d’ells podria ser que a vegades m’ impaciento, però intent que no se’m noti.

Què és el que t’agrada més de la docència? I quin aspecte trobes més complicat?

El contacte amb les persones, tant companys de feina com alumnes. D’ells s’aprèn molt i moltes coses cada dia. Al mateix temps, això és precisament un aspecte complicat perquè mai acabes d’aprendre, no et pots relaxar.

Podries explicar qualque cosa sobre tu que sorprendria els teus alumnes?

Que a l’edat de vint-i-un anys encara no sabia res d’anglès. En la meva escola la llengua estrangera que ensenyaven era el francès, però a mi, des de sempre, m’havia agradat la fonètica de l’anglès. Quan era petita me cridava l’atenció com “sonava” i admirava moltíssim a tot aquell que era capaç d’entendre i de parlar en aquella llengua tan polida. No sé si hauria de referir això, però a l’edat de set anys, quan els Reis Mags en dugueren els Jocs Reunits Geyper, solia agafar el llibret d’instruccions i tractava d’entendre les regles dels jocs que ja coneixia -com l’oca o el parxís- per veure com es deia tot això en anglès; tot i que no entenia una paraula, continuava llegint com si d’alguna manera pogués aprendre aquella llengua a força d’insistir. Quan vaig anar a la Facultat de Filologia Anglesa, sabia només els nombres, els colors i poc més. Em va suposar un enorme esforç agafar el ritme dels meus companys, ja que, lògicament, el domini de la llengua es donava per descomptat.

Pots contar qualque anècdota que hagis viscut durant la teva carrera com a professora?

En tinc de moltes, especialment relacionades amb l’ús a classe de les noves tecnologies; per exemple, a una classe de secundària on no estava permès l’ús de mòbils, els alumnes estaven fent un examen en total silenci quan, de

sobte, es va sentir ben clar el traductor de Google dient el significat de la paraula deaf, que significa precisament “sord”. Una alumna es va aixecar, es va acostar a la meva taula i hi va posar el seu mòbil damunt, i sense dir res, va continuar escrivint.

Quina ciutat anglòfona recomanaries que visitessin els teus alumnes? Per què?

Sens dubte, Brighton. Es tracta d’una preciosa ciutat a la vorera de la mar i a menys de dues hores de Londres. Té molt bon ambient i es pot anar caminant a qualsevol part. Hi ha també coses interessants per a visitar com el Royal Pavillion o el Pier.

Un altre lloc que recomanaria visitar és Stratford-upon-Avon, on va néixer William Shakespeare, i passejar pels seus carrers medievals. També és possible visitar la casa de la seva esposa, Anne Hathaway. La ciutat compta amb tres teatres on es pot assistir a representacions de les obres més famoses de Shakespeare.

Quins seran els millors records que te’n duràs de l’EOI Ciutadella?

Tots vosaltres! He tingut molta sort d’haver-vos conegut. He de dir que al mes de juliol quan em van informar que havia de venir a Ciutadella des de Maó cada dia, em vaig sentir decebuda, però des del primer dia em vaig adonar de la meva sort!

Vull aprofitar aquesta entrevista per donar les gràcies a tots els meus companys i alumnes per la calorosa rebuda, i l’ajuda que m’han brindat des del primer moment. Em fan sentir estimada cada dia. Moltes gràcies de tot cor.

María José Sánchez Professora del Departament d’Anglès

FOTOMATÓN

Us presentem als vertaders protagonistes de la nostra Escola. Els nostres alumnes!

ANGLÈS B1-A

FRANCÈS A1-A

ANGLÈS B2.2-A

ANGLÈS C1.1

FRANCÈS A2-A

ANGLÈS A1-A

ALEMANY B2.1

FRANCÈS B2.1

FRANCÈS A1-B

ALEMANY A1

ANGLÈS B1-C

ANGLÈS B2.1-B

ANGLÈS B1-B

ANGLÈS A2-A

ENTREVISTES

COM ENS VEUEN ELS NOSTRES ALUMNES

Com se’t va acudir estudiar idiomes i perquè vas triar l’Escola Oficial d’Idiomes de Ciutadella?

Perquè avui en dia vivim en un món globalitzat i per tant, si accedim a altres cultures per treballar o gaudir del teu oci, molt millor. L’Escola Oficial d’Idiomes és l’eina adient per obtenir una qualificació i acreditació oficial que et permeti treballar en diferents països.

Si haguessis de recomanar la nostra Escola a qualcú, què li diries?

Els diria que hi ha un bon professorat que està implicat en ensenyar i aclarir qualsevol dubte que es tingui.

T’has hagut d’esforçar molt per comunicar-te en un altre idioma? Com t’has sentit la primera vegada que ho has pogut fer?

Al principi requereix molta dedicació, però, després, la dificultat es va estabilitzant i és justament en aquest moment quan comences a gaudir-ne més. Quan vaig notar que era capaç de comunicar-me en francès, l’experiència va ser tant gratificant que ara estic enganxat a l’aprenentatge de llengües!

Amb quin nivell has començat i quin nivell tens ara?

Vaig començar des de zero i ara estic cursant el nivell A2 de francès.

Quines són, segons la teva opinió, les qualitats d’un bon professor? I d’un bon alumne?

Les qualitats més necessàries d’un bon professor són la correcció dels errors que es fan i la resolució de dubtes. A més a més, jo afegiria tenir un caràcter jovial per promoure un bon ambient i fer l’aprenentatge enriquidor i divertit. Pel que fa a l’alumne, jo diria que mantenir una bona relació amb el professorat, fer feina cada dia i estar sempre obert per aprendre més.

Què fas per millorar el teu nivell fora de l’horari de classe? Llegir articles curts de premsa, mirar vídeos sobre faules per infants, llegir sobre normes de gramàtica i fonètica i cercar dubtes que em sorgeixin mitjançant motors de recerca d’Internet.

Tens la possibilitat de practicar fora de l’Escola la llengua que estudies? De quina manera? El que m’agradaria sobretot seria viatjar a països on s’utilitzi el francès com a llengua de comunicació.

Consideres que es poden aprendre llengües a qualsevol edat? Si sempre que hi hagi interès i ganes d’aprendre.

Estudies una o més llengües a la nostra Escola? No, només francès.

Has tingut contacte amb aspectes de la cultura de la llengua que estudies que no coneixies abans i que t’han resultat enriquidors? Llibres, cançons, receptes de cuina... Sí, hi ha cançons com “Le chant des sirènes”de Fréro Delavega o “Les Champs Elysées” de Joe Dassin que m’agraden molt. I llibres com “Grammaire progressive du Français” per estudiar i practicar la gramàtica francesa.

Miquel Aparicio Francès, Bàsic A2

“Tant va la cruche à l’eau qu’à la fin elle se casse.”

Francès, Bàsic A1-B

L’Escola Oficial d’Idiomes de Ciutadella a través dels ulls de l’alumnat.

Com se’t va acudir estudiar idiomes i perquè vas triar l’Escola Oficial d’Idiomes de Ciutadella?

Vaig anar de viatge a Suïssa i, passejant pels carrers, me’n vaig adonar que no entenia cap cartell en alemany, així que vaig voler posar-hi remei. Això per una banda i, per l’altra, penso que estudiar idiomes és una molt bona gimnàstica mental per una persona ja un poc major.

“Intento escoltar les converses de les meves companyes alemanyes de senderisme i dir qualque coseta...”

Si haguessis de recomanar la nostra Escola a qualcú, què li diries?

Que aquí se estudia en serio!

T’has hagut d’esforçar molt per comunicar-te en un altre idioma? Com t’has sentit la primera vegada que ho has pogut fer?

Jo ja parlava altres idiomes i, de moment, em costa molt fer-me amb l’alemany però aquí estic batallant!

Amb quin nivell has començat i quin nivell tens ara? He començat enguany amb el nivell Bàsic A1.

Quines són, segons la teva opinió, les qualitats d’un bon professor? I d’un bon alumne?

És fonamental trobar un profesor apassionat per la seva feina i, en aquest sentit, he tingut sort. Pel que fa a l’alumne, ha de fer feina i s’ha d’esforçar.

Què fas per millorar el teu nivel fora de l’horari de classe?

Fer els deures, això en primer lloc! A més a més, Intento escoltar les converses de les meves companyes alemanyes de senderisme i dir qualque coseta...

Tens la possibilitat de practicar fora de l’Escola la llengua que estudies? De quina manera?

Tenc una amiga alemanya amb qui puc parlar de tant en tant prenent un cafè a casa seva.

Consideres que es poden aprendre llengües a qualsevol edat? Evidentment! Tal vegada no amb la rapidesa d’una persona més jove, però sí que es pot.

Estudies una o més llengües a la nostra Escola? Només alemany.

Has tingut contacte amb aspectes de la cultura de la llengua que estudies que no coneixies abans i que t’han resultat enriquidors? Llibres, cançons, receptes de cuina... Sí. El més enriquidor és veure la vida al teu voltant quan viatges. Em van agradar molt les nadales que vàrem cantar a classe. De totes maneres, és molt diferent la vida d’aquí a la d’allà (a Suïssa). La gent és molt responsable i honesta.

Rita Rovellada Alemany, Bàsic A1-A

Com se’t va acudir estudiar idiomes i perquè vas triar l’Escola Oficial d’Idiomes de Ciutadella?

Jo estudiava català, anglès i alemany a l’Escola d’Adults, però hi havia molts nivells diferents junts i no se exigia massa i, com que som un poc vessuda, no avançava. Així, em vaig matricular d’alemany a l’EOI Ciutadella el 1999 i em va encantar el rigor i el nivell d’exigència.

Després, ho vaig haver de deixar tot per motius familiars i ara que ja estic jubilada i tinc temps, he tornat amb l’anglès.

Si haguessis de recomanar la nostra Escola a qualcú, què li diries?

Diria que, per una banda, a l’EOI Ciutadella et donen un certificat oficial i això per mi és important. D’una altra banda, notes com avances, el professorat et motiva i et donen moltes eines per treballar.

T’has hagut d’esforçar molt per comunicar-te en un altre idioma? Com te vas sentir la primera vegada que ho vas poder fer? Encara em costa comunicar-me en un altre idioma. Jo crec que per manca de pràctica. Vaig treballar a la Clínica Menorca amb pacients de fora i només comptava amb un llibret on hi havia les frases i el vocabulari més corrent dins una clínica. Ara sóc conscient que, en realitat, sabia molt poquet.

Amb quin nivell has començat i quin nivell tens ara? Vaig reprendre l’anglès començant amb el Bàsic 1 el 2017 i ara estic estudiant el nivell Intermedi B1.

Quines són, segons la teva opinió, les qualitats d’un bon professor? I d’un bon alumne?

Per mi, un bon professor és aquell que estimula als alumnes, el que té paciència i prepara les classes amb cura. Un bon alumne és aquell que estudia i procura veure on falla i aprèn a estudiar bé de manera eficaç. Jo encara no n’he après prou.

Què fas per millorar el teu nivell fora de l’horari de classe? Fora de classe, procur mirar pelis en anglès, però encara no les puc entendre si no són subtitulades.

Tens la possibilitat de practicar fora de l’Escola la llengua que estudies? De quina manera?

Tenc una amiga i un veí anglesos, però crec que no és suficient i, a vegades, necessitaria practicar més.

Consideres que es poden aprendre llengües a qualsevol edat? Jo crec que es poden aprendre noves llengües a qualsevol edat, encara que de major costa més. Un jove aprèn més ràpid, capta millor i més ràpidament i domina les noves tecnologies.

Estudies una o més llengües a la nostra Escola? Ara només estudio anglès

Has tingut contacte amb aspectes de la cultura de la llengua que estudies que no coneixies abans i que t’han resultat enriquidors? Llibres, cançons, receptes de cuina... Si hi ha una cosa que m’ha enriquit especialment és un viatge que vaig fer a Londres.

Francisca Salord Anglès, B1-A

“To travel far, thereisnobettership than a book.”

C1

Emily Dickinson / Anglès,

L´EOI CIUTADELLA EN XIFRES

DONES I HOMES PER IDIOMES

Aquest curs tenim 308 matrícules, però... quants alumnes estudien més d’un idioma?

QUANTS ALUMNES ESTUDIEN MÉS D’UN IDIOMA?

Anglès i alemany (2 idiomes)

Anglès i francès (2 idiomes)

Alemany i francès (2 idiomes)

Alemany, anglès i francès (3 idiomes)

Alemany Anglès Francès

“Travel opens your heart, broadens your mind and fills your life with stories to tell”

Paula Bendfeldt / Anglès, B1-A

DE QUINES C. AUTÒNOMES SÓN ELS NOSTRES ALUMNES?

DISTRIBUCIÓ D’ALUMNAT PER IDIOMES

The Zsimpla Duo

Els alumnes del grup C1 d’anglès van fer una presentació oral davant la seva classe sobre un tema de llibre elecció. L’alumna Selma de la Calle va triar el tema de la música, ja que és pianista professional. Ens va explicar coses molt interessants sobre el seu repertori basat en obres de compositors americans. Seguidament, ens va delectar amb unes quantes peces que va tocar conjuntament amb la seva parella Taylor Townsend, expert en trompa.

The Szimpla Duo, comprised of American hornist Taylor Townsend and Spanish pianist Selma de la Calle González, made their debut last November in Ciutadella de Menorca at a benefit concert organized by the Asociación Española contra el Cáncer in Calós Theatre. I spoke to Taylor and Selma about their life as musicians and how they both ended up here.

What would you like people to know most about a musician’s lifestyle?

Selma: Living as musicians isn’t always an “easy and comfortable” way of life. When you are a student it takes lots of hours of practice, you need to dedicate a lot of time to your craft, being patient and, sometimes, taking time away from your friends and family to focus on your instrument. We’ve found a platform on which we can express ourselves, enjoying the opportunity to present programs that reflect our own personal artistic viewpoints and backgrounds.

The last program you played was based on the music of various American composers. Where did this idea come from?

Taylor: Indeed, we’ve been thinking about it for a while. We wanted to join our cultures and bring some “unknown”, or let’s say, composers that are not so well known here from the 21st century.

How did your interest in music by contemporary composers develop?

Selma: Well, during my bachelor’s degree I had a great contemporary music teacher in Salamanca, Alberto Rosado, with whom I developed a special interest in this repertoire. Most of the pieces we are playing here are

from the 21st century but with a classical touch. They have many similarities to the previous century, but display new techniques and esthetic principles common to the experimental and dissonant harmonic languages of this repertoire.

Could you tell us a little bit more about this program you are working on?

Taylor: Our last program embraces music from David Uber, an American composer, trombonist, college professor and band director originally from Princeton, Illinois. He published more than 400 works, of which we are playing the Summer Nocturne. On the other hand, we perform a work by Anthony Plog, a trumpet player born in California. He developed a successful international solo career and also taught at the Musikhochschule in Freiburg, Germany. His works, like the Three Miniatures we are including in this program, are characterized by their originality and their unique expressive dimensions. And the last one, Alec Wilder, was a New York native, who wrote utilizing every formation

“Chercher midi à quatorze heures.”

“Living as musicians isn’t always an “easy and comfortable” way of life.”

of musical groups (instrumental solo, chamber music, wind ensemble, orchestra, film music, even operas). His music has a touch of personal melodic style with an interesting contemporary harmony, as we can hear in the “Four easy pieces” for horn and piano.

Your careers came together in Budapest. How did it happen?

Selma: Actually, we were both students at the Franz Liszt Academy when we first met waiting for a practice room in the hall of the conservatory.

Taylor: Selma spent three years as a Part Time student and I was doing an Erasmus exchange for one semester from Lugano, Switzerland..

So that was the beginning of the Szimpla Duo. By the way, where did the name come from?

Taylor: In fact, it’s a real place from Budapest. It’s a bar right across from the Academy where we used to hang out with our colleagues from the conservatory.

Taylor, I’ve heard you are also a historical horn player. What do you think of period instruments here in Menorca?

Taylor: Last summer I had the opportunity to play with different ensembles from the Balearic Islands. I played

in Mallorca, for the Colonia de St. Pere Ancient Music Festival and here in Es Migjorn Gran with Il Gesto Harmonico. I’m also part of the Italian Theresia Orchestra which focuses on Classical repertoire on period instruments, especially the repertoire of J. M. Kraus.

What other projects you guys have for the year 2020 in your agenda?

Selma: Lately, we have both been busy working at the Municipal School here in Ciutadella. I’m the piano accompanist, so I play with the students from time to time. Taylor is also the horn teacher but we are also looking forward to collaborating with more schools and teaching privately.

Taylor: Apart from my studio of horn students in Ciutadella, Selma and I are working to prepare more programs for horn and piano which will include historical horns. Personally, I also already have various concerts confirmed with orchestras and bands on the island all the way through August of this year that include both modern and historical instruments.

Selma de la Calle Anglès. C1.1

Best pizza in town

Aus dem Leben eines Taugenichts: “de la vida d’un bé per a res“

The way to health

In my opinion, the best Italian restaurant in the city centre is Restaurant-pizzeria Roma.

The pizzas are freshly prepared with fresh products. There are vegetable, meat and seafood pizzas. You have a choice of 30 different ones. The prices are affordable, between 7 and 13 euros.

It is a very popular restaurant, so it’s better to book in advance. Also, they prepare pizzas to take away.

I think this could be a good option for you. I hope you like it!

Xisca Salord Anglès, B1-A

Aus dem Leben eines Taugenichts: “de la vida d’un bé per a res“

El llibre tracta de un jove a qui no li agrada treballar, només tocar el violí i cantar. El seu pare, cansat de mantenir-lo, el fa fora de casa perquè es cerqui la vida. A partir d'aquí el jove viurà divertides aventures i descobrirà l'amor.

El llibre és pel nivell B1. És molt amè i de fàcil lectura. Totalment recomanable.

Nowadays our society is sedentary. A lot of studies recommend walking. It’s very simple: Put one foot behind another!

I recommend you wear appropriate clothes for walking: pants, a t-shirt, a sweatshirt and a raincoat in the winter. I suggest you choose socks and shoes of high quality. In my opinion, these are the most important things for walking, because you can avoid injuries in your feet, legs and back.

I encourage you to give the first step, for example, you can go to work on foot. But I propose a better idea: you can take your own time to go walking. You could begin by walking 20 minutes every day and you should add 5 more minutes every week. You will see that your mood, sugar level and blood pressure will improve.

Margarita Pons Anglès, B1-A

Carmen Beatriz Lapiedra Zamora Alemany, B2.1

A Trip to Indonesia

Indonesia is an incredible Asian country with more than 15,000 islands.

If I were you, I would go to Indonesia for holidays. You should choose which islands you want to visit. The most popular and also touristic place is Bali. But I would suggest going to the islands with less tourism such as Sulawesi, Flores or Bukanen island. I was there 10 years ago and the people were really lovely. There were incredible landscapes and beaches with many tropical fish, coral, etc. The food there was also fantastic. You should eat king prawns, barracuda fish with rice and coconut sauce, and drink a “Bintang” beer.

I would recommend you travel around Indonesia for two months and discover the marvels of this country.

Is it possible to eat in a restaurant-museum in Menorca?

In a small town called Es Mercadal, in Menorca, there is a fantastic restaurant-museum called Es molí. It is an old restored windmill and there is a great restaurant inside. When you arrive, you have to go upstairs. There, you will find a beautiful terrace. You should sit there if you want to enjoy the views.

The restaurant service is the best. The waiters are fast, friendly and polite. You mustn’t leave without giving a tip. The kitchen service might be a little slow, but the food is delicious. Steamed mussels are yummy! You should taste them! Finally, after you finish your meal you can visit the museum. It’s very interesting but you mustn’t take photos, it’s forbidden.

To conclude, you should visit this fantastic place.

Lidia Vilches Anglès, B1-A

The Best Advice

Susana Herencia Anglès, B1-A

My Favourite Restaurant

Many people have found their best advice in the Bible, and me too. Therefore, I recommend you read this great book, because it has the correct answer for each problem.

So, If you feel sad, the Bible says to you: Blessed those who mourn, for they will be comforted”.

If you feel fear, God’s word tells you: “Do not fear, for I am with you”.

If you are sick, the Bible says to you: “I called God for help, and He healed me”.

I love reading the Bible, so you should read it too. I am sure you will find in it the best advice you need in your life.

Luz M. Dary Anglès, B1-A

The secret character

He is a singer from New Jersey who is almost 60 years old. He formed a Rock band in the 80s, which was very successful, and they are still on the top. One of the most famous songs of the band is “Living on a prayer”. He has sung with the best American singers like David Bowie, Aerosmith, Bruce Springsteen or Bob Dylan and he has also acted in commercial films.

He is a very handsome man. When he began with his band he had a lovely long hair like a real Rock’n’Roll singer but when he grew up he had his hair cut. His last album was in 2016, but he is always on tour with his band. One of my favourite songs when I was little was “Bed of roses”, but my favourite song of all times is “In these arms”.

I was totally in love when I discovered him at 8 years old. My brother and my sister are older than me so I listened to the music they liked and fortunately, it was Rock or Pop Rock. One day my sister was listening to this band so I took the lyrics of the songs and learned them to sing with her, and then I became a fan.

In the 2000s they became a more commercial band. He is still a very handsome man but I prefer the music he did at the beginning of his career. I have seen them live several times but the best time ever was a surprise free concert they did on one of the streets in Barcelona.

Solution: Jon Bon Jovi

Raquel Pujol

Despite

being in her 50’s, she looks younger than she actually is. In her hometown, Adjud, Romania, she is a highly-regarded and a very well-known singer, as well as all over the world. Since her debut at the Covent Garden, she has performed in the most important opera theatres. She has also appeared in a great number of films.

The first time I heard about her I was still a teen. It was on a radio broadcast, in a program called “clásicos populares”, which I used to listen with my father. Since then, I’m pretty sure I became his fan number 1. If someone had told me I’d see a live performance of her many years later, as I did at the “Gran Teatre del Liceu ” in 2014, I wouldn’t have believed it.

In the opera world she is known for not being an easy-going person. In fact, she has been fired several times along her career because of her bad mood and for not attending rehearsals. She has always admitted being an opera Diva and till now, nobody has been able to persuade her not to be so. Her debut as Violetta Valery in la Traviata at the Royal Opera House will never be forgotten. At the end of that performance the audience was smitten. A famous opera critic said: that’s one word of it but her vocal chords seem to be touched by the hand of God. Even to this day, opera critics still say she has been the best Violetta ever.

GheorghiuAngelaSolution:

Joan Román

Anglès, B2.2-A

Anglès, B2.2-A

“Travel. Because money returns, time doesn’t.”

Anglès, A2-B

My School Bus

Five o’clock in the morning. This was the time for me to get up every day to go to school when I was five years old.

I used to live on an isolated farm in my childhood, so I had to set off at six o’clock in the morning because there was only one means of transport. It was a kind of rural bus called “La Chiva” which took about an hour to get to school.

I remember “La Chiva” had big wheels and didn’t have windows or doors, so it didn’t need air conditioning and I could see different beautiful landscapes every morning.

There wasn’t a motorway. Instead of that, there was a rural winding road, through the mountains, surrounded by nature.

Every morning, my mum gave me some money to pay for the bus, which cost only 1000 Colombian pesos (about €0.27).

I’ve had the opportunity to travel in some means of transport, such as taxis, trains, scooters, ferries, planes, even on the top deck of a double-decker bus in London, but I’ll always remember the bus of my childhood. It was a great time!

Luz D. Mera

Anglès, B1-A

Apprendre à voler avec S'Espai de Circ

Quand j’étais petite, je rêvais de m’enfuir avec le cirque...

“Le souvenir du Cirque d’Hiver me revient, et je pense « Mais non, tu n’es pas une acrobate enfin, tu as perdu la tête ou quoi ?»”

Jeme rappelle être allée voir le Cirque d’Hiver Bouglione à Paris, j’avais sept ans, et le numéro des trapézistes m’avait bluffée. Surtout quand ils ont lâché leurs trapèzes pour s’enrouler dans des bandes de tissu qui tombaient du

plafond : ils faisaient des nœuds avec les pieds et se hissaient très haut, ils enchaînaient les figures en jouant sur toute la longueur du tissu, sans jamais tomber, toujours en apesanteur.

J’étais bouche bée.

En octobre 2019, je viens d’emménager à Ciutadella et mon regard est attiré par une affiche à la bibliothèque : une compagnie de cirque propose des cours de danse aérienne sur tissus !

Le souvenir du Cirque d’Hiver me revient, et je pense « Mais non, tu n’es pas une acrobate enfin, tu as perdu la tête ou quoi ? » Puis je me dis... « Et si j’essayais ? »

Le lundi suivant, c’est Eva qui m’accueille avec un grand sourire et qui m’explique tout, patiemment, et en espagnol car je ne comprends pas bien le catalan. Je suis très mal à l’aise et carrément terrifiée car je n’ai jamais fait ça de ma vie et les autres élèves ont l’air d’avoir un niveau très élevé. Je décide de rester, et de nouveau je suis bouche bée. Je crois que j’ai passé la moitié de mon premier cours à observer les acrobaties des autres, j’étais fascinée !

Pepe, le professeur, m’explique et m’encourage et, petit à petit, semaine après semaine, je progresse. Après un mois et demi, j’arrive à faire plusieurs figures, en apesanteur moi aussi.

Pepe et Eva m’accueillent deux fois par semaine, avec leurs sourires et leur bonne humeur, et je me sens euphorique comme s’ils m’avaient ouvert les portes du cirque !

Lucile Sarrot Auxiliar de Conversa de Francès

“The

world is like a book and the one who doesn’t travel just reads the first page”

Agustin of Hippo / Anglès, B2.2-A

Eine Perle im Mittelmeer Menorca

Für mich ist Menorca durch ihre Schönheit zu einer Perle im Mittelmeer geworden. In Deutschland habe ich viel über Mallorca gehört - sowohl über die schönen Gebirgsdörfer als auch über den Ballermann. Viele, die ich kenne waren schon einmal dort. Ob nun als Kind oder in den letzten Jahren. Von Menorca hingegen hatte ich noch nicht viel gehört. Nur, dass die Insel sehr schön sein soll. Also hatte ich auch keine Erwartungen als ich im Oktober hier angekommen bin. Zuvor war ich einige Tage in Madrid, habe dort an einem Seminar teilgenommen und war sehr froh, dass es hier ruhig und entspannt war. Ich wurde von der strahlenden Sonne und in den Schulen von vielen freundlichen Gesichtern begrüßt. Das hat mir direkt ein gutes Gefühl gegeben, dass es hier eine schöne Zeit wird.

Nun lebe ich schon seit einigen Monaten auf Menorca und werde immer wieder positiv überrascht. Gerade an diesem Wochenende habe ich zum ersten Mal die „Cala Presili“ und den „Platja d’en Tortuga“ besucht. Auch im Winter sind die Buchten zauberhafte Orte mit ihrem türkisblauen, klaren Wasser. Es lohnt sich hier auch einige Kilometer zu wandern. Dann findet man immer wieder schöne neue Orte am Wasser und kann sich von der Landschaft Menorcas beeindrucken lassen. Auf Menorca genieße ich es immer in der Nähe vom Wasser zu sein. Ich gehe gerne am Hafen von Mahón spazieren und bin im Oktober mehrfach mit den Bussen zu den Stränden gefahren, um das Meer zu genießen. Am Meer zu sein hat eine entspannende Wirkung auf mich und ich gehe gerne am Wasser spazieren oder lege mich an den Strand und beobachte die Wellen. Als das Wetter noch wärmer war, bin ich natürlich auch schwimmen gegangen. Auch jetzt im Winter ist es überraschenderweise noch sehr gutes Wetter. Ich hatte zuvor mit mehr Regen gerechnet. Es ist zwar deutlich kälter geworden, aber die sonnigen Tage überwiegen. An den Wochenenden reise ich häufiger in die Großstädte Spaniens, um auch andere Orte kennenzulernen. Nach diesen Wochenenden komme ich gern nach Menorca zurück. Schon nach einem Wochenende in der Großstadt habe ich genug von der Hektik. Da ich in einem kleinen Dorf in der Nähe von Bremen aufgewach-

sen bin, freue ich mich nach einem stressigen und schönen Wochenende in der Stadt über die Ruhe der Insel. Ich finde die familiäre Atmosphäre auf Menorca schön: trifft man auf dem „Camí de Cavalls“ andere Personen, grüßen die meisten freundlich. Alle Menschen, die ich bisher getroffen habe, waren freundlich und haben mir geholfen. Ich bin gespannt, welche Überraschungen Menorca noch für mich bereithält und freue mich sehr auf die verbleibende Zeit hier.

Sabrina Kück Auxiliar de Conversa Alemany.

“The differences in lifestyle and in the characteristics of people have really attracted my attention over the past few months.”

Being in Menorca has really opened my eyes up to cultural differences between countries. I notice the little things that are so different from Britain and Menorca despite them only being miles apart. For example, In Menorca, shops open very early and close around 1 o’clock and then open again in the evening around 5pm. It’s the opposite to this in England with shops opening around 9 am and in less urban areas closing at around 5pm. This difference is very interesting to me as it really shapes how people live their lives. In Menorca and Spain, it’s very common to sleep or stay inside in the middle of the day as everything is closed and then go out late at night and even do shopping! Whereas in England, you would never see anyone shopping for shoes at 10pm at night. At that time the only people who will be out will be people going to clubs. Likewise, English people are out in the day, eating out, shopping or doing activities with their families. Not only are there lifestyle differences, but character differences too, like humour, openness and personality. The differences in lifestyle and in the characteristics of people have really attracted my attention over the past few months. It’s interesting to see how culture not only governs our lives, but shapes us as people.

Rebecca Eve Aitchison Auxiliar de Conversa d’Anglès

“Wer glaubt, er irrt nie, irrt!.”

Alemany, B2.1-A

PASSATEMPS

Crossword

ACROSS:

Doctors work in it

I am, you ...

Before Tuesday

A verb used in present questions

The fox and the...

Between morning and evening

‘Went’ is the past simple of this verb

It’s a very beautiful season

English people drink it every day.

DOWN:

Say ‘hello’ or ...

Pupils wear them at school

It’s a colour

The first number

You need gloves to practice this sport

Opposite of day

-What... is it? - It’s two o’clock.

night10/boxing9/afternoon8/one7/do6/ 14/go/13crow12/time11/ tea15/spring

Monday5/red4/are3/pinafores2/hospital(Across)1/Hi(Down)1Answers:

RÄTSEL - KNOBELFRAGE

Nach einer Sauftour findet eine Frau ein Geldstück auf dem Fußweg und hebt es auf. Obwohl der Mond nicht am Himmel zu sehen und auch keine Straßenbeleuchtung eingeschaltet war, hatte sie das Geldstück schon von weitem gesehen.

ETWAS

Sagt ein Walfisch zum Tunfisch: Was sollen wir tun Fisch? Da sagt der Tunfisch zum Walfisch: “Du hast die Wahl Fisch!”

Was ist der Unterschied zwischen einem Chemiker und einer Hebamme?

-Der Chemiker sagt: “H2O”, die Hebamme: “Oha, zwei.!”

Des devinettes en français.

Qu´est-ce que l´on trouve une fois dans minute, deux fois dans moment, mais jamais dans heure? Qui suis-je?

Solution: la lettre M

Banane ça commence par un B, mais normalement ça commence par un N. Pourquoi?

Nunparcommence

çaNormalement”“motle:Solution

Des charades

Je ne fais pas partie du corps, mais j’ai cinq doigts. Qui suis-je?

gantunSolution:

Mon premier est la troisième note musicale, Mon deuxième est le rongeur de la Peste de Camus, Mon troisième est l’évènement où l’on danse, Mon tout est le nom des sœurs dominicaines assassinées par le dictateur Trujillo

ZUM LACHEN...

www.eoiciutadella.com

Annex IES Josep M. Quadrado C/ Mallorca, 67, Porta B, 1r pis